DOCSLIB.ORG

Documentació De Referència 7

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Documentació De Referència 7 Bloc Documentació 7 de referència Marge de pedra seca i conreus de cereal a Vilamajor. Rafael López-Monné Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Documentació de referència 7 AGUSTENCH, Anton (2000). Records de la Mussara. [Vilaplana]: Ajuntament de Vilaplana. AMADES, Joan (1974). Folklore de Catalunya: rondallística. Barcelona: Editorial Selecta. AMORÒS, Candela; et al. (1982). L’Alt Camp: marc físic, marc humà. Valls: Òmnium Cultural. ANGLÈS, Fina (2006). Un passeig amb els sentits de la natura a l’art: itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent. Tarragona: Diputació de Tarragona. ANGLÈS, R. (1985). L’ecosistema de la serra de Prades. Barcelona: CIRIT. ANGUERA, Pere; et al. (1995). Arquitectura del Camp: guia. Tarragona: COAC-Demarcació de Tarragona. ANTON CLAVÉ, Salvador (1997). Diferenciació i reestructuració de l’espai turístic. Processos i tendències al litoral de Tarragona. Tarragona: El Mèdol. ANTON CLAVÉ, Salvador; BLAY BOQUÉ, Jordi (dirs.) (2001). El patrimoni de molins de la demarcació de Tarragona. Anàlisi i estratègies d’intervenció. Tarragona: Diputació de Tarragona. ANTON CLAVÉ, Salvador; BLAY BOQUÉ, Jordi (2005). “La petroquímica al Tarragonès. Indústria, seguretat i activitat turística” dins Oriol Nel.lo. Aquí, no! Els conflictes territorials a Cata- lunya. Barcelona: Empúries, p. 353-378. ASENS, Joan (1981). Guia del Priorat. Tarragona: Llibreria de la Rambla. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D’EXCURSIONS CIENTÍFICAS (1883). Album Pintoresch-Monumental de Catalunya: Santes Creus. Barcelona: Associació Catalanista d’Excursions Científicas. BARRAL, Carlos (1975). Años de penitencia. Madrid: Alianza. --- (1982). Catalunya des del mar. Barcelona: Edicions 62. BARRIL, Joan (1992). L’Alt Camp. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Governació. BAYER, Xavier; GUASCH, Cisco (2001). Massís del Garraf i conques de l’Anoia, del Foix i del Gaià: paratges naturals: itineraris, fauna i vegetació. Valls: Cossetània. BLASI, Francesc (1931). Riberes del Gaià. Barcelona: Tallers Gràfics Hostenchs. --- (2000). La Vall del Gaià al primer terç del segle XX. Barcelona: Centre d’Estudis del Gaià i Centre Excursionista de Catalunya. BLASI, Ramon (1961). Selvatanies. Selva del Camp: Adesel. BLAY BOQUÉ, Jordi; NAVARRO, Luís (2005). Guia de Bonastre. Tarragona: Diputació de Tarragona. BOLÒS, Oriol de (1967). Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral entre los ríos Llobregat i Segura. Barcelona: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. 693 BRAUDEL, Fernand (1985). La Méditerranée, l’espace et l’histoire. París: Flammarion. BRAUN-BLANQUET, Josias; BOLÒS, Oriol de (1950). “Aperçu des groupements végétaux des Montagnes tarragonaises“, Collectanea Botanica, vol. 2, p. 303-342. CABANEL, Jean (1995). Paysage, paysages. París: Jean-Pierre de Monza. CAHNER, Max (dir.) (1992). Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Vols. 5, 7 i 9. CALENDARI del pagès (1980). Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre. CALLEJA, Carlos; CORTÉS, Gabriel; VECIANA, Joana (1986). El Baix Camp. Població, economia i territori. Barcelona: Caixa de Catalunya. CAMINS, Josep (1973). Col·lecció iconogràfica de quinze goigs del gloriós màrtir Sant Magí de Brufaganya. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius i Vila. CARBONELL I BUADES, Marià; et al. (1995). L’església de Sant Jaume d’Ulldemolins. Falset: Arts Gràfiques Octavi. CARLAN, Jean; CHARBONNEAU, Henry (1952). Guide du touriste lettré. A la découverte de l’Espagne. París: Éditions Touristiques et Littéraires. CASAS, Antoni (1981). De l’Alt Camp al Priorat. Barcelona: Gràf. Diamant. --- (1993). Per les muntanyes del Baix Camp: ermites i paisatges. Barcelona: Claret. CASASSAS, Lluís; et al. (1988). La natura i l’home a les Muntanyes de Prades. Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. CATALÀ, Benjamí (1991). El Montmell: sostre del Baix Penedès: ressenya històrica amb dibuixos de tots els llocs, ermites, castells i masies. La Bisbal del Penedès: l’autor. CENTRE D’ESTUDIS DEL GAIÀ (1997). La Resclosa: estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona: Centre d’Estudis del Gaià. CENTRE EXCURSIONISTA FRANCOLÍ (1982). Itinerari per l’alzinar de la Pena. L’Espluga de Francolí: Centre Excursionista Francolí. COBERTERA, Eugenio (1986). Los suelos cultivados de la provincia de Tarragona. [Tarragona]: Diputació de Tarragona. CONTIJOCH, Josep M. (1999). Ràfegues muntanyenques: recull d’anècdotes, llegendes, humorades i rondalles de les Muntanyes de Prades. Valls: Cossetània. COROLEU, Josep (2006). “Vallfogona de Riucorb”, dins Veus i perfils de la Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, p. 82. CRESPO, Manuel (2006). “Garraf” [en línia], Salamandra, núm. 15-16. Disponible a: <http://gruposurrealistademadrid.org/manuel-crespo-garraf> [consulta: 23.10.2012]. CREUS, Teodor (1884). Santas-Creus: descripción artística de este famoso monasterio y noticias históricas referentes al mismo y a los reyes y demás personas notables sepultadas en su recinto. Vilanova i la Geltrú: Librería Religiosa-Científica Literaria de Francisco Granell Aymat. DEFFONTAINES, Pierre. (1972). El Mediterráneo: la tierra, el mar, los hombres. Barcelona: Juventud. Bloc 7 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Documentació de referència DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT (1996). Pla d’espais d’interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2002). Pla territorial sectorial de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES (2005a). Pla director urbanístic del sistema costaner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. --- (2005b). Pla director de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona. Barcelona: Generalitat de Catalunya. --- (2010). Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Barcelona: Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Màrius (2000). Muntanyes de Prades: excursions naturals, 25 itineraris. Valls: Cossetània. DOMINGO DE PEDRO, Màrius; BORAU, J. Antoni (1998). Muntanyes de Prades: paisatge i fauna. Valls: Cossetània. ESPINÀS, Josep M. (1978). Les comarques del Principat. Barcelona: Blume. --- (1984). Viatge al Priorat. Barcelona: Selecta. --- (1991). Obres completes. Vol. 5. Barcelona: La Campana. ESTREM, Salvador (1927). Elegia del Priorat i altres versos. Gandesa: El Llamp. --- (1933). Obres completes I. Falset: Centre d’Estudis Falsetans. --- (1936). El Crist de la Solitud. Falset: Edicions Priorat. FERRÉ, Rafael (1995). Les muntanyes de Prades: guia itinerària. Reus: Edicions del Centre de Lectura. FIGUERAS, Lluís M. (1986-1999). El Senyoriu de Celma. Valls: Institut d’Estudis Vallencs. FOLCH, Ramon (ed.)(1976). Natura, ús o abús?: llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans. Barcelona: Barcino. --- (dir.) (1985-1992). Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. --- (1980). La flora de les comarques litorals compreses entre la riera d’Alforja i el riu Ebre. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. --- (1986). La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: Ketres. --- (1990). Comprendre la natura. Barcelona: Barcino. FOLCH, Ramon; VELASCO, Eulàlia (1974). Dades cartogràfiques per a l’estudi de la vegetació de les muntanyes de Prades. L’Espluga de Francolí: XVIII Assemblea Intercomarcal d’Es- tudiosos. 694 FORT, Eufemià (1936). Santes Creus: notes històriques i descriptives. Barcelona: [Daniel Cochs i Reig]. GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel (1979). Cien años de soledad. Barcelona: Argos Vergara. GASSOL, Ventura (1924). La cançó del vell Cabrés: poema dramàtic en tres actes. Barcelona: Llibreria Italiana. GONZÁLEZ LEDESMA, Francisco (1997). Crónica sentimental en rojo. Barcelona: Círculo de Lectores. GONZÀLEZ REVERTÉ, Francesc (2002). “Estrategias de sostenibilidad para espacios suburbanos en Cataluña. El caso del Baix Penedès“, Geocrítica: Scripta Nova. Revista de geografía y ciencias sociales, vol. IV, núm. 122. Disponible a: <http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-122.htm> [consulta: 08.11.2012]. --- (2002). El Vendrell, de poble a ciutat. Valls: Ajuntament del Vendrell; Edicions Cossetània. GONZÀLEZ REVERTÉ, Francesc; OLIVERAS SAMITIER, Josep (2003a). Ordenació del territori i sostenibilitat al Camp de Tarragona. Reus: Fundació d’Estudis Socials i Nacionals Josep Re- casens i Mercadé. --- (2003b). “El Camp de Tarragona: frens, possibilitats i planejament territorial“, Papers, núm. 39, p. 75-99. GÜELL, Hortensi (1902). Florescència. Col·lecció d’ensaigs literaris. Vilanova i la Geltrú: Oliva impressor. GUIMERÀ, Àngel (1978). Obres completes, vol. II. Barcelona: Selecta. GUITERT, Joaquim (1927). Real Monasterio de Santes Creus: guía, descipción, fundación y destrucción del monasterio. Barcelona: Casa Provincial de Caridad. IGLÉSIES, Josep (1932). La terra d’en Gallarí: narracions y paisatges de la muntanya tarragonina. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera. --- (1948). Les ciutats del món. Barcelona: Arca. --- (1963). La reconquesta a les valls de l’Anoia i el Gaià. Barcelona: Rafael Dalmau. --- (1968). La crisi agrària de 1879-1900: la fil·loxera a Catalunya. Barcelona: Edicions 62. --- (1975a). Els aprofitaments agrícoles del Baix Penedès. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. --- (1975b). Les minves dels cultius i de la població a la comarca del Priorat. Barcelona: Rafael Dalmau. --- (1980). Síntesi de la població del Baix Camp a partir del segle XIV. Reus: Edicions del Centre de Lectura. IGLÉSIES, Josep; SANTASUSAGNA,
Load more

Recommended publications
  • Dos Nuevas Cuevas Del Bronce Medio Y Final Del Macizo De Prades
    Dos nuevas cuevas del bronce medio y final del macizo de Prades Por SALVADORVILASECA Eri tres aiiteriores trabajos dimos a co- en esta misma revista la Cozba (le Porta- iiocer trece cuevas prehistóricas del Cingle Lloret. ' I3laric de Arbolí, de las que sólo una tenía En el presente trabajo nos proponemos iioiiibre : la Co~ladel IZz~fi.Por este motivo, dar noticia de una nueva y pequeña cueva ii iiiedida que iban sieiido descubiertas, ex- sepulcral, la cueva N. Visitada por primera cavadas y publicadas, las denominamos vez por nosotros el 4 de febrero de 1962, cueva A a M, sierido la cueva C la citada había sido descubierta pocos días antes por del Kufí. nuestros amigos los hermanos Juncosa, Eii los mismos artículos, como localida- oriundos de Arbolí, residentes en Xeus, los des próximas a Arboli, publicamos : el se- cuales 110s comunicaroti amablemente su ha- pirlcro dcl 1~9,~.54-.55, del mismo Ci~igle llazgo, 110s regalaron el material que habían I3laric, destruido durante unas obras de re- lecogido y nos ayudar011 en la citada visita 11;iraciGii de la carretera de Tarragoiia a L4- y otra ulterior. ricla, en el tramo del Col1 d'Alforja ; la Como casi todas las cavidades del Cingle C'ozlu (Ic la Ilot~,situada eii la margen iz- Iilanc (llamado así por el color claro de las quierda del barranco da la Font del Brec, calizas del Muschelkalk que lo constituye~i) afluerite del Siurana ; el Az*cnc del Pep-An- es un hueco originado por la yuxtaposicióii toil, de la niargeri dcrcclia del mismo ba- de varios bloques despreiididos de la elevada rranco, y el scpulcro tic1 C'oll del Nassot.
    [Show full text]
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • 99. RECULL DE PREMSA. Parc Natural De Les Muntanyes De Prades
    RECULL DE PREMSA 99. Parc Natural de la Serra de Prades El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat reusdigital - tarragona - 24 maig 2017 Una imatge de la reunió a la Diputació El Palau de la Diputació de Tarragona va ser el marc, ahir, d'una reunió amb alcaldes i regidors de setze municipis de les muntanyes de Prades per tal d'impulsar la creació del parc natural previst en aquesta zona, un projecte que estava aturat des de la dècada passada. Impulsada per la Generalitat, la reactivació del parc disposa del suport de la Diputació de Tarragona, institució que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea per tal de garantir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat. En la trobada d'ahir a la Diputació hi va haver la presència de la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, així com d'altres càrrecs institucionals. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 24 de maig del 2017. Es reprèn el projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades Les muntanyes de Prades es podrien convertir en un Parc Natural. Després d'anys en què el projecte havia quedat aturat, Generalitat i Diputació de Tarragona l'han tornat a engegar. S'ha començat per buscar el consens de la vintena de municipis afectats. Els següents passos a seguir serà sumar-hi la resta d'actors implicats arreu de les 5 comarques afectades pel projecte. Redacció / TAC 12 - 24 maig 2017 Les Muntanyes de Prades poden ser el pròxim Parc Natural de Catalunya.
    [Show full text]
  • Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting
    Ager Tarraconensis 1 Aspectes històrics i marc natural Historical aspects and natural setting Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors) Three chapters in English 16 Institut d’Estudis Catalans Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona, 2010 Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16) Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT). – Text en català, alguns capítols també en anglès ISBN 9788493773434 (o.c.) I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 16 1. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 904(467.14) Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finança- ment d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i terri- tori» i del projecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis». © d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.net © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari © de la traducció a l’anglès, Paul Turner (capítols 2 i 5.4.3.) i Encarna Raga Almúdever (capítol 4) © de la foto de la coberta, Arxiu MNAT / M.
    [Show full text]
  • El Despoblament De Les Muntanyes De Prades I L'atracció D'alcover (1924)*
    2016 podall 141 El despoblament de les Muntanyes de Prades i l’atracció d’Alcover (1924)* En base al padró d’habitants d’Alcover de l’any 1924 s’analitzen els emigrants de les Muntanyes M de Prades que hi habiten, en total 189, sobretot procedents de Mont-ral, l’Albiol i Rojals. U S Es comenta la cronologia d’arribada, la distribució socio-professional i l’origen geogràfic E dels cònjugues. R N E En base al padrón de habitantes de Alcover de 1924 se analizan los emigrantes de las Muntanyes de Prades que habitan en esta villa, en total 189, sobre todo procedentes M de Mont-ral, Albiol y Rojals. Se comenta la cronología de llegada, la distribución U S socioprofesional y el origen geográfico de los cónyuges. E R T C Analyzing the population census of Alcover in 1924, we can know all the A migrants in Prades mountains that live in, 189, especially from Mont-ral, Albiol R and Rojals. This study says also the socio-professional distribution and T S geographic origin of spouses about the migrants. B A Paraules clau: Alcover, Muntanyes de Prades, despoblament, migracions interiors Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·laborador habitual de revistes de centres d’estudis de la Conca de Barberà, Camp de Tarragona i Terres de Girona. S’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani 142 podall 2016 El despoblament de les Muntanyes de Prades i l’atracció d’Alcover (1924)* Josep M. Grau i Pujol *[email protected] El 1987 Ignasi Planas de Martí dibuixava un mapa de les interelacions dels municipis de les Muntanyes de Prades amb els del peu de la plana del Camp i la Conca, així, Rojals el situa sota la dependència de Montblanc (agregat el 1940), Vallclara de Vimbodí, la Mussara de Vilaplana (agregat el 1961), Siurana de Cornudella (agregat el 1942), Mont-ral d’Alcover, l’Albiol de la Selva del Camp, Arbolí d’Alforja, Vilanova, la Febró i Capafonts de Prades.
    [Show full text]
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona
    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
    [Show full text]
  • Horaris Vàlids Desde 12/09/18
    Tel. 902.29.29.00 www.igualadina.com Restabliment horaris 01/07/2020. Es restableixen els horaris habituals excepte l'expedició de Tarragona - Igualada en ambdós sentits de Dissabtes i festius de Juliol i Agost a causa de la crisi sanitària fins nou avís. Horaris vàlids desde 12/09/18 Líneas: Tarragona - Lleida DS i Festius Reus - Montblanc Excepte Dissabtes i De l`1 juliol Tarragona - Igualada De Dilluns a Divendres Feiners Festius tot l Dissabtes Dv Sant , Diumenges al 31 d ´any tot l´any 25/12, del 1 / 06 al Reus - Andorra ´agost 01/01 15/09 (3) (7) (6) (3) (5) (3) (7) (3) (5) (3) (3) (3) (6) (3) (5) Reus (EE.AA) 06:00 07:00 14:10 07:00 Tarragona 06:00 07:35 10:15 11:30 12:30 15:50 18:00 07:30 07:30 07:35 15:50 Port Aventura 7:46 (2) 07:46 Salou Pl. Europa 07:48 07:48 Salou P. Jaume I 07:50 07:50 Els Garidells 12:45 07:50 Vallmoll 12:50 7:55 La Selva del Camp 06:10 14:20 Alcover 06:20 14:30 Valls 06:25 08:25 10:40 11:50 12:55 16:15 18:25 07:45 08:00 08:25 16:15 La Riba 06:30 14:40 Vilaverd 06:35 14:45 Fontscaldes 08:30 08:30 L´Illa (cruïlla) 08:38 08:38 Montblanc 06:40 06:45 08:45 10:55 12:10 13:10 14:55 18:40 18:40 08:10 08:25 08:45 La Guàrdia del Prat 18:42 08:50 Blancafort 08:30 09:00 Solivella 09:05 09:05 Emb.Belltall 09:07 09:07 Emb.
    [Show full text]
  • Cl Ape Nom Club Tarraampo Tort Valls Flix Mora Camb
    TOTAL 4 CL APE NOM CLUB TARRAAMPO TORT VALLS FLIX MORA CAMB TOTAL TIRADAS MILLORS CLAS 1 2 3 4 5 6 7 1 FRANQUET FRANQUET, ERNESTO FLIX 352 367 379 377 373 378 365 2591 7 1507 1 379 378 377 373 367 365 352 2 MILLAN IGUAL, MIQUEL AMPOSTA 370 380 359 377 370 1856 5 1497 2 380 377 370 370 359 3 LIRON JIMENEZ, LLUIS VALLS 366 375 368 365 375 369 2218 6 1487 3 375 375 369 368 366 365 4 SISTERE GATEU, CARMELO FLIX 361 365 364 374 363 374 368 2569 7 1481 4 374 374 368 365 364 363 361 5 ARESTE BALLESTER, OSCAR FLIX 361 368 350 372 364 368 350 2533 7 1472 5 372 368 368 364 361 350 350 6 ZABALEGUI MARIN, EDUARDO TARRAGONA 363 359 365 365 368 370 2190 6 1468 6 370 368 365 365 363 359 7 BORODIN, MYKHAYLO AMPOSTA 363 368 364 373 1468 4 1468 7 373 368 364 363 8 HERRERIAS MARTINEZ, JOAN A VALLS 357 356 360 359 368 378 359 2537 7 1465 8 378 368 360 359 359 357 356 9 SANCHEZ BERMEJO, RAMON AMPOSTA 360 364 367 368 1459 4 1459 9 368 367 364 360 10 ESCOLA ESTADELLA, RUBEN AMPOSTA 356 352 365 364 357 1794 5 1442 10 365 364 357 356 352 11 LIRON JIMENEZ, JAVIER TARRAGONA 355 352 362 362 360 354 2145 6 1439 11 362 362 360 355 354 352 12 JORDA NAVARRO, XAVIER FLIX 354 359 365 346 348 361 2133 6 1439 12 365 361 359 354 348 346 13 ALSO MARTI, MIGUEL ANGEL AMPOSTA 359 356 360 349 364 1788 5 1439 13 364 360 359 356 349 14 BEL BERTOMEU, SALVADOR AMPOSTA 339 364 355 355 354 360 2127 6 1434 14 364 360 355 355 354 339 15 ARRIBAS GARCIA, JESUS CAMBRILS 347 363 353 356 342 362 2123 6 1434 15 363 362 356 353 347 342 16 FERRATE ROSALS, JOAN CAMBRILS 343 353 355 342 354 346
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • Stable Isotope Geochemistry of the Ulldemolins Pb-Zn-Cu Deposit (SW Catalonian Coastal Ranges, Spain)
    Geologica Acta, Vol.10, Nº 2, June 2012, 145-157 DOI: 10.1344/105.000001707 Available online at www.geologica-acta.com Stable isotope geochemistry of the Ulldemolins Pb-Zn-Cu deposit (SW Catalonian Coastal Ranges, Spain) 1 2 3 1 4 P. ALFONSO C. CANET J.C. MELGAREJO J.M. MATA-PERELLÓ A.E. FALLICK 1 Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Av. de les Bases de Manresa 61-73, 08242 Manresa, Barcelona, Spain. Alfonso E-mail: [email protected] 2 Departamento de Recursos Naturales, Instituto de Geofísica, Universidad Nacional Autónoma de México Ciudad Universitaria, Del. Coyoacán, México DF, 04510, Mexico 3 Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) c/ Martí i Franquès, s/n, Spain 4 Isotope Geosciences Unit, Scottish Universities Environmental Research Centre East Kilbride, Glasgow, G75 0QF, Scotland (UK) ABS TRACT The Pb-Zn-Cu deposit of Ulldemolins occurs within the Carboniferous sedimentary series of the southernmost Catalonian Coastal Ranges. It consists of sulphide-bearing calc-silicate assemblages, with epidote, Ca-amphiboles and Ca-garnet, which develop selectively along a dolomicrite bed near the contact with a granite porphyry. Two mineralisation styles can be differentiated: a) banded and b) irregular. Fluid inclusions and stable isotope compositions of sulphur in sulphides (sphalerite, galena and chalcopyrite) and carbon and oxygen in carbonates (calcite and dolomite) were studied in order to constrain the genesis and the source of mineralizing fluids. Fluid inclusions in sphalerite and calcite are aqueous, liquid+vapour and have a salinity between 1.2 and 7.2 wt% 34 NaCl eq.
    [Show full text]
  • Onomàstica Del Terme Municipal D'ulldemolins
    Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins 1 Ramon Pere Anglès, Ramon Amigó Anglès Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins 3 Ramon Pere Anglès, Ramon Amigó Anglès Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal Ramon Pere Anglès, Ramon Amigó Anglès d’Ulldemolins Ramon Pere Anglès Primera edició digital: juny 2009 Ramon Amigó Anglès Primera edició en paper: abril 1997 Tesi de Llicenciatura Filologia Catalana Dirigida pel Dr. Enric Moreu-Rey De l’edició digital: Universitat de Barcelona © Societat d’Onomàstica Departament de Lingüística Romànica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Tarragona, 1995 Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat Sumari Sumari Paraules preliminars ������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������ 11 Fonts documentals ��������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� 15 Introducció ����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������
    [Show full text]
  • Pliego De Clausulas Técnicas Particulares Que Han De
    PLIEGO DE CLAUSULAS TÉCNICAS PARTICULARES QUE HAN DE REGIR EL CONTRATO, POR PROCEDIMENTO ABIERTO, DEL SERVICIO DE INTERCONEXIÓN MEDIANTE LA RED VIRTUAL PRIVADA (ALTANET-BA) EXISTENTE ENTRE LA DIPUTACIÓN DE TARRAGONA Y LOS AYUNTAMIENTOS Y CONSELLS COMARCALS DE LAS COMARCAS DE TARRAGONA. Este Pliego de Prescripciones Técnicas está formado por los siguientes apartados: Objeto del contrato Descripción técnica Requerimientos funcionales Requerimientos técnicos Plazo de ejecución Plazo de garantía Presupuesto base de licitación Criterios de valoración Clasificación empresarial Propiedad intelectual y confidencialidad Documentación a presentar Forma de pago 1 - OBJETO DEL CONTRATO Es objeto del contrato la renovación del servicio de la red privada de banda ancha existente entre la Diputación y un conjunto de Ayuntamientos y Consells Comarcals que más adelante se detalla, así como la implantación y puesta en funcionamiento de este servicio de red para los demás Entes Locales de Tarragona que soliciten este servicio durante el período de vigencia de este contrato. Se trata de un proyecto de “llaves en mano”, que se concretará en una prestación de servicio de red, que incluirá el uso del hardware, software, electrónica de red, elementos de supervisión de la red tanto activos como pasivos, así como el apoyo a usuarios finales. En ningún caso la Diputación de Tarragona pretende realizar inversión en infraestructura de red, se trata de la contratación de una prestación de servicio de red de comunicaciones, con una serie de valores añadidos que se detallan en este pliego de condiciones técnicas, para construir una extranet de Banda Ancha fiable y segura entre la Diputación de Tarragona y los Entes Locales de sus comarcas.
    [Show full text]