Gran Teatre del Lieeii

Patronat de la Fundació Comissió Executiva

President d'Honor Vocals representants de l'Ajuntament President Director general Ar tur Mas i Gavarró de Barcelona Joaqnini Molins i Amat Roger Cnascb i Soler Jattrne Ciurana i f^levadot President del Patronat Marta Clari i Padrós Vocals representants de la Generalitat Secretari Joaquitii Molins i Ainal de Catalunya Jaume Solé i Janer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Ferran Mascarell i Canalda Vicepresident primer Joan Carles Garcia Cariizares Pilar Pifarré i Matas Ferran Mascarell i Canalda

Vocals representants de la Societat Vocals representants del Ministerio de Educación, Vicepresident segon del Gran Teatre del Liceu Cultura y Deporte José Maria Lassalle Ruiz Manttel Bertrand i \ ergés Miguel Angel Recio Crespo Manttei Btrsqnet Arrirfat Antonio Carde 1 ferce Vicepresident tercer Javier Coll Olalla Xavier Trias i \ idal de Llobatera José Maria Coronas i Cninart Vocals representants de l'Ajuntament

Agiteda ^'irlarnata y de L'rrtiella de Barcelona Vicepresident quart Jaume Cittrana i I^levadot Salvatlor Este^'e i Figueras Vocals representants del Consell de Mecenatge Marta Clari i Padrós Pablo Cigiiela IbáiTez Vocals representants de la Generalitat Carlos López Blanco Vocal representant de la Diputació de Barcelona de Catalunya Leopoldo Rodés i Castañé Joan Carles Garcia CaiTizares Jose|) M. Busrjuets i Galera Josep \'ilarasati i Salat Pilar Fernández i Bozal Vocals representants de la Societat Pilar Pifarré i Matas Director general del Gran Teatre del Liceu Jordi Sellas i Ferrés Roger Cnascb i Soler Manuel Bertrand i Vergés Javier Coll Olalla Vocals representants del Ministerio Secretari de Educación, Cultura y Deporte Jaunie Solé i Janer Vocals representants del Consell de Mecenatge Santiago Fisas Avxelà Josep \ ilarasati i Salat f r ancisco Gaitdier Fargas Pablo Cigiiela Ibáñez Miguel Angel Recio Crespo Santiago de Torres i Saiialitrja Die Walküre

Drama musical eu tres actes rimera jomada de la tetralogia Der Ring des Nibelungen Llibret i música de Richard Waguer (1813-1883)

Dilluns, 19 de maig de 2014, 19.00 h, torn G Dijous, 22 de maig de 2014, 19.00 h, torn B Divendres, 23 de maig de 2014, 19.00 h, torn G Diumenge, 25 de maig de 2014, 17.00 h, torn T Dimarts, 27 de maig de 2014, 19.00 h, torn A Dimecres, 28 de maig de 2014, 19.00 h, torn D Divendres, 30 de maig de 2014, 19.00 h, torn E Dissabte, 31 de maig de 2014, 18.00 h, torn F Dimarts, 3 de juny de 2014, 19.00 h, torn H

www.liceubarcelona.cat Liceu It !&„„„ 13/14 ^ Gràcies per fer-ho possible

Patrocinadors

psssa ©amin ^ fundació puig

El Petit Liceu ® f«A°C^loLA ÀCS

Protectors Laboratorios Ordesa Chocolat Factory Fluidra Abantia Metalquimia Coca-Cola Fundació Catalunya- Aena Nationale Suisse Control Demeter La Pedrera Almirall Vueling Euromadi Grup Peralada '^Sabadell Santander abertií Alllanz Seguros Ferroser GVC-Gaesco j Baker & McKenzie Klein BASF Fiatc Assegurances

IBERIA Col·laboradors II AgbarFundació EE OHl endesa Port de Barcelona Altair Cofely Grup TCB Management Sogeur Consultants Eurofragance Illy Caffè Lactalis Sumarroca Banco Mediolanum Freixenet Genebre-Hobby Flower MRW MPG COMSA bankinter BonPreu Leading new tliinking Catalana Occident GFT Pepsico ManpowerGroup EMTE

Benefactors Fundación Li'vmiU' (4i|)Uul Pui'tiiei's Maria im RERfOl Fundación DBVA Francisco A. Granero Reig Transports Metropolitans Carlos Abril Guzmán Clavel de Barcelona Manuel Grau Francisco Reynés Macià Alavedra Josep M. Corrales Calamanda Grifoll Miquel Roca Salvador Alemany Manuel Crehuet Maria Guasch Josep Sabé Maria Bagués Josep Cusí Francisco Salamero Antoni Esteve José Manuel Mas Mitjans de comunicació Josep Balcells Maria Soldevila Magda Ferrer-Dalmau Josep Milian Joaquim Barraquer José M. Mohedano Jordi Soler Núria Maria Font de Carulla Basi Karen Swenson Mercedes Fuster Carmen Molins ILAVANGUARDIAI ^EGSESSa ELOMÜNDO EL PAIS ELPiWiWui Manuel Bertran Ernestina Torelló José Gabeiras Eulàlia Molins Manuel Bertrand Joan Uriach José Luís Galí Joan Molins Agustí Bou Marta Uriach Josep Ignasi Molins Carmen Buqueras Francisco Gaudier Pau Molins Josep Vilarasau Barcelona Televisió Lluís M. Ginjaume Expansion Cucha Cabané Maria Vilardell t Josep Oliu Ëia- Joan Camprubí Ezequiel Giró rtve Sergio Salvador Viñas M. Carmen Cañardo Jaume Graell Oliveró r Index

10 Ke])artinieiit

13 English Svno])sis 20 Uesimi argiiincntal

46 L'ÒPERA El dilema de Wotan

56 L'ÒPERA ] ja transgressió com a nnica i inútil espei ança 76 LA DRAMATÚRGIA La valquíria: voluntat i guerra

92 Biografíes

106 Enregistraments

112 Cronologia liceísta Die Walküre

Siegmund Klaus Florian Vogt (19, 22, 25, 28 i 31 Direcció musical Josep Pons de maig i 3 de juny) Concepció Robert Carsen i Patrick Kinmonth Frank van Aken (23, 27 i 30 de maig) Direcció d'escena Robert Carsen Escenografia i vestuari Patrick Kinmonth Hunding Eric Halfvarson (19, 22, 25, 28 i 31 Escenògraf associat i adaptació per al Liceu Darko Petrovich de maig i 3 de juny) Il·luminació Manfred Voss Ante Jerkunica (23, 27 i 30 de maig) Assistents de la direcció d'escena Oliver Kloter i Eleonora Herder Wotan Albert Dohmen (19, 22, 25, 28 i 31 Assistent de vestuari Lisa Sauerland de maig i 3 de juny) Assistent de la il·luminació Guido Petzol Greer Grimsley (23, 27 i 30 de maig) Assessora lingüística Rochsane Taghikhani Producció Bühnen der Stadt Kòln (Colònia) Sieglinde Anja Kampe (19, 22, 25, 28 i 31 de maig i 3 de juny) ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Eva Maria Westbroek (23, 27 i 30 de maig) Assistent de la direcció musical Francesc Prat Assistents musicals Mark Hastings, Véronique Brünnhilde Iréne Theorin (19, 22, 25, 28 i 31 de maig Werkié, Jaume Tribó i 3 de juny) Catherine Foster (23, 27 i 30 de maig) Concertino Kai Gleusteen

Fricka Mihoko Fujimura (19, 22, 25, 28 i 31 Sobretituiat Gloria Nogué de maig i 3 de juny) Anabel Alenda Katarina Karnéus (23, 27 i 30 de maig)

Les valquíries

Gerhilde Sonja Mühieck Ortiinde Maribel Ortega Waltraute Pilar Vázquez Schwertleite Kismara Pessatti Helmwige Daniela Kohler Siegrune Kai Rüütel Grimgerde Anna Tobella Rossweisse Ana Hâsler English Synopsis

Die Walküre (1870) is the first day in the of their passion being shown by its trans- tetralogy DerRIng des Nibelungen, Richard gressive nature, since it is both adulterous Wagner's most ambitious undertaking, it and incestuous. Siegmund enters, fleeing comes between the prologue (Das Rhe- from his foes. One of them is Hunding, ingold) and the second and third days who challenges him to fight the next day. (Siegfried and GStterdiimmerung) which Sieglinde takes pity on him, the breath of complete the composer's opus magnum. spring fans their deep love for one ano¬ Die Walküre relates the origins and birth ther, and they realize they are brother and of Siegfried and the quarrel between the sister. Siegmund proves he is a hero by god Wotan and Brünnhilde, his favourite wrenching the sword Nothung out of the Valkyrie. The tale harks back to the cons¬ sacred ash tree dominating the scene, into truction, in far-off times, of Valhalla, the which Wotan had impaled it. They embrace gods' sumptuous mansion, which sparked passionately and rush away in search of off a struggle for the possession of the a place of refuge. Rhine gold, including the all-powerful ring The second act is set in Valhalla. Wotan that bore a cruel curse. After being stolen asks his daughter Brünnhilde -the best from the undines by the Nibelungs, the loved of the nine Valkyries, the virgin gold Is now being guarded by the giant warriors who bring the heroes slain in Fafner, who has turned into a dragon. combat to Valhalla- to assist Siegmund in In his bid to recover the ring, Wotan has his fight against Hunding. But Wotan's wife decided to act through a free hero from Fricka, the goddess of marriage, persuades the world of men, who has none of his him to punish the lovers instead. Brünn¬ own contradictions and knows neither fear hilde, interpreting her father's underlying

nor envy. Accordingly he has returned to wishes, resolves to disobey him by helping earth and from his union with a mortal Siegmund. But Wotan cruelly intervenes woman twins have been born, Siegmund by shattering Nothung with his spear and and Sieglinde, who have subsequently Siegmund is slain. Brünnhilde carries Sie¬ been separated by fate. Now Sieglinde is glinde off and hides her in the forest so that married to Hunding, while Siegmund is she can give birth to Siegfried, the hero she leading an unhappy wandering existence. is carrying in her womb. In the first act of Die WaikUre the brother The third act begins with the celebra¬

and sister fall in love with one, the force ted -Ride of the Valkyries-, Brünnhilde's 14 English Synopsis English Synopsis 15

sisters, who are appalled at her behaviour. an army to defend the gods' abode. He is deprived him of his mother and twin sis¬ ACT II But its focal point is the fury of Wotan, who also afraid lest Alberich should recover the ter, he was raised by his father like a In Valhalla, the realm of the gods, Wotan deprives Briinnhilde of her divine status all-powerful ring now in the possession of «wolfcub» and his life has been that of a asks Briinnhilde, his favourite Valkyrie, to and condemns her to sleep on a rock the Giant Fafner, who has turned into a dra¬ lonely wanderer. One day he tried to pre¬ go to Siegmund's aid in his fight against encircled by flames until freed by the love gon to guard the treasure stolen from the vent a beautiful girl from being married Hunding. But his wife Fricka, the goddess and courage of a fearless hero, whom the Nibelungs. Wotan cannot retrieve the ring by force, but in vain: he was wounded of marriage, intervenes to prevent her, music identifies as Siegfried. himself because of the agreements that by the girl's relatives and she was slain. saying that the lovers, who are the offs¬ bind him and plans to do so through a free Hunding, with growing anger, tells him pring of adultery and are guilty of incest, hero from the world of humans with none that he is one of the girl's kinsmen and, have violated the laws they, the gods, laid Die Walküre (The Valkyrie), an opera in of his own contradictions. Accordingly he were in not for the laws of hospitality; down. Nor are Fricka's firm convictions three acts, is the first day of the «festival has returned to earth and, from his union he would drive him away into the night. shaken by Wotan's secret reason for hel¬

drama» Der Ring das Nibeiungen (The with a mortal woman, the twins Siegmund Instead he challenges him to fight the ping Siegmund -he wants to use a human Ring of the Nibelung), also known as the and Sieglinde have been born. Fate has following morning. Sieglinde in the being who, unlike him, is not bound by Tetralogy. Both libretto and music are by subsequently separated them: Sieglinde meantime has prepared a bedtime drink agreements with the Giants to retrieve Richard Wagner. It was premiered in 1870 has been married to Hunding and Sieg¬ for her husband and signals to the fugi¬ the ring-, and she succeeds in making him at the Royal Theatre in Munich -like the mund is leading the unhappy existence of tive indicating the ash tree. promise to give up the idea of protecting prologue Das Rheingold (1869)- on the a wanderer. Siegmund recalls that his father promi¬ the Walsung. In a long narrative monolo¬ decision of Louis II of Bavaria and contrary sed him a sword if he were ever in dan¬ gue marked by great sincerity, Wotan now to the wishes of the composer, who wan¬ ACT I ger. Sieglinde returns and tells him that on orders Brünnhilde to abandon Siegmund. ted the different parts of the cycle always A fugitive fleeing from pursuit takes refu¬ the sad day of her wedding, an old man, a Many aspects of the background that make to be performed together. The Ring was ge in a hut built round a leafy ash tree stranger, plunged a sword into the ash tree the action comprehensible are explained in finally staged in its entirety at the Bayreuth and falls breathless to the ground. Sie¬ and that nobody has been strong enough this narrative, which clarifies Wotan's plan Festival in 1876. Die WaikUre was first per¬ glinde, the wife of Hunding, the owner, to pull it out. The breath of spring wafts in for the birth of a free, mortal hero who will formed at the Liceu on 25 January 1899 takes pity on him and gives him water and a deep mutual love engulfs the two carry out his wishes. Brünnhilde is torn bet¬ and was seen there as part of the complete and mead. Siegmund, who has not yet young people. They realize they are bro¬ ween doing what her dear father tells her Tetralogy for the first time in 1910. spoken his name, wants to take flight ther and sister, the children of Walse, the and carrying out his true wishes. Since the events narrated in Das Rhe¬ again lest the misfortune that haunts «Wolf», who brought up the boy. Sieglin¬ Sieglinde and Siegmund are fleeing from ingold, a long time has passed - though him should also befall this beautiful and de reveals to her brother that his name is Hunding's fierce pursuit. Despite the words of exactly how long is difficult to tell. Mankind generous woman but Sieglinde says he Siegmund. He pulls the sword from the hero's comfort, Sieglinde feels has appeared and Wotan, fearful of the cannot bring misfortune to a house whe¬ trunk and names it Nothung. Brother and her strength wane. future, has impregnated the goddess Erda, re it already dwells. sister fall into a passionate embrace befo¬ Brünnhilde tells Siegmund that Wotan has withdrawn his who has borne him the nine Valkyries, Hunding greets the stranger with sus¬ re fleeing towards distant lands in search favour, that he is to warrior maidens who bring the heroes picion. Siegmund finds himself obliged of a home. perish in the fight, and that she herself will slain in combatte Valhalla where they form to tell his sad tale: after cruel enemies take him to join the heroes in Valhalla. But 16 English Synopsis

for Siegmund love comes before all else wood where Fafner lives. The Valkyries and, on learning that Sieglinde cannot rally round Brünnhilde and hide her. accompany him to Valhalia, he refuses Wotan unleashes the full strength of to obey the Vaikyrie's orders. He threa¬ his wrath on Brünnhilde, precisely becau¬ tens to kill Sieglinde to save them both se it is she, his most beloved daughter, from disgrace, despite the news that she who has offended him. His sentence is is expecting a child. Brünnhilde is deeply without mercy: stripped of her divine sta¬ moved by the hero's love and decides to tus as a Valkyrie, she will be abandoned disobey her father's orders and help him. on a rock as a mere mortal maiden to Siegmund leaves Sieglinde asleep and be taken by the first man who happens sets out, brandishing his sword, to fight by. Her father is unmoved by her sisters' Hunding. But just as, with Brünnhilde's pleas. help, he is about to finish off his foe, Father and daughter are left alone in Wotan appears and breaks Nothung one of the most moving scenes in the in two with his spear, thus enabling Tetralogy. Brünnhilde skilfully defends Hunding to deal Siegmund a mortal her position which, deep down, is one

blow. Brünnhilde picks up the pieces of of loyalty to her father's will. Fin ally she Nothung, carries Sieglinde away on her bows to Wotan's decision but appeals to horse, and disappears. Wotan scornfully his sense of honour. The god decides to strikes Hunding down and curses his plunge her into a deep sleep and protect beloved daughter. her within a circle of fire so that she can only be conquered and saved by a man of ACT III great courage. Wotan lovingly kisses his The act opens with the famous Ride daughter, who fails asleep in his arms. of the Valkyrie, undoubtedly the most He lays her on a flat rock, covered by her famous part of Wagner's entire output, shield, and summons Loge to light the

in the course of which Brünnhilde seeks flames around her. Wotan's final invoca¬

protection among her sisters, who are tion foretells the coming of Siegfried, the horrified at her conduct. Sieglinde wakes fearless hero. up and says she wants to die but when the Valkyrie tells her she is expecting a child, she finds the will to live and sets Teresa Lloret off with the remains of the sword into the Die Walküre

Die Walküre {La valquíria, 1879) de Richard Wagner constitueix a l'endemà. Sieglinde s'apiada d'ell, i l'alenada de la primavera la primera jornada de Der Ring des Nibelungen. La precedeix el desencadena el seu intens i mutu amor, alhora que es reconeixen pròleg (Das Rheingold) i la segueixen les altres dues jornades com a germà i germana. Siegmund es revela com un beroi en {Siegfried i Gôtterdâmmerung). arrencar l'espasa -Notung- que Wotan havia clavat al freixe Aquesta jornada narra els orígens i el naixement de Siegfried sagrat. La intensa i amorosa abraçada precedeix la seva fugida i l'enfrontament de Brünnhilde, la valquíria més estimada, amb cap a un món que els pugui acollir. En el el sen pare, el déu Wotan. Els precedents els trobem en les segon acte, al Walballa, Wotan demana a la seva filla conseqüències de la construcció del Walballa, la llar dels déus, Brünnbilde -una de les nou valquíries, verges guerreres que porten al Walballa els herois morts en combat- que va desencadenar la lluita per la possessió de l'or del Rin -i que ajudi Siegmund en la seva lluita amb de l'anell totpoderós que comporta un cruel malefici-, que va Hunding. Però la seva muller, Fricka, deessa del matrimoni, passar del poder de les ondines al dels nibelungs i del gegant aconsegueix convèncer el déu que castigui els amants. Fafner, convertit ara en drac, que el custodia. Wotan ba decidit Brünnbilde, que interpreta els desigs profunds del pare, decideix desobeir-lo i recuperar l'anell per mitjà d'un beroi pertanyent al món dels ajudar Siegmund. Quan l'beroi cau pel¬ la intervenció cruel de Wotan, homes que no conegui la por ni l'enveja. Per això ba tornat a que amb la seva llança parteix la Terra i de la seva unió amb una dona mortal ban nascut els l'espasa Notung, la valquíria s'emporta Sieglinde i l'amaga al bosc bessons Siegmund i Sieglinde, que el destí ba separat. Ella ba perquè pugui infantar Siegfried, l'beroi que du a les entranyes. El tercer estat casada amb Hunding i ell porta una vida errant dissortada. acte, iniciat per la famosíssima «Cavalcada de les El primer acte de Die Walküre narra l'enamorament dels valquíries», se centra en la còlera de Wotan, que priva Bmnnbilde de la seva condició divina i la condemna a dormir en una roca germans, amor que mostra la seva força amb la transgi'essió envoltada de flames fins de les normes: és adúlter i incestuós. Siegmund arriba fugint que l'alliberi l'amor i el coratge d'un beroi sense d'uns enemics entre els quals bi ba Hunding, que el desafia per por que s'identifica musicalment amb Siegfried. Resum argumentai

Die Walküre (La valquíria), en tres actes, cons¬ titueix la primera jornada del «festival escènic» Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelimgj, Vanornenada Tetralogia, amb llibret i música de Richard Wagner. Fou estrenada el 1870 al Tea¬ tre Reial de Munic, igual que ho havia estat el pròleg, Das Rheingold (1869), per decisió de Lluís II de Baviera, contra la voluntat del compositor, que volia que les parts de Tobra fossin donades sempre integrades en el seu conjunt, el qualfinal¬ ment pogué ser estrenat al Festival de Bayreuth Tany 1876. Die Walküre s'estrenà al Liceu el 25 de gener de 1899. La primera vegada que s'hi pogué veure integrada en la Tetralogia completa fou l'any 1910. 22 Resum argumentai Resum argumentai 23

