Anthocharis cardamines ...... 6 Hipparchia hermione ...... 23 Argynnis adippe ...... 29 Hipparchia semele ...... 22 Argynnis aglaja ...... 29 Hipparchia statilinus ...... 22 Argynnis niobe ...... 29 Lampides boeticus ...... 11 Argynnis pandora ...... 28 Lasiommata maera ...... 15 Argynnis paphia ...... 28 Lasiommata megera ...... 15 Brenthis daphne ...... 24 Lasiommata petropolitana ...... 15 Brenthis hecate ...... 24 Leptotes pirithous ...... 11 Brenthis ino ...... 24 Limenitis camilla ...... 30 Brintesia circe ...... 23 Limenitis reducta ...... 30 Callophrys avis ...... 10 Melitaea cinxia ...... 26 Callophrys rubi ...... 10 Melitaea deione ...... 27 Carcharodus alceae ...... 3 Melitaea diamina ...... 26 Carcharodus baeticus ...... 3 Melitaea didyma ...... 25 Carcharodus floccifera ...... 3 Melitaea nevadensis ...... 27 Carcharodus lavatherae ...... 3 Melitaea parthenoides ...... 27 Celastrina argiolus ...... 12 Melitaea phoebe ...... 25 Coenonympha arcania ...... 16 Melitaea trivia ...... 25 Coenonympha dorus ...... 16 Pararge aegeria ...... 15 Coenonympha glycerion ...... 16 Pieris brassicae ...... 5 Coenonympha pamphilus ...... 16 Pieris ergane ...... 5 Colias alfacariensis ...... 8 Pieris mannii ...... 5 Colias crocea ...... 8 Pieris napi ...... 5 Colias phicomone ...... 8 Pieris rapae ...... 5 Cupido alcetas ...... 12 Polyommatus escheri ...... 14 Cupido argiades ...... 12 Polyommatus icarus ...... 14 Erebia cassioides ...... 20 Polyommatus thersites ...... 14 Erebia epiphron ...... 21 Pontia callidice ...... 7 Erebia euryale ...... 19 Pontia daplidice ...... 7 Erebia gorge ...... 21 Pyronia bathseba ...... 17 Erebia gorgone ...... 21 Pyronia cecilia ...... 17 Erebia lefebvrei ...... 21 Pyronia tithonus ...... 17 Erebia manto ...... 19 Satyrium acaciae ...... 9 Erebia meolans ...... 18 Satyrium esculi ...... 9 Erebia neoridas ...... 18 Satyrium ilicis ...... 9 Erebia oeme ...... 19 Satyrium spini ...... 9 Erebia pandrose ...... 20 Satyrium w-album ...... 9 Erebia pronoe ...... 19 Thymelicus acteon ...... 4 Erebia rondoui ...... 20 Thymelicus lineola ...... 4 Erebia sthennyo ...... 20 Thymelicus sylvestris ...... 4 Erebia triaria ...... 18 Tomares ballus ...... 10 Euchloe bazae ...... 7 Euchloe belemia ...... 7 Euchloe crameri ...... 6 Euchloe simplonia ...... 6 Euchloe tagis ...... 6 Glaucopsyche alexis ...... 13 Glaucopsyche melanops ...... 13 Hipparchia fagi ...... 23 Hipparchia fidia ...... 22
amb ombres grises itaques negres; taques blanques C subapicals idiscals petites ales ales anteriors i arrodonit, de color gris omarró blanquinós, a C absents opoc evidents ales ales posteriors r blanques basal, discals i postdiscals evidents a a r marbrejat amb taques més fosques longuen sobre elsnervis des del marge. Apart,elsmascles de Entre elshespèridsdestaquendelgènere gèneres propers. i localitzades, quesón que viutambéalesillesBalears. Aquesta espècie, però,potconviure ambaltres tres, moltmésrares con amb lesanteriors. en flocciferus C. flocciferus La color ri marró del revers de lesales, queésgrispàl·lid enlesaltres, iesdiferencia de lavatherae (Tolman, T. R.,2002.Lynx &Lewington, Edicions, Barcelona). © I
raris) i freqüentment alnord delpaís. nes, comBarcelona ciutat té poblacionsmoltlocals. estesa desdellitoralfinsalPirineu, perònormalmentman- Malva sylvestris C (p. ex.alsaiguamollsdel’Empordà). central imeridional,peròtambéassoleixellitoralalnord molt méssecs.Laprimeraésfreqüent alaCatalunya ciferus a Com diferenciar les espècies de s ales posteriors gris fosc amb taques or d
ǩ u ǩ s p l·lustracions, Richar C. flocciferus spícues enl’anversi,elr u e p e lesalesan r e i sovint en forma de vírgula r o ació de l’anversde lesalesésdiferent: marró en i r (8% delsitineraris)viuenzones demuntanya,més o . C. lavatheraeC. : color marró xocolata marbrejat taca blanca discoïdal taca blanca r . Enaquestaúltima, lesalesposteriors sóngrisfosc icontrasten presenten unpinzelld’escatesandroconials alabase de lacara infe- : ales anteriors amb marge alceae hàbitats degradats (zones ruderals ifinstoturba- hàbitats degradats(zones ruderals 77% delesestacionsdelCBMS).Prefereix els considerar ubiqüista(finsarahaaparegut enel perquè, alesalesposteriors, aquestapresenta taques blanques , grisomarró blanquinósen teriors, absent enlesaltres dues espècies. C. alceae i mésrarament d Le és lamésgeneralistai,aCatalunya,espot wington 1997. Carcharodus boeticus Ǩ C. alceae Carcharodus alceae (21% delsitineraris)ocupenhàbitats es diferencia de 1 evers ), onproliferen lesmalves. C. alceae C. flocciferus G , taquesblanquesallar Ǩ uía delasmariposas E , queésl’espècieméscomuna,estroba estesapertotCatalunya iésl’única C. boeticus Malva neglecta androconials ala base de C. boeticus s’alimenta demalvàcies: sense pinzell d’escates ǩ C. boeticus grogós, amb sèries de taques i C. lavatherae C nervis blancs benevidents posteriors color gris de a marró amb petites l’ala anterior r C taques discals i taques discals a ǩ submarginals. a
, (12% delsitine- r i n i a C. boeticus f C. lavatherae
i i grisgroguenc en e n , r spaña yE f C. alceae M. moscha- i gades queespro- o e r r : color i a l a C. boeticus o es troba a n d r C. floc- m a dr ’e a b : ales n uropa b p t l’a s o , grisf e c c a pel color l r Carcharodus i a s o a n i t e d or z nials es i ell e C. lavatherae. osc i C. C. therae altres labiades. tres fanservir lavatherae i perpupar. hibernants Aquests abricssónutilitzatstambéperleslarves construeixen refugislarves lligantunaomésfullesambseda. però noexisteixendirectes aCatalunya.Les observacions volupa sobre Stachys officinalis bre. o mésgeneracionssuccessives demarç-abrilasetembre-octu- també utilitza ta postdiscals evidents ales ales posteriors anteriors itaques blanques basal, discals i C taques negres marrons; i taques blanques subapicals ales ales idiscals més grans , ales posteriors molt més fosques, amb taques groguenc marbrejat amb taques més fosques; ales anteriorsales i taques amb subapicals blanques a C ǩ blanques basal, discals ipostdiscals evidents Althaea officinalis r 3 2 1 a C. flocciferus discals més grans, la discoïdal molt gran Lafranchis, T., 2000. Dickkopffalter Albrecht, M.,Goldschalt,M.&Treiber, R.,1999.“DerHeilziest- J. Dantart &C.Stefanescu, dades no publicades. Biotope, Mèze. Luxembourg etleurschenilles interessanten Tagfalterart”. Verhalten, Lebenszyklus, Gefährdung und Schutz einer Hesperiidae). Morphologie, Verbreitung, Ökologie, Biologie, Main, Suppl a r
a s sobre
