DOCSLIB.ORG

BIM 2On Trimestre

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
BIM 2On Trimestre Móra la Nova Móra la Nova 2n Trimestre 2003 MUNICIPAL Núm 6 . - 2a Època Butlletí d’Informació Municipal de Móra la Nova 2n trimestre de 2003 Móra la Nova estrena nou consistori després de les eleccions municipals del 25 de maig Nova residència per als avis Arriba l’estiu amb Sant Joan S’ampliarà el polígon industrial Entrevista amb Paco Muñoz Móra la Nova 2 MUNICIPAL EDITORIAL Número 6 2a Època 2n trimestre de 2003 Bon estiu Som al bo de l’estiu i enmig d’un temps de vacances i d’activitat al carrer. A Móra la Nova, l’estiu es viu amb intensitat, i això és estimulant també per a la gent que treba- EDITA: llem des de l’Ajuntament. Aquest és un estiu especial perquè l’Ajuntament de Móra Ajuntament la Nova s’ha renovat després de les darreres eleccions municipals, i a l’equip de de Móra la Nova govern hi ha entrat gent nova, amb moltes ganes de treballar i de fer coses per al nos- COORDINACIÓ tre poble. L’equip que tinc el plaer de presidir s’ha vist encara més reforçat, i això vol Ferran Bladé dir que les polítiques que s’han seguit fins ara devien anar ben encaminades, ja que el suport majoritari del poble així ho ha demostrat. DISSENY I REDACCIÓ L’experiència ens ha portat a seguir unes línies de treball amb una direcció molt con- IMC creta: treballar pel benestar dels moranovencs, treballar en previsió del futur i treba- Tel. 977244478 llar perquè hi hagi unes xarxes socials que, treballant des de l’independència i el res- COL·LABORADORS pecte per totothom, han creat un teixit sociocultural de primera línia. Com s’evidencia Salvador Alegria (Arxiu Fotogràfic) això? Doncs, per exemple, en el tema del benestar tenim en marxa i a bon ritme la Joan Moreno (fotografia) construcció de la residència per a la gent gran, i això és un fet incontestable; una altra de les coses que ens preocupen, que hi hem treballat i que hi continuarem treballant IMPRESSIÓ decididament, és en la millora i potenciació de l’activitat econòmica i industrial de la CELTICA PAPEL SA Gaià, 24 vila, i l’ampliació del polígon industrial que es va presentar fa pocs mesos n’és l’exem- Pol. Industrial Pla d’en Coll ple; pel que fa al tema de la convivència, el tercer que us ressenyava, penseu un 08110 Montcada i Rexac moment una cosa: som el poble que més està creixent de tot el nostre entorn, i creixem bàsicament amb gent de fora, que no s’instal·la a qualsevol lloc. Aquest creixement, que en altres llocs podria ser dificultós, i sovint ho veiem a la televisió, aquí té la característica de la integració: els nens, al col·legi, i els adults, dins la nostra “petita” societat. Apostem per això. La serenitat i la valentia amb què sempre hem cregut a l’hora de treballar per Móra la Nova ens il·lusiona, ens encoratja. El fet de creure en nosaltres mateixos i en les nos- tres possibilitats és un estímul que ens fa sempre mirar cap endavant. I bé, us deia que com ara és el temps de l’estiu, és el temps de ser al carrer i de viure les nostres festes amb alegria, unes festes majors a punt i un estiu per a tothom. La vostra parti- cipació és -sempre ha estat- elemental perquè totes les coses surtin bé. Des d’aquesta pàgina del BIM us vull agrair el suport que sempre hem rebut i el suport que Móra la Nova, en totes les seues vessants, sempre rep de la vostra mà. Bon estiu Joan Sabanza Alcalde de Móra la Nova SUMARI La nostra portada: Les elec- Joan M. Sabanza, reelegit alcalde Móra la Nova celebra la festa de cions del 25 de maig ens han por- de Móra la Nova . .3 Sant Jaon . 6 tat una renovació del consistori. Joan M. Sabanza ha estat reelegit Entrevista amb Paco Muñoz, presi- Resultats del Campionat de com a alcalde de Móra la Nova dent de l’APA . .4 Catalunya de twirling . 10 Móra la Nova tindrà una residèn- Informació útil . 11 Butlletí cia per a la gent gran . 5 Les fotos guardades de la història d’Informació Es presenta el projecte d’ampliació de Móra la Nova . 12 Municipal del polígon industrial . 