Espai educatiu Trinitat Nova Millores a l’espai públic Projecte fotogràfic Activació comercial del barri TriniTubers Trinitú Fest Canal barri Entrevista a Elies Martínez ¿Solos en la Trini? Orientació laboral El Pla de Barris en xifres Memòries a la contra

LA TRINITAT NOVA

Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m! DIARI DEL PLA DE BARRIS Març de2020 reciclat iimprès localment. confeccionat ambpaper Aquest diarihaestat © Fotografies: elsautors © Il·lustracions: elsautors © Textos: elsautors Rotimpres Impressió Mot Agitació Gràfica Direcció idisseny d’art Esperança Sierra Serra Mar Padilla Lorena Montón Joan B. Roselló Redacció Equip delPladeBarris Consell redactor Mar Padilla Cap editorial Ajuntament deBarcelona Edita Sumari El PladeBarris L’entrevista barri a Canal barri La crònicaLa a lacontra Memòries fotogràfic Dia adia, en xifres Projecte Editorial Accions Portada 6/7 4/5 12 11 10 9 8 3 2 1

L’Alcaldessa deBarcelona Ada Colau Ballano ajudeu afer delvostre barriunllocmillorperviure-hi. comprometen ambelseu futur. Gràcies atots els quecada dia deciutadans que se’l fan seu, queelviuenipateixen i,sobretot, quees és unacomunitat barri un carrers; i els edificis Sense però barrisnohihaciutat, elbarrinosón nomésels alcarrer.sortir fa aixecar lapersiana illevar-nos ambunsomriure iganesde la vidadebarri,queensfa sentir acompanyats, laqueens res detot això. Elqueésfonamental éshaver millorat unamica fet programes peralagentgran, però noés elmésimportant s’han i edificis rehabilitat s’han d’ocupació, plans i música de de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes timen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars per seure-hi, discutir iposar-se atreballar ambtots elsquies mans: viure ElPladeBarrisésunataulaparada encomunitat. que amenacenelésmésindispensableperalséssers hu- tir lavidaaciutatipercombatre lasoledat il’individualisme, El PladeBarrisésnomésuninstrumentperajudaraenfor plaça, van donantforma alaBarcelona quejaésaquí. Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el Ielsbarristambésóncomunitat. lallavor defutur, allàonel resoldre oconstruirrespostes alesnecessitatssocials dela ments en quèels veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo per evitar videstrencades, lesmanifestacions demanantuna sociació deveïns, cada desnonamentaturat posant-hi elcos les lluites peraconseguir barrisdignes,lesassemblees a l’as enganxada alespedres delescases ial’asfalt delscarrers: en quèlaciutatesfaElbarriéstambémemòria comunitat. l’AMPA preparant elCarnestoltes imilionsdepetitsmoments fent depetanca sota lapartida unarbre, elgrupdemares de a lacuadelforn amblaveïna quefa diesquenoveus, elsavis Un barrisón elsnensilesnenesjugantalaplaça, laconversa Editorial 2 —Editorial - - - -

- - 01 02 àctica aquesta activitat aquesta àctica itut Escola. e s’encarrega del so, un altre del micrò un altre del so, e s’encarrega per fer vídeos relacionats amb amb vídeos relacionats per fer outubers ícia al canal TriniTubers. y Club de vídeo de l’Inst Not ants coneguin el barri i els seus companys i, companys i els seus el barri ants coneguin

omenta el director del centre. “Per exemple, exemple, “Per centre. del omenta el director 01 02 fon... “Els estudiants són com periodistes”, periodistes”, com “Els estudiants són fon... c de primària estan els nois i les noies de segon fent s’estan que obres les de seguiment un fent a l’edifici”,afegeix. Però els alumnespogut posar en pr ja han de la rua de per exemple, amb la cobertura, ha Una de les activitats més recents carnaval. els nens i les ne- que han creat estat un rap de primària i que pocs dies després nes de sisè més de 2.000 vi- sumava a la xarxa de pujar-lo dona la possibilitat que els TriniTubers sites. inf d’identitat molt dona una força se’ls sobretot, la seva en imprescindible que esdevé positiva a persones. com formació Vídeos a YouTube YouTube Vídeos a educativa com a eina i de creació d’identitat barri de la ha estat amb més èxit Una de les iniciatives audi- activitat d’una Es tracta TriniTubers. dels servir llenguatge el fan els alumnes on ovisual dels pràctica en posar-ho de Laveïnat. el manera on formacions petites es fan és ben senzilla: a executar nens i les nenes aprenen els tots un ví parts per fer necessàries les diverses un porta D’aquesta manera, la càmera, deo. un altr Trinitubers ------02 atius es barregin i comparteixin atius es barregin itut Escola, gaudint de l’hora del pati. eguin el millor de si mateixos. — omunitat tindrà èxit”, comenta el docent. comenta èxit”, omunitat tindrà visual. “Fem propostes perquè tothom se se tothom perquè propostes visual. “Fem erò si hi ha una cosa que caracteritza l’Institut que caracteritza cosa si hi ha una erò Dia a dia, barri a barri — 3 Una de les maneres d’aconseguir-ho és in és d’aconseguir-ho maneres les de Una és el d’aquest sistema destacar punt a Un altre P però, per implementar, aspectes queden Encara eva evolució. En aquest procés també hi partici En aquest procés evolució. eva Par Nova. de l’Institut Escola Trinitat Infants de l’Inst scola Bressol Municipal Trinitat Nova i la Llar Nova Municipal Trinitat Bressol scola

tegrant les dues llars d’infants que hi ha al barri, d’infants les dues llars tegrant l’E al projecte espai per tal de donar una continuïtat perquè els cicles de l’escola “Hem alterat educatiu. la es pugui donar aquesta continuïtat, que facilita i que s’hi estableixin vincles de l’educació millora de confiança. També fem alguns mantenint d’etapa, l’acompanyamentcanvia quan l’alumne de sent se Així, l’infant del cicle anterior. professors en l’àmbit i fort, que l’ajuda que tingui èxit segur fet ens explica. educatiu”, alum individuals amb cada de tutories seguiment de acurat un control amb les quals es pot tenir ne, la s pen les famílies, sigui plena. per tal que la cohesió és el desen Nova Trinitat / Espai Educatiu Escola món el amb relacionades d’activitats volupament audio els nois i les obertes a tots i són competent senti de si són noies del barri, tant si estudien aquí com el director. comenta fora”, que ens sentim respira diu Joan Artigal,tal com “es Es tracta Nova”. Trinitat de la de ser més orgullosos que parteix de l’esco i social educativa d’una feina els seus perquè treballen la, on els professionals estudiants tr objectius comuns. “Quan tot va cap a una matei cap va “Quan tot objectius comuns. pro Aquest de P3. amb els cursos Airet, d’Infants xa direcció, l’acció educativa que realitzem sobre sobre que realitzem educativa l’acció direcció, xa aquella c que els nens i les nenes, les famílies propicia jecte i els equips educ 01 artístic Projecte c del’Amistat. 02

- - - - - 01 acadèmic Un projecte Un projecte ell, fer-lo un centre enriquit”. un centre ell, fer-lo escola escola està dividit en tres edificis, al de l’estrictament de l’estrictament eca és comunitària i és on treballem tot el tot i és on treballem és comunitària eca erò què és el que fa que l’Institut Escola / Es que l’Institut Escola fa què és el que erò P L’institut projecte. projecte. No és escolar, sinó global”, afirma el educatiu més enllà més enllà educatiu cènic”, comenta Artigal. comenta cènic”, “El tipus diferent? sigui Nova Trinitat pai Educatiu de cuperar la confiança i l’acció socioeducativa del barri en aquest niv per fer passen educatives I és que les millores estigui mobilitzat, de l’infant amb uns que l’entorn director del centre, i afegeix que “l’objectiu és re que “l’objectiu i afegeix del centre, director tema d’audiovisuals. Pel que fa al gimnàs, encara encara gimnàs, al fa que Pel d’audiovisuals. tema que s’hi equipat de manera estarà en construcció, un espai es i que també pugui ser entri pel carrer centre dels quals hi haurà uns equipaments pú dels quals hi haurà centre REDACCIÓ — REDACCIÓ I és que no estem nom ja ho indica. el seu De fet, o d’un institut que funciona de parlant d’un col·legi educativa sinó d’una proposta tradicional, forma és establir un “L’objectiu diferent. completament enriquida al barri, una escola del que es fa mirall expli orgulloses”, sentin se’n les persones perquè del centre. Joan Artigal,ca el director “Lagimnàs. i el la biblioteca comunitari: blics d’ús bibliot L’Institut Escola / Espai Educatiu / Espai Educatiu L’Institut Escola a veure res no té Nova Trinitat de centres amb la resta És un . de educatius treballar que planteja projecte global, integrant de forma Trinitat agents de la diversos la cohesió per promoure Nova d’una la construcció i social identitat de barri de la qual els orgullosos. sentin estudiants se Dia a dia, barri a barri Dia a dia, DIARI DEL PLA DE BARRIS ció denova xarxa social icomunitària alaTrinitat Nova. entre 20i40anys. D’aquestamanera s’hacontribuït alacrea dones iel tits al barri, com la pràctica de la marxa nòrdica d’un grup de res comunitàries. Aquestes han fet aflorar interessos compar ha estatlatent alterritori durant tot el2019:lesorganitzado donar peuaunasegona intervenció comunitària albarri,que Social delaUniversitat deBarcelona. Elresultat deltreball va es va fer encol·laboració dePsicologia ambelDepartament tots elsassistents hivan poderintervenir. “¿Solos enlaTrini?” amb una presentació al casali fòrum del barri, on participatiu la vidasocial icomunitària delbarri.Arrencà aljuliolde2017 El projecte “¿Solos enlaTrini?” neixambvocació d’enfortir relacions comunitàries Enfortiment deles ¿Solos enlaTrini? algunes d’aquestes 42accions. cada barri.Acontinuació usexpliquem titats, associacions icooperatives de Barris ielsmembres dedesenes d’en- equips municipalsdeldistricte deNou cada dels barri—,lesqueformen part cada pla—formats perveïnes iveïns de que conformen elsgrupsimpulsors de i l’empenta d’unmuntdepersones: les coses gràcies alesreflexions, eltreball trama demostra com podemcanviar les lluita contra lesdesigualtats.Aquesta de persones ambunmotor comú: la però és,sobretot, unaimmensa trama realitat demés40accions enmarxa, El PladeBarrislaTrinitat Nova ésuna REDACCIÓ — Accions crossfit querealitzasetmanalment ungrupdejoves 02 - - - ció delsinteriors d’illa. de l’ nat delaTrinitat Nova. Situadaala zona nord del barri, a tocar Portlligat haestatunadelesdemandeshistòriques delveï milloraLa delespaisentre blocsdelscarrers d’Aiguablava i d’Aiguablava iPortlligat Accés universal alscarrers Millores al’espai públic un barriambpoderd’atracció. que lesdinàmiquesdelterritoriis’acabi convertint en canviïn alianc ticipin enellleure il’oci delbarri.Baobabestàajudantacrear deix lies ambmenys recursos econòmics tindran lapossibilitatde famí les l’estiu, on de urbans campaments als fins arriba que l’ verses franges d’edat iungrupdejoves delbarriqueintegren a laFederació d’Escoltes Catalans,amblesunitatsde lesdi la Trinitat Nova esva crear al’octubre del2018iva adherir-se per interaccionar aterme accions iportar col·lectives. Elde molt positiu i està ajudant els joves delbarria crear unaxarxa i impulsors d’aquestesplai.L’impacte d’aquestprojecte és que estàs catives haestatladelBaobab. D’unabanda,s’hacreat uncau signifi més les de una educatiu, lleure de propostes les Dins propi cau posen enmarxa elseu Els joves delaTrinitat Nova Lleure educatiu v tat enaquestscarrers. Tambéde presència més esvol garantir una perspectiva degènere itreballant enl’àmbitdelasegure a més,elpr ment quepodenfer tots servir elsveïns iveïnes del barri.Amés ció sènior, ambunazona d’aparells perfer exercici, unequipa diagnòstic elaborat té encompte millores queafectin lapobla els dissenys irecollir algunesdelesnecessitats delterritori. El les veïnes, quehanpogutfer lesseves propostes, en participar fases, delsveïns quehaninclòsunprocés i perpart participatiu la no nera s’aconseguirà millorar elpasdelsvianants. L’execució de circulació.arrels, la aixeca ma dificulta D’aquesta i paviment el v jecte deremodelació va iniciar-se almesdefebrer del2017i bilitat com l’accessibilitat delsresidents. redacció La delpro el disseny d’un sistema de plataformes, garantiran tant la mo Aiguablava Aquesta mesura, quedineutralitzat. juntamentamb la z tents. instal·laciód’unascensor La entre l’entrada delmetro i obres quehauran d’eliminar lesbarreres arquitectòniques exis canviat iperaquestmotius’hancomençat adurterme les possibilitat la compte en tingut havia no que territori del configuració ga equip decaps. D’aquestamanera s’amplia l’oferta de lleure, a preveure larenovació detota lazona d’arbrat que, ambles erd, unaccés milloralsequipamentsdelbarriiunaadequa ona d’habitatges esmentats farà queeldesnivell delcarrer 4 —Accions Ateneu, aquestaillad’habitatges esregeix perunaanti ar-hi els seus fills i filles perquè juguin, es relacionin i par es relacionin perquè juguin, filles i fills seusar-hi els va urbanització d’aquestespaipúblicesdivideixenquatreva urbanització es entre elsjoves ilesjoves delaTrinitat Nova pertal ent elcaldo decultiudeljovent delbarri,integrants d’un accés universal. Les necessitats del barri han ojecte pretén duraterme aquestes millores amb 01 ------06 05 04 03 02 Grup ’agrupament escoltaTrinitat Nova 01 lleure propi un espaide per crear esforços barri uneixin els joves del ajudat que Baobab ha 07 mobilitat l’accés ila mes garantirà de platafor- sistema i d’un ascensor d’un La instal·lació

de carnisseria. en rebre orientaciólaboral. per atendre personesinteressades carrers d’Aiguablava iPortlligat. el Lleure delaFundacióCarulla. va guanyar elpremi d’Educacióen L F Entr T La bicicletar Obr rinitú Fest. ormació gratuïtad’activitats es a l’illa d’habitatges entre d’habitatges es al’illa els evista alcanalTriniTubers.

de

Crossfit ecorre laTrinitat Nova

de

la

Trinitat

Nova. 03 La Trinitat Nova 07 04 S’ajuda a S’ajuda accedir al laboral mercat quan hi ha impediments, com la convalidació de títols obtinguts a l’estranger, a posant tots l’abast els recursos formatius dels i laborals quals disposa Barcelona ------, el servei d’orientació laboral itinerant és el seu recurs recurs seu el és itinerant laboral d’orientació servei , el Accions — 5 Accions eïnat amb aquest servei adreçat a persones a l’atur o en a persones adreçat eïnat amb aquest servei omptar amb el suport d’empreses o entitats per organitzar omptar amb el suport d’empreses obre noves oportunitats de formació i feina. Consisteix en en Consisteix oportunitats i feina. de formació noves obre El 2019 es va posar en marxa el Tuc Tuc, el servei d’orienta el servei Tuc, el Tuc posar en marxa El 2019 es va especi per una tècnica conduïda una bicicleta amb remolc o de feina canviar Si algú vol laboral. precarietat de situació de les quals dis de les opcions formatives coneixement tenir més enllà de la delimitació va aquesta iniciativa ideal. De fet, no i recursos informació ofereix perquè Nova, de la Trinitat la ciutat. i de tota D’altra només del barri, sinó del districte grupals sessions la demanda, s’organitzen banda, i segons les cabuda i que també hi tenen als equipaments del barri, tot que vulgui persona la individuals. D’aquesta manera, tutories amb la tècnica més personalitzada pot reunir-se una atenció més casos En necessitats. les seves i exposar-li Tuc del Tuc demandes particulars per puntuals, també es poden atendre de for oferint no s’estiguin que encara formacions sol·licitar especialitzades grup. formacions amb un determinat Orientació laboral Orientació itinerant el servei Tuc, Tuc feina que ens ajuda a trobar per informar Nova la Trinitat que recorre itinerant ció laboral s d’ajudar alitzada Ella és la responsable en orientació laboral. el v una de a actual o per optar-ne feina a la seva posa per millorar millor de l’opció i tot, es té Fins a la ciutat de Barcelona. ma gratuïta c - - - - - 06 05 youtuber, des youtuber, com a professió a professió com youtuber -se’n no cal que tinguin l’ESO. no cal -se’n ves d’altres zones. Aquest projecte basat en projecte Aquest zones. d’altres ves ats en un 100 % pel Pla de Barris i presenten una bona perspectiva d’inserció laboral. laboral. d’inserció una bona perspectiva ats en un 100 % pel Pla de Barris i presenten t d’un noi que patia assetjament a través de les xarxes i que i xarxes les de través a assetjament patia que noi d’un t la Trinitat Nova. En el cas dels oficis, l’aprenentatge se centra en ocupacions relacionades amb relacionades ocupacions en centra se l’aprenentatge oficis, dels cas el En Nova. Trinitat la eflexió a deconstruir la figura de macions que ja s’han ofert a la ciutat de Barcelona, però que no han tingut repercussió a la zona a la zona que no han tingut repercussió però macions que ja s’han ofert a la ciutat de Barcelona, de cursos Els interessades. persones les a l’accés facilitar-hi de tal per Monlau l’Escola amb tament estan finanç i les persones el transport per arribar al punt de la ciutat on s’imparteixi totalment la formació, ça que vulguin beneficiar la carnisseria, la xarcuteria i la peixateria. Pel que fa als oficis de l’automoció, es treballaconjun La finan beca familiar. la conciliació siguin de mitja jornada per permetre perquè Estan plantejats i automoció per accedir al mercat laboral per accedir al mercat i automoció s’han dissenyat Nova, de la Trinitat al veïnat laboral mercat al l’accés de fomentar Amb la intenció diversos projectes encarats a l’aprenentatge d’oficis de mercat i delsector de que però més tradicionals, professions l’automoció, D’aquesta manera, més demanda laboral. dels quals té un for i tallers a suma se La iniciativa formativa. l’oferta a s’incorporen necessàries, sent continuen Formacions en oficis de mercat de mercat en oficis Formacions Foment de l’ocupació Foment de la ideació del contingut fins passant al perconèi- disseny, qües enfocar com saber i existents formats diversos els xer aportant d’aquest món tan idealitzat. una visió crítica de futur, i 12 i 16 anys, que hi participa entre tenen El grup de joves do és Fest Trinitú el amb persegueixen que objectius dels un el disseny i la producció de vídeos per a YouTube busca que busca de vídeos per a YouTube i la producció el disseny part de formar d’aquesta comu orgull i que sentin aprenguin ment, aquest projecte ha perseguit la reflexiósobre elscon per sorgir va La iniciativa socials. de les xarxes tinguts i usos par A expressar-se. poder on canal un obrir per interessar va es amb reunions que, un grup de joves partir crear va d’aquí es en audiovisuals, i l’ajuda de professionals tallers setmanals, món del aspectes diversos coneixent anat han de un espai A més a més, també s’ha dedicat tions de gènere. r al mapa per tal Nova i situar la Trinitat el barri nar a conèixer que hi arribin jo nitat de veïns. de cohesió entre els joves entre de cohesió i l’audiovisual com a eines com a i l’audiovisual dia. d’avui on es mou el jovent és un dels escenaris YouTube del s’ha apostat per la creació Nova des de la Trinitat això, Per exposar poden barri del joves els on festival un Fest, Trinitú amb diversos relacionades audiovisuals creacions les seves dut a terme s’ha barri. El festival el nostre que afecten temes mo del 2019. En tot l’abril espaiades durant sessions en tres El món de YouTube de YouTube El món Trinitú Fest Trinitú DIARI DEL PLA DE BARRIS Xavier Trinitat Ribas— La Nova 6 —Projecte fotogràfic La Trinitat Nova Projecte fotogràfic — 7 fotogràfic Projecte Aquesta fotografia forma part de la col·lecció “Setze barris. Mil ciutats: Fotografies per a altres relats de Barcelona”, relats de Barcelona”, per a altres Fotografies forma part “Setze barris. Mil ciutats: col·lecció de la fotografia Aquesta al barri Gòtic). Verònica, de la (plaça del Borsí del 2019 a l’edifici al 31 de març fins des del 16 de febrer exposada EL SUPLEMENT DIARI DEL PLA DE BARRIS

