DOCSLIB.ORG

MONTBAU Horta-Guinardó

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

GUIA D’ENTITATS, SERVEIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS AL BARRI 3-16 ANYS • curs 2015-2016 MONTBAU horta-guinardó Us presentem la Guia d’entitats, serveis i equipaments públics. Activitats extraesco- lars al barri 3-16 anys. Curs 2015-2016. L’objectiu d’aquesta guia és doble, facilitar a les famílies el coneixement dels agents que organitzen activitats educatives ex- traescolars, i afavorir la difusió i la generació de sinergies entre entitats, serveis i equipaments públics que treballen en un mateix territori. Aquesta guia posa en relleu la importància de l’educació en el lleure que desenvo- lupen les associacions i les entitats dels barris de la ciutat. Aquest curs s’hi incorpo- ra la informació de les entitats, els serveis i els equipaments públics amb activitats extraescolars dirigides a infants i joves de 3 a 16 anys, dels barris de Montbau, al districte d’Horta-Guinardó; la Trinitat Nova, al districte de Nou Barris; i la Vila Olím- pica del Poblenou, al districte de Sant Martí. La publicació d’aquesta Guia és una de les accions del programa Patis Escolars Oberts al Barri de l’Institut Municipal d’Educació, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona i els districtes municipals. Patis Escolars Oberts al Barri és un programa educatiu que consisteix en l’obertura dels patis de les escoles de la ciutat perquè siguin un espai d’ús públic i dinamització educativa per a infants, joves i famílies fora de l’horari escolar, en cap de setmana i en període de vacances escolars. Des del treball compartit amb les entitats educatives i socials de la ciutat i els serveis i equipaments municipals, als patis escolars que obren les seves portes al barri es realitzen activitats de dinamització educativa de caire cultural i artístic, esportiu, familiar i maletes pedagògiques amb materials lúdics. Totes les activitats de dinamització educativa són gratuïtes, obertes a tothom i compatibles amb el joc lliure. La informació sobre els horaris d’obertura dels patis escolars i les activitats de di- namització educativa es pot trobar als equipaments i els serveis municipals dels districtes i al web del programa (www.bcn.cat/patisoberts). Patis Escolars Oberts al Patis Escolars Oberts al Barri: Barri és un programa Escola Baloo c. Harmonia, 37 que impulsa l’obertura Divendres, de 16.30 a 19.30 h d’aquests espais per al seu ús públic, fora de l’horari escolar, en cap de setmana i període de vacances i amb un servei de monitoratge. Els objectius principals de l’obertura dels patis escolars són: • Optimitzar l’ús dels centres escolars potenciant el seu vessant educatiu i social, fent possible un ús del pati entre els col·lectius i/o activitats que es puguin realitzar sense interferències, tot potenciant la seva interrelació. • Donar una alternativa de lleure als infants i joves i les seves famílies, que s’exerceix de forma autònoma en un context segur i de proximitat. La iniciativa municipal Patis Escolars Oberts al Barri compta amb la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i diverses entitats educatives i socials de la ciutat. Els Patis Escolars Oberts al Barri poden estar subjectes a canvis, consulteu el web www.bcn.cat/patisoberts També podeu gaudir d’altres Patis Escola Font d’en Fargas Escolars Oberts al Barri pg. Font d’en Fargas, 65 a Horta-Guinardó: Horari d’hivern: Divendres, de 16.30 a 20 h Escola Coves d’en Cimany Diumenge, d’11 a 14 h i de 16 a 20.30 h c. Coves d’en Cimany, 42-54 Horari d’estiu: Divendres, de 17 a 20 h Divendres, de 16.30 a 20 h Dissabte i diumenge, de 16 a 20 h Diumenge, d’11 a 14 h i de 17 a 21.30 h Escola Pau Casals Escola El Carmel av. Cardenal Vidal Barraquer, 46 c. Llobregós, 154 Divendres, de 16.30 a 18.30 h Dissabte, d’11 a 14 h Dissabte, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Diumenge, d’11 a 14 h Escola Taxonera c. Farnés, 60-72 Diumenge, d’11 a 14 h Escola Torrent de Can Carabassa c. Llobregós, 17-23 (Entrada per la porta de la rampa) Horari d’hivern: Dissabte, de 16 a 19 h Horari d’estiu: Dissabte, de 17 a 20 h Institut Ferran Tallada c. de la Gran Vista, 54 (també accés per c. Doctor de Bové, 45) Diumenge, d’11 a 14 h Escola Torrent d’en Melis c. Varsòvia, 161 Horari d’hivern: Dissabte, de 16 a 19 h Horari d’estiu: Dissabte, de 17 a 20 h Escola Mas Casanovas c. Mas Casanovas, 55 Diumenge, d’11 a 14 h Escola Jovellanos c. Sardenya, 420 (entrada c. Taxdirt) Dissabte i diumenge, d’11 a 14 h Activitats de dinamització educativa als Patis Escolars Oberts al Barri Als Patis Escolars Oberts al Barri es realitzen activitats de dinamització educativa de caire esportiu, cultural i artístic, familiar i amb maletes pedagògiques amb materials lúdics. Aquestes activitats compten amb un monitor – dinamitzador que Esportives les acompanya. Les activitats de Balls urbans, esports del món, dinamització educativa són gratuïtes, circuit d’habilitats... obertes a tothom i compatibles amb el joc lliure d’infants i adolescents. Els objectius principals de les activitats de dinamització educativa són: • Fomentar el treball dels valors i actituds de respecte, cooperació, Artístiques i culturals esforç i responsabilitat dels infants Tallers de teatre, arts plàstiques, música... i adolescents tot incidint en les capacitats físiques, intel·lectuals i socials. • Fomentar, des del joc compartit com a font d’aprenentatge personal i col·lectiu, la convivència i la cohesió social als barris a partir d’activitats on s’impulsa el plaer de la lectura, En família l’expressió corporal, la comunicació, Tallers de titelles, contacontes, el diàleg i el valor de la diversitat. jocs cooperatius... Podeu trobar la informació de les activitats de dinamització eductiva que es realitzen als Patis Escolars Oberts al Barri als equipaments i serveis municipals del vostre districte. També podeu consultar l’agenda d’activitats al web del programa Maletes pedagògiques www.bcn.cat/patisoberts Jocs de taula, contes... raquetes, pilotes... Entitats, serveis i equipaments públics Centres educatius Educació I AMPA EN EL lleure AMPA i Escola Baloo c. Harmonia, 37 Associacions I entitats 934 282 861 Associació Musical Big Band [email protected] de Montbau [email protected] [email protected] www.escolabaloo.cat montbaubigband.wordpress.com AMPA i Escola Els Pins Associació de veïns de Montbau pg. Vall d’Hebron, 181 c. Roig i Soler,1 934 280 034 [email protected] [email protected] www.veinsmontbau.org [email protected] http://www.ampaescolaelspins.org/ Joventuts Alternatives de Montbau www.escolaelspins.org 661 976 866 696 942 759 AMPA i Institut Anna Gironella de [email protected] Mundet pg. Vall d’Hebron 171 Colla Gegantera de Montbau - AEEF 934 280 292 Montbau [email protected] c. Sorolla, 14 [email protected] [email protected] http://agmundet.es/ampa/ www.agmundet.es Institut Narcís Monturiol c. Harmonia, 1B 934 281 250 [email protected] insmonturiol.cat U.D Montbau ACTIVITATS c. Roig i Soler,7 934 285 473 esportives Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres de 17.30 h a 22 h ASSOCIACIONS, ENTITATS I CLUBS C.E. Runners Can Barret [email protected] Centre Municipal de Tennis Vall d’Hebron pg. de la Vall d’Hebron, 178-196 Serveis 93 427 65 00 [email protected] I equipaments públics www.tennisvallhebron.cat Associació Esportiva Montbau Lliure CEM OLÍMPICS c. Harmonia, 5 934 280 321 pg. Vall d’Hebron, 166-176 [email protected] 93 428 39 52 Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres de 7 a 23.30 h Pista Poliesportiva Municipal dissabtes de 9 a 20 h Montbau c. Arquitectura,15 diumenges i festius de 9 a 15 h 934 280 684 [email protected] Horari d’atenció al públic: www.cemolimpics.cat de dilluns a divendres de 17 a 22.30 h Escola Futbol TARR [email protected] www.federacioacell.org pg. Vall d’Hebron, 171 (Llars Mundet) Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres de 17 a 20 h dissabtes de 9 a 13 h 93 428 06 67 93 428 35 75 fax 93 428 51 44 [email protected] www.escolafutboltarr.com Bicharracos Montbau c. Harmonía, 35 local 3 [email protected] ALTRES EQUIPAMENTS I SERVEIS PÚBLICS Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró c. Àngel Marquès, 4-6 934 270 747 Horari d’atenció al públic: Matí: dimecres i dissabtes de 10 a 14 h Tarda: de dilluns a divendres de 16 a 21 h [email protected] w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques Gimnàs (Casal) de Montbau c. Domènech i Montaner, s/n [email protected] Per a més informació podeu consultar el web del programa: www.bcn.cat/patisoberts fotos: © istockphoto · disseny: teresacanal.com · disseny: © istockphoto fotos: Imprès en paper reciclat Imprès.
Recommended publications
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime

    Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime

    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
  • Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A

    Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A

    This is the published version of the article: Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A. Miguel. Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica : el caso de Montbau en Barcelona. 2018. 46 p. This version is available at https://ddd.uab.cat/record/200621 under the terms of the license Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: El caso de Montbau en Barcelona Autora: Clàudia Marco Garcia Tutor/a: Antonio López Gay y Miguel Solana Solana Estudios: Màster en Estudis Territorials i de la Població. Curso: 2017-2018 Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: el caso de Montbau en Barcelona RESUMEN El siguiente trabajo analiza la dinámica sociodemográfica de la población del barrio de Montbau en la ciudad de Barcelona con el objetivo de estudiar las dinámicas residenciales que están comportando un rejuvenecimiento de la población en un área altamente envejecida. Se realiza un análisis metodológico mixto (cualitativo y cuantitativo), que contempla la evolución reciente de diversas variables sociodemográficas, así como los testimonios de residentes en el barrio. Ambas perspectivas pretenden aportar una visión de conjunto de los cambios observados y una aproximación futura de la evolución demográfica y urbana de Montbau. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y estudia la evolución de la población y los efectos que tienen sobre la misma los flujos residenciales y migratorios. Las entrevistas a los vecinos permiten conocer especialmente las dinámicas de transmisión intergeneracional de la vivienda. El contexto actual del mercado inmobiliario barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente, podría estar potenciando la transformación del perfil sociodemográfico del barrio: aumenta el atractivo para la clase media y disminuye el peso (la presencia) de la clase trabajadora.
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies

    2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies

    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
  • Horta-Guinardó Bc N

    Horta-Guinardó Bc N

    INFORME SALUT ALS DISTRICTES HORTA-GUINARDÓ BC N ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ ...................................................... 4 2. COM ÉS L’ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC? ............................................ 6 3. QUINS HÀBITS DE SALUT TÉ LA POBLACIÓ? ................................................. 8 4. QUINS SERVEIS DE SALUT UTILITZA LA POBLACIÓ? ....................................... 10 5. QUIN ÉS L’ESTAT DE SALUT DE LA POBLACIÓ? ................................................ 12 6. UNA MIRADA ALS BARRIS .................................... 16 7. CONCLUSIONS ................................................... 17 1. PRESENTACIÓ S’entén per salut un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties. La salut implica tenir cobertes totes les necessitats fonamentals de les persones: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Per gaudir d’una bona salut, cal tenir cura del nostre cos i incorporar hàbits saludables. 4 Informe salut als districtes Hi ha elements externs que també condicionen la salut 2013 com l’entorn físic, social i econòmic, que afecta Horta-Guinardó les condicions de vida i treball de la població. Què és l’Informe Salut als districtes? És un document que explica l’estat de la salut de la població de tots els districtes de Barcelona. El llibret que teniu a les mans analitza les dades de l’any 2013 del districte d’Horta-Guinardó. Per què es fa? 5 Informe salut L’Agència de Salut Pública de Barcelona, que té als districtes encomanades les funcions de salut pública de la ciutat, 2013 fa cada 2 anys un informe sobre la salut de cada districte. Horta-Guinardó Aquest informe s’adreça a la població d’Horta-Guinardó, als professionals, als serveis i a les entitats que promouen la salut al districte.
  • We're Working for a More Local Economy

    We're Working for a More Local Economy

    We're working for a more local economy — Barcelona Activa Local Development Strategy 2018-2019 Document prepared by Barcelona Activa's Executive Department for Local Social and Economic Development We're working for a more local economy. 2018-2019 3 Contents 01. CONTEXT: SOCIAL AND ECONOMIC INEQUALITIES IN BARCELONA’S DISTRICTS AND NEIGHBOURHOODS ....................................................................................................... 5 01.1. Disposable household income ....................................................................................... 5 01.2. Registered unemployment ............................................................................................ 7 01.3. Level of education ......................................................................................................... 9 01.4. People attended by social services ................................................................................ 10 02. TOWARDS A NEW LOCAL ECONOMICY DEVELOPMENT MODEL ............................................... 12 02.1. From homogeneity to heterogeneity .............................................................................. 12 02.2. A plural local economy .................................................................................................. 13 02.3. An economy at the service of the people. ....................................................................... 14 02.4. Distance between the public and public services .......................................................... 15 02.5.
  • Horta-Guinardó 2018-2022

    Horta-Guinardó 2018-2022

    treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 neix amb l’objectiu de generar activitat econòmica sostenible i de qualitat, és a dir, arrelada al territori, generadora d’ocupació entre el veïnat, adreçada a la generació de béns i serveis necessaris per a la comunitat i respectant i promovent les singularitats dels barris d’Horta-Guinardó. Impulsat pel Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona Activa, el pla compta amb la implicació, participació i aportació de les diferents àrees de l’Ajuntament dedicades a la promoció socioeconòmica així com de les entitats i serveis del territori vinculades. Al llarg d’aquests anys, volem estar al costat de les persones del Districte que busquen feina o pateixen situacions de vulnerabilitat de drets laborals. Per això, aproparem al territori els serveis d’ocupació, oferint-los a Ca n’Andalet i al Mas Guinardó. Estem treballant, també, en nous protocols que ens permetin connectar ofertes amb demandes de contractació de persones dins el mateix territori. En relació amb la creació d’activitat econòmica, un dels principals projectes serà el nou espai de cotreball amb retorn social al barri de la Clota. D’igual manera, impulsarem estudis de viabilitat econòmica de models de negoci i continuarem amb les convocatòries de subvencions a l’activitat socioeconòmica amb impacte territorial i les d’Economia Social i Solidària, recentment engegades i que han suposat més de 130.000€ per a projectes d’aquestes característiques a Horta-Guinardó el 2017.
  • Vall D'hebron Hospital

    Vall D'hebron Hospital

    Vall d’Hebron Hospital 1 © Vall d’Hebron University Hospital Coordination Management and Communication Unit Design Communication Unit Photography Hospital’s field, Josep Maria Ardèvol and Quim Roser Printing Pereda Print Solutions, SL Legal deposit : B. 2921-2013 2 Index A public institution referral . 4 From proximity to internationality . 5 Vall d’Hebron in figures . 6 Mission, vision values . 8 Our assistance . .. 9 Areas of excellence . 11 Aims and objectives . 13 Training . .14 Research Institute of Vall Hebron University Hospital(VHIR) . 16 Professionals . 18 Quality and innovation . 19 Social commitment . 20 Corporate Social Responsibility . 22 Contact us . 23 3 A public institution referral A health, teaching and research complex, with more than 22 buildings and 7.000 professionals, working for healthcare and well-being of patients The Vall d’Hebron University Hospital is the largest hospital complex in Catalonia 7 .000 professionals and one of the largest in Spain. It has a team of around 7,000 professionals and a 22 buildings budget of 563 million euros. It is located at the base of the Collserola Mountains, in the north of Barcelona, and its area of influence includes the neighbourhoods of 1,146 beds (182 tertiary beds) Horta-Guinardó, Nou Barris and Sant Andreu and the city of Montcada i Reixac, with a population of more than 450.000 inhabitants. At the same time, the Hospital 45 operating theatres has become a reference point for Catalonia, the rest of Spain and internationally, due 381 consulting rooms to its highly complex in tertiary care procedures. 3 Accident and emergency areas It is structured into three main health areas: General Area, Mother and Child Area and Orthopaedics and Rehabilitation Area.
  • Equivalència Territorial En La Planificació Educativa a Barcelona: Diagnòstic I Propostes

    Equivalència Territorial En La Planificació Educativa a Barcelona: Diagnòstic I Propostes

    Equivalència territorial en la planificació educativa a Barcelona: Diagnòstic i propostes Xavier Bonal i Adrián Zancajo, GEPS-UAB ÍNDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3 CAPÍTOL 1: EQUIVALÈNCIA TERRITORIAL EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EDUCATIVES ..................................................................................................................................... 5 1.1. El concepte d’equivalència aplicat a la planificació educativa ................................................ 5 1.2. Equivalència en accés, procés i resultats ................................................................................ 6 CAPÍTOL 2: EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS EN LA DISTRIBUCIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA ..................................................................................................................................... 11 2.1. L’equilibri territorial de places escolars de P3 ....................................................................... 11 2.2. Estructura espacial de l’oferta i valor de la proximitat ........................................................... 14 CAPÍTOL 3: ELS FLUXOS DE MOBILITAT DE L’ALUMNAT ENTRE TERRITORIS .................. 19 3.1. Sobreescolarització i infraescolarització per zones educatives ............................................ 19 3.2. Fluxos de mobilitat entre territoris .......................................................................................... 21 3.3. Factors
  • Mapa De La Nova Xarxa De Bus [PDF: 201

    Mapa De La Nova Xarxa De Bus [PDF: 201

    FUNICULAR Plànol DEL TIBIDABO PARC DEL Ciutat Meridiana Can Marcet LABERINT Mundet V25 Horta nova xarxa FUNICULAR DE D50 VALLVIDRERA V23 CEMENTIRI Av. Pl. Alfonso Montbau Pg. de bus Sarrià VallD’HORTA d’Hebron Sarrià Isaac Newton– Tibidabo Comín PARC VALL V27 Canyelles Av. Tibidabo HOSPITAL DE LA V21 D’HEBRON Can Caralleu V7 Vall d’Hebron V3 V9 Anglí-Terré V13 VALL D’HEBRON Canyelles V15 Pl. Karl Marx Vallbona Av. V19 D40 de l’Estatut Can Caralleu Bonanova Vall d’Hebron . Guineueta Roquetes St. Joan Foix . V17 V29 Av V de Déu . Pl. Borràs J Pl. Borràs P i Puig . Av. Tibidabo g v V11 Pedralbes Pl. Alfonso Santa RosaliaArenys . V5 A Maragall Via Augusta Via H2 Pg. Reina Iradier Trinitat Nova Comín . Fabra Artesania Aiguablava Av. d’Esplugues H2 Elisenda Pg Almansa Rda. Pedralbes Carmel Parc Central PARC CREUETA Nou Barris de Dalt Sarrià Av. d’Esplugues Pg. Bonanova DEL COLL Via Júlia V1 Reina Av. d’Esplugues Bonanova V13 Pg. Sant Gervasi Santuari Bisbe Elisenda Anglí-Iradier Rbla. Pedrell Pg V31 Trinitat Vella Català . M. Déu . Valldaura Pl. Pg Llucmajor NUS DE H4 del Coll Rambla del Meridiana UPC CAMPUS Mandri Dr. Pi Anglí Carmel i Molist Pl. de la República Av. Pg. Sta.LA TRINITAT Coloma Zona Universitària NORD Mandri Kennedy Horta Calatrava Muntaner Gran PALAU DE Sant s Virrei Amat Ganduxer Balmes H6 Gervasi PARC GÜELL a St. Andreu Pg. Llorenç PEDRALBES TÚNEL v Serra Tres Torres Rda. Vallcarca o PARC ESPORTIU DE LA ROVIRA n Palomar Zona Av. Pedralbes CAN DRAGÓ Sant Andreu Metro Ernest Lluch H8 Av.
  • Viabilitat D'activitats Econòmiques

    Viabilitat D'activitats Econòmiques

    DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA –––––––––––––––––––––––––––– INFORME INTEGRAT Anàlisi de resultats, co nclusions i propostes de models de negoci Abril de 2018 1 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 SUMARI GENERAL FASE 1: Anàlisi de context i diagnòstic de la situació socioeconòmica dels barris_______3 FASE 2: Treball de camp i anàlisi qualitativa__________________________________ 110 FASE 3: Definició de Models de Negoci ______________________________________132 FASE 4: Desenvolupament de Canvas d’Activitats Específiques per Zones__________ 138 2 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 FASE 1 : ANÀLISI DE CONTEXT I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SÒCIOECONOMICA DELS BARRIS 3 DEFINICIÓ D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES POTENCIALMENT VIABLES EN ZONES DE BARCELONA Informe Integrat Fases de Treball 1-2-3-4 Contingut de la FASE 1: ANÀLISI DE CONTEXT I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ SÒCIOECONOMICA DELS BARRIS Estudi socioeconòmic del districte d’Horta -Guinardó (la Teixonera, el Guinardó i els voltants de l’Avinguda de l’Estatut) ● Introducció ● Diagnosi general ● Diagnosi específica de la Teixonera ● Prioritats generals d’Horta-Guinardó ● Prioritats específiques de la Teixonera ● Síntesi general ● Fitxes-resum: ○ La Teixonera ○ El Guinardó
  • Carolina Lozano Parte 3.Pdf

    Carolina Lozano Parte 3.Pdf

    24 APROXIMACIÓN AL TERRITORIO DISTRITO DE NOU BARRIS CAPÍTULO 2 25 2.1 Formación del Territorio Para tener un mayor entendimiento de la zona, es importante ver la evolución desde su origen y cómo a lo largo del tiempo, se van agremiando al territorio nuevos núcleos urbanos los que generan una transformación significativa. En este contexto, se centrara la atención en la dimensión urbanística de los acontecimientos que cronológicamente han venido sucediendo y algunas estrategias que se fueron adoptando. Fuente: Primeros indicios de asentamiento en Barcelona, siglo VI a. C. (Fig. 7) 26 SIGLO I – X: “INFLUENCIAS ROMANAS EN LOS PRIMEROS asentamientos” El territorio actual del distrito ha considerado contribuciones que vienen influenciadas desde los layetanos hacia el año 940, cuando construyeron las primeras masías romanas en el Turó de la Peira1 (Relligant Nou barris, p. 19), y posteriormente otro entre el valle de Canyelles y la montaña, esto con la premisa de localizar sus poblaciones en lugares que permitieran una mejor defensa en el momento de la batalla. Remontándose al siglo X se tiene una registro del primer asentamiento formal llamado Santa Eulàlia de Vilapicina, un núcleo habitacional, que tiene como elemento articulador una capilla romántica que lleva el mismo nombre del barrio, a su vez, su emplazamiento distanciado de la ciudad central, permitía recrear un paisaje mayoritariamenterural. Fuente: Panoramica de Barcino (Fig. 8) Fuente: Plano de murallas Romanas y Barcino (Fig. 9) Fuente: Panoramica Barcelona 1697 (Fig. 10) Fuente: Panoramica Barcelona 1706 (Fig. 11) 27 1839 – 1915: “PERIODO DE asentamiento POBLACIONAL, PRODUcto DE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL” El paisaje del sector considerado netamente rural hasta esta época, irá cambiando como consecuencia de la Revolución Industrial, trayendo consigo no solo un nuevo dinamismo y un aumento de población en Barcelona, situación que se replico en el territorio de Nou Barris.
  • Presentación De Powerpoint

    Presentación De Powerpoint

    Challenges of using Urban Heart in Barcelona Carme Borrell Outline • Overview of Public Health Agency of Barcelona (ASPB) • Health information and research • Policies to tackle health inequalities. An example • Urban Heart in Barcelona Overview of Barcelona Public Health Agency The Public Health Agency of Barcelona is an institution responsible of public health of the city which has more than 100 years experience. We are not responsible of health services of the city. Our areas of responsibility are: Environmental health Food security Health promotion Laboratory of public health Observatory of Public Health Our Agency has contact with other institutional and non institutional stakeholders: other sectors of the municipal government, regional government, NGO, etc. Health information in ASPB Health information and research After the democratic elections in 1979, the local council of Barcelona was governed by a left coalition of political parties until 2011. Public health was one priority: Health information systems were developed and improved Health interview surveys since 1983 Report on the health of the population (each year) Research and training are part of ASPB. Specific example: Health Report of Barcelona It is done each year In 2014 the report will be the 30th Main sections of the report Conceptual framework Social determinants URBAN GOVERNANCE Physical determinants Health behaviours PHYSICAL CONTEXT SOCIOECONOMIC CONTEXT • natural: climate, geography • economic factors Health outcomes • built environment: • employment and working conditions • urban planning: public • domestic and f amily environment infrastructure, equipments • public policies: education, health care, Special chapters for each • housing social services, etc. • transport mobility • social transf ers: pensions, et c. year. • environmental charact eristics: air, • safety water, noise • social networks Appendix: all indicators by • access to healthy food • community participation 10 districts for the last 10 SETTINGS years.