Anthocharis cardamines ...... 6 Hipparchia hermione ...... 23 Argynnis adippe ...... 29 Hipparchia semele ...... 22 Argynnis aglaja ...... 29 Hipparchia statilinus ...... 22 Argynnis niobe ...... 29 Lampides boeticus ...... 11 Argynnis pandora ...... 28 Lasiommata maera ...... 15 Argynnis paphia ...... 28 Lasiommata megera ...... 15 Brenthis daphne ...... 24 Lasiommata petropolitana ...... 15 Brenthis hecate ...... 24 Leptotes pirithous ...... 11 Brenthis ino ...... 24 Limenitis camilla ...... 30 Brintesia circe ...... 23 Limenitis reducta ...... 30 Callophrys avis ...... 10 cinxia ...... 26 Callophrys rubi ...... 10 Melitaea deione ...... 27 alceae ...... 3 Melitaea diamina ...... 26 Carcharodus baeticus ...... 3 Melitaea didyma ...... 25 Carcharodus floccifera ...... 3 Melitaea nevadensis ...... 27 Carcharodus lavatherae ...... 3 Melitaea parthenoides ...... 27 Celastrina argiolus ...... 12 Melitaea phoebe ...... 25 Coenonympha arcania ...... 16 Melitaea trivia ...... 25 Coenonympha dorus ...... 16 Pararge aegeria ...... 15 Coenonympha glycerion ...... 16 Pieris brassicae ...... 5 Coenonympha pamphilus ...... 16 Pieris ergane ...... 5 Colias alfacariensis ...... 8 Pieris mannii ...... 5 Colias crocea ...... 8 Pieris napi ...... 5 Colias phicomone ...... 8 Pieris rapae ...... 5 Cupido alcetas ...... 12 Polyommatus escheri ...... 14 Cupido argiades ...... 12 Polyommatus icarus ...... 14 cassioides ...... 20 Polyommatus thersites ...... 14 Erebia epiphron ...... 21 Pontia callidice ...... 7 Erebia euryale ...... 19 Pontia daplidice ...... 7 Erebia gorge ...... 21 Pyronia bathseba ...... 17 Erebia gorgone ...... 21 Pyronia cecilia ...... 17 Erebia lefebvrei ...... 21 Pyronia tithonus ...... 17 Erebia manto ...... 19 Satyrium acaciae ...... 9 Erebia meolans ...... 18 Satyrium esculi ...... 9 Erebia neoridas ...... 18 Satyrium ilicis ...... 9 Erebia oeme ...... 19 Satyrium spini ...... 9 Erebia pandrose ...... 20 Satyrium w-album ...... 9 Erebia pronoe ...... 19 Thymelicus acteon ...... 4 Erebia rondoui ...... 20 Thymelicus lineola ...... 4 Erebia sthennyo ...... 20 Thymelicus sylvestris ...... 4 Erebia triaria ...... 18 Tomares ballus ...... 10 Euchloe bazae ...... 7 Euchloe belemia ...... 7 Euchloe crameri ...... 6 Euchloe simplonia ...... 6 Euchloe tagis ...... 6 Glaucopsyche alexis ...... 13 Glaucopsyche melanops ...... 13 Hipparchia fagi ...... 23 Hipparchia fidia ...... 22

amb ombres grises itaques negres; taques blanques C subapicals idiscals petites ales ales anteriors i arrodonit, de color gris omarró blanquinós, a C absents opoc evidents ales ales posteriors r blanques basal, discals i postdiscals evidents a a r marbrejat amb taques més fosques longuen sobre elsnervis des del marge. Apart,elsmascles de Entre elshespèridsdestaquendelgènere gèneres propers. i localitzades, quesón que viutambéalesillesBalears. Aquesta espècie, però,potconviure ambaltres tres, moltmésrares con amb lesanteriors. en flocciferus C. flocciferus La color ri marró del revers de lesales, queésgrispàl·lid enlesaltres, iesdiferencia de lavatherae (Tolman, T. R.,2002.Lynx &Lewington, Edicions, Barcelona). © I

raris) i freqüentment alnord delpaís. nes, comBarcelona ciutat té poblacionsmoltlocals. estesa desdellitoralfinsalPirineu, perònormalmentman- Malva sylvestris C (p. ex.alsaiguamollsdel’Empordà). central imeridional,peròtambéassoleixellitoralalnord molt méssecs.Laprimeraésfreqüent alaCatalunya ciferus a Com diferenciar les espècies de s ales posteriors gris fosc amb taques or d

ǩ u ǩ s p l·lustracions, Richar C. flocciferus spícues enl’anversi,elr u e p e lesalesan r e i sovint en forma de vírgula r o ació de l’anversde lesalesésdiferent: marró en i r (8% delsitineraris)viuenzones demuntanya,més o . C. lavatheraeC. : color marró xocolata marbrejat taca blanca discoïdal taca blanca r . Enaquestaúltima, lesalesposteriors sóngrisfosc icontrasten presenten unpinzelld’escatesandroconials alabase de lacara infe- : ales anteriors amb marge alceae hàbitats degradats (zones ruderals ifinstoturba- hàbitats degradats(zones ruderals 77% delesestacionsdelCBMS).Prefereix els considerar ubiqüista(finsarahaaparegut enel perquè, alesalesposteriors, aquestapresenta taques blanques , grisomarró blanquinósen teriors, absent enlesaltres dues espècies. C. alceae i mésrarament d Le és lamésgeneralistai,aCatalunya,espot wington 1997. Carcharodus boeticus Ǩ C. alceae Carcharodus alceae (21% delsitineraris)ocupenhàbitats es diferencia de 1 evers ), onproliferen lesmalves. C. alceae C. flocciferus G , taquesblanquesallar Ǩ uía delasmariposas E , queésl’espècieméscomuna,estroba estesapertotCatalunya iésl’única C. boeticus Malva neglecta androconials ala base de C. boeticus s’alimenta demalvàcies: sense pinzell d’escates ǩ C. boeticus grogós, amb sèries de taques i C. lavatherae C nervis blancs benevidents posteriors color gris de a marró amb petites l’ala anterior r C taques discals i taques discals a ǩ submarginals. a

, (12% delsitine- r i n i a C. boeticus f C. lavatherae

i i grisgroguenc en e n , r spaña yE f C. alceae M. moscha- i gades queespro- o e r r : color i a l a C. boeticus o es troba a n d r C. floc- m a dr ’e a b : ales n uropa b p t l’a s o , grisf e c c a pel color l r Carcharodus i a s o a n i t e d or z nials es i ell e C. lavatherae. osc i C. C. therae altres labiades. tres fanservir lavatherae i perpupar. hibernants Aquests abricssónutilitzatstambéperleslarves construeixen refugislarves lligantunaomésfullesambseda. però noexisteixendirectes aCatalunya.Les observacions volupa sobre Stachys officinalis bre. o mésgeneracionssuccessives demarç-abrilasetembre-octu- també utilitza ta postdiscals evidents ales ales posteriors anteriors itaques blanques basal, discals i C taques negres marrons; i taques blanques subapicals ales ales idiscals més grans , ales posteriors molt més fosques, amb taques groguenc marbrejat amb taques més fosques; ales anteriorsales i taques amb subapicals blanques a C ǩ blanques basal, discals ipostdiscals evidents Althaea officinalis r 3 2 1 a C. flocciferus discals més grans, la discoïdal molt gran Lafranchis, T., 2000. Dickkopffalter Albrecht, M.,Goldschalt,M.&Treiber, R.,1999.“DerHeilziest- J. Dantart &C.Stefanescu, dades no publicades. Biotope, Mèze. Luxembourg etleurschenilles interessanten Tagfalterart”. Verhalten, Lebenszyklus, Gefährdung und Schutz einer Hesperiidae). Morphologie, Verbreitung, Ökologie, Biologie, Main, Suppl a r

a s sobre

u , molthomogeniifàcildeseparar d’altres s ǩ p u e p discoïdal molt gran molt discoïdal r e és univoltina ivola aprincipid’estiu. i o r C. alceae i r taca blanca o Stachys recta : color gris marbrejat amb Marrubium vulgareMarrubium r ., 18:1-256. S. recta : ales anteriors de color gris Carcharodus floccifera és bivoltina (maig-junyijuliol-agost) 2 , encaraquealMontseny possiblement Carcharodus flocciferus Carcharodus lavatherae , i Abutilon teophrasti Les papillonsdejourFrance, Belgiqueet Ǩ i C. boeticus nigra Ǩ , Sideritis hirsuta Carcharodus Nachr. ent.Ver. Apollo,Frankfurtam . Collection Parthénope, éditions C. flocciferus són polivoltines ambtres i (Zeller, 1847)(, Ballota nigra amb pinzell d’escates androconials 1 ; C. boeticus a la base de l’ala anterior color gris verdós i C Lavatera ǩ ǩ a amb taquesamb i r g sembla preferir q blanques a r S. scordioides u o p

e i Identificació guenc ambguenc taques blanques o n s f Jordi Dantart C teriors de color blanc s confonen amb el fons 1 e a . r es desen- r C. lava- i sp. a o

r i n : 1 f . Les a t l e a a b llargades sobre a s n r C. s ques blanques ques e dr u e d i 3 o a n a bmarginals ’e , ls nervisls n se pinzell r oconials a se de l’ala t s : a erior cates l e s Cynthia 19 Identificació

Com diferenciar les espècies de Thymelicus Els hespèrids sovint són negligits en els comptatges del CBMS per les dificultats que presenta la seva identificació i perquè es tracta de papallones petites, poc vistoses i de vol ràpid i nerviós. Els Thymelicus en són un bon exemple: els caràcters distintius són difícils d’apreciar, conviuen en algunes localitats i les seves èpoques de vol coincideixen. ot i conviure en algunes localitats, Thymelicus acte- pre f e r entment on l’herba és alta, ja que les plantes nutrí- on , T. lineola i T. sylves t r i s pr esenten a Catalunya cies que utilitzen són diverses gramínies1. La posta consis- distribucions diferents. T. acteon està més lligat a am- teix en petits grups d’ous amagats entre la beina d’una fu- T bients mediterranis i, encara que també arriba al Pi- lla i la tija. A Catalunya s’ha confirmat l’o voposició de T. rineu, és especialment abundant al litoral i prelitoral. En ac t e o n so b r e Dactylis glomerat a , Hyp a r r henia hirta i gra- canvi, T. lineola i T. sylve s t r i s, que són els més fàcils de mínies seques no identificades; la de T. lineola so b r e Brac h y - co n f o n d r e, sovint coincideixen al Pirineu, el Prepirineu i podium phoenicoides, i la de T. sylves t r i s so b r e Dactylis glo- la Serralada Tra n s v ersal. D’aquests dos, només T. sylves tr i s me ra t a , Holcus lanatus i Phleum alpinum2. T. lineolahi ve r n a manté poblacions aïllades a la part meridional del país , com a ou, i els altres dos com a larves neonates. Són uni- algunes força atípiques (p. ex. al Garraf i a l’A i g u a b a r re i g ) , voltins i volen entre maig i juliol en zones baixes i al juliol i, juntament amb T. acteon, assoleix l’e x t r em meridional i agost al Pir i n e u . de Catalunya (Por ts de Tor tosa). Són propis d’espais oberts , Jordi Dantart

Thymelicus acteon Thymelicus lineola

En el mascle, androcònia Cara superior: més curta i menys visible color lleonat sense taques i marge negre més ample (no gaire constant) (entre Cu1 i Cu2)

Cara superior: color marró amb taques clares (sobre la cel.la i en la zona postdiscal disposades de manera radial; en alguns mascles no extrem inferior són tan evidents) de l’antena negre

Thymelicus sylvestris

En el mascle, androcònia Cara superior: més llarga i més conspícua color lleonat sense (entre Cu1 i la vena anal) taques i marge negre més estret (no sempre constant) extrem inferior de l’antena lleonat

T. acteon és distingeix pel color marró amb taques més clares a la cara superior. T. sylvestris i T. lineola presenten color entre lleonat i taron- 1 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las ja, sense taques. Els mascles de les tres espècies tenen una androcò- mariposas de España y Europa. Lynx Edicions, nia a l’anvers de les ales anteriors, útil per diferenciar T. sylvestris i T. Barcelona. lineola. Aquestes dues espècies es poden separar inequívocament pel color de l’extrem inferior de les antenes. La identificació al camp es 2 J. Dantart & C. Stefanescu, dades no publicades veu dificultada pel comportament similar dels adults, com ara el tipus de vol o la manera com reposen sobre les herbes o liben, preferent- 3 Pye, M., Gardiner, T. & Field, R., 2003. “A 3 ment sobre flors púrpures . behavioural study of small Thymelicus sylvestris Poda and Essex skipper Thymelicus lineola © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España Ochs. (Lep.: Hesperiidae)”. Entomologist’s y Europa (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). Rec. J. Var., 115: 1-12.

Programa de seguiment en conveni amb:

C a t t ǩ r aques postdiscalsaques negres ǩ depassa la vena 5 t aques; femella amb dues s a aca apical negra apical aca ubtriangular que ubtriangular n

ormalment no s u p e r forma iextensió delestaquesnegres del’alaanterior lesidentifiquen. A Catalunya hihacincespèciesde anteriors: mascles sense taques ( còncau enlasegona. Totes mostren dimorfisme sexual al’anversde lesales pràcticament ubíqüesifàcilsdedistingir. Aquesta última,però,espotconfondre amb prefereix llocsméshumits, iamb olor d taca api tin i femelles ambdues taques. Amés, elsmascles de és m les venes fosques del revers de lesalesposteriors (tanmateix aquestcaràcter P. brassicae amb seu comportament dispersiutambépossibilitaqueespuguintrobar juntament taques postdiscalsnegres; cal negra quadrada iperquè enelrevers de lesalesanteriors no presenta en un15%delaseva mida.) (Tolman, T. R.,2002.Lynx &Lewington, Edicions, Barcelona). (Il·lustracions reduïdes © Il·lustracions, Richard 1997. Lewington de laSal. Totes sónpolivoltines ivolen desdelaprimavera P i alguneslocalitatsdelPirineu iPrepirineu. 20% delesestacions,estàestesaperserraladescostaneres indrets pedregosos isecs.Laprimera,ques’ha detectatenel Prepirineu lleidatans rara iaCatalunyaestroba encomptadeszones delPirineu i la terrabaixaimuntanyamitjanaarribaaserabundant. en el80%delesestacions,però nomésalsindrets humitsde mannii dància alsambientsantròpics iagrícoles. i Com diferenciar lesblanquetesdel gènere o r Pieris rapae g :

eix perlamida mésgran iperlatacaapical negra falciforme; m olt m P e llimona. . mannii ascle sense Pieris brassicae cal n . i en P. ergane , lunya itambéalesBalears brassicae estació delCBMSiassoleixen lamàximaabun- idispersives, esdetectenenqualsevoloportunistes ys evi P. rapae egr Ǩ i Ǩ a iper Taca postdiscal P . ergane negra en S3 d q a ent enlesgeneracions estivals); u r a taca negra còncava, apical r estesa fins més enllà de la i , odonida dr són papallonestermòfilesqueprefereixen meitat del marge extern què latacan P. napi P. rapae ada o ada 2 , queocupenambi . AlCBMSnoméshaaparegut aGerri P. rapae coincideixen sovint enl’espaiieltemps; P. brassicae i P. napi C egr i Guía de lasmariposasdeEspaña yEuropa groga; mascle ifemella amb a P. mannii anterior amb taca apical r a postm dues taques postdiscalsdues negres molt grans; ala a posterior groga amb