A BARCELONA REVERTIM LES DESIGUALTATS ENTRE ELS BARRIS DE LA CIUTAT El Besòs i el Maresme El i Baró de Viver La Trinitat Nova Zona Nord La Les Roquetes Sant Genís dels Agudells i La Marina sud i el Gòtic sud

Editorial Mapa de les obres Accions del Pla Entrevista a la contra: L’educació als barris del Pla de Barris de Barris Oriol Nel·lo Barris d’oficis 2-3 4-5 6-7 8 Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. L’educació als barris, una arma carregada de futur

01 02

REDACCIÓ — “No hem de deixar mai els professors sols”, diu Integrasons (orquestes de percussió) i EducArtS En la lluita contra les desigualtats, el Joan Artigal, el director del nou institut Trinitat (música, circ, teatre i dansa) permeten que fora el Pla de Barris, conjuntament amb Nova, al barri del mateix nom. El Joan creu que la de l’horari escolar els nens i les nenes puguin se- veritable arma educativa és la suma d’una comu- guir gaudint de la cultura si així ho desitgen. l’Institut Municipal d’Educació de nitat formada per l’escola, la familia, el barri i les No hem d’oblidar la importància de l’educació Barcelona, el Consorci d’Educació administracions, amb objectius comuns. Aques- en el lleure, on també diversos informes ens aler- ta escola, amb una proposta educativa global i la ten de les desigualtats existents en l’oferta entre i l’Institut de Cultura de Barcelona, seva remodelació integral, va pel camí de ser un uns barris i altres de la ciutat. Per aquest motiu el

EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS DE PLA DEL – DIARI EL SUPLEMENT desenvolupa un centenar nou pol educatiu de referència a Barcelona. Un Pla de Barris, juntament amb l’Institut Municipal dels pilars d’aquest projecte és oferir una educa- d’Educació de Barcelona, impulsa el projecte Ba- d’actuacions —quantitaves ció de llarg alè, un camí que comença en l’escola obab (creació de nous espais i caus, i suport als i qualitatives— per millorar bressol i acaba al batxillerat. La segona idea és existents) i el projecte Temps de Joc (espai de que l’escola ha de ser un espai obert a tot el ve- trobada els dissabtes al matí on l’esport s’utilitza l’educació en els barris més ïnat, una nova biblioteca-mediateca i el gimnàs, com a eina educativa). — vulnerables. L’Ajuntament de uns espais que es vol que siguin oberts al barri per a ús de tots els veïns i veïnes, dins i fora de Barcelona ha invertit 29 milions l’horari escolar. El tercer pilar d’aquest centre és d’euros en posar en marxa que inclou la comunicació audiovisual com a eix obres de millora d’estructura, transversal per a totes les edats. Com a la Trinitat Nova, la cultura i la seva ex- implementar tecnologies de pressió en les diverses disciplines artístiques la informació i la comunicació, (música, circ, teatre, dansa, audiovisuals, plàstica, poesia…) ha entrat a totes les escoles i instituts i reforçar els equips pedagògics amb el programa Pla de Barris, amb el convenci- amb la incorporació de perfils ment que l’art ajuda a crear un entorn més atrac- tiu, i permet treballar competències relacionals socials als centres escolars. i valors com el compromís, el treball en grup, la Aquestes millores han arribat a convivència, l’esforç, entre altres, a la vegada que ofereix experiències artístiques a nenes i nens escoles bressol, centres d’infantil que, sovint, no tenen l’oportunitat d’experimentar. i primària, i instituts dels 16 barris La Caixa d’Eines (catàleg de propostes artístiques que ajuden les escoles a triar el projecte que més del Pla de Barris, com per exemple s’adeqüi a les seves necessitats), EducArtS (pro- l’institut escola Trinitat Nova, posta artística a les escoles de Zona Nord de ) i la proposta d’audiovisual o música com a el Til·ler, l’institut Rambla Prim eix vertebrador de tot el projecte educatiu de l’Ie o l’escola Bàrkeno. Trinitat Nova o el Til·ler de Bon Pastor són exem- 01 Participants del programa EducArTS ples que expliquen aquesta voluntat. a la rua de Carnestoltes. Les propostes de Vozes (ensenyaments musi- 02 Un alumne aprèn circ amb el programa Caixa d’Eines. cals, especialment instruments de corda i corals),

2 — Reportatge Sense barris no hi ha Barcelona ------05 networking en fires de la ciutat. També s’han L’àmbit d’activació d’activació L’àmbit econòmica del Pla de Barris ha posat més en marxa de 89 programes les per millorar laborals oportunitats REDACCIÓ — REDACCIÓ Una de les causes més importants que defineix la precarietat d’atur i la la desigualtat és el nivell tant, Barris, de Pla del inicis dels des ja Per boral. dels barris ha estat un ob econòmica l’activació de Amb un pressupost jectiu bàsic del programa. marxa en posat s’han d’euros, 10 milions de més i l’atur per reduir i programes més de 70 projectes les oportunitats des de diferents millorar laborals més adequades a neces amb respostes fronts, amb Barcelona sumant esforços sitats diferents, i amb la xar amb els equips de districte Activa, Barris El programa territori. de cada d’entitats xa foment el i formació la de l’àrea en treballa d’Oficis de gène amb perspectiva i sempre de l’ocupació ubica a les empreses Per ha molts altres. i n’hi re, des als polígons industrials s’ha posat en marxa d’es serveis un pla de dinamització que ofereix i treball o d’acompanyament de vendes tratègia de d’im d’accions sèrie una barris els tots engegat a de el cas com i solidària, social puls de l’economia for per projecte un Vella, LasTrinitat la a Magas d’espectacles. de vestuari en l’elaboració mar-se dinamitzacióla és treball de línies les de altra Una finançar a ajuda que barri, mateix el en econòmica veïnat, pel mateix posades en marxa iniciatives a la brutal crisi a resposta com vegades moltes — dels últims anys. econòmica A diferents A diferents necessitats, diferents respostes ------04 La crònica — 3 La crònica Una tarda d’hivern, a les clases del programa del programa a les clases d’hivern, Una tarda de Barris Donés és coordinadora La Mireia El programa Barris d’Oficis, adreçat a perso nes residents als barris on l’Ajuntament de Bar ofereix aquesta Barris, de Pla el desplega celona en a persones sociosanitària d’atenció formació també d’altres situació de dependencia, però de perso cura sociosanitari, auxiliar com feines, industrial nes en situació de dependència, neteja — i reparació. i manteniment i gestió de residus, pagar les factures mensuals. El Mariano és cons pagar les factures que no pot és un tren cient que aquest programa em pa “Em donen un bon titol, escapar: deixar seu el en creu I feina.” buscar a m’ajuden i guen és a cuidador: “D’alguna manera, nou futur com la gent i tinc faci m’agrada que ja he fet, una feina diu convençut. la veritat”, litat per relacionar-me, Barris d’Oficis, el Mariano, amb 29 companys i de la Ma les indicacions més, rep companyes les primeres que ensenya la professora carena, i el tre de les cures la percepció nocions sobre el respec parlar sobre Toca persones. ball entre a aprendre dels altres, la paraula i a al temps te també —i metafòrica de forma i a teixir escoltar con de una xarxa de corda— amb un joc real, fiança i suport. Al llarg dels pròxims mesos, els d’hi de pautes també formació alumnes rebran mobilitat o acompanyament alimentació, giene, la qualitat de vida de les per per millorar social que cuidaran. sones d’Oficis a Fundacióla Sant Li Joan el programa. de les entitats que desenvolupa de una Déu, que suposa: brillen els ulls quan parla del repte molt hetero són el curs que fan persones “Les i situacions vitals diferents gènies, i han viscut complexes.” ------03

Barris d’Oficis. Barris d’Oficis. el programa La Marina Dona Empenta. el programa a la Trinitat Vella. a la Trinitat Par Una tar Una v

