DOCSLIB.ORG

Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona) Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional Facultat de Geografia i Historia Universität de Barcelona Programa de doctorat "Paisatge, regió i medi ambient". Bienni 1988-1990 ELS NOMS DE LLOCIEL TERRITORI. UNA INTERPRETACIO GEOGRÀFICA DE LA TOPONIMIA DEL BAIX CAMP (TARRAGONA) Tesi doctoral presentada per JOAN TORT i DONADA per optar al títol de doctor en geografia Dirigida pel Dr. VICENCp M, ROSSELLÓ i VERGER Tutor: Dr. JOSEP M. PONS i GRANJA Barcelona, setembre de 1999 18. ANTIC TERME MUNICIPAL DE LA MUSSARA Font de referencia: AMIGÓ i ANGLES, Ramon (1963), Els topònims del terme municipal i del pöble de la Mussara. Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses Ramon Berenguer IV. 113 A. TOPONIMIA RELATIVA AL MEDI FISIC A. a. Oronímia A. a. L Relleu en sentit positiu Cingla de Baix Cingla de Cai Pusso Cingla de Dalt Cingla de la Vinya Cingla de les Coves d'en Massa Cingla de Xacó Cingla del Canet Cingla del Llebrot Cingla del Macia Cingla del Manco Cingla del Pere de l'Esteve Cingla del Pistol Cingla del Rafael Cingla del Ravascall Cingla del Tost Cingla, la Cingiall de l'Agustenc Cinglaìl de l'Esteve Cingiall del Monjo Cingiall del Rosers Cingiall del Selvatà Cingiall dels Cirers Cinglallons, els Cinglalls de la Font del Moro Cinglalls de la Mussara Cingle Blanc Cingle Clos Cingle de la Coma Cingle de la Conca Cingle de la Cova Llonga Cingle de la Cova Roja Cingle de la Font del Roure Cingle de la Mola Cingle de la Palma Cingle de la Vemeta Cingle de les Campanilles Cingle de les Parades del Sègol Cingle de les Saleres Cingle de les Salòpies Cingle de les Tosques Cingle del'Abelló Cingle de l'Agustenc Cingle de l'Obac Cingle del Canet Cingle del Colomer Cingle del Ferrer Cingle del Foradot Cingle del Grau del Cirer Cingle del Grauet de la Raseta Cingle del Marti Cingle del Mestret Cingle del Patxeco Cingle del Petronell Cingle del Poniol Cingle del Prat de l'Abelló Cingle dels Racons Cingle d'en Cotxó Cingle d'en Mario Cingle Roig Cingle, el Cingles de la Comella Costa de Cal Macia Costa de la Pataca Costa de l'Esteve Costa del Biel Costa del Cau de la Guineu Costa del Cintet Costa del Mas dels Veils Coster de la Guixera Coster de l'Agustenc Coster de l'Esteve Coster de l'Estudiant Coster del Canet Coster del Gendret Coster del Mestret Coster del Po Coster del Rafael Coster dels Romers Costeret de Vicent Costes de! Mas d'en Grau Mola, la Moleta de TEstevenet Moleta, la Morro del Bosc del Fugitiu Morro del Camí Nou Morro del Sarrionot Obac de Cal Pusso Obac de la Torre Obac de TAbelló Obac de TEnclusa Obac, T 11¿ Obagada del Bosc de Maidéu Fedra de la Vinya de l'Adria Fedra de les Clotxes Fedra del Segell Fedra del Vicent Fedra dels Pastors Fedra Esmoladera, la Fedra Foradada Pilanets de la Cova Llonga, els Pilanot de la Cova Ninyola, el Pilanot del Gat Mesquer, el Filar dels Gats, el Puig Pelat Punta Bianca Punta de la Fita Velia Punta de la Salera Punta de les Airasses Punta de les Figueres Punta de l'Adria Punta del Cingle de l'Obac Punta del Mariner Punta del Morrai Punta del Poniol Punta del Pusso Punta del Racó Punta del Rosers Punta del See Punta del Teix Puntes de la Cova Llonga Puntes de la Font del Roure Puntes del Mestret Puntes del Paisan