C i n 1 groguenc taques dues i a negres postdiscals; ala . Lesduesprimeres, molt f posterior groga amb apareixen pertotCata- r blanca amb l’àpex ents diferents. profusió d’escates ) oambuna tacapostdiscalnegra e a r

edi i i se separen perlaforma de la n o f r grises P. napi P. mannii ana enS3téelmarge extern : ala anterior e Pieris P. napi r P. ergane P i profusió . ergane o d’escates r grises : ala ha aparegut , totespresents alaxarxa delCBMS. desprenen una forta P . brassicae , perlatacaapi és molt subrectangular que depassa i P. ergane C P a . napi taca apical negra apical taca s’estén discontínua pel marge r q a P. u e

es dis s taca apical negra que la venala 5 u ǩ p per n e ǩ fosqueixen l’ala, sobretot en les femelles s’alimenten decrucíferes, sóngregàries iaposemàtiquesen que variable segonslalocalitatitemporada.Leslarves, fins afinald’estiu olatardor, enunnombre degeneracions P. napi pecialitza sobre squamatus altres utilitzen crucíferes silvestres; mentre queaCatalunya sen l’hivern comapupa. tes cultivades, alesqualspodenarribarcausardanys brassicae rapae r - - i o , moltmésescassesilocalitzades. Lamidaila ǩ r de l’ala :

v utilitzen unampliventall d’espècies, especialment plan- e taca apical negra gairebé 5 4 3 2 1 n fa servir una certa diversitat d’espècies unacerta fa servir Papilionoidea &Hesperioidea)”. Nat. J. Dan pastur bioindicadors dels hàbitats aCatalunya: l’exemple dels prats de dall iles Stefanescu, C.Peñuelas, J.&Filella,I.,2007.“Lespapallones com a Feltwell, J.,1982. Butll. Soc ( Bellavista, J.,Martí, J.&Moliné, A.,1997.“Noves dades sobre diurn Gar García-Barros, E.,Munguira, M.,L.,Martín Cano, J., Romo Benito,H., physiology of Pierisbrassicae(Linnaeus) e Artogeia , isolitàriescríptiquesenlaresta. s ressaltadess escates amb negres ci , 73:139-162. 4,5 a P as d es d tart iC.Stef i er quadrada ) e laP P. ergane . Cat.Lep. eir el P Pieris ergane ergane Pieris mannii a, P. &Maravalhas, E.S.,2004.“Atlas de lasmariposas Iberis arc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”. enín Ǩ Ǩ (Geyer, 1828)a Catalunya (Lepidoptera: Pieridae)”. an Large whitebutterfly;thebiology, biochemistryand sula Ibèri , 79:30-33. spp., escu, d sobre ad ca eislasBalear Alyssum maritimum Pieris napi Aethionema saxatile es n P. brassicae Ǩ Monografías Soc. ent.aragon postdiscal negra en S3 amb el o publi en els dos sexes la taca marge extern còncau . W. Junk,The Hague, 535pàg. cades. es (Lepi P. napi C b enfosquides, generalment només a l a anca amb l’àpex groguenc, Pieris p r i 4 rofusió d’escates grises d , p a P. brassicae 2 P. rapae P. optera: C p p P. rapae o P. mannii

a e o i a stdiscals visibles; ala Identificació n C

blanca amb l’àpex groguenc rò sense taques sterior groga amb p 5 r Butll. Inst.Hist. i f g Jordi Dantart p . Totespas- a o a e Coronopus e o , que la meitat proximal a r p stdiscal negra en S3

n ., 11:1-228. ., sterior groguenca amb mb el marge extern r i a o n i una odues taques e l i

stdiscals negres; ala negres; stdiscals e a o f i r , p n m s venes remarcades r Pieris e a f b escates de color : 3 c r erò amb la taca . Les ala anterior e c i i s’es- o ó són g r ò i r : r i n o : P. P. venes menys is verdósis c r s au : emblant a

ala anterior

Cynthia 23 Identificació 27

Com identificar Euchloe spp. i Pontia spp. (1) Cynthia Entre les espècies d’aquests dos gèneres, el grup amb més semblances morfològiques el formen Euchloe crameri, E. simplonia i E. tagis. Cal no confondre la primera, àmpliament estesa per Catalunya, amb les altres dues, molt més localitzades, o amb les femelles d’Anthocharis cardamines, que també se li assemblen.

uchloe crameri està estesa per la major part del país,1 amb E. crameri en les comarques de ponent, tot i que loca- tot i que assoleix les màximes densitats a la terra baixa litzada i en densitats molt menors en els mateixos hàbitats. i muntanya mediterrànies, on es detecta regularment a E. crameri és bivoltina i apareix de febrer-març a abril, més la majoria d’estacions del CBMS. Mostra una marcada abundant, i després, molt més escassa, de maig a juny. Les E E. tagis E. preferència per les zones agrícoles, particularment pels erms altres dues són univoltines: vola de març a maig i i els guarets. Es troba des del nivell del mar fins a 1.400- simplonia de juny a juliol. Totes tres ponen els ous sobre les 1.600 m al Pirineu, on el seu límit de distribució és poc clar poncelles de les brassicàcies de què s’alimenten les erugues i podria coincidir amb E. simplonia. A Catalunya, aquesta (sobretot Biscutella i Sisymbrium, en el cas d’E. crameri i E. darrera només viu al Pirineu, per sobre de 1.600 m, sempre simplonia, i Iberis, per a E. tagis).2 Les pupes, que hivernen, escassa i localitzada. A hores d’ara només ha estat observada poden entrar en una diapausa d’un any o més.3 Els mascles en les tres estacions subalpines del BMSAnd. També ocupa tenen comportament patrullador. espais oberts, sovint alterats. E. tagis, que només ha estat Jordi Dantart àpex groguenc; detectada en l’itinerari de la Granja d’Escarp, coincideix taques Euchloe simplonia blanques Euchloe crameri Cara superior difuminades i Cara inferior allargades Cara superior àpexs de les ales anterior blanca; àpex i taca discal negres a les ales blanca; àpex i taca discal negres a les i posterior marbrejats de anteriors; costa fosca ales anteriors; costa amb estries negres verd oliva (1a gen.) o verd taques blanques de taca discal angulosa costa groguenc (2a gen.) amb l’àpex allargades, taques blanques de l’àpex que arriba a la costa clarament taca discal taques blanques; en contacte amb el rodones, generalment sense angulosa més ampla taca discal de l’ala marge extern contacte amb el marge anterior negra extern Cara inferior àpexs de les ales anterior costa i posterior marbrejats de taca discal clarament verd groguenc amb taques recta que angulosa blanques; taca discal de no arriba a l’ala anterior negra la costa taques blanques F taca discal C de l’àpex ben angulosa més ampla F definides C

Euchloe tagis Anthocharis cardamines Cara inferior àpex grisós; Cara inferior taca discal recta que no taques blanques Cara superior àpexs de les ales anterior àpexs de les ales i posterior marbrejats de arriba a la costa poc evidents anterior i posterior blanca; ala anterior amb àpex i taca Cara superior verd amb taques marbrejats de discal de color negre grisós blanca; ala anterior blanques; taca taques blanques verd grisenc amb amb àpex i taca Ala anterior discal de l’ala de l’àpex sense taques blanques; discal de color amb l’àpex anterior negra contacte amb el taca discal de negre grisós; costa arrodonit marge extern l’ala anterior amb estries negres C negra taca discal subtriangular costa regularment taques blanques més petites i que no arriba C distribució i arrodonida menys nombroses a la costa forma de les E. ausonia (que havia estat citada erròniament de la nostra fauna) i E. crameri 1 García-Barros, E., Munguira, M. L., Martín Cano, J., Romo taques blanques són dues espècies vicariants, la primera pròpia del sud-est d’Europa i la segona Benito, H., Garcia Pereira, P. & Maravalhas, E. S., 2004. d i fe re nt del sud-oest.4 E. tagis és més petita que les altres dues, i es pot distingir per “Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibèrica e la costa de l’ala posterior, regularment arrodonida, i pel verd grisós del revers, islas Baleares (Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea)”. amb taques blanques més petites i menys nombroses. E. crameri i E. simplonia Monografías Soc. ent. aragon., 11: 1-228. tenen la costa de l’ala posterior netament angulosa i es poden distingir per la 2 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de taca discal, recta i que no toca la costa, en la primera, i angulosa que toca la España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra. costa, en la segona; i per l’àpex del revers de l’ala anterior, verd amb taques blanques arrodonides i ben definides, en la primera, i groguenc amb taques 3 Benyamini, D., 2008. “Is Euchloe falloui Allard, 1867 blanques allargades i difuminades en la segona. Les femelles d’A. cardamines (Pieridae) the with the longest diapause?”. Nota tenen preferències d’hàbitat i comportament diferents,5 però poden arribar a lepid., 31: 293-295. confondre’s amb E. crameri o E. simplonia. La forma regularment arrodonida de 4 Back, W., 1990. “Taxonomische Untersuchungen innerhalb der les ales, la taca discoïdal subtriangular i la distribució de les taques blanques Artengruppe um Euchloe ausonia (Hübner, 1804) (Lepidoptera, en el revers de l’ala posterior, permeten distingir-la. Pieridae)”. Atalanta, 21: 187-206. © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa 5 Dantart, J., 2005. “Anthocharis cardamines, senyal inequívoc (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions a mida natural.) de l’arribada de la primavera”. Cynthia, 4: 16-18. Identificació 23 Cynthia Com diferenciar les espècies de Euchloe i Pontia (2) El segon grup d’aquestes espècies no ofereix problemes d’identificació i, a més, inclouEuchloe belemia i E. bazae, que a Catalunya han estat observades comptades vegades. Les altres dues, Pontia daplidice i P. callidice, tenen rangs altitudinals i preferències d’hàbitat diferents i, si poden coincidir, és perquè la primera té un fort comportament dispersiu i migrador. En canvi, cal parar atenció a no confondre durant la primavera P. daplidice amb E. crameri.

a pòntia comuna, P. daplidice, apareix en gairebé Collserola, una de les quals a l’itinerari de Torre Negra.4, tots els itineraris de la xarxa, sent més abundant en 5 És típica d’erms i guarets del sud de la península Ibèrica ambients oberts i secs de la terra baixa. Al Pirineu i nord d’Àfrica.3 P. daplidice és polivoltina entre març i i Prepirineu, normalment per sobre de 2.000 m, és octubre i assoleix la màxima abundància a final d’estiu. L 1 més fàcil trobar la pòntia dels cims, P. callidice. Les altres Les poblacions catalanes es veuen reforçades per individus dues espècies són molt rares a Catalunya. La grogueta del migradors procedents del sud. P. callidice i E. bazae són desert, E. bazae, va ser descoberta el 1994 prop de la Granja univoltines, la primera entre final de juny i mitjan agost i la d’Escarp,2 però mai no ha aparegut a les dues estacions segona al març i abril. E. belemia vola entre febrer i juny en pròximes del CBMS. Viu en ambients estèpics continentals dues generacions solapades. Les erugues d’aquestes espècies i és un endemisme ibèric vulnerable.3 La marbrada zebra- s’alimenten de brassicàcies i resedàcies.3 da, E. belemia, s’ha detectat en dues ocasions a la serra de Jordi Dantart

Pontia daplidice taca discal negra Pontia callidice F més ampla C més extensió F del negre C zona apical amb el en el marge taca apical negra negre resseguint el extern; taques subrectangular; taques marge i les venes blanques en blanques sobre les venes més forma de que es perllonguen fins extensió més fosques en la llàgrima al marge del negre femella; taques en al marge forma de fletxa es taca rodona transparenten blanca al mig Cara superior: . blanca; àpex de la cel la Cara inferior: i taca discal Cara superior: àpex de l’ala anterior i negres a les ales taca Cara inferior blanca; dimorfisme sexual posterior verd grisós o anteriors; femella postdiscal àpex de l’ala acusat en l’extensió de les groguenc més fosca blanca que anterior i posterior taques negres recorda un verd grisenc amb taques blanques en ocell volant taques blanques punta de fletxa

Cara superior: Euchloe bazae Euchloe belemia àpex verdós groc sulfurós; ala Cara inferior: Cara superior: amb línies blanques anterior amb àpex i taca ala anterior blanca; ala Cara inferior: discal negres groga amb anterior amb F C àpex de l’ala anterior i l’àpex verdós; àpex i taca ala posterior verds amb ala posterior discal negres; taques blanques zebrades; verdosa amb ala posterior ala anterior amb taca taca discal amb dibuix del discal negra blanca revers visible per transparència aspecte zebrat de les taques blanques sobre el fons verd

Totes quatre són prou característiques i es distigeixen fàcilment. Les 1 Viader, J., 1994. “Papallones de Catalunya. Pontia callidice (Hübner, confusions més freqüents es donen, en primavera, entre P. daplidice i [1800])”. Butll. Soc. Cat. Lep., 73: 63-71. E. crameri, tractada en una fitxa anterior. Per separar-les cal fixar-se en la 2 Pérez De-Gregorio, J.J., 1994. “Elphinstonia charlonia Donzel, 1842, taca apical negra de l’anvers i en el to del color verd i la forma de les taques Pieridae per a la fauna catalana”. Butll. Soc. Cat. Lep., 74: 40-41. blanques del revers de les ales posteriors. Totes dues són freqüents en zones agrícoles de secà, però quan una és abundant, l’altra és més escassa: 3 García-Barros, E., Munguira, M.L., Stefanescu, C. & Vives-Moreno, E. crameri abunda en primavera i P. daplidice a final de l’estiu, quan l’altra ja A., 2013. “Lepidoptera. Papilionoidea”. In: Fauna Ibérica. Vol. 37 no vola. P. callidice és més fàcil d’observar dalt dels cims del Pirineu, on els (Ramos, M. A. et al., ed.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, mascles volen, patrullant amunt i avall, a gran velocitat. Són distintives les CSIC, Madrid, 1.213 p. taques blanques en forma de sageta visibles tant a l’anvers com al revers de les ales posteriors. E. bazae (que en principi va ser citada com a Elphinstonia 4 Anton-Recasens, M., Jubany, J. & Stefanescu, C., 2006. “Euchloe charlonia) és inconfusible pel color groc sulfurós. Per la seva banda, belemia (Esper, [1800]), espècie nova per a Catalunya (Lepidoptera: E. belemia, que quan vola ràpid podria passar per E. crameri, té les taques Pieridae)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 98: 87-90. blanques del revers de les posteriors d’aspecte zebrat. 5 Guzmán, E., 2011. “Euchloe belemia (Esper, [1800]) a Catalunya: © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa recuperació d’una antiga observació (Lepidoptera: Pieridae)”. Butll. (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions a mida natural.) Soc. Cat. Lep., 101: 99-100.

Identificació

Com diferenciar les espècies de Colias Una de les papallones més comunes a Catalunya és Colias crocea. Als ambients de substrat calcari coincideix amb una altra Colias, C. alfacariensis, amb la qual es pot confondre amb certa facilitat. Una tercera espècie, C. phicomone, viu en l’ambient alpí i es diferencia sense problemes de les dues anteriors. A Catalunya, la presència de C. hyale, una espècie molt semblant a C. alfacariensis, requereix confirmació. olias crocea ha aparegut a les 74 estacions del CBMS lionàcies, però les preferides són Medicago sativa, Trifo- que fins ara han aportat dades. Abunda en prats lium pratense i Lotus corniculatus2. Colias alfacariensis i zones ruderals, des del nivell de mar fins a l’es- viu també per tot Catalunya i fins ara ha aparegut en un C tatge alpí. Presenta diverses generacions que se 57% de les estacions. Tanmateix, només manté pobla- succeeixen des de final d’hivern fins ben entrada la tar- cions permanents a les zones calcàries, on hi ha la plan- dor. Durant l’hivern, les larves alenteixen el desenvolu- ta nutrícia, la papilionàcia Hippocrepis comosa. A la res- pament, però no arriben a entrar en diapausa, de ma- ta de localitats apareix ocasionalment gràcies a la seva nera que quan el clima és suau no és rar veure gran capacitat dispersiva. És una papallona polivoltina, exemplars nous al gener i febrer. Al nostre país manté amb fins a tres generacions anuals que se succeeixen des poblacions permanents que es veuen reforçades amb de la primavera fins a la tardor. Finalment, C. phicomo- l’arribada de migradors africans a la primavera i el co- ne és una espècie alpina, que viu a l’estiu en prats dels mençament de l’estiu, i de migradors europeus al se- Pirineus a alçades de més de 1.800 m. tembre i octubre1. La posta es realitza sobre força papi- Constantí Stefanescu

sense taques amb diverses taques grogues dins la Colias crocea Colias crocea grogues molt aparents (forma helice) franja negra dins la franja negra franja negra ampla i molt visible a l’ala posterior

difusió aparent Ǩ d’escates grises a l’ala posterior ǩ Ǩ Cara superior Cara superior: color groc ataronjat intens, amb una ampla aprox. un 10% de les femelles (l’anomenada f. helice) tenen franja negra marginal a l’ala anterior i posterior coloració blanca en comptes de groga

Colias alfacariensis Cara Colias phicomone superior ǩ Cara inferior: gran franja negra color verd contrast entre el groc de l’ala groguenc amb de l’ala posterior i part posterior una forta apical de l’ala anterior, reduïda a tonalitat gris i el blanc grisenc de la unes poques fo s c resta de l’ala anterior taques marginals Cara ǩ Ǩ superior Ǩ Cara superior Cara superior escassa difusió color blanc color groc llimona molt coloració blanca, d’escates grises verdós, amb característic i taques grogues a la similar a la de la f. a l’ala posterior menor difusió part superior de la franja negra helice de C. crocea d’escates marginal de l’ala anterior grises

Totes tres espècies mostren un fort dimorfisme sexual. La confusió es pot donar entre les feme- lles blanques de C. crocea i les de C. alfacariensis, encara que la franja negra marginal i l’ex- 1 Stefanescu, C., 2000. “El Butterfly tensió de la pigmentació grisa a l’ala posterior són trets diferenciadors clars. El color groc lli- Monitoring Scheme en Catalunya: los mona del mascle de C. alfacariensis és molt diferent del color groc taronja de C. crocea. La pre- primeros cinco años”. Treb. Soc. Cat. sència de C. hyale a Catalunya requereix confirmació: els adults gairebé són indistingibles dels Lep., 15: 5-48. de C. alfacariensis, però en canvi les larves tenen una coloració ben diferent3. La recollida d’ous i la cria d’erugues ajudaria molt a aclarir la situació d’aquestes dues espècies al nostre país. 2 C. Stefanescu, dades no publicades. 3 Lewington, R., 2003. Pocket Guide to the © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa Butterflies of Great Britain and Ireland. (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).(Il·lustracions reduïdes en British Wildlife Publishing, Hampshire. un 20% de la seva mida.)

Programa de seguiment en conveni amb:

d androcònia ovalada a ovalada e l l’extrem p e posteriors, ide vegades en S2 a c a fosc, amb taca taronja en el t C C amb taca taronja en el lòbul de l’angle nal de les posteriors icues més llargues i lòbul de l’angle anal de les t a a el a r r . a a l a

s s ǩ u u Entre elslicènidsqueplantegenproblemes d’identificacióalCBMSdestaquen creant confusióal’hora deferelsrecomptes, sobretot quansón spini d cada quedescriu lalínia blanca post-discal. ció en blau enS1iunde negre enS2.Ladiferencia- submarginal de lúnules taronges inclou unpunt cad però no en ales. Els trets distintius estroben alrevers de les S1b, S1iS2insinua una cil. N spini & Lewington, R.,2002.Lynx& Lewington, Edicions, Barcelona). Guía delasmariposasEspaña yEuropa © I troben relegades azones muntanyoses. Pirineu, Prepirineu ilaserralada Transversal imésalsudes coles éslamésdifícildedetectar. S a laplanadel’Empordà Pirineu ilaserralada Transversal finsalMontseny, itambé bients centreeuropeus. pre enindrets isecs.Lesaltres oberts tres s’associen alsam- de laterrabaixamediterràniaamuntanyasubalpina,sem- tot iserforçalocalitzada,ocupaambientsmoltdiferents, p que en altres espècies Com diferenciar lesespècies de ǩ p el revers acostuma asermésfosc en e e Satyrium l·lustracions, Richar a d r r , perlagran tacablavasubmarginal remar- i i S. w-album o orm o ilicis tr e n r r , . : e : S. ilicis c alm color marró color egr S. ilicis Satyrium w-album olor marró molt fosc, ba, mésescassa,alPrepirineu ialPirineu. assolir densitatsimpressionants, peròtambéarri- ambients mediterranis(alzinarsigarrigues),onpot esculi S. esculi e enS1. ent lalínia blanca post-discalen Ǩ es diferencia per la Ǩ i normalment gran taca apareix enlamajoriad’estacions; prefereix els taronja postdiscal a S. esculi , d Le ; amés, elcolorde fons les ales anteriors S. acaciae S. esculi wington 1997. w oberta en línia blanca postdiscal insinuant e és m per separar-la de vident, però un bon caràcter S. ilicis una mena de , per 1 . Acausadelsseushàbitsarborí- olt mésdifí i què lasèri C (Tolman, T. w S. acaciae a tan mar- S. ilicis, r S. ilicis línia blanca postdiscal i a S. acaciae

c i postdiscal marcada i n a descrivint una lúnules submarginals r f lúnules submarginals S. w acterística acterística e e - . clar, blanca línia (no sempre r C color més clar, i remarcades de o taronges amb taronges b a negre en S2 S. esculi S. lavós en S1i r n r 5 4 3 2 1 e : p . Noésrar quecoincideixindues, tres oquatre d’aquestesespècies, a

1779) imRaumGraz (Steiermark, Österreich) (Lepidoptera: Lycaenidae)”. Frankfurt amMain, N.F S. w-album Koschum, A.,&Savas, V., 2004.“Eifunde vomBraunen Eichenzipfelfalter J. Dan Stef satirinos españoles(Lepidoptera: Lycaenidae yNymphalidae)”. Munguira, M.L.,García-Barros, E.&Martín, J.,1997.“Plantas nutricias de loslicénidos y Everes argiades Stef l’Empor 1815) aCatalun c g u

i n són abundantsal olor més olor re en els taronges n interior i exterior t n f marges an an w e e ) r escu, C.,1994.“N escu, C.&Mir tart, J.Jubany &C.Stefanescu, dades no publicades. g dà (Lepi i o re r : S. spini s d androcònia viu al d (P ovalada a ovalada ya” o e la cel optera, Lycaenidae)”. l’extrem ǩ vi petita allas C t nt poc evidents, sobre el lòbul de l’angle anal ien S1iS2 . C a aca taronja en el lòbul de l’angle anal alles Butll. Soc a r , r a , 1771)i a ., 25(3):155-158.

s .

oves dades sobre l , M.,1989.“Distribu a u s p u ilicis volen entre maigijulioldepenentdel’altitud. les fullesobranquesdel’hoste. Sónunivoltines estivals i la brotada delesfulles.Crisaliden alfinaldelaprimavera sobre L’ou hiverna ieclosionadurantlaprimavera, coincidintamb humilis gics similars.Els oussónpostosalabasedetroncs (casde cies delgènere tos. acaciae spini p e ǩ e r C Les larves s’alimentenLes larves defullesoponcellesd’arbres oarbus- de les posteriors . Cat.Lep r i Satyrium esculi o a i o r Everes alcetas S. w-album marronós en les femelles r 5 , diverses espèciesde g r ), nusosdebranquillonsolabasegemmesaxil·lars. : a Ǩ r : color marró fosc, amb taques taronges,

isenc en els mascles i , aranyoners c i 4 n , ilasegonaalzina, espais S1b, S1iS2 més o f lor marró fosc, amb e Butll. Soc e t ., 59(1988):35-53. s r r tries blanques als blanques tries a Satyrium spini insinuar una i o n Strymonidia w-album S. ilicis r v e : Quercus ció ibi color més clar, rsals, sense rsals, Ǩ (H utilitza oms taca taronja taca s . Cat.Lep postdiscal a o ovint sense anteriors ffm 4 emelles e l l e m fe les ales ( ologia de Prunus spinosa ann w i (la primeraprefereix roures com S. esculi segg, 1804)(Lep.Lycaeni ., 74:42-47. Rhamnus Q. ilex 2,3 Strymonidia w-album Satyrium w-album Satyrium Bol. Asoc. esp.Ent (Kn ( Ulmus glabra sobre el lòbul de l’angle anal ien S1iS2 ǩ C taques taronges, no sempre evidents, och, 1782)alsAi postdiscal recta formada de petites a , igarric, les quecohabiten. 2 r ll ). Presenten ciclesbiolò- ; a e C estriesarrenglerades blanques

u S. ilicis a s g les dues ales, lúnules submarginals Satyrium acaciae Nachr. ent.Ver. Apollo, u r Satyrium ilicis e C línia blanca postdiscal recta en p t a rament grisenc, línia blanca a e a

r i r n r onges remarcades de negre l’abdomen d i n a f o final de final ’escates egres al Q. coccifera

p r e i i n i i : n r ., 21:29-53. submarginal blava f S. esculi color marró fosc, amb z d i U. minor o Identificació emr da e d a ad marc re (Kn e ae Leach, e taronges, incloent-hi taronges, gu n r un punt blau en S1i un de negre en S2 lúnules submarginals Jordi Dantart ll r gran taca e : i amolls de g o color més clar, och, 1782), r r (Esper, a la part interna , e en S1 : S. color més clar, , fagà- Ǩ ) i ); Q. S. S. S.

Cynthia 19 Identificació

Com distingir els licènids Callophrys rubi, C. avis i Tomares ballus Aquests tres licènids volen a la primavera, i coincideixen sovint en el temps i en l’espai. Encara que són fàcils de confondre (especialment C. rubi i C. avis, que són molt similars), un examen curós permet distingir-los al camp amb plena fiabilitat.

. allophrys rubi és, de molt, la més comuna de les T. ballus és també escassa, i ha aparegut en un 30% dels tres espècies, i ha aparegut en un 80% dels itineraris itineraris de la xarxa, normalment amb densitats baixes. del CBMS. Encara que sigui present en una gran Es troba ben repartida en zones baixes i de la muntanya diversitat d’hàbitats, és característica dels matollars, mitjana, preferentment en prats calcaris, més rarament en C 1 3 sobretot de les brolles mediterrànies. És molt polífaga, camps abandonats i zones ruderals. Com a plantes nutrícies però a Catalunya utilitza majoritàriament les estepes Cistus s’han citat papilionàcies dels gèneres Astragalus, Trifolium, monspeliensis i C. salviifolius, i Helianthemum nummularium. Ornithopus i Medicago i, en el cas concret de Catalunya, C. avis és molt més rara, i ha aparegut en un 20% de les Dorycnium hirsutum i Anthyllis tetraphylla.3 Totes tres espècies estacions del CBMS. Viu en poblacions de pocs individus són univoltines. C. avis i T. ballus volen entre març i maig, en punts de la Serralada Litoral i Prelitoral, i és més rara a mentre que C. rubi té un període de vol més llarg, des de la meitat meridional del país.2 Prefereix zones obertes amb març fins a finals de maig o, fins i tot, juny i juliol en zones prats i matollars, on hi hagi arboç, Arbutus unedo, i roldor, de muntanya. Hibernen com a pupa.1 Coriaria myrtifolia, les plantes de què s’alimenten les larves. Vlad Dinca

Callophrys rubi Callophrys avis

taca taca androconial androconial oval oval subcostal subcostal

F C F C Cara superior: Cara superior: ambdós sexes de color marró grisenc, a ambdós sexes de color marró grisenc vegades amb una tonalitat més vermellosa que en C. rubi

Cara inferior: Cara inferior: ales anteriors de color verd, més ales anteriors de color verd, més entorn dels ulls groguenc cap al marge interior. Ales groguenc cap al marge interior. Ales ulls sempre de encerclats posteriors verdes, amb marques posteriors com en C. rubi, però color vermellós per un blanques discals que poden formar normalment amb una línia blanca discal i sense l’anell estret anell una línia blanca i, a vegades, més ben desenvolupada, també a les blanc de C. rubi blanc penetrar a les ales anteriors ales anteriors

Cara superior: mascle gris fosc, Tomares ballus Cara inferior: similar en normalment amb una petita àrea ambdós sexes. Ales anteriors ataronjada a l’angle anal de les amb amples bandes marginals ales posteriors (a vegades absent), gris fosc i resta de color i sense taca androconial. Femella taronja amb punts negres. amb aspecte molt característic, amb Ales posteriors amb una grans extensions taronges a les àmplia àrea basal de color ales anteriors i posteriors verd blavós (a vegades més F C F C reduïda en el mascle)

Per distingir C. rubi de C. avis cal examinar el marge de l’ull (blanc 1 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las en C. rubis, vermellós en C. avis). El revers alar permet separar mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. fàcilment T. ballus de les altres dues; a part, els mascles no tenen Lynx Edicions, Bellaterra.

la taca androconial subcostal. C. rubi és la més generalista de les 2 tres i l’única que apareix també en ambients de muntanya. C. avis Viader, J., 1994. “Papallones de Catalunya. Callophrys avis Chapman, 1909”. Butll. Soc. Cat. Lep., 73: 56-62. normalment es troba en àrees amb arboç, i T. ballus en prats calcaris i conreus abandonats. 3 Lockwood, M., 2007. “Papallones de Catalunya. Distribució i ecologia de Tomares ballus (Fabricius, © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa 1787) a Catalunya (Lepidoptera: Lycaenidae)”. (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). Butll. Soc. Cat. Lep., 97: 63-81.

Programa de seguiment en conveni amb: Identificació

Com diferenciar Lampides boeticus de Leptotes pirithous

Dues de les blavetes més comunes a Catalunya són Lampides boeticus i Leptotes pirithous. Es tracta de papallones migrad o re s , que certs anys poden ser molt abundants a finals d’estiu. A causa del seu vol ràpid i nerviós, no sempre és possible examinar-les amb atenció, la qual cosa dificulta la identifi c a c i ó .

ampides boeticus i Leptotes pirithous o c u p e n mencen a florir. L’alfals (Medicago sativa) és la pre f e r i- q u a l s e vol ambient de Catalunya i apare i xen gai- da a l’estiu, mentre que a la tardor són la gatosa (Ul e x rebé en totes les estacions del CBMS. Ambdues p a rv i f l o ru s) i, per a L. pirithous, el romaní (Ro s m a r i n u s espècies són subtro p i c a l s1, polivoltines i incapa- o f f i c i n a l i s). Altres plantes freqüentment utilitzades són L 2 ces d’entrar en diapausa . Tret d’algunes excepcions, les Colutea arbore s c e n s, Lotus corn i c u l a t u s, Pisum sativum i dades del CBMS indiquen que són incapaces de sobre- Sp a rtium junceum, per part de L. boeticus, i Ly t h rum sa - v i u re a l’ h i vern a Catalunya3 i, per tant, anualment re- l i c a r i a, Me l i l o t u s s p p. i Tr i f o l i u m s p p., per part de L. pi - c o l o n i t zen el nostre país des d’Àfrica o el sud de la pe- r i t h o u s. A vegades es poden confondre fàcilment, com nínsula Ibèrica. Els primers exemplars s’acostumen a p. ex. quan els mascles de totes dues estableixen terri- detectar al juny-juliol; després se succeeixen diverses ge- toris sobre gatoses i interaccionen en vols acrobàtics. A neracions que permeten que les densitats poblacionals pa r t, els mascles de L. boeticus mo s t r en tendència al com- siguin importants a finals d’estiu i a la tard o r. Són molt p o rtament de h i l l - t o p p i n g i els de L. pirithous a selec- p o l í f a g u e s4, però a causa de la dieta antòfaga de les lar- c i o n a r, a la tarda, capçades d’alzines com a punt de tro- ves, les femelles només ovipositen en plantes que co- bada amb les femelles.

Lampides boeticus Leptotes pirithous cara inferior de fons cara inferior de fons beix, amb línies grisenc, amb línies blanquinoses visibles; dues blanquinoses i aigües grises taques negres envoltades visibles; dues taques negres de verd metàl•lic i taronja envoltades de verd a la base de la cueta metàl•lic i taronja a la base de la cueta blau violaci, més fosc blau violaci brillant

absència d’una banda blanca postdiscal ampla banda blanca ben definida al revers marronosa, amb difusió postdiscal ampla i de l’ala posterior blava basal i taques molt aparent marrons més fosques al revers de l’ala marronosa, amb difusió posterior blava basal conspícua 1 Larsen, T.B., 1986. “Tropical butterflies of the Mediterranean”. Nota lepid., 9 1-2: 63-77. © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T. 2 Martín Cano, J., 1984. “Biología comparada de & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). Lampides boeticus (L.), Syntarucus pirithous (L.) i Polyommatus icarus (Rot.) (Lep., Lycaenidae)”. Graellsia, 40: 163-193. Normalment, L. boeticus és més grossa que L. pirithous (però els exemplars petits de L. boeticus no són rars). La banda 3 Stefanescu, C., 2000. “El Butterfly Monitoring Scheme postdiscal blanca del revers de les ales posteriors, present en Catalunya: los primeros cinco años”. Treb. Soc. Cat. en L. boeticus i absent en L. pirithous, és el caràcter més útil Lep., 15: 3-46. per distingir-les. En una tercera espècie, Cacyreus marshalli, el revers recorda al de L. pirithous (per bé que a la base de 4 Munguira, M.L., García-Barros, E. & Martín, J., 1997. la cueta no hi ha taques envoltades de verd metàl·lic); l’an- “Plantas nutricias de los licénidos y satirinos españoles vers, en canvi, és marró uniforme i molt diferent. (Lepidoptera: Lycaenidae y )”. Boln. Asoc. esp. Ent., 21: 29-53. Identificació

Com distingir les blavetes Celastrina argiolus, Cupido alcetas i Cupido argiades

A la meitat septentrional del Principat, Celastrina argiolus es pot confondre amb dues espècies molt més locals, Cupido alcetas i C. argiades. El dimorfisme sexual, la forma de les ales posteriors i el tipus de comportament són trets útils per a una correcta identificació d’aquestes espècies.

argiolus viu sovint associada amb el bosc de la muntanya mitjana3. C. alcetas ha aparegut en 18 es- ribera i les bardisses1. Tanmateix, pel seu opor- tacions (20%) i C. argiades en 15 estacions (17%). Ten- tunisme i mobilitat, es pot trobar també als deixen a coexistir a les mateixes localitats, essent típiques C. ambients més àrids, l’alta muntanya i els parcs de prats i clarianes de boscos humits i vores de rieres. Són i jardins de les nostres ciutats (fins ara ha aparegut en el també polivoltines, amb dues o tres generacions entre 84% de les estacions del CBMS). És polivoltina i pre- la primavera i finals d’estiu. C. alcetas és una especialis- senta normalment tres generacions: la primera al fe- ta de Medicago lupulina mentre que C. argiades utilitza brer-abril, i les altres dues des de finals de primavera un rang més ampli de papilionàcies (p. ex. Trifolium pra- fins a finals d’estiu. Utilitza moltes plantes nutrícies2, per tense, Medicago sativa, Melilotus indica i Lotus cornicula- bé que durant l’estiu prefereix els esbarzers (Rubus tus)4. spp.). C. argiades i C. alcetas són molt més rares i viuen Constantí Stefanescu a les zones humides del nord del país, preferentment de

Cupido alcetas Cupido argiades Cara superior: Cara inferior: Cara superior: Cara inferior: mascle blau lilós, amb una fina banda blanc grisenc, amb punts mascle blau lilós, amb una fina banda negra blanc grisenc negra marginal; femella de color negres molt fins marginal; femella de color marró molt fosc, sovint platejat, amb punts marró molt fosc; fímbries blanques amb difusió blava basal més o menys extensa i una negres molt fins petita taca taronja a la base de la cueta

cueta a l’espai 2, precedida per un petit cueta a l’espai 2, precedida per dues taques taronges amb punt negre a la cara inferior sengles punts negres adosats a la cara inferior

Celastrina argiolus 1 Cara superior: Stefanescu, C., Jubany, J., color blau cel; Torre, I. & Páramo, F., 2007. les femelles “El paper bioindicador de les presenten una papallones a Catalunya”. extensa banda Cynthia, 6: 11-14. negra marginal a 2 Tolman, T. & Lewington, R., l’ala superior i al Cara inferior: 2002. Guía de las mariposas de llarg de la zona blanca, amb tonalitat España y Europa. 320 pàg. + costal de l’ala fímbries blanques interrompudes blavenca a la zona basal; 104 pl. Lynx Edicions, inferior per traços negres molt fins punts negres molt fins que Bellaterra. tendeixen a descriure un arc 3 Stefanescu, C. & Miralles, M., a l’ala superior. 1989. “Distribució i biologia de Strymonidia w-album (Knoch, C. argiolus acostuma a volar a una certa distància del terra, entre els arbres del bosc de ribera, les 1782), Everes argiades (Pallas, bardisses i les heures. Les altres dues espècies són típiques de prats humits i volen generalment a prop 1771) i Everes alcetas de l’herba i de les flors de papilionàcies que serveixen com a plantes nutrícies. El color blau cel és (Hoffmannsegg, 1804) (Lep. característic dels dos sexes de C. argiolus, mentre que la coloració marró de les femelles i la presència Lycaenidae Leach, 1815) a d’una cueta a l’ala inferior és un fet diferencial de C. alcetas i de C. argiades. A C. alcetas aquesta cueta Catalunya”. Butll. Soc. Cat. ve precedida, a la cara inferior, per un petit punt negre, mentre que a C. argiades ve precedida per dues Lep., 59 (1988): 35-53. taques taronges que inclouen petits punts negres. 4 C. Stefanescu, dades no © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa publicades. (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).

