DOCSLIB.ORG

L'observatori De Barris 2018

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'observatori De Barris 2018 Dades bàsiques de barris Juny de 2018 Juny de 2018 Gabinet Tècnic de Programació Oficina Municipal de Dades Dades bàsiques de barris Juny 2018 Població Renda Atur Habitatge Formació Índex d’Envelliment Barris amb un índex d’envelliment més alt. Barris amb un índex d’envelliment més baix. Bcn= 159,7 Bcn= 159,7 40. Montbau 255,2 68. el Poblenou 97,0 49. Canyelles 216,3 59. el Bon Pastor 95,0 48. la Guineueta 213,5 57. la Trinitat Vella 90,1 39. Sant Genís dels Agudells 210,8 58. Baró de Viver 87,9 33. el Baix Guinardó 208,8 1. el Raval 87,5 3. la Barceloneta 205,7 56. Vallbona 86,1 73. la Verneda i la Pau 204,9 67. la Vila Olímpica del Poblenou 77,0 73,4 10. Sant Antoni 204,7 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 20. la Maternitat i Sant Ramon 203,9 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 72,9 9. la Nova Esquerra de l'Eixample 203,5 54. Torre Baró 64,1 0 100 200 300 0 100 200 300 Població Estrangera (%) Barris amb un % de població estrangera més elevat. Barris amb un % de població estrangera més baix. Bcn= 17,8 Bcn= 17,8 1. el Raval 49,6 43. Horta 10,8 2. el Barri Gòtic 46,3 42. la Clota 10,6 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 41,6 24. les Tres Torres 9,5 3. la Barceloneta 34,7 41. la Vall d'Hebron 9,2 11. el Poble Sec - Parc Montjuïc 30,7 12. la Marina del Prat Vermell - Zona Franca 8,3 55. Ciutat Meridiana 28,5 48. la Guineueta 8,0 57. la Trinitat Vella 28,0 47. Can Peguera 7,9 70. el Besòs i el Maresme 26,1 60. Sant Andreu 7,7 15. Hostafrancs 22,1 36. la Font d'en Fargues 5,8 5. el Fort Pienc 21,9 49. Canyelles 4,4 0,0 20,0 40,0 60,0 0,0 20,0 40,0 60,0 Nota: dades any 2017 Gabinet Tècnic de Programació 1 Índex d’envelliment: (població de 65 i més anys / població 0-15 anys) x 100 Oficina Municipal de Dades Població estrangera: població estrangera / població del districte (%) Dades bàsiques de barris Juny 2018 Població Renda Atur Habitatge Formació Taxa de natalitat (‰) Barris amb un ‰ de natalitat més elevat. Barris amb un ‰ de natalitat més baix. Bcn= 8,5 Bcn= 8,5 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 14,0 21. Pedralbes 7,1 12. la Marina del Prat Vermell - Zona Franca 14,0 65. el Clot 7,1 58. Baró de Viver 10,8 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 7,1 57. la Trinitat Vella 10,8 39. Sant Genís dels Agudells 7,0 54. Torre Baró 10,7 17. Sants - Badal 6,9 55. Ciutat Meridiana 10,5 49. Canyelles 6,6 68. el Poblenou 10,5 2. el Barri Gòtic 6,3 56. Vallbona 10,4 3. la Barceloneta 6,1 50. les Roquetes 10,3 47. Can Peguera 5,8 29. el Coll 10,3 42. la Clota 3,4 0 5 10 15 20 0 5 10 15 20 Població de 65 i més anys viu sola (%) Barris amb un % de població de més de 65 que viu sola més baix. Barris amb un % població de més de 65 que viu sola més elevat. Bcn= 25,7 Bcn= 25,7 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 34,3 59. el Bon Pastor 21,5 3. la Barceloneta 32,4 57. la Trinitat Vella 21,1 1. el Raval 32,2 21. Pedralbes 20,5 46. el Turó de la Peira 32,0 67. la Vila Olímpica del Poblenou 20,1 53. la Trinitat Nova 31,3 24. les Tres Torres 19,6 2. el Barri Gòtic 30,5 54. Torre Baró 19,4 31. la Vila de Gràcia 30,3 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 19,2 36. la Font d'en Fargues 18,8 62. el Congrés i els Indians 30,3 12. la Marina del Prat Vermell - Zona Franca 30,0 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 17,6 11. el Poble Sec - Parc Montjuïc 29,4 56. Vallbona 13,6 0 10 20 30 40 0 10 20 30 40 Gabinet Tècnic de Programació Nota: dades any 2017, exepte la Taxa de Natalitat (any 2016) 2 Oficina Municipal de Dades Dades bàsiques de barris Juny 2018 Població Renda Atur Habitatge Formació Índex de Renda Familiar Disponible Barris amb un index de renda familiar disponible més elevat. Barris amb un index de