Puntes del Peiró Puntes dels Gegants Roca Alta Roea Bianca Roca de la Mallola Roca de l'Enclusa Roca del Racó de Vilanova Roea del Roure Roca Estelada Roquer del Jaume Roquer del Peiró Roquer del Sec Salt de l'Agusti, el Serra de Davant el Mas de Vicent Serra de Davant el Mas d'en Coli Serra de Davant el Mas d'en Grau Serra de la Fita Velia Serra de la Guixera Serra de l'Obac Serra de Vicent Serra del Bosc Serra del Mas d'en Coli Serra del Mas d'en Grau Serra del Pou Serra d'en Garda Serra, la Serret Alt Serret de Cai Pusso Serret de Cantacorbs Serret de la Font del Roure Serret de les Boixerigues Serret de les Farigoles Serret de les Gavarreres Serret de les Saleres Serret del Banya Baix Serret del Gaietà Serret del Malesporgat Serret del Parany Serret dd Vent Serret dels Coraudells Serret dels Grèvois Serret dels Púdols Serretó del Curt Sola de la Pineda Sola de l'Esteve Sola del Pepo Taulell, d Torre, la Tossal del Pusso Tossal dels Escardons Tossal d'en Berga Tossal Rodó Còdol Gros (roca) Còdol, el (roca) Gitana, la (roca) Lloanques del Po, les (roca) Llorenquetes, les (roca) MotUats, els (muntanya) Portadora, la (roca) Puntotes, les (carena) Roquines de Cai Biel (roca) Roquines de Cal Manró (roca) Roquines, les (roca) Trona, la (roca) Troneta, la (roca) A. a. 2. Relleu en sentii negatiu Avene del Voltes Avene, r Clot de Can Piquer Clot de la Coma Clot de la Coveta Clot de la Serverà Clot de la Tina Clot de les Bassetes Clot de les Paradetes Clot de I'Agustenc Clot de I'Enclusa Clot del Bosc del Mas d'en Grau Clot del Canet Clot del Ferrer Clot del Foradot Clot del Fom de la Calf Clot del Nogueret Clot del Roure Clot del Vicent Clotada del Bosc de I'Onclet Clotada del Fom de la Cal? Clotada del Manco Clotet de I'Envista de l'Albiol Clotet del Bosc del Curt Coll de la Creu Coll de la Negra Coll de les Pinedes Coll de les Puntes del Paisan Coll, el Collet de la Plana de l'Esteve Collet de la Plana del Rei Collet de les Saleres Collet de 1'Artiga d'en Cotxó Collet del Cingle Clos CoUetó de la Tina Coma de Grau Coma de l'Bnclusa Coma del Coli Coma dels Cirers Comella, la Comellar de la Tina Comellar de les Vaques Comellar de l'Andreu Comellar del Biel Comellar del Mas de l'Onclet Comellar dels Cirers Cova Aparedada Cova Brana Cova de la Font del Pau Cova de les Figueres Bordes Cova de les Vaques Cova de l'Alonso Cova de l'Englina Cova del Banyetes Cova del Bover Cova del Canet Cova del Maneo Cova del Mas de l'Isidre Cova del Pastor Cova del Petxina Cova del Quico Cova del Rei Petit Cova del Sègol Cova dels Crestons Cova dels Matxos Cova d'en Tost Cova Escorxuda Cova Llonga Cova Ninyola Cova Ninyola Cova Roja Covassa, la Coves del Maguinyo Coves del Planot Coves dels Racons Coveta de les Tosques Coveta del Merlò Coveta Fosca Covota, la Fondo de la Barraca de l'Estevenet Fondo de la Coveta Fondo de la Serra d'en Garcia Fondo del Bosc de Grau Fondo del Fom de la Calç Forat del Migdia, el Racó de Grau Racó de la Font de l'Adria Racó de la Font del Roure Racó de la Font Que No Cou Racó de la Paleta Racó de la Palma Racó de la Velia Racó de les Grasetes Racó de les Mules Racó de les Salòpies Racó de l'Artiga Velia lOoo Racó de Vilanova Racó del Grauet de l'Estevenet Racó del Martí Racó del Mas de Mariner Racó dels Cirers Racó, el Terrers, els A.
