UN TRAM DE AL PERELLÓ I UNA PROPOSTA DE DINAMITZACIÓ*

Fins a l'actualitat, i atesa la inexistència d'estudis de camp serio- sos, el pas de la Via Augusta per la regió de l'Ebre era conegut única- ment a través de les fonts clàssiques, les referències toponímiques i algunes dades disperses sobre troballes de jaciments arqueològics i pe- dres mil·liars. A partir d'aquestes dades, sense recollir-les totes, diver- sos autors han formulat hipòtesis sobre el seu traçat, que han resultat extraordinàriament divergents. La descoberta d'un tram de carretera antiga abandonada durant la realització d'unes obres d'arranjament de camins al sud del poble del Perelló () i la necessitat de de- finir si es tractava o no d'un fragment de la Via Augusta, per tal de prendre decisions respecte al seu futur, motivaren l'inici d'un estudi compara- tiu d'aquestes hipòtesis. Atès que el problema no semblava prou clar, calia remuntar fins a la informació original i intentar compilar-la siste- màticament, comprovant-la sobre el terreny, cosa que, de moment, ens ha portat als resultats recollits en aquest article.

EL TRAM DEL PERELLÓ

El tros de camí que motivà aquesta recerca havia estat abandonat a principis d'aquest segle, i s'aprofita de forma molt puntual. Des de llavors es cobrí lentament de terra i vegetació, i es deixà a voltes una

Aquest article és el resultat d'una í'usió i revisió de dos articles que seran publicats en el volum especial «Les voies roinaines du Rhòne à l'fibre (Via Augusta et ).. do la sèrie Documents d'Archéologie Française, anomenats La Via Augusta d'Òleastrum à Dntosa: la découverte del Perelló i Le Pla d'Estudi i Restauració del tram de Via Augusta i posterior carretera Barcelona- València del Perelló (Baix Ebre), traduïts al català per tal de posar-íos a l'abast de totes les persones del nostre país que hi estiguin interessades. Mapa 1. Mapa de les terres de l'Ebre a escala 1:250.000 amb indicació dels topònims relacio- nats amb la Via Augusta (cercles), els mil·liaris (rectangles), els jaciments arqueològics d'època romana (triangles) i els hostals o hospitals medievals (hacs). El probable traçat de la Via Augusta a la comarca del Baix Ebre és assenyalat en traç discontinu, mentre que el traç gruixut assenyala el tram tractat en el projecte de restauració. Escala 1:250.000. traça de poc més de dos metres per a ús veïnal, al servei dels camps d'oliveres que l'envolten. Part de la secció més propera al Perelló va ser parcialment asfaltada per facilitar l'accés a l'ermita de Sant Cristò- fol, de construcció molt recent (mapa 1). Un tram de la carretera d'ini- cis del segle xx, que se sobreposava a la romana, tot conservant-la, en la carena que separa el barranc dels Garidells del barranc de la cova d'en Gambosa, fou substituït al seu torn fins al pont del Salvador els anys setan- ta, i dóna avui continuïtat al tram abandonat en primer lloc. Durant unes obres, el redescobriment d'«un camí molt estrany», inu- sitadament ample, va fer que l'Ajuntament del Perelló sol·licités l'ac- tuació del Servei d'Arqueologia de la , que davant la possibilitat que es tractés d'un tram de via romana i de la necessitat urgent d'arranjar el camí per facilitar l'accés als conreus, hi desenvolupà una actuació arqueològica de salvament per tal de verifi- car la seva cronologia, documentar els seus elements constructius i ava- luar el seu estat de conservació El tram de camí que ens ocupa té una longitud total de 3.540 me- tres, amb una amplada molt considerable, que en gran part del traçat és de 8,70 metres de banda a banda, equivalents a trenta peus, inclo- sos els probables marges. La seva direcció és nord-sud, força més rec- tilínia que les variants posteriors però també més accidentada, amb desnivells de cent metres de baixada cap al nord i de cent vint-i-vuit metres cap al sud. El primer tram s'inicia al Barranc de Les Comes, sota el poble del Pe- relló (0° 42' 48" E 40° 52' 23" N) on es poden observar dos murs paral·lels de pedra i morter de calç, així com blocs de pedra alòctons, de grans dimensions, dispersos pel llit del barranc. A la banda de lle- vant hi ha un mur de pedra seca amb un desguàs transversal adinte- llat, que sembla correspondre a un camí alternatiu per creuar-lo, possiblement construït a l'Edat Moderna. L'alçada en aquest punt és de 90 m s.n.m. Després d'una corba al barranc, retallada als conglo- merats d'aportació al·luvial i amb forta pujada, el camí pren una di- recció sud-est-sud. A la part superior de la corba, així com en una part important del traçat, s'observa una canal de desguàs de poca fondària, secció rectangular i un peu d'ample, tallat en la roca calcària per la banda est (foto 1). Les tanques de les finques conserven l'amplada ori- ginal del camí, que en l'actualitat només és transitat per una petita pista

1. CARBONELL, M.: «Informe-Memòria de l'excavació arqueològica de salvament a la Via Romana del Perelló^:, Servei d'Arqueologia de la Generalitat, 1988, inèdit. Perfil transversal, a l'alçada de l'ermita de Sant Cristòfol (dalt) i longitudinal (baix) del tram del Perelló tractat en el projecte de restauració. Escala: horitzontal 1:25.000 i vertical 1:2.500. A: Pont del Salvador (Barranc dels Garidells). B: Barranc de la Cova d'en Gambosa. C: Barranc de les Comes.

Alçat de la sortida d'un dels passadissos adintellats, de cronologia indeterminada. d'uns dos metres d'amplada, a la banda oest, molt enfondida respecte al nivell primitiu a causa del trànsit, que ara ja és pràcticament inexis- tent, i de l'erosió de l'aigua (foto 2). A 400 metres de l'inici del tram tornen a observar-se retalls en la roca calcària, en la banda oest. El pendent d'aquest sector és del 15%. Prop d'aquí, la via queda sepultada sota l'asfalt en la desviació del camí de ferradura medieval del Perelló a pel coll de l'Alba i del camí de l'ermita de Sant Cristòfol, que és la via reaprofitada. En els següents 510 m el camí és asfaltat en bona part de la seva amplada. Després d'una doble corba bastant oberta, continua força recte fins a les rodalies de l'ermita de Sant Cristòfol, en direcció sud-est-sud, sem- pre damunt d'un mur de pedra seca de dimensions considerables, i re- munta la muntanya a mig vessant. En la doble corba hi ha un passadís de desguàs adintellat (foto 3). El pendent d'aquest tram és del 8%. Al coll de l'Ermita de Sant Cristòfol, a una alçada de 190 m s.n.m., la via gira i deixa d'estar asfaltada, i es conserva en relatiu bon estat al llarg de 1.900 m. Al sud de l'ermita, el camí té una amplada espec- tacular i un retall en la roca en la banda oest, i es dirigeix en línia recta cap al sud-oest uns tres-cents metres, a partir dels quals fa una corba oberta per reorientar-se vers el sud. Des de poc abans d'aquesta corba, la via està sobrepujada per parets de pedra seca, fetes amb grans pe- dres irregulars de calcària, lleugerament retocades. Uns cent metres més avall hi ha un passadís de desguàs oblicu adintellat d'uns dotze metres de llarg. El paviment, de grava gruixuda, argila i morter, està erosionat però ben conservat en alguns punts. Poc més avall, s'obser- va una canal de desguàs a la banda est (foto 4), mentre que la banda oest va sobre un mur de pedra seca, traçat a cordill, d'uns centenars de metres de llarg. Seguint cap al sud, s'hi observen diverses canals de desguàs a la banda oest, a voltes tallades en la roca (foto 5) i d'altres definides per murets. Finalment, després d'altres retalls en la roca a la banda est, s'arriba al tram que no fou afectat per la refacció del ca- mí del 1987, en el qual es poden observar clarament els sistemes de pavimentació amb diverses capes de còdols, terra trepitjada i morter de calç, realitzades en tramades definides per alineacions de lloses en forma de cinta, disposades en forma transversal o obliqua (foto 6), que devien tenir la missió de desviar l'aigua del traçat. A la banda est, la roca està retallada en forma bastant grollera, deixant una canal de des- guàs que presenta com a particularitats la presència d'un petit muret transversal destinat a frenar la força de les aigües i d'un sobreeixidor que desvia l'aigua cap a una esquerda profunda de la roca. A partir Foto 1. Canaló de desguàs tallat a la roca.

Foto 2. Baixada vers el Perelló. Cap al centre de la foto, una línia d'ombra assenyala el canaló de desguàs, tallat a la roca calcària. d'aquí, el camí és força abandonat, cobert per la terra i la vegetació fins al lloc on fou tallat per la moderna CN-340. El pendent estimat per a aquest tram és del 4,5%. Des del tall est de la CN-340 fins a la superposició de la carretera de principis de segle hi ha un tram de tres-cents metres, sense pavi- mentar, en el qual la via circula recolzada al vessant per la banda oest, mentre que per l'est es manté sobre un mur de pedra seca. En el tall hi ha, seccionat, un passadís de desguàs, la sortida del qual per llevant és ben conservada i totalment descoberta, emprada per desar les eines d'un camp de garrofers confrontant. Aquest tram és cobert de terra i vegetació i segueix una direcció sud perfecta, amb un pendent del 5%. Posteriorment, s'hi sobreposa l'antiga CN-340, encara asfaltada i en ijs com a camí veïnal, seguint un traçat rectilini en direcció sud, aixe- cat sobre el barranc dels Garidells per un mur de pedra seca bastant alt, en el qual s'observen diverses reparacions. Un centenar de metres abans del Pont del Salvador, hi ha un altre passadís de desguàs reblert de terra. S'observen indicis de murs a banda i banda, més amples que la carretera asfaltada, que tenen continuïtat en els murs del pont, evi- dentment posteriors. Aquest pont és ben segur que ha estat imprescindible per creuar el barranc dels Garidells en totes les èpoques. L'actual és construït amb carreus i dovelles de proporcions monumentals, molt probablement dels segles XVII o XVIII, i reforçat amb formigó molt modern. L'alçada del paviment actual del pont és de 66 m s.n.m. Sota l'asfalt, però ben delimitada per les restes dels murs laterals, la carretera continua en direcció sud, després d'una lleugera corva a la sortida del pont, per anar a raure sota l'actual CN-340 a l'inici de la recta que mena a l'Ampolla, recta que deu coincidir amb el tra- çat original, en la cruïlla de l'antiga CN-340 amb el corriol del Cap Roiç i amb l'actual CN-340 (0° 42' 43" E 40° 50' 32" N). Es molt difícil la determinació de la cronologia dels elements con- servats, atès que la represa de la ccmstrucció i reparació de camins a l'Edat Moderna imità els elements de les vies romanes, que constituïen encara la xarxa bàsica de comunicacions terrestres. Així, els passadis- sos de desguàs adintellats tenen paral·lels al camí romà del Puerto del Pico ^ i en diverses clavegueres urbanes d'època romana, però també

2. FERRÁ.NDIZ, F.; MARTÍNEZ, }. L.; PINEDO, J. & SOBA, R.: La calzada romana del Puerto del Pico (Avila), «Revista de Arqueologia», Madrid, 1987, p. 16-24. També hi ha possibles pa- ral·lels d'estructures del Perelló a l'obra de PALOMERO, S.: <'Las vías romanas en la provincia de Cuen- ca... Cuenca, 1987. Foto 3. Mur de contenció i boca de passadís de desguàs, semienterrada.

