El Solsonès En Època D'anníbal: El Poblament Ibèric a La Zona Durant El
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
https://doi.org/10.5565/rev/tda.121 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper) El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle iii aC (300-180 aC) David Asensio Vilaró1, Ramon Cardona Colell2, Jordi Morer de Llorens3, Borja Gil Limón2, Laro Bonvehí Sànchez2, Francisco J. Cantero Rodríguez2, Josep Pou Vallès4 Rebut: 15/06/2020 Acceptat: 29/11/2020 Resum En els darrers 25 anys el Centre d’Estudis Lacetans està desenvolupant un projecte de recerca programada sobre l’estructura del poblament ibèric a la comarca del Solsonès. Això ha permès caracteritzar la seva evolució des de la primera edat del ferro fins al període ibèric tardà. Es constata que el segle iii aC constitueix un moment àlgid, amb un elevat nivell de densitat i complexitat organitzativa. Tot apunta que en el territori lacetà es dóna un panorama de forta fragmentació política, amb diverses entitats territorials que s’organitzen al voltant de nuclis de primer ordre, com els de Sorba, Castellvell o el Cogulló, sense evidències clares d’una centralit- zació similar a la dels territoris costaners. Paraules clau: Lacetània; estructura poblament; segle iii aC; sistema heteràrquic Abstract. Solsonès region in Hannibalic period: The Iberian population in the area during the 3rd c. BC (300-180 BC) For the last 25 years, the Centre d’Estudis Lacetans has been developing a research project on the structure of the Iberian population in the Solsonès region. This has allowed to characterize its evolution from the first Iron Age to the late Iberian period. The work revealed that this area in the third century BC experienced a moment of maximum development, with a high level of density and organizational complexity. Evidence shows a strong political fragmentation, with several territorial entities that are organized around first order settlements, such as those of Sorba, Castellvell or Cogulló, not similar to the centralization that occurred in the coastal territories. Keywords: Lacetania; settlement structure; 3rd century BC; heterarchic system Asensio Vilaró, David; Cardona Colell, Ramon; Morer de Llorens, Jordi; Gil Limón, Borja; Bonvehí Sànchez, Laro; Cantero Rodríguez, Francisco J.; Pou Vallès, Josep. «El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle iii aC (300-180 aC)». Treballs d’Arqueologia, 2020, núm. 24, p. 63-83. DOI: 10.5565/rev/tda.121 1. Universitat de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona. MónIberRocs SL. david.asensiovilaro@ gmail.com 2. Centre d’Estudis Lacetans. [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected] 3. Universitat de Barcelona. MónIberRocs SL. [email protected] 4. Ajuntament de Calafell / Centre d’Estudis Lacetans. [email protected] Treballs d’Arqueologia, 2020, núm. 24, p. 63-83 63 David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Jordi Morer El Solsonès en època d’Anníbal: de Llorens, Borja Gil Limón, Laro Bonvehí Sànchez, el poblament ibèric a la zona durant Francisco J. Cantero Rodríguez, Josep Pou Vallès el segle iii aC (300-180 aC) 1. Context geogràfic i límits territorials ser explotades en època prehistòrica al de la Lacetània ibèrica Solsonès (Forat de la Tuta, Riner). Tam- bé sembla clara la presència de ferro, so- Les actuals comarques del Solsonès i Ber- bretot a la part alta d’aquests territoris i guedà les hem de situar dins la part supe- constatada en algun jaciment arqueològic rior de la depressió central catalana, con- com el de La Codina (Asensio et al., formant l’altiplà central, tenint en compte 2002). La riquesa del Berguedà és supe- que la seva delimitació septentrional s’en- rior, però, es concentra sobretot a la part cavalca amb les serres muntanyoses del alta. Són concentracions ferruginoses, pi- Prepirineu i Pirineu central. És un terri- rites, lignits i carbó (Borredà, Conca de tori excavat intensament per valls orienta- Fígols, Cercs, Vallcebre). des de nord a sud en direcció a mar, cur- Sembla que el poblament actual, sos fluvials principals com el Cardener i igual que l’antic, s’instal·li just on hi ha la Llobregat, amb les conques respectives, confluència de les zones elevades de mun- que han estat els conformadors del paisat- tanya i la terra baixa o altiplà. En el límit ge d’aquestes contrades. L’orografia que entre aquests dos paisatges tan diferen- alcen Prepirineu i el Pirineu suposa una ciats se situa l’actual Solsona, Navès, barrera clara (figura 1). Montmajor, l’Espunyola, Berga, i també La part baixa del Solsonès i Berguedà els principals jaciments d’època protohis- es caracteritza per presentar esplanades de tòrica. Les vies de penetració més fàcil prou entitat, que són les que s’han habitat han estat les naturals, la del Segre i amb més profusió durant tota la història. afluents per la banda occidental i la del En el cas del Solsonès, parlem dels plans Llobregat-Cardener per la banda oriental. que envolten Solsona, Olius, part de Na- Com un eix transversal que va d’est a oest vès i Riner, tot i que el més usual és trobar de la comarca, ens trobem la carretera petits planells entre terreny trencat. Tam- C-26, un veritable eix transversal prepiri- bé hi ha algunes planes d’entitat a la zona nenc que travessa Catalunya d’est a oest. limítrofa del Berguedà, com el pla de Ja en estudis anteriors havíem plantejat la Montmajor i el de Gargallà. Les restes hipòtesi que alguns camins tradicionals, ibèriques i romanes més importants es com el que comunica Guissona, Biosca, troben totes a la zona baixa d’aquestes co- Sanaüja i Solsona per la C-26, ens perme- marques, on s’espongen els cursos d’aigua tessin refer rutes més antigues de les quals principals, Ribera Salada, Cardener, Ai- no hi ha restes físiques, com els contro- gua d’Ora, Riera de Navel i Llobregat, vertits eixos transversals antics (Cardona, amb totes les rases i torrents que s’hi rela- 2000: 12). Dins d’aquest plantejament cionen. A banda del valor clarament agrí- tenen importància els camins rals i els ca- cola, forestal i ramader d’aquests terrenys, mins ramaders. a nivell d’altres recursos naturals explota- La hipòtesi d’un eix transversal pre- bles en època antiga les principals referèn- pirinenc complementa aquestes vies na- cies serien l’explotació de sal, que trobem turals obertes pels grans rius. Són rutes que sobretot a Cardona (Bages) (Pancorbo, aprofiten segments diversos de rutes ra- 2019: 192 i 198). També cal esmentar la maderes dedicades a unir el Pirineu i les presència de vetes cupríferes, no molt ri- terres pirinenques amb les terres occiden- ques, de les quals es té constància que van tals i orientals, i també amb les terres cos- 64 Treballs d’Arqueologia, 2020, núm. 24 David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, El Solsonès en època d’Anníbal: Jordi Morer de Llorens, Borja Gil Limón, Laro Bonvehí el poblament ibèric a la zona durant Sànchez, Francisco J. Cantero Rodríguez, Josep Pou Vallès el segle iii aC (300-180 aC) Figura 1. Mapa de la zona del Solsonès, amb indicació de la ubicació dels principals jaciments del període ibèric ple i del període ibèric ple inicial (450-300 aC) i ibèric ple avançat (300-180 aC) esmentats en el text. taneres. La presència de la major part dels i Solsonès, segueixi essent el jaciment més jaciments protohistòrics al peu d’aquest important. eix transversal, Camp del Moros de la Igual d’indefinits que els camins i Codina (Pinell), Castellvell (Olius), Sant l’orografia de la terra baixa d’altiplà, sem- Esteve (Olius), Anseresa (Olius), Sorba blen els límits de l’antiga Lacetània, poble (Montmajor), fortí romà de Tentellatge de l’àrea central catalana. Apareixen citats (Navès) per citar els més importants, per- per primera vegada a les fonts antigues a met establir una hipòtesi de línia de co- partir dels primers temps de la romanitza- municació també en època ibèrica plena i ció. Alguns autors plantegen l’interès tardana. La presència de Iesso a Guissona d’estudiar aquest poble a partir del 195 i del Puig Castellar de Biosca, a la zona de aC, per observar quins moviments fan en ponent del Solsonès, avala per a època re- el context bèl·lic del moment i tenint publicana un control del Prepirineu a tra- en compte els referents històrics del Mu- vés de les valls que penetren els altiplans nicipium Iessonensis (Guissona) i el Muni- del Solsonès a partir d’aquestes línies que cipium Sigarrensis (Prats de Rei) (López, van de ponent a orient. El mateix passa 1986: 21). Ja abans Tit Livi els esmenta amb jaciments ibèrics a l’òrbita del Ber- entre els pobles sotmesos per Anníbal guedà, com el Turó del Verdaguer després de creuar l’Ebre el 218 aC (Livi, (Montclar), Capolat o Serrat dels Tres Ab Urbe Condita, 21, 23). Hereus (Casserres), que poblen i donen Ja és imprecís el mateix etnònim, per continuïtat un territori sense disrupcions l’homofonia amb altres etnònims com importants. La falta de recerca arqueolò- laietans i iaccetans (Sanmartí i Santacana, gica en aquesta comarca per al període 2005: 37). Això justifica l’intent, ja expo- ibèric fa que Sant Miquel de Sorba, a un sat per Tarradell (Fernàndez, 1987: 34), extrem de la comarca, llindant amb Bages d’ajuntar el poble lacetà amb el poble Treballs d’Arqueologia, 2020, núm. 24 65 David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Jordi Morer El Solsonès en època d’Anníbal: de Llorens, Borja Gil Limón, Laro Bonvehí Sànchez, el poblament ibèric a la zona durant Francisco J. Cantero Rodríguez, Josep Pou Vallès el segle iii aC (300-180 aC) laietà. Pere Bosch Gimpera creu que hi ha igual que dèiem del Molí de l’Espígol moltes semblances entre laietans i lace- (Pérez, 2000: 201).