DOCSLIB.ORG

Escàndol a S'arenal

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Escàndol a S'arenal IDÉ.0 SALVE LA NOSTRA EL INIC>biX1RE Pl3t5LE ! ! ! ! A.P.P.E.0 AssociAciO LA NOSTRA WEB: www.arrakis.es/-estel/ PUBLICACIONS A I HOLÉSIA PERIbDIQUES NO VOLEM A DÉU PARLAR EN CATAL ^A COM Si FOS UN FORASTER ELL QUE ENS DONA LA LLENGUA EN CAP TERRA ÉS ESTRANGER ANY XVII. NÚMERO 398 1" DE NOVEMBRE DE 1998 PREU: 200 PTS S 111 1Nyl[A. 1E41 I 2 Foc i Fum 3 Calvià, zona avançada de l'extermini mallorquí Algunes claus per al pacte d'Esqueres a Eivissa 4 Anys quaranta: un consultori ètic, religiós i moral Les mans al foc (35). Crisi 5 XI Retrobament catalá a Prats de Molió (Vallespir) Discurs d'Enric Garriga Trullols al IX Retrobament Català a En Montserrat Mates de Porreres de 89 anys, es fuster groller. Encara no s'ha reti- Prats de Molió Són els nous regidors per UM de l'Ajuntament de Llucmajor que acompanyaren a rat, perquè no va cotitzar a la seguretat social, i continua fent feina. Va mànecs per 6 L'antifranquisme a la seva presidenta (i presidenta de Mallorca) na Maria Antònia Munar, durant el a eines, collidores de fiques de moro, taules, etc.; els seus principals clients són Mallorca. V Llibre. seu recorregut per la Fira de Llucmajor. els antiquaris i els turistes. 8 Cap a la segona transició Dites relacionades amb els animals 9 Fires de Llucmajor 11 El carácter antidemocrátic de la transició 12 Cronologia de la Història de Catalunya (XXVI) La cultura a Mallorca 13 L'esperit republicà Dia Internacional per a la reducció dels desastres naturals 14 Sa Capoladora La discriminació dels inmigrants a Catalunya Cacera de Bruixes del PP Fa 3 anys que en Martí Serra regenta a Castalla (País Valencià) el Pub Districte 3 al costat de l'Esglé- Fa 27 anys que na Marianna Franch va sia de Campos. Això fa por, és el lema Fa 9 anys que na Margarida Julià fa obrir Fa 4 mesos que en Josep MI Rodríguez 15 Història d'una fotografia obrir la Cristalleria Grisvi a Borriana de la casa. A la foto amb un parroquià, la botiga de moda juvenil Nonous a la Ipola és el director de l'Aquacity de s'A- 16 Petits anuncis (Castelló) en Tomeu Ros. Plaça deis Tres Molins de Campos. renal, ara propietat del Grup Aspro Oci, 17 Francesc de Dalmases nou un grup amb tres parcs a Mallorca, dos president de l'APPEC a Catalunya, dos a Andalusia i 2 a Canà- Cartes al director ries. Un grup que prest estará dins la borsa. 18 Els alemanys no van de fatxes Escàndol a s'Arenal Records d'un soldat El pipí d'Aznar Especial 19 Propostes sobre la incorporació del català a dedicat a la tecnologia informática i als programes d'us més FIRES DE habitual (I) 20 Gran escàndol a s'Arenal 21 La dictadura del capital CAMPOS financer americà Manifest llegit davant el Si vos ha monòlit de Prats de Montlló agradat, 22 El Nacionalisme desnacionalitzador telefonau al "El peor desprecio es no hacer aprecio" 971 26 50 05 23 Com que gaudim d'un fet diferencial, O cada ovella Pere Canal Mateu Canal. i el vos al seu corral (i II) Arrossos secs Pere Canals, imputat per estafa, acusat enviarem cada La meya dona i jo (IV) 24 Això és es meu pensar pel seu germà Mateu més informació a la plana 20 quinze dies. L'any trenta sis 2 1- DE NOVEMBRE DE 1998 191t1t4M, nalers podrem anar a l'ajunta- 1609. Aquest estiu visitarem ment sense desplaçar-nos a Ciu- aquests pobles on ferem molts Foc i Fum tat d'amics i subscriptors a qui salu- De continuar la ratxa, Cam- dam coralment des d'aquestes I FLORIT MATEU JOAN pos será el poble amb més subs- planes. criptors de l'ESTEL per habitant. A Catalunya i a Mallorca Ara, no sols els botiguers s'ha hi ha pagesos. Al País Valencià, * El !libre negre de l'eus- * La gent no vol mes ciment apunten; el particulars ens atu- hi ha llauradors. Això és per- kera a Mallorca, segons se desprèn ren pel carrer per demanar-nos qué al segle XVII, els pagesos, L'escriptor i sociòleg Joan d'una enquesta duita a terme per que els ho enviem cada quinze- que eren moros foren expulsats Marí Torrealdai recopila un con- l'Ultima Hora, el 90% dels na. I això, que enguany no han perquè es revoltaven i substituïts junt de textes, costums, norma- enquestats