Foto 4. Canal de desguàs retallat a la roca. en tenen en el sistema de construcció de carreteres del segle xviii. En qualsevol cas, és ben segur que hi ha d'haver restes de totes les èpo- ques i creiem que són tan importants les unes com les altres. Per conèi- xer la cronologia, les característiques constructives del traçat i la filosofía que s'hi amaga, considerem necessària la realització del plans de docu- mentació i de recerca que formen la major part del projecte de Pla d'Es- tudi i Restaurado del Tram de Via Augusta i posterior carretera - del Perelló (Baix Ebre), que descrivim més endavant.

Li:s FONTS

Les fonts bàsiques d'època antiga que fan referència al tram de la Via Augusta entre el coll de Balaguer i el riu Sénia són les llistes de dis- tàncies dels vasos de Vicarello, d'època augústia i de l'anomenat Itine- rari d'Antoni, així com les llistes de mansiones de l'Anònim de Ravenna ^ i la tègula grafitada de València (CIL II, Suppl. 6239). De Tortosa a Tarragona ens ofereixen la següent informació:

VICARKLLO I VICARELLO 11 VICARELLO III Derto.sam I)crlo.sa Dertosa Subsallum XXXVII Subsaltu XXX\'II Tria Capita XVIII Tarraconcm XXV Tarracone XXI Sub Saitu XX Tarracone XXV

VICARELLO IV ITINERARI D'ANTONI ANÒNIM DE RAVENNA Dertosa l'erracone M.P XVII Tarracona Sub Sahu XXXVII Oleastrutn M.P XXI Saltu-Saltum Tarracone XX\' Traia Capita M.P XXI\' Pinos-Pinon Dertosa M.P XVII Orea Capita-Trea Capita Intibüi M.P XXVII Dertosa-Dertusa

TÈGULA DE VALENCIA Ab Dertos Ab Dertosa Tarragona

En resum, de Tarragona a Tortosa la Via Augusta tenia unes 62 milles de llarg (91,9 km), a 21 milles de Tarragona (31,1 km) passa- va per la mansió à'Oleastrum, anomenada per Estrabó (64 a.C.- 23 d.C.) % quatre milles més al sud (5,9 km) hi havia Subsaltu, des-

3. RC)I.1).-\N, J. M.: «Itineraria Hispana. Fuentes para el estudio de Las vías romanas en la Fenínsuía Ibérica». Madrid, 1975. 4. ESTRABÓ, Ck-ographia, 111, 4.6. Foto 5. Canal de desguàs tallat a la roca.

-i-»;'w: SiVi

Foto 6. Restes de pavimentació amb pedra petita combinada amb cintes obliqües de pedres més grosses. prés passava per Pinos o Pinon, des d'on es dirigia a Tria Capita, situada a 20 milles (29,6 km) de Subsaltu i a 17 de Dertosa (25,2 km). La identificació d'aquestes mansions ha estat objecte de discussió du- rant els darrers dos-cents anys, segons el traçat que cada autor propo- sava per aquest tram de la Via Augusta. Així, Tria Capita ha estat situada al Perelló (1832 Ceán Bermúdez, 1862 Saavedra), a l'Ampolla (1925 Blázquez, 1985 Pallí), a (1846 Madoz), a (1892 Bláz- quez) i entre i (1898 Blázquez)^. L'origen d'aquesta disparitat d'opinions rau en la complexitat de l'orografia d'aquest sector i al desfasament existent entre les distàncies ofertes per les fonts clàssiques i la distància real, en línia recta, des d'una fins a l'altra ciutat. Sembla que la via devia realitzar una gran corba en aquest sector, envoltant per una banda o per l'altra les serres de Cardó, Ca- brafeixet i el coll de l'Alba en lloc de travessar-les, cosa que hauria es- talviat força camí, però que també hauria presentat més dificultats tècniques i hauria obligat a superar de forma tortuosa un pendent con- siderable. Pel que fa als textos literaris, les referències a aquest camí són rela- tivament escasses. Així, Timeu (s. I\-III a.C.) ens parla d'una Via He- ràclea que anava des d'Itàlia fins a la Céltica, els Celtoligurs i els Ibers sense que aquesta informació permeti fer-la arribar fins a Ca- dis, com han proposat alguns autors. Polibi ens informa que els romans van marcar la via amb mil·liaris cada vuit estadis poc després de la con- questa encara que no especifica quin va ser el tram mollonat. M. T. Ciceró (106-43 a.C.) ens diu que a Hispània s'hi podia anar per terra o bé per mar Amià Marcel·lí al segle IV, torna a esmen- tar la llegendària Via Heràclea, obra d'Hèrcules Tebà, D'altra banda, un recull dels topònims que poden fer referència a la Via Augusta ha estat realitzat per Frederic Pallí que assenyala els següents noms de les Terres de l'Ebre:

5. MÍÍROTE, J.: El trazado de la Via Augusta desde Tarracone a Cartagine Spartaria. Una aproxi- mación a su estudio, «Sagunturn», 14, València, 1979, P. 139-164; PALLÍ, F.: «La Via Augusta en Cataluña", Bellaterra, 198.^; MU.ÑC:)/,, A.: Algunas observaciones sobre las vías romanas de la provincia de Castellón, «Archivo de Prehistoria Levantina», XIII, 1972, p. 149-160. 6. TIMKU, Mirahilis Auscultaciones, 85. 7. POLIBI, Hist. III, 39, 1-3. 8. CICERO, In Vatimum, 12. 9. A.MIÀ MARCEL LÍ, XV, 10. 10. PALLÍ, F.; La toponimia de la Vía Auí¡usta en Cataluña, «Pvrenae», 17-18, Barcelona, 1981-82, p. 343-365. — Pont de l'Alcance (Pla de les Sitges, Tortosa, segons Bayerri prové d'Al-Qantara "). — Mallada de la Pedra (Tortosa). — Camí del Molló (Tortosa). — Tortosa (Dertosa). — (pot venir d'Ad Posta — Mas de Via (L'Aldea). — Hostal dels Alls (L'Aldea, hostal medieval). — Hospital de la Font del Perelló (El Perelló, hostal medieval). — La Pedra Blanca (El Perelló). — L'Hospitalet de l'Infant (Vandellòs, hostal medieval). — Riu Llastres (Montroig, provindria d'Oleastrum). Aquest autor també hi inclou d'altres topònims que ens sembla dub- tós que es relacionin amb el camí, com la Roca Blanca (El Perelló), el Mas de Roig i el coll de l'Alba (Tortosa), mentre que n'oblida d'al- tres com Font de Quinto (possible mossarabisme, sovint catalanitzat com Quint), nucli situat prop esquerra del riu a cinc milles al sud de la ciutat de Tortosa, el Mas de Ponç (L'Ametlla de Mar), pot- ser una corrupció de Ponts, la Creveta (El Perelló) o Mil·liana, petita població situada prop del poblat d'El Pas, abans d'arribar al riu Sé- nia. També és possible que el Barranc del Pi, curs de petita entitat del terme de l'Ametlla, es relacioni amb la mansió de Pinos-Pinon. Igual- ment, el nom del Perelló mateix és susceptible de ser relacionat amb una pedra mil·liar, tant o més que amb l'arbust homònim. Una tercera font important d'informació està en els mil·liaris ro- mans, que malauradament hi són força escassos. El més conegut és el descobert per Fidel Fita a l'Ermita de la Mare de Déu de l'Aldea, el qual està actualment en una col·lecció il·legal, dipositat als baixos d'un edifici del Carrer de Santa Anna i Garidells de Tortosa Un altre va ser localitzat pel Dr. Jesús Massip prop de Sant Jordi d'Alfama i conté una L arcaica que permet d'atribuir-lo amb força probabilitats a un dels primers fitaments del camí Finalment, una base de mil·liari ci- líndric ha estat localitzada recentment a l'Aldea, entre la Burjassénia i el riu Ebre.

11. BAYERRI, E.: "Historia de Tortosa y su comarca», Tortosa, 1948, vol. V, p. 564. 12. CARRERAS CANDI, F.: «La nai>eí;acwn en el río «, Barcelona, 1940, p. 41-43. 13. CIL II, 4952. 14. .MASSIP, J.: El lapidari romà de Tortosa, ..La Voz del Bajo F.bro», 1-III-1968; MASSIP, J.: «Un quart de sigle del Museu i Arxiu Municipal de 'Tortosa», Tortosa, 1987; MA\ER, M. & RODÀ, I.: Consideraciones sobre el conjunto epigráfico de Dertosa, «XVII C.IN.A.», Saragos.sa, 1985, p. 718. UNA APROXIMACIÓ AL TRAÇAT DE LA VIA AUGUSTA -D' OLEASTRUM A DERTOSA

Per seguir sobre el terreny el traçat de la Via Augusta cal fer concor- dar aquestes fonts d'informació amb les característiques de l'orografia del terreny, força accidentada, i amb la localització dels jaciments ar- queològics d'època romana coneguts, alguns dels quals han de ser in- dubtablement identifitats amb les mansiones esmentades als itineraris. Cal destacar que en l'àrea de Tortosa es coneixen relativament pocs jaciments d'època romana, cosa que cal atribuir tant a la manca de pros- peccions sistemàtiques com a la forta sedimentació de les terres baixes a causa de les riuades. Començant pel nord, cal destacar el que molt probablement corres- pon a Oleastrum, en una plataforma davant de l'Hospitalet de l'Infant, a tocar el riu Llastres (o, millor, riu Ullastres), en terme de Mont-roig (Baix Camp), jaciment que fou assenyalat el 1924 Aquest jaciment es troba a poc més de trenta quilòmetres de Tarragona per l'actual carretera general, cosa que coincideix amb els 31,1 km deduïts dels va- sos de Vicarello. En ei vessant sud del coll de Balaguer, entre l'autopista i la Central Nuclear de Vandellòs 1, s'hi han trobat diverses restes ceràmiques d'època romana, així com alguns carreus de calcària de grans dimensions, que podrien correspondre a Subsaltu, atès que les distàncies reals coincidei- xen amb les dels itineraris (4 MP = 5,9 km), i és un indret situat al peu mateix del pas obligat pel difícil coll de Balaguer. Set quilòmetres i mig més al sud (5 MP), entre Calafat i Sant Jordi d'Alfama, algunes fotografies aèries, anteriors a la construcció de les urbanitzacions que porten ambdós noms, mostren un camí ample i recte que es correspon amb l'indret de la troballa del mil·liari de Sant Jordi. En la plana que circumda el castell de Sant Jordi d'Alfama, fundat el 1201, hi ha un altre jaciment romà, aparentment molt arrasat que do- mina el barranc del Pi Aquest jaciment es troba a set quilòmetres i mig (5MP) al sud del lloc on sembla que hi havia Subsaltu. Aproximadament a un quilòmetre al nord del Perelló, en la parti- da de la Creveta, hi ha un camp on s'han realitzat en altres temps nom-

