Probablement resulti una obvietat i reivindicació social d' aquelles altres que anys de distancia, resulta molt més cridar I' atenció sobre el fet que la guerra es fonamentaven en criteris essencialment complexa i difícil d'entendre. Decidits de Successió ha estat un deIs temes mítics polítics. maulets el 12 de gener de 1706, fervents i recurrents de la nostra historia. El tema Resulta incongruent cercar opcions botiflers l' any següent i publicistes de les ha generat una considerable producció polítiques austracistes en els Alberola o glories de Felip V el 1708. Aquest és el bibliografica que, cal dir, s'ha mogut des en els quaranta-sis vila-realencs cas d'un deIs nostres preclars escriptors de sempre en un terreny neo-romantic i considerats «miqueletes» l'any 1724. Els de finals del segle XVII i principis del convencional, tant en la descripció deIs Alberola i tots aquests rebels son part de XVIII: Antonio Tomás Cabrera. esdeveniments com en les conclusions. les classes menys afavorides. Tots ells «El universal incendio» de Vila-real tingueren una participació molt activa en I. Antonio Tomás Cabrera: ¿maulet o amb el qual aquell renegat austracista de el clima de violencia social desfermat a botifler? Cristóbal de Moscoso y Montemayor va Vila-real el 1705, que tant recorda els Antonio Tomás Cabrera va néixer a voler guanyar el cor del seu nou senyor, esdeveniments de Barcelona entre els dies Vila-real a l'últim ter~ del segle XVII justificar els drets del borbo i advertir del 11 i 14 d'octubre d'aquell any. La seua (1674?). Fil1 de Josep Cabrera i que podia esperar tot aquell que «traicio- actuació indica mes aviat reivindicació d'Esperan~aSales. Confirmat el3 de juny nara el juramento de lealtad» donat a social popular que no pas plantejaments del 1680, professa com "Francisco Felip V de l'any 1701, és un fetd'aquesta polítics. Descal,;o" probablement al convent del guerra que es popularitza d' en<;adeIs jocs D'altra banda, alguns personatgesque Roser de Vila-real, on pareix va deixar la florals de Lo Rat Penat de 1924. Aquell la memoria colectiva del nostre poble major part de la seua obra manuscrita any, mossén Benito Traver guanya el recorda com decidits defensors de la vila inedita(l). Lector de Teologia de la «Pro- premi amb Villarreal en la guerra de Su- front el borbo, van intimar des del pri- vincia de San Juan Bautista en el Reyno cesión. El tema no era nou. En 1883 en la mer moment la rendició de Vila-real per de Valencia». Publica el seu primer llibre Revista de Castellón, José Nebot havia tal d' escampar el conflicte belic deIs l' any 1694. El 18 de febrer de 1702 pre- ja publicat «La quema de Villarreal». ilostres indrets. Jurats i justícies del 1705 dica a Carcaixent Sermón defestivas gra- L'article de Nebot era una resposta «por seran I' ajuntament del febrer de 1706. cias a Dios por el logrado Desposorio no estar conforme en sus detalles» al L'actitud d'altres, a doscents-noranta-un del Señor D. Felipe ~ nuestro Dueño na- publicat per Antonio Vives Ciscar a El tural y Rey legítimo, con la Serenissima Mercantil Valenciano sobre el mate ix Princesa DoñaMaria Luisa Grabiela... ». tema. En aquest, sermó Felip V és «un Reyfuer- Certamen és en gran part merit de te y poderoso y un Señor potente en gue- mossén Benito el que allo que a la rras y muy diestro en el manejo de las documentació del primer ter<; del segle armas», «digno y benemerito de la Co- XVIII es considera tant per maulets com rona de aquel glorioso Reyno y que se le botiflers «la desgrasia fatal de la resis- debia de justicia, pues por fueros rectos tencia deIs vehins desta vila de Vilareal del derecho» i «su venida ha sido favor a les tropes de Felip 5», siga al nostre especial que Dios ha hecho a nuestra Es- temps la gesta heroica per excel.lencia de paña». la nostra ciutat i referent obligat quan es El 12 de gener de 1706, Cabrera parla de la defensa de les 11ibertats estava al convent del Roser de Vila-real. valencianes. Tot i que el 12 de gener de L'arribada de les tropes borboniques no 1706 els nostres avantpassats,com la res- li va pareixer aleshores cap «favor espe- ta del país el 25 d' abril de 1707, estaven cial» de Déu. Amb uns companys (¿frares dividits i no van donar una resposta «na- com ell del mateix convent?) es va fer cional», perque els interessos deIs nostres fort dins els murs de la vi la a la seua casa veins com els del país no eren únics. pairal. Diu la cronica que aquell dia va Estudis recents sobre la guerra de tindre una actuació rellevant contra el Successió al País Valencia han demostrat borbo: «mató treinta soldados a que la identificació mecanica deIs escopetasos ...dejó la entrada llena de austracistes amb els maulets, o deIs muertos de tal manera que no se podia borbonics amb els botiflers, resulta difu- entrar sino por encima de ellos. Los sol- sa i no permet la matisació necessaria per dados dejaron de atacar la casa y le