DOCSLIB.ORG

Cabra ...1890 Febró ...^1899

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Cabra ...1890 Febró ...^1899 22 I^.-INVASIÓN FILOXÉR(CA ^'^ Añu en ^^ I 9ue a Térmiaof muacipalea '^^. recono^ k.atoa qur quedan del viñedo antiY^o e,o 1• ^ filoura ' CAMPO^eTARRAGONA' (ALTA) Cabra . 1890 ninguno. Febró . .^1899 Musara . no se cultivaba Is vid. Nulles . ', 1891 ninguno. ^I Plá de Cabra. .^ 1896 todo se pcrdió. Pont de Armentera. .^ 1895 Prades . .^ 1898 alguna que otra cepa en alguna partida y poco más. Como caso curioso cita el Sr. Corresponsal lo aucedido con una viña del país, que posee en la partida Burriana, constituida por unas seis mil cepas de Cranacha n. que presentan una lozanía y sanidad superior á las de todas las viñas nuevas de pió americano, mientras que todoa loa viñedos de los alrededores desaparecieron por comple- to, á causa de la invasión filoxérica, haee unos catorce añoa. La hístoria de estas seis mil cepaa es la siguiente : los abuelos y loa padres del actual propie- tario poseíen un viñedo formado por unaa doce mil de Ias cualea, por circuns- tancias especiales, dejaron de cultivar proximamente la mitad que se limitaban á podar; en este estado de incultura se presentó la filoxera en el término muni- cípal y empezaron de firme á morirse las cepas de los alrededores y, entonces, con más motivo, dejaron yermas las seis mil cepas de refercncia; la otra mitad cultivada pereció por la filoxera como las demás del término pero la inculta resistió y, puesta nuevamente en cultivo hacia el año 190fi, no sotamente ha vi- vido sino que ha Ilegado á presentar el estado de lozanía indicado. 23 ^ ano en ^ne .e T^rminus municipalcs reeono•^ Restos que quedan del viñedo aoliyvo chí I^ ^^ filosera ' Puigpelat . ! 1889', ninguno. ^i Valimoll . .' 1888'^ casi nínguno pues dificilmente se en. contrarían más de mil cepas antiguas en ( ^ todo el términa y eatas son de Gortoixá ^ ^ ó Ci+arello, b. Valls . ^ 1888 ^ alguna ceps aislada de Cartoixó b. en te. '^ I rreno muy compacto ó muy calizo ó pró- ^ zimo á alguna corriente de agua. Vilaplana . .' 1890 ' Ias escasísimss que quedan están muy prózimas á desaparecer. CAMPOnETARRAGONA (aaJa) Canonja . ' 1892 ^ ninguno. ^ ^ Tarragona. ,' - i ninguno. Vandellós. .' 1895' todo se pcrdió. I Vilaseca . .'' 1891 '^ todo se perdió. Í I CAMPO nE TARRAGONA ^ (CENTRAL) Aleixar. 1900 casi ninguno. Alforja. .^ 1894 todo se perdió. Almoster . - ninguno. Borjas del Campo . .' 1890 algunas pocas Cariñena n. que se podan ^ bien á uso y eostumbre del país, planta- I das á bancales, en terrenos arenosos, á I líneas de 1,20 á 2,40 metros. Botarell . .' 1890 Castellvell. 1890 ninguno. Colldejou . - ninguno. 24 ' Ai^ tn que st Térmieeu ®unicipulea I raeono- Rntos qut quadan dtl viñcdo antiyvo tio la ^ filo^er. I Constantí . 1889 ningupo. Irlas (Las) . .^ 1894 todo quedó ezterminado. Maspujols . 1900 parte insigpiñcante. Montbrió . 1890 ningupo. Montroig . .,1896 muy pequeña parte de las variedades Cranatja n, y Planta b. plantadas regu- larmente á una distancia de 1,fi0 metros, y á laa que se ha dado una poda más bien larga que corta. Morell . .^ 1891 ninguno. Perafort . .' 1895 ninguno. Pobla de Mafumet . .' 1896 todo se perdió. Reus . ^1$90 pinguno. Riera ([.a). .^ 1890 slgunaa cepas cuya totalidad no llegará á un millar, en terreno arenoso y un mnrco de 2 metros, poda corta, siendo de Xarel-lo b. el mayor número y si- guíendo luego e) Picapoll, n. Riudecañas . 1896 algunos piés de Cranacha n. Riudecols . 1$95 algunas eepaa de Cranachtr n. y Pica- poll n. que no paaarán de un miUar en todo el término, coa poda regular, plan- tadas á 1,60 metros en euadro y en te- rreno arenoso. Riudoms . 1890 alguna muy pequeña porción en terrenos arenosos y libres de árboles. Secuita. .^ 1896 ninguno. Secuita (Garidells) . ninguno. Secuita (Guñolas) . .I 1896 ninguno. Selva del Campo . .^ 1892 solamentc algún que otro pié suelto de Panaal b. 25 ^^:_-_-- Año en yuo ^e , l+ T ĉ rmmn+mun^cipale^ recono- Restoa que quedao del viñedo anti¢uo ei^i la , fib:en , Viñols . 1892 escssisimas cepas de Cranacha n. en tcrrenos aronosos, sometidaa á poda ! corta. CONCA DE BARBARÁ Barbará . ^ 1892 ninguno. ^i Blancafort. .' 1891 tan solo una veintens de ccpas que van debilitándose cada año más y disminu- yendo su número. Espluga de Francolí .i 1891 ^ ninguno. Forés . - todo se perdió. Pilas (Las) . 1886 ninguno. Querol. .(1890 ninguno. I Solivella . - ninguno. Vallclara . 1895. algunas panas aisladas de Moscatel b. en las márgenes de algún huerto. Vilavert . .' 1890 ninguno. Vimbodí . .^ 1891 ninguno absolutamente. GANDESA Arnés . .i 1902 alguna que otra contada cepa de Cra- nacha n. y Morasfell n. plantadas en iguales condiciones que las que han muerto. Batea . ,^ 1897 ninguno. BOt . 1900 alguna cepa aislada de Carnacha n. Caseras . .I1900 alguna corta extensión de terreno pero que denota ya tambien la invasión. Corbera . .11895 nínguno absolutamente. 26 Aiw ew j que se ^ Tirsiqw nwicip^ld reosre- '^, Rutoe que qucd^n del viBedo enti^w aó la ^ _ tilo^sra ^ Gandesa . 1893 ! unas diez mil cepaa casi todas de Car- nacha n. plantadas á 3,20 metros de tira á tira y 0,60 dc ccpa á cepa, podadaa muy lu^u. Horta . i --- nio^uno. Villalba . .1901 alyunos escasoa piéa de Cranacha n. PANADÉS BAfO I i Aiguamurcia . 1891 escaaíaimu cepas sueltaa de Sornoy n.y Pansé b. Arbcís . 1888 ; todo se perdió. Bañeras .'1889^ todo se ha perdido. Beltvey. .`1896^ todo sc ha perdído. Bisbal del Panadés . .! 1895 ninguno. Llorens del Panadés .^ 1$85 alguns que otra parra aislada. Maslloréns . .! 1888 ni una docena de cepaa en todo et término. Pobía de Montornés .^ 1890 escasíaimaa cepas de Cwtuxá b. Puigtiñós . 1886 ningllp0. Salamó. 1889^ absolutsmente ninguno. Santa Oliva 1889i todo se perdió. Vespetla . 1889^ todo se ha perdido. Vilarrodona 1$91 todo ae ha perdido. PRIORATO Gratallops. 1894 ! escasíaimas cepas aisladas. Morera (La) . 1896 , nipgttn0. Poboteda . 1894; n1AYnn0. 27 Aéw en que ee Téreninos mueícipelea reoooo- Rato^ quc queden dd viáab entisuo ció le filo:ere Porrera. 1888 escasíaimu cepas aisladas. Torroja. 1890 todo ne pcrdió. Vilella Alta . 1894 D1ngUQ0. PRIORATO B/^JO Bellmunt . ab^olutamente oinguao. Bisbal de Falset. 1895 ninguno. Capsanes . 1892 •Iguna que otra escaaa Cmnacha n. en terreno ^ilíceo. Cornudella . 1897 ninguno. Falset . 1894 ninguno. Figuera (La) . 1891 nioguno. Guiamets . 1894 algunss muy pocas cepas aisladas. Lloá. 1895 ninguno. Margalef . 1896 ninguno. Marsá . 1896 alguna que otra cepa de Cranacha n. Masroig 1889 quedó e:terminado por completo. Molá . 1894 nioguno. Palma (La) . 1896 todo ie ha perdido. Pradell. 1898 algunas escasaa cepas aisladas de Cra- nacha n. Tivisa . 1900 ninguno. Torre de Fontaubella . 1898 ninguno. Ulldemolins . 1896 algunaa eacasaa vides aisladas. Vilella Baja . 1890 ninguao. z8 Año rn qoc x Térmmo^ munlc^p^Vaw reronn- Rnto^ que yued^n drl v,ñrdo ^nfixun r,n I^ E;lo^rn __._..__. .. _ .. .. ... ... ^ RIBERAS DEL EBRO Ascó . .1890 no quedan vestigios de cepas antiguas más que e» una zona del término, Ilamada IIIa, en las márgenes del Ebro y terrenos d,e aluvión, en la cual el viñedo, de Pan- sa! b. se encuentra en piena vegetación. Benisanet . 1940 ; ninguno en tcrreno de aecano pero, en la huerta, que se compone de terreno I arenoso, queda aun le viña antigua. I Cherta . - todo se ha arrancado. Flix . 1890 algún escaso pié de Ponsera b. podado 1 corto y gran marco de plantación. I Ginestar . 1895 i la mitad proximan^ente debido no á la , variedad y cultivo, sino al terreno are- noso de la Rihera del Ebro. ^ Mora de Ebro . 1896', algunas cepas, en poca cantidad, en la i parte de las huertas. Mora !a Nueva . .i 1896' un 20 por 100 euyas principales clascs aon Cariñe»a n. y Trobat b. plantadas á , 5 metroa de línea á línea y 1,20 entre cepas y dándoselea poda eorta. í Rasquera . 1896' alguna cepa de 7roóat b. podada corto. Í Ribarroja . 1904 ^ los viñedos de loa márgenes del Ebro. Torre del Español ..I 1890 i todo at ha perdido. Vinebre . .J 1890 ^ ninguno. SEGARRA Ceballá del Condado . 1893 ninguno. Conesa. 1888 ninguno. TORTOSA I Ametlla • • • ' 'I 1903 ' ncia,es y pequeños trozos sin impor- ' t$ 29 Año en que ^a Términoa munic^palee rernno- Re^toa que quedan del viñedo anhyvo CIU ^a E1^01tta .._ .. _. .... .. _ ..... _ .. .. ... ._.. ... ..._..... Amposta ..... 19^ĉ% unas tres quintas partes; invssión filo- zérica muy lenta. Cenia . , 19^ ninguno. Freginals . 1908 unas tres cuartas partcs, no óabiéndo- ' ; se observado circunstancia a)guna que , haga más inmunes á unos viñedos que á I I otros. Galera (La) .... 19^ ' una tercera parte; la 6lozera ha atacado ! por igual todas las variedades; le poda ' se dá larga desde que se presentó la ' plaga, la distancia entre cepas es de 2 metrm. Godall . 1908 muy pocas cepas siendo las más resis- i tentes las de Eacañavella b. con poda corta y 2 metros de marco de plan- tación. Mas de Barberans la filozera no ha respetado nada de la poca viña que ezistía en este término casi todo plantado de olivos. Masdenverge . .I 1905 algunas escasaa cepas que ván murién- dose de año en año. Pauls . ^ 1901 ninguno. Perelló. ^ 1900 algunas muy pocas cepas de Cranacha I n. dándoaeles poda corta. ^ Roquetas . no se cultivaba la vid. ^Í S. Carlos de la Rápita.' 1906 muy pocas cepas de la clase Bernasa n. continuando su desaparición por la 6lozera. Santa Bárbara . 1906 algunas cepas de Mantonis b. con poda larga y marco de 1,60 metroa. Tortosa. 1898 ningnno. L J.
Load more

Recommended publications
  • Hola Companys, Quan Fem Una Cerca Al Fons Parroquial De L'arxiu
    Hola companys, Quan fem una cerca al Fons Parroquial de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) ens podem trobar que els llibres sacramentals de la població on necessitem fer la recerca no arriben gaire lluny o sols arriben fins a una època determinada, la qual cosa pot fer aturar de sobte les nostres investigacions en algunes poblacions. Hi ha vegades, però, que per ser la parròquia de la població sufragània d'una altra, o que per una distribució més antiga pertanyia o podia estar inclosa dins d'una administració eclesiàstica major, podem trobar una continuïtat o part dels llibres sacramentals inclosos en una altra parròquia. Us adjunto a continuació una relació de poblacions on he constatat que els llibres sacramentals, o part de les seves inscripcions, poden tenir continuïtat en una altra població. Salutacions Jordi Plana Tomàs Annex 1 6.2 Aiguamúrcia. Veure també: Santes Creus 6.7 Albiol, l’. Veure també: Alcover 6.11 Alió Veure també: Valls. Parròquia de Sant Joan Baptista 6.17 Arbolí, Veure també: Siurana 6.18 Ardenya. Veure també: Riera de Gaià, la Veure també: Tamarit 6.22 Barbera de la Conca Veure també.: Ollers (fons notarial) 6.25 Bellmunt del Priorat Veure també: Falset 6.37 Cambrils. Veure també: Vilafortuny 6.44 Clarà. Veure també: Torredembarra 6.49 Cunit. Veure també: Cubelles 6.50 Duesaigües. Veure també: Argentera 6.51 Esblada. Veure també: Querol 6.55 Farena. Veure també: Rojals (confirmacions) 6.56 Febró, la. Veure també: Capafonts 6.58 Figuerola del Camp Veure també: Guialmons Veure també: Santa Coloma de Queralt 6.59 Figuerola de S.
    [Show full text]
  • CAPAFONTS-VILAPLANA-CAPAFONTS Baix Camp Itinerari Circular Dividit En Dues Jornades Pel Sector Meridional De Les Muntanyes De Pr
    CAPAFONTS-VILAPLANA-CAPAFONTS Baix Camp Itinerari circular dividit en dues jornades pel sector meridional de les Muntanyes de Prades en el que creuarem dues vegades la Serra de la Mussara. Si be està realitzat partint de Capafonts, també es pot realitzar perfectament iniciant-lo a Vilaplana. Accés Accedim a Capafonts per la carretera TV-7041 des d’Alcover o per la T-704 des de Prades. CAPAFONTS-VILAPLANA Pel Picorandan, la Febró, la Mussara i el cingle de Campanilles Distància 14,3 Km Desnivell acumulat +646 -973m Nivell de dificultat moderat Data 13 d’abril de 2013 Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000) Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10563751 En aquest primer tram visitarem indrets tant característics com el Picorandan, el barranc de la Cova del Corral, els avencs de la Febró, l’antic poble de la Mussara o el cingle de Campanilles. Capafonts (739m) Partim de l’Oficina de d’Informació, al nord del poble, seguint la carretera de Prades que deixem a mà esquerra (WSW), entremig de dos revolts molt pronunciats, per prendre un camí carreter paral·lel. A l’alçada d’un mas i pel seu accés, anem a creuar la carretera. Continuem a l’altre marge per una drecera que n’estalvia una llarga marrada. La tornem a travessar i continuem paral·lels, pel corriol, fins al coll de Capafonts. Al coll atenyem el Camí dels Motllats, camí carreter per on transcorre la variant 5 del GR 65, que seguim a mà esquerra (SE). Ens en apartem lleugerament per assolir el cim.
    [Show full text]
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • Onomàstica De Vilaverd Els Noms De Lloc I De Persona Del Terme Municipal
    278 podall 2015 Onomàstica de Vilaverd Els noms de lloc i de persona del terme municipal M Estudi dels noms de persona (cognoms i renoms) i de llocs (carrers i partides de terme) U S del poble de Vilaverd a través de fonts documentals, bliogràfiques i orals. E R N E Estudio de los nombres de persona (apellidos y apodos) y de lugar (calles y partidas del M término) del pueblo de Vilaverd a través de fuentes documentales, bibliográficas y U orales. S E R T C A study of personal names (Surnames and nicknames) and places (streets and out of A games) in the village of Vilaverd through oral and documentary sources bliogràfiques . R T S B A Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·labora habitualment en revistes de centres d’estudis de la Concade Barberà, Camp de Tarragona i Terres de Girona, s’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani. Moisés Selfa Sastre (Pego, Alacant, 1973). És professor a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida. Doctor en Filologia (2000) per aquesta mateixa Universitat. Una de les seves línies de recerca actual és l'onomàstica de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. 2015 podall 279 Onomàstica de Vilaverd Els noms de lloc i de persona del terme municipal Josep M. T. Grau Pujol Moisés Selfa Sastre. *[email protected] Paraules clau: Antroponímia, toponímia, Conca de Barberà Fa més de noranta anys de la creació de l´Oficina de Toponímia i Onomàstica de l´Institut d´Estudis Catalans (IEC), la confiaren a un jove erudit de vint-i-quatre anys, Josep Maria de Casacuberta, que tres anys després crearia l´emblemàtica editorial Barcino.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Coronn.Com "Mountain of Prades"
    coronn.com prades Copyright©coronn.com Prades area, Spain Direction Lleida l´Espluga de Francolí Montblanc A2 E90 Barcelona Madrid La Riba Prades Lisbon SPAIN Albarca Mont-ral La Febro Capafonts Valls Direction Cornudella Siurana Barcelona LÁlbiol Alcover Malaga Arboli N240 1. Arboli La Mussara 2. La Mussara La Selva 3. La Riba del Camp 4. Mont-ral How to reach the area: Alforja Coming from Barcelona, turn 5. Siurana C14 of the highroad in the Direction direction of Reus and then N420 Barcelona take the road that passes Les Borges Reus A7 E15 Reus, N420. Turn right in the del Camp direction of Vilaplana or the N340 Direction next to Les Borges del Camp. Alcañiz Continue on small roads to the mountains of “de Siurana” Tarragona and “el Brugent”. Direction València Salou Copyright coronn AB, Sweden Arboli, Keymap How to reach the area and the crags: Coming from Barcelona, turn of the highroad in the Cornudella direction of Reus and then take the road that passes Reus, N420. Turn right in the direction of Les Borges del Camp. Pass the village Alforja and in a pass, turn right in the direction of Arboli and La Mussara. 1.1. and 1.2. Drive through the village, after 1,4 km you will reach the sharp bend and directly after that bend you are by the crags. Choose to park on a lay 1.3. bay on the left or continue a couple of hundred metres 1.5. to a big car park on your right. For 1.2; Follow a small P gravelled road down to the crag.
    [Show full text]
  • Butlletíoficial De La Província De Tarragona
    eBOP Dissabte, 12 d’abril de 2008 Número 86 SUMARI ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT MINISTERI PER A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES ..............................................2 Subdelegación del Gobierno en Tarragona - Unidad de Extranjería MINISTERI DE TREBALL I ASSUMPTES SOCIALS ..........................................................6 Servicio Público de Empleo Estatal - Dirección Provincial de Tarragona ADMINISTRACIÓ LOCAL DIPUTACIÓ DE TARRAGONA ..................................................................................10 BASE - Gestió d’Ingressos Serveis de Recursos Humans AJUNTAMENTS Ajuntament d’Alcover ..................................................................................................47 Ajuntament de l’Aldea..................................................................................................48 Ajuntament de l’Aleixar ................................................................................................51 Ajuntament d’Almoster..................................................................................................51 Ajuntament de l’Ametlla de Mar ....................................................................................51 Ajuntament d’Amposta ................................................................................................52 Ajuntament d’Ascó ......................................................................................................53 Ajuntament de la Bisbal del Penedès ..............................................................................53
    [Show full text]
  • Naturatur COSTA DAURADA Naturausfl Ugsgebiet
    D NNaturatur COSTA DAURADA Naturausfl ugsgebiet Die Costa Daurada hält für Naturfreunde unter ihren Besuchern viele Überraschungen bereit. Das Netz der Naturschutzgebiete umfasst eine überraschende Landschaftsviele und die unterschiedlichsten Biotope. Die Berge des Montsant–Naturparks und die Berge von Prades im Landesinner - en zeichnen sich durch eine typisch mediterrane Gebirgsvegetation und eine PARC NATURAL hohe Präsenz von Säugetieren und Raubvögeln aus. DE LA SERRA DEL MONTSANT Die Costa Daurada bewahrt sich ebenfalls ein Netz von naturgeschützten Vilan Küstenstrichen von hohem landschaftlichen Wert, wo man eine Vielzahl von de Pra Vogelarten un Küstensumpf- und Dünenlandschaften vorfi ndet. Die vorherr- ontsant M Ulldemolins l e schende Pfl anzenwelt zeichnet sich durch mediterrane Hartlaubgewächse Albarca aus, und man fi ndet auch die Zwergpalme, die einzige einheimische Palme- Margalef Cornudella nart Europas. RIBERA la Bisbal de Montsant de Falset D’EBRE la Morera Das Netz der unter Naturschutz stehenden Gebiete der Costa Daurada Cabacés de Montsant na besitzt eine gute Infrastruktur, um seine Besucher zu empfangen. Die iu ra l S Besucherzentren der Naturpark und anderer geschützter Gebiete un die e la Vilella Baixa Touristen- Informationsbüros bieten den Besuchern jegliche Information PRIORAPRIORAT und Unterstützung, um diesen bedeutenden Naturreichtum voll auskosten Gratallops zu können. N-420 Spezialisierte Reiseleiter, Naturführer und Anbieter von Sport- und Naturaktivitäten vervollständigen dieses Angebot, das die Costa Daurada
    [Show full text]
  • De Vilaplana 1 Del Seu Terme
    TOPON~M~ADE VILAPLANA 1 DEL SEU TERME Aquest treball de recollida dels noms de lloc i dels renoms de Vilapla- na i ei seu terme fou comenGat en 1959 i enllestit de fet el 1964. En les recerques pel terme m'han acompanyat els senyors Joan Farré Figueras (1897-1966) i Sebastii Huguet (nat el 1890), tots dos pagesos i fills de la vila, amb Iletra. He consultat repetidament i amb profit els senyors Manuel Serres (nat el 1901) i Anton Robert (1890-1962), pagesos de Vilaplana. Vull regraciar els suggeriments i rectificacions que dec als senyors Oleguer Hugiiet, escriptor, fill de Vilaplana, i Sebastii Mariner, catedritic de Llatí a la Universitat de Madrid, també nat a la mateixa vila. Igualment dono les gricies al senyor Anton Altés, secretari de VAjuntament de Vi- laplana, que m'ha facilitat gentilment la investigació a l'arxiu municipal. 1 al revisor senyor Pere Jiménez, que m'ha fet precisar punts ambigus i n'ha esmenat d'altres d'erronis. Sobre la vila poden ésser consultats els següents treballs : A lnig cami de la muntanya, d9Oleguer Huguet (dins MisceElAniu muntanyenca, pigi- nes 111-128, Rens, 1958), visió literaria, folklbrica i, en alguns moments, sociolbgica de la vila i els seus habitants. És utilíssim el treball del doctor Sebastii Mariner Castellanismos léxicos en un habla local del Campo de Tarragona ("Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelo- na", XXV [1953], pigs.171-226). CAD = Llibres del Cadastre conservats a la Casa de la Vila de Vila- plana. Aigües = Llibre de Repartiment d'Aigua, conservat a la Casa de la El Tossal de les Saleres Serret de 1'011a lu sarrrt da llilla Serret de la Cervereta lu sarret da la sarvar&ta Serret de la Tenda e lu sarret da la tenda Serret del Ferran lu sarret dai farrin Serret del Groc lu sarret da1 grlic Serret del Pipa lu sarret da1 píp Serret del Vent 'O lu sarret da1 vén Serret dels Canyars l1 lu sarret dals cainyis Serret dels Roures l2 lu sarret da1 róuras Riu de la Mussara '* lu ríu da la mussira Rin de la Vall d'En BassalS lu ríu da la villdainbissa Riu de les Tosques lu ríu da las tóscas 2.
    [Show full text]
  • Partido De Palset. PROVINCIA I)E TARRAGON a Partido De
    --- .bis - PROVINCIA I)E TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes ayuntamientos por partidos judiciales : -Partido de Palset. Arboli. Falset. Mora la Nueva. Torre del Español . A rgentera. Figuera (La) . Morera (La) . Torreja. Bellmunt. García. Palma (La) . U lldemolíns. Biaba] de Falset . Gratal lóps. Poboleda. Vandellós. Cabacés. Guiaméts. Porrera. Vilanova de Escornalbo u Capsanes. I,Ioá. Pradell. Vilanova de Prades. Ciurana. Margalef. Pratdip. Colldejou . Marsá. Ríudecañas. Vilella Alta. Cornudella. Masroig . 'hivisa. Vilella Baja . llosaiguas . Molá. "Torre de Fontaubella . Vinebre. Partido de Gandesa. Ames. Caseras. Gandesa. Pinell. Ascó . Corbera. Harta. Pobla de Masaluca. Batea. Prat de Compte. Benisauet . Fatarella . Miravet. Ribarroja. Bot. Flix. Mora de Ebro . Villalba. Partido de Montblanch . Barbará. Llorad]. Prades. Savallá del Condado . Blancafort. Slontblanch. Ouerol . Senant . Capafóns. Montbrió de la Marca . Rocafort de Oucralt . Solivella. Conesa. Montreal . R ojáls. Validara. Espluga de Francoli . Pasanant. Santa Colonia de (2ueralt . Vallfogona. Febrt 1 . Pilas (Las) . Santa Perpetua . Vilavert. Forés. Pira. Sarreal. Vilnbodí. Partido de Reos . Alcixar. Cainirí1s. Montbrió de Tarragona . Riudecóls . Alforja. Castellveil. Montroig . Ríudóms. Alnloster. Selva (La) . Borjas del Campo. Irlas (Las). Musara (La) . Vilaplana. Botarel'. Dlaspujl,ls . Reus. Viñóls y Archs . Partido de Tarragona . Canon ja (La) . Pallaresos . Renau. Tamarit. Catl lar. Constatltí . Perafort. Rourell. TARRAGONA . Morell . Pobla de Mafunlet . Secuita (La Vilaseca. Tarragona Tomo I. Resultados definitivos. Detalle por provincias Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 1/7 Partido de Tortosa. A lcanar. Cenia (La) . Mas de Barberáns . San Carlos de la Rápita. Aldover. Cherta. Masdenverge. Santa Bárbara. Alfara. Fregináls. Paúls. Ametlla (La). Galera (La) . Perelló. Tivenys. Amposta. Ginestar. Rasquera. Tortosa. Benifallet. Godall. Roquetas. Ulldecona.
    [Show full text]
  • La Nova Escola: El Valor Del Nostre Poble Pàgina 3
    núm. 7 · Gener · Febrer · Març 2011 La nova escola: el valor del nostre poble pàgina 3 pàg. 8 Entrevista a Maria Mallafré La Secuita. Etimologia pàg. 10 pàg. 17 Curs nou, web nou de l’escola Gener · Febrer · Març 2011 editorial 2 Gener · Febrer · Març 2011 especial inauguració escola 3 índex Editorial 2 Inauguració escola 3 La reforma i ampliació Editorial Entrevista 8 Reportatge 10 Els dies s’escurcen amb l’arribada del fred, el sol escalfa tímidament les últimes fulles dels arbres que encara es resisteixen, després d’haver per- Notícies 12 de dut el color verd intens, a ser arrancades pel vent i passar a formar part de Plens municipals 16 l’escola Guillem la catifa ocre que cobreix els carrers. La nit s’allarga, guanya hores al dia i Escola 17 ens mostra orgullosa per la seva victòria un munt d’estels que guarneixen la foscor. Agenda 18 Informació municipal 19 Els més menuts surten al carrer embolcallats amb abric, barret i bufanda. Ass. Cultural L’Argilaga 20 Les galtes vermelles i el nas glaçat que encara ensuma les olors de pi i de Claramunt alzina cremats que les xemeneies escampen per damunt de les teulades. Amb els ulls cerquen les llums enceses que guarneixen els carrers, anun- El divendres 10 de setembre, a les 16 h, es van inaugurar la reforma i ampliació de l’escola Guillem ci de les festes de Nadal i, què caram!, el més important per a ells: l’anunci de l’arribada dels Reis Mags d’Orient. de Claramunt de la Secuita.
    [Show full text]
  • L'albiol L'aleixar
    L'Albiol 977.84.61.60 www.albiol.org correu electrònic: [email protected] COORDINADOR MUNICIPAL COORDINADOR MUNICIPAL ALCALDE SECRETARI/A D'EMERGENCIES (titular) D'EMERGENCIES (suplent) Andreu Carrasco Sardà Josep Lluis Valero Nolla Lluc Dalmases Batlle Josep Golorons Ferré Resp. A.D.F Regidor Medi Ambient 646.96.49.71 977.84.61.60 616.16.57.40 649.46.42.02 [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] L'Aleixar 977.81.50.05 www. aleixar.altanet.org correu electrònic: [email protected] COORDINADOR MUNICIPAL COORDINADOR MUNICIPAL ALCALDE SECRETARI/A D'EMERGENCIES (titular) D'EMERGENCIES (suplent) Anton M. Salvat Llauradó Gemma Sans Vernet Ramon Ciurana Torres Gemma Sans Vernet Aux. Administratiu Secretària 626.01.16.15 977.81.50.05 977.81.50.05 977.81.50.05 [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] Alforja 977.81.60.08 www.alforja.cat correu electrònic: [email protected] COORDINADOR MUNICIPAL COORDINADOR MUNICIPAL ALCALDE SECRETARI/A D'EMERGENCIES (titular) D'EMERGENCIES (suplent) Gemma Capella Ferré Laia Català Sendo Martorell Rovira Xevi Vilella Àvila Regidor Regidor 646.78.51.86 977.81.60.08 646.78.52.77 646.79.14.93 [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] Almoster 977.85.51.10 www.almoster.org correu electrònic: [email protected] COORDINADOR MUNICIPAL COORDINADOR MUNICIPAL ALCALDE SECRETARI/A D'EMERGENCIES (titular) D'EMERGENCIES (suplent)
    [Show full text]