opinen que tenim recollit les tápares que anaven per mallorquins i catalans que tives i lleis contraries a l'euske- prou cases, xalets i hotels. Si a massa barates, però se veu que hi anaren a llaurar i a conrear la ra, que han tingut vigència al llarg les properes eleccions els mallor- hi ha altres ingressos i la gent terra dels senyors. Fa un mes que en Francesc Peralta, de no mira prim amb els duros. A les Fires de Llucmajor Granada, regenta el Bar Restaurant del últims 300 anys. Segons quins són conseqüents amb Güarin a Campos. Quan demanau una l'autor, "pretén ser un antídot aquesta opinió, deixaran de votar L'Ajuntament de santa passades hi hem trobat cera- beguda, també us serveixen una tapa. contra l'amnèsia, ja que oblidar al PP. Però, és que són conse- Margalida de Mallorca s'ha mistes que exposaven les seves Despatxa menús a 800 ptes. És una bar el passat pot ser molt perillós. qüents i lògics els mallorquins agermanat amb el de Xaló (Mari- terrisses. Ens han contat que del Mallorca. A la foto amb el parroquia I és que oblidant el passat, a l'hora d'anar a votar? na Alta) amb motiu de les fes- compren l'argila a les contrades Arnau Xisquet de sant Joan que fa 17 tes patronals de la Mare de Déu de Castelló, que és on hi ha la anys que está a s'Hort de son Catlar; cabria pensar que la situació de * L'Ajuntament de Ciutat cent quarterades d'alfals i 120 vaques marginació de l'euskera respon acaba d'obrir una oficina d'a- Pobra. També hi havia una dele- millor argila del món. Això ens lleteres. a un procés natural". El llibre tenció al públic a les escoles gació de l'Ajuntament de Tàr- ha recordat la visita que amb en está compost per textes breus, velles de s'Arenal. La va inau- bena i d'altres pobles veïns on Ricard Colom feren a Almaso- en castellà i francés. En la intro- gura pel Batle Joan Fageda a qui hi ha els descendents dels mallor- ra, Vila-Real i altres pobles ducció Torrealdai justifica la acompanyava el regidor de Rela- quins que repoblaren aquelles d'quell redol que está ple de tau- utilització d'aquesta técnica: cions ciutadanes Josep Ma Rodrí- terres després de l'expulsió dels leres (allá en diuen taulers) on "_esper que tots aquells que, guez. D'ara endavant, els are- moros que les conreaven l'any fabriquen rajoles i altres articles sense saber llegir euskera es con- de fang que des del Grau de Cas- sideren cultes, sàpiguen alió telló exporten a tot el mon. És que s'ha fet i dit en contra dels de veure la quantitat de fábri- vascoparlants. Per això he escrit ques que hi ha per fora vila, i el llibre en castellà; doncs ells els doblers que això produeix. són, a més, els qui tenen més Llavors no es d'estranyar que l'e- necessitat de saber-ho". quip de futbol de Vila-Real, un * Congrés d'estudis bascos poble més petit que Inca de Entre el 6 i el 9 del passat Mallorca, estigui a primera divi- mes de juliol es celebrà a Reno, sió. Fa un any que en Pere Vidal és l'enca- Estat de Nevada, el Congrés Els habitats de les Mes Bale- rregat de la Ferreria Grimalt de Cam- Internacional d'estudis bascos. ars i Pitiüses ens hem de felici- pos. Va reunir professors de 70 uni- tar: acabada la temporada turís- versitats del mon sencer que tica, constatam que no hi ha hagut debatran sobre la cultura i la iden- accidents d'autocars ni de buques titat basca. El congrés fou orga- ni de res que pugui afectar la nos- nitzat per la Busque Studis Pro- tra imatge turística. Hens hem de gramme de la Universitat de felicitar que no hi hagi hagut ava- Nevada, sota la coordinació del ries de les grosses, d'aquestes que Director de la mateixa William fan mal a les persones i a la nos- Moment de la inauguració de l'oficina de l'Ajuntament a s'Arenal. Els ordi- A. Douglas. nadors la tenen connectada a les oficines centrals de Ciutat tra economia. A la reguarda del PERIODICO Ferreres Fa 15 anys que en Joan Vanrell regen- ta el Taller de Pintar Cotxes Vanrell a Campos. Els altres tallers del poble donen feina. Fa 20anys que n'Antoni Soler, amb el seu cosí Toni, regenta Sa Farinera Soler Campos. A més de la farinera, tenen serradora. 1'11211 1" DE NOVEMBRE DE 1998 3 Calvià, zona avançada de l'extermini mallorquí PERE FELIP I BUADES Que hi ha moltes, moltíssimes cultura, la seva llengua, el seu patri- petits i mitjans comerciants (la majo- zones, a Mallorca, on el mallorquí moni, etc. Han hagut de claudicar ria mallorquins) i als propietaris de (cultural, lingüística, territorial, polí- davant de l'invasor espanyol (de dre- cases de Calva, Santa Ponça i Pegue- tica i econòmicament) va sent de tes i d'esquerres).