15. BLÁZQ.UEZ, A. & BLÀZOUEZ, A.: Exploración en las vías romanas de Bergido a Astúrica y de Cataluña, Valencia y Jaén, «Memorias de la Junta Superior de Excavaciones», 1923-24. 16. MAR I ÍN, A.; RIGO, A. & SINTAS, F,.: «Memoria de la campanya d'excavacions arqueològiques del 1988 a Sani Jordi d'Alfama.., Tortosa, 1989, inèdita. broses troballes ceràmiques i numismàtiques romanes, malauradament perdudes El poble del Perelló, anomenat en la documentació me- dieval La Font del Perelló, sembla que és un nucli creat a finals del se- gle XIII amb l'objectiu de bastir-hi un hostal, cosa que indica que el camí principal hi passava (cosa particularment evident observant l'es- tructura urbanística del poble). L'existència de tres fonts amb coberta de volta de mig punt ens explica clarament el motiu de la seva ubica- ció, enmig d'un terreny molt sec, alhora que fa probable l'existència d'un nucli habitat abans de la Carta de Població (18-XI-1294) Al centre del nucli de l'Ampolla, a tocar del mar, se situa un jaci- ment romà el descobriment del qual fou publicat el 1924 per Blázquez, que l'identificava amb la mansió de Tria Capita Al Museu-Arxiu Municipal de Tortosa es conserven alguns fragments de ceràmica pro- cedents d'aquest jaciment, entre els quals cal destacar una sèrie d'an- tefixes. El lloc precís ens ha estat assenyalat per alguns pescadors d'edat avançada, atès que no consta en la publicació. La distància d'aquest punt al del suposat Subsaltu és d'uns trenta quilòmetres per l'itinerari que proposem, distància que encaixa força amb les 20 milles deduïdes dels itineraris. Vorejant el delta de l'Ebre, plana en què no es coneix cap assenta- ment anterior a la conquesta cristiana (1148) i que devia ser encara mar en època romana, almenys en la seva major part, ens trobem el Bordissal de Camarles, jaciment d'origen pre-romà en el qual es van localitzar els anys cinquanta una gran quantitat de pebeters amb re- presentació de Dèmeter i el lloc de l'Aldea, que és documentat des d'abans del 1148. Entre l'Aldea i el riu Ebre, a pocs metres al sud del canal, hem pogut observar algun carreu treballat amb baixos relleus

1 7. Agraïm la col·laboració que ens han donat els senyors Antoni Boyer i Amadeu Pallarès. 18. FONT I RIUS.J. M.: «Cartas de población y franquicias de Cataluña,', CSIC, Barcelona, 1969. 19. BI.ÁZQUEZ, 1923-24, op. cit. nota 14. El topònim Tria Capita ha motivat moltes inter- pretacions, com ara «Tres Fonts», «Cruïlla de tres camins» o «Les tres boques del riu Ebre» (PA 1,1.í, 1981). Si les distàncies mil·liars indiquen que es tracta de l'Ampolla, sembla més lògic agafar el nom en el seu sentit literal i veure-hi una referència a Tres Caps (avançades de terra dins la mar), que podrien ser, per exemple, els actualment anomenats Capelo, Cap Roig i el nucli ma- teix de l'Ampolla. 20. VILASECA, M. L.: Hallazgos helenisticos en Camarles, «Ampurias», XV-XVI, Barcelona, 1953-54, p. 355-358; PAI.Í.ARKS, R.; (JRACIA, F. & MUMI.I.A, G.: Las cerámicas áticas y de barniz negro procedentes de la partida de El Bordisai Camarles, Tortosa, «Butlletí Arqueològic», Tarragona, 1986, p. 3-19; PAI,I.ARÍ;S, R.; GRACIA, F. & MUNILI.A, G.: Presencia del cuito griego en la desembo- cadura del Ebro. Representaciones de Démeter en el Museo Municipal de «Saguntum» 20 1987 p. 123-149. de tipus vegetal que podrien haver format part d'un monument fune- rari proper a la Via Augusta A Font de Quinto hi ha restes d'època romana, entre les quals cal destacar una inscripció funerària localitzada per un pagès del poble l'any 1987 ^^ Després de passar sobre el penya-segat marí fòssil que actual- ment és dominat per Campredó, agregat amb una estructura urbanís- tica clarament linial, al voltant d'un camí avui inexistent, la Via Augusta devia entrar a Tortosa pel coll de Sant Joan, aproximadament pel ma- teix indret que ho fa actualment la via fèrria, lleugerament a l'est de la necròpoli baix-imperial de la Plaça d'Alfons XII Sembla que un camí important com la Via Augusta, que devia estar ben construït des d'època romana, havia de continuar forçosament en ús durant tota l'Edat Mitjana, patint reparacions que no devien alte- rar gaire el seu traçat, perpetuant-se en els seus trams millors dins la xarxa viària d'època moderna i contemporània. Així, el mal estat del camí descrit en un informe del segle xviii sembla indicar que es trac- tava d'un camí molt antic al qual no s'havien efectuat reparacions pe- riòdiques suficients^''. A partir del 1765 es realitza una reparació general de la carretera de Barcelona a València, començant per aques- ta darrera ciutat Se sap que aquestes obres foren força importants i un dels objectius del Pla d'Estudi de la via serà avaluar el seu paper i la seva part de responsabilitat en les restes conservades. L'itinerari no sembla haver variat en la pràctica fins al nostre segle, com ens ho mostren les referències dels viatgers de totes les èpoques i els itineraris contemporanis que hem pogut localitzar, el més antic dels quals és una reimpressió del 1838

