L'obra Publicada De Josep M. Grau Pujol: Entre La Difusió Arxivística I La
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
18 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà L’obra publicada de Josep M. Grau Pujol: entre la difusió arxivística i la investigació històrica (1987-2019) Armand Grau Puig Les línies de publicació de Josep Maria Grau s’estructuren en dos grans eixos, el primer es basa en l’exercici de la seva professió d’arxiver, és a dir, en la funció bàsica de difondre els fons documentals entre els usuaris dels arxius i el segon en desesenvolupar els coneixements adquirits a la universitat per a investigar la nostra història en múltiples vessants interdisciplinars, com per exemple les relacions de l’home amb la naturalesa, l’aprofitament econòmic dels seus recursos: bosc, fusta, pous de gel, cacera, forns de vidre, aigua i pastures, sense oblidar el poblament de muntanya. Ha aprofundit en la demografia històrica en diferents llibres i nombrosos articles, ja sigui en la crítica dels censos oficials, la quantificació estadística o els moviments migratoris (segles XVII-XX). En aquest darrer aspecte ha incidit especialment a la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona, però també a les demarcacions de Girona i Lleida. No ha oblidat l’estudi de l’economia en base a cadastres i capbreus, a Conesa, les Piles, Prenafeta, Vallclara, Vimbodí, Torroja del Priorat i les Garrigues, juntament amb el comerç de l’aiguardent o del corall. Una de les característiques de les seves recerques és la voluntat de treball en equip, conscient que aporta diferents punts de vista i és un benefici mutu, que enriqueix els resultats finals, a la vegada que accelera la possibilitat d’empendre nous projectes. Precisament la unió i complicitat amb Roser Puig, suposà una simbiosi i una producció espectacular, no exempta de sacrificis i dedicació d’un gran nombre d’hores, que s’havien de compatibilitzar amb la família. Altres historiadors i arxivers que s’han unit en el mateix viatge intel·lectual amb Grau, han estat Manel Güell, Eugeni Perea, Francesc Badia, Gabriel Serra i Francesc Valls, també filòlegs com Narcís Figueras, Núria Cavallé, Josep Moran o Moisés Selfa, enginyers forestals com Antoni Vallvey, a banda d’estudiosos com Josep M. Carreras, Jordi Anglès, Eduard Contijoch i Josep Risueño. Una altra peculiaritat del Aplec de Treballs (Montblanc) 37 (2019): 9-64 19 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà nostre autor és la seva visió de la potencialitat i interelació de les fonts manuscrites en temàtiques poc tractades per la historiografia tradicional, que no consideraven d’interès. Al llarg de la seva trajectòria, Grau no només interpreta la informació obtinguda, sinó que aporta les dades en brut en apèndixs, a fi que terceres persones puguin aprofitar-les en recerques paralel·les, sobretot a través de noms i cognoms, amb la qual cosa les estadístiques no són anònimes i fredes. Tampoc ha negligit la història militar, especialment les seves repercussions a la població, amb monografies sobre la Guerra de Successió a la Selva del Camp i la Conca de Barberà, la Guerra del Francès a la Conca i articles sobre la Guerra dels Segadors al Camp de Tarragona i les Terres de Ponent, la Guerra dels Nou anys a les vegueries de Girona i Tarragona i les tres guerres carlines. En la Història de l’Art s’ha deturat en les nissagues dels escultors Espinalt, Tramulles i Costa, a més del pintor Juncosa; en l’arquitectura, ha aprofundit en la construcció i reformes d’esglésies empordaneses, camptarragonines i conquenques. Per influència d’Albert Manent i Ramon Amigó, ha estat conscient de la necessitat de recuperar els noms de lloc i de persona del territori, primer a les comarques del Gironès i la Selva, més endavant la Conca de Barberà (Vallfogona de Riucorb, Vallclara, Vilaverd, Vimbodí i Solivella) i el Baix Camp (Almoster i la Selva del Camp). Gràcies a la coneixença del musicòleg montblanquí Francesc Bonastre, ha mostrat interès en l’orgueneria catalana del barroc. No ha menystingut la història de la medicina, amb treballs centrats a la Conca i l’Alt Camp, especialment les viles de Montblanc, Santa Coloma de Queralt i ciutat de Valls. Sobre la història de la dona s’ha dedicat en els àmbits laborals (menestralia i servei domèstic) i judicials. En la història de l’església ha reivindicat les figures del monjo Bernat Morgades i els preveres Mn. Ramon Muntanyola, Mn. Pau Queralt i Mn. Albert Palacín. En l’arxivística, com hem comentat, la seva preocupació principal ha estat la difusió dels fons custodiats en els arxius, on ha portat a terme la seva carrera laboral, tant a les comarques gironines, com les tarragonines. A causa de la riquesa i volum del patrimoni conservat, creu que és obligada la tasca de donar-la a conèixer i més quan hom s’ha dedicat a inventariar-lo, malgrat en els múltiples instruments de descripció