Programa de seguiment en conveni amb: Identificació

Com diferenciar Glaucopsyche alexis de Glaucopsyche melanops

Entre les papallones que volen a la primavera i són confoses sovint destaquen Glaucopsyche alexis i G. melanops. Encara que totes dues conviuen en moltes localitats i apareixen durant les mateixes dates, es poden distingir al camp sense gaires dificultats a partir de certs caràcters molt constants.

la u c o p s y che alexis i G. melanops són dues blavet e s bada, Anthyllis cytisoides, i altres papilionàcies afins a les pr esents en diversos ambients de bona part de Ca- ginestes. G. alexis pre f e r eix ambients més humits, per bé talunya. Tot i coincidir freqüentment (p. ex. fins que pot aparèixer escassa en indrets àrids de la franja li- Gara s’han detectat conjuntament en 20 estacions toral i prelitoral. No coneixem dades concretes sobre plan- del CBMS), pref e re i x en hàbitats i plantes nutrícies dife- tes nutrícies a Catalunya, però a la bibliografia se citen rents. G. melanops és habitual a les màquies i brolles me- fidedignament les papilionàcies Adenocarpus complicatus, diterrànies, i assoleix densitats elevades en punts de la D. pentaphyllum, Genista florida, Hed y s a r um humile, Me- Serralada Litoral (p. ex. al Garraf i a la Conreria); es va dicago sativa, Ono b r ychis saxatilis i O. viciifolia de diver - fent més rara cap a l’interior i en la zona eurosiberiana, i ses localitats ibèriques1. Totes dues volen en una sola ge- arriba a desaparèixer totalment de les zones subalpina i neració primaveral, al març-maig (fins al juny, en el cas alpina. Les plantes nutrícies més utilitzades a Catalunya de les poblacions pirinenques de G. alexis). La hiver n a - són la botja, Dor ycnium pentaphyllum, i possiblement l’a l - ció té lloc en la fase pupal2.

Glaucopsyche alexis Glaucopsyche melanops amb línia negra marró, però amb amb línia negra marró, però amb marginal d’1-2 mm difusió blava basal marginal d’1-2 mm difusió blava basal d’amplada variable d’amplada variable

cara inferior de color cara inferior de color grisenc marró grisenc al revers de les ales la cinquena taca anteriors i posteriors, postdiscal del revers de presència de dèbils la cinquena taca post- l’ala anterior està més marques blanquinoses discal del revers de l’ala desplaçada cap a la cel.la entre les taques anterior no està negres post discals i desplaçada cap a la cel.la el marge alar

la sisena taca negra postdiscal del revers de l’ala posterior no està més la sisena taca negra postdiscal del revers de l’ala desplaçada cap a la base de l’ala posterior està més desplaçada cap a la base de l’ala

l’extensió d’escates blauverdoses a la base del revers de l’ala posterior © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. normalment és molt aparent Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).

Les diferències entre ambdues espècies es troben a la cara inferior: presència/absència de marques 1 Munguira, M.L., García-Barros, E. & Martín, J., blanquinoses entre les taques negres postdiscals i el 1997. “Plantas nutricias de los licénidos y satirinos marge alar, coloració general i extensió de les escates españoles (Lepidoptera: Lycaenidae y Nymphali- blauverdoses basals. En totes dues espècies, les taques dae)”. Boln. Asoc. esp. Ent., 21: 29-53. negres postdiscals presenten gran variabilitat quant a mida i nombre; no són rars els exemplars amb un reduït 2 Martín, J., 1981. “Similitudes biológicas y diferen- nombre de taques de gran mida, ni tampoc aquells amb cias ecológicas entre Glaucopsyche alexis (Poda) y una absència total de taques a les ales posteriors. Glaucopsyche melanops (Boisduval) (Lep. Lycaeni- dae)”. Boln. Estac. centr. Ecol., 13(26): 85-92.

Identificació

Com diferenciar les blavetes Polyommatus icarus, P. thersites i P. escheri Dins del grup de les blavetes, la molt comuna Polyommatus icarus es confon sovint amb dues espècies amb distribucions molt més locals, P. thersites i P. escheri. La disposició dels punts negres del revers de les ales, així com diversos trets de la seva biologia, són caràcters útils per distingir-les amb fiabilitat.

icarus, possiblement la blaveta més comuna de successió de tres generacions (fins i tot quatre, la pri- Catalunya, apareix en tota mena d’hàbitats i en mera) des de març-abril fins a setembre-octubre. P. es- qualsevol itinerari del CBMS. És oportunista i cheri té una fenologia essencialment univoltina, amb una P. pot viure en ambients ruderals i fortament an- generació amb un màxim al juny-juliol (segons la loca- tropitzats. En canvi, P. thersites i P. escheri, que tenen litat), però també amb escassos exemplars més prime- distribucions molt més locals i que sovint coincideixen rencs i tardans. P. icarus utilitza un gran nombre de pa- en l’espai, es troben preferentment en àrees muntanyo- pilionàcies per fer la posta, amb preferència pels gèneres ses amb substrat calcari. Fins ara, han aparegut en un 20- Trifolium, Medicago i Lotus1,2. P. escheri és una especia- 30% de les estacions, i han assolit les màximes densitats lista d’Astragalus monspessulanus, mentre que P. thersites en zones de la Catalunya central i en serres àrides (p. ho és d’Onobrychis spp.1. Les larves de totes tres s’asso- ex., Montmell, Garraf i Sant Llorenç del Munt, i am- cien freqüentment amb diverses espècies de formigues i bients secs dels Prepirineus i Pirineus). P. icarus i P. ther- hivernen a mig desenvolupament3. sites són polivoltines, i es poden veure en vol en una Constantí Stefanescu

Polyommatus icarus Polyommatus escheri Cara superior: mascle de Cara inferior: Cara superior: mascle de color blau celeste elèctric; Cara inferior: color blau celeste fosc; mascle de color gris o femella marró, a vegades amb escates blaves basals, i mascle de color gris pàl.lid, femella marró, amb extensió marró, amb escates generalment amb una sèrie completa i ben visible de contrastat per taques negres i variable d’escates blaves basals d’un blau grisenc i taques taronges submarginals taronges ben conspícues; sobretot a la zona basal taques taronges femella marró, amb submarginals, poc taques taronges marcades a les ales submarginals anteriors; femella marró, refo rç ad e s ǩ amb les taques taronges internament submarginals més visibles i externa per taques negres 2 punts ǩ Ǩ negres discals part terminal de les venes taques taronges absència (a vegades ennegrida, i que arriba a submarginals amb forma dels punts Ǩ reduïts a un) penetrar lleugerament en de “V” i amb punts negres negres discals les fímbries blanques ben marcats

Polyommatus thersites 1 Munguira, M.L., García- Cara inferior: Cara superior: Barros, E. & Martín, J., mascle de color gris o mascle de color 1997. “Plantas nutricias de marró, femella de color blau celeste fosc; los licénidos y satirinos marró; taques taronges femella marró, amb españoles (Lepidoptera: submarginals ben extensió variable Lycaenidae y desenvolupades i de d’escates blaves a Nymphalidae)”. Bol. Asoc. tonalitat viva, sobretot la zona basal esp. Ent., 21: 29-53. Ǩ a l’ala posterior ǩ absència dels 2 Stefanescu, C., Peñuelas, J. aspecte avellutat i blanquinós a la part basal i punts negres & Filella, I., 2007. “Les discal per la presència de l’androcònia discals papallones com a bioindicadors dels hàbitats Mentre que P. icarus és una espècie ubiqüista, P. escheri i P. thersites són molt més rares i viuen en poblacions a Catalunya: l’exemple dels locals que ocupen ambients similars, zones obertes més aviat àrides i de caràcter calcari. prats de dall i les pastures La presència d’un o dos punts negres discals al revers de l’ala anterior és exclusiva de P. icarus (només del Parc Natural dels excepcionalment apareixen exemplars sense punts). Altrament, P. icarus i P. thersites són molt similars quant Aiguamolls de l’Empordà”. a mida i coloració. P. escheri és generalment més gran i els mascles tenen una tonalitat blava molt elèctrica, Butll. Inst. Hist. Nat., 73: prou distintiva. A més, les taques negres i taronges del revers de les ales acostumen a ser clarament més 139-162. grans i contrastades que en P. thersites. P. escheri apareix invariablement associada a Astragalus monspessulanus, i penetra més que no pas P. thersites als ambients subalpins i, fins i tot, alpins. Els mascles 3 Tolman, T. & Lewington, R., de totes tres espècies visiten abeuradors, un comportament especialment freqüent en P. escheri. 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa pàg. + 104 pl. Lynx (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). Edicions, Bellaterra.

Programa de seguiment en conveni amb: de color marró fosc à C rees basal idiscal ataronjat travessat per una a C r a a r s a s trama marró fosc s u P. aegeria més rara inoméssurtenalgunsitineraris. en vol, sónfàcilsdediscriminarpelseuaspecteiperlesseves preferències d’hàbitat. P. aegeria de de ment pupil·laten tota l’alaenlaprimera inomés lacel·laensegona, iper l’ocelapical doble- rior domina elcolormarró ino elgris. Elsmascles de la partcentral de l’àrea submarginal éslleonada; ienelrevers de l’alaposte- de l’alaanterior éslleugerament còncau ienl’alaposterior una mica dentat; rencien perlamida méspetitailacoloració mésfosca de lasegona. femelles de i discalde lesales anteriors uniformement marrons. Ladiferenciació entre les s en un15%delaseva mida.) (Tolman, T. R., 2002.Lynx &Lewington, Edicions, Barcelona). (Il·lustracions reduïdes © Il·lustracions, Richard 1997. Lewington Catalunya (hihaunacitarecent iexcepcional deMenor- versal, Prelitoral iLitoralalgunesmuntanyes delsudde neu iPrepirineu i,méslocalitzada,perlesserralades Trans- vades (comportament de vades (comportament ara talussosimargesdecamins,especialmentenzones ele- llocs assolellatsisecs,sovint mancatsdevegetació, com vament lesclapesassolellades tancats, ombrívols ihumits,onelsmasclesdefensen acti- P p Com distingir u e p L. petropolitana r e i o r marge extern còncau; àrea i r o

r submarginal ataronjada Lasiommata maera . : fons marró i les : ocel apical litzar elsmateixos hàbitats: les illesBalears. Tanmateix, noacostumenauti- des delacostafinsal’alta muntanya,itambéa aegeria L. megera bipupil Lasiommata i com el mascle, però L. megera C L. maera · es diferencien de lat amb àrea discal a r ata i a i s L. megera s L. maera postdiscal per ona a njad ro u taca taronja taca p or de a l e d ra fo . Elsmascles de es diferencien perquè enlaprimera elmarge extern e Pararge aegeria r cel i o hilltopping r · apareixen enpràcticamenttoteslesestacionsdelCBMS.Tot ilaseva semblança la

és possibleperlalínia discalquetravessa Guía delasmariposasEspaña yEuropa : transversal ala L. megera 2 arriba al marge es troben pertotCatalunya, intern de l’ala . cel L. maera · banda la que no central, pupil L. maera aag aegeria Pararge marró amb marbrejat grans, formats per unpunt negre sinuoses; sèrie d’ocels postdiscalssinuoses; d’ocels sèrie ) C posterior color de molt petits, sovint 1 sèrie d’ocels de l’àrea postdiscal a C perquè presenten lesàrees basal ; reduïts apunts grisenca; línies transversals marge dentat; r a P. aegeria a L. megera i vermellós r groguenc dos anells concèntrics anells dos i està estesapelPiri- a i n i i f i n f e L. petropolitana L. maera r e · lat de blanc, voltat de i r o i r o ocupa llocs : ala r : ala posterior prefereix i elsdos sexes L. petropolitana banda postdiscal lleonada (no existeix en totes les apareix una taca en altres només espècies; androcònia molt visible, més que es dife- en les altres espècies fosques; ala posterior marró fosc amb marró lleonat amb bandes transversals C a aegeria r menten dediferents gramínies a principid’estiu. s’ali- Comlaresta desatirins,leslarves ciats. i total’hivern siaquestéssuau),sensepicsdevol diferen- ria politana és bivoltina (abril-maigijuliol-agost)i,pelque fa a amb unadensitatd’individus creixent. En canvi, tres generacionsdesdelfebrer finsal’octubre-novembre, lunya, aparegut enun22%delesestacionsdelCBMS.ACata- ca a taques lleonades postdiscals s 3 s ). Utilitza hàbitatssimilarsalsde és polivoltina iapareix alllargdetotalatemporada (fins C u p marró fosc; sèrie de taques ataronjades a ) e L. megera r 4 3 2 1 r a L. petropolitana Lycaenidae nutricias de loslicénidos ysatirinos españoles ( Munguira, M.L.,García-Barros, E.&Martín, J.,1997.“Plantas (Lepidoptera: Rhopalocera)”. papallones diürnes peraMenorca ilesillesBalears “Noves citesde Carreras, D.,Jubany, J.&Stefanescu, C.,2004. aegeria seasonal decline inthe speckledwoodbutterfly ( Wickman, P. O. &Wiklund. C.,1983.“Territorial defence and its of weather and male density”. in ahilltopping butterfly, “Dynamics of mate-searching behaviour Wickman, P. O., 1988. i o s , totsemblaindicarqueésunivoltina ivola només s encara nohaestatdetectadaalCBMS. r u : ala anterior de color p P. e i r (absent en P. aegeria iL. maera) )”. i taca ataronjada amb ocel en s1 o r Lasiommata també éspolivoltina, inormalmentpresenta Lasiommata petropolitana : àrees basal idiscal de color Anim. Behav. y postdiscals Lasiommata megera Nymphalidae només viuala Vall d’Aran. , 31:1206-1216. )”. Lasiommata megera Bol. Asoc. Esp.Ent. 4 Butll. Soc. Cat.Lep. . Zool. J.Linn.Soc. assoleix el marge intern de l’ala C dues bandes transversals bandes la a dues cel a r grisenc, amb línies transversals a fosques sinuoses; sèrie d’ocels · la, la segona de les quals L. megera i i n f L. maera e postdiscals petits, formats r i o C r transversals sinuoses; sèrie a (L.): the effects formats per unpunt negre : ala posterior de color de color gris fosc; línies d’ocels postdiscalsd’ocels grans, r central, pupil , 21:29-53. spp. Identificació Lepidoptera: , 93:357-377. a i finsaraha , 93:35-41. Pararge Jordi Dantart i voltat de dos cercles i n per unpunt negre f L. maera L. petro- e és molt central, pupil P. aege- de blanc,de voltat r d’un sol anell i concèntrics o r : ala posterior · lat de blanc, · lat Cynthia 23

Identificació

Com diferenciar les espècies de Coenonympha A Catalunya hi ha quatre espècies de Coenonympha. La més comuna és C. pamphilus, present en més de la meitat dels itineraris. C. arcania i C. dorus són també bastant habituals; per bé que la primera prefereix els ambients humits i la segona els àrids, poden coincidir i arribar a confondre’s. C. glycerion és molt més rara, i es distingeix fàcilment de les altres pel dibuix del revers de l’ala posterior.

a biologia d’aquestes papallones és similar. Les talunya, on arriba a ser molt abundant, però en zones me- larves, que hivernen, s’alimenten de diverses gra- diterrànies també pot viure als ambients més frescals. C. mínies1. Tret de C. pamphilus, són univoltines i vo- dorus ha paregut en 29 estacions (36%), amb una forta L len principalment des de finals de primavera fins preferència pels ambients àrids. Assoleix la màxima den- a mitjan estiu. C. pamphilus ha aparegut en 42 estacions sitat en algunes muntanyes de la serralada Litoral i en del CBMS (53%). És l’única espècie del gènere present zones interiors com ara el Bages. Arriba també als Piri- a les illes Balears2 i, encara que escassa, es compta als dos neus, on queda restringida als indrets més secs. C. glyce- itineraris de Menorca. Viu en prats més aviat humits, rion (que a Catalunya està representada per la subespè- des del nivell de mar fins a l’estatge alpí, i presenta dues cie iphioides) és la més rara. Viu en poblacions isolades o tres generacions que se succeixen des del març-abril fins en zones d’alçada intermitja del Pirineu i Prepirineu, i setembre-octubre. C. arcania és la segona espècie més co- molt localment als Ports de Tortosa. Fins ara només ha muna, i ha aparegut en 37 estacions (46%). És pròpia del estat detectada en 5 estacions (6%). domini centreuropeu i de les muntanyes del sud de Ca- Constantí Stefanescu

Coenonympha pamphilus Cara inferior: ala Coenonympha arcania Cara inferior: ala anterior de color ǩ Ǩ anterior de color lleonat, ǩ Ǩ excepte l’àpex grisenc i lleonat, amb l’ocel a amb l’ocel ben marcat; l’àpex sovint molt reduït; ala posterior grisenca, ala posterior marró- amb la part basal més grisenc, amb una fosca, i ocels poc banda blanca molt visibles o absents ampla i irregular ǩ ǩ Cara superior: color marró Cara superior: ala anterior de color banda blanca amb 4-5 (a lleonat amb ocel poc marcat sovint amb banda postdiscal més lleonat però amb una extensa banda vegades 2-3) ocels externs a l’àpex de l’ala anterior clara a la part central de l’ala marginal negrosa; ala posterior fosca, de mida desigual, i 1 d’intern amb una estreta banda marginal al començament de la sèrie lleonada en la zona de l’angle anal Coenonympha dorus banda blanca amb el ocels grossos i encerclats primer ocel al costat Coenonympha glycerion de blanc, en arc regular i ǩ Ǩ ǩ intern, el segon i amb una taca ǩ tercer externs, i Ǩ ǩ blanca interna un nombre variable entre el ocels d’ocels dins de segon i el negres la banda tercer de visibles a la sèrie l’ala posterior Cara superiorǩ: Cara superiorǨ: Cara inferior: ala anterior de amb l’ala anterior de color marró Cara superiorǩ: Cara inferior: color marró molt de color marró grisenc amb una ala anterior de color marró fosc, més clar ala anterior de color fosc; ala posterior lleonat i amb una ampla banda prop de la costa i de la zona basal; ala lleonat, amb la part blanca a la zona amb la meitat banda marginal posterior uniformement fosca, resseguida apical grisenca i amb postdiscal i interna fosca i la fosca ben aparent l’ocel poc visible; ala submarginal. per una estreta banda marginal lleonada meitat externa Cara superiorǨ: posterior grisenca i lleonada ala anterior més clara amb una estreta banda marginal lleonada

En general, aquestes espècies ocupen hàbitats diferenciats, però en algunes localitats muntanyen-

ques més aviat seques no és difícil que convisquin. C. pamphilus es diferencia ràpidament de les 1 altres tres per l’absència d’ocels conspicus al revers de les ales posteriors. En C. glycerion aquests Tolman, T. & Lewington, R., 2002. ocels són de mida semblant i es disposen formant un arc regular, mentre que en C. arcania i C. dorus Guía de las mariposas de España y són de mida variable i es disposen de manera molt diferent. El dibuix de l’anvers alar és també un Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx caràcter molt útil per separar C. dorus de la resta d’espècies. Totes presenten un cert dimorfisme Edicions, Bellaterra. sexual, que és particularment notori en C. dorus. 2 Pons, G.X., 2000. Les papallones © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T. & Lewington, R., diürnes de les Balears. 87 pp. 2002. Lynx Edicions, Barcelona).(Il·lustracions reduïdes en un 10% de la seva mida.) Edicions Documenta Balear, Palma.

Programa de seguiment en conveni amb: Identificació 19

Com diferenciar les espècies de Pyronia Entre les papallones més comunes a la xarxa del CBMS i més abundants en molts itineraris trobem Pyronia bathseba, P. cecilia i P. tithonus. Encara que els ambients que prefereixen varien en cada cas, amb una certa freqüència coincideixen en l’espai i el temps. Això pot crear confusió, si bé totes tres tenen certs caràcters morfològics que permeten identificar-les amb total fiabilitat.

yr onia bathseba s’ha detectat al 70% de les estacions; tines. P. bathseba comença a volar a l’abril-maig i té el màxim pre f e r eix alzinars amb pluviometria intermèdia, però poblacional al maig-juny. P. cecilia ap a r eix al juny i arriba a la a vegades també abunda als ambients centre e u ro- màxima abundància al juliol. A la zona mediterrània, P. ti- P peus. P. cecilia (l ’única present a les Balears) ha apare- th o n u s té un període de vol semblant al de P. cecilia, però a la gut al 77% de les estacions; abunda en alzinars i màquies xe- muntanya mitjana apareix al juliol i assoleix la màxima ròfiles, però manca de les zones fredes i plujoses. P. tithonus abundància a l’agost. Durant l’o voposició, les femelles s’a t u - ha aparegut al 58% de les estacions; pref e r eix la muntanya ren a les herbes i deixen caure els ous entre la vegetació. Les mitjana eurosiberiana, és rara a l’ambient mediterrani i és ab- e rugues s’alimenten de gramínies, sobretot del gènere sent de les terres àrides. Tot i aquestes diferències, coexistei- Brac h y p o d i u m 1. A Catalunya, hem observat ovoposicions de xen sovint P. cecilia/P. bathseba (al 62% de les estacions), P. ti- P. bathseba i P. cecilia so b r e B. ret u s u m , i de P. tithonus so b r e th o n u s / P . bathseba(52%), P. tithonus/P. cecilia(43%), P. tithonus/P. gespes dominades per Po a s p. i Cynodon dactylon. Ta m b é ce c i l i a / P . bathseba (32%). Hiv ernen com a larva i són univol - hem trobat larves de P. bathseba so b r e B. phoenicoides2.

Cara superior: color Pyronia tithonus Pyronia cecilia uniformement ataronjat, Cara superior: excepte el marge ample i l’àrea color uniformement ataronjat, basal de les ales posteriors, de excepte el marge ample marró fosc color marró fosc

Cara inferior: coloració marronosa amb tints Androcònia de color marró Cara inferior: vermellosos i groguencs fosc però conspícuament sense ocels ni punts, Androcònia de partida per les venes amb alternança d’àrees color marró fosc Zona discal ataronjades marronoses amb altres ininterrompuda groguenca que de blanques grisenques per les venes inclou normalment 3-5 ocels reduïts a la pupil.la blanca Cara superior: en la femella, més uniformement ataronjada, encara Pyronia bathseba que a vegades la zona basal també és fosca Cara superior: en el mascle, meitat externa de l’ala anterior de color ataronjat; meitat basal de Tant en el mascle color marró molt fosc com en la femella presència de tres ocels a l’àrea © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. submarginal de l’ala Guía de las mariposas de Banda discal de color crema, posterior España y Europa (Tolman, T. resseguida externament per ocels & Lewington, R., 2002. Lynx .l Edicions, Barcelona). molt visibles amb pupil a blanca

Totes tres espècies mostren un fort dimorfisme sexual, tant per les androcònies dels mascles, com per la mida clarament més grossa de les femelles. La forma de l’an- 1 Munguira, M. L., García-Barros, E. & Martín, J., 1997. drocònia i el disseny del revers de les ales posteriors són els trets més útils per dife- “Plantas nutricias de los licénidos y satirinos españoles renciar P. cecilia de P. tithonus . P. bathseba es distingeix fàcilment de les altres (Lepidoptera: Lycaenidae y Nymphalidae)”. Boln Asoc. dues, tant pel dibuix de la cara superior com pel de la inferior. La banda crema del esp. Ent., 21: 29-53. revers de l’ala posterior recorda remotament la de Coenonympha arcania, però un examen atent allunya tota possible confusió entre les dues espècies. 2 C. Stefanescu, dades no publicades. C pr ogr essi va men test r eta de la c osta amb ba nda postmediana tar on ja da a pupil r al mar ge dorsal, amb tr es ocels bandes postdiscals de color C f erruginoses iocel s pupil a vermel ós iocels negr es

a s r . u la ts ; posteriors a mb ta ques a tal dr et ilrevrs d e lsapotriors ambl banda postdicl més clara quelr esta. enmr e t x ra g e l e b m a ir e t s s r o p s e l a s e l d me t s o ip d e na s e s e u q a t s e l d, l ma s r o ra g e l a a t s o c d’ una apare nça ma t, en apical—, està desplaçt cap enfora. També pel revrs de les ales posteriors, que és fosc, ambmés—el tercer e l aprqueix an i, dsego onet é la ercol·inmalmen ealsnqu , trt e pr sa Qu ales anteriors. distntives la tac leonada de la cel·a i les bandes postdical amples i groguenqs de les s e l l r e a p s e l n e s o p re b o s s e è u q n e Tenen períodes de vol diferents que facilten la identif caió, except en les èpoques de l’any Pir les q p Ere T( © e l zo v de E T de d’a l e Com pupil n u a

e c i t r e n eoridasE. ra ol s I Er r nes d l ti l· u te cta imeres d s o r g e m bia man, n 1 que an i p lu i n a o eb . rin neu i el Pr lat s de blanc e st r s Serral 5 ue es r ne ver : rac ia l a t a t i es % d

i st T. f osca; a les an teriors o de e m t n e m io . s r s & or sal e l : ria ns, e se s e r o qu f osca, amb L pen idas e l a ada que ens vénen al c o Eri b e epi d’ a

banpostmdanla s’etredia teriales són ladatrenanque orsles de onjady a , e a un e Richar ct seva poden i wing E. tria n u n 6- n e t dife e inc e i a l b o p s ors el a p u sty ra tany m Tran s e d l a t n ton mas d Le a en gne ida. , t a no rt e epir , R. . E. tri aria la ts g n a r n u otes t a a mi ) lou 1 wing sv s l e t ha 10 sís dels i é tro , i p í o i c E. meolans ers s la més 200 pap ine a ton rencia l tjan % d ’ ac . 1 res só n conegud es d a pa 2. mar ge xt ern de les taque s s n D a postmedian es bar l. 1 6 e , i molt fosc i d ’asp ecte sed ós e n Lyn tal a tdr et 1 0 0 2 u, 997 , regu t A al tr e s ocels negr e s (aspect e ma t); z ona postdiscal i t l a p a subme Potr s C col l a e apicals x p e o a pos teriors marb r e jades de taq ue s m l . amb b anda postdical f err uginosa; s s e a c r locali Edicions, ones C . G mé s clar a (especialm en ten le s ai r a i r t ta ci - àp ex grisac; pi osteriors ma rbr e jad es line als pèc e n i r i P r Femel es a mb la t ona lita t més clar a a se separen perquè la primera presnta tres ocels apicals, n e . 2 és uía de las mariposas a amb la banda postdiscal més clar a. e r t q amb ba nda postdical f e rruginosa i a

u r i c è u n otes , 0 5 2 a s s la n i d on s . f E

ies. L ap. s c i - tzada ó i f e n . dite x m 0 sn a l o e m B

emblemà f r es tr l a u l a arx e C i arcelona). e o onc d le r A i D’aq a t més r a r l e i e d altr f emel es) el rr : i , ria o a a

f osca; ales an teriors i l’ú ània n r CB MS t C del en é b m a 7 : l es , que a r t

atalun ya tenim una nombrosa r e n i r i p Pe r i f osca; a les an teriors baixes i les úniques ’alg unes lo Pi

ues de E 0 0 (I sn a l o e m nica tren sí CB l l , l del r ·l s

i u tiq qu - sp u e n st es . 1 tes, aña i a z t i n o l o c l a r r e S a Prep MS rac qu e 4 distribueix ma nten en ues d espèci totes les altres h ions - y 0 0 e sa d i r o e n i E. meo lans Eur . É an F . u n a banda clara E.

ca pos tdiscal iri re h op e m m o s u duï lita ts e neu, a triaria ores e muntanya les ad a stat ar o des

n sé le n E . n a . E ls trets dist intiu s en g y t s i p e . E , s e Er de Cen a d’ s a m ’ d so Mo 0 0 6 i r p E. gè del es a t a b f osca; tac a l eonada la cel ma pos tdiscal gro guenca, pr ogr es sivamen t eb c n g t l f osca; es tr eta de la costa l mar ge dorsal. re ntse que mantenen pob i d . í s t 2 - o i epistyg postdisc als de c ol or vermel ós i t i

ocels ne gr es pupil C ra a C tot C p i s s ig a u 5 . t a a l a l exc r d . i ( a p r d n r i

d a r amb 4- 5 ocels pupil e a 0 0 a Mo d , y, banda pos tdiscal f errugin osa

v

nó s

s l

s l el e s . E E s a se ’ E

u us rinc u u

i rebia m l p rebia Er s P p s p m : i E. e ne e iva a e n é t s e o e n r o gè E r e t nè e r r , ipi i i o . i n bi o o s t n , me a m rb m e 3 2 1 r s) epresent r r e e r de laF T D q N B requixen m htp:/ Es e

E ; olm i p : o uelqs Lépi a

de j i antar, J arc el, J.192“ pist (

r . T i f p ( sa d f osca; band es a . r . E e n añ a t n olans

y t s ida . s n l són, elona: Inst s la ts de blanc an, T. & a l ne tp ote a a

uliol y

S . F ranc é

l o e m , p ic en g y g a s es a o or hn.i a l ne r E n , p s s ., 208“ i l a ’ u q im n t tuc són . e (2 m e r t x e ’ l t lat s segur ament, a l b o ro ; e id Lew é m e ec.c ue a l vo pa a . E. M dopt r esur la; banda av lacions ació d r n e m er a e i n ituc Sur lapst as o . i o a , parti at 3 s uni s ingt r e

r i c , 20 Po ères (Rhopa ) r p s decon /pdf

) ió Cat : , a n a rd a t Erebia p al : a e d i e s n o ar

e t e on, R. pà m o e)” a volt ; E. meolans lan

e m n g ’aquest grup de E.t r o o . PROT b ix . al

ter cer ocel L

e i r + e d i i N a for ine dos ocels desplaç at s e 1 u a ci n. bel l euge ramen tmés cl ara (especia lme nt Erebia 20. n C , d enf ora apicals , rç rvaci 0 a té _IN n st ar a l n a e r p e D a l e d l a t n l eonada loc sobr e la d’H iaria 4 (aspecte sedós) izona postdi sc al amb ba nda postdi cal f er ruginosa; i d s y r e

C t p

a cel marbr ej ade s de gris cendra, amb taca

g dus

l u j e d l a n i f e d a r posteriors de color u nifo rme r a l a V_IC i h er c a a p l ne jun ó aC

e e f .

ol de les ist g t onalita tf erruginosa ; àpex r del a Guía de i la banda discal mé s f osca i n . L l i r b a ., 13:29-70 n ” la ogi ) d a el re y . In: iv c t r òri 3 f a g HN nx

. a grisac; lei s pos teriors i s at y f e n u s d- er a r g s t n que pa a

en les f emel es) _208(we f E r aluny 70 N venes mé s clar es són t l d Inv Identifi ne i i , m l u ins e l o r a i e c Jordi Dantr i as m e tur r r 0- i t t l e

n on est : i i u o rteb é xd a pr f osca; a les an teriors a a 2. r i n lú ’ s s, en d [e l. i bi m aripos de : i n í m n n i B n ale s an teriors de 00 b).pdf ats que ef in olgi édite al el líni (1) l a incipi a l l o i a 0 m e d gun l ói s s t d a e e s e r anée cai ]. ac rr

de al a e a , l . ó

Cynthia 23 Identificació 23

Com diferenciar les espècies del gènere Erebia (2) Cynthia Entre les espècies d’Erebia que a Catalunya es troben relegades al Pirineu, E. euryale, E. manto, E. pronoe i E. oeme són les que poden arribar a volar en cotes més baixes, des de la part superior de l’estatge montà fins al subalpí. Totes quatre són relativament localitzades i no ofereixen greus problemes d’identificació atenent a caràcters morfològics.

rebia manto i E. pronoe mantenen poblacions aïllades parcialment colonitzats per la vegetació; E. oeme és típica de (però a vegades abundants) entre els 1.600 i 2.100 prats humits i torberes. Totes quatre són univoltines. E. oeme m, a la Vall d’Aran,1 on la xarxa del CBMS no manté vola des de mitjan juny fins al juliol;E. euryale i E. manto són E encara cap estació. E. euryale i E. oeme, en canvi, pròpies del juliol; E. pronoe, la més tardana, apareix a final de també ocupen la Vall d’Aran, però s’estenen més enllà, fins juliol i a l’agost. Aquesta última té un cicle biològic anual, però al Pirineu Oriental, al Ripollès,1 entre 1.400 i 2.100 m. La les altres tres tenen cicles biennals en què les erugues hivernen primera ha estat detectada en dues estacions del CBMS i tres dos cops; això pot determinar que les densitats poblacionals del BMSAnd; la segona ha aparegut a l’estació de Sant Mau- oscil·lin en anys alternats depenent de les localitats.2 Com a rici i també a la de Sorteny, a Andorra. Pel que fa a l’hàbitat, plantes nutrícies s’han citat diferents gramínies (sobretot dels E. euryale i E. manto estan força lligades a les clarianes dels gèneres i ) i ciperàcies (Carex spp.).3 boscos de coníferes; E. pronoe prefereix pendents pedregosos Jordi Dantart Fímbria Erebia euryale escacada de Erebia pronoe blanc i negre F C Marge de les F C ales posteriors lleugerament f istonat Cara superior: Banda postdiscal molt fosca; blanquinosa o dos ocels groguenca bessons a l’àpex de l’ala Cara superior: Cara inferior: anterior molt fosca; bandes postdiscals marró fosc en els mascles; més clara en Cara inferior: vermelloses; ocels normalment cecs les femelles, amb una característica banda ala anterior fosca amb banda postdiscal blanquinosa o groguenca postdiscal ferruginosa; ala posterior bruna, marbrejada de negre, amb banda postdiscal grisàcia

Erebia oeme Banda postdiscal grisàcia Dos ocels bessons apicals Sèrie d’ocels F C fo r m a nt un arc Erebia manto F Cara inferior: C marró molt fosca; ocels absents; en les femelles taques blanquinoses vestigials a la zona postdiscal de les Cara superior: Cara inferior: ales posteriors molt fosca; ocels pupil.lats marró fosc uniforme i sedós; de blanc i voltats de taronja ocels pupil.lats de blanc i voltats de taronja Cara superior: negra o marró molt fosca; taques i ocels absents