21. Agraïm la col·laboració del senyor Antoni Novell, que descobrí un element esculpit i ens hi acompanyà gentilment. 22. Aquesta inscripció sembla que serà publicada al volum 8 de la revista Fonaments. 23. BARRASETAS, E.: «Informe-Memòna de la campanya d'excavacions arqueològiques de salvament de 1988 a la Plaça d'Alfons Xll (Tortosa, Baix Ebre).., inèdit. 24. Desde aquí hasta Perelló, que es un lugar muí malo, el camino esta siempre penosísimo y requiere una formal recomposición o casi nueba compostura, siempre tendrá mucho gasto y aún no poca dificultad para construirle bueno hasta Tortosa, porque es el terreno barrancoso, por lo que necesita muchos puentes.. («Relación indibidual de los caminos generales y principales que se dirigen desde esta ciudad de Barcelona a los reynos de Valencia, Aragón y Fransia, y pueden servir y sirven a la comunicación de las más de las provincias o corregi- mientos ynteriores del Principado de Cataluña, y de la necesidad de su firmeza y estabilidad para el beneficio del tráfico y comercio interior.), fols. 6 i 6v (1779). Citat per CABESTANY, J.-F.: La red viaria catalana en 1779, «Cuadernos de Historia Económica de Cataluña», XIX, Barcelona, 1978, p. 199-212. 25. AUTORS DIVERSOS: Las obras públicas en el siglo XVIIl, «MOPU», 356, juliol-agost 1988, número monogràfic. 26. ANÒNIM: Itinerario de la mayor parte de los caminos y veredas de las cuatro provincias de Barcelo- na. 'Tarragona. Lérida y Gerona con los pueblos y posadas situados en sus carreteras y las horas que á paso de tropa distan unos de otros, Irnp. Manuel Texéro, reimprès a Barcelona, 1838. Per tant, és molt probable que la Via Augusta seguís, aproximada- ment, el curs de la carretera Barcelona-València, que ha estat en ús fins a inicis del nostre segle, amb algunes variacions en la regió del coll de Balaguer i Sant Jordi d'Alfama. En el sector del Perelló, la via s'allun- ya de la costa per tal d'evitar els continus desnivells transversals de fort pendent motivats pels fons dels barrancs i l'orografia abrupta que mo- tiva penya-segats considerables, aprofitant les carenes muntanyoses nord- sud més suaus per dirigir-se a la desembocadura de l'Ebre. Sembla al- tament improbable que en aquest sector hi hagués un itinerari costa- ner, atès que entre la via i la costa el relleu obligaria a fer contínues baixades i pujades o bé grans talls del terreny i grans viaductes, que és la solució emprada actualment per la via fèrria i l'autopista A-2. Al sud de l'Aldea, la via devia girar vers el nord-oest, i arribar a Tortosa per Font de Quinto i Campredó. Des del nostre punt de vista és gairebé segura l'existència d'una drecera que es dirigia vers el sud sense passar per Dertosa, a la recerca del pas de l'Ebre per Amposta, sense que els estudis realitzats fins al moment ens permetin saber on es reunia amb el ramal principal reflectit als itineraris antics. De tota manera, el coneixement del traçat detallat de la via de co- municació terrestre més important dels Països Catalans durant l'Anti- guitat no podrà ser efectiu fins a la realització d'una sèrie d'estudis globals d'àrees concretes, entre els quals l'esmentat Pla d'Estudi i Res- tauració, que es descriu en els següents capítols.

EL PLA D'ESTUDI I DE RESTAURACIÓ DEL TRAM DE VIA ROMANA DEL PERELLÓ

Davant l'evidència de l'origen romà del monument i de les seves característiques excepcionals, incloent-hi el fet d'haver restat com a ca- rretera principal entre Barcelona i València al llarg de dos mil anys, amb totes les refaccions que això comporta, el Servei d'Arqueologia ens encarregà l'elaboració d'una proposta de pla de recerca i de res- tauració, la versió definitiva de la qual fou lliurada el desembre del 1988. Sorprenentment, no existeixen gaires experiències publicades so- bre restauració i rehabilitació de monuments d'aquest tipus, per la qual cosa ens ha estat necessari adaptar la filosofia contemporània sobre res- tauració de monuments per tal de fer un projecte complet i dotat de la màxima correcció metodològica possible, de manera que en surti un resultat científic palpable i un projecte d'execució de la restauració del tram que contempli no tan sols la reconstrucció i conservació de les es- tructures arquitectòniques, sinó que també inclogui una proposta d'en- jardinament i d'adequació al públic. Finalment, caldrà donar al monument una utilització que garanteixi el seu manteniment i la seva rendibilitat social i àdhuc econòmica, com a atractiu per als viatgers que circulen per la carretera nacional actual i per als que fan estada als centres turístics de l'Ametlla de Mar, l'Ampolla i Sant Carles de la Rà- pita, sense oblidar la seva funció principal com a museu a l'aire lliure pels habitants de la regió i com a centre de visites escolars dins els pro- grames de pedagogia activa de les ciències socials. El projecte haurà de ser realitzat en tres fases, la tercera de les quals s'haurà de perfilar i pressupostar en el seu moment:

— realització dels estudis previs — planificació de les obres — realització de la restauració definitiva.

Totes tres hauran de ser encarregades a un únic equip inter- disciplinar que haurà d'incloure arqueòlegs, un dels quals amb expe- riència com a documentalista, un arquitecte i un restaurador, sota la supervisió del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, els quals hauran de comptar amb els serveis ocasionals de topògrafs, geòlegs, geògrafs, enginyers de camins i, fins i tot, museòlegs i tècnics en turisme i marketing. Es tracta, doncs, d'anar més enllà d'un simple projecte de protec- ció i restauració i proposar una integració del monument dins el seu context socioeconòmic actual. Així millorarem els nostres coneixements sobre la història de les comunicacions en general i de les terres de l'Ebre en particular.

Pla de Documentació del monument

L'estudi integral d'aquest tram de carretera i via romana i l'elabo- ració del pla mateix de restauració necessiten una documentació prè- via exhaustiva de les seves característiques i del seu context al llarg de la seva perllongada existència. Només per aquest procediment és pos- sible la recopilació de tots els elements necessaris per fer una interpre- tació correcta d'allò que és original i de l'evolució de les reparacions.

Actuació núm. 1: investigació en arxius

Recopilació de documents escrits i gràfics referents al tram de via que es vol restaurar i al seu context viari al llarg de la història. Actuació núm. 2: documentació topogràfica

Elaboració d'una planta general de les restes a una escala mínima 1:2.500, complementada per plànols parcials a escala 1:500. Ambdós seran elaborats mitjançant fotogrametria. Excavat el monument, es com- pletarà aquesta documentació amb una tipologia de les seccions de la via, corresponents a les fórmules adoptades pels seus constructors se- gons les condicions del terreny: sobreelevació a totes dues bandes, re- tall de la roca en una o ambdues bandes, peraltament de les corbes, desguassos laterals i transversals, etc...