Load more

Recommended publications
  • Elaustracismoen Valencia : Un Nu.Evo Intentode Sublevacionen '1710
    EL AUSTRACISMO EN VALENCIA: UN NU.EVO INTENTO DE SUBLEVACION EN '1710 CARMEN PEREZ APARICIO INTRODUCCION Vista con cierta perspectiva, la victoria borbónica obtenida en Aimansa en el mes de abril de 1707, aseguró definitivamente a Felipe V el dominio del reino de Valencia. Sin embargo, una vez salvado el obstiiculo militar, el ej'ér- cito filipino tuvo que enfrentarse a diversos núcleos de resistencia -no por escasos menos enconados- que retrasaron la total reconquista del reino varios años, durante los cuales la causa borbónica atravesó por varias vicisitudes y tuvo momentos de indudable peligro, como lo demuestra el hecho de que el austracismo intentara por segunda vez, ahon en 17 10, una nueva sublevación Las circunstancias que hicieron factible este nuevo intento y las razones de su fracaso son las que intentaremos analizar seguidamente. El hecho de que la proyectada sublevación no se tradujese en un nuevo levantamiento en favor del Archiduque ha dado lugar a que los historiadores que han tratado sobre la Guerra de Sucesión pasaran por alto o aludieran tangencialmente a la cuestión al tiempo que recalcaban la importancia y trascendencia de la victoria que el ejército borbónico obtuvo en los campos de ,41rnansa1. Si embargo, como ya hemos dicho, ello no significó la definitiva 1 Especialmente significativa es al respecto la obm de MIÑANA, J.M. De beno nrstico valenciano. La Haya, 1752 Traducción castellana de V. Casiañeda en Revue Hispankpe, t LV, New-York, París, 1922 desaparición del austracisno, ni siquiera la padización de sus actividades diciones favorables para su defensa se mantuvieron hostiles y sus guarniciones aunque éstas se vieran, lógicamente, muy disminuídas.
    [Show full text]
  • La Guerra De Sucesión En La Novela Histórica Popular Y En El Discurso Infantil Y Juvenil
    LA GUERRA DE SUCESIÓN EN LA NOVELA HISTÓRICA POPULAR Y EN EL DISCURSO INFANTIL Y JUVENIL Fermín Ezpeleta Aguilar (Universidad de Zaragoza) [email protected] RESUMEN: En este trabajo se traza un panorama de la literatura histórica sobre la Guerra de Sucesión (especialmente la LIJ), a partir de la breve caracterización de cada uno de los sesenta títulos que componen el corpus literario de indagación. Esta contienda genera sobre el propio terreno una literatura de combate que va a ser reformulada en época romántica del siglo XIX por algunos autores que escriben en catalán sus novelas históricas. En esta literatura de folletín se aprecian motivos temáticos y rasgos literarios que van a ser reutilizados en sus novelas populares por algunos autores de época de Democracia, y aun por escritores de LIJ, especialmente en catalán, que componen sus narrativas en torno a episodios como el asedio de Barcelona por las tropas de Felipe V (en la literatura juvenil) o la significación posterior de la Fiesta de la Diada (la infantil). Los autores de LIJ se sirven de la variedad habitual de subgéneros para incidir desde una óptica nacionalista en la trascendencia histórica de aquellos momentos virulentos de 1714. En menor medida los autores recrean momentos bélicos en el escenario del valenciano, con la batalla de Almansa como telón de fondo. Menos numerosa, aunque significativa, resulta la narrativa escrita en castellano. PALABRAS CLAVE: Literatura infantil y juvenil, Guerra de Sucesión, Novela histórica, Sitio de Barcelona, Batalla de Almansa. ABSTRACT: This paper presents an overview of the historical literature on the War of Succession (especially LIJ) is plotted, from the brief description of each of the sixty titles that make up the literary corpus of inquiry.