LasMagas, ticipants alprojecte da enunaclassedelprograma eïna delaMarinapromociona 04 05 03 REDACCIÓ — REDACCIÓ a cui per aprendre clases Un grup d’alumnes rep dar persones dependents. Entre tots fan un mu- un fan tots Entre dependents. persones dar cuidant uns avis ells mateixos s’han dibuixat ral: canto una En lliure. l’aire a luminós, espai un en nou, di s’hi llegeix: “Un moment nada del mural mateixos. d’ells i dels avis Parlen i millor.” ferent més de 50 anys Molts d’aquests alumnes tenen i finsfa poc vivien en l’atur o encadenant treballs Barris d’Oficis,Amb seva lael programa precaris. per tothom conegut sort El Mariano, ha canviat. treba el Marian a Sant Genís dels Agudells, com amb els matins cuidant un home de 89 anys llava als migdies en un magatzem i demència senil, diu. per una miseria”, “Tot un bar. a a les tardes que millori reals probabilitats el Mariano té Ara, futur. i, amb ella, el seu situació laboral les seva Des del 2019 el Mariano és una de les 75 perso nes que cursa el Barris d’Oficis, un programa de treball i formació que inclou un contracte laboral jornada completa d’un i any, a amb unes - condici els alum ons salarials dignes. D’aquesta manera, temps el seu tot poden dedicar nes seleccionats i la seva energia a aprendre un oficisense inter i, per tant, la un sou tenen rupcions, ja que reben podran aquest temps de tot que al llarg seguretat L’ocupació com a prioritat per combatre les desigualtats les per combatre com a prioritat L’ocupació Barris d’Oficis: Barris oportunitat una d’aprendre real treballant EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS 34. 02. 22. 20. 19. 11. 39. 32. 12. 18. 31. 05. 14. 38. 37. 36. 35. 33. 17. 13. 10. 07. 06. 03. 01. 40. 30. 29. 28. 27. 26. 25. 24. 23. 21. 16. 15. 09. 08. 04. emodelació delaplaça deSantMiquel: es delsespaisd’entrada delesescoles es delafaçana delCentre es alsJardins deSantPau delCamp. imilloreseurbanització delarambla del imilloreseurbanització delsjardins es delpatiilasalad’actes del’Institut delaplaça deFornells. eurbanització imilloreseurbanització delcarrer es puntualsal’espai públical’entorn es al’antigaEscola SantJosep Oriol emodelació total del’Institut SantJordi anjament delesconnexions subterrànies delsespaisinteriors entreeurbanització es alaCasa Taxonera. es alaplaça d’Isop. eació d’unnouparc urbàimirador es alaplaça delsGarrofers. es alaplaça delaVall d’Hebron. es alaplaça delaTeixonera. es alaplaça delaFont delRoure. imilloreseurbanització del’espai esportiu imilloreseurbanització delcarrer deNínive. delsjardinseurbanització delcarrer deTir. delsentorns delCasal eurbanització delcarrereurbanització d’Olvan. imilloreseurbanització del’entorn es alasaladeteatre es al’Escola EnricGranados. ció d’un imilloreseurbanització delazona verda va pistadebàsquet alsJardins

del PladeBarris Mapa d’obres de MariaZambranoiNouBarris. els carrers d’Aiguablava, dePortlligat, de laMarina. als equipamentsdelvoltant delsjardins. i laprogramació d’activitatsperalveïnat de lesVoltes d’en Cirés perpotenciar l’ús de GentGran deSantGenísdelsAgudells. de lazona dejocs. nou espaisense cotxes iampliació de lamasiaCanSoler. el carrer deSamaniegoielcarrer d’Arenys. a lazona delPolvorí. de MinalaCiutat. al carrer deSant Crispí. Can Farrero. al carrer delaMare deDéudelsÀngels. al carrer deSanta Rosalia. Cívic Drassanes. de l’Escola Bàrkeno. del Moviment Obrer. Les Roquetes dels carrers delaPedrosa id’Aiguablava. de Barcelona per convertir-la enl’InstitutTecnològic Trinitat Nova. i creació d’unnoucentre: InstitutEscola de laCasal’Aigua. TrinitatLa Nova Campa. de La Millores alaplaça deMatíasGuiu. Sant GenísdelsAgudells ilaTeixonera del carrer delaQuímica. de laMediterrània. Renovació imillora delsJardins de l’antigacolònia Santiveri. Millores delsentorns del’espai públic Marina La Drassanes, RubénDarío, iCollaso iGil. la convivència iconnectar elstres espais. espais, potenciar-hi elsusos veïnals, afavorir de Vázquez els Montalbánperdinamitzar Raval, plaça deSalvador Seguíiplaça El Raval sudielGòtic Escola Turó delesRoquetes. R Millor Millor R Arr R Millor Instal·lació d’ Cr Millor Millor Millor Millor Millor R R R R R R Instal·lació d’ Instal·lació d’ Millor Millor Construc R No Instal·lació denousas Nou espaiperajo R Millor Millor Millor R R Millor R escales peravianants escales mecàniques entre escales mecàniques

skate parkalaplaça ves ientitatsdelbarri censors verticals

4 —Mapad’obres La Marina 13 15 14 8 11 9 12 7 10 i elGòtic sud El Raval sud 3 2 1 4 5 6 Sense barris no hi ha Barcelona

an del Bon Pastor. Vella. an de la Trinitat

Millor R R Nou cir Millor Millor R A Cober R Millor Construc Millor R R R Construc Nou Casal de Gent Gr R T R Nou Casal de Gent Gr Millor Enderroc de l’antic cinema Pere IV per a la de l’antic cinema Pere Enderroc d’un nou equipament. construcció futura a l’Institut Rambla Prim. Millores de l’Institut a la sala d’actes Millores Barri Besòs. del menjador social i millores Remodelació Gregal. i cooperativa i la Pau La Verneda Trajana. de Via i la Pau. de la Verneda lliure esportius a l’aire La Pau. de l’Escola a la sala de teatre Millores als espais públics dels jocs infantils Millores La Pau. de l’Escola de la plaça mecàniques a l’entorn de l’avinguda de l’avinguda a l’entorn mecàniques de Peguera. de Rasos Energètic i Punt d’Assessorament OAC Nord. a la Zona Baró. públic a Torre de Viver i Baró El Bon Pastor Club de Lluita. Colom en el nou Institut de Formació Rubió i Tudurí. Professional Vella La Trinitat dels Infants. dels Drets plaça i nova Foradada del adequació i millores Remodelació, i de l’Espai Barcino. de la Trinitat passatge esportiva i millora d’una cal·listènia Creació dels entorns i l’enllumenat dels camins del Camí de Ronda. de l’Escola i millores Remodelació Ramón y Cajal. i el Maresme El Besòs al carrer Reurbanització i millores el Magnànim. d’Alfons Zona Nord de Clariana i Campins. del carrer de Caracas. del carrer del Campillo de la Virgen. de futbol de . de Torre Baró. Baró. de Torre a Baró de Viver. de Viver. a Baró de Mossèn Cortinas.de Mossèn del carrer de Camp Arriassa. del carrer zona esportiva de Ciutat Meridiana. zona a l’entorn de la presó de la Trinitat Vella. de la Trinitat de la presó a l’entorn

públic es puntualsdel’espai

delBesòs. es puntualsalMercat públic eurbanització al’espai imillores eurbanització del’entorn imillores cuit esportiu: delsespais millora es al’InstitutBernatMetge. Alta. Verneda a delCasaldeGentGran eurbanització iinstal·laciód’escales delcamp vestidors dequació dels delapista imillora tura eurbanització del’antiga imillores albarri es delasenyalística ció d’unaOficinadel’Habitatge, peraltransport es d’accessibilitat eurbanització iremodelació eurbanització alaplaça imillores delscarrers delclavegueram enovació defutbol ció d’unnoucamp esportiu l’espai de emodelació imillores del’anticInstitutCristòfol ransformació dela eurbanització alcarrer imillores 62. 63. 64. 65. 66. 68. 71. 72. 53. 57. 58. 59. 61. 67. 70. 73. 42. 47. 48. 54. 55. 56. 60. 41. 51. 49. 44. 43. 46. 52. 50. 69. 45. 58 60 50 59 48 55 51 53 54 45 36 10 tr 40 obr i l’ac 14 obr 9 obr 46

37 57 47 – – educatius encentres omillores integrals ansformacions – – laconnectivitat públic, del’espai es demillora cessibilitat és de 87 milions d’euros. 73 obres d’aquestes total La inversió comunitaris d’equipaments ocreació es demillora lliure esportius al’aire d’espais ocreació es demillora Les obres del Pla de Barris, així com les més de 600 accions que que de 600 accions les més Barris, així com del Pla de obres Les desigualtats les a objectiu rebaixar com el pla, tenen conformen s’han prioritzat les això, Per els barris. que pateixen socials milloren la vida comunitària, que afavoreixen intervencions les desigualtats a reduir dels barris i contribueixen l’accessibilitat educatives. en: es reparteixen intervencions Les 56 52 41 34 43 La Trinitat La Trinitat Vella 49 42 35 44 33 Mapa d’obres — 5 Mapa d’obres 67 El Bon Pastor El Bon Pastor de Viver i Baró 72 39 65 69 70 Zona Nord Zona 38 73 62 61 68 La Trinitat La Trinitat Nova 66 40 63 71 64 La Verneda La Verneda i la Pau Les Roquetes Les El Besòs i el Maresme 28 32 24 29 16 30 31 18 23 26 20 17 19 21 22

27

25

i la Teixonera dels Agudells dels Agudells Sant Genís Sant EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS n’expliquem algunes. territoris. Enaquestespai desigualtats socials enaquests de 600accions perreduir les ha posatenmarxa més barris mésdesfavorits delaciutat, El PladeBarris,present a16dels Trinitat Vella olesRoquetes. — en barriscom elBonPastor iBaró deViver, la aprenentatges enlacura delaprimera infància l’àmbit delasalutposen tambél’accent enels amb elsserveis iequipamentsdelterritori. mental com encol·laboració delacomunitat, provinents tantdelaxarxa deserveis desalut ajovesun catàleg detallers oberts (16-25anys) Xarxa Sense Gravetat, unprograma queofereix delcol·lectiu. Unaltresibilització exemple ésla treballen aspectes com lainclusiósocial ilavi manera, através del’equip decriquetfemení es teixir noves xarxes de sociabilitat. D’aquesta nouvingudes,perajudar-lesa noiesdefamílies a específicament adreçat programa un És Vella. als barrisdelBesòs ielMaresme, ilaTrinitat obrir ireforçar l’acció comunitària ésLes Dúnia, inclou l’esportaquestcas, elcriquet— —en per l’Hospital deSantRafael. Unaltre projecte que vitats lúdiquesiterapèutiques alapiscina de ivulnerabilitat desenvolupend’aïllament acti lut alaPiscina, onpersones grans ensituació Sa- Fem comprogrames marxa en posat s’han barris deSantGenísdelsAgudells ilaTeixonera parentals, entre altres. del’aprenentatgeevitar d’habilitats l’aïllament, mentació, depotenciar lesrelacions socials i d’apropar-s’hi siguiatravés del’esport,l’ali nen elmateix objectiu,encara quelaforma projectes que, d’unamanera od’unaaltra, te motiu quetots elsplansdebarricompten amb cional detots elsveïns iveïnes. peraquest Es traduint enunamillora delbenestarfísiciemo de potenciar hàbits saludables, que s’acaben pectes queesconsideren al’hora importants tes pertaldedonarunimpulsenaquellsas treballat amblesàrees, idistric departaments reduir aquestes diferències, elPladeBarrisha ri derendes baixes. Amblavoluntat d’ajudara bar aser 8anys superiorquelad’algúd’unbar un ciutadàd’unbarriderendes altes puguiarri acaben generant quel’esperança devidaentre desigualtatsque tats enl’àmbitdelasalut, forme, delcreixement alerta delesdesigual L’Agència deSalutPública, enelseu últimin saludable en comú,unhàbit L’impuls delavida La salutalsbarris Moltes altres activitatsdelPladeBarrisen Per exemple, peralveïnat demésedatdels ------