realitzats no hi consti el seu nom. La història dels arxius també ha merescut la seva atenció, tant en la publicació d’inventaris Aplec de Treballs (Montblanc) 37 (2019): 9-64 20 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Josep M. Grau amb un exemplar del Diccionari Biogràfic de Montblanc, amb coautoria de Francesc Badia (2008). antics com el seguiment de la destrucció dels fons, tant en períodes de guerra (eliminació intencionada), com de pau (per negligència), a més de conèixer les institucions encarregades de la seva salvaguarda. El seu pas per la comunicació local l’ha fet sensibilitzar del paper que ha jugat la premsa en la nostra societat, sobretot a la seva terra nadiua, la Conca de Barberà, on ha cregut indispensable indexar exhaustivament el contingut de les revistes Espitllera i El Foradot, ambdues de Montblanc i El Pont Alt, de la Selva del Camp, a fi que es reconegui la seva importància i es recuperin els articles d’investigació, que tot i ser de curta extensió, poden omplir buits o complementar dades rellevants. Les terribles conseqüències de la Guerra Civil i la repressió franquista sobre Catalunya, no només sobre la població que Aplec de Treballs (Montblanc) 37 (2019): 9-64 21 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà no combregava amb el règim dels guanyadors, sinó també els efectes sobre la nostra cultura, l’ha fet lluitar contra l’amnèsia de l’actuació de la dictadura i el seu blanqueig durant la transició, per la qual cosa ha recuperat epistolaris de soldats republicans de Constantí i la Selva del Camp, o històries de vida d’exilats de Barberà de la Conca, a més dels noms de refugiats i empresonats polítics. El compromís amb el territori l’ha conduït a redactar monografies locals de la Conca de Barberà (Lilla, la Guàrdia dels Prats, Vilanova de Prades i Montblanc), les Muntanyes de Prades (migracions), el Camp de Tarragona (Almoster, Riudoms i la Selva del Camp), la Selva (Santa Coloma de Farners) i l’Urgell (Nalec). La responsabilitat amb la coordinació de la revista Aplec de Treballs li ha exigit preparar bona part de les biografies dels homenatjats que anualment el CECB publica en reconeixement a l’obra feta, ja sigui de forma individual o conjunta, a més de les persones que moren prematurament i cal deixar constància escrita de la seva trajectòria, com ha estat el cas del malaguanyat medievalista Gener Gonzalvo. Recollir tota la bibliografia de Josep M. Grau no ha estat fàcil, a causa de la seva elevada producció i dispersió territorial, a més encara té alguns articles en premsa. Una altra vessant que cal esmentar és la de conferenciant, sempre que se li ha demanat una xerrada no ha posat impediments en realitzar-la, hom pot fer un seguiment de les mateixes en el noticiari anual de la revista Aplec de Treballs. El criteri que hem seguit per la presentació dels resultats ha estat primer el geogràfic i a continuació el cronològic, si bé hem de tenir present que alguns treballs tot i emmarcar-los en una comarca, poden tenir continguts que superin els seus límits. Sortosament avui moltes capçaleres es troben digitalitzades en els repositoris RACO i Dialnet en accés obert. Hem descartat les desenes d’articles publicats en revistes locals, redactats sempre en base documental, que hauran de ser objecte d’atenció en un altre recull, alguns d’ells es poden consultar en els portals de les biblioteques Tinet i Carrutxa, tampoc hem anotat les introduccions de llibres que ha redactat com a president del CECB. Coordinacions de revistes acadèmiques: -Aplec de Treballs (El 2004 amb Dolors Mestres, després amb Roser Puig i posteriorment amb Josep M. Carreras). -Podall (Des de 2011, amb Josep M. Carreras). Aplec de Treballs (Montblanc) 37 (2019): 9-64 22 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Coordinacions de llibres: -L’obra de Josep Rubió Nadal, científic, il·lustrat i rector de Vilanova de Prades (1792-1807), Vilanova de Prades, 1999, (amb Roser Puig). -La Guàrdia dels Prats i la seva església. Treballs en el VIII Centenari de la mort de sant Pere Ermengol (1304-2004), Valls, 2004 (amb Albert Palacín). -Antoni Palau i Dulcet i Josep Porter i Rovira: dos montblanquins apassionats pels llibres, Montblanc, 2007. -Miscel·lània d’Homenatge al Dr. Lluís Navarro Miralles. Magister dilectus: reconeixement al mestratge d’un acadèmic honest i compromès, Tarragona, 2009, (amb Manel Güell i Josep Fàbregas). -La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814), Montblanc, 2010. Coordinacions de Congressos: -Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades (Àrea del Medi social), creades el 2004 conjuntament amb Antoni Vallvey). -XXXIII Col·loqui de la Societat d’Onomàstica a Montblanc, celebrat el 2006. Les actes foren publicades posteriorment (2012). El setembre de 2013 també va impulsar les I Jornades d’Estudi de la vinya a la fassina, celebrades a l’Espluga de Francolí.