    [Show full text]
  • We Don't Have the Exam in Catalan: So You Either Do It in Spanish Or Leave
    Twenty-two new cases of serious linguistic discrimination suffered by Catalan-speaking citizens at the hands of the public administrations of the Spanish state February 2017 Title: “We don’t have the exam in Catalan; so you either do it in Spanish or leave”. Twenty-two (22) new cases of serious linguistic discrimination suffered by Catalan-speaking citizens in 2016 at the hands of the public administrations of the Spanish State. February 2017 Barcelona Plataforma per la Llengua (Pro-Language Platform) C/ Sant Honorat 7, principal 1a 08002 Barcelona 93 321 18 03 www.plataforma-llengua.cat 2 Introduction The Spanish State is neither neutral nor impartial when it comes to the culture and identity of its citizens. In the national and linguistic domain, the elites and all the oligarchies that control the administrative apparatus and the distribution of resources are totally committed to a Spanish- or Castilian-based national identity, and more particularly so with regard to language: Spain can only be understood in the context of Castilian identity and language, which are called, and not casually, “Spanish”. Although since the death of Francisco Franco and the transition towards the current system of apparent democracy inroads have been made in guaranteeing certain areas of linguistic freedom to the citizens of the State who are part of the historically consolidated national minorities, the nature of the State and its legal configuration continue to be highly adverse to these minorities. Moreover, even the linguistic freedom spaces that have been gradually chiselled out of the heart of this militantly “Pro-Castilian” system are often infringed by a corps of civil servants strongly linked to nationalist and supremacist ideology that underpins the core of the legislation.
    [Show full text]
  • Rosa Seser Y Els Maulets
    1 Rosa Seser, ‘Premi Tardor’: ¿diu vosté que’l Marqués de Denia no fea de traductor de valenciá? Ricart García Moya En idioma valenciá tenim certes veus polisémiques com marcolfa (de Marcolfa , mare de Bertoldino en l’ Astutie solitissime di Bertoldo , del it. Croce) que’s diu de la dona astuta, que fa acció moralment lleja en disimul, que‘s com la sinyora Rosa Seser fa a vegaes fil de cagarcos. Tot lo que ampoma heu catalanisa; y, en ciutat chicoteta, el cárrec d’archivera municipal dona valor de lley a lo que escriu y als conceptes que asolta la, per atra banda, educá mauleta. Al visitar l’archiu de Denia em doní cónter que l’archivera Seser es mereixía eixe prémit catalaniste ‘Tardor 2011’ (‘otony’ en valenciá cult, del lletí autumnus, que doná el fr. automne , it. autunno , port. outono , val. otony , etc.). El galardó l’arreplegá Seser de mans d’una troupe estrafalaria, en eixemplars com Cocacola Baldoví, artiste que fa la monquilí en el Congrés de Madrit. Rosa Seser es especialista en el marqués de Denia o duc de Lerma. De fet, dasta ha coordinat encontres y cursets ahon donava llum referent a: “las nuevas posturas historiográficas sobre la controvertida figura del Duque de Lerma, privado del rey Felipe III, su papel como Marqués de Denia y el estudio detallado...” (UNED, El Duque de Lerma y el marquesado de Denia, Coordinadora: Dª Rosa Seser. Denia, 2010) Per tant, com Seser coneix vida y milacres de Fernando de Rojas Sandoval y Borja, marqués de Denia y duc de Lerma, li preguntí si havía trobat més documentació sobre la faceta de traductor de valenciá pera’l soberá Felip III d’Espanya (II de Valencia).
