Població I Societat a La Zona De La Ribera D'ebre I La Terra Alta Des De Mitjan Segle Xii a Mitjan Segle Xiii
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
POBLACIÓ I SOCIETAT A LA ZONA DE LA RIBERA D’EBRE I LA TERRA ALTA DES DE MITJAN SEGLE XII A MITJAN SEGLE XIII Camil Sampé Compte Doctorand en Estudis Humanístics a la Universitat Rovira i Virgili [Data de lliurament i acceptació: juny de 2020] RESUM PARAULES CLAU: Les conquestes cristianes encapçalades per Ramon Be- Ribera d’Ebre, Terra Alta, renguer IV sobre el territori de Tortosa i Lleida, a mitjan societat andalusina, segle xii, van comportar la desestructuració de la societat musulmans, conquesta andalusina que s’havia establert a la regió des de feia segles cristiana i la seva substitució per un nou model de societat imposat PALABRAS CLAVE: pels conqueridors. Al llarg d’aquest article es defineix, a grans Ribera d’Ebre, Terra trets, com s’organitzava la societat andalusina que habitava Alta, sociedad andalusí, a la zona de les actuals comarques de la Ribera d’Ebre i la musulmanes, conquista Terra Alta abans de les conquestes cristianes, quines van cristiana ser les principals conseqüències d’aquestes accions sobre la població musulmana i com es va introduir el nou model de KEYWORDS: societat al territori. Ribera d’Ebre, Terra Alta, RESUMEN Andalusian society, Muslims, Christian Las conquistas cristianas encabezadas por Ramon Beren- conquest guer IV sobre el territorio de Tortosa y Lleida, a mediados del siglo xii, trajeron consigo la desestructuración de la sociedad andalusí que se había establecido en la región desde hacía siglos y su sustitución por un nuevo modelo de sociedad impuesto por los conquistadores. A lo largo de este artículo se define, a grandes rasgos, cómo se organizaba la sociedad ISSN: 2385-4294 Miscel·lània del CERE 30 (2020): 229-248 229 C. Sampé andalusí que habitaba en la zona de las actuales comarcas “SI ANALITZEM de la Ribera d’Ebre y la Terra Alta antes de las conquistas LES FONTS cristianas, cuáles fueron las principales consecuencias de estas DOCUMENTALS DEL acciones sobre la población musulmana y cómo se introdujo SEGLE XII, OBSERVEM el nuevo modelo de sociedad en el territorio. QUE LA NOSTRA ÀREA D’ESTUDI ABSTRACT S’INTEGRAVA A LA The Christian conquests of the territory of Tortosa and ZONA D’INFLUÈNCIA th Lleida in the mid-12 century, led by Ramon Berenguer IV, DE LA MEDINA destructured the Andalusian society that had been established TORTOSA I COMPTAVA in the region for centuries and replaced it with a new model AMB UN SEGUIT of society imposed by the conquerors. This article broadly D’ HUSUN COM ELS defines the way the Andalusian society that lived in the area D’HORTA, MIRAVET, of the modern counties of Ribera d’Ebre and Terra Alta was TIVISSA, ASCÓ I FLIX, organised before the Christian conquests, setting out the I POSSIBLEMENT main consequences of these actions for the Muslim popula- MÓRA I ALGARS, QUE tion and the way the new model of society was introduced SEMBLA QUE PODIEN into the region. ACOMPLIR LES FUNCIONS MILITARS INTRODUCCIÓ I FISCALS.” L’article que presentem és fruit de la nostra participació al cicle de conferències “Cristians, musulmans i moriscos. Població i societat a l’Ebre en època medieval i moderna”, i s’ha fet amb la voluntat de retre un homenatge a l’historiador Pascual Ortega Pérez, un dels màxims exponents sobre els estudis de població i societat a les nostres terres i la persona que millor ha tractat el tema de la conquesta cristiana i la posterior colonització del territori. Es tracta d’un breu resum sobre el procés de conquesta i feudalització de la part septentrional de les actuals Terres de l’Ebre, que s’inscriu en el marc d’un projecte de més en- vergadura que pretén donar continuïtat als valuosos treballs realitzats sobre el tema pel mateix Ortega, entre d’altres, com Laureà Pagarolas, Alan J. Forey, Josep Serrano Daura, Manuel Romero o Josep Alanyà; amb la intenció d’aprofundir en l’anàlisi de la desestructuració de la societat andalusina que habitava a la regió fins a mitjan segle xii i en l’estudi de la societat feudal imposada pels conqueridors. EL TERRITORI ABANS DE LES CONQUESTES DE MITJAN SEGLE XII Abans que tinguessin lloc les conquestes encapçalades per Ramon Berenguer IV, a mitjan segle xii, la franja territorial que ocupen les actuals comarques de la Ribera d’Ebre i la 230 Miscel·lània del CERE 30 (2020) Població i societat a la zona de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta des de mitjan segle XII a mitjan segle XIII Terra Alta estava habitada per andalusins. Malauradament no coneixem amb exactitud quan s’establí la població musulmana a la regió, quin volum va poder assolir aquesta o com s’estructurava; no obstant això, algunes mencions documentals de la primera meitat del segle xii, així com la pervivència de topònims provinents de l’àrab i les evidències arqueològiques identificades fins avui, ens permeten reconèixer un seguit d’assentaments distribuïts al llarg i ample del territori durant les dècades anteriors a les conquestes de Ramon Berenguer IV i ens ajuden a identificar alguns aspectes d’aquella societat. Pel que fa a la instal·lació dels primers pobladors musulmans a la nostra zona d’estudi hem seguit el raonament que presenta Julian Ortega per a la zona del Matarranya, que basant-se en els treballs d’historiadors del món andalusí com Manuel Acién o Pedro Chalmeta, proposa que els topònims formats a partir de les paraules àrabs qala, manzil o ibn, s’haurien pogut originar paral·lelament a la instal·lació de grups de pobladors musulmans al territori just després de les conquestes del segle viii;1 això ens porta a plantejar que l’existència de topònims com Benissanet, Binaixa, Aucalà o Massalucà, ens podria indicar una ocupació musulmana primerenca de la part septentrional de les actuals Terres de l’Ebre. Sense que puguem filar més prim sobre l’arribada de les primeres comunitats mu- sulmanes a la zona, sí que podem dir que aquestes haurien anat creixent i escampant-se pel llarg i ample del territori fins a dominar-lo per complet; fet que es desprèn tant de les dades arqueològiques, que situen l’existència de l’ hisn de Miravet al voltant dels segles x-xi,2 com de les fonts documentals cristianes i musulmanes del segle xii, que ens parlen de l’existència d’una vintena de nuclis de poblament andalusins entre 1133 i 1154, com eren Algars, Batea, Horta, Ascó, Miravet, Benissanet, Corbera, Gandesa, el Pinell, Rasquera, Bot, Caseres, Flix, Garcia, Tivissa, Margalef o Castelló, 3 i fins i tot ens permeten identificar aquells que tenien especial rellevància per les funcions militars i administratives que desenvolupaven en el si de l’organització de la regió, com van ser els husun d’Horta, Miravet, Flix, Ascó i Tivissa, 4 als quals probablement hi hauríem d’afegir els de Móra i Algars. Les dades exposades, juntament amb la quantitat de topònims provinents de l’àrab que podem trobar distribuïts arreu del territori i que fan referència a aspectes diversos com accidents geogràfics, elements de construcció de caràcter militar, activitats econòmiques o antropònims, per exemple Algars, Menares, Aubasta, Aumerca, Aumedina, Eixalella, Gorraptes o Torre d’Almucatén, entre d’altres, ens mostren la intensitat que hauria assolit el poblament andalusí a mitjan segle xii. 5 Malauradament, parlar del nombre d’andalusins que van arribar a habitar la regió s’escapa a les nostres possibilitats, ja que les primeres dades de població conegudes daten del segle xiv, entre cent-cinquanta i dos-cents anys després de les conquestes encapçalades per Ramon Berenguer IV, 6 mentre que les dades arqueològiques obtingudes a dia d’avui són insuficients per plantejar el nombre i les mesures dels nuclis de població existents. De manera similar, tampoc comptem amb dades suficients per descriure amb detall com s’organitzava la societat andalusina de la regió, tot i que a partir de les fonts documentals consultades i dels estudis realitzats en altres parts del territori d’al-Àndalus, podem fer certes consideracions generals que ens ajudaran a esbossar-ne alguns dels trets principals. Miscel·lània del CERE 30 (2020) 231 C. Sampé En aquest sentit el primer que hem de tenir en compte és que les ciutats jugaven un paper fonamental en el si de la societat andalusina. De fet, tal com ens indica Pierre Guichard (2003), el territori d’al-Àndalus s’estructurava a partir de les ciutats, de ma- nera que cadascuna d’aquestes exercia la seva influència sobre un espai circumdant que podia ser més o menys ampli. Per altra banda, per exercir un control efectiu sobre l’espai d’influència de la medina, les autoritats musulmanes es van servir dels husun, nuclis for- tificats de certa entitat demogràfica que actuaven com a cap d’un districte administratiu, dintre del qual oferien protecció a la població i facilitaven l’acompliment dels objectius recaptatoris de l’estat.7 Partint d’aquestes premisses, si analitzem les fonts documentals del segle xii, observem que la nostra àrea d’estudi s’integrava a la zona d’influència de la medina Tortosa i comptava amb un seguit d’ husun com els d’Horta, Miravet, Tivissa, Ascó i Flix, 8 i possiblement Móra i Algars, que sembla que podien acomplir les funcions militars i fiscals esmentades.9 De tots els husun esmentats el que presenta un iqlim o districte administratiu més identificable és el d’Horta, que com es desprèn del document de donació atorgat per Alfons el Cast als pobladors del lloc, l’any 1165, en època andalusina s’estenia pels ac- tuals termes municipals d’Horta de Sant Joan, Arnes, Bot, Caseres i Prat de Comte.10 Altres dos husun importants que podem identificar a partir de la documentació són els de Miravet i Algars.