Carolina Lozano Parte 3.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Descripción Urbanística
2001 Barcelona Verdum 8019028 Descripción urbanística: Delimitación del barrio: Barrio vulnerable: Verdum Barrios administrativos: Verdum. Secciones censales incluidas: 08.103,08.104,08.107,08.108,08.109,08.111,08.123,08.124,08.126,08.127 Formas de crecimiento: Periferia mixta Origen y desarrollo del ámbito: Es una de los barrios que configuran el distrito de Nou Barris. Verdum, es uno de los barrios que conforman el distrito de Nou Barris, que se desarrolló como punto importante de acogida de la inmigración obrera de los años 50 y 60. Planeamiento que afecta al ámbito del barrio: El Plan General Metropolitano de Barcelona es de 1976 (publicado en el DOGC el 19 de julio de 1976). No se ha hecho ninguna modificación global del plan; se van haciendo modificaciones puntuales. ‐ Barrio en remodelación: Viviendas del Gobernador. ‐ Barrio con convenio de rehabilitación. Otras actuaciones y proyectos: ‐Viviendas del Gobernador. La gran degradación d las viviendas por problemas de aluminosos ha desencadenado la puesta en marcha de la rehabilitación y sustitución de las éstas. (Finaliza en marzo de 2007). ‐Arreglo de la plaza de Joan Riera. ‐Construcción de un aparcamiento subterráneo en la plaza de Francesc Layret, la remodelación de la plaza del mismo nombre y la conversión en zona de peatones de algunas calles, como las de Joaquim Valls o Casals i Cuberó. ‐La Ronda de Dalt ha sido una de las obras olímpicas de más transcendencia urbana y socioeconómica para la región de Barcelona. Los 1.1 kilómetros de la ronda a su paso por Nou Barris discurren cubiertas por cuatro grandes losas conseguidas después de años de lucha ciudadana. -
21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl. -
The Historic Charter of Barcelona (CHB)
e-Perimetron, Vol. 14, No. 1, 2019 [38-50] www.e-perimetron.org | ISSN 1790-3769 Mar Santamaria-Varas , Pablo Martinez-Diez The Historic Charter of Barcelona (CHB) Keywords: cartography; digitisation; history. Summary: This paper presents the development of the Historic Charter of Barcelona. The CHB is a research compiling, to date, all knowledge about the urban history of the city and its documentary and cartographic sources via an online tool made for researchers and citizens with the aim of explaining the history of Barcelona through 26 maps. Introduction From the foundation of Barcino around 10 BC, Barcelona has been exhaustively drawn. The number and diversity of cartographic representations of the city is massive, since portolan charts mapping the seas in the fourteenth century to contemporary digital maps imagining 1992 Olympic City. This cartographic construction has eventually consolidated the imagery of the city. Perspectives and maps reflect the distinctive social and economic conditions of each period to the point of becoming a powerful instrument that will serve, especially from the nineteenth century, to project the image of the city into the future (Santamaria-Varas & Diez-Martinez, 2016). The first images of the city placed special emphasis on the topography of the territory and the control of the waterfront and walls. If the portolan charts (Pujades, 2007) of Vallseca (1444) and Bertran (1456, 1489) represented a partial vision of Barcelona focusing on emblematic Montjuïc, the Hill defining- element of the city viewed from the sea (Fig. 1), the first global images of Barcelona created by painters and travellers such as Anton Van Wyndergaerde (1563). -
Pla Barcelona Interculturalitat 1 PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 1
Pla Barcelona InterculturalItat 1 PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 1 1 Introduction 2 2 Methodology 10 3 Interaction as a linchpin of 22 intercultural strategy 4 The Barcelona Intercultural Decalogue 24 5 10 linchpins, 30 goals, 90 measures 26 6 The City Council’s commitment 48 7 Annexes 50 Indicators 5 1 Participants 59 1. intro- duction Barcelona interculturality PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 3 CONTEXT The Barcelona City Council decided to promote a an increase in the number of people attracted by Municipal Plan for Interculturality during 2009. To other factors related to the atmosphere of a city that understand the reasons that lead a government to is now more cosmopolitan and open to the world promote a particular political strategy, we have to than ever. The majority of Barcelona’s new citizens refer to the aspects of the social context that sup- hail from Latin America, but there is also an impor- port the decision. tant presence of people from Asian countries like Pakistan or China or North African countries such The Barcelona of today is largely the result of the as Morocco. There is also a notable increase in the migrations of yesterday. The history of our city number of residents originating from various West- shows us various periods in which large popula- ern European states like Italy or France, and also tion increases have occurred as a result of differ- from some Eastern European countries. ent migratory movements. If we look only at the 20th century onwards, we see that the city began Consequently, we can regard the first decade of the the century with over half a million inhabitants, of 21st century as a reception stage, characterised by whom 21% were born outside Catalonia. -