Load more

Recommended publications
  • Hola Companys, Quan Fem Una Cerca Al Fons Parroquial De L'arxiu
    Hola companys, Quan fem una cerca al Fons Parroquial de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) ens podem trobar que els llibres sacramentals de la població on necessitem fer la recerca no arriben gaire lluny o sols arriben fins a una època determinada, la qual cosa pot fer aturar de sobte les nostres investigacions en algunes poblacions. Hi ha vegades, però, que per ser la parròquia de la població sufragània d'una altra, o que per una distribució més antiga pertanyia o podia estar inclosa dins d'una administració eclesiàstica major, podem trobar una continuïtat o part dels llibres sacramentals inclosos en una altra parròquia. Us adjunto a continuació una relació de poblacions on he constatat que els llibres sacramentals, o part de les seves inscripcions, poden tenir continuïtat en una altra població. Salutacions Jordi Plana Tomàs Annex 1 6.2 Aiguamúrcia. Veure també: Santes Creus 6.7 Albiol, l’. Veure també: Alcover 6.11 Alió Veure també: Valls. Parròquia de Sant Joan Baptista 6.17 Arbolí, Veure també: Siurana 6.18 Ardenya. Veure també: Riera de Gaià, la Veure també: Tamarit 6.22 Barbera de la Conca Veure també.: Ollers (fons notarial) 6.25 Bellmunt del Priorat Veure també: Falset 6.37 Cambrils. Veure també: Vilafortuny 6.44 Clarà. Veure també: Torredembarra 6.49 Cunit. Veure també: Cubelles 6.50 Duesaigües. Veure també: Argentera 6.51 Esblada. Veure també: Querol 6.55 Farena. Veure també: Rojals (confirmacions) 6.56 Febró, la. Veure també: Capafonts 6.58 Figuerola del Camp Veure també: Guialmons Veure també: Santa Coloma de Queralt 6.59 Figuerola de S.
    [Show full text]
  • L' ÈPOCA MEDIEVAL La Creació Del Comtat De Les Muntanyes De Prades
    L’ ÈPOCA MEDIEVAL La creació del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença durant la baixa edat mitjana N Creació, configuració i evolució del domini comtal 6 Vilosell Pobla de Cérvoles Vallclara L’any 1324, el monarca Jaume II (comte de Barcelona i rei d’Aragó) va crear el comtat de les Muntanyes de Prades Prades i el va atorgar al seu fill Ramon Berenguer. A 1 més, va establir que aquest nou comtat s’unís 3 Siurana indissolublement amb part del territori que havia Cabassers Escaladei 4 estat dldel dfdifunt Guillem d’Entença (l(els castells i viles d’Altafalla, Falset, Tivissa i Móra, i els drets que el comte‐rei tenia sobre els castells i llocs de Marçà i FALSET Garcia 5 Pratdip). Tarragona D’aquesta manera, aconseguia aglutinar diversos i diferents territoris sota l’autoritat d’un únic senyor 2 —el comte de Prades— i formar un conjunt territorial i senyorial indivisible: el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença; del qual, Falset en va esdevenir el centre polític i 0 5 10 15 km administratiu. De totes maneres, el nou comtat de Albert Martínez i Elcacho '08 les Muntanyes de Prades incloïa territoris que pertanyien, en part, a senyories monacals i 1 Part dels territoris que havien configurat la Batllia reial de les muntanyes de Prades eclàlesiàstiques: alguns territoris que depenien dldel 2 La baronia d'Entença (el terme de Garcia, delimitat amb línia discontínua en el mapa, també hi monestir de Poblet, la baronia de Cabacés (que pertanyia; no obstant això, inicialment, no es va incloure en la nova senyoria comtal) pertanyia al bisbe i a l’Església de Tortosa), el priorat 3 La baronia de Cabacés 4 El priorat de la Cartoixa d'Escaladei de la Cartoixa d’Escaladei i els dominis del monestir 5 El monestir de Bonrepòs de Santa Maria de Bonrepòs.
