Nou Itineraris: Ruta De Les Homilies D'organyà

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Nou Itineraris: Ruta De Les Homilies D'organyà Nou itineraris Ruta de les Homilies d’Organyà Nou itineraris Ruta de les Homilies d’Organyà © Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística Textos: David Paloma Disseny editorial i maquetació: Jordi Vilanova (jordivilanova.com) 1a edició: maig de 2021 ISBN: 978-84-18601-46-0 Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, d’acord amb la qual es permet la reproducció, distribució i comunicació pública de l’obra sempre que se’n citin l’autor i l’editor i no es faci un ús comercial. Podeu consultar més informació sobre la llicència a: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0. Podeu consultar la llicència completa a: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/legalcode. a llengua s’ha modelat al llarg del temps en el territori que li és propi. Hem dissenyat el projecte Camins del català per fer-la conèixer per mitjà de punts emblemàtics que els configuren, que enllacen llengua, parlants i territori, que la visibilitzen com a actiu arrelat Li que la mostren en el seu abast territorial complet. Camins que ens acosten referents il·lustres que l’han descrita i feta créixer, la riquesa dialectal que la conforma i la petjada que ha configurat el paisatge lingüístic en forma de topònims: els fets històrics, polítics i culturals que l’han fet ser el que ara és. La fem més propera descobrint-ne fets i realitats a tothom. Aquest llibre que presentem aplega els nou itineraris que conformen la Ruta de les Homilies d’Organyà integrada en els Camins del català. Les llengües no tenen partida de naixement ni registre oficial d’inscripció. És difícil fixar data de naixement del català. Ni el llatí va tenir una mort sobtada ni el català sorgeix del no-res. Totes les llengües sorgeixen gradualment d’altres varietats i de la mà dels parlants. Quan una llengua compta amb escrits és perquè abans ja era usada oralment. El català devia tenir entitat cap al segle viii; gestat a partir del llatí col·loquial parlat a banda i banda dels Pirineus, cap escrit no ho acredita. Les Homilies d’Organyà, descobertes a la rectoria d’Organyà el 1904, s’erigeixen en símbol de naixença. Considerades sovint el primer text literari, encara que no ho són ben bé, són el senyal d’un moment transcendental, perquè atorguem a l’escriptura categoria de sublimació. Aquest gran valor porta la Direcció General de Política Lingüística a donar suport a la Ruta de les Homilies d’Organyà, inaugurada el 24 d’octubre de 2015 a Organyà, imaginada i empresa pels Amics de les Homilies d’Organyà per refermar el compromís ciutadà amb el català i enfortir lligams entre els indrets on es parla, amb uns punts emblemàtics on s’alçarà un monòlit de l’escultor Ramon Maria Jounou, ara ja a Organyà i Montserrat. Actualment assumida com a projecte de Govern, té també el suport de les direccions generals de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, del Govern de les Illes Balears i del Govern d’Andorra, i de diversos ajuntaments i diputacions de Catalunya. Els textos que presentem, redactats pel professor David Paloma de manera amena i fresca, inviten a la lectura des de casa o directament emplaçats en els llocs evocats a la Ruta. Són fruit d’un treball de documentació exhaustiu i d’un esforç comunicatiu excel·lent i plaent per als lectors. Podeu accedir-hi també, com a tota la informació sobre els Camins del català, a l’adreça llengua.gencat.cat/camins. Dibuixem els punts principals de l’espai lingüístic compartit per tot el territori històric, en memòria de l’inici de la llengua i amb la força de voluntat de projecció de futur. Ester Franquesa i Bonet Directora general de Política Lingüística Sumari Itinerari 1. ORGANYÀ 8 Itinerari 2. PALMA 18 Itinerari 3. L’ALGUER 34 Itinerari 4. BENIARJÓ - GANDIA 42 Itinerari 5. FOLGUEROLES 58 Itinerari 6. PRADA DE CONFLENT 72 Itinerari 7. MONTSERRAT 86 Itinerari 8. ANDORRA 110 Itinerari 9. CASTELLÓ 120 PRADA DE CONFLENT ANDORRA ORGANYÀ FOLGUEROLES MONTSERRAT CASTELLÓ L’ALGUER PALMA BENIARJÓ – GANDIA Itinerari 1. ORGANYÀ Itinerari 1. ORGANYÀ Sant Serni de Cabó Organyà Santa Maria / Plaça de les Homilies La Seu d’Urgell Arxiu Capitular / Fonda Andria 7 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà conjunt de frases escrites en català i intercalades en PRIMERA PARADA un text llatí, o ja directament escrites del tot en català (en el català de fa mil anys). La primera parada ens porta fins a l’església romànica Sant Serni de Cabó de Sant Serni de Cabó, a Cabó, a l’Alt Urgell. Hi arribareu gràcies a una carretera local, que surt de la C-14 a l’altura d’Organyà. Passareu pel Pujal Ho sap tothom, que el català ve del llatí: que el llatí de Cabó i pel Vilar de Cabó (també conegut pel ensenyat a les escoles, episcopals o monàstiques, era Vilar d’Organyà). Al fons, la serra de Boumort. el llatí clàssic, i que l’evolució col·loquial o vulgar del llatí clàssic –és a dir, el llatí parlat– va donar pas Descanseu en qualsevol pedrís i respireu fondo l’aire a diferents llengües romàniques. sa de la muntanya. És en aquesta vall on hem de situ- ar un document escrit en català (no al cent per cent El català, com a llengua romànica, va néixer d’una en català, però sí molt més en català que en llatí), fins lenta revolució lingüística per la qual, entre finals i tot més antic que les Homilies d’Organyà. del segle vii i principis del segle viii, els parlants És un document de finals del segle xi, concretament d’una part dels comtats carolingis van deixar de entre 1080 i 1095, conegut com els Greuges de Gui- percebre que parlessin llatí. Parlaven una llengua tard Isarn, senyor de Caboet. Diuen els entesos que és diferent del llatí clàssic: ja parlaven català! Som a la el primer document escrit bàsicament en català. primera parada de l’itinerari d’Organyà, la parada dels orígens de la llengua. Es tracta d’un text de caràcter jurídic en què el senyor feudal, de nom Guitard Isarn, reclama al seu Però entre la llengua oral i la llengua escrita van vassall, de nom Guillem Arnau, la reparació dels passar uns quants segles. No us penséssiu que greuges provocats pel trencament dels pactes per llengua escrita vulgui dir un text com el que esteu part d’Arnau i dels seus fills Guillem i Mir. llegint: llengua escrita vol dir simplement una A l’església de Sant Serni de Cabó en trobareu un paraula o dues, unes notes marginals que ja són facsímil, i està tan ben exposat, tan ben presentat, mig en català, al costat d’un text escrit en llatí. que val molt la pena fer-s’hi una foto! Passaran anys, molts anys, abans de trobar un Primer document escrit bàsicament en català: en podreu fer una foto a l’església de Sant Serni de Cabó. Fotografia: Biblioteca de Catalunya (domini públic). 8 Itinerari 1. ORGANYÀ El que llegireu a continuació és un breu fragment Hec est memoria de ipsas rancuras [‘greu- inicial dels Greuges de Guitard Isarn, una mostra del ges’] que abet domnus Guitardus Isarnus, senior català de fa mil anys. Com es nota que el català ha Caputense, de rancuras de filio de Guillelm evolucionat! Arnau et que ag de suo pater, de Guillelm Arnall; et non voluit facere directum in sua vita de ipso castro de Caputense che li comannà. Curiositats 813. En el Concili de Tours es va ordenar als clergues de traduir les homilies Va ser l’historiador Joaquim Miret i Sans, llatines a la llengua romànica el 1908, qui va publicar per primera vulgar de cada territori. vegada els Greuges de Guitard Isarn. La primera llengua romànica derivada del llatí En català es conserven alguns juraments col·loquial o vulgar podria haver estat el francès, de fidelitat feudal dels segles XI i XII. N’hi per bé que les diferències cronològiques amb el ha un que fins i tot és anterior als Greuges naixement del català són mínimes. de Guitard Isarn, per bé que el català és semblant. S’hi esmenten dos poblets tan petits com Cabó: Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Alta Ribagorça). 9 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà d’homilies dites en llengua vulgar. A Tortosa, per SEGONA PARADA exemple, hi van arribar vint-i-dues homilies escrites en occità però amb fragments catalanitzats. I al bisbat d’Urgell, on trobem la col·legiata de Santa Maria, hi van arribar també en occità, però es van Organyà traduir al català. Són les famoses Homilies d’Organyà! Santa Maria Malgrat el caràcter popular dels sermons, les Homilies d’Organyà són el primer document literari en cata- La Ruta de les Homilies d’Organyà té una parada là. Per què «literari»? Doncs perquè els juraments obligada al poble d’Organyà, a l’Alt Urgell, ben feudals tenien una expressió molt elemental i, en a prop del riu Segre i als peus de la muntanya de canvi, les homilies ja tenien una complexitat Santa Fe. Hi arribareu per la C-14: al sud, Coll superior. En aquest cas hi començava a haver frases de Nargó; al nord, el Pla de Sant Tirs i Adrall. subordinades! Planteu-vos a la plaça de l’Església i seieu una estona. Sou a tocar de la col·legiata de Santa Maria (o Santa Maria d’Organyà), declarada el 2006 Bé Cultural d’Interès Nacional.
Recommended publications
  • A Corbins a Vint-I-Vuit De Juliol De Dos Mil Setze I Sent Les 21,00 Hores I Sota La Presidència Del Sr
    A Corbins a vint-i-vuit de juliol de dos mil setze i sent les 21,00 hores i sota la Presidència del Sr. Alcalde Jaume Camarasa Lesan assistit per l'infrascrit Secretari, Josep Lluís Prat Pascual, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors següents: Jordi Verdú Paijà, Anna Paüls Solans, Carolina Martí Fajardo, Rosa Solans Guillamet, David Lesan Esqué i Enric Camats Jove, amb objecte de celebrar sessió ordinària de 1ª convocatòria. Van excusar la seva presencia els regidors/ores: Jordi Camats Bernaus i Ramón Gasull Riera 1.-LECTURA I APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS.- Preguntats els Srs. Regidors si tenien alguna objecció a les actes que se’ls ha passat junt amb la convocatòria d’aquest Ple. Manifesten : Que no, quedant aprovades les actes per unanimitat 2.-PROPOSTA D’APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL COMPTE GENERAL DE LA CORPORACIÓ DE L’ANY 2015. ANTECEDENTS Finalitzat l’exercici pressupostari de 2015, cal elaborar el compte general de l’entitat local, dels organismes autònoms i de les societats mercantils de capital íntegrament local. El compte ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de documentació bàsica, complementària i annexos. Ha de ser elaborat per la Intervenció, i la Presidència l’ha de retre abans del dia 15 de maig de l’actual exercici. Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2015 s’han sotmès a l’informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual n’ha emès un dictamen aprovador en data 30-5-2016 Exposat el compte general al públic en el Butlletí Oficial de la Província núm.
    [Show full text]
  • Imagen 1. Fotografía Del Pantano Y Presa De Camarasa Desde La C-13
    IMAGEN 1. FOTOGRAFÍA DEL PANTANO Y PRESA DE CAMARASA DESDE LA C-13. AGOSTO 2017. IMAGEN 2. FOTOGRAFÍA DE LA CORONACIÓN DE LA PRESA DE CAMARASA, PARAMENTO AGUAS ABAJO. AGOSTO 2017. 957 IMAGEN 3. FOTOGRAFÍA DEL ALIVIADERO DE LA PRESA DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 4. FOTOGRAFÍA DEL EMBALSE DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 958 IMAGEN 5. FOTOGRAFÍA DE LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA Y DEL ALIVIADERO LATERAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 6. FOTOGRAFÍA DE LA TUBERÍA DE DESVÍO DE AGUA A LA CENTRAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 959 IMAGEN 7. FOTOGRAFÍA DEL INGENIERO PATTERSON DE LA PRESA Y CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE CAMARASA EN 1921. FONDO HISTÓRICO ENDESA. IMAGEN 8. SIMILAR VISTA DESDE OTRO ÁNGULO EN UNA POSTAL. 960 IMAGEN 9. POSTAL CON LA PRESA DE CAMARASA. 961 IMAGEN 10-15. DIFERENTES FOTOGRAFÍAS HISTÓRICAS DEL PROCESO CONSTRUCTIVO DE LA PRESA DE CAMARASA Y CENTRAL. 962 IMAGEN 16. PLANTA DE LA PRESA DE CAMARASA. FUENTE: INVENTARIO DE PRESAS Y EMBALSES, SNCZI. IMAGEN 16 Y 17. SECCIÓN TRANSVERSAL DE LA PRESA DE CAMARASA. SNCZI. DERECHA: MISMA SECCÍON CON LA ZONIFICACIÓN DE HORMIGÓN EMPLEADO (DÍAZ Y BUENO 2001). 963 IMAGEN 18. PLANO DEL SISTEMA HIDROELÉCTICO DE CAMARASA (DÍEZ Y BUENO 2001). 964 IMAGEN 18. ARTÍCULO EN LA REVISTA “LA ENERGÍA ELÉCTRICA DE 1925” SOBRE LA PRESA DE CAMARASA. 965 CAPEL HORACIO Y URTEAGA LUIS, 1994. “EL TRIUNFO DE LA HIDROELECTRICIDAD Y LA EXPANSION DE LA CANADIENSE” EN: LAS TRES CHIMENEAS. FECSA, PP 13-81. DÍEZ JOAQUÍN Y BUENO FRANCISCO 2001, INGENIERÍA DE PRESAS. PRESAS DE FÁBRICA. TOMO I. SERVICIO DE PUBLICACIONES DE LA UNIVERSIDAD DE CANTABRIA.
    [Show full text]
  • Original Compilation of Historical Data On
    Original Neurosciences and History 2019; 7(1): 1-14 Compilation of historical data on healthcare at Vall d’Hebron: first patient with stroke attended in 1607 O. de Fàbregues-Boixar Neurologist. Head of the Parkinson’ s disease and other movement disorders unit, Department of Neurology, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona, Spain. Doctor of neuroscience. Associate director of the Museo Archivo Histórico of the Spanish Society of Neurology. ABSTRACT Introduction. This article describes various historical aspects of healthcare at Hospital Universitari Vall d’Hebron. Methods. Documentation was collected and reviewed from the historical archive of the city of Barcelona, the archives of the Diocese of Barcelona, and the historical archive of the Centre Excursionista de Catalunya, the manuscripts section of the Biblioteca de Catalunya, and the literature on the Hieronymite monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron and Hospital Vall d’Hebron. Data of healthcare and neurological interest were collected. Results. Today’ s Hospital Vall d’Hebron stands on the site of a farm that belonged to the royal monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron. The monastery, of which only traces remain today, had an infirmary, pharmacy, hostelry, and a hospital for the poor, and provided healthcare to Hieronymite monks, guests, pilgrims, and poor people from the time of its foundation (1393) to its secularisation (1835). The monastery was used as a lazaretto during the yellow fever and cholera epidemics in Barcelona, in 1821 and 1834, respectively. The 1903 urban plan for greater Barcelona allocated the area for the “placement of a hospital.” The fact that the land was owned by the state and the site’ s salutary characteristics made it ideal for the construction of a large healthcare complex outside of the city centre: the Residencia Sanitaria Francisco Franco (1955).
    [Show full text]
  • El Mesozoico De Artesa De Segre
    Treb. Mus. Geol. Barcelona, 4: 18 1-209 (1995) El Mesozoico de Artesa de Segre: precisiones estratigráficas y anáiisis tectónico-sedimentario del "frente" sudpirenaico entre Artesa y Camarasa (Pirineo catalán, España) Juan ULLASTRE (*) y Alicia MASRIERA (**) ULLASTRE, J. & MASRIERA, A. The Mesozoic of Artesa de Segre: stratigraphic precisions and tectonic-sedimentary analysis of the south-pyrenean "front" between Artesa de Segre and Camarasa (Catalonian Pyrenees, Spain). The know mesozoic outcrops of Artesa de Segre at the southeastern limit of the South-Pyrenean Central Unit (Catalonian Pyrenees) is the object of: 1st, stratigra phical precisions; 2nd, some tectonic and sedimentary considerations which are the origin of a more extensive analysis. In this, are treated the space-temporal rela- tionship of structural sedimentary order between the southern border of the South- Pyrenean Central Unit and the Tertiary of the foreland basin (Catalan Central Basin). We intend to interpret correctly the different sedimentary episodes (detrital and evaporitic) of the foreland basin establishing their succession, dating them by Charophytes and following their cartography from the border of the Catalan Central Basin to above the South-Pyrenean Units. As a result we have: 1st. that the ocurrence of this south-pyrenean border must have taken place during the evaporitic sedimentation of the Upper Eocene; 2nd, that the post "nappe" sedimentation (Uppermost Eocene-Oligocene) is slightly conglo- meratic at first, later evaporitic and finally once again detrital; 3rd, that the visible tectonic contacts are all younger. Finally there is a doubt whether the border studied was the true front of the South-Pyrenean Central Unit during the tangential phase of the Upper Eocene-Oligocene time.
    [Show full text]
  • Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS
    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del
    [Show full text]
  • Mineralògic Per La Comarca De La Noguera: Des D´Ager a Sant Oïsme, Al Doll, a L´Aiguabarreig I a Vilanova De Meià
    XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 486 – juliol del 2013 ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82 10 pàgines RECORREGUT GEOLÒGIC, GEONATURALÍSTIC I MINERALÒGIC PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES D´AGER A SANT OÏSME, AL DOLL, A L´AIGUABARREIG I A VILANOVA DE MEIÀ Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué __________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 05B DE MAIG DEL 2012 2 3 RECORREGUT GEOLÒGIC, GEONATURALÍSTIC I MINERALÒGIC PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES D´AGER A SANT OÏSME, AL DOLL, A L´AIGUABARREIG I A VILANOVA DE MEIÀ Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joaquim SANZ BALAGUÉ ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Recomanem, per d’altra banda, tenir una absoluta cura envers de la Natura, tant al llarg del recorregut, com fora d’ell, en tot moment. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la seva Unitat Sudpirinenca Central (tradicionalment anomenada amb el nom de les Serres Exteriors Prepirinenques). Aquest és el cas del recorregut entre les poblacions d´Ager i Camarasa i també entre les de Figuerola de Meià i Vilanova de Meià. Tot i així, un tram del recorregut de l’itinerari transitarà molt prop de l´anomenada zona de l´Avant-país plegat (de la Depressió Geològica de l´Ebre), concretament pels voltants de Camarasa.
    [Show full text]
  • Mmagna0328.Pdf
    MAPA GEOLÓGICO DE ESPAÑA Escala 1:50.000 SE INCLUYE MAPA GEOMORFOLÓGICO A LA MISMA ESCALA ARTESA DE SEGRE Ninguna parte de este libro y mapa puede ser reproducida o transmitida en cualquier forma o por cualquier medio, electrónico o mecánico, incluido fotocopias, grabación o por cualquier sistema de almacenar información sin el previo permiso escrito del autor y editor. © Instituto Geológico y Minero de España Reservados todos los derechos de acuerdo a la ley Ríos Rosas, 23. 28003 Madrid www.igme.es NIPO: 064-17-015-3 ISBN: 978-84-9138-040-5 Depósito legal: M-24.014-2017 Fotocomposición: P. Peñas Impresión: Gráficas Muriel, S.A. Las presentes Hoja y Memoria (Artesa de Segre-328), han sido realizadas por el Servei Geològic de Catalunya adscrito al Institut Cartogràfic de Catalunya, en los años 1999-2000, mediante convenio y bajo normas, dirección y supervisión del IGME, habiendo intervenido los siguientes técnicos: Autores En la formación de esta Hoja y en la redacción de la memoria explicativa ha intervenido el grupo de trabajo coordinado por Eloi Saula i Briansó. – E. Saula i Briansó (ICC). Materiales mesozoicos, terciarios y estructura tectónica – J.M. Samsó Escolà (ICC). Materiales mesozoicos, terciarios y estructura tectónica – J. Escuer Solé (ICC). Geomorfología – J. Casanovas Petanas (ICC). Cuaternario Colaboradores – E. Caus y J.Mª. Bernaus. Micropaleontología del Mesozoico – J.M. Samsó Escolà (ICC). Micropaleontología del Terciario – J. Corominas Blanch. Hidrogeología Dirección y supervisión – A. Barnolas Cortinas (IGME) Edición – G. Romero Canencia (IGME) – L.F. Miguel Cabrero (IGME) ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN................................................................................................ 13 2. ESTRATIGRAFÍA ................................................................................................ 14 2.1. TRIÁSICO....................................................................................................
    [Show full text]
  • Historia De La Presa Del Noguera Pallaresa
    Historia de la presa 3. HISTORIA DE LA PRESA 3.1 MARCO GENERAL Las últimas décadas del S. XIX y primeras del S XX han pasado a la historia como una época de innovaciones tecnológicas sobretodo por el descubrimiento de nuevas fuentes de energía y su aplicación en los procesos industriales. La mecanización creciente de los procesos de fabricación se correlaciona con la necesidad de tener una fuente de energía, que hiciera posible seguir avanzando en este crecimiento industrial. A finales del S. XIX, en el entorno industrial de Barcelona la producción de energía eléctrica se conseguía con procesos térmicos, con precios del kWh muy elevados, además de tener dependencia al uso de carbones de importación de alto poder calorífico. [2][3]El coste diario de esta energía llegaba a la cifra de 250.000 Ptas. diarias y además en ser el carbón de importación, era necesario pagarlo en divisas con el consiguiente desequilibrio de la balanza comercial. La compañía ‘Barcelona de Electricidad’ era la que distribuía la energía producida en la central térmica de Barcelona, pero debido a su precio, 22 céntimos en su origen, su uso se destinaba solo al alumbrado público al no ser rentable para el uso industrial. Era evidente, pues, la creación de un corriente a favor del uso de aprovechamientos de carácter hidroeléctricos, así se construyeron una serie de pequeños saltos a lo largo de los principales ríos, que es la causa del emplazamiento de determinados tipos de industrias en los márgenes de estos. Algunas poblaciones construyeron también, pequeños saltos con el fin de conseguir electricidad para el alumbrado público y privado.
    [Show full text]
  • Recorregut De Recerca Geològica Per Les Comarqures De L´Alt Urgell (Urgell Mitjà) I Pallars Jussà: Des D´Oliana a La Palanca De Noves I Des Del Coll De Nargó a Isona
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC TERRA ENDINS REVISTA DE GEOLOGIA SÈRIE B Nº 271 JULIOL – 2011 ISSN 1131 – 5407 D.L.B. 5.635 - 90 12 pàgines RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER L´URGELL MITJÀ (COMARQUES DE L´ALT URGELL I DE LA NOGUERA): DES CASTELLCIUTAT I LA PALANCA DE NOVES A PERAMOLA I A PONTS Josep M. Mata-Perelló _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 19 DE JULIOL DEL 2010 2 3 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER L´URGELL MITJÀ (COMARQUES DE L´ALT URGELL I DE LA NOGUERA): DES CASTELLCIUTAT I LA PALANCA DE NOVES A PERAMOLA I A PONTS Per Josep M. MATA – PERELLÓ ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Per d’altra banda, el recorregut que ara presentarem, es pot combinar, si s’escau, amb reconeixements paleontològics per la comarca de l´Alt Urgell; i en especial, pels voltants de Coll de Nargó. Recomanem, per d’altra banda, tenir una absoluta cura envers de la Natura, tant al llarg del recorregut, com fora d´ell, en tot moment. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la seva Unitat Sudpirinenca Central (tradicionalment anomenada amb el nom de les Serres Exteriors Prepirinenques).
    [Show full text]
  • Artesa De Segre Artesa De Segre
    SETEMBRE 2002 Núm. 246 Preu 2 la PalancaPUBLICACIÓ DARTESA DE SEGRE I COMARCA ArtesaArtesa 2002 dede SegreSegre Festa Major 2002 Festa Major 2002 Els castellers s’han convertit ja en un element tradicional de la Festa la Major d’Artesa de Segre. Palanca PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS DARTESA DE SEGRE, VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, Foto: Sergi Valls i Jové FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR 4 L’AGENDA. METEOROLOGIA Primer sopar de veïns a la Fàbrica Carta d’agraïment a “Temps d’esport” 5 EDITORIAL El refugi d’animals de Foradada De demòcrates i nacionalistes Agraïment de les Dones Puntaires Com ens hem de veure! 6 NOTICIARI De carrers i voreres Breus Acabats els carrers d’Artesa 31 IN MEMORIAM Cercant la llum 11 LA NOGUERA Breus 33 LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLS Artesa des del paleolític fins als ibers 12 ESPORTS Artesencs al Caucas 34 PARLEN LES ENTITATS 20 anys de la Vuelta Un estiu Altis 15 OPINIÓ 36 MÚSICA, MESTRE! Una nova etapa Concert d’homenatge a Joan Giribet i Boneta 16 INFORME 39 DES DEL PAÍS DELS PIRINEUS Descobrint Antona. Primers resultats Un altre 11 de setembre L’Acadèmia Balmes i el Sr. Xandri 40 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA 21 MUNICIPIS Plens, Comissions de Govern i Informes d’Alcaldia XI Jornada Cultural a Alòs de Balaguer 43 HUMOR 22 FESTA MAJOR D’ARTESA Barbaritats del nostre poble 24 TEMA DEL MES 45 PALANC-OCI Fotos en color dels primers equips de futbol i bàsquet Encreuat. Sense perdre els orígens. Jeroglífic 27 CARTES A LA REDACCIÓ 46 IMATGES D’AHIR Parc eòlic de Sant Mamet Avinguda Maria Anzizu.1933 3 la Palanca LAgenda Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat (per anunciar-los, feu-nos arribar la informació amb d’Artesa de Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova temps) de Meià.
    [Show full text]
  • 1. ANTECEDENTS 1.1 En Data 13-02-2020 L'alcalde Va Sol·Licitar
    ACTA SESSIÓ ORDINÀRIA DE 9 ABRIL DE 2020 A Corbins a nou d’abril de dos mil vint i sent les 13.17 hores i sota la Presidència del Sr. Alcalde Jordi Verdú Paijà assistit per l'infrascrit Secretari, Josep Lluís Prat i Pascual, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors següents: Anna Belló Tarsà, Jordi Camats Bernaus, Eric Berga Sese, Anaïs Camarasa Verdú, Tony Torrelles Biguera, David Lesan Esqué, Enric Camats Jove i Josep Maria Capdevila Martinez, amb objecte de celebrar sessió ordinària de 1ª convocatòria via telemàtica, a través de la plataforma Zoom. 1.-LECTURA I APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR.- Preguntats els Srs. Regidors si tenien alguna objecció a l’Acta que se’ls ha passat junt amb la convocatòria d’aquest Ple. Manifesten de forma verbal i de forma escrita: Que no, quedant aprovada per unanimitat. 2.-DONAR COMPTE DE L’APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST 2019. El Sr. Alcalde en data 28-2-2020 va disposar el següent decret núm. 2020/41: 1. ANTECEDENTS 1.1 En data 13-02-2020 l'alcalde va sol·licitar informe a la secretaria i a la intervenció de la corporació. 1.2 En data 26-02-2020 la secretaria va emetre informe sobre la tramitació de la liquidació del pressupost del 2019. 1.3. En data26-02-2020. l'interventor va emetre informe sobre el compliment dels resultats obtinguts a la liquidació. 1.4 En data 26-02-2020 l'interventor va emetre informe sobre el càlcul dels objectius del compliment del principi d'estabilitat pressupostària, de la regla de la despesa i del límit del deute de la liquidació del pressupost de l'exercici 2019.
    [Show full text]
  • Mapa Noguera-Pallars SR.Pdf
    Mapa Noguera-Pallars.pdf 1 21/03/2016 8:53:40 A Sort A la Val d’Aran N-340 1 Tremp Pont de Montanyana CATALUNYA C-13 Isona Gavet de P i Castell de Mur la Conca 7 2 6 Guardia de 3 Noguera Sant Esteve de la Sarga LV-9124 Congost de 5 C-1412 Alsamora Mont-Rebei Alzina 4 Llimiana MONTSEC L-912 Embassament 9 de Terradets Carretera P Riu Rialb A Andorra Serra de Comiols Camí asfaltat Corçà MONTSEC D’ARES 10 8 Camí sense asfaltar C-13 C-14 Senders Embassament Ametlla MONTSEC DE RÚBIES Folquer de Canelles Àger Tren Lleida-La Pobla Agulló Vilanova Límit comarcal Serra de Millà de Meià La Baronia 7 Riu Noguera 20 de Rialb La Règola 11 Santa Maria 6 de Meià 5 4 Fontllonga L-512 ITINERARIS TURÍSTICS C C-1412 Tiurana Mas Marcó Pallaresa Fontdepou LA PORTA DEL MONTSEC M LP-9132 4 Serra de Sant Mamet MONTSEC SUD Y Gualter Embassament C-12 12 CM de Rialb MONTSEC NORD Vilamajor i 3 Alberola Santa Linya Embassament C-13 Riu Segre MY SEGRE - RIALB de Camarasa Alòs de Tartareu 18 Vilanova de CY Balaguer Baldomar 5 Ponts 1 l’Aguda CMY 17 LA PORTA DEL MONTSEC MONTSEC SUD Serra d’Os Congost de Mu 2 1 K Recorregut per Balaguer Castell i museu de les campanes Embassament Les Avellanes 3 Serra de Mont-Roig al (Vegeu el dors) 1 Artesa de Segre 11 d’Os de Balaguer de Santa Anna Montsonís 16 Vilanova A la Val 13 Seró C-1412 Monestir de Santa Maria de d’Aran de la Sal C-14 12 Celler Costers del Sió 2 N-340 16 1 2 Bellpuig de les Avellanes Sant Llorenç Camarasa Foradada 19 Oliola 13 Espais de Memòria de Catalunya Os de Balaguer de Montgai 3 Salines de Vilanova de la Sal L-313 14 Celler Castell del Remei Embassament A Calaf 14 Cubells A-2 4 Presa i embassament de Canelles de St.
    [Show full text]