renda familiar disponible més baix. Bcn= 100 Bcn= 100 21. Pedralbes 242,4 49. Canyelles 54,4 24. les Tres Torres 211 51. Verdun 53,8 26. Sant Gervasi - Galvany 198,3 56. Vallbona 51,9 25. Sant Gervasi - la Bonanova 187,5 46. el Turó de la Peira 51,7 23. Sarrià 186,6 47. Can Peguera 51,5 7. la Dreta de l'Eixample 170 12. la Marina del Prat Vermell - Zona Franca 49,7 67. la Vila Olímpica del Poblenou 162 57. la Trinitat Vella 48,9 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 152,6 54. Torre Baró 45,1 27. el Putxet i el Farró 140,6 40,6 53. la Trinitat Nova 8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 139,2 55. Ciutat Meridiana 34,3 0 100 200 0 100 200 Gabinet Tècnic de Programació Nota: dades any 2016 3 Oficina Municipal de Dades Dades bàsiques de barris Juny 2018 Població Renda Atur Habitatge Formació Atur registrat sobre població 16-64 anys (%) Barris amb amb un % d’aturats més alt. Barris amb amb % d’aturats més baix. Bcn= 7,0 Bcn= 7,0 12. la Marina del Prat Vermell - Zona Franca 14,7 8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 5,1 55. Ciutat Meridiana 14,3 27. el Putxet i el Farró 5,1 53. la Trinitat Nova 13,9 7. la Dreta de l'Eixample 4,6 57. la Trinitat Vella 13,2 42. la Clota 3,9 56. Vallbona 12,7 25. Sant Gervasi - la Bonanova 3,8 49. Canyelles 11,2 26. Sant Gervasi - Galvany 3,6 48. la Guineueta 10,9 24. les Tres Torres 3,5 51. Verdun 10,0 21. Pedralbes 3,1 50. les Roquetes 9,9 23. Sarrià 3,1 70. el Besòs i el Maresme 9,9 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 2,9 0 5 10 15 20 0 5 10 15 20 Atur de llarga durada / total d’atur registrat (%) Barris amb amb % d’aturats de llarga durada més baix. Barris amb amb % d’aturats de llarga durada més alt. Bcn= 37,8 Bcn= 37,8 73. la Verneda i la Pau 44,2 25. Sant Gervasi - la Bonanova 34,3 72. Sant Martí de Provençals 44,0 1. el Raval 33,9 61. la Sagrera 42,6 10. Sant Antoni 33,7 62. el Congrés i els Indians 42,6 7. la Dreta de l'Eixample 33,5 63. Navas 42,4 8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 33,3 71. Provençals del Poblenou 42,1 24. les Tres Torres 32,9 58. Baró de Viver 41,7 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 32,8 41,7 59. el Bon Pastor 26. Sant Gervasi - Galvany 32,5 60. Sant Andreu 41,7 31. la Vila de Gràcia 32,5 66. el Parc i la Llacuna del Poblenou 41,3 2. el Barri Gòtic 28,4 0 10 20 30 40 50 0 10 20 30 40 50 Gabinet Tècnic de Programació Nota: Atur de llarga durada: > 12 mesos. Dades any 2017 4 Oficina Municipal de Dades Dades bàsiques de barris Juny 2018 Població Renda Atur Habitatge Formació Preu del lloguer (€/m2/mes) Barris amb el preu de lloguer més alt €/m2/mes. Barris amb el preu de lloguer més baix €/m2/mes. Bcn= 13,4 Bcn= 13,4 3. la Barceloneta 19,8 70. el Besòs i el Maresme 10,0 23. Sarrià 17,5 59. el Bon Pastor 9,5 67. la Vila Olímpica del Poblenou 17,1 39. Sant Genís dels Agudells 9,5 48. la Guineueta 9,4 24. les Tres Torres 16,9 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 16,6 57. la Trinitat Vella 9,2 21. Pedralbes 16,2 49. Canyelles 8,6 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 16,0 55. Ciutat Meridiana 7,6 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 15,7 54. Torre Baró 6,8 25. Sant Gervasi - la Bonanova 15,4 58. Baró de Viver 6,2 42. la Clota 15,1 56. Vallbona 6,0 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 Nombre de contractes de lloguer Barris amb més contractes de lloguer. Barris amb menys contractes de lloguer. 31. la Vila de Gràcia 2.570 53. la Trinitat Nova 121 9. la Nova Esquerra de l'Eixample 2.064 41. la Vall d'Hebron 76 69 1. el Raval 2.003 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 1.928 49. Canyelles 47 8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 7. la Dreta de l'Eixample 1.871 54. Torre Baró 30 6. la Sagrada Família 1.756 56. Vallbona 16 26. Sant Gervasi - Galvany 1.530 47. Can Peguera 14 18. Sants 1.399 58.
