Escàndol a S'arenal

IDÉ.0 SALVE LA NOSTRA EL INIC>biX1RE Pl3t5LE ! ! ! !

A.P.P.E.0 AssociAciO LA NOSTRA WEB: www.arrakis.es/-estel/ PUBLICACIONS A I HOLÉSIA PERIbDIQUES NO VOLEM A DÉU PARLAR EN CATAL ^A COM Si FOS UN FORASTER ELL QUE ENS DONA LA LLENGUA EN CAP TERRA ÉS ESTRANGER

ANY XVII. NÚMERO 398 1" DE NOVEMBRE DE 1998 PREU: 200 PTS

S 111 1Nyl[A. 1E41 I 2 Foc i Fum 3 Calvià, zona avançada de l'extermini mallorquí Algunes claus per al pacte d'Esqueres a Eivissa 4 Anys quaranta: un consultori ètic, religiós i moral Les mans al foc (35). Crisi 5 XI Retrobament catalá a Prats de Molió (Vallespir) Discurs d'Enric Garriga Trullols al IX Retrobament Català a En Montserrat Mates de Porreres de 89 anys, es fuster groller. Encara no s'ha reti- Prats de Molió Són els nous regidors per UM de l'Ajuntament de Llucmajor que acompanyaren a rat, perquè no va cotitzar a la seguretat social, i continua fent feina. Va mànecs per 6 L'antifranquisme a la seva presidenta (i presidenta de Mallorca) na Maria Antònia Munar, durant el a eines, collidores de fiques de moro, taules, etc.; els seus principals clients són Mallorca. V Llibre. seu recorregut per la Fira de Llucmajor. els antiquaris i els turistes. 8 Cap a la segona transició Dites relacionades amb els animals 9 Fires de Llucmajor 11 El carácter antidemocrátic de la transició 12 Cronologia de la Història de Catalunya (XXVI) La cultura a Mallorca 13 L'esperit republicà Dia Internacional per a la reducció dels desastres naturals 14 Sa Capoladora La discriminació dels inmigrants a Catalunya Cacera de Bruixes del PP Fa 3 anys que en Martí Serra regenta a Castalla (País Valencià) el Pub Districte 3 al costat de l'Esglé- Fa 27 anys que na Marianna Franch va sia de Campos. Això fa por, és el lema Fa 9 anys que na Margarida Julià fa obrir Fa 4 mesos que en Josep MI Rodríguez 15 Història d'una fotografia obrir la Cristalleria Grisvi a Borriana de la casa. A la foto amb un parroquià, la botiga de moda juvenil Nonous a la Ipola és el director de l'Aquacity de s'A- 16 Petits anuncis (Castelló) en Tomeu Ros. Plaça deis Tres Molins de Campos. renal, ara propietat del Grup Aspro Oci, 17 Francesc de Dalmases nou un grup amb tres parcs a Mallorca, dos president de l'APPEC a Catalunya, dos a Andalusia i 2 a Canà- Cartes al director ries. Un grup que prest estará dins la borsa. 18 Els alemanys no van de fatxes Escàndol a s'Arenal Records d'un soldat El pipí d'Aznar Especial 19 Propostes sobre la incorporació del català a dedicat a la tecnologia informática i als programes d'us més FIRES DE habitual (I) 20 Gran escàndol a s'Arenal 21 La dictadura del capital CAMPOS financer americà Manifest llegit davant el Si vos ha monòlit de Prats de Montlló agradat, 22 El Nacionalisme desnacionalitzador telefonau al "El peor desprecio es no hacer aprecio" 971 26 50 05 23 Com que gaudim d'un fet diferencial, O cada ovella Pere Canal Mateu Canal. i el vos al seu corral (i II) Arrossos secs Pere Canals, imputat per estafa, acusat enviarem cada La meya dona i jo (IV) 24 Això és es meu pensar pel seu germà Mateu més informació a la plana 20 quinze dies. L'any trenta sis 2 1- DE NOVEMBRE DE 1998 191t1t4M,

nalers podrem anar a l'ajunta- 1609. Aquest estiu visitarem ment sense desplaçar-nos a Ciu- aquests pobles on ferem molts Foc i Fum tat d'amics i subscriptors a qui salu- De continuar la ratxa, Cam- dam coralment des d'aquestes I FLORIT MATEU JOAN pos será el poble amb més subs- planes. criptors de l'ESTEL per habitant. A Catalunya i a Mallorca Ara, no sols els botiguers s'ha hi ha pagesos. Al País Valencià, * El !libre negre de l'eus- * La gent no vol mes ciment apunten; el particulars ens atu- hi ha llauradors. Això és per- kera a Mallorca, segons se desprèn ren pel carrer per demanar-nos qué al segle XVII, els pagesos, L'escriptor i sociòleg Joan d'una enquesta duita a terme per que els ho enviem cada quinze- que eren moros foren expulsats Marí Torrealdai recopila un con- l'Ultima Hora, el 90% dels na. I això, que enguany no han perquè es revoltaven i substituïts junt de textes, costums, norma- enquestats opinen que tenim recollit les tápares que anaven per mallorquins i catalans que tives i lleis contraries a l'euske- prou cases, xalets i hotels. Si a massa barates, però se veu que hi anaren a llaurar i a conrear la ra, que han tingut vigència al llarg les properes eleccions els mallor- hi ha altres ingressos i la gent terra dels senyors. Fa un mes que en Francesc Peralta, de no mira prim amb els duros. A les Fires de Llucmajor Granada, regenta el Bar Restaurant del últims 300 anys. Segons quins són conseqüents amb Güarin a Campos. Quan demanau una l'autor, "pretén ser un antídot aquesta opinió, deixaran de votar L'Ajuntament de santa passades hi hem trobat cera- beguda, també us serveixen una tapa. contra l'amnèsia, ja que oblidar al PP. Però, és que són conse- Margalida de Mallorca s'ha mistes que exposaven les seves Despatxa menús a 800 ptes. És una bar el passat pot ser molt perillós. qüents i lògics els mallorquins agermanat amb el de Xaló (Mari- terrisses. Ens han contat que del Mallorca. A la foto amb el parroquia I és que oblidant el passat, a l'hora d'anar a votar? na Alta) amb motiu de les fes- compren l'argila a les contrades Arnau Xisquet de sant Joan que fa 17 tes patronals de la Mare de Déu de Castelló, que és on hi ha la anys que está a s'Hort de son Catlar; cabria pensar que la situació de * L'Ajuntament de Ciutat cent quarterades d'alfals i 120 vaques marginació de l'euskera respon acaba d'obrir una oficina d'a- Pobra. També hi havia una dele- millor argila del món. Això ens lleteres. a un procés natural". El llibre tenció al públic a les escoles gació de l'Ajuntament de Tàr- ha recordat la visita que amb en está compost per textes breus, velles de s'Arenal. La va inau- bena i d'altres pobles veïns on Ricard Colom feren a Almaso- en castellà i francés. En la intro- gura pel Batle Joan Fageda a qui hi ha els descendents dels mallor- ra, Vila-Real i altres pobles ducció Torrealdai justifica la acompanyava el regidor de Rela- quins que repoblaren aquelles d'quell redol que está ple de tau- utilització d'aquesta técnica: cions ciutadanes Josep Ma Rodrí- terres després de l'expulsió dels leres (allá en diuen taulers) on "_esper que tots aquells que, guez. D'ara endavant, els are- moros que les conreaven l'any fabriquen rajoles i altres articles sense saber llegir euskera es con- de fang que des del Grau de Cas- sideren cultes, sàpiguen alió telló exporten a tot el mon. És que s'ha fet i dit en contra dels de veure la quantitat de fábri- vascoparlants. Per això he escrit ques que hi ha per fora vila, i el llibre en castellà; doncs ells els doblers que això produeix. són, a més, els qui tenen més Llavors no es d'estranyar que l'e- necessitat de saber-ho". quip de futbol de Vila-Real, un * Congrés d'estudis bascos poble més petit que Inca de Entre el 6 i el 9 del passat Mallorca, estigui a primera divi- mes de juliol es celebrà a Reno, sió. Fa un any que en Pere Vidal és l'enca- Estat de Nevada, el Congrés Els habitats de les Mes Bale- rregat de la Ferreria Grimalt de Cam- Internacional d'estudis bascos. ars i Pitiüses ens hem de felici- pos. Va reunir professors de 70 uni- tar: acabada la temporada turís- versitats del mon sencer que tica, constatam que no hi ha hagut debatran sobre la cultura i la iden- accidents d'autocars ni de buques titat basca. El congrés fou orga- ni de res que pugui afectar la nos- nitzat per la Busque Studis Pro- tra imatge turística. Hens hem de gramme de la Universitat de felicitar que no hi hagi hagut ava- Nevada, sota la coordinació del ries de les grosses, d'aquestes que Director de la mateixa William fan mal a les persones i a la nos- Moment de la inauguració de l'oficina de l'Ajuntament a s'Arenal. Els ordi- A. Douglas. nadors la tenen connectada a les oficines centrals de Ciutat tra economia.

A la reguarda del PERIODICO Ferreres

Fa 15 anys que en Joan Vanrell regenta el Taller de Pintar Cotxes Vanrell a Campos. Els altres tallers del poble donen feina.

Fa 20anys que n'Antoni Soler, amb el seu cosí Toni, regenta Sa Farinera Soler Campos. A més de la farinera, tenen serradora. 1'11211 1" DE NOVEMBRE DE 1998 3

Calvià, zona avançada de l'extermini mallorquí

PERE FELIP I BUADES

Que hi ha moltes, moltíssimes cultura, la seva llengua, el seu patri- petits i mitjans comerciants (la majo- zones, a Mallorca, on el mallorquí moni, etc. Han hagut de claudicar ria mallorquins) i als propietaris de (cultural, lingüística, territorial, polí- davant de l'invasor espanyol (de dre- cases de Calva, Santa Ponça i Pegue- tica i econòmicament) va sent de tes i d'esquerres). Si, aquestes espan- ra, apagar imposts abusius pera garan- manera sistemática, exterminat és ben yols, capitanejats políticamentpergent tir els guanys al turisme d'esparden- obvi. També ho és que el Terme de com ells, han vingut de fora per a ya. Turisme que només serveix per Calvià s'està convertint en un expo- imposar-nos, sense miraments de a justificar llocs de treball a imminent claríssim d'allò que está passant cap casta, els seus interessos econó- grants espanyols que, a més, abusen En Miguel Lerma, de Jaen regenta des a l'illa, i que serveix com a punt de mies, culturals, lingüístics, polítics, del sistema de temporers. Abusen per- de fa un any el Taller Lerma de deco- Fa 4 anys que na Merla Teresa Xapa referencia per a veure de manera clara etc. Han creat els seus propis forts qué s'enduen els guanys nets. No ració i escultura en pedra de Santanyí rro regenta El Restaurant Avinguda a alió que s'esdevindrà a la resta de 11- de colonització (son Ferrer, el Toro, i mares a Campos. paguen impostos. Campos. Despatxa menús a 800 ptes. ha de no prendre mesures urgents per la Pantera Rosa, etc., i han anat des- Mentres tant, és obvi que els capital d'evitar-ho. És evident que aques- plaçant als mallorquins a gettos cada tostos polítics dels partits de la immi- tes mesures les hem de prendre nosal- vegada més localitzats. gració andalusa/espanyola (PSOE i tres, els mallorquins catalanopar Aquests espanyols ostenten, des EU) es recolzen cada vegada més en lants, a no ser que donem per bo això de fa temps, el poder polític i econò- la seva gent: els immigrants espan- que está passant en el regne foraster mic i amb això, han potenciat i aju- yols. I, és clar, els avicien i recolzen, de Calvià, abans terres mallorquines. dat, de manera extraordinària l'im- a la vegada que, cada dia més, cas- I que está passant? Idó que cal posició de la cultura de l'andalusis- tiguen als mallorquins autòctons. reconèixer que els mallorquins cata- me a tot el territori calvianer (misses Una cosa que, com vaig denunciant, lanoparlants s'han convertit en mino- i marxes rocieres, promoció de les s'esdevindrá a la resta de l'illa, si no ria (un 10%) a ca seva, i per això han sevillanes i del lailo lailo... ), escla- hi posam remei aviat. Ho hem de fer deixat de dependre d'ells mateixos, fant qualsevol indici cultural mallor- prest. I he hem de manera ferma. En de poder prendre les seves pròpies quí, ús social de la llengua inclòs. cas contrari, igual que a Calvià, decisions, de poder defensar la seva En el pla econòmic, s'obliga als serem exterminats.

Algunes claus per al pacte d'Esqueres a Eivissa Fa 25 anys que na Caterina Martorell regenta la botiga ca na Mel a Campos. Divendres passat vèiem a les pàgi- tonomia per a les Elles Balears i Pitiü- dria apuntar només una trampa que no Fa un any que na Silvia Corcuera d'Eus i Sa mare, na Maria Barceló la va obrir nes de Diario de Ibiza un ampli repor- ses. Sense aquesta reforma, dones, no s'explica, naturalment, al reportatge. kadi regenta la botiga d'objectes de sego- fa 50 anys. Al principi només tenien que- tatge sobre la situació en qué es troba hi ha pacte d'esquerres possible. Llevat L'acord sobre programa només és pos- na mà Sa Portassa al carrer de San- viures, ara també despatxa cerámica • tanyí de Campos. terrissa. actualment, a Eivissa, la negociació per que algun dels quatre partits signants sible si s'acompanya d'unes llistes impe- a un pacte d'esquerres a les eleccions d'aquel! document (que presentàrem cables, en qué hi hagi representat tot el autonòmiques i municipals. S'hi afirmava públicament davant tots els mitjans de que hi ha d'haver representat. Esquerra que Ola avançat molt pel que fa al pro- comunicació de les Pitiüses) es fes Republicana, per exemple, ha cedit mol- grama (s'hi deia, concretament, que ja endarrera i s'avingués a pactar sense tíssim en programa. Tant que només es está pràcticament enfiesta i que d'aquí aquesta reforma estatutària. podrá apuntar al pacte si les llistes pre- a molt poc ho estará del tot), que això Una reforma en profunditat impli- sentades no contribueixen a aigualir-lo sha fet -aproximadament- sense entre- caria diverses coses: més poder per a encara més. bancs i que ben aviat hi haurà un acord les illes Balears i Pitiüses, control sobre Per aquesta raó, no caurem en la global. També es comentava, d'altra l'ordre públic, creació d'una policia trampa que algú ens proposava: anun- banda, que encara no hi ha candidats, autonómica, ampliació del regim fiscal ciar l'acord programàtic quan aquest sba- però s'exposaven clarament les hipóte- especial per a les Balears, establiment gués produït i després posar-nos a tre- sis sobre les quals s'ha treballat fins al de cooperació estable amb Catalunya i ballar intensament en les llistes. Si ERC moment. el País Valencià (en la línia del que ja renuncia a qualsevol tipus de declara- Com que el reportatge estava fet des está fent actualment el Consell Insular ció sobiranista, si es conforma amb una de la perspectiva del partit polític majo- de Mallorca, en el govern del qual está doble oficialitat simétrica de la llengua ritari dels seus adláters més pròxims- integrat el Partit Socialista, juntament catalana, si s'oblida de la meitat dels punts en tot aquest negoci, he considerat amb el PSM i UM), etcétera. de la Declaració de Barcelona i de la de El tema no está resolt i si algú -de Valencia, si deixa passar de llarg la fór- necessari de fer-hi algunes precisions La Família Ballester, de can Catòlic, són ferrers de tota la vida. El seu repadrí, que resulten bàsiques. dins el PSOE, de per devers els Verds, mula del Concert Econòmic, i tot l'etcé- Tomeu Ballester ja tenia ferreria. L'amo actual és el jove Pere Ballester. La primera de les precisions és que o de prop de per allí- pensa que no es tera que s'hi vulgui afegir, será perquè hi ha un aspecte que entrebanca, a hores tracta d'un tema gaire important, s'e- estarem convençuts que les persones que d'ara, les possibilitats del pacte, penique quivoca. representaran el pacte a les institucions ben segur que, si els representants del D'altra banda, pens que hi ha espe- actuaran efectivament per fer avançar PSOE actuen amb prou intel.ligència, rances de superació d'aquesta l'autogovern, per normalitzar la llengua perquè, de fet, ni socialistes ni verds catalana o per millorar el règim econò- ZENON no hauria de constituircap obstacle insal- tat, vable: la reforma de l'Estatut d'Auto- no poden fer altra cosa. Per al Partit Socia- mic per a les nostres Illes. Si no, evi- GABINET DE nomia. La reforma esquifida que se n'ha lista, l'única oportunitat real de gover- dentment, no hi haurà acord programà- fet durant la present legislatura ha comp- nar a les illes Pitiüses és la participació tic. FISIOTERAPEUTA tat amb el consens entre el PP i el PSOE, en un pacte ampli de tota l'esquerra, que El programa acordat fins ara, afe- dos partits que, a nivel] global, podem pugui superar en vots el Partit Popular. gint-hi la refonna en profunditat de l'Es- I RECUPERACIÓ veure units per un profund espanyolis- Per als Verds, amb l'aparició en l'esce- tatut d'Autonomia, gestionat per socia- ZENON FUNCIONAL me i per una profunda inflexibilitat na política dels "verdes" d'en Ribas, pro- listes i pseudosocialistes no ens convenç davant la segona transició que s'està bablement el pacte sigui l'única opor- en absolut. Damunt un programa així, Eduardo Miranda-Fisioterapeuta començant a desenvolupar. Els altres qua- tunitat per no tornar a convertir-se en nosaltres no podríem anunciar cap ti pus tre partits -Els Verds, Esquerra Unida, extraparlamentaris. En conseqüència, el d'acord programàtic. Lesions esportives * Electroterápia * Corrents * Laser * l'Entesa Nacionalista i Ecologista i pacte constitueix, afortunadament, una L'única possibilitat d'èxit, empero:), Mecanoterápia * Kinesiologia * Mobilitzacions articulars * Masoterápia * Massatges terapeutics * Massatges esportius * Esquerra Republicana- ens hi oposàrem, necessitat imperiosa per als dos princi- va per un altre cantó. I tots els partits Fisioterapia respiratòria * Estimulació precoç * Gimnástica i vàrem signar una declaració en la qual pals partits que participen en les nego- que participen en les converses ho saben correctora de col.lumna consideràvem imprescindible, per a la ciacions. Posaran per l'espanyolisme per perfectament. consecució d'un pacte d'esquerres, una davant de la seua voluntat de governar? Assegurances particulars Telèfon 971 49 14 84 reforma en profunditat de l'Estatut d'Au- Quant a la qüestió de les llistes, vol- Bernat Joan i Marí 4 I" DE NOVEMBRE DE 1998 l'11311'1

Anys quaranta: un consultori ètic, LES MANS AL FOC (35) religiós i moral Crisi creences perdudes per altres- 66.- RESSURRECCIÓ (espirituals), quin pecat faig? comunitat les obres completes PERE GRI . Podem dir doncs, que la crisi UNIVERSAL - - Cap, perquè vostè no está d'un autor, estant una d'elles obligat a anar a aquests exerci- inclosa dins l'Índex. El sentit originari de crisi i l'intent de resoldre-la són simultanis. Demana Assumpta: El dia del cis, ni té obligació de procurar - - La llei eclesiástica prohi- és judici (en tant que decisió A partit d'ara convé que judici (final), ressucitarem amb sentir la vocació. Però fa vostè beix no tan sols llegir, sinó final sobre un procés), elecció, poseu molta d'atenció en el l'aspecte que teníem quan vàrem un acte de covardia i d'im- també retenir qualsevol llibre i, en general, acabament d'un desenvolupament d'uns petits morir? prudència. (Pág. 149. Any 1947) inclòs a l'Índex. Però, tractant- esdevenir en un sentit o un abre. fets, dels molts que varen esde- - - El P. Alonso Rodríguez, en se d'una biblioteca d'una Comu- Aquest sentit es troba encara venir a Porreres en aquells el seu llibre "Pláticas de la Doc- 69.- COMUNIÓ nitat, en la qual fàcilment hi haurà en expressions tals com la anys de la Guerra Civil, per- trina Cristiana" (n. 108), escriu: un o més que tenguin permís per malaltia de la crisi, el govern qué no m'acuseu d'haver-vos És sentencia comuna dels teòlegs Es pot donar la comunió tots llegir aquests llibres, es pot guar- ha entrat en crisi, etc. La crisi dit moltes mentides. Les coses que tots ressuscitaran en una edat els dies de l'any? i en quines hores dar l'obra prohibida, ja sigui en resol, doncs, una situació, però varen anar de la manera que perfecta, com de trenta tres anys... está permès? un lloc reservat, tan sols acces- al mateix temps designa l'in- vos diré, per() ja aniré expli- De manera que no hi haurà nins - - Es pot donar en qualse- sible a aquell que disposi del per- grés en una situació nova que cant perquè m'hi vaig veure ni vells. vol dia, excepte el Divendres mís, o bé vora els altres volums planteja els seus propis pro- involucrat. El P. Lénnerz, actual profes- Sant, en qué tan sols pot donar- de la collecció, per?) fixant al blemes. En el signíficat més Resulta que el govern muni- sor de la Universitat Gregoriana, se per viátic, i el Dissabte Sant principi del llibre l'advertència habitual de crisi és aquesta cipal entra en crisi. ene! seu tractat "De Novissimis" en el qual pot donar-se dins la dient que está inclosa dins nova situació i els seus pro- missa o a continuació d'aques- l'Índex, ja que els comentaris- blemes el que s'accentua. Per En l'acte de la sessió ordina- (n. 272) opina com sant Tomas ria del 20 d'agost de 1938 s'ex- que tots els homes ressuscitaran ta. Es permet donar-la en les tes de la llei canónica de referèn- aquest motiu se sol entendre pl ica el que segueix: Acte seguit en la forma d'humanitat perfec- mateixes hores en qué está cia (cánon 1398) solen deter- per crisi una fase perillosa de manifestà el senyor baile que ta que tingueren o haguessin tin- permès celebrar missa, o sigui, minar el sentit de la paraula la qual por resultar quelcom des d'una hora abans de trencar retenir, dient que lo que en rigor beneficiós o quelcom perniciós havent estat nomenada una gut de ho haver sofrit cap muti- nova Comissió Gestora per lació o de no haver estat ferits l'alba fins a una hora després del es prohibeix es retenir per Ile- per a l'entitat que l'experi- migdia, i en la nit de Nadal, gir o vendre, no retenir per menta. En general, no es pot, regir l'administració municipal, per una mort primerenca. amb data d'ahir cessaven en I així mateix el P. Bezara, pro- durant la missa o misses que es motius més bé bibliogràfics. doncs, valorar-se a priori, una celebrin. (Pág. 149. Any 1947) (Pág. 185. Any 1947) crisi, positiva, ni negativa- els seus càrrecs alguns del sen- fessor del collegi dels Jesuïtes yors que integraven l'anterior d'Oña, en el recent tractat "De ment, pel fet que ofereix per 70.- ÈXTASI 73.- PURGATORI. igual possibilitats de bé i de Els gestors cessats eren en Joan Novissimis" (n.1498) segueix Cerda i n'Antoni Meliá, men- l'opinió de sant Agustí que diu al mal. Però certes valoracions anticipades són possibles tan tre que, en un començament, respecte de l'alçària dels cossos • Demana C.B.: És obligatori De Lloseta ens demanen: aviat com s'especifica el tipus el governador civil nomena ressuscitats: Direm dels nins que creure en visions i revelacions Una anima que per culpa dels general de la crisi. Per exem- com a noves incorporacions en no ressuscitaran petits de cos, amb dels sants? seus pecats venials hauria d'es- ple, se suposa que una crisi de Jaume Vaquer, en Bartomeu el qual varen morir, sinó amb alló - - Ni l'església ni cap teòleg tar un any en el Purgatori, i mor creixement (d'un organisme, Ballester, n'Antoni Lliteres i que se les havia d'afegir durant pretenen donar com a fets exte- un dia abans del Judici Final, a d'una societat, d'una institució) n'Antoni Sorel. Es mantenien el curs de la seva vida, això reco- riors i realitats objectives totes on anirà? es beneficiosa, en tant que una en el canee el batle Enric Julia, braran gràcies a l'acció merave- les experiències místiques dels - - Ja que el Purgatori aca- crisi de senectut és pernicio- i els regidors Bartomeu Mates liosa de Déu. (Pág. 148i 149. Any sants; ni tan sols és convenient bará per a tots el dia del Judici sa. Una característica comuna i en Mateu Cervera. 1947). anar a les dites i als fets extà- Universal, dita ánima anirà en tics per decidir qüestions histò- que sigui tan sols una estona al a tota crisi és el seu carácter Per la mevapart, també vaig sobtat i, usualment, accelerat. viure una crisi personal que 67.- COMPRAVENDA riques, ja que, en els seus éxta- Purgatori, i el seu foc expiador sis queden (al manco en molts recobrará la seva intensitat tant La crisi no ofereix mai una aniré explicant amb molts de aspecte gradual i normal; a més, detalls. No penseu que vaig Si el comerciant em ven algu- de casos) baix de la influència com li falta de durada, si és que sembla ser sempre el contrari haver de renunciar ales meves nes coses i veig que quan fa la d'idees i imatges adquirides d'a- els terrors que precediran a aquell de permanència i estabilitat. idees, per?) he de confessar que suma s'equivoca contra ell mateix bans. (Pág. 149. Any 1947) dia i les penes voluntàriament Generalment, la cri si huma- em vaig deixar arrossegar cap i em cobra de menys a mi, he de acceptades en vida, no l'han na individual i la crisi históri- a un caire del que, avui en dia, fer-li notar i pagar alió que dec? 71.- DOBLERS purificat ja de les seves petites ca, són crisis de creences i, per renec amb tota l'anima. - - Sí, senyor. En no ser que MALGUANYATS faltes. (Pág. 185. Any 1947) això, l'ingrés a la fase crítica No obstant això, permeteu- el comerciant vulgui cobrar-li equival a la penetració en un me que em recomani pruden- més d'allò que és just i Ii degui Es poden rebre, per obres de 74.- TERESA NEUMAN beneficència, doblers obtinguts àmbit en el qual regnen, segons cia a l'hora de començar a con- qualque cosa a vostè. (Pág. 149. els casos, la desorientació, la tar la darrera part d'aquest seri- Any 1947) en una casa de joc? Es pot rebre Viu encara Teresa Neuman? diner d'un ric que té una gran - - Sí, senyor. Encara és viva desconfiança o la desespera- al, la que explica la meya traï- fortuna, en part adquirida injus- ció. Ara bé, pel fet que és ció. expressada pragmática- 68.- VOCACIÓ la camperola bávara que porta tament? sobre el seu cos les nafres del Sen- característic a la vida humana ment aquells dies, cap a tot allò - - Es pot, en ambdós casos, d'aspirar a viure orientada i conque significava la República, Si jo, per por a sentir voca- yor i que fa denou anys que está rebre doblers, encara que pro- fiada, és usual que tan aviat com i molt especialment cap a la ció, deix d'anar a uns exercicis sense menjar ni beure. El Diven- curant, en el primer, que l'ac- dres Sant d'aquest any passaren aquesta vida entra en crisi, persona d'en Climent Garau. ceptació no paresqui una tácita de les tres mil persones que la visi- cerqui una solució per sortir Plató afirma que la pruden- aprovació de la casa de joc taren, entre elles molts de civils de la mateixa. Aquesta solu- cia és un judici sa que no afec- suposant, en el segon cas, que i militars dels organismes d'ocu- ció pot ser de molts diversos ta a cap activitat determinada, el ric ho cedeix de diners guan- pació de Nort-América. (Pág. tipus; en ocasions és provi- peló només perquè s'aplica a yats de manera legítima. (Pág. 185. Any 1947). sional -com quan la vida es Miu- totes les matèries humanes. Per 184. Any 1947). ra ais extrems oposats del fana- això la prudencia és la virtut Per la transcripció de la tisme o de la ironia desespe- pròpia del governant. La 72.- LLIBRES PROHIBITS revista LLUC: rada-; altres vegades és defi- prudencia és la virtut del qui nitiva -com quan la vida acon- és moralment assenyat o sa, i Demana un religiós: Podem Gabriel Pieras Salom segueix realment substituir les s'oposa a la bogeria. guardar en la biblioteca de la (de la revista LLOS ETA)

1'11211 1- DE NOVEMBRE DE 1998 5

XI Retrobament català a Prats , ;

...g. , . ›...... de Molló (Vallespir) ...., A les 11 hores del matí del diu- tinuació donà la benvinguda als pres- presents de fer una cercavila pel ,' , , :.n 1 ' 110.. 1menge 4 d'octubre de 1998, ha tin-..ents a l'acte Pere Guardiola, antic poble a partir del pont d'entrada. Tot- . II ... '.. gut lloc al IX Retrobament català tinent alcalde a Prats de Molió, i en hom s'hi afegí i es feu una mani- , .... ,"lor ,...... it. . a la vila de Prats de Molió, al Valles- nom del poble de Prats de Molló. festació amb moltes banderes i amb . . pir (Catalunya del Nord)...... , A continuació, parlaren per la JNC, la col.laboració musical del graller V...... Des de fa 9 anys, l'Ajuntament ‹i Francesc Parés Montfort i per part Lluís Gelis, que interpreta himnes - —›isi....1 organitza aquest homenatge a la de la JERC, Ramon Rius Santa- patriòtics. 1 1 , 1111. memòria del President de la Gene- maria. Després, Xavier Bada, vice- Un cop acabada la cercavila, els ralitat de Catalunya, Francesc Maca president del Cercle d'Agermana- assistents dinaren a diferents hotels : .1 Abans, el novembre de 1926, en el ment Occitano-Catalá (CAOC), que de Prats de Molió i de La Presta. i 1 temps de la Dictadura de Primo de digué unes paraules sobre la situa- Al restaurant Ribes, de la Presta, es Fa 25 anys que en Jaume Oliver va obrir Fa 2 anys que na Joana Ballester és la Rivera, Francesc Macià intentà ció política actual. I, finalment, feu una vetllada amb parlaments i la Fusteria Oliver a la barriada dels Tres secretaria del Taller de disseny i reto- invadir Catalunya del Sud, a partir Enric Garriga Trullols, President de música de gratia i flabiol a canee Molins de Campos. lació Riskol de Campos. de Prats de Molió. Però és desco- l'IPECC, llegí el seu discurs en qué del nostre graller. Enric Garriga llegí . bert per la policia francesa i detin- denuncià als partits sucursalistes i diversos textes del suman del procés ,. ...• _ a . .gut ell i els seus voluntaris armats, digué que s'han d'aprofitar totes les de Francesc Maca, a París. ... . ° - el 4 de novembre de 1926. Després A actuals circumstàncies polítiques, Després es feu una visita a la . " " és jutjat a París i finalment deste- a Catalunya, Euskadi i Catalunya, Presta i una altra a Prats de Molló 171 ›•?.. rrat a Bélgica. per a recuperar la independencia i a les 5 de la tarda, l'autocar de l'I- ' 11.11111-, t. ' Vdis ; l'II:, I a ir y - f: ...,'' ,10 1Per commemorar aquests fets de catalana com un estat més de la nova PECC inicià el retorn a Barcelona, *A J. ..e ,,,, Prats de Molió, enguany l'organit- Europa. aquest cop per Molló i Ripoll. ‘ / -1 .‹..t. ••-5‘` 1..." - , sT. zació a anat a canee del nostre Ins- , . Després arriba amb retard un L'IPECC ha salvat la festa 4 .. titut, IPECC, que ha invitat a les autocar de la Fundació Francesc enguany jaque l'Ajuntament de Prats ... -II ' "Xibt it •.- • ..>II I, ' '' joventuts polítiques de JNC (CDC), Macià i de l'Estat Català, escindit de Molió havia desistit de repetir- ' 4:4« -.: . , . . JERC (ERC) i Estat Català, per a de l'històric, que Ilegiren un Mani- la a causa de la recluida assistència %..*, fer participar els joves en aquests fest. de públic. L'any vinent potser ,- - - actes patriòtics. A continuació, tots plegats, podrem tornar a fer venir més gent, • ..., Davant del monument a Fran- cantàrem Els Segadors, acompan- especialment joves, seguint la pro- ,-- cesc Maca, primer es feu una ofre- // , s. yats pel graller que havia portat l'I- moció que l'IPECC vol continuar .....cr na floral de l'IPECC per dos nens: PECC, Lluís Gelis. Enric Garriga fent entre la joventut. ~Eh ' Marc Aymerich i Dídac Vidal, d'Es- Trullols cridà al final: Visca Cata- Na Joana M 4 Montserrat i la seva filia Fa 5 anys que na Francesca Gayá regenta la Ferreteria Gayá tat Català, que també havien vin- lunya Lliure! E.G.T. Ama M Manressa, regenten des de fa a Campos. 3 mesos la botiga Ca na Coloma a Cam- Son pare, Onofre Gaya (a la foto) la va gut amb l'autocar de l'IPECC. A con- Enric Garriga proposà a tots els pos. obrir fa 48 anys. Discurs d'Enric Garriga Trullols al IX Retrobament Català a Prats de Molló Homenatge a Francesc Maca d'aquesta dominació espanyola les condicions són radicalment bre, ha deixat clar, un cop més, que que pesa damunt nostre des de diferents del temps que li toca viure els sucursalistes són uns botiflers Diumenge 4 d' octubre de 1998 I714".Aquestes paraules les digué a Macià, el poble català, en canvi, venuts a Madrid, que d 'altra banda durant el procés que el jutjà a Paris, alliçonat per uns polítics porucs, o ara fan professió falsa de catala- Senyor Pere Guardiola, amics jant al dos costats de les Alberes, amb tots els altres conjurats cata- enganyats per uns politics venuts nisme, per guanyar vots a les pro- tots. testimonis vius de la nostra histò- lans, el 1927.Elfet de ser presoner als espanyols, considera encara peres eleccions.Només els partits Per la novena vegada, ens retro- ria épica i gloriosa. nol'impedia parlar, amb el seu cor, pecaminós demanar aquella inde- catalans són catalans, els altres són bem, aquí, un altre cop, per retre En aquella ocasió l'assistència de la seva profunda idea indepen- pendencia que volía Francesc espanyols a casa nostra. un homenatge a un home que ha delseatalans fou molt nombrosa.Hi dentista i repetía: "Volem entrar, com Macià fa més de 70 anys. Però amb això no n'hi ha prou. fet més que ningú per la Catalun- assistken la filla i la néta de Fran- a Estat independent, en el concert És segur que Macià, si visqués Massa declaracions, massa paran- ya moderna.Francesc Macià ha cese Maciá.Gloria Riera represen- dels pobles Iliures". la nostra situació actual, sería enca- les. El que cal són més fets. El dret estat per Catalunya una glória histó- tava la Generalitat i també hi havia Ja fa més de 70 anys que Fran- ra més valent i més explicit, i del poble català és un dret reco- rica que l'ha enaltida a l' interior i Herikért Barrera per Esquerra Repu- cese Macià es declarava indepen- denunciaria no solament Espanya, negut internacionalment a 1 'exterior.Francesc Macià es feu blicana i Josep Planchart per Estat dentista, des del 1917. sinó també França, que ha actuat Exercim-lo, dones amb valen- mereixedor del respecte de tothom Català. Aleshores era molt més peri- contra el català a Catalunya del tia. Amb el coratge de Macià. i del 'estimació unánime de tots els La pluja de la tarda no deslluí llós, que ara, aquest tipus de decla- Nord i contra les altres Ilenglies de Si perdem aquesta ocasió pot- catalans. el fervor dels nostres cors.S 'iniciava racions catalanistes radicals i mal- l'estat francés, amb més perfidia ser no caldrà venir mai més a Prats Per tot el que feu per Catalun- una tradició que ha durat nou grat això Macià sen declara parque els propis espanyols. de Molió, perquè haurem traït la ya, la figura de Macià, mereixia i anys.EI nostre Institut s'ha fet el tidari. Segur que Macià si visqués seva memòria. Per tant siguem Macià. mereix l'honor de ser recordat en propòsit que durí, costi el que costi, Ara que la democracia ja és un ara, no tindria cap escnípul per apro- valents com mes nombrosos el cor de tots els catalans.És grà- molts anys més, fins que la flama procés practicament consolidatAra fitar I 'avinentesa única queha creat Us esperem l'any vinent. Segur que els esde- cies a l'iniciativa de 1 'Ajuntament sigui recollida per totes les institu- quel'exércit espanyol ha perdut les la treva basca per declararla inde- veniments faran canviar la situa- de Prats de Molió, en aquest pre- cions patriòtiques del nostre país, temptacions "golpistes" i inter- pendencia catalana, conjuntament gon Vallespir, que el 7 d'octubre Durant aquests vuit darrers vencionistes en politica, malgrat que o separadament dels buscos i gallees. ció actual. Amb aquesta confiança només de 1990es fa el I Homenatge a Fran- anys, per aquí ha passat molta gent continua essent garantia de la uni- Tenim ara una ocasió magní- em resta de cridar fort i alt. cese Macià. i moltes personalitats.On són tat sagrada dEspanya, segons la fica.Maciá en sabe aprofitar una. Recordo que coincidí la data ara?.Se'n recorden d'En Macià?. Constitució.Ara que qualsevol Si ara perdem l'actual ocasió, pot- Visca Catalunya Lliure sobi- amb el V Aplec a Panissars i el nos- Amics tots, no podem deixar secessionisme europeu no tindria ser perdrem per sempre la viabili- rana i independent!. tre Institut assistí a les dues com- morir una commemoració preci- cap trascendencia per Europa, per- tat de la nostra nació, la super- memoracions del mateix matí del sament en el moment que s'albira qué tot quedaría al seu intetiur.Ara vivencia de la nostra llengua i cul- Enric Garriga Trullols diumenge. la concreció il'assoliment d 'aquell que nombrosos pobles europeus han tura. La declaració del dret al 'auto- Prats de Molió Es feren dues ofrenes florals, gran projecte de Francesc Macià, obtingut la independencia i d'altres determinació aprovada pel Parla- 4 d'octubre 1998 dos actes i moltes banderes one- que volia "deslliurar la nostra patria són en camí d'obtenir-la.Ara que ment català, el passat 1 de novem-

6 DE NOVEMBRE DE 1998 1°11,111

L'antifranquisme a Mallorca. V LLIBRE 1978: Quan volien convertir el PSM en un partit dretà, autonomista, promonárquic i partidari de la societat d'explotació capitalista MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

máxima de la El 17 de novembre de 1978 cia amb el PSM), Climent Garau, partit. Expressió el PSM realitzava un míting Sebastià Sena i en Xirinacs. ràbia en contra nostra era la d'un per a remarcar les Segons informació de J. R. a periodista espanyol que, histé- mancances democràtiques Última Hora (18 de novembre ric en constatar con es consoli- del 1978), Xirinacs es demana- gUllerflon dava el PSM, escrivia a Balea- de la Constitució que els partits promonárquics i va: "Cómo puede defender un res (27 d'octubre del 1978): procapitalistes -amb l'ajut partido socialista una constitu- saciFILIS arn "Darrerament el PSM, molt més de de tots els mitjans de ción que impone el sistema eco- conegut com PSI, ha adoptat pos- comunicació i la banca- nómico capitalista; cómo puede • tures més aviat antipolítiques, que per la seva perillosa incon- volien fer aprovar un partido catalanista pedir el imilut.4.z,n2oue=magenicamiliP.541 de~tiNt.~1117 Lluís Maria Xirinacs i 'si' en el referéndum, si la cons- seqüència poden hipotecar per T." sempre més la trajectòria d'a- NRDamians va néixer a Barcelona titución niega el derecho• a la n0. 11111111.1,01~11 t el 6 d'agost de 1932. Va exercir autodeterminación de su pue- / quest col.lectiu dit nacionalista de sacerdot a les Escoles Pies blo...". i socialista. I es que de l'origi- desde! 1954 al 1963, i en lapas- nari i frustrat PSI no en queda toral parroquial del 1963 al 1973, "Si ens volen fer callar tenen ni la I lavor ideológica... Després als bisbats de Solsona i Vic. Va feina per estona" (PSM) de tot, havent rebutjat l'oferta menar lluites socials des del La nostra revista (vegeu unitària del PSOE i donant aco- 1962 i romangué a la presó del Mallorca Socialista de gener de 1978: intervecio d Eberhard rosske Fiol en el ongres d'undat • M-* E . s llida a un grapat de marxista-leni- 1973 al 1975. Des del seu inici 1979), una vegada finit el Con- tractava de defensar una Constitució autènticament democrática. La Consti- nistes radicals es esser un cóc- tució que pactà el franquisme reciclat amb les burgesies basca ¡catalana i amb tel no païdor". (1971), Lluís Maria Xirinacs grés d'Unitat del PSM amb els el PCE i el PSOE no reconeixia el dret a l'autodeterminació, barrava el pas al participà activament en l'As- comunistes de les Illes (OEC), socialisme i no permitia escollir entre monarquia o república. semblea de Catalunya (Princi- explicava el gran èxit de públic Els servils volien que, amb pat) i va ser elegit senador per que tengueren a Ciutat, Inca i com ho proven les fotografies Per?) la histeria sanà accen- els ulls cines acceptassim Barcelona en les pri meres elec- Manacor els nostres mítings pro que publicam. Si ens volen fer tuant en les setmanes anteriors aquestes i altres mancances cions d'ençà la mort de Franco. abstenció al referéndum. A Inca, callar tenen feina per estona". al referéndum constitucional, democrát iques. També participa en la confecció en contra de les mancances quan es veié clarament que el Evidentment, la nostra tasca de la nova Constitució espanyola democràtiques (negació del dret Les provatures de PSM faria campanya per l'abs- va anar encaminada en aprovada el 1978 i en la de l'Es- a l'autodeterminació de les criminalitzar el PSM a finals tenció i continuaría lluitant per direcció contrária: explicar tatut del Principat de Catalun- nacions oprimides per l'Estat de l'any 1978 eren una Constitució autènticament al poble el qué era una ya, aprovat l'any següent. Bons imperialista; impossibilitat de permanents, constants. No democrática. Els mítings de Xiri- vertadera i autèntica amics d'ençà els temps que ven- federació de les comunitats hi havia dia que els nacs foren considerats "apolo- Constitució democrática gué a Ciutat -convidant pel PSM- autonómes; impossibilitat d'es- gasetillers a sou del poder, gía del terrorismo". Diario de Igualment un tal E.J., des del a fer campanya en favor de l'abs- collir entre monarquia o repú- els periodistes servils, no Mallorca del 22 de novembre del Diario de Mallorca, criminalit- tenció en el referéndum consti- blica; consagració per decret de atacassin el PSM per 1978 publicava una nota amb els zava l'esquerra nacionalista i tucional, em deia fa uns anys la "sagrada unidad de España"; qualsevol motiu titulars "Ante la querella por socialista en titular les seves (carta de 1 de novembre del immutabilitat de l'economia Les provatures de crimina- 'apología del terrorismo' el PSM- informacions: "Xirinacs: las Cor- 1993): "Darrerament m'he dedi- d'explotació capitalista; procla- litzar el PSM a finals de l'any PSI sale en defensa de Xirinacs". tes siguen siendo un Parlamen- cat a la investigació económi- mació del dret d'un exèrcit sor- 1978 eren permanents, cons- Aleshores, qualsevol crítica als to vertical. El senador catalán ca, social, política i filosófica - git de la victòria damunt el tants. No hi havia dia que els pactes secrets entre UCD, AP, manifestó que no comparte el tot plegat. També m'he anat dedi- poble, a fer un cop d'Estat 'legal' gasetillers a sou del poder, els P"C"E, PSOE, PNB i CiU per a terrorismo, aunque lo compren- cant a la lluita per una democrà- per 'a salvar" la democràcia..., periodistes servils, no atacassin barrar el pas a la independencia de". cia participativa escamotejada al etc) parlaren Pere Torres, Jaume el PSM per qualsevol motiu. Si, de les nacions oprimides o en Grup proper al terrorisme, poble en la nova legislació ofi- Armengol (que després passatemps enrere, l'excusa per a dir defensa del socialisme, o en marxista-leninistes radicals, cial". ria al PSOE) i Lluís Maicas. A que el socialisme nacionalista era favor de la República, eren con- il.luminats que rebutgen una El 17 de novembre del 1978 Manacor parlaren en Jaume San- una agrupació de folls i d'il.lumi- siderades com a absurdes llui- constitució democrática, la uni- el PSM realitzava un míting per tandreu, na Maria Duran (de nats era no haver volgut esser tes antisistema de partits amb tat amb un partit d'ordre com el a remarcar les mancances l'OEC), en Pere Miralles i en Biel absorbits pel PSOE, en aquest vocació marginal. El que no era PSOE... democràtiques de la Constitu- Oliver. moment ho era la unitat amb els "marginal" per als servils, era Pea) els gasetillers a sou dels ció que els partits promonárquics Com explicava molt bé comunistes (OEC), amb els acceptar totes les limitacions franquistes reciclats no podien i procapitalistes -amb l'ajut de Mallorca Socialista: "Malgrat la homes i les dones que havien por- antidemocràtiques dels hereus amagar que la nostra abstenció de tots els mitjans de comuni- campanya de silenci i desinfor- tat a coll la lluita antifranquis- del franquisme i els qui els ana- anava dirigida envers una Cons- cació i la banca- volien fer apro- mació a qué va esser sotmès el ta, amb gent que sabien no cedi- ven al darrere. Tots aquests espe- titució que consagrava -i con- var.. En el míting, presidit per la partit, es pot dir que la respos- ria ni una coma dels seus prin- rits d'esclaus no podien enten- sagra!- l'Estat espanyol com a quadribarrada i la ikurrinya, ta del nostre poble, tant a Ciu- cipis en defensa del socialisme, dre la ferma posició de princi- estat centralista i opressor de les intervengueren Joan Perelló, tat com a la part forana, a la crida en defensa del dret d'autodeter- pis en defensa de la llibertat, la nacions que hi romanen inte- Jaume Obrador (de la majoria del nostre partit fou entusiasta minació dels Països Catalans, en república i el socialisme auto- grades per la força, el poble de d'OEC en procés de convergen- i amb una assistència massiva, la lluita antiborbónica. gestionani expressat pel nostre les quals no pot decidir lliure-

Tlf. 971 55 15 84 L'ANTIFRANQUISME A MALLORCA NI6bil 989 68 68 97 V LLIBRE CENTRE D'ESTUDI DE JUDO de 1•4- 1L,ópez Crespí

anhátaillo Si* Cada quinze dies a 1:EllIi11kII2 (d'agost del 1998 fins a l'agost del 1999) — LLEVANT MALLORQUI — Per demanar números endarrerits, telefona al 971 26 50 OS 1'11211 er DE NOVEMBRE DE 1998 7

PER UNA MALLORCA lliure socialista

PER UNA SOCIETAT Míting del PSM (novembre 1978)a favor de la República i contra els borbons, Fa 35 anys que la Família Verd, originària per l'autodeterminació i el poder dels treballadors. El pare Xirinacs (d'esque- de Sencelles és la concessionària de la rra) explica al nombrós públic les mancances democráticas d'una Constitució marca de tractors John Deere amb SENSE CLASSES pactada amb els feixistes reciclats. Oportunistes de tota mena i servils feren magatzem i tallers a son Castelló. Tro- tot el possible per criminalitzar l'esquerra revolucionària (PSM, OEC, MCI, etc). barem l'amo jove amb el venedor Paco Xiricans i el PSM foren acusats de fer "apología del terrorisme"(!). Rodríguez a la Fira de Llucmajor. quaranta anys de lluita antifei- tre pagui!-, els que ens acusa- AFILIA'T ven de fer "apologia del terro- xista de tots els pobles de l'Es- tat, dirien que "el PSM i Xiri- risme", de voler bastir un "par- nacs han hecho apología del ta d'il.luminats", el que signifi- terrorisme". El fet era que, cava la presència de Xirinacs seguint les grans lliçons histò- entre nosaltres, aquell hivern de riques -la lluita dels nordame- 1978? La ignorància, la mala fe, ricans contra la Corona británi- l'enveja contra qualsevol prin- ca; la radicalitat burgesa a França cipi desinteressat i noble, ha Partit l'any 1793 en contra la monar- estat sempre la divisa dels ser- quia i les parasitàries castes aris- vils. Xirinacs era -i és!- uns dels Socialista de tocrátiques; les ensenyances del nostres grans intel.lectuals. wty-cl.y Concili Vaticà II que consagra- Mallorca ven el dret de l'home i dels La traïció dels líders,

Propaganda del PSM (any 1979). pobles a sublevar-se -per tots els crónica de totes les mitjans- contra els règims tirà- renúncies fetes pels partits ment per ell mateix el seu futur. gut a Mallorca a donar suport a nics-, Xirinacs s'havia atrevit a d'ordre que pactaren amb el Fa 28 anys que en Caietano Pomar és el cap de yentes d'Osca Maquinaria que La Constitució es fonamentava la lluita del PSM (i altres grups mencionar la justa violència dels sistema sous i poltrones com abans estava a la carretera de Mana- fonamenta- en la "indissolu- que no acceptaven els pactes i oprimits contra els opressors. a preu a Ilur traïda a la cor de Ciutat. Ara esta a son Castelló. ble unitat de la nació espanyo- claudicacions amb el franquis- Basta aquesta lleu menció als lluita popular El trobarem a la Fira de Llucmajor. la, pàtria comuna i indivisible me reciclat) en defensa d'una drets dels homes i dels pobles a Entre les seves obres més de tots els espanyols". Els ser- Constitució que reconegués el la rebel.lió per crimaninalitzar- importants podríem destacar vils volien que, amb els ulls dret de les nacions oprimides a nos d'una forma vergonyosa i Subjecte (1975); L'espectacle clucs, acceptássim aquestes i l'autodeterminació. També volí- indignant! Misèria dels lacais! obsessiu (1976); Entro en el altres mancances democràti- em que, després d'una hipotéti- Quants venuts no veuríem amb gran buit (1976). Aquestes dues ques. Evidentment, la nostra ca victòria electoral de l'esque- els pas dels anys. Alló només darreres obres són els diaris de tasca va anar encaminada en rra, es pogués avançar lliurement era el començament de la cam- presó de Xirinacs (anys 1974 i direcció contrària: explicar al envers una societat diferent, més panya permanent que sempre ha 1975). Més endavant publicà poble el que és una vertadera i justa que la societat de classes existit per dretanitzar el PSM i Futur d'Església, un estudi sobre auténtica Constitució democrá- basada en l'explotació del tre- fer-lo digerible per a Espanya i el cristianisme de les Comuni- tica. ballador. La Constitució pacta- el capitalisme. tats Cristianes de Base, vetat fins da d'esquena al poble entre for- al 1976 per la censura civil i ecle- A l'endemà del mítings a ces pretesament d'esquerres, la Però aquella nit Xirinacs era siástica. El 1977 s'edita Vaga de l'Escola "Gabriel burgesia basca i catalana i els amb nosaltres, amb fam per Catalunya, crónica d'una Alzamora", els oportunistes, hereus del franquisme consa- l'esquerra mallorquina que vaga de fam a propòsit del pro- la xurma sense principis que grava el sistema de mercat capi- no pactava amb els botxins i cés de Burgos (hi hagué tra- es disposava a llançar-se talista com a únic model vàlid els seus hereus duccions al francés -Les Edicions Fa 14 anys que en Vicens Ballester de damunt sous i poltrones (la qual cosa impossibilitava Però aquella nit Xirinacs era Ouvrieres de París-, l'italià - Llucmajor fa mobles tornejats a l'estil mallorquí. El seu telèfon 971120802 institucionals oblidant els una lluita legal cap al socialis- amb nosaltres, amb l'esquerra Coines Edizioni de Roma- i al quaranta anys de finita me). mallorquina que no pactava amb castellà -Akal de Madrid). L'any antifeixista de tots els pobles A l'endemà del mítings a els botxins i els seus hereus. 1978, quan vengué a donar supon de l'Estat, dirien que "el l'Escola "Gabriel Alzamora", els Recordava les seves primeres el PSM, havia publicat Consti- PSM Xiricans han hecho oportunistes, la xurma sense obres. L'any 1968, Lluís Maria tució. Paquet d'esmenes, amb la apología del terrorisme" principis que es disposava a Xirinacs havia guanyat el premi relació i justificació de cent Era la nit del 17-XI-1978. llançar-se damunt sous i pol- "Carles Cardó" amb l'obra Secu- trenta-quatre esmenes al projecte Lluís Maria Xirinacs havia ven- trones institucionals oblidant els larització i cristianisme. El lli- de Constitució espanyola cen- bre va ser editat per Nova Terra, tralista, antisocialista i antire- a Barcelona (hagué una traduc- publicá que es discutia l'any ció al castellà l'any 1969). Acti- 1978. L'any 1993 "Llibres del vista cultural de primer ordre, Segle" edità la primera part de em deia a una carta escrita el 1 La traïció dels líders, crónica de de novembre del 1993: "No sóc la transició política a Catalun- un escriptor literari. Sóc escrip- ya i de totes les renúncies fetes tor de batalla, més preocupat pel pels partits d'ordre que pactaren PARES, EDUCAU-ME EN CATALÁ, contingut que per l'estil". ¿Qué amb el sistema sous i poltrones podien saber els gasetillers a sou com a preu a llur traída a la llui- Fa 23 anys que en Rafel Cosano regen A MALLORCA Hl HA EL MW FUTUR ta la sabateria Cosano al carrer de sant del poder -qualsevol poder menta popular. SI Llorenç de Llucmajor.També era la Fira 8 1- DE NOVEMBRE DE 1998 1'10211

tres nacions no espanyoles integrades de relació que voten tenir amb l'Estat rra acudint a Jerry Adams perquè els Cap a la segona a l'Estat- varen renunciar a plantejar espanyol. faci de mitjancer davant Bill Clinton, canvis dràstics a canvi de poder acon- Poc més endavant, s'arriba a la sig- o adreçant-se a Nelson Mandela -pre- seguir aquesta democratització formal natura de la Declaració de Lizarra, a sident d'Àfrica del Sud i autèntic expert transició del règim. la qual donen suport tots els partits en transicions democràtiques- perquè Ara bé, no varen calcular -o pot- nacionalistes bascos, ¡una munió d'en- donin suport a la declaració i perquè BERNAT JOAN 1 MARÍ. PRES. D'ESQUERRA ser sí- que el problema es mantendria titats de tot tipus (cultural, esportives, moguin els ressorts internacionals REPUBLICANA-ILLES BALEARS I PITIÜSES latent o directament visible, i que tan- sindicats...). Fins i tot a Valencia, els necessaris per fer possible la seua apli- Al final del franquisme -una vega- varen quedar en minoria i el règim mateix caldria resoldre'l al cap d'uns sectors que estan per l'augment de l'au- cació. Així com l'àmbit dins el qual da el caudillo va raure a reposar davall autèntic es va integrar plenament a la anys. togovern del País Valencia i per l'ar- s'havia de resoldre la primera transi- una lápida al Valle de los Caídos- es monarquia parlamentaria (tal com Actualment, la necessitat d'una ticulació dels Països Catalans signen ció era., necessàriament, Espanya, l'árn- va dur a terme l'anomenada "Transi- havia previst el propi caudillo abans segona transició constitueix un tema la Declaració de Valencia. bit dins el qual s'ha de resoldre la sego- ció" del franquisme a la democràcia. d'anar a reposar a la seua vall). Es pas- plenament candent, especialment a Actualment, empero:), si prenem na -també necessàriament- és el món. La transició consistía passar d'una dic- saya a l'homogeneització formal de la Euskadi i a Catalunya. A ambdues com a referencia el conjunt de l'Estat No dependrà d'un consens entre tadura militar a una democràcia par- democracia, però no es tocaven els comunitats "autònomes", més d'un espanyol, apuntarem que no existeix les nacionalitats i un estat governat per lamentaria, a través d'una mena de con- pilars fonamentals de l'Estat. Espan- cinquanta per cent dels representants un consens ampli en favor d'aquesta dos partits amb una cultura política sens entre les diferents forces políti- ya esdevenia una monarquia, es dota- parlamentaris, democràticament ele- segona transició, ja que es farà des de tan jacobina i inflexible com el PP i ques, una part de les quals procedien va d'una constitució que establia la gits pel poble, no consideren adient les nacionalitat sense estat enfront de el PSOE la 11 ibertat d'aquestes. Al con- del règim i una altra de l'oposició. Hi indissolubilitat de la seua "unitat" i dei- l'encaix dels seus respectius páísos dins la cultura política ¡del sentiment majo- trari, la sobirania política dels Països hagué alguns sectors que en varen que- xava l'exèrcit com a garantia última l'Estat espanyol. Els partits polítics més ritari del poble espanyol. Per tant, hi Catalans, d'Euskadi i de Galícia sa- dar fora, que volien que continuas el d'aquesta cohesió estatal. Qué més votats de Catalunya i Euskadi, junta- haurà una diferencia molt important, onseguirá a través de negociacionsc sistema polític anterior -de "democra- volien? I tot això, a més, era talment ment amb el BNG, partit nacionalis- pel que fa a aquesta segona transició, que tendrdn com a punt clau -molt en cia orgánica"-, realment poc homolo- inqüestionable. ta més votat a Galicia, varen signar no en relació a la primera: no es podrá primer lloc- Washington, en segon lloc gable a nivell europeu i entorpidor de Les forces polítiques de l'oposi- fa gaire la Declaració de Barcelona, fer per consens dins Espanya. Nova York, en tercer lloc Ginebra, en les relacions exteriors de l'Estat espan- ció -que aleshores eren totes favora- on proclamen la necessitat d'un estat Per això consider que l'han encer- quart lloc alguna ciutat indetermina- yol. ble a l'exercici del dret d'autodeter- confederal i la sobirania de cadascu- tada plenament les organitzacions que da d'Alemanya i en cinquè lloc -només Les escorrialles del règim, emperò, minació per pan de cadascuna de les na de les nacions per decidir el tipus donaren suporta la Declaració de Liza- en cinquè lloc- Brussel.les. Dites relacionades amb els animals 1) A bèstia grossa, morral gros. 22) A cavaller nou, cavall vell. 37) Qui té cavalls, té treballs. 54) Ase vell, carregat de nafres. 78) Bé &gaya la mula i la Iligava per (Ouim Gratactís) (Ouim Gratacós) (Quito Gratacós) (Quim Gratacós) lo cua. (Quin) Gratacós ) 2) A l'animal donat no Ii miris el 23) A cavaller vell, cavall nou. 38) Si vols conservar el teu cavall, 55) Ase vell, carregat de vicis. (Quito 79) Com les males guites, com més dentat. (Quim Gratacós) (Ouim Gratacós) no el facis córrer costa avall. Gratacós) grans més cosses. (Quin! Grata- 3) Al bestiar nafrat, no lifalten mos- 24) Al cavall regalat, no u miris (Ouim Gratacós) 56) Ase vell, més matadures que (()5) ques. (Quim Gratacós) el dentat. (Quim Gratacós) 39) Si vols conservar ton cava'', ten- pelL (Quito Gratacós) 80) Déu ens guardi de mula queja 4) Animal desenfrenat, mira'l de 25) Amic i cavall, no els canses lo ben ferrat. (Quim Gratacós) 57) Burro d'or no té orelles. (Quito hii (Quin) Gratacós) lluny i d'amagat. (Quim Grata- mai. (Ouim Gratacós) 40) Tot bon cavaller cau, tot bon Gratacós) 81) El rnatxo del mig és el que rebat cós ) 26) Cavall alabat, amaga alifaç. cavall ensopega. (Quito Grata- 58) Burro vell, tot són coces. (Quito les garrotades. (Quito Gratacós) 5) Animal bon menjador, pera tot (Ouim Gratacós ) cós) Gratacós) 82) El maixo mans, mata el seu amo. treballador. (Quin, Gratacós) 27) Déu et lliuri de pedra, de boira 41) Un vell rossí, cal herba tendra. 59) Cada ase s'enamora del seu (Ouirri Gratacós) 6) Animal mala, més ben i de cossa d'euga. (Quim Gra- (Ouim Gratacós) bram. (Quito Gratacós) 83) El temps fa com la mula, no recu- (Quim Gratacós) lacós ) 42) Val més dir só, que arri. (Quito 60) Cal estacar l'ase on l'amo voL la. ((Juan Grata(ós) 7) Animal que no coneguis, no li 28) El cavall de regalo, quan es Gratacós) (Quito Gratacós) 84) El trot de la mula tot el dia dura. entris pel darrere. (Ouim Grata- vell roda la sínia. (Quim Gra- 43) Aburra que crii; no lidiguis arri 61) Com els burros molls, que en Gratacós) cós) tacós ) (Quito Gratacós) veure la cúrregaja suen. (Quito 85) Mula boja, no es fa vella. (Quito 8) Animal que no coneguis, no li 29) Fre d'or, no fa cava!! millor. 44) Aburro vell, albarda nova. (Quito Gratacós) Grwae(;s) fregues les orelles. (Quim Gra- (Quito Gratacós) Gratacós) 62) Com més brama l'ase, més cami- 86) Mula guita, de tothom sospita. iacós) 30) L'euga ben cuidada, pel març 45) A l'ase i al mul, la cárrega al cuL na. (Quito Gratacós) (Quito Gratacós 9) Animal que no coneguis, no aparellada. (Quito Gratacós) (Ouim Gratacós) 63) De l'ase manso tots van a prop, 87) Mula guita, venta-la prest! (Ouint

peguis. (Ouim Gratacós) 31) La vista de l'amo engreixa el 46) A l'ase tossut, tant és dir-li arri del guit tothom en fuig. (Quito Grauu .ó.v) 10) A qui no vol sella, Déu Ii dóna cavalL (Quim Gratacós) com só. (Quim Gratacós) Gratacós) 88) Mula mohina, o molt falsa o molí bast. (Ouim Gratacós) 32) N'hi ha molts que es tenen 47) Al burro vell, poc verd. (Quito 64) Delicatcoml'unglad'ase.(Ouirn fina. (Quin; Gratacós ) 11) Bèstia de comú, no és de ningú. millor a taula que a cavall. Gratacós) Gratacós) 89) Mula que no veu civada, la sella (Ouim Gratacós) (Quito Gratacós) 48) Al ruc que no vol sella, dóna-li 65) El greixd'ase ésel méscar.(Quito la té matada. ((Juan Gratacós) 12) Bestiar aplegadís toisón cosses 33) No hi ha bon cavall que no es bast. (Quito Gratacós) Gratacós j 90) No et fas de matxo guit. (Quhr i mossegades. (Ouim Gratacós) torni rossí. (Ouim Gratacós) 49) Alaba't ruc, que a vendre et duc. 66) El ruc brama, palla voL (Quito Gratacósi 13) Bona pota i bona orella, senyal 34) Pel maig el rossí es torna pollí. (Ouim Gratacós) Gratacós) 9 I ) No et firs de matxo guit, no hi ha de bona béstia. (Ouim Gratacós ) (Ouim Gratacós) 50) Amor d'ase, cossa i mossegada. 67) El ruc porta picarol i la somera animal més traidor. (Quito Gra- 14) Cadascú parla de la fira segons 35) Per un clau, es perd una ferra- (Quito Gratacós) també el voL (Quin) Gratacós) Iacós ) li va en ella. (Quito Gratacós) dura; per una ferradura, un 51) Ase garroner, no val quarto ni 68) Estem fotuts si les burres no fan 92) Pel juliol les mules al recio!. 15) Calva' d'un peu bé, de dos molí cavall; per un cavall, un cava- diner. (Ouim Gratacós) rucs. (Quito Gratacós) (Quin? Gratacós) millor, de tres mal ho té, de qua- ller. (Quito Gratacós) 52) Ase mohí, o molt dolent o molt 69) Fa de mal xiular si l'ase no vol 93) Pel anar a Roma, ni bossa buida, tre n'es pitjor. (Quim Gratacós) 36) Qui no treballa quan es pollí, (Quito Gratacós) beure. (Quito Gratacós) ni mula coixa. (Quito Gratacós) Animals de peu rodó. treballa quan es rossí. (Ouim 53) Ase per la pols, cavall per el llot, 70) Ha de valer molt poc l'ase, que 94) Per un punt es perd una mula. 16) Feu plers a les bèsties i us tor- Gratacós) matxo per tot. (Ouim Gratacós) no pot estrenar albarda. (Quito (Quin( Gratacós) naran guitzes. (Quim Gratacós) Gratacós) 95) Qui carro unta, el netztro ajada. 17) Mos daurat, regnes de capsana. 71) Ja pots xiular sil'ase no vol beure. (Quito Gratacós) (Ouim Gratacós )Ani mal s de peu (Quito Gratacós) 96) Qui munta la mula, que la ferri. rodó. s 72) La l'el de burra a la nit, al malalt (Ouim Gratacós) greslion estova el pit. (Quito 97) Res més maliciós que un matxo 18) Pota sense ferradura, fa mal i a í fralleiS Gratacós) no dura. (Quim Gratacós) Ani- degs estats espanyo1 73) Merda d'ase no fa pudor. (Quito roig. (Quito Gratacós) mals de peu rodó. nostra Ilengua Gratacós) 98) Si vols mula sense vici, vés a peu. 19) Una al clau i cent a la ferradu- al a 74) Qui diu mal de l'ase, el compra. (Quito Gratacós) ra. (Ouim Gratacós)Animals de (Quim Gratacós) 99) Tens més malicia que un matxo yi C'i»r , 11/‘ • Y11/1 " 111/ peu rodó. cAy , 75) Qui es fill d'ase, una hora al dia roig. (Quito Gratacós) 20) Qui rnaltrarta un animal, demos- EN CATALA brama. (Quito Gratacós) 100) No presses mai lo cavall ni ira mal naturaL (Quito Grata- rtATA 76) Qui va néixer ase no pot morir pujant, ni costa avall, en camí ON Al* ATA cós) I. A t ORA.* ruc. (Quito Gratacós) pla, si, podrás arrencar tot Noté^ LA 21) A cavall menjador, cabestre curt. EN CATÁLÁ ENOUA 77) Ruc de somera vello i veden de quant voldrás. (Quito Gratacós (Ouim Gratacós ) vaca jove. (Quito Gratacós) Fages de Romà. S2

1 e' DE NOVEMBRE DE 1998 1 9 11211 9

FIRES D E

Na Fernanda Llabrés de la barriada de son Coc de Ciutat va exposar, juntament En Xisquet exposà paisatges i marines Fa 8 anys que na Maria Antònia Nogue- Fa 17 anys que en Pere Emili exposa an na Dolors Martí des Rafal Vell, paissa ges i bodegons pintats a l'oli. a la Fira de Llucmajor. ra exposa les seves pintures a sa Fira expressionisme intimista a sa Fira de de Llucmajor. Llucmajor.

En Sebastià Joan Llabrés d'Inca exposà Fa 24 anys que na Miquela Artigues Fa 8 anys que n'Aurora Riera deis Hos- Na Margalida Rosselló exposà per pri- En Martí Montserrat, ciutadà d'as- per primera vegada paisatges i figures fabrica cerámica al seu taller de Lluc- talets exposa pastels a la Fira De Lluc- mera vegada les seves pintures a Lluc- cendéncia Ilucmajorera exposà dibui- a la Fira de Llucmajor. També exposarà major. Va exposar a la Fira. major. major. xos i aquarel.les. al Dijous bó d'Inca la setmana que ve.

Fa 12 anys que en Bartomeu Mateu de Na Catalina Catany de s'Arenal exposà En Mateu Palmer, de Ciutat amb el seus Gal.leristes Jaume Manresa de Fela- Bunyola esposa paisatges d'oliveres a Fa 18 anys que na Cati Agulló exposa per primera vegada la seva pintura a nitx i na Joana Andreu de Ciutat de la Galeria Evento. Exposaren a Llucmajor. la Fira de Llucmajor. les seves pintures a la Fira de Llucmajor. Llucmajor. LL,UCNIAJOR 10 1 " DE NOVEMBRE DE 1998 02EtIL)

CRONOLOGIA DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA (XXVI) El desgovern oligàrquic: Joan I el calador (1387-1396)

PER RICARD COLOM -TLF. 964 207607 principals barons catalans coman- 1387-1396: Regnat de loan I, /A- gonesa. Consolat de Mar per a Perpinyà, garantia de qualitat. den l'exèrcit reial contra els arman- mador de la gentilesa o el Capador, 8.4.1388: Ratificació per Joan a imitació del tribunal barceloní del Vicent Ferrer és nomenat predi- yaguesos. monarca feble i lletraferit, poc inte- 1, després de negociacions i entre- mateix nom. cador general de l'orde dominicà. Brancaleone Doria és alliberat ressat en política i afavoridor de les bailes, de la pau amb la noblesa sarda Jocs florals a Lleida, ocasionals, Elisabet, filia del darrer Jaume de llarg captiveri, s'ajunta anity sa perilloses oligarquies. El Principat (els seus cabdills, el matrimoni Bra- semblant a l'estil del Consistori de de Mallorques, ajuda el comte d'Ar- guerrera muller i reprenen la Iluita. cedirà l'hegemonia a València. camonte Dona-Elionor d'Arborea), la Gaya Ciència de Tolosa del Llen- manhac contra Joan 1. 3.1390: El mateix rei acut al front 4.2.1387: Una assemblea de teó- que semblava segura, per?) no ho será guadoc. Mor al papa Urbà VI, qui havia de batalla. legs i juristes aplegada per Joan I tampoc. Representació de l'Assumpció de arribat a torturar els bisbes recalci- 29.3.1390: El rei signa pau amb per aconsellar-lo sobre el cisma, 1388: Joan I ateny la submissió Tarragona, de tema maná. trants a Roma. El succeeix un altre Génova a sant Feliu de Guíxols. acorda desfer el còmode status quo del Comte d'Empúries, amic i cun- 13.11.1388: Corts generals a napolità: 1.4 al 10.4.1390: Les compan- ideat pel Cerimoniós, i prendre part yat seu, en preparar una campanya Montsó, úniques del regnat. Pel 1389-1404: Papat (a Roma) de yies d'Armanhac es retiren de Bás- per Avinyó, tria insensata a causa militar contra ell. braç reial hi acudeixen 19 poblacions Bonifaci IX. cara i el Voló i fins els confins del de la feblesa i divisió de França, la El comte-rei concedeix als d'Aragó, d'altres 19 de Catalunya- 12.7.1389: Els diputats, a Mont- Rosselló, perseguides pels catalans. principal valedora avinyonista, entre menestrals barcelonins l'elegir Mallorca i 13 valencianes. Una pode- só, repliquen les ires reials, tot atri- 1390: Devers Oriolaels almogà- armanyacs i borgonyons. Ço valdrá magistrats superiors, però sense rosa facció nobiliària dirigida per buint la culpa de la lentitud de les vers s'enfronten atropes granadines. una aferrissada política anticata- poder ser ells elegits. Alfons de Gandia acusa i demana la corts a les maquinacions i influen- Els armanyaguesos continuen lana dels papes romans a Sicilia i Pau de Baiona: Els Ducs de Lan- destitució de la facció d'en Vilara- cies dels favorits de la cort, tal acu- uns quants mesos estacionats a la Sardenya, i una ineficaç aliança caster renuncien al tron castellà a gut. El rei accepta la constitució d'un sació provoca una agra polémica. Els frontera cerdana, fins que els cata- amb França. canvi d'elevades indemnitzacions. quart braç de la noblesa del Princi- diputats es queixen de Carroca de lans els fan una incursió punitiva per 1387: Mor el mercader barce- Casen Caterina, filla del Duc de Lan- pat, cosa que els braços eclesiàstic Vilaragut. allunyardefinitivament el peri I I d'in- loní Narcís Franch, traduí el Cor- caster, amb Enrique, primogènit de i reial impedeixen (l'afer cuetgerá 11.1389: El comte d'Armanhac, vasió. baccio de l'italià. Juan 1. fins al 1413). El rei, exasperat per aliat dels anglesos, ha envían el Ros- Martí el Jove, nebot del rei, Bernat Metge és nomenat escrivà El Consell de la ciutat de Valen- la lentitud a obtenir subsidis per a selló i l'Empordà i els saqueja. Ocu- menor d'edat, és promès a la segres- de Joan !. cia ordena ampliar el primitiu edi- Sardenya i la imminent invasió del pen Bàscara, assetgen Besalú -que tada Maria de Sicilia (són cosins ger- Turmeda, ja adjurat del cristia- fici de les Drassanes (municipals). comte d'Armanhac, es dedica sovint defensa Bernat de Cabrera- , net del mans). nisme, passa a Tunis, es fa musulmà Bernat Metge trasllada Grisel- a cagar, mentre la reina -més políti- conseller assassinat- i arriben fins a L'escultor Jordi de Déu intervé i canvia els el seu nom pel d'Abd- dis de Petrarca a un català d'es- ca- hi fa de mitjancera. El comte d'Ar- Girona. Hi ha rumors a Barcelona a els galeries gòtiques del claustre al.lah (= esclau d'Al.lah). tructura medieval. manhac, aliat dels anglesos i hereu que el mateix Joan I ha preparat tal de Ripoll. Joan d'Empúries recupera el El Consell General de Valencia deis reis de Mallorques, pretén enca- invasió per aconseguir subsidis de Els artesans mallorquins volen comtat per intercessió papal. acorda prendre mesures amb Bar- ra recuperar Catalunya-Nord i Bale- les Corts. fer de mediadors entre ciutadans i Els diners pera la coronació són celona i Mallorca, pels molts e grans ars. 1.12.1389: Joan I suspén les forans. usats amb altres fins, i Joan ! no arri- damnatges dels infels moros de 1388-1404: Girona recupera corts -teòricament durant dos mesos, Seguint amb la seva dèria fran- bará mai a tenir una cerimònia de Barberia, confusió e vergonya de població: un 15%. penó en realitat durant tot el seu reg- cófila Joan I es reconcilia amb els coronació com la dels seus avant- cristians, especialment d'aquesta 1389: Caresties. nat- amb l'excusa de la invasió del Anjou de Provença, pretendents al passats. nació... Els turcs derroten una higa d'Armanhac. tron de Nàpols, i pacta el casori de 9-1387: Joan I promulga la Primeres gestions de la Cort pansérbia a la plana de Kósovo, Ila- Ca 1390: Guillem Nicolau, rec- sa filia Violant amb Lluís II de Pro- pragmática de Barcelona: desfà l'in- reial sobre el problema de la remen- vors rovell de Serbia, i ara albane- tor de Maella (la Franja), tradueix vença. tent democratitzador de son pare al ces camperoles. sa. Heroides d'Ovidi. Els sards ocupen Logudoro, el Consell Barceloní. Els venecians envaeixen l'Estat Els ingressos tributaris de Bar- Anselm Turmeda, araAbdAl.lah, castell d'Osilo i Sásser als catalans. 1387 -1405 : Culminació a català de Grecia. Un grup militar celona han baixat, d'ençà el 1359, fa de torsimany del Soldà de Tunis, 1390-1396: Mitja anual de viat- Mallorca d'una !larga crisi ence- català comandat per Pere-Pau resis- del 84 al 27'1% dels ingressos pres- és casat, té un fill (Muhammad) i ges de Barcelona a la Mediterrània tada devers el 1330. teix quinze mesos a l'Acrópolis supostaris. escriu en àrab i català. Oriental: quatre. 1387-1425: Caries III el Noble d'Atenes front al florentí Nerio Els jurats de Valencia han d'in- Principis 1390: El vescomte de 1390-1410: Nova guerra de des- d'Evreux, principal rei navarrès. Acciajuoli. La Confederació en crisi tervenir frontales topades entre assa- Rocabertí, per ordre expressa del rei, gast contra l'arxienemiga Génova. Sap controlar la divisió entre la mun- es veu incapaç de trametre-hi ajut i onadors i sabaters, i autoritzen la acut a Girona pera defensar-la i for- Els genovesos segueixen ajudant els tanya euskaldun i la plana, més ara- el Ducat d'Atenes cau. importació de cuir castellà amb tificar-la; mentre l'infant Martí i els sards, i els catalans els corsos.

LA CULTURA A MALLORCA Miguel Ferrà i Martorell: Novel.la i Història a Mallorca Miguel Ferrà i Martorell (Sóller, 1985), Premi de novel.la "Ramon ya 1989" (La Galera, 1989); Sóller. tes, referències literàries i recons- a la Primera Guerra Mundial (Edi- 1940) ha guanyat, entre molts d'al- Llull 1985"; No passaran! (finalista imatges d'ahir (Miguel Font, 1990); trucció de receptes antigues (Publi- cions Bromera, 1993); La primave- tres, els premis "Ramon Llull" (1985), del Premi "Sant Jordi 1984", publi- La Dama de Boston, história de Mary cacions de Sa Nostra, 1992); Enig- ra romana del Cardenal Despuig, "Ciutat de Palma" (1987), "Cifre de cat per Edicions Proa el mateix any), Griffith Hunter, l'única dona enterrada mes un recull novel.la situada en el clima de l'o- Colonya" (1989), "Enric Valor" que nana la història del batalló de en el cementiri nord-americà de Maó de textos que descriuen misteris o for- cupació napoleònica de Roma on el (1995), etc. El nostre guardonat autor les Brigades Internacionals Abraham (Miguel Font, editor, Col.lecció Evast mulen hipótesis sobre persones o coses cardenal mallorquí Despuig salva al ha estat traduït a l'espanyol, el neer- Lincoln;~a_stemaki_mZ on e Aloma, Ciutat, 1990); Tirant lo balears (Documenta Balear, 1992); Papa Pius VII de morir assassinat pels landés i el portugués. Les seves obres Mercader (La Magrana, 1987), Blanc. La vida cavalleresca a les Illes Contes a Marina (1992); La venta- jacobins (Miguel Font, editor, 1994); més conegudes són: La universitat novel.la que desenvolupa la vida i Balears, edició commemorativa del ble història del CapitáAranya (Edel- L'espiadimonis, Premi "Enric Valor (VII Premi Nacional de Novel.la miracles de l'assassí de Trotski, el V Centenari de Tirant lo Blanc, on vives, Col.lecció Ala Delta, 1992); 1995" (Edicions del Bullent, Valen- Curta Universitària. Salamanca, militant barceloní del PSUC i agent es fa una breu anàlisi dels textos de Sollerics arreu del món (Miguel Font, cia, 1996) . Llegendes i tradicions de 1968); El fabulós viatge del iner- al servei de Stalin, Ramon Merca- la novel.la de Joanot Martorell; Allah editor, 1992); Cap de turc (Miguel les Balears (Documenta Balear, 1995). va (1975); Memòries secretes de der; Contes tàrtars de Mallorca (Edi- Akbar. el morisc, l'epopeia d'Ahmed Font, editor, 1993); Contes àrabs de Sens dubte, Miguel Ferrà Martorell Cristòfor Colom (La Magrana, Bar- cions de l'Abadia de Montserrat, Al-Farrasí, un morisc valencià del Medina Mayurka (Publicacions de és un dels escriptors més significa- celona, Col.lecció "Les ales esteses", 1988); Catalan Western (l'Abadia de segle XVI, Premi "Ciutat d'Alzira l'Abadia de Montserrat, 1993); Clar tius de l'actualitat literária de Mallor- 1983); Contes del Cali (Editorial Montserrat, 1982); Crónica de Gui- 1990" (Edicions Bromera, 1990); lliri d'aigua, una novel.la urbana (Lli- ca. Les seves puhlicacions, el cons- Moll, 1984); l xueta (Editorial Pòr- nea, Premi "Ciutat de Palma 1987" L'ahir i l'avui de la cuina mallorqui- bres del Segle, Girona, 1993); El sol- tant guardons que ha rebut, així ho tic, Barcelona, 1984); El misten del (Laja, 1988); La Madona del Mar i na, una història de la gastronomia de dat desconegut una narració basada confirmen. Cant Z-506 (Planeta, Barcelona, els pirates, Premi "Cifre de Colon- Mallorca amb documents, anècdo- en l'aventura dels voluntaris catalans (Redacció) I'llt11 1" DE NOVEMBRE DE 1998 11

L'espera republicà La qüestió alemanya Dia Internacional per a la reducciò a Mallorca (II, 2) deis desastres naturals Amb motiu del Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres Naturals volem manifestar EN JOAN QUETGLES, PROFESSOR DE FILOSOFIA la nostra preocupació davant l'actuació de bona pan de les institucions públiques i moltes empre- Per motius de qualque error en la alió que li havien ensenyat a París ses privades (amb el consentiment autorització dels organismes públics), que contribueixen a agreujar els desastres que ja succeeixen a conseqüència de l'acció humana de forma involuntària transmissió de dades electròniques, el sobre Espanya i els espanyols; cega, o clarament intencionada: incendis, contaminació d'aqiiífers, etc. meu article de 1'1.10.98, va quedar ni es va assabentar de que els mallor- Però més lamentable resulta que les inundacions que se succeeixen any rere any siguin resul- mutilat. Aquesta és la segona pan que quins parlaven català. Tot el llibre és ara es publica, pan que consider més tat d'una política urbanística i d'infraestructures viàries que pretén desviar i limitar el curs natural una mostra de notable manca de sucosa que la primera. dels corrents d'aigua o bé permet edificacions sobre llits de torrents, rieres i aiguamolls amb el curiositat intel•lectual. El seu esque- (A vegades, l'alè de la Història té consegüent perill per a les persones. A més, cal afegir-hi la manca de neteja, manteniment i ade- una durada de mil anys. Els visigots ma era: una parisenca superior en terra quació del llit i les voreres de molts torrents cabalosos a les illes Balears i Pitiüses. i els francs, pobles germànics que sot- de salvatges espanyols que parlen La contaminació aèria i dels aqüífers també pot esdevenir un altre exemple qualificat algun meteren els diversos pobles de la "patois". M'a:, és, una mala pécora. dia de desastre natural, quan tots sabem que els fums, cendres i escòries de Son Reus no són pre- península Ibérica ( I no el de les Illes El "tour" a Valldemossa, de cada vega- cisament un fenomen de la natura. Balears) i de la Gál•lia abandonaren da més, resulta ridícul i insultant per Avui seguim posant els obstacles necessaris a la natura perquè demà els mitjans de comuni- per decisió política la seva llengua prò- a l'auto-estima dels mallorquins. L'es- cació es facin ressò, malauradament, de qualsevol mal anomenat "desastre natural" de proporcions pia, germánica, i adoptaren la llatina. tada d'uns mesos d'En Chopin a Vall- considerables. Será la crónica d'una desgràcia anunciada i de la qual se n'hauria de responsabilit- No així altres pobles de la Germania demossa continua essent un xou bàsic zar penalment els qui d'alguna manera l'han possibilitat. - els anglos, els saxons, per exemple de les ofertes de les agències de viat- - que es mantingueren fidels a la seva ges; fins al punt que per a molts de ERC-Mallorca llengua. L'aristocràcia franca, amb el "guiris", de Valldemossa només recor- Área de Comunicació consens del seu poble, amb l'objectiu d'assegurar el seu imperi sobre els den el nom del compositor ( Valga'ns pobles gals, es llançà pel camí d'una Déu). estratègia inaudita: adoptar la llengua Pel contrari, El testimoni ale- llatina, la religió cristiana i, sobre tot, many és extraordinari: l'arxiduc l'organització política de l'església Lluís Salvador d'Àustria. Va que- Católica Romana. Semblantment feren dar enamorat de Mallorca i dels els visigots a l'Hispània. Un dia hau- mallorquins fins al punt d'invertir rem de dedicar un escrit per explicar gran part de la seva fortuna en com- aquest terrible fenomen ). pres de finques a Valldemossa (1867). És urgent i necessari que els cata- Es va establir a Mallorca i aquí va lans facem a migues la campanya propaganda permanent de l'eix deixar descendència. No tan sols va París-Madrid-Roma, campanya aprendre a parlar català, sinó que amb la que pretenen confondre'ns semblava un mallorquí més. El seu culturalment i política. L'Eix manté testimoni més notable, paradigma una confrontació secular amb Ger- de l'esperit germànic, és la seva obra mania, sobre tot, a partir del triomf monumental "Die Balearen", Les de la Reforma d'En Luter. Haurí- Illes Balears, en deu volums, tresor em de veure clarament que el nom sense parió, insubstituible per a no fa cosa, que l'anomenada Repu- conèixer de primera mà la realitat blique Française MI?) que ha estat económica, social, cultural i huma- - i és ara mateix - és una máquina na de la Mallorca de finals de segle. bestial - contra la Humanitat - per establir un real Imperi Francés als cinc continents. La política expan- Fa uns dies, 13.9.98, la premsa es sionista dels francesos no tenia cap feia ressò d'un esdeveniment social més altra limitació que la pròpia on tornava a posar-se de manifest força militar; mentre que s'ano- aquest esperit alemany a qué em refe- mena Imperi Germànic a alió que ria. L'ajuntament d'Alcúdia retia no tenia res a veure amb l'ocupa- homenatge a l'editor alemany En ció militar. Al 1520, el dit Imperi no Reinhard Mohn, president de la Fun- era sinó un conglomerat de pobles i dació Bertelsmann que promou la ciutats tots ells - en qualque excep- preservació dels valors culturals pro- ció - de llengua i cultura germánica i amb un grau d'autonomia política pis de cada localitat. Gràcies a la seva quasi sobirana. D'aquest dit Imperi iniciativa es creà la Biblioteca de Can en sortirà, al segle dinovè, el nou Estat, Torró d'Alcúdia, ciutat on hi té la seva Alemanya - Deutschland segona residència des de fa 30 anys. Sembla fet a mida per a testi- El baffle, En Miguel Ramis, del P.P., moniatge dels mallorquins: Na tot i ésser català i declarar-se impul- George Sand és, sens dubte, el per- sor de la llengua, féu el parlament en Ara els nostres rius desemboquen al Palau Robert. sonatge francés més célebre entre espanyol; mentre que l'intèrpret d'en els que han fet estada a Mallorca. I s de Catal o nn rics del qs. • ,agInes Són tot un mon per descobnr. Amb el seu Mohn, a indicació seva, ho feia en Amb la seva mitologia. Ainb el seu passat I tambe. amb molt de futur I es que ara, a Catalunya. els • ns donen El seu llibre "Un hiver á Majorque" català. El Poder visigot, sigui P.P. Redescobrim conservem la seva magia Porqué els nostres sus son un patsmoni de tots Ara. a Catalun. . •ius son vius (lectura quasi obligada per als sigui PSOE, imposa la norma - que ,s al Palau Robert a parte del 6 d'octubre a 1 . estrangers interessats amb "trets Exposició Les veus del riu. diferencials" dels mallorquins) és contradiu la Carta de les Llengües irt - segons la qual el català ha de res- Generalitat Mbar un paradigma de la pesta parisen- de Catalunya Ara és denla ca. A Mallorca estant, al 1840, Na tar absent en tots els esdeveniments George Sand només va voler veure internacionals. Q 12 1" DE NOVEMBRE DE 1998 1'11'11'11

AUCA Eftd lA NOIKMAidit

COORDINADORA - Quan el mal ve d'Alman,sa a tus akalUia CYASSOCIACIONS PER LA LLENGUA CATALANA

f- Des del ternos de Felip quint Nostra Dengue hem mantingut Pamipipa i botifarra - Que amb decrets, Ileis i sancione 5 fins avui, el segle vint. i hem anat fent tururut. al govern central bandarra. ens negava les raons.

- Quan anem a vaure cine ji 7- com la Ilengua s'afebleix - Volem ser un poble normal 9- Que no haguem de traduir o ens prentim la medecina. i ningu la protegeix? per poder viure com cal! de la Ilengua del veí.

lot

17. I - No volear renunciar 14- «El que cal és paciencia, 15- Aixb ens diuen a Madrid 16- ¿I par qué no es donen ansia a fer vida en estala. no atemptar a la convivència». i algun bord i ressentit. i accepten amb tolerancia Fou orr,lao

22- Que porqué ho sigui domé 19- I exigim el Watt§ Car no és, ni pot ser, no 21- Parqué ésta Ilengua d'aquí, cal per Ilei normalitzar. que de bon escoltar fa. cap mena d'imposició. llengua pròpia avui i ahir.

4 LLENGUA NACIONAL • núm. 20 * setembre de 1997 er DE NOVEMBRE DE 1998 13 El carácter antidemocràtic de la transició

No passa cap dia sense que sentit de reforçar les competències anar més lluny. I aquí s'obri una frac- Versos: Joan Vilamala algun dirigent polític proclami, de autonòmiques (el portaveu del PNV, tura que ningú sap com ha de tapar.

Dibuixos: Manel Fontdevsla manera solemne la vigència de la senyor Egibar, a El País , el dia 19 El cas és que al treballador se li

Promou: Coordinadora d'Associacions Constitució del 78 i commini als d'Agost). Adjuntaren un document exigeixen nous sacrificis, des de la per la Vengue Catalana altres dirigents polítics a ser-li fidels de treball que parla d'anar a un estat moderació salarial a la desregla- i acercaren les institucions d'aquest plurinacional de carácter confede- mentació de la jornada, passant per règim la solució a tots els proble- ral. De seguida, dirigents del PP i l'atac a la protecció social i els ser- mes. N'Aznar, en Gonzalez, en del PSOE denuncien una "puntada veis socials. Li ho exigeixen el Duran i Lleida, en Borrell i el mateix de peu a l'entramat autonòmic i cons- Govern, les Corts, els Tribunals la Arzalluz mantenen una caparruda titucional (R. Jauregui). Els signants legitimitat dels quals está en tela de rivalitat en aquest aspecte. de la Declaració de Barcelona assen- judici. Per?) quan la Comissió Execu- yalen que qui romp la 'lleialtat Als empleats dels serveis públics, tiva del PSOE, en ares a aquesta constitucional" són els qui escati- per exemple, seis nega el dret a la lleialtat constitucional, se sotmet al men i neguen l'autogovern amb lleis vaga (via serveis mínims) en nom Tribunal Suprem acatant la sentèn- com la LOAPA (llei sobre les auto- de la Constitució del 98. La majo- cia contra en Barrionuevo i en Vera, nomies acordada per UCD i PSOE ria dels empleats públics tenen a més, no pot denunciar a "qui des de la després del cop d'Estat de febrer del negat el dret a la negociació col .lec- oposició i ara des d'altes responsa- 81). tiva i la mateixa Constitució nega bilitats de govern, ha tractat de con- D'aquesta manera, quan man- la estabilitat laboral d'interins ¡con- dicionar l'actuació de la justícia... quen uns mesos per que faci vint tractats. Han pretès que la justícia, més que anys, la Constitució de la "monar- Tot això s'utilitza per a aplicar un poder de l'Estat, sia un instru- quia parlamentària", i amb ella tota les exigències dels tractats de Maas- ment del poder". En Felipe Gonza- la "transició" estan essent qüestio- tricht i Amsterdam, que sotmeten lez acusa n'Aznar de muntar una ope- nades d'arrel pels mateixos que es els països a la llei "dels mercats", ració política en la que el suprem desfan en juraments de lleialtat. la qual cosa és el saqueig de les con- ha caigut en part, "trencant els valors No és gaire difícil comprendre questes socials per alimentar l'esde la primera transició. El propi per que. El primer judici als GAL peculació. ler-nos expressar G- ¿I amb vint anys d'autonomia Aznar, el primer dia del judici, ens ha duit a una sentencia que ha de I ara que l'especulació enfonsa er, i en catete. hem de veure nit i dia digué als socialistes que tinguéssim reconéixer delictes de terrorisme els mercats i amenaça les bases paciència perquè això no havia fet comesos per aquest Estat. Haurien econòmiques de les nacions, la Unió més que començar". Denúncia una de seguir els judicis de vint-i-vuit Europea exigirá a n'aquest govern, ruptura del joc democràtic: "el 1989 assassinats, en els que estan impu- aquestes Corts, a les Autonomies, el PP deslegitimá el resultat de les tats alts càrrec de la Guàrdia Civil que facin pagar als treballadors els eleccions, en el 93, senzillament no del sevei d'intel.ligència militar... plats trencats. l'acceptaren i cregueren que en els Alguns afectats amenaçen en tirar No tenen cap legitimitat. procediments per a guanyar podien de la flassada sobre assassinats Vint anys duent a l'atur, a la ban- arribar fins i tot a posar en risc l'es- comesos entre 1974 i 1982. Una 'lar- carrota de les nostres conquestes tabilitat de l'Estat". Malgrat tot, el ga trama de crims la impunitat dels socials. Però, a la vegada, han PSOE no va ser tan miserable amb quals durant quinze i vint-i-cinc anys desemmascarat el carácter antide- en Suarez i en Calvo Sotelo, que posa en tela de judici al conjunt de mocràtic de la transició, de les ins- feren el possible "per les llibertats les institucions sorgides de la tran- titucions de l'anomenada (amb nom 1 al supermercat J2 - Duo no som de Déu,nosaltres? i la democràcia. Ni tan sols amb els sició. insòlit en el dret constitucional inter- uem tot al complot. Doncs volem fer com els altres. governants actuals. Per altra banda, l'euro, el Banc nacional) "Monarquia parlamentà- Li mana temps a n'Aznar per Central Europeu, les directrius pre- ria". cridar-los a "respectar la llei" men- supostáries de la Unió Europea, Els treballadors i els pobles tre que altres acusen al PSOE d'a- qüestionen d'arrel la sobirania i les d'Espanya tenen avui, davant la nar-se a la muntanya. estructures de l'Estat. Els signants crisi política i la bancarrota econó- UNA] Per la seva part, els represen- de la Declaració de Barcelona no són mica, un interés comú: acabar amb tants de Convergencia, Unió, PNV els únics en qüestionar-les: el pro- el frau de la transició, posar fi a aquest • • i el Bloc Galego, feren la seva jecte d'Estat i de 1 funció Pública règim, aixecar altres institucions Declaració de Barcelona, reivindi- remés pel govern d'Aznar a les Corts democràtiques, instrument de la cant el reconeixement de les nacio- i rebutjat pel Consell d'Estat vol obrir sobirania popular. En lo substancial, nalitats en el marc de la Constitu- camí a aquest desmantellament. aquesta aspiració democrática es ció del 78 per la qual cosa es dis- En definitiva, l'aparell franquista compartida pels treballadors i pobles posen i proposen, entre altres coses, i la Unió Europea, grans beneficiats de tota l'Europa, espoliats, estafats

en nació senas estat 18- ja la Ilengua ser fidel? una negociació política i una refor- del consens de la transició, seguei- i burlats per l'Europa de l'euro. 12 01 viure amb dignitat Que no ens prenguin dones el pell ma del Tribunal Constitucional a fi xen recolzant-se en la Constitució. que interpreti la Constitució en el Però cada u pels seus motius, volen Pere Felip i Buades.

ESTEL

EL DIARI DELS

en dubti 1011 dic 94- Permeteu-me doncs que Ocabi MALLORQUINS pian( gros es monja el oto. amb alió que deis el savi: SUBSCRIVIU-VOS-HI ANUNCIAU-VOS-HI !! C/. Milán, 21 .EsiC/. Ca Ti, 971 49 05 08 GP. 07600

LLENGUA NACIONAL • núm. 20 + setembre de 1997 5 TEL.: 971 26 50 05 Playa de Palma S'Arenal 14 le' DE NOVEMBRE DE 1998 l'11211

SA CAPOLADORA La discriminació dels Lizarrako akordioa inmigrants a Catalunya Els poders espanyols s'han posat massa nerviosos per pen- 111 MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ 1 FERNANDEZ sar que la cosa va de broma. La treva d'ETA, la possibilitat d' una pau a Euskadi que permeti validar els resultats d'un pre- Acabo de rellegir de nou I 'arti- l'idioma de la terra que estimem i visible referéndum sobre l'autodeterminació, resulta un con- cle de n 'Encarna Parreño intitulat "Els que ens va veure néixer. tratemps per als seus plans per mantenir la unitat d'Espanya. "mocs" borbònics", aparegut en Nosaltres no necessitem que tota Els "demòcrates" espanyols potser hauran d'explicar qualque L'Estel el 15 de juliol; i he de dir que aqueixa gentussa pagada per Espanya dia perquè no accepten la voluntat d'autodeterminació de la n'Encama té tota la raó en el que diu. ens defensi, ja ens sabem defensar majoria dels ciutadans bascos, o potser resulti que la sobira- Jo, al 'igual que ella, sóc un català nosaltres solets. Les emissores de TV nascut de la immigració. 1 jo també espanyoles, els diaris espanyols i nia només recau sobre el poble quan convé als espanyols, en n'estic fart dels quatre saberuts demés dropos espanyols que viuen una nova lectura del que es pot considerar com a "democrà- pudents estil Fernández Díaz, Vidal del conte, i que mai no s'han hagut En Víctor Garrido (Garri), exposà per cia". Ara per ara, als espanyols encara els resta la possibilitat Quadras i d'altrescarronyes merdoses d'esforçar en treballar i en guanyar- primera vegada les seves imatges mallor- d'una ETA-Auténtica, més o menys controlada, que ells veu- quines a la Fira de Llucmajor. espanyolarres que pul.lulen per se la vida amb suor, com sí que feren rien amb bons ulls i que els permetria mantenir les actuals Catalunya "defensant-nos" als nous els nostres avantpassats, necessiten regles del joc si no fes un "desastre" com el de l'IRA-Autèn- catalans (immigrants i els seus fills crear un clima anti-català pera poder tic. Temps al temps. i nets). Tots aquests dels Foro Babel, viure del conflicte. Voten trencar la Coordinadora de Padres en Defensa societat catalana al 'estild 'Irlanda del del Castellano (CADECA), Aso- Nord, voten que la societat catalana PSM vs. UM ciación Miguel de Cervantes,...; no quedi dividida entre catalans autòc- ens representen, ni de bon tros, als tons i nous catalans. El desig de tots Des del PSM no es perd cap oportunitat per criminalitzar nous catalans. A cas pensen aquests aquests merdes es practicar la seg- UM pels seus passats tractes amb el PP. Una mostra la trobam espavilats que tenim tan poc coefi- regació en les escotes: col.legis per als freqüents articles d'opinió que publica el Diari de Balears. cient intel.lectuals com ells, i que no a catalanoparlants i col.legis per a A UM se li nega la possibilitar d'evolucionar cap a posicions som capaços d'aprendre a parlar i castellanoparlants (igual que en temps diferents de les passades, penó al PSM se li ha de perdonar tot, escriure el català? de I 'aparheid a Sudáfrica o de la seg- fins i tot el fet de tenir com a principal referent soci euro- Aquests del PP-PsoE, els Jiménez regació racial als EE.UU. existien peu- una coalició, CiU, que ha pactat amb el nacionalisme Losantos, Amando de Miguel, Ante- escotes per a blancs i escotes per a espanyol més intransigent, és a dir PSOE i PP. Política d'es- na 3, Tele 5, COPE, El Mundo, El negres). Ells voldrien que els vells País,...; són els hereus directes d'aque- catalans i els nous catalans ens matés- pardenya i de sagristia. lls cacics explotadors que esclav- sim entre nosaltres a base de pinar- Fa 4 mesos que n'Andreu Rigo i na Migue- itzaven les nostres famílies a Andal u- nos bombes, com passa a Irlanda del la Coll regenten el Bar can Toni a la Avortament sia, Múrcia, Castella o Galícia. Mil- Nord amb els republicans i els union- Placa de s'Ajuntament de Porreres. ers de famílies humils hagueren de istes. Els mitjans de manipulació de deixar els seus pobles i emigrar per 1 'Estat espanyol voten sang i fetge Els diputats del Congrés espanyol han votat contra la lliu- a poder menjar, perquè en els seus pels carrers de Catalunya, que és això re voluntat de les dones a avortar. Les diputades són una mino- països d'origen molts cacics espany- el que guanya audiència. Aquests ter- ria: els homes han tornat a decidir el futur de les dones. Els ols, fins i tot, tenien "dret" de cuixa roristes de la ploma i la cámera voten conservadors i les jerarquies reaccionàries de l'església cató- sobre les noies que havien de deixar- violencia, que és el negoci del segle lica han comptat amb el suport de la majoria dels diputats de se violar pel "señorito" de tom, que XX i ho será del XXI. Sóncom voltors, CiU, coalició que a Europa també representa els mallorquins no era sinó un puto espanyol fill de com rates, que viuen de les despulles que votaren el PSM i que a Estrasburg voten amb aquesta matei- porca. deis morts i ele les escombraries. Dones xa tendència conservadora. Si el referent del PSM és aquest, Aquests valents immigrants arri- amb mi que no comptin, jo sóc català per qué es fiquen tant amb el carácter pretesament conserva- bats a Alemanya, Euskadi, Holanda orgullós de tenir arrels andaluses i dor de UM en comptes de criticar els seus socis? Viure per o Catalunya havien de guanyar-se la portugueses (de Galicia), i estic orgu I- veure. vida com podien, treballant des de lós de parlar una 'lengua tan culta que no es veia al matí fins que no es com la catalana (que és la llengua en veia a la nit. Ma mare, per exemple, la que mai no parlaren ni Franco ni Espanyols violents amb dotze anys es llevava a les cinc José Antonio Primo de Rivera). de la matinada per anar a treballar a Els nous catalans sí és cert que Dos joves militars de carrera passejaven pel carrer de Sant una fábrica. I encara existien famílies patim una forta discriminació a Fa 9 mesos que en Miguel Cervera na amb pitjor sort, que vivien en bar- Catalunya. Patim discriminació a Bárbara Picornell regenten al Bar Can Miguel i xerraven alçant prou la veu com perquè els altres Botera a la Placa de l'Ajuntament de passejants els sentissin. Comentaven les declaracions d' Ar- raques en situació infrahumana i que l'anar al cinema i veure que no hi ha Porreres. En Tomás Moll, de nacionali- zallus i opinaven que el govern espanyol hauria d'enviar agents no tenien gairebé diners per a man- cap pellícula en català; patim dis- tat alemanya va regentar aquest bar tenir a les seves famílies. Espanya criminació al 'entraren un videocluh del CESID per eliminar-lo. Militars primitius d'un poble agres- durant 12 anys. Ara el duen ells que són els deixà tirats i no els ajudà en res. i no trobar-hi cap pellícu la en català; siu. els propietaris de la casa. Són del Mallor- Ara, anys després, molts dels fills patim discriminacióquan molts estem ca a rebentar. i filies d'aquells immigrants som aturats i el rei Borbó té un sou de vui- gent culta que, fins i tot, estudia car- tanta milions de pessetes al mes; patim rera universitària. A nosaltres ja no discriminació quan viatgem en cotxe Cacera de Bruixes del PP a Castalla (País Valencià) ens poden enganyar com feien amb i ens cobren peatje en les nostres els nostres incults pares. Nosaltres pròpies carreteres; patim discrimi- LAS Províncias, el llefiscós pamflet naziespanyol Ha "acusat" Enric Valor de "catalanista" del Bloc. no necessitem tota aquesta escòria nació quan Espanya ens segresta i ens de València, que es dedica des del 1977 a una mani- El PP del "Regne", sempre obedient a aquesta sádica espanyolarra que ens voldria veure obliga a fer la mili o la PSS; patim pulació i tergiversació brutal i sistemática del fet nacio- gárgola, ha ordenat a través dels seu baffle a Castalla treballant al camp del "señorito" a discriminació quan I 'Estat ens roba nal al País Valencià, han llençat una de les seves típi- l'el•in•nació del nom d'Enric Valor de l'institut, entre canvi d'un tros de pa dur caigut de el fruit del nostre treball i se l'empor- ques caceres de bruixes: el fet que el claustre de l'Ins- les protestes dels professors. la taula de l'amo. No senyor, nos- ta a Madrid. Patim discriminació. titut de Castalla (l'Alcoià) posás el nom d'Enric Valor, Envieu les vostres adhesions a: Claustre de Pro- altres som gent orgullosa. Els nos- Que no ens enganyin, paisans escriptor catalanista nat en aquest poble, al propi ins- fessors Institut "Enric Valor"- Castalla 03420 L'Al- tres avis i pares eren pobres, per?) no andalusos, murcians, gallees, titut, ha provocat les ires de la inquisidora general "del coià. idiotes. Nosaltres, els seus deseen- aragonesos, asturians o castellans; Regne", la goebbeliana racista (anticatalana) MI` Con- I les vostres protestes contra la fura M Consuelo dents, tampoc no som idiotes. De fet, aquests peperos i psoeros són els nous suelo Reina, militant ultra en un altre temps, muller Reina a: 900500815 (trucada de franc al "Cabinista", som tan intel.ligents que aprenem cacics que, no satisfets amb xuclar- de l'exdirector de TVV-C9 i propagandista oficial de secció feixistoide d'aquest oiós diari). llegües diferents a la dels nostres pares, li la sang als nostres pares i avis, ara Zaplana (leguleya en la seva llengua). Jaume Tallaferro aixíels nous catalans partem i escribim venen a per nosaltres. Que no ens sense dificultat el català, que és enganyin. 1'11'1'11 1" DE NOVEMBRE DE 1998 15

HISTÒRIA D'UNA FOTOGRAFIA Ciutat de Mallorca 1976: Els darrers presos polítics

Ma del Carmen Giménez, Ma Dolores Montero, José López i Joan Coll deien: "En cuanto a la acción política... denuncian la escasa participación solidaria por parte de muchos partidos, excusándose [els partits de l'As- sembleal en el referéndum, sobre Fa 3 anys que en Joan 011er és el presi- És el primer any que na Francesca Lie- dent de l'Espanya de Llucmajor. Un club bres d'Estabhments exposa els seus qua- el cual centraron toda su parti- que enguany celebra el 75e. Aniversari. dres abstractes i les seves escultures cipación política, pero que a Només hi ha 4lb 5 clubs de futbol a Mallor- en pedra i llautó a la Fira de Llucmajor. posteriori de dicho referéndum ca que tenguin aquesta edat. siguen igualmente inhibidos". Però de tota aquesta misèria insolidaria ordida pels estali- nistes mallorquins del PCE, el Desembre de 1976: en aquest cotxe són portats a la presó de Ciutat els mili- més trist era que fins i tot les tants antilranquistes Jaume Obrador, Josep Capó i Miguel López Crespí per haver estat sempre a l'avantguarda de la Iluita per la Ilibertat del nostre poble. Associacions de Dones que aquests provaven de teledirigir El diari Última Hora (30-XII- cot actiu); i 2on) impossibilitat també es varen desentendre de 76) feia un resum de les decla- de trobar un local adient per a la qüestió. Molta solidaritat de racions que li havien fet els realitzar el recital de solidaritat. boqueta, molta declaració públi- membres del Comité de Solida- "Según sus declaraciones [del ca en favor de les dones, però el ritat amb els Presos Polítics. Comité de Solidaritat amb els cert és que quan -en els mesos Explicava Juan R. Villaverde en presos] el programa de acción de novembre i desembre de 1976- el diari abans esmentat: "En los de dicho Comité se ha plantea- hi hagué una auténtica necessitat solidària, aquest tipus d'or- locales de la Obra Cultural Bale- do a dos niveles básicos: uno eco- Na Caterina Serra Quintana i n'Antbnia ar se reunieron anoche cinco nómico-jurídico y otro político. ganitzacions d'"oposició" feien Fa 4 mesos que n'Esperance. Zanoguera Planes, totes dies des Coll d'en Rabas- representantes del Comité de Al respecto del primero se formó aigua a les totes. Les detingu- ha obert l'Agéncia d'Assegurances sa, exposaren olis a la Fira de Llucma- Solidaridad para tratar de acla- una Comisión económica que ha des polítiques que juntament Winterthur a la ciutat de Llucmajor. jor. rar la participación de dicho tratado de reunir fondos para amb nosaltres (presos d'OEC, comité frente a los ex-presos polí- pagar las fianzas que pedían por MCI, PORE i independents) (1) ticos detenidos: Margarita Chi- los presos políticos detenidos. -elles romanien a la presó de cano, W del Carmen Giménez, Para reunir dichos fondos se dones- havien patit la tortura de Ma Dolores Montero, José López trató de organizar un festival en la repressió, una vegada posa- y Juan Coll (este último pen- el cual deberían participar Quin- des en llibertat, denunciaren de forma valenta i decidida la ver- diente de ser procesado el día tín Cabrera, Ma del Mar Bonet, gonyosa actitud dels fantasmals 31 y perteneciente al partido el grupo UC, etc., pero tuvieron organismes femenins que depe- político OIC)" . el problema del local donde nien dels sectors reformistes. Aquest Comité explicava la organizarlo". Sortosament no En una informació apareguda en manca de participació de les tot eren problemes i entrebancs: el mateix Última Hora que forces pretesament d'oposició mentre els pretesos represen- comentam (30-XII-1976), Ma en el treball d'aconseguir reunir tants de l'"oposició" anaven del Carmen Giménez i Ma Dolo- posant impediments a qualsevol diners pera pagar les fiances dels res Montero criticaren la inac- expresos polítics. Els proble- iniciativa de solidaritat, artistes ció de l'Associació de Dones en mes venien donats per: 1 er) la de la categoria d'un Joan Miró, En Joan Lainez és l'amo jove de la Fus- En Jumbo Richartz i na Hanelore Juchen la lluita per l'amnistia. Aquesta teria Lainez de Llucmajor. Un jove inno- treballen el vidre fus a una casa de son manca d'operativitat de la Comis- per exemple, donava un quadre agrupació demanà públicament vador que dona nou impuls a la fuste- Rubí de Llucmajor. Posaren la seva para- sió muntada per a recollir els en el qual havia escrit "Amnis- perdó per la seva manca d'acti- ria dels seus majors. deta a la Fira de Llucmajor. diners (indiferència davant tia als meus amics de Mallorca" vitat solidària i provà de defen- aquesta problemática, manio- per tal d'ajudar a recollir diners. sar-se explicant que desconeixen bres de distracció quan no boi- Finalment Margarida Chicano, la situació repressiva a l'interior de la presó de Ciutat. (Fons de Documentació Antifeixista- EMPRENYIS FDA). 12 NO ( 1) Pel desembre de 1976, el presos polítics que hi havia a la presó de Ciutat eren: Xavier Serrano, Pere Ortega, Jaume Obrador, W Dolors Monte- ro, Ramón Molina, Antoni López López, Ma del Carme Giménez Ruiz, Isidre Forte- Manuel Carrillo, Josep za, Bernat Vidal, el seu germà Antoni, Biel Ferragut i Joan Antoni Thomás, estan asso- EL MEU POBLE Capó i Miguel López Cres- ciats per dur el Taller lila Motora de Llucmajor. Són representants de les marques pí. Land Rover i Rover. 16 1" DE NOVEMBRE DE 1998 1'11211

PETITS ANUNCIS

Es passen treballs a máquina i per sang catalana o basca a les sayas pendent i intel.ligent que vulgui com- connectar:ACPV @vic.servicom-es ordinador. Netedat i rapidesa. Tel. yenes. Pau Arranz- C/ 2 Volta 31- panyia, carícies, massatges i sexe 771005. 07209 Son Mes-quida-Mallorca. durant les sayas estades al princi- Vos recomanam boicotejar les ONG's BORSA pat, a canvi d'ajuda económica. espanyoles AGNUR España, Médi- Motos Televisors, vídeos, ràdio-cassettes, Cerc al.lota fins els 33 anys amb les Manel 907843901-973603214. cos del Mundo i Unicef amb els bancs IMMOBILIÀRIA els arreglam. Electrònica J. Garcies. ungles Ilargues, romántica, una espa-nyols Central Hispano i Banco C/Francesc Frontera, 10.Te1.264335. femella maca. Escriu-me a: Oscar, de Santander que els donen suport. Salom C/ Ausías March, 36-6-1 07003 Ciu- Coll d'en Rabassa. Jeroni Pou, 9 • Tel. 468136 tat. COMUNICATS Subscripcions gratis a cómics en Llog par dies apartament a Palma- Gabinet de Psicologia. Neurosis, tras- catalá per a nins de 6 a 10 anys. "El Tomás Forteza, 24 • 462686 nova. Es ideal per trobades amoro- toms de carácter, psicoterapia infan- Jove de 29 anys, fadrí, amb estudis La Generalitat de Catalunya ofereix Llaüt de Xàbia" -Apartat 53- Xàbia sas. Tel. 469441. til, depressió. Tel. 427193. universitaris, agradós i simpàtic, a entitats i de franc llibres, fulletons 03730 Patrocinat pel Magnífic Ajun- desitjaria conèixer al.lota formal de i material informàtic sobre la nostra tament de Xàbia. Castelló 12005. Es tracta d'un sis- Deixaria cambra doble a casa com- Cerc feina per guardar nins a la 20 a 27 anys. M'agrada el ball de història nacional. Per rebre'ls, cal tema de !larga trajectória provada partida, jardí i hortet. Molt econò- comarca de Cala d'Or. Tlf. 842156. saló i som bastant actiu. Anima't i enviar una sollicitud a la Generali- Cursos gratuits de 'lengua andalu- mic. Preferentment gent jove. A escriu-me a l'apartat 690 de Ciutat. sa. Podeu adreçar-vos a: LLENGUA arreu del món, molt adabtable i tat fent esment de l'entitat, adreça, econòmic. Santa Ponça, urb. Galatzó. Tel. Jubilat de 60 anys, s'ofereix per cui- telèfon, l'ús que hom en pensa fer i (Enseniansa a Dittansia de'laYenwa 671419. dar jardí, garaix, xalet, etc. Carnet Estudiant de ciencias polítiques de el nom complet del qui fa la petició Andalussa) P Pedro Romana, 1-4- de conduir camions i cotxes. Tel. 26 anys. Som independentista anda- amb la signatura i segell de l'entitat. 2-14007 Còrdova. Les persones interessades en les Traspàs fusteria al carrer d'Antoni 971477217. lusí i m'agradaria mantenir corres- Molt indicat pera professors d'histò- activitats de les Associacions i clubs Rosselló a la barriada de la Sole- pondencia amb independentistes ria, ciencias socials, català, centres Si ques recibir el Puxa Asturias en UNESCO poden adreçar-se a la dat de Ciutat. Tlf. 271065 catalans. Antonio. Apartat 74 Sant d'ense-nyament, biblioteques... to casa, y de baldre, sólo tienes qu'en- Federació Catalana de la Unesco: Fernando (Cádis). v iar la direicion a: Endecha Astur- Mallorca, 207-08036 Barcelona.Tlf. Cerc cases per llogar tot l'any (anys PERSONALS Si vols rebre la revista CILLA gratis, Puxa. Cai Liangreu, 10, 29-Xixon 932534367. 98/99), amb piscina. Tlf. 864424. Hola! Soc un noi de 12 anys. En dic la pots demanar a Edicions Broma- 33206-Asturies. Josep i soc del Barca. m'agrada el ra, Polígon Industrial, 46600 Alzira. de 17 anys s'ofereix per a Necessitam persones amb idees i Cediria amarrament al club nàutic Al.lota futbol i el bàsquet. Voldria cartejar- Tel. 96-2402254 La meya col.lecció té 20.000 adhe- s'Arenal a canvi de compartir barca tabla seriosa o per a donar classes me amb alguna persona. Sóc català. sius polítics. Faig exposicions. Cree ganes de tirar endavant la nostra de pesca esportiva. Tlf. 971 74 05 d'EGB. Tel. 677727. Escriviu-me. Josep Chillida. C/ la Per a tots aquells i aquellas que vul- persones que hem facin arribar llengua i la nostra cultura. Associa- 25. Bassa, 23 43530 Alcanar (Tarrago- guin liudar contra l'invasor, contra els enganxines de l'Esquerra Revolu- ció la Brúxola. Tlf. 93 4353323. Vull deixar d'ésser esclau dels cas- na). traïdors, contra l'explotació obrera, cionaria. Paniello-Apartat 139 - 22400 tellans. Cap partit polític m'ajuda a Cerc casa amb piscina, 3 64 habi- i per una terra lliure i catalana, els Monsó-Osca. Coleccionau Fanzines? Voleu saber aconseguir la llibertat Me vols aju- tacions per a temporada d'estiu Hola, Em dic Raquel i tenc 14 anys. Maulets ten im obert l'apartat de cor- que fan els/les independentistas dar tu? Telefona'm al 964 531 175. 1999. Tlf. 971 86 40 91. Tenc ganes d'escriure'm amb gent reus 349 C. P. 43480 de Salou (Tarra- "El Full" és una publicació interna del Tarragonès? Subscriviu-vos al Josep Casalta. de 1 4 a 16 anys. Si vols escriure'm... gona), per a qualsevol informació o de l'Associació Roca i Ferreres. Si Butlletí del Collectiu independen- Venc pis a s'Arenal prop de la plat- Raquel Gonzalez-C/ Ansel Calva, col.laboració contra l'ocupant. voleu rebre'l gratuïtament comuni- tista "El Timbaler de Bruc". Per 600 Atenció, catalans i catalanes inde- ja. 971262046. 13, 1 9 39-08950 Esplugues de Llo- queu-nos el vostre nom i adreça: peles el rebreu cada dos mesos pendentistas. Vull cartejar-me amb bregat (Barcelona). Si voleu rebre una subscripció gra- Apartat de correus 9247, 08080 durant un any. Bústia Postal, 7- tots vosaltres. Estic boja pel bon rock tuita al Butlletí de la Fundació per Barcelona. 43893 Altafulla. català: Sau, Els Pets, Lax'n'busto. Som un jove de 24 anys, fadrí, can- la Pau (entitat contra l'armamentis- SERVEIS No us talleu i escriviu a Marta. sat d'espanyolistes monàrquiques. me i la guerra) podeu adreçar-vos Lluita, la revista de l'independentis- Indústria, 114-08030 Malgrat de Vull cartejar-me amb al.lotes inde- al teléfon (93) 3025129 o al carrer me valencia és a Internet: http: Si us interessen les liengues mino- Mar. pendentistes d'entre 20-28 anys. Pau Claris, 89, Barcelona 08010. //www. estelnet. com//lluita. ritzades de més a prop, adreceu- PROFESSIONALS Som simpàtic, idealista, seriós en vos a: Llengües Vives. Bústia Pos- Als Països Catalans es fa molt bona temes de parella i català. Prometo Si voleu rebre Vibres en català gra- Si voleu afiliar-vos a sindicats nacio- tal 5224/08008 Barcelona. • música! M'agrada, paró, en espe- respondre. La meya adreça és: tuïts sobre diferents temes d'actua- nals catalans: C. S. C 93 4541188. S'ofereixjardinerambconeixements cial la que surt de Mallorca a càrrec Miguel Angel Rodriguez; Pl. Poeta litat, socials o teològics, sois us cal Si vol rebre l'Euskararen Berripa- de cuina. Demanau paren Lluís.Tel. d'en Tomeu Penya. Independentistas, Juan Boscán, 4-4c; 18013 Grana- escriure a Cristianisme i Justicia, Oferim de franc cursos bíblics i subs- pera (en foraster) gratuitament escri- 604790. si somnieu en una nació 'Hure plena da (Andalusia). carrer Roger de Llúria, 13, Barce- cripcions a revistes cristianes en viu a: Hizkunta Politikarako.Welling- de música catalana i de vibracions lona 08010, o telefonau al (93) català: Ajuda Evangélica deis Pai- tongo Dukea, 2 - 01020 Vitoria-Gas- Cerc feina per guardar nins petits a nostres, escriviu-me: Francesc Bujet. Cerc al.lota sense fills de 22 a 28 3172338. sos Catalans. Apt. de Correus 1.022. teiz (Araba). ca seva a a ca meva per les zones Passeig del Migdia, 32-2-3-17200 anys. Signe Lleó o Sagitari, que sia 12995 Castelló. Tif. (964) 207607. de Sineu i Maria. Tel. 525380. Palafrugell. capaç d'estimar sense traició. Tele- La delegació catalana de la CSEM, grup d'ajut als països de l'Est, fa una fona'm al 512018 dies feiners a par- Els Castellers de Mallorca, naces- Coleccionista d'adhesius compra, crida per enviar roba, menjar, saba- La Casa Catalana de Mallorca Ens agradaria cartejar-nos amb tir de les 23 horas. sitam gent!! Si t'agrada passar-ho camvia, recolleix material d'esque- ensenya ball de bot i sardanas. Tel. al.lots i al.lotes que com nosaltres tes, medicines etc. Per demanar adre- bé. Si vols tenir nous amics sans i rra revolucionaria o independentis- 753559. estiguin penjats/penjades per Lax'n Fadrí sincer de 30 anys, simpàtic i ces on enviar-ho personalment, po- saludables. Si t'agrada fer pinya amb ta.Coleccionisme I.S.G.Bústia Pos- 'busto i que defensin la nostra Ilen- agradable vol conéixer al.lota formal deu adreçar-vos a: Benjamí Planes, un projecte nou: Fes-te Castellar!! tal, 135-48980 Santurzi-Biskaia. Si vols fer feina amb els àngels, apun- gua. Raquel Liagostera Costa. per una relació seriosa de parella. CSEM, passatge Miguel Carreres, Vine a veure'ns!! Assagem els dis- ta't al "Taller deis Ángels". Informa- 11, 08206 Sabadell. Tel. (93) 7262 Gardenia, 4-08880 Cubelles. Escriu a: Sebastià, carrer des Cubells sabtes a l'Escota d'Adults son Canals. Col.laboreu! Ajudeu-nos! Per un ció al telèfon 281642 (Xesca). 918. 6, 07660 Cala d'Or, o telefona'm al Carrer son Canals,10. Telèfon projecte de documentació d'indrets Cercam gent entre els 18 i els 45 657739. 452414, Isidre. de les lilas i deis Paisos Catalans Cerc feina per guardar nins a Can Professora titulada fa classes de sol- anys per excursions, sortides, etc. necessitem targetes postals (novas Picafort o Inca. Carrer Nou, 5, Maria feig, piano i harmonia. individuals i Abstenir-se els qui vagin de mala Es passen treballs per ordinador. Per- Pintors, escultors, fotògrafs, etc., o utilitzades de "Escudo de Oro" de la Salut. fe. Apartat 1.792 Ciutat. en grup. Tel. 756114. Magdalena. fecció, netedat i rapidesa. Interes- interessats en exposar les sayas Biblioteca Catalana de Krefeld - sats trucar al tlf. 474404. obres, així com gent interessada en Box 1665 D-47716 Krefeld Ale- S'ofereix pintor empaperador, econò- Pensionista de 78 anys, l'80 d'allá- Universitaria fa classes de rapas comprar o simplement en visitar manya. Tel. 07-49215126635. mic, seriós, ràpid i net. desplaçament ha, català. Vull coneixer senyora pen- Atenció: administrativa cerca ami- d'EGB i català a la zona de Pere l'exposició del moment, podeu pas- per tot Mallorca. Tel. 203239 sionista entre el 50 i 70 anys, per gues i amics per a sortides, excur- Garau de Ciutat. Tel. 243383. sar pel Café es Museu. Carrer Gui- no estar tot sol. Tenc bona pensió i sions, i a l'estiu anar a la platja. Bús- llem Timoner, 10-Felanitx. Classes particulars. Totes les assig- Pneumàtics Son Ferriol. Equilibrat pis amb 5 habitacions i dos banys. tia Postal 1400-07080 Ciutat. Si voleu intercanviar adhesius, revis- natures i tots els nivells. Petits grups. de rodes, canvi de rodes i pegats, Cerca'm al 462536. Ferran , tes, informació, etc, sobre el tema A tots els menorquins que liuden per Professors/es titulats. Preus econò- alineament de direccions assistida Cercam músics per a crear una d'alliberament nacional, escriviu a l'alliberament i reunificació nacional. mics. Telf. 971467931. Ciutat de per ordinador. Avda. del Cid, 73.Tel. Hola! Som una al.lota felanitxera. Banda de Música a s'Arenal de l'Associació «Xavier Romeu».Apar- si voleu rebre informació sobre el Mallorca 427553. Son Ferriol. Som molt independentista, i estic Mallorca. Tel. 971 26 17 19. Maties. tat de correus, 36. 43480 La Pine- Partit per la Independencia (PI) i de boja pels Sau, pels Ocults i pels Pets. da. Tarragona. la seva branca juvenil. Joyas inde- Centre d'educació de persones Si teniu qualque vidre trencat, cri- Segur que si m'escriviu feim una gran Som un alemany de 38 anys, cerc pendentistes deis Països Catalans. adultas la Balanguera. Som un cen- dau al 473819 i el vos posarem tot amistat. Som molt divertida. Adéu. amigues i amics pera sortides i mes. El Consell Nacional Català ofereix Escriviu a: Maür-Ruben Vinent. tre (gratuit) depenent de la Conse- d'una. M. Glòria. Carrer d'en Magalla- També vull estudiar la !lengua mallor- diversos 'libres, gratuitament, a tot Carrer deis Frares,49. Cat-07701 lieha d'Educació del Gobern Bale- nes,29- 07670 Porto-colom. quina. Escriu-me a la Bústia Postal aquell que els els demani, al voltant Maó. Menorca. ar. Tenim places %res per cursar Cerc feina per fer a ca meya. Tipus 97 - 07080 Ciutat. deis drets i història de la comuna el següents estudis: Graduat esco- cerámica, sabates o similar. Tel. Senyor seriós i responsable de 53 patria catalana. Podeu escriure a Animo a tots els independentistas lar, modalitat presencial i distancia, 297067. anys. S'ofereix per cuidar senyor Sóc un noi de 31 anys. Soltar. No l'Apartat 15.071 de Barce-lona- de Is illes i de la resta deis Països preparació Proves no Escolaritza- major i atendre'l en totes les sayas minusválid.Voldria mantenir corres- 08080. Catalans que solen anar a les fes- des, FP 1 especialitat administra- Cerc faba de representant d'arts gra- necessitats. Per entrevista podeu pondéncia amb noia minusválida que tes de Menorca per l'estiu a que aju- tiu; alfabetització: formativa comu- fiques o comercial de publicitat. Tel. escriu re a n'En Caries. C/ Reis Cató- tengui bon carácter, culta, es senti Si voleu rebre informació sobre les din, a més de beure pomada, a na, Informática, Ball de Bot; Pro- 297667. lics,31-07008 Ciutat de Mallor-ca. sola. Escriu a la Bústia Postal 163 Joventuts d'Esquerra Republicana fomentar la consciencia nacional. ducció de Programes de Radio, -08400 Granollers (Valles Oriental). (JERC), i rebre els nostres butlle- Porteu tots el mocador indepen- Mecanografia. Si estau interessats, Es confecciona o arregla qualsevol Vu II intercanviar revistes, cómics, fan- tins, escriviu ara mateix a: JERC- dentista al coll. truqueu al 971730265. Si surt el con- peca de vestir, cortines, coixins, zines i adhesius amb tots aquells Capritxós, especial, diferent i atrac- Illes. Santiago Russinyol 1, átic. testador automàtic, pots deixar el etc. Tel. 771005. joyas que estiguin orgullosos de tenir tiu jove de 27 anys, cerca dona inde- 07012 Ciutat de Mallorca. Grup folclóric sense gaire preten- teu nom i telèfon i ens posarem en sions cerca sonadors i sonadores, contacte amb tu. Ánim! Estam interessats en un intercanvi cantaires i gent engrescada per cultural amb persones i institucions seguir fent coses. Actuam alguna dels Països Catalans que desitgin vegada, no guanyam gaire, però ens ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 9 1 113211 informar-nos sobre el passat ¡el pres- ho passam d'allò més bé. Ens reu- ent del dits pisos i estiguin inte- nim els dimecres ales 2030 al Rafal BORSA DEL ressats en qüestions vinculadas a Vell (Antiga escola). Som gent aco- Nom DNI l'Argentina. Escriviu-nos a: Baigorria Ilidora. Trucau al 971 505374 1337 .200 Rosario-Argentina. MOTOR Cognoms Tel. E Is nacionalistas interessats per un Acció Cultural del País Valencia i el sistema d'intercanvi cultural i turis- rs • Escriviu un sol anunci per cupó Bloc Jaume 1 ja ésa I nternet. Si voleu me alternatiu per a nacions sense Si vol un cotxe nou de la nostra • Usau lletres majúscules intercanviar propostes d'acció i Hui- estat, podeu informar-vos a: Turis- gamma, véngui ¡en parlarem. Agen- ATENCI • Escriviu dins el requadre el text la, o informar d'activitats, etc., podeu me Alternatiu: Bústia Postal 1.171 cia oficial Renault. Tel. 413867. Son Ferriol.

Venc Harley Davison Heritatge Sol- FRIC E 11=3> t=2, tad Clàssic. Modelo 95 matrícula IB Quan hagis Ilegit aquest 1995 BY. Tlf. 971820717. periòdic, si no en fas la col-lecció, regala'l a un amic, VENDES Ompliu aquest cupó i enviau-lo a: veí o parent 11.°201121,1,,. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca EL PAÍS HO NECESSITA Venc piano marca TLEYEL, un quart de coa, en bones condicions. Mig milió de pessetes. Tlf. 939 373 151. 1°11'11'11 1 e` DE NOVEMBRE DE 1998 17

Francesc de Dalmases nou Cartes al director '11 president de l'APPEC Acollint-se al dret de réplica, l'Associació Cultu- EL CATALA ral Sa Granera, u agrairia la publicació de la res- El periodista Francesc de Dalmases ha estat elegit nou posta a l'article aparegut a L'ESTEL el passat dia president de l'Associació de Publicacions Periòdiques en empreses! Català (APPEC). Francesc de Dalmases substitueix en la 011098, signada pel regidor del PSM, Cecili presidencia Hunbert Roma de Asso, director de la revista Buele, en la que criticava l'organització de La llengua catalana encara no és una I lengua normal. i-leir ceclamar soyint a les administracions -statals que ia La Terra. FESTA 98 (Per activa i/o per passiva? Página 13. cespectessir a les tacalane, que b promoguessin, pero mara Francesc de Dalmasses i Thió, sociopedagog de forma- és la pròpia societat catalana la que ce la major respu.,,ahilitar en defensa. la riostra 'lengua. la societat catalana aun sues ció, treballa al CIEMEN des de 1987. L'any 1991 es fa cárrec tutes. I al de la coordinació de la revista Europa de la Nacions , i des Al senyor Cecili Buele Ji, del, anibits Ui 4 il ostra llengua encara no ha assulit la de 1992 és responsable de l'àrea d'Activitats -que inclou les nurrnalitat és e: nión de les empreses.I els/les Lonsumidors/es iii rentrn molt a dir. U. legislauó vigent ens permet exigir els publicacions- d'aquesta entitat. Les tasques que desenvolu- Puntualitzacions a l'article del senyor Cecili Buele, en el nustres drets col•lecous en defensa de la llenita que pa dins i fora del marc laboral, han mantingut sempre una que fa al•lusió a l'Associació Cultural sa Granera, com a enti- ens caraLteritra com a pohle De ces ne ens serveix la legislació tat organitzadora de Festa 98 a Ciutat de Mallorca. si els/les consumido' - no demanem e, que en, per- toca. La línia constant de promoció, coneixement i reconeixement darrera responsabilitat és riostra dels drets lingüístics com a drets col•lectius inalienables. ler. L'Associació Cultural Sa Granera va ser responsable Pe, això. la Plataforma per la Llengua et que: Així, és secretari executiu de la delegació a l'Estat espanyol única, com a promotora i organitzadora d'aquest acte. exsgeixis ei Latala Lum a consumido a les emprese, de la Oficina Europea pera les Llengites menys difoses, fun- 2on. La nostra associació fa feina des de fa tres anys, en de distribució el projecte de realització d'una festa mallorquina a la Ciutat demanis ji ucluccea etiquetat, en la riostra ¡lengua dador i coordinador de la Coordinadora d'Associacions per protelsm a les 2/1 ans e.up, eses ai uductures que a la Llengua Catalana i secretari de la Fundació pel Drets de Mallorca, i al llarg d'aquests anys, ha presentat el seu pro- sisternatit,...,it es negJen a etiquetar ec catala discriminen Col•lectius del Pobles. jecte a tots els despatxos institucionals de l'Illa (Govem, Con- atxi la ¡lengua demainds la ,etolació en catala diC a niveli eAtern u_nn La resta de la nova Junta de l'APPEC está constituïda sell Insular i Ajuntament de Ciutat. intern, i respt.n.guis la publicitat gratuita demanant que te per dos vice-presidents, Frederic Callís, director d'Eben i 3er. La nostra associació agraeix la Govern i a l'Ajunta- la trametin en...aula demanis els prospectes o instruccions en la teva llengua Lluís Gendrau, director d'Enderroc, la secretaria es ocupa- ment de Ciutat la seva especial sensibilitat cap a la nostra cul- El cacala no és una !lengua inferio• a cap alt..,perá da per Magda Torrents, directora de Passatemps i Kmots; tura i llengua, al permetre, amb el seu suport , la realització per . fer vale- eh seus drets és necessari que reclamem la seva presencia arnb aquestes altres iniciatives que El tresorer és en Benet Boix, de les revistes Eben i Catàleg; d'un acte que se suposava de molt difícil realització i que par- vulgis portar a termo. i el vocals són n'Enric Cervera, d'Entreacte, n'Oriol Carta- tia amb greus problemes per una suposada competitivitat amb Si e , ',vis compromeme com a consumidor/a er la defensa cans d'El Temps, XavierCulell de Vèrtex, Montserrat Maron- de la ¡lengua poc, col-laborar més intensament en les altres festes i fires. campanyes que desenvolupa la Plataforma warrant de da, d'Illacrua, i Eduard Voltes, de Descobrir Catalunya. 4rt. Enguany, a la fi vàrem poder realitzar el nostre pro- complementar mai de substituir, la pressió codal L'Associació de Publicacions Periòdiques en Catalá d'A- que hem d'exigir om a . onsumidors i jecte a l'aconseguir posar d'acord a tres de les institucions mallor- consumidores bast nacional fou creada el 1983 amb la finalitat de pro- quines, (sense elles, hagués estat impossible realitzar aquest moure aquest tipus de publicacions. Actualment está cons- acte), que ens varen donar suport a l'adonar-se de la necessi- ATA tituïda per 92 revistes (l'Estel entre elles), que sumen prop oRRRA tat d'un projecte anual d'aquestes característiques, que hauria R LA d'un milió d'exemplars de difusió mitjana mensual. El tele- de comptar amb un important suport popular i institucional. NOUA fon de l'associació és el 934127628. 11 Recordar que totes les institucions i ajuntaments varen ser convidades a participar-hi. TOTES. La cultura i la llengua, així com la participació a la defensa i promoció de les mateixes, són patrimoni de tots i totes aquelles persones i institucions que de manera voluntària, s'hi sentin vinculats, i está per Dimarts damunt de qualsevol tendencia política. tancat Senyor Buele: ens sap greu que una crítica destructiva ven- gui de vostè. Ens sap greu que la incoherencia que representa la seva trajectòria política, que suposàvem, és caracteritza- va pel nacionalisme, ara sembla que no se justifica. c/ Barranc, 20 • Tel. 40 18 58 • Génova Ens saben greu els seus desafortunats comentaris referits Ctra. de Manacor, km 28 • Tel. 64 65 04 • 07230 Montuiri a Festa 98, comentaris que més bé semblen fruit d'una pres- sió electoralista que no d'una anàlisi raonada. No és compren que un polític de la seva experiencia pugui afirmar que només els qui ell assenyala exerceixen d'injusts i prepotents i els altres TENNIS CAN TITO RESTAURANT no ho fan. Davant d'aquesta afirmació, cal fer referencia a la cita evangélica que diu: Aquell qui estigui lliure de pecat, que PEIXOS I MARISCS FRESCS llanci la primera pedra. Li recomanam, senyor Buele, que SON RIGO CUINA MALLORQUINA sàpiga be el que diu, abans de llançar qualsevol acusació.

c/ Palmera, 6 • Tel. 27 10 16 • 07006 El Molinar (Palma) Miguel Ferrentjans i Con. President Tennis Squash Futbol-sala Volei Hándbol Mini-golf RESTAURANT S'HOSTALOT Petanca Tennis taula Cir. footing Gimnás Ell SERVIAUTO Menú dies feiners: 650 ptes. Cuina Mallorquina Porcella rostida • Escaldurns • Carn Torrada OPEL ARENAL S.A.

Final Avda. Son Rigo • Tel. 74 33 66 Carretera Militar, 185 • Les Cadenes Camí Vell de Sineu. km 5 • Tel. 42 87 12 Palma de Mallorca Tel. 26 81 11 • Fax 74 32 77 Sometimes • SERVEI OFICIAL 07006 S'Arenal-Palma (Mallorca) S'Elostalot

7ados ARAGON Automòbils

ENVELATS BALCÓ - TERr_lçA - CAPOTES- PLA DE NA TESA ENVELATS PLANS - COBERTORS PISCINA - Compra venda de vehicles LONES - TREBALLS A MIDA C/ Weyler, 12 • Tel. i fax 60 04 45 Pla de Na Tesa Arate!), 112 - baixos Toléfon 27 01 00 07008 Palma de Mallorca

SUBSCRIVIU-VOS-HI, ANUNCIAU-VOS-HI 18 ler DE NOVEMBRE DE 1998 19111111

Els alemanys no van Records d'un soldat L'home i l'obús Sobre el camp de batalla, la boira dels matins Flota encara, tènue, il.lusòria. de fatxes L'obús, harmoniós com la brisa dels pins, descriu la seva trajectòria. PER MARINA FERRÀ A-HAMELYNCK El soldat, dins la seva trinxera, igual que un mort ix., és almanco la con- Que medita al fons de la tomba, clusió que es despren Compta els segons que passen pels batecs del seu cor A de les passades elec- Fins que sent l'esclat de la bomba. cions generals celebrades a L'impacte escup al cel una tromba de pols Alemanya, el passat dia 27 de i esquines vives de metralla. setembre ja que els tres partits Ve a la boca un regust de sang, espès i de tendència ultradretana s han -Com crida, aquell! Perquè no calla? quedat sense cap diputat al "bundestag". Ja ha callat. I mastega, entre les seves dents, Els tres partits neonazis és Com un tabac verd que fermenta a dir , els republicans, nacio- - Tota la voluntat brutal d'aquests moments nal democrátics(N.P.), i la -de més brutals l'or no n'inventa!- D.V.U. o Unió del Poble Ale- many están molt fragmentats. Després, durant la marxa, per esborrats camins, Per això no poden gaudir d• un Xipollejant per l'aigua bruta, seient al parlament, ja que I quan l'aire li duu la fetor dels rossins entre tots si que arriben a tenir Esventrats al llarg de la ruta! el 5% mínim per poder obte- Amb el calçat romput; entre els sobrevivents nir un escó. La seva pujada és Esgarriats com una horda, vertaderament preocupant Un codonyer fionit, vist baixant uns torrents sobretot als territoris de la ex- Quantes de coses li recorda! república democrática, zona especialment afectada per La fulla vellutada, la flor d'un rosa incert, l'atur. Entre els vapors de la rosada Aquests grups tenen com a S'esborren -igual que sobre un herbei verd objectius principals els immi- Una epidermis nacrada_- grants de països del tercer món. Especialment els turcs, africans Pes.), ofegant dins seu aquests calents instints, (del Nord, Centre i Sud), Aspira amb força l'atmosfera; musulmans, etc. i així, tal com I el perfum de la mort puja, des dels camins, Fins al batec de la bandera. féren els seus padrins ideoló- Macorís, illa d'Haití, 1941 Alemanya ha agut de pagar durant mo s anys, es a • r, a larg de tres gics cerquen un cap de turc per (de Viatge d'un moribund, Barcelona 1952) donar-li la cupa de la crisi i de generacions, el nazisme que la dugué a la Segona Guerra Mundial, a tenir la manca de feina. L'holocaust milions de morts ferits i mutilats, a la derrota total i la divisió del seu territori. Una etapa trista de/a seva història de la que Hitler n'és el malson que jueu els hi sembla un detall de no volen, en general, que torni. no res i veuen en I 'existéncia El pipí d'Aznar de I 'estat d'Israel com una amenaça pera la resta Això és un exemple a seguir per els nacio- del món. Dins la resta d'Europa agafen com a nalistes de la nostra terra. Hem de voler un país L'afecció estiuenca que mostra el president del govern espanyol per model al Front National francés i admiren pro- que al mateix temps que conserva la seva llen- la Plana i comarques adjacents no és casual ni vacacional. Respecte al món català, els espanyols no fan res debades. I menys, si tenim en comp- fundament al seu comissari el senyor Jean Marie gua, la seva cultura popular i les seves arrels te que la indústria del taulell fa d'aquesta zona una de les més dinámi- Le Pen. Les actituts d'aquests grups contrasten sapiga acollir i integrar a la gent que ve d'abres ques, econòmicament, del territori de l'estat. amb les tendències integradores dels altres par- contrades. El fet de que la nostra societat apren- Aznar no s'hi limita a prendre el sol a la platja, sinó que treballa polí- tits, especialment de la esquerra. Una proposta gui a conviure amb gent d•altres cultures. De ticament i es reuneix amb empresaris i amb militants del PP, en les quals del nou canceller socialdemócrata, és a dir del promoure aquestes actituts acollidores i antira- reunions, malgrat que la immensa majoria dels assistents són catalano- S.P.D., del senyor Schróeder és la de donar la cistes, s'encarreguen organitzacions no gover- parlants, la llengua que s'hi usa és la de l'espanyolitzador Aznar. nacionalitat alemanya als fills dels emigrants namentals com per exemple S.O.S. Racisme, i Aquestes comarques i aquests sectors socials podrien ser camp polí- d'altres països. d'altres... tic per a Convergencia i Unió, per llengua, interessos i creences, però Pujol no gosa parlar amb els seus, per sota d'Ulldecona, mentre que ens fan veure com a cosa natural que un castell á profund es passege per Cas- telló com si fos Valladolid. El «Sureste», la marca turística «Mediterraneo español», l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'estiueig castellonenc d'Aznar, tot són inicia- Visitau la página de 1956 - 1996 40 ANYS DE TELEVISIO, tives tendents a retallar i afeblir la frontera sud de la catalanitat. Com un L'ESTEL a Internet! 40 ANYS DE MANIPULACIO. gosset, doncs, per marcar el territori, Aznar fa pipí a Castelló. www.arrakis.es/-estel/ Josep Guia El Punt (Valencia), 20 de setembre de 1998 El símbol s'aconsegueix pitjant la tecla ALT "SI NO ANEU AMB i els números 126 del teclat numèric COMPTE, ELS MITJANS (mantenint la tecla ALT pitjada durant el procés). DE COMUNICACIO, US PORTARAN A ODIAR ALS L' ESTEL Us podeu subscriure per E-mail a OPRIMITS, I A ESTIMAR [email protected] ALS OPRESSORS". EL DIARI DELS indicant les dades que figuren Malcolm X MALLORQUINS a la butlleta de subscripció. CAFÈ - BAR JIMMY JAll Les trobareu també a Carrer del Clos, 53 SUBSCRIVIU-VOS-HI !! • ANUNCIAU-VOS-HI !! www.arrakis.es/-estel/ 08700 IGUALADA (Anoia) Tel. (93) 803 34 26 TEL.: 26 50 05 1°11211 er DE NOVEMBRE DE 1998 19

Propostes sobre la incorporació del català a la tecnologia informática i 3 - El Software Lliure i el català. als programes d'us més habitual. (I) En el territori virtual d'Internet (i els seus precedents, sobretot a diverses universitats dels Estats ERC presenta 8 proposicions per a la normalització Units) quasi-organitzacions de pro- gramadors voluntaris han creat el del català en el món informàtic i a Internet. (I) que s'anomena "Software de Lliure Distribució". Naturalment han PER JOSEP SERRA. PRES. D'ESQUERRA REPUBLICANA-MALLORCA començat per desenvolupar un sistema operatiu clónic del UNIX: el Algú va definir els ordinadors bases de dades. Aquestes aplica- grames ofimátics en versió cata- hi remei, i que es pugui disposar LINUX. El sistema de distribució com a prótesis del cervell humà. cions solen agrupar-se i comer- lana. de la versió catalana actualitza- d'aquest software s'acull al que s'a- I és ben cert que la informática cialitzar-se com a paquets d'apli- da dels sistemes operatius més nomena GNU ("General Public ha multiplicat la capacitat de des- cacions ofitnátiques. Entre tres 3. Establir un acord amb les estesos, en aquest cas del Win- License") i implica la inclusió obli- plegament intel.lectual de les per- d'aquests paquets o "suites" de pro- administracions locals i, fins i tot, dows 98. gada del codi font amb els progra- sones. Com a eines que faciliten grames, es reparteixen tot el mer- administració periférica de l'Es- mes distribuïts sota aquesta moda- la consulta, l'arxiu, la creació cat. (El dominant és Microsoft tat de cara a establir una deman- Per això es proposa la següent litat de llicència, el que significa que fins i tot, la producció, la informá- Office, que inclou el processador da conjunta de programes ofi má- Proposició: qualsevol pot modificar el sistema tica esdevé una tecnologia al ser- de textos Word, el full de càlcul tics en versió catalana. i adaptar-lo a les seves necessitats. vei directe de les potencialitats Excel i la base de dades Access. 1. Garantir l'oferta básica i Aquest moviment ha fet que Inter- humanes. Per tant els ordinadors Amb una bona quota de mercat 4. Establir un conveni amb actualitzada de sistemes operatius net sigui el que és ara mateix, doncs i els programes que contenen són hi ha Lotus Smart Suite de Lotus, les empreses subministradores de en català. ha creat les infrastructures de soft- utilitzats de forma personal per que inclou Word-Pro (l'antic Ami- programes ofimátics de cofi- ware que fan possible que Internet cada cop una major part de la Pro), i el full de càlcul Lotus 123. nançament del versionat al català 2. Elaborar un reglament que funcioni. El darrer capítol d'aques- població ja sigui trebal per, lar, per I el tercer paquet és Corel, que de les darreres actualitzacions faci obligatori a tots els departa- ta evolució -el que ha arribat al gran comunicar-se, per crear o per integra el processador de textos d'aquests i de cara a les futures. ments, entitats i organismes autò- públic- ha estat la decisió de Nets- jugar. Aquest fets estableixen una WordPerfect i el full de càlcul noms, empreses públiques o par- cape de posar el codi font del seu interactivitat de les persones amb Quattro). 5. Establir convenis amb les ticipades pel Govern i el Consell navegador Communicator 5 en els aparells que supera la relació Cambres de Comerç, organitza- i empreses o entitats que tenen aquesta modalitat de distribució per- passiva tot i que també massifi- Cap d'aquests programes té cions empresarials i organitza- establerts convenis o concerts qué qualsevol el pugui llegir i pugui cada que s'ha anat establint entre versió catalana. Només es dispo- cions professionals per tal de econòmics amb aquests a adqui- fer les modificacions que conside- mitjans de comunicació i consu- sen de diccionaris i correcció garantir que els programes ofimá- rir les actualitzacions dels siste- ri oportunes per a les seves neces- midors. Pel que fa als mitjans de ortográfica en català. Però tant el tics més freqüents en els llocs de mes operatius en versió catalana. sitats. Si aquestes modificacions es comunicació hi ha una lleugera programa, les instruccions i les treball siguin en la llengua prò- fan arribar a Netscape i són consi- sensibilització sobre el dret que explicacions no són disponibles pia de la nació catalana. 3. Establir un acord amb derades útils per la empresa s'ani- tenen els ciutadans pertanyents a al mercat en català. Per tant el administracions locals i, fins i tot, ran incorporant al programa. cultures de poca demografia, o a català no és present en els pro- 2 - Proposició sobre l'oferta administració periférica de l'Es- llengües minoritzades a no ser víc- grames informàtics més habi- de sistemes operatius en tat de cara a establir una deman- Aquest sistema dóna a més una times del procés de globalització tuals, i aquesta és una situació que català. da conjunta de sistemes operatius gran flexibilitat a l'hora de deslliu- comunicativa que pot portar a l'es- cal afrontar i resoldre. en versió catalana. rar els programes dels errors de dis- tabliment de nous imperis colo- El sistema operatiu per PC més seny ja que molts ulls estan atents nials, aquest cop de base cultural Per això es presenta la següent estés a nivell domèstic, i de forma 4. Establir un conveni amb a molts problemes, això cada dia es i lingüística. Proposició: creixent al món empresarial, és les empreses subministradores de va fent més difícil (i aviat impossi- "Windows 95", rellevat per "Win- sistemes operatius, especialment ble) per a una sola empresa donada Per aquestes raons es presen- 1. Garantir l'oferta básica i dows 98". De Windows 95 en va la del Windows, de cofinançament la complexitat de les aplicacions ten les següents proposicions: actualitzada de programes ofimá- sortir una versió catalana, sub- del versionat al català de les darre- actuals. tics en català. vencionada inicialment per la res actualitzacions d'aquests, espe- Proposició sobre l'oferta de Generalitat, a un preu més alt que cialment del Windows 98. Per aquestes raons es presenta la següent Proposició: programes ofimátics bàsics en 2. Elaborar un reglament que la versió anglesa o castellana, i català. faci obligatori a tots els departa- que a més estava mal acabada, i 5. Establir convenis amb les El Govern patrocinará i estimu- ments, entitats i organismes autò- donava errors de sistema fre- Cambres de Comerç, organitza- lará la traducció i documentació del Actual ment els programes de noms, empreses públiques o par- qüents. De forma que resultava cions empresarials i organitza- sistema operatiu LINUX de lliure processos de textos són presents ticipades pel Govern i el Consell inservible. cions professionals per tal de distribució en català. a tots els ordinadors, ja siguin a i empreses o entitats que tenen garantir que els sistemes opera- les empreses o als domèstics. I establerts convenis o concerts La situació d'anormalitat de la tius més freqüents en els llocs de Nota pels internautes: també tenen una gran difusió els econòmics amb aquests a adqui- nostra llengua en aquesta matè- treball siguin en la llengua prò- programes de fulls de càlcul i de rir les actualitzacions dels pro- ria, fa que sigui necessari posar- pia de la nació catalana. Podeu obtenir detalls sobre LINUX a: http://www.linux.ore Un model de la GNU General Public License el trobareu a: http://www.linux.org/info/gnu.html Si voleu mes detalls sobre la deci- sió de Netscape de posar el codifont del seu Communicator 5 a l'abast de tothom podeu veure: http://www.mozilla.or2 Un altre lloc on trobareu detalls sobre el Software Lliure es: http://www.gnu.ork http://www. gnu. orastffsf. html L'anide que va pesar en la deci. sió de Netscape abans esmentada ¿PARLARÀ CATALÀ? el trobareu a: http://sagan.earthspace.net/--esrlwri tings/cathedral-bazaar/. 20 1- DE NOVEMBRE DE 1998 1'11211 Gran escàndol a s'Arenal Pere Canals imputat per estafa, acusat pel seu germà Mateu

Lamenta en Mateu Canals la inducció i intervenció de la família del seu propi NUNTAMENT DE LLUCMAJOR germà front a la seva ex esposa i en espe- Lluchmajor 16 Octubre 1998 — cial per abusar del fet relatat de que la causa DATAD 6 OCT. 19981 de la seva separació es que ella no volia Señor Alcalde avaluar-se i tractar-se de la seva persona- Ayuntamiento de Lluchmajor FNTRADA .15.564 litat psicopática i dels seus deliris de per- SORTIDA secució i engany. Ilmo Señor: Pera Canal Mateu Canal. Posteriorment, els socis d'Aquacity El abajo firmante Mateo Canela Morro, separado, mayor de edad, DNI 41.341.627 Palma de Mallorca, tl 970 875710 y simularen acord de venda amb empresari R, domiciliado en C Sbert 33e Son Roca, 07011 En Mateu Canals informa: Que el 971 809131 fax 970 879601, mallorquí alhora que fan la traveta en secret, Jutge d'instrucció número 4 cita com a en el banc que havia de finançar l'operació, EXPONE: imputats per apropiació i estafa a Pere consensuant amb Aspro que també va inter- Que cuando era socio con su hermano Pedro Canela Morro, (hotel San Diego, c bicado en venir a Madrid, donat que se tractava d'a- Canals, Tolo Sbert, el Consell miramar 1, Arenal) hicieron obras ilegales en el Tenis Arenal, u d'Aquacity i a l'Aspro Oci, a més de la urbanizaclon Son Very del Arenal, que su hermano legalizo corrompiendo y parentar que no existia vincle de venda obli- engañando al Ayuntamiento de Lluchmajor del que Pedro habla sido Concejal y gada amb aquest, per a confirmar la versió seva ex esposa Marianne Halewijn. del Arenal estando siempre activo politice, social y deportivamente Alcalde pedaneo falsejada dels fets i d'aquesta manera elu- Acusa a Pere Canals d'intentar estafar para mantener su poder de influencia y sacar provecho torticero. dir els drets del comprador, inclosa la cents de milions a l'Ajuntament de Estos hechos fueron denunciados en los medios por el Sr Rebaso°, miembro de! Canals y sus indemnització. Llucmajor. consistorio, que fue Injustamente descalificado y presionado por Pedro beneficiados, en especial Tolo Sbert, director de Aquacity, puesto que Rabasco La Audiència confirma la seva tamblen denuncio cosas ciertas de este parque Estafa a l'Ajuntament absolució per accions de la TSS i Tamblen denuncio lo del tenis y sus actividades ilegales un vecino del Tenis, Sr Ens conta, que quan era soci amb el seu recientemente y declaro lamenta la bruta intervenció Mayol, que interpuso demanda y el Supremo le dio la razon il.legals ilegales las obras sentenciando la improcedencia del otorgamiento de la licencia y germà Pere Canals, feren obres en d'Aquacity i ASPRO a fi que vengués ordenando su demoliclon ante lo cual Pedro Canals Morro demando cientos de el Tenis Arenal, que el seu germà legalitzà les accions d'Aquacity. m:Ilones por daños al Ayuntamiento pendiente de estudio y decision del pago corrompent i enganyant l'Ajuntament de exigido. Llucmajor del que havia estat regidor i batle QUACITY-A SPRO OCIO, VENTA pedani de s'Arenal, on havia estat sempre Mateo Canals era socio de su hermano Pedro y este lo informo hace años de sus AMB ESTAFA acciones as y engaños para conseguir que el Ayuntamiento le concediera actiu en política, social i esportivament a La jutge del Jutjat d'Instrucció n. 4 de licencia de °bias que en parte estaban realizadas, y se consiguio. fi de mantenir el seu poder d'intluéncia i Ciutat, en les seves diligències prèvies Entonces fue complico por silencio, pero ahora que la justicia ha ordenado reparar treure'n profit de manera tortuosa. 1148/98 ha citat com a imputats d'estafa i/o el mal no esta conforme conque los ciudadanos tengan que pagar los daños, via Aquests fets foren denunciats als mit- puesto que nace de un Ilion() apropiació a Pere Canals i la seva esposa i Ayuntamiento, que su hermano reclama tortIceramente delictivo del propio reclamante. jans de comunicació pel senyor Rabasco, al seu fill Antoni, a Tolo Sbert i al Consell membre del consistori, qui fou desqualifi- d'Aquacity, al Consell d'Aspro Ocio i a la ex cat i pressionat per Pere Canals i els seus esposa del denunciant Marianne Halewijn. SOLICITA: beneficiats, en especial Tolo Sbert, director de l'Aquacity, donat que en Rabasco 1.- Antecedents Que este Ayuntamiento interponga las denuncias y acciones civiles y penales denuncia coses certes d'aquest parc. A finals de novembre de 1997 i més tard pertinentes contra el firmante y Pedro Canals Morro, propietano del Tenis Arenal en També denuncià lo del Tennis i les seves Son Very y Hotel San Diego c mlramar 1 Arenal, y sociedad titular dele solicitud de 1'11.12.97, el president d'Aquacity, vencé la la licencia de obras del Tenis Arenal sito en la urbanizacion Son Very de el Arenal activitats il.legals el senyor Mayol, veïnat resistència de tots els socis que signaren per concedida por esta corporaclon hace años ilegalmente mediante engaño y del Tenis, que interposà demanda i el Tri- corrupcion del solicitante Pedro Canals con silencio complice del firmante, que el a vendre les seves accions a Aspro, i augu- mo ha declarado improcedente y ordenado la demolicion reclamando Pedro bunal Suprem Ii donà la raó no fa gaire i raren mals per abusos de la nova majoria a Cana a-fuerte indemnizacion al Ayuntamiento engañado y falseado por el mismo. declarà il.legals les obres, sentenciant la Mateu Canals, únic que no va vendre i que 2.- \ improcedència de l'atorgament de llicència, \\. no va renuncià al seu dret de comprar les ordenant la seva demolició, davant lo qual Que las acciones lo sean r)or corromper y producir engaño para obtener licencia accions posades a la venda. El consell va ilicita de obras del Tenis Arenal con el fin de obtener beneficios licencia 'licita en su en Pere Canals Morro, demanà cents de pretendre anular els drets preferéncials de momento. Y de intento de estafa ahora ya que siendo actor, causante e inductor del milions per danys a l'Ajuntament, pendent licito quiere sacar beneficio torticero recciamando ser indemnizado utilizando el compra constituint-se en Junta Universal, a engano y falsedad propios al Ayuntamiento con lo cual se produciria un d'estudi i decisió el pagament exigit. la qual cosa es va negar en Mateu Canals. desplazamiento patrimonial del engañado en favor del engañador tipificado por e! En Mateu Canals era soci del seu germá codigo penal corro estafa. El president Ii pregà que prengués la deci- Pere i aquest l'informà, fa anys de les seves sió de comprar o no comprar de manera rápi- 3.- accions corruptores i enganys per tal d'a- Que no sea concedida la indemnizacion reclamada por Pedro Canals defendiendolo da. En Mateu Canals va prendre contacte amb ante los tribunales. conseguir que l'Ajuntament Ii concedís diversos interessats que estaven disposats a llicència d'obres que en part estan realitza- associar-se i/o comprar el parc amb 1.200 4,- Que el firmante sea llamado a declarar como testigo o imputado en todas las des, i ho aconseguí. milions de benefici en la operació. acciones legales que interponga el Ayuntamiento. Aleshores, fou cómplice el meu silen- El 19-12-97, aquest soci exercità el seu ci, per?) ara que la justícia ha ordenat repa- dret de compra que li fou negat pel Consell ES DERECHO del firmante y OBLIGACION por Imperativo legal del Ayuntamiento y rar el mal, no está conforme que els ciuta- negant els extrems anteriors, falsejant l'ac- sus miembros que lo conozcan como simples ciudadanos el de poner en dans de Llucmajor hagin de pagar el mal- conocimiento de la justicia hechos o denuncias de delitos como esta para las ta i Ilavors des convocant la Junta General oportunas diligencias, por lo que si en el plazo de 5 ellas no lo han denunciado lo fraix, via Ajuntament, que el seu germà recla- per a la venda de les accions. hara el firmante con las posibles exigencias de responsabilidades de la fi scalia o ma de manera tortuosa, donat que això neix juez hacia el Alcalde y personas que tuvieran conocimiento de mi confesion y escrito L'associat Mateu Canals acudí a la jus- de denuncia sobre delitos sin haber cumplido con su deber de ponerlo en d'un fet il•lícit del propi reclamant. tícia, però es va veure aturat quan el 6.2.98, conocimiento de la justicia o autorida er_tinente y en especial por el hecho de pertenecer al ente publico perju o que ria interpretarse corno complicidad la seva ex esposa Marianne Halewijn, amb Absolució confirmada i causes injustes enténcia de separació des de fa anys, amb MANTE: subjacents un vell poder, oblidat de revocar, vengué les La Audiència, en sentència 175/98 de accions als d'Aquacity per 60 milions -més 3/9/98 ha desestima( l'apel•lació de la TSS tard revenudes a Aspro per 240 milions- sense i fiscal front a la impugnació del lletrat D. M EO CANA MORRO coneixement ni consentiment d'aquest i AJUNTAMINI DI. 1 4...JUR Salvador Perera en defensa de Mateu Canals, sabent que lluitava per a comprar a més de confirmant la seva absolució. 6.000 ptes l'acció, preu fitxat entre socis i DATA E IIC-T-7?99 Primer el defensà D. Rafael Perera, amb Aspro, i no les anava a vendre al preu de al consegüent sentència absolutòria, que 2.000 ptes que pagaren, aproximadament. ENTRADA desistí al ser nomenat Magistrat de TSJB. 12'113 .211 1" DE NOVEMBRE DE 1998 21

En Mateu Canals lamenta l'actuació vendrien a Maten Canals i que ASPRO fixa- motivà una denúncia el 3-8-96, retirada dies accions que ells llavors vengueren per 240 irregular del membres del Consell d'Agua- ria ja els preus per a 1998. després per reparació d'apropiació indegu- milions. city a través del seu propi germà Pere que En Mateu Canals, suposa que els diri- da. Resumeix que tot fou i es per alterar el passava informació a en Tolo Sbert, direc- gents de l'Aquacity hauran intentat induir Per això, a més, en Mateu Canals havia preu de les accions a la baixa, en benefici tor d'Aquacity, i aquestparlanti passant infor- i influir, tergiversant i mentint davant dels posat una altra denúncia recent per ame- tortuós i les milionàries comissions d'AS- macions tendencioses als mitjans de comu- socis, acusadors, bancs, possibles inversors naces de mort, agressió i coacció contra en PRO als dirigents d'Aquacity pel seu gran nicació, utilitzant el seu poder publicitari i interessats i mitjans de comunicació a fi de Tolo Sbert, qui abusant del seu càrrec de interés en sumar actius revalorizables d'im- enviant centenars de fotocopies d'allò publi- crear-li dificultats i d'aquesta manera evi- Director General de Turisme, per a forçar- mediat en la Borsa de Juny 98 que ho com- cat i en especial a AVI B A i agències de viat- tar la seva compra o forçar-lo a la venda de lo a la venda a la baixa de les seves accions prava tot. ge a les que en Mateu Canals havia ofert les seves accions, cosa intentada de mane- a Aquacity a favor del seu germà Pere, qui de participar a Aquacity, dient-los que no ra repetida els dos anys anteriors que ja el 1996 li oferia 25 milions per les seves Redacció La dictadura del capital financer americà

La dictadura del capital anys de reformes de mercat" han mies, dels llocs de feina. a l'any 1999. perill principal per a ells és alló financer americà sortit de Rússia vint bilions de pes- Cada govern de tot el món té Els governs de la Unió Euro- que un agent de borsa anomenava setes, una cosa mai vista a cap país. l'encàrrec de fer pagar als treba- pea llancen una creuada per a "la possibilitat d'un rebuig total del Els mercats financers seguei- Un saqueig organitzat pels "inver- lladors els bilions de dol.lars eva- "compartir sacrificis". Amb al capitalisme". Cada paraula dels xen dominats per l'abatiment i la sors" a través del Fons Monetari porats a Wall Street, dels ja prop col.laboració de l'anomenada Con- potentats reflexa el pànic a la por... Cap govern, ni banc central Internacional. De la mateixa mane- de deu bilions de pessetes evapo- federació Europea de Sindicats, resistència dels treballadors, que hi troben una sortida. Creix la divi- ra, cada una de les passes on el Japó rats a la borsa de Madrid (quasi el organitzen una "cimera social" a volen utilitzar les seves organit- sió entre els governs i dins cada ha caigut, l'ha imposat el govern pressupost d'un any de la segure- Viena, a fi d'implicar als sindicats zacions, a Europa com a Indonè- govern. En la cimera de l'imperi dels Estats Units. tat social). de tot Europa en uns plans de des- sia, a Corea o als Estats Units, per americà, els escàndols reflecteixen I ara, els Estats Units repartei- El Banc Central Europeu i les mantellament social que de mane- tal d'aturar la barbàrie criminal dels el xoc entre els diversos sectors del xen la factura de la crisi. En Clin- seves sucursals, els bancs centrals ra cínica anomenen "plans d'ocu- mercats, per a posar fi a la dicta- capital. ton declara que "els Estats Units de cada Estat, totalment inde- pació". Sense aquesta col.labora- dura del capital financer americà Al marge de la cínica propa- tenen l'obligació ineludible de lide- pendents de la voluntat dels pobles ció, no poden prosseguir la des- i les seves agències. ganda, cada vegada són més els qui rar aquesta procés' i sota l'excusa pera dependre totalment de les deci- trucció. Per?) els treballadors no han El "seminari social europeu" de reconeixen que la crisi té causes d'aturar "la recessió que ja ha sions USA, vetllen a fi que els organitzat l'especulació. Ben al Viena és un insult a la classe obre- internacionals: "el flux no regulat enfonsat a una tercera part del govern europeus no facin conces- contrari, han esta les víctimes de ra, una infàmia per a les confede- del capital financer" i els plans d'a- món", exigeix al Japó que avanci sions a les exigències de la pobla- la reconversió i de les privatitza- racions sindicals, infàmia orques- justament universals imposats pel en les "reformes" i a la Unió Euro- ció, en particular en els pressupostos cions que alimentaven l'eufòria de trada per la patronal, la Unió Euro- Fons Monetari Internacional. pea que segueixi "promovent el per a l'any 99: Cal accelerar l'a- les borses. pea i la seva agència: La Confe- Però, hi ha alternativa? Alguns creixement". plicació de Maastricht i Amster- Cap treballador, cap organit- deració Europea de Sindicats. parlen de controlar els fluxos A l'instant, els governs i bancs dam. zació, pot col.laborar en els plans La Confederació Europea de (Malaisia acaba d'intentar-ho). El centrals del G-7 assumeixen la La Comissió Europea ho accep- antisocials i antisindicals que, en Sindicats s'ha pronunciat per Maas- nou primer ministre rus, Primahov, consigna: en nom d'aturar la reces- ta: Davant la crisi financera, cal nom de "l'ocupació", promouen els tricht, Amsterdam i la moneda pretén reformar el paper de l'Estat sió (diuen: "enfrontar una eventual continuar els esforços de reducció governs europeus. única. Fa declaracions conjuntes per tal d'impulsar el desenvolupa- des acceleració del creixement en dels déficits públics". El comissa- No hi ha cap motiu pera empas- amb la patronal europea i prepara ment econòmic, seguint amb l'e- els països industrialitzats" Europa ri senyor Silguy calcula que 1'1% sar-nos aquests pressupostos de activament el "seminari social de xemple nordamericá... Perol, res i el Japó han de fer allò que seis de reducció dels pressupostos dels recessió, de ruina social, que pas- Viena". Aquesta dada confirma d'això te cabuda en el capitalisme exigeix, i Rússia ha d'aplicar les estats permetria injectar en els sen per a destruir les conquestes que la CES no és una confedera- actual, i ni els miners russos ni els reformes dictades pel Fons Mone- mercats seixanta mil milions d'eu- socials, els convenis i la negocia- ció sindical, ja que és la corretja treballadors, poden acontentar-se tari Internacional. Donen com a ros: cal retallar tots els pressupos- ció col.lectiva, les reglamenta- d'integració de les organitzacions amb aquests contes de fades. medicina allò que ha causat la tos a fi de regalar als especuladors cions laborals. sindicals en els engranatges maas- La imposició de l'economia malaltia. Toquen a somatén con- els doblers que han perdut. Han convocat a Viena a les cen- trichtians. russa s'ha produït després que, tra la recessió mentre que orga- Tots els governs europeus ha trals sindicals obreres perquè el segons estudis oficials, en "sis nitzen la destrucció de les econo- preparat pressupostos brutal s per capital i els governs saben que el Pere Felip i Buades Manifest llegit davant el monòlit de Prats de Montlló

CATALANS històriques és sempre total. I fet berament. No se sabrá mai que nacions oprimides aspiren a un branca política del nacionalis- més breu, tenim a l'interior par- hauria passat si no hi hagués estatus que els tregui del damunt me radical com ha estat Herri Com altres anys, ens trobem tits de total obediència estatal hagut traïció, per?) la història els Estats que no són el seu, a Batasuna. agermanats davant d'aquest que no voten al Parlament català demostra com deia com deia Catalunya li cal no abaixar la L'Estat espanyol está en un monòlit per commemorar uns ni el dret a l'autodeterminació. Francesc Macià que "poble guàrdia i pensar en la quantitat estat de feblesa ideológica que fets que començaren el 1923 i El nucli que som a Catalunya armat, poble respectat". de nacions petites que han reco- és l'única en la qual Catalunya acabaren el 4 de novembre de de la defensa de la catalanitat, Felipe González, gendre d'un brat la independència. També pot plantar cara. El món modern l'any 1926, ara fa 72 anys. El també és atacat al País valen- coronel franquista, ha dit voler Escòcia sembla haver pres un l'ha obligat a abandonar l'exèr- nostre malograt President Fran- cià el qual está presidit per un evitar que l'Estat espanyol hagi camí decisiu per retrobar la cit de lleva i está en camí d'en- cesc Macià, a l'exili, liderá i home que combat la nostra llen- de convertir les nacions cata- Devolució. quadrar-se totalment en un exèr- prengué decisions enfront de la gua i cultura i encara que podem lana, basca i gallega en Bósnia No hi ha cap nació que hagi cit europeu. força de l'Estat en que estem sot- reconèixer que no existeix i Sarajevo. Tots sabem que l'es- recuperat la llibertat sense una Per tot això, ESTAT mesos que ens recorden les que aquesta virulència a les perit serbi és bessó de l'espan- mobilització ideológica que no CATALÁ ha de fer una crida al sofrim encara avui. tampoc és positiva l'acció que yol i que confia en l'immobi- l'hagi arrossegat a una altra de poble de Catalunya i a tots els Catalunya, en els temps hi mena el grup que deté el poder lisme europeu que respecta els defensa del país. Aquesta expe- pobles que formen la pàtria moderns es troba assetjada com autonòmic. Estats, tal com passa a Koso- riència ens hauria de motivar catalana per crear una plata- aleshores perquè l'evolució Tanmateix, avui i aquí, com- vo. Per això el desprestigi de en aquesta via i preparar-nos per forma denominada Cos de económica, la immigració i la memorem un fet històric com les institucions europees aug- si l'Estat espanyol esclatés, jus- Voluntaris per la Defensa nacio- resistència de l'Estat a obrir-se fou formar i fer entrar en joc menta cada dia. tament ara, en que hi regna una nal. Vista la República- Visca a favor de les nacionalitats l'avançada d'un exèrcit d'alli- En aquests temps en que les forta confusió creada per la la Pàtria Catalana. 12 22 1" DE NOVEMBRE DE 1998 1°E112116 El Nacionalisme desnacionalitzador