04 03 01 05 02

Jessica Salapar Nous Lideratges alsBarris. a lanova SalaJove. Joves deSantGenísdelsAgudells Nous Lideratges alsBarris. aunasessiódelprogramaParticipants a lapiscinadel’HospitalSantRafael. Gent gran deSantGenísdelsAgudells (les Roquetes). Festa comunitàriadelaPinya 6 —Accions ticipa alprogramaticipa

04 03 02 01 05 àmbits i culturals dediferents d’entitats socials apropats’han alatasca Més dequaranta joves impulsades perlamateixa població. — nous actiuscomunitaris ifer emergir iniciatives rables és on hi ha més dificultats per identificar aquests barris,jaquealsterritoris mésvulne diu. lluny”, no m’he de posar límits i que puc anar més sociació. “Ara sé quepucfer méscoses, que rar-se itirar endavant projectes delaseva as empode a ajudat l’ha programa el que afirma del barridelaMarinaiunalesparticipants, tics ihanaprès aconstruir unprojecte social. àmbits, hanentrevistat diversos dirigentspolí tasca d’entitats socials iculturals dediferents s’han apropatPla deBarriss’hanconegut, ala de joves delesàrees deBarcelona onactuael col·lectives. Alllarg delprograma, unaquinzena el teixit social iser promotors depropostes tari percontribuir milloraconstruir oreforçar sobre aspectes dedesenvolupament comuni persones i,alhora, donaformació participants te promou elprocés d’empoderament deles barris mésdesfavorits Elprojec delaciutat. una formació vivencial adreçada ajoves dels i l’InstitutdeGovern iPolítiques Públiques,és Bofill Jaume Fundació la Barris, de Pla pel sat la seva tercera edició. Aquest projecte, impul programa Nous Lideratges, que ja ha celebrat tur delbarri.Per això esva posarenmarxa el les decisionsqueconformen elpresent ielfu o coneixements activament en per participar ven icreixen. Però notothom té temps, espai Els barris de Barcelona són reno ens vius.Es lideratges alsbarris A larecerca denous Nous lideratges ció, l’acció ilagestió. — seu bonfuncionament:laintenció, laparticipa rebut formació enelsquatre àmbitsclauperal del Pla deBarris.Untotal de 34entitatshan ment iformació del’acció veïnal als16barris ha posatenmarxa unprograma d’acompanya- de servei peralesassociacions delaciutat, conjuntament ambTorre Jussana,uncentre nitaris i,peraixò, alllarg delsdosúltimsanys, Pla deBarrisvol reforçar elsmoviments comu munitària— hand’estar vives ienmoviment. El clau alterritori depotenciació delaxarxa co aquest camí, lesentitats del barri —agents com millorar elfuturjunts.Per mantenir obert ses estroba, comparteixexperiències ipensa inquietuds socials i ganes decanviar lesco atiu ireivindicatiu. Amoltsbarriselveïnat amb Barcelona ésunaciutatrica enesperit associ- comunitaris els moviments per reforçar Una einaclau a entitats Formació Programes comen aquestsson importants, Jessica Sala,periodistaenunapublicació ------Sense barris no hi ha Barcelona 09 06 07 08

La nova plaça Dolors Canals, plaça Dolors La nova i el Maresme. al barri del Besòs infantil en un parc Una nena juga de la ciutat. de la metodologia Infografia de les Marxes Exploratòries. al barri de Baró de Viver. al barri de Baró R

definques, ehabilitació 06 07 08 09

------Accions — 7 Accions El Programa de Rehabilitació de Finques, del Finques, de Rehabilitació de Programa El un progra a crear empènyer va fet Aquest − Fer més accessibles les ajudes (que po − Preservar les condicions de vida dels ac − Contribuir a la incorporació al mercat de − Contribuir a la cohesió social gestionant la a tota A partir diagnosi feta d’una potent ha tècnic de l’equip camp de El treball El projecte, dotat amb dotat El projecte, 15 milions d’euros, voltant al beneficia de 1.582 famílies Molts barcelonins i barcelonines saben que saben i barcelonines Molts barcelonins per rehabili subvencions ofereix l’Ajuntament tar interiors d’edificisi façanes o per instal·lar si ho desconeixes, què passa Però ascensors. cap o no tens demanar-los, o si no saps com administrador de finques per fer totesles les en marxa, per posar-ho gestions necessàries o si al teu edifici no hi ha establertacap comu- i demanar d’acord per posar-te nitat de veïns aquests ajuts? de Bar d’Habitatge Pla de Barris i el Consorci aques a resposta donar per néixer va celona, va de Barcelona L’Ajuntament situacions. tes constatar que certes finques, degut sobretot no i econòmica, social complexitat a la seva aconsegueixen beneficiar-se de les polítiques tant,per municipals i, queden rehabilitació de i de les de rehabilitació de processos al marge d’ajudes públiques. convocatòries ma d’ajudes amb un finançament busquen que clarament específic d’accés uns criteris i millorar finques degradades i amb una alta vul - reha la facilitar-ne de tal per social, nerabilitat són: Els objectius del programa bilitació. den arribar a ser del 100 % segons les - condi cions socials dels beneficiaris), incorporant un el en tot jurídic i social tècnic, acompanyament de rehabilitació. procés possibles movi els i evitar i veïnes, tuals veïns ments d’expulsió. de lloguer social. nou habitatge comu- les de regulació la propiciant i conflictes nitats de propietaris. ciutat de Barcelona (UPC, 2017) i identificades crítics (so més les finques amb uns indicadors de un treball fer es va cials i de conservació), comunitats les a apropant-se proactiu camp en el l’acompanyament i oferint-los detectades d’ajudes. i la tramitació de rehabilitació procés de un total i acompanyar permès detectar 135 comunitats de propietaris de finques po de i iniciar un total vulnerables tencialment 104 expedients (1.582 famílies beneficiàries) que acabaran rehabilitant la seva finca gràcies al suport d’aquest programa. i social econòmic Actualment, 38 finques ja han iniciat i lesobres 2020. — aquest durant fer-ho preveuen resta la Rehabilitació Rehabilitació de finques d’ajuts Un programa específics per el dret garantir a l’habitatge digne

------in situ elements que difi- A principis del 2019, el veïnat de la colònia colònia de la A principis del 2019, el veïnat Qui decideix l’urbanisme de l’espai públic? Car públic? Qui decideix l’urbanisme de l’espai Marxes Exploratòries dones canvien Les públic l’espai rers i places massa foscos, zones on no es pot on zones foscos, massa i places rers de jardins falta de bebè, amb un cotxet transitar públic és de tothom, L’espai infantils... i parcs només alguns dels proble són aquests però veïnes les amb ulls de dona, detecten mes que, tal de revertir pels barris. Per quan caminen públic per l’espai i millorar aquesta sensació a tothom, el Pla de Barris, conjuntament amb iniciar fa va de gènere, de transversalitat l’àrea amb perspectiva a peu uns recorreguts mesos solucions per trobar amb les veïnes, de gènere, agradable la vida més fàcil, que facin conjuntes les D’aquesta manera, el veïnat. a tot i segura observar dones van si els canviem, la vida quotidiana i que, culten treballades passejades, Aquestes la milloren. s’han de preparació, en una sessió prèviament i als barris de la Marina, la Verneda dut a terme la Trinitat el Bon Pastor, Vella, la Trinitat la Pau, al i, recentment, i el Maresme el Besòs Nova, barri de les Roquetes. Marina —espebarri de la el i de tot Santiveri la han celebrat és clar— cialment, les veïnes, a partir renovats reurbanització dels entorns, en la Marxa sorgir de les demandes que van que de gènere amb perspectiva Exploratòria Se n’ha dos anys. fa zona a la mateixa fer es va la visibilitat, la vegetació la il·luminació, millorat el cla i s’ha renovat i l’amplada de les voreres, i les el paviment el mobiliari urbà, tot vegueram, s’han tornat els carrers Ara, enjardinades. àrees i també segurs, agradables més accessibles, per a les dones i per a tothom. — “El descans, el joc i el temps lliure són tan im són lliure el joc i el temps “El descans, l’infant de portantsdesenvolupament al per a i l’atenció l’habitatge, la nutrició, com Barcelo diuen les Nacions Unides. l’educació”, més amable amb els una ciutat na ha decidit ser —i neces el que més volen nens i les nenes, i Amb aquesta idea, i emmarcat és jugar. siten— dona molt “Barcelona de govern dins la mesura un pla per impulsar de joc”, s’ha posat en marxa afavorint públic, visió del joc a l’espai una nova importància i millo social la seva i reconeixent El Pla de Barris parti la vida comunitària. rant amb més d’una cipa de ple en aquest projecte nous es reforçant en marxa, d’accions desena el o afavorint de joc que inclouen una àrea pais i carrers. places i jardins, joc espontani en parcs la renovació són Alguns d’aquests projectes de la Mediterrània, dels espais de joc als jardins Corti Mossèn al barri de la Marina, i a la plaça que es plaça la nova així com nas, al Bon Pastor, al barri de la La Pau, de l’Escola als voltants farà buida, on les és una plaça “Ara i la Pau. Verneda No marxen. i infants els buscar famílies a venen les temps: molt en poc canviarà hi ha vida. Això participar van en la propos famílies de l’escola en i, d’aquí a poc, plaça aquesta nova ta per fer les nenes i els nens aquest nou espai hi jugaran Sònia Burgués, les famílies”, explica i xerraran de l’escola. — directora Barris jugables Barris i places Jardins, jugables més carrers per als més petits per als més “Hem d’enfortir el teixit L’ENTREVISTA A LA CONTRA veïnal i les polítiques públiques per plantar cara a les desigualtats” Oriol Nel·lo, president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona

REDACCIÓ — Per què el Pla de Barris dona tanta importància a l’educació? Davant la desigualtat i la L’escola incideix de manera extraordinària segregació, necessitem cons- en el progrés o el retrocés d’un barri. Les truir més ciutat i més societat. desigualtats es generen a través de meca- nismes econòmics, però es reprodueixen a L’Oriol Nel·lo (Barcelona, través d’altres mecanismes, i un d’aquests 1957), doctor en Geografia, és l’escola. La reducció de les desigualtats passa per mesures de caràcter econòmic. treballa, des de la universi- Però per evitar que la desigualtat es con- tat, des de l’escriptura i des solidi i creixi cal tenir un sistema escolar capaç d’oferir igualtat d’oportunitats a tots de la política per reduir les els nois i noies independenment del nivell de renda de les seves famílies. desigualtats socials entre En aquests temps de globalització i les persones. Ho va fer des polítiques transnacionals, ressurgeix la reivinidicació de les polítiques lo- de la Generalitat, al front de cals i de barri. Per què? D’on surgeix la idea del Pla de Barris? la Llei de barris (2004), i ara Travessem un període en què s’estan po- ho fa des del Pla de Barris de L’increment preocupant de les desigual- sant en dubte drets que nosaltres conside- tats, agreujat sobretot a partir de la crisi, ràvem irreversibles: les pensions, la salut, l’Ajuntament de Barcelona. fa que aquelles persones que tenen més l’educació. Cal defensar i refermar les po- L’Oriol està convençut que la necessitats de serveis i menor capacitat lítiques socials. I per fer-ho cal territorialit- adquisitiva es vegin empesos a viure en els zar-les, és a dir, cal partir dels problemes complexitat de la desigualtat barris amb més dèficits urbanístics, educa- de cada lloc concret i projectar polítiques tius, de serveis… Això suposa un problema, adaptades a cada lloc. urbana exigeix una interven- Per què funcionen més les polítiques però, a la vegada, dona l’oportunitat de rei- socials si es territorialitzen? ció coral entre les iniciatives vindicar, amb tota justícia, més serveis per ciutadanes i unes polítiques a aquests barris, per assegurar els drets Primer, perquè son més eficaces; segon, dels que hi viuen. Aquest és l’objectiu del perquè permeten implicar el teixit ciuta- públiques robustes i innova- Pla de Barris: impulsar polítiques públiques dà, i tercer, perquè d’aquesta manera la dores. En aquesta entrevista, específiques per lluitar contra els efectes ciutadania se les fa més seves. A més de l’Oriol subratlla que els drets de la desigualtat en aquells barris que més ser pensades en cada territori han de tenir la pateixen, polítiques que permetin inter- l’ambició de cobrir tots els aspectes de la socials s’han de defensar venir-hi de forma integral i transversal per vida del barri: de l’educació al comerç, de millorar les condicions de vida. l’habitatge a l’espai públic, de l’accessibili- cada dia i que els barris orga- Què creus que s’està aconseguint tat als serveis. Ara bé, les institucions d’àm- amb el Pla? nitzats són els que millor fan bit superior també tenen responsabilitats. front a les crisis. Una de les poques coses bones que ha sor- No és correcte pensar que les necessitats tit de la crisis tan profunda i brutal que hem dels barris s’han de tractar únicament amb patit és una florida molt important d’inici- recursos locals. L’Ajuntament de Barcelona atives ciutadanes, de formes alternatives pot tirar endavant el Pla de Barris perquè té d’organització, com els bancs de temps, la grandària que té, però els petits ajunta- els menjadors populars, etc. La peculiari- ments no ho poden fer, és impossible. O hi tat del Pla de Barris és que l’Ajuntament de ha una transferència de recursos des de la Barcelona el va concebre no de forma uni- Generalitat i des de l’Estat cap als ajunta- lateral, com a institució, sinó proposant als ment o no hi ha manera de millorar els bar- veïns dels barris de fer un pla junts, a partir ris vulnerables. Què podem aprendre d’un programa d’allò que les entitats i associacions veï- com el Pla de Barris? nals ja estaven fent o volien fer als barris. D’aquesta manera s’han aconseguit millo- Crec que aquest Pla confirma tres coses. res d’estructures i de serveis, així com mi- Una és la necessitat de coneixement, per llores organitzatives i de cohesió entre els mesurar i canviar la ciutat. L’altra és la ne- veïns. Aquest és un resultat que potser no cessitat de la intervenció des dels poders veus quan passes pels carrers, però és es- públics, per no deixar la ciutat en mans sencial: si tenim un teixit veïnal fort, tenim d’impulsos del mercat que generen desi- una major capacitat per plantar cara a l’ad- gualtat. I la tercera és que només es pot versitat, establir mecanismes de solidaritat tenir èxit si el veïnat s’organitza i fa seves que funcionen i, també, millorar la capacitat aquestes conquestes. — de reivindicar els drets socials.

SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA www.pladebarris.barcelona DIARI DEL PLA DE BARRIS Canal barri el quar logia, el tercer de nutrició i ara amb barri iels ta perposarenvalor laidentitatdel la vidadelesper tats segueixin vives i puguin millorar ces pertalqueaquestes oportuni generar-les… Teixim xarxes ialian connectar-les,caçar oportunitats, impact ar isacsejar dinàmiquespergenerar qualitat de vida de les persones. Cre fent el teixit fort veïnal i millorant la dinàmiques iaccions albarriquevan de laT zen activitatsalnou espai educatiu sociació Totes esportiva. ellesrealit una AF lidant: unaentitatdelleure educatiu, entitats quepocaesvan conso tres anys s’hancreat quatre noves generador Enelsdarrers d’activitat. v tiu, cultural atot icomunitariel obert divers iunnouequipamenteduca - “ c taria unamica. Ara mateix soc enun tot iqueempensava queemcos veritatLa és que n’estic encantada, “ sari atendre aquestes persones. — haur tides, hemdepensarquecada cop hi banda deser untítol ambmoltes sor M’encanta elque faig. Amésamés, quedo sense, hianiré devoluntària. vull ser la primera a optar-hi. I, si me’n que, quanhihagiofertes defeina, jo de treure’m eltítol. Defet, jahedit un repte personal i tinc moltes ganes tasca m’ha donatlavida.Per a miés s ten moltaajuda.Jotinc 64anys i,si cològics. Sónpersones quenecessi- problemes tantdemobilitatcom psi va ser el segon de sanitat, de psico el curs sociosanitari. Elprimermòdul Al mesdegenerv El PladeBarrisT eïnat, esfomentaeïnat, unbarriatractor i oc sincera, haigdedirqueaquesta entre onhihagentgran ambmolts del programa Barrid’Oficis Cati Villanueva –Participant del PladeBarrisalaTrinitat Nova Mireia Valls –Capdeprojecte oportunitats de caçar feina va encantada que n’estic La nostra La veritat és à mésgentgran iqueésneces A, unaentitatculturalA, iunaas rinitat Nova ivan incorporant e social: lanostra feina va de t estem fent lespràctiques. eu orgull. Através d’unoci sones. — aig començar afer rinitat Nova apos

8 —Canal barri “

” ------par bliques. Emvan trucar peroferir-me els nensilesnenesperaixíac gem elsmateixos tocs itons quefan “ a fer, sense cap menadedubte. — Ambelsullstancats hotornariatant. de trobar-nosmolta sort id’aprendre mo nes amb un mateix perfil i interès pels a posar-nos encontacte ambperso com devoluntariat. També haajudat nostr tir iviure enelnostre diaaienles aplicar tot elquevam aprendre, sen cosa peroferir-nos. L’objectiu és i d’altres cultures, tots ambalguna gent d’altr rar deviure experiències i conèixer de setmana molt intensos, sense pa una experiència increïble. Tres caps casa. M’hivaig engrescar ihaestat disponibilitat perpassarnitsfora de una bogeria,perquè havíem detenir tradicional. Elplantejament semblava que noté res aveure ambelmètode “ f cie dedesfogament. De fet, nohe a tocar eltambor éscom unaespè perquè, abandadedivertir-me, venir experiència peramiestàsent genial, vinent s’hiapuntarà ambmi.Aquesta que nohof peròsat, Diu aquestany nohapogut. pas l’any participava hi mevafilla La experiències… elnostre És moment. de lesnostres inquietuds,compartir els pares ensreunim ipodemparlar un momentenquètotes lesmares i molt l’ambientqueescrea, perquè és ritme delqueempensa tambor ilaveritat ésquetincmés el primer cop que m’atreveixo amb el f panyar-los quanactuïnpelbarriala Barris idel’InstitutPolítiques Pú reforç altallerinfantil i,defet, assa Bruixes i Bruixots. idea és fer La un taller depercussió ambl’entitat de Al genervaig entrar del aformar part A esta major, alcasal delbarri,etc. És altat acap assaigdelsdivendres. — del tallerdepercussió María José Lafuente–Participant en laformació NousLideratges Nerea Caballero –Participant tornaria afer” tancats ho em pensava ritme delque que tincmés questa formació surt del Pla de delPla de questa formació surt Amb elsulls La veritat és viments associatius. Hemtingut ticipar enaquestaprenentatge, es tasques tantprofessionals es àmbits,d’altres barris aig malamentiquel’any va. M’agrada

“

om-

------

er viar al nostre barri. Vam sortir quan ja pel quef guir elsprojectes encurs, sobretot “ fessional, aporta molt. — molt. fessional, aporta bones. Enelterreny personal ipro i il·lusió nitat Nova hoviuenambentusiasme versos equipsdel’InstitutEscola Tri- de fer lescoses iveure com elsdi unamaneraper compartir diferent educ tribuint alcanvi. Pel quefa alapart amb lafeina conjunta s’està con és queencara segueix però costant, i tirar endavant elsprojectes. Elcert es f però quedonem tant, ambelsuport barri ambunteixit associatiu impor Trinitatàmbits. La Nova noésun a entitatsquetreballen enaquests ener amb elPladeBarrishasuposatuna ments associatius. feina La conjunta “ al cap ialafi,lesque som aquí.— que s nes, perquè noestem acostumades tinguin enc tar. Per amiésmoltinteressant que sembla quecomencem adesper peròSom unbarrimoltadormit, dir-hi lanostra ésmoltimportant. N’ sar encomú elquehavíem detectat. nir davant delPladeBarrisivam po En acabar elrecorregut, ensvam reu- podria donarúsperfer-hi activitats. es qual al petit d’amfiteatre espècie no s cobrir indrets quenoconeixia ique Marxa Exploratòria tambévaig des s sitaven mésllum,sobretot perala cances, com ara llocsqueneces que creiem queespotmillorar ocan totes lesedatsquevam poderdirel Vamde dones 15 serd’unes grup un és la coordinació permanentperse Persones ialTerritori, ilameva tasca Treballo alaDirecció ales deServeis eguretat delesdones.Però ambla Exploratòries delesMarxesi participant –VeïnaEncarna Martínez Jordi Vergés –Tècnic debarri nostra opinió en compte la que tinguin interessant aporta molt“ i professional, personal És molt En elterreny estic moltsatisfeta, perquè poder a fosc perdetectar algunesman acilita aquest impuls per enfortir acilita aquestimpulsperenfortir é sialgúfa servir, com ara una gia addicionaltantagrupscom ativa delprojecte, m’ha servit e’ns pregunti, inosaltres som, . S’estan generant coses molt a educació, cultura imovi ompte l’opinió delesveï

”

------

La Trinitat Nova 5 2017 2018 11.734 Extracció de dades: 2019 Extracció 2016 0 2016 9.961 2

Ecologia urbana Ecologia Drets socials Drets Educació 53 NENS I NENES QUE PARTICIPEN EN NOUS A L’ANY DE LLEURE ESPAIS EDUCATIU econòmica Activitat

+12.108 m D’ESTADA D’ESPAIS AUGMENT INFANTILS I PARCS a 1,5 camps de futbol. aproximadament Equival 40 +5 NOUS PROGRAMES OCUPACIONAL DE FORMACIÓ AL BARRI MUNICIPAL +18 % NOVA DE LA TRINITAT HABITATGES A LA PER QUE REBEN AJUDES DELS EDIFICIS REHABILITACIÓ ON VIUEN AUGMENT DE PARTICIPANTS DE PARTICIPANTS AUGMENT EN PROGRAMES DE SALUT ALS BARRIS COMUNITÀRIA DEL PLA DE BARRIS El Pla de Barris en xifres — 9 El Pla de Barris en xifres 44 % Educació 23 % Educació 203.342 PERSONES QUE S’HAN BENEFICIAT DEL PLA DE BARRIS BARCELONA A TOT

8 % Activitat econòmica 11 % Activitat econòmica 12,5%

6 % Drets socials 17 % Drets socials — Població del Pla de Barris. de Barcelona dades de l’Idescat. dades de l’Idescat. A Barcelona hi viuen A Barcelona Al barri de la Trinitat Nova Nova Al barri de la Trinitat 1.620.343 persones, segons segons 1.620.343 persones, 7.462 persones s’han beneficiat beneficiat s’han 7.462 persones 42 % Ecologia urbana 15.489.781 € TOTAL PRESSUPOSTÀRIA DOTACIÓ NOVA A LA TRINITAT 49 % Ecologia urbana 150.000.000 € 150.000.000 € TOTAL PRESSUPOSTÀRIA DOTACIÓ EL PLA DE BARRIS A TOT Amb més de 600 accions impulsades 600 accions Amb més de a Barcelona, anys tres els últims durant més dels resultats alguns aquests són Pla de Barris. tangibles del El Pla de Barris en xifres El Pla de Dotació pressupostària Dotació Població beneficiada Població DIARI DEL PLA DE BARRIS La crònica 02 01

xarxa comercial. i donarunaempentaala són elslocals buitsdelazona com aobjectiudetectar quins ses iniciatives quetenen realitat s’hanimpulsatdiver- Per taldecanviar aquesta que necessita prop decasa. pugui adquirirelsproductes opcions perquè elveïnat municipal, nohihagaires Abandadelmercatla ciutat. que hihaenaltres zones de i comerços equiparables als s’hi creï unteixit debotigues territori nohapermèsque configuracióLa inicialdel la Trinitat Nova ésmoltdifícil. Parlar dezona comercial a REDACCIÓ — El mer El barricomptaambpocmésde30comer cat delaTrinitat, alcarrer delaFosca. a l’activació comercial 01 ços. ços. Una empenta per del c tir-los enestablimentscomercials. Eldocument r a resultat s’hantrobat 10espaisque, amb diverses la zona ilescondicions enquèestroben. Com per tr bates onecessiten unaserralleria, hand’anarfora de primer cies, forns ialgunapetitabotigaambproductes de camp perdetectar elslocals buitsquehihaa mesures ques’handutaterme haestatunestudi empreses de la Trinitat Nova. Una de les primeres comercial del’associació decomerciants ideles i lesveïnes nodisposen que farmà demésoferta en unbarriéspoc. Abandadelmercat, elsveïns Perquè comptar amb poc més de 30 comerços són persones grans que, percausa delaseva edat, cessari albarri”,afegeix. no haver existit deforma tradicional, ésmoltne per ajudarac sones quevulguinengegarelsseus projectes aquí lloguer. “Els esforços ara se centren a trobar per puguinassolir elpagamentdel que elsparticipants negocis ipr miquess’ha volgut fer una crida a la instal·lació de Barcelona Activa. Ambaquestes ajudeseconò s’ha cr menta elSanti.Per taldecanviar aquestadinàmica co tancant”, acabis final al que normal és ment…, has depagarunlloguerquenoésbarat, precisa t da, elpreu Si delslloguers tampochihaajudat. dificulta que hi hagi activitat comercial. D’altra ban propers. Més aviat estaven arraconats, un fet que par socupats. D’unabanda, hihaelfet quenoformin diversos factors quehanfet quehaginquedatde d’aquests locals buitsnoserà cosa d’undia.“Hiha locals”, reflexiona. taula lesmancances quehihailescondicions dels bona. Hempogutfer uninventari iposardamuntla la rehabilitació. “Aquesta iniciativa haestatmolt una estimacióeconòmica delqueensuposaria i etc.) plànols, superfície, (titularitat, local cada de ens uncomerç igairebé novens, iamés eparacions, podrien ser condicionats per conver del barri t d’unespaicomercial ambaltres establiments I ésquegr Ara bé, cal tenir encompte quelareactivació ens ques’hafet incorpora lescaracterístiques obar-ho”, comenta SantiRuiz,dinamitzador eat lasubvenció Impulsem elqueFas, de a necessitat. “Sivolena necessitat. comprar unessa ojectes enaquestsespais,demanera 10 —Lacrònica onstruir unteixit comercial que, tot i an part delveïnat delaTrinitatan part Nova “S’han donat subvencions“S’han i fer-los mésaccessibles” locals enl’àmbit energètic del 90 %permillorar els ------

Santi Ruiz. — var l’activitat comercial a la Trinitat Nova”, conclou barri enaquestsentit i,apocpoc, ajudaraacti bona publicitatdelespossibilitatsqueofereix el actual serà méslenta.Calpromocionar ifer una molt positives, però latransformació delarealitat “Hem depic nar fruits,però queencara té camí perrecórrer. del’Administraciópart quetot justcomença ado destac sociació decomerciants hatingutunpapermolt 10 % restant. a mésdef despeses, les de 90 % del subvenció una amb tat herit aaquestaproposta, peralaqualhancomp les f de exterior imatge la millorar i exemple) per pes, cessibilitat(eliminant col·locant-hiesglaonsi ram il’ac energètica l’eficiència garantir a esforços diversos ensdel’Ajuntament, s’hanfocalitzatels proposta, de quehacomptat amblaparticipació que fa alanormativaEnaquesta municipalvigent. siguin sostenibles tanteconòmicament com pel tr es d’accessibilitat enelsestabliments,tambés’ha deficiènci les de banda A locals. dels condicions una altra iniciativa amb intenció de millorar les f els no barri del arquitectònica configuració la tit, presenten problemes Enaquestsen demobilitat. acilita l’accés atot arreu, iperaixò s’haimpulsat eballat per aportar solucions energètiqueseballat peraportar que Aquest haestatunexercici transversal per l’as i 2019 del gener al obresLesfinalitzar van açanes. Untotal d’onze comerços s’hanad at enladivulgacióil’execució delprojecte. acilitats perfer front alspagaments del ar pedra. Totes lesaccions hanestat 02 ------La Trinitat Nova eball en xarxa que eball en xarxa actica? c amb un número que he c amb un número om una simbiosi. Una cosa va començar començar va om una simbiosi. Una cosa entit ens cuidem els uns als altres, fent un fent entit ens cuidem els uns als altres, equereix molta concentració, perquè hi ha perquè concentració, molta equereix es fa als espais heterogenis i que desenvo- als espais heterogenis es fa banda es D’altra lupa molt la part relacional. r on es treballa el circ perquè diversos grups grups diversos perquè el circ on es treballa a l’aprenentatge de població puguin accedir d’un Disposem tècniques. de les diverses i que gimnàs obert que és intergeneracional hi fa on cadascú lliure un espai constitueix la seva. de l’Ateneu. pròpia per la historia Primer, col·lectius a finals dels 70, els Quan s’ocupa a té El circ del circ. són que hi arriben de fora que és on estem molt amb la perifèria, veure artística l’expressió ser situats, i aquesta va que banda, hi ha el fet D’altra néixer. que hi va prac- permeten de l’espai les infraestructures De fet, molt bé els aeris, els malabars… ticar és c treballat molt, on m’he equivocat i que ara rep rep i que ara equivocat molt, on m’he treballat en molt potent un aplaudiment, un impacte té la persona. un que vingui a veure tothom Jo convido i que són al carrer dels espectacles que fem de molt interessant Són una forma gratuïts. que el fan i les persones el projecte conèixer les dinàmiques i també la de veure possible, essència. — nostra a retroalimentar l’altra. Els artistes de circ que Els artistes de circ l’altra. a retroalimentar saber aporten el seu incorporant s’hi van que ha servit per construir bagatge, i el seu programació. la nostra Hi ha una part molt important física per a la una part i també té molt d’habilitat.disciplina la psicomotricitat treballar ens permet El circ cos, del propi que la consciència a la vegada a postures més referència un àmbit que fa es treballa grup d’edat Amb cada i gestos. diferent. i d’una manera amb una intensitat Sí. D’una banda hi ha el tr Hem d’aprendre activitats que impliquen risc. hi ha parts perquè la frustració a lluitar contra molta aten- S’ha de parar perilloses. que són En aquest per exemple. ció a l’escalfament, s una quan algú faci perquè acompanyament segura. de forma ho faci activitat de risc influeix en l’au- com hem d’oblidar Tampoc faig com Veure i en l’autoconcepte. toestima un espectacle de cir Per què heu centrat l’atenció en el circ? l’atenció què heu centrat Per Com podem conèixer de forma més de forma Com podem conèixer a l’Ateneu? el que feu directa Què aporta a qui en pr van més enllà els beneficis Però físic... de l’àmbit Elies Martínez les edats” per enganxar enganxar per acteritzen aquestes vies aquestes acteritzen Coordinador de l’àrea de formació i circ social de l’Ateneu social i circ de formació de l’àrea Coordinador “El circ té una una té “El circ gran capacitat capacitat gran L’entrevista — 11 L’entrevista ambé hi ha teatre, titelles, dansa, música, dansa, música, titelles, ambé hi ha teatre, Som un equipament cultural públic però de però públic Som un equipament cultural de manera Funcionem gestió comunitària. i hi participahoritzontal i per comissions, del el múscul activista, que són gent a títol fa, els el que es ja que defineixen projecte, i artistes hi ha circ I després objectius, etc. per als remunerada forma de que treballen a més de voluntaris. projectes, La primera fonamentals. potes quatre Tenim pel bar representat de convivència, és l’espai a a dinar, la gent ve Aquí que hi ha al centre. els hi deixen i les mares els pares berenar; de convivència nens i les nenes… És l’espai la progra- pilar tenim màxima. Com a segon és molt important. on el circ mació cultural, T Tenim l’escola de circ de l’Ateneu infantil per per infantil de l’Ateneu de circ l’escola Tenim i la juvenil, a nens i nenes de 6 a 13 anys, També 14 i 18 anys. d’entre a joves adreçada un tenim De fet, hi ha grups per a gent gran. en amunt.grup de 65 anys A més a més, fem per al barri en clau comunitària projectes debats, jornades, espais de reflexió i àgores àgores i debats, jornades, espais de reflexió d’altres. d’actualitat, entre temes per debatre artística, que la creació pota és La tercera amb el circ a partirfem de l’acompanyament un espectacle en temps Es crea d’hivern. i un mes a l’Ateneu durant que es fa rècord I, per circuits. en altres continuïtat té després on últim, el quart és la formació, fonament dins el la que entra la formal, distingim entre que corres- i la no formal, currículum escolar pon a les activitats extraescolars. persones de totes de totes persones Com defineixes el projecte de l’Ateneu? el projecte Com defineixes la iniciativa? de Quins són els fonaments de formació? En què es car REDACCIÓ — REDACCIÓ 9 Barris no Popular L’Ateneu expres- una de les sense s’entén sions artístiques amb més histò- el fonament ria que representa de les activitats que s’hi de- 1977 L’any el circ. senvolupen: sociocultural neix aquest centre que uns veïns públic després que havia ocupessin l’edifici situada estat una planta asfàltica i la Trinitat les Roquetes entre Amb la gestió comunitària Nova. l’Ateneu de l’espai, que s’ha fet indispensable dins és una peça per a que treballa l’engranatge al barri. social la la transformació Elies Martínez, el coordinador social i circ de formació de l’àrea equili- fa que també de l’Ateneu, , ho diu molt a amateur bris com artistes, no formem clar: “Aquí persones.” formem L’entrevista Memòries a la contra Jaime González “Al principi la Trinitat Nova era una mica com l’oest americà”

El Pont dels Tres Ulls, tot un símbol a la Trinitat Nova, formava part d’una monumental obra hidràulica iniciada el 1893 i que mai es va acabar: l’aqüeducte alt de Montcada. Fons: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.

La Trinitat Nova no existia fa 70 anys. És un barri que vienda. En total, eren 3.500 habitatges de construcció es- el van fer les veïnes i els veïns, pràcticament, amb les tatal. Això és una característica que defineix totalment el seves mans. Els habitatges, d’una qualitat molt des- barri. Els habitatges del Patronato eren una porqueria, molt igual, els van fer tres promotores públiques en temps mal fets. I els de l’Instituto Nacional eren per a funcionaris, del franquisme (el Patronato Municipal de la Vivienda, militars, policies, etc. El porter mateix era llavors un espieta el Sindicato Vertical i el Instituto Nacional de la Vivien- que registrava qui pujava i qui baixava de cada pis, quanta da), però van ser les persones que l’habitaven els que estona s’hi quedava la gent, etc. Una de les lluites més im- van conformar l’ànima del barri. Jaime González ens portants aquí al barri ha estat sempre pels pisos: alguns ho explica. estaven molt mal fets, de molt mala qualitat. El formigó es desfeia a les mans! Es tornava sorra. Era una barbaritat.” “Els meus pares vivien al grup de barraques que hi havia a l’avinguda Diagonal, a l’entrada de la ciutat. Les van en- “La lluita pel tema de les rondes també va ser molt impor- derrocar quan es va decidir que a Barcelona se celebraria tant aquí a la Trinitat Nova. Amb el tema de la Meridiana i el Congrés Eucarístic Internacional l’any 1952. El dictador les rondes teníem por de quedar molt aïllats aquí dalt. De Franco va dir que això no podia ser, que les barraques no fet, va ser el problema de l’habitatge de mala qualitat i la es podien veure durant el Congrés, i es va decidir nete- qüestió de les rondes el que va impulsar la primera asso- jar les barriades de barraques. Jo, justament, vaig néixer ciació de veïns. Encara no existia el districte de Nou Barris, aquell mateix 1952.” és clar.”

“El barri de la Trinitat Nova el vam fer veïnes i veïns. El vam “Ara vivim al barri unes 7.000 persones, però n’havíem arri- fer nosaltres. Aquí hi hem participat molts per arreglar el bat a ser 17.000. Abans venia una família de set membres, barri. No va ser fàcil. Ho vam barallar molt. Amb manifes- d’Andalusia, d’Extremadura, de Galicia. Ara únicament tacions, amb aturades. A vegades a les manifestacions hi queda la iaia! Els fills i nets marxen del barri, encara que havia més policia que veïns! És que al barri no hi havia res! marxen quan ja ho tenen tot ben lligat: estudis acabats i Van fer els habitatges, sí, però ja està. No es van fer ni plan- feina més o menys estable. I els joves que viuen aquí no tes baixes per posar-hi comerços. Es va pensar després, participen gaire en els temes del barri. Veiem que l’asso- quan els edificis ja estaven fets. No hi havia on comprar ciació no s’acaba de renovar. Seguim sent els mateixos i pa. No hi havia escoles. La primera escola es va muntar en n’hi ha alguns que ja han deixat de lluitar. Crec que ara, en barracons de fusta, i eren uns barracons que havien sobrat comparació amb el passat, falta un cert esperit de germa- d’obres que s’havien fet. La veritat és que el barri el vam nor, de compartir. És una mica frustrant. Però no crec que poder millorar, però ho vam haver de barallar molt.” passi únicament aquí. Crec que és extensiu a altres barris de la ciutat.” “Aquí no hi havia ni carrers. Tothom recorda que el barri era ple de fang. Fang per tot arreu. Moltes cases posaven un “Nosaltres no ho tenim tot resolt. Demanem més equipa- ferro en forma de U, una espècie de ferradura, a la porta ments, com per exemple un nou casal d’avis. Però acon- per netejar el fang de les sabates i les botes. Al principi, seguir coses per al barri representa un mínim de 30 anys... la Trinitat Nova era una mica com l’oest americà! Algunes Això sí, el que ens fa molta il·lusió i considerem molt im- cases encara conserven aquest ferro, eh? Aquí a la Trinitat portant per al barri és el nou Institut Escola Trinitat Nova. Nova es van entregar els primers habitatges l’any 1953. És fantàstic. Nosaltres ja hem entregat al Joan Artigal, el Les constructores eren el Patronato Municipal de la Vivi- director de l’institut, molts documents i fotos, de manera enda, el Sindicato Vertical i el Instituto Nacional de la Vi- que sigui l’escola la dipositària de la memòria del barri.” —

SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA Per a més informació sobre altres accions municipals, consulteu el web de l’Ajuntament www.pladebarris.barcelona www.barcelona.cat