5 Móra la Nova TEMA DESTACATMUNICIPAL 2n Trimestre 2003 3 CiU renova la confiança dels moranovencs Joan M. Sabanza és reelegit alcalde en uns comicis en els quals CiU revalida la majoria absoluta amb vuit regidors, el PSC n’obté dos i IMNOVA-FIC, un Diumenge dia 25 de maig van tenir lloc a Móra la Nova, així com a la resta de Catalunya i de l’Estat, les eleccions municipals. Després de quinze dies de cam- panya electoral, concorren a les eleccions quatre candidatures: Convergència i Unió, Partit dels Socialistes de Catalunya, IMNOVA- FIC i Partit Popular. La participació va ser pràcticament del 80 % i la jornada va desenvolupar-se amb molta normalitat. Com en les últimes conteses elec- torals, el procés va transcórrer a la seu de l’Ateneu- Casa de Cultura. En l’escrutini, CiU va obtenir 1.109 vots; PSC-PM , 344 vots; IMNOVA 208 vots i el PP, 32 vots. A partir d’aquests resultats, el dia 14 de juny es va constituir en el pri- mer ple de la legislatura el nou govern municipal, que consta dels següents membres: 1- Joan Manuel Sabanza i March, alcalde. RESULTATS DE LES ELECCIONS 2- Josep Pasqual Bellmunt i Solé, CiU 1.109 vots 63’92 % 8 regidors primer tinent d’alcalde, regidor de PSC-PM 344 vots 19’83 % 2 regidors governació, agricultura, Fira i pro- tecció civil. IMNOVA -FIC208 vots 11’99 % 1 regidors 3- Ferran Bladé Pujol, segon tinent d’alcalde,regidor de cultura,ensen- yament, informació i BIM (Butlletí buïts a altres regidories. 14 hores. d’Informació Municipal). Les funcions reservades a l’alcaldia Sr. J. Pasqual Bellmunt, de dilluns a 4- Núria Llorens Piñol, tercera són aquelles que no hagin estat divendres de 13 a 14 hores. tinent d’alcalde,regidora de serveis atribuïdes expressament a la Sr. Ferran Bladé, dilluns i dimecres socials, joventut, gent gran i pro- comissió de govern, incloses les de 18 a 19 hores i dissabtes de 12 a moció de la dona. actuacions municipals relatives a la 14 hores. 5- Jorgina Gironés Pedrol, regidora promoció econòmica. Sra.Núria Llorens,dilluns,dimecres d’hisenda, sanitat i padrons. Formen part de la Comissió de i divendres de 13 a 14’30 hores. 6- Joan Ramon Escoda Muñoz, regi- Govern l’alcalde i els tres tinents Sr. Joan R. Escoda, dimarts, dime- dor de festes, comerç i consum, d’alcalde. cres i dijous de 12 a 13’30 hores. turisme i participació ciutadana. D’altra banda, i ja que en aquest Sra. Jorgina Gironés, dilluns, dime- 7- Antoni Sicart Lasala, regidor d’ur- moment s’inicia la nova legislatura, cres i divendres de 11 a 12’15 banisme i llicències, d’esports, cal recordar els torns de per- hores. medi ambient i piscines. manència de l’alcalde i dels regi- Sr.Antoni Sicart, dilluns, dimecres i 8- Antonio Mateu Sabaté,regidor de dors delegats. divendres de 13 a 14’30 hores. serveis municipals, brigada d’o- Sr. Joan M. Sabanza, dilluns, dime- Sr.Antoni Mateu, dilluns, dimecres i bres, edificis municipals no atri- cres, divendres i dissabtes de 13 a divendres de 11 a 13 hores. Butlletí Municipal Móra la Nova MUNICIPALMóra la Nova L’ENTREVISTA 4 2n Trimestre 2003 Paco Muñoz Saavedra Paco Muñoz Saavedra, moranovenc de 39 anys i PRESIDENT DE L’APA DEL CEIP 3 D’ABRIL pare de l’Albert i el Pau, és el president de l’APA del CEIP 3 d’Abril des de fa sis anys. 1.- Quin és el paper de l’APA en la apuntes. Darrerament hem obser- vida quotidiana de l’escola? vat, també un increment en la parti- “Bàsicament se centra a col·laborar i cipació de les activitats que, a banda treballar com a pares en tot allò que del treball escolar, requereixen un fa referència a l’educació dels fills, esforç.” intentant gestionar tasques comple- mentàries mitjançant les quals 7.- Com interactua l’APA amb la puguem contribuir a assolir un direcció de l’escola? ensenyament de qualitat i responsa- “El nexe oficial entre els dos orga- ble. En el dia a dia, durant el curs, es nismes s’estableix al Consell fa necessari fer un seguiment del Pla Escolar, òrgan pel qual es regeix el General del Centre (aprovat al centre, format pel President, Cap Consell Escolar a principi de curs) d’Estudis, Secretari, professors, aportant els recursos necessaris, pares, APA i Ajuntament. A principi dins les nostres possibilitats, i con- de curs, l’APA inclou en el “Pla solidant les activitats previstes per General del Centre” la seva previsió l’APA. Altres àrees d’actuació afec- comarca, per tal que els nostres fills d’activitats, passant a formar part ten a infrastructura i serveis del augmentin el coneixement general del document i fent-se oficial, d’a- propi centre escolar.” del nostre entorn amb l’àmbit, no questa forma, el projecte de l’APA únicament cultural i esportiu, sinó per al curs. Evidentment, i a banda 2.- Quin balanç fan de les activi- també socioeconòmic.” d’aquest nexe oficial, la relació per- tats realitzades aquest any ? sonal amb la direcció de l’escola és “En general el balanç és positiu. I 4.- Quina és la tasca de l’APA en el pràcticament contínua.
Load more

Recommended publications
  • Móra D'ebre Castillo De Móra
    432 / MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE La villa de Móra d’Ebre, cabeza municipal y capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, se asienta en el margen derecho del río Ebro, en el lugar de la cubeta o depresión de Móra. Dista 60 km de la capital provincial, Tarragona, que se recorren a través de la T-11 y la N-420 que conduce hasta Gandesa. Limita al Norte con Ascó, al Este con Móra la Nova, al Sur con Tivissa, Benissanet y Corbera d’Ebre, y al Oeste con la Fatarella. La singularidad geográfica del lugar, en la llanura fluvial del Ebro, favoreció la existencia de asentamientos estables desde época ibérica. En este sentido, los restos localizados en torno al calvario, en las proximidades del castillo, son suficientes para suponer la existencia de unoppidum, ocupado como mínimo hasta la segunda mitad del siglo II o el siglo I a.C. Por otro lado, los vestigios de la villa romana de Els Emportells, situada cerca del río, en el camino de Les Sénies, indican la presencia de un asentamiento de época romana. Las referencias históricas acerca de la villa de Móra son escasas y remontan al siglo XII. Tras la reconquista, en el año 1153 Arbert de Castellvell tomó posesión de la villa, situada en los lími- tes del marquesado de Siurana. Años más tarde, en 1174, el rey Alfonso II el Casto y Guillem de Castellvell, firmaron un acuerdo en virtud del cualIldefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchi- nonensis et marchio Provincie entregaba a este último el castrum de Móra, junto con el castillo de Tivissa y las fortalezas de Garcia y Marçà.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Documento De Síntesis 2 Estudio De Impacto Ambiental 3 Anejos 4 Planos Documento De Síntesis
    Volumen Contenido 1 DOCUMENTO DE SÍNTESIS 2 ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL 3 ANEJOS 4 PLANOS DOCUMENTO DE SÍNTESIS PROYECTO NUEVO GASODUCTO TIVISSA - ARBÓS C.A. de Cataluña VOL 1 Madrid, Diciembre de 2008 Contenido pág MEMORIA 1. INTRODUCCION .................................................................................................................................................1 1.1. OBJETO Y JUSTIFICACIÓN DEL PROYECTO ............................................................................................... 1 1.2. ANTECEDENTES. OBJETO DEL DOCUMENTO ............................................................................................ 1 2. ESTUDIO DE ALTERNATIVAS........................................................................................................................... 2 2.1. CONDICIONANTES DEL PROYECTO............................................................................................................. 2 2.2. DESCRIPCIÓN DE LAS ALTERNATIVAS........................................................................................................ 3 2.3. EVALUACIÓN DE ALTERNATIVAS ................................................................................................................. 6 2.4. TRAZADO FINAL..............................................................................................................................................6 3. DESCRIPCION DEL PROYECTO ..................................................................................................................... 29 3.1.
    [Show full text]
  • FIESTA Y CULTURA Un Destacado Carácter Histórico De Diversidad Y Tolerancia
    LA MÓRA MORISCA EN MÓRA D’EBRE: TRES VISIONES, UN SOLO MUNDO 7 y 8 de julio de 2012 Los vecinos del mercadal y de los barrios cristiano, judío y morisco ambientan las calles y vestidos de época, recrean un momento histórico de convivencia pacífi ca. Artesanos de ofi cios antiguos, espectáculos teatrales y de calle, desfi les, torneos, paradas y productos tradicionales, invitan a los visitantes a disfrutar de una fi esta con FIESTA Y CULTURA un destacado carácter histórico de diversidad y tolerancia. FIESTA DE SAN ANTONIO EN ASCÓ SEMANA SANTA EN FLIX: PROCESIÓN DEL ENCUENTRO Y LAS DESMAS Enero de 2013 Domingo de Pascua Declarada fi esta de interés comarcal y nacional Declarada fi esta de interés comarcal La Fiesta de San Antonio en Ascó ha mantenido vivas unas tradiciones que se pierden en Una apretada agenda de actos laicos, como las coplas o el baile de jotas en la ermita el tiempo y que la hacen singular: mantenimiento de la pliega, las Tres Vueltas, la distin- el Lunes de Pascua, y actos religiosos, entre los que destaca la Procesión del En- ción de las fi guras del clavario y los mayorales, las carreras de caballos, burros y machos, cuentro. La encabezan los Armados con la Samaritana seguidos por las banderas del encender la hoguera y bailar alrededor la jota de Ascó, con música y danza propias. Sagrado Corazón, la madre de dios del Remedio, San Antonio y el Santísimo. Cierra la Virgen, con la Cofradía de los Dolores y un grupo de esclavas. En la plaza Mayor se FUEGO Y EMPUJE; SAN ANTONIO EN LA TORRE DE L’ESPANYOL hace la representación del encuentro de la Virgen con Cristo resucitado y la Samari- Enero de 2013 tana recita Las Desmas, que acaban con la rotura del cántaro.
    [Show full text]
  • URV Facts & Figures
    University as a Driver of Regional Socio-Economic Development ASSESSING THE REGIONAL INNOVATION IMPACT OF UNIVERSITIES The case of Universitat Rovira i Virgili and Southern Catalonia Francesc Xavier Grau Secretary for Universities and Research Ministry of Business and Knowledge Government of Catalonia - Spain June 18th 2019 Bucharest, Romania 1 Southern Catalonia (Tarragona), a NUTS 3 region with specific strengths •10,7 % Population (793.155 ) •10,4 % GDP (20.674 M€) •19,1 % Cultural heritage Related to •50 % Chemical industry Catalonia •91 % Energy production •25 % Tourist activity •60% Wine D.O. • Ebro’s delta, Tarragona’s Harbour, Reus Airport, Tarraco World Heritage, 1/3 of nuclear plants in Spain, biggest oil refinery and petrochemical complex in Spain, Port Aventura … 2 Tarragona – NUTS 3 region with specific strengths 3 URV Facts & Figures. Academic year 2017-18 The university tradition in the region dates back to the 16th century. Students: 13.701 Bachelor: 11.141 In December 1991, the Catalan Parliament approved to divide the Master: 1.358 University of Barcelona into four Doctoral: 1.202 independent universities: Universitat de (32% international Barcelona, Universitat de Girona, students) Universitat de Lleida and Universitat Students L3: 4.348 Rovira i Virgili, which embraces all the Personnel higher education institutions of Teaching staff (FTE): 1.146 Southern Catalonia (the region of Tarragona), with initial campuses in Admin/Services staff: 704 Tarragona and Reus. Budget (M€): 103,2 Today, URV faculties are located in: Theses defended: 234 Tarragona, Reus, Tortosa, Vila-seca and WOS/SCOPUS Pub.: 1.313 El Vendrell. (42% international collaboration)4 28 years of URV: Evolution of annual students&publications From a set of colleges depending on UB and UPC … … to a comprehensive research university, with global and local impact.
    [Show full text]
  • El Castellet De Banyoles (Tivissa): Una Ciudad Ibérica En El Curso Inferior Del Río Ebro ; Castellet De Banyoles (Tivissa): An
    Archivo Español de Arqueología 2012, 85, págs. 43-63 ISSN: 0066 6742 doi: 10.3989/aespa.085.012.003 El Castellet de Banyoles (Tivissa): Una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro Castellet de Banyoles (Tivissa): An Iberian city on the lower Ebro valley Joan Sanmartí Universidad de Barcelona e Institut d’Estudis Catalans David Asensio Universidad de Barcelona e Institut d’Estudis Catalans M.ª Teresa Miró Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials a Tarragona Rafael Jornet MÓN IBER ROCS S.L. Recerca i difusió de la Cultura Ibèrica RESUMEN Iberian world. This is likely explained by strategic reasons in a turbulent historical context due to the Barcid expansion in Aunque es un yacimiento recurrentemente mencionado en the Iberian Peninsula and the Second Punic War. la bibliografía especializada, hasta hace pocos años el Caste- llet de Banyoles sólo era realmente conocido por los hallaz- PALABRAS CLAVES: Cultura ibérica, urbanismo, arquitec- gos monetarios y de elementos suntuarios de carácter ritual, tura doméstica, arquitectura militar, estructura social, re- a parte de las torres pentagonales de tipo helenístico que flan- ligión. quean su puerta. Los trabajos realizados desde 1998 han per- mitido precisar la datación del primer asentamiento entre el KEY WORDS: Iberian culture, urbanism, domestic architec- último tercio del siglo III a.C. y principios del II a.C., y han ture, military architecture, social structure, religion. mostrado la existencia en ese momento de una muralla de compartimentos de tipo púnico. También han traído a luz un extenso sector de hábitat —que probablemente corresponde a un grupo gentilicio—, con casas de distintos tipos y tamaños, 1.
    [Show full text]
  • A 13-Year Approach to Understand the Effect of Prescribed Fires And
    Article A 13-Year Approach to Understand the Effect of Prescribed Fires and Livestock Grazing on Soil Chemical Properties in Tivissa, NE Iberian Peninsula Meritxell Alcañiz 1, Xavier Úbeda 1 and Artemi Cerdà 2,* 1 Grup de Recerca Ambiental Mediterrània (GRAM), Department of Geography, University of Barcelona, Montalegre 6, 08001 Barcelona, Spain; [email protected] (M.A.); [email protected] (X.Ú.) 2 Soil Erosion and Degradation Research Group, Department of Geography, Valencia University, Blasco Ibàñez, 28, 46010 Valencia, Spain * Correspondence: [email protected] Received: 3 August 2020; Accepted: 11 September 2020; Published: 21 September 2020 Abstract: The high density of fuel accumulated in the Mediterranean ecosystems due to land abandonment results in high severity fires. Traditional fire practices and livestock grazing have played an important role in shaping the structure and composition of Mediterranean landscapes, and both can be efficient tools to manage them now that land abandonment is widespread. Attempts at controlling forest fires are essential for landscape management practices that, in their turn, seek to maintain a specific species composition. Against this backdrop, this study aims to determine the short- and long-term effects of the combined management practices of prescribed fires and goat grazing on the chemical properties of soils in Tivissa, Tarragona (NE Iberian Peninsula). Forty-two samples were collected in a 4 18 m plot before the prescribed fire of 2002 (1), immediately after × the 2002 prescribed fire (PF) (2), one year after the 2002 PF (3), three years after the 2002 PF (4), and thirteen years after the 2002 PF (5).
    [Show full text]
  • La Ilercavònia Septentrional
    DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA, HISTÒRIA ANTIGA I ARQUEOLOGIA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA UNIVERSITAT DE BARCELONA CURS DE DOCTORAT 1996-98 MENTALITAT, IDEOLOGIA I SIMBOLISME GÈNESI I EVOLUCIÓ DE L’ESTRUCTURA DEL POBLAMENT IBÈRIC EN EL CURS INFERIOR DEL RIU EBRE: LA ILERCAVÒNIA SEPTENTRIONAL VOLUM II BIBLIOGRAFIA, LÀMINES, MAPES i INVENTARIS TESI DOCTORAL PRESENTADA PER: JAUME NOGUERA GUILLÉN DIRIGIDA PER: Dr. JOAN SANMARTÍ GREGO BARCELONA, ABRIL DE 2006 ÍNDEX ESQUEMÀTIC VOLUM II Bibliografia Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles Làm. 85-107. Plantes de jaciments Làm. 107-128. Fotografies Làm. 128-131 Períodes d’ocupació dels jaciments Làm. 1-32. Mapes Fitxes d’inventari de jaciments ÍNDEX SISTEMÀTIC VOLUM II Bibliografia.................................................................................................................1-39 Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles (jaciments ordenats de nord a sud) Làm. 1-4: Necròpolis i poblat de Santa Madrona [5] (Riba-roja). Làm. 5: Senals [3], Vall de Porcs [7] i Paladell [8] (Riba-roja). Làm. 6: Castellons 2 [1] (Riba-roja). Làm. 7: Magalanya [6] (Riba-roja), Tossals [18] i Roca de la Bruixeta [20] (Vinebre). Làm. 8: Sebes [12] i Castellons [14] (Flix). Làm. 9: Asclines [29] (Ascó), Garcia [40] (Garcia), Racó de les Rates Penades [19] (Vinebre), Font de n'Horta [21] (Torre de l'Espanyol), i Sebiques [22] (Vinebre). Làm. 10: Roca del Sol 2 [26], Roca del Sol 1 [25] (Garcia), Barber Medina [31] i els Mugrons [32] (Ascó). Làm. 11: Forn Teuler [28] (Ascó). Làm. 12-24: Serra de l'Espasa [39] (Capçanes). Làm. 25: Serra de l'Espasa (dalt) [39] (Capçanes), Quatre Camins [45] (Benissanet), i Racó de Sant Miquel [27] (Vinebre).
    [Show full text]
  • La Història Contemporània De La Ribera D'ebre a Través
    LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE LA RIBERA D’EBRE A TRAVÉS DELS DOCUMENTS DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA L’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona La Diputació de Tarragona compta amb arxiu des del tercer quart del segle XIX; tanmateix, no va ser fins el 1963 que va estructurar i reogranitzar el seu servei d’arxiu, i fins el 1997 que va crear l’Arxiu Històric. En ell s’hi serven els fons documentals generats per la corporació, de caràcter històric, o sigui entre 1835 i 1970, per tal de facilitar el servei d’accés i consulta de cara als investigadors. L’Arxiu Històric de la Diputació (AHDT) té la seva seu a l’edifici del Museu d’Art Modern, carrer de Santa Anna 8, organisme amb qui comparteix les instal·lacions1. Un total de 16 seccions integren l’AHDT: Actes, Agricultura, Beneficència, Butlletí Oficial, Cadastre, Cens i Eleccions, Cultura, Fundacions, Governació, Intervenció, Obres Públiques, Presidència, Quintes, Registre General, Regiones Devastadas, Urbanisme, Diversa i Llibres Administratius. Amb algunes poques excepcions, cada secció es divideix en dues sèries més, la de capses en quart (Cpq) i la de capses en foli (Cpf). Per referenciar la localització de documents ferem servir aquestes sigles: CUf (Cultura, Cpf), GOq (Governació, Cpq), INf (Intervenció, Cpf), OPf (Obres Públiques, Cpf), R/D (Regiones Devastadas), etc., precedides del corresponent número de capsa. Les dates cronològiques que abasten els fons arrenquen de 1834, quan es van crear les Diputacions, fins el 1970 quan fineix la vigència administrativa de la documentació. Tanmateix, les diferentes seccions de la Corporació s’anaren obrint progressivament, en diferentes dates, a partir de la segona meitat del s.
    [Show full text]
  • 24, 48 Et 72 Heures Sur La Costa Daurada
    FR @costadauradatur 24, 48 et 72 heures sur la Costa Daurada Index1 Découvrez Salou •• 4-9 2 Plongez dans la Costa Daurada •• 10 3 Vivez PortAventura World ••• 12 4 Ave César • 14 5 Suivez les empreintes des Ibères •• 16 6 Architectures méditerranéennes • 18 7 Loups et pirates de mer •• 20 8 Le coin de Miró • 22 9 Des chemins qui parlent de vin •• 24 10 Déconnectez dans la Costa Daurada • 26 11 Du potager au marché • 28 12 Le charme d’une cité envoûtée •• 30 13 Ora et labora •• 32 14 Patrimoine vitivinicole du Priorat •• 34 15 L’empreinte de la préhistoire ••• 36 16 Le modernisme naturel de Reus •• 38 17 La route du Cister •• 40 18 Carte 42 • 24 heures • 48 heures • 72 heures Éditeur: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Passeig Torroja, s/n. 43007 Tarragona Tel. (0034) 977 23 03 12 Textes et coordination du projet: Vilaniu Comunicació Photographies: Patronat de Turisme de Salou, PortAventura World, Joan Capdevila/PTCD, Kàrting Vendrell, Museu de la Ràdio, Masia Castelló, Patronat de Turisme de Mont-roig Miami, Patronat de Turisme de Vila-seca La Pineda Platja, FEHT, Lydia Plana Valls, Ajuntament de Valls/Pere Toda, Adernats Graphisme: www.gecko.cat Impression: Anfigraf, S.A. L’intérieur du cloître du monastère de Santes Creus Dépôt légal: DL T 830-2019 © Jose Carlos León 1 heures24 heures48 Nous vous proposons une promenade à travers Salou pour découvrir tous les endroits à ne pas manquer. Nous vous invitons à profiter de la meilleure , combinaison de plage, d’architecture, d’histoire et de paysages inoubliables.
    [Show full text]
  • Dienst 2019 UC.Pdf
    Urban Climate 27 (2019) 372–383 Contents lists available at ScienceDirect Urban Climate journal homepage: www.elsevier.com/locate/uclim Detection and elimination of UHI effects in long temperature records from villages – A case study from Tivissa, Spain T ⁎ Manuel Diensta, , Jenny Lindénb, Òscar Saladiéc, Jan Espera a Department of Geography, Johannes Gutenberg University, Mainz, Germany b IVL – Swedish Environmental Research Institute, Gothenburg, Sweden c Department of Geography, Universitat Rovira i Virgili, Vila-seca, Spain ARTICLE INFO ABSTRACT Keywords: Since villages are usually regarded as part of the rural area, associated temperature records are Urban climate assumed to be free of urban influences and might be used as unbiased reference data forcity Urban heat island records. However, based on two years of data from a high temporal and spatial resolution sensor Village microclimates network, this study proves the development of a substantial UHI in the Spanish village Tivissa Relocation bias with intensities of > 1.5 K in summer Tmin and Tmax compared to a rural reference. Hosting a Warming trend meteorological station that has been relocated several times within Tivissa during its > 100-year history, we here detail a method to remove UHI biases at past measurement sites to create a more reliable rural temperature record. Adjusting the time series results in a trend increase of up to 0.1 K per decade in Tmin, while Tmax trends are slightly reduced. Comparing the adjustments based on station history with adjustments produced by employing a commonly used statistical homogenization method reveals substantial differences of > 3 K between these approaches. Applying the presented method to a greater number of stations is problematic though, as it is laborious and requires a suitable sensor network as well as detailed metadata.
    [Show full text]
  • Unes Notes Sobre Garcla, a La Ribera D'ebre
    UNES NOTES SOBRE GARCLA, A LA RIBERA D'EBRE Josep Serrano Daura Entre els antics dominis de la Baronia d'Enten~aa la comarca de la Ribera d'Ebre, Garcia i els seus termes constitueixen un cas peculiar en la nostra historia, pels successius canvis de domini senyorial que es produeixen en el període compres entre els s. XII i XIV. Finaiment, a la darreria de1 s. XIV es consolida el domini dels comtes de Prades, tot i que per enlla$os matrimonials aquells territoris passen al senyoriu d'al- tres dues famüies, com són els Cardona i els Medinaceli, successivament fiis a I'extinció dels Senyorius ben entrat el s. XIX. En aquest cas ens referirem basicament, als titulars de la Baronia de Garcia i els seus termes entre aquells segles XII i XIV; a més, oferirem algunes altres dades que considerem d'interes. 1. La denominació de Garcia La denominació actual de la localitat, Garcia, és fruit de l'evolució, popularment for~ada,d'una inicial Caxia, Carceia i després Carcia o Carcie. Les expressions de Caxia, Clirceia (amb variants coi Carceia i Carcheia) o Carcia les trobem documentades des de 1153, acabada la reconquesta cristiana de la zona (1). A la darreria del s. XiII el lloc apareix com a Garcia (z), i així fiis que l'any 1667 es constata que la llama el vulgo... Garcia (3). Així doncs, la denominació original del Uoc és Garcia, d'origen potser roma, i es manté encara a la segona meitat del s. XVII, quan popularment es canvia per ['actual de Garcia.
    [Show full text]