    [Show full text]
  • “Si Me Hablas En Catalán Se Suspende El Juicio”, Els Drets Lingüístics En Via Morta
    Title: The Catalan Case II. Thirty-seven new serious cases of linguistic discrimination in the public administrations in Spain."If you address me in Catalan I'll suspend the proceedings". Castrated language rights in Europe. Study experts: Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté and Eloi Torrents Vivó Collaborators: Mireia Casals Isart, Marc Cristià Castellví; Bernat Gasull i Roig and Aida Goixart Andrés March 2016 Barcelona Plataforma per la Llengua (Pro-Language Platform) Via Laietana, 48 A, principal 2a 08003 Barcelona 93 321 18 03 www.plataforma-llengua.cat 1 Barcelona, 11 September, 1924 Note: this story includes a conversations that takes place in two languages: the police officers speak Spanish at all times, while Mr. Valls and Gaudí answer in Catalan. At 8.05 on the morning of 11 September, 1924, Mr. Valls, as he entered the church of Sant Just, was stopped by a police officer, who asked him1: "Where are you going?" "I'm going to mass". "You can't go in here. If you want to go to mass, you'll have to go to another church". "But I want to hear mass in this church, Sant Just". "Well, you can't go through this door. Try the other door". Mr. Valls went to the other door in carrer de la Ciutat, where another policeman refused him entry, and a short discussion ensued. Just at that moment, Mr. Gaudí arrived, and resolutely tried to enter the church. The policeman stopped him, asking: "Where are you going?" "I'm going to mass". "You can't go in here". "Yes I can".
    [Show full text]
  • Milena Kojić MODEL of the REGIONAL STATE in EUROPE
    University of Belgrade University La Sapienza, Rome University of Sarajevo Master Program State Management and Humanitarian Affairs Milena Kojić MODEL OF THE REGIONAL STATE IN EUROPE - A COMPARATIVE ANALYSIS WITH FOCUS ON THE REPUBLIC OF SERBIA Master Thesis Belgrade, August 2010 University of Belgrade University La Sapienza, Rome University of Sarajevo Master Program State Management and Humanitarian Affairs Milena Kojić MODEL OF THE REGIONAL STATE IN EUROPE - A COMPARATIVE ANALYSIS WITH FOCUS ON THE REPUBLIC OF SERBIA Master Thesis Members of the Commission: Assoc. Prof. dr. Zoran Krstić, Mentor Prof. Emer. dr. Marija Bogdanović, President Prof. dr. Dragan Simić, Member Defense date: __________________ Mark: __________________ Belgrade, August 2010 TABLE OF CONTENTS INTRODUCTION…………………………………………………………………......…1 PART I 1. Key terms and basic theoretical categories .....................................................................4 2. Basic models of state organization .................................................................................7 a) Consociational state .............................................................................................7 b) Unitary state – simple state ................................................................................10 c) Federation – complex state ……………………………………........................11 d) Regional state – tertium genus ………………………………...........................14 PART II 1. Republic of Italy……………………............................................................................18
    [Show full text]
  • Nou Estat D'europa Globalisation, Language and Identity in Catalonia
    Nou Estat d’Europa Globalisation, language and identity in Catalonia: a contemporary perspective. by Steven Byrne Thesis presented to the University of Limerick for the award of the Degree of Doctor of Philosophy Supervisors: Dr David Atkinson and Dr Máiréad Moriarty External: Dr Agurtzane Elordui Submitted to the University of Limerick, May 2019. Abstract The processes associated with globalisation have seen Catalonia become an ethnolinguistically diverse region. Additionally, a vibrant civic and political movement for an independent Catalonia has brought a renewed urgency to questions about what it means, personally and politically, to speak or not to speak Catalan or Spanish in 21st century Catalonia. The current study seeks to address a gap in the literature by investigating the attitudes of members of independence organisations toward the Catalan and Spanish languages against the backdrop of the Catalan independence movement. This research examines the respondents’ language attitudes from a language orientations perspective, using Ruiz’s (1984, 2010) framework of language-as-a-problem and language-as-a-resource to unpack the complexities of the situation in present-day Catalonia. This research was conducted with members of independence organisations operating in the city of Girona and involved qualitative research methods, specifically focus groups and narrative interviews. This study indicates that a fuller understanding of the complex situation in Catalonia may be facilitated through qualitative methodologies, which have the potential to explore attitudes in-depth. The analysis of the data reveals a diversity of attitudes toward both Catalan and Spanish, with both languages being mobilised in diverse combinations for a wide range of purposes.
    [Show full text]
  • Mallorca En El Castillo De Peralada: O Cómo Vestir Un Palacio En El Siglo XIX Trasladaron a Palma1
    Córdoba, de los Calvo de León; en “Lavadero de Rojas”, en Toledo, de la condesa de Bornos… En diciembre de 1927 expone en el Salón del Museo de Arte Moderno de Madrid, (Palacio de Bibliotecas y Museos), como recoge la prensa, un total de 51 cuadros en los que transmite un manejo prudente, pero claramente moderno del color, produciendo al espectador una profunda y dulce emoción estética. El Círculo de Bellas Artes organizó una Exposición Retrospectiva de su obra en 1931 de la que esa institución cultural no ha conservado ninguna documentación. En mayo de ese mismo MALLORCA EN EL CASTILLO DE PERALADA: O CÓMO año expone en Madrid sus acuarelas. VESTIR UN PALACIO EN EL SIGLO XIX Murió en Fuenterrabía en su casa de Amacho-Enea, población de Guipúzcoa, el 5 de octubre de 1931, tras haber veraneado parte de su vida en su casa de Porto-Pi.79 Inés Padrosa Gorgot Su trayectoria fue recompensada con las condecoraciones de Comendador de las Lda. en Historia del Arte órdenes de Carlos III e Isabel La Católica. Archivera del Palacio de Peralada Francisco Maura fue un artista de gran versatilidad, que forma parte de la relación de pintores españoles de fin del siglo XIX y principios del XX, que conjugaron la herencia del paisajismo turbio de Carlos de Haes con las influencias impresionistas y la trasparencia de Darío Regoyos. Su obra está principalmente en RESUMEN ABSTRACT En el último cuarto del s. XIX, los hermanos During the last quarter of nineteenth century, the Mallorca, en el Museo Nacional del Prado y, sobre todo, en colecciones particulares Antoni y Tomàs de Rocabertí-Dameto i de Verí, brothers Antoni de Rocabertí-Dameto, count of nacionales y extranjeras.
    [Show full text]
  • Primeres Pàgs
    Actes del VII Congrés 1 d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713, 1813». Barcelona, 17-20 desembre 2013 COMUNICACIONS J. Dantí, X. Gil, I. Mauro (coord.) Departament d’Història Moderna, Universitat de Barcelona Any 2013 2 Actes del VII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713, 1813». Barcelona, 17-20 desembre 2013 COMUNICACIONS J. Dantí, X. Gil, I. Mauro (coord.) Departament d’Història Moderna, Universitat de Barcelona Any 2013 3 Els articles són publicats amb llicència Reconoixement-No comercial-Compartir per igual de Creative Commons. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen al departament d’Història Moderna el dret de primera publicació de l’obra. Un cop publicats, l’autor pot difondre una còpia dels seus articles al seu web i en repositoris institucionals i temàtics sempre que en citin la font original. Departament d’Història Moderna Facultat de Geografia i Història Universitat de Barcelona Montalegre, 6 08001 Barcelona [email protected] Revisió editorial: Jorge Aguilera López, Isaac García Oses, Diego Sola García. Maquetació i correcció: I.G. Santa Eulàlia, Santa Eulàlia de Ronçana. www.igsantaeulalia.com ISBN: 978-84-608-6264-2 Els textos de totes les intervencions del VII Congrés d’Història Moderna de Catalunya –tant de les ponències com de les comunicacions- són accesibles a la página de Pedralbes dins el portal de les Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO) http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes. 4 ÍNDEX Sessió I. Guerra Alexandra CAPDEVILA MUNTADAS, Llums i ombres d’una contro- 10 vertida operació militar.