    [Show full text]
  • CAPAFONTS-VILAPLANA-CAPAFONTS Baix Camp Itinerari Circular Dividit En Dues Jornades Pel Sector Meridional De Les Muntanyes De Pr
    CAPAFONTS-VILAPLANA-CAPAFONTS Baix Camp Itinerari circular dividit en dues jornades pel sector meridional de les Muntanyes de Prades en el que creuarem dues vegades la Serra de la Mussara. Si be està realitzat partint de Capafonts, també es pot realitzar perfectament iniciant-lo a Vilaplana. Accés Accedim a Capafonts per la carretera TV-7041 des d’Alcover o per la T-704 des de Prades. CAPAFONTS-VILAPLANA Pel Picorandan, la Febró, la Mussara i el cingle de Campanilles Distància 14,3 Km Desnivell acumulat +646 -973m Nivell de dificultat moderat Data 13 d’abril de 2013 Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000) Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10563751 En aquest primer tram visitarem indrets tant característics com el Picorandan, el barranc de la Cova del Corral, els avencs de la Febró, l’antic poble de la Mussara o el cingle de Campanilles. Capafonts (739m) Partim de l’Oficina de d’Informació, al nord del poble, seguint la carretera de Prades que deixem a mà esquerra (WSW), entremig de dos revolts molt pronunciats, per prendre un camí carreter paral·lel. A l’alçada d’un mas i pel seu accés, anem a creuar la carretera. Continuem a l’altre marge per una drecera que n’estalvia una llarga marrada. La tornem a travessar i continuem paral·lels, pel corriol, fins al coll de Capafonts. Al coll atenyem el Camí dels Motllats, camí carreter per on transcorre la variant 5 del GR 65, que seguim a mà esquerra (SE). Ens en apartem lleugerament per assolir el cim.
    [Show full text]
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • 11.JTD 11De12.Pdf
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • Dos Nuevas Cuevas Del Bronce Medio Y Final Del Macizo De Prades
    Dos nuevas cuevas del bronce medio y final del macizo de Prades Por SALVADORVILASECA Eri tres aiiteriores trabajos dimos a co- en esta misma revista la Cozba (le Porta- iiocer trece cuevas prehistóricas del Cingle Lloret. ' I3laric de Arbolí, de las que sólo una tenía En el presente trabajo nos proponemos iioiiibre : la Co~ladel IZz~fi.Por este motivo, dar noticia de una nueva y pequeña cueva ii iiiedida que iban sieiido descubiertas, ex- sepulcral, la cueva N. Visitada por primera cavadas y publicadas, las denominamos vez por nosotros el 4 de febrero de 1962, cueva A a M, sierido la cueva C la citada había sido descubierta pocos días antes por del Kufí. nuestros amigos los hermanos Juncosa, Eii los mismos artículos, como localida- oriundos de Arbolí, residentes en Xeus, los des próximas a Arboli, publicamos : el se- cuales 110s comunicaroti amablemente su ha- pirlcro dcl 1~9,~.54-.55, del mismo Ci~igle llazgo, 110s regalaron el material que habían I3laric, destruido durante unas obras de re- lecogido y nos ayudar011 en la citada visita 11;iraciGii de la carretera de Tarragoiia a L4- y otra ulterior. ricla, en el tramo del Col1 d'Alforja ; la Como casi todas las cavidades del Cingle C'ozlu (Ic la Ilot~,situada eii la margen iz- Iilanc (llamado así por el color claro de las quierda del barranco da la Font del Brec, calizas del Muschelkalk que lo constituye~i) afluerite del Siurana ; el Az*cnc del Pep-An- es un hueco originado por la yuxtaposicióii toil, de la niargeri dcrcclia del mismo ba- de varios bloques despreiididos de la elevada rranco, y el scpulcro tic1 C'oll del Nassot.
    [Show full text]
  • 99. RECULL DE PREMSA. Parc Natural De Les Muntanyes De Prades
    RECULL DE PREMSA 99. Parc Natural de la Serra de Prades El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat reusdigital - tarragona - 24 maig 2017 Una imatge de la reunió a la Diputació El Palau de la Diputació de Tarragona va ser el marc, ahir, d'una reunió amb alcaldes i regidors de setze municipis de les muntanyes de Prades per tal d'impulsar la creació del parc natural previst en aquesta zona, un projecte que estava aturat des de la dècada passada. Impulsada per la Generalitat, la reactivació del parc disposa del suport de la Diputació de Tarragona, institució que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea per tal de garantir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat. En la trobada d'ahir a la Diputació hi va haver la presència de la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, així com d'altres càrrecs institucionals. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 24 de maig del 2017. Es reprèn el projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades Les muntanyes de Prades es podrien convertir en un Parc Natural. Després d'anys en què el projecte havia quedat aturat, Generalitat i Diputació de Tarragona l'han tornat a engegar. S'ha començat per buscar el consens de la vintena de municipis afectats. Els següents passos a seguir serà sumar-hi la resta d'actors implicats arreu de les 5 comarques afectades pel projecte. Redacció / TAC 12 - 24 maig 2017 Les Muntanyes de Prades poden ser el pròxim Parc Natural de Catalunya.
    [Show full text]
  • Calendari Per Punts
    Jornada 01 Rasquera 23 de Març Jornada 02 Reus 30 de Març Jornada 03 Benissanet 06 d'Abril Jornada 04 Vilanova 26 d'Abril Rasquera 15 L'Hospitalet 19 L'Hospitalet 18 Xerta 20 Reus 10 L'Hospitalet 18 L'Hospitalet 18 Pratdip 11 Reus 12 Mont-roig 13 Pratdip 9 Alforja 13 Benissanet 13 Rasquera 16 Masboquera 13 Xerta 18 Benissanet 9 Salomó 15 Masboquera 11 Pinell 14 Vilanova 13 Mont-roig 14 Miami 15 Alforja 15 Vilanova 13 La Fatarella 13 Miami 14 Vandellòs 15 Corbera 14 Salomó 13 Montbrió 16 Pinell 12 Corbera 21 Colldejou 11 Montbrió 17 Horta 9 Bot 13 La Fatarella 12 Colldejou 17 Vandellòs 9 Bot 14 Montbrió 14 Colldejou 12 Bot 13 Horta 16 Colldejou 13 La Fatarella 2 Horta 11 Horta 17 Miami 11 La Fatarella 14 Corbera 14 Vandellòs 13 Montbrió 14 Salomó 17 Bot 13 Vandellòs 15 Masboquera 17 Salomó 15 Vilanova 13 Pinell 16 Miami 11 Mont-roig 8 Corbera 15 Pinell 15 Pratdip 10 Mont-roig 7 Benissanet 11 Alforja 9 Masboquera 13 Rasquera 16 Vilanova 12 Alforja 15 Xerta 15 Rasquera 13 Reus 12 Xerta 15 Pratdip 4 Reus 14 Benissanet 8 Jornada 05 Corbera 27 d'Abril Jornada 06 Bot 11 de Maig Jornada 07 Horta 25 de Maig Jornada 08 Vandellòs 1 de Juny Benissanet 17 L'Hospitalet 14 L'Hospitalet 18 Masboquera 14 Vilanova 10 L'Hospitalet 16 L'Hospitalet 18 Miami 12 Vilanova 13 Reus 18 Miami 13 Pratdip 10 Corbera 19 Benissanet 17 Montbrió 17 Masboquera 15 Corbera 17 Rasquera 16 Montbrió 12 Xerta 11 Bot 15 Reus 18 Colldejou 9 Pratdip 11 Bot 13 Mont-roig 10 Colldejou 9 Alforja 14 Horta 16 Rasquera 19 La Fatarella 15 Xerta 13 Horta 18 Salomó 14 La Fatarella 16 Pinell
    [Show full text]
  • Onomàstica De Vilaverd Els Noms De Lloc I De Persona Del Terme Municipal
    278 podall 2015 Onomàstica de Vilaverd Els noms de lloc i de persona del terme municipal M Estudi dels noms de persona (cognoms i renoms) i de llocs (carrers i partides de terme) U S del poble de Vilaverd a través de fonts documentals, bliogràfiques i orals. E R N E Estudio de los nombres de persona (apellidos y apodos) y de lugar (calles y partidas del M término) del pueblo de Vilaverd a través de fuentes documentales, bibliográficas y U orales. S E R T C A study of personal names (Surnames and nicknames) and places (streets and out of A games) in the village of Vilaverd through oral and documentary sources bliogràfiques . R T S B A Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·labora habitualment en revistes de centres d’estudis de la Concade Barberà, Camp de Tarragona i Terres de Girona, s’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani. Moisés Selfa Sastre (Pego, Alacant, 1973). És professor a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida. Doctor en Filologia (2000) per aquesta mateixa Universitat. Una de les seves línies de recerca actual és l'onomàstica de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. 2015 podall 279 Onomàstica de Vilaverd Els noms de lloc i de persona del terme municipal Josep M. T. Grau Pujol Moisés Selfa Sastre. *[email protected] Paraules clau: Antroponímia, toponímia, Conca de Barberà Fa més de noranta anys de la creació de l´Oficina de Toponímia i Onomàstica de l´Institut d´Estudis Catalans (IEC), la confiaren a un jove erudit de vint-i-quatre anys, Josep Maria de Casacuberta, que tres anys després crearia l´emblemàtica editorial Barcino.