Una Aproximación Sociológica Al Fenómeno De La Inseguridad
Crimen y desigualdad en Barcelona: una aproximación sociológica al fenómeno de la inseguridad Riccardo Valente ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. -
Una Vila Del Territori De Barcelona: Sant Andreu De Palomar Als Segles M-M
CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert SANT ANDREU DE PALOMAR ALS SEGLES XiII 1 XIV (COMENTARIBIBLIOGRAFIC) Fitxa bibliogrc)fica '"rn.G'6 IIIYIDOP ","E i C*I*,U*NI Busquela i Riu, Joan J.: Una vila del territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar als segles m-m. UNA VIL4 DEL TERRiTORI Presentació per Carme Batlle i Gallart. DE BARCELONA Proleg del propi autor. SANT ANDREU DE PALOMAR Premi Francesc Caireras Candi, XV edi- ALS SEGLES XIII-XIV %iinoiaii-rnc~,,,9~9, ció (1989). ,x"*d,c,d, Editorial Rafael Dalmau (Col.lecci6 Fundació Salvador Vives i Casajuana núm. 107). Primera edició: Barcelona, 1991. CXXII + 220 pags Planols, quadres, il lustracrons (24 x 17) L'autor Joan J. Busqueta és doctor en Historia Medieval per la Universitat Central de Barcelona (tesi doctoral presentada el 19 de maig de 1989, amb la mdxima qualificació). És professor de la Universitat de Barcelona des de I'any 1984, vice-president del Centre d'Estudis lgnasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar des de la seva fundació (1987). Ha difós la historia en imbits molt diversos, des del de la cultura popular, conferencies, ensenya- ment a la Universitat fins a participar en congressos científics. Des dels inicis de la seva carrera universitaria s'ha sentit atret pels estudis de la historia social i económica de les coinunitats rurals del Pla de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana i, concretament, per la parroquia de Sant Andreu de Palomar. Fruit d'aquestes investigacions són destacats es- tudis sobre el tema, que han culminat en la seva tesi doctoral, el resum de la qual ha estat publicada per la Fundació Salvador Vives i Casajuana (19911, obra que tot seguit comentem. -
Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program. -
EL PLA DE BARRIS DEL Bon Pastor I Baró De Viver
EL PLA DE BARRIS DEL Bon Pastor i Baró de Viver JULIOL 2016 Projecte: Pla de Barris del Bon Pastor i Baró de Viver Emplaçament: Barris del Bon Pastor i Baró de Viver, Districte Sant Andreu, Barcelona Redactor: Foment de Ciutat, SA Telèfon 93 256 66 00 c/ Pintor Fortuny 17-19 08001 Barcelona Suport tècnic: Pla estel* Promotor: Ajuntament de Barcelona Juliol de 2016 Índex Introducció . 4 Elaboració del Pla . 31 Intervenció al Bon Pastor i Baró de Viver . 45 . El territori . 5 El procés d’elaboració . 32 Marc d’actuació del Pla . 46 Barcelona . 6 Agents que han intervingut en la redacció . 34 Pla de Barris: estratègies i prioritats . 53 Eix Besòs . 12 Participació ciutadana . .36 . Visió global . .54 . El Bon Pastor i Baró de Viver . 15 . Diagnosi . .39 . Objectius . .56 . El Bon Pastor: antecedents . .18 . Diagnosi . 40 Projectes motor . .60 . El Bon Pastor: situació actual . .19 . Educació . 42 . Propostes i accions . 64 Baró de Viver: antecedents . 22 Drets socials . 42 Desenvolupament del Pla . 103 Baró de Viver: situació actual . .25 . Activitat econòmica . .43 . Gestió i pressupost . 104 Documentació gràfica . 27 Medi urbà . 44 Participació, coproducció i acció comunitària . 106 La comunicació del Pla de Barris . 109 Seguiment i avaluació . 112 Introducció El Pla de Barris és una iniciativa municipal de millora de El document que teniu a les mans és el Pla de Barris del les condicions de vida als barris de la nostra ciutat que Bon Pastor i Baró de Viver que recull el procés d’elabora té, com a principal objectiu, reduir les desigualtats so ció i el conjunt d’accions que es volen dur a terme al barri cials i territorials, tot impulsant l’accés a la renda, als i està format per les següents parts: serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tota la ciutadania. -
Máster En Edificación Tesina De Fin De Máster La Prolongación De La Calle
