Nou itineraris Ruta de les Homilies d’Organyà Nou itineraris Ruta de les Homilies d’Organyà © Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística Textos: David Paloma Disseny editorial i maquetació: Jordi Vilanova (jordivilanova.com) 1a edició: maig de 2021 ISBN: 978-84-18601-46-0
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, d’acord amb la qual es permet la reproducció, distribució i comunicació pública de l’obra sempre que se’n citin l’autor i l’editor i no es faci un ús comercial.
Podeu consultar més informació sobre la llicència a: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0. Podeu consultar la llicència completa a: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/legalcode. a llengua s’ha modelat al llarg del temps en el territori que li és propi. Hem dissenyat el projecte Camins del català per fer-la conèixer per mitjà de punts emblemàtics que els configuren, que enllacen llengua, parlants i territori, que la visibilitzen com a actiu arrelat Li que la mostren en el seu abast territorial complet. Camins que ens acosten referents il·lustres que l’han descrita i feta créixer, la riquesa dialectal que la conforma i la petjada que ha configurat el paisatge lingüístic en forma de topònims: els fets històrics, polítics i culturals que l’han fet ser el que ara és. La fem més propera descobrint-ne fets i realitats a tothom.
Aquest llibre que presentem aplega els nou itineraris que conformen la Ruta de les Homilies d’Organyà integrada en els Camins del català. Les llengües no tenen partida de naixement ni registre oficial d’inscripció. És difícil fixar data de naixement del català. Ni el llatí va tenir una mort sobtada ni el català sorgeix del no-res. Totes les llengües sorgeixen gradualment d’altres varietats i de la mà dels parlants. Quan una llengua compta amb escrits és perquè abans ja era usada oralment. El català devia tenir entitat cap al segle viii; gestat a partir del llatí col·loquial parlat a banda i banda dels Pirineus, cap escrit no ho acredita. Les Homilies d’Organyà, descobertes a la rectoria d’Organyà el 1904, s’erigeixen en símbol de naixença. Considerades sovint el primer text literari, encara que no ho són ben bé, són el senyal d’un moment transcendental, perquè atorguem a l’escriptura categoria de sublimació.
Aquest gran valor porta la Direcció General de Política Lingüística a donar suport a la Ruta de les Homilies d’Organyà, inaugurada el 24 d’octubre de 2015 a Organyà, imaginada i empresa pels Amics de les Homilies d’Organyà per refermar el compromís ciutadà amb el català i enfortir lligams entre els indrets on es parla, amb uns punts emblemàtics on s’alçarà un monòlit de l’escultor Ramon Maria Jounou, ara ja a Organyà i Montserrat. Actualment assumida com a projecte de Govern, té també el suport de les direccions generals de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, del Govern de les Illes Balears i del Govern d’Andorra, i de diversos ajuntaments i diputacions de Catalunya.
Els textos que presentem, redactats pel professor David Paloma de manera amena i fresca, inviten a la lectura des de casa o directament emplaçats en els llocs evocats a la Ruta. Són fruit d’un treball de documentació exhaustiu i d’un esforç comunicatiu excel·lent i plaent per als lectors. Podeu accedir-hi també, com a tota la informació sobre els Camins del català, a l’adreça llengua.gencat.cat/camins.
Dibuixem els punts principals de l’espai lingüístic compartit per tot el territori històric, en memòria de l’inici de la llengua i amb la força de voluntat de projecció de futur.
Ester Franquesa i Bonet Directora general de Política Lingüística Sumari
Itinerari 1. ORGANYÀ 8
Itinerari 2. PALMA 18
Itinerari 3. L’ALGUER 34
Itinerari 4. BENIARJÓ - GANDIA 42
Itinerari 5. FOLGUEROLES 58
Itinerari 6. PRADA DE CONFLENT 72
Itinerari 7. MONTSERRAT 86
Itinerari 8. ANDORRA 110
Itinerari 9. CASTELLÓ 120 PRADA DE CONFLENT ANDORRA
ORGANYÀ
FOLGUEROLES MONTSERRAT
CASTELLÓ L’ALGUER
PALMA
BENIARJÓ – GANDIA Itinerari 1. ORGANYÀ Itinerari 1. ORGANYÀ
Sant Serni de Cabó
Organyà Santa Maria / Plaça de les Homilies
La Seu d’Urgell Arxiu Capitular / Fonda Andria
7 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
conjunt de frases escrites en català i intercalades en PRIMERA PARADA un text llatí, o ja directament escrites del tot en català (en el català de fa mil anys).
La primera parada ens porta fins a l’església romànica Sant Serni de Cabó de Sant Serni de Cabó, a Cabó, a l’Alt Urgell. Hi arribareu gràcies a una carretera local, que surt de la C-14 a l’altura d’Organyà. Passareu pel Pujal Ho sap tothom, que el català ve del llatí: que el llatí de Cabó i pel Vilar de Cabó (també conegut pel ensenyat a les escoles, episcopals o monàstiques, era Vilar d’Organyà). Al fons, la serra de Boumort. el llatí clàssic, i que l’evolució col·loquial o vulgar del llatí clàssic –és a dir, el llatí parlat– va donar pas Descanseu en qualsevol pedrís i respireu fondo l’aire a diferents llengües romàniques. sa de la muntanya. És en aquesta vall on hem de situ- ar un document escrit en català (no al cent per cent El català, com a llengua romànica, va néixer d’una en català, però sí molt més en català que en llatí), fins lenta revolució lingüística per la qual, entre finals i tot més antic que les Homilies d’Organyà. del segle vii i principis del segle viii, els parlants És un document de finals del segle xi, concretament d’una part dels comtats carolingis van deixar de entre 1080 i 1095, conegut com els Greuges de Gui- percebre que parlessin llatí. Parlaven una llengua tard Isarn, senyor de Caboet. Diuen els entesos que és diferent del llatí clàssic: ja parlaven català! Som a la el primer document escrit bàsicament en català. primera parada de l’itinerari d’Organyà, la parada dels orígens de la llengua. Es tracta d’un text de caràcter jurídic en què el senyor feudal, de nom Guitard Isarn, reclama al seu Però entre la llengua oral i la llengua escrita van vassall, de nom Guillem Arnau, la reparació dels passar uns quants segles. No us penséssiu que greuges provocats pel trencament dels pactes per llengua escrita vulgui dir un text com el que esteu part d’Arnau i dels seus fills Guillem i Mir. llegint: llengua escrita vol dir simplement una A l’església de Sant Serni de Cabó en trobareu un paraula o dues, unes notes marginals que ja són facsímil, i està tan ben exposat, tan ben presentat, mig en català, al costat d’un text escrit en llatí. que val molt la pena fer-s’hi una foto! Passaran anys, molts anys, abans de trobar un
Primer document escrit bàsicament en català: en podreu fer una foto a l’església de Sant Serni de Cabó. Fotografia: Biblioteca de Catalunya (domini públic).
8 Itinerari 1. ORGANYÀ
El que llegireu a continuació és un breu fragment Hec est memoria de ipsas rancuras [‘greu- inicial dels Greuges de Guitard Isarn, una mostra del ges’] que abet domnus Guitardus Isarnus, senior català de fa mil anys. Com es nota que el català ha Caputense, de rancuras de filio de Guillelm evolucionat! Arnau et que ag de suo pater, de Guillelm Arnall; et non voluit facere directum in sua vita de ipso castro de Caputense che li comannà.
Curiositats
813. En el Concili de Tours es va ordenar als clergues de traduir les homilies Va ser l’historiador Joaquim Miret i Sans, llatines a la llengua romànica el 1908, qui va publicar per primera vulgar de cada territori. vegada els Greuges de Guitard Isarn.
La primera llengua romànica derivada del llatí En català es conserven alguns juraments col·loquial o vulgar podria haver estat el francès, de fidelitat feudal dels seglesxi i xii. N’hi per bé que les diferències cronològiques amb el ha un que fins i tot és anterior als Greuges naixement del català són mínimes. de Guitard Isarn, per bé que el català és semblant. S’hi esmenten dos poblets tan petits com Cabó: Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Alta Ribagorça).
9 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
d’homilies dites en llengua vulgar. A Tortosa, per SEGONA PARADA exemple, hi van arribar vint-i-dues homilies escrites en occità però amb fragments catalanitzats. I al bisbat d’Urgell, on trobem la col·legiata de Santa Maria, hi van arribar també en occità, però es van Organyà traduir al català. Són les famoses Homilies d’Organyà! Santa Maria Malgrat el caràcter popular dels sermons, les Homilies d’Organyà són el primer document literari en cata- La Ruta de les Homilies d’Organyà té una parada là. Per què «literari»? Doncs perquè els juraments obligada al poble d’Organyà, a l’Alt Urgell, ben feudals tenien una expressió molt elemental i, en a prop del riu Segre i als peus de la muntanya de canvi, les homilies ja tenien una complexitat Santa Fe. Hi arribareu per la C-14: al sud, Coll superior. En aquest cas hi començava a haver frases de Nargó; al nord, el Pla de Sant Tirs i Adrall. subordinades! Planteu-vos a la plaça de l’Església i seieu una estona. Sou a tocar de la col·legiata de Santa Maria (o Santa Maria d’Organyà), declarada el 2006 Bé Cultural d’Interès Nacional.
El 1904 o el 1905 —les dates ballen— l’historiador Joaquim Miret i Sans, que ja hem vist en la primera parada, va descobrir les Homilies d’Organyà en els arxius parroquials d’aquesta església. I què són les famoses Homilies d’Organyà? Doncs una traducció al català d’uns sermons dits en occità (la primera traducció coneguda entre llengües romàniques!). Expliquem-ne breument la història.
Fa mil anys el llatí era la llengua de l’església, si bé en la predicació, en el servei pastoral, es feien servir les diferents llengües col·loquials o vulgars a fi que tothom entengués el missatge dels capellans. En els territoris on es parla català es feia servir la llengua del poble: el català.
El fet és que a partir de la segona meitat del segle xi, i arran de la reforma gregoriana, es van començar a recollir per escrit les homilies dites en llengua vulgar. Així ho va fer la canònica de Sant Ruf d’Avinyó: va Fotografia: autor desconegut (domini públic); font: Wikimedia anar distribuint per les canòniques catalanes aplecs Commons.
10 Itinerari 1. ORGANYÀ
Entreu a l’església: planta basilical, tres naus, tres absis... Sentiu el silenci i imagineu-hi, a peu dret —com a finals del segle xii—–, aquest trosset de sermó per al dimecres de cendra:
Del cor ixen males cogitacions, homicidis, adulteris, fornicacions, monzonges, perjuris, cobeezes, avaredes e tots los mals del món. E per aizò dix Nostre Séiner: «Convertimini ad me in toto corde vostro». Tornad-vos a mi, zo dix Nostre Séiner, de tot vostre cor; car si bé no·s torna om de bon cor a Nostre Seinor, non o farà d’altra causa. Quan él dix: «de tot lo cor», de- Placa de l’antiga col·legiata de Santa Maria d’Organyà. mostrà que de totz sos pecadz si deu om patir; El 1988 va ser l’any del mil·lenari de Catalunya. car si pren om penitència de sos pecatz, si·ls à Fotografia: Àngela Llop( CC BY-SA); font: Flickr. feits d’om que aja mort e altres moltz, e·n reté ab si negú, pauc li val sa penitència.
Curiositats
Totes les llengües volen tenir una partida de naixement i, com més antiga sigui, millor. Joaquim Miret i Sans (1858- Així, les glosses dites Emilia- 1919) va ser l’historiador que nenses, trobades a San Millán més esforços va dedicar a de la Cogolla, representen l’inici estudiar l’aparició de la llengua El 2004 es va commemorar el de la llengua castellana; les catalana en els documents. A vuitè centenari de les Homilies Glosses de Reichenau marquen més de les Homilies d’Organyà, d’Organyà. Es van fer actes l’arrencada del francès i els va publicar, per exemple, diversos per tot el país i també Placiti cassinesi, el naixement Los noms personals de la un documental que, entre de l’italià. Per al català, som on encontrada d’Organyà en altres llocs, es va enregistrar a toca: a Cabó i a Organyà. los segles xè y xiè. la col·legiata de Santa Maria.
11 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Organyà és una vellíssima i important po- TERCERA PARADA blació d’un caràcter enorme. La seva església parroquial, de tres naus, amb àbsida central i una façana marcada pels segles, conserva a l’exterior la seva primitiva estructura; no po- Organyà dem dir el mateix de l’interior. Per l’aparell dels Plaça de les Homilies seus murs delata el període més opulent de l’art romànic primitiu, i, si fos possible de veu- Travessem la carretera de Lleida per anar a la plaça de re Santa Maria d’Organyà en la seva integritat, les Homilies. Tot és molt a prop. Hi som en menys seria l’exemplar de més interès arqueològic de d’un minut. Aquesta és la tercera parada de l’itinerari. la comarca. Organyà té, a més, la veneració Hi veurem, de seguida, l’oficina de turisme, seu de general per haver-s’hi conservat a la sagristia l’exposició permanent de les famoses Homilies d’Or- la joia literària de les Homilies, considerada du- ganyà. Les veurem en facsímil, perquè els originals són rant molts anys el text més antic en català. És a la Biblioteca de Catalunya. Hi hem d’entrar! un manuscrit mutilat consistent en vuit fulls de pergamins de petit format. El document, des- Dos textos ens donen la benvinguda: un poema breu cobert el setembre de 1904 per l’investigador de Josep Espunyes i Esteve (1942) i un text de Josep Joaquim Miret i Sans, ha fet que Organyà tingui Pla (1897-1981), tots dos sobre la vila d’Organyà i, en el món de l’erudició un renom universal. inevitablement, sobre les seves Homilies. Josep Pla
Vila d’Organyà, en marc d’aigua i clos galà... Les Homilies són un petit quadern de vuit fulls de Renom, de vells dies, pergamí (de 175 x 120/125 mil·límetres) que conté t’han donat lo bestiar, el text de sis sermons corresponents al període lo plec de les Homilies. quaresmal. No té títol, tot és fragmentari. Tan bon Josep Espunyes punt Miret i Sans el va descobrir, el va transcriure i
Monòlit de la llengua catalana a la plaça de les Homilies. Fotografia: Ajuntament d’Organyà (tots els drets reservats).
12 Itinerari 1. ORGANYÀ
el va publicar, i també va fer les gestions perquè la Havent sortit, a la mateixa plaça de les Homilies hi Junta de Museus de Barcelona adquirís el document. descobrirem el monòlit de les Homilies d’Organyà. Més tard, el 1913, les Homilies van passar a la Es va inaugurar el 24 d’octubre del 2015. Biblioteca de Catalunya. Damunt d’una base rodona, de ferro, de 140 centí- Els vuit fulls és l’únic que queda d’un manuscrit metres, s’alça un llibre mig obert (105 centímetres) que devia ser més llarg. La lletra del manuscrit i, entre les pàgines, té un punt de llibre (de ferro!) és d’una sola mà, probablement d’algun copista que conté la inscripció Homilies d’Organyà. El text d’Organyà no identificat. Tècnicament, el tipus de literari més antic en català (segles xii-xiii)». El lletra amb què estan escrites les Homilies s’anomena monòlit és obra de l’artista manresà Ramon Maria escriptura postcarolíngia amb influència de l’escriptura Jounou i Llanas. Aquest és el primer monòlit dels pregòtica. Camins del Català.
Llegim, també ara, un petit fragment de les Homilies:
Per qé él s’aproxmave a la passió qe devie rede[bre] en Jherusalem -tot per zo qe·ls falses judeus no l’anasen cercar en altra terra- ja veng él en les ciutatz qi són en riba de mar, qi són molt fortz, sí qe·ls fils d’Isrel anc no les pogren pendre per forza. Aicestas .II.as ciutatz apela om per so·nom la una Tirus e l’altra Sidon.
Curiositats
L’oficina de turisme d’Organyà obre els caps de setmana. N’és la responsable Miriam Carrera, El mateix dia que es va inaugu- que us explicarà amb gran rar el monòlit de les Homilies A Internet trobareu l’Auca amabilitat tot el que us interessi d’Organyà es va poder sentir, de les Homilies d’Organyà de les Homilies d’Organyà. Una a la col·legiata de Santa Maria, (auques.cat), escrita per Joan de les vitrines mostra el docu- la Cantata de les Homilies Vilamala i il·lustrada per Àngels ment que certifica per quin preu d’Organyà, obra del compositor Carbonell. La primera quarteta es van vendre les Homilies: 85 Albert Carbonell. Aquesta peça comença així: pessetes en va pagar la Junta es va estrenar el 2004 al Palau ¿Sabies que dels vells textos Municipal de Museus i Belles de la Música Catalana, amb que tenim en català, Arts, segons l’acord pres en la l’Orfeó Català, sota la direcció de tots, el més emblemàtic, sessió del 15 de febrer de 1907. de Josep Vila. són els sermons d’Organyà?
13 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
català antic. Per tal de veure’n algun hem d’anar QUARTA PARADA fins a l’Arxiu Capitular d’Urgell, al Pati del Palau, núm. 3, a la Casa del Bisbat. Hi trobareu fàcilment l’Arxiu perquè és darrere de la catedral.
La Seu d’Urgell L’Arxiu Capitular d’Urgell, també conegut com Arxiu Capitular l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, conté fons ben diversos, de comunitats de preveres, de protocols Fonda Andria notarials, d’activitats econòmiques... i gairebé 6.000 pergamins entre els quals destaca l’acta de consagra- Arribem a la Seu d’Urgell, capital de l’Alt Urgell, seu ció de la catedral de la Seu, de l’any 819. En aquest del bisbat d’Urgell i cap de l’antic comtat d’Urgell, text apareixen unes poques mostres de formes ja que limitava a l’est amb el comtat de la Cerdanya i a escrites en català (en el català de l’època)! N’és un l’oest amb el comtat del Pallars. La Seu d’Urgell és la exemple el terme marítim palomera, del llatí palum- quarta parada de l’itinerari d’Organyà. baria: el sufix -aria ja era un altre, -era, i les conso- nants mb s’havien reduït a una sola ema. Doncs bé: és aquest comtat, molt per sobre del del Rosselló, del del Conflent, del de Peralada, Pregunteu per Benigne Marquès. Fa més de quaranta del d’Empúries, del de Besalú, del de Girona, anys que n’és l’arxiver diocesà i capitular, i de bon del d’Osona... i fins i tot del de Barcelona, el que grat us ensenyarà l’acta de consagració de la Seu. disposa del repertori més gran de documents en I ara fem un salt d’uns quants segles...
El 10 d’octubre del 2014 es va inaugurar la nova seu de l’Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell, al carrer Parc del Cadí de la Seu d’Urgell. Fotografia: Jordiferrer( CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
14 Itinerari 1. ORGANYÀ
Per a la llengua catalana, el segle xx va començar el Dinam, me’n vaig a fer una comanda de mon 1906. Aquell any es va celebrar el Primer Congrés estimadíssim amic En Josep Pijoan [que va ser Internacional de la Llengua Catalana, i van ser secretari del Primer Congrés Internacional de notables les repercussions d’aquell esdeveniment. la Llengua Catalana] a favor d’alguns monu- Sense anar gaire lluny, l’any següent va néixer ments arqueològics; i, quan torn a la fonda, ¡oh l’Institut d’Estudis Catalans. sorpresa agrdable!, m’hi trob Mr. Saroïhandy [lingüista i filòleg francès], l’heroic amador i El 1906 també va ser l’any d’un fet petit, però no escorcollador de la nostra llengua. [...] menor: el gran filòleg manacorí Antoni M. Alcover va emprendre una «eixida filològica» (una excursió Mos esperen a la Rectoria, el Sr. Rector i una filològica) que el va portar a visitar cinquanta-dues partida de capellans i cinc o sis nois, per fer-hi localitats de l’àrea pirinenca i prepirinenca, amb l’estudi de l’urgellenc; hi anam tots tres amb l’objectiu d’escorcollar totes les formes vives de la l’amic i entusiasta Francesc Botxaca, botiguer llengua, tant del català oriental com del català occi- de robes, molt desxondit. A força de forces dental. Entre les localitats per on va passar mossèn aquells capellans i minyons arriben a entrar en Alcover, destaca la Seu d’Urgell. lo que ens interessa de la fonètica i flexió verbal d’aquí, i fem molta de veta [‘anem de pressa’]. Segons ell mateix va explicar en el dietari de l’«eixida», Mos trobam amb lo mateix que a les altres Alcover va arribar a la Seu el 14 d’agost de 1906 al bandes: la influència del parlar de Barcelona vespre. Es va allotjar a la Fonda Andria, que avui damunt la gent instruïda i correguda; aqueixa encara funciona com a hotel familiar. Trobareu influència fa desaparèixer o recular en els lloga- aquest establiment modernista al passeig de Joan rets arraconats les especialitats de llenguatge Brudieu, 24, al centre de la ciutat. característiques d’aqueixa regió. [...]
Asseguts a l’ombra dels plataners de la Seu (o a A força de trompitxar [‘fer via’], desnossam casi l’entrada principal de l’hotel), podeu llegir una tota la conjugació urgellenca i el Dr. Schädel part del que va viure Antoni M. Alcover l’endemà, acaba la fonètica. No sé com mos ho haurí- 15, dia de la Mare de Déu d’Agost. Aquest gran em fet, sense el Rector de Sant Dot; mos ha filòleg, coetani de Pompeu Fabra, va enfilar amb aplanat el camí, obrint-mos molts de portells. molt de geni i passió uns quants «Camins del Català»! S’és fet vespre i mos n’anam a sopar i a jeure, que bon jornal mos espera demà cap a An- Romanc agraïdíssim del Bisbe Laguarda dorra. per la rebuda coral que em fa i per l’estona delitosíssima que som amb ell. M’ha parlat ¡Quina llàstima! La Seu d’Urgell està encara sempre en valencià (ell ho és) i és lo que fa molt ensopida. No és entrada encara dins el ordinàriament dins la seua diòcesi pertot arreu. catalanisme. Sols alguns urgellencs el senten Com és home de talent claríssim, prou que de valent; però són massa pocs. ¡Bé els cal fer s’ha fet càrrec de la situació de les coses. ¡És el cap viu a veure si desperten aquella regió una gran sort per a l’Església d’Urgell! digna de millor sort!
15 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Curiositats
El Retaule de sant Ermengol és un Mossèn Antoni M. Alcover va fer altres espectacle de música, llum i color eixides filològiques. El 17 d’agost de que es representa a l’interior del 1918, per exemple, va passar per claustre de la catedral de la Seu Organyà i va apuntar en el seu quadern d’Urgell des de 1957. El Retaule de viatge una curiosa anotació lingüís- explica la vida d’aquest bisbe tica: «els xiquets conten per “vints”: urgellenc de principis del segle xi, diuen 20 i 9, 20 i 10, 20 i 11, 20 i 12, personatge important de la història etc. fins a 20 i 19». Alcover també va de Catalunya. L’espectacle es fa a deixar escrits quins eren, a Organyà, l’agost, a la nit, i és una oportunitat els pronoms personals forts de 1a i per deixar-se emportar per l’accent 2a persona del plural: naltris, natris i occidental de la llengua catalana. baltris, batris.
Biblioteca Municipal de Sant Agustí, a la Seu d’Urgell. S’ubica a l’antiga església del convent de Sant Agustí, que els monjos d’aquest orde van habitar fins a princi- pis del segle xix. És un edifici de cinc plantes, amb una estructura de ferro i vidre. Entreu-hi i busqueu el llibre Ribera amunt són les boniques. Refranys i dites de l’alt Pirineu català, d’Elvira Farràs i Muntó (Garsineu Edicions, 1998). Hi descobrireu els motarrots o malnoms dels pobles de l’Alt Urgell. Els habitants de la Seu d’Urgell són cebetes, esquiladors, espiabrenes i cacameus, entre altres denominacions. I els habitants d’Organyà tenen algun malnom? I tant! No se n’escapen: ells són ganxos i elles..., ganxes!
Bibliografia — Branchadell, Albert. L’aventura del català: De les ‘Homilies — Perea, M. Pilar. Antoni M. Alcover dialectòleg, gramàtic, polemista. d’Organyà’ al nou Estatut. Barcelona: L’Esfera dels Llibres, 2006. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005 — Farràs i Muntó, Elvira. Ribera amunt són les boniques: Refranys — Alcover, Antoni M. Dietari de l’excursió filològica 1906. Barcelona: i dites de l’alt Pirineu català. La Seu d’Urgell: Garsineu Editors, Proa, 2006. 1998. — Moran, Josep; Rabella, Joan A. Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa, 2001.
16 Itinerari 2. PALMA
Aeroport i port de Palma Plaça Major
El monestir de Santa Maria de la Real
El puig de Randa Santuari de Cura
Miramar
Palma Can Alcover / Església de Santa Eulàlia / L’Ajuntament / La Seu / Passeig Sagrera
Manacor Obelisc d’Alcover Palma Can Muntanyans Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
indiscutiblement Mallorca. En aquell temps, viatjar PRIMERA PARADA era una aventura complexa: o a peu o dalt de cavall o, per descomptat, en vaixell. Quan anaven en vaixell, sempre que podien anaven seguint la costa i, així, si s’acostava mal temps, podien entrar en algun port. Si Aeroport i port de Palma calia anar mar endins, el sol els guiava de dia i les estre- Plaça Major lles, de nit. També Ramon Llull dona nom a un dels vaixells de la companyia naviliera Baleària. El super fast-ferry Ramon Llull va ser avarat l’octubre del 2002. El 2016 es va commemorar el 700è aniversari de la mort de Ramon Llull. Aquell any, entre moltes Arribem a Mallorca, doncs, i ens podem sentir al accions d’índole ben diversa, es va presentar un centre de la gran figura de Ramon Llull, que va Airbus 330-200 amb un nom gravat al capdavant fer aportacions en tots els camps del coneixement de l’aeronau, sota mateix de les finestretes dels de la seva època: la teologia, la filosofia, el dret, la pilots: Ramon Llull. Les autoritats responsables de medicina, l’astronomia, la retòrica i la lògica. L’ori- l’acord, que van ser el bisbat de Mallorca i la com- ginalitat de la seva producció va atreure nombrosos panyia Air Europa, van fer diferents parlaments. pensadors posteriors a Llull, com Bruno o Leibniz. Una idea va ser present en totes les intervencions: També Llull se situa entre els precedents més il·lus- Ramon Llull va ser un gran viatger. tres de la combinació informàtica.
A banda de ser un bon viatger per Europa i per la Alhora, va alçar una obra literària que va marcar Mediterrània, Llull es va arribar a convertir en un el principi de la tradició literària catalana, amb dels intel·lectuals més universals de l’edat mitjana. títols tan coneguts com Blanquerna, el Llibre de les Va néixer en un gresol de cultures i es va impregnar bèsties i el Llibre de gentil. Llull va ser un perso- de pensaments molt diferents, però la seva llar va ser natge excepcional. Va escriure centenars de títols, fent servir el llatí (tal com corresponia a l’època) Detall del ferri Ramon Llull. Fotografia: adaptada de Tsushima però també l’àrab, l’occità, el francès, l’italià i, per (CC BY); font: Wikimedia Commons. descomptat, la seva llengua natal: el català.
Quan Llull va néixer a Palma el 1232 o 1233 (no se sap ben bé l’any), en una casa situada a prop del que actualment és l’angle nord de la plaça Major, era habitual sentir-hi parlar àrab. Jaume I havia conquerit l’illa als musulmans el 1229. Igualment, no era estrany sentir parlar català al nord de l’Àfrica. D’una banda, els catalans tenien Tunis com una mena de parador amb magatzem i capella, on residia un cònsol que gestionava els afers legals i comercials. D’altra banda, la milícia del soldà també la formaven mercenaris catalans.
18 Itinerari 2. PALMA
Plaça Major de Palma. A la dreta, la làpida que la Societat Arqueològica Lul·liana va col·locar el 1888, en record de l’emplaçament on va néixer Ramon Llull. Fotografia: Olaf Tausch( CC BY); font: Wikimedia Commons.
Ramon Llull va recórrer milers de quilòmetres per poguessin pegar i fins i tot matar per les seves idees. Era promulgar el seu mètode filosòfic i teològic, per un home místic, però també d’acció, capaç de transfor- aconseguir el finançament de reis i papes, i així mar la tensió en creació. Era extraordinari i, tal com ell mateix per inculcar la fe cristiana a musulmans i mateix admetia, potser tenia un «punt de follia». jueus. Tan bon punt Llull posava els peus en terra musulmana, s’afanyava a parlar amb experts de Air Europa va emetre el 2016 un vídeo de dos l’Alcorà per convèncer-los de la bondat de la fe minuts sobre Ramon Llull en tots els seus vols, cristiana. Val a dir, però, que aquestes «converses» nacionals i internacionals (però no en català...). no solien acabar gaire bé. S’hi subratllava la transcendència d’una figura com Llull i també s’hi esmentaven els principals Per a Llull, qualsevol racó era bo per escriure. Ho va llocs lul·lians de Mallorca: Santa Maria de la Real, fer en convents plens de pau i tranquil·litat i dalt de el santuari de Cura, el monestir de Miramar i la vaixells que el portaven a Tunis, on temia que no el basílica de Sant Francesc. Anem-hi.
Curiositats
La Biblioteca de Catalunya disposa d’una extensa col·lecció La Societat Arqueològica de manuscrits i d’impresos de i sobre Ramon Llull, amb Lul·liana (carrer de Montision, 9) testimonis que van des de finals del segle xv fins a l’actualitat. es va fundar el 1880 amb l’objectiu Així mateix, el Fons Llull, custodiat a l’Arxiu Històric de Vilassar, de recuperar la figura i l’obra conté més de 300 pergamins, a més de documentació en de Ramon Llull. S’hi conserva la paper, manuscrits i impresos que ajuden a conèixer la història Biblioteca Lul·lística Jeroni Rosselló. de la cultura catalana, medieval i renaixentista.
19 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
l’abadia cistercenca de Santa Maria de la Real i, SEGONA PARADA més tard, va viure sol al puig de Randa.
Sobre el monestir de la Real, hem de dir que va ser construït al cap de poc temps que Jaume I Monestir de conquerís Mallorca. El monestir és situat a tres Santa Maria de la Real quilòmetres al nord de Palma, entre les carreteres d’Establiments i de Valldemossa. El Consell Insular de Mallorca va declarar el monestir Bé d’Interès Cultural. Si entrem fins al claustre hi veurem el Ramon Llull va ser instructor, majordom i menescal monument que Ramon Llull hi té dedicat. És obra de Jaume II, quan aquest era administrador de d’Andreu Orell Salvà, que va representar el beat Mallorca i, més tard, quan en va ser el rei. Llull agafant el Llibre d’Ave Maria. tenia un bon patrimoni per administrar i tenia una bona relació amb el poder. Es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills: Magdalena i Domènec.
Llull portava una vida frívola i una mica luxuriosa —dit per ell mateix— fins que se’n va penedir. Resulta que quan tenia trenta anys se li va aparèixer Crist clavat a la creu. La visió se li va tornar a repetir, experiència que el va amoïnar moltíssim. Al capdavall va interpretar que havia d’abandonar la vida mundana i dedicar-se únicament a servir Déu. L’encàrrec que li «va entrar al cor» va ser convertir els infidels. Havia d’escriure el millor llibre per demostrar de manera irrefutable els dogmes de la fe cristiana. Havia de treballar per alçar monestirs en què es poguessin formar missioners, la qual cosa volia dir, també, ensenyar-los la llengua dels infidels.
El fet és que, al cap de poc temps, Llull es va vendre les seves propietats (excepte una petita part que va deixar a l’esposa i els fills) i es va convertir en un home religiós, que vestia pobrament i que portava una barba molt llarga. El monument de Ramon Llull de Santa Maria de la Real és fet amb pedra de Santanyí. Es va passar uns deu anys formant-se i fent vida Fotografia: Jbarberà( CC BY-SA); contemplativa, sempre a Mallorca. Va freqüentar font: Wikimedia Commons.
20 Itinerari 2. PALMA
Llegim com explica Llull mateix el canvi de vida que va experimentar de manera sobtada. Són versos del Poema «Lo Desconhort».
Quan fui gran e sentí del món sa vanitat, comencí a fer mal e entrí en pecat, oblidant Déu gloriós, seguint carnalitat; mas planc a Jesucrist per sa gran pietat, que es presentà a mi cinc vets crucificat, per ço que el remembràs, en en fos enamorat tan fort, que eu tractàs com Ell fos preïcat per tot lo món, e que fos dita veritat de la sua Trinitat e con fo encarnat; perquè eu fui espirat e en tan gran volentat, que res àls no amé mas que Ell fos honrat, e adoncs comencí con lo servís de grat.
Curiositats
El 1295 Ramon Llull va escriure en vers l’obra El desconhort perquè així fos més fàcil que els joglars la memoritzessin i la difonguessin. Hi expressava el desconsol perquè el seu projecte no tenia, en aquells anys, l’acceptació que esperava.
21 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Pel que fa a la vegetació, no podem anar-nos-en TERCERA PARADA del puig de Randa sense descobrir la mata escrita. Es tracta d’un llentiscle que té les fulles plenes de ratlles d’un color més clar. «Semblen lletres orien- tals», diu el Diccionari català-valencià-balear, «a les El puig de Randa quals vulgarment s’atribueix un origen miraculós Santuari de Cura relacionat amb els treballs científics i apostòlics del Beat Ramon Llull». Segons la llegenda, aquestes Va ser al puig de Randa, en una muntanya «no lletres orientals s’hi van imprimir després que Déu molt allunyada de casa seva» (a trenta quilòmetres revelés a Llull l’Art general. Llegim ara uns versos de Palma), que, un bon dia, el Senyor va il·lustrar del Cant de Ramon. Llull i li va ensenyar com havia d’escriure el millor llibre contra els errors dels infidels. Va ser la famosa Art. Quan Llull tenia quaranta-dos anys, va redac- tar la primera versió de la seva obra: Art abreujada d’atrobar veritat. I poc abans de morir en va escriu- re l’última versió: Art general i última. La revelació divina va marcar el rumb de la seva vida.
Va voler desenvolupar i aplicar l’Art com a prioritat màxima. Llull va voler ser, per damunt de tot, un enamorat de Déu, un «foll» de Déu. Però un foll que creia en la raó.
El puig de Randa fa 543 metres d’altitud. S’hi puja des del poble de Randa, en el municipi d’Algaida. Són cinc quilòmetres de revolts molt tancats. El puig allotja tres santuaris, el més conegut dels quals és el de Cura perquè és on es va estar el foll de Déu, altrament anomenat Il·luminat.
També és recomanable anar fins a la cova, que se situa al vessant sud, en els terrenys de la possessió d’Albenya. Té una entrada estreta i dos metres de profunditat! Només hi cap una persona ajupida. Tinguem en compte, però, que Ramon Llull era bastant baixet. Caldrà fixar-se en una placa de A l’entrada del santuari de pedra a l’entrada mateix de la cova, col·locada el Cura hi ha una estàtua de Ramon Llull. 1933, i una estàtua de Llull pregant de genolls, Fotografia: Rene boulay( CC BY-SA); mutilada. font: Wikimedia Commons.
22 Itinerari 2. PALMA
Santedat, vida, sanitat, Deixem la parada mirant el Pla de Mallorca gauig, me dó Déus e llibertat, (es Pla). Els carrers i les places dels poblets que e guard-me de mal e pecat. conformen el Pla són habitualment silenciosos. A Déu me són comanat: Són, de fet, com un petit univers. Quan un pa- mal esperit ne hom irat drí diu a un infant que la padrina «és pel món», no hagen en mi potestat potser la padrina ha sortit a comprar el pa a la cantonada. El món són quatre carrers.
Curiositats
En el monestir de la Real hi destaca la La Casa Pare Ginard és un centre que dona Biblioteca Balear, tancada durant força a conèixer el patrimoni oral de Mallorca. anys però finalment oberta a investigadors També se’l coneix com el Museu de la Paraula, gràcies al Consell de Mallorca. Recull un perquè és també la seu de l’Arxiu Oral de conjunt monumental de 14.000 monogra- Mallorca. Recopila fonts orals d’ampli abast. fies i una col·lecció de 400 manuscrits. Trobem el Museu de la Paraula a la vila de Hi destaquen el Llibre del Consolat de Mar Sant Joan, al Pla de Mallorca. (1385); el Llibre extraordinari de la cort de l’abat de la Real (1615); la Història de Mallorca, de Bonaventura Serra (1771), i sobretot una col·lecció d’obres lul·lianes. El poble de Randa ofereix la possibilitat de veure com són les típiques cases mallorquines: cases de pedra i morter, amb teulada de dos aiguavessos. Un centenar de metres més amunt de l’església de la Immaculada i del Beat Ramon Llull trobem la font d’origen islàmic i els vells rentadors del poble. És un bon lloc per fer una aturada i gaudir d’un dels llocs més bonics del poble.
23 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
de missioners de Miramar, a Valldemossa, que ell QUARTA PARADA mateix havia fundat el 1276 amb el suport del rei Jaume II. Hi residien una dotzena de monjos franciscans que, amb l’ajuda de Llull, aprenien àrab i també l’art que els havia de portar a convertir Miramar infidels al cristianisme.
Miramar és un lloc singular del vessant marítim Entre els segles xiii i xiv, la cultura urbana va con- de la serra de Tramuntana. Se situa en el camí cap figurar l’Europa occidental. I les llengües vernacles a Deià (km 67,5 de la carretera Ma-10), entre les van anar ocupant un lloc en la vida social i també possessions de l’Estaca i de son Marroig. Es tracta en l’escriptura. d’un paratge de gran bellesa, un balcó privilegiat sobre la Mediterrània. Aquí hi trobarem una finca La llengua catalana, per exemple, es va començar a i també un museu dedicat a Ramon Llull. L’interior fer servir per a llibres de gran format. Se’n conser- ven de tema jurídic, com els Usatges de Barcelona o els Costums de Tortosa; de caràcter tècnic, com les dues versions de la Cirurgia de Teodorico dei Borgognoni; de contingut devot, com les traduc- cions de la Llegenda àuria, de Iacopo de Varazze, o els Diàlegs de sant Gregori; també d’història, com la Crònica de Bernat Desclot.
Les obres de Ramon Llull se situen justament entre els segles xiii i xiv (entre 1271 i 1315, concre- tament), i pertanyen, doncs, tant als inicis de la literatura catalana —tot i que Llull no va escriure literatura en sentit estricte— com de la producció científica en una llengua romànica. Però també se situen en un programa missioner, per a la realit- zació del qual Llull es va valer de les llengües que tenia a l’abast. El català, que era la seva llengua materna, hi tenia un bon pes.
Sabem que l’estiu de l’any 1300 Llull estava escrivint una part dels Principia Philosophiae, però va haver de deixar de banda aquesta obra perquè «estava ocupat en l’estudi de l’àrab». La capella de Miramar. Fotografia: José Luis Filpo Cabana( CC BY); El fet és que Llull havia de tenir cura de l’escola font: Wikimedia Commons.
24 Itinerari 2. PALMA
de la casa conserva l’antic terra del monestir i la cuina dels monjos. A l’exterior, la vista és fantàstica.
Llegim els versos següents de Ramon Llull en què parla de Miramar:
Remembrant han frares menors lo Salvador, qui volc vestir ab si lo sant religiós, e han fait Miramar bastir al rei de Mallorca amorós.
Lo monestir de Miramar fiu a frares menors donar per sarraïns a preïcar. Entre la vinya e el fenollar amor me pres, fé’m Déus amar e entre sospirs e plors estar.
Curiositats
A finals del seglexv es va instal·lar a Miramar A la torre de Miramar hi podrem llegir uns versos la primera impremta mallorquina. Miramar va de Joan Alcover, un gran poeta de qui parlem a viure, però, molts anys de decadència, fins que la parada següent: l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va comprar la Sempre visquí vora del mar, possessió el 1872. Aquí l’arxiduc rebia visitants més fins avui no el coneixia. il·lustres, entre els quals cal esmentar Jacint Sobtadament, a Miramar Verdaguer. m’ha revelat sa fesomia.
25 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
En aquest últim cas, podríem anar fins a Can CINQUENA PARADA Alcover, al número 24 del carrer de Sant Alonso. És un espai de cultura que es va inaugurar el 2008 i que manté viva una agenda d’activitats diverses. El visitant descobrirà en el jardí un petit oasi al centre Palma històric de la ciutat. Can Alcover Però Ramon Llull hi és també pertot, a Palma. Església de Santa Eulàlia El podem seguir a l’església de Santa Eulàlia (pels L’Ajuntament episodis d’amors de joventut), la qual es troba a la La Seu plaça homònima, no gaire lluny de la plaça Major. En el número 1 del carrer de Santa Eulàlia hi Passeig Sagrera veiem una rajola amb la imatge de Ramon Llull.
El podem trobar, també, a l’Ajuntament de Palma, Mallorca ofereix un bon estol de rutes literàries i a la plaça de Cort. D’una banda, al vestíbul de la Palma, la capital, és un punt destacat per parlar primera planta es pot veure un gran quadre de de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, de Miquel dels Miquel Bestard (1592-1633), que va ser un destacat Sants Oliver, de Llorenç Villalonga, de Bartomeu pintor gòtic. D’altra banda, a la sala de plens hi Fiol, de Joan Alcover i, per descomptat, trobem un retrat de Llull pintat per Ricard Anckerman de Ramon Llull. (1842-1907) així com un bust del fill il·lustre, esculpit per Llorenç Rosselló (1867-1901). Una ruta de la llengua catalana podria repassar l’«Auca» de Rosselló-Pòrcel (dins Imitació del foc) També trobem Llull a la Seu, que és el nom amb i seguir el recorregut del poeta per la ciutat: un què es coneix la catedral de Palma. A la façana recorregut de records, d’anècdotes i de referències principal, a l’esquerra, hi ha una gran figura de lligades a la Misericòrdia, a la Rambla, al convent Ramon Llull. També hi ha iconografia lul·liana de les caputxines, al carrer dels Oms... a l’interior: a les capelles de Sant Sebastià, de la Puríssima i del Sagrat Cor. També la ruta podria agafar la novel·la La ciutat de Mallorques, de Miquel dels Sants Oliver, per Al capdavall, hi ha força llocs, monuments, descobrir-hi les reflexions sobre l’immobilisme estàtues... de Ramon Llull repartits per Palma. social i la castellanització. O les grans novel·les de En destaquem els següents: Llorenç Villalonga, en què la llengua catalana entra amb solidesa. O els versos de Bartomeu Fiol sobre a L’Estudi General Lul·lià (carrer de Sant Roc, 4) la minoria jueva. O la veu genuïna de Joan Alcover, és un centre d’estudis universitaris que es va que va passar d’escriure en castellà a escriure en ca- crear a Palma el 1483. Va instaurar la primera talà, conscient que els sentiments només els podia càtedra universitària dedicada a Ramon Llull. expressar amb propietat en la seva llengua materna, Hi podem veure una rajola exterior amb la que era el català de Mallorca. imatge del beat.
26 Itinerari 2. PALMA
El Col·legi de la Sapiència (plaça de Sant Jero- Sant Francesc). En una capella de la part esquerra ni, 1) es va fundar el 1629 amb l’objectiu de del presbiteri hi ha el sepulcre gòtic amb les restes fomentar les doctrines de Llull. Sobre el portal de Ramon Llull. d’entrada hi ha un baix relleu que evoca la llegenda de la mata escrita i en el claustre hi ha una escultura del beat.
El Museu de Mallorca (carrer de la Portella, 5) mostra un mascaró de proa del vaixell Lulio, esculpit per Ricard Anckerman, i també el bancal d’un retaule gòtic en què es veu Llull predicant als musulmans.
La Casa de Cultura (carrer de Ramon Llull, 3), també anomenada Espai Ramon Llull, mostra uns medallons evocatius de les set arts liberals. Els podem veure des del carrer, damunt les finestres del primer pis. Dos d’aquests meda- llons, la retòrica i la geometria, presenten figures de Ramon Llull.
L’Institut d’Educació Secundària Ramon Llull (avinguda de Portugal, 2; és a dir, a la plaça de l’Institut), amb més de cent anys d’història, té una estàtua de Ramon Llull al pati.
El monument més gran dedicat a Ramon Llull el podem trobar al passeig Sagrera, cantonada amb l’avinguda d’Antoni Maura. El 1967 s’hi va alçar una estàtua de bronze, obra d’Horacio de Eguía. Hi ha uns versicles en català, àrab i llatí.
És curiós d’assenyalar una botiga de General Òptica (avinguda de Jaume III, 14) a l’interior de la qual podeu veure un mural evocatiu de l’escala de l’enteniment de Ramon Llull, obra de Josep M. Subirachs (1966). En la cara central del pedestal hi diu «La ciutat de Mallorca a Ramon Llull». Les altres cares contenen fragments No podem deixar Palma sense entrar a la basílica d’obres de Llull en català, àrab i llatí. Fotografia:Николай Максимович (CC BY); de Sant Francesc (en el número 7 de la plaça de font: Wikimedia Commons.
27 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Pot ser un bon moment per llegir uns versicles del Cantava l’aucell en lo verger de l’Amat. Llibre d’amic e amat, que forma part de l’obra més Venc l’amic, qui dix a l’aucell: universal de Ramon Llull: Blanquerna. En aquest “Si no ens entenem per llenguatge, llibre es relata el procés d’unió entre el fidel cristià entenam-nos per amor, cor en lo teu cant se i Déu. Llull hi sintetitza la tradició bíblica, la dels representa a mos ulls mon Amat.” trobadors i la sufí, i també hi presenta l’Art.
Curiositats
L’Ajuntament de Palma ofereix un Un dels discursos més rellevants relacionats itinerari biogràfic guiat pel centre amb la llengua catalana el va pronunciar Àngel històric de Palma, per descobrir Guimerà el 30 de novembre de 1895 en accedir a els llocs més rellevants en la vida la presidència de l’Ateneu Barcelonès. El va titular de Ramon Llull. Afegim-hi que la La llengua catalana i el va dir en català, saltant-se Biblioteca Diocesana de Mallorca la norma imposada i assumida des de feia segles (carrer del Seminari, 4) conserva que no ho permetia. Guimerà va explicar que manuscrits i documents lul·lians la llengua catalana tenia tres figures colossals: de gran valor. Ramon Muntaner, Ausiàs March i Ramon Llull. «Ramon Llull és lo primer pensador de la nissaga catalana; és ell lo savi entre els savis, lo poeta sentidíssim i arravatat; és l’activitat incansable i més productora que han conegut los segles.»
Walking on Words. Mallorca literària és el nom d’un Ramon Llull també s’esmenta en el famós viatge guiat per la Mallorca dels artistes. Hi ha set llibre Harry Potter i la pedra filosofal, de rutes diferents, de les quals, a més de la de Palma J. K. Rowling. En el moment en què Harry (farcida de patis, casals i remor de campanes), i Ron són dalt del tren Hogwarts Express, destaquen les rutes dels paisatges literaris de Harry descobreix els cromos que surten Tramuntana i de Llevant, però també la Ruta de de les granotes de xocolata: un d’aquests la cultura oral del Pla, plena de rondalles i cançons. cromos és el de Ramon Llull. Val a dir, tanmateix, que aquesta referència no surt a l’original ni a la traducció en català. Surt, només, a la traducció en castellà!
28 Itinerari 2. PALMA
manacorí. No hi ha cap filòleg del nostre entorn, SISENA PARADA històricament farcit de filòlegs, de qui s’hagi tret tant de partit gràcies a un objecte.
No parlem d’un petit objecte, com podria ser una Manacor pipa, un quadern o potser un barret, sinó d’una Obelisc d’Alcover senyora calaixera. La que va arribar des de Mallorca Palma a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), quan era al Palau de la Generalitat i Alcover era president de Can Muntanyans la Secció Filològica, i la que en va sortir el 13 de maig de 1918, a les tres de la tarda, quan Alcover, enfadat, es va presentar amb tres camàlics a l’IEC i La ruta de la llengua catalana ha de fer referència, es va emportar la calaixera cap a Mallorca. també, a Antoni M. Alcover (1862-1932). Alcover va ser un gegant de la filologia del seglexx . Se’l La calaixera es va engreixar, va viatjar i ha fet parlar coneixia com «l’apòstol de la llengua catalana». els uns i els altres durant una colla d’anys. Francesc Un canonge de quaranta anys, de poca son, va de Borja Moll parlava del «quarto de les calaixeres», saber mobilitzar i organitzar un equip nombrós de al carrer de Sant Bernat, número 5, de Palma. Era col·laboradors amb vista a la confecció d’un gran el 2 de gener de 1921, quan Moll, coartífex del diccionari, el Diccionari català-valencià-balear, diccionari, va conèixer Alcover. la culminació del qual no es va aconseguir fins al 1962. És una obra monumental, única en la filolo- Però anem una mica enrere. gia romànica. I la devem a Alcover. Alcover era fill de Manacor, que és el segon terme L’any 1901 Alcover va escriure la lletra de convit municipal més gran de Mallorca, a la zona oriental per instar els amics d’aquesta llengua a recollir tot de l’illa. «Què li devem a Alcover?», diu el díptic el lèxic de la llengua catalana. del 2020 de la setmana dedicada a l’apòstol de la llengua catalana, que té lloc cada any a Manacor A tots els qui parlen, a tots els qui estimen entorn del dia 2 de febrer (data de naixença d’Alco- aquesta llengua, dient-li mallorquina, catalana, ver): «Li devem la concepció del Diccionari i també valenciana, llemosina, rosselonesa, pel nom no l’amplíssima activitat que desplegà per aconseguir ens hem de desavenir, a tots nos dirigim, a tots interessar-hi tot el poble de tot l’àmbit lingüístic demanam ajuda, socors, cooperació, costat i català. [...] Li devem també una obra personal de assistència. gran valor: l’aplec de Rondalles mallorquines que publicà amb el pseudònim de Jordi des Racó. [...] La calaixera on Alcover va anar recollint totes Finalment li devem l’exemple de dedicació total a les fitxes del diccionari és el símbol d’una gran l’estudi i promoció de la llengua catalana, conce- empresa lexicogràfica, d’un diccionari de diccio- buda com a llengua nacional de tota la comunitat naris que es va anar farcint amb milers i milers de que la parla, i el coratge de defensar-la de manera fitxes gràcies a l’entusiasme i l’empenta del canonge radical com a llengua pròpia».
29 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
A Manacor podem anar fins a un dels extrems del que permet al visitant entendre de manera gràfica passeig de Na Camel·la, on el 2015 es va reubicar l’itinerari vital d’Alcover, així com les dimensions un obelisc dedicat a la seva memòria. D’aleshores i els matisos dels diversos projectes que va tirar ençà, cada 2 de febrer s’hi fa una ofrena floral. endavant.
Hi ha dos monuments més dedicats a Alcover: Però és a Palma on Alcover va anar a estudiar i on «es caparrot», en un dels angles de la plaça Ramon va iniciar el seu magne projecte lingüístic. Hi ha Llull, i un llibre obert a la plaça del rector Rubí una ruta alcoveriana per Palma que us portarà a (són 24 planxes de ferro de 3 metres d’altura per deu punts de la ciutat, alguns dels quals coincidei- 1,5 metres d’ample). xen amb Ramon Llull: la Seu, el Born, la Rambla, la plaça de Cort, el carrer de Sant Miquel, l’església A Manacor destaca la Institució Alcover, a can i el convent de Sant Francesc, el passeig de la Riba, Socorrat, al número 12 del carrer del pare el palau episcopal, el Bisbat i Can Muntanyans, Andreu Fernández. El 2014 s’hi va obrir un espai és a dir, l’esmentat número 5 del carrer de Sant museogràfic que ocupa dues plantes del casal i Bernat. Són dos quilòmetres a peu.
Bust d’Antoni M. Alcover a la plaça Ramon Llull de Manacor, conegut popularment com “es caparrot”. Fotografia:AnatolyPm (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
30 Itinerari 2. PALMA
Entrada de la Institució Pública Antoni M. Alcover. Fotografia:Institucioalcover (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
Acabem amb un fragment de Francesc de B. Moll Diccionari es va tenir a la biblioteca del palau sobre la Lletra de convit i l’inici del projecte del episcopal dia 6 de maig del 1900, amb molt diccionari. bona acollida per part dels reunits. Les reunions es repetiren, no sols en aquell palau, sinó a les Per a interessar la gent en el seu projecte, rectories de molts de pobles, i en la del 5 de no- tingué Mn. Alcover un gran avantatge en el seu vembre d’aquell any Mn. Alcover ja llegí la Lletra càrrec de Vicari General. En primer lloc per- de Convit, que fou aprovada i aplaudida. què aquest càrrec posava a les seves ordres tot l’element eclesiàstic de l’illa, i segonament perquè li donava un prestigi i una influència considerable davant la gran massa de seglars cultes i de bona posició, que a Mallorca, fora de rares excepcions, eren gent de missa. La primera reunió per a exposar el projecte de
31 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Curiositats
L’obelisc dedicat a Antoni M. Alcover Es pot seguir, també, una Ruta del Diccionari es va inaugurar originalment el 1963 català-valencià-balear, gràcies a la Institució per iniciativa de Llorenç Femenies, Francesc de Borja Moll. La ruta viatja pels aleshores president de la Comissió 381 municipis i llocs que van visitar Alcover de Cultura. El monument el va i els seus col·laboradors entre 1900 i 1923. Al dissenyar l’arquitecte municipal llarg de totes aquestes localitats, van recollir Josep d’Olesa i es va situar al centre milers i milers de paraules, expressions i de l’actual plaça de Na Camel·la. modismes. Podeu accedir a la ruta a través de l’enllaç https://rutadcvb.cat/
La Institució Pública Antoni M. Alcover disposa d’un material didàctic amb el títol «La calaixera d’Alcover». Es tracta d’un moble de debò, de fusta, amb poms rodons i gravats els títols en els set calaixos. El calaix més gran es titula «L’home de les paraules» i es dedica a la lectura. Conté quinze exemplars de la biografia d’Alcover escrita per Caterina Valriu i també nou rondalles prou conegudes. Els altres calaixos segueixen diverses facetes de l’insigne filòleg manacorí. L’objectiu és arribar als centres escolars per difondre la figura i l’obra d’Antoni M. Alcover en tots els seus vessants. El format és innovador i atractiu.
Bibliografia Webgrafia — Badia, Lola. «Ramon Llull». A: AD. Història de la literatura catalana. — https://billete996.aireuropa.com/ramon-llull-viajero-universal/ Volum 1. Barcelona: Edició especial per a Premsa Catalana, 1989, — https://llull.cat/monografics/anyllull/ p. 2132. — https://www.sapiens.cat/temes/personatges/qui-va-ser-ramon- — Badia, Lola; Santanach, Joan; Soler, Albert. «Ramon Llull com a llull_10708_102.html escriptor vernacle». Serra d’Or [Barcelona: Publicacions de l’Abadia — https://web.conselldemallorca.cat/cova-ramon-llull de Montserrat], núm. 661 (2015), p. 17-23 — http://www.rutasramonllull.com/monestir-de-miramar-valldemossa — Barceló Crespí, Maria. La ciutat de Mallorca en temps de Ramon Llull. Palma: Ajuntament de Palma, 2016. — http://www.visitvalldemossa.com/elements-patrimonials/monestir- de-miramar/ — Ros, Cristina. «La vida de sempre». Descobrir Catalunya [Barcelona: Som la Cultura de Tots], núm. 232 (2017), p. 74-81. — https://mariatoldra.com/2016/11/27/la-mata-escrita-de-ramon-llull/ — Rubio, Josep Enric. «L’accés a l’obra llatina de Llull». Serra d’Or — http://walkingonwords.com/ [Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat], núm. 661 — https://raimunduslullus.wordpress.com/ruta-ramon-llull-a-mallorca/ (2015), p. 24-27. — https://manacormanacor.com/art/15490/manacor-reivindica-el-lle- — Suau Puig, Teodor. Ramon Llull, somni, miracle i misteri. Barcelona: gat-dantoni-m-alcover-amb-lofrena-floral-i-lhomenatge-a-lobe- Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014. lisc-que-la-ciutat-li-va-dedicar — Villalba i Varneda, Pere. Ramon Llull, vida i obres. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Fundació Elsa Peretti, 2015
32 Itinerari 3. L’ALGUER Itinerari 3. L’ALGUER
Aeroport de l’Alguer
L’Alguer Palau Serra / L’Obra Cultural / Centre Cultural / Escola d’Alguerès
33 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
un autobús (1 euro, però en passen pocs) o un taxi PRIMERA PARADA (20 euros) que us porti fins a l’Alguer, que és a 13 km.
La primera parada l’heu de fer al llarg d’aquest curt trajecte, i curiosament no cal ni que us atureu. Aeroport de l’Alguer El mar us queda sempre a mà dreta i, al fons, distingiu el campanar (lo campanil) de la catedral de Santa Maria. A l’Alguer s’hi pot arribar amb avió sense fer escala. El 5 de febrer del 2004 la companyia Ryanair va L’Alguer, coneguda com la Barceloneta de Sardenya iniciar un primer vol regular entre Girona i la ciu- —en alguerès sentireu Baltsarunéta—, és una ciutat tat sarda, però al cap de pocs anys es va interrom- de 45.000 habitants, situada en una generosa badia pre. Ara només hi vola Vueling des de l’aeroport de la costa nord-occidental de Sardenya. En molts del Prat dos dies a la setmana. Aterreu a l’aeroport llocs llegireu Alghero, que és com es diu en italià, i internacional Riviera del Corallo. Haureu d’agafar en alguns llocs s’Alighera, que és com es diu en sard.
L’Alguer, amb lo campanil al centre. Fotografia: immyroq (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
34 Itinerari 3. L’ALGUER
Però fem una mica d’història. del segle xvi, construïda en part amb marbre ver- mell. També hi ha la imatge del corall a l’escut de El 1354, en plena campanya militar per consolidar la ciutat: com a element central hi ha una branca el domini de Sardenya, el rei Pere el Cerimoniós de corall sobre uns esculls. va expulsar els habitants autòctons de l’Alguer i va repoblar la ciutat de catalans. Aquest tipus de Actualment la pesca del corall és permesa a una conquestes eren habituals segles enrere. Resulta que vintena de barques a tot Sardenya i només durant molts presidiaris catalans dels segles xiv i xv van ser set mesos de l’any. Cal baixar entre 100 i 130 metres convidats a establir-se a l’Alguer a canvi de recuperar de fondària per trobar l’or vermell! la llibertat. La primera parada dels de l’itinerari de l’Alguer.Vol Durant molts anys la llengua catalana va ser servir de recordatori de l’època d’expansió de la l’idioma del poder, de les classes altes, dels sectors llengua catalana per la Mediterrània. il·lustrats. Ho demostren els arxius i el Parlament de l’illa. A l’Alguer i a la capital de Sardenya, Cà- ller, l’Administració hi va funcionar en català fins al 1699. Encara a finals del seglexvii els estatuts del gremi de blanquers i de boters de Càller eren redactats en català. Però avui en dia... la situació és ben diferent.
Les dades mostren que la llengua més coneguda pel que fa a la competència oral activa (és a dir, saber-la parlar) és l’italià, amb gairebé un 100 %. A gran distància hi ha l’alguerès (36,4 %) i el sard (20,2 %). Diguem que dels 45.000 habitants, només 12.000 saben català. I que encara són menys les persones que l’utilitzen en contextos socials, com ara l’Admi- nistració pública local o els establiments comercials. Només l’utilitzen, i en menor percentatge, a casa, amb amics o amb companys de feina.
L’Alguer és també la capital turística de la costa del corall (la riviera del corallo). A l’Alguer tot ens recorda la presència de corall vermell.
El corall és l’or vermell, i per això el vermell sovinteja en molts racons de la ciutat (fins i tot, encara que L’escut de l’Alguer, amb el corall al centre. no sigui corall). Diguem-ne un, d’aquests llocs: Imatge: Nec00 (Domini públic); l’escala del presbiteri de la catedral de Santa Maria, Font: Wikimedia Commons.
35 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Curiositats
Són quatre les ciutats de parla catalana agermanades amb l’Alguer: Durant la guerra de Sardenya és quan va Palma, Encamp, Tarragona perdre la vida l’únic fill legítim de Martí l’Humà: i Balaguer. Martí el Jove. És a dir, Martí l’Humà va ser l’últim rei dels catalans, gràcies al qual el català va arribar a Sardenya... i, en morir sense descendència, va canviar la dinastia reial.
Luca Scala, autor de Català de l’Alguer: criteris de llengua escrita, té recollides una setant ena de metàtesis en alguerès. Una metàtesi és un fenomen d’intercanvi de sons dins la mateixa paraula. Per exemple, a l’Alguer es diu suitat (ciutat) i probe (poble). Si aneu al mercat, sentireu noms que us poden sorprendre: pomata (tomàquet), verginya (albergínia), bastonaga (pastanaga), cogrombe (cogombre), llimó (llimona), poma de terra (patata), fenoll (fonoll) i ufàbrica (alfàbrega).
36 Itinerari 3. L’ALGUER
a El 1928 el prefecte de Sàsser (la capital de segonA PARADA província) i el podestat (un nou càrrec dictatorial) fan tancar les guarderies populars. Aquestes escoles s’anomenaven costures.
L’Alguer El 1934 es prohibeix l’ús del «dialecte» a les Palau Serra escoles italianes, cosa que inclou el sard, el ladí, el friülà, el grec, l’albanès, el serbocroat, l’eslovè, el francoprovençal, l’occità... i el català. Recorreu els carrers de l’Alguer i fixeu-vos en la retolació bilingüe: via Misericordia - carrer de Als anys seixanta del segle xx comença a circular la Misericòrdia; via Ospedale - carrer de l’Hospital; un lema oficiós que arriba a orelles dels pares i via Roma - carrer de la Mercè (això ja no és una mares dels nens i nenes algueresos: «Algueresos: traducció...); via (della) Minerva - carreró del Botaiu... per millorar, cal abandonar l’alguerès». Podria semblar que la convivència lingüística és un fet i que als carrers sentireu tant italià com català. El 1999 arrenca el projecte Palomba, que permet Pel que hem dit a la primera parada, sabem que no portar la llengua algueresa en una seixantena és així. d’aules d’educació primària. Però les classes es deixen d’impartir el curs 2011-2012. En els últims cent anys, la llengua catalana a l’Alguer ha viscut uns quants moments negres i algun El 16 de juliol del 2004 es crea la primera escola moment dolç. Per exemple: d’immersió lingüística a l’Alguer (anglès, italià,
Plaques amb els noms dels carrers de l’Alguer. Fotografia: EnfoEnfo( CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
37 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
català). És La Costura, que acull l’escola de primària San Giovanni Bosco, al nou barri de Carrabuffas. Però el juny del 2014 es deixa de mantenir aquesta oferta educativa i avui en dia l’escola fa bàsicament l’ensenyament en italià.
El 3 de juliol del 2018 el Consell Regional de Sardenya aprova una nova llei per regular l’ús de les llengües de l’illa. Aquesta llei equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’Alguer amb els dels parlants del sard (la llengua autòctona de Sardenya).
Anem fins al palau Serra, a la plaça Cívica (en alguerès, plaça del Pou Vell), on hi ha la seu de l’Oficina Lingüística del Català de l’Alguer. Aquesta oficina «treballa amb la finalitat de promoure i valoritzar el català de l’Alguer perquè aqueixa mateixa llengua pugui ésser utilitzada quotidianament en les relacions directes entre el ciutadà i els oficis públics municipals i els servicis a ellos col·legats». En el mateix palau Serra també hi ha la seu de l’Oficina Lingüística Regional.
Pugeu-hi i us donaran un exemplar del llibret Vivim El palau Serra, l’alguerés. «És a disposició de totes les persones que al cor de l’Alguer. Fotografia: Sailko CC( BY); vulguin conèixer la llengua que se parla a l’Alguer». font: Wikimedia Commons.
Curiositats
A l’Alguer hi ha disset barris, des de Calabona (que és el barri de més al sud, amb cases residencials) En el parc de Tarragona fins al Lido (el barri del nord, molt hi trobareu un monument concorregut a l’estiu) passant per dedicat a Pompeu Fabra. El web del municipi l’Alguer Vell, que és «lo cor de la Hi diu «XVI Festes Populars de l’Alguer té versió suitat», amb les muralles, les torres de Cultura Pompeu Fabra / en català de l’Alguer i les esglésies. L’Alguer / 3 novembre 1984» des del maig del 2019.
38 Itinerari 3. L’ALGUER
Una campanya que renforça i reclama la TERCERA PARADA nostra presència més en allà dels confins esta- tals, una petició amb la qual se demana als go- verns d’aqueixes zones de treballar conjunta- ment per la llengua. La unitat conceptualment L’Alguer no demana sacrificis a les varietats territorials L’Obra Cultural en nom de una varietat neutra i asèptica, ansis se evidencien les identitats geogràfiques i les Centre Cultural diferències idiomàtiques, considerades patri- Escola d’Alguerès moni universal de tota la comunitat lingüística.
Fem part de una gran comunitat, hi entrem Aneu fins a la plaça del Bisbe. A una banda hi com algueresos, sense complexos i amb la teniu l’Arxiu Històric Diocesà (és el carrer del mateixa dignitat de les altres varietats, sabent Bisbe, en italià dita via Principe Umberto) i, a l’altra que la nostra llengua, la del carrer, de la casa, banda, l’Obra Cultural de l’Alguer (és el carrer del mercat, la que volem portar a l’escola, mal- de Pa i Aigua, en italià, via Ardoino). Són carrers grat la sua unicitat i peculiaritat és la llengua estrets, amb els típics finestrons verds de les façanes de 10 milions de persones. i, en alguns casos, roba estesa. Més recent és la Plataforma per la Llengua a L’Obra Cultural de l’Alguer és una entitat que es va l’Alguer, que va néixer el 2013 amb la intenció crear el 1985 amb la finalitat de promoure la cultura d’aconseguir la normalització de la llengua catalana, algueresa i, sobretot, la llengua algueresa. Aquí sobretot en les activitats pensades per als nens i hi ha la Biblioteca Catalana. És també aquí on se nenes (en alguerès se’n diuen minyons i minyones). solen presentar les campanyes de Plataforma per També té la seu al carrer de Pa i Aigua, al costat de la Llengua. Per exemple, el 2020 s’hi va presentar l’Obra Cultural. «Sem 10 milions, sem una llengua». Si aneu a l’Alguer un 6 de gener podreu assistir a les Estrenes, que és la festa típica de Reis: la taronja hi és protagonista. Si hi aneu a principis de setembre, passeu per l’església de Nostra Senyora de l’Esperança: s’hi fa la festa de les Maries i sentireu músiques d’arreu.
En qualsevol cas, també podeu arribar-vos fins al Centre Cultural Antoni Nughes i l’Escola d’Alguerés Pasqual Scanu, al número 125 del carrer Sàsser. És un nou local que es va inaugurar el 7 de novembre
La muralla i la torre de l’Esperó. del 2019. Els cursos d’alguerès s’havien impartit Fotografia: Enfo CC( BY-SA); font: Wikimedia Commons. històricament al carrer de Mallorca.
39 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
L’Alguer és una illa dintre d’una illa. Diguem-ho Tasteu, si en teniu ocasió, la llagosta a la catalana, en paraules de Josep L. Carod-Rovira: els espaguetis amb bogamarí (és a dir, amb eriçó de mar) i la paella de l’Alguer. I de postres, els seades, Són diferents la llengua, la música, el caràc- que són uns bunyols farcits de crema de formatge. ter, la cuina, els costums, els valors, la religiositat i el fet d’haver viscut muralles endins, durant se- Abans o després de menjar, la passejada més famosa gles, han fet dels habitants de la ciutat un poble arrenca de la torre de l’Esperó i acaba a la plaça del diferent. «No som saldos (sards) ni espanyols», Pou Vell: voreja l’Alguer vell, l’antic hospital i tot canta Pino Piras. Ho constato, ara, mentre escric de casetes baixes. Mirant al mar veureu al fons el tenint com a música de fons el grup Càlic, que cap de Caça. manté i renova la música popular algueresa.
Curiositats
L’Alguer és una ciutat turística, també per les platges i els monuments. Sortint del nucli urbà, podeu veure els cent nurags, que són La tercera illa. Poesia catalana de l’Alguer antigues cases de pedra. Els nurags són un dels (1945-2013), de Joan E. Adell, és una antologia elements distintius de Sardenya. També es pot de poetes algueresos d’expressió catalana, visitar la necròpolis de Santu Pedru, un jaciment des del general Rafael Catardi fins a Anna C. arqueològic anterior als nurags. El trobareu Paolucci, procedent de Ligúria, que ha adoptat anant cap a Uri. el català de l’Alguer com a llengua literària.
Bibliografia — Ballone, Francesc. Els usos lingüístics a l’Alguer. Barcelona: — Pons, Marc. «S’inaugura La Costura, la primera escola catalana Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2017. moderna de l’Alguer» Nacional.cat [en línia], 16 juliol 2019. — Carod-Rovira, Josep-Lluís. «Tornar a l’Alguer». Nació digital
40 Itinerari 4. BENIARJÓ-GANDIA Itinerari 4. BENIARJÓ-GANDIA
Almansa
Alfauir Sant Jeroni de Cotalba
Beniarjó Plaça d’Ausiàs March
Gandia Estació de trens / Port / Palau Ducal
València Carrer de Cabillers / Carrer de les Avellanes / Catedral / Avinguda Ausiàs March / Gran Via del Marquès del Túria
41 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
de les quals diu que «Quan el mal ve d’Almansa, a PRIMERA PARADA tots alcança». És una dita similar, pel que fa al con- tingut, a «De ponent, ni vent ni gent». Tant l’una com l’altra mostren recel envers el que arriba de la banda oest, de la banda de Castella. Almansa Després d’Almansa van arribar molts funcionaris (civils, militars i eclesiàstics) amb la missió d’im- La primera parada dels de l’itinerari de Beniarjó- posar la idea castellana d’Espanya. I també es va Gandia la comencem a Almansa, a poc més de cent anar associant la urbanitat i la riquesa a la llengua quilòmetres al sud de València. Almansa és una castellana, i la rusticitat i la misèria a la llengua ciutat de 25.000 habitants, a la província d’Albacete valenciana. D’una banda, hi havia el burgès (però no gaire lluny de la Font de la Figuera, per il·lustrat, castellanoparlant, i, de l’altra, hi havia el exemple, que ja és al País Valencià). Es coneix llaurador illetrat, valencianoparlant. sobretot per la batalla que hi va tenir lloc el 25 d’abril de 1707. La famosa batalla d’Almansa. El Museu de la Batalla d’Almansa, que està situat al mateix edifici que l’oficina d’informació turística Resulta que a principis del segle xviii dos candidats (carrer de l’Estrella, núm. 2), recorda tots aquests es disputaven el tron de la Corona d’Aragó: eren episodis des de l’òptica estricta d’una guerra de l’arxiduc Carles, de la dinastia dels Habsburg, successió. Des del punt de vista de la llengua i Felip V, de la dinastia dels Borbó. Estaven en catalana, la primera parada comença amb una guerra gairebé des de 1700, quan va morir el rei derrota, i per això també pot ser una bona ocasió Carles II de Castella sense descendència. Estalviem-nos per destacar tres testimonis històrics d’esplendor d’explicar estratègies militars i comentem-ne el de la llengua catalana, tots anteriors a la batalla desenllaç: l’exèrcit del Borbó va derrotar valencians d’Almansa. i aragonesos i aquella derrota va ser el tret de sortida de la castellanització oficial de l’Administració a Ramon Muntaner (1265-1336), empordanès, va valenciana. De fet, un gran filòleg valencià, Manuel residir durant alguns anys a València i a Xirivella, Sanchis Guarner, va dir que la castellanització oficiosa on va començar a redactar la seva Crònica. En el de l’Administració valenciana s’havia iniciat moltes capítol XVII hi va escriure el que segueix. Cal dècades enrere, raó per la qual «els despòtics i irri- situar la redacció de la Crònica al segle xiv, entre tants decrets borbònics que proscrivien la llengua els anys 1325 i 1329: autòctona dels valencians no representaren cap innovació». E com la dita ciutat [de Múrcia] hac presa, poblàla tota de catalans, e axí mateix Oriola, Amb el resultat de la batalla d’Almansa va començar, e Elx, e Alacant, e Guardamar, Cartagènia e doncs, una altra desfeta encara més gran. Xàtiva, los altres llocs. Sí, siats certs que tots aquells Alcoi, Dénia, Alacant i València van ser en part o qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant del tot destruïdes. I la llengua ho reflecteix des de dits llocs són [...] parlen del bell catalanesc fa molts anys amb dites diverses, la més coneguda del món.
42 Itinerari 4. BENIARJÓ-GANDIA
El palau dels comtes de Cirat, amb el castell d’Almansa al fons. Fotografia:Santiago López Pastor (CC BY-ND); font: Flickr.
Joan Lluís Vives (1492-1540), filòsof valencià Gaspar Escolano (1560-1619), cronista del Reg- del segle xvi, va ser l’autor del text De institutione ne de València, al segle xvii, va escriure Décadas feminae christianae, de 1523: de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia (1610). En el capítol XVI del mandó el monarca que hombres arago- llibre I hi va escriure: neses y mujeres leridanas fueran a poblarla; y de ambos nacieron hijos que tuvieron como Como fue poblado desde su conquista propia la lengua de aquellas, el lenguaje que casi todo de la nación catalana, y tomó della la ya por más de doscientos cincuenta años ha- lengua, y están tan paredañas y juntas las dos blamos entre nosotros. provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [de Valencia] debajo
43 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
del nombre de catalanes, sin que las nacio- Arran de pactes i de conquestes, també arran de nes extanjeras hiciesen diferencia ninguna de reconquestes i de renúncies, de vassallatges per als catalanes y valencianos. uns i per als altres (segons l’època), entre els anys 1265 i 1266 Jaume I va sotmetre Múrcia... però L’itinerari Beniarjó-Gandia no comença en terres va «donar» el territori a l’infant Alfons de Castella de parla catalana, però aquests fragments citats (el futur Alfons X el Savi). Tanmateix, després de ens ensenyen que la llengua catalana va viure una 1266 un bon nombre de catalans es van quedar a època d’expansió. Afegim-hi algunes dades més. viure a l’antic regne sarraí de Múrcia, sota el domini de Castella. Després que el català arribés a Tortosa (1148), a Lleida (1149), a Palma (1229) i a Eivissa (1235), Més endavant, el 1296, el net de Jaume I (que era efectivament també va arribar a València (1238)... i el rei Jaume II) va aprofitar uns altres embolics fins i tot més al sud, encara: va arribar fins a Múrcia! politicomilitars per reconquerir Múrcia. Així és Expliquem-ho breument. que durant uns anys, pocs, Jaume II i les autoritats murcianes es van escriure... en català.
Curiositats
Cada any Almansa recorda la famosa batalla, El 9 d’octubre és la Diada Nacional del País amb rutes guiades teatralitzades i recreacions Valencià. Es commemora l’entrada a la ciutat històriques. És recomanable de visitar el Museu de València, el 1238, de les tropes catalano de la Batalla, inaugurat el 27 de desembre del aragoneses comandades pel rei Jaume I. 2013. Ara bé: hi ha una altra data, que és precisament la del 25 d’abril, la de la batalla d’Almansa, en què es commemoren les llibertats perdudes del poble valencià.
44 Itinerari 4. BENIARJÓ-GANDIA
del gran poeta del segle xv està enterrada sota el SEGONA PARADA monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Els primers indicis es van trobar amb l’empremta de l’escut d’armes i les tres primeres lletres del llinatge. A més de Pere March, també hi ha enterrades les dues Alfauir dones del poeta: Isabel Martorell i Joana Escorna. Monestir de Mentre descansem una estona en el pati dels Sant Jeroni de Cotalba Tarongers, podem llegir alguns versos dels sis poemes dels Cants de mort, d’Ausiàs March, motivats pel traspàs de Joana Escorna:
Deixem Almansa i ens encaminem ara cap a Tot quan jo veig e sent dolor me dona Gandia. Passades la Font de la Figuera i Xàtiva, ja dant-me record de vós, qui tant amava a prop de Gandia, tenim la segona parada d’aquest itinerari: Sant Jeroni de Cotalba, un dels grans monestirs valencians. Però aquest buit no submergeix el poeta en la nostàlgia. Ell vol continuar estimant. I aquest és el El visitant s’adona de seguida de la presència majes- gran tema dels Cants de mort: l’enamorament des- tuosa, sobre un tossalet de terra clara, d’aquest mo- prés de la mort: «ans molt més am a vós en mort nestir, bressol de l’orde dels jerònims a la Corona que en vida». I també: «per la mort la mia amor no d’Aragó. És el monument històric més ben con- fina». servat del País Valencià. El va fer construir Alfons el Vell el 1338. Sobre el pòrtic d’accés hi podem Com que sant Vicent Ferrer, nascut cinquanta veure un retaule ceràmic amb la imatge de Sant anys abans que Ausiàs March, també havia passat Jeroni escrivint la Vulgata (la versió llatina de la per Sant Jeroni de Cotalba, val la pena explicar-ne Bíblia). De fora estant, hi podem veure l’aqüeducte, uns pocs detalls, relacionats sobretot amb l’ús de la la torre principal, la façana; un cop a dins ens pot llengua catalana. interessar de veure-hi la sala capitular, l’església, el refectori, el claustre... Sant Vicent Ferrer dominava com ningú les tècniques del sermó. Per sobre de tot, intentava La singularitat del monestir de Sant Jeroni de trasbalsar els qui l’escoltaven, conscienciar-los de la Cotalba és que Pere March, pare del poeta Ausiàs necessitat de seguir els ensenyaments de l’Evangeli. March, és qui va dirigir les primeres obres. I que hi I ho feia valent-se de la veu i del gest. Dramatit- van fer estades el mateix Ausiàs March, però també zava els diàlegs, feia inflexions i canvis de veu per Joanot Martorell, la família Borja i, entre d’altres, tal d’imitar la parla d’altres personatges. Cridava sant Vicent Ferrer. molt per censurar els vicis i els mals costums dels seus contemporanis. Era un virtuós en l’ús de les A finals del 2016 es va localitzar en aquest mones- onomatopeies. Imitava sorolls, crits d’animals... per tir la cripta familiar d’Ausiàs March. La família impressionar l’auditori.
45 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
També l’interpel·lava.
... ¿e com viviu axí com a bèsties? Un ase, quan veu la somera, tantost corre: “Haaaaaic!”. Mas l’om [l’home] no deu ésser axí com l’ase...
[...]
Di, quinya diferència ha entre tu e la bèstia? Has Monestir de Sant Jeroni de tu ulls per veure? Hoc [sí]... Has orelles? Cotalba. Fotografia:Romang (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
Curiositats
Hi ha una ruta que abraça cinc grans monestirs valencians. A part de Sant Jeroni de Cotalba, hi ha Santa Maria de la Murta, el Corpus Christi de Llutxent, Santa Maria de la Valldigna i Santa Maria d’Aigües Vives. La ruta dels monestirs es pot fer amb cotxe, amb autobús, amb bicicleta o també a cavall! Són, en total, 90 quilòmetres. El pelegrí pot demanar la credencial corresponent a l’oficina de turisme de Gandia perquè, en arribar a cada monestir, les autoritats l’hi segellin.
46 Itinerari 4. BENIARJÓ-GANDIA
Hi ha diversos motius que expliquen l’ús del català TERCERA PARADA per a la poesia, si bé el principal es troba en la seva pròpia poesia: de caràcter molt personal i amb un interès per respondre als seus propis projectes i malestars, a les seves pròpies angoixes. Ausiàs March Beniarjó va adoptar la llengua amb la qual es relacionava amb Plaça d’Ausiàs March l’entorn. I això va ser un trencament.
Com també ho va ser allunyar-se del virtuosisme tècnic. Ell mateix va escriure que en sentir els seus La tercera parada d’aquest itinerari és en el poble poemes «l’orella d’hom [d’home], afalac no pot mateix d’Ausiàs March: Beniarjó, que és a sis quilò- rebre» perquè ell escrivia «sens algun art, eixits metres de Gandia. Situat en un terreny comple- d’hom fora seny». Però, ep, March no va promoure tament pla, a l’horta de Gandia, Beniarjó té 1.700 l’espontaneïtat. Simplement va mostrar, en català, habitants. un món convuls, amb tensions, amb personatges preocupats i inquietants. Situem-nos a la plaça d’Ausiàs March, davant mateix de l’antic ajuntament, i seguem en un dels El tret més conegut de l’estil d’Ausiàs March és el bancs per remarcar algunes explicacions marquianes de la comparació. March va escriure per ser entès. tot fent la ruta de la llengua. Per a ell, la poesia no va ser un afer de galania sinó un instrument per confessar-se. Fixem-nos en algunes Resulta que la família March tenia terres al regne comparacions habituals del poeta: de València i que Ausiàs, el fill de Pere March i Elionor Ripoll, va rebre alguns privilegis sobre Així com cell quin lo somni es delita Beniarjó i les alqueries de Pardines i Verniça. Ausiàs E son delit de foll pensament ve, March (1397/1400-1459) tenia nombrosos moros Ne pren a mi, quel temps passat me té entre els seus vassalls i tot sovint tenia contenciosos L’imaginar, que altre bé no hi habita. judicials per les terres i per les coses que hi passa- ven. També Ausiàs March va viure algunes aventu- Si com lo taur se’n va fuit pel desert res militars, per exemple a Còrsega i a Sardenya. El quan és sobrat per son semblant qui el força [...] 1415 era donzell i el 1419 ja era mossèn, i això vol tot enaixí em cové llunyar de vós, dir que ja havia estat armat cavaller. car vostre gest mon esforç ha confús
A partir de 1425, Ausiàs March es va retirar a les possessions de Beniarjó-Gandia i es va posar a escriure d’una manera nova en relació amb com s’havia fet fins aleshores. D’entrada va ser el primer poeta que, en una tradició marcada per l’empremta provençal, va fer servir la llengua catalana com a llengua de poesia.
47 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Antic Ajuntament de Beniarjó. Fotografia:19Tarrestnom65 (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
Curiositats
En el castell palau de Beniarjó, És famós el premi de poesia que o Casa de la Senyoria, hi residia s’atorga a Beniarjó: el 2020 es va el senyor de Beniarjó, Pardines i fer l’edició 40a del Premi de Verniça. Primer Pere March i, més poesia Senyoriu d’Ausiàs March. endavant, Ausiàs March. També hi residien l’administrador, el guar- dià i els servents. L’edifici estava emmurallat, amb quatre torres defensives. Avui en dia no en El 1989 Raimon va treure l’àlbum Raimon queda sinó una plaça amb el Canta Ausiàs March. Val la pena escoltar les nom. deu cançons marquianes amb una música i una veu esplèndides. El disc acaba amb el famós «Veles e vents han mos desigs complir» que veurem a la parada següent.
48 Itinerari 4. BENIARJÓ-GANDIA
El fet és que els ducs reials de la Corona d’Aragó QUARTA PARADA van establir aquí la seva residència principal i es van envoltar de personatges com Joan Roís de Corella, Joanot Martorell i Ausiàs March. També sant Vicent Ferrer estava en contacte amb el primer Beniarjó papa Borja, Calixt III. El Segle d’Or valencià va Estació de trens comprendre el període històric de l’últim terç del Palau Ducal segle xiv i la totalitat del segle xv. Port
Gandia té una antiga universitat, convents, un mu- seu faller, un museu del mar, un museu arqueològic i un museu de Santa Clara: però sobretot té un palau ducal on cal fer parada.
Tant si hi arribem amb tren com amb autobús, baixem d’entrada a la plaça de l’Estació. Anem en direcció al carrer d’Alzira i, ben a prop, a l’avinguda del Marqués de Campo, fent gairebé cantonada amb el carrer d’Alfaro, trobem una escultura de pedra que representa Ausiàs March. És obra de Josep Rausell Sanchis, que la va esculpir el 1959 amb motiu de l’aniversari de la mort del gran poeta.
Baixem fins a la plaça Major, passem pel carrer d’Ausiàs March i ens aturem al carrer del Duc Alfons el Vell. Som al Palau Ducal de Gandia, conegut també com el palau dels Borja, que és un dels edificis d’arquitectura civil més caracterís- tics i impressionants del patrimoni arquitectònic valencià. Hi ha un munt de sales plenes d’història (el Saló de Corones, la Cambra de la Duquessa, la galeria daurada...), un munt de tresors (la pintura mural gòtica, la ceràmica, els llenços de la galeria daurada...) i personatges lligats al palau (com ara Alfons d’Aragó [Alfons el Vell], Alfons de Borja Escultura d’Ausiàs March a Gandia. [papa Calixt III], Roderic de Borja [papa Alexan- Fotografia:Emili Selfa Fort (CC BY-SA); dre VI]...). font: Wikimedia Commons.
49 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
A cinc quilòmetres del centre urbà, hi ha el port de Gandia, al barri marítim del Grau. El port té un moll pesquer, esportiu i comercial. No us costarà de trobar-hi una escultura de 20 metres alçària, obra d’Andreu Alfaro, que enllaça la façana marítima amb el port. Es titula Veles e vents i és un homenatge a Ausiàs March: representa una onada que s’entrellaça amb la vela d’una embarcació. L’escultura es va inaugurar el 2009.
És ara un bon moment per llegir un fragment de la famosa composició Veles e vents, d’Ausiàs March, però en el català actual (adaptació de Josep Piera):
Veles i vents compliran els desigs, fent perillosos camins per la mar. El Mestral i el Ponent veig contra ells; Xaloc, Llevant, els volen ajudar amb els amics, el Gregal i el Migjorn, i preguen junts al vent de Tramuntana que els afavoresca amb el seu buf, i entre tots cinc facen bo el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, mudant color i l’estat natural, i mostrarà que odia tot allò Interior del Palau Ducal. que s’ature sobre ell per un instant; Saló de Corones. els peixos grans i els petits correran Fotografia:Joanbanjo (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons. i cercaran amagatalls secrets: fugint del mar, on s’han criat i fet, buscant remei a terra eixiran.
Curiositats
Hi ha una rèplica de l’escultura d’Ausiàs March, obra de Josep Rausell, a la plaça de la Cultura de Meliana (a l’Horta Nord).
50 Itinerari 4. BENIARJÓ-GANDIA
CINQUENA PARADA
Gandia Joanot Martorell
Pels volts del 20 de novembre té lloc a Gandia Com Tirant hagué molt bé contemplada una setmana literària: coincideix amb la data la bellea singular de la Infanta, e lo seu ente- que va veure la llum la primera edició del Tirant niment discorregué fantasiant quantes dones lo Blanc, obra de Joanot Martorell. Diguem ara e donzelles ell en son record haver vistes, e que Ausiàs March va néixer vint anys després que dix que jamés havia vista ni esperava de veu- Joanot Martorell i que tots dos acabarien sent re una altra tal qui fos dotada de tants béns cunyats, ja que el 1437 Ausiàs March es va casar de natura com aquesta, car aquesta replandia amb Isabel Martorell de Monpalau, germana de d’infint saber, que més se mostrava angèlica Joanot Martorell. que humana.
Segons la tradició, Joanot Martorell va néixer al E lo que us he dit no penseu que per poc àni- Palau Ducal de Gandia. Igual que Ausiàs March, mo ni temor ho diga, mas pense que no fes també Martorell es va fer mossèn, és a dir, cavaller; ofensa a la majestat del senyor Rei, qui tantes també va viure uns quants conflictes, fins i tot d’honors me fa, per ço com ell ha ordenat en amb la família (Joanot Martorell va estar a punt de son regne lleis morals en aquest pas honrat resoldre amb un combat a mort les diferències amb de cavalleria. el seu cosí Joan de Monpalau); també va empren- dre algunes aventures militars. E llevà’s d’allí on estava, e entrà-se’n dins la sua cambra. E escriví un albarà, e posà’l-se en El fet és que el 1460 Joanot Martorell va començar los pits e tornà en la cambra on era la Princesa. a escriure Tirant lo Blanc. Ell es va morir el 1468 i la novel·la va sortir impresa el 20 de novembre Lo que portarà, encara que sia davant lo rey o de 1490. A la dedicatòria i a l’epíleg es diu que la en major plaça que sia. E cascun cavaller és novel·la és escrita en «llengua vulgar valenciana». tengut, per cascuna vegada que no la aportarà Efectivament, els valencianismes hi són, i també II scuts d’or dar-los al rey d’armes o a l’eraut els arabismes, els castellanismes i els gal·licismes o al porsavant, e aquell és tengut, de aquests vinculats al vocabulari cavalleresc. Els podem dos escuts, lo hu donar en qualsevulla capella repassar asseguts en el pati d’armes. Els marcarem de Sanct Jordi per a çera, lo altre escut és per en negreta. a ell, perquè y ha tengut esment.
51 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Pati d’armes del Palau Ducal de Gandia. Fotografia:Langfia Ayeona( CC BY); font: Flickr.
En el Tirant lo Blanc hi ha dos nivells d’expressió. L’altre és un estil col·loquial, fresc, que es val de L’un és un estil culte i retòric, que s’utilitza en els refranys i frases fetes, exclamacions i interjeccions. parlaments, les lamentacions, els diàlegs erudits. Potser qui més destaca en aquest punt no és Tirant Sembla que aquest estil reflecteix la manera de parlar sinó Plaerdemavida, la donzella que assisteix la artificiosa de la noblesa valenciana de l’època. princesa Carmesina.
Curiositats
El carrer de Joanot Martorell, a Xirivella, Podríeu fer una escapada fins a Tàrbena és paral·lel al carrer de Jordi de Sant Jordi (Marina Baixa) i rodalia, que és a una horeta de i també al d’Ausiàs March. camí, anant al sud. Tàrbena i la Vall de Gallinera són una «illa lingüística»: en tots aquests po- blets parlen amb l’article salat, com a Mallorca. Aquest fet té un motiu històric: al segle xvii hi va haver molta emigració a la Safor, al Comtat i a la Marina, i tota venia de Mallorca.
52 Itinerari 4. BENIARJÓ-GANDIA
SISENA PARADA Hi ha un altre poema d’Ausiàs March que val la pena de recordar-lo en aquest punt (si més no, un fragment):
València Amor, de vós jo·n sent més que no·n sé, Carrer de Cabillers de què la part pijor me’n romandrà, e de vós lo qui sens vós està. Carrer de les Avellanes A joc de daus vos acompararé. Catedral Llegim aquí el principi del poema «Ací», de Vicent Andrés Estellés, del Llibre de meravelles:
El 1450 Ausiàs March i la seva segona muller, Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March. Joana Escorna (anomenada «mon darrer bé» en D’ací el tragueren, mort, amb els peus per davant, llenguatge poètic), es van traslladar a viure a envers la catedral. Carrer de Cabillers, València. Potser hi va tenir a veure el fet que Alfons la Plaça de l’Almoina. Penses els darrers anys el Magnànim va distingir el poeta com a «falconer d’Ausiàs March, perplex amb la vivacitat major de casa del senyor rei», encarregat de la cura dels poetes locals, de l’Horta de València. dels serveis de falconeria que el monarca va establir Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit, a prop de l’Albufera de València, «on es crien cans i el puny com una pedra, insistint foscament. ocells de caça». I se’n tornava a casa, irritat, en silenci, barallant l’epigrama ple de dificultats, Hi ha una làpida a València, al carrer dels Cabillers, unes banalitats del tot insuportables. que recorda la casa on va viure i va morir Ausiàs Un dia es va morir com es mor tot el món. March. «Ací estava la casa d’Aussias March, aon (sic) morí en 1459». La trobareu en el número 2 Ja que som al carrer de Cabillers val la pena saber del carrer, que és la casa que el poeta va comprar que també hi ha qui afirma que Ausiàs March va a Violant de Valeriola i on va viure i morir el 3 de morir al carrer de les Avellanes (tocant el carrer març de 1459. de Cabillers), en el «adzuquaco constructo in vico vulgarite nuncupato de les Avellanes» («l’atzucac Ausiàs March va escriure aquí els seus poemes construït al barri anomenat vulgarment de les sobre el plaer, la virtut, la mort i la fe («els delits Avellanes»). En qualsevol cas, la casa de March a de l’enteniment»). Hi va escriure, també, el famós València es va convertir en el parnàs de les lletres poema de «La vida és breu»: valencianes.
La vida és breu e l’art se mostra llonga; Sembla que Ausiàs March tenia a casa seva les obres l’experiment defall en tota cosa; següents: els Costums d’Espanya, un Art de ben l’enteniment en lo món no reposa; morir, el Liber proverbiorum i segurament l’Arbre de al juí d’hom la veritat s’alloga. Sciència de Ramon Llull.
53 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
March va ser enterrat a la catedral, a la capella dels March. Si anem fins a la catedral i busquem el creuer que dona a la porta de l’Almoina, allí hi veurem, efectivament, una llosa que van col·locar la societat Lo Rat Penat i l’Ajuntament de València el 1950. S’hi veu un cavaller vestit a la manera del segle xv, amb coixins al cap i als peus. Al voltant de la pedra hi ha inscrits un versos del poeta: «Jo sóc aquest que en la mort delit prenc / puix que no tolc la causa per què em ve…». La tomba d’Ausiàs March és a l’encreuament del Martiri de sant Vicent i de la capella dedicada a la beata Josefa Naval Girbes.
Tomba d’Ausiàs March, a la catedral de València. Fotografia:Joanbanjo (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
Curiositats
David Garrido, historiador, sosté El Marquès de Santillana (1398-1458), poeta que la làpida d’Ausiàs March no castellà, instruït, coneixedor dels clàssics i és al lloc on correspon. Segons autor també d’obres com El infierno de los ell, l’antiga capella dels March enamorados o Querella de amor, va dir era al cementiri de la catedral d’Ausiàs March que era un «grand trovador, de València, al claustre, a prop e ome de assaz elevado espíritu». del capítol, «com el mateix Ausiàs s’encarrega de descriure al seu testament (29 d’octubre Josep M. Giralt, professor de llengua catalana, va escriure i de 1458)». Diu que el poeta està dibuixar el 2020 una Auca de la literatura catalana. La cinquena enterrat, de fet, on hi ha la capella vinyeta de 48 diu el següent: «Què direm d’Ausiàs Marc, / del Sant Calze. poeta prou refinat? / En mots no serà gens parc... / Com ell pocs ens han cantat!». I la vinyeta que segueix és dedicada al màxim exponent de la novel·la cavalleresca en català: «I el Tirant lo Blanc arriba / del gran Joanot Martorell, / una novel·la ben viva / que batega a flor de pell».
54 Itinerari 4. BENIARJÓ-GANDIA
SETENA PARADA Cal dir que a la façana de la biblioteca s’alcen quatre escultures de bronze, dues a cada costat de la porta d’entrada. D’esquerra a dreta són València Gregori Mayans (1699-1781), lingüista i Avinguda Ausiàs March historiador; Joan Lluís Vives (1493-1540), humanista; Tomàs Vicent Tosca (1651-1723), Gran Via del Marquès del Túria matemàtic, cartògraf i teòleg, i Ausiàs March. L’escultura de March és obra de Josep Pere Cubells Villena.
Hi ha una altra biblioteca municipal, la de la plaça de la Verge, núm. 1 (a Ciutat Vella), que duu el nom de Carles Ros (1703-1773), que va ser un notari defensor de la llengua catalana, un L’última parada ens porta a estar-nos a València. «propagador apassionat de la llengua» (segons D’entrada, esmentem alguns carrers, places i llocs diu Enciclopèdia Catalana). El títol de dues de públics que porten noms d’escriptors i de lingüistes les seves obres ho revela: Epítome del origen y que han fet la seva obra en valencià o sobre el va- grandezas del idioma valenciano i Cualidades y lencià. Veure’ls tots en només mig dia és un repte: blasones de la lengua valenciana. a La plaça Manuel Sanchis Guarner (1911- Hauríem de conèixer dos punts vinculats directa- 1981) és al sud de València, a tocar de la Font ment a la llengua catalana. Pública —un monument que popularment la gent anomena «la Pantera Rosa» per la forma El primer és a l’avinguda Ausiàs March, en un punt i pel color. Reconegut filòleg, Sanchis Guarner de la qual destaca l’Homenatge a Ausiàs March, obra va col·laborar en la part catalana de l’Atlas de Nassio Bayarri. Són 12 metres d’altura d’una lingüístico de la Península Ibérica i també en la columna vermellosa que acaba amb un pedestal de redacció del Diccionari català-valencià-balear. ferro i, al damunt, un Ausiàs March d’aire cubista. Es va instal·lar el 1998 en el passadís central que La biblioteca municipal que hi ha a la plaça de separa dos carrils de circulació. És una de les vies Magúncia —que a partir del 2017 va deixar més transitades de València. de ser la biblioteca «central» per passar a ser una biblioteca històrica— duu el nom de Lluís El segon és a la Gran Via del Marquès del Túria, Fullana i Mira (1871-1948), filòleg i erudit. cantonada amb els carrers de Pizarro i del Taquígraf El pare Fullana va escriure diferents treballs Martí, on s’alça l’estàtua de bonze de Teodor gramaticals i el 1932 va signar les famoses Llorente, poeta de la Renaixença, historiador i Normes de Castelló, que veurem en l’itinerari periodista. L’estàtua es va instal·lar el 4 d’agost de de Castelló. 1913 i es va restaurar el 2003.
55 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
No podem deixar València sense evocar el memorial no sabien la llengua del país... i la gent del país, de greuges de 1760, un llarg document que revela la gent de peu, tampoc no sabia la llengua dels de els problemes d’encaix de les antigues terres de la fora. Corona d’Aragó en l’Espanya absolutista que els Borbons havien començat a construir des del Decret En Cataluña, Valencia y Mallorca se habla de Nova Planta, a Catalunya, i des de la batalla una lengua particular y, aunque en las ciudades d’Almansa, al País Valencià. Aquest document, escrit y villas principales muchos entienden y hablan en castellà, el van firmar dos diputats de Saragossa, la castellana, con todo, los labradores ni saben dos de Barcelona, dos de Palma i dos de València. hablarla ni la entienden. En las Indias, cuyos naturales, según se dice, no son capaces del El document fa referències constants a les dificul- ministerio eclesiástico, los párrocos deben en- tats d’organitzar el territori des de Madrid i al fet tender y hablar la lengua de sus feligreses. ¿Y que els càrrecs públics i eclesiàstics vinguessin de han de ser los labradores catalanes y valencianos fora de l’antiga Corona d’Aragó: si venien de fora, de peor condición que los indios?
Curiositats
Hi ha una inscripció en una petita estela que es va instal·lar el 2007 a l’antiga llera del riu Túria, no gaire lluny del carrer de Blanqueria. Hi diu: «A la capacitat del poble valencià / per a superar catàstrofes i adversitats. // 50 anys de l’avinguda del riu Túria. / Octubre, 1957-2007. // Ajunta- ment de València». La catàstrofe va passar la nit del 13 d’octubre de 1957 i es va allargar vint-i- quatre hores. Diuen que aquell fet va transformar la ciutat.
Bibliografia — Berzosa, Carmen. «Veles e Vents será el símbolo del nuevo puerto de — Pons, Marc. «“Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”: El llarg Gandia». Onda Naranja [en línia], 16 Juliol 2009. camí del blaverisme». El Nacional.cat [en línia] 30 abril 2017.
56 Itinerari 5. FOLGUEROLES Itinerari 5. FOLGUEROLES
Folgueroles Casa Museu Verdaguer / El Pedró i L’Atlàntida / La font Trobada / L’ermita de la Damunt
Sant Esteve de Vinyoles d’Orís
Vic Museu Episcopal
Santa Maria de la Gleva
Pirineu El Canigó i la Maleïda
57 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
PRIMERA PARADA
de Calldetenes. «Benvingut a Folgueroles», diu un rètol poc abans de l'entrada del poble. I a sota Folgueroles mateix, «Casa Museu Verdaguer. Carrer Major, 7». Casa Museu Verdaguer Anem-hi.
És una casa de poble, entre mitgeres, construïda a El poeta més important de la literatura catalana mitjans del segle xvii. Verdaguer hi va néixer i hi moderna va néixer a Folgueroles (Osona) el 17 de va viure els dos primers anys de vida. Avui en dia maig de 1845. Avui en dia aquesta petita localitat aquesta casa és un museu, el Museu Verdaguer, de la plana de Vic té poc més de 2.000 habitants. i permet descobrir com vivia una família en un Quan hi va néixer Verdaguer, no arribaven a 1.000. ambient rural dos segles enrere. S'hi conserven ob- jectes domèstics i algun element personal del poeta. Tal com es pot llegir en el web del mateix Ajun- tament, aquest fet ha determinat «l'evolució del Val la pena aturar-se en un bust de guix, a l'entra- poble i de la gent de Folgueroles». da mateix. Recorda l'intent no reeixit d'obrir el museu el 1936. Però llavors va esclatar la Guerra Venint de Girona, de Manresa o de l'oest de Civil. De fet, van passar uns quants anys abans no Catalunya, hem d'anar en direcció a Vic i agafar es va poder inaugurar: va ser el 1967, encara sota la després l'enllaç de l’N-141d, a prop del municipi dictadura franquista.
Bust de Verdaguer, obra de Pere Puntí i Terra, exposat a la Casa Museu de Folgueroles. Fotografia:Medol (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
58 Itinerari 5. FOLGUEROLES
A la planta baixa del museu hi ha l'exposició Verdaguer va viure en diferents llocs de Folguero- permanent sobre el poeta. I pujant l'escala, encara les fins al 1863; és a dir, fins als 18 anys. És molt al replà, trobareu una petita taula negra, d'un únic recomanable fer la Ruta Verdaguer, que ofereix la calaix, que va pertànyer a Verdaguer (la tenia al pis mateixa Casa Museu, per descobrir la vida i l'obra de Barcelona, ja quan era més gran). Al primer pis hi del poeta. veureu la cuina i l'habitació. Fixeu-vos en la pregària popular que, emmarcada, presideix la cuina i que A la mateixa planta baixa, al fons, hi ha un petit presidia, temps enrere, l'inici dels àpats familiars. pati amb un llorer, símbol d'immortalitat i de poesia. És aquí on, en la primera parada de El bón Déu omnipotent, l’itinerari de Folgueroles, podem llegir algun dels amb sa divina paraula, pensaments religiosos de Verdaguer. beneeixi aquesta taula i tots nosaltres. Amén. Què és la raó de l'home? Una llanterna dins la negror de la més negra nit, El bón Déu omnipotent, mes si s'acosta a Vós, oh llum eterna, que tan bé ens ha alimentat, l'efímer bri de llum de sa lluerna sia per sempre alabat s'empelta amb la claror de l'infinit. de tots nosaltres. Amén. L’expresident de la Generalitat Joaquim Torra Fixeu-vos també en el bressol de l'habitació, que és va escriure fa pocs anys que Jacint Verdaguer va una rèplica de l'original que va pertànyer al poeta i ser l'ànima de la llengua catalana i que Pompeu que es troba al Museu Episcopal de Vic. Fabra en va ser el cos. La imatge serveix per poder distingir una denominació que comparteixen Damunt la taula rodona el visitant pot llegir la Verdaguer i Fabra: tots dos són «el pare del català carta que Verdaguer va escriure al poeta, erudit modern», tots dos són «el creador de la llengua i lingüista Marian Aguiló, el febrer de 1871, per moderna». comunicar-li la mort de la seva mare.
Curiositats
El Museu Verdaguer ofereix diferents rutes, Els pensaments religiosos de Verdaguer els a part de la de Folgueroles: la Ruta Verdaguer podeu llegir en el llibre Roser de tot l’any. Dietari a Vic, la Ruta Verdaguer a la Gleva i la Ruta de pensaments religiosos (Fundació Verdaguer, Verdaguer per la plana de Vic. També té propostes 2019). És un dietari poètic que, en forma de educatives molt interessants per a cadascuna columna fixa, Verdaguer va publicar a La Veu de d’aquestes rutes. Catalunya el 1893. A la coberta de l’única edició que se’n va fer en vida de Verdaguer hi diu 1894.
59 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
a La casa familiar, en el número 2 de la plaça SEGONA PARADA Verdaguer.
La casa dels avis materns, en el número 5 del carrer de Sant Jordi. Folgueroles El Pedró i L’Atlàntida L’església parroquial de Santa Maria, d’estil mig romànic i mig barroc. Hi podem veure l’antiga pila baptismal on van batejar el poeta (i una còpia de la fe de baptisme). Folgueroles té uns quants punts d’interès que es troben tant dins mateix del poble com a la rodalia. El racó de mossèn Cinto, entre l’església i Als voltants destaca el Casol de Puigcastellet, que és la rectoria. Aquí s’hi pot veure un relleu de una fortificació ibèrica enmig del bosc, i el pont de l’escultor Manolo Hugué. Es titula El sembrador la Bruixa i el gorg de Llitons, que trobeu tot pujant i representa el poeta escampant els seus versos per l’antic camí de Sau. com el sembrador escampa les llavors damunt els camps. Entre el nucli i la urbanització La Roca, davant del camp de futbol, veureu un bosquet d’alzines sureres. Hi veureu també L’Àlbula, una escultura de Pablo Palazuelo (1916-2007) que es va col·locar el 1995 amb motiu del 150è aniversari del naixement de Jacint Verdaguer. Representa un llibre en blanc i s’inspira en el poema Què és la poesia?, de Verdaguer:
La poesia és un aucell del cel que fa sovint volades a la terra, per vessar una gota de consol en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.
En el poble destaca Can Dachs, un edifici construït a finals del seglexix i que des de 1997 és pròpia- ment l’Ajuntament, així com l’ermita de Sant Jordi i el dolmen de Puigseslloses, un gran exemple de sepulcre megalític (amb una llargada de deu metres!). També en el poble hi ha poemes del poeta gravats a les façanes. Us hi podeu entretenir.
El Pedró de mossèn Cinto. Així mateix, val la pena assenyalar uns altres punts Fotografia:Espencat (Domini públic); d’interès lligats a mossèn Cinto. En destaquem sis: font: Wikimedia Commons.
60 Itinerari 5. FOLGUEROLES
El Pedró, també conegut com el Pedró de mossèn A l’entrada del poble, entre el carrer Major i Cinto. És el nom del monument que trobeu a l’avinguda de l’Atlàntida, trobem el monument la plaça de Verdaguer (que abans es deia plaça a L’Atlàntida. És obra de l’escultor Jordi Pallàs i de l’Església) i que es va erigir el 14 de maig de s’hi va instal·lar el 1977, amb motiu del cente- 1908, sis anys després de la mort de Verdaguer. nari de la publicació d’aquesta obra. Representa Va ser el primer monument a Catalunya dedicat la lluita dels atlants durant l’enfonsament del a Verdaguer. El Pedró és obra de l’arquitecte continent. Té gravat el primer vers de la intro- Josep M. Pericas (1908). L’efígie del poeta la ducció del poema: «Vora la mar de Lusitània». corona un pinacle en forma de creu amb les És un bon lloc per llegir els primers versos del figures de sant Francesc, el Sagrat Cor, Santa primer cant de L’Atlantida, titulat «L’incendi Eulàlia i la Mare de Déu de Montserrat. La dels Pirineus»: pedra del monument és de Folgueroles mateix, pagada per la gent del poble i treballada de franc pels picapedrers. En aquest lloc jugava Verdaguer quan era petit.
Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra? En altre temps d’alegres Hespèrides fou hort, encara el Teide gita bocins de sa desferra tot braolant, com monstre que vetlla un camp de mort.
La font del Desmai. Fotografia:EliziR (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
61 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
A uns 3 quilòmetres de Folgueroles, en el nucli de A prop de Can Tona, en el camí de Folgueroles Calldetenes, trobeu la Masia de Can Tona. Verda- a Vic, us agradarà passar també per la font del guer hi va viure des dels 18 fins als 26 anys, mentre Desmai. Verdaguer va identificar aquest lloc i el seu estudiava com a alumne del Seminari de Vic. Sem- paisatge amb l’essència de l’amor que sentia per la bla que va ser en una cambra del darrere d’aquest seva terra, la història, la llengua i les tradicions. Hi mas on Verdaguer va redactar la primera versió de veureu un monòlit que commemora el naixement L’Atlàntida, el manuscrit de la qual van trobar... en de l’Esbart de Vic. una biga.
Curiositats
A la Vil·la Joana (Vallvidrera) hi ha una rèplica de l’escultura de Pablo Palazuelo Endrets. Geografia Literària dels Països que heu vist a la zona d’alzines sureres. Catalans és el nom d’un web impulsat per la Universitat de Vic i Enciclopèdia Catalana En el monument original del Pedró hi que situa en un mapa dels Països Catalans havia una corona de llorer amb les quatre autors, textos, indrets i rutes de la literatura barres (a sota del medalló amb la imatge catalana. Jacint Verdaguer també hi és de Verdaguer). La insígnia catalanista la van representat. mutilar el 1924. Però a partir de fotografies, la van poder restituir el 1994.
Sobre la Masia de Can Tona, llegiu-ne què va escriure el poeta al seu amic Ferran Sellarès a principis de 1867: «La casa de can Tona està a la part de sol ixent de la ciutat, a mig camí a Folgueroles, que és lo poble d’on só fill, situat més al peu de la muntanya. [...] Aquesta és la casa a on m’estic, i per mestre, que ací és dir-ho tot. Perquè no es pensi vostè que són tot flors i violes. Poques hores bones he tingut en ella d’ençà que hi só (que aviat deurà fer quatre anys), però sí que n’he passades de bones, i de molt bones, per aquells camps i torrenteres.»
62 Itinerari 5. FOLGUEROLES
A la font Trobada podem trobar-nos simbòli- TERCERA PARADA cament amb el poeta. Situem-nos a l’any 2002, any del centenari de la mort del poeta. Es van fer conferències, concursos, lectures... Tot el país es va abocar a homenatjar Verdaguer. Joan Solà, el gran La font Trobada lingüista, va escriure’n el que segueix:
Es tracta d’un dels poetes i escriptors més grans i més universals de la nostra història: ell s’autodefinia com ‘un petit tany de la tribu del gran Ausiàs’, i d’altres l’han col·locat entre les primeríssimes figures de la Una de les vuit fonts que, en el terme de Folgueroles, poesia mística occidental (Llull, sant Joan de ragen a la vora del torrent és la font Trobada. Hi ha la Creu, santa Teresa). també la font del Molí, la font de la Sala, la font del Glaç, la font del Rector, la font de la Ricardera, la font de l’Amat i la font de Puigsec. Som en un bell paratge, integrat dins l’Espai Natural Guilleries- Savassona, en el qual destaca la font Trobada, lligada a Verdaguer i a la ruta de la llengua.
La font Trobada és una de les grans fonts de Folgueroles que fins fa pocs anys era de raig molt generós però que avui en dia sol baixar seca. El broc antic era una boixa de roda de carro. Ara és possible veure aigua potable mitjançant un broc suplementari connectat a la xarxa general d’aigua. Cada any s’hi celebra la tornaboda de la festa major de Folgueroles.
Hi hem de fer una parada obligada i, de passada, buscar en el mòbil una imatge aèria: hi veureu, a tocar de la font i seguint el curs del torrent, la fir- ma de Verdaguer estampada en el mateix paisatge. Vista des de l’aire, la signatura s’estén al llarg d’una hectàrea i el traç final s’acaba justament a la font Trobada.
Aquesta acció artística, obra de Perejaume, es va Els versos del monument de l’Àngel, de Lloret, són de Jacint Verdaguer: «Maria al cel guia / per camí de flors / Anem-hi, correm-hi / fer el 2002 amb motiu del centenari de la mort de cantant sos amors». La seva imatge és també al medalló de bronze. Verdaguer. Fotografia:Maxim Talalaev (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
63 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Verdaguer va saber recollir i superar la tradició Els alexandrins èpics i insuperables els trobem en poètica catalana i va fer del català, seguint amb aquest fragment, per exemple, del cant tercer de paraules de Joan Solà, «una robusta llengua L’Atlàntida: literària, capaç de contenir deliciosos versos piadosos o profans [...] a la vora d’insuperables alexandrins èpics». Titans, quelcom de témer espera amb por la terra que no podrem tal volta contar a nostres fills; De versos piadosos podem llegir... apar que avui la torre del nostre orgull s’aterra, i sota els peus trontolla lo món d’on som pubills. De matí se’n baixa a l’hort Na Rosalia, a collir los clavellets i satalies; n’esopega un ros Infant que ja en collia.
De versos profans podem llegir...
Muntanyes regalades són les de Canigó; elles tot l’any floreixen, primavera i tardor.
Curiositats
Verdaguer és objecte de diversos monuments a Catalunya. Ho hem vist en aquesta parada, en aquest itinerari, abans i després d’aquesta parada, i fins i tot en altres itineraris de la Ruta de les Homilies d’Organyà (com l’itinerari de Montserrat). Val la pena llegir el fragment final de l’article «Verdaguer monumental», de Josep Pedrals (2020):
[Tenim] el Verdaguer Amanuense en l’escultura que hi ha a l’inici del camí dels Degotalls, a Montserrat, fetitxe del nulla dies sine linea, el Verdaguer Gnomònic en aquell monòlit triangular de Lleida, reverit com a agulla del pas del temps, el Verdaguer Borrascós del monument de Tarragona, on una vestal daurada fa que s’alci una voluta de ferro forjat, el Verdaguer Sedent, al costat de la Mare de Déu del Mont, el Verdaguer Macarrònic dels tubs d’acer que hi ha a Vic... I també hi ha el monument de l’Àngel, a Lloret. Poca broma.
64 Itinerari 5. FOLGUEROLES
Damunt de mon poblet hi ha una capella d'una roureda secular voltada, QUARTA PARADA és son altar lo trono d'una Verge d'aquella rodalia sobirana. Era ma pobra mare, que al cel sia, sa més fidel i més humil vassalla, L’ermita de la Damunt i, sent jo petitó, cada diumenge a dur-li alguna toia me portava.
El poema acaba amb una metàfora que Verdaguer dedica a la posta de sol darrere el cim forcat. El Sortint del poble, deixant a mà esquerra el camí poeta veu en el cel «la musa catalana». que va a Tavèrnoles, agafeu la ronda de la Damunt que us portarà a l’ermita. L’ermita de la Damunt és I al pondre's damunt seu l'astre del dia, inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de corona d'or irradiant de flama, Catalunya. Des d'aquí contempleu la plana de Vic, engolir-se'l vegí l'alt Pedraforca el Montseny i els Pirineus. fet un Vesuvi atapeït de lava, i entre el floreig d'estrelles que naixien Parlem d'una capella petita, d'una sola nau, de del vespre hermós entre les fosques ales, façana llisa i d'un capcer coronat per una sola cam- com aurora divina que em somreia pana. L'interior també és auster. Si hi voleu entrar, vegí en lo cel la Musa Catalana. n'haureu d'haver demanat la clau a la rectoria de Folgueroles o seguir alguna de les rutes de la Casa A redós de l’ermita hi ha el jardí Brins d’Espígol. Museu Verdaguer. És un jardí que va fer construir l’associació Amics de Verdaguer de Folgueroles el 1990. A partir del Aquí venia el poeta, de petit, acompanyant la seva recull de poemes verdaguerià sobre plantes Brins mare. Cada diumenge hi pujaven per dur a la Mare d’espígol se’n van escollir 29 i es van plantar a redós de Déu un pom de flors i a passar-hi el rosari. És del jardí de manera que el visitant pot gaudir de la aquesta ermita la inspiració de L'arpa, de contingut bellesa de cada una de les plantes mentre llegeix el autobiogràfic. Comença així: llibre de poemes.
Curiositats
Les primeres notícies de l’ermita de la El poema «Primavera» fa bo de llegir-lo Damunt daten del segle xiii. Va ser a l’ermita de la Damunt: ampliada i renovada als segles xvi i xvii. «Que hermosos són los matins, / los matins de primavera; Al llarg dels anys s’ha convertit en el / cada bri porta una flor / cada flor porta una perla, / centre espiritual dels folguerolencs. cova un amor cada pit, / cada cervell una idea, / s’omple el cel de resplendor / i d’hermosura la terra.»
65 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
edifici modern, del 2002, situat en el número 3 de CINQUENA PARADA la plaça del bisbe Oliba), podrem veure la col·lecció Verdaguer. Val a dir que el primer Museu Episcopal va ser inaugurat el 1891 en un pis de sobre l'antic claustre gòtic de la catedral. Els cinc objectes de la Sant Esteve de Vinyoles d’Orís col·lecció són els següents: a) el bressol; b) el diürnal; Vic c) una pintura sobre metall amb el retrat de Verda- Santa Maria de la Gleva guer; d) una medalla del centenari del seu naixe- ment, i e) una medalla commemorativa de Verda- guer com a Fadrí Major de les Lletres Catalanes.
Els camins de Folgueroles són al capdavall els Finalment, anem a un dels santuaris més bonics del camins de Jacint Verdaguer, que es va moure per barroc català, Santa Maria de la Gleva, a les Masies la plana de Vic i per Barcelona; que també va fer de Voltregà. Verdaguer hi va viure els moments més una estada al Vallespir, atret pel massís del Canigó; dramàtics de la seva vida, ja que el bisbe de Vic l'hi i que també, entre força altres llocs, va pujar al san- va confinar per força el 1893. Els motius són diver- tuari de la Mare de Déu del Mont, a l'Empordà, sos i, en bona part, feridors. Malgrat tot, el poeta del qual va escriure que «no sé al món un mira- hi va continuar escrivint, ni que fos per defensar-se dor més bonic. Sols trenquen sa dolça soledat els d'unes acusacions severes. Es pot visitar la cambra ocells amb sos càntics, els pagesos i devots amb ses oracions, el vent amb ses remors i, de tant en tant, algun llamp que parteix aqueixes roques, sense fer mal a ningú». Però tornem a Osona.
Anem primer fins a l'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles d'Orís, a les Masies de Voltre- gà. Verdaguer hi va fer de capellà durant dos anys (1871-1873). A l'hort de la rectoria, el poeta hi va plantar un llorer, l'arbre dels poetes i de la immor- talitat. Va ser amb les fulles d'aquest llorer que es va teixir la corona que el bisbe Morgades li va imposar el 1886, en ser proclamat «poeta de Cata- lunya». A tocar de l'entrada de l'església hi veureu un bust del poeta.
Anem també fins al Mercadal de Vic, que té en el carrer de Jacint Verdaguer l'entrada més gran a la plaça. Diversos punts de la ciutat evoquen la vida d'estudiant de Verdaguer i dels cercles intel·lectuals Verdaguer va escriure Flors del Calvari en el santuari de la Mare de en què es movia. Si entrem al Museu Episcopal (un Déu de la Gleva. Fotografia:Enfo (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
66 Itinerari 5. FOLGUEROLES
on va sojornar el poeta, des d'on es contempla un Els camins de Folgueroles ens podrien portar, més panorama extraordinari sobre el riu Ter. Llegim-hi endavant, per Europa (França, Suïssa, Bèlgica, Ale- els primers versos de Flors del Calvari. manya, Rússia) i també per Palestina, Líbia, Egipte i Síria. Déu n'hi do quants viatges va fer Verdaguer! Jo dels misteris del sant rosari sempre granejo los de dolor; i a collir roses vaig al Calvari; no les mereixo, les del Tabor!
Dau les corones a qui les vulla, les de la terra s'han de marcir; jo en vull una altra que el vent no esfulla, mes amb la vostra l'haig de teixir!
Curiositats
Al santuari de la Mare de Déu del Mont hi ha un monument, inaugurat el 1986, El santuari de la Gleva, del segle xiii, dedicat a mossèn Cinto. Podeu llegir-hi, destaca per la seva majestuositat. I té gravats, els darrers versos de Canigó. un magnífic retaule barroc, de l’escultor Pau Sunyer. Segons la tradició popular, el nom de la Gleva li ve del lloc on una La Ruta Verdaguer per Barcelona comença en el pastoreta del mas Codines va trobar la monument a Colom i passa per les basíliques de la imatge de la mare de Déu: dins un forat, Mercè i de Santa Maria del Mar, el carrer de l’Argenteria, protegida per dues columnes de terracota la catedral, l’església del Pi, l’Ajuntament i el Palau que aguantaven una gleva, és a dir, un pa Moja. L’itinerari també entra a l’Eixample de terra cohesionat per les arrels de les i arriba fins a Vil·la Joana, a Vallvidrera, herbes. on Verdaguer va morir el 10 de juny de 1902.
A Youtube podeu veure dos vídeos relacionats amb l’última etapa de la vida de Verdaguer (són vídeos exposats a l’espai del Museu d’Història de Barcelona de Vil·la Joana): En defensa pròpia i L’enterrament de Verdaguer. També hi trobareu Verdaguer segrestat. La utilització del mite durant el franquisme.
67 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Verdaguer va construir amb Canigó el poema del SISENA PARADA passat i del futur de Catalunya. «Les gestes que hi cantava no eren de la mitologia sinó de la història. No exaltaven Espanya, sinó Catalunya.»
El Canigó i la Maleïda I arribats en aquest punt, l'última parada de Folgueroles cal situar-la al Pirineu. Verdaguer va ser un dels primers catalans que va fer grans travesses L’escriptor Jaume Cabré ha escrit que, per ser pel Pirineu. Entre 1877 i 1884 va viatjar-hi cada escriptor en llengua catalana, cal aproximar-se a estiu per anar recollint materials per al poema Ca- Jacint Verdaguer. Cal saber amarar-se del geni de nigó. Les expedicions més cèlebres van ser les dels la llengua. Cal entendre el poder de la llengua. Cal estius 1882 i 1883, quan va pujar a la pica d'Estats tenir consciència d’estil. Qui fa això, aconsegueix (3.143 m), al Canigó (2.784 m) i a la Maleïda atrapar els lectors amb la força d’un llenguatge que (3.404 m), que és el nom amb què es coneixia sap presentar-los històries, que sap enredar-los en l'Aneto en temps de Verdaguer. nusos i que sap portar-los cap al geni de la llengua. Per ser un bon lector, segurament, sí, també cal Verdaguer va fer una trentena de cims, i el seu nom amarar-se de Verdaguer. és indissociable de l'excursionisme primigeni a Catalunya. Avui en dia hi ha monuments i plaques Una manera d'entrar-hi pot ser Canigó. Ho pot ser arreu del Pirineu dedicats a la seva memòria. Algu- perquè, en paraules del biògraf Ricard Torrents, nes de les seves experiències les va immortalitzar en el llibre Excursions i viatges (1887).
El pas de Mahoma, el punt més difícil per pujar a la Maleïda. Fotografia:Pablosievert (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
68 Itinerari 5. FOLGUEROLES
Relatem breument l'ascensió al Canigó amb l'ajuda Relatem també l'ascensió a la Maleïda amb l'ajuda de Bernat Gasull. Verdaguer hi va pujar l'estiu de de David Vilaseca, perquè aquí és on el poeta va 1883 amb Claudi López, fill del marquès de Comi- estar a punt de perdre la vida. Retrocedim un any. llas. El fet, tanmateix, és que Verdaguer ja hi havia pujat alguns anys abans. El juliol de 1882, quan Verdaguer va arribar a la vall d'Artiga, a la Vall d'Aran, ningú no pujava a la L'ascensió de 1883 va ser per la banda del Conflent. Maleïda per la vall d'Artiga. Per als catalans, aque- Era la ruta màgica, que passava per Sant Martí del lles muntanyes eren encara un terreny desconegut i Canigó. A les cinc del matí del 10 de juliol van em- perillós que feia honor al seu nom. Verdaguer hi va prendre la marxa i van esmorzar a la vall de Cadí, començar a pujar amb dos guies. a prop dels gorgs del Cadí. Verdaguer va anar fent anotacions diverses sobre la vegetació i el paisatge. Des del port se veu la Maleïda, des del cap fins als peus; se pot midar lo Goliat Jonquilla, floreta que s'assembla a la na- de nostres muntanyes, des de sos peus dala per l'estructura, de cinc fulles blanques coberts de molsa i gespe i pins, fins a son i cor groc, a semblança de la margaridoia. És capell de plata, llampurnant als raigs del sol verament atrevida, puix la veig florir al peu de de migdia. la congesta. Van enfilar cap al refugi de la Renclusa, que en Van anar pujant i pujant fins que van fer el cim, aquella època no existia: es van arraulir en una després de superar la grimpada de la xemeneia, en petita barraca sota una balma que utilitzaven els aquell camí «perillós, puix un sempre té el precipici pastors. Van començar a enfilar-se pel roquissar i als peus, i això que és a la banda menys encinglera- van franquejar la cresta dels Portillons. Aleshores da del Canigó». Verdaguer va descobrir-hi una joia els tres viatgers van trepitjar la gelera de l'Aneto de la natura: el mediterrani eixut al costat de les (que ha retrocedit molt en comparació amb l'ex- fagedes esponeroses, les avetoses alteroses al costat tensió que tenia a finals del seglexix )... i ho van fer dels rocams alpins. I la neu perpètua. sense encordar-se i sense sabates ferrades.
Curiositats
Recomanem d’escoltar l’audiollibre Oir Canigó: són cinquanta minuts declamats per un Lluís Soler que transmet amb genialitat el to sec de Bernat Tallaferro, la petició tendra de Gentil a son pare, la cançó rítmica del ram santjoanenc, el crit de guerra... Ho diu la solapa del llibre: poseu-vos els auriculars, apugeu el volum sense temor i deixeu-vos endur per aquesta llegenda pirinenca amb la cadència i el ritme perfectes. És un plaer, sens dubte: el text fundacional de la pàtria, escrit pel poeta nacional i recitat per un lector que és actor i que és rapsode.
69 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Era la primera gelera que jo veia, i hi No se sap gaire que, de tornada, desfent el camí de entrí gojós per ignorar sos perills. Lo guia la gelera, de cop un dels guies i el mateix Verdaguer deu anys havia que no hi era pujat, i n'esta- van caure per la boca negra d’un abisme... «mes va enterat poc més que jo. nostra hora no era arribada».
Van arribar al coll de Corones, com van poder, i El guia es va poder agafar en algun lloc i Verdaguer van fer el cim amb certes dificultats. Per arribar-hi va caure d’esquena i va sentir com se li glaçava «de van haver de travessar el famós pas de Mahoma, por la sang de les venes». Sort que només va ser un batejat per Verdaguer com el pas de Mahomet. ensurt.
En lo cim de la Maleïda hi ha un allar- gament vers on se passa per damunt una filera de rocs, com per sobre esquenes de matxo. Un abisme espantós, de centenes de metres, xucla per cada banda a l'impru- dent que gosa arriscar-s'hi.
Bibliografia — Verdaguer. Un geni poètic: Catàleg de l’exposició commemorativa del — Verdaguer, Jacint. Oir Canigó. Vic: Verdaguer Edicions, 2017 centenari de la mort de Jacint Verdaguer (1902-2002). Barcelona: [Versió i veu: Lluís Soler. Inclou CD] Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Biblioteca de — Vilaseca, D. (2017). «Maleïda: 3.404 m. L’ascensió de mossèn Catalunya, 2002. Cinto a l’Aneto, el pic més alt de la serralada». Descobrir Catalunya, — Chavarria i Panisello, Joan [et al.]. Jacint Verdaguer. Home, poeta, núm. 234 [agost 2017], p. 82-91. romàntic. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003. — Gasull, Bernat. (2017). «El bressol del gran poema: Pugem al Webgrafia Canigó, un símbol de la història i la natura». Descobrir Catalunya, — https://www.enalgueres.cat/ núm. 234 [agost 2017], p. 92-101. — http://www.endrets.cat — Pedrals, Josep. «Verdaguer monumental». El País, 2 de febrer 2020. També disponible en línia a:
70 Itinerari 6. PRADA DE CONFLENT Itinerari 6. PRADA DE CONFLENT
Cementiri de Prada Carretera de Clarà
Prada Antic Ajuntament de Prada / Església de Sant Pere / Liceu Charles Renouvier
Perpinyà Estació de trens / Castellet / Casa de la Generalitat / Barri de Sant Jaume
71 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Vilafranca de Conflent i a Puigcerdà; cap a la dreta, PRIMERA PARADA aniríeu a Illa i a Perpinyà. Per darrere les muntanyes que teniu davant, aniríeu a Sant Pau de Fenollet i, més al nord a Carcassona.
Prada de Conflent Entrem al cementiri i, seguint el passadís central, Tomba de Pompeu Fabra trobem de seguida el monument als morts, de Gustau Violet (1873-1952), i poc més enllà, també a mà (Cementiri de Prada) esquerra, la tomba de Pompeu Fabra (1868-1948). És un lloc molt estimat i freqüentat. Sempre hi ha un ram, una bandera, un petit record damunt la làpida. El Canigó (2.784 m) presideix la comarca del Conflent, i tot el Conflent el travessa el riu Tet. És Diferents autoritats van parlar el dia 28 de desembre un riu modest, petit, com ho és el poble de Prada de 1948, quan hi van enterrar Pompeu Fabra. Primer (6.000 habitants), als peus del Canigó. Aquí va va tenir la paraula l’adjunt de l’alcalde de Prada, el morir Pompeu Fabra el 25 de desembre de 1948 i senyor Durand, que va parlar en francès; després, aquí és on el van enterrar. l’adjunt de l’alcalde de Perpinyà, que també va parlar en francès; a continuació, el president de l’Associació Sou al cementiri de Prada, a la carretera de Clarà, d’Alcaldes dels Pirineus Orientals, Arthur Conte, que des de l’entrada del qual teniu una magnífica també ho va fer en francès; després, Enric Guiter, en panoràmica del poble: en sobresurt el campanar nom de la Universitat de Montpeller, que va parlar de l’església de Sant Pere. Cap a l’esquerra aniríeu a en català; tot seguit Josep Sebastià Pons, en nom de
Tomba de Pompeu Fabra. Fotografia:Teresa Grau Ros (CC BY-SA); font: Flickr.
72 Itinerari 6. PRADA DE CONFLENT
la Universitat de Tolosa, que va alternar el francès i l’ideal de la llibertat humana, l’ideal de la llibertat el català; l’últim d’intervenir va ser Antoni Rovira catalana, l’amor a la llengua, ànima nostra, i Virgili, president del Parlament de Catalunya, l’amor a tots els catalans dignes d’aquest nom i que representava, a més, tant la Generalitat de [...] Adeu-siau, Mestre Fabra! No veurem més Catalunya, com el Govern del País Basc i la perduda la vostra figura fina, perfilada, magra i forta. República Espanyola. Rovira i Virgili va parlar, per Però la vostra imatge i el vostre guiatge ens descomptat, en català. En reproduïm un parell de acompanyaran sempre. fragments: Pompeu Fabra és el símbol de la llengua exilia- Fabra, en morir, deixa feta la seva tasca de da que, en travessar la frontera el 31 de gener de rehabilitació i depuració de la nostra llengua. 1939, va viure apartada i perseguida durant una Pertoca als catalans de dur a terme l’esforç pila d’anys; també després de la mort de Fabra. necessari per aprofitar totalment les seves ensenyances, per introduir-les de ple en la A Prada, Fabra hi va viure des de 1943 fins a 1948 llengua parlada i escrita. Els catalans hem tin- i hi va continuar treballant, però en condicions gut un gran mestre de la nostra parla. Doncs precàries; hi va continuar estudiant, però sense les siguem-ne bons deixebles. eines convenients; hi va continuar escrivint... i part del que va escriure es va perdre. Pompeu Fabra Davant la sepultura de Pompeu Fabra els ca- s’anava fent gran i la llengua s’anava fent petita. És talans hem de renovar el nostre jurament de en aquesta estranya oposició que Fabra va pronun- fidelitat als ideals i als amors del mestre perdut: ciar la seva frase més famosa: «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança».
Curiositats
A Pompeu Fabra no el van enterrar, de fet, on La Renovació de la Flama de la Llengua és un ara hi ha les seves despulles. El van enterrar esdeveniment anual que té la voluntat de mantenir en un nínxol que la família Soler Mateu va viva la llengua catalana fent un homenatge a Pom- cedir a la família Fabra desinteressadament. peu Fabra. L’acte comença sempre a la tomba del Avui en dia aquest nínxol té les referències Mestre, a Prada, on s’encén la flama que arribarà, següents: sector B, banda oest, carrer 7, al cap d’uns dies, fins a l’atri de la basílica de la pis inferior dret. Aquí s’hi va estar fins al Mare de Déu de Montserrat. Cada any una entitat o 1974. Aquell any va ser canviat de lloc i situat un grup d’entitats i clubs excursionistes organitzen en un carrer paral·lel al passadís central, aquest acte, que s’escau entorn de la data de nai- darrere d’uns xiprers. És la mateixa làpida xement de l’insigne filòleg, el 20 de febrer. El lema que hem vist, però a dos metres de distància és «L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la i amb una altra orientació. El 2016 la tomba voluntat d’un poble». va ser reformada.
73 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Miquel Paredes i es va inaugurar el diumenge 7 SEGONA PARADA de juliol de 1963, cinquantenari de la publicació de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
Carrer dels Marxants Des d’aquí mateix veiem la plaça de la Vila i, Antic Ajuntament en primer terme, un edifici d’on penja una gran pancarta permanent on diu «Pau Casals: / ‘I am a catalan’ / (Jo sóc català) / ... i tots nosaltres també!». Baixant del cementiri, trobem la carretera que Aquest és l’antic Ajuntament de Prada, ara recon- travessa Prada (és l’avinguda del General De Gaulle; vertit en la gendarmeria. Val la pena explicar-hi un abans era simplement la carretera nacional). parell de fets que van passar, ambdós, el mateix any L’agafem cap a l’esquerra, en direcció a Vilafranca 1948. de Conflent, i al cap de pocs metres trobem, a mà dreta, el carrer dels Marxants. Pompeu Fabra va viure en el número 15 d’aquest carrer, al segon pis.
És aquí on Fabra va acabar d’escriure i de revisar la Gramàtica catalana, coneguda com la «gramàtica per als mestres» i publicada vuit anys després de la seva mort (1956). Se sap, tanmateix, que l’havia començat a escriure els anys trenta, abans de la guerra.
És també a la casa del carrer dels Marxants on Fabra va escriure la Catalan Grammar, que lamen- tablement s’ha perdut. També s’ha perdut la Gra- màtica catalana-romanesa. I fins se sap que Fabra havia projectat —si bé no l’havia començat— un Diccionari català-francès, francès-català. En canvi, no s’han perdut ni la Grammaire catalane (1946) ni les vint-i-tres converses filològiques que el setmanari La Humanitat va publicar entre el 7 de novembre de 1945 i l’11 de gener de 1947.
A l’extrem del carrer, tocant ja a la plaça, trobem una placa de recordatori de Pompeu Fabra. Hi diu Placa d’homenatge a Pompeu «En aquesta vila de Prada va viure i morir Pompeu Fabra, en un extrem del carrer Fabra, immortal ordenador de la llengua catalana. dels Marxants. Fotografia:Mònica Montserrat 1868-1948». La placa va ser gravada per l’escultor (CC BY-NC-ND)
74 Itinerari 6. PRADA DE CONFLENT
El primer és que, amb motiu dels 80 anys de El 27 de desembre a les vuit del matí el cos exà- Pompeu Fabra, els catalans exiliats van retre-li un nime del Mestre va ser traslladat, a braços, a la homenatge. Això va passar els dies 28 i 29 de fe- Sala de Plens de l’Ajuntament de Prada, on va ser brer. El diumenge 29 el president de la Generalitat col·locat damunt un cadafal cobert amb la bandera Josep Irla va lliurar la medalla d’or a un Pompeu catalana. L’alcalde Clerc havia demanat a la vídua Fabra emocionat. La sala de plens de l’Ajuntament que cedís a la vila «l’honor altíssim d’acollir per de Prada estava plena de gom a gom. Així ho va unes hores», a la seva casa principal, la despulla del explicar La Nostra Revista de Mèxic. seu marit, abans de rebre sepultura. Aquest tracte de respecte institucional només el podien rebre les Amb veu trencada per les llàgrimes, Pompeu autoritats, entre els quals hi havia els acadèmics Fabra donà les gràcies per l’ofrena, mentre que haguessin rebut un honoris causa d’una univer- tots els presents aplaudien interminablement sitat francesa, com va ser el cas de Fabra. l’home que, als vuitanta anys, conservava clar el seny i ferma la voluntat de servir Catalunya En una taula al costat de la caixa hi havia la mas- i el seu idioma. careta que li va fer l’escultor Miquel Paredes, el croquis del pintor valencià Balbí Giner i tres medalles: El segon fet és que en aquesta mateixa sala es va una medalla oferta per la Unió Catalanista, la instal·lar deu mesos més tard la capella ardent de medalla d’or de l’homenatge del 80è aniversari i Pompeu Fabra, mort el dia de Nadal de 1948. la medalla de doctor honoris causa de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
Curiositats
Hi ha una altra placa a Prada (un baix relleu de bronze) dedi- També al carrer de l’Hospici hi ha cada a Pompeu Fabra. La trobareu a la mediateca Pompeu una escola de la Bressola. Amb el Fabra, a l’antic hospici de Sant Josep (al mateix carrer de nom de la Bressola es coneix una l’Hospici). Hi diu «Pompeu Fabra / morí en aquesta casa / el associació cultural que promou dia 25 de desembre de 1948». És obra de l’escultor Apel·les una xarxa d’escoles en català a la Fenosa, que també vivia a l’exili. Ep, ara ja sabem que Fabra Catalunya del Nord. Actualment no va viure i morir a l’antic hospici de Sant Josep sinó al n’hi ha vuit: l’escola Sant Galdric carrer dels Marxants. En el llibre Ruta Pompeu Fabra Prada: de Perpinyà va ser la primera que Bilbao podeu llegir totes les circumstàncies que expliquen es va obrir el 1976. per què aquesta placa és aquí i no al carrer dels Marxants.
75 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Dotze corones de flors naturals al capdavant de la TERCERA PARADA qual hi havia les autoritats: Antoni Rovira i Virgili, Pau Casals, Ferran Rahola, Víctor Torres, Josep Tarradellas, Martí Barrera, Manuel Serra i Moret...
Església de Sant Pere En entrar el fèretre al temple, l’orgue va fer sentir les notes de l’himne nacional de Catalunya. Durant l’ofertori, presidit per l’abat mitrat de Sant Miquel Deixem a mà esquerra l’antic Ajuntament i arribem de Cuixà i oficiat per mossèn Joan Tarré, que va a la font de la plaça de la Vila, la plaça de la venir de París, Pau Casals va interpretar tres peces: República. Va ser també aquest camí el que va fer Dolça mort, que és una coral de Bach; una ària la comitiva que el 28 de desembre de 1948 a les del Llibre de l’orgue, també de Bach, i el Cant dels 11 del matí va sortir de l’Ajuntament amb el fèretre ocells. En sortir de l’església, Pau Casals va tocar a de Pompeu Fabra a les espatlles. l’orgue Els segadors.
L’església de Sant Pere va ser reconstruïda al segle xvii sobre la base d’una església romànica, de la qual només es manté el campanar (segle xii). L’ex- terior de l’església, sobri, contrasta amb la riquesa del mobiliari interior. Destaca, per damunt de tot, el retaule barroc de l’altar major, obra del man- resà Josep Sunyer (1673-1751), i l’orgue que van construir els germans Honorat i Antoni Grinda, reconeguts orgueners que, tot i ser de Perpinyà, Interior de l’església de Sant Pere amb el retaule barroc al tenien ascendència italiana. Són 3 teclats manuals fons. de 54 notes cadascun, 30 notes als pedals i més de Fotografia:Mònica Montserrat (CC BY-NC-ND) 2.500 tubs.
Curiositats
Pau Casals va viure també a Prada A menys de 100 metres però a l’altra vorera, en un alguns anys d’exili: de 1942 a 1948. passeig ran de carretera, hi trobareu un petit monument Podem anar fins al número 34 de la dedicat a Pompeu Fabra. L’entitat Terra Nostra el va erigir carretera de Rià per veure la vil·la l’agost del 2016. Hi diu: «Catalunya Nord a Pompeu Fabra Colette, la casa on es va estar el gran / Genial ordenador de la nostra llengua». Situats ben bé al violoncel·lista. davant, hi veiem «emmarcat» l’alberg Pau Casals i, al fons, el Canigó com si fos una imatge de postal.
76 Itinerari 6. PRADA DE CONFLENT
QUARTA PARADA El 1969 un grup de rossellonesos va engegar a Prada la Universitat Catalana d’Estiu. Sota la dictadura franquista, Prada es va convertir en un espai de llibertat i de trobada de persones vingudes d’arreu Universitat Catalana d’Estiu dels Països Catalans. A la cinquena edició, el 1973, es va signar un manifest (s’acabaria coneixent com el «Manifest de Prada») que proclamava el dret i el deure d’ús de la llengua pròpia en totes les disciplines Heu d’anar al Liceu Renouvier, a la carretera de científiques. Catllà, per viure la Universitat Catalana d’Estiu. Si a més a més hi aneu a la segona quinzena d’agost El Manifest va ser, pròpiament, les conclusions (assegureu-vos abans de quins són els set dies con- d’un col·loqui que va tenir lloc el 25 d’agost de crets del campus d’estiu), al matí podreu assistir a 1973 sobre l’ús del català com a llengua d’expressió classes, actes i commemoracions, i havent dinat, a científica. Hi van participar diversos professionals debats, espectacles i cinema a la fresca. de les ciències, com Gerard Vassails, físic, degà de
Pancarta a l’entrada del Liceu Charles Renouvier de Prada anunciant la 50a Universitat Catalana d’Estiu. Fotografia:Jordi Gili (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
77 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
la Facultat de Ciències d’Antananarivo (Madagascar); que segueixi el vigorós dinamisme de la ciència. Oriol Casassas i Cantó, metge; Enric Casassas i Per aquest camí, i només per aquest camí, una Simó, químic; Josep M. Camarasa, biòleg; Ramon llengua ateny la seva majoritat. Folch i Guillèn, biòleg; Josep Laporte, metge; Heribert Barrera, químic (el 1980 seria el primer La setena i última conclusió del Manifest es tanca- president del restaurat Parlament de Catalunya); va amb un encàrrec a l’Institut d’Estudis Catalans etc. Expliquem-ne breument algun detall. («únic organisme amb responsabilitat i autoritat per a coordinar uns esforços, per a dictar unes Del col·loqui va sortir l’encàrrec que Oriol Casassas normes i per a acomplir una missió d’actualització i Ramon Folch escrivissin un manifest. I així ho de la llengua») de posar al dia la terminologia van fer. El van escriure, de fet, a Premià! Casassas científica. residia llavors a Premià de Dalt i Folch, a Premià de Baix. El van signar 173 científics, entre els quals El Manifest va publicar-se en ple franquisme, hi havia agrònoms, arquitectes, biòlegs, economis- tres anys abans que el president espanyol Adolfo tes, enginyers, farmacèutics, físics, geògrafs, geò- Suárez declarés a Paris Match que el català no podia legs, matemàtics... El Manifest de Prada contenia servir per ensenyar química nuclear. Va ser a partir set conclusions. La tercera ha estat probablement la d’aquest manifest que van començar a aparèixer més citada. En reproduïm una part: vocabularis de diverses àrees científiques (com el Vocabulari mèdic el 1974) i que es va crear la Si una llengua ha de viure en plenitud, el seu Comissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències. exclusiu conreu literari és manifestament insu- El 1978 va començar-se a publicar el ficient: cal que la llengua s’enrobusteixi amb el Full Lexicogràficde l’IEC. desenvolupament del lèxic científic i tecnològic,
Curiositats
La Universitat Catalana d’Estiu i Prada han viscut altres manifestos. Destaquem el de l’assemblea de cloenda del Curs de Sociologia de la Llengua que va tenir lloc el 23 d’agost de 1992. És conegut, també, com el Manifest de Prada (de 1992). Les conclusions d’aquest manifest comencen d’una manera molt clara: «Darrere cada model de llengua hi ha un model de nació».
78 Itinerari 6. PRADA DE CONFLENT
CINQUENA PARADA Venint de Prada per la carretera N116, és fàcil d’arribar a l’estació de trens de Perpinyà, al bulevard de Sant Aciscle. És aquí, en la cinquena parada de l’itinerari de Prada de Conflent, on hem Perpinyà d’imaginar Pompeu Fabra i tants exiliats, a partir de 1939, escampant-se pertot arreu a la recerca Estació de trens d’un lloc per viure: a Montpeller, a Tolosa, a Lió, a París. També cap al Conflent, als peus del Canigó.
El 24 de desembre de 1948 Pompeu Fabra, la seva dona i la seva filla gran, Carola, van arribar a l’estació de Perpinyà per passar la Nit de Nadal a casa de Dolors Fabra (la filla petita dels Fabra) i el seu marit, amb els nens. Els Fabra venien de Prada. L’endemà se n’hi tornarien i, en arribar a Prada, Pompeu Fabra es moriria.
Estació de trens de Perpinyà. Fotografia:Jordi Puig i Martí (CC BY); font: Wikimedia Commons.
79 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
L’estació de Perpinyà té un nom oficial: Centre Colet va voler defensar la llengua catalana inten- del Món. És Salvador Dalí qui l’hi va atorgar el tant parlar més de 120 hores seguides en català per 27 d’agost de 1965. Cinquanta anys més tard els superar el rècord Guiness del discurs més llarg del Amics dels Museus Dalí van inaugurar el monòlit món. Es va acompanyar d’un metge, per contro- a la plaça Salvador Dalí, davant mateix de l’entrada lar-li l’estat físic; d’una urna, perquè els testimonis de l’estació de trens. L’obra, dissenyada per Jordi de la proesa poguessin testificar el que veien (i Palmada, recorda el viatge festiu i simbòlic que sentien), i d’un notari, per verificar si Colet respec- Dalí va fer entre Ceret i Perpinyà el 1965. tava les regles del joc i no parava de xerrar. L’home va parlar amb entonacions dalinianes davant la És en aquest entorn surrealista que la llengua sorpresa dels viatgers i sí, va aconseguir superar el catalana també treu el cap. Fixeu-vos, si no, en repte... parlant de rugbi, de la USAP, del Barça, de l’episodi que va protagonitzar el perpinyanès Lluís les seleccions catalanes, del TGV... però també par- Colet (1946), agent del patrimoni de l’Ajuntament lant de la història universal, de la cultura catalana, de Perpinyà i guia del Castellet, entre els dies 12 i dels refranys catalans i de la llengua catalana. 17 de gener del 2009 en el restaurant de l’estació de trens de Perpinyà.
Curiositats
A cent metres de l’estació de trens A l’altra punta de la ciutat, al número 52 del carrer de Perpinyà hi ha el Centre d’Art de Paul Alduy, trobem la Universitat de Perpinyà. Contemporani, que s’anomena... Val la pena anar-hi per sentir bategar la vida universitària. A Cent Metres del Centre del Món A més a més, des del mes de setembre del 2019 hi té (avinguda de la Gran Bretanya, 3). la seu l’Oficina Pública de la Llengua Catalana. Aquesta oficina té dos objectius essencials: afavorir les relacions empresarials transfrontereres i promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord.
La USAP és l’equip de rugbi de Perpinyà i és un símbol de catalanitat. La senyera forma part de l’escut de l’equip i L’estaca n’és l’himne oficial. És curiosa l’adaptació que s’ha fet d’alguns termes del rugbi: melé girada (del francès mêlée tournée), taloner (de talonneur) i penaltuixa (de penal touche).
80 Itinerari 6. PRADA DE CONFLENT
del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i SISENA PARADA la meitat nord de la Cerdanya.
A partir d’aquell moment la francesització d’aquest territori va ser ràpida i completa. El 17 de març Perpinyà de 1700, per exemple, Lluís XIV, rei de França, Castellet va prohibir l’ús públic del català als territoris de la Catalunya francesa. Casa de la Generalitat Barri de Sant Jaume Louis par la grace de Dieu, roy de France... [Diem que escriure en langue catalane] repug- ne et est en quelque façon contraire a Nôtre La capital del Rosselló és una ciutat de bulevards authorité, a l’honneur de la Nation françoise elegants i de cafès acollidors, d’inspiració parisenca. et même a l’ynclination des habitants des dits Això de mirar cap al nord té una història que pays [les Comtés et Vigueries de Roussillon et arrenca, de manera tràgica, del Tractat dels Pirineus Conflans et une partie du Comté de Cerdaigne] de 1659. Aquell any es va signar un acord polític [...] Il est estoit a propos d’ordonner qu’à l’ave- de pau entre la monarquia espanyola i la monarquia nir toutes les procedures et les actes publics francesa, amb exclusió de la Generalitat. Els qui se feront dans les dits pays seront couchés espanyols van cedir als francesos els comtats històrics en langue françoise.
El Castellet de Perpinyà. Fotografia:Enfo (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
81 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
La persecució del català va continuar durant més carilló, que és el més important dels Països Cata- de dos segles. Amb tot, una bona part de la població lans juntament amb el del Palau de la Generalitat. de la Catalunya del Nord (incloent-hi la població de Perpinyà) van mantenir la llengua catalana. Si canviem de barri i ens desplacem fins al barri de Sant Jaume, podem plantar-nos a la plaça de Josep Passegem pel nucli antic de la ciutat i visitem el Cassanyes, conegut perquè hi viu la comunitat gi- Castellet, que és un símbol de Perpinyà. El Caste- tana, que parla en català. Els gitanos hi van emigrar llet era la principal porta d’entrada de Perpinyà i des de l’Empordà fugint de la persecució que el rei té la part més ben conservada de l’antiga muralla. Ferran VI va ordenar contra ells. El barri de Sant S’hi pot veure una maqueta de la ciutat en època Jaume havia estat un call jueu. També va allotjar medieval. una leproseria i va ser un autèntic barri de prostitu- ció. A Perpinyà hi viuen uns 7.000 gitanos repartits El Castellet hostatja el Museu Català de les Arts i en tres barris: al de Sant Jaume n’hi ha uns 2.500. Tradicions Populars, que es va fundar el 1963. Hi ha una sala dedicada a la pagesia i unes altres dedi- cades als mobles domèstics, les festes, el vi, la vida religiosa... Hi destaca la figura de Pau Casals.
Entrem al barri de Sant Joan, que és el més antic de la vila vella de Perpinyà, i anem fins a la plaça de la República (abans, plaça del Mercat). Passem també per una colla de carrers que reflecteixen la història menestral i comercial de la ciutat: carrer dels Marxants, dels Abeuradors, de la Font Freda, de la Mà de Ferro, dels Orfebres, del Temple, dels Agustins...
Val la pena d’entrar a la Casa de la Generalitat a Perpinyà, inaugurada el 2003, al número 1 del carrer de la Fusteria (l’antic palau Siré). Aquesta institució promou, canalitza i potencia activitats diverses d’intercanvi cultural, de cooperació i de suport a favor del foment de la llengua i la cultu- ra catalanes a la Catalunya del Nord (és a dir, el Departament dels Pirineus Orientals).
També és recomanable d’entrar a la catedral de Sant Joan Baptista (plaça de Gambetta) i de veure Carrer del Forn de Sant Jaume. el seu conjunt funerari, el més gran i més ben Fotografia:Claudefà (CC BY-SA); conservat del país. La curiositat de la catedral és el font: Wikimedia Commons.
82 Itinerari 6. PRADA DE CONFLENT
Ens podem fer una idea del barri amb el retrat Tal com diu el mateix Theros, Perpinyà és una ciu- magnífic que en fa Xavier Theros (diariAra , tat de províncies francesa que conserva una petita 9 de juny del 2019): vila catalana a l’interior. Passejar pels seus carrerons estrets és com tornar al passat, a la Barcelona de fa A les terrasses de la plaça Cassanyes se una pila d’anys. sent l’àrab i el català quasi tant com el francès. Les dues comunitats van viure moments El 7 de novembre és la Diada de la Catalunya del de tensió fa uns anys, però aquest matí Nord. Es commemora l’annexió de la Catalunya comparteixen el mercat ambulant que s’hi del Nord a França en virtut del Tractat dels fa cada dia. Aquí les piles de verdures o de Pirineus. La primera manifestació per la Diada fruites es confonen amb les piles de sabates es va fer a Perpinyà el 1984. o de camises estampades. Tota la plaça està voltada de cafès plens de clients i de rostidors de pollastres a l’ast, davant dels quals hi ha gent fent cua. Sembla un dia de festa, però encara és dimarts.
Bibliografia — Enciclopèdia de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000. — Seminari de Sociolingüística de Barcelona. «Manifest de — Generalitat de Catalunya. «L’Oficina Pública de la Llengua Prada 1992». Llengua Nacional [Barcelona: Associació Llengua Catalana a la Catalunya del Nord començarà a funcionar el mes de Nacional], núm. 9-10 (novembre 1992), p. 9-14. També disponible setembre Generalitat de Catalunya». Portal Llengua Catalana [en en línia a:
83
Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà Itinerari 7. MONTSERRAT
Castellterçol Plaça Prat de la Riba
Manresa Ajuntament / Carrer de Pompeu Fabra / El parc de les Homilies d’Organyà
Montserrat La plaça de l’Abat Oliba / L’atri de la basílica / La plaça dels Apòstols / El camí dels Degotalls Itinerari 7. MONTSERRAT
Enric Prat de la Riba no va ser, efectivament, un PRIMERA PARADA lingüista sinó un polític, un gran polític: secre- tari de la Unió Catalanista, impulsor del Centre Nacional Català, fundador de la Lliga Regionalista, president de la Diputació de Barcelona, director de Castellterçol La Veu de Catalunya, primer president de la Man- Enric Prat de la Riba comunitat de Catalunya... La seva obra principal, escrita el 1906, va ser La nacionalitat catalana.
A la plaça Prat de la Riba de Castellterçol (Moianès), I tanmateix, Prat de la Riba encapçala la primera hi trobem la Casa Museu Prat de la Riba. Una casa parada de l’itinerari de Montserrat. Per què? Doncs vistosa, del segle xviii, l’antiga casa Padrós, on va perquè va ser un dels artífexs del ressorgiment néixer i morir el «seny ordenador» de Catalunya. catalanista del segle xix, bastit sobre diverses bases, entre les quals la llengua va ser la més important. A la façana hi ha una inscripció llarga i aclaridora: «En Ho podem veure gràcies a algunes de les seves aquesta casa nasqué a XXIX de novembre de MDC- reflexions: CCLXX i passà la infantesa n’Enric Prat de la Riba. Primer president de la Mancomunitat, d’ella sortir El poble que no ha sabut construir una per a edificar la nova Catalunya i regir-ne la nova vida llengua pròpia és un poble esguerrat, perquè nacional: en la seva pau volgué morir, entrant a la la llengua és la manifestació més perfecta de immortalitat el dia primer d’agost de MCMXVII». l’esperit nacional i l’instrument més poderós de la nacionalització i, per tant, de la conservació Si entrem al museu hi descobrim tres ambients: els i la vida de la nacionalitat. (1906) seus orígens pagesos, la família; el seu vessant intel· lectual i el seu do com a comunicador, i, finalment, l’obra de govern.
Casa Museu Prat de la Riba. Fotografia:Generalitat de Catalunya (CC BY-NC-ND); font: patrimoni.gencat.cat.
85 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Allà on es parla català i es pensa i es sent a Perquè Catalunya és una nació, motiu pel qual, en la catalana, allà és Catalunya [ja que la llengua paraules de Prat, té «un esperit nacional, un caràcter és, així,] l’essència mateixa de la nacionalitat, nacional, un pensament nacional [...], i dret i art... l’ànima mateixa de la pàtria. (1907) i llengua».
Enric Prat de la Riba va fer possible la fundació de El 19 de maig de 1911 es va constituir la Secció l’Institut d’Estudis Catalans el 1907. Aquell fet, Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans amb va dir Prat, marcava la internacionalització de la només dos membres que eren pròpiament filòlegs: llengua catalana, va ser «el començament de la con- Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra. La decisió la sagració de la llengua catalana com a instrument va prendre el mateix Prat. Calia, segons ell, que hi de canvi en la vida científica universal». I Prat de la hagués també a la Secció Filològica els escriptors Riba, home de dretes, va tenir la virtut de cridar el més prestigiosos del moment (Àngel Guimerà, que filòleg més preparat del moment, Pompeu Fabra, havia sonat per guanyar el premi Nobel el 1904; home d’esquerres, per alçar la llengua, per dotar-la Joan Maragall, autor de l’Elogi de la paraula, i Josep d’una ortografia, d’una gramàtica i d’un diccionari, Carner, que començava a erigir-se en príncep dels com tenien totes les llengües modernes. És per poetes), ja que aquest sector era d’entrada força això que Prat de la Riba va crear una càtedra de la refractari a les modificacions de caràcter normatiu. llengua catalana, a la Universitat de Barcelona, perquè Pompeu Fabra tornés de Bilbao, on vivia fent de Fem ara un pas enrere i situem-nos a l’any 1892. professor de química, i s’aboqués del tot a la llengua Prat de la Riba tenia 22 anys. Va participar en la catalana. El país, Catalunya, ho necessitava. redacció i aprovació de les Bases de Manresa. De fet, en va ser també el secretari. Per això ara ens cal anar fins a Manresa. Són tres quarts d’hora en cotxe.
Curiositats
La família Prat va donar «Jo us dic que, per aquesta casa humil i enfront d’aquesta porta la casa a la Generalitat baixa i seguint el desviament suau que el carrer fa, passa en de Catalunya perquè aquestes hores el meridià polític d’Espanya. No allà en el Palau servís de memòria del magnífic, tan blanc i bell en els crepuscles de sang. O allà en llegat del polític. L’edifici el Parlament buit. No en la platja elegant ni en la universitat de va rebre la consideració de fama, ni en la caserna inquieta. Sinó aquí, aquí mateix, a Can monument historicoartístic Padrós de Castellterçol.» L’1 d’agost de 1917, Eugeni d’Ors va i el 1984 es va obrir com publicar aquesta glossa a la primera pàgina de l’edició del vespre a museu. de La Veu de Catalunya. Prat es va morir aquell dia mateix.
Va ser Eugeni d’Ors el 1907 qui va qualificar Prat de la Riba de «seny ordenador» de Catalunya. A partir d’aquesta fórmula, pocs anys després, es va començar a aplicar l’expressió «seny ordenador de la llengua catalana» a Pompeu Fabra.
86 Itinerari 7. MONTSERRAT
també per dins perquè a la sala d’actes, al primer SEGONA PARADA pis, s’hi van aprovar el 1892 les famoses Bases de Manresa. El títol sencer, en l’ortografia de l’època, era Bases pera la Constitució Regional Catalana acordadas per la Assamblea de Delegats celebrada á Manresa Manresa los dias 25, 26 i 27 de Mars de 1892. Bases de Manresa Repassem els fets de manera resumida. Fem aquí la segona parada de l’itinerari. Situats en el número 1 de la plaça Major de Manresa, admirem la façana de l’Ajuntament, El divendres 25 de març de 1892 a les 5 de la tarda de la primera meitat del segle xviii. És exemple va començar la sessió de l’Assemblea de la Unió d’arquitectura civil, amb un porxo de cinc arcs, Catalanista amb l’assistència d’una quarantena de amb balcons a la planta noble i finestres al segon delegats. Es va elegir la mesa presidencial, amb Lluís pis. Admirem l’Ajuntament per fora i, si podem, Domènech i Montaner com a president... i Enric
Façana de l’Ajuntament de Manresa. Fotografia:Ajuntament de Manresa (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
87 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Prat de la Riba com a secretari. Va ser el secretari L’encarregat de defensar aquesta base va ser l’es- qui va llegir la proposta de les Bases que després criptor mallorquí Ramon Picó i Campanar. Ho van discutir. va fer amb un text llarg, amb una defensa encesa de la llengua catalana. En són exemples els quatre L’endemà els delegats van començar el dia amb una fragments següents: visita a Sant Benet de Bages. Després van tornar a anar a l’Ajuntament —aleshores havien arribat ja a «Clarament se veu que el nostre renaixement molts més delegats: en van arribar a ser 243— per havia de manifestar-se, abans que tot, en la continuar discutint el contingut del text, base a restauració de nostra llengua.» base. I van tornar-s’hi a posar el diumenge 27 de març a partir de les 9 del matí. «No oblidem mai que tot lo que sia tornar la nostra llengua a les escoles, als tribunals, al La majoria d’articles es van aprovar per unanimitat, temple, al municipi i demés llocs d’on fou injus- incloent-hi la base 4a (3a en la redacció final), que tament foragitada, serà tant com refer la Pàtria es dedicava a la qüestió lingüística amb els termes que perdérem.» següents: «Volem que el Poder Central respecti totes les La llengua catalana será la única que, ab llengües de les diverses regions d’Espanya.» caràcter oficial, podrá usarse a Catalunya y en las relacions d’aquesta regió amb lo Poder «No vullam per a nosaltres cap més llengua central. oficial que la nostra, i treballem amb ardiment, amb fe i constància perquè arribi a ser-ho com més prest millor.»
Curiositats
El 1997 es va fundar l’Associació per a unes El gener del 2017 l’edifici de l’Ajuntament de Noves Bases de Manresa. Sectors significats de Manresa va ser declarat Bé Cultural d’Interès la societat civil, repartits en llistes de signatures, Nacional en la categoria de lloc històric. A part van fer una crida d’atenció sobre la salut de la que aquí es discutissin i s’aprovessin les Bases llengua. Van reclamar un nou estatus social per de Manresa de 1892, també hi va tenir lloc un a la llengua. «Proposem un gran pacte social i altre fet destacat: la Crema del Paper Segellat polític per a aconseguir un nou objectiu per a la durant la guerra del francès, el 1808. llengua catalana: que totes les manifestacions de la vida catalana s’expressin normalment en llengua catalana».
88 Itinerari 7. MONTSERRAT
a El nom de Pompeu Fabra es troba en el TERCERA PARADA nomenclàtor de 249 poblacions de Catalunya. És el tercer personatge històric preferit pels catalans, darrere de Pau Casals i Jacint Verdaguer. Entre totes aquestes poblacions, n’hi ha 13 Manresa que tenen més d’una via amb el nom de Carrer de Pompeu Fabra Pompeu Fabra. I una d’aquestes, Rubí, arriba a tenir tres vies: carrer, passatge i plaça! Hi ha un parc de Pompeu Fabra a Catalunya i és a Cardedeu. D’un extrem de la plaça Major, agafem el carrer de Sant Miquel fins al carrer del Born i la plaça a Les informacions que recullen les plaques són de Sant Domènec. Ens plantem al passeig de Pere diverses: pot ser que només hi hagi el nom i III i a la segona cantonada a mà esquerra trobem el cognom (com a Manresa), però també hi ha el carrer de Pompeu Fabra. Val la pena que ens hi indicats, en altres poblacions, el lloc i els aturem tot fent la Ruta de les Homilies d’Organyà. de naixement i de mort. També s’hi afegeixen Com a mínim tres motius ho justifiquen. sintagmes informatius, com ara «gramàtic i lexicògraf», «filòleg», «gramàtic», «filòleg i El primer és per assenyalar algunes dades sobre lingüista», «gramàtic i lingüista», «autor de les vies que, a les terres de parla catalana, porten la gramàtica catalana», «considerat l’ordenador el nom de Pompeu Fabra, el seny ordenador de de la llengua catalana» i «creador de l’ortografia la llengua catalana. catalana moderna».
Placa del carrer de Pompeu Fabra a Manresa. Fotografia:Jordi Mir. Projecte Lingüistes pel carrer (CC BY-SA); font: Col·laboradors d’ OpenStreetMap.
89 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
El segon motiu és per assenyalar el nombre de En qualsevol cas, els lingüistes més populars són lingüistes que tenen presència en la retolació de les mossèn Antoni M. Alcover, Joan Coromines, vies urbanes de totes les terres de parla catalana. Pompeu Fabra, Manuel Milà i Fontanals, Francesc Són 55! de Borja Moll, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. N’hi ha una bona colla que només tenen dedicada una via, que sol ser un carrer: Ramon Amigó El tercer motiu ens porta fins davant del número (Reus), Miquel Arimany (Roda de Ter), Pere Barnils 6 del carrer de Pompeu Fabra de Manresa. En (Centelles), Joaquim M. Bover (Palma), Josep un petit parterre ple de plantes s’alça un monòlit Escrig (Llíria), Joan Esteve (Nàquera), Pau Estorch rectangular d’acer i bronze, amb el retrat en relleu (Olot), Samuel Gili Gaya (Lleida), Carles Grandó i a mig perfil de Pompeu Fabra. Es va inaugurar (Elna), Josep Nebot (Vila-real), Jeroni Pau (Roses), el desembre de l’any 2000, amb motiu del primer Rosalina Poch i Ferrer (Igualada)... congrés d’enginyers de llengua catalana que va tenir lloc entre els dies 6 i 9 de desembre d’aquell Els lingüistes que tenen dues vies o més a nom seu any. El promotor del monòlit va ser la delegació són, entre d’altres, Antoni Febrer i Cardona del Bages-Berguedà del Col·legi Oficial d’Enginyers (Ferreries i Maó), Josep Balari (Barcelona i de Catalunya. En el monòlit hi ha la següent Sabadell), Tomàs Forteza (Palma i Santa Maria inscripció frontal: «POMPEU FABRA I POCH / del Camí), Josep Giner (Albaida i Carlet), Antoni enginyer que consolidà la / nostra llengua». Griera (Sant Bartomeu del Grau, Sant Cugat del Vallès i Vic)... Però Manresa té encara una altra parada inclosa en aquest itinerari. És el parc de les Homilies d’Organyà, a la zona universitària. Anem-hi.
Curiositats
El llibre Pompeu Fabra. Vida i obra en imatges, de Jordi Manent i David Paloma, recull 40 monuments i plaques més dedicats a Pompeu Fabra, a part del monòlit de Manresa, en el conjunt de les terres de parla catalana. Trobarem el mateix medalló en la vuitena parada de l’itinerari de Montserrat.
90 Itinerari 7. MONTSERRAT
QUARTA PARADA
Manresa El parc de les Homilies d’Organyà
El ple de l’Ajuntament de Manresa va aprovar el El parc el van inaugurar les autoritats el 2 de maig març del 2013, i per unanimitat, la designació de del 2013 amb el descobriment del monòlit com- «parc de les Homilies d’Organyà» per al nou espai memoratiu de les Homilies d’Organyà. Aquest que naixia entre la residència universitària, el carrer monòlit es va inaugurar abans que el que hi ha a de Ramon d’Iglésies i l’avinguda Universitària. La la vila d’Organyà i que ja hem vist en el primer proposta havia arrencat, mesos enrere, d’una inicia- itinerari de la Ruta de les Homilies d’Organyà. tiva de Reagrupament i de l’assocació Amics de les Homilies d’Organyà. Damunt d’una base rodona, de ferro, s’alça un llibre mig obert i, entre les pàgines, un punt de llibre (de D’entrada el terme específic havia de serplaça , però ferro) que conté la inscripció «Homilies d’Organyà. un informe tècnic va valorar les característiques El text literari més antic en català (segles xii-xiii)». de l’espai públic, desenvolupat en diferents plata- El monòlit és obra de l’artista manresà Ramon formes, en diferents nivells i amb una morfologia Maria Jounou i Llanas. específica, i va acabar considerant més adequat de referir-s’hi com a parc.
Curiositats
Ramon Maria Jounou és autor de dues peces L’Associació Amics de les Homilies d’Organyà més que s’exposen a la via pública de Manresa: va iniciar els Camins del Català amb el títol la que ret homenatge a Lluís Companys, a la de Ruta de la Llengua Catalana. El primer plaça del mateix nom, i la dels gegants, monòlit va ser el de Manresa. Després van a la plaça d’Europa. venir Organyà (vegeu itinerari de les Homilies d’Organyà) i Montserrat (vegeu l’itinerari de Montserrat). L’objectiu de la Ruta de la Llengua Catalana va ser resseguir la història de la llengua catalana trepitjant tots els territoris de parla catalana.
91 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Mirem cap avall la plaça que presideix l’abat CINQUENA PARADA Oliba, els cedres centenaris, el teix i els bancs de pedra on la gent descansa i es refresca. És ara, seguint aquest camí del català, un bon moment per recordar unes paraules d’un altre abat de La plaça de l’Abat Oliba Montserrat, Aureli M. Escarré (1908-1968), que (l’abat Escarré) van sortir en portada al diari francès Le Monde el 14 de novembre de 1963 i que van aixecar una gran polseguera. La guia oficial de Montserrat indica que som en un dels símbols principals de Catalunya; que és una muntanya única; que és un monestir i un santuari; que és un lloc de pregària i de solidaritat; que és un lloc on podem rebre l’acolliment d’un monestir bene- dictí; que Montserrat implica entrar en contacte amb «la història del poble català». La Ruta de les Homilies d’Organyà també té parada a Montserrat, començant per la plaça de l’Abat Oliba, fundador del monestir l’any 1025.
Situem-nos al costat de la majestuosa escultura de bronze que representa l’abat Oliba, obra de Manuel Cusachs (1992). L’abat sosté uns plànols amb la mà esquerra: són el símbol de la primi- tiva església de Montserrat. Amb la mà dreta fa un gest de benvinguda i d’acolliment, segons la tradició benedictina.
És Jacint Verdaguer, l’autor de la lletra del Virolai (1880), qui ens introdueix Montserrat magníficament:
Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat lo nostre Sinaí: sien per tots l’escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, Monument a l’abat Oliba, a Montserrat. Fotografia:Marie Thérèse Hébert & Jean Robert Thibault (CC BY-SA); guieu-nos cap al Cel. font: Flickr.
92 Itinerari 7. MONTSERRAT
Abadia de Montserrat. Fotografia:Generalitat de Catalunya (CC BY-NC-ND); font: patrimoni.gencat.cat.
Catalunya vivia aleshores sota un règim dictatorial la llengua es perd. Com qualsevol altra mino- i la llengua catalana estava perseguida. Les paraules ria, tenim el dret de la nostra cultura, la nostra de l’abat Escarré van xocar contra les autoritats història i els nostres costums. franquistes i alhora van ser un estímul per a la resistència de la cultura i de la llengua catalanes. La reacció del franquisme a les declaracions de l’abat Escarré va fer que es prohibís l’entrada del Esmentem tan sols el destacat i alguns titolets de diari Le Monde a l’Estat espanyol fins que José les declaracions que va recollir el diari: «El règim Antonio Novais no dimitís; va obligar l’abat a exi- espanyol es diu cristià, però no obeeix els principis liar-se, la qual cosa va generar una carta d’adhesió bàsics del cristianisme»; «No hi ha justícia sense de 400 capellans, un manifest, diversos escrits de llibertat»; «El poble ha de poder escollir el seu queixa... L’entrevista va tenir altres repercussions. govern i ha de poder canviar-lo si ho desitja: Per exemple, la seu del Casal de Montserrat a això és la llibertat». Barcelona va ser incendiada i Madrid va ordenar el tancament d’Òmnium Cultural. Aleshores l’entrevistador, José Antonio Novais, va esmentar els cent mil exemplars venuts en llengua Però anem uns quants anys enrere. catalana de l’encíclica ‘Pacem in Terris’, del papa Joan xxiii, i el problema que suposava la llengua Montserrat es va anar convertint en un focus catalana per al règim de Franco. Escarré va respondre: d’irradiació de la cultura catalana prohibida, entre la qual sobresortia la llengua. A partir de 1947, Ara no us parla un home d’església sinó amb motiu de les festes de l’entronització de la un català per qui defensar la seva llengua no Mare de Déu, les cartes circulars d’aquestes festes és solament un deure sinó una necessitat quan es van poder editar en català i en castellà, per iniciativa
93 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
de l’abat Escarré. N’havia demanat el permís El 16 d’octubre de 1953 l’abat Escarré va escriure corresponent al governador civil de Barcelona. una carta al ministre d’Informació i Turisme espanyol, Gabriel Arias Salgado, per informar-lo Esmentem algunes altres dades d’un temps que va de la publicació en castellà d’una revista de ciències ser molt dur per a la llengua catalana: eclesiàstiques, Vida cristiana, i també de la necessitat de publicar una revista en català «relativa sólo a a A Montserrat, el castellà va ser la llengua de la asuntos de piedad y ciencias eclesiásticas». predicació fins als anys cinquanta. Escarré ho advertia amb claredat: «En Cataluña [...] siempre hay un hecho que no se puede soslayar El castellà i el llatí van ser, també, les llengües y con el que, al contrario, debe contarse. Me refiero, oficials de comunicació interna durant els pri- evidentemente, a la lengua». mers anys del franquisme. Ruta de les Homilies d’Organyà passa necessària- El rosari de l’escolania de Montserrat era cantat ment per Montserrat, també en els temps adversos en català només els diumenges, i això encenia les del franquisme. queixes de les autoritats de l’època.
A partir del maig de 1949 es va editar bimestral- ment en català un noticiari de Montserrat.
Curiositats
Vist que l’any 1025 l’abat Oliba Al llarg dels anys seixanta del segle xx es va anar intensificant la va ser el fundador de Montserrat, demanda que s’ensenyés català a l’escola. A banda d’adhesius i el 2025 se’n celebrarà el mil·lenari. cartells, cal destacar una convocatòria d’adhesions que el 1969 El logotip de Montserrat ja inclou va liderar Òmnium Cultural per mitjà d’un text a la premsa que les dues dates. va rebre una allau de suports d’arreu del territori i de tots els àmbits: entitats esportives, agrupaments escoltes, col·legis professionals, centres d’ensenyament, societats corals... El monestir de Montserrat hi va donar suport el desembre de 1969. Més tard s’hi van afegir Ràdio Barcelona, Enciclopèdia Catalana, ESADE, el FC Barcelona, etc.
94 Itinerari 7. MONTSERRAT
SISENA PARADA
L’atri de la basílica (La Flama de la Llengua Catalana)
De la plaça de l’Abat Oliba pujarem fins a la plaça El 1968, amb motiu del centenari del naixement de Santa Maria. Mirarem la façana del monestir, de Pompeu Fabra (20 de febrer de 1868), es va construïda amb pedra polida de la muntanya, i encendre per primera vegada la Flama de la Llengua llegirem l’emblema «Urbs Jerusalem Beata Dicta Catalana. Aquest acte es va fer davant de la tomba Pacis Visio». («Feliç ciutat de Jerusalem, anomena- del Mestre, a Prada. Durant una setmana la flama da visió de pau»). va viatjar des de Prada fins a Montserrat, on es va deixar encesa. El 1969 es va acordar que cada any Travessarem una de les cinc arcades que condueixen un centre excursionista (o una entitat relacionada a l’atri del temple, en trepitjarem el paviment de amb l’excursionisme) renovaria la flama coincidint marbre blanc i negre i ens podrem entretenir — amb el diumenge més pròxim a la data de naixe- entretinguem-nos-hi, sí, sense recança— a identi- ment de Pompeu Fabra. ficar els personatges que representen les escultures que hi ha a l’entorn de l’atri: el papa Pius X, el rei El 1970, doncs, es va fer la primera renovació de Carles I, sant Antoni M. Claret... i el rei Joan I la flama. I d’aleshores ençà, cada any es renova la de Catalunya-Aragó (1350-1396), fill de Pere el flama que hi ha a la llàntia de davant del rei Joan Cerimoniós i Elionor de Sicília, durant el regnat I d’Aragó, a l’atri de la basílica de Montserrat. La del qual Catalunya va viure una època de florida llàntia du la inscripció següent: «L’encengué la fe, literària, amb figures com Bernat Metge i Francesc la porta l’esforç i la manté la voluntat d’un poble». Eiximenis. Davant mateix de l’escultura del rei Joan I, dit també el Caçador, crema contínuament La renovació anual de la Flama de la Llengua la Flama de la Llengua Catalana. Fem la quarta Catalana és un acte d’afirmació i de compromís a parada en l’itinerari de Montserrat i expliquem favor de la llengua, de la cultura, de l’esport i de la breument la història de la flama. natura.
95 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ho ha A la Verge de Montserrat dit en més d’una ocasió: «Montserrat s’ha sentit sempre orgullosa d’acollir els qui hi pugen amb els Los plors mon front han arrugat. Les seus anhels i els seus desitjos. Montserrat és i ha penes m’han, Mare meva!, rosegat lo cor. de ser un encoratjament de futur per a la llengua Com soldat que, fugint a tota brida, catalana». les armes va per lo camí llançant, aixís jo pel camí d’aquesta vida La cinquena parada baixarà fins a la plaça dels a trossos lo meu cor he anat deixant. Apòstols, però bé valdrà la pena entrar a la basílica Verge de Montserrat, casta madona, i veure la Moreneta. Llegim el poema que Víctor perla de les muntanyes i dels cels, Balaguer li va dedicar el 21 de maig de 1857: a qui els àngels per fer una corona arrancaren del cel un puny d’estels; ta grandesa, Senyora, no repare si avui te parla en català ma veu, que el català és la llengua en què ma mare m’ensenyà un jorn a beneir a Déu.
Curiositats
A l’atri del monestir hi ha diferents esgrafiats. Els de la dreta evoquen El 1970 es va fer la primera les basíliques i els santuaris més importants del món cristià; els de renovació de la Flama de l’esquerra ofereixen un resum de la història de Montserrat. En el primer la Llengua Catalana i el de l’esquerra, sota el títol «Patrona de Catalunya», hi llegim «mossèn 2019, la cinquantena. Cinto Verdaguer» (sens dubte Verdaguer marca un dels itineraris de la Ruta de les Homilies d’Organyà, un de propi, si bé el tornem a trobar en aquest, a la sisena parada).
96 Itinerari 7. MONTSERRAT
SETENA PARADA religiosos de tot Europa. Són vuit peces amb forma de paral·lelepípede, col·locades com una escala de caragol, totes irregulars llevat de la més alta, que és quadrada i que representa Déu. Josep M. Subirachs és qui va projectar el monument l’any 1976. La La plaça dels Apòstols placa diu el següent: «RAMON LLULL / ESCALA (Ramon Llull) DE / L’ENTENIMENT / 1304». I, sota el dibuix d’una escala, hi ha fins a vuit paraules escrites entorn de vuit esglaons que representen l’ascensió Avancem pel passeig de l’Escolania (el de la llarga fins a Déu:pedra, flama, planta, bèstia, home, cel, marquesina) i, en acabat, a mà dreta, pugem a àngel, Déu. la terrassa de l’edifici on hi ha diversos serveis de restauració.
Mirant enrere veiem la imatge típica de Montserrat: la basílica i el conjunt del monestir i, de fons, els tu- rons més coneguts de la muntanya: la Gorra Frígia i les Magdalenes. Mirant avall, distingim la capella de Sant Miquel i, sota mateix, un caminet que voreja la muntanya i que porta cap a la Santa Cova.
Travessem la terrassa i veiem, una mica més avall, en la mateixa plaça dels Apòstols, un monument dedicat a Ramon Llull (1232-1316). Llull és conegut per haver estat un home amb moltes facetes, però també per ser «el pare de la llengua catalana». Som en un mirador damunt del Llobregat, a tocar de l’aparcament de cotxes.
Els lul·listes mateixos dediquen a Ramon Llull aquest sintagma de la paternitat lingüística. Llull és consi- derat el pare de la llengua catalana perquè, com que va utilitzar el català en alguns textos —va escriure 34 obres en llatí i català i 17 obres només en català; en tota la resta, 222 obres, només va usar el llatí—, gràci- es a ell la llengua catalana va fer un salt de qualitat.
El monument representa l’escala de l’enteniment, en al·lusió a l’obra del que va ser un gran pensador Monument dedicat a Ramon Llull, a Montserrat. polifacètic i un dels referents filosòfics, literaris i Fotografia:Lisarlena (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
97 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Davant del monument de l’escala de l’enteniment Llull va fer grans aportacions en tots els àmbits del de Ramon Llull, és oportú de llegir les reflexions coneixement, des de la filosofia i la teologia fins lul·lianes que trobem en un capítol del Llibre de al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica i la contemplació: lògica. Al mateix temps, cal situar-lo a l’inici de la tradició literària catalana, amb títols com Blanquerna, Com paraula sia dicció sentida e enteni- el Llibre de les bèsties o el Llibre de contemplació. ment sia cosa intel·lectual, per açò, Sènyer, és molt pus noble creatura enteniment e pus no- La plaça dels Apòstols deu el nom al record d’una ble cosa que paraula [...] Com paraula, Sènyer, capella que hi va ser edificada al seglexvi en sia creada en home per revelar e per significar memòria dels sants apòstols. Som molt a prop del enteniment, per açò és paraula serva e sots- camí dels Degotalls, l’inici de la parada següent. mesa a enteniment. Com enteniment sia dintre Només haurem de travessar la carretera. Llegim-hi, ànima, e paraula sia fora d’ànima, formada en abans d’emprendre el camí, un poema de joventut l’àer, per açò, Sènyer, és enteniment pus prop de Josep Carner, en lloança de la muntanya de a ànima que paraula [...] Car moltes vegades Montserrat: s’esdevé que enteniment entén una cosa, e paraula ne significa altra contrària a la veritat És Montserrat, l’humil, vestit de boixos; que l’enteniment entén. com nostra gent és aspre i dolç alhora; Té la color devota i recollida D’un cel suau a on el sol s’hi pongui. És Montserrat el somni fet muntanya Que s’alça en pau damunt les gents frenètiques. Ves a l’atzar i el trobaràs de sobte; Oh vianant, tots els camins hi saben!
98 Itinerari 7. MONTSERRAT
Curiositats
El 2016 es va commemorar el 700è René Descartes, un dels artífexs aniversari de la mort de Ramon Llull. de la revolució científica, va evitar La Biblioteca de Catalunya disposa d’esmentar cap nom propi en el d’una extensa col·lecció de manuscrits seu famós Discurs del mètode. i d’impresos lul·lians, amb testimonis Només va fer una excepció: que arrenquen de finals del seglexiv . Ramon Llull. Tres-cents anys En podeu llegir més detalls en el llibre després que Llull morís, electrònic Ramon Llull a la Biblioteca de la seva influència es mantenia. Catalunya, a cura de Joan Santanach i coordinat per Núria Altarriba.
L’Arxiu Històric de Vilassar de Dalt acull el testament de Ramon Llull, fet el 26 d’abril de 1313 a Palma. Llull el va dictar, però el va escriure i tancar el notari Jaume Avinyó. El llegat es va repartir entre els seus fills; els dominics i els franciscans; els convents de Santa Clara, Santa Margarida i Penitència, i les obres de totes les esglésies i de la catedral de Mallorca.
L’obra Ramon Llull. Vida i obres, de Pere Villalba i Varneda, es va presentar a la Biblioteca de Catalunya en el marc de l’Any Ramon Llull. En l’obra, Llull s’adreçava als llecs, però de manera culta i refinada. Fixem-nos com explica què se sent quan la persona passa dels 40 anys, que és l’edat aproximada que tenia Llull quan va escriure el Llibre de contemplació en Déu: «De quaranta anys a amunt, comença hom a declinar i a envellir i a tornar el cos a la terra. On, enaixí com veiem, Senyor, que pujam per joventut, enaixí veiem que caiem per vellesa i que ens baixam per vellesa».
99 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
En començar, separat per un dels accessos, veiem VUITENA PARADA a mà esquerra l’escultura de bronze erigida en me- mòria de Jacint Verdaguer, obra de Carles Flotats. Hi diu «Montserrat a Verdaguer». Aquesta va ser la primera escultura del camí dels Degotalls, col·locada El camí dels Degotalls el 1953. (Pompeu Fabra) Enfilem després el camí amb els monuments següents, tots gairebé a tocar els uns dels altres: el Havent passat la plaça dels Apòstols, travessem la monument al poeta Joan Maragall; el monument carretera i seguim el rètol Els Degotalls, és a dir, al tenor Emili Vendrell; el monument al compo- el camí dels Degotalls, que discorre paral·lel a sitor de la sardana Els degotalls, Ricard Castells; el la carretera en direcció nord-oest. El nom ve del monument a l’impulsor de la música coral Antoni degoteig continu de l’aigua que es filtra per les Pérez Moya i el seu fill Antoni Pérez i Simó, també roques calcàries i que el caminant pot observar músic i director; el monument al compositor en alguns punts del recorregut. de sardanes Pep Ventura, i, clavat a la roca, un medalló de bronze amb l’efígie de Pompeu Fabra. Trobarem un camí molt ornamentat amb monu- Aquest medalló es va col·locar el 26 d’octubre de ments, esteles i medallons, i també ceràmiques 1980, amb motiu de la celebració a Montserrat de evocadores de diverses advocacions marianes. les XII Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. La sisena parada de l’itinerari ret homenatge a Pom- peu Fabra, artífex de la normativització de la llengua Sobre la vida i l’obra de Pompeu Fabra s’ha escrit catalana. Trobarem Fabra molt a l’inici del camí. molt. La raó d’això és la vàlua de qui va ser ano-
El camí dels Degotalls. Fotografia:Mònica Montserrat (CC BY-NC-ND)
100 Itinerari 7. MONTSERRAT
menat seny ordenador de la llengua catalana; per Tot això porta a la citació més repetida, potser la això aquesta parada mereix moltes atencions. En més famosa, la dels Homenots de Josep Pla: «Fabra destaquem només unes poques repartides breu- ha estat el català més important del nostre temps ment en tres blocs: Els elogis, les gramàtiques i el perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, en aquesta Diccionari. època, que, havent-se proposat obtenir una deter- minada finalitat pública i general, ho aconseguí Els elogis d’una manera explícita i indiscutible». Són nombrosos els elogis que ha rebut l’obra de Pompeu Fabra al llarg del temps. N’apuntem els Les gramàtiques cinc que van obrir l’exposició «Pompeu Fabra. Una Al llarg de la seva vida, Pompeu Fabra va escriure llengua completa» (inaugurada el 17 de maig del sis gramàtiques que els experts consideren principals. 2018 a l’Arts Santa Mònica, de Barcelona) i que Com que es tracta d’obres escrites en èpoques serveixen per subratllar la seva obra. diferents i, a més a més, tenen enfocaments i extensions també diferents, aquestes gramàtiques Francesc de Borja Moll escriu que Pompeu Fabra reflecteixen al capdavall l’evolució intel·lectual de va ser un arquitecte de la llengua, que va alçar Pompeu Fabra. parets i columnes, que va lligar arcs i voltes, que va cobrir tota l’estructura: per això, diu Moll, l’obra ha resultat sòlida i duradora.
En l’obra de Pompeu Fabra es combinen dues menes de perfecció —en paraules de Joan Coromines—: la del talent natural i la perfecció adquirida «gràcies a la persistència, a còpia de superar dificultats. Fabra, com a gramàtic i lingüista, combinava i sumava d’una manera insigne les dues perfeccions».
Joan Solà també destaca en Pompeu Fabra «uns dots excepcionals de lingüista», als quals s’afegeix «una creença integral i inflexible que el català havia de ser una llengua normal de cultura que pogués seure amb el front més alt a les assemblees d’Europa, i la llengua oficial i nacional de les terres catalanes».
Va ser J. V. Foix el primer a subratllar-ne una dada només aparentment paradoxal: Fabra va realit- zar «una política» sense moure’s de l’àmbit de les lletres. Un dels més francs elogis que mereixerà
Pompeu Fabra —continua Foix— serà precisament El medalló de Pompeu Fabra, en el camí dels Degotalls. aquest: és l’obra feta al servei d’un país. Fotografia:Mònica Montserrat (CC BY-NC-ND)
101 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
La primera gramàtica és l’Ensayo de gramática de La cinquena gramàtica és l’única que no porta la catalán moderno, que publica el 189, però que paraula gramàtica: són les Converses filològiques, Fabra havia escrit quan encara era un adolescent. publicades entre el 1919 i el 1928. Són més Potser sense ser-ne gaire conscient, Fabra va de vuit-cents articles periodístics breus que, en trencar amb la tradició gramatical catalana pel conjunt, es poden arrenglerar amb el contingut simple fet de deixar de banda la prescripció típica final de totes les gramàtiques de Fabra. En concret, de la llengua escrita i centrar-se a descriure com l’exposició raonada i divulgadora de les Converses era la llengua parlada del seu entorn, és a dir, el filològiquessuposen un complement perfecte de les barceloní. formulacions de la gramàtica de 1918.
La segona gramàtica és la Contribució a la gramàtica La sisena gramàtica és la pòstuma, publicada vuit de la llengua catalana, de 1898. Fabra té trenta anys anys després de la mort de Fabra: Gramàtica i no tan sols ja s’ha format com a lingüista sinó que catalana, de 1956. L’ordenació d’aquesta obra és conegut com el principal activista de la campanya difereix de les anteriors. En aquest cas hi ha un de L’Avenç. A la Contribució, Fabra hi revela un esquelet sintacticofuncional que és d’una gran coneixement aprofundit de la llengua catalana, i claredat. Fabra ja no va partir de punts gramaticals això és el resultat directe d’aplicar una metodologia elementals ni tampoc va recórrer a la comparació d’orientació neogramatical pròpia de la romanística amb el castellà. Joan Coromines comenta en el més avançada del moment. prefaci de l’obra que el mateix Fabra considera- va la Gramàtica catalana una «gramàtica per als La tercera gramàtica és considerada, per molts mestres» per aquests motius. experts, «l’obra mestra de Pompeu Fabra». Així ho van dir Joan Coromines i, d’una manera similar, El Diccionari Antoni M. Badia i Margarit i d’altres. Es tracta de És possiblement l’obra més emblemàtica de Pompeu la Gramática de la lengua catalana, de 1912 i escrita Fabra, el títol complet de la qual és Diccionari general en castellà. En aquesta obra conviuen la descripció de la llengua catalana. Durant molts anys, i de manera (diacrònica i sincrònica) i la codificació. Fabra ja popular, se’l va conèixer com el Diccionari Fabra. té en compte els altres dialectes catalans, a més del central. Això implica que el model de llengua Es va publicar el 30 de novembre de 1932 i l’editor literària (el que ara en diríem llengua catalana va ser López Llausàs. Aprofitant aquella primera estàndard) deixava de ser unitarista. edició, l’editor va fer públiques algunes opinions sobre el diccionari: un «instrument de cultura» (J. La quarta gramàtica és la Gramàtica catalana, Aguadé), una «obra científica i bella» (J. Bofill), un editada per l’Institut d’Estudis Catalans el 1918. «llibre de capçalera» (J. Cabot), una «veritable obra Aquesta obra va ser la referència normativa princi- d’art i de ciència» (C. A. Jordana)... El poeta J. V. pal durant gairebé cent anys, fins a la publicació de Foix va arribar a escriure que la lectura del diccio- la nova gramàtica a finals del 2016. LaGramàtica nari de Fabra produïa un «delit superior». catalana no tenia per objectiu ensenyar «gramàtica» al lector sinó mostrar-li possibilitats normatives no La societat catalana esperava el Diccionari Fabra sempre excloents. amb un interès creixent, com a mínim des del 1906,
102 Itinerari 7. MONTSERRAT
després de l’èxit del Primer Congrés Internacional la dictadura del general Primo de Rivera (1923- de la Llengua Catalana, i també després que el 1913 1930) va fer alentir la publicació de l’obra. s’aprovessin les Normes ortogràfiques. Germà Colon escriu que en aquells moments «hom frisava per També s’ha de tenir en compte que Fabra, tot sol, disposar d’una obra que fos una guia segura [de va encarregar-se de redactar tota l’obra, que va l’idioma] per a la utilització de tots els usuaris». sortir publicada sota el seu nom –escriu Colon– «amb l’acord dels seus col·legues de l’Institut». És Si llegim el pròleg de la primera edició del coneguda la referència de Fabra segons la qual el Diccionari general de la llengua catalana, veurem Diccionari general havia de ser el «canemàs» del que el mateix Fabra escriu que l’any 1923 els futur diccionari de l’Institut: no pretenia contenir treballs de confecció del diccionari de l’Institut totes les paraules de la llengua catalana, del pas- d’Estudis Catalans estaven molt avançats. Ara bé, sat i del present, ni totes les variants de totes les varietats dialectals, sinó que volia oferir un bon inventari de la llengua comuna de caràcter selectiu, incloent-hi tecnicismes internacionals i excloent-ne arcaismes i dialectalismes d’abast restringit. És a dir, el Diccionari general havia de ser el que va ser, de facto, des de 1932 fins al 1995: un diccionari normatiu. L’any 1995 l’Institut d’Estudis Catalans va actualitzar el diccionari de Fabra i va publicar el diccionari normatiu oficial de la llengua catalana.
Entre 1932 i 1994 es van fer 32 edicions del Diccionari general de la llengua catalana. La segona edició va sortir el 1954 (la primera s’havia exhaurit abans de 1935), amb un prefaci de Carles Riba (llavors president de l’Institut d’Estudis Catalans) i algunes modificacions degudes a la censura. Però Fabra, mort el 1948, ja no ho va poder veure. Però sí que va tenir temps per enviar fins a quatre llistes amb addendes a la Secció Filològica. Entre les noves paraules (i les noves grafies), hi havia l’adverbi darrere, amb e final.
Després del medalló de Pompeu Fabra, continuen els monuments dedicats a altres personalitats. N’in- diquem tres, per ordre: l’assagista i crític Xavier Fàbregas, que hi és a tocar mateix; l’escriptor Josep
Imatge de la coberta del Diccionari general de la llengua catalana. M. Folch i Torres, i el fundador del moviment Fotografia:: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (CC BY-NC-ND) coral a Catalunya, Josep Anselm Clavé.
103 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
El camí dels Degotalls continua i les majòliques se Continuem el camí dels Degotalls, planer i ombre- succeeixen gairebé de forma continuada. Moltes són jat, perquè, passats uns penya-segats que ens fan obra del ceramista Joan Guivernau i reprodueixen el mirar ben amunt, haurem de fer una altra parada «Càntic de Maria», d’acord amb l’Evangeli de sant en la Ruta de les Homilies d’Organyà. Lluc (Lc 1, 46-55):
La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva.
Curiositats
El camí dels Degotalls és un El 28 de desembre de 2008 hi va haver un gran despreniment dels punts d’inici del camí de de roques a la paret del camí dels Degotalls. Les roques van Sant Jaume de Compostel·la arrossegar bona part del terraplè i van tallar la carretera i el (el famós camí de Santiago) cremallera d’accés al monestir. Per això hem acabat aquesta que surt des de Montserrat. parada mirant amunt... Si mireu avall, veureu esplendorós el pla del Bages i, si fa bo, al lluny, els Pirineus.
El nom de Jacint Verdaguer es troba referenciat en altres punts de la muntanya de Montserrat. En direm un. Tot anant cap al cim de Sant Jeroni, destaca el mirador de Mossèn Cinto. Aquest mirador el van construir els excursionistes, segons assenyala la placa corresponent. El mirador es va inaugurar el 21 d’octubre de 1956, per bé que la placa porta una altra data: 30 de novembre de 1952. És aquesta última data la que corresponia al dia que s’havia de col·locar la placa a la seva destinació originària, la casa on va morir Jacint Verdaguer, a Vil·la Joana, a Vallvidrera. La dictadura franquista ho va prohibir.
104 Itinerari 7. MONTSERRAT
no pas col·locada a la paret sinó a peu pla, a la vora NOVENA PARADA dreta del camí, el monòlit de la Ruta de la llengua catalana.
Igual que el monument d’Organyà (vegeu itinerari El camí dels Degotalls d’Organyà), el monòlit del camí dels Degotalls té (monòlit de la Ruta de la una base rodona, de ferro, de 140 centímetres. Hi destaquen dues inscripcions: «Montserrat» i «Ruta llengua catalana) de la llengua catalana: Organyà». Entre les pàgines d’un llibre mig obert, sobresurt un punt de llibre, també de ferro, amb dues inscripcions: la més Continuem, doncs, el camí dels Degotalls que, si visible és la superior i diu «Abadia de Montserrat / bé no ho hem dit fins ara, potser ja heu vist que és compromís i acolliment» i la que queda més ama- de dificultat baixa. És accessible a tothom i ideal gada és la inferior (la tapen els fulls del llibre) i diu per fer amb els més petits! «Obra de: Ramon M. Jounou».
Passem el record de Josep Anselm Clavé, i trobem, gairebé l’una al costat de l’altra, molt seguides, 47 ceràmiques recobertes d’un vernís vitrificat, dedicades a les marededeus de diversos pobles de Catalunya. Aquestes ceràmiques tenen un nom concret: són majòliques. N’hi ha que hi són des dels anys seixanta del segle xx, però s’han hagut d’anar restaurant o canviant al llarg dels anys.
Esmentem només la majòlica de la Mare de Déu de l’Alba, de Manresa, ja que la segona parada d’aquest itinerari ens hem aturat precisament a Manresa. El text diu:
És Manresa ciutat vostra puix li vau besar el rostre en el seu mateix bressol.
Aquesta majòlica es va inaugurar el 1963, se’n va fer una de nova el 1987 i encara una altra el 2012.
A tocar del monument de Joan Amades, Joan Rigall, Aureli Capmany «i totes les persones que han La majòlica de la Mare de Déu de l’Alba, en el camí dels Degotalls. treballat per la dansa i la cultura popular», trobem, Fotografia:Mònica Montserrat (CC BY-NC-ND)
105 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Aquest és el segon monòlit dels Camins del Català. Es va col·locar a finals del 2018.
Passada aquesta zona, el camí dels Degotalls continua, amb més majòliques i més monuments, fins a l’última raconada, on caldrà girar i tornar. Pot ser un bon moment per sentir cantar els ocells i per adonar-nos que també s’esmenta Montserrat en el poema La Santa Espina (1907), d’Àngel Guimerà:
Canta l’ocell, el riu, la planta, canten la lluna i el sol. I tot treballant la dona canta, i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra el passat jamai passat, i jorns i nits, de serra en serra, com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol, El monòlit de l’abadia de Montserrat, que no hi ha terra més ufana en el camí dels Degotalls. sota la capa del sol. Fotografia:Mònica Montserrat (CC BY-NC-ND)
106 Itinerari 7. MONTSERRAT
Anem a la biblioteca
El monestir de Montserrat ha tingut, des que es va fundar, un escriptori (molt actiu als segles xiv i xv) i també una biblioteca (que va créixer sobretot als segles xvii i xviii).
El moment més tràgic de la seva història va ser el 1811, durant les guerres napoleòniques, quan el monestir va ser destruït i es va perdre la major part del seu tresor bibliogràfic. La Biblioteca de Montserrat. Fotografia:Xavier Caballé (CC BY-NC-ND); biblioteca actual té el seu inici a finals del font: Wikimedia Commons. segle xix. Destaquen les seccions de filosofia, teologia, ciències bíbliques, patrologia, litúrgia, música i història de l’art. Però també l’apartat d’història de Catalunya.
Bibliografia — Camps, Gemma. “Fidels de la Seu paguen la nova majòlica de — Ortega, R. En defensa de la llengua: Discursos, manifestos i textos la Mare de Déu de l’Alba”. Regió 7 [en línia] , 16 maig 2012. decisius en la història del català. Manresa: Angle Editorial, 2016.
107
Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà Itinerari 8. ANDORRA
Andorra la Vella El Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana / La Casa de la Vall / La batllia / Els set comuns de les set parròquies / Els llacs de Tristaina, Arinsal i Pal / Les escoles i el carrer de Pompeu Fabra Itinerari 8. ANDORRA
PRIMERA PARADA
Andorra la Vella El Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana
El Principat d'Andorra pot fer pensar en tecnologia L'obra de la Margineda és l'homenatge a i electrònica, en tabac i alcohol, en cosmètica i la llengua catalana. És una barra que comença en perfumeria. També en formatges de bola i en dreta per un extrem i a l'hora de doblegar-se i carburants, perquè tot —tot?— és més barat. Val a ajuntar-se amb una barra d'iguals caracterís- dir que són molt cars els lloguers, i encara ho són tiques, va caient, girant o inclinant-se, sempre més els preus dels apartaments. Però el Principat sobre el seu centre, en un petit angle fins a po- d'Andorra, més enllà de les compres i dels preus, sar-se plana. A partir d'aquest moment continua també pot fer pensar en els Camins del Català. inclinant-se més d'un costat però alhora aixe- cant-se de l'altre respecte a aquest centre de Venint de Catalunya, passada la frontera i els gir. Una metàfora possible de la llengua que, en primers grans supermercats, passat també el terme el seu desenvolupament temporal, va fent un de Sant Julià de Lòria, arribem a la rotonda de la cicle de caiguda i redreçament, tot restant sem- Margineda. A mà dreta tenim el riu Valira, el pont pre la mateixa barra que es desplaça i s'ajup per de la Margineda (dels segles xiv-xv) i l'oficina de un costat però que es redreça per l'altre. turisme. Al bell mig de la rotonda, una escultura d'Andreu Alfaro, que es va inaugurar el 7 de maig de 1986 en ocasió del Segon Congrés Internacional El Principat d'Andorra va tenir presència institu- de la Llengua Catalana. Llegim-ne l'explicació que cional en aquest Segon Congrés Internacional de en fa l'arquitecte Antoni Pol Solé: 1986: es va encunyar una moneda commemorativa i una part dels treballs de l'àrea científica sobre llengua i dret es van presentar a la Sala de Govern de la Casa de la Vall.
També Andorra va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el 1906. El congressista honorari va ser el Consell Federal de les Valls d'Andorra.
Anem, doncs, fins a la Casa de la Vall.
109 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
La visita és guiada (5 euros). A la planta baixa hi SEGONA PARADA veureu la Sala dels Passos Perduts i la Sala de Sessions. A la primera planta hi veureu l'armari de les set claus, on es guarden documents molt importants per a la història del Principat. Un d'aquests documents és el La Casa de la Vall Manual Digest de las Valls neutras de Andorra, en lo qual se tracta de sa Antiguitat, Govern y Religio, de sos Privilegis, Usos, Preheminencias y Prerrogativas (és el Situada al cor d'Andorra la Vella, la Casa de la Vall famós Manual Digest), un llibre sobre la història del és l'antiga seu del Consell General, és a dir, del govern i els costums d’Andorra que data de 1748. parlament andorrà. A la façana principal de la Casa de la Vall s'hi po- La Casa de la Vall és potser el monument més sim- den contemplar tant l'escut de la família Busquets bòlic d'Andorra. Es va construir a finals del seglexvi com l'escut tradicional del Principat d'Andorra, damunt d'una roca amb vista a la vall del riu Valira. amb el lema «Virtus, Unita, Fortior» («La virtut, Era la casa pairal de la família Busquets. Trobareu unida, [és] més forta»). la casa al carrer de la Vall, al nucli antic d'Andorra la Vella. El desembre de 1702 el Consell General va La Casa de la Vall s'obre a una plaça amb diverses es- adquirir aquesta casa per a les reunions dels conse- cultures. Ens fixem en la de la signatura del pariatge llers generals (representants de les parròquies), i aquí i en la del referèndum per a la Constitució de 1993. es va decidir la política del Principat durant més de tres-cents anys. La Casa de la Vall va ser, doncs, el El pariatge és el nom que reben dues sentències parlament. arbitrals que van signar el 1278 i el 1288 el bisbe
La Casa de la Vall va ser la seu del Consell General a partir de 1702. Fotografia:Diego Delso (CC BY-SA); font: Wikimedia Commons.
110 Itinerari 8. ANDORRA
d'Urgell i el comte de Foix per les quals s'establia República Francesa, Emmanuel Macron, va visitar la sobirania compartida. El pacte, amb transfor- el Principat d'Andorra. La fotografia oficial es va macions, s'ha anat mantenint durant una colla de fer a les escales de la Casa de la Vall, amb el bisbe segles, fins al punt que la Constitució d'Andorra, Joan-Enric Vives i amb tots els consellers i les votada el 1993, ho diu ben clar: la denominació conselleres generals. oficial ésPrincipat d'Andorra i el règim polític és el «coprincipat parlamentari». Els consellers i les conselleres generals portaven la in- dumentària tradicional amb què només es vesteixen Entre un principat i un coprincipat, la diferència en dues ocasions al llarg de l'any: el 14 de març, dia rau en el prefix. Si no hi és, el nom fa referència de la Constitució, i el 21 de desembre, a un territori subjecte a la sobirania d'un príncep dia de Sant Tomàs. Afegim-hi ara una sessió extra- (com el Principat de Mònaco, on mana només ordinària com la de la visita plegada dels coprínceps: un príncep). Però si apareix el prefixco- –del llatí capa i bicorni portaven els síndics; abric i tricorni cum, que vol dir 'en comú'–, aleshores el nom fa portaven els consellers i les conselleres generals. referència a un territori subjecte a la sobirania de dos prínceps, sobirania compartida. Andorra és, La Casa de la Vall va ser la seu del Consell General de fet, un coprincipat: hi manen dos prínceps que fins al 2011. Aquell any es va construir un nou comparteixen el poder i la representació de l'estat. espai per a la institució parlamentària, al costat mateix de l'edifici històric. La Casa de la Vall es va El 13 de setembre de 2019 el president de la quedar petita.
Curiositats
Els consellers i les conselleres Després de les eleccions de l’abril del 2019, la premsa an- generals són els representants dorrana va difondre que les votacions van deixar el mateix del poble andorrà, són els dipu- nombre d’homes que de dones en el Consell General, és tats andorrans. En total n’hi ha a dir, en el parlament. És un «parlament femení» (ho portava 28. Tenen la mateixa naturalesa un titular), que situa Andorra en el quart lloc del món en representativa, són iguals en drets participació política femenina. Afegim-hi ara que la mesa i deures i no estan sotmesos a del Consell General, és a dir, la mesa del parlament, està mandat imperatiu de cap classe. formada íntegrament per dones. I que els consellers i les Si seguim la dita, «sempre els conselleres generals estan organitzats en grups parlamen- consellers novells pensen valdre taris. Hi ha el grup parlamentari demòcrata, el grup parla- més que els vells». mentari socialdemòcrata, el grup parlamentari liberal...
Joan Coromines, el gran romanista, parla de principat com a denominació «preeminent a la regió central de la nostra pàtria»; la pàtria que inclou valencians, balears i rossellonesos, diu ell. Coromines bé hi hauria pogut afegir els andorrans, tan avesats a principats i coprincipats.
111 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
d'Andorra és la jurisdicció de primera instància i ins- TERCERA PARADA trucció en tots els àmbits jurisdiccionals. Una batllia és, doncs, el «jutjat de primera instància», i no pas l'oficina per als assumptes propis de l'alcalde.
La batllia i els set comuns A la batllia hi trobem els batlles i les batlles. Un de les set parròquies batlle o una batlle és, només a Andorra, un jutge de primera instància. La batllia d’Andorra, que Diu la llegenda que Carlemany va fundar Andorra ha d’estar composta per un mínim de vuit batlles, l’any 805 en reconeixement de l’ajuda prestada pels homes i dones, actualment la componen tretze seus habitants contra els sarraïns. batlles.
Tanmateix, lluny de la llegenda, el primer document I si un batlle és un jutge, com se'n diu a Andorra que es coneix sobre Andorra és de l'any 843. Es d'un alcalde? tracta d'una donació de Carles el Calb a Sunifred, comte d'Urgell i de la Cerdanya. En aquell temps Doncs se’n diu cònsol major. el domini de diversos senyors laics i eclesiàstics va influir en l’aparició de fortaleses i d'esglésies i el I què fa un cònsol major? Doncs representa el poder dels bisbes d’Urgell es va anar estenent sobre comú, convoca i presideix les sessions del Consell Andorra, fins que van començar les lluites entre el del Comú, fa complir els acords comunals... També bisbat d’Urgell i els comtes de Foix per aconseguir hi ha cònsols menors en un comú. la sobirania d’Andorra. Tot això desembocaria en els pariatges del segle xiii, de què hem parlat en la parada anterior.
Andorra ha anat conservant una sèrie de singulari- tats al llarg dels segles, gràcies al manteniment dels pariatges. En aquesta parada ens podem fixar en els batlles i la batllia. Per això hem d'anar fins als números 58-62 de l'avinguda de Tarragona, d'An- dorra la Vella, on trobarem el Ministeri Fiscal, el Tribunal de Corts, el Tribunal Superior de Justícia i, així mateix, la batllia.
Antigament a Andorra hi havia hagut dues batllies: la batllia episcopal, que es trobava on hi ha actu- alment l'ambaixada espanyola (al carrer Prat de la Creu, 34), i la batllia del copríncep francès, que era on hi ha l'ambaixada francesa (al carrer les Canals, El comú d’Encamp és un edifici ben integrat en el paisatge. 38). Avui en dia ja només n'hi ha una. La batllia Fotografia:Kippelboy (CC BY-SA), font: Wikimedia Commons.
112 Itinerari 8. ANDORRA
I ara potser us preguntareu què és el comú. I ara potser us preguntareu què és una parròquia.
El comú és tant la «corporació encarregada del Doncs és la divisió administrativa d'Andorra, govern i l'administració d'una parròquia d'An- equivalent a municipi a orelles dels no andorrans. dorra» com l'edifici pròpiament, és a dir, l'«edifici Hi ha set parròquies a Andorra: Canillo, Encamp, del comú d'una parròquia». Diguem on són els Ordino i la Massana (són les parròquies altes, les comuns d'Andorra: el comú de la Massana és a que hi ha més al nord) i Andorra la Vella, Sant l'avinguda de Sant Antoni (a la Closeta); el comú Julià de Lòria i Escaldes-Engordany (que són les d'Encamp, al carrer de la Girauda; el comú de parròquies baixes, les que hi ha més al sud). Canillo, a la plaça Carlemany; el comú de Sant Julià, a l'avinguda Verge de Canòlich; el comú Una subdivisió administrativa andorrana, dins les d'Ordino, a la plaça Major; el comú d'Andorra la parròquies són els quarts, que venen a ser veïnats. Vella, a la plaça del Príncep Benlloch, i el comú També hi ha el raonador, que és el defensor dels d'Escaldes-Engordany, al parc de la Mola. interessos dels ciutadans d'Andorra, sobretot Fixeu-vos que hem dit set comuns... perquè a davant de possibles abusos de les autoritats i de Andorra hi ha set parròquies. Les persones que l'Administració pública (és com un síndic de greuges). formen el comú són els consellers comunals (coneguts per regidors en altres zones de parla Tots els càrrecs de l'Administració andorrana fan catalana). servir el català de manera natural. L'explicació és ben senzilla: el català és la llengua oficial d'Andorra.
Curiositats
El significat debatlle com a «jutge» no va El març del 2020 el programa El llenguado de entrar en el diccionari normatiu fins a l’abril TV3 va viatjar a Andorra per descobrir-hi un bon del 2007. El juliol del 2015 es va introduir grapat de paraules pròpies d’Andorra. Podeu l’esmena per la qual batlle és una entrada recuperar el programa a YouTube. També diferent del batlle que vol dir ‘alcalde’. podeu consultar la secció «Paraula d’Andorra», de culturalia.club, a càrrec de David Paloma.
Manel Riera va recollir en La llengua catalana a Andorra (1992) un altre significat de la paraulabatlle : un joc de fet i amagar. Un dels infants que participa en el joc s’amaga i els altres l’han de buscar. Quan el troben, el porten cap a la presó. Queda clar que aquesta és, d’alguna manera, la feina del batlle.
113 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
fitant per llegir alguns dels poemes que va escriure Quarta parada Miquel Martí i Pol, inspirats en Andorra, i que pertanyen al llibre Andorra. Postals i altres poemes.
Comencem a l'estació d'Ordino Arcalís, al costat Els llacs de Tristaina, del restaurant La Coma. És aquesta una de les Arinsal i Pal excursions de senderisme més populars d'Andorra. És una ruta circular de poc més de quatre quilò- metres i que es pot fer en menys de tres hores. Hi Andorra és el país dels paisatges de proximitat. veureu tres llacs d'alta muntanya: el de més amunt S'han de recórrer poques distàncies per passar d'un es troba al peu del pic Tristaina (2.878 metres). paisatge a l'altre: per passar d'un paisatge urbà, per exemple, a un paisatge rural, i d'un paisatge rural a LLACS DE TRISTAINA un paisatge natural. Llacs de Tristaina, A Andorra hi trobem aigua, com un dels elements llunyans, principals del paisatge, però també tarteres, bordes, la neu me'n separa. parets de pedra seca, camins ramaders, feixes... A Me'n vaig, però m'enduc tota Andorra podem anar-hi atrets per les pistes d'esquí, la remor de l'aigua, però també per fer-hi una ruta rural (i visitar i el blau enlluernador molins, fargues i serradores) o per fer-hi la ruta del d'un cel de miratge. ferro, la ruta del romànic i, entre d'altres, la Ruta de les Homilies d’Organyà. Pal i Arinsal són dos poblets de muntanya encan- tadors que pertanyen a la parròquia de la Massana, Si unim paisatge i llengua, podem fer una parada en el Parc Natural del Comapedrosa (que és el en tres llocs espectaculars del Principat, bo i apro- sostre d'Andorra: 2.942 m). A Pal hi heu de veure
El tercer llac del Tristaina es troba en un entorn glacial d’alta muntanya. Fotografia:Ferran Llorens (CC BY-SA), font: Flickr.
114 Itinerari 8. ANDORRA
una de les joies del romànic: l'església de Sant Cli- ARINSAL ment, del segle xi. També és recomanable d'entrar Els records no són mai un mirall net, en el Centre d'Interpretació Andorra Romànica, sentiments i memòria l'enlloren al mateix carrer de Sant Climent (a l'era i ereta de i el temps, astut, hi qualla les imatges. cal Torres). Arinsal és l'últim nucli habitat de la Recordo l'Arinsal que vaig conèixer vall del mateix nom, bastit entorn de l'església de fa vint anys: quatre cases mal comptades, Sant Andreu i de la plaça del poble. És d'aquest i el preservo dins meu, no per tornar-hi, punt d'on surten els típics carrerons costeruts. A tossut i engelosit, com en un somni, l'hivern, Arinsal és un dels peus de pista per accedir sinó perquè em ressoni en les paraules a l'estació de Vallnord: directament del poble a l'es- que escric per l'Arinsal que he retrobat. tació a través d'un telecabina. Miquel Martí i Pol Així l'amor és de debò creixença. hi va estar unes quantes dècades enrere, abans que es contruís l'estació d'esquí. Llegim-ne els poemes. A l'altra banda del Principat, entre el Tarter i Canillo, trobareu la vall d'Incles. Els terrenys de PAL pastura i un bon grapat de bordes disperses us acompanyaran fins al fons de la vall. A l'estiu un Com si de sobte el temps alentís el seu curs, trenet elèctric us permetrà de veure el paisatge ara la pedra estableix una nova de manera descansada. Martí i Pol va escriure un cadència dels mots. poema amb el títol de la vall i en un dels versos va Perdura en el silenci dir que «desfent camí, colliria grandalles». aquell so greu de plenitud, de vida compassada només amb el vaivé La grandalla és la flor nacional d'Andorra. També de sols i de pluges. se'n diu satalia, jonquill, lliri blanc, lliri de la Mare Onsevulla que els anys de Déu o narcís dels poetes, entre altres noms. En em portin, acompanya'm, trobareu més en l'obra Noms de plantes. Corpus de record d'aquest instant, i fes-me fort. fitonímia catalana, de Joan Vallès (dir.).
Curiositats
La vall d’Incles és un punt de sortida d’altres Havent vist uns quants paisatges tan merave- itineraris de muntanya. Des d’aquí es va, per llosos, pot ser un bon moment per recordar la exemple, fins a l’estany de Juclà (el més gran cremada de falles de Sant Joan. Una falla és d’Andorra) i també al port d’Incles, que fa un tronc llarg i prim a l’extrem del qual s’enfilen frontera amb la Catalunya del Nord. A l’oficina diverses peles de bedoll assecades. Cada 23 de d’informació que hi ha a l’entrada de la vall us juny se celebra aquesta festa, que és patrimoni donaran una guia perquè busqueu els camins cultural d’Andorra i també, des del 2015, de la vall. Si els feu, us donaran un diploma! Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
115 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
de poder estendre el document en la llengua per la CINQUENA PARADA qual tant va treballar i lluitar. A Prada també l'hauria pogut fer, però en francès; a Catalunya no hi podia ni entrar, però si d’amagat hagués anat a Catalunya, l'hauria hagut de fer en castellà. Jordi Mir, un gran Les escoles i el carrer estudiós de Pompeu Fabra, explica que «en un acte de Pompeu Fabra tan íntim i humà com un testament, l'insigne filòleg no va trair la seva pròpia consciència».
Al final de la tercera parada hem dit el que tots El testament es va redactar i signar el 27 de novembre sabem: que el català és la llengua oficial d'Andorra. de 1947 davant del notari episcopal Rossend Jordana L'esmentat Manual Digest (1748) i també el Politar i Besolí, a Sant Julià de Lòria. andorrà (1763) ja tractaven el català com a llengua oficialde facto. Breument, el viatge des de Prada va anar de la manera següent: primer un tren fins a Vilafranca Però si hem de referenciar un document en què es del Conflent, després un altre tren fins a la Tor de presenti el català com a llengua oficialde iure cal anar Querol i encara un altre tren fins a l'Ospitalet, ja a a l'arxiu del Consell General i repassar-ne les actes. prop del Pas de la Casa; després un autobús de línia fins a Canillo, Encamp i Andorra la Vella. En arribar a l'ordinació del Consell de Sant Cogesme del 31 de maig de 1938, amb Francesc Cairat i Fabra es va allotjar en una caseta anomenada Villa Freixes com a síndic general, s'hi llegeix el següent: Carmen, que va ser enderrocada als anys setanta «Totes les súpliques adreçades al Molt Il·lustre del segle xx. Diuen els experts que coincideix avui Consell General deuran estar redactades en llengua en dia amb els números 85-87 de l'avinguda del oficial catalana». Príncep Benlloch, a Andorra la Vella. Avui és un bloc de pisos de cinc plantes. I en el Consell del mes següent, del 20 de juny, s'hi afegeix un acord més: «Tots els cartells i ròtuls El testament és breu i reflecteix el neguit del oficials o semioficials hauran d'estar redactats en Mestre per assegurar el futur de la seva filla mitja- llengua oficial, catalana». na, Teresa, que estava malalta. De fet, Teresa es va morir al cap de dos mesos escassos que el seu pare El 1938 era un temps de Guerra Civil a Espanya. En anés a Andorra a fer testament. aquest context, Andorra va fer un gest per mar- car distàncies respecte del que passava al sud de la El Principat d'Andorra té present la figura de Fabra frontera. Potser tan sols va ser un gest testimonial, en dos punts d'Andorra la Vella: però el fet és que nou anys més tard, Pompeu Fabra, que vivia exiliat a Prada, va fer un viatge èpic per a Monòlit i placa al pati de les escoles, al carrer poder arribar a Andorra i fer el testament en català. Ciutat de Valls, d'Andorra la Vella. Aquest mo- Potser també va ser un gest testimonial, perquè nument es va inaugurar el 25 de gener de 1969 Fabra no tenia propietats: només tenia la inquietud i va ser un dels primers entre els que honoren
116 Itinerari 8. ANDORRA
Fabra arreu de les terres de parla catalana. Aquell amb gran encert el 2018 Joan Ramon Marina, cap dia va tenir lloc a Andorra la Vella una sessió d'Àrea de Llengua Catalana del Govern d'Andorra. acadèmica entorn de la figura de Fabra. Gràcies a ell sabem de quin any és el primer do- cument andorrà en què el català s'esmenta com a El nom d'un carrer dedicat a Pompeu Fabra, llengua pròpia i oficial. És de 1898. En el foli 132 que es va atorgar en el marc de les Festes de del llibre d'actes hi diu el següent: Cultura Popular Pompeu Fabra el 5 d'octubre de 1975. El carrer uneix els carrers de Prat de la Se acorda que en lo succesiu Creu i Fiter i Rossell, a tocar del riu Valira i no lo Sr. Síndich mane imprimir los pasaports y gaire lluny de les escoles. guías ab lo lenguatge catalá y no castellá, Dèiem en començar aquesta parada que calia re- per ser aquell lo propi idioma de las Valls passar les actes del Consell General. És el que va fer
Curiositats
L’any 2018 es va commemorar l’Any Pompeu Fabra i Andorra s’hi va afegir organitzant una jornada de conferències sobre el Mestre. El llibre que en va resultar, Andorra i Pompeu Fabra, recull les conferències de diversos experts. Jordi Mir, en el pròleg, va escriure que «Andorra ha estat i està al servei de la llengua i manté l’esperit de Fabra».
Bibliografia Webgrafia — Andorra i Pompeu Fabra: Recull de les conferències de la jornada sobre — https://www.cultura.ad/historia-d-andorra Pompeu Fabra. Andorra: Centre de la Cultura Catalana, 2019. — https://visitandorra.com/ca/cultura/casa-de-la-vall/ — B astida, Carolina [et al.]. Llengua i literatura a Andorra i als Pirineus. — https://visitandorra.com/ca/natura/ruta-de-senderisme-estanys-de-tristaina/ Andorra: Universitat d’Andorra, 2016. — https://www.lamassana.ad/turisme/pobles — Martí i Pol, Miquel. Andorra: Postals i altres poemes. Barcelona: — https://www.andorradifusio.ad/noticies/es-fa-public-docu- Edicions 62, 1989. ment-que-va-oficialitzar-catala — Mir i Parache, Jordi. «El testament i la presència de Pompeu — https://www.nuvol.com/llengua/lultima-frontera-de-pompeu-fa- Fabra a Andorra». A Recull de conferències 2012-2013. Andorra: bra-12812 Societat Andorrana, 2015, p. 457-464. (Debats de Recerca, 6-7)
117
Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà Itinerari 9. CASTELLÓ
Castelló de la Plana El monestir de la Magdalena / El monument de Jaume I / El carrer dels Cavallers i les Normes de Castelló / La plaça de l’Hort dels Corders / Universitat Jaume I
Benassal Plaça de l’Ajuntament / Fundació Carles Salvador
118 Itinerari 9. CASTELLÓ
Castelló per l'avinguda del rei Jaume I. Hi trobem PRIMERA PARADA una escultura que representa el rei dret, damunt d'un gran pedestal, amb el braç estès, lliurant amb tota so- lemnitat el privilegi de trasllat i fundació de la ciutat. Es va inaugurar el 20 de març de 1897, vigília de la Castelló de la Plana Magdalena. És obra de l'escultor castellonenc Josep Monestir de la Magdalena, Viciano Martí.
monument del rei Jaume I En un extrem de la mateixa avinguda del Rei Jaume I, ja a la plaça Clavé, trobem una altra escultura d'home- natge a la dolçaina i el tabal, inaugurada el 2006. Són Hi ha castellonencs i castellonenques en tres localitats tres personatges vestits a la manera tradicional: l'home del País Valencià: Castelló de Rugat (Vall d'Albaida), i la dona toquen la dolçaina, i el nen, el tabal. La peça que antigament s'anomenava Castelló de les Gerres; fa 1,60 metres d’alçària i és obra de Vicent Varella. Vilanova de Castelló (Ribera Alta), que antigament s'anomenava Castelló de Xàtiva, i Castelló de la Plana (Plana Alta), que des del 22 de març del 2019 té com a únic nom oficial la forma en valencià, i no la doble denominació que incloïa, també, Castellón.
Castelló de la Plana és la quarta ciutat del País Va- lencià en nombre d'habitants, que trobem sobre una extensa plana encarada al mar. Fins a l'any 1252, els habitants d'aquest lloc vivien al Castell Vell, que té una vista fantàstica sobre la marjal i els cultius de ta- rongers de la plana. Però el 1252, i en virtut d'un per- mís atorgat pel rei Jaume I l'any anterior, la gent del Castell Vell es va traslladar a la plana, concretament en l'assentament de l'alqueria mora de Benirabe.
Són famoses les festes de la Magdalena, que el 2010 van ser declarades festes d'Festes d’Interès Turístic Internacional, per recordar l'origen de la ciutat. Cada any es fa una romeria a l'ermita de la Magdalena que s'alça al costat de les ruïnes del Castell Vell. És la coneguda romeria de les Canyes, que es fa el tercer diumenge de Quaresma. Són aproximadament set quilòmetres des del centre de la capital.
A mitja avinguda del Rei Jaume I hi ha un monument que el recorda. Anem tot seguit fins a la famosa plana i entrem a Fotografia:Joanbanjo (CC BY-SA), font: Wikimedia Commons.
119 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, el significat següent, només recollit a Castelló de la xirimita, gaita...) i el tabal o tabalet (també timbal) són Plana: 'companyia amistosa, lligam de simpatia'. dos instruments molt presents en la música popular va- lenciana. De totes les melodies que es poden tocar amb La segona curiositat és que la Conlloga organitza la la dolçaina, potser la muixeranga és de les més belles. trobada de muixerangues de Castelló, que té lloc el segon dissabte de les festes de la Magdalena. Aquesta referència ens fa anar fins al Cau Muixeran- guer de Castelló, en el número 24 de l'avinguda de La tercera curiositat té a veure amb l'estrena de la l'Alcora. Allà hi trobem la Conlloga o la Conlloga Conlloga. Va tenir lloc el 21 de desembre del 2013 en Muixeranga de Castelló, que és una associació cultural commemoració del 81è aniversari de les Normes de que es va crear el 2013 amb l'objectiu de recuperar la Castelló, de les quals parlarem a la pròxima parada. muixeranga, el ball dels valencians, les torres humanes i també la normalització de la llengua. Expliquem tres Castelló de la Plana no ha entrat sinó recentment en curiositats de la Conlloga. els circuits turístics. És una ciutat agradable per pas- sejar-hi, amb racons molt interessants i una creixent La primera és el terme en si, que trobem en el Dicci- oferta cultural. Hi ha un servei municipal de lloguer onari català-valencià-balear. Una de les accepcions té de bicicletes que té molt d'èxit.
Curiositats
Com que som a l’avinguda del Rei Jaume I No es pot parlar de Castelló de la Plana sense podem esmentar dues dades curioses. La fer referència al lloc on estiuegen la majoria de primera és que en aquesta avinguda hi ha castellonencs i castellonenques i que és l’IES Francesc Ribalta, que va ser el primer l’extensió natural de la ciutat: Benicàssim, institut públic de la província de Castelló. a dotze quilòmetres de Castelló. Destaca el Ribalta va ser un conegut pintor del barroc conjunt arquitectònic del segle xviii i, tot al llarg català que va viure uns anys al País Valencià. del passeig marítim, els 28 punts d’interès de La segona és que Castelló de la Plana és la ruta de les vil·les. la seu de la Universitat Jaume I, creada el 1991. La universitat té el lema «Sapientia sola libertas est», és a dir, l’única llibertat és la del saber.
Per Castelló de la Plana hi passen el meridià de Greenwich i el paral·lel 40. Quan es van establir les línies que delimitarien tant les distàncies com els fusos horaris, es va prendre de referència la ciutat de Castelló. El Parc del Meridià té una extensió de més de 10.000 m2 i es troba al bell mig de la marjal castellonenca, un aiguamoll ple de petites séquies que arriben fins al mar.
120 Itinerari 9. CASTELLÓ
plaça de la Independència: és aquí on el 1924 el SEGONA PARADA bisbe de Tortosa va coronar la imatge de la Mare de Déu del Lledó, que és la patrona de Castelló. També hi podem veure, a la plaça de Tetuan, una de les mostres principals del modernisme de Cas- El carrer dels Cavallers i telló: la seu de Correus. Només és visitable el ves- les Normes de Castelló tíbul, però només per això val la pena entrar-hi.
D'altra banda, passegem pel carrer d’Enmig fins És el moment de conèixer el centre històric de la a la plaça Major, on trobem l’Ajuntament, la ciutat. D'una banda, el parc Ribalta, la plaça de cocatedral de Santa Maria i el Fadrí (que és la la Independència i la plaça de Tetuan componen icona de la ciutat: un campanar amb més de 400 un conjunt historicoartístic d’estil modernista. anys d’història. Si hi volem pujar, caldrà comptar Hi podem veure el monument de la Farola, a la fins a 200 esglaons...). Anem també fins al mercat
Placa commemorativa de les Normes de Castelló situada a la façana del Museu Etnològic, al carrer de Cavallers. Fotografia:Joanbanjo (CC BY-SA), font: Wikimedia Commons.
121 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Central i la plaça de Santa Clara —de gom a gom Valencià. En paraules d'Antoni Ferrando i Miquel els dissabtes al matí—. En aquesta plaça hi ha Nicolás (Història de la llengua catalana), «la bur- una escultura de Vicent Llorens Poy, col·locada gesia conservadora immobilitzada pels seus interes- el 1985, que és un homenatge a Castelló: són sos econòmics i pel caciquisme polític, fou incapaç seixanta tones de pedra blanca sobre les quals es no sols d'articular moviments regionalistes inter- representen 62 figures de la història de Castelló. classistes amb vocació hegemònica, sinó també de fer possible qualsevol entesa seriosa amb la burgesia Passegem amunt i avall pels carrers Antonio Mau- catalana, cosa que impedí la gènesi d'un moviment ra, Isabel Ferrer, Mealla, Cervantes i Cavallers, on social de recuperació idiomàtica». podem copsar l’autèntic esperit del Castelló de tota la vida, amb cases antigues i edificis ben conservats, Podem seure en alguns carrers del centre històric de com ara la Llotja del Cànem, la Casa Matutano, Castelló i llegir un parell de textos de 1930, escrits l’ermita urbana de Sant Nicolau —una antiga mes- per Salvador Guinot i Lluís Revest, que presagiaven quita— o la torre dels Alçaments —un dels últims la futura entesa. vestigis del recinte medieval. ...Trobant-nos modernament, per minva Al número 25 del carrer de Cavallers hi trobem d'estudis, en una varietat anàrquica de grafies una part de la història de la llengua catalana. En en València [...] creiem que res més pràctic i aquesta casa (que havia estat la seu de la Societat beneficiós pot ésser que acceptar les Normes Castellonenca de Cultura i que avui en dia és el de l'Institut. Museu d'Etnologia) es van signar les anomena- (Salvador Guinot) des Normes de Castelló, que van suposar un pas rellevant en la unificació ortogràfica del valencià. Creem que la llengua valenciana és, i Aquest acte va tenir lloc el 21 de desembre de no res més, la dels catalans qui la portaren 1932. quan a la Conquesta; per esta raó és que els filòlegs, anomenant-la del poble qui primer la Les Normes de Castelló (o Normes del 32, també parlà, la coneixen universalment per cata- anomenades tècnicament Bases per a la unificació de lana. [...] No existeix una llengua valenciana l'ortografia valenciana) eren 34 regles ortogràfiques independent de la catalana [...] L'únic sistema que van aprovar catorze entitats i una cinquantena ortogràfic viable dels proposats fins a l'hora de personalitats del món cultural i polític del País Va- d'ara són les Normes de l'Institut d'Estudis lencià amb l'objectiu d'assolir «un sistema ortogràfic Catalans. unitari». Al capdavall, eren les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, les de 1913, però (Lluís Revest) lleument adaptades. L'assumpció explícita del fabris- me va impulsar l'ús escrit i oral (limitat) del valencià. També esmentem les paraules que el 1936 va pronunciar Manuel Corachan en el IX Congrés de De totes maneres, s'ha de tenir present que la Metges i Biòlegs en Llengua Catalana. Corachan va recuperació institucional de la llengua va ser ser un prestigiós cirurgià nascut a Xiva (la Foia de pràcticament inexistent, en aquell temps, en el País Bunyol), director del Diccionari mèdic i nomenat
122 Itinerari 9. CASTELLÓ
president del X Congrés que s'havia de celebrar a Per acabar, agafem una bicicleta de lloguer muni- València el 1938 a proposta de l'Ajuntament de la cipal per anar fins al parc Litoral de Castelló, on el ciutat en el marc dels actes de celebració del setè Pinar, el Planetari i la platja constitueixen una zona centenari de l'entrada de Jaume I. ideal per jugar amb els més petits o per relaxar-se. També val la pena arribar a la façana marítima del No pretenc cantar una pàtria; només vull Grau, la zona de la ciutat que més projecció turística exaltar una llengua comuna que no és patrimoni ha guanyat els darrers anys. Gaudirem d’un passeig exclusiu dels valencians, o dels mallorquins, o per les terrasses d’Opal i els jardins del Moll de dels catalans, o dels rossellonesos, sinó que Costa. és de tots i de cada un de nosaltres.
Curiositats
Castelló de la Plana té El 2020 va ser el centenari de la Societat Castellonenca de Cultura, diverses rutes històriques que és una entitat cultural que va néixer amb la intenció de promoure i culturals, com la de la els estudis històrics i filològics de Castelló i de les comarques del muralla medieval, la de nord del País Valencià. Alguns dels noms de la reunió constitutiva les ermites, la de les dones del 15 de maig de 1920 eren Salvador Guinot i Lluís Revest. Guinot immortals i la del Castelló va ser autor de Fuentes literarias de la lengua valenciana i Revest va republicà. escriure La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu.
La majoria dels centres culturals de la ciutat tenen poc més d’una dècada d’antiguitat: el Museu de Belles Arts, al carrer dels Cavallers; l’Espai d’Art Contemporani, al carrer de Prim, i l’Auditori i Palau de Congressos, a l’avinguda de la Mare de Déu del Lledó.
123 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
(1970-2002) i els quatre del Llibre del consolat de TERCERA PARADA mar (1981-87), en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz.
Colón també va fer una ingent tasca investigadora, La plaça de l’Hort dels Corders col·laborant en obres com el Französisches Etymo- logisches Wörterbuch, de Walther von Wartburg, la Gran Enciclopèdia Catalana i l'Enciclopedia lin- Anem fins al número 4 de la plaça de l'Hort dels güística hispánica, o publicant tants i tants estudis Corders, on trobem la seu de la Societat Castello- sobre paraules concretes: formiguer, tardor, mealla nenca de Cultura. Hi fem parada perquè la Ruta de l'ou, entresol, senderi, refrany, petxina... Colón va de les Homilies d’Organyà recorda també un filòleg escriure, també, el celebrat Vocabulari castellonenc. il·lustre, castellonenc de soca-rel, fill predilecte de la ciutat el 2014: Germà Colón, nascut al carrer Bona part dels seus estudis se centren en el català, d'Amunt (avui carrer d'Alloza), estudiant de l'Insti- sobretot en els fenòmens contrastius de la llengua tut Francesc Ribalta (va ser alumne de Lluís Revest catalana amb altres llengües romàniques. Ell mateix i Valentí Fiol) i membre destacadíssim, ja des que ho va confessar: era un jove estudiant, de la Societat Castellonenca de Cultura. En el si d'aquesta entitat va conèixer A mi el fenomen de la relació entre els prohoms de la institució, com Àngel Sànchez, idiomes espanyol i català m'ha marcat des Josep Sànchez, l'apotecari Calduch i Bernat Artola. de la infantesa. A l'escola sentia una llengua; Ell mateix ens ho explica: al carrer o a casa, una altra. La disparitat de vocabulari era el que més em sorprenia. Per En els meus temps d'estudiant, quan què, em preguntava de menut, tanta diferèn- tornava a Castelló per les vacances de Nadal cia entre ventana i finestra, ciruela i pruna, o de Setmana Santa, la visita als prohoms de agujero i forat? la Castellonenca i tot seguit a Bernat Artola, al seu estudi del carrer Catalunya, eren una L'any 1979 va obtenir el premi Prat de la Riba de cosa quasi canònica. l'Institut d'Estudis Catalans i el 1987, el premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I. La Gene- Colón va dedicar la seva vida a estudiar dos aspec- ralitat de Catalunya li va concedir el 1985 la Creu tes relacionats amb la historiografia lingüística. de Sant Jordi. Colón va ser membre del Consell D’una banda, la història de la lexicografia catalana Valencià de Cultura de la Generalitat Valencia- i romànica, amb obres com ara El lèxic català a la na. Les universitats de València (1984), Alacant Romània (1993), publicada el 1976 en castellà; La (1991), Jaume I (1993), Autònoma de Barcelona llengua catalana en els seus textos (1978), Panorama (2003) i Complutense de Madrid (2007) li van de la lexicografia catalana (1986) i Problemes de la atorgar el títol de doctor honoris causa. llengua a València i als seus voltants (1987). D’al- tra banda, l’edició de textos medievals d’interès L'any 2002 es va constituir la Fundació Germà històric, com els nou volums dels Furs de València Colón Domènech a partir de la donació del fons
124 Itinerari 9. CASTELLÓ
Universitat Jaume I. Fotografia:Poetisasum (CC BY-SA), font: Wikimedia Commons. bibliogràfic del filòleg a la Universitat Jaume I. Podem passejar pel jardí dels Sentits, que és l'eix Aquest fons el constitueixen aproximadament central del campus universitari: aplega diverses 12.800 llibres, 350 títols de revistes, 250 separates espècies d'arbustos, arbres i plantes, a més de fonts i una part de l'immens arxiu personal. Actualment i escultures. aquest fons es pot trobar a la secció de col·leccions especials de la cinquena planta de la biblioteca de El 2007 es va inaugurar la rehabilitació de la Llotja la Universitat Jaume I. del Cànem com a seu de la universitat al centre urbà de la capital de la Plana. L'edifici data de Podem acabar la parada anant, doncs, fins a la Uni- principis del segle xvii. versitat Jaume I, a l'avinguda de Vicent Sos Baynat.
Curiositats
Castelló destaca per les façanes modernistes, Germà Colón va formar part de la llista de per- per la bellesa dels parcs, per l’enrajolat decora- seguits il·lustres (filòlegs i escriptors) d’un altre tiu de bancs i fonts, i també per una presència geni de la romanística: Joan Coromines. Entre abundant d’escultures. A la plaça de l’Hort dels els dos prohoms no hi va haver gaire simpatia. Corders, per exemple, hi ha una escultura d’ho- En una ocasió, Colón va afirmar que els insults menatge al filaor i menaor, obra en bronze de que rebia de Coromines es devien a un fet cu- Joan Ripollés, alçada el 2002. Aquesta plaça va riós: i és que quan Déu va crear el món —va dir ser escenari de la florent indústria del cànem. Coló—, Joan Coromines ja hi era.
125 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Girona on trobem la seu de la fundació que porta QUARTA PARADA el seu nom.
A Benassal, Salvador va viure en quatre cases diferents:
Benassal • En el número 13 del carrer de València (segon Plaça de l’Ajuntament / pis), on actualment hi ha l'Ajuntament. En el primer pis hi havia una escola de nenes. L'edifici Fundació Carles Salvador va ser destruït per un bombardeig el 1938.
• En el número 10 del carrer dels Cavallers. És A poc menys de setanta quilòmetres al nord de possiblement l'adreça més representativa: va ser la Castelló, arribem a Benassal (Alt Maestrat): una seu de l'Oficina d'Acció de l'Associació Protecto- població de 1.000 habitants, agrícola i ramadera, ra de l'Ensenyança Valenciana fins al cop d'estat per on passa també la Ruta de les Homilies de 1923. d’Organyà. • En el número 18 (avui en dia, número 19) de A la mateixa plaça de l'Ajuntament hi veiem el la plaça de Balasc d'Alagó. Hi van tenir lloc les monument a Carles Salvador (1893-1955), figura tertúlies amb mossèn Joaquim Garcia Girona i cabdal de les lletres valencianes i de la innovació també amb Josep Francesc Boix. pedagògica del segle xx. Salvador també és cone- gut com el mestre de Benassal. El monument es va • En el número 17 del carrer de l'Hostal (avui en inaugurar el 29 de juny de 1971 en presència de dia, carrer de Mossèn Joaquim Garcia Girona). diverses autoritats, entre les quals Manuel Sanchis Salvador passava els estius en aquesta casa quan ja Guarner (1911-1981), eminent filòleg valencià. El s'havia traslladat a viure a València. poema següent, del llibre Cant i encant de Benassal, del mateix Carles Salvador, està esculpit en un dels En la primera meitat del segle xx, la cultura valenciana laterals del monument: va viure una època d'entusiasme valencianista i de projecció universal. Algunes de les fites són, entre I un poble enmig, tot blanc, de teules roges, d'altres, la creació del Centre de Cultura Valenciana voltat de fonts frescals per alta gràcia (1915), la Declaració Valencianista (1918), el Centre i un escampall de masos i casetes d'Actuació Valencianista (1931), les esmentades han exornat de Vida la muntanya. Normes de Castelló (1932) i la creació de l'Institut d'Estudis Valencians (1937). La normativització A més d'exercir de mestre durant divuit anys a Be- de la llengua i també la seva normalització en la nassal, des de 1916 fins a 1934, Salvador també va comunicació i en l'educació van ser clau en la moder- ser poeta i gramàtic... i articulista, i conferenciant i nització de la societat. I val a dir que Carles Salvador cronista oficial de Benassal; també Fill Il·lustre del va col·laborar-hi enormement. poble, tot i que Salvador va néixer a València. És en el número 17 del carrer de mossèn Joaquim Garcia Ho va fer, per exemple, en el Diccionari català-valen-
126 Itinerari 9. CASTELLÓ
cià-balear, de mossèn Alcover; en l'Atles lingüístic de de Lo Rat Penat (nom d'una associació cultural Catalunya, de mossèn Antoni Griera; també en les valenciana dedicada històricament a la promoció, Normes de Castelló, com a cosignant d'un projecte la defensa i l’ensenyament de la llengua i la cultura lingüístic que va estimular a partir d'aleshores l'estudi valencianes) i també va publicar el Petit vocabulari de la llengua valenciana formant part d'un tronc de Benassal. comú amb la resta de modalitats de la llengua. Carles Salvador va ser un gran coneixedor del camp Durant els anys trenta del segle xx, Carles Salvador i de la ciutat valencians, de les tradicions i de les va publicar una sèrie de treballs de divulgació innovacions, també de les transformacions políti- gramatical, que més tard va recollir en l'obra ques. Sempre amb un esperit liberal i una projecció Gramàtica valenciana (1951). Després de la Guerra de modernitat, ell mateix expressava la idea que Civil va organitzar els cursos de llengua i literatura mostra el seu exlibris: sobre l'escut amb la senyera, destaca el lema «València per damunt de tot».
Monument a Carles Salvador a la plaça de l'Ajuntament de Benassal. Fotografia: Poetisasum (CC BY-SA), font: Wikimedia Commons.
127 Nou itineraris. La Ruta de les Homilies d’Organyà
Poetes com Bernat Artola, Jaume Bru i Vidal, i Mestre en la pau i en la justa victòria, Vicent Andrés Estellés han dedicat poemes lauda- mestre en la guerra contra cobejances, toris a Carles Salvador. Reproduïm a continuació mestre de xics i grans, mestre del poble una part del poema Ofrena i cant a Carles Salvador i forjador de pàtries essències. en l'erecció d'un monument, a Benassal, a la seua Mestre i poeta. memòria, de Jaume Bru i Vidal. "Parleu bé!" fou un crit i meta i guia cap a la serenor recta i amada. En l'hora inicial, desconeguda, vares sentir, com pocs, la gleva eixorca. Mestre i poeta.
Curiositats
Existeix un itinerari Carles El 1957 Sofia Salvador, filla de Carles Salvador, obra dels professors Salvador, va publicar un recull d’articles Montserrat Ferrer i Joan Perai- que el seu pare va escriure per a Timó, re, que ofereix la possibilitat de Acció i Las Provincias sobre correcció descobrir la vida i l’obra d’«un lingüística. El títol d’aquest volum era dels intel·lectuals més valuosos Parleu bé! que ha donat el País Valencià des de la Renaixença fins als Es conserva una carta de Germà Colón, escrita nostres dies» a partir de la a mà el 1953, en què felicita Carles Salvador visita als llocs de Benassal que pel 60è aniversari i li diu que «sempre dóna una van tenir un significat especial gran satisfacció i plaer el poder expressar per a Salvador. S’adreça so- l’admiració vers un home que, com vós, ha bretot a alumnes d’ESO i dels esmerçat tots eixos anys en l’estudi i enaltiment darrers cursos de Primària. de la nostra llengua benamada».
Joaquim Garcia Girona, mossèn i poeta, és l’altre fill il·lustre de Benassal. Com a poeta va escriure un famós poema èpic, Seidia, sobre els primers compassos de la reconquesta del Regne de València. Com a lingüista, va escriure Vocabulari del Maestrat. El mèrit filològic i la qualitat lexico- gràfica d’aquesta obra són virtuts que han destacat diversos estudiosos.
128 Itinerari 9. CASTELLÓ
Bibliografia Webgrafia — Barreda, Pere Enric. Carles Salvador: Una vida en imatges. Benassal: — https://mucc.castello.es/seus/centre-dinterpretacio-castell-vell/ Fundació Carles Salvador: Institut d’Estudis Catalans, 2012. — https://www.castellonturismo.com/ca/la-ciutat/festes/la-magdalena/ — Claveria, Glòria; Buenafuentes, Cristina. Germà Colón: les llen- — https://www.castellonturismo.com/ca/que-fer/rutes-urbanes/ gües romàniques juntes i contrastade: Índex del lèxic estudiat en l’obra — https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-linguista-germa-colon- de Germà Colón. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat victima-de-la-covid-19/ Autònoma de Barcelona, 2005. — https://www.uji.es/com/agenda/2018/07/16/exposicio-germa-colon- — Ferrando, Antoni. «Germà Colón: el compromís intel·lectual biblioteca/ amb el País Valencià». A: Casanova, Emili (ed. lit.); Echenique, Maria Teresa (ed. lit.). El deler de les paraules: Les aportacions de — https://www.lavanguardia.com/cultura/20200322/4831757530/ Germà Colón a la romanística. València: Universitat de València, germa-colon-iec-filologia.html 2008, p. 161-178. — Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel. Història de la llengua catala- na. Barcelona: Editorial UOC, 2011. — Ferrer, Montserrat; Peraire, Joan. Itinerari Carles Salvador. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló, 2015. — González Felip, Marisol. Frases fetes al nord de la llengua: Diccionari de les comarques de Castelló. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 2000. També disponible en línia a:
129