Introducció D'espècies De Fauna Invasores Al Medi Natural

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Introducció D'espècies De Fauna Invasores Al Medi Natural Introducció d’espècies de fauna invasores al medi natural Judit Costa Pujol 1176524 Beatriu García Morante 1175438 Marta López Beltrán 1174631 Veterinària i deontologia legal Bellaterra, 21.01.2011 INDEX 1. INTRODUCCIÓ 1 1.1 Fauna salvatge autòctona 1 1.2 Espècie exòtica invasora 1 1.3 Introducció 2 1.4 Per què una espècie exòtica es converteix en espècie invasora? 2 1.5 Conseqüències de la introducció d’espècies exòtiques invasores 3 2. LEGISLACIÓ 5 2.1 El paper de les administracions públiques 5 2.2 Els convenis internacionals 7 2.3 La Unió Europea 8 2.4 Un fons econòmic per conservar la natura 9 2.5 Estat Espanyol 10 2.6 Les administracions autonòmiques 11 2.7 Les administracions locals 13 3. PREVENCIÓ I PLANS D’ACTUACIÓ 14 3.1 Actuacions de prevenció 15 3.2 Actuacions d’eradicació i control 16 3.3 Marc legislatiu 18 3.4 Pla estratègic d’espècies invasores a Catalunya 18 4. ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES A LA PENÍNSULA IBÈRICA 21 4.1 Mamífers 21 4.1.1 Arruí ( Ammotragus lervia ) 21 4.1.2 Mufló ( Ovis ammon musimon ) i Gamo ( Dama dama ) 21 4.1.3 Visó americà ( Neovison vison ) i altres visons comercials 22 4.1.4 Llúdriga o coipú ( Myocastor coipus ) 22 4.2 Aus 22 4.2.1 Malvasia canyella ( Oxyura jamaicensis ) 22 4.2.2 Guatlla japonesa ( Coturnix coturnix japonensis ) i “Colín” de Virgínia ( Colinus virginianus ) 23 4.2.3 Altres espècies d’aus que provoquen problemes ecològics 23 4.3 Peixos 23 4.4 Amfibis 24 4.4.1 Tortugues de Florida ( Trachemys scripta elegans ) 24 4.4.2 Granota toro americana ( Rana catesbeiana ) 24 4.5 Invertebrats 25 5. ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES A CATALUNYA 26 5.1 Mosquit tigre ( Aedes albopictus) 26 5.2 Cargol poma ( Pomacea canaliculata ) 27 5.3 Tortuga de Florida ( Trachemys scripta elegans ) 28 5.4 Musclo zebra ( Dreissena polymorpha ) 29 5.5 Visó americà ( Neovison vison ) 30 5.6 Cranc roig americà ( Procamberus clarkii ) 30 6. ENTREVISTA AL Dr. SANTIAGO LAVÍN 32 7. CONCLUSIÓ 39 8. BIBLIOGRAFIA 40 9. ANNEXES Una espècie exòtica invasora pot representar, des del punt de vista de la biodiversitat i del respecte pels ecosistemes autòctons, un perill i així queda reflexat en aquest treball. La motivació per aquest treball neix del coneixement d’una història que va començar fa força temps a unes terres força llunyanes i que va representar un impacte important per un dels ecosistemes més delicat i exclusiu del planeta. Així, per entendre el motiu del perquè d’aquest treball cal fer referència, breument, a la següent història: Els primers exploradors blancs que varen veure l’interior del continent australià el van descriure com una gran estora verdosa, formada per un mar de plantes i arbustos que, durant la primavera austral, deixaven sortir petites floretes que donaven tocs de diferents colors. La transformació d’aquelles sabanes del segle XIX en els actuals deserts no ha estat conseqüència de grans cataclismes climàtics si no d’una successió d’iniciatives humanes protagonitzades pels europeus colonitzadors i, gairebé sempre, varen ser degudes al desig de reproduir en la seva terra adoptiva hàbits i estètiques pròpies dels seus llocs d’origen. Fou Thomas Austin qui va protagonitzar l’inici de la destrucció dels ecosistemes insulars. Thomas era un granger del territori de Victoria que trobava a faltar les seves jornades de caça al Regne Unit. Per tal de satisfer les seves necessitats cinegètiques, durant l’any 1859 va importar i després deixar anar en llibertat dues dotzenes de conills. Degut a l’absència de predadors, els conills es varen reproduir ràpidament, devorant els cultius i la vegetació de tot l’estat arribant a l’extensió per tota l’illa. D’aquesta manera, en molt pocs anys, milions de conills van arrasar el paisatge australià. L’any 1950 es va arribar a una solució: la difusió del virus de la mixomatosi, una malaltia que en pocs mesos va acabar amb un 99% de la població de conills. Per desgràcia, aquest 1% restant es va immunitzar contra el virus, tornant-s’hi resistent i reiniciat l’explosió demogràfica de l’espècie. Actualment, la població de conills ja ha superat els tres-cents milions d’exemplars. Com s’explica anteriorment, la introducció d’una espècie exòtica pot portar conseqüències molt greus per un ecosistema. Aquestes poden arribar a ser tant importants com per a que requereixin la intervenció d’organismes administratius. Actualment i degut a la creixent preocupació per la conservació del medi natural i de la biodiversitat, existeixen normatives que regulen l’acte d’introduir una espècie exòtica i diferents àmbits de l’administració que hi intervenen i que hi estan al cas. El fet d’endinsar-nos en aquest tema ens ha permès conèixer la importància de conservar la nostre fauna autòctona i de no malmetre els ecosistemes presents a les nostres terres així com, descobrir la legislació que existeix al respecte, els plans d’actuació i els casos d’espècies invasores que ens afecten de forma més directe. Esperem transmetre l’entusiasme explicant de forma breu i resumida tot un món, el món de les espècies de fauna invasores. Beatriu Garcia Morante. Judit Costa Pujol. Marta López Beltrán. 1.INTRODUCCIÓ Se sap, tal i com s’explicarà més endavant, que tant la introducció d’espècies exòtiques en el nostre país com el no evitar que una espècie hi entri, està prohibit, i a més a més, penat per la llei. Però, tot i així, hi ha un alt percentatge de casos d’introducció de noves espècies que és preocupant. Uns anys enrere va sorgir una preocupació al respecte, i per això es van fer una sèrie de normatives per tal de regular-ho adequadament. Tot i que potser el percentatge ha disminuït, continuem trobant-ne molts casos, i per això creiem important estudiar-ho més a fons. Per a poder tractar profundament aquest tema i aprofundir-hi, és essencial conèixer prèviament els conceptes següents que anirem esmentant al llarg del treball. 1.1.Fauna salvatge autòctona Es consideren fauna salvatge autòctona les espècies d’una determinada distribució natural on s'hi reprodueixen, hi hivernen o hi estan de pas. També comprèn les espècies de peixos i animals marins de les costes (si en tenen). És important destacar que la fauna que s'inclou dins d’aquest concepte és considerada salvatge independentment de si l'animal en concret ha nascut en la natura o en captivitat. En l'annex del Decret legislatiu 2/2008, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, s'indiquen les espècies protegides de la nostra fauna salvatge autòctona. 1.2. Espècie exòtica invasora Una espècie exòtica és aquella espècie forana a la zona on es troba. Aquest terme es refereix a aquelles espècies introduïdes fora de la seva àrea de distribució natural. Quan aquesta espècie exòtica amenaça a la diversitat biològica nativa causant danys greus a l’economia i la salut del lloc, es considera una espècie exòtica invasora. Així, es defineix espècie exòtica invasora com la que s'introdueix o s'estableix en un ecosistema o hàbitat natural o seminatural i que és un agent de canvi i una amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja sigui pel comportament invasor o pel risc de contaminació genètica. Cal tenir present que aquest terme es refereix exclusivament a aquelles espècies, la introducció de les quals (voluntària o accidental) sigui sempre duta a terme per acció humana, i exclou totes aquelles invasions biològiques que tenen lloc de forma natural en l’autoexpansió d’una espècie. - 1 - D’altre banda, és important tenir en compte que hi ha moltes espècies exòtiques que apareixen al nostre medi, però no totes tenen el mateix grau d'afectació. Aquest depèn de diversos factors, com la capacitat de dispersió, la colonització i els efectes en altres espècies i en l’estat de l'ecosistema en general. En aquest sentit, hi ha organismes que no produeixen cap afectació destacable i d’altres que conviuen en harmonia al nostre medi des de fa dècades i als quals es considera “naturalitzats”. S’estima que de les espècies introduïdes, només un 5-20% poden convertir-se en espècies invasores, però tot i el baix percentatge, l’impacte que causen és d’immensa magnitud. 1.3.Introducció Per introducció ens referim al moviment, per acció humana, directe o indirecte, d’una espècie exòtica fora del seu medi natural, de manera intencionada o per accident. Aquest moviment pot ser dins del mateix país, entre països o fora de la jurisdicció nacional. Tot i que, a priori , podem pensar que aquestes introduccions són perjudicials, també n’hi ha que han estat beneficioses i han arribat a formar part de la nostra vida quotidiana. Un exemple és el tomàquet, o les patates. El número d’introduccions ha incrementat exponencialment durant l’últim segle, i particularment durant les últimes dècades, a causa del comerç, el transport i el turisme. És fonamental distingir entre l’introducció d’espècies exòtiques intencionals, dutes a terme per l’home de manera conscient i amb fins concrets com el comerç de mascotes exòtiques; i les no intencionals que es produeixen per accident i en cap cas es fa de forma conscient , tot i això, sempre és degut a factors humans. Un exemple és l’entrada d’aquestes espècies a través de les aigües llast dels vaixells. També ens podem trobar casos de negligència, com és el cas dels escapaments d’espècies en captivitat per falta de mesures de prevenció i seguretat. 1.4.Per què una espècie exòtica es converteix en espècie invasora? Que una espècie exòtica es converteixi en espècie exòtica invasora depèn, principalment, de l’ecosistema on s’estableix i de les característiques intrínseques de la pròpia espècie.
Recommended publications
  • Guidance Document on the Strict Protection of Animal Species of Community Interest Under the Habitats Directive 92/43/EEC
    Guidance document on the strict protection of animal species of Community interest under the Habitats Directive 92/43/EEC Final version, February 2007 1 TABLE OF CONTENTS FOREWORD 4 I. CONTEXT 6 I.1 Species conservation within a wider legal and political context 6 I.1.1 Political context 6 I.1.2 Legal context 7 I.2 Species conservation within the overall scheme of Directive 92/43/EEC 8 I.2.1 Primary aim of the Directive: the role of Article 2 8 I.2.2 Favourable conservation status 9 I.2.3 Species conservation instruments 11 I.2.3.a) The Annexes 13 I.2.3.b) The protection of animal species listed under both Annexes II and IV in Natura 2000 sites 15 I.2.4 Basic principles of species conservation 17 I.2.4.a) Good knowledge and surveillance of conservation status 17 I.2.4.b) Appropriate and effective character of measures taken 19 II. ARTICLE 12 23 II.1 General legal considerations 23 II.2 Requisite measures for a system of strict protection 26 II.2.1 Measures to establish and effectively implement a system of strict protection 26 II.2.2 Measures to ensure favourable conservation status 27 II.2.3 Measures regarding the situations described in Article 12 28 II.2.4 Provisions of Article 12(1)(a)-(d) in relation to ongoing activities 30 II.3 The specific protection provisions under Article 12 35 II.3.1 Deliberate capture or killing of specimens of Annex IV(a) species 35 II.3.2 Deliberate disturbance of Annex IV(a) species, particularly during periods of breeding, rearing, hibernation and migration 37 II.3.2.a) Disturbance 37 II.3.2.b) Periods
    [Show full text]
  • COUNCIL DIRECTIVE 92/43/EEC of 21 May 1992 on the Conservation of Natural Habitats and of Wild Fauna and Flora (OJ L 206, 22.7.1992, P
    01992L0043 — EN — 01.07.2013 — 006.006 — 1 This text is meant purely as a documentation tool and has no legal effect. The Union's institutions do not assume any liability for its contents. The authentic versions of the relevant acts, including their preambles, are those published in the Official Journal of the European Union and available in EUR-Lex. Those official texts are directly accessible through the links embedded in this document ►B COUNCIL DIRECTIVE 92/43/EEC of 21 May 1992 on the conservation of natural habitats and of wild fauna and flora (OJ L 206, 22.7.1992, p. 7) Amended by: Official Journal No page date ►M1 Council Directive 97/62/EC of 27 October 1997 L 305 42 8.11.1997 ►M2 Regulation (EC) No 1882/2003 of the European Parliament and of the L 284 1 31.10.2003 Council of 29 September 2003 ►M3 Council Directive 2006/105/EC of 20 November 2006 L 363 368 20.12.2006 ►M4 Council Directive 2013/17/EU of 13 May 2013 L 158 193 10.6.2013 Amended by: ►A1 Act of Accession of Austria, Sweden and Finland C 241 21 29.8.1994 (adapted by Council Decision 95/1/EC, Euratom, ECSC) L 1 1 1.1.1995 ►A2 Act concerning the conditions of accession of the Czech Republic, the L 236 33 23.9.2003 Republic of Estonia, the Republic of Cyprus, the Republic of Latvia, the Republic of Lithuania, the Republic of Hungary, the Republic of Malta, the Republic of Poland, the Republic of Slovenia and the Slovak Republic and the adjustments to the Treaties on which the European Union is founded Corrected by: ►C1 Corrigendum, OJ L 176, 20.7.1993, p.
    [Show full text]
  • Organismu Latviskie Nosaukumi (2)
    Biosistēmu Terminoloģijas Centra Biļetens 1(1) (2017): 21–51 ISSN 2501-0336 (online) http://www.rpd-science.org/BTCB/V001/BTCB_1_4.pdf © “RPD Science” Citēšanai: BTCB, 2017. Organismu latviskie nosaukumi (2). Biosistēmu Terminoloģijas Centra Biļetens 1(1): 21–51 Organismu latviskie nosaukumi (2) Latvian names of organisms (2) Zinātniskais nosaukums Atbilstība Pēdējā Scientific name Equivalence pārbaude Last verification A Abies gmelinii Rupr. (1845) = Larix gmelinii (Rupr.) Rupr. var. gmelinii 17.12.2016. Abies ledebourii Rupr. (1845) = Larix gmelinii (Rupr.) Rupr. var. gmelinii 17.12.2016. Abies menziesii Mirb. (1825) = Pseudotsuga menziesii (Mirb.) Franco var. menziesii 17.12.2016. Acaciaceae = Fabaceae 27.12.2016. Acalitus brevitarsus (Fockeu, 1890) melnalkšņa maurērce 16.12.2016. Acalitus calycophthirus (Nalepa, 1891) bērzu pumpurērce 16.12.2016. Acalitus essigi (Hassan, 1928) aveņu pangērce 16.12.2016. Acalitus longisetosus (Nalepa, 1892) bērzu sārtā maurērce 16.12.2016. Acalitus phloeocoptes (Nalepa, 1890) plūmju stumbra pangērce 16.12.2016. Acalitus phyllereus (Nalepa, 1919) baltalkšņa maurērce 16.12.2016. Acalitus plicans (Nalepa, 1917) dižskābaržu maurērce 16.12.2016. Acalitus rudis (Canestrini, 1890) bērzu baltā maurērce 16.12.2016. Acalitus stenaspis (Nalepa, 1891) dižskābaržu lapmalērce 16.12.2016. Acalitus vaccinii (Keifer, 1939) melleņu pumpurērce 16.12.2016. Acanthinula aculeata (O. F. Müller, 1774) mazais dzeloņgliemezis 16.12.2016. Acanthinula spinifera Mousson, 1872 Spānijas dzeloņgliemezis 16.12.2016. Acanthocardia echinata (Linnaeus, 1758) dzelkņainā sirsniņgliemene 16.12.2016. Acanthochitona crinita (Pennant, 1777) zaļais bruņgliemis 16.12.2016. Aceria brevipunctatus (Nalepa, 1889) = Aceria campestricola (Frauenfeld, 1865) 16.12.2016. Aceria brevirostris (Nalepa, 1892) ziepenīšu pangērce 16.12.2016. Aceria brevitarsus (Fockeu, 1890) = Acalitus brevitarsus (Fockeu, 1890) 16.12.2016.
    [Show full text]
  • 1994 IUCN Red List of Threatened Animals
    The lUCN Species Survival Commission 1994 lUCN Red List of Threatened Animals Compiled by the World Conservation Monitoring Centre PADU - MGs COPY DO NOT REMOVE lUCN The World Conservation Union lo-^2^ 1994 lUCN Red List of Threatened Animals lUCN WORLD CONSERVATION Tile World Conservation Union species susvival commission monitoring centre WWF i Suftanate of Oman 1NYZ5 TTieWlLDUFE CONSERVATION SOCIET'' PEOPLE'S TRISr BirdLife 9h: KX ENIUNGMEDSPEaES INTERNATIONAL fdreningen Chicago Zoulog k.J SnuicTy lUCN - The World Conservation Union lUCN - The World Conservation Union brings together States, government agencies and a diverse range of non-governmental organisations in a unique world partnership: some 770 members in all, spread across 123 countries. - As a union, I UCN exists to serve its members to represent their views on the world stage and to provide them with the concepts, strategies and technical support they need to achieve their goals. Through its six Commissions, lUCN draws together over 5000 expert volunteers in project teams and action groups. A central secretariat coordinates the lUCN Programme and leads initiatives on the conservation and sustainable use of the world's biological diversity and the management of habitats and natural resources, as well as providing a range of services. The Union has helped many countries to prepare National Conservation Strategies, and demonstrates the application of its knowledge through the field projects it supervises. Operations are increasingly decentralised and are carried forward by an expanding network of regional and country offices, located principally in developing countries. I UCN - The World Conservation Union seeks above all to work with its members to achieve development that is sustainable and that provides a lasting Improvement in the quality of life for people all over the world.
    [Show full text]
  • European Red List of Non-Marine Molluscs Annabelle Cuttelod, Mary Seddon and Eike Neubert
    European Red List of Non-marine Molluscs Annabelle Cuttelod, Mary Seddon and Eike Neubert European Red List of Non-marine Molluscs Annabelle Cuttelod, Mary Seddon and Eike Neubert IUCN Global Species Programme IUCN Regional Office for Europe IUCN Species Survival Commission Published by the European Commission. This publication has been prepared by IUCN (International Union for Conservation of Nature) and the Natural History of Bern, Switzerland. The designation of geographical entities in this book, and the presentation of the material, do not imply the expression of any opinion whatsoever on the part of IUCN, the Natural History Museum of Bern or the European Union concerning the legal status of any country, territory, or area, or of its authorities, or concerning the delimitation of its frontiers or boundaries. The views expressed in this publication do not necessarily reflect those of IUCN, the Natural History Museum of Bern or the European Commission. Citation: Cuttelod, A., Seddon, M. and Neubert, E. 2011. European Red List of Non-marine Molluscs. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Design & Layout by: Tasamim Design - www.tasamim.net Printed by: The Colchester Print Group, United Kingdom Picture credits on cover page: The rare “Hélice catalorzu” Tacheocampylaea acropachia acropachia is endemic to the southern half of Corsica and is considered as Endangered. Its populations are very scattered and poor in individuals. This picture was taken in the Forêt de Muracciole in Central Corsica, an occurrence which was known since the end of the 19th century, but was completely destroyed by a heavy man-made forest fire in 2000.
    [Show full text]
  • Official Journal C
    Officia^_^ /• /* e e l-f l Journa-wr l"I ISScN 0378 19"69865 Volume 33 of the European Communities 3 A.g.« 1,* Notice No Contents page I Information II Preparatory Acts Commission 90/C 195/01 Supplementary Annexes to the proposal for a Council Directive on the protection of natural and semi-natural habitats and of wild fauna and flora 1 1 3. 8. 90 Official Journal of the European Communities No C 195/1 II (Preparatory Acts) COMMISSION Supplementary Annexes to the proposal for a Council Directive on the protection of natural and semi-natural habitats and of wild fauna and flora COM(90) 59 final (Submitted by the Commission on 14 March 1990 pursuant to the third paragraph of Article 149 of the EEC Treaty) (90/C 195/01) EXPLANATORY NOTE The proposal here presented aims to complete the Annexes of the Council's draft Directive on the protection of natural and semi-natural habitats and of wild fauna and flora, adopted by the Commission on 26 July 1988 (x). (>) OJNoC247, 21. 9. 1988. No C 195/2 Official Journal of the European Communities 3. 8. 90 ANNEX I Animal and plant species whose habitats are threatened in the Community (a) ANIMALS VERTEBRATES MAMMALS Rupicapra rupicapra balcanica Ovis ammon musimon (Natural populations — Corsica and INSECTIVORA Sardinia) Talpidae Capra aegagrus Galemys pyrenaicus CETACEA Soricidae Tursiops truncatus Suncus etruscus Phocoena phocoena CHIROPTERA Rhinolophidae REPTILES Rhinolophus blasii Rhinolophus euryale TESTUDINES Rhinolophus ferrumequinum Testudinidae Rhinolophus hipposideros Testudo hermanni Rhinolophus
    [Show full text]
  • Leiostyla Abbreviata, Madeiran Land Snail
    The IUCN Red List of Threatened Species™ ISSN 2307-8235 (online) IUCN 2008: T11455A3278905 Leiostyla abbreviata, Madeiran Land Snail Assessment by: Seddon, M.B. View on www.iucnredlist.org Citation: Seddon, M.B. 2013. Leiostyla abbreviata. The IUCN Red List of Threatened Species 2013: e.T11455A3278905. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2011-1.RLTS.T11455A3278905.en Copyright: © 2015 International Union for Conservation of Nature and Natural Resources Reproduction of this publication for educational or other non-commercial purposes is authorized without prior written permission from the copyright holder provided the source is fully acknowledged. Reproduction of this publication for resale, reposting or other commercial purposes is prohibited without prior written permission from the copyright holder. For further details see Terms of Use. The IUCN Red List of Threatened Species™ is produced and managed by the IUCN Global Species Programme, the IUCN Species Survival Commission (SSC) and The IUCN Red List Partnership. The IUCN Red List Partners are: BirdLife International; Botanic Gardens Conservation International; Conservation International; Microsoft; NatureServe; Royal Botanic Gardens, Kew; Sapienza University of Rome; Texas A&M University; Wildscreen; and Zoological Society of London. If you see any errors or have any questions or suggestions on what is shown in this document, please provide us with feedback so that we can correct or extend the information provided. THE IUCN RED LIST OF THREATENED SPECIES™ Taxonomy Kingdom Phylum Class Order Family Animalia Mollusca Gastropoda Stylommatophora Lauriidae Taxon Name: Leiostyla abbreviata Lowe, 1852 Common Name(s): • English: Madeiran Land Snail Assessment Information Red List Category & Criteria: Critically Endangered (Possibly Extinct) B2ab(iii) ver 3.1 Year Published: 2013 Date Assessed: August 31, 2010 Justification: This species is endemic to Madeira, where all records in the last 50 years are from the fossil deposits at Canical on the Pta de Sao Lourenco.
    [Show full text]
  • 1St Meeting of the Group of Experts
    *** * 11 * * ~ * COUNCIL CONSEIL OFEUROPE * **** DE L'EUROPE Strasbourg, 18 May 1990 T-PVS (90) 13 [ TPVS90 _ 13E. ] Eng. or. CONVENTION ON THE CONSERVATION OF EUROPEAN VILDLIFE AND NATURAL HABITATS Group of Experts on Conservation of Invertebrates 1st meeting Strasbourg, 23-25 April 1990 Secretariat Memorandum prepared by the Directorate of Environment and Local Authorities This document will not be distributed at the meeting. Please bring this cop~· Ce document ne sera plus distribue en reunion. Priere de mus munir de cet exemplaire T-PVS (90) 13 - 2 - 1. Opening of the meeting by a representative of the Secretary General of the Council of Europe Mr Fernandez-Galiano, from the Secretariat, welcomed participants (see Appendix 1) and recalled that the Group was to develop its work within the programme of the Convention on the Conservation of European Wildlife and Natural Habitats (Bern Convention). This implied that decisions on future activities had to be reported to the Standing Committee of the Convention for final adoption. He thanked the European Invertebrate Survey (EIS) for its suggestion for launching a group on invertebrate conservation within the Bern Convention (see document T-PVS (89) 34 revised). At the request of some delegates, the Secretariat explained the differences between the work to be developed by the Group and other activities in the field of invertebrate conservation, such as those of the European Communities. The Bern Convention counts at present 22 Contracting Parties, including the EEC. Ten of these Contracting Parties are states which do not belong to the European Community. Other states, such as Burkina Faso, Morocco, Poland, the Soviet Union and Tunisia have been invited to adhere to the Convention and they are likely to do so in the near future.
    [Show full text]
  • Conservation of Natural Habitats and of Wild Fauna and Flora
    22 . 7 . 92 Official Journal of the European Communities No L 206 / 7 \ II (Acts whose publication is not obligatory) COUNCIL COUNCIL DIRECTIVE 92/43 / EEC of 21 May 1992 on the conservation of natural habitats and of wild fauna and flora THE COUNCIL OF THE EUROPEAN COMMUNITIES , Whereas , in the European territory of the Member States , natural habitats are continuing to deteriorate and an increasing number of wild species are seriously threatened ; Having regard to the Treaty establishing the European whereas given that the threatened habitats and species form Economic Community, and in particular Article 130s part of the Community's natural heritage and the threats to thereof, them are often of a transboundary nature , it is necessary to take measures at Community level in order to conserve Having regard to the proposal from the Commission ('), them ; Having regard to the opinion of the European Whereas , in view of the threats to certain types of natural Parliament ( 2 ), habitat and certain species , it is necessary to define them as having priority in order to favour the early implementation of Having regard to the opinion of the Economic and Social measures to conserve them ; Committee ( 3 ), Whereas , in order to ensure the restoration or maintenance Whereas the preservation , protection and improvement of of natural habitats and species of Community interest at a the quality of the environment , including the conservation of favourable conservation status, it is necessary to designate natural habitats and of wild fauna and flora
    [Show full text]
  • Annex A: the Habitats Directive
    ANNEX A [Habitats Directive Text] Whereas, the main aim of this Directive being COUNCIL DIRECTIVE 92/43/EEC (1) to promote the maintenance of biodiversity, taking account of economic, social, cultural and regional requirements, this Directive makes a of 21 May 1992 contribution to the general objective of sustainable development; on the conservation of natural habitats and of wild fauna and flora Whereas the maintenance of such biodiversity may in certain cases require the maintenance, THE COUNCIL OF THE EUROPEAN or indeed the encouragement, of human COMMUNITIES, activities; Having regard to the Treaty establishing the Whereas, in the European territory of the European Economic Community, and in Member States, natural habitats are continuing particular Article 130s thereof, to deteriorate and an increasing number of wild species are seriously threatened; whereas given Having regard to the proposal from the that the threatened habitats and species form Commission (2), part of the Community's natural heritage and the threats to them are often of a transboundary Having regard to the opinion of the European nature, it is necessary to take measures at (3) Parliament , Community level in order to conserve them; Having regard to the opinion of the Economic Whereas, in view of the threats to certain types (4) and Social Committee , of natural habitat and certain species, it is necessary to define them as having priority in Whereas the preservation, protection and order to favour the early implementation of improvement of the quality of the environment,
    [Show full text]
  • Lista Dos Moluscos (Mollusca) List of Molluscs
    CAPÍTULO 9.1 | CHAPTER 9.1 LISTA DOS MOLUSCOS (MOLLUSCA) LIST OF MOLLUSCS (MOLLUSCA) Cristina Abreu1 & Dinarte Teixeira2 1 Universidade da Madeira, Dep. Biologia/CEM, Edifício da Penteada, 9000 -399 Funchal, Portugal; e -mail: [email protected] 2 Secretaria Regional do Ambiente e dos Recursos Naturais – Direcção Regional do Ambiente – Rua Pestana Júnior nº 6 3º Dto, 9064 -506 Funchal, Madeira, Portugal; e-mail: dinarteteixeira.sra@gov -madeira.pt D MOLLUSCA MA M PS D S Phylum Mollusca Classe Bivalvia Ordem Veneroida Sphaeriidae Pisidium casertanum (Poli, 1791) M Pisidium personatum Malm, 1855 M Classe Gastropoda Ordem Architaenioglossa Cyclophoridae END Craspedopoma lyonnetianum (Lowe, 1852) M END Craspedopoma monizianum Lowe, 1860 M END Craspedopoma mucronatum (Menke, 1830) M END Craspedopoma neritoides Lowe, 1860 M END Craspedopoma trochoideum Lowe, 1860 M Ordem Neotaenioglossa Assimineidae Assiminea eliae Paladilhe, 1875 M Paludinella littorina (Delle Chiaje, 1828) M PS S Hydrobiidae Mercuria balearica (Paladilhe, 1869) M Mercuria similis (Draparnaud, 1805) M Truncatellidae Truncatella subcylindrica (Linnaeus, 1767) M S Ordem Pulmonata Agriolimacidae Deroceras laeve (Muller, 1774) M Deroceras lombricoides (Morelet, 1845) M Deroceras panormitanum (Lessona & Pollonera, 1882) M Deroceras reticulatum (Muller, 1774) M Arionidae Arion hortensis Férussac, 1819 M Arion intermedius Normand, 1852 M Arion lusitanicus Mabille, 1868 M Arion pascalianus Mabille, 1868 M Carychiidae Carychium minimum Muller, 1774 M Carychium tridentatum
    [Show full text]
  • Das Oberösterreichische Naturschutzrecht
    Titelblatt_Layout 1 31.03.2015 11:29 Seite 1 schriftenreihe des Landes oberösterreich band 13 band 13 | 1. Auflage LAND Oberösterreich schriftenreihe DAs oberösterreichische NAturschutzrecht des Landes oberösterreich Das oö. Natur- und Landschaftsschutzgesetz 2001 samt Kommentar, Durchführungsverordnungen und weiteren Rechtsgrundlagen Dr. Werner Schiffner Dr. Anita Matzinger Das oberösterreichische Naturschutzrecht Stand: April 2015 Layout: Abt. Presse [2015065] Das oberösterreichische Naturschutzrecht Das Oö. Natur- und Landschaftsschutzgesetz 2001 samt Kommentar, Durchführungsverordnungen und weiteren Rechtsgrundlagen Stand April 2015 von Dr. Werner Schiffner MBA und Dr. Anita Matzinger Alle Rechte vorbehalten. © 2015 Medieninhaber: Land Oberösterreich Herausgeber: Amt der Oö. Landesregierung, Direktion für Landesplanung, wirtschaftliche und ländliche Entwicklung Abteilung Naturschutz Bahnhofplatz 1 4021 LInz 2 V o r w o r t „Naturschutz“ umfasst sämtliche Maßnahmen zum Erhalt und der Wiederher- stellung der Natur. Dabei sind insbesondere drei Zielsetzungen zu unterscheiden: Die Erhaltung der Vielfalt, Eigenart und Schönheit von Natur und Landschaft, die Erhaltung der Leistungsfähigkeit des Naturhaushaltes sowie die Erhaltung der Biodiversität bezogen auf die Ebene der Tier- und Pflanzenarten. Das Oö. Naturschutzrecht regelt diese Bereiche und ist daher eine Rechtsmaterie von grundlegender Bedeutung für unsere Umwelt. Das Oö. Natur- und Landschaftsschutzgesetz 1995 (Oö. NSchG 1995), LGBl. Nr. 37, in der Fassung des Landesgesetzes LGBl. Nr. 92/2014, war zuletzt im Jahre 2006 Gegenstand einer kommentierten Ausgabe. Die Rechtsentwicklung, die Rechtsprechung, die Erfahrungen aus der Vollzugs- praxis und nicht zuletzt die erforderliche Anpassung an gemeinschaftsrechtliche Vorgaben, insbesondere die Umsetzung der Richtlinie über die Erhaltung der wildlebenden Vogelarten (sog. "Vogelschutz-Richtlinie") und der Richtlinie zur Erhaltung der natürlichen Lebensräume sowie der wildlebenden Tiere und Pflanzen (sog.
    [Show full text]