MÁSTER EN EDIFICACIÓN TESINA DE FIN DE MÁSTER LA PROLONGACIÓN DE LA CALLE BALMES Y SU UNIÓN CON LA AVENIDA TIBIDABO Estudiante: Manuel Val Jiménez Directora: Maribel Rosselló Nicolau Convocatoria: Junio 2011 La prolongación de la calle Balmes y su unión con la avenida Tibidabo 1 RESUMEN Esta tesina estudia la historia de la prolongación de la calle Balmes, desde la avenida Diagonal hasta la avenida del Tibidabo. Se muestra la evolución de la calle hasta su conversión en una de las arterias más importantes de la ciudad, y se ponen de manifiesto las motivaciones principales de su apertura, la comunicación del barrio de Sant Gervasi con el Ensanche y, posteriormente, ya con el éxito de las primeras atracciones del Tibidabo, el acercamiento de esta montaña a la ciudad. Para ello, se ha estructurado el trabajo en cuatro partes. La primera hace referencia a los orígenes de la calle Balmes, que nace con el proyecto de Cerdá, y a su trazado, que queda en esa época truncado en la avenida Diagonal. También habla sobre el Ferrocarril de Sarrià que discurría por el exterior de la calle desde sus inicios y que después será protagonista en su transformación. La segunda parte, ya en el siglo XX, lleva al lector a los primeros intentos de prolongación de la calle motivados por la agregación de los municipios vecinos a la ciudad de Barcelona en 1897 y a la urbanización de la montaña del Tibidabo a partir de 1901. En este apartado, tiene una importancia vital la Asociación de Propietarios de San Gervasio que con sus proyectos, que se compararán con los de Jaussely, y su tesón, acabó convenciendo al Ayuntamiento para involucrarse en esta operación. -
2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella -
Baró De Viver
Trabajo final de Máster Evaluación de la acción integral en la intervención pública en barrios: análisis del proyecto de intervención integral de Baró de Viver, Barcelona. Jacobo Martín Coloma Máster en Planificación Territorial y Gestión Ambiental. Tutora: Nuria Benach Rovira 14/06/2017 Universidad de Barcelona Trabajo final de Máster Evaluación de la acción integral en la intervención pública en barrios: análisis del proyecto de intervención integral de Baró de Viver, Barcelona. ‘Pese a todo, uno, romántico impenitente, cree que convendría intentar que los barceloneses no pusieran cara de póker cuando se les habla de Baró de Viver. Y eso sólo se solventa procurando que conozcan la ciudad, toda la ciudad, y no tan sólo las zonas históricas o más bonitas, es una asignatura a recomendar a los ciudadanos de todas las edades.’ Josep M. Huertas1 2 1 (Villagrasa. G y García. A, 1999, 4) 2 Foto: Fiestas de barrio de Baró de Viver, antes del derribo de las Casas Baratas. Fuente: Laciudadhorizontal.org 2 Contenido Resumen del proyecto ...................................................................................................... 6 Introducción ..................................................................................................................... 7 Objetivos ......................................................................................................................... 10 Hipótesis ......................................................................................................................... 11 Metodología -
Documentació Gràfica Del Centenari De La Prosperitat
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DEL CENTENARI DE LA PROSPERITAT 1919-2019 EL CALENDARI DEL CENTENARI EXPOSICIÓ EFEMÈRIDES TRÍPTIC 25 DOCUMENTS BÀSICS DE LA PROSPERITAT 1919-2019 LA PANTALLA DEL CENTENARI LLIBRE I EXPOSICIÓ “HARRY WALKER: LLUITA OBRERA, VICTÒRIA VEÏNAL” CONCERT DEL CENTENARI “JUAN JOSE BARREDA I GRUP” HAVANERES GRUP ESPINGARI CORRANDA/HAVANERA DE LA POETESSA ELISA RIERA BALLADA DE SARDANES AMB LA COBLA SABADELL ESTRENA DE LA SARDANA “PROSPERITAT” DEL VEÍ ALBERT SEIJAS XERRADES “MIGRACIÓ, CIUTADANIA I VEÏNATGE” MIGUEL SOLANA I ASUNCION BLASCO “L’ABANS DE LA PROSPERITAT” JORDI SANCHEZ GRAN DIADA DEL CENTENARI ROMANÇO DEL CENTENARI TEXT I MÚSICA DE JAUME ARNELLA A LA FESTA MAJOR PASSEJADES “RECORREGUT HISTÒRIC I SALUDABLE PELS 100 ANYS DE LA PROSPE” AMB PROMOSALUT I L’IES SANT ANDREU “ALS MARGES DE LA PROSPERITAT” AMB EL GRUP D’HISTÒRIA DE NOU BARRIS REPETICIÓ DEL PILAR CASTELLER DEL 1977 CASTELLERS DE BARCELONA FOTOGRAFIAT PER KIM MANRESA CANVI DE NOM DE LA PLAÇA DE LES TREBALLADORES I TREBALLADORS DE LA HARRY WALKER CAPGROSSOS “LA PROSPE” I “ EL PESTANYA” CREATS PER VICENS I LOU BROSSA AL CENTENARI EXPOSICIÓ “TRETZE SÓN TRETZE” TEATRE ITINERANT AMB ELS PIRATES TEATRE PROSPE ROCK’19 100 TACOS DE LA PROSPE CONCERT DE LA BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA CONCERT DE LA BANDA MUNICIPAL EN COMMEMORACIÓ DE LA SEVA ACTUACIÓ EN LA COL·LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA DE LA COOPERATIVA DE LA HABITACIÓN BARATA EN 1919, CONSIDERAT EL MOMENT ZERO DEL NAIXEMENT DEL BARRI CLOENDA MUSICAL DE L’ANY DEL CENTENARI VERMUTSICAL AMB MATEOLIKA CONCERT DE LA BANDA