Actuació núm. 3: intervenció arqueològica

Neteja de la superfície de la via i excavació arqueològica dels pa- quets sedimentaris que oculten bona part dels paraments. La documen- tació estratigràfica serà realitzada mitjançant el mètode Harris, i es recolliran tres columnes en els llocs de màxima sedimentació, dins de tubs de PVC clavats al terra abans de començar-hi a excavar, per tal de sotmetre-les a anàlisis pol·líniques i sedimentològiques. L'actuació permetrà i comportarà documentar i interpretar les estructures i res- taurarà els sistemes originals d'evacuació de les aigües pluvials, ate- nuant així el factor erosiu que més pot degradar-les. Durant el seu transcurs es realitzaran plantes i seccions a escala 1:10 d'aquells ele- ments que siguin significatius. Un cop neta la via, s'encarregarà a un geòleg un estudi petrològic de les varietats de pedra emprades en cada parament i del lloc d'on van ser extretes, si és que es pot concretar. El seu informe haurà d'incloure una breu descripció de les propietats físico-químiques de cada varietat, principalment en tot allò que pugui implicar la seva degradació.

Actuació núm. 4: documentació gràfica i fotogràfica

Documentació fotogràfica exhaustiva i sistemàtica del monument, en blanc i negre i diapositiva, complementada a posteriori per fotogra- fies estereoscòpiques dels vint-i-cinc paraments considerats més carac- terístics. Igualment, es filmarà un reportatge en vídeo de dues hores, que després podrà ser utilitzat per a la difusió del monument, transfor- mat en un documental de vint minuts i en una versió curta de cinc mi- nuts de durada. Pla de Recerca

La informació obtinguda en el pla de documentació haurà de ser endreçada i processada per a extreure'n conclusions històriques i ar- queològiques, sobre les quals haurà de recolzar el projecte de restaura- ció definitiu. La periodització de les estructures permetrà establir els criteris adequats sobre la conservació o l'eliminació de cada element. Simultàniament, l'anàlisi paleotècnica del traçat i de les estructures ens permetrà conèixer el perquè de cada característica del camí i discernir els moments d'introducció de cada innovació i els seus motius. Les dades complementàries necessàries per comprendre el tram de via dins el seu context hauran de ser aportades per un estudi de l'evo- lució de la vialitat a les actuals comarques del Baix Ebre i el Montsià. A més de la documentació històrica i cartogràfica habitual, aquest es- tudi comptarà amb una ajuda excepcional: el cadastre del Perelló, d'inicis del segle passat, que recull l'absoluta totalitat de parcel·les i camins exis- tents als actuals termes municipals del Perelló i de l'Ametlla de Mar. Tot plegat permetrà l'elaboració de conclusions de molt diversa ín- dole al voltant del sistema viari de la regió, que seran innovadores en el camp de l'estudi de la vialitat antiga. Aquestes conclusions i la docu- mentació gràfica i fotogràfica en la cual es fonamentaran hauran de ser difoses als estudiosos a través d'una publicació, que haurà d'anar acompanyada d'altres accions de difusió dirigides al gran públic, al qual es concedirà una atenció especial que el motivi a visitar el monument, faciliti la comprensió dels sistemes de comunicació del passat i contri- bueixi a l'expansió d'actituts positives envers el Patrimoni Històric.

Actuació núm. 5: Anàlisi de l'evolució de la vialitat al Baix Ebre. Interpretació del cadastre del Perelló

Es convocarà una beca de recerca de tres mesos de durada per bui- dar sistemàticament el cadastre del Perelló, i es portarà sobre els ma- pes actuals un plànol dels camins i el parcelari del segle xix, el qual servirà de base per elaborar la matriu perioditzada dels camins i dels límits de les propietats, amb l'ajut de la documentació recollida en el pla corresponent.

Actuació núm. 6: Anàlisi arquitectònica i paleotècnica del traçat i de l'enginyeria civil

Anàlisi de cadascuna de les construccions i retalls de la roca, així com de les característiques generals de la via, sota un punt de vista in- terpretatiu i diacrònic, dirigit a detectar i descriure cada tècnica i mè- tode constructiu, i es perioditzaran després en base als paral·lels arqueològics i a les fonts documentals. També caldrà analitzar les cau- ses de cada detall del traçat i de les obres complementàries, així com la concepció general del seu recorregut, mitjançant un equip interdis- ciplinar compost per l'arqueòleg-coordinador, el documentalista i en- ginyers de camins especialistes en carreteres, intentant penetrar dins la lògica dels constructors que dissenyaren el traçat, per tal d'establir alguns trets sobre la norma d'adaptació a les diferents condicions del terreny. La definició del model teòric d'adaptació a l'orografia seguit en el traçat de la Via Augusta permetrà probablement el retrobament d'altres trams abadonats per canvis dels criteris constructius, com és el cas que ens ocupa.

Actuació núm. 7: Programa de Difusió, Didàctica i Publicacions

Els pressupostos invertits en la documentació del Monument i en aquest Pla de recerca, necessaris per a l'elaboració del Pla de restaura- ció, impliquen la necessitat de realitzar una política coherent de difu- sió dels resultats per tal d'optimitzar el seu rendiment social. Aquesta difusió serà efectuada amb els següents mitjans:

— Publicació científica, dins les sèries del Servei d'Arqueologia, recollint totes les aportacions dels programes de documentació i d'investigació. — Fulletó divulgatiu, escrit en tres o quatre idiomes per tal que també pugui ser distribuït als centres turístics més propers. — Fulletó didàctic, en offset, que es proposa que sigui elaborat per VInstitut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona juntament amb els arqueòlegs responsables. — Video enfocat a l'explicació de l'evolució del transport i les vies de comunicació al nostre país, utilitzant com a pretext les imat- ges del tram de via, així com d'altres camins de diverses èpo- ques, per explicar la introducció i el desenvolupament de la vialitat, així com els mètodes d'estudi que hi apliquen els histo- riadors i els arqueòlegs.