    [Show full text]
  • Maulets I Botiflers
    PREU: Sempre gratuït DÉNIA Febrer 2020 - Número 2 Gmail [email protected] Twitter @CulturalRoc Facebook. @rocchabas ACLARIMENT: Esta publicacio està redactada en les Normes d’El Puig. Encara que es una obra colectiva, l’encarregat de la redaccio final de cada articul te llibertat per a fer-ho en la normativa d’accentuacio de la seua preferencia. Este tema es motiu de debat, pero no de divisio, entre nosatres. Maulets i botiflers En l'any 1700 es produïx un fet importantíssim dins de l'història de les Espanyes, que va a modificar profundament l'evolució d'est estat europeu en els sigles venidors, aixina com les seues estructures polítiques i els seus futurs models d'estat. Es tracta del decés sense fills de l'últim representant de la branca hispànica de la dinastia dels Habsburc, o els Àustria com majorment són coneguts, Carles II. En la desaparició d'este monarca, i la falta de successió, la titularitat, del per llavors, principal Estat del món, va quedar vacant, convertint-se en aspirants a la mateixa, dos personalitats que encarnaven diferents concepcions del futur Estat hispànic. Per una part, aspirava al tro l'archiduc Carles d’Habsburc, pare de l'emperatriu Maria Teresa, de la mateixa família que el rei fallit. Representava l'archiduc, la continuïtat de la monarquia hispànica en el seu caràcter imperial i federal, incidint en la conservació dels furs, lleis i costums de les diverses nacions i regnes com s'hi havia més o menys conservat fins al moment, i com era tradicional de la política de la família Habsburc.
    [Show full text]
  • Maqueta Def. Nueva
    LA RESPUESTA VALENCIANAA LA ABOLICIÓN DE LOS FUEROS. LOS MIGUELETES* Carmen Pérez Aparicio Universitat de València Resumen: El triunfo de Felipe V en la batalla de Almansa y la posterior abolición de los Fue- ros desencadenaron una protesta social generalizada, que se tradujo, entre otras manifestacio- nes, en un movimiento de resistencia y de hostigamiento al ejército borbónico protagonizado por los miquelets, tropas voluntarias al servicio del archiduque Carlos. El presente trabajo trata de estudiar el alcance de este fenómeno y sus implicaciones económicas, sociales, polí- ticas y militares. Palabras clave: Guerra de Sucesión, Reino de Valencia, Felipe V, archiduque Carlos, aboli- ción de los Fueros, conflictividad social. Abstract: The victory of Philip the Fifth in the battle of Almansa and the later abolition of statute-laws triggered a general social protest, which resulted, amongst other displays, in a resistance movement and the Bourbon army being harassed by the miquelets, who were vo- lunteer troops in the service of archduke Charles. This work aims to study the scope of this phenomenon and its economic, social and military implications. Key words: War of Succession, Kingdom of Valencia, Philip the Fifth, archduke Charles, abolition of statute-laws, social conflicts. EL RECHAZO A LA ABOLICIÓN DE LOS FUEROS EL Decreto de abolición de los Fueros, firmado por Felipe V el 29 de junio de 1707, causó una auténtica consternación en la sociedad valenciana. El primer monarca de la dinastía francesa respondía así a la rebelión iniciada
    [Show full text]
  • La Guerra De Sucesión En Valencia. Retrospectiva Historiografía Y Estado De La Cuestión
    LA GUERRA DE SUCESIÓN EN VALENCIA. RETROSPECTIVA HISTORIOGRAFÍA Y ESTADO DE LA CUESTIÓN CARMEN PÉREZ APARICIO Universitat de Valencia Cumplidos trescientos años desde que, en 1705, se iniciaran las sublevaciones de los Reinos de la Corona de Aragón a favor del archiduque Carlos y otros tantos desde que se abriera, en 1707, el proceso que acabaría con el sistema político que había regulado las relaciones entre el rey y la referida Corona, el conocimiento sobre este trascendental periodo histórico ha experimentado en los últimos cuarenta años un avance significativo. Desde que en la década de 1960 se iniciara un proceso de reflexión y de análisis -sin parangón hasta entonces- sobre la trayectoria histórica del País Valenciano hasta la actualidad, el camino recorrido ha sido largo y fructífero y las favorables expectati­ vas sobre su continuidad permiten albergar la esperanza de una andadura ininterrum­ pida, marcada por los sucesivos relevos generacionales y por la necesidad de ofrecer renovadas respuestas a nuevos interrogantes. En aquel momento, en el que otras gene­ raciones desvinculadas del régimen político y de la ideología dominante reivindica­ ban más libertades, el ámbito de la Historia se había visto sacudido desde unos años antes por una corriente renovadora que recogida desde Francia por Jaime Vicens Vives, constituía un revulsivo para las esclerotizadas instancias académicas y amenazaba con echar por el suelo unos planteamientos historiográficos muy condicionados por un régimen político que había manipulado groseramente la Historia de España e impuesto una visión unitaria y al mismo tiempo parcial, tan alejada del rigor histórico como excluyente de las otras Historias de España.
    [Show full text]