Load more

Recommended publications
  • El Districte De Sant Andreu Comprèn Els Barris De La Trinitat Vella, Baró De Viver, Sant Andreu, El Bon Pastor, El Congrés I Els Indians, La Sagrera I Navas
    El districte de Sant Andreu comprèn els barris de la Trinitat Vella, Baró de Viver, Sant Andreu, el Bon Pastor, el Congrés i els Indians, la Sagrera i Navas. Situat a l’extrem nord de la ciutat, limita amb el riu Besós i fa frontera amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, així com els districtes barcelonins de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Martí. Població dels barris de Sant Andreu, 2018 i evolució en el període 2008-2018. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 1 INDICADORS SOCIOECONÒMICS DE SANT ANDREU 1. DEMOGRAFIA Amb 148.560 habitants el 2018, Sant Andreu concentra el 9,1% de la població de Barcelona. La població ha augmentat lleugerament (en un 0,6%) en relació a l’any 2017, com també ha succeït al conjunt de la ciutat (+0,2%). (%) Sant SANT ANDREU BARCELONA Andreu/Bcn INDICACORS SOCIOECONÒMICS – SANT ANDREU 2018 DEMOGRÀFICS Població (Segons padró) 148.560 1.628.936 9,1% % Increment interanual població 0,6% 0,2% - % Increment població (2008-2018) 1,4% 0,1% - Densitat neta de població (hab/ha) (2017) 767 626 - Homes (%) 47,5% 47,3% 9,2% Dones (n%) 52,5% 52,7% 9,1% Població 16-64 94.810 1.060.350 8,9% Població femenina (16-64) 48.588 542.124 9,0% % Població jove (16-24) 7,9% 8,2% 8,8% Índex d'envelliment 152,5 159,4 - Esperança de vida (2016) 84,83 84,24 - % Població 16-64 anys 63,8% 65,1% 8,9% % Població sense estudis o estudis primaris 23,2% 19,8% 10,6% % Població educació universitària 22,8% 31,9% 6,5% % Població estrangera sobre el total 12,6% 18,5% 6,2% % Principal país d'origen de població estrangera al districte 9,7% Xina 10,4% Itàlia 8,9% Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
    [Show full text]
  • Humanizing Streets the Superblocks in the Eixample, Barcelona
    HUMANIZING STREETS THE SUPERBLOCKS IN THE EIXAMPLE, BARCELONA Pamela AcuÑA Kuchenbecker Msc Thesis LanDscape Architecture WAGeninGen UniVersitY October 2019 HUMANIZING STREETS THE SUPERBLOCKS IN THE EIXAMPLE, BARCELONA Pamela ANDrea AcuÑA Kuchenbecker Msc Thesis LanDscape Architecture WAGeninGen UniVersitY October 2019 © Pamela Acuña Kuchenbecker Chair Group Landscape Architecture Wageningen University October 2019 All rights reserved. No part of this thesis may be reproduced, stored in a retrieval system, or transmitted in any form or any means, electronic, mechanical, photocopying, recording or otherwise, without the prior written permission of either the author or the Wageningen University Landscape Architecture Chairgroup. Pamela Andrea Acuña Kuchenbecker Registration number: 111184005150 pamelaacuna@gmail.com LAR-80436/39 Master Thesis Landscape Architecture Chair Group Landscape Architecture Phone: +31 317 484 056 Fax: +31 317 482 166 E-mail: office.lar@wur.nl www.lar.wur.nl Postbus 47 6700 AA, Wageningen The Netherlands Examiner Dr. ir. Rudi van Etteger MA Wageningen University, Landscape Architecture group Supervisor & examiner Dr. dipl. ing. Sanda Lenzholzer Wageningen University, Landscape Architecture group Humanizing streets ABSTRACT People’s behavior is affected by the combination of sight, Therefore, the purpose of this thesis is to generate sounds, smells, textures, tastes, and thermal conditions, knowledge for the intersections of superblocks, which can determine how long a place will be used. The which present a deficiency in providing citizens with built environment, due to its population growth over the a comfortable and positive sensory experience. This centuries and with its consequent reduction of green thesis fills the knowledge gap by inferring a new multi- urban areas, has deprived citizens of many pleasures and sensory approach, which aims towards a pleasurable introduced new unpleasant sensations.