Ja fa temps que el mal anomenat tens el que un home ha de tenir! dación Barcelona son plenamente y nal. I no solament a nivell polític, dones ralitat per la llar d'avis. Amb ell morirá "nacionalisme majoritari" a Catalun- Per?) no va passar gaire temps que hasta textualmente coincidentes con entre els incendis del 1994 i els d'en- CDC, la seva obra. Després del traspàs ya -encarnat per la coalició CiU- ha un altre prohom del catalanisme tou, aquello que dicen los documentos guany, s'ha cremat una importantíssi- polític, si en queda alguna cosa, podem iniciat una perillosa deriva ideológi- Josep Antoni Duran i Lleida, un ele- básicos con que Convergencia traba- ma pan del teixit forestal del Princi- estar segurs que será una pura degra- ca que és conseqüència directa d'una ment que avantatja a Pujals tant en ja desde hace ya más de dos años. El pat. A més, la fireta proposa l'articu- dació. LacoalicióCiU está sentenciada manca de projecte de país i d'un lide- mediocritat com en espanyolisme, va documento de la Fundación cuenta con lació de Catalunya amb Europa, però a desaparèixer. S'acosta la fi del cicle ratge polític inexistent. posar les bases per a una "repensada" nuestra promoción, como otros apa- a través de Madrid! Segons la Gene- i cal saber percebre'l, si aspirem a estar El regionalisme polític de CiU no en profunditat del nacionalisme autóc- recidos en ámbitos cercanos a Con- ralitat, no hi ha lloc per aun Estat Català preparats per l'ocasió. tan sols no ha apostat per cap estrate- ton. Pera Duran i Lleida, el poble català vergencia y cuyo contenido recibimos dins el concert de les nacions civilit- Unitat i fermesa, car hem de ser gia coherent sobre el futur de Cata- havia de renunciar a perpetuïtat a con satisfacción". zades del món. De seguir així, ni dins conscients que solament un bloc sòlid lunya sinó que en moltes de les tácti- exercir el dret a l'autodeterminació. El No és curiós que sigui l'autor del la Unió Europea els catalans no podrem d'independentistes guiats per un líder ques que ha emprat per a mantenir-se cacic d'UDC volia així encaixar defi- manifest del "nou horitzó per Cata- decidir res d'important sobre el nos- natural sorgit entre les masses del poble en el poder, ha compromès greument nitivament Catalunya dins Espanya lunya" -document ja conegut com tre futur. catalá, podrá aturar la pinça espanyo- el nostre procés de reconstrucció nacio- de pas, intentar ocupar la cartera d'al- "l'Auca del Senyor Pere Esteve" en Si "ara és derná", ja podríem ple- lista que cada vegada amh més foro nal. Quin objectiu polític real té el defen- gun ministeri. diversos medis polítics- qui esgri- gar avui mateix... I encara es fan dir van formant el PSC i el PP. sarpúblicarnent els assassins del GAL? Després va ser el Secretari Gene- meixi tanta hipocresia. Allá parlava "nacionalistes" els que ens van cavant Quan arribi l'hora assenyalada, I fer el Ilagoter davant el Borbó i la ral de CDC, Pere Esteve, que va dir de "sobirania compartida", una ambi- la pròpia tomba! aquests homes i dones que anteposa- seva degenerada família? Per qué s'o- que el seu partit -teòricament nacio- güitat malintencionada. Si sobirania El que resulta més trist és com- ran la consciencia de pàtria per damunt nalista- havia d'obrir les files pera incor- és la qualitat del poder polític d'un estat posaren en el seu moment al concert provar que en tants anys de govern de tot, donaran el cop de timó neces- al dret a l'autodetermina- porar a gent no nacionalista. Ara calia o d'un organisme que no está sotmès econòmic, convergent i de pseudodemocrácia, sari que permetrà restituir l'honor i la ció i a la República? Quin concepte descafeïnar el moderadíssim discurs a cap altra poder, ¿que entén el sen- encara no s'ha pogut garantir la super- llibertat en tot el territori català. Aca- de democràcia tenen els capitostos de nacional de CDC, pera fer-lo més atrac- yor Esteve per "sobirania"? I per "com- vivencia a llarg termini de Catalunya, bat el procés d'alliberament nacional, CiU? tiu a inadaptats i colonitzadors en partida"? O el secretari general de CDC entesa com a fet lingüístic, cultural i ja no hi haurà Iloc ni per a colonitza- Apart. fan basarda les declaracions plena campanya de captació de mili- ens vol fer passar bou per bestia gros- ètnic diferenciat. Vivim en una per- dors ni pera botiflers. Será el moment de l'alcaldable convergent Joaquim tants. sa, o demostra no tenir cap noció de manent hipoteca de la nostra vida d'interpellar-amh justicia penó també Molins ("Jo m'he sentit sempre molt Ara fa poques setmanes, un. cop terminologia política ni de dret inter- col_lectiva, supeditada sempre a con- amb duresa- tant als enemics com als espanyol"), un home que va anar les signada la "Declaració de Barcelona" nacional. A més, ¿es refereix al con- juntures forasteres. El desenvolupa- col_laboracionistes. El "nacionalis- passades eleccionS estatals a Madrid on CiU, PNB i BNG demanaven un cepte de "sobirania interior", o al de ment autonòmic ha fracassat: cal guan- me" desnacionalitzador s'extingirá per prometent que "plantaria cara" al PP, estat confedera', els mateixos indivi- "sobirania exterior"? Un altre dels yar-se la independencia si volem arri- sempre més i el nou ordre el marcará i va acabar parant el cul. dus -primer Esteve, després Duran i punts de la seva proposta, era la de bar a celebrar un altre mil_lenari. El el nacionalisme regenerador que cul- Però en mig de tots aquests des- LLeida- surten corrents advertint que tornar a una articulació de l'Estat temps no juga a favor nostre. minará amb la fundació de l'Estat propòsits, brillen amb llum pi-Copia els ells no volen reformar ni la Constitu- Espanyol anterior a l'any 1714. ¿Este- Els únics representants de l'autèn- Català independent. Catalunya. a la fi, intents de reformar el catalanisme. En ció espanyola ni l'Estatut d'autonomia. ve no se n'ha adonat, que la desfeta de tic nacionalisme o sigui, els indepen- haurà estat vindicada. 12 el fons, totes aquestes propostes que Si l'estat confedera' no entra dins el l'any 1714 fou conseqüència directa dentistes, albirem un proper trasbals intenten buidar de contingut el nacio- previst per la Constitució monárqui- d'un llarg procés de degeneració nacionalisme català sorgeixen de ments des- ca, ¿quina seriositat té la "declaració" nal i pèrdua de les 11 ibertats pròpies, en la política catalana. Pujol, el gran Josep Ma. Vall i Comaposada privilegiades i de tecnòcrates pobres si no hi ha voluntat ferma de canviar ja iniciat el segle XV, amb la unió dels manefla, canviará el Palau de la Gene- Estat Català - Barcelona d'esperit. El perfil polític d'aquests l'actual marc autonòmic? I encara territoris catalans amh Castella? Quan homenets es defineix per una falta de declaren que CiU "aposta per l'Estat el més sensat seria desfer el caduc convicció en la pròpia nació i en el Espanyol", obviant el reconeixement "Reino de España", els desnacionalit- "El peor desprecio es no projecte que teòricament representen. de l'Estat Català totalment compati- zadors no paren de cavil_lar en més Com que el seu carácter no está a l'alça- ble amb un discurs confedera'. pedaços i cataplasmes inútils. hacer aprecio" da del veritable nacionalisme i de tot Per altra banda, el mateix dia de Personalment crec que més enllà el que això comporta, el volen aigua- la signatura de la declaració d'inten- del "nou horitzó" de Pere Esteve, hi Sovint veiem a les TV espany- I nquisició cremava a tota máquina. lir en un intent d'adequar-lo a la seva cions, la Fundació Barcelona -forma- ha un gran precipici pera Catalunya... oles com pronuncien mol bé els Aquests "fausts" retraten a la pròpia mediocritat i, al mateix temps, da per militants de CDC i molt pro- Per altra banda, el catalanisme polí- noms anglesos i potser fins al perfecció aquests fills de genocides amb voluntat d'amagar públicament pera al sibil_lí Miguel Roca- es des- tic majoritari -com un mal amant- ha suwahilis i del Belutxistan men- professionals. Es II ur foto de mena: la seva condició de botiflers. penja amb un document estratègic ins- perdut la capacitat de seduir i sorprendre tre que, pobrets meus! Insisteix- no sols no demanen perdó com en El conseller de cultura de la Gene- pirat en les idees tronades de Duran i positivament a la ciutadania. UDC i en en dir "Borrel", "Sabadel", i Clinton, ans ho celebren I lencant ralitat, Joan Ma. Pujals, fou brillant- Lleida. Aquest estudi que recomana CDC no han aconseguit atraure dins "Maragal" etc... És palès que el la casa per la finestra (a costa de ment definit perJosep Ma. Flotatscom abandonar el "nacionalisme identita- les seves files personalitats de presti- famós "encaix" de Catalunya a l'espoli fiscal a ca nostra). Són "un xicotet destraler amb aires de ri i sobiranista", que per altra banda gi, ni aquells sectors claus que podrien "Espanya" no hi rutila ni gens ni Iladres, mentiders i manipuladors, terratinent tarragoní". Aquest va ser és l'únic nacionalisme coherent pos- haverajudat a avançar en la nostra inde- mica. Alguns s'hi esforcen una fi Ils de criminals: Els tradicionals un dels primers individus en elaborar sible a Catalunya, és avalat de segui- pendencia nacional. Al contrari, han mica més i arriben a fer-hi "Bor- governants de l'Espanya negra de noves teories pera "renovar" el nacio- da pel president de la Generalitat, el estat els principals partits en cremar reil", "Sabadeil", etc... En fi, grá- "caciques, inquisidores, pícaros y nalisme català. Farà uns pocs anys ja traidor Jordi Pujol. políticament als autèntics nacionalis- cies a aquests. soplones" que voten fer-nos parlava de "nacionalitats concèntri- Qualsevol persona mínimament tes i en desactivar les iniciatives de Sempre et queda la sospita de desaparèixer del mapa i de la ques", una entelèquia retórica que ni normal, encertadament pensaria que caire catalanista més agosarades. si ho fan aposta o és que són així història. ell mateix sabia gaire bé qué volia dir. la Declaració de Barcelona és un brin- Un exemple d'aquest desencant fou d'ignorants i incompetents. En tot O sia, el tètric Felipe II ara Davant la impossibilitat de defensar dis al sol si el mateix dia de la seva la cerimònia "solemne" d'entrega del cas, la culpa és dels respectius capi- resulta que ser una mena de "Chiq- amb coherencia els seus irrisoris argu- signatura, els "peixos grossos" de carnet 50.000 de CDC. Un dels nous tostos, sovint furibunds racistes uito de la Calzada" incomprés "pels ments, va haver de desar al calaix aque- CDC aplaudeixen el discurs doctri- "militants-estrella" anunciats per l'or- anticatalans (com Antena 3) que de sempre". Re escriure orweliá lla proposta absurda. nalment oposat elaborat per la Fun- ganització va ser el de Vicenç Villa- hi apliquen l'adagi castellà de l'en- de la història! Més tard, va acomiadar amb gran dació Barcelona. toro, actual director general de Pro- capçalament. El príncep també hi assistí (la rebombori un professional reconegut Peló havia de ser el mateix pro- moció Cultural. De tant que se l'ha asso- Menjar, beure, fotre i no creure. mare de Felipe V era besnéta de del món teatral com en Flotats, de la motor del discurs pseudoideológic de ciat al submón del pujolisme, molta Ara bé, si que han armat gran Felipe II i, dones, és ascendent seu: direcció del TNC. Per?) mentre volia CDC, Pere Esteve, qui ens havia de gent es preguntava: "Penó qué encara rebombori amb el 400e. Aniver- Felipe "VI" és rebesnét del rebesnét aparentar "virilitat" en aquesta qües- mostrar el cinisme o -depèn com es no tenia el carnet de convergent, aquest sari de la mort de Felipe II, que del rebesnét de Felipe II) tió, durant el procés d'elaboració de la miri- la bogeria de la línia argumen- home?" I no pocs cervellets de Con- han presentat com a rei modern i Tot aló s'esdevé tot just car nova llei del català -de la qual ell era tal dels minidirigents de Convergen- vergencia pensaven sorprendre a les liberal. I aíxó que durant el seu els catalans no tenim traça per el principal avalador- s'esporuguia cia. En l'anide "Sencillamente polí- masses amb aquest "nou" fitxatge! regnat s'esdevingué la gran repres- desempallegar-nos dels invents dins la infausta Feria de Abril, quan tica" (La Vanguardia, 2/8/1998) escriu: Però el símptoma més indicatiu de sió anticalvinista a Flandes, el gros maquiavèlics de l'oligarquia dels el colonitzador García Prieto li empeltà "Ambos documentos -la declaración la poca percepció dels nostres gover- del genocidi major de la història nostres veïns espanyols. Ai uns lladrucs "en español" contra la nos- y la Fundación- son fruto de una nants, és el cofoïsme malaltís que (dels militars castellans a Amerin- dolor!. 12 tra 'lengua. En Pujals va callar i obeí, misma sensibilidad política. (...) Lo desprén l'exposició 'Arnés demà" orga- dia) la invasió de Portugal i la Jaume Tallaferro no fos cas que l'esclau nadiu moles- es porque los elementos más impor- nitzada per la Generalitat, mentre tés l'amo foraster. Ai, Pujals, que no tantes que motivan el texto de la Fun- Catalunya s'aboca al seu fracàs nacio- 1'11211 le' DE NOVEMBRE DE 1998 23 Com que gaudim d'un fet diferencial, O cada ovella al seu corral (i II) Arrossos secs No pensin que siguem babaus Declarant son amor a Espanya, Fidels a nostres Tradicions, Si nostre enteniment normal Ni un botifler ens enganya Benvinguda aquesta diferencia Paella negra Diu que la Fiesta Nacional Perquè no ens deixam enganyar. Encara que alguna Presidencia No són les curses de braus. Vulgui imposar severes raons * 500 gr. de sepionet, una ceba menuda picolada, dos alls pelats Els colonialistes governants Per rompre nostra resistencia i ben tallats; Seriem prou gamarussos Pretenen passar-nos factura A que no ens toquin els collons. Si moguts d'aliens encants I imposar-nos llur cultura * 200 gr. d'oli, Barregéssim nostres cants Fent-nos coldre, llurs sants. Botifler fou infamant adjectiu Enmig de cants andalusos. Emprat a la guerra de Successió * 400 d'arròs, Però, la Catalana audiencia, Pels renegats de nostra nació Si a França la carmanyola No ha de suportar resignada Per son colonialisme destructiu. * una culleradeta de pebre-roig i (facultatiu) un polsim de pebre- Fou l'himne de la Revolució Qualsevol sota grinyolada negre. Aquí, a la Catalana Nació Portant religiosa presencia. Botiflers sempre ni han hagut El petar de tota castanyola A despit de llur Nacionalitat El sepionet s'ha de netejar procurant que conserve la tinta. Tractem de Calló Espanyola Les peteneres i les contorsions Si Babellistes s'han mostrat Per l'extret d'aquella Regió. Els olés, les castanyoles No ens tenen el respecte degut. L'oli ben calent, en la paella, se sofrig, abans de tot, l'all; i abans Empaten des de les beceroles de daurar-se, es tira la ceba, en envidriar-se la qual es tiraran els En figura ens podem semblar Als qui estam fins els collons Entre botiflers i Babel.lisme sepionets, no sense haver-se proveit abans d'una tapadora lleugera Com s'assemblen moltes mones d'oir tan sonades cançons No hi ha, altra interpretació --de Ilanda--, i no massa foc, perquè la incorporació del sepió, Però tractant-se de persones Presentades com, espanyoles. Que quins, a l'espanyola nació sempre aigualós, amb la tinta transforma de sobte la paella en Senyors, això és altra cantar. Serveixen pel seu centralisme el cráter d'un volcà en plena activitat. La paleta per a remoure En el bon gust de diferenciar Renunciant al cultural baptisme Tractant-se del comportament Els Catalans tenim molta de cura Si son catalans, no tenen perdó. el sofregit s'introdueix alçant la tapadora sols el punt impre- Que cada persona ens ofereix Per assenyalar molta caradura scindible; als cinc o sis minuts--la tapadora servirá ara d'escut- Sempre diu del mal que pateix Del qui no s'acostuma a gruar. REFLEXIÓ -es posará l'arròs i se sofregirà també. I ara, com sempre, la El qui abomina de nostra gent. culleradeta de pebre-roig, l'aigua immediatament (doble que l'ar- Insistim en que som diferents Distingit fet diferencial ròs, com és sabut), la sal prudent (tastar-ho abans) i el pebre- Per ço, ningú se'ns estranya I perdoneu si encara insistim En cultura i en pensament negre en pols. Foc viu, primer; després, etc,etc. I ens dona, molt que pensar Car és el tresor que tenim Eixa pensa tothom la sent El que tothom vulgui guanyar Al que no som pas, indiferents. Car ningú mai opina igual. SI

no encerto, nostre Senyor em dirá: ries pas més que jo. Desenganya't, PASS ATE MPS La meya dona "Passa, filia meya; feliços els qui jo jugo a guanyar. creuen en mi: Benaurada tu que has Que n'és de bo tenir una esposa 111111•111~1*".. i jo (IV) cregut." que vessa fe per tots costats. Sempre -I si no hi ha res? en pots sortit esquitxat. 2 3 8 9 10 11 12 113 14 16 16 Sí, ella té unes creences religio- ses fortament arrelades, encara que, -Llavors tots dos ens quedaríem e 2 immersa en aquesta época dels dies a les fosques: es a dir, tu no en trau- Jota Ema 23 24 curts d'hores, s'hagi tornat més creient 7 que practicant. Fa anys, en vigílies de Nadal, ella TROBADES EN LA TERCERA EDAT GILA explicava als nostres fills, davant el 36 37 36 40 pessebre, que per Nadal celebrem que 41 42 46 7 Ad la Mare de Déu ve tenir el Nin Jesús. Doncs la meya dóna 49 52 Doncs bé, un dia haguérem de visi- jo, com que ja no tenim 57 tar un parent d'aquests que es declaren ateus, irreligiosos i descreguts i edat per adoptar un fill, 511 69 que, a més, presumeixen de la seva adoptarem un nét. actitud mofant-se dels creients. Davant HORITZONTALS: 1 Especialitat médica que s'ocupa del conjunt de les afeccions nerviosas. els nostres fills va deixar anar que si 17.- Agafeu. 18.- Comertga el sarau. 19.- Anejó d'ungir. 20.- Orgull. 22.- Maria era mare no podia ser verge, i Retorn a una situació passada, a vegades provocada per hipnosi. 23.- Sím- bol del gal.li. 24.- Doneu un cop de peu a la pilota. 25.- Inventen. 27.- Petits que si era verge, el nin Jesús va néi- salts. 29.- Diuen que és propi de la infantesa. 32.- Está enmig del pit. 33.- P. 34.- Cólera. 35.- Té una salut de ferro. 36.- Caixa de morts. 38.- Conjunció de xer sense pare. niquel. 39.- Parlar amb un altre. 41.- Posseeix immunitat. 44.- Final d'infinitiu. I ja hi vàrem ésser. Ella me'l va 45.- Un, cinquanta i cent. 47.- Situa. 49.- Cant propi de la Setmana Santa andalusa. 51.- Arribo a port amb la meya nau. 53.- Sabors. 55.- Soliloqui, 56.- envestir amb un munt d'arguments que Dia ..., del sant. 58.- Pis anterior al primer. 60.- Desocupació forense. 61.- anaven des d'aquell que diu que el Roba. VERTICALS: qui va crear el món i l'home del no 1.- Complaença excessiva en les pròpies qualitats. 2.- Per sempre. 3.- De res podia també fer que una dona infan- manera urgent. 4.- Estranys. 5.- Tomeig obert. 6.- Dones que van molt per la pela. 7.- Nom de dona. 8.- Poble del Pallars Sobirá, també anomenat Gil. 9.- tes sense ajut d'un baró, al del fet que De cada die. 10.- El consagrava senyant-lo amb els sants olis. 11.- Illa utópi- Galileu va haver d'abjurar de la seva ca. 12.- Acollir. 13.- Cedeix lácilment a la pressió. 14.-De %tenia. 15.- Fes un pal. 16.- Culparás. 21.- Capee de ser tirat endarrere o endins. 26.- Riu teoria del sistema heliocèntric -en gallee. 28.- És un gas noble. 30.- a 31.- Forma obsoleta cranomenar el cer- 1636, no fa tants d'anys!- per culpa UM> de. 34.- Són digitals. 37.- És el creador. 40.- lila molt petita. 42.- Capital de Menorca. 43.- Ena. 46.- D'ús freqüent. 48.- Part superior del tronc d'una per- d'uns savis que es limitaven adir "no" 11 1 sona. 50.- Cervesa anglesa. 52.- Jo. 54.- Tes desgavellades. 57.- Si és petit és un quisso. 59.- El nitrogen. sense tenir idea del tema. Un cop mort es va veure que tenia raó. -A tu et passarà que, un cop mort, SOLUCIONS descobriràs la veritat; però ja no hi v !3 ;t. a in .ilv41 •ei is13 1111.13. serás a temps. ."5"ITo4iot5 ri I a tu, si és que hi ha cel, la Mare

š.Lš,,fl ojo jv •1.1,1v.1. '3 V de Déu et dirá: "Entra, dona de bona . t- V ID ik -I IIJU Y3 tt,níVI 54.1 I. fe, encara que un xic beneita. I dones, U Y lO Ti v ia I :r4: v.9.«Iv com volies que nasqués el meu fill Y 1:1 1.13 4.11. Y 11 :D.IN per obra de l'Esperit Sant?" 1V S 11 "3 I 16.0 1 1:1 I -Potser sí que em posaran al cantó 11i3 1 {fi X,JV 4011 iS crèduls i curts d'enteni- 11 q40 I 10 N !neistIn dels beneits

lit : . 1S ment, però m'hi deixaran entrar. I si V : 1 n CIJO» 24 1" DE NOVEMBRE DE 1998 19112/1

Que molts d'amor propi té, Ses seves grosses manies, Això és es meu pensar A terra que ha trepitjada. Es d'engrandir el seu esbart Sa nova vida que ha entrada, Ses seves ordres donant, L'any De res pots estar segur, Per manejar els milions, PER CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR. Te diuen: "venim per tu", 1 fer molt grosses presons, trenta sis Tlf. 971 66 53 36 Amb sa pistola apuntada. I amb avions passejant. Polítics que anau xerrant, Si això es dugués a efecte, Aferrat en es mantí, Sa nacionalitat perdrà, Com esbart de caderneres, I seguretat hi hagués, Llaurant es gran sementer. Del llevant a nel migjorn. Seguiu ses ses vostres quimeres, Policies demés, Sa idea me vengué, Sa bona vida passant. de De molta cosa aclarir. Enlloc de fer presons noves, No res anau arreglant, Perdrien el seu concepte. Seria es gran camí, Que costen mils de milions, De lo que hi ha necessari. Se duria tot a efecte, I a s'Estat netejar. Fetes amb grans condicions Sa gent passa un gros Calvari, De guardeesquenes servir Des mal que sol haver-hi. Com ous que posen a Bogues. Ses despeses augmentant. Se podrien suprimir, Emprant ells ses urdes noves, Sa gent aniria lliberta. Malgrat que sien molt llests Ses despeses evitar, Li ferien gros favor Tots els nostre governants, Ses presons velles que hi ha, A nació necessitada, Seria molt diferent, No saben aturar ses mans, Per residencies son bones. Que se ves compromissada, Del que de moment se viu . Escandell A n'es malvats delinqüents. A n'és malvat guardar-lo. No hi hauria cap motiu, Uns que maten bones gents, Sa maldat s'aclariria, Bona retribució, De dubtar de cap vivent, Jo record perfectament Altres tirats dins sa droga, Aquesta molta que hi ha, Tendria pel personatge, Tothom viuria content, Lo que passà el trenta sis. Algun que atupa sa dona, Sa bona gent poder estar, Una paga assegurada, Sa clau en es pany posada. Lladres que n'hi ha en excés. Tranquil•la passejaria. Que Ii feria favor. Que temps enrera s'usava, Que començà el Moviment, Diferent d'avui en dia, Seria com blat porgat, per no haver-hi delinqüent. Dugué crisi i talent, Per tot això aclarir, Que tothom va tremolant, Que no duu gens de brutor, Me vengué a sa memória. A dins ca seva esperant, Només un poc de segó A tot arreu del país. A tot aquest repertori, Que li robin sa camia. Que el molí ha esclafat, Mallorca ha construït, Per tranquil•litat tenir, Es pa surt molt refinat, Mil places pels bons senyors, Un altre camí seguir, Ses grans despeses que hi ha, Que afavoreix nostre cor, Lladres i violadors, Aquest any se començava, Diferent del que hi ha, De personal empleat, S'ordre nou seria això, Carteristes i assassins. Un canvi ben radical, Per tenir tranquil•litat. Això són els nous camins, A ses penes senyalar, Seria simplificat, Franco, un cop d'estat Pel qui hi vulgui incorrir. En s'ordre nova aplicar. Per augmentar sa maldat, I sa càrrega que hi ha, D'això mai se'n ha parlat Bon menjar i Hit planxat, pegava. A dins ses cancelleries, viure tranquils. Mirar sa nació del món, Que se tracta de milions, Per poder Molta gent l'apreciava, sa que té necessitat, Ses moltes complicacions, Sent capità general. amb ella fer un tractat, Se podrien evitar. per emprar el seu contorn. Aquells que molt dolents són, Sa idea és pensada, Partits caducs Dominà el partit de dretes, Allá los han d'enviar, Per un bon foraviler Que be agafà sa batuta, Els partits dinàstics de la sego- el llest de tota la colla, ha neces- na restauració borbónica, PP i sitat una setmana per començar a "Cara al Sol" i mamballetes PSOE, s'assemblen de més en deixar de dir bestieses i admetre I els d'esquerra a fer ritt,4irL11, més als seus homòlegs, de Cáno- que la Constitució espanyola no punyetes, vas i Sagasta, de la primera res- és intocable. De finitivament, l'es- Així vengué sa disputa. BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ tauració, ara fa cent anys. 1 s'as- panyolisme obnubila l'enteniment. semblen perquè cada vegada cadu- Vist que el tándem PP-PSOE Nom quegen més, situant-se en un sempre va unes pàgines endarre- Aquells qui eren d'esquerra espanyolisme arnat, al cul de la ra en el llibre de la història, no Tingueren di ficultats, història, reaccionant barroera- resulta estrany que el pacte lin- Adreça Molts anaren a sa guerra. ment contra els nous reptes polí- güístic que han signat, a Valèn- C.P. tics de l'actualitat. cia, mire més cap al passat que Altres amagats a sa serra. Població La independència de Cuba cap al futur, fent una definició de Per no ser assassinats. C.I.F. Tel enfonsà aquells partits i no em sor- valencià filla del tardofranquis- prendia que la independència me, amb la que intenten frenar i Hi va haver molt fanatisme, M'interessa una subscripció d'Euskadi obrís vies d'aigua en els emmascarar la claredat i la veri- seus successors. Han estat els tat del valencià com a part inte- Molts d'hipòcrites descarats, ANUAL 3.500 PTS darrers en orientar-se davant de grant de la llengua catalana. En Se'n anaren al feixisme, la situació creada per la Declara- Ilemosina haurien d'anar! Igual que qualsevol xisme, Rebut domiciliat a un banc o caixa ció de Lizarra i la treva d'ETA, i Sient d'esquerra, arrelats. encara no ho han aconseguit del Josep Guia El Punt (Valencia), Banc/Caixa tot. El Borrell, que passa per ser 27 de setembre de 1998 Adreça Núm. entitat Núm. sucursal Compte núm Firma PROU d'IMPOSTOSI ABUSIUS :-. Proa de peatges a les autopistesI Prou a l'electricitat més cara d'Europa! Prou als telèfons més uaIS dolems d'Europa: Ompliu aquesta tarja i enviau-la al - Prou a la vergonya de la RENFE! Apartat de Correus 124 07600 s'Arenal de Mallorca PERQUE MADRID NO ES QUEDI AMB ELS NOSTRES DINERS

zalema, deis Pintos Catalana • Editor i director: Maten Joan i Florit • Coblaboradors: Miguel A. Rodríguez, Jaume Simonet, Ricard Colom, Climent Garau, Miguel López i Cre,M, Miguel Julia, Joan Quetgles, Josep Serra. Bernat Joan, Francesc Castany, Pere Gri, Pere Felip, Marina Ferra i Hamelynck, Miguel Ferra i Martorell. • Depnsit Legal: PM-473-80 • Maquetació i impressió: OMN1 • Publicitat i subscripcions: Camí de les Pedreres, 30. Bústia Postal 124. 07600 s'Arenal de Mallorca • Telèfon 971 26 50 05 • Fax: 971 26 99 41 • Mobil: 919 98 77 35 • E-Mail: estellarrakis.es. • Delegació a la Catalunya continental: Rambla de Catalunya, 10 planta - 08007 Barcelona. • Delegació al País Carrer de Ramon Llull, 33 - 5 - I. Bústia Postal 1171 - 12005 Castelló • La nostra web: www.arrakis.es/—estel/