«Hem d'aprendre a només les lleis de l'hospitalitat el priven de foragitar-lo a morir, I a morir en el temps llarg, difícil de precisar. Ha aparegut la humani¬ la nit, però el repta l'endemà al matí. Sieglinde ha preparat sentit més ampli de tat i temorós mentrestant la beguda de la nit al marit i fa un signe indicant Des delsWotan,fets narrats endelDasfutur,Rheingoldha fecundatha passatla deessaun la paraula. La por de Erda, que li ha donat les nou valquíries, verges guerreres que la fi és la font de tot el freixe al fugitiu. el desamor, que es porten al Walhalla els herois morts en combat perquè formin Siegmund recorda que el seu pare li havia promès una espa¬ genera tan sols allà un exèrcit defensiu de la mansió dels déus. També tem sa en cas de perill. Torna Sieglinde, que que un que on el mateix amor ja li revela vell Alberich recuperi l'anell totpoderós que ara posseeix Fafner, empal·lideix. ¿Com desconegut enfonsà una espasa en el freixe el dia de les seves va ser, que aquesta el gegant convertit en drac per custodiar el tresor robat als tristes noces, i que ningú no ha tingut prou força per arrencar- elevada benaurança de la. Arriba l'alenada de la primavera i els dos joves se senten nibelungs. Condicionat pels pactes, no pot recuperar l'anell i tots els éssers vivents envaïts vol fer-ho per mitjà d'un heroi pertanyent al món dels homes, desaparegués per al per un amor intens i mutu, alhora que es reconeixen gènere lliure i sense les seves contradiccions. Wotan ha tornat per això humà fins a com a germà i germana, fills de Walse, el «Llop» que va criar tal punt que finalment a la Terra i de la seva unió amb una dona mortal han nascut els el noi. Ella li revela el seu nom, Siegmund, i ell extreu l'espasa tot el que aquest fefa, bessons Siegmund i Sieglinde, que el destí ha separat. Ella ha establia i fundava, ho del tronc, que anomena Notung. La intensa i amorosa abraçada concebia només des estat casada amb Hunding i ell porta una vida errant i dissortada. dels germans precedeix la seva fugida cap a un món que els de la por de la fi? El pugui acollir. meu poema ho mostra. Mostra la Natura en Acte 1 la seva veritat no el preludi orquestral s'inicia i es manté sobre la base desvirtuada amb totes del tema de la tempesta que es repeteix fins a l'infinit, amb les seves contradiccions una total immobilitat harmònica però amb una intensitat presents, que en les truïda al voltant d'un arbre frondós, un freixe, I cau, seves inexhauribles creixent -en CRESCENDI ràpids i caigudes brusques fins múltiples trobades sense alè, a terra. Sieglinde, la muller de l'amo, Hun¬ al FORTISSIMO en què esclata, amb el metall, el motiu de Un fugitiu, acorralat, troba refugi en una cabana cons¬ Inclouen també allò que se donner, déu del tro. la intensitat decreix finalment fins a ding, n'apiada I II dóna aigua I hidromel. Siegmund, que es rebutja mútuament. encara no ha dit el seu nom, vol evitar a aquesta dona bella No es tracta, emperò, uns mínims musicals amb els quals s'qbre el telò. el fet Alberich I generosa la desgràcia que porta damunt seu I reprendre la que que fos rebutjat per les E s c i; n a 1 fugida, però Sieglinde II diu que no pot portar desgràcia a una filles del Rin -cosa casa on aquesta ja habita. que per a elles era ben natural- Hunding acull l'estranger amb desconfiança. Aquest es veu sigui la font decisiva de l'infortuni. forçat a explicar la seva trista història; com un «fill clavada al tronc- encara buida, sentim el motiu de criat de Alberich i el seu anell

no siegmund, que aviat entra i es deixa caure esgotat, Llop» pel seu pare, després d'haver perdut mare I germana haguessin pogut Amb l'escena -presidida pel gran freixe amb l'espasa bessona a mans de cruels enemics, la seva vida ha estat fer cap mal als déus si sense forces. Apareix Sieglinde, que resta sorpresa davant aquests ja no haguessin la d'un errant solitari. En un moment donat va Intentar evi¬ el foraster abatut, i el tema de la compassió i tendresa es estat vulnerables a barreja amb tar, Inútilment, que una bella noia fos casada contra la seva l'infortuni» l'anterior, als quals s'afegeix el del seu amor. voluntat, però fou ferit pels parents I ella, morta. Hunding II Richard Wagner La relació entre els dos germans que encara no saben ni qui Carta a August Rôckel són ni diu amb Ira creixent que forma part d'aquests parents I que (1854) que ho són, està marcada des del primer moment per 24 Resum argumentai Resum argumentai 25 la pietat amorosa de Sieglinde, que li dóna de beure I després ajudar una noia que feien casar contra la seva voluntat, però hidromel, i la fascinació creixent de Siegmund. Ella li diu que en la lluita els malvats destrossaren la seva llança i escut i veié Hunding és l'amo de la casa i també el seu amo, però que les morir la núvia. Hunding declara amb odi que ell forma part del lleis de l'hospitalitat manen acollir-lo. clan que ha sofert la violència d'aquest Wolfing (Fill de Llop) que Siegmund beu amb el corn que ella ha tastat i la seva emoció ara acull a casa seva, i malgrat que li concedeix la nit per deure és evident. Reacciona i intenta reprendre el seu camí perquè se d'hospitalitat, el desafia al matí que ve per venjar les morts que sent perseguit per la mala sort i no vol que ella en sigui conta¬ ha ocasionat. Ordena a Sieglinde que prepari la beguda per minada, però la resposta de Sieglinde és clara, «no portaràs la a la nit, cosa que ella fa amb una tranquil·la resolució, i abans desgràcia on la desgràcia ja habita», sentim ara un altre motiu, d'acompanyar el marit a les seves habitacions deixa clar al el del dolor d'amor dels wàlsungen, oue més endavant es foraster que el freixe guarda la solució per al conflicte. convertirà en tema del son de brünnhilde, que unit amb el de la compassió forma un breu i admirable desenvolupa¬ IÎ s C lí N A III ment orquestral. Siegmund li diu que fins ara s'ha anomenat Wehwalt (promès a la desgràcia), però desafia el destí i espera l'arribada de Hunding. al pare, Wàlse (el patronímic real de Wolfe), que li havia Siegmundpromès unarestaespasasol enquanescenaes itrobésfa una cridaen unadesesperadasituació de E S C K N A I I perill i indefensió, com la d'ara, sentim el ritme fúnebre de HUNDING I AVIAT, ESCLATANT, EL TEMA DE L'ESPASA, que COlncideix «Brünnhílde és el amb una llum clara que il·lumina el puny de l'espasa clavada al íntim per un doble motiu musical, el segon dels quals pensament freixe, siegmund canta ara un bell lied que va de l'esperança í la voluntat de la prefigura el de la mort de siegfried, i deSCOnfla que aquesta llum i la dona li inspiren, a un nou sentiment Entra Hunding amb la seva llança i l'escut, presentat Divinitat, l'aspiració desencant quan la immediatament del foraster, a qui troba una gran semblança amb de la vida superior a de torna lentament foscor. amb els allò més alt que és la seva dona. Li mana que serveixi el sopar als homes i pregunta motius més amenaçadors -hunding, els nibelungs- oue es el seu element diví, i al foraster sobre la seva identitat. barregen amb el lirisme inicial. Siegmund explica la història del qual només se'n dels seus Torna orígens en un llarg recitatiu en què l'Orquestra separa quan el fet Sieglinde, vestida de blanc, li diu que el marit dorm pro¬ va apuntant una sèrie de temes, sovint premonitoris, entre d'haver recorregut fundament gràcies al beuratge que ella ha preparat, i li explica la a la monarquia i al els quals el del walhalla convertit en tema del pare o el història de l'espasa clavada al freixe, destinada només a l'heroi sacerdoci per mor final del doble tema heroic dels wàlsungen. del poder temporal que tingui la força d'arrencar-la. El dia de les seves noces va Les mirades entre els dos germans palesen un amor creixent l'ha fet esdevenir fals entrar un vell desconegut, que espantà tothom menys ella, que davant de si mateix» mentre Siegmund narra les seves dissorts, que l'enfonsà fins al puny i desafià els presents, que no pogueren estremeixen Bernard Shaw Sieglinde. Fill d'un Wolfe (Llop) valent i caçador, aviat trobà la El perfecte wagnerià recuperar-la. la música ens revela la identitat del vell, amb (The perfect wagnerite) mare morta i la germana bessona desapareguda per obra de els temes units de l'espasa, el walhalla i wotanj doés altre la cruel banda dels Neidinge (envejoses). Va viure errant pels que Wotan, el pare dels dos germans que s'estimen i que han boscos, va perdre el pare, va trobar desgràcia arreu. Va intentar d'engendrar Siegfried, l'heroi que ha de venir. Sieglinde sap 26 Resum argumentai Resum argumentai 27

que té el germà estimat davant, que és l'heroi que l'alliberarà, «En La valquíria, Siegmund s'estima i el seu cant s'omple de joia salvatge. més renunciar a la Siegmund se sent exultant davant el reconeixement de la seva oportunitat dona que estima i l'espasa que li torna l'esperança, mentre de ser un heroi immortal que no sentim el tema heroic dels wàlsungen. en el moment cul¬ abandonar Sieglinde minant del cant s'obre la gran porta del fons per deixar entrar a un sofriment més la primavera, un dels moments més màgics de l'obra, siegmund gran. Siegmund home els entona el famós lied «winterstürme wichen dem wonne- és un sentiments del qual mond» («les tempestes d'hivern donen pas al mes de maig»), no estan entorpits, que trenca l'estil recitatiu oue informa tota l'obra, d'una que utilitza la seva gran harmonia i simplicitat melòdica, d'una bellesa i lirisme espasa per defensar la vulnerabilitat i ia extraordinaris. l'apassionat cant d'amor, amb ouè con¬ llibertat d'escollir. testa sieglinde, delirant de desig -«du bist der lenz» («tu Siegmund és el fili ets la primavera»)-, dura en un magnífic duo d'amor fins a que no sobreviu ni prospera en el la fi de l'acte, en una singular barreja de lied i recitatiu, patriarcat, l'arquetip amb el tema de l'amor o el nou tema dels pressentiments, en els homes que és pròxim a TRISTAN, fins que la tensió eròtica arriba al màxim, sacrificat per l'èxit, i ei prototip de l'heroi quan torna a aparèixer el tema dels wàlsungen, lligat als coratjós motivat per de l'espasa i del walhalla. la compassió, que El reconeixement es fa explícit amb l'episodi dels noms. El és tant un descastat com un model de Walsung, fill de Wàlse, que va plantar l'espasa al tronc, rep l'home no patriarcal. dels llavis de l'estimada el nom de lligat hilde, la valquíria preferida, que ajudi Siegmund en el Siegmund, també En Siegmund veiem musicalment amb el tema de l'espasa. Tot inVOCant Notung la força masculina Alseumóncombatdels déus,contraelHunding,Walhalla,peròWotanFricka,demanala sevaa Brünn-muller utilitzada (el nom d'aquesta espasa que el pare li va prometre en la des¬ per protegir i deessa del matrimoni, intervé per impedir-ho, invocant les lleis i tenir cura dels que ells gràcia i que significa «filla de la necessitat»), l'heroi l'arrenca altres» mateixos han establert, conculcades pels amants, fruit del freixe, mentre el tema esclata amb el so brillant de les Jean Shinoda Bolen de l'adulteri i culpables d'incest. El motiu secret de Wotan per L'anell del poder trompetes. Siegmund li ofereix l'espasa com a regal de noces ajudar Siegmund -recuperar l'anell per mitjà d'un humà que (Ring of power) i decideixen marxar lluny a la recerca de la felicitat abans de no estigui lligat com ell pels pactes amb els gegants- tampoc caure l'un en braços de l'altre en la meravellosa nit de primavera no venç tes fermes conviccions de Fricka, que aconsegueix de mentre l'orquestra segueix l'apassionada fugida fins a un Wotan la promesa de renunciar a protegir el Walsung. final abrupte i triomfant. Wotan ordena ara a Brünnhilde d'abandonar Siegmund en un gran monòleg narratiu, de gran sinceritat, en què queden explicats molts dels precedents que fan comprensible l'acciò, i en el qual resta clar el projecte de Wotan de fer néixer un heroi «—[...] I jo posseeixo els estels, perquè, abans que jo, ningú no ha pensat de posseir-los. —Es veritat -digué el petit príncep-. 1 què en fas? —Els administro. Els compto i els torno a comptar -digué l'home de negocis-. Es difícil; però sóc un home seriós, jo!»

Antoine de Saint-Exupéry El petit príncep 30 Resum argumentai Resum argumentai 31

«Brünnhilde lliure, mortal, que compleixi els seus anhels. Brünnhilde resta «No és Siegfried, mada de les valquíries, que en la lluita que tindrà lloc aviat s'assembla a la sinó tan sols atrapada entre el compliment del que diu i el que vol realment entre Hunding i Siegmund, doni la victòria al Wàlsung. enmig deessa grega Atena, Siegmund, que mor seu el pare estimat. una DELS CRITS DE GUERRA -EL CONEGUT altra filla de pare, sense esperança, el «HOJOTOHOI», amb UN GRAN SIeglínde i Siegmund fugen de la persecució acarnissada de que era coneguda que es manté fidel al SALT iNTERVÀLic I CADA VEGADA més AGUT-, la valquíria avIsa el per la seva habilitat somni de la llibertat. Hunding i elia se sent defaiiir maigrat les paraules confortants pare de l'arribada de Fricka en so de guerra i es permet fer un per pensar clarament Es nega a l'ideai de l'heroi. sarcasme sobre el resultat de la I sense emoció. Era heroic que, tanmateix, disputa. Brünnhilde anuncia a Siegmund que Wotan II ha retirat el una verge guerrera, ell representa millor portada pel tema del ressentiment, fricka s'enoara al seu deessa, sovint seu favor, que morirà al combat i que ella mateixa el portarà que els herois marit en una llarga i estàtica escena matrimonial en qué retratada portant reconeguts que ja al Walhalla amb els herois. Però l'amor de Siegmund està per els temes musicals van apareixent seguint el significat de armadura. La mare han vençut abans de damunt de tot I refusa seguir les ordres de la valquíria quan d'Atena era Metis, lluitar; refusa seguir- les situacions. La dialòctica de Fricka, defensora aferrissada una deessa similar sap que Sieglinde no el pot acompanyar al Walhalla. Pretén los al Walhalla si del matrimoni entès en el sentit més «burgès», i ressentida de a Erda, que era una l'absolut vol privar-lo que mori a les seves mans, malgrat la notícia que espera un manera per venç raona¬ primitiva deessa de de la felicitat de ia explícita les infidelitats de Wotan, els ments del marit en dos fronts. L'admiració i fill, per salvar-los a tots dos de la vergonya. Brünnhilde se la saviesa que havia individualització» simpatia de Wotan sent profundament commosa per l'amor de l'heroi I decideix desaparegut del theodor w. adorno per l'amor sincer i lliure -del qual són exemple Siegmund i mapa. En la mitologia Assaig sobre Wagner ajudar-lo malgrat la prohibició del pare. (Versuch über Wagner) Sieglinde- queda anul·lat per l'horror de Fricka vers l'adulteri grega, Atena és com i Siegmund deixa Sieglinde adormida i va a enfrontar-se amb un fris de marbre que l'incest, que conculquen les lleis divines. I els plans dits amb canvia mai: és Hunding brandant l'espasa. Quan, ajudat per Brünnhilde, és a no per mitges paraules de Wotan sobre la necessitat d'un heroi que sempre verge, per punt de travessar l'enemic, apareix Wotan, que amb ia seva iiança sense l'ajuda divina pugui acomplir l'empresa tan necessària als sempre la filla del trenca en pot mort déus -se sobreentén la Notung dues meitats, i així Hunding ferir de seu pare, en qui ell ha recuperació de l'anell- són ridiculitzats Siegmund. Brünnhilde recull els fragments de Notung, s'emporta dipositat la confiança per Fricka perquè aquests humans no són lliures sinó joguines perquè sigui d'un Sieglinde amb ei seu cavall i desapareix. Wotan fulmina amb en mans de l'astúcia i sornegueria del déu. Wotan cedeix i fa un parer similar al seu» menyspreu una Hunding i fa imprecació contra ia fiila estimada. jean shinoda bolen jurament solemne a la muller de fer caure el Wàlsung. Brünn¬ el preludi orquestral assoleix una gran violència i una L'anell del poder hilde apareix a la fi de l'escena -precedida pels seus crits (Ring of power) gran tensió, i els temes ja coneguts -l'espasa, la fuga guerrers- i veu sortir Fricka amb aire triomfant i un Wotan amorosa- són profundament transformats i s'aproximen i extremament abatut. s'allunyen els uns dels altres en un joc fascinant. que té com a punt d'unió el motiu ritmic de les valquíries, derivat E s c lí na ii del dels nibelungs.

E s o lî n a I i Wotan li confessa d'entrada la seva impotència en Brünnhildeuna sentènciaes dirigeixclau peral parecomprendreestimat ambla figuraafectedeli pietatdéu: «Em trobo pres en els meus propis lligams, jo, el menys lliure síssiM tema de la cavalcada, Wotan, armat amb la de tots». SENTIM EL TEMA ja ANUNCIAT ABANS I CONEGUT COM Ensevaun paratgellança, ordenarocós, mentrea Brünnhilde,sentim laambmésforçavalentael famo-i esti- EL de WOTAN MALFiuMCRAT i comença una altra escena llarga 32 Resum argumentai

i també estàtica en aparença, però amb un desenvolupament «Aquesta idea, dramàtic i musical més poderós, amb sentiments més íntims, Wagner la va captar... I la va aprofundir de gran bellesa. i dramatitzar de Wotan expressa la seva angoixa i la dels déus a l'inici del la manera més seu crepuscle mentre sentim el tema de la maledicció de expressiva. Això és, la va articular l'anell i el dels amants incestuosos. El pare mostra amb en un joc de forces una tendresa evident el seu amor per Brünnhilde i li confia antinòmic -també es secretament les seves preocupacions en una llarga narració. podria dir: en un joc de forces dialèctic. la mateixa interrelació entre els temes musicals que van Va oposar una força apareixent adopta ara una gravetat i una tristesa impres¬ motriu a l'altra, va sionants. Wotan confessa com, cansat dels plaers amorosos, anticipar -també aquí- descobriments va sentir l'ambició de conquerir el món; com va fer pactes que altament Imponents portaven a la desgràcia; com va donar l'anell maleït del nibelung de la psicoanàlisi I als gegants i no el retornà al Rin; com va tenir d'Erda, la més va posar de manifest sàvia de les dones, que coneix el futur, les nou valquíries que que poder I sexualitat, que or I amor són en per un porten els herois morts combat al Walhalla formar energies relacionades exèrcit de defensa. l'una amb l'altra:

amb el tema del crepuscle dominant sobre el de l'angoixa l'afebliment de la força vital exigeix de wotan, de l'espasa, de la pujada del tresor, entre com a compensació d'altres, Wotan explica ara el perill que representa Alberich, la potenciació de la el nibelung ple de rancúnia, si reconquereix l'anell; com li cal força material» Peter Wapnewski arrabassar-lo a Fafner, el gegant convertit en drac, peró que els El déu trist seus tractats li ho priven; com creu que l'empresa l'ha de dur (Der traurige Gott) a terme l'heroi lliure, que farà sense saber-ho la seva voluntat. Per aixó ha ajudat Siegmund i li ha donat una espasa invencible, peró Fricka li ha demostrat que no és lliure sinó un instrument a les seves mans. La desesperació de Wotan augmenta en veure's obligat a trair els qui estima, i arriba a beneir el fill que Alberich ha concebut sense amor i que ha de portar la fi del món dels déus.

Quan Wotan abandona remordiments i premonicions per tor¬ nar al moment present i ordena a Brünnhilde d'abatre Siegmund i ajudar Hunding, seguint la voluntat de Fricka, la valquiria s'hi rebel·la perquè sap que és una ordre donada contra la seva 34 Resum argumentai Resum argumentai 35

manera de sentir. Però Wotan recupera la seva majestat i fa valer matar-la, si cal, per evitar-li més dolor. amb còlera l'autoritat de déu i de pare damunt una Brünnhilde l'orquestra ens porta ara. amb una gran exaltació dra¬ ensorrada pel dolor. màtica i musical, el tema de la compassió, quo acompanya l'arriscada decisió de Brünnhilde de transgredir l'ordre rebuda escena iii del seu pare i salvar el germà i la germana. Detura la mà de l'heroi que vol acabar amb les dues vides i promet a Siegmund d'ajudar-lo en el combat, mentre al lluny ja se sent el so de les que tancava l'escena precedent esdevé agitada amb trompes. Laelpensativamotiu de lai malenconiosafugida i de l'amortransiciói el ritmeorouestralde les valquíries. els temes amorosos, de gran tendresa, acom¬ K s c lí n a V

panyen inicialment la presència de siegmund i sieglinde, amb un evident estat de «Als fatiga. El sentiment de culpabilitat alemanys se'ls .. hauria de de la germana, que ara coneix el veritable amor i s'horroritza posar de l'acte. Siegmund diposita amb suavitat Sieglinde davant la tria: Goethe d'haver estat d'un home encara adormida en un indret vil, indigna el germà, que es prepara o segur, però ella es des¬ Wagner. Tots dos Una transició simfònica ens porta a l'escena final per a la lluita contra Hunding. Però els negres pressentiments alhora no pot ser. perta angoixada de nou amb foscos pressentiments i remem¬ Però em temo de Sieglinde, enfollida per la por i el desesper, augmenten men¬ que brant la mort de la mare i la casa en flames, acompanyada d'un dirien "Wagner". tre sentim uns cromatismes amenaçadors i el motiu de la tema misteriós i al·lucinat, mentre sentim els llamps i els 0 potser no? ¿Que persecució, fins que cau desmaiada en braços de Siegmund. no hauria de saber trons d'una tempesta próxima i novament la trompa i els tot alemany en el crits poderosos de hunding oue s'acosta. Els doS homeS fons del seu cor que escena iv es desafien i comença la batalla. Brünnhilde apareix i protegeix Goethe és un guia seu 1 un heroi nacional l'heroi amb el escut, però en el moment en què aquest és incomparablement a punt de clavar a Hunding el cop mortal, apareix Wotan voltat més digne de l'amor i, molt aviat, pel tema del destí, un dels d'una llum ardent. L'espasa de Siegmund, la Notung que el confiança i de més bells i forts leitmotiv wagnerians, que pro¬ veneració mateix déu li havia preparat, es trenca per de la llança Comença una nova escena, presidida pel tema de que aquest la força longuen els tambors fúnebres seguits pel cant de mort. gnom esbufegador divina -sentim els temes dels tractats i de la servitud-, L'arribada de de Saxònia, de talent Brünnhilde, amb hàbits guerrers i muntada a cavall, moment que aprofita Hunding per abatre l'heroi. explosiu i caràcter s'acompanya del tema del walfialla i Inicla el Brünnhilde diàleg decisiu mesquí? A saber» apareix de nou i s'emporta Sieglinde a la gropa la entre valquíria i l'heroi. Brünnhilde li anuncia la seva pròxima Thomas Mann del seu cavall mentre Wotan contempla amb dolor el cadàver Carta a Bab mort i Julius (1911) que després el guiarà -com a tots els herois que moren de Siegmund. Es dirigeix a Hunding amb menyspreu i amb un en combat- al Walhalla, on retrobarà Wàlse. Però quan Sieg¬ signe de la mà el fa caure mort abans d'increpar amb duresa i mund sap que Sieglinde no l'acompanyarà al regne dels déus, còlera la desobediència de la valquíria, mentre sentim els temes refusa seguir-la malgrat les delícies que li promet. L'heroi confia del destí i de la mort reunits, amb la presència del tema del encara d'abatre Hunding amb l'espasa del pare, però en tot crepuscle dels déus com a presagi funest. cas assumeix el seu destí i el de l'estimada, i es prepara per 36 Resum argumentai Resum argumentai 37