    [Show full text]
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • Pla De Desenvolupament Econòmic Sant Martí 2018-2022
    treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Districte de Sant Martí Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí 2018-2022 neix amb la voluntat de ser un instrument que contribueixi a reduir les desigualtats socioeconòmiques i els desequilibris territorials, impulsant i donat suport a la generació d’activitat econòmica al nostre Districte. Una eina que doti dei més i millors recursos per a les persones en recerca de feina i/o en situacions de precarietat laboral, així com de recursos per a la promoció del comerç de proximitat, de les pimes i de les persones emprenedores, que visibilitzi i impulsi les iniciatives d’Economia Social i Solidària. I, finalment, una eina que garanteixi que el districte segueix sent un referent en accions de retorn social del sector turístic. Aquest Pla s’ha elaborat a partir de la diagnosi de les pròpies necessitats i potencialitats de la zona. Sant Martí es caracteritza per la seva diversitat, amb una activitat econòmica plural i dinàmica, i uns factors de desenvolupament endògens potents: al Districte trobem, per exemple, la major part del front marítim de la ciutat, així com un teixit associatiu ric i articulat. Compta també amb un notable potencial cultural i tecnològic, a més d’un rellevant passat cooperativista que es projecta en l’actual treball en xarxa de l’univers de l’Economia Social i Solidària. Tots ells són elements clau per desenvolupar un model socioeconòmic que tingui un vincle estret amb el territori.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: m.dominguez@ub.edu ; montolio@ub.edu We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • EL PLA DE BARRIS DEL Bon Pastor I Baró De Viver
    EL PLA DE BARRIS DEL Bon Pastor i Baró de Viver JULIOL 2016 Projecte: Pla de Barris del Bon Pastor i Baró de Viver Emplaçament: Barris del Bon Pastor i Baró de Viver, Districte Sant Andreu, Barcelona Redactor: Foment de Ciutat, SA Telèfon 93 256 66 00 c/ Pintor Fortuny 17-19 08001 Barcelona Suport tècnic: Pla estel* Promotor: Ajuntament de Barcelona Juliol de 2016 Índex Introducció . 4 Elaboració del Pla . 31 Intervenció al Bon Pastor i Baró de Viver . 45 . El territori . 5 El procés d’elaboració . 32 Marc d’actuació del Pla . 46 Barcelona . 6 Agents que han intervingut en la redacció . 34 Pla de Barris: estratègies i prioritats . 53 Eix Besòs . 12 Participació ciutadana . .36 . Visió global . .54 . El Bon Pastor i Baró de Viver . 15 . Diagnosi . .39 . Objectius . .56 . El Bon Pastor: antecedents . .18 . Diagnosi . 40 Projectes motor . .60 . El Bon Pastor: situació actual . .19 . Educació . 42 . Propostes i accions . 64 Baró de Viver: antecedents . 22 Drets socials . 42 Desenvolupament del Pla . 103 Baró de Viver: situació actual . .25 . Activitat econòmica . .43 . Gestió i pressupost . 104 Documentació gràfica . 27 Medi urbà . 44 Participació, coproducció i acció comunitària . 106 La comunicació del Pla de Barris . 109 Seguiment i avaluació . 112 Introducció El Pla de Barris és una iniciativa municipal de millora de El document que teniu a les mans és el Pla de Barris del les condicions de vida als barris de la nostra ciutat que Bon Pastor i Baró de Viver que recull el procés d’elabora­ té, com a principal objectiu, reduir les desigualtats so­ ció i el conjunt d’accions que es volen dur a terme al barri cials i territorials, tot impulsant l’accés a la renda, als i està format per les següents parts: serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tota la ciutadania.