u , molthomogeniifàcildeseparar d’altres s ǩ p u e p discoïdal molt gran molt discoïdal r e és univoltina ivola aprincipid’estiu. i o r C. alceae i r taca blanca o Stachys recta : color gris marbrejat amb Marrubium vulgareMarrubium r ., 18:1-256. S. recta : ales anteriors de color gris Carcharodus floccifera és bivoltina (maig-junyijuliol-agost) 2 , encaraquealMontseny possiblement Carcharodus flocciferus Carcharodus lavatherae , i Abutilon teophrasti Les papillonsdejourFrance, Belgiqueet Ǩ i C. boeticus Ballota nigra Ǩ , Sideritis hirsuta Carcharodus Nachr. ent.Ver. Apollo,Frankfurtam . Collection Parthénope, éditions C. flocciferus són polivoltines ambtres i (Zeller, 1847)(Lepidoptera, Ballota nigra amb pinzell d’escates androconials 1 ; C. boeticus a la base de l’ala anterior color gris verdós i C Lavatera ǩ ǩ a amb taquesamb i r g sembla preferir q blanques a r S. scordioides u o p
e i Identificació guenc ambguenc taques blanques o n s f Jordi Dantart C teriors de color blanc s confonen amb el fons 1 e a . r es desen- r C. lava- i sp. a o
r i n : 1 f . Les a t l e a a b llargades sobre a s n r C. s ques blanques ques e dr u e d i 3 o a n a bmarginals ’e , ls nervisls n se pinzell r oconials a se de l’ala t s : a erior cates l e s Cynthia 19 Identificació
Com diferenciar les espècies de Thymelicus Els hespèrids sovint són negligits en els comptatges del CBMS per les dificultats que presenta la seva identificació i perquè es tracta de papallones petites, poc vistoses i de vol ràpid i nerviós. Els Thymelicus en són un bon exemple: els caràcters distintius són difícils d’apreciar, conviuen en algunes localitats i les seves èpoques de vol coincideixen. ot i conviure en algunes localitats, Thymelicus acte- pre f e r entment on l’herba és alta, ja que les plantes nutrí- on , T. lineola i T. sylves t r i s pr esenten a Catalunya cies que utilitzen són diverses gramínies1. La posta consis- distribucions diferents. T. acteon està més lligat a am- teix en petits grups d’ous amagats entre la beina d’una fu- T bients mediterranis i, encara que també arriba al Pi- lla i la tija. A Catalunya s’ha confirmat l’o voposició de T. rineu, és especialment abundant al litoral i prelitoral. En ac t e o n so b r e Dactylis glomerat a , Hyp a r r henia hirta i gra- canvi, T. lineola i T. sylve s t r i s, que són els més fàcils de mínies seques no identificades; la de T. lineola so b r e Brac h y - co n f o n d r e, sovint coincideixen al Pirineu, el Prepirineu i podium phoenicoides, i la de T. sylves t r i s so b r e Dactylis glo- la Serralada Tra n s v ersal. D’aquests dos, només T. sylves tr i s me ra t a , Holcus lanatus i Phleum alpinum2. T. lineolahi ve r n a manté poblacions aïllades a la part meridional del país , com a ou, i els altres dos com a larves neonates. Són uni- algunes força atípiques (p. ex. al Garraf i a l’A i g u a b a r re i g ) , voltins i volen entre maig i juliol en zones baixes i al juliol i, juntament amb T. acteon, assoleix l’e x t r em meridional i agost al Pir i n e u . de Catalunya (Por ts de Tor tosa). Són propis d’espais oberts , Jordi Dantart
Thymelicus acteon Thymelicus lineola
En el mascle, androcònia Cara superior: més curta i menys visible color lleonat sense taques i marge negre més ample (no gaire constant) (entre Cu1 i Cu2)