Acte III

«El sa art de Wagner d'estar malalt, el les valquíries», sens dubte el fragment wagnerià més seu mòrbid art conegut, en la qual Brünnhilde busca protecció entre Obre l'acte la famosíssima escena de la «Cavalcada de de ser heroic, és les seves germanes, que resten aterrades per la seva conducta. només un exemple de la condició Sieglinde es desperta i vol morir, però quan la valquíria li diu contradictòria i espera un que fill, troba la voluntat de viure i, amb les restes encreuada de ia de l'espasa, s'endinsa al bosc on habita Fafner. Les valquíries seva natura, de ia envolten i amaguen Brünnhilde. seva bivaiència i ambivalència, Wotan mostra davant Brünnhilde tota la seva còlera, perquè que ja se'ns feia es tracta precisament d'ella, la filla més estimada. La condemna evident en ia unió de és implacable: perd la seva condició divina de valquíria i, aban¬ constructes bàsics tan aparentment donada en una roca, serà només una verge mortal que pot ser contradictoris com ei lliurada al primer que vingui. Les súpliques de les germanes mític i el psicològic. Ei no commouen el pare. concepte de romàntic és encara el més Resten sols pare i filla, en una de les escenes més com¬ adequat per trobar un movedores de la Tetralogia. Brünnhilde sap defensar la seva comú denominador posició, en el fons fidel a la voluntat paterna, i quan accepta al seu ésser; però finalment la decisió de Wotan, apel·la al seu sentit de l'honor. precisament aquest és en tal mesura complex El déu la sumirà en un son profund però envoltada per un cercle i rutilant, que significa hilde, Helmwige, Waltraute, Schwertieite- vestides amb protector de flames perquè només pugui conquerir-la i salvar- més la renúncia a armaduraun paratgellancenferéstec,el critsalvatge,de guerrales valquíriesque havíem-Ger-ja una En la un home de definició que la gran valor. Wotan besa amb amor la filla, que sentit a brünnhilde -el famós «hqjqtohqi», amb un gran definició mateixa» s'adorm als seus braços, la diposita en una plataforma rocosa, salt iNTERVÀLic- i Comenten amb Thomas Mann crueltat la mort dels herois coberta Sofriment i pel seu escut, i convoca Loge per envoltar-la de foc. grandesa que porten al Walhalla. s'hi afegeixen grimgerde, rqssweisse. de Richard Wagner La seva última invocació anuncia la presència de Siegfried, (Leiden und Grosse qrtlinde, siegrune, i les vuit veus S'ORIENTEN cap a les zqnes l'heroi sense Richard Wagners) {1933) por. més agudes i formen una mena de cqr. l'arribada de brünn¬

hilde dissol finalment la cavalcada, i introdueix el tema abans que s'alci el teló, el cèlebre preludi dit de la del crepuscle i el de la persecució, a mès del de wotan «cavalcada de les valquíries» esclata amb la seva fqrça i amenaçador. brillantqr, sqbre un ritme ternari qbsessiu, amb gran des¬ Brünnhilde porta a la sella del cavall el cos exánime de Sieg¬ plegament de cqlors i d'assqciacions instrumentals llumi- linde i demana ajuda a les germanes mentre una fosca tem¬ nqses, però mantenint la cèl·lula rítmica única, repetitiva. pesta anuncia la presència d'un wotan amenaçador. Explica la identitat de Sieglinde i la seva acció temerària, davant el terror 38 Resum argumentai Resum argumentai 39

escena 11

«Tota aquesta part història és de la que encara tenen valor per demanar clemència terriblement real, en un bell cant coral. Però el déu desferma tota terriblement present, Wotan se situa davant el grup atemorit de les valquíries, terriblement moderna; la seva ira, que concreta en la desobediència de la valquíria a i els seus efectes les seves ordres i la ingratitud que representa per tal com era sobre la nostra la filla més estimada, mentre sentim el percussió tema de la vida social són tan esfereïdors i ruïnosos còlera i. invertit, el dels tractats. que ja no tenim prou Brünnhilde s'avança i s'enfronta al seu càstig. Wotan la repu¬ coneixement de la dia com a filla, li treu la condició de valquíria i la bandeja per felicitat perquè això ens pertorbi. Només ' sempre de la seva presència. Encara més, l'abandona adormida al poeta, amb la seva en aquesta muntanya fins que un home qualsevol la prengui per visió del que hauria muller i s'hagi d'adaptar a la vida d'una dona qualsevol, els temes de ser la vida, se li de la servitud i dels tractats marquen la venjança del déu i fan insuportables aquestes coses. Si sentim per darrera vegada la «cavalcada de les valquíries» fóssim una raça de quan aquestes fracassen en les seves súpliques de pietat poetes, hi posaríem fi i són fqragitades per wqtan. una gran línia melòdica que abans de la fi d'aquest segle miserable. parteix del cant de mqrt de siegmund anuncia la següent Essent, per una i darrera escena. creixent de les valquíries, que es neguen a cedir el seu cavall. contra, raça de nans morals, Sieglinde deixa sentir la seva veu lírica i malenconiosa i afirma les considerem escena 111 que vol morir, però Brünnhilde li fa saber que espera un fill i que altament respectables, còmodes i per ell ha de viure. Aquesta revelació transforma Sieglinde, que adequades, i els permetem sent una que alegria infinita, i emociona les valquíries, li indiquen reproduir-se i el bosc on La conversa entre s'amaga Fafner, el drac, amb el tresor, com el lloc multiplicar el seu mal pare i filla deixa el registre colèric i més segur per a ella. sentim els temes de L'anell i del drac i en totes direccions. pren el de tendresaBrünnhilde,i amor que prostradaels uneix profundament,als seus peus. Si no hi Resten sols Wotan i hagués un tot fent el tema de siegfried quan Brünnhilde li dóna els fragments de d'aquesta escena una de les mès belles i emotives poder superior al món de la l'espasa i li anuncia que el fill que porta al seu ventre ha de ser per treballar contra Tetralogia, l'admirable tema musical del silenci par¬ teix del clarinet l'heroi més gran i noble, i per primera vegada pronuncia el seu Alberich, la seva fi baix, passa als viqlqncels 1 es reprès pel seria la destrucció nom, Siegfried («el Vencedor»). malencqniòs cqrn anglès. i acaba en la cadència portada absoluta» per l'qboè, amb ressonàncies d'altres temes, com el de la Sieglinde fuig i arriba l'hora de la venjança i el càstig de Wotan, G. Bernard Shaw El o del desti. que va aproximant-se mentre les germanes intenten debades perfecte wagnerià còlera (The perfect wagneríte) Domina ara la voluntat amagar Brünnhilde dins del seu cercle. d'explicar i d'entendre el que ha succeït, malgrat que el càstig és acceptat per una i altra parts com a 40 Resum argumentai

irrenunciable. Brünnhiíde s'esplaia en les motivacions amoroses dels seus actes: ha volgut fer el que el pare volia en realitat que fes, portat pel seu amor al Walsung, malgrat les prohibicions dictades per les rígides normes establertes, i ha desoobert la força de l'amor i ha sentit pietat per la tristesa i l'angoixa dels humans.

Brünnhiíde necessita encara obtenir una darrera gràcia, que l'home que la desperti i la faci seva no sigui un covard, sinó que només «un heroi lliure i sense por» digne de la nissaga dels Walsungen pugui trobar-la. el tema del son màgic i el del son de brünnhilde i una evocació de siegfried precedeixen la

premonició del foc de loge i el de brünnhilde adormida.

l'adéu de wotan, .'leb' wohl, du kühnes, herrliches kindi»

(«adéu, coratjosa i espléndida criatura»), s'estén tot al

llarg de tres etapes de gran lirisme, amb una línia de cant

que constitueix una de les parts de baríton més extraor-

dinàries de tot el repertori. Concodeíx a Brünnhiíde el foc al seu voltant -temes de siegfried, de l'amor de wotan i del son- i una gran abraçada precedeix el petó als ulls de la filla que la sumeix en un son profund amb els arpegis del son màgio i dels adéus. La du dolçament sobre un túmul, la cobreix amb l'elm i l'escut i se'n va lentament, mentre crida amb tres cops de llança Loge perquè hi dugui el foc. Sorgeix una gran flama mentre sentim la màgia del foc escandida pel carilló i el so agut dels violins i de nou el son màgic. els metalls amplifiquen el tema de siegfried i ressona lluny el tema del destí mentre cau el teló.

Teresa Lloret «La missió de l'heroi en L'anell serà la preservació, restitució i perpetuació de les energies que irradia l'or del Riu, tot garantint així la continuació de l'espècie humana»

Simon Williams Wagner i l'heroi romàntic (Wagner and the romantic hero) L'ÒPERA

El dilema de Wotan

Pablo L. Rodriguez

La trangressió com a única i inútil esperança

Ramon Oliver 46

El dilema de Wotan

Die Walküre (í^a val(|uíria) és la part de Der Riniï des Xiheliiiigeii (L'aiiell del nibeliing) cpie ha generat ana fascinació ¡nés gran, però també la (pie més problemes té des delpnnt de vista dramatic. Durant la redacció del llibret de seva la Tetralogia, cpie Wagner va iniciar Fany 1848 com nn al·legat social influït per les revolucions liberals i (¡ne va acabav el 1853 com nna mena (Fassaig filosòfic i teatval basat en el poema Nibehingeiiliefl (El cant dels nil)ehnigs), el focns de la trama va passav de Siegfried a U otan, és a dir, de Fheroi al dén. Aipiest canvi (Forientació va determinav (pie en Facció de Die Vi alkih'e quedessin incloses dues històries molt difícils de conjugar: la tragèdia dels germans w alsungs i el mite de U otan. A conseqüència drn.vò, aquesta part de L'anell destaca potser més per Fesplendor dramàtica i mnsicrd dels actes primer i tercer, tantes vegades programats per separat en versió de concert, qne no pas per nn conjunt nnitari en qnè precisament el segon acte és elprincipcd de Fobra. 48 El dilema de Wotan El dilema de Wotan 49

«Un tema vast, present meine Freunde (Una comunicació als meus amics) del 1851 tanmateix de manera de Die Walküre el mes de novembre de 1851 ; el "" "heroi com més endavant en Mein Leben (La meva vida), del 1865, j ,, ^ , lliure" I es desespera íntima en ies nostres dia 11 d . , aquest^ mes esmenta en una carta al seu ^ x » apunten a problemes de salut, a depressions o a la certesa Wagner va redactar el primer esborrany del llibret «wotandavant eldiufetquequeeii vides ordinàries, i creixent amic i confident, el violinista de Dresden Theodor Uhlig, el títol només pot ser pare trebaliat amb un uii que cap teatre no podria produir la seva Tetralogia. No provisional d'aquesta nova part de la seva futura Tetralogia d'esciaus. Fracassa sensible i imaginatiu obstant això, l'escriptor Thomas Mann assenyala raons pura¬ per al detall: això (Siegmund und Sieglinde: der Walküre Bestrafung -Siegmund ment musicals per explicar aquesta paradoxa creativa en el esdevé és el que devem a / seu famós Sieglinde: el càstig de la vaiquíria-). Nou dies després ja un heroi lliure quan la combinació de la assaig del 1937 sobre L'anell: «[Wagner] es podia trobem el títol definitiu de l'obra en una altra carta adreçada actua pereiia mateixa megalomania i el abocar a escriure el drama pròpiament dit, donant per sabuda geni de Wagner. És a Liszt des del seu exili suís, on a més a més aclareix el seu amb coratge i decisió» l'epopeia preliminar. Però no es podia enfrontar a la música, per¬

. r^ - r ■ „ Jean Shinoda Bolen enganyós mirar-se pla per expandir el projecte inicial de la seva opera Siegfried s uaneii del poder aquests dos elements què aquesta també tenia la seva història preliminar [...] el drama Tod (La mort de Siegfried) -que acabà anomenant-se Got- (Fimg per separat. És just no se'n podria nodrir, és a dir, no podria viure musicalment dels aquesta combinació i terdâmmerung (El crepuscle dels déus)- i el seu precedent seus records [...] sense que aquesta música hagués sonat ja cap altra ei que hem Der a un ¡unge Siegfried (Eljove Siegfried) -més endavant només d'acceptar com la prèviament unida moment dramàtic». Mann fa referència Siegfried- amb dos drames previs més, Das Rl·ieingold (L'or grandesa de Wagner. clarament a la dependència creativa del compositor de Leipzig a del Rin) i Die Walküre; aquesta expansió respon a la pretensió Cap mera coincidència la tècnica del leitmotiv, és a dir, al sistema d'associacions sono¬ pot justificar en eii del res compositor de «condensar [la narració de fets passats o el fet d'haver donat que havia anat desenvolupant progressivament en les seves presents] en uns pocs moments torbadors portai d'intensificar tan repetidament ies òperes romàntiques i que ara resultava d'importància vital per i enriquir les relacions i associacions mútues». De maig a juliol respostes equivocades abordar els seus drames musicals i, especialment. L'anell, en en ei món exterior i les de 1852 són els esbossos en prosa i vers del llibret complet, el què es feia extensible ni més ni menys que a una sèrie de quatre respostes encertades qual fou incorporat al de la Tetralogia acabada el mes de febrer en ei món interior. òperes. L'escriptor alemany posa com a exemple la «Música de 1853. Wagner va iniciar la música de la nova òpera tot just Els dos fets s'han fúnebre» de Siegfried del tercer acte de Gotterdammerung, que de relacionar l'un acabar-ne el llibret, però com passat Gotterdam- lluny de ser unes simples pompes fúnebres operístiques li havia amb amb i'altre. Hi ha esdevé en mans de merung l'estiu de 1850, que en va iniciar la composició mentre d'haver alguna llei de Wagner «una apoteosi irresistible d'evocacions esbossava el pròleg de les nornes o l'escena de comiat entre compensació que sigui suggeridores»; en uns set minuts, el compositor saxó construeix generalment aplicable Siegfried i Brünnhilde i va abandonar la composició, o bé per una biografia sonora espectacular de l'heroi, tot entreteixint i que en un cas tan l'estiu de 1851, en va evocacions sonores de les seves seu amor vers què fer el mateix (una vegada acabat el extrem com aquest no gestes, del llibret del que havia de ser Siegfried, va esbossar els Murmuris hauria de ser ignorada Brünnhilde, de l'estirp a la qual pertany, de la seva infantesa si volem entendre el del bosc), també l'estiu de 1852 va començar a compondre sense mare, del vincle dels seus progenitors, però també de simbolisme que en Die Walküre amb un esbós de la de la remot tots en «Cançó primavera» de sorgeix. Ei caràcter de l'origen de aquests esdeveniments representat la maledicció de l'amor d'Alberich i en la Siegmund, però no va poder continuar. Wagner va condicionar forja d'un anell amb els símbols Per què Wagner no va poder escriure la música de les seves de l'or que va robar a les filles del Rin. Wagnep' anava va òperes segons acabant els llibrets de cadascuna de les Robert Donington Wagner reprendre la composició de Die Walküre el juny parts de L'anell?Les raons que dóna el mateix compositor una L'anell de Wagner i els de 1854, després de completar el mes anterior un esborrany seus símbols (Wagner's vegada i una altra en els seus escrits, tant en Eine Mittheilun an Ring and Its symbols) orquestrat complet de Das Rheingold. El compositor es va 50 El dilema de Wotan El dilema de Wotan 51

mostrar més segur en aquesta segona part de la seva Tetralo¬ «Haver fet la meva «Per descomptat, ei en Das Rheingoid, és a dir, a la joventut del déu irreflexiu que Intenció massa govern establert gia, en preparar un esbós molt més detallat que el que havia fet és va construir el seu poder a través de pactes, continua explicant òbvia hauria pels pocs que són per ara per a part del que s'esdevé al pròleg, al pròleg, amb dos pentagrames les anotacions dificultat l'autèntica capaços de governar, amb alguns detalls anteriors a Die instrumentals; de fet, gràcies a això Wagner va poder redactar comprensió; en l'art tot i que un cop Waiküre, com són la seducció d'Erda i el naixement de la versió orquestrada de l'òpera directament des del primer dramàtic i en l'art en completat el seu les valquíries, la renúncia present a la seva idea de crear un general, la manera mecanisme, aquest esborrany entre gener de 1855 i març de 1856, malgrat les heroi lliure que el serveixi, que l'obligarà a sacrificar Siegmund, de fer efecte no és pot ser, i en general i acaba fent referència a interrupcions continuades. Aquesta confiança musical més gran argumentant una és, portat de manera l'amenaça futura per a la fi dels déus contrasta amb els dilemes dramàtics que va haver d'afrontar opinió, sinó exposant inintel·ligent per que suposarà el fill d'Alberich, és a dir, Hagen. quelcom d'instintiu» persones que són durant la composició. L'octubre de 1855 el compositor saxó va Aquest tipus d'escenes narratives en forma d'extensos Richard Wagner incapaces de fer- trametre a Liszt els dos Carta a primers actes de l'òpera completament August Rôckel ho, alhora que les monòlegs contrasta clarament amb les intencions del com¬ (1854) acabats amb una carta en la qual reconeixia la seva preocupa¬ persones capaces positor, que pretenia expandir oap enrere el llibret inicial de el reparen de tant ció per la densitat de l'acte central de l'obra: «[El segon acte] ■Siegfried's Tod \ limitar els moments narratius en benefici de les en tant quan es inclou dues associacions. El en catàstrofes, tan importants i poderoses, que serien queda massa enrere musicòleg Carl Dahihaus explica el 1971 la matèria suficient per a dos actes diferents, però que depenen respecte de l'avanç seva monografia sobre els drames wagnerians aquesta curiosa continuat de la tant l'una de l'altra, i estan tan immediatament involucrades, o paradoxa que atribueix a la prevalença de l'èpica i també a la decadència de ia idea errònia que resultaria impossible separar-les». Wagner fa referència civilització. Totes que Wagner hagués superat completament amb la seva als dos esdeveniments centrals del segon acte: la renúncia de aquestes persones «melodia infinita» la diferència tradicional entre recitatiu, Wotan a protegir Siegmund davant les pressions de Fricka i la capaces es troben arioso, ària; sense anar més lluny, el monòleg de Wotan, en així en la posició mort d'aquest a mans Hunding. què escènicament no passa res, ser de de Wotan, forçats absolutament hauria de un arioso Concretament, l'escena segona d'aquest segon acte, en què a mantenir com i, en canvi, es tracta d'un monòton recitatiu esquitxat Wotan manifesta a Brünnhilde la seva agonia, va causar un gran a sagrades -I a amb alguns moments ariosi. D'altra banda, en aquest monòleg sotmetre-s'hi ells dilema en el compositor: «He estat molt preocupat amb la gran l'austeritat en l'acompanyament, que està dominat per notes mateixos- lleis que, escena de Wotan, especialment quan revela els designis del en la seva privacitat, pedals sostingudes en els contrabaixos, tampoc no permet destí a Brünnhilde, i a Londres vaig estar a punt de suprimir-la ells saben que són establir clares associacions de leitmotiv a l'hora de donar suport Improvisacions del tot. Per tal de prendre una decisió, vaig optar per agafar a la narració; l'evoluoiò més clara en aquest sentit es detecta obsoletes, i a fingir l'esbós i recitar l'escena amb l'expressió apropiada [...], podria la més profunda quan es compara el monòleg esmentat de Wotan en el segon tenir un gran efecte fins i tot des del punt de vista purament veneració per acte de Die Waiküre amb el de Waltraute en el primer acte de doctrines i ideals musical. [...] Per al desenvolupament de la gran Tetralogia, és Gotterdammerung. que ridiculitzen l'escena més La important de totes». L'escena s'inicia després entre ells amb cínic importància que Wagner va atorgar a aquesta escena de la sortida de Fricka i amb Brünnhilde, que intenta consolar escepticisme» segona del segon acte està relacionada amb el fet que Die Bernard Wotan, mentre ell acaba construint un clímax per acumulació de Shaw Waiküre és, malgrat el títol, un drama centrat en Wotan. Sens El perfecte wagnerià motius diversos que desemboca, davant la insistència de la val- (The perfect wagnerite) dubte, l'esdeveniment o la catàstrofe més important de tota quíria, en l'extens monòleg «AIsjunger üebe Lust mir verbiich». l'òpera es produeix precisament en aquesta escena, quan el déu Wotan hi narra esdeveniments previs a allò que ja s'havia vist pren consciència que es troba immers en un dilema irresoluble 52 El dilema de Wotan i, en certa manera, s'humanitza. Fins i tot els dos personatges «La dona, en el femenins del seu entorn es podrien considerar meres al·legories llenguatge d'Imatges de la mitologia, seves: Fricka seva que representaria la consciència, intenta representa la totalitat ignorar inútilment, i Brünnhilde la seva voluntat, que es veurà del que pot ser obligat a trair, per bé que serà traït per ella en el moment en conegut. L'heroi és aquell qui ve a un que què la valquíria provi de salvar Siegmund; fet determina conèixer. [...] La dona dramàticament el tercer acte de l'òpera. En aquest context, és la guia al zenit costa trobar encaix dramàtic als wàlsungs, la tragèdia dels sublim de l'aventura sensual. Pels ulls quals és humana i resulta merament o marginal din¬ il·lustrativa deficients és reduïda tre de l'engranatge dramàtic d'una òpera centrada en el mite a estats inferiors, de Wotan. Tanmateix, hi ha la història dels germans Siegmund per i'ull malèvol de la ignorància és i Sieglinde, que es retroben i s'enamoren; l'oposició del primer condemnada a la amb Hunding, el marit d'ella, que neix de l'antagonisme entre banalitat i a la iletjor. tots dos personatges, en què l'un fuig i és nòmada, i l'altre és Però és redimida pels ulls de la l'orgullós amo de casa seva i, doncs, sedentari, i la troballa i comprensió. L'heroi que pot l'extracció de l'espasa que Wotan va clavar per al seu heroi prendre-la tai com és, al tronc d'un freixe. Tot això permet a Wagner crear un primer sense trasbalsament acte d'una tal coherència dramàtica i musical que és habitual indegut però amb la delicadesa i fermesa escoltar-lo en versió de concert, independent d'aquesta òpera que ella requereix, és i, per tant, de la Tetralogia. potencialment ei rei, el déu encarnat, del món creat» Pablo-L. Rodríguez Joseph Campbell L'heroi de les mil cares (The hero with a thousand faces) «El foc té la seva significació habitual de ser una força ardent, imposant, de la mateixa vida. Però hi ha una tradició medieval en la qual el paradís està envoltat de foc que és ardor per al vil, i llum per al bo. Els vils en aquest context es poden entendre com aquells que obstinadament, o temeràriament, o simplement sense adonar-se'n es posen en contra del propòsit subjacent que la vida té per a ells, i són calcinats per la seva força inexorable com a conseqüència. Els bons es poden pot entendre com aquells que són capaços de deixar la vida resplendir a través seu, i realment bi troben alguna part del sentit com a conseqüència. La llum significa consciència.»

Robert Donington L'anell de Wagner i els seus símbols (Wagner's Ring and its symbols) La transgressió com a única i inútil esperança

Malgrat et títol Die Walküre és, per a Ramoa Oliver, una òpera centrada en la figura de li otan, on se'ns mostra la seva voluntat per recuperar recpdlihri per¬ dut a Das Hheiiigold, però també les limitacions com a pare dels déus. Després de La valquíria, iJ otan ja no pot tornava ser men més el mateix, in pot tornar a creure (pie eticara té recursos per exercir nu control tolcd de la situació. 58 La transgressió com a única i inútil esperança La transgressió com a única i inútil esperança 59

«La Senyora de la Casa seu poder, i de la manera com la vanitat i l'ambició els pot fer a terra. Ha arribat el moment del Son és una figura que el déu pare Wotan caure en els paranys més elementals. Resulta ben significatiu familiar en el conte de s'enfronti al seu propi inconscient i als seus propis fra¬ en aquest sentit que l'únic moment de veritable feblesa que es Ha arribat l'hora de baixar del Walhalla i tocar de peus fades i en el mite. Ja cassos. Comença la primera jornada de la Tetralogia. I el que ens n'hem parlat sota les permet Alberich en L'or del Rin, sigui precisament aquell en què espera no és tant la construcció d'un univers mitològic concebut formes de BrUnnhilde ell mateix es posa vanitós. I, acceptant el repte dels seus enemics, i de la petita Bella per Richard Wagner a partir d'un munt de mitologies preexis¬ cau en la trampa i es transforma en una bestiola petita i indefensa Dorment. És el model tents, com la desconstrucció d'aquestes falses idees segons les dels models de la bellesa, (un gripau) a la qual resulta ben fàcil prendre-li l'or cobejat. Peró quals la resposta que ens pot salvar del nostre destí es troba en la resposta a tot desig, tornem a la lletjor d'Alberich, que tant fa riure les filles del Rin, i la la meta atorgadora de mitologia. I ens espera l'esclat d'una passió amorosa, la que que sembla haver jugat un paper fonamental en la seva decisió benaurança de tota cerca uneix de renunciar Siegmund amb Sieglinde, que esmicola totes les limitacions terrenal i no terrenal per sempre més a l'amor (que probablement, tam¬ imposades pels tabús culturals damunt dels quals es construeixen de l'heroi. És la mare, poc mai no rebria), a canvi de la possessió de l'or (que resulta les civilitzacions: ara la resulta que la redempció es pot trobar en germana, l'amant, un valor força més segur). Molts estudis sobre l'obra magna de la promesa. Qualsevol l'incest adúlter. I el que ens espera, també, és un veritable psi- cosa en el món que Wagner assenyalen que l'aspecte poc agradable del nibelung és codrama sobre l'etern conflicte entre pares i fills. Sobre com es hagi pampalluguejat, precisament la conseqüència del seu saber. És a dir: el que fa deceben els uns als altres. Sobre la forma com els pares, fins i qualsevol cosa que hagi que Alberich resulti tan poc agraciat no són pas els seus propis semblat tot si són déus prometre joia, (Wotan, peró també Zeus o el déu pare dels cris¬ vicis, sinó el coneixement que ha estat premonitòria de té sobre les debilitats i mesquine¬ tians), busquen veure's realitzats mitjançant les obres d'uns fills la seva existència -en ses d'homes i déus; coses lletges que tant els uns com els altres condemnats a materialitzar alió el fons del que ells no van poder materialitzar. son, si no a s'han acostumat a amagar, a revestir de justificacions i nobles les ciutats i als boscos I sobre la forma com els fills busquen l'aprovació dels pares fins raons. Peró ell no s'enganya. Coneix la seva pròpia natura, peró del món. Perquè ella i tot quan aquests estan absents. I busquen arreu senyals de la és l'encarnació de la també la d'aquells altres éssers que sempre se l'han mirat amb seva presència, del seu llegat, amb la mateixa ànsia amb què promesa de perfecció; la superioritat, peró que es mouen per les mateixes motivacions i certesa de l'ànima que, Siegmund busca desesperadament el seu pare Llop, i, mancat desitjós que ell. Els posa en evidència. I això és lleig, molt lleig. al final del seu exili en de la seva presència, no pot actuar d'altra manera Probablement que com un un món d'inadequacions aquest és justament el gran perill de què la pària permanentment inadaptat i sempre infeliç. organitzades, la mare terra Erda adverteix el déu Wotan en l'última escena del Al benaurança que un dia llarg d'un pròleg descomunal que acaba abastant una òpera pròleg: si l'anell cau definitivament en mans d'Alberich, la veritat es va conèixer tornarà a sencera (L'or del Rin) hem pogut comprovar com també un déu desmitificadora sobre la naturalesa dels déus es farà del tot ser coneguda; la mare pare és capaç d'hipotecar-se per tal de construir el seu particular reconfortant, nutricia, palesa. I potser llavors no quedarà altre remei que acceptar la "bona" mare paradís i d'actuar com si no tingués coneixement de la lletra petita -jove i allò que deia Feuerbach, el gran profeta de l'ateisme pel qual dels bella- que vam conèixer, contractes; de fet, Wotan ha demostrat molts cops ser un va una admiració que i fins i tot tastar, en un Wagner professar profunda, i tant present especialista a l'hora de no complir-los. Peró el cas és que la lle¬ remot passat. El temps va tenir al llarg del procés de creació de la Tetralogia: són els tra ens en va petita existeix. I que els nans nibelungs lletjos i menyspreats, separar, però déus, els que han estat creats pels homes a imatge i semblança viu encara, com algú que com ara Alberich, precisament perquè tenen molt present la seva seva, i no pas a l'inrevés. Aquí rau la seva vulnerabilitat, el gran dorm en l'eternitat, en el no secret lletjor i el menyspreu que desperten, potser són més llestos fons del mar etern» que, un cop revelat, els reduirà al no-res. En qualsevol que els déus, peró sí més conscients que ells de la fragilitat del Joseph Campbell cas, cal no oblidar que les paraules finals d'Erda («Tot el que ara L'heroi de les mil cares

(The hero with a thousand laces) «Però encara ara, quan inesperadament un so, un gir ple d'associacions de l'obra de Wagner arriba a la meva oïda, m'estremeixo de joia, una mena d'enyorança de la pàtria i de la joventut em pren i una altra vegada, com en el passat, se'm sotmet l'esperit a la màgia sagaç i astuta, anhelosa i artera.»

Thomas Mann Estrella decadent? (Sinkender Stern?) 62 La transgressió com a única i inútil esperança La transgressió com a única i inútii esperança 63 existeix morirà; un dia fosc neix per als déus») porten ja implícita «En un context primer intent de negació d'aquestes paraules, justament tornant- la idea d'una destrucció patriarcal, la se a inapel·lable, sigui quina sigui la mà que trobar amb aquesta deessa de la terra plena de saviesa, per saviesa femenina, llueixi el maleït anell. un veure tal d'intentar entendre una mica millor el Poques vegades pròleg ha deixat personificada per significat del que li ha de manera més explícita el final d'allò que se'ns explicarà acte Erda, ha reculat I predit. I, acte seguit, l'ha seduïda, l'ha posseït sexualment. I aquí cal està molt enterrada. seguit. En la imatge feta música amb què conclou L'or del Rin, utilitzar la paraula «possessió» precisament pel que té de miratge. És un símbol de la ja estem veient com aquests déus que van camí del Walha- Wotan, sexualitzant el vincle amb la deessa que part de la psique que li ha anunciat la lla estan fi dels avançant en realitat cap al crepuscle definitiu que es somnia I sap que déus, i engendrant amb ella nou valquíries disposades a l'Inconscient materialitzarà en la tercera jornada. toca cavalcar per ell i pel Walhalla, crea la fantasia de poder fugir de col·lectiu on passat, Però recordem també l'escena final de La valquíria. El déu hi l'aniquilacié mitjançant el plaer i la fecundació, oposant present I futur són la vida deixa encerclada a pel foc la seva filla més estimada, una Brünn- una sola cosa. l'amenaça de mort que penja damunt del cap dels immortals. hilde que ha passat d'assumir la seva virginal naturalesa marcada L'arrogant Intel·lecte Wotan sembla, doncs, haver caigut en el mateix parany en què masculí que assumeix per orígens divins, a assumir la seva completa humanització; cauen els quan voler lluitar domini sobre la simples humans de vegades semblen contra el quan desperti del somni a què l'ha condemnat el pare, serà natura desqualifica pànic que provoca assumir la mortalitat atribuint als fills només per perdre la virginitat en braços de Siegfried, el super- l'Inconscient com a que engendren el paper de continuadors de la vida pròpia. Des¬ Irracional I absurd. heroi definitiu d'aquesta saga. I parlant de pares i filles, aquí prés, continuant pel mateix camí, i com que amb les lluitadores i A mesura que Erda tenim també una escena incondicionals plena de ressonàncies metafòriques. recula en resulta una valquíries no n'hi ha prou, Wotan concep la idea Aquí tenim un pare que ha volgut fer amb les seves valquíries pèrdua de contacte d'engendrar un heroi teòricament del tot lliure i teòricament del tot amb els somnis I les -amb totes, però especialment amb la més propera a ell- allò innocent, capaç segons els seus plans ideals d'impedir que l'or profunditats. Això que tants pares han somiat secretament de fer amb les seves caigui en les pitjors mans imaginables, sense saber ni tan sols el és el que passa als filles: preservar-les del contacte amb altres homes, convidar-les homes I a les dones que està fent realment. I d'aquesta idea en el fons tan absurda -la a creure que només al seu costat trobaran la seguretat i la pro¬ que assumeixen que idea de crear un heroi que vingui al món només per tal de complir la veritat és només el tecció que els altres homes els poden prendre com a lladregots. els teus desitjós, i de voler creure que aquest heroi actua des de coneixement cognitiu I la seva què li ha passat a Wotan, entre aquell moment en què Erda li del cervell esquerre. impossible llibertat- acaba naixent bessonada. Un cop va deixar anar les més terribles prediccions de futur i aquesta Quan Erda desapareix aquest model de virtuts conjugals que respon al nom de Fricka ha de la consciència, hl altra escena de comiat emotiu i càstig dolorós? Doncs -per dir- refregat per la cara a Wotan el seu error originat per la necessitat ha també una pèrdua ho a la manera de Freud- el de que li ha passat és que, finalment, de contacte amb el l'autoengany, al déu ja no li resta altra esperança que confiar Wotan -tan avesat a deixar-se portar sempre pel principi del reialme mare que que sigui el nét nascut dels amors incestuosos entre Siegmund i valora les relacions I plaer- ha hagut d'assumir definitivament l'existència del principi Sieglinde qui pugui acomplir aquesta missió salvadora. Però quan la natura» de realitat. La neixi qual cosa vol dir que ha acabat reconeixent que Jean Shinoda Bolen Siegfried -quelcom que passarà entre el final d'aquesta jor¬ l'actitud negadora només serveix per ocultar la veritat ineludi¬ L'anell del poder nada i l'inici de la que porta precisament el nom del salvador-, ja ble i postergar la seva materialització durant una mica més de (Ring of power) ni el mateix Wotan podrà creure en el potencial absolut de l'heroi temps. Però no serveix pas per evitar allò que tard o d'hora s'ha creat per evitar la catàstrofe que el déu no pot impedir. Després de d'esdevenir. La valquíria, després del seu revelador enfrontament amb Fricka, Un cop escoltada la terrible profecia d'Erda, Wotan ha fet un i després de les seves dues trobades amb Brünnhilde, Wotan ja 64 La transgressió com a única i inútil esperança La transgressió com a única i inútil esperança 85

no pot tornar a ser mai més el mateix, ni pot tornar a creure que encara té recursos per exercir un control total de la situació. Cal recordar en aquest sentit que Wotan fins i tot arriba a reconèixer al llarg del seu monòleg/confessió adreçat a Brünnhilde queja no tem la destrucció i que, més aviat, la desitja. Un cop reconeguda la impossibilitat de salvar els déus per sempre més, totes les maniobres per continuar prolongant el miratge tenen alguna cosa de condemna i de banalitat. Després de La valquíria, Wotan ja té plena consciència que el seu heroi està condemnat al fracàs, parlant en termes absoluts. Aixó, encara que, parlant en termes relatius, l'heroi pugui tornar l'or a qui li pertoca i pugui posar remei a la desgràcia imminent i ajornar-la, no de manera indefinida, peró sí de manera tranquil·litzadora: el que s'ha d'esdevenir, s'esdevindrà igualment, peró amb una mica de sort, ho farà una mica més tard. La qual cosa no deixa de ser un trist consol, si tenim en compte que és tot un déu qui reconeix així la seva impotència per modificar el destí de manera expeditiva. Però que no deixa de ser alhora el trist consol en què recolzen totes les vides. S'ha dit sovint que la primera trobada entre Wotan i revelant-se contra ell mateix. Brünnhilde, Castigant l'única persona que li ha aquella en què el déu utilitza un monòleg per posar al dia la filla permès conèixer les seves febleses, errors i dubtes, perquè ella sobre tot el que està passant, té molt de trobada de Wotan amb ha fet justament allò que ell hauria volgut fer, i allò que sap que el seu propi per ser més era inconscient. O, precisos, amb tota aquella just fer. És la mateixa Brünnhilde que tan bé coneix el pare informació sobre ell mateix i sobre els seus que Wotan, en realitat, a qui acaba de desobeir, qui li assenyala l'evidència: «El que he ja sap manera però a encara no una fet tan de conscient, la qual ha donat vergonyós [intentar salvar la vida de Siegmund] és el que no en veu tu volies fer». I cedint a la plena consciència perquè ha verbalitzat alta allò que petició/exigència de la filla -la de no no volia creure o no volia acceptar. És de fet el mateix Wotan qui, deixar-la a mercè de qualsevol home, sinó només a la d'aquell heroi abans de començar a parlar, es pregunta: «Si ho digués en veu prou valent i generós com per travessar el mur de foc-, assumeix alta, no deixaria així escapar també els límits seu el fonament damunt del qual s'assenta del poder, de les seves contradiccions, del la meva voluntat?». I quan respon: teva seu la filla li «Qui sóc jo, sinó la gran pla A de salvació general. El que resta és un pla B (la voluntat?», el déu li contesta alhora: «Quan parlo amb tu, ho faig futura actuació de Siegfried), del tot necessari per evitar conse¬ amb mi mateix». Però si en cas, aquest les connotacions gairebé qüències pitjors, peró frustrant i insatisfactori si el comparem amb psicoanalítiques de les paraules de Wotan es fan molt evidents, les previsions inicials. no ho són menys quan es produeix el diàleg de la memorable En qualsevol cas, no ens quedem només amb les males notí¬ darrera escena primera jornada. Aquí tenim Wotan cies. La bona notícia a la d'aquesta qual cal aferrar-se com qui s'aferra a 66 La transgressió com a única i inútil esperança La transgressió com a única i inútil esperança 67

«Sols resten un clau roent, és que ara Wotan sap la fórmula que li pot fer allí, implicant la destrucció dels déus, aquest és un principi que no immutables com derrotar Alberich; sap que aquest heroi capaç d'aturar el desas¬ es pot tocar, perquè és el principi en qué es fonamenten totes allavors, aquelles tre immediat només les pot ser fruit de la transgressió que s'imposa gegantines religions i tots els sistemes de poder; la consagració de la llei a totes les normes, lleis i codis morals. Fricka vol castigar els carcanades, justifica de manera automàtica el rebuig de tot alló o de tot patentitzant un etern bessons incestuosos que, a més a més del pecat contra natura, ésser que la pretengui vulnerar, fins i tot si es tracta d'un heroi miracle d'equilibri; han salvador. Peró, contra provocat també un adulteri (i tots sabem que, vist l'historial aqueiis espadats d'altra banda, ¿no és aquest mateix con¬ seductor del marit Wotan, aquesta paraula descol·loca molt la fora de piom, amb cepte conservador, contra el que lluiten els artistes que ho són ies basamentes de debò? deessa). Peró ara Wotan sap millor que mai que és precisament Wagner, identificat ell mateix amb aquest paper, sap rosegades per i'acció veu aquest afany conservador de preservar els vells codis i les velles traïdora i sorda que l'artista total allò que no veu ningú, i que actua també ambicions el que ha acabat per dur la desgràcia als déus i n'ha de i'aígua; aqueiis com un redemptor, perquè el seu art ha de ser transgressor per potenciat la corrupció. Només l'eradicació d'aquest marc moral mateixos immensos naturalesa. Només caldria que un creador imbuït de romanticisme còdois abaiançats 'com ell no restrictiu que una tingués aquest convenciment del tot arrelat! ha acabat originant defensa aferrissada dels sobre d'avencs, com petits interessos, pot deixar pas a una nova refundació ètica en badalis d'infern, i Parlem, doncs, de la transgressió, tot recordant que ser o no la qual els vells déus ja no tindran res a fer. Són la normalitat i la aqueiis colossals ser transgressor (i cal no oblidar que Hamlet va ser un perso¬ morrots de penya vulgaritat, les que mai no poden salvar res, precisament perquè natge a qui Wagner va tenir molt present a l'hora de dibuixar viva apuntant-se seu el seu déu el caràcter conservador resulta egoista i mancat de capacitat els uns als altres pare) és des de sempre un dels grans dilemes que de risc. La salvació sempre neix de la transgressió que rebutja com proes de arrossega Wotan. Posem-ne un exemple. L'acte d'arrencar fantàstics barcos en una branca del l'ortodòxia, tant si parlem dels dos bessons doblement pecadors, freixe sagrat a canvi de quedar-se borni per combat; uns cairuts com si ho fem del mateix Jesucrist. També en el seu cas, la trans¬ tal d'obtenir el que va ser sens i rogencs, aitres poder atorga el saber, dubte gressió és doble. D'una banda, perqué (i a la manera d'altres verdosos i negres, una gosadia transgressora. Peró convertir aquella branca en i déus ancestrals de l'antiguitat) el seu naixement nega l'ordre alguns rematats una llança i inscriure-hi els pactes entre els homes i els déus en esperons de natural de la va significar reconèixer que no és admissible cap procreació, tot anticipant així també la difícil relació contorns epilèptics transgressió que el cristianisme mantindrà amb el tema de la sexualitat. I de i recargoiats que trenqui aquests pactes i aquestes normes ja instituciona¬ com renecs de litzades. La l'altra, perquè ens demana no creure en l'enganyosa aparença biografia de Wotan va plena d'aquests moments condemnat.» de les i tenir fe d'ambivalència contradictòria. Peró també la seu evidències, precisament en alló que no veiem: si Marià Vayreda biografia del Maria està embarassada, no és pas perquè sigui una pecadora, La punyalada (1904) creador es debat sovint entre el ser o no ser tan transgressor sinó justament perquè ha sabut fugir de qualsevol pecat. com es voldria veure a ell mateix. Sovint tan endeutat fins al coll La normalitat no en vol saber res, de les paraules d'Erda. I com ho està Wotan per culpa del Walhalla, Wagner, per tirar endavant el seu colossal per aixó necessita acoblar-se a la fe religiosa, i troba en Fricka projecte artístic, no dubta a recórrer a la mateixa la seva aliada més fidel. És Fricka qui, assabentada dels pecats burgesia a què tant sembla menysprear des d'un comesos pels bessons, clama enfurismada que tolerar aquest punt de vista ideològic. O als representants del poder que, per la estat de coses seria tant com acceptar l'anarquia. Si les lleis tenen seva actitud, encarnen la mateixa decadència (auto)destructora un origen diví, ens ve a dir la perfecta casada, llavors aquestes que Wagner retreu als seus déus. Un «rei boig» com ara Lluís lleis han de ser forçosament immutables. Fins i tot si això acabés II (també donat a construir Walhalles impossibles pels cims de 68 La transgressió com a única i inútil esperança

Baviera, i també condemnat a pagar un alt preu pels seus bells deliris arquitectònics) es transforma en imatge venerada del veritable protector de l'art no contaminat quan és el teu treball allò a què aquell està donant suport de manera incondicional. I de fet, ¿no és Bayreuth el Walhalla de Richard Wagner, alhora prou transgressor com per estar construït seguint uns paràme¬ tres que desafien els de la resta de teatres d'òpera edificats fins llavors, però també prou sagrat com per convertir en intocables totes i cadascuna de les sacralitzades instruccions del mestre?

En qualsevol cas: ¿resulta o no resulta prou transgressor viure una història d'amor apassionada amb la dona del teu mecenes, mentre aquest mecenes t'alimenta, et paga les despeses de casa teva, i fins i tot t'obre les portes de la seva llar per tal que t'hi instal·lis amb totes les comoditats i puguis atendre com cal la visita de les muses? Wagner treballa en els dos primers lliura¬ ments de la Tetralogia i inicia la jornada dedicada a Siegfried sota els auspicis del ric home de negocis Otto Wesendonck, i sota l'enamorada mirada de Mathilde, la dona d'aquest negociant que havia fet una fortuna gràcies a la importació de seda. I tan absor¬ bent i obsessiva arriba a ser aquesta història d'amor, que per ella Wagner fins i tot s'oblida dels seus nibelungs -un llarg oblit, si tenim en compte els dotze anys que passen entre aquesta primera etapa i el moment en què reprèn l'obra- per tal de transformar la passió en una nova òpera, i oferir una visió sublimada d'aquest sentiment en Trístany i Isolda. També aquí, per cert, mostrant la transgressió no ja com a quelcom justificable, sinó com quelcom senzillament inevitable; quan el que està en joc és un sentiment com el que viuen aquests dos amants, a la força aquest sentiment s'ha de situar per damunt de lleis restringides i normes morals sense sentit. ¿Qui podria acusar Isolda d'adúltera infidel i Iristany de traïdor i mal amic, després d'haver assistit a l'èxtasi melòdic en el qual deriva l'afer? En tot cas, una acusació d'aquesta mena només la podria fer una deessa com la Fricka casada amb el déu Wotan; una divinitat capaç de recordar en tot moment que cap La 70 La transgressió com a única i inútil esperança transgressió com a única i inútil esperança 71

absurd amor, per molt sublim que ens pugui semblar quan ens l'explica que, partint de la reflexió, intentar ser quelcom diferent del un artista amb prou talent com per saber disfressar les coses, que hom és». I cal recordar que la voluntat, tal com la formula el nostre pot girar l'esquena a les lleis i les normes. filòsof, no té res a veure amb la determinació de fer o ser La Fricka personal de Wagner va ser la seva dona Minna, que quelcom d'una manera conscient i saludablement planificada. Del un cop assabentada de la relació per culpa d'una carta indiscreta que parla Schopenhauer és d'una mena d'essència metafísica incontrolable -i uns quants anys després que aquesta comencés- va saber com que només respon a ( i per dir-ho amb les seves mateixes tallar-la de manera contundent. Minna no va salvar pas així el seu paraules) un «cec afany», una pulsió que sembla no matrimoni; això no està a l'abast ni de la mateixa Fricka. Però sí que respondre a cap mena de fonament, i que se situa a un lloc molt va poder reafirmar que l'ordre que recolza en els principis morals, allunyat de la raó i la lògica. És aquesta mena de voluntat la que fa s'ha de situar sempre per sobre de la recerca indiscriminada de que visquem sempre amb una sensació de desig insatisfet, tot causant -i és felicitat. «I tanmateix, jo sòc Isolda!», va escriure Mathilde pocs anys Schopenhauer qui parla de nou- que tota vida ' recolzi fonamentalment en el després del seu petit drama domèstic, quan es va tornar a veure patiment. I és aquesta mena de voluntat la amb un Wagner que, segons les seves pròpies paraules: «Em va que ens pot portar a actuar sense cap sentit, com si fóssim déus relegar molt de pressa. Gairebé ni em va reconèixer, quan vaig omnipotents, i empenyent-nos a nosaltres mateixos anar a Bayreuth». I és que, a diferència del que ella havia cregut, cap al crepuscle. És precisament això, el que ara ja sap Wotan; el tanmateix ella no havia estat mai Isolda, sinó un miratge d'Isolda que ha après al llarg d'unajornada massa plena de revelacions decebedores sobre la seva massa problemàticament humà com per confondre'l amb la imatge pròpia naturalesa. idealitzada. I Mathilde tampoc no era pas Sieglinde, encara que Ramon Oliver en ella també podem reconèixer trets de l'estimada. Fins i tot, encara que el bon home de negocis i mecenes amb dèria per l'art de Mathilde tingui poc a veure amb el brutal Hunding casat amb Sieglinde, tots dos es presenten com a obstacles que posen traves a la veritable passió. I tots dos (l'un fent ús de l'amabilitat; l'altre fent ús de la força) ofereixen imatges paral·leles d'aquest ordre que per tal de mantenir l'equilibri perpetua el desequilibri d'un món sostingut en l'aparença convencional dels sentiments. Contra aquesta aparença lluita també a la seva manera el pen¬ sament de Schopenhauer. I cal tenir molt en compte la petjada profunda que el més pessimista dels filòsofs està deixant inscrita en Wagner just durant la mateixa època en què el mestre es troba en plena creació d'aquesta obra. En El món com a voluntat i representació, i des del seu ateisme sense concessions, Scho¬ penhauer escriu: «Ja que la persona en la seva totalitat no és altra cosa que la manifestació de la seva voluntat, no hi ha res més «L'acció de Das Rheingold i Die Walküre està construïda en quatre esdeveniments o confrontacions que afavoreixen la dialèctica de l'amor i la natura amb el poder i la riquesa. En cadascun d'aquests punts en Das Rheingold, el poder venç contra l'amor; en els punts que s'hi corresponen en Die Walküre, mentre l'amor no sempre venç contra el poder, sí que mostra el potencial per invertir la destrucció causada pel poder o per, com a mínim, aturar la precipitació de la humanitat cap a l'autodestrucció.»

Simon Williams Wagner i l'heroi romàntic (Wagner and the romantic hero) I

LA DRAMATÚRGIA

La valquíria: voluntat i guerra

lan Burton La valquíria; voluntat i guerra

De com s'esdevingué el descobriment i la recepció de la filosofia d'Arthur Schopenhauer per ¡lart de Richard Wagner, se n'ha parlat sorin t; en cpiina mesura, però, Wagner es transformà corn a artista després de la lectura c/El món com a voluntal i representació (Í818, i 1844 en segona edició), no ha estat encara ni compres en tot el seu abast ni plenament exposat fins ara. 78 La valquiria: voluntat i guerra La valquiria: voluntat i guerra 79

«L'anell exposa una i la natura en general. Després de la lectura de Schopenhauer, nes de l'obra munió d'herois, tots mestra de Schopenhauer exerciren una Wagner es féu vegetarià la resta de la vida. Per a Arthur Scho¬ amb diferents destins influència més gran en el seu pensament que qual¬ Richard Wagner era un lector àvid. Les més de mil pàgi¬ tràgics. Siegmund penhauer -i encara més per a Richard Wagner-, el món sem¬ sevol altre llibre. En una carta a Franz Liszt escrivia, el 1854: i Siegfried, herois blava un lloc horrible, un lloc ple de violència, crim, pobresa, romàntic i «Juntament amb [...] el lent progrés de la meva música [segon èpic, opressió política, autoexaltació militar, explotació econòmica i respectivament, acte de Die Walküre], ara m'estic dedicant exclusivament a moren vioientament guerra. I l'única sortida respecte de tota aquesta immundícia una persona que -encara que només de manera literària- ha tots dos, però era el retir, la no-participació, una renúncia mística i una total arribat a la meva solitud com un regal del cel. És Arthur Scho¬ mentre que la mort negació de la voluntat. Possiblement tot plegat només podia de Siegmund no penhauer, el més gran filòsof des de Kant... Que en són, de exercir com reveia res tret d'una aquesta fascinació sobre algú Richard Wagner, xarlatans, abans d'ell, Hegel i companyia!». La «sorprenent i crueltat sense sentit perquè ell mateix era un «home de voluntat». profunda» idea de la música (segons paraules de Wagner) i el de l'univers, alguna El 1841 Ludwig Feuerbach havia escrit: «Més enllà de l'ésser esperança d'un món seu efecte en els posicionaments esteticomusicals de Wagner "humà i de la natura no hi ha res, i els éssers elevats que les millor es desprèn de van nostres fantasies suposar tan sols, però, un primer nivell de la influència la de Siegfried» religioses han produït no són altra cosa que que el filòsof havia d'arribar a tenir, perquè Wagner, a mès, Simon Williams els reflexos imaginaris de la nostra existència individual». En va Wagner i l'heroi romàntic emprendre modificacions al llibret ja existent de Der Ring, i (Wagner and the romantic oposició a aquest plantejament de Feuerbach, Schopenhauer finalment les idees i els pensaments del text, que evidenciaven hero) trobà, tant en el pensament religiós com en la mitologia, material paral·lelismes amb El món com a voluntat i representació, es per al seu pensament filosòfic i la seva explicació del món. I tot van consolidar, alhora que a través de la música que Wagner i que no podia atorgar a les històries religioses i místiques cap va compondre després del descobriment de Schopenhauer es condició de realitat en un primer nivell, el purament literal, reco¬ veieren reforçats i accentuats. neixia que aquelles, en forma simbòlica, contenien algunes de Thomas Mann -potser el crític de Wagner més sensible del les veritats mès fondes de la història de la humanitat. En aquest segle XX- observà que el coneixement de la filosofia d'Arthur sentit, Schopenhauer arribà a una posició que s'acostava molt Schopenhauer per part de Wagner havia exercit un fort impacte a aquella que 0. G. Jung va assolir més endavant. en el compositor: el pessimisme que estava cristal·litzant en Després de la lectura de Schopenhauer, el destí de Wotan Wagner, enfortit en igual mesura per la lectura de textos budis¬ -que camina, de manera lenta però inexorable, cap a la seva prò¬ tes i de místics cristians, trobà en Schopenhauer el seu equiva¬ pia destrucció- va adquirir una importància creixent per a Wag¬ lent perfecte i refermà Wagner en la seva creença de la creació ner. Wotan esdevingué el símbol de la mort de l'autoconsciència d'un segon món d'art. i de l'anihilació de la voluntat. Wagner observava que no coneixia Schopenhauer reconeixia en l'existència humana una qüestió cap altra obra en la qual l'anihilació de la voluntat fos duta a penosa i creia -de la mateixa manera que Sófocles- que hauria terme per la força d'un individu, i -com en el cas de Wotan- estat millor per a cadascun de nosaltres no haver nascut. Con¬ sense la intromissió d'un alt poder. «Estic convençut -decla¬ siderava l'ésser humà egoista, cruel, cobejós, estúpid, agressiu, rava- que el mateix Schopenhauer se sentiria empipat pel fet procliu a la guerra i despietat. Creia, a més, que les persones que jo ho hagi descobert abans d'haver pres contacte amb la eren sanguinàries i irresponsables en la relació amb els animals seva filosofia.» 80 La valquíria: voluntat i guerra La valquíria: voluntat i guerra 81

De l'ombrívola filosofia de Schopenhauer sorgiren dos ele¬ «I ¡quina tristor, ments constructius: l'èmfasi en la sexualitat i l'art (la música, allavors, quina tristor més fonda va ser la de concretament), així com la seva interacció. Schopenhauer creia mossèn Llàtzer quan que per a la majoria de les persones -juntament amb l'instint va veure que, tant com de supervivència- l'impuls sexual era l'impuls més fort. I d'això anava caminant cap a deduïa la rectoria, semblava que la consciència de la sexualitat domina sempre el que ei cèrcol de nostre pensament, tot i que -tal com Sigmund Freud afirmà muntanyes que el novament cinquanta anys després- sigui reprimida. Però Scho¬ voltava s'anés clouent, clouent, darrere seu, penhauer atribuïa una significació encara més gran que la de la com si per tots costats sexualitat a la nostra sensibilitat per l'art. La música, creia, és i'aparedessin, fins la veu de la voluntat metafísica. Sembla parlar des del fons de a quedar enterrat la nostra dintre del sot! [...] experiència, des d'àmbits de l'ànima humana que no Roques, turons, són accessibles a la resta d'arts, i ens a parla tot i oposar-se la feixes, espadats, llengua parlada i també a la comprensió intel·lectual. tossals, cingleres, se donaven la a Tal com Schopenhauer afirmava en El món com a voluntat i mà tot l'entorn, formant una representació, el compositor posa de manifest «l'essència més roda de muntanyes íntima del món i expressa la saviesa més fonda en una parla que negres que esgiaiava la seva raó no entén». I continua: la música expressa «en una de mirar» Raimon Casellas abstracta l'essència íntima, el dedins del món amb el fracàs del seu parla altament Els sots feréstecs (1901 ) amor, amb la seva traïció mútua i amb el -aquell que nosaltres, segons la seva manifestació més clara, desig de venjança. En la versió del text de 1856, inspirada per pensem amb el concepte "voluntat"-, amb una matèria singular, Schopenhauer, Brünnhilde canta: és a dir, simples sons, i amb la més gran decisió i veritat...». El final de Gotterdàmmerung inspirat per Schopenhauer, amb el «La llar del desig abandono; últim de cant Brünnhilde, fou publicat en algunes edicions del llibret, de la llar de l'engany fujo per sempre; però Wagner reconeixia que el final sorgit de l'esperit de Scho¬ de l'etern esdevenir penhauer s'acomplia en la música i no en les paraules -tal com, les portes obertes per cert, també s'esdevé al final del tercer acte de Die Walküre. al meu darrere tanco: En Das Rhelngold, Wagner havia mostrat a consciència un vers la sacra terra escollida món que, per raó del poder i la possessió, havia entrat en un lliure de desig i engany, procés de corrupció interminable. En Die Walküre, Siegfried meta de la peregrinació pel món, i Gotterdàmmerung, aquella corrupció és superada per una del tornar a néixer redimida, nova generació i substituïda per un sistema alternatiu basat en la qui sap s'afanya ara. l'amor. Però, sigui com sigui, el nou ordre de coses tampoc no De tot el que és etern arriba a bon port. La nova generació amb Siegfried i Brünnhilde la beneïda fi, fineix a les flames, i la seva anihilació està en part relacionada que sabeu com l'he guanyada? «I béî, jo, que en el fluix i en I'aflautat moment de pau no tinc altres delícies matant el temps, sinó espiar-me l'ombra al sol i comentar la meva pròpia deformitat, i que, per tant, no puc ser l'amador d'uns benparlats moments, he decidit portar-me com nn brètol, i odiar els plaers frívols d'aquests dies»

William Shakespeare El rei Ricard Hi (traducció de: Josep M. de Sagarra) 84 La valquíria; voluntat i guerra La valquíria: voluntat i guerra 85

«A sota de tot detall terra i cultura són els fets necessàriament derivats de les accions ingenu del conte de al món dels neldings, dels walsungs i del seguici de Hunding. fades, i mostrant-se encara més clarament L'òpera està penetrada per l'horrible realitat de la guerra i les en les capes enemistats entre nissagues. Aquesta terrible profeoia, aquesta subjacents del mite poesia negra de traïció i humanitat esguerrada, difícilment pot -que rarament són ser ingènues- trobem comparada amb cap altra obra. Si de cas, en el nostre temps se li oom a la convicció que un acosta molt La trilogia de guerra d'Edward Bond. fet que és del tot La valquíria i les seves esgarrifoses germanes són al món per vedat als mortals fer neteja després de la guerra. Recullen els cossos morts dels és del tot sagrat en herois aquells éssers més caiguts als camps de batalla de la guerra defensiva de que mortals que Wotan. En un acte cínic del recycling, els herois ressuscitats ens serveixen com són incorporats al servei en forma d'exèrcit de zombis, morts a imatges per als vivents. Wotan estableix arquetips. Això no és d'aquesta manera una forma de guàr¬ enlloc més obvi que dia personal, sorgida de la seva por paranoide davant un atac en el cas de l'incest» d'Albehch i els seus descendents, que un dia li fou profetitzat. Robert Donington A l'acte d'obertura L'anell de Wagner i els de Die Walküre li correspon, respeote seus símbols (Wagner's d'afirmacions de caràcter divers en narra¬ Ring and its symbols) contingudes l'estructura tiva global de la tetralogia de Der Ring, alguna cosa més que un El més pregon sofrir signifioat subordinat o secundari. Siegmund i Sieglinde -ambdós del dolençós amor noms oomencen amb el terme emprat per a la victòria en la guerra, els ulls m'obrí: és a dir: Sieg- demanen paper més enllà del fet de ser els pares vaig veure finar el món.» de Siegfried, perquè exposen el significat, la realitat i el dilema de les passions, els desitjós i l'amor en temps de guerra. Siegmund i Aquesta declaració apocalíptica i alhora profètica es troba al Sieglinde són nens ferits per la guerra, foren evacuats, van haver final d'una obra plena de profecies. Brünnhilde veu per primera de créixer separats l'un de l'altra i obrir-se camí en la vida tan bé vegada -en ser testimoni del patiment de Siegmund- la fi del com van poder. La guerra és el rerefons del primer aote, i la gue¬ món al final de Dia Walküre, i es rebel·la contra el pare, que ha rra és el rerefons social en el qual ha viscut sempre la parella de desencadenat aquest patiment. El primer pas en el gran sistema bessons walsungs. L'amor de Siegmund i Sieglinde és el primer mitològic de Richard Wagner és la construcció i l'establiment anunci d'un gran contrapunt en la Tetralogia, perquè el tema de del Walhalla, l'estatge dels déus. En un segon pas -exposat en l'amor és l'antídot de l'ambició del poder total i el domini del món. Die Walküre-, Wagner mostra l'evoluoió de la societat humana L'amor, tal com l'exposa Wagner, posseeix una força activa, de amb les seves lleis i els seus tabús. La segona òpera de la vegades revolucionària, perquè s'adreça a \'statu quo i té en molts Tetralogia posa de manifest les inevitables -i terribles- conse¬ sentits un efecte disruptiu. L'amor de Wotan per Erda i el fruit del qüències de la fundació d'un enclavament separat del món, on seu amor -Brünnhilde- ja donen cos a la força desafiant que el només viuen els déus. La rapinya, l'assassinat, la depredaoió de desig proporciona al món. 86 La valquiria; voluntat i guerra La valquíria: voluntat i guerra 87

La narració de Thomas Mann Sang de walsungs ofereix una «L'anell no és, emperò, res més exploració profundament irònica d'aquest tema. Uns bessons, que la mateixa igualment anomenats Siegmund i Sieglinde, nascuts en una rica realització artística, família jueva de final del segle XIX a Alemanya, s'identifiquen tan musicodramàtica, d'una intensament amb els seus homònims de l'òpera de Wagner que, utopia política. La proclamació, dit després d'assistir a una representació de Die Walküre, es lliuren d'una altra manera, a un aventura incestuosa -com a venjança contra el seu entorn del que és lliure, del burgès. L'informe de Siegmund sobre els neidings (aquest és que és lliure de la por i de l'arbitrarietat, el primer grup humà que trobem a L'anell) permet observar cla¬ del que és lliure del rament la seva consideració dels éssers humans -ben bé com contracte i de les si hagués llegit Schopenhauer: els neidings són caracteritzats regles, del que és lliure de la tradició i com a bel·licosos i bàrbars; oposicions de classe determinen de les obligacions; la seva estructura social. Els homes del seguici de Hunding no la proclamació, amb es queden gens enrere en brutalitat i cinisme. això, de les persones autèntiques i capaces La primera escena del segon acte canvia el tema «Guerra d'amor. Un nou i enfrontament a la Terra» pel tema «Guerra i enfrontament al projecte de món. Una Cel». En termes homèrics, la narrativa expansió del món en cosmogonia sonora» Peter Wapnewski Das R/re/ngo/d enfronta de manera indissoluble l'esfera privada El déu trist (Der traurige amb la pública, les querelles privades d'arrel sexual amb les Gott) ser mort, lluitar o sotmetre's a les necessitats de la vida. En la estratègies polítiques globals. «Der alte Sturm, die alte Müh'l» saga islandesa, la figura heroica rarament mostra compassió, i («L'eterna lluita, l'eterna molèstia!»): aquesta és la realitat diària l'amor passional -com aquell entre Siegmund i Sieglinde- és tractat del Walhalla, segons Wotan al principi del segon acte de Die sempre com a font de disputa, revenja i assassinat. Fricka déna Walküre i també segons els clans mútuament enfrontats en el suport a Hunding (de la mateixa manera que Hera hauria primer acte. Aquesta escena tan poc habitual que va moure pogut donar suport a Aquil·les) i exigeix que Wotan inter¬ Hans Mayer a qualificar-la de «novel·la burgesa», representa vingui contra la violació de les lleis i els tabús conjugals. L'artera la vida quotidiana de Wotan i Fricka en un estat permanent de argumentació de Fricka té una força terrible: confrontació domèstica i mostra les seves discussions com a «Ara guerra de guerrilles en una parella constituïda sense amor. posaries la teva esposa als La mitologia islandesa anomena contínuament Wotan (Odin) peus d'aquella llobal» com a cabdill de la nissaga dinàstica dels vikings i de les famílies A reials nòrdiques de l'antiguitat. És en la seva essència un déu més, Fricka anuncia al seu espòs que l'intent d'aquest de convertir de la guerra, especialment per a aquelles tribus que reconeixen Siegmund en defensor voluntari del rescat de l'anell està condemnat al en la guerra un camí tan fonamental com necessari en la seva fracàs, ja que Wotan ha planejat la forma configuració vital. La vida era una lluita permanent, tant contra d'aquest rescat amb massa precisió i consciència. A la con¬ testa de Wotan «Die Walküre walte frei!» les potències primigènies com contra les tribus rivals: matar o («la valquíria actua 88 La valquíria: voluntat i guerra

lliurement»), Fricka respon amb la constatació que ens porta al «Hi ha una privació de mare en L'anell nucli schopenhauerià de Die Waiküre, a l'essència de la voluntat del mateixa: nibelung -i en aitres mitoiogies occidentais. Una mare «No és cert, només segueix forta i amorosa està totalment absent de la teva voluntat: ies vides de tots eis prohibeix la victòria de Siegmund!» caràcters dei cicie de L'anell»

Jean Shinoda Bolen En el desenvolupament posterior de Die Waiküre, Brünnhilde L'anell del poder (Ring declara que ella és la voluntat de Wotan i, si Wotan la compren¬ of power) gués, aleshores podria adonar-se que Brünnhilde -encara més que Siegfried- ofereix una sortida al dilema al qual ha conduït l'entercament de Wotan.

En la saviesa popular i en les primeres narracions transmeses dels mites alemanys, la valquíria és una bruixa horripilant («val¬ quíria» significa «carronyaire al camp de batalla»), una figura de fetillera de dimensions monstruoses que recull els cossos dels herois caiguts i els porta al Walhalla. Wagner amplia, modifica i humanitza aquest malson i transforma Brünnhilde en un arquetip de l'amor, en una dona disposada al sacrifici que, finalment en Gôtterdàmmerung, avança cap a l'encarnació de la compas¬ sió humana i de la humana misericòrdia. Brünnhilde, a través de Siegmund, té per primera vegada experiència de la com¬ passió quan aquest renuncia a les benaurances del Walhalla perquè a Sieglinde li està vedat d'acompanyar-lo. Finalment Wotan mateix, a través de Brünnhilde, comença a comprendre l'essència d'aquella emoció. Carl Dahihaus resumia de manera incisiva l'elaboració de Schopenhauer per part de Wagner en aquest rerefons tot afirmant que la fe de Wagner era filosòfica i no religiosa; Wagner representava una metafísica de la compas¬ sió i de l'abnegació que extreia els seus elements fundacionals d'El món com a voluntat i representació de Schopenhauer i, a través seu, del budisme.

Ian Burton «—Els homes -digué el petit príncep-, s'encofurnen dins dels ràpids, però ja no saben què cerquen. Llavors es posen neguitosos i es debaten inútilment. I afegí : —No bi ba res a fer...»

Antoine de Saint-Exupéry El petit príncep 92

Biografies

Josep Pons (Direcció musicai)

És el director musical del Liceu. Nascut a Puig-reig, es va formar a l'Escolania de Montserrat. Ha estat director titular i artístic de l'Orquesta y Coro Nacionales de España del 2003 al 2012 (actualment n'és director honorari) i de l'Orquesta Ciu¬ dad de Granada del 1994 a 2004. Fou fundador i director artístic de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure (1985-1997) i de la JONC (1993-2001). El 1999 va rebre el Premio Nacional de Música. Col·labora habitualment amb les orquestres de París, Nacional de Dinamarca, Suisse Romande, Staatskapelle de Dresden, Gewandhaus de Leipzig, BBC de Londres, Nacional de França, Deutsche Kam- merphilharmonie i filharmòniques de Radio France, Tòquio, Rotterdam i Esto¬ colm. Ha gravat més d'una vintena de títols per a Harmonia Mundi France i una desena per a DG. Va debutar al Liceu el 1993, on hi ha dirigit molts títols, els més recents: Das Rheingold (2012-13) i La ciutat de Kitej aquesta temporada.

Robert Carsen (Concepció I direcció d'escena)

Nascut al Canadà. Ha dirigit Falstaff (La Scala i Covent Garden); Don Gio¬ Jjml all 9 de juliol de 2014! vanni, Les contes d'Hoffmann i Lucia di Lammermoor (La Scala); Rinaldo i Uincoronazione di Poppea (Glyndebourne); A ¡\/lidsummer Night's Dream (ENO i La Scala); Dialogues des Carmélites (La Scala, Madrid, Holanda i Viena); Ca- priccio, Les Boréades, Rusalka, Ahina, Les contes d'Hoffmann, Lohengrin, Nabucco, I Capuleti e i tvlontecchi i Manon Lescaut (París); Der Rosenkavalier telBE (Salzburg); levgueni Onieguin i Mefistofele (Nova York); Iphigénie en Tauride (San Francisco, Covent Garden i Madrid); Kátia Kabánova (La Scala i Madrid); Lucia di Lammermoor (Zuric i Munic); Mitridate (Brussel·les i Viena); Orfeo et l^de George Gershwin Euridice (Chicago); La dama de piques (Zuric); L'amour des tres oranges (Berlín) i JJR- Citoyen de Geneve i Richard III (Ginebra). Una Debutà al Liceu amb Le nozze di Figaro (1999-2000). Hi ha tornat amb A òpera jazz Midsummer's Night Dream (2004-05), Tannhauser (2007-08) i Das Rheingold Porgy & Bess, coneguda tan com (2012-13). per àries cèlebres Summertime, arriba al Liceu 32 anys després de la seva darrera representació i de la mà de la Cape Town Opera Company, que en la seva primera gira pel Regne Unit ha aixecat «onades d'admiració». La màgia d'un musical amb tocs de jazz i gospel. 94 Biografies Biografies 95

Patrick Kinmonth (Concepció, escenografía I vestuari) Klaus Florian Vogt (Siegmund)

Estudià filologia i literatura anglesa a Oxford. És escenògraf, figurinista, director, Nascut a Alemanya. Començà la seva carrera formant part de la Dresden Sem- pintor, escriptor, decorador i comissari d'exposicions. Ha dissenyat i comissariat peroper treballant amb Giuseppe Sinopoli i Sir Colin Davis, entre d'altres. Ha «Valentino: Master of Couture» (Londres, 2012). En òpera ha treballat en més de cantat a Brussel·les, Amsterdam, Tòquio, Nova York, Munic, Berlín, Bayreuth, vint produccions als escenaris de més prestigi (La Scala de Milà, La Fenice de Madrid, París, etc. El seu repertori inclou Parsifal, Die Meistersinger von Nürn- Venècia, Viena, Londres i Zuric, entre d'altres). Ha col·laborat amb Carsen en Der berg, Lohengrin, Der fliegende Hollander, Die Walküre, Die tote Stadt, Rusalka, Ring, La Traviata, Semele, Die Zauberflote, La petita guineu astuta, Kàtia Kabà- Kàtia Kabànova, Tosca i Oberon. Recentment ha interpretat Tosca (Dresden i nova i Jenúfa. Debutà com a director d'escena el 2008 amb Madama Butterfly a Staatsoper de Berlin), La clemenza di Tito (Cpéra de Paris), Der fliegende Ho¬ Colònia i hi ha tornat amb Die Gezeichneten de Franz Schreker (abril de 2013). llander (Teatro alia Scala de Milà i Staatsoper de Munic), Die Meistersinger von Ha dirigit i dissenyat Samson et Dalila (Deutsche Cper de Berlín i Ginebra) i Don Nürnberg (Tòquio i Hamburg), Lohengrin (Festival Bayreuth, Munic, Tòquio), Giovanni (Augsburg). Ha col·laborat amb Anish Kapoor en el disseny de Pelléas Die Walküre (Munic) i Die tote Stadt (Hèlsinki) et Mélisande (Brussel·les i Roma), dirigida per Pierre Audi. Debutà al Liceu amb Die tote Stadt (2005-06). Hi ha tornat amb Parsifal Debutà al Liceu amb Elektra (2007-08). Hi ha tomat amb Das Rheingoid (2012-13). (2010-11 ) i Lohengrin al Festival Bayreuth al Liceu i Rusalka (2012-13).