    [Show full text]
  • M 12 Patronat Municipal De L'habitatge
    M 12 Patronat Municipal de l’Habitatge Memòria 2012 Patronat Municipal de l’Habitatge Memòria 2012 Presentació 3 Un dels objectius de l’Ajuntament de Barcelona, a través A més de l’activitat en obra nova, també cal posar èmfasi en d’Hàbitat Urbà, és promoure habitatge assequible a la ciutat, altres actuacions realitzades pel PMHB, com ara les rehabilita- especialment per atendre als col.lectius més vulnerables. En cions de patologies estructurals i la instal·lació d’ascensors al aquest sentit, el paper i l’experiència del Patronat Municipal de barri d’El Besòs i el Maresme. l’Habitatge (PMHB), com a motor de l’habitatge públic a Barce- lona, és clau per assolir aquesta fita. Pel que fa a publicacions, s’han editat dos números del Xifres d’Habitatge sobre els indicadors de construcció i mercat Aquesta memòria recull l’activitat del PMHB durant el 2012, immobiliari a Barcelona i els resultats de les diferents línies que malgrat la situació de crisi, mostra dades positives en la d’actuació del Pla d’Habitatge de Barcelona. seva gestió, com ara el lliurament de 715 habitatges. Cal des- tacar l’aspecte social d’aquesta dada: de les vivendes adjudi- Les accions realitzades pel PMHB en temes de sostenibili- cades a col.lectius especials, 257 es van destinar a gent gran i tat han tingut el seu reconeixement en aquest exercici amb 90 corresponen al parc de lloguer social destinat a famílies en l’obtenció del Gran Premi Endesa a la Promoció Immobiliària situació d’emergència. més Sostenible per a la promoció de 95 habitatges en dret de superfície de Roc Boronat, contribuint al mateix temps, a fer de També en aquesta línia s’ha continuat treballant amb entitats Barcelona una ciutat autosuficient.
    [Show full text]
  • Cambio En La Composición Social Y Gentrificación En Barcelona: Una Mirada a Través De Los Flujos Migratorios Y Residenciales1
    CAMBIO EN LA COMPOSICIÓN SOCIAL SUMARIO Y GENTRIFICACIÓN EN BARCELONA: UNA MIRADA A TRAVÉS DE LOS FLUJOS MIGRATORIOS Y RESIDENCIALES 1. Introducción: Cambio social, territorio y movilidad de las persones 2. La migración y la movilidad residencial: motores de los cambios sociodemográficos 3. Inmigración y talento 4. La dinámica de la movilidad residencial interna: perpetuación de las diferencias sociales 5. Cambio de la composición de la población de Barcelona: una mirada inframunicipal 6. Conclusiones. Gentrificación, exclusión y polarización socioeconòmica Referencias bibliográficas 80 / Papers 60 / GENTRIFICACIÓ I DRET A LA CIUTAT ANTONIO LÓPEZ GAY Centre d’Estudis Demogràfics CAMBIO EN LA COMPOSICIÓN SOCIAL Y GENTRIFICACIÓN EN BARCELONA: UNA MIRADA A TRAVÉS DE LOS FLUJOS MIGRATORIOS Y RESIDENCIALES1 1. Introducción: Cambio social, territorio y mo- intensidad en los últimos años. Los precios de los al- vilidad de las personas quileres se han incrementado por encima del 30% des- de 20132. La competencia por vivir en la ciudad es fe- Las migraciones y la movilidad residencial se cons- roz, sobre todo en los espacios tradicionalmente más tituyen como mecanismos indispensables para en- privilegiados, donde los alquileres superan con creces tender los cambios de la población a escala de bar- los valores previos a la crisis de 2007. Pese a que pu- rio. Una de las múltiples definiciones que podemos edan establecerse similitudes con el último periodo leer sobre el concepto de gentrificación nos dice expansivo del mercado de la vivienda, el de finales de que se trata de un proceso de migración selectiva la década de 1990 e inicios de la de los 2000, el con- en función de las características socioeconómicas texto urbano y demográfico presenta diferencias que de las personas y de los hogares (Atkinson y Wulff, es necesario subrayar.
