UN TRAM DE VIA AUGUSTA AL PERELLÓ I UNA PROPOSTA DE DINAMITZACIÓ* Fins a l'actualitat, i atesa la inexistència d'estudis de camp serio- sos, el pas de la Via Augusta per la regió de l'Ebre era conegut única- ment a través de les fonts clàssiques, les referències toponímiques i algunes dades disperses sobre troballes de jaciments arqueològics i pe- dres mil·liars. A partir d'aquestes dades, sense recollir-les totes, diver- sos autors han formulat hipòtesis sobre el seu traçat, que han resultat extraordinàriament divergents. La descoberta d'un tram de carretera antiga abandonada durant la realització d'unes obres d'arranjament de camins al sud del poble del Perelló (Baix Ebre) i la necessitat de de- finir si es tractava o no d'un fragment de la Via Augusta, per tal de prendre decisions respecte al seu futur, motivaren l'inici d'un estudi compara- tiu d'aquestes hipòtesis. Atès que el problema no semblava prou clar, calia remuntar fins a la informació original i intentar compilar-la siste- màticament, comprovant-la sobre el terreny, cosa que, de moment, ens ha portat als resultats recollits en aquest article. EL TRAM DEL PERELLÓ El tros de camí que motivà aquesta recerca havia estat abandonat a principis d'aquest segle, i s'aprofita de forma molt puntual. Des de llavors es cobrí lentament de terra i vegetació, i es deixà a voltes una Aquest article és el resultat d'una í'usió i revisió de dos articles que seran publicats en el volum especial «Les voies roinaines du Rhòne à l'fibre (Via Augusta et Via Domitia).. do la sèrie Documents d'Archéologie Française, anomenats La Via Augusta d'Òleastrum à Dntosa: la découverte del Perelló i Le Pla d'Estudi i Restauració del tram de Via Augusta i posterior carretera Barcelona- València del Perelló (Baix Ebre), traduïts al català per tal de posar-íos a l'abast de totes les persones del nostre país que hi estiguin interessades. Mapa 1. Mapa de les terres de l'Ebre a escala 1:250.000 amb indicació dels topònims relacio- nats amb la Via Augusta (cercles), els mil·liaris (rectangles), els jaciments arqueològics d'època romana (triangles) i els hostals o hospitals medievals (hacs). El probable traçat de la Via Augusta a la comarca del Baix Ebre és assenyalat en traç discontinu, mentre que el traç gruixut assenyala el tram tractat en el projecte de restauració. Escala 1:250.000. traça de poc més de dos metres per a ús veïnal, al servei dels camps d'oliveres que l'envolten. Part de la secció més propera al Perelló va ser parcialment asfaltada per facilitar l'accés a l'ermita de Sant Cristò- fol, de construcció molt recent (mapa 1). Un tram de la carretera d'ini- cis del segle xx, que se sobreposava a la romana, tot conservant-la, en la carena que separa el barranc dels Garidells del barranc de la cova d'en Gambosa, fou substituït al seu torn fins al pont del Salvador els anys setan- ta, i dóna avui continuïtat al tram abandonat en primer lloc. Durant unes obres, el redescobriment d'«un camí molt estrany», inu- sitadament ample, va fer que l'Ajuntament del Perelló sol·licités l'ac- tuació del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, que davant la possibilitat que es tractés d'un tram de via romana i de la necessitat urgent d'arranjar el camí per facilitar l'accés als conreus, hi desenvolupà una actuació arqueològica de salvament per tal de verifi- car la seva cronologia, documentar els seus elements constructius i ava- luar el seu estat de conservació El tram de camí que ens ocupa té una longitud total de 3.540 me- tres, amb una amplada molt considerable, que en gran part del traçat és de 8,70 metres de banda a banda, equivalents a trenta peus, inclo- sos els probables marges. La seva direcció és nord-sud, força més rec- tilínia que les variants posteriors però també més accidentada, amb desnivells de cent metres de baixada cap al nord i de cent vint-i-vuit metres cap al sud. El primer tram s'inicia al Barranc de Les Comes, sota el poble del Pe- relló (0° 42' 48" E 40° 52' 23" N) on es poden observar dos murs paral·lels de pedra i morter de calç, així com blocs de pedra alòctons, de grans dimensions, dispersos pel llit del barranc. A la banda de lle- vant hi ha un mur de pedra seca amb un desguàs transversal adinte- llat, que sembla correspondre a un camí alternatiu per creuar-lo, possiblement construït a l'Edat Moderna. L'alçada en aquest punt és de 90 m s.n.m. Després d'una corba al barranc, retallada als conglo- merats d'aportació al·luvial i amb forta pujada, el camí pren una di- recció sud-est-sud. A la part superior de la corba, així com en una part important del traçat, s'observa una canal de desguàs de poca fondària, secció rectangular i un peu d'ample, tallat en la roca calcària per la banda est (foto 1). Les tanques de les finques conserven l'amplada ori- ginal del camí, que en l'actualitat només és transitat per una petita pista 1. CARBONELL, M.: «Informe-Memòria de l'excavació arqueològica de salvament a la Via Romana del Perelló^:, Servei d'Arqueologia de la Generalitat, 1988, inèdit. Perfil transversal, a l'alçada de l'ermita de Sant Cristòfol (dalt) i longitudinal (baix) del tram del Perelló tractat en el projecte de restauració. Escala: horitzontal 1:25.000 i vertical 1:2.500. A: Pont del Salvador (Barranc dels Garidells). B: Barranc de la Cova d'en Gambosa. C: Barranc de les Comes. Alçat de la sortida d'un dels passadissos adintellats, de cronologia indeterminada. d'uns dos metres d'amplada, a la banda oest, molt enfondida respecte al nivell primitiu a causa del trànsit, que ara ja és pràcticament inexis- tent, i de l'erosió de l'aigua (foto 2). A 400 metres de l'inici del tram tornen a observar-se retalls en la roca calcària, en la banda oest. El pendent d'aquest sector és del 15%. Prop d'aquí, la via queda sepultada sota l'asfalt en la desviació del camí de ferradura medieval del Perelló a Tortosa pel coll de l'Alba i del camí de l'ermita de Sant Cristòfol, que és la via reaprofitada. En els següents 510 m el camí és asfaltat en bona part de la seva amplada. Després d'una doble corba bastant oberta, continua força recte fins a les rodalies de l'ermita de Sant Cristòfol, en direcció sud-est-sud, sem- pre damunt d'un mur de pedra seca de dimensions considerables, i re- munta la muntanya a mig vessant. En la doble corba hi ha un passadís de desguàs adintellat (foto 3). El pendent d'aquest tram és del 8%. Al coll de l'Ermita de Sant Cristòfol, a una alçada de 190 m s.n.m., la via gira i deixa d'estar asfaltada, i es conserva en relatiu bon estat al llarg de 1.900 m. Al sud de l'ermita, el camí té una amplada espec- tacular i un retall en la roca en la banda oest, i es dirigeix en línia recta cap al sud-oest uns tres-cents metres, a partir dels quals fa una corba oberta per reorientar-se vers el sud. Des de poc abans d'aquesta corba, la via està sobrepujada per parets de pedra seca, fetes amb grans pe- dres irregulars de calcària, lleugerament retocades. Uns cent metres més avall hi ha un passadís de desguàs oblicu adintellat d'uns dotze metres de llarg. El paviment, de grava gruixuda, argila i morter, està erosionat però ben conservat en alguns punts. Poc més avall, s'obser- va una canal de desguàs a la banda est (foto 4), mentre que la banda oest va sobre un mur de pedra seca, traçat a cordill, d'uns centenars de metres de llarg. Seguint cap al sud, s'hi observen diverses canals de desguàs a la banda oest, a voltes tallades en la roca (foto 5) i d'altres definides per murets. Finalment, després d'altres retalls en la roca a la banda est, s'arriba al tram que no fou afectat per la refacció del ca- mí del 1987, en el qual es poden observar clarament els sistemes de pavimentació amb diverses capes de còdols, terra trepitjada i morter de calç, realitzades en tramades definides per alineacions de lloses en forma de cinta, disposades en forma transversal o obliqua (foto 6), que devien tenir la missió de desviar l'aigua del traçat. A la banda est, la roca està retallada en forma bastant grollera, deixant una canal de des- guàs que presenta com a particularitats la presència d'un petit muret transversal destinat a frenar la força de les aigües i d'un sobreeixidor que desvia l'aigua cap a una esquerda profunda de la roca. A partir Foto 1. Canaló de desguàs tallat a la roca. Foto 2. Baixada vers el Perelló. Cap al centre de la foto, una línia d'ombra assenyala el canaló de desguàs, tallat a la roca calcària. d'aquí, el camí és força abandonat, cobert per la terra i la vegetació fins al lloc on fou tallat per la moderna CN-340. El pendent estimat per a aquest tram és del 4,5%. Des del tall est de la CN-340 fins a la superposició de la carretera de principis de segle hi ha un tram de tres-cents metres, sense pavi- mentar, en el qual la via circula recolzada al vessant per la banda oest, mentre que per l'est es manté sobre un mur de pedra seca.