Darko Petrovich (Escenògraf associat) Frank van Aken (Wotan)

Nascut a ístria, estudià escenografia a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia. Nascut a Holanda, estudià a Utrecht i al Reial Conservatori de la Haia. Inicià la Inicià la seva carrera com a escenògraf i figurinista a Colònia; figurinista al Teatro seva carrera formant part de l'Òpera de Dusseldorf. El seu repertori inclou, entre Massimo Bellini de Catània i escenògraf al Komedija Thetre de Zagreb. Poste¬ d'altres, els rols de Laca (Jenúfa¡¡, Aegisth (Elektra), Erik (Der fliegende Hollan¬ riorment assumí la direcció de la producció d'escenografies a la Deutsche Cper der), Tannhâuser, Hermann (La dama de piques), Tristan, Aleksei (El jugador), am Rhein i el Ballet am Rhein de Dusseldorf. Des del 2011 treballa com a dis- Siegmund (Die Walküre), Ctello i Guntram. Ha cantat a la Komische Cper de senyador independent (Fidelio, Medea, La Bohème, The merchant of Venice, Berlin, Staatstheater de Karlsruhe, Dresden Semperoper, Royal Cpera House Die Entführung aus dem Serait, La petita guineu astuta, Matrimoni de Boston, de Londres, Staatsoper d'Stuttgart i Viena, Teatro alla Scala de Milà, Festival de La grande magia, Der Freischütz, Oleanna i A Midsummer Night's Dream). Ha Bayreuth i amb la China Philharmonie Crchestra. Recentment ha actuat a Graz col·laborat amb Patrick Kinmonth en Die Walküre, Siegfried i Gbtterdàmmerung i Frankfurt (Otello), Budapest (Tannhâuser) i Dresden (Tannhâuser, Tristan und (La Fenice de Venècia), Die Gezeichneten i Madama Butterfly (Colònia), Samson Isolde i Guntram). El 2012 debutà al Metropolitan Cpera de Nova York com a et Dalila (Berlín I Gènova) i Don Giovanni i Rigoletto (Augsburg). Siegmund. Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Das Rhelngold (2012-13).. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2007-08 amb Tannhâuser.

Manfred Voss (ll-iuminació) Eric Halfvarson (Hunding)

Inicià la seva carrera al Bremen Theater. Del 1976 al 2003 fou director Nascut a Illinois, es va especialitzar en rols de Verdi i Wagner. Recentment d'il·luminació del Festival de Bayreuth (Centennial Ring, Tristan und Isolde 1 Der ha interpretat rols i títols com Das Rhelngold i Siegfried (Covent Garden de Ring, entre altres títols). El 2003 va rebre el Premi Cpus (Alemanya). Ha estat Londres), el cicle de Der Ring (BBC Proms), Die Walküre (Tòquio), El castell cap del Departament d'Il·luminació de l'Staatsoper d'Hamburg (1990-1995) i de Barbablava (Miami), Gran Inquisidor (Salzburg, Met de Nova York i Covent director artístic d'il·luminació de l'Òpera de Colònia (1995-2003). A Salzburg va Garden), Fafner i Hagen (Los Angeles i Bayreuth), Ludovico (San Francisco), dissenyar la il·luminació de King Arthur, Lucio Silla, Mitridate i Lulu. Recentment i Daland (Teatro Real de Madrid). A més, ha cantat a les Staatsoper de Berlín, ha participat en Der Ring (La Fenice de Venècia), Ariadne auf Naxos (Staatso- Viena i Munic, Palau de les Arts de València, Covent Garden de Londres i París. per de Munic, Deutsche Cper de Berlín i Copenhaguen), Salome (Torí, Madrid, Participà en la pel·lícula Don G/ovann/dirigida per Kaspar Bech Holten. Florència, Amsterdam, Tòquio i Gòteborg), Salome i Elektra (Brussel·les), Woz- Debutà al Liceu amb Billy Budd (2000-01). Hi ha tornat amb Tristan und zeck (Anvers), Macbeth (Viena), / masnadieri (Zuric) i La Wally (St. Gallen). Isolde (2001-02), Die Walküre (2002-03), Siegfried i Gbtterdàmmerung Debuta al Liceu amb Lohengrin (1999-2000 i 2005-06). Darrerament hi ha (2003-04), Boris Godunov (2004-05), Don Carlos (2006-07), Der fliegende tornat amb Elektra (2007-08), Salome (2008-09) i Das Rhelngold (2012-13).. Hollânder (2006-07), Parsifal (2010-11 ) i La ciutat invisible de Kitej (2013-14). 96 Biografies -Jf- Ante Jerkunica (Hunding)

Nascut a Split (Croacia), va estudiar a l'Acadèmia de Música de Lovran. Des¬ FESTIVAL CASTELL PERALADA prés de debutar a Hannover com a Sarastro, va ingressar a la Deutsche Oper Juliol-A&'ost 2014 de Berlin, de la quai és membre des del 2007. El seu repertori inclou els rols www.festivalperalada.com d'Sparafucile, Gapellio (/ Capuleti e i Montecchi), Colline {La Bohème) Basilio (Il barblere dl Slviglla), Steffano Colonna (Rlenzi), Banco (Macbeth), vell hebreu (Samson et Dallla), Fafner (Das Rhelngoldi Siegfried), Gran Inquisidor (Don Car¬ El clàssic de Vestiu! lo), Marke (Tristan und Isolde) i Daland (Der fllegende Hollander). També ha can- tat a La Monnaie de Brussel·les, Staatsoper d'Hamburg, Munic i Berlin, Opéra de París, Frankfurt, Bilbao, Lió, Amsterdam, Vlaamse Opera d'Anvers, Gant i Xangai (en gira amb l'Òpera de Colònia). Debutà a Salzburg el 2008 i hi tornà el 2009. Debutà al Liceu amb el Requiem de Dvofàk la temporada 2008-09. Hi ha tornat amb Parsifal (2010-11) i Das Rhelngold (2012-13).

Albert Dohmen (Wotan)

Nascut a Alemanya, inicià la seva carrera com a Wozzeck als festivals de Salz¬ burg de 1997 Des d'aleshores ha interpretat: Kurwenal (Maggio Musicale Florentino, Berlín, Tòquio i Viena), Rizarro (Israel i Munic), comandant de Frie- 26 DE denstag i Amfortas (Berlín, Salzburg i La Bastille de París), rol titular de Der JULIOL fllegende Hollander (París), Scarpia (Covent Garden de Londres i Brussel·les), Jochanaan (Metropolitan de Nova York, Zuric, Berlín i Amsterdam), Escamillo ANDREA CHENIER de Giordano (Viena) i Kaspar (Munic). A més, és un dels millors intèrprets del rol de Wotan ORQUESTRA I COR DEL GRAN TEATRE DEL de la Tetralogia (Bayreuth, Ginebra, Berlín, Viena i Nova York). LICEU Debutà al Liceu amb un concert (1990-91). Hi ha tornat amb Anna Bole- Marco ARMILIATO, direcció musical na (1992-93), Mathis der Maler (1993-94), D/e Walküre (2002-03), Elektra Alfonso ROMERO MORA, director d'escena (2007- 08), Die Meistersinger von Nürnberg (2008-09), Der Freischütz (2010- Nova Producció Festival Castell de Peralada 11 ) i Das Rhelngold (2012-13).

Greer Grimsley (Wotan)

Nascut a Nova Orleans. Especialista en Wagner, n'ha interpretat Der Ring des Nibelungen (Metropolitan, Seattle, Golònia i Xangai), Das Rhelngold (La Fenice, Montreal), Die Walkure (Berlín, La Fenice i Tòquio), Siegfried (La Fenice), Der fllegende Hollander (Berlin, Nancy, San Francisco, Lituània, Bolonya, Seattle, Minnesota, Nova Orleans i Carolina), Lohengrin (Nova York, Chicago, San Diego, Copenhaguen i Seattle), Tristan und Isolde (Nova York, Chicago, Praga, Mèxic, Seattle i Copenhaguen) i Parsifal (Seattle). El seu repertori inclou també, entre d'altres. Tosca, Elektra, Salome, Arabella, Peter Grimes, Billy Budd, Samson et Dallla, Fidelio, Carmen, Faust, Les contes d'Hoffmann, Don Giovanni, Macbeth, Marcelo Álvarez Aida, La fanciulla del West i El castell de Barbablava. Recentment ha interpretat Samson et Dallla (San Diego) i Billy Budd (Pittsburgh). Debutà al Liceu amb Salome (1991-92). Hi ha tornat amb Wintermàrchen Venda d'entrades a (2003-04), Der fllegende Hollander (2006-07) i Parsifal (2004-05). www.festivalperalada.com -T. 902374737 98 Biografies Biografies 99

Anja Kampe (Sieglinde) Catherine Foster (Brünnhiide)

Nascuda a Alemanya. Després de la seva interpretació com a Sieglinde amb Plᬠcido al Domingo a la Washington National Opera (2003), ha cantat, entre d'altres, Royal Northern College of Music i la London Opera Studio. Formà part del els rols de Jenûfa (Anvers), Eisa (Trieste), Odabella (Trèveris), Fidelio (Glyndebour- Deutsches National Theater de Weimar. El seu repertori inclou els rols de Mimi ne, Zuric, Los Angeles i Bayerische Staatsoper de Munic), Ariadne (Teatro Real de {La Bohème), Elettra {Idomeneo), Elizabeth {Tannhauser i Don Carlo), Leonora Madrid i Munic), Isolde (Glyndebourne i Triennal del Rhur), Elisabeth (Staatsoper {Il trovatore i Fidelio), Senta {Der fliegende Hollander), Abigaille {Nabucco), de Viena). És especialment reconeguda la seva actuació com a Senta de Der Tosca, Turandot, Elektra, Kaiserin {Die Frau ohne Schatten), Isolde {Tristan und fliegende Hollander (Munic, Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les, Gon- Isolde) i Brünnhiide {Die Walküre, Siegfried i Gôtterdâmmerung). Ha actuat certgebouw d'Amsterdam, New National Theatre de Tòquio, Deutsche Oper am a Hamburg, Budapest, Teatre Aalto d'Essen, Dresden Semperoper, Copenha¬ Rhein, Covent Garden, La Scala, VIena, Madrid) guen, Hamburg, Zuric i i Sieglinde (San Deutsche Cper de Berlin, Hèlsinki i Niça. Recentment ha participat com Francisco, a Brünnhiide a les Los Angeles, Munie, Berlin, Proms de Londres, Paris i Bayreuth). representacions de Der Ring des Nibelungen a Amsterdam Debutà al Liceu la temporada 2009-10 amb War Requiem de Britten. Hi ha i Hamburg. tornat amb Parsifal (2010-11). Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Eva Maria Westbroek (Sieglinde) Mihoko Fujimura (Fricka)

Nascuda a Haarlem Nascuda al (Holanda), estudià al Reial Conservatori de la Haia. Debutà Japó, estudià a la Universitat de Tòquio i a la Hochschule für Musik com a Mère Marie {Dialogues des Carmélites) al Festival d'Aldeburgh. Formà part de Munic. Va formar part de l'Òpera de Graz (1995-2000). El 2002 debutà al

de l'Staatsoper d'Stuttgart, on interpretà Tosca, El cas Makropoulos, La núvia , Festival de Bayreuth. Ha cantat a La Scala de Milà, Staatsoper de Munic i Viena, venuda i Doktor Faust. Ha cantat, entre d'altres, els rols de Madame Lidoine de Chàtelet de Paris, Teatro Real de Madrid, Deutsche Cper de Berlin, Maggie Musi¬ Dialogues des Carmélites (Festival de Salzburg I Opéra de Paris); Katerina Izmai- cale Florentino, Ais de Provenga, Royal Opera House Covent Garden de Londres lova de Lady Macbeth de Msensk (Nederlandse Opera, Paris i Covent Garden); i Champs Elysèes de Paris, i amb les filharmòniques de Berlin i Viena, Bayerische Elisabeth de Tannhauser, Giorgietta d'il tabarro, Didon de Les troyens, Sieglinde Rundfunk Sinfonie Crchester, amb directors com Simon Rattle, Christian Thiele¬ i Anne Nicole (Covent Garden), i Sieglinde (Bayreuth, València, San Francisco, mann i Mariss Jansons. Ha interpretat els rols de Kundry de Parsifal, Brangâne, Frankfurt, Covent Garden i Metropolitan de Nova York). Altres titols del seu reper¬ Fricka, Waltraute i Erda al Festival de Bayreuth durant nou temporades consecu¬ tori són La forza del destino, Otello, La fanciulla del West, Francesca da Rimini, tives. El seu repertori inclou els rols de Venus, Idamente, Octavian, Carmen, Eboli, Jenûfa, Kàtia Kabànova, Tristan und Isolde o Manon Lescaut. Azucena i Amneris. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debutà al Liceu la temporada 2012-13 amb Das Rheingold.

Irène Theorin (Brünnhiide) Katarina Karnéus (Fricka)

Després de debutar a Copenhaguen amb Brünnhiide, ha cantat aquest rol al Nascuda a Estocolm, estudià al Trinity College of Music i al National Opera Stu¬ dio Royal Opera House Covent Garden de Londres, Pequín, Budapest, Staatsoper de Londres. Forma part de l'Òpera de Gòteborg. Ha cantat al Metropolitan de de Berlin, Semperoper de Dresden, Teatro alla Scala de Milà, Metropolitan Ope¬ Nova York, Opéra National de Paris, Covent Garden de Londres, Staatsoper de ra House de Nova York, Washington National Opera, Bayerische Staatsoper de Berlin i de Munie, Nederlandse Opera d'Amsterdam i La Monnaie de Brussel·les, i festivals Munic, Òpera de Colònia i Tòquio. Del seu repertori destaquen també Turan- d'Edimburg i Salzburg. El seu repertori inclou els principals rols de mez- dot (Copenhaguen, Essen, Tòquio, Tel Aviv, Guangzhou, Dresden, Londres, San zosoprano de Hàndel, Mozart, Rossini, Bizet, Wagner i Strauss. Ha interpretat els rols Francisco Opera i Bayerische Staatsoper de Munic); Elisabetta de Don Carlos, de Brangàne (Glyndebourne, Gòteborg i Stuttgart), rol titular d'Ariane et Tosca, Elisabeth de Tannhauser i Santuzza de Cavalleria rusticana (Copenha¬ Barbe-bleue (Frankfurt i Paris) i de Serse (Estocolm), Elisabetta de Maria Stuar- guen), Venus de Tannhauser (Staatsoper de Viena), i Elektra (Festival de Salz¬ da (Berlin) i el compositor d'Ariadne auf Naxos (Ginebra). Recentment ha cantat burg). Recentment ha interpretat Isolde (Washington), Elektra (Opéra de Paris) i el rol de Donna Elvira de Don Giovanni (Londres). Turandot (Munic i Londres). Debutà al Liceu amb Bias de Mendelssohn (2009-10). Hi ha tornat amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2012-13 amb Tristan und Isol¬ Ariane et Barbe-bleue (2010-11 ) i Das Rheingold (2012-13). de en el Festival Bayreuth al Liceu. 100 Biografies

Sonja Mühleck (Gerhilde)

Estudià cant als conservatoris d'Stuttgart i de Mannheim amb Rudolf Pierenay i assistí a les masterclasses de Christa Ludwig, Gwyneth Jones, Sena Jurinach i Inge Borkh. Guanyà el concurs de joves veus wagnerianes de Bayreuth. Ha format part de l'Òpera de Frankfurt, on ha interpretat Vitellia {La clemenza di Tito), Mrs. Grose (Turn of the Screw), comtessa (Le nozze di Figaro), Elisabeth (Tannhauser) i Chrysothemis (Elektra). Ha cantat a Zuric, Bonn, Wiesbaden, Sta- atsoper d'Hamburg, Kiel, Copenhaguen, festivals de Bayreuth (amb Christian Thielemann) i Schwerin, Mainz, Staatsoper de Berlin i d'Stuttgart i Teatro Colón de Buenos Aires. El seu repertori inclou també els rols de Marie (Wozzeck), Freia i Gerhilde (Die Walküre), Martha (Tiefland), Agathe (Der Freischütz) i Senta (Der fliegende Hollander). Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Maribel Ortega (Ortiinde)

Nascuda a Jerez, es titulà en cant per la Guildhall School of Music and Drama (Londres) i el Conservatori Superior de Música del Liceu. Ha guanyat els con¬ cursos de cant Mirabent i Magrans, Germans Pla, Ciudad de Zamora i Jaume Aragall. Ha interpretat els rols d'Abigaille (Nabucco), Norma, Lady Macbeth, Amelia (Un ballo in maschera), Leonora (II trovatore). Donna Anna, Suor An¬ gelica, Mimi, Tosca i Turandot. Ha cantat a Espanya, Groàcia, França, Àustria, Alemanya i Amèrica del Sud. Recentment ha actuat a Oviedo (Turandot), Teatro alla Scala de Milà i Gran Teatro de Còrdova (Macbeth) i ha participat en el Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu de Xavier Benguerel al Teatre Na¬ cional de Catalunya. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2006-07 amb el recital -Altres visions de Manon».

Pilar Vázquez (Waltraute)

Nascuda a Lleó, estudià als conservatoris de Lleó i Madrid i història de la música i musicologia a la Universidad Autónoma de Madrid. Es titulà a l'Escuela Superior de Canto de Madrid sota la direcció de Ramón Regidor, José Luis Montoliu i Visions sobre La Miguel Zanetti. Ha participat en classes magistrals d'Ana Luisa Chova, Wolfram valquíría Rieger i Brigitte Fassbaender. Ha cantat els rols de Waltraute (Die Walküre) i Se¬ Col-tecció Bertran'Mariné gona Noma (Gbtterdâmmerung) al Palau de les Arts de València en la producció Del 18 de maig al 3 de juny de 2014 al balcó Foyer del Liceu de La Fura dels Baus sota la direcció de Zubin Mehta. Recentment ha interpretat els rols de l'hostalera de Boris Godunov \ Flora de La Traviata (Teatro Real de Coincidint amb les funcions de La Madrid) i de Flosshilde de Das Rheingold (Oviedo). En el terreny liederístic ha valquíria, diferents artistes fan interpretat Das Lied von der Erde de Gustav Mahler a la XVIII Schubertiada de una aproximació al drama wagnerià. Vilabertran (Girona). Una Debuta al Gran Teatre del Liceu. exposició de 16 obres que conviden a gaudir i repensar el mite. Elements pictòrics, literaris i audiovisuals procedents de la col·lecció privada de l'empresari i benefactor del Liceu Manel Bertran Mariné. 102 Biografies Biografies 103

Kismara Pessatti (Schwertleite) Anna Tobella (Grimgerde)

Nascuda a Curitiba cant en Nascuda a (Brasil), estudià aquesta ciutat i a l'Acadèmia de Martorell, estudià al Conservatori Superior del Liceu. Des del seu Música Hanns Eisler de debut amb La forza del Berlín, amb Norma Sharp i Julia Varady. Va assistir a destino (Sabadell), ha participat, entre d'altres, a les masterclasses dAlberto Zedda, Thomas Hampson i Francisco Araiza. Formà part òperes La Cenerentola (Sabadell), Tancredi (Teatro de La Maestranza de Sevilla), de II barbiere di l'Òpera de Zuric, on interpretà, entre d'altres. Die Zauberflôte, ¡evgueni Onie- Siviglia (Teatro Campoamor de Oviedo), II viaggio a Reims (Acca- guin, Boris Godunov, Elektra, Faust, Der Rosenkavalier, Rigoletto, The Rake's demia Rossiniana de Pesaro), L'Atenaide de Vivaldi i La finta giardiniera (Teatro Progress i L'incoronazione di Poppea. Ha actuat a Venècia (Elektra), Tòquio (Der Comunale de Florència), Gosi fan tutte (Bilbao i Minnesota) i La clemenza di Rosenkavalier) i Manaus (Pelléas et Mélisande i Les troyens), Londres (Der Ro¬ Tito (Istanbul). També ha cantat Petite Messe Solennelle (Théâtre Royal de la senkavalier, L'incoronazione di Poppea), Essen (Siegfried \ Das Rheingoid). Re- Monnaie de Brussel·les), Stabat Mater de Rossini (Palau de la Música Catalana) oentement ha cantat Pelléas et Mélisande i L'Orfeo i altres oratoris de (Sao Paulo), Lady Macbeth Bach, Mozart i Handel (en gira per Espanya) de Msensk Debutà al Liceu (Zuric), Die Frau onhe Schatten (Concertgebouw d'Amsterdam), Der amb Manon (2006-07). Ha participat en diferents recitals fliegende Hollander (Festival Wagner de Ginebra) i Elektra (Bari). del Foyer, així com en Salome (2008-09), L'arbore di Diana (2009-10) i Falstaff Debuta al Gran Teatre del Liceu. (2010-11).

Daniela Kôhler (Helmwige) Ana Hàsler (Rossweisse)

Nascuda en Karlsruhe, estudià als conservatoris d'Stuttgart i Karlsruhe. Assistí a Estudià al Conservatori de Barcelona, Universitat Musical de Viena i Escuela Su¬ masterclasses amb Julia Hamari, KS Brigitte Fassbaender, Lucetta Bizzi, Shery perior de Música Reina Sofia de Madrid. Ha cantat a la Bayerische Staatsoper Greenwald, Petra Lang i John Parr. Guanyà l'edició de 2010 del concurs de cant de Munic, Teatro Lírico de Càller, Teatro Comunale de Ferrara, Festival Interna¬ de Den Bosch. Formà part del Badisches Staatstheater de Karlsruhe. També cional d'Òpera de St. Margarethen (Àustria), Teatro Real i Teatro de la Zarzue¬ ha cantat a l'Staatstheater Oldenburg, Theater Klagenfurt, Junge Oper Wien i la de Madrid, Teatre Lliure, Palacio Euskalduna i Teatro Arriaga. Ha interpretat, Mariinski Concert Mall de St. Petersburg. Ha interpretat els rols de Gertrud i entre d'altres, els rols de Carmen, Dorabella (Gosi fan tutte), Rossweisse (Die Hexe (Hansel und Greteí), Gerhilde (Die Walküre), Gratin Helfenstein (Mathis Walküre), Santuzza (Cavalleria rusticana), Ruggero (Orlando Furioso), Tisbe (La der Mahler), Soeur Marthe (Cyrano de Bergerac), Marguerite (Jeanne d'Arc au Cenerentola), Tasse Chinoise (L'enfant et les sortilèges), Ernesto (Il mondo delia Bûcher), Marcellina (Le nozze di Figaro), primera dama (Die Zauberflôte), Fata luna), Trommier (Der Kaiser von Atlantis), Abigaille (Nabucco), Lady Macbeth, així Morgana (L'amour des trois oranges), Senta (Der fliegende Hollander), Fekiuixa com l'estrena absoluta de peces de compositors contemporanis. (Kàtia Kabànova), Leonore (Fidelio) i Julia (La Vestale), entre d'altres. Debutà al Liceu amb el recital «Altres Maria Stuarda- del Foyer (2003-04). Debuta al Gran Teatre del Liceu. Hi ha tomat amb L'enfant et les sortilèges i II mondo delia luna (2003-04).