    [Show full text]
  • Analyzing Last Mile Delivery Operations in Barcelona's Urban
    Analyzing Last Mile Delivery Operations in Barcelona’s Urban Freight Transport Network Burcu Kolbay1, Petar Mrazovic2, and Josep Llus Larriba-Pey1 1 DAMA-UPC Data Management, Universitat Politecnica de Catalunya C/Jordi Girona, 1 3 UPC Campus Nord 08034 Barcelona, Spain {burcu, larri}@ac.upc.edu http://www.dama.upc.edu/en 2 Dept. of Software and Computer Systems, Royal Institute of Technology, Stockholm, Sweden mrazovic@kth.se http://www.kth.se Abstract. Barcelona has recently started a new strategy to control and understand Last Mile Delivery, AreaDUM. The strategy is to provide freight delivery vehicle drivers with a mobile app that has to be used every time their vehicle is parked in one of the designated AreaDUM surface parking spaces in the streets of the city. This provides a significant amount of data about the activity of the freight delivery vehicles, their patterns, the occupancy of the spaces, etc. In this paper, we provide a preliminary set of analytics preceded by the procedures employed for the cleansing of the dataset. During the analysis we show that some data blur the results and using a simple strategy to detect when a vehicle parks repeatedly in close-by parking slots, we are able to obtain different, yet more reliable results. In our paper, we show that this behavior is common among users with 80% prevalence. We conclude that we need to analyse and understand the user behaviors further with the purpose of providing predictive algorithms to find parking lots and smart routing algorithms to minimize traffic. Keywords: Urban Freight, Clustering, Partitioning Around Medoids, User Behavior, Smart City, AreaDUM 1 Introduction Barcelona is considered to be among the smartest cities in the planet.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • Artists, Cultural Gentrification and Public Policy
    S104 DOI: 10.5379/urbani-izziv-en-2012-23-supplement-1-010 Artists, Cultural Gentrification and Public Policy Antònia Casellas, Esteve Dot-Jutgla and Montserrat Pallares-Barbera Antònia Casellas, Department of Geography, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Spain (antonia.casellas.@uab.cat) Esteve Dot-Jutgla, Department of Geography, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Spain (esteve.dot@uab.cat) Montserrat Pallares-Barbera, Department of Geography, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Spain (montserrat.pallares@uab.cat) Abstract Since the 1980s, artists have been studied as agents of urban gentrification. Well established theories and case studies have provided numerous evidences of the role of artists as initiators of the gentrification process in working-class neighborhoods. From a productive-side perspective, placing an emphasis on the rent-gap and land development, as well as consumption-side perspective, analyzing the features of individuals, art production and artists have been identified as a source of initial gentrification. Complementary theorizations have studied the second wave of displacement produced by the massive arrival of private capital, which often has affected the artists themselves. The present paper adds to the body of literature than identifies the public sector as another key agent of gentrification. The paper analyzes the role of Barcelona’s public sector in the process of implementing this redevelopment program, and its interaction with artists in the neighborhood. In specific terms, it discusses the case of the Hangar Collective, located in Can Ricart, an old factory building which had been the home of small firms and artist groups. This center was at the heart of the urban struggle to maintain the status of firms and artists in the neighborhood, and to preserve the architectonic structure of the old factory complex.
    [Show full text]
  • Baró De Viver
    Trabajo final de Máster Evaluación de la acción integral en la intervención pública en barrios: análisis del proyecto de intervención integral de Baró de Viver, Barcelona. Jacobo Martín Coloma Máster en Planificación Territorial y Gestión Ambiental. Tutora: Nuria Benach Rovira 14/06/2017 Universidad de Barcelona Trabajo final de Máster Evaluación de la acción integral en la intervención pública en barrios: análisis del proyecto de intervención integral de Baró de Viver, Barcelona. ‘Pese a todo, uno, romántico impenitente, cree que convendría intentar que los barceloneses no pusieran cara de póker cuando se les habla de Baró de Viver. Y eso sólo se solventa procurando que conozcan la ciudad, toda la ciudad, y no tan sólo las zonas históricas o más bonitas, es una asignatura a recomendar a los ciudadanos de todas las edades.’ Josep M. Huertas1 2 1 (Villagrasa. G y García. A, 1999, 4) 2 Foto: Fiestas de barrio de Baró de Viver, antes del derribo de las Casas Baratas. Fuente: Laciudadhorizontal.org 2 Contenido Resumen del proyecto ...................................................................................................... 6 Introducción ..................................................................................................................... 7 Objetivos ......................................................................................................................... 10 Hipótesis ......................................................................................................................... 11 Metodología
    [Show full text]