Protecció legal

Un cop realitzada la documentació exhaustiva del tram de via i la seva interpretació històrica, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat hauria de procedir a la seva incoació com a Bé d'Interès Cultural, amb caràcter de Monument i Zona Arqueològica (Art. 15.1 i 15.5 de la Llei 16/85). S'assenyalarà com a entorn a protegir una àrea de cinquanta metres a cada banda de la via. Atès el seu ús secular com a camí, el monument ha estat sempre de titularitat pública, per la qual cosa no caldrà procedir a cap expropiació. D'acord amb la Llei, que- darà prohibida la realització d'obres en el Monument i en el seu en- torn sense l'autorització de la Comissió Tècnica del Patrimoni, així com la col·locació de rètols, senyals, publicitat comercial, cables, antenes i conduccions aparents. Dins el pla de restauració, hom estudiarà els casos existents i proposarà a la Comisió Tècnica les solucions més adients. Igualment, caldrà que les normes urbanístiques estableixin directrius que garanteixin la coexistència dels drets dels propietaris i de l'harmo- nia paisatgística de l'entorn.

Pla de Restauració, Conservació i Difusió

Aquest pla haurà de ser redactat en base a les dades i els elements de judici obtinguts en els plans de documentació i d'estudi del monu- ment, i a l'informe del restaurador. Serà una actuació relativament li- mitada i dirigida bàsicament a la preservació del monument sense desfigurar-lo, i es realitzaran el mínim de reconstruccions possible. La consolidació de totes les parts amenaçades és un treball indispensable que no es pot descurar en cap moment. Els criteris que caldrà seguir són els següents:

— Fidelitat a l'aspecte original del monument, partint dels estudis científics previs. — Respecte per les obres realitzades fins al segle xviii inclòs, atès que les possibilitats de contemplar una carretera de primer or- dre d'aquest segle en el seu estat original són avui tan escasses o més que les de trobar intacta una via romana. — Totes les reconstruccions seran limitades als elements que pu- guin ser restituïts amb certitud i seran realitzades exclusivament a partir d'elements autèntics, tornats a muntar en la seva posi- ció d'origen quan això sigui possible. — Reaixecament de parets ostensiblement enderrocades, tot assen- yalant de forma discreta i estètica que es tracta d'una recons- trucció. — Excavació arqueològica dels passadissos transversals que estiguin en perill d'esfondrament fins a deixar-los al descobert per la se- va cara superior, instal·lant-hi tirants de formigó que després hauran de quedar completament ocults per la restitució de la pavimentació. — Haurà de ser suggestiva i permetre el amillorament de la com- prensió del monument, particularment per als profans, per la qual cosa caldrà preveure la reutilització d'algunes parts, man- tenint la funció de camí quan això sigui possible, tot intentant la restitució parcial de la funció i les circulacions originals. — Enjardinament intentant una certa reconstrucció de l'entorn ve- getal original, assenyalat per les anàlisis palinològiques, afegint-hi d'altres espècies representatives de les diferents províncies de l'Imperi romà, amb ampli predomini d'espècies mediterrànies autòctones.

Senyalització

La obertura al públic del tram de via implicarà tres tipus de senya- lització amb les següents funcions:

— Regulació del trànsit. — Informació i orientació per als automobilistes. — Informació durant la visita: rètols explicatius de cadascuna de les construccions i característiques més importants del monument.

Conservació i utilització

Considerant que la millor solució per a la conservació d'un monu- ment i la seva rendibilitat social i didàctica consisteix a trobar-li un tís i, si és posible, que aquest ús s'aproximi a la seva funció original, el pla de restauració definitiu inclourà una proposta de nou ús que eviti la conversió del camí en un monument mort. Una de les idees a consi- derar consisteix a permetre la instal·lació d'una empresa de lloguer de cavalls en forma de concessió municipal, la qual podria comportar l'obli- gació de mantenir en condicions el tram de via i la pista de terra sobre la qual haurien de circular. L'empresa podria ser instal·lada en una casa de peons caminers abandonada que hi ha al costat del camí, a po- ca distància al sud del Perelló, des de la qual es podrien organitzar ex- cursions amb diferents itineraris, que permetin recórrer el monument tal com es feia quan era en ús, així com d'altres llocs d'interès històric i paisatgístic dels contorns. D'altra banda, es proposa integrar el tram en una variant del Sender de Gran Recorregut que actualment passa pel Coll de Balaguer, així com plantejar estratègies d'aprofitament tu- rístic en col·laboració amb el Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.

Pressupost i Finançament

El pressupost del projecte que presentem s'apropa als nou milions i mig de pessetes (de 1989) i està elaborat de manera que cadascuna de les actuacions pugui ser finançada, totalment o parcialment, per di- ferents fonts de recursos, públics o privats, amb l'única condició que es respecti l'ordre de realització expressat. En tot cas, cal tenir present que és convenient que totes les actuacions tinguin assegurat el seu fi- nançament abans d'iniciar la seva realització.

A TALL DE CONCLUSIÓ

La possibilitat de rendibilitzar culturalment i socialment un tram de Via Augusta i de carretera antiga tan ben conservat com el del Pere- lló no pot ser menyspreada en un moment en què al nord de les Albe- res s'intensifiquen els esforços d'adequació i senyalització d'una ruta de la Via Domitia, de la qual el tram del Perelló podria ser-ne la conti- nuació natural. Així, la restauració del tram no tan sols fora un equi- pament cultural cabdal en una zona tan poc dotada d'aquest tipus de serveis, sinó que, fins i tot, podria atreure cap al nostre país un cert nombre de turistes «culturals» que seguissin el recorregut de la Gàl·lia. A més creiem que cal emprar la realització d'aquest projecte com a experiència útil per desenvolupar programes semblants en d'altres trams de la via. Una anàlisi dels costos finals, dels resultats científics i de la rendibilitat social del projecte, un cop finalitzat, permetrà apli- car els encerts i defugir errors en la planificació d'altres parcs arqueo- lògics de costos assequibles per a les possibilitats actuals de les ad- ministracions locals. Esperem que aquesta via serà un bon camí per a la revalorització social del Patrimoni Arqueològic i del treball de l'ar- queòleg.

PERE IZQUIERDO I TUGAS