Kai Rüütel (Siegrune) Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Nascuda a Estonia, estudià a l'Escola de Música Georg Ots de Tallinn, al Konin- El primer director titular de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu fou Marià Obiols. En la seva klijk Conservatorium de la Haia i a la Dutch National Opera Academy. Ha parti¬ història ha estat dirigida per batutes convidades, com ara cipat en el Programa Jette Parker per a joves artistes del Royal Opera House Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Facció, Manuel de Falla, Alek- Covent Garden de Londres. En aquest teatre ha cantat, entre d'altres. El juga¬ sandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto KIemperer, Hans Knapperts- dor, Hansel und Gretel, Manon, La Traviata (en gira pel Japó), Die Zauberflôte, busch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Cendrillon, Adriana Lecouvreur, Werther, La núvia del tsar, Falstaff, II viaggio a Manén, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, Reims i Die Walküre. Recentment ha interpretat Blanche d'El jugador (Neder- Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, Arturo landse Opera) i Sonietka en la producció de Calixto Bieito de Lady Macbeth de Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Sylvain Cambreling, Ra¬ Msensk (Vlaamse Opera d'Anvers). El seu repertori de concert inclou els Rückert fael Frühbeck de Burgos, Jesús López Cobos, Riccardo Muti, Vaclav Neumann, Lieder de Mahler, Lieder de Zemlinsky, Requiem de Mozart i Dream of Gerontius Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Peter Schneider i Silvio Varviso. Els directors d'Edward Elgar. titulars de la formació han estat Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand de Billy, Debuta al Gran Teatre del Liceu. Sebastian Weigle i Michael Boder. Actualment el director musical és Josep Pons. 104

ORQUESTRA SIMFÒNICA VIOLONCEL TROMPA ACTRIU DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Gristoforo PESTALOZZI * Arturo NOGUÉS * Adam GLUBINSKI lonut PODGOREANU * Neus FERRER Concertino Mathias WEINMANN Garles GHORDÀ Kai GLEUSTEEN Esther Glara BRAUN Enrique MARTÍNEZ ACTORS Garme GOMEGHE Jorge VILALTA Concertino associat Rafael SALA Leonardo CONSOLI Gustavo Liviu MORNA Juan Manuel STAGEY Alberto AYALA AGUDO David Laia PUIG Pamel MARCINIAK AIXALÀ Oumar VIOLÍ I Héctor ESCUDERO BADIAN I Pere Eva PYREK * CONTRABAIX BOHIGAS Oksana SOLOViEVA Frano KAKARIGI ' TROMPETA Martín BONILLA Ghristo KASMETSKI Francesc LOZANO * Francesc GOLOMINA * Fernando BOVILLE Aleksander KRAPOVSKI Lluís RUSIÑOL J. Antón GASADO Melcior GASALS Birgit EULER Sebastian FOREST Saúl RUBIO Joan GASAS Oleg SHPORT José Miguel SUCH Dídac GASTIGNANI Yana TSANOVA Felipe CONTRERAS TROMBO Ricardo GASTRO Oriol ALGUERÓ David LOGOUENEUX* Dan i GO R rales' Kerstin GIDDE FLAUTA David MORALES Alfredo CRESPO Gabriel GRAELLS Albert MORA * Lluís BELLVER * Guim DALMASES Paula BANCIU Joan RENART Faustino NÚÑEZ (contrabaix) Eduard DONOOS Katarzyna SLEMP Alexandra MILETIG Óscar EDU Sandra BATISTA (Piccolo) * TROMPETA BAIXA Albert ESTENGRE VIOLÍ II Jaume GAVILAN Eabio FERRARI Annick PUIG * OBOE Ramon GIRÓ Emilie LANGEAIS * GésarALTUR* TUBA Juan G. GOMEZ Monica HARDA Enric PELLIGER J. Miguel BERNABEU * Xavier MAÑÉ Liu JING Laura DÍAZ Óscar MELLADO Mercè BROTONS Raúl PÉREZ (corn anglès) TIMBALES Roberto MIGUEL Andrea GERUTI Artur SALA * David ORTEGA Gharles GGURANT CLARINET Ivan HERRANZ Valentín PAGLIARIGGI PiotrJEGZMYK Isaac RODRIGUEZ * Germán PARREÑO Dolors PAYA Mijai MORNA PERCUSSIÓ Garlos PAZO Jordi MESTRES Alexandre POLONSKY J. Antonio GÓMEZ Màrius PERAN ROCA Gonzalo ESTEBAN Rubén MARTÍNEZ Maria (baix) Andrés REYES Sergi CLARET Miquel ROGA FAGOT ARPA Eran RODRIGO VIOLA Bernardo VERDE * Tiziana TAGLIANI Roberto ROMERO Paul CORTESE * J. Pedro PUENTES Bleuenn LEFRIEC Garles SANGHEZ María OKADA Fulgencio SANDOVAL José * Miguel SANGHÍS Solista Birgit Renata SGHMIDT Andreu SANS Glaire BOBIJ En cursiva: assistència Xavier TORRA Bettina BRANDKAMP Claudio TRINA Vincent FILLATREAU Marc VELASCO Franck TOLLINI Gerard VIDAL Marie VANIER Anna ALDOMÀ Josep BRACERO 106 Enregistraments 107

kas (G), Maria van Delden (O), Helen Olheim Wolfgang Windgassen (S), Gottlob Frick (H), Enregistraments (Wa), Thelma Votipka (Sch), Maxine Stellman Ferdinand Frantz (W), Hilde Konetzni (Si), (He), Doris Doe (Sie), Mary van Kirk (Gr), Lu¬ Martha Modi (B), Eisa Caveiti (Fr), Gerda cielle Browning (R). Orquestra del Metropo¬ Scheyrer (G), Magda Gabory (O), Dagmar litan Opera House de Nova York. Dir.: Erich Schmedes (Wa), Hilde Rossel-Majdan (Sch), Leinsdorf. The 40's FTO, 1941 (CD) Judith Hellwig (He), Olga Bennings (Sie), Eisa Caveiti (Gr), Ira Malaniuk (R). Orchestra Lauritz Melchior (S), Alexander Kipnis (H), Her¬ Sinfónica delia RAI di Roma. Dir.: Wilhelm bert Jannsen (W), Rose Bumpton (Si), Helen Furtwangler. EMI, 1953 Traubel (B), Kerstin Thorborg (Fr), Thelma Vo¬ tipka (G), Irene Jessner (O), Jeanne Palmer Ludwig Suthaus (S), Gottlob Frick (H), Ferdi¬ (Wa), Margaret Harshaw (Sch), Beal Hober nand Frantz (W), Leonie Rysanek (Si), Mar¬ (He), Herta GIaz (Sie), Martha Upton (Gr), Lu¬ tha Modi (B), Margarete KIose (Fr), Gerda cielle Browning (R). Orquestra del Metropoli¬ Schreyer (G), Judith Hellwig (O), Dagmar tan Opera House de Nova York. Dir.: Georg Schmedes (Wa), Ruth Siewert (Sch), Erika Szell. MET, 1944 (CD) Koth (He), Hertha Topper (Sie), Johanna Blat¬ S'inclou una selecció de les versions íntegres (He), Magda Strack (Sie), Elisabeth Walde- ter (Gr), Dagmar Hermann (R). Wiener Phil- Günther de Die Wa/küre. Els personatges principals nau (Gr), Martha Kuhn-Liebel (R). Reichssen- Treptow (S), Ludwig Weber (H), Ferdi¬ harmoniker. Dir.: Wilhelm Furtwangler. EMI, nand Frantz són esmentats en l'ordre següent: Siegmund der Stuttgart. Dir.: Carl Leonhardt. Preiser, (W), Hilde Konetzni (Si), Kirsten 1954 (CD) (8), Hunding (H), Wotan (W), Sieglinde (Si), 1938 (CD) Flagstad (B), Elisabeth Hongen (Fr), Wal- Brünnhilde (B), Fricka (Fr), Gerhilde (G), burga Wegener (G), Karen Marie Crkall (O), Max Lorenz (S), Josef Greindl (H), Hans Hot¬ Ortiinde (O), Waltraute (Wa), Schwertleite Lauritz Melchior (S), Emanuel List (H), Friedrich Dagmar Schmedes (Wa), Polly Batic (Sch), ter (W), Martha Modi (Si), Astrid Varnay (B), Nona (Sch), Helmwige (He), Siegrune (Sie), Grim- Schorr (W), Lotte Lehmann (Si), Majorie Steingruber (He), Margherita Kenney Georgine von Milinkovic (Fr), Herta Wilfert gerde (Gr) i Rossweisse (R). A continuació Lawrence (B), Kerstin Thorborg (Fr), Thelma (Sie), Sieglinde Wagner (Gr), Margret Weth- (G), Birgit Nilsson (O), Elisabeth Schartel Falke (R). l'orquestra, el director musical, el director Votipka (G), Irene Jessner (O), Maxine Stell- Orquestra del Teatro alla Scala. (Wa), Maria von llosvay (Sch), Hilde Schep- Dir.: Wilhelm d'escena, si s'escau, el segell discogràfic i man (Wa), Doris Doe (Sch), Dorothea Manski Furtwangler. Hunt, 1950 (CD) pan (He), Gisela Litz (Sie), Georgine von Mi¬ l'any d'enregistrament. (He), Helen Olheim (Sie), Winifred Heidt (Gr), linkovic (Gr), Hetty Plümacher (R). Orquestra Günther Lucielle Browning (R). Orquestra del Metro¬ Treptow (S), Josef Greindl (H), Hans del Festival de Bayreuth. Dir.: Joseph Keil¬ Hotter (W), Versions en disc politan Opera House de Nova York. Dir.: Erich Inge Borkh (Si), Astrid Varnay (B), berth. Melodram, 1954 (CD) Leinsdorf. Walhall, 1940 (CD) Ira Malaniuk (Fr), Irmgard Meinig (G), Paula Brivkalne Lauritz Melchior (S), Ludwig Hofman (H), Frie¬ (O), Hanna Ludwig (Wa), Ruth Wolfgang Windgassen (S), Josef Greindl (H), Stewert drich Schorr (W), Kirsten Flagstad (Si), Majo- Lauritz Melchior (S), Emanuel List (H), Julius (Sch), Liselotte Thomamüller (He), Hans Hotter (W), Gré Brouwenstijn (Si), As¬ rie Lawrence (B), Kerstin Thorborg (Fr), Thel- Huehn (W), Majorie Lawrence (Si), Kirsten HerthaTopper (Sie), Milada Bugarinovic (Gr), trid Varnay (B), Georgine von Milinkovic (Fr), Trude Roesler (R). Lenchner ma Votipka (G), Irene Jessner (O), Doris Doe Flagstad (B), Karin Branzell (Fr), Thelma Vo¬ Orquestra del Festival de Paula (G), Gerda Lammers (O), (Wa), Anna Kaskas (Sch), Dorothea Manski tipka (G), Maxine Stellman (O), Doris Doe Bayreuth. Dir.: Joseph Keilberth. Arlecchino, Elisabeth Schartel (Wa), Maria von llosvay 1952 (CD) (He), Helen OIheim (Sie), Ira Retina (Gr), Lu- (Wa), Anna Kaskas (Sch), Dorothea Manski (Sch), Hilde Scheppan (He), Charlotte Luise cielle Browning (R). Orquestra del Metropo¬ (He), Helen Olheim (Sie), Ira Retina (Gr), Lu¬ Kamps (Sie), Georgine von Milinkovic (Gr), Ramon litan Opera House de Nova York. Dir.: Artur cielle Browning (R). Orquestra del Metropo¬ Vinay (S), Josef Greindl (H), Hans Hotter Jean Madeira (R). Orquestra del Festival de (W), Bodanzky. Walhall, 1937 (CD) litan Opera House de Nova York. Dir.: Erich Regina Resnik (Si), Astrid Varnay (B), Ira Bayreuth. Dir.: Hans Knappertsbusch. Gol¬ Leinsdorf. Walhall, 1940 / Arkadia, 2000 Malaniuk (Fr), Brünnhilde Friedland (G), Bruni den Melodram, 1956 (CD) Falcon (O), Lise Sorrell (Wa), Maria van llos- Fritz Krauss (S), Josef von Manowarda (H), Ru¬ (CD) dolf August Bockelman (W), Maria Reining vay (Sch), Liselotle Thomamüller (He), Gisela Ramon Vinay (S), Josef Greindl (H), Hans Hot¬ LItz (Si), Erna Schiüter (B), Helene Jung (Fr), Irma Lauritz Melchior (S), Alexander Kipnis (H), Frie¬ (Sie), Sibylla Plate (Gr), Erika Schubert ter (W), Birgit Nilsson (Si), Astrid Varnay (B), (R). Roster (G), Paula Kapper (O), Garin Garlsson drich Schorr (W), Astrid Varnay (Si), Helen Orquestra del Festival de Bayreuth. Dir.: Georgine von Milinkovic (Fr), Paula Lenchner Clemens Kraus. (Wa), Paula Baumann (Sch), Trude Eipperle Traubel (B), Kerstin Thorborg (Fr), Anna Kas- FO, 1953 (G), Gerda Lammers (O), Elisabeth Schartel 108 Enregistraments Enregistraments 109

Jon Vickers (Wa), Maria von llosvay (Sch), Hilde Schep- (S), David Ward (H), George Lon¬ Ingrid Gòritz (R). Grosses Symphonieorches- Reiner Goldberg (S), Matti Salminen (H), James don pan (He), Helena Bader (Sie), Georgine von (W), Gré Brouwenstijn (Si), Birgit Nils- ter. Dir.: Hans Swarowsky. Weltbild Classics, Morris (W), Cheryl Studer (Si), Eva Marton Milinkovic (Gr), Hetty Plümactier (R). Or¬ son (B), Rita Gorr (Fr), Marie Collier (G), Julia 1968 (CD) (B), Waltraud Meier (Fr), Anita Soidh (G), questra del Festival de Bayreutti. Dir.: Hans Malyon (C), Margreta Elkins (Wa), Joan Ed¬ Silvia Herman (C), Ute Walther (Wa), Ursu¬ wards Knappertsbuscti. Melodram, 1957 (Sch), Judith Pierce (He), Noreen Ber¬ Jon Vickers (S), Martti Talvela (H), Theo Adam la Kunz (Sch), Ruth Falcon (He), Margaretha ry (Sie), Maureen Guy (Gr), Josephine Veasey (W), Régine Crespin (Si), Birgit Nilsson (B), Hintermeier (Sie), Carolyn Watkinson (Gr), Jon Vickers (S), Arnold van Mill (H), Otto Edel- (R). London Symphony Orchestra. Dir.: Erich Josephine Veasey (Fr), Judith de Paul (G), Margarita Lilowa (R). Bayerischer Rundfunk mann (W), Marianne Schech (Si), Kirsten Leinsdorf. Decca, 1961 (CD) Carlotta Crdassy (C), Gwendolyn Killebrew München. Dir.: Bernard Haitink. EMI, 1988 Flagstad (B) Oda Balsborg (G), Nona Stein- (Wa), Louise Pearl (Sch), Phyllis Brill (He), (CD) gruber (O), Grace Hoffman (Wa), Margare- James King (S), Gottlob Frick (H), Hans Hotter Marcia Baldwin (Sie), Joan Grillo (Gr), Shirley the Bence (Sch), Claire Watson (He), Annie (W), Régine Crespin (Si), Birgit Nilsson (B), Love (R). Orquestra del Metropolitan Opera Robert Schunk (S), Kurt Moll (H), Robert Hale Deloire (Sie), Frieda Roesler (Gr), Hetty Plü- Christa Ludwig (Fr), Vera Sohlosser (G), Hel- House de Nova York. Dir.: Herbert von Kara¬ (W), Julia Varady (Si), Hildegard Behrens (B), macher (R). Wiener Philharmoniker. Dir.: Sir ga Dernesch (C), Brigitte Fassbánder (Wa), jan. Nuova Era, 1969 (CD) Marjana Lipovsek (Fr), Andrea Trauboth (G), Georg Solti. Decca, 1957 (CD) Helen Watts (Sch), Berit Lindholm (He), Vera Marianne Seibel (C), Cornelia Wulkopf (Wa), Little (Sie), Marilyn Tyler (Gr), Claudia Hell¬ Alberto Remedios (S), Clifford Grant (H), Nor¬ Anne Pellekoorne (Sch), Naney Gustafson Jon Vickers (S), Josef Greindl (H), Hans Hotter mann (R). Wiener Philharmoniker. Dir.: Georg man Stanley Bailey (W), Margaret Curphey (He), Christel Borchers (Sie), Birgit Calm (W), Leonie Rysanek (Si), Astrid Varnay (B), Solti. Decca, 1965 (CD) (Si), Rita Hunter (B), Ann Howard (Fr), Katie (Gr), Gudrun Wewezow (R). Orquestra de la Rita Gorr (Fr), Marlies Siemeling (G), Hilde Clarke (G), Anne Conoley (C), Elizabeth Con- Bayerische Staatsoper de Munic. Dir.: Wolf¬ Jon Vickers Scheppan (O), Elisabeth Schartel (Wa), Maria (S), Martti Talvela (H), Thomas nell (Wa), Helen Attfield (Sch), Anne Evans gang Sawallisch. EMI, 1989 (CD) von llosvay (Sch), Lotte Rysanek (He), Grace Stewart (W), Gundula Janowitz (Si), Régine (He), Sarah Walker (Sie), Shelagh Squires Hoftman (Sie), Rita Gorr (Gr), Ursula Boese Crespin (B), Josephine Veasey (Fr), Liselotte (Gr), Anne Collins (R). English National Ope¬ William Pell (S), Kurt Rydl (H), Hans Sotin (W), (R). Orquestra del Festival de Bayreuth. Dir.: Rebmann (G), Carlotta Crdassy (C), Ingrid ra Orchestra. Dir.: Reginald Goodall. EMI, Elizabeth Connell (Si), Janis Martin (B), Han- Hans Knappertsbusch. Hunt, 1958 (CD) Steger (Wa), Lilo Brockhaus (Sch), Daniza 1975 (CD) na Schwarz (Fr), Julia Conwell (G), Barbara Mastilovic (He), Barbro Ericson (Sie), Cvetka Carter (C), Kazuko Nagai (Wa), Anne Pelle¬ Wolfgang Windgassen (S), Gottlob Frick (H), Ahlin (Gr), Helga Jenckel (R). Berliner Phil¬ Siegfried Jerusalem (S), Kurt Moll (H), Theo koorne (Soh), Angela Maria Blasi (He), Birgit Jerome Hines (W), Aase Nordmo-Loevberg harmoniker. Dir.: Herbert van Karajan. DGG, Adam (W), Jessye Norman (Si), Jeannine Calm (Sie), Diane Elias (Gr), Hitomi Katagiri (Si), Astrid Varnay (B), Herta Topper (Fr), 1967 (CD) Altmeyer (B), Yvonne Minton (Fr), Eva-Maria (R). Orchestra dell'Accademia Nazionale di Gertraud Hopf (G), Frances Martin (O), Clau¬ Bundschun (G), Cheryl Studer (C), Crtrun Santa Cecilia. Dir.: Giuseppe Sinopoli. Exclu¬ dia Hellmann (Wa), Rut Siebert (Sch), Ingrid James King (S), Gerd Nienstedt (H), Theo Adam Wenkel (Wa), Anne Gjevang (Sch), Ruth Fal¬ sive EXT, 1989 (CD) Bjoner (He), Grace Hoffmann (Sie), Margrit (W), Leonie Rysanek (Si), Birgit Nilsson (B), con (He), Christel Borchers (Sie), Kathleen Kobeck-Peters (Gr), Dorothea von Stein (R). Annelies Burmeister (Fr), Daniza Mastilovic Kuhlmann (Gr), Uta Priew (R). Staatskapelle Edward Cook (S), Frore CIsen (H), John Weg- Orquestra del Festival de Bayreuth. Dir.: Ru¬ (G), Helga Dernesch (C), Gertraud Hopf de Dresden. Dir.: Marek Janowski. Eurodiso, ner (W), Gabriele Maria Ronge (Si), Carla dolf Kempe. Audiophile Classics, 1960 (CD) (Wa), Sieglinde Wagner (Sch), Liane Synek 1981 (CD) Pohl (B), Zlatomira Nikolova (Fr), Claudia (He), Annelies Burmeister (Sie), Elisabeth Egler (G), Ruth Floeren (C), Zlatomira Niko¬ Fritz Uhl (S), Gottlob Frick (H), Jerome Hines Schartel (Gr), Sona Cervena (R). Orquestra Gary Lakes (S), Kurt Moll (H), James Morris (W), lova (Wa), Comerla Wulkopf (Sch), Margaret (W), Régine Crespin (Si), Astrid Varnay (B), del Festival de Bayreuth. Dir.: Karl Bohm. Phi¬ Jessye Norman (Si), Hildegard Behrens (B), Chalker (He), Clara C'Brien (Sie), Katarzyna Regina Resnik (Fr), Gertraud Hopf (G), Wil- lips, 1967 (CD) Christa Ludwig (Fr), Marita Napier (G), Ma¬ Kempa (Gr), Wilja Ernst-Mosuratis (R). Ba- ma Schmidt (O), Elisabeth Schartel (Wa), rilyn Mims (C), Reinhild Runkel (Wa), Ruthild dische Staatskapelle. Dir.: Gunter Neuhold. Lilo Brockhaus (Sch), Fernand Bernadi (He), Gerald McKee (S), Otto van Rohr (H), Rolf Po- Engert (Sch), Linda Kelm (He), Diane Kesling Brilliant Classics, 1995 (CD) Grace Hoffman (Sie), Elisabeth Steiner (Gr), Ike (W), Ditha Sommer (S), Nadezda Kniplova (Sie), Meredith Parsons (Gr), Anne Wilkens Ruth Hesse (R). Orquestra del Festival de (B), Ruth Hesse (Fr), Heidemaha Ferch (G), (R). Orquestra del Metropolitan Opera House Peter Seiffert (S), Kurt Rydl (H), John Tomlinson Bayreuth. Dir.: Rudolf Kempe. Myto, 1961 Liselotte Becker-Egner (C), Angelika Ber¬ de Nova York. Dir.: James Levine. DG, 1987 (W), Waltraud Meier (Si), Gabriele Schnaut (CD) ger (Wa), Margit Kobeck (Sch), Bella Jasper (CD) (B), Mihoko Fujimura (Fr), Irmgard Vilsmaier (He), Hilde Roser (Sie), Erica Schubert (Gr), (G), Jennifer Trost (C), Ann-Katrin Naidu 110 Enregistraments Enregistraments 111

(Wa), Anne Pellekoorne (Sch), Sally du Randt questra del Festival de Bayreuth. Dir. musical: (Sie), Manuela Bress (Gr), Daniela Denschlag Stig Andersen (S), Daniel Sumegi (H), Jukka Pierre Boulez. Ché- (He), Heike Grotzlnger (Sie), Marita Knobel Dir. d'escena: Patrice (R). Orquestra de la Comunitat Valenciana. Rasilainen (W), Marion Ammann (Si), Linda (Gr), Ingrid Bartz (R). Orquestra de la Baye- reau. Philips, 1976 (DVD) Dir. musical: Zubin Mehta. Dir. d'escena: La Watson (B), Simone Schroder (Fr), Sonja rische Staatsoper de Munic. Dir. Zubin Meh- Fura dels Baus. C Major 2008 (DVD) Mühieck-Witte (G), Silja Schindler (O), Su- ta. John Faraó, 2002 (CD) Keyes (S), Kurt Rydl (H), John Brdcheler sanne Geb (Wa), Bernadett Fodor (Sch), (W), Nadine Secunde (Si), Jeannine Aitmeyer Erin Oaves (S), Hidekazu Tsumaya (H), Renatus Sabine Hogrefe (He), Adriana Mastránge- Endrik Wottrich (S), Kwangchul Youn (H), Al¬ (B), Reinhild Runkel (F), Irmgard Vilsmaier Mészár (W), Kirsten Blanck (Si), Catherine lo (Sie), Uta Christina Georg (Gr), Manuela bert Dohmen (W), Eva Maria Westbroek (G), Annegeer Stumphius (C), Hanna Schaer Foster (B), Christine Hansmann (Fr), Susann Bress (R). Orquesta del Teatro Colón. Dir. (Si), Linda Watson (B), Miciíeiie Breedt (Fr), (Wa), Hebe Dijkstra (Sch) Kirsi Tiihonen (He), Günther-Dissmeier (G), Joana Caspar (O), musical: Roberto Paternostro. Dir. d'escena: Sonja Mühieck (G), Anna Gabier (O), Simone Margit Neubauer (Sie), Regina Mauel (Gr), Marie-Helen Joël (Wa), Nadine Weissmann Katharina Wagner. O Major, 2013 (DVD) Schroder (Sch), Edith Nailer (He), Wiike te Elzbieta Ardam (R). Netherlands Philharmo¬ (Sch), Silona Michel (He), Carola Guber Brummeistroete (Sie), Annette KUttenbaum nic Orchestra, Dir. musical: Hartmut Haen- (Sie), Kerstin Quandt (Gr), Christiane Bas- Jonas Kaufmann (S), Hans-Peter Konig (H), (Gr), Manuela Bress (R). Bayreuther Fests- chen. Dir. d'escena: Pierre Audi. Opus Arte, sek (R). Staatskapelle Weimar. Dir. musical: Bryn Terfel (W), Eva-Maria Westbroek (Si), pieie Orchestra. Dir. musical: Christian Thie¬ 1999 (DVD) Carl St. Clair. Dir. d'escena: Michael Schulz. Deborah Voigt (B), Stephanie BIythe (Fr), Ke¬ lemann. Opus Arte, 2008 (CD) Arthaus, 2008 (DVD) lly Cae Hogan (G), Wendy Bryn Harmer (O), Richard Berkeley-Steele (S), Erik Halfvarson Marjorie Elinor Dix (Wa), Mary Phillips (Sch), Frank van Aken (S), Ain Anger (H), Terje Stens- (H), Falk Struckmann (W), Linda Watson Simon O'Neill (S), John Tomlinson (H), Vita- Molly Fillmore (He), Eve Gigllotti (Sie), Mary void (W), Eva Maria Westbroek (Si), Susan (Si), Deborah Polaski (B), Lloba Braun (Fr), 11 Kowaljow (W), Waltraud Meier (Si), Nina Ann McCormick (Gr), Lindsay Ammann (R). Bullock (B), Martina Dike (Fr), Anja Fide¬ Sabine Brohm (G), Annegeer Stumphius (O), Stemme (B), Ekaterina Gubanova (Fr). Or¬ Metropolitan Opera Orchestra. Dir. musical: lia Ulrich (G), Mona Somm (O), Eve-Maud Marisa Altmann-Althausen (Wa), Andrea Bo- questra del Teatro alla Scala. Dir. musical: Da¬ James Levine. Dir. d'escena: Robert Lepage. Hubeaux (Wa), Bernadett Fodor (Sch), Chris- nig (Sch), Heike Gierhardt (He), Mireia Pintó niel Barenboim. Dir. d'escena: Guy Cassiers. Deutsche Grammophon, 2013 (DVD) tiane Kohl (He), Lisa Wedekind (Sie), Tanja (Sie), Corinne Romijn (Gr), Francisca Beau¬ Arthaus, 2010 (DVD) Ariane Baumgartner (Gr), Monika Bohinec mont (R). Orquestra Simfònica del GranTea- (R). Frankfurt Opera and Museum Orches¬ tre del Liceu. Dir. musical: Bertrand de Billy. Johan Botha (S), Kwangchul Youn (H), Albert tra. Dir. musical: Sebastian Weigie. Oehms, Dir. d'escena: Harry Kupfer. Opus Arte, 2005 Dohmen (W), Edith Haller (Si), Linda Watson 2012 (CD) (DVD) (B), Mihoko Fujimura (Fr), Sonja Mühieck (G), Anna Gabier (O), Martina Dike (Wa), Simo¬ Gambill Jonas Kaufmann (S), Mikhail Petrenko (H) , Robert (S), Mikhail Petrenko (H), Wi- ne Schroder (Sch), Miriam Gordon-Stewart René Pape (W), Anja Kampe (Si), Nina Stem- llard White (W), Eva Maria Westbroek (Si), (He), Wilke te Brummeistroete (Sie), Annet¬ me (B), Ekaterina Gubanova (Fr), Orquestra Eva Johansson (B), Lilli Paasikivi (Fr), Joanna te Küttenbaum (Gr), Alexandra Petersamer del Teatre Mariinski. Dir. musical: Vaieri Ger- Porackova (G), Elaine McKrill (O), Julianne (R). Bayreuther Festspiele Orchestra. Dir. giev. Mariinsky, 2013 (CD) Young (Wa), Andrea Baker (Sch), Erika Sun- musical: Christian Thielemann. Dir. d'escena: negârdh (He, Heike Grotzinger (Sie), Eva Tankred Dorst. Opus Arte, 2010 (DVD) Vogel (Gr), Annette Bod (R). Berlin Philhar¬ monic Orchestra. Dir. musical: Simon Rattle. Frank van Aken (S), Ain Anger (H), Terje Stens- Versions en video Dir. d'escena: Stéphane Braunschweig. Bel vold (W), Eva Maria Westbroek (Si), Susan Air, 2006 (DVD) Bullock (B), Martina Dike (Fr), Anja Fide¬ Peter Hofmann (S), Matti Saiminen (H), Donald lia Ulrich (G), Mona Somm (O), Eve-Maud Mointyre (W), Jeannine Aitmeyer (Si), Gwy- Peter Seiffert (S), Matti Saiminen (H), Juha Uu- Hubeaux (Wa), Bernadett Fodor (Sch), Chris¬ neth Jones (B), Hanna Schwarz (Fr), Carmen sitalo (W), Petra Maria Schnitzer (Si), Jennifer tiane Kohl (He), Usa Wedekind (Sie), Tanja Reppel (G), Karen Middieton (O), Gabriela Wilson (B), Anna Larsson (Fr), Bernadette Ariane Baumgartner (Gr), Monika Bohinec Schnaut (Wa), Gwendolyn Kiiiebrew (Sch), Flaitz (G), Elena Pankratova (O), Pilar Váz¬ (R). Frankfurt Opera and Museum Orchestra. Katie Clarke (He), Marga Schimi (Sie), Use quez (Wa), Maria Luisa Corbacho (Sch), Eu¬ Dir. musical: Sebastian Weigie. Dir. d'escena: Gramatzki (Gr), Elisabeth Giauser (R). Or¬ genia Bethencourt (He), Marina Prudenskaia Vera Nerimova. Oehms, 2012 (DVD) 112 Cronologia liceista 113

Temporada de primavera 1910 Temporada 1921-22 Guido Vaccari (S), Luigi Mugnoz (H), Angelo Curt Taucher (S), Josef von Manowarda (H), Cronologia liceísta Masini Pieralli (W), Elena Ruszkowska / Ade- Friedrich Plaschke (W), Sophie Wolf (Si), Lilly lie d'Albert (Si), Maria Guidice (B), Virginia Hafgren (B), Bertha Grimm-Mittelmann (F). Guerrini (F). Dir. musical: Franz Beidier. (4) Dir. musical: Ctto Klemperer. (3)

Temporada de primavera 1911 Temporada de primavera 1923 Franco Mannucci (S), Richard Luigi Mugnoz (H), An¬ Schubert / Ctto Wolf (S), Josef von gelo Masini Pieralli (W), Elena Ruszkowska Manowarda (H), Joseph Groenen / Willhelm (Si), Margot Kaftal (B), Maria Verger (F). Dir. Buers (W), Carlota Dahmen (Si), Lilly Haf¬ musical: Willibald Kaehier / Joan Lamote de gren (B), Maria CIszewska (F). Dir. musical: Grignon. (4) Ctto Lohse. (4)

Temporada 1911-12 Temporada 1923-24 Joan Raventós (S), Conrad Giralt (H), Luigi Richard Schubert (S), Josef von Manowarda S'inclou una llista de les representacions de Die Temporada 1900-01 Nicoletti-Kormann (W), Lina Pasini-Vitale (Si), (H), Joseph Groenen (W), Emmy Land (Si), Walküre en la història del Gran del Teatre del Raffaele Grani (S), Giulio Rossi (H), Agostino Teresina Burchi (B), Fiora Perini (F). Dir. musi¬ Lilly Hafgren (B), Luise Wilier (F). Dir. musi¬ Liceu. Els personatges principals són esmen¬ Gnaccarini (W), Leonilda Gabbi (Si), Luisa cal: Edoardo Mascheroni. (6) cal: Felix Weingartner. Dir. d'escena: Franz tats en l'ordre següent: Siegmund (S), Hun- d'Ehrenstein / Elvira Lorini (B), Wanda Bori- Ludwig-Horth. (4) ding (H), Wotan (W), Sieglinde (Si), Brünn- sova (F). Dir. musical: Edoardo Mascheroni. Temporada 1912-13 hilde (B), Fricka (F). A continuació el director (13) Charles Rousselière (S), Conrad Giralt (H), Lui¬ Temporada 1924-25 musical, el director d'escena, si s'escau, i el gi Rossato (W), Esmeralda Pucci (Si), Margot Lluís Canalda (S), Hermann Marowski (H), Emil nombre de representacions entre parèntesis. Temporada 1902-03 Kaftal (B), Tina Alasia (F). Dir. musical: Giulio Schipper/Angelo Masini Pieralli (W), Carlota Guido Vaccari (S), Luigi Rossato (H), Giuseppe Falconi. (2) Dahmen (Si), Lilly Hafgren (B), Eugenia Be- Nombre total de representacions: 186 La Puma (W), Maria. d'Arneiro (Si), Maria Giu- salla (F) . Dir. musical: Felix Weingartner. Dir. dice (B), Giuseppina Giaconia (F). Dir. musi¬ Temporada 1913-14 d'escena: Ernest Lert. (4) Estrena absoluta al Kónigliches Nationaltheater cal: Edoardo Mascheroni. (7) Catullo Maestri (S), Conrad Giralt (H), Vincen- de Munic, el 26 de juny de 1870. zo Bettoni (W), Paoiina Albertini (Si), Margot Temporada 1926-27 Temporada 1906-07 Kaftal (B), Adele Ponzano (F). Dir. musical: Richard Schubert (S), Emanuel List (H), Joseph Franz Beidier. Estrena al Gran Teatre del Liceu, el 25 de gener Orazio Cosentino (S), José Candela (H), Fran¬ (3) Groenen (W), Maria Hussa (Si), Lilly Hafgren de 1899. cesco Fabbri (W), Elisa Laveroni (Si), Elvira (B), Rosette Anday (F). Dir. musical: Max von Magliulo (B), Maria Verger (F). Dir. musical: Temporada 1916-17 Schillings. Dir. d'escena: Leopold Sachse. (3) Temporada 1898-99 Nino Bellucci. (3) Lluís Canalda (S), Conrad Giralt (H), Angelo Emmanuel Lafarge (S), Giovanni Scarneo (H), Masini Pieralli (W), Cfelia Nieto (Si), Ber- Temporada 1927-28 Agostino Gnaccarini (W), Emilia Corsi (Si), Temporada 1907-08 the Jullien-Venturini (B), Maria Camozzi (F). Walter Widdop / Curt Taucher (S), Konstantin Ada Adini (B), Giannina Lucacewska (F). Dir. Guido Vaccari (S), Conrad Giralt (H), Giuseppe Dir. musical: Joan Lamote de Grignon. Dir. Kaidanov / Hermann Marowski (H), Geor¬ d'escena: Luis Paris. musical: Joseph Mertens. (11) Kaschmann (W), Lina Pasini-Vitale (Si), Mar¬ (4) ges Lanskoy / Joseph Groenen (W), lelena got Kaftal (B), Maria Verger (F). Dir. musical: Smirnova / Maria Hussa (Si), Hélène Ivony / Temporada de primavera de 1899 Willibald Kaehier. (5) Temporada 1919-20 Beatrice Sutter-Kottlar (B), Giuseppina Zinet- Guido Vaccari (S), Leopoldo Cromberg (H), Agos¬ Charles Rousselière (S), Conrad Giralt (H), Mar¬ ti / Lydia Kindermann (F). Dir. musical: Josep tino Gnaccarini (W), Emilia Merolla (Si), Giovan- Temporada de primavera 1908 cel Journet (W), Maria del Camino Béjar (Si), Sabater / Max von Schillings. Dir. d'escena: na Francescatti-Paganini (B), Olimpia Quercia Guido Vaccari (S), Sebastiano Cirotto (H), Giu¬ Alice Baron (B), Aga Lahowska (F). Dir. musi¬ Ctto Erhardt. (3) cal: Antoni Ribera. (F). Dir. musical: Leopoldo Mugnone. (10) seppe Kaschmann (W), Lina Pasini-Vitale (3) (Si), Maria Grisi (B), Maria Pozzi (F). Dir. musi¬ Temporada 1929-30 cal: Edoardo Vitale. (5) Lauritz Melchior / Jacques Urius (S), Ema- 114 Cronología liceísta Cronologia liceísta 115

nuel List / Hermann Marowski (H), Joseph Huszka / Erna Schiüter (B), Irmgard Barth Milinkovic (F). Dir. musical: Joseph Keilberth. Temporada 1982-83 Groenen (W), María Hussa (Si), / Gertrud Walker Seibert (F). Dir. musical: Dir. d'escena: Wieland Lilly Hafgren Wagner. (3) Peter Hofmann (S), Matti Salminen / Kurt Rydl Franz (B), Magda Strack (F). Dir. musical: Max von Konwitschny / Franz von Hoessiin. Dir. (H), Norman Bailey (W), Marita Napier (Si), d'escena: Hans Meissner. (3) Schillings. Dir. d'escena: Leopold Sachse. (3) Temporada 1956-57 Berit Lindholm (B), Helga Dernesoh (F). Dir. Robert Bernauer (S), Ernst Wiemann (H), To- musical: Uwe Mund. Dir. d'escena: Anton Temporada 1934-35 Temporada 1943-44 mislav Neralic (W), Irmgard Meining / Astrid Wendler. (3) Eyvind Laholm (8), Ludwig Weber (H), Hans Joachim Sattler (S), Herbert Alsen (H), Fritz Zoll- Varnay (Si), Irmgard Meining / Astrid Varnay Hermann Nissen (W), Carlota Dahmen (Si), ner (W), Hilde Konetzni (Si), Elena Braun (B), (B), Mary Davenport (F). Dir. musical: Laszlé Temporada 1984-85 Maria / Ella Némethy (B), Magda Strack (F). Dir. mu¬ Cornelius Marion Hunten (F). Dir. mu¬ Halàsz. Dir. d'escena: Leopold Sachse. (4) Siegfried Jerusalem (S), Hans Tschammer / Kurt sical: Franz von sical: Karl Elmendorff. Dir. d'escena: Georges Hoessiin. Dir. d'escena: Hans Rydl / Aage Haugland (H), Hans Kiemer (W), Meissner. Pauly. (3) (3) Temporada 1958-59 Sabine Hass / Carmen Reppel (Si), Lia Frey-Ra- Wolfgang Windgassen (S), Ludwig Weber (H), bine (B), Nadine Denize (F). Dir. musical: Heinz Edmon Temporada 1935-36 Temporada 1946-47 Hurshelll / Gustav Neidiinger (W), Ré¬ Fricke. Dir. d'escena: Wolfgang Weber. (3) Eyvind Laholm (S), Siegfried Tappolet (H), Wal¬ Max Hirzel / Giovanni Voyer (S), Siegfried Tap¬ gine Crespin (Si), Birgit Niisson (B), Kirsten ter Grossmann (W), Gacilie Reich / Carme polet (H), Andreas Boehm (W), Brita Hertz- Trahne-Petersen (F). Dir. musical: Georges Se¬ Temporada 1990-91 Bau-Bonaplata (Si), Gertrud Rünger (B), berg (Si), Irma Bjôrck (B), Margret Weth- bastian. Dir. d'escena: Hans Zimmermann. (4) Robert Schunk (S), Matti Salminen (H), Simon Magda Strack (F). Dir. musical: Karl Elmen¬ Falke (F). Dir. musical: Richard Beck. Dir. Estes (W), Nadine Secunde (Si), Johanna dorff / Eugen Szenkar. Dir. d'escena: Geor¬ d'escena: Max Terpis. (3) Temporada 1962-63 Meier / Gwyneth Jones (B), Marjana Lipovsek ges Pauly. (3) Fritz Uhl / Gerald McKee (S), Thomas O'Leary (F). Dir. musical: Uwe Mund. Dir. d'escena: Temporada 1949-50 (H), Randolph Symonette (W), Marion LIppert Hugo de Ana. (5) Temporada 1939-40 Günther Treptow (S), Théo Herrmann (H), (Si), Hildegard Jonas (B), Elisabeth Schàrtel August Seider (S), Rudolf Feichtmayer (H), Jo¬ Hans Hotter (W), Doris Dorée (Si), Kirsten (F). Dir. musical: Erich Riede. Dir. d'escena: Temporada 1997-98 sef Hermann (W), Margarete Teschemacher Flagstad (B), Eisa Caveiti (F). Dir. musical: Paul Hager. (3) Jyrki Niskanen (S), Matthias Holle (H), Robert (Si), Henny Trundt / Erna Schiüter (B), Else George Sebastian. Dir. d'escena: Karl Sch- Hale (W), Alessandra Marc (Si), Hildegard Schürhoff mid-Bloss. 1968-69 Behrens (F). Dir. musical: Joseph Keilberth. (3) Temporada (B), Eva Randová (F) . Dir. musical: Dir. d'escena: Georg Hartmann. (3) Claude Heater (S), Karl Christian Kohn (H), Wi- Pinchas Steinberg, (en versió de concert). Al Temporada 1951-52 llibald Vohia (W), Helga Dernesch / Isabel Palau de la Música Catalana (3) Temporada 1940-41 Max Lorenz / Günther Treptow (S), Arnold van Strauss (Si), Ludmila Dvorakovà (B), Soña Albert Seibert (S), Hellmuth Schweebs (H), Mill (H), Condi Siegmund (W), Maud Cunitz Óervená (F). Dir. musical: Charles Vander- Temporada 2002-03 Jean Stem (W), Câcilie Reich (Si), Rose (Si), Paula Baumann / Gertrud Grob-PrandI zand. Dir. d'escena: Renata Ebermann. (3) Peter Seiffert / Jeffrey Dowd / Richard Berkeley- Pàlos-Huszka (B), Res Fischer (F). Dir. musi¬ (B), Johanna Blatter (F). Dir. musical: Karl El¬ Steele (S), KwanchuI Youn / Matthias Holle / cal: Franz Konwitschny. Dir. d'escena: Hans mendorff. Dir. d'escena: Hans Meissner. (3) Temporada 1973-74 Erik Halfvarson (H), Falk Struckmann / Peteris Meissner. (3) Timo Callio (S), Hans Nowack (H), Rudolf Holte- Eglitis / Albert Dohmen / James Morris (W), Temporada 1953-54 nau (W), Anne-Marie Antoine (Si), Berit Lind- Linda Watson / Elisabete Matos (Si), Deborah Temporada 1941-42 Max Lorenz / August Seider (S), Kurt Bôhme / holm (B), Sylvia Andersson (F). Dir. musical: Polaski / Jayne Casselman (B), Lioba Braun / Joachim Sattler (S), Albert Emmerich (H), Jean Wilhelm Schirp (H), Sigurd Bjòriing (W), Lise- Taijiro Jimori. Dir. d'escena: Werner Michael Andrea Bônig (F). Dir. musical: Bertrand de Stern / Egmond Koch (W), Anny Konetzni lotte Thomamuller (Si), Gertrud Grob-PrandI Ésser. (3) Billy. Dir. d'escena: Harry Kupfer. (10) (Si), Erna Schiüter (B), Res Fischer (F). Dir. (B), Georgine von Milinkovic (F). Dir. musical: musical: Hans Swarowsky. Dir. d'escena: Rudolf Kempe / Karl Tutein. Dir. d'escena: Temporada 1978-79 Temporada 2007-08 Hans Meissner. (3) Hans Meissner. (3) Jess Thomas (S), Heinz Feldhoff (H), Rudolf Plácido Domingo (S), René Pape (H), Alan Held Holtenau (W), Hannelore Bode (Si), Lite (W), Waltraud Meier (Si), Evelyn Herlitzius Temporada 1942-43 Festivals Wagner 1955 Vinzing (B), Marita Dübbers (F). Dir. musical: (B), Jane Henschel (F). Dir. musical: Sebas¬ August Seider (S), Helmulh Schweebs / Wal¬ Wolfgang Windgassen / Rudolf Lustig (S), Josef Hans Georg Schafer. Dir. d'escena: Enayat tian Weigle. (en versió de concert) (2) ter Hagner (H), Jean Stern / Josef Hermann GreindI (H), Hans Hotter (W), Gré Brouwen- Rezai. (3) (W), Marianne Schech (Si), Rose Pàlos- stijn (Si), Martha Modi (B), Georgine von Jaume Trisó Coordinació: Servei d'Edicions i Documentació dei Liceu.

Disseny del programa de mà: Susana Rodríguez. impressió: C. G. Creaciones Gráficas, S. A. D.L.: B. 11399-2014 Fotografia de coberta: Martine Voyeux. Fotografies de la producció (Bühnen der Stadt Kôln): Kiaus Lefebvre. Fotografies: David C. Turniey (pàg 42), Jean-Pierre Favreau (pàg 60), Martine Voyeux (pàg 82). Traduccions: TOS, Discoboie, Jacqueiine Hail. Assessorament lingüístic: Francesc X. Navarro. Agraïments: Teresa Domingo.

Informació per contractar publicitat en les publicacions del L.iceu o sobre el programa de Mecenatge del Gran Teatre del Liceu a www.liceubarcelona.cat,[email protected] o a! 93.485.99.32.

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions: ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental), EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) i ISO 50001 (Sistema de gestió energètica) .***.

A UNE-EN ISO TÜV 14001:2004 MIXT N* 3.00.04076 V-jJ Paper FSC FSCC015618