E. euryale pot distingir-se de la resta d’Erebia pirinenques per la fímbria de les ales, pel marge de les ales posteriors, lleugerament fistonat, i per les bandes postdiscals 1 García-Barros, E., Munguira, M. L., Martín ferruginoses, d’amplada i extensió variables, amb ocels negres normalment cecs. Cano, J., Romo Benito, H., Garcia Pereira, Al revers de les ales posteriors de les femelles, la banda postdiscal blanquinosa P. & Maravalhas, E. S., 2004. “Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibèrica e o groguenca és distintiva. Al Pirineu E. manto és representada per la subespècie islas Baleares (Lepidoptera: Papilionoidea constans, negra i amb taques i dibuixos absents o vestigials. La subespècie pirinenca & Hesperioidea)”. Monografías Soc. ent. d’E. pronoe, anomenada glottis, és molt fosca, amb la banda postdiscal molt reduïda aragon., 11: 1-228. i només dos ocels apicals ben definits; al revers de les ales posteriors presenta una 2 característica banda postdiscal grisàcia. E. oeme té l’anvers de les ales negre i el Ligue Suisse pour la Protection de la Nature, 1987. Les papillons de jour et leurs biotopes. revers marró molt fosc, uniforme i d’aspecte sedós; els ocels són sempre pupil·lats xi + 512 pàg. de blanc i voltats de taronja, i són característics el parell apical, a l’anvers de l’ala anterior, i la sèrie de cinc ocels que formen un arc, al revers de les ales posteriors. 3 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra. (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). Identificació 23

Com diferenciar les espècies del gènere Erebia (3) Cynthia A mesura que guanyem altitud en el Pirineu trobem noves espècies del gènere Erebia. Aquí tractem dues parelles conflictives, E. rondoui – E. cassioides arvernensis i E. pandrose – E. sthennyo, pròpies dels estatges subalpí i alp.

es úniques que a hores d’ara han estat detectades a i Andorra i la segona per la Vall d’Aran. Al Pallars Sobirà la xarxa del CBMS-BMSAnd són E. rondoui (abans es troba la frontera entre les seves àrees de distribució. Les considerada subespècie d’E. hispania, endemisme quatre espècies viuen en prats alpins i subalpins i pendents de Sierra Nevada) i E. c. arvernensis, que en principi herbosos entre tarteres. Totes són univoltines. La parella E. L pandrose E. sthennyo no apareixen juntes a la mateixa localitat. La primera viu – és més primerenca i sol volar des de entre 1.600 i 2.500 m al Pirineu Oriental (del Ripollès a la segona meitat de juny fins a primers d’agost. E. rondoui la serra del Cadí), al Pallars i a la Vall d’Aran, però sembla vola de juliol a agost i E. c. arvernensis de juliol a setembre. absent al nord de la Cerdanya i Andorra. La segona vola E. pandrose i E. sthennyo tenen cicles biennals i les altres entre 1.800 i 2.900 m des de la Cerdanya fins al Pallars, dues cicles anuals. Les plantes nutrícies d’aquesta última són i sembla absent a la Vall d’Aran. Tampoc coexisteixen E. desconegudes;1 E. pandrose utilitza Festuca, Poa i Sesleria; E. pandrose i E. sthennyo, que normalment es troben per sobre rondoui, Festuca ovina i E. c. arvernensis, Nardus stricta.2 de 2.000 m. La primera està estesa pel Ripollès, la Cerdanya Jordi Dantart

banda postdiscal Erebia cassioides dos ocels apicals, pupil.lats de blanc poc definida i curta, dos ocels apicals Erebia rondoui ferruginosa arvernensis banda i grossos, fusionats pupil.lats de blanc, postdiscal F C petits ampla F C ataro njad a Cara superior marró molt fosc amb i ben . delimitada reflexos metàl lics blavosos o verdosos, sobretot en els mascles sèrie de tres ocels negres (aspecte sedós) F C pupil.lats dintre de taques rodones ferruginoses Cara superior sèrie de tres ocels Cara inferior Cara inferior de color marró fosc negres pupil.lats ala posterior grisosa ala posterior grisosa sense reflexos metàl.lics dintre de taques marbrejada amb pàtina marbrejada. En els evidents (aspecte mat) ataro njad es groguenca en els dos sexes mascles, sense tonalitat groguenca

Erebia pandrose línies banda postdiscal més sèrie de punts fons gris Erebia sthennyo banda transverses ressaltada negres allunyada del marbrejat amb F C a la cel.la postdiscal marge extern banda discal Cara superior poc perfilada de de color marró ressaltada F C neg re tabac; ala anterior amb banda postdiscal sèrie proveïda de punts de punts negres cecs neg re s propera al marge extern Cara inferior F C ala posterior grisosa fons gris Cara inferior marbrejada; línies Cara superior ala posterior grisosa marbrejada marbrejat de color marró tabac; ala anterior transverses menys uniforme i amb banda discal perfilada per línies evidents amb banda postdiscal ferruginosa i sinuoses transversals sense línies sèrie de punts negres cecs conspícues

1 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las Estudis recents3-4 semblen concloure que E. rondoui és una espècie endèmica mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. del Pirineu, diferent d’E. hispania. No és clar, en canvi, que a arvernensis se li Lynx Edicions, Bellaterra. pugui atorgar rang d’espècie i, per prudència, aquí és tractada com a subespècie 2 J. Dantart, obs. pers. d’E. cassioides. Totes dues solen ser molt abundants allà on volen i sovint és 3 Lattes, A., Mensi, P., Cassulo, L. & Balletto, E., 1994. problemàtic saber de quina espècie es tracta. E. rondoui es distingeix pel color “Genotypic variability in western European members de fons marró fosc sense reflexos metàl·lics; per la banda postdiscal ataronjada of the Erebia tyndarus species group (Lepidoptera, ampla i ben definida; pels dos ocels apicals grossos, pupil·lats i fusionats en Satyridae)”. Nota lepid., Suppl. 5: 93-104. una taca i pel revers de les ales posteriors grisós amb una pàtina groguenca. Per 4 Albre, J., Gers, Ch. & Legal, L., 2008. “Molecular separar E. pandrose d’E. sthennyo el criteri més consistent és la sèrie de punts phylogeny of the Erebia tyndarus (Lepidoptera, negres postdiscals, més separada del marge extern en la primera que en la segona. Rhopalocera, Nymphalidae, Satyrinae) species group © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa combining CoiII and ND5 mitochondrial genes. A case (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions reduïdes en un 10% de la seva mida.) of a recent radiation”. Mol. Phyl. Evol., 47: 196-210. Identificació 23

Com diferenciar les espècies del gènere Erebia (4) Cynthia Quan arribem a les carenes més altes i als cims dels Pirineus, les Erebia que observarem més sovint són E. epiphron, E. gorgone i, sobretot, E. gorge i E. lefebvrei. Amb aquestes es completa la revisió dels representants d’aquest gènere a Catalunya.

om que són espècies que volen a gran altitud, només E. i E. epiphron ocupen prats subalpins i alpins. E. gorge i E. epiphron, E. gorgone i E. lefebvrei han estat detectades lefebvrei es troben sobretot en tarteres i pendents pedre- algun cop a la xarxa del CBMS-BMSand, i sempre gosos. Totes quatre són univoltines estivals, amb màxims esporàdicament. La primera és la que ha aparegut en poblacionals entre el juliol i l’agost. La més primerenca és C E. epiphron més estacions ja que presenta un rang altitudinal més extens, , que ja pot aparèixer a finals de juny, i la més de 1.400 a 3.000 m; E. gorgone només apareix a partir de tardana E. gorgone, que de vegades es pot observar ben entrat 1.850 m i E. lefebvrei es troba reclosa a l’estatge alpí, gene- l’agost. El cicle biològic d’E. gorgone és desconegut; el de les ralment per sobre de 2.400 m, convivint molt sovint amb altres en principi és biennal, a causa del clima rigorós dels E. gorge. Totes quatre presenten una repartició semblant ambients on viuen2. Pel que fa a les plantes nutrícies, l’eruga pel Pirineu català, des de la Vall d’Aran i els Pallars Jussà i d’E. epiphron s’alimenta de Festuca, Poa o Deschampsia; la Sobirà, a través de l’Alt Urgell i la Cerdanya, fins al Ripollès, d’E. gorge de Festuca o Poa; i la d’E. lefebvrei de Festuca 3. on sembla que mantenen les poblacions més orientals en Jordi Dantart aquesta serralada1. E. gorgone, que és endèmica del Pirineu, banda postdiscal ampla, vermellosa i d’aspecte Cara inferior sedós amb dos ocels a. ant. amb predomini del color banda postdiscal lleonada, Erebia epiphron negres apicals, pupil.lats Erebia gorge marró vermellós; a. post. interrompuda per les venes de blanc marbrejada de grisos i negre fosques i amb ocels negres cecs àpex sèrie de especialment punts negres banda agut directament postdiscal sobre el vermellosa amb sèrie de taques fo n s sèrie de quatre lleonades ocels negres . rodones amb pupil lats ocels negres C cecs F C F zona discal Cara superior Cara inferior Cara superior més fosca; zona de color marró molt fosc, gairebé negre, semblant a l’anterior, però amb tonalitat postdiscal . de color marró a les zones basal mat o amb algun reflex metàl lic més clara, grisàcia o marró i discal i terminal amb sèrie de punts negres pupil.lats Erebia gorgone Cara inferior Erebia lefebvrei banda postdiscal banda postdiscal a. ant. marró vermellós de color caoba, inexistent; ocels sovint amb banda postdiscal o caoba; a. post. poc destacada neg re s p u p i l.lats de vermella ferruginosa i marbrejada amb la sobre el fons blanc directament ocels negres pupil.lats banda postdiscal més sobre el fons clara F fons marró gris marbrejat; banda punts negres postdiscal clara petits pupil.lats sense punts de blanc evidents F C Cara superior Cara inferior de color marró C Cara superior similar a l’anterior en el molt fosc de color negre; mascles generalment sense mascle; marronosa o marró banda postdiscal; les femelles poden tenir-ne fosc en la femella

1 García-Barros, E., Munguira, M. L., Martín Cano, J., Són espècies fàcils de distingir, encara que E. epiphron i E. lefebvrei, i en menor grau E. Romo Benito, H., Garcia Pereira, P. & Maravalhas, gorge, presenten força variabilitat individual i dimorfisme sexual acusat.E. epiphron és la E. S., 2004. “Atlas de las mariposas diurnas de la més petita i es caracteritza per l’àpex agut de l’ala anterior i els seus petits ocels negres Península Ibèrica e islas Baleares (Lepidoptera: sense pupil·la blanca. En E. gorge són distintius l’ampla banda postdiscal vermellosa Papilionoidea & Hesperioidea)”. Monografías Soc. i la sèrie de quatre ocels pupil·lats grossos de l’ala posterior. E. gorgone té les bandes ent. aragon., 11: 1-228. postdiscals de color caoba que destaquen poc sobre el fons; i el revers de les ales posteriors amb un marbrejat característic sobre el qual ressalten les venes i la banda 2 Ligue Suisse pour la Protection de la Nature, 1987. postdiscal, més clares que el fons. E. lefebvrei té una coloració negra única en les Erebia “Les papillons de jour et leurs biotopes”. xi + 512 pirinenques; a més, en els mascles, dels ocels negres sovint només es veu la pupil·la pàg. blanca sobre el fons. 3 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions a mida natural.) Lynx Edicions, Bellaterra. Identificació

Com diferenciar les espècies del gènere Hipparchia (1) D’entre les papallones de mida mitjana més característiques als ambients mediterranis al pic de l’estiu hi ha Hipparchia statilinus i H. fidia. H. semele pot ser també abundant en zones muntanyoses. A primera vista totes tres es poden confondre, però hi ha trets morfològics que permet diferenciar-les ràpidament.

ipparchia statilinus apareix ben distribuïda per tot la terra baixa. Totes tres es troben també a la part inferior Catalunya, des del nivell del mar fins l’estatge sub- d’Andorra i han estat citades excepcionalment de les illes alpí. La màxima abundància s’observa en algunes Balears (per bé que no sembla que actualment hi mantin- zones de la Serralada Litoral i als contraforts del guin poblacions estables).1 Són univoltines: H. statilinus i H H. fidia H. semele Pre-Pirineu, principalment en matollars i bosc esclarissat. volen entre juliol i setembre; apareix ja al H. fidia també ocupa bona part de Catalunya, però defuig maig-juny i vola fins el setembre-octubre, però és a l’agost els boscos humits i els Pirineus (si bé pot remuntar algunes quan és més abundant. Els mascles són territorials. Les valls pirinenques ben assolellades). Prefereix els ambients larves s’alimenten de gramínies dels gèneres Arrhenaterum, àrids, amb vegetació pobra i esparsa. H. semele pot ser molt Brachypodium, Festuca, Koeleria, Nardus i Stipa (vegeu ref. abundant en zones obertes i pedregoses de muntanya, fins 2-3 per a més detalls sobre la seva biologia). ben amunt de l’estatge subalpí; en canvi, és molt rara en Constantí Stefanescu

androconis Hipparchia statilinus dos ocels grossos encerclats androconis amb Hipparchia fidia dos ocels grossos encerclats amb aspecte d’una tonalitat groguenca als aspecte vellutat d’una tonalitat groguenca vellutat espais E2 i E5 als espais E2 i E5

dos punts blancs dos punts blancs generalment ben marcats als destacats als espais E3 i E4 espais E3 i E4

línia fosca línies no fent neg re s zig-zag discal i F C F C post-discal, aquesta fent Cara superior Cara inferior Cara superior Cara inferior un zig-zag de color marró fosc-grisenc, amb de color gris uniforme, de color marró dibuixos blancs i negres ben molt tonalitats més clares a la zona o màxim amb una línia molt fosc, contrastats sobre un fons característic postdiscal en el cas de les femelles fosca a la zona central pràcticament gris de color gris uniforme

Hipparchia semele androconis amb gran Cara inferior aspecte vellutat extensió ataronjada a l’ala anterior, ataro njad a de color grisenc amb zones blanquinoses més o menys Cara superior extenses a la posterior de color marró, amb taques postdiscal taronges que a l’ala posterior formen una línia fosca irregular, banda contínua dibuixant un sortint molt F C angulat en la zona mitjana

Es distingeixen de les altres espècies ibèriques del gènere Hipparchia per 1 Carreras, D., Jubany, J. & Stefanescu, C., 2004. “Noves l’absència d’una ampla banda postdiscal blanca a la cara superior. H. semele cites de papallones diürnes per a Menorca i les illes és l’única que presenta taques taronges conspícues a l’anvers de les ales Balears (Lepidoptera: Rhopalocera)”. Butll. Soc. Cat. (especialment a les posteriors), a més d’una gran extensió taronja al revers Lep., 93: 35-41. de les ales anteriors. H. fidia i H. statilinus tenen l’anvers de les ales molt 2 García-Barros, E., 1988. “Delayed ovarian maturation in semblant, però presenten diferències importants en el revers de les ales the butterfly Hipparchia semele as a possible response posteriors: mentre que en H. statilinus és d’un gris més o menys uniforme (a to summer drought”. Ecol. Entom., 13: 391-398. vegades amb una certa difusió blanquinosa), en H. fidia hi ha una línia negra postdical en zig-zag, i una altra més curta a la zona discal. H. fidia prefereix 3 García-Barros, E., 1991. “Estudio comparativo de los ambients més àrids i càlids que H. statilinus, però no és rar que ambdues caracteres biológicos de dos satirinos, Hipparchia espècies puguin conviure a les mateixes localitats. statilinus (Hufnagel, 1766) e Hipparchia semele (L., © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa 1758) (Lepidoptera, , Satyrinae)”. Misc. (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions reduïdes en Zool., 13: 85-96. un 20% de la seva mida.)

Programa de seguiment en conveni amb: Identificació

Com diferenciar les espècies del gènere Hipparchia (2) A Catalunya trobem dues espècies negres del gènere Hipparchia: H. fagi i H. hermione. La seva similitud és tan gran que per a una identificació segura haurem d’inspeccionar caràcters externs de l’aparell reproductor. Tot i així, tenen requeriments ecològics força diferents. A primera vista, una tercera espècie, Brintesia circe, també es pot confondre amb facilitat amb aquestes papallones.

ipparchia fagi és pròpia dels ambients forestals subalpí. Prefereix zones herboses, properes a boscos. Cap mediterranis. Presenta densitats moderades d’elles viu a les Balears. Són papallones univoltines: H. en alzinars esclarissats i pinedes de gran part fagi i H. hermione apareixen al juny i assoleixen la màxima H de Catalunya, excepte a la franja pirinenca, abundància a l’agost o, fins i tot, al setembre.B. circe d’on és absent. Les màximes abundàncies s’observen a apareix al maig-juny i presenta una fenologia bimodal, la Serralada Prelitoral i en indrets secs dels Prepirineus. a causa de l’estivació de la majoria dels exemplars al H. hermione (també coneguda com H. alcyone) és pròpia juliol-agost. La posta es realitza a finals d’estiu, fins ben d’ambients oberts de muntanya. Està ben distribuïda pels entrat el mes d’octubre. Els mascles de totes tres espècies Pirineus i Prepirineus, i molt més localitzada en punts de són territorials i sovint esperen l’arribada de femelles la Serralada Prelitoral. Pot assolir densitats considerables aturats en troncs d’arbres i roques. Les larves han estat en zones culminals (p. ex. al massís del turó de l’Home i citades sobre diverses gramínies1 (vegeu ref. 2-3 per a les Agudes, al Montseny). Brintesia circe és molt comuna més detalls sobre la seva biologia). arreu de Catalunya, des del nivell del mar fins a l’estatge Constantí Stefanescu androconis amb androconis amb aspecte vellutat Hipparchia fagi Cara inferior aspecte vellutat Hipparchia hermione similar a la cara superior

banda blanca fumada F C F C banda blanca Cara superior Cara superior que forma un marró fosc, quasi negre, banda blanca que es marró fosc, quasi negre, colze marcat amb banda postdiscal blanca corba més regularment amb banda postdiscal blanca

androconis amb Brintesia circe Cara inferior 1 aspecte vellutat Tolman, T. & Lewington, R., 2002. similar a Guía de las mariposas de España y la cara Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx superior Edicions, Bellaterra.

Cara superior 2 negra, amb banda García-Barros, E., 2000. “Comparative postdiscal blanca taques de data on the adult biology, ecology interrompuda a la banda and behaviour of species belonging l’ala anterior postdiscal to the genera Hipparchia, Chazara d’un blanc and Kanetisa in Central Spain F pur C (Nymphalidae: Satyrinae)”. Nota banda blanca discal addicional lepid., 23: 119-140.

Totes tres espècies tenen una ampla banda postdiscal blanca a la cara superior, però en H. fagi i H. 3 Möllenbeck, V., Hermann, G. & hermione és d’un to més groguenc i apareix fumada. B. circe també es distingeix de les altres dues Fartmann, T., 2010. “Larval ecology espècies per una banda blanca addicional i més curta a la zona discal del revers de l’ala posterior; and habitat requirements of the aquest caràcter és fàcilment apreciable quan la papallona està aturada i amb les ales plegades. H. woodland grayling Hipparchia fagi i H. hermione són molt similars i es poden confondre fàcilment. H. fagi generalment és més fagi – basics for the evaluation gran (longitud de l’ala anterior > 33 mm; en H. hermione < 32 mm). Els mascles es poden separar of fire management.” Arb. Inst. amb tota fiabilitat a partir de l’òrgan de Julien, sense necessitat de sacrificar-los (vegeu esquema Landschaftsökol., Münster, 19: 77-152. a ref. 4). A Catalunya aquestes dues espècies només conviuen rarament als mateixos indrets, p. ex. en zones del Prepirineu. En aquests indrets es recomana, periòdicament, confirmar les 4 Lafranchis, T., 2000. Les papillons de identificacions dels mascles a partir de la inspecció de l’òrgan de Julien. jour de France, Belgique et Luxembourg © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa et leurs chenilles. 448 pàg. Collection (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions reduïdes en un 25% de la seva mida.) Parthénope, éditions Biotope, Mèze.

Programa de seguiment en conveni amb: Identificació

Com diferenciar les espècies del gènere Brenthis : B. daphne , B. hecate i B. ino Les tres espècies europees del gènere Brenthis són presents a Catalunya, amb distribucions localitzades. Tot i la seva similaritat morfològica, certs detalls, sobretot a la part inferior de les ales posteriors, permeten identificar-les amb seguretat.

renthis daphne, l’espècie més comuna a Catalunya, no ha estat identificada amb certesa a la xarxa del CBMS apareix en àmplies zones del nord i molt més (però és molt probable que voli a Sorteny, a Andorra). localment al sud; fins ara, ha estat trobada en Apareix restringida als Pirineus i molt rarament als Bel 21% de les estacions del CBMS. Prefereix Prepirineus, on ocupa una àmplia franja situada entre bardisses en ambients frescals de la muntanya mitjana 1.000 i 1.800 m. Viu en prats d’herba alta i clarianes de (p. ex. als Pirineus, Prepirineus, Serralada Transversal i bosc, sempre en àrees humides, sovint a la vora de rierols. Montseny). Les larves mengen espècies del gènere Rubus. La seva biologia és poc coneguda, però la planta nu - B. hecate és molt més rara i, a la xarxa del CBMS, no- trícia principal sembla que és Filipendula ulmaria 2. Les més ha estat trobada a Mont-rebei. A Catalunya es coneixen tres espècies són univoltines: B. daphne i B. ino volen al unes poques poblacions isolades al Pallars Jussà, la Noguera, juny-juliol, mentre que B. hecate vola una mica abans el Solsonès, Osona i la Garrotxa, en zones seques amb (maig-juny). Possiblement les tres espècies hivernen a bosc obert barrejat amb prats d’herba alta on Filipendula l’interior de l’ou com a larva ja formada. vulgaris , la planta nutrícia, sigui abundant 1. B. ino encara Vlad Dinca

taques postdiscals Brenthis daphne Brenthis hecate Brenthis ino de mida no uniforme, menor la de s4 Cara superior: Cara superior: ǩ color taronja marronós, color taronja marronós, amb les amb les taques negres postdiscals taques submarginals i postdiscals en de mida irregular dues fileres paral .leles

difusió basal negra sovint pronunciada

taques negres al final de les venes, normalment fusionades en una línia contínua taques postdiscals i submarginals en taques postdiscals a s2 i s3 . normalment més grans fileres paral leles. Taques postdiscals de mida força homogènia Cara inferior: Ǩ s3 i s4 similar a B. daphne , però amb difusió marques sense àrees marró violàcia a les ales posteriors, submarginals menys ataronjades normalment menys estesa desenvolupades que en B. ino marques submarginals, normalment més desenvolupades que en B. daphne

s4 amb base clarament groga (adjacent al final . taques postdiscals de la cel la) s4 amb difusió taronja-marronós, i submarginals ben amb una petita àrea groga adjacent marcades al final de la cel .la 1 Nel, J., 1992. “Sur la plasticité écologique et la biologie de quelques Lépidoptères Per distingir B. daphne de B. ino cal fixar-se en el revers de l’ala posterior: el color de la base de s4 (Rhopalocera) du sud-est (adjacent a la cel·la) és gairebé completament taronja marronós en B. daphne , i clarament groc en B. méditerranéen de la France (fin)”. ino. B. hecate es pot distingir fàcilment examinant altre cop el revers de l’ala posterior, on trobem sengles Linn. belg ., 13: 287-338. fileres característiques de taques negres submarginals i postdiscals. Així mateix, els espais s3 i s4 són grocs, sense àrees taronges. 2 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa Europa . 320 pàg. + 104 pl. Lynx (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). Edicions, Bellaterra.

Programa de seguiment en conveni amb: Identificació

Com diferenciar les espècies del gènere Melitaea (1) Les espècies del gènere Melitaea constitueixen un grup complicat per la seva semblança. De les vuit espècies que trobem a Catalunya, les dues més petites, M. didyma i M. trivia, es poden confondre fàcilment. Tot i així, certs trets morfològics i ecològics ens permeten identificar-les amb bona fiabilitat. Per la seva banda, M. phoebe, l’espècie més comuna i més grossa, és prou distintiva. Cap d’elles és present a les Balears. Les postes comprenen vàries desenes d’ous i les larves viuen de forma gregària en nius sedosos, passant l’hivern a mig desenvolupament.

l damer roig, M. didyma, viu per tot Catalunya que els mascles també s’observen als cims i carenes de i Andorra, des del nivell del mar fins als prats muntanyes pel seu comportament de hill-topping.3 La alpins. És propi d’ambients oberts, com ara prats, posta normalment és d’una cinquantena d’ous. El damer E conreus i zones ruderals, i pot ser força abundant de la centàurea, M. phoebe, ocupa una gran diversitat en prats montans i de l’alta muntanya. Fa la posta en d’ambients oberts, sobretot de caràcter xèric, per tot grups reduïts de 2-10 ous sobre el plantatge, el Principat, des del nivell del mar fins als 2000 m. Fa lanceolata, i diverses Escrofulariàcies.1-2 El damer de la postes de 100-200 ous sobre espècies de Centaurea, blenera, M. trivia, és molt més local, vivint en poblacions però també sobre diferents tipus de cards (Carduus, disperses a la Serralada Prelitoral, Serralada Transversal i Cirsium, Carlina).4 Tots tres tenen fenologia bivoltina, Pre-Pirineu, principalment entre 500-1200 m. Es troba amb períodes de vol prolongats des de la primavera fins en prats i zones de conreu, secs i assolellats, sempre as- a començaments de la tardor. sociada amb la planta nutrícia, Verbascum spp.,1-2 encara Constantí Stefanescu

Melitaea didyma Cara inferior Melitaea trivia Cara superior color de fons blanc pur, Cara superior color rogenc viu, sobretot els mascles; amb dues bandes taronges color ataronjat, no rogenc; ala anterior amb forma aguda amples i ben definides ales més arrodonides F punts negres punts negres submarginals submarginals triangulars taques negres arrodonits submarginals amb banda taronja forma de lluna C discal sovint cre i x e nt fragmentada fo r m a fo s c a a nivell de F taques negres C la cel.la submarginals amb forma banda taronja de mitja el.lipse discal contínua Cara inferior color de fons blanc més Melitaea phoebe groguenc, amb dues bandes Cara inferior: color de fons taronges amples, la discal no blanc, amb dues bandes tan ben definida C taronges conspícues Cara superior taca negra coloració submarginal a E3, co ntrastad a, visible i en forma amb bandes de mitja lluna 1 García-Barros, E., Munguira, M.L., Stefanescu, groguenques, C. & Vives-Moreno, A., 2013. “Lepidoptera. taronges i Papilionoidea”. In: Fauna Ibérica. Vol. 37 (Ramos, taques negres M.A. et al., eds). Museo Nacional de Ciencias F taca negra submarginal C Naturales, CSIC, Madrid, 1213 pp. negra a E3, més grossa i en banda taronja postdiscal incloent 2 forma de mitja lluna taques vermelloses arrodonides Kankare, M., Stefanescu, C., van Nouhuys, S. & Shaw, M.R., 2005. “Host specialization by Cotesia wasps (Hymenoptera: Braconidae) parasitizing Al revers de l’ala posterior de M. didyma i M. trivia destaquen dues bandes de color species-rich Melitaeini (Lepidoptera: Nymphalidae) taronja viu, amples i molt netament contrastades sobre el fons blanc. M. didyma és communities in north-eastern Spain”. Biol. J. Linn. lleugerament més grossa, té les ales amb forma més aguda i l’anvers més rogenc que no Soc., 86: 45-65. pas M. trivia; a més, en zones de muntanya, les femelles acostumen a ser de la forma 3 fosca. Els punts negres submarginals al revers de l’ala posterior són sempre arrodonits, Pe’er, G., Saltz, D., Thulke, H.-H. & Motro, U., mentre que en M. trivia tenen forma triangular, amb el vèrtex apuntant cap a l’interior 2004. “Response to topography in a hilltopping de l’ala. M. phoebe és el damer més gros a la nostra zona. El color de l’anvers sovint butterfly and implications for modelling és molt contrastat, amb bandes groguenques i taronjoses i taques negres. És molt nonrandom dispersal”. Anim. Behav., 68: 825-839. característica la taca negra submarginal en forma de mitja lluna a l’espai E3 de 4 Martín Cano, J. & Templado, J., 1984. “Los l’ala anterior. La banda postdiscal taronja del revers de l’ala posterior inclou taques estadios preimaginales y la biología de Melitaea vermelloses arrodonides i distintives. Entre les dues bandes taronges del revers de l’ala phoebe (Denis et Schiffermüller, 1755) (Lep. posterior hi ha una doble sèrie de traços negres discontinus, rectes o corbats. Nymphalidae)”. Bol. Estac. Cent. Ecol., 13: 85-92.

Programa de seguiment en conveni amb: Identificació

Com diferenciar les espècies del gènere Melitaea (2) Dues espècies ben característiques del gènere Melitaea són el damer puntejat, M. cinxia, i el damer de la valeriana, M. diamina. La primera, típica de prats de muntanya i força estesa pel país, és inconfusible gràcies als punts negres submarginals de les ales posteriors. La segona és una papallona relativament comuna a l’alta muntanya, però molt més local a la resta. Malgrat tenir una coloració fosca característica, és fàcil de confondre amb el grup més complex format per M. deione, M. athalia i M. parthenoides. M. cinxia i M. diamina són especialistes d’unes poques plantes, a sobre de les quals les larves viuen de forma gregària en nius sedosos més o menys aparents.

cinxia viu a la mitjana i alta muntanya de a 500 m) o més altes (per sobre de 2.000 m). Fora de la major part de Catalunya, i és comuna al la serralada pirinenca manté poblacions relictuals a les Pirineu i Prepirineu, però molt més local a les parts altes del Montseny i dels ports de Tortosa i Beseit, M . comarques tarragonines. Manté poblacions on presenta una notable diferenciació genètica.2 Viu en molt escasses a prop de la costa a la meitat nord de Catalu- clarianes de boscos humits o a la vora de torrents i rieres, nya (p. ex. als aiguamolls de l’Empordà o a l’estany de Sils) sempre que hi aparegui la valeriana, Valeriana officinalis, i en zones àrides del Segrià i de la Ribera d’Ebre. Ha estat la planta de la qual s’alimenten les larves.3 M. cinxia detectada en gairebé el 50% de les estacions del CBMS és univoltina, amb una dilatada generació entre abril i BMSAnd.1 És típica de zones obertes, preferentment i juliol, excepte les poblacions de l’alta Garrotxa i l’Alt prats amb herba curta i una certa tendència xeròfila. La Empordà, que són bivoltines.1 Les larves hivernen en un planta nutrícia és Plantago lanceolata, encara que pun- niu gregari a la base de la planta nutrícia i reapareixen a tualment també pot fer la posta sobre spicata.1 la primavera, quan són molt conspícues. M. diamina és M. diamina té una distribució molt més restringida. És univoltina i vola preferentment entre maig i juliol. comuna en bona part del Pirineu i Prepirineu, sobretot a l’estatge subalpí, però pot assolir cotes més baixes (fins Constantí Stefanescu

Melitaea cinxia Melitaea diamina

Cara superior color lleonat; F C F C femelles més Cara superior grosses i amb coloració més coloració més fosca que fosca; punts negres al tre s Melitaea, submarginals, de sobretot a l’ala mida variable, a l’ala posterior posterior angle anal menys arrodonit àpex pu nts negres que en les altres Melitaea blanquinós Cara inferior submarginals amb taques color de fons clarament taques taro nja marginals blanquinós, amb visibles marginals i neg re s taques taronja dues bandes taronja submarginals ben submarginals delimitades delimitades per traços properes a negres; punts negres pu nts negres submarginals la costa, més submarginals dins les enfosquides taques taronja clarament visibles

M. cinxia és molt fàcilment identificable gràcies als punts negres dins les taques taronja submarginals 1Stefanescu, C., 2012. “El damer puntejat, de l’ala posterior, visibles tant a la cara superior com a la inferior. Els mascles tenen un color lleonat, Melitaea cinxia, un model d’estudi en la teoria menys rogenc que en altres espècies del gènere. Les ales anteriors són més agudes que en les femelles, de les metapoblacions”. Cynthia, 11: 18-22. que presenten una coloració enfosquida, molt sovint amb els punts negres submarginals notablement grossos. M. diamina és l’espècie més fosca de les nostres Melitaea, encara que la subespècie que 2R. Vila (com. pers.). vola a Catalunya (ssp. vernetensis) ho és menys que la subespècie nominal, que vola al centre i nord d’Europa. L’ala posterior té un contorn angulós força característic. La cara inferior és d’aparença 3García-Barros, E., Munguira, M.L., groguenca, amb un element distintiu: la banda submarginal amb taques taronja ennegrides, Stefanescu, C. & Vives-Moreno, A., 2013. especialment les més properes a la costa. Malgrat aquests caràcters, presenta una certa variació i es “Lepidoptera. Papilionoidea”. In: Fauna pot confondre fàcilment, especialment amb el damer boscà, M. athalia. Per a una identificació correcta Ibérica. Vol. 37 (Ramos, M.A. et al., ed.). es recomana, en el cas dels mascles, inspeccionar la genitàlia, que té la valva bifurcada en forma de Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC, cua de peix. Això es pot fer al camp amb l’ajuda d’una lupa, sense haver de sacrificar l’exemplar. Madrid, 1.213 p.

Programa de seguiment en conveni amb: Identificació 31 Cynthia Com diferenciar les espècies de Melitaea (3) Les tres espècies del gènere Melitaea més problemàtiques són el damer dels conillets, M. deione, el damer boscà, M. nevadensis, i el damer de prat, M. parthenoides. La més comuna a Catalunya és el damer dels conillets, única amb una fenologia polivoltina i amb generacions des de la primavera fins a principis de la tardor. Les altres dues volen a començaments d’estiu i viuen exclusivament en ambients muntans.

l damer dels conillets viu des del nivell del mar.1 drys).2 El damer de prat es troba ben estès per les muntanyes És habitual als ambients mediterranis, on prefereix del terç nord, però també manté poblacions molt aïllades prats i clarianes i marges d’alzinars. Ha estat detec- i amb un alt risc d’extinció a les comarques tarragonines tada en gairebé la meitat de les estacions del CBMS (principalment a les muntanyes de Prades, Montsant i Ports E 1 i BMSAnd. La planta nutrícia preferida són els conillets, de Tortosa-Beseit). És una especialista del plantatge i el Antirhinum majus, però també utilitza altres espècies del damer més característic als prats alpins pirinencs. En totes gènere i, almenys a la zona del Montseny, plantatge, Plantago tres espècies, les femelles fan postes gregàries d’un centenar lanceolata.2 El damer boscà (fins fa poc conegut com a M. o més d’unitats. Les erugues després viuen en nius sedosos athalia celadussa) és exclusiu del terç nord del país, on manté a sobre de les plantes nutrícies (excepte les del damer boscà, poblacions locals però a vegades abundants als Pirineus, que ràpidament adopten una vida solitària). La fase hivernant Prepirineus, Serralada Transversal i Montseny,1 sempre en és l’eruga de mitjana edat. zones de caràcter humit. Al nostre país les plantes nutrícies Constantí Stefanescu documentades són el plantatge i la verònica (Veronica chamae- Melitaea deione Melitaea nevadensis Melitaea parthenoides

taca discal Cara superior taca postdiscal taca Cara superior taca Cara superior amb l’interior color bru taronja; no obliqua a postdiscal aspecte més fosc postdiscal taques negres absència ataronjat femelles més grosses l’espai E1b no obliqua a que les altres obliqua a reduïdes i sovint més de taques i amb coloració més l’espai E1b Melitaea l’espai E1b fines que en altres neg re s co ntrastad a espècies discals F C a E4 i E5 F C F C banda marginal negra ben patent i co ntrastad a marge intern marge intern marge intern ataronjat generalment negre neg re Cara inferior Cara inferior Cara inferior ala anterior taronja amb ala anterior taronja; ala anterior taronja amb taques taques negres reduïdes; ala ala posterior negres reduïdes; ala posterior posterior amb tonalitat sovint blanquinosa i amb la amb tonalitat groguenca i amb molt blanquinosa, a vegades banda submarginal la banda submarginal groga amb més groguenca; banda groga amb un punt de un punt de color taronja a submarginal de color groc color taronja intens a cada espai, més pàl.lid als espais brut, amb taques taronja cada espai propers a la costa pàl.lid, gairebé absents als espais propers a la costa línia marginal poc intensa i línies marginal i submarginal línies marginal i submarginal no rmal me nt d i s co ntí nu a contínues i igualment intenses contínues i igualment intenses

Aquests tres damers es poden confondre molt fàcilment i, de fet, a causa d’una forta 1 Vila, R., Stefanescu, C. & Sesma, J.M., en premsa. variabilitat intraespecífica, els caràcters diagnòstics que aquí es donen són orientatius. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx Una quarta espècie, el damer de la valeriana, Melitaea diamina, també es pot confondre, edicions. encara que sovint és força més fosc. En el cas dels mascles, la inspecció de la genitàlia (que es pot fer al camp amb una lupa, sense necessitat de sacrificar l’individu) ens permet 2 Kankare, M., Stefanescu, C., van Nouhuys, S. & distingir amb total certesa M. diamina, M. parthenoides i el binomi M. deione-M. nevadensis, Shaw, M.R., 2005. “Host specialization by Cotesia però en aquestes dues darreres espècies les genitàlies són molt similars (vegeu esquemes wasps (Hymenoptera: Braconidae) parasitizing a la ref. 3). L’ecologia i les preferències d’hàbitat d’aquests damers també ajuden a species-rich Melitaeini (Lepidoptera: Nymphalidae) distingir-les. Per exemple, la fenologia i la distribució geogràfica permeten diferenciar el communities in north-eastern Spain.” Biol. J. Linn. damer dels conillets de la resta, ja que és l’únic amb una generació primaveral (ja en vol Soc., 86: 45-65. a l’abril en moltes localitats) i una de tardana (al setembre i a començaments d’octubre), i l’únic present de la terra baixa mediterrània. Igualment, el damer boscà no ha estat 3 García-Barros, E., Munguira, M.L., Stefanescu, mai confirmat de les muntanyes tarragonines, per la qual cosa la problemàtica en la C. & Vives-Moreno, A., 2013. “Lepidoptera. identificació és menor al terç sud del país. Papilionoidea.” In: Fauna Ibérica. Vol. 37 (Ramos, © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa M.A. et al., ed.). Museo Nacional de Ciencias (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions a mida natural.) Naturales, CSIC, Madrid, 1213 p. Identificació

Com diferenciar les espècies del gènere Argynnis (1) A Catalunya el gènere Argynnis té cinc dels nimfàlids més grans i espectaculars. Tots tenen un vol potent i visiten assíduament flors riques en nèctar. Pel que fa a la identificació, es poden diferenciar en dos grups. El primer inclou les dues espècies més grosses, l’argentada comuna, A. paphia, i la pandora, A. pandora. La primera sol ser abundant i és fàcil d’observar en moltes localitats; la segona, molt més esporàdica, costa de veure.

s poden observar juntes a la mateixa localitat, aparèixer ocasionalment en moltes altres localitats a però tenen requeriments ecològics diferents.1 causa de la seva gran capacitat dispersiva.2 La major part L’argentada comuna freqüenta lleres de rius i d’observacions es fan a la muntanya mitjana, entre 400 i fondalades humides, preferentment en boscos 800 m. Els adults de les dues espècies són molt longeus, E de caducifolis, però també alzinars, pinedes o boscos fet que explica els períodes de vol tan llargs, entre maig de ribera. També s’endinsa en zones obertes, fins i tot (amb emergències més avançades en la pandora) i finals agrícoles, a la recerca de flors, sobretot d’esbarzers, de setembre o octubre, malgrat ser univoltines. Els mas- escabioses i cards. És freqüent a la meitat nord de Ca- cles són patrulladors, i la parada nupcial és complexa i talunya, localitzada a les serralades de la meitat sud, i vistosa.3 Les erugues d’ambdues espècies s’alimenten falta en àmplies zones de la Depressió Central i a les de violetes.1 La posta és molt curiosa a l’argentada co- planes agrícoles litorals. Té l’òptim altitudinal entre 400 muna, ja que les femelles ponen els ous a les escletxes i 1.600 m. La pandora prefereix ambients oberts i àrids, i de l’escorça d’arbres o, a vegades, directament a terra o també cerca activament fonts de nèctar, sobretot cardots. sobre la virosta, prop de les violetes.4 La hivernació té A Catalunya s’observa regularment al sector prelitoral lloc al primer estadi larvari. de Tarragona i al massís de les Alberes. Tot i així, pot Jordi Dantart

quatre sèries taques negres discals entre dues sèries taques negres discals entre d’escates A i Cu2 i entre Cu2 i Cu1, A i Cu2 i entre Cu2 i Cu1, Argynnis paphia d’escates Argynnis pandora androconials discontínues androconials co ntí nu es

F C F C

Cara inferior Cara superior Cara inferior ala anterior amb taques Cara superior mascle ataronjat, ala anterior amb taques negres difuminades, zona de color lleonat amb femella lleonada negres, zona apical apical groc verdosa i tonalitat verdosa, o de color gris groc verdosa i meitat meitat inferior ataronjada; més accentuada en verdós fosc (f. inferior vermellosa; ala posterior verd la femella; taques valesina); taques ala posterior verd grisenca amb tres bandes negres en sèries negres en sèries grisenca amb tres C longitudinals argentades i longitudinals F longitudinals bandes longitudinals pàtina postdiscal rosada arg e ntad e s

Meitat inferior Meitat inferior de l’ala ataronjada de l’ala vermella

Les dues espècies són prou diferents. A. pandora és més robusta 1García-Barros, E., Munguira, M.L., Stefanescu, C. & Vives-Moreno, i, generalment, més gran que A. paphia. La diferència més òbvia i A., 2013. “Lepidoptera. Papilionoidea.” In: Fauna Ibérica. Vol. 37 constant, fàcil d’apreciar quan estan posades libant, és la base del (Ramos, M.A. et al., ed.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, revers de l’ala anterior, vermellosa en A. pandora i ataronjada en A. CSIC, Madrid, 1213 p. paphia. El revers de l’ala posterior és més variable, però el to verd del 2 fons és més uniforme i les bandes longitudinals argentades més nítides Viader, J., 1994. “Papallones de Catalunya. Pandoriana pandora en A. pandora, mentre que en A. paphia el verd té una tonalitat rosada ([Denis & Schiffermüller], 1775).” Butll. Soc. Cat. Lep., 72: 60-67. en la zona postdiscal i les bandes longitudinals són més difuminades. En 3Magnus, D.B.E., 1950. “Beobachtungen zur Balz und Eiablage des l’anvers de les ales són distintives les bandes androconials dels mascles, Kaisermantels Argynnis paphia.” Z. Tierpsychol., 7: 435-449. dues en A. pandora i quatre en A. paphia, i la sèrie de punts negres postdiscals proporcionalment més petits en A. pandora que en A. paphia. 4(obs. pers. de J. Dantart i C. Stefanescu)

Programa de seguiment en conveni amb: Identificació 31 Cynthia Com diferenciar les espècies del gènere Argynnis (2) Les altres tres espècies d’Argynnis catalanes formen un grup molt homogeni. Són l’argentada de muntanya, A. aglaja, l’argentada de punts vermells, A. adippe, i la niobe, A. niobe. Les dues primeres són les més freqüents i esteses, però totes tres poden coincidir en algunes localitats, on la seva identificació és un problema, sobretot entre les dues últimes.

ón preferentment espècies de prats montans, de Prades.2 En l’àmbit del CBMS es fa seguiment d’A. tot i que també ocupen comunitats arbustives i aglaja i A. adippe en prop d’un terç de les estacions i d’A. landes.1,2 El seu òptim altitudinal és relativament niobe en tan sols un 4 %. Les tres són univoltines, però Ssimilar, entre els 1.000-1.800 m, però poden amb adults longeus que en el cas d’A. aglaja i A. adippe trobar-se fora d’aquest interval, essent A. aglaja la que s’observen de juny a setembre, amb un pic de vol al ju- puja més amunt, assolint els prats subalpins i alpins, i liol; on volen juntes, A. niobe sol ser la més primerenca. A. adippe la que baixa més avall, apareixent a vegades en Ponen els ous d’un en un, sobre fullaraca o branquillons prats mediterranis. Les tres ocupen bona part del Pirineu propers a les violetes de les que es nodreixen les erugues. i el Prepirineu, excepte el sectors més orientals. A més, La hibernació té lloc com a larva formada dins l’ou o de A. aglaja i A. adippe assoleixen la Serralada Transversal, el primera edat. De les dades aportades pel CBMS s’infereix massís del Montseny, els altiplans de la Segarra, la Serralada un estatus estable per a A. aglaja i A. adippe; A. niobe és Prelitoral i els Ports.2 A. niobe és molt més esporàdica que una papallona encara mal coneguda. les altres i cap al sud ateny el Montsant i les Muntanyes Jordi Dantart

Cara superior Argynnis aglaja Argynnis adippe de color marró ataronjat, dues sèries d’escates més viu en el mascle que en la femella, Cara superior forma de l’ala forma de l’ala androconials gruixudes amb taques negres de color marró més angulosa més arrodonida sobre Cu1 i Cu2 ataronjat, més pàl.lid en la femella, F tres sèries amb taques d’escates C F neg re s C androconials sobre Cu1, Cu2 i 1A

Cara inferior ala anterior ataronjada, amb fons verdós amb Cara inferior zona apical groguenca i ala anterior ataronjada, taques negres; ala posterior taques nacrades sèrie de punts banda submarginal grans marró amb zona apical verdosa amb taques groguenca i taques nacrades i banda submarginal sense punts vermellós amb pupil.la nacrada negres; ala posterior groguenca. amb fons ataronjat amb sufusió variable d’escates verdes, taques nacrades sèrie de punts petits forma de l’ala Argynnis niobe o no i sèrie de punts marró vermellós amb més angulosa vermellosos pupil.la nacrada F C contorn de les Cara superior taques nacrades Cara inferior de color marró neg re ala anterior ataronjada, dues sèries ataronjat amb amb zona apical d’escates taques negres; groguenca i taques androconials femella amb negres; ala posterior primes sobre sufusió d’escates amb fons ataronjat Cu1 i Cu2 grisenques cremós, taques nacrades punt blanc generalment o no i sèrie de punts pupil.lat de negre vermellosos

Es poden distingir pel revers de l’ala posterior. En A. aglaja és verdós, amb taques nacrades i 1 García-Barros, E., Munguira, M.L., Stefanescu, una banda submarginal taronja grogenca, sense punts marró vermellós. Les altres dues són més C. & Vives-Moreno, A., 2013. “Lepidoptera. difícils de separar perquè presenten variabilitat. A. adippe és la més gran; el revers és taronja Papilionoidea.” In: Fauna Ibérica. Vol. 37 groguenc, amb més o menys extensió d’escates verdoses (tot verd en la f. chlorodippe), amb (Ramos, M.A. et al., ed.). Museo Nacional de taques nacrades o no (f. cleodoxa) i una sèrie postdiscal-submarginal de punts marró vermellós, Ciencias Naturales, CSIC, Madrid, 1213 p. amb o sense pupil·la nacrada. A. niobe, més petita, té el revers taronja groguenc, amb menor sufusió d’escates verdes, amb taques nacrades o del mateix color del fons (f. eris) i amb una sèrie 2 Vila, R., Stefanescu, C. & Sesma, J.M., 2018. postdiscal-submarginal de punts marró vermellós, pupil·lats o no. A més, en aquesta espècie sol Guia de les papallones diürnes de Catalunya. existir un punt blanc pupil·lat de negre en la base de la cel·la. Lynx Edicions, Bellaterra, 509 p.

© Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions reduïdes un 85% de la mida natural). Identificació

Com diferenciar les espècies del gènere Limenitis A Catalunya tenim dues espècies del gènere Limenitis, la nimfa mediterrània, L. reducta, i la nimfa boscana, Limenitis camilla. Ambdues s’associen a l’àmbit forestal, encara que la nimfa mediterrània també apareix amb assiduïtat en una varietat d’ambients oberts. Són dues espècies fàcils de distingir si hom les veu aturades; tanmateix, sovint es veuen planejar entre els arbres i bardisses i aleshores la seva identificació és molt més incerta.

a nimfa mediterrània és una papallona àmpli- ha hagi lligaboscs. Els mascles de les dues espècies són ament estesa a Catalunya, on apareix per bona territorials, seleccionant branques assolellades d’arbres o part del territori excepte la Depressió Central, el arbusts per vigilar la possible arribada de femelles. A més, L Delta de l’Ebre i l’estatge alpí.1 La nimfa boscana tant mascles com femelles visiten les flors regularment, es troba restringida a les zones humides de la meitat predominantment les d’esbarzers en el cas de la nimfa septentrional del país, essent especialment comuna a la boscana. Al CBMS són espècies molt ben representades. Serralada Transversal, Guilleries i Montseny; el seu límit De la nimfa mediterrània es disposa de dades de prop de meridional se situa a la Serra de Collserola.1 Són absents 120 itineraris, mentre que per a la nimfa boscana aquest de les Balears.2 El rang altitudinal de totes dues és força nombre supera per poc els 50 itineraris. La fenologia és coincident, amb òptims situats entre els 400-800 m, però polivoltina, amb tres generacions entre abril i octubre (la mentre la nimfa mediterrània no és rara a nivell del mar la nimfa mediterrània),3 o bivoltina, entre maig i setembre nimfa boscana difícilment la trobarem per sota dels 300 (la nimfa boscana). Els ous els dipositen individualment m. Molt rarament superen els 1600 m. Són papallones a sobre de diferents espècies de lligabosc (sobretot Lo­ molt típiques de sots humits i bardisses, i també de nicera implexa i L. etrusca en la nimfa mediterrània; i L. clarianes i marges de bosc. A més, la nimfa mediterrà- periclymenum en la boscana).1-3 nia és comuna en màquies i garrigues sempre i quan hi Constantí Stefanescu

taca discal blanca Limenitis camilla Limenitis reducta taca discal blanca poc desenvolupada, ben patent gairebé absent

Cara superior coloració Cara superior molt fosca Coloració molt amb reflexos fosca, amb un to iridescents marronós mat blaus

sense reflexos refl ex o s iridescents blaus; iridescents blaus color marronós

Cara inferior Cara inferior combinació de taques vermelloses combinació de taques vermelloses i i blanques, i punts negres sobre blanques, i punts negres sobre fons gris fons gris

dues fileres de una sola filera punts negres de punts negres submarginals submarginals

Les dues espècies tenen mides, coloracions (fosc quasi negre amb una ampla 1 Vila, R., Stefanescu, C. & Sesma, J.M., 2018. Guia de banda blanca a les dues ales) i comportaments similars. Ara bé, la nimfa camp de les papallones de Catalunya. Lynx edicions. mediterrània té iridescències blaves a l’anvers de les ales, mentre que la boscana té un color marronós mat. A més, la nimfa mediterrània presenta 2 García-Barros, E., Munguira, M.L., Stefanescu, C. & Vives una taca discal blanca a l’ala anterior, que és gairebé absent en la boscana. Moreno, A., 2013. “Lepidoptera Papilionoidea”. In: Fauna En les dues nimfes el revers de les ales té un patró més complex, amb fons Ibérica, vol. 37 (Ramos, M.A. et al., ed.). Museo Nacional marró vermellós i gris fosc, taques blanques i punts negres. Però mentre a la de Ciencias Naturales, CSIC, Madrid, 1.213 p. nimfa mediterrània només hi ha una filera de punts submarginals negres, a la boscana la sèrie és doble. Cap de les dues presenta dimorfisme sexual. 3 Stefanescu, C. & Jubany, J., 2003. Limenitis reducta, una papallona especialista del lligabosc. Cynthia, 2: © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa 13-15. (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions a mida natural.)

Programa de seguiment en conveni amb: