Introducció D'espècies De Fauna Invasores Al Medi Natural
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Introducció d’espècies de fauna invasores al medi natural Judit Costa Pujol 1176524 Beatriu García Morante 1175438 Marta López Beltrán 1174631 Veterinària i deontologia legal Bellaterra, 21.01.2011 INDEX 1. INTRODUCCIÓ 1 1.1 Fauna salvatge autòctona 1 1.2 Espècie exòtica invasora 1 1.3 Introducció 2 1.4 Per què una espècie exòtica es converteix en espècie invasora? 2 1.5 Conseqüències de la introducció d’espècies exòtiques invasores 3 2. LEGISLACIÓ 5 2.1 El paper de les administracions públiques 5 2.2 Els convenis internacionals 7 2.3 La Unió Europea 8 2.4 Un fons econòmic per conservar la natura 9 2.5 Estat Espanyol 10 2.6 Les administracions autonòmiques 11 2.7 Les administracions locals 13 3. PREVENCIÓ I PLANS D’ACTUACIÓ 14 3.1 Actuacions de prevenció 15 3.2 Actuacions d’eradicació i control 16 3.3 Marc legislatiu 18 3.4 Pla estratègic d’espècies invasores a Catalunya 18 4. ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES A LA PENÍNSULA IBÈRICA 21 4.1 Mamífers 21 4.1.1 Arruí ( Ammotragus lervia ) 21 4.1.2 Mufló ( Ovis ammon musimon ) i Gamo ( Dama dama ) 21 4.1.3 Visó americà ( Neovison vison ) i altres visons comercials 22 4.1.4 Llúdriga o coipú ( Myocastor coipus ) 22 4.2 Aus 22 4.2.1 Malvasia canyella ( Oxyura jamaicensis ) 22 4.2.2 Guatlla japonesa ( Coturnix coturnix japonensis ) i “Colín” de Virgínia ( Colinus virginianus ) 23 4.2.3 Altres espècies d’aus que provoquen problemes ecològics 23 4.3 Peixos 23 4.4 Amfibis 24 4.4.1 Tortugues de Florida ( Trachemys scripta elegans ) 24 4.4.2 Granota toro americana ( Rana catesbeiana ) 24 4.5 Invertebrats 25 5. ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES A CATALUNYA 26 5.1 Mosquit tigre ( Aedes albopictus) 26 5.2 Cargol poma ( Pomacea canaliculata ) 27 5.3 Tortuga de Florida ( Trachemys scripta elegans ) 28 5.4 Musclo zebra ( Dreissena polymorpha ) 29 5.5 Visó americà ( Neovison vison ) 30 5.6 Cranc roig americà ( Procamberus clarkii ) 30 6. ENTREVISTA AL Dr. SANTIAGO LAVÍN 32 7. CONCLUSIÓ 39 8. BIBLIOGRAFIA 40 9. ANNEXES Una espècie exòtica invasora pot representar, des del punt de vista de la biodiversitat i del respecte pels ecosistemes autòctons, un perill i així queda reflexat en aquest treball. La motivació per aquest treball neix del coneixement d’una història que va començar fa força temps a unes terres força llunyanes i que va representar un impacte important per un dels ecosistemes més delicat i exclusiu del planeta. Així, per entendre el motiu del perquè d’aquest treball cal fer referència, breument, a la següent història: Els primers exploradors blancs que varen veure l’interior del continent australià el van descriure com una gran estora verdosa, formada per un mar de plantes i arbustos que, durant la primavera austral, deixaven sortir petites floretes que donaven tocs de diferents colors. La transformació d’aquelles sabanes del segle XIX en els actuals deserts no ha estat conseqüència de grans cataclismes climàtics si no d’una successió d’iniciatives humanes protagonitzades pels europeus colonitzadors i, gairebé sempre, varen ser degudes al desig de reproduir en la seva terra adoptiva hàbits i estètiques pròpies dels seus llocs d’origen. Fou Thomas Austin qui va protagonitzar l’inici de la destrucció dels ecosistemes insulars. Thomas era un granger del territori de Victoria que trobava a faltar les seves jornades de caça al Regne Unit. Per tal de satisfer les seves necessitats cinegètiques, durant l’any 1859 va importar i després deixar anar en llibertat dues dotzenes de conills. Degut a l’absència de predadors, els conills es varen reproduir ràpidament, devorant els cultius i la vegetació de tot l’estat arribant a l’extensió per tota l’illa. D’aquesta manera, en molt pocs anys, milions de conills van arrasar el paisatge australià. L’any 1950 es va arribar a una solució: la difusió del virus de la mixomatosi, una malaltia que en pocs mesos va acabar amb un 99% de la població de conills. Per desgràcia, aquest 1% restant es va immunitzar contra el virus, tornant-s’hi resistent i reiniciat l’explosió demogràfica de l’espècie. Actualment, la població de conills ja ha superat els tres-cents milions d’exemplars. Com s’explica anteriorment, la introducció d’una espècie exòtica pot portar conseqüències molt greus per un ecosistema. Aquestes poden arribar a ser tant importants com per a que requereixin la intervenció d’organismes administratius. Actualment i degut a la creixent preocupació per la conservació del medi natural i de la biodiversitat, existeixen normatives que regulen l’acte d’introduir una espècie exòtica i diferents àmbits de l’administració que hi intervenen i que hi estan al cas. El fet d’endinsar-nos en aquest tema ens ha permès conèixer la importància de conservar la nostre fauna autòctona i de no malmetre els ecosistemes presents a les nostres terres així com, descobrir la legislació que existeix al respecte, els plans d’actuació i els casos d’espècies invasores que ens afecten de forma més directe. Esperem transmetre l’entusiasme explicant de forma breu i resumida tot un món, el món de les espècies de fauna invasores. Beatriu Garcia Morante. Judit Costa Pujol. Marta López Beltrán. 1.INTRODUCCIÓ Se sap, tal i com s’explicarà més endavant, que tant la introducció d’espècies exòtiques en el nostre país com el no evitar que una espècie hi entri, està prohibit, i a més a més, penat per la llei. Però, tot i així, hi ha un alt percentatge de casos d’introducció de noves espècies que és preocupant. Uns anys enrere va sorgir una preocupació al respecte, i per això es van fer una sèrie de normatives per tal de regular-ho adequadament. Tot i que potser el percentatge ha disminuït, continuem trobant-ne molts casos, i per això creiem important estudiar-ho més a fons. Per a poder tractar profundament aquest tema i aprofundir-hi, és essencial conèixer prèviament els conceptes següents que anirem esmentant al llarg del treball. 1.1.Fauna salvatge autòctona Es consideren fauna salvatge autòctona les espècies d’una determinada distribució natural on s'hi reprodueixen, hi hivernen o hi estan de pas. També comprèn les espècies de peixos i animals marins de les costes (si en tenen). És important destacar que la fauna que s'inclou dins d’aquest concepte és considerada salvatge independentment de si l'animal en concret ha nascut en la natura o en captivitat. En l'annex del Decret legislatiu 2/2008, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, s'indiquen les espècies protegides de la nostra fauna salvatge autòctona. 1.2. Espècie exòtica invasora Una espècie exòtica és aquella espècie forana a la zona on es troba. Aquest terme es refereix a aquelles espècies introduïdes fora de la seva àrea de distribució natural. Quan aquesta espècie exòtica amenaça a la diversitat biològica nativa causant danys greus a l’economia i la salut del lloc, es considera una espècie exòtica invasora. Així, es defineix espècie exòtica invasora com la que s'introdueix o s'estableix en un ecosistema o hàbitat natural o seminatural i que és un agent de canvi i una amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja sigui pel comportament invasor o pel risc de contaminació genètica. Cal tenir present que aquest terme es refereix exclusivament a aquelles espècies, la introducció de les quals (voluntària o accidental) sigui sempre duta a terme per acció humana, i exclou totes aquelles invasions biològiques que tenen lloc de forma natural en l’autoexpansió d’una espècie. - 1 - D’altre banda, és important tenir en compte que hi ha moltes espècies exòtiques que apareixen al nostre medi, però no totes tenen el mateix grau d'afectació. Aquest depèn de diversos factors, com la capacitat de dispersió, la colonització i els efectes en altres espècies i en l’estat de l'ecosistema en general. En aquest sentit, hi ha organismes que no produeixen cap afectació destacable i d’altres que conviuen en harmonia al nostre medi des de fa dècades i als quals es considera “naturalitzats”. S’estima que de les espècies introduïdes, només un 5-20% poden convertir-se en espècies invasores, però tot i el baix percentatge, l’impacte que causen és d’immensa magnitud. 1.3.Introducció Per introducció ens referim al moviment, per acció humana, directe o indirecte, d’una espècie exòtica fora del seu medi natural, de manera intencionada o per accident. Aquest moviment pot ser dins del mateix país, entre països o fora de la jurisdicció nacional. Tot i que, a priori , podem pensar que aquestes introduccions són perjudicials, també n’hi ha que han estat beneficioses i han arribat a formar part de la nostra vida quotidiana. Un exemple és el tomàquet, o les patates. El número d’introduccions ha incrementat exponencialment durant l’últim segle, i particularment durant les últimes dècades, a causa del comerç, el transport i el turisme. És fonamental distingir entre l’introducció d’espècies exòtiques intencionals, dutes a terme per l’home de manera conscient i amb fins concrets com el comerç de mascotes exòtiques; i les no intencionals que es produeixen per accident i en cap cas es fa de forma conscient , tot i això, sempre és degut a factors humans. Un exemple és l’entrada d’aquestes espècies a través de les aigües llast dels vaixells. També ens podem trobar casos de negligència, com és el cas dels escapaments d’espècies en captivitat per falta de mesures de prevenció i seguretat. 1.4.Per què una espècie exòtica es converteix en espècie invasora? Que una espècie exòtica es converteixi en espècie exòtica invasora depèn, principalment, de l’ecosistema on s’estableix i de les característiques intrínseques de la pròpia espècie.