pe- tal de diferenciar les actituds de protesta PORT ADA DEL LLIBRE DE FRA ANTONI CABRERA garon fuego; pero se salvaron mosen To- más y sus compañeros». Aquest fet el va pide de si el señor Don Felipe Quinto, en juridicopolític com el que caracteritzaba consagrar per a la historiografia ostentosa magestad de su Real persona» el regne des del segle XIII, era innocent, romi:lntica vuitcentista C'om un deIs .Alllarg de les selles 329 pagines, Felip innocu ( «muelle» ) o oligarquic i decidits defensors de les llibertats forals V és el sol que «irradiafelicidad», el «pa- dependent i manifestament incapa9 de dre prudente y deseado» i 1' arxiduc al nostre poble. transformacions socials o de dissidencia Pero aquesta actuació es contradiu CarIes es poc menys que «el principe de política. El poc pes deIs valencians mai amb el to elogiós del sermó de11702. Fins las tinieblas que todo empezoña» .Per la ha resultat incomode per a qualsevol i tot obliga a considerar-hi que no es tracta qual cosa, tota la segona part de I' obra monarquía centralista ja fos la deIs de la mateixa persona. És ell mate ix qui s'ocupa de demostrar «las fatales Trastamara, els Habsburgs o els Borbons. reconeix que l' any 1706 estava a Vila- consequencias... que han de suceder a Certament hi havia ben desenvolupat real, on va poder salvar «inmune un tras- nuestra Monarquia Española, a la Santa un sentiment d'orgull per la patria local. lado ( escrit) del fuego que me quemo los Iglesia y F e Catholica si auxiliado el Se- EIs escriptors del segle XVIja van parlar originales el dia de la reJ7elión». Uns ñor Archiduque de los Hereges arroja de a bastament. Aquest orgull, en una epoca escrits que segons dictamen de la su Solio al Señor Don F elipe Quinto y se en que les cosmografies, aquelles Inquisició del 5 de mar~ de 1708 eren introduce su Alteza a la possessión de la intrigants barreges d'historia i geografía, «observados vaticinios, que pudieron ser- Monarchica Grandeza de España...». eren la forma principal com un poble es vir para resguardo, [ i que J ~¡erviran aora presentava davant d'un altre, la para el escarmiento que no es poco que consciencia de la identitat col.lectiva es les suceda a los vassallos de aquel des- recolzava en una tradició compartida de graciado Rey no [de Valencia], lo que a dret, religió i memoria historica. El bon los troyanos, que se hizieron sabios govern, que havia de mantenir la tradició despues de su ruina». en la sella forma original, era l'essencia D' altra banda, el mate ix Cabrera del «patriotisme», en el sentit com els reconeix la seua fugida de la «Troya que- segles XVI i XVII van entendre el terme: mada» i com «puestome en .'!alvo despues consciencia d'ú mateix com a poble amb de cinco meses de trabajos y mucha tri- bon govern i amb una memoria nacional bulación» els franciscans el van enviar a garantida i guardada pels juristes i el reí. Madrid (probablement els franciscans el Quan la questió del bon i del mal govern van foragitar del regne per evitar les s' aguditzava, com semblaren demostrar represi:llies dictades contra tots aquells els casos de Catalunya i Portugal en 1640 que directa o indirectament podien ser o el de Vila-real en 1706, l' amor a la sospitosos de deslleialtat i traició al borbó «patria» podía esperonar al separatisme accollint als fugits de Vila-real). o a la defensa aferrisada del que es A Madrid, Cabrera prepara els seus considerava propi i damnejat greument escrits per la impremta. Uns escrits que per un mal govern que oblida els seus estan més en la línia del selmó del 1702 compromisos historics (drets i privilegis) que no pas en la seua belico.5itat de 1706. ELRE! FEL!P V DEBORBá amb un poble. El 9 de gener de 1708, els frares del Un escriptor de 1681, Vicent Marés Le lectura delllibre de Cabrera, que convent de San Bemardino de Madrid, comparava la «patria» amb la família. es conserva al Fons Antic de la Bibliote- Pedro de Atienza i Francisco de Madrid Aquesta comparació, presa d'una font ca Municipal, permet plantejar «Revisor General de libros' de la Santa classica, pensava evocaría una resposta Inquisición» justificaven els escrits de interrogants sobre la lleialtat política deIs immediata en els seus lectors, ja que de Cabrera amb les següents paraules: «tomo valencians abans d' Almansa i el conjunt la mateixa manera que hom podía la pluma para ahuyentar con la luz de la complexe de factors que configuraren la coneixer una persona pels seus identitat col.lectiva (el caracter nacional verdad las tinieblas del errol; que en sus avantpassats i les selles amistats, tambe Paysanos los Valencianos reynava y para o, en paraules d' aquell temps, el podía fer-se una idea del seu caracter, de convencerlos es necessario hablarles en patriotisme) deIs nostres avantpassatsi les la sella identitat, coneixent el seu medí, febleses que van preparar el país per a la su lengua, que executa el Author sin vio- la seva historia.