    [Show full text]
  • (Baix Camp) Pla D'ordenació Urbanística Municipal
    AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP) PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L’ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE TARRAGONA DE DATA 30/11/2006) VOLUM I DIAGNOSI URBANÍSTICA. PRIMERA PART: ANÀLISI DEL PLANEJAMENT. VOLUM II DIAGNOSI URBANÍSTICA. SEGONA PART: ALTRES REFLEXIONS SECTORIALS I CRITERIS GENERALS. VOLUM III ANNEX INFORMATIU: ELS EQUIPAMENTS. LA CARTA ARQUEOLÒGICA I LES FITXES DE L’INVENTARI ARQUITECTÒNIC DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. VOLUM IV MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. VOLUM V MEMÒRIA SOCIAL. VOLUM VI AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONS A DESENVOLUPAR. VOLUM VII NORMATIVA URBANÍSTICA I ORDENANCES D'EDIFICACIÓ. VOLUM VIII ANNEX NORMATIU I. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT. VOLUM IX CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS I DE MASIES EN SÒL NO URBANITZABLE. VOLUM X CONVENIS URBANÍSTICS RELACIONATS AMB EL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. VOLUM XI ANNEX JUSTIFICATIU DE ZONES INUNDABLES CONTIGÜES A RIERES AFECTADES A SÒL URBÀ O URBANIZABLE. VOLUM XII INFORME DE LES AL·LEGACIONS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA 1. INFORME MEDIAMBIENTAL. EQUIP REDACTOR: Estanislau Roca – Dr. Arquitecte, director de l’equip. Tere Moreno i Lorena Perona - Arquitectes, Anna Saballs - Advocada, Jordi Flos – Dr. en Biologia, Ramon Arandes - Enginyer CCP, Joan López – Geògraf - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Joan Mª Mussons- Economista - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Francesc López Palomeque – Dr. en Geografia i Història. Col·laboradors: Ana Silvestre- Arquitecta, J.M. Aymamí - Enginyer CCP, J.A. Màrmol – Enginyer Industrial, AdHoc, Sostenibilitat Ambiental Serveis Tècnics Municipals AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 2 CAPÍTOL I.
    [Show full text]
  • “Mont-Roig: Geografies, Camins I Viatgers” (Web Del
    MONT-ROIG: GEOGRAFIES, CAMINS I VIATGERS Martí Rom www.martirom.cat 13-09-2016 CAPÍTOL I Els que ja tenim una certa edat recordem com era aquell Mont-roig d’abans de la modernitat, d’una modernitat que va arribar (com a tota Espanya) a inicis dels anys seixanta amb el desenvolupament econòmic (els “Planes de Desarrollo”) i amb el paral·lel començament del turisme. Concretant-ho a Mont-roig, podríem afegir l’empenta econòmica que va suposar, també pràcticament des d’inicis dels seixanta, l’ús de les golfes de moltes cases i magatzems per posar-hi gallines; fou el monocultiu avícola. Un se’n recorda com la carretera de la mar, l’actual T-323, fins al llindar del 1960, era de terra, marcada amb les roderes dels carros. A més de les carreteres de l’interior que duien a Reus, Colldejou i Pratdip, sols hi havia la N-340 que permetia anar cap a Tarragona o València. L’autopista arribaria el 1974 i l’autovia els 2008 i 2009. Com deuria ser la geografia de Mont-roig i la seva rodalia, molts anys enrere? Quins camins hi havia per desplaçar-se més enllà del poble? La meva recerca intenta definir l’espai físic del Mont-roig antic. Una altra cosa serà, més endavant, conèixer qui hi vivia, de quina manera i quina producció hi havia. La informació més antiga correspon al poblat de Miramar (antigament Guardamar). Aquest fou un punt important de pas dels cereals que, des de les terres de l’interior d’Espanya (Navarra, Castella i Aragó) eren transportats cap a Barcelona.
    [Show full text]
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona
    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
    [Show full text]