Off the Record: 22 de gener del 2009 Cinemes Imperial Sèrie B Sessions: 20.15 h i 22.30 h The incredible shrinking man (1957 - El increíble hombre menguante), de Jack Arnold Sinopsi

Després de veure's sotmès a una radiació, un home descobreix que la seva grandària es va reduint a mesura que passa el temps.

LA SÈRIE B Alguns directors varen fer de la necessitat virtut i a base d’imaginació aconseguiren Fitxa tècnica El concepte de cinema de sèrie B resultats sovint molt més neix a Estats Units a partir del suggerents que els d’altres films crack de 1929, que va comportar de més pressupost. Es dóna també Director · · · · · · · · · · · Jack Arnold una important caiguda de públic el fet que en una època on el Guió · · · · · · · · · Richard Matheson a les sales; va ser aleshores quan cinema dels Estats Units estava Productora · · · · · · · · · · Universal les grans companyies van controlat per un codi moral molt reaccionar oferint dos estricte i conservador, les Productor · · · · · · Albert Zugsmith llargmetratges pel preu d’un: El pel.lícules de sèrie B no patien un Pais · · · · · · · · · · · · · · · · · · EE.UU. plat fort seria una luxosa marcatge tan ferri (pel fet de que Durada · · · · · · · · · · · · · · · 81 min. producció de classe A i el no se’ls donava gaire importància) complement, un film barat de i això permetia que algunes Fotografia · · Ellis W. Carter (B/N) classe B. Aquestes pel.lícules de tinguessin alguns elements Efectes especials · · · Clifford Stine, tipus B solien ser de gènere transgressors que difícilment R.A. Hoffman (westerns, gangsters, terror o s’haurien permès en una gran ciencia-ficció) i tenien un producció. Es podien fer coses Música · · · · · · Joseph Gershenson pressupost baix, cosa que atípiques com filmar una pel.lícula implicava, entre altres coses, un de monstres sense partir de rodatge ràpid i treballar amb actors postures clarament maniqueistes poc coneguts o velles glòries en o fer una pel.lícula sobre hores baixes. Els grans estudis alienígenes adoptant el seu punt tenien unitats especialitzades en de vista enlloc de l’humà. aquest tipus de pel.lícules, però Ultimátum a la tierra (Robert també hi havia petites companyies Wise, 1951) sembla un clar al.legat Fitxa artística que s’hi dedicaven de ple pacifista. En altres casos, però, (Monogram, Republic). Aquestes seguien les directrius marcades produccions servien també per Scott Carey · Grant WilliamsLouise pel poder establert: La invasión provar el potencial dels de los ladrones de cuerpos (Don Carey · · · · · · · · · · · · Randy Stuart realitzadors i actors que hi Siegel, 1956) funciona com a treballaven. Molt pocs van Clarice · · · · · · · · · · · · · April Kent pamflet anti-comunista. D’una aconseguir passar a la categoria manera o altra, molts films de sèrie Charlie · · · · · · · · · · Paul Langton superior i la majoria dels seus B d’aquesta època reflectien un noms ens resulten avui Dr. Thomas Silver · · · · · Raymond determinat clima de paranoia que desconeguts, però hi ha notables s’havia instal.lat a la societat nord- Bailey excepcions: l’actor John Wayne o americana després del llençament Dr. Bramson · · · William Schallert els directors Jules Dassin, Jacques de la bomba atòmica i en plena Torneur i Anthony Mann, per guerra freda. A finals dels 50, amb Nan · · · · · · · · · · · · · · Billy Curtis anomenar-ne només alguns, la caiguda del sistema d’estudis i provenien de la sèrie B. La dècada la consolidació de la televisió es dels 50 va ser un període va passar a anomenar sèrie B a especialment interessant per a qualsevol pel.lícula de baix aquest tipus de produccions. pressupost i més endavant es va van haverdeferfinsacatorze grans respectelasevamida(en actuar enescenariscadacopmés personatge, sinóquel’anemveient l’opció denoveuremaiminvarel i quotidianitat.També ésencertada precisament perlasevasenzillesa situació especialmentangoixant, (reducció) delprotagonistafanla símptomes detransformació amb quèensmostraelsprimers paper acabaranjugant.Lasubtilitat nosaltres nopodemsospitarquin perspectiva, enunmomentquè monstruosos degutalcanvide que mésendavantesdevindran elements iescenarisquotidians, s’entretén amostrar-nos totsels Per exemple,alprincipidelfilm estrictament cinematogràfiques. aspecte utilitzanteines sap emfatisarmoltbéaquest de tipuslineal).Peròeldirector de Flashbackcapaunanarració de canviarunaestructuraabase va adaptarperalcinema(havent Richard Matheson,queellmateix Això jaestrobaenlanovel.lade dins del’esferad’allòquotidià. descobriment d’allòmonstruós atractiva iinquietantéselfetdel coses quefalapel.lículamés inusual. D’entrada,unadeles enllà, ambunplantejamentdeltot Arnold aconsegueixanarmés Però enaquestfilmqueensocupa d’altres filmsdelmateixgènere. elements quelesdiferenciaven Tarántula (1955)jacontenien from theBlackLagoon,1954)com mujer yelmonstruo(Creature hombre menguante.Tant La de filmar, el1957,Elincreíble cinema fantàsticideterrorabans realitzat algunesincursionsenel El director, JackArnold,jahavia LA PEL·LÍCULA creativa iinteressant. el testimonidelasèrieBmés com RogerCorman,querecullen americà, sorgeixenpersonatges cinema independentnord- als anys60,dinsdel’àmbitdel de baixaqualitat.Detotamanera convertir ensinònimdecinema i poètic. manera, ambuntocentremetafísic tampoc malacabadad’aquesta manera, lapel.lículanoqueda Matheson enèrgicament.Detota religiós quecontévaferprotestar a unfinalfeliç.L’al.lusió decaire recuperés lasevatallanormalper era ferqueelprotagonista proposta inicialdelsproductors com amalmenorjaquela i que,segonsArnold,vaacceptar per unaimposiciódelaproductora que hiésalfinaldelapel.lícula, manera explícitaenlanovel.la.Sí no estavaexpressadad’una pròpia naturalesadelahistòria, d’una maneralatentdegutala questió, encaraquehieraperforça de lasevaexistència.Aquesta infinit s’interrogasobreelsentit sol davantdel(micro)cosmos inevitablement metafísic:l’home, situació allímit,téunrerafons història, sobretotquanesportala pretenciosa, ésevidentquela Encara quelapel.lículanoésgens a nousentornsinovessituacions. i delasevacapacitatd’adaptació la supervivènciadel’ésserhumà mica unaal.legoriadelalluitaper a l’acció,queelfilmesdevéuna abandona lasevapassivitatipassa de lahistòria,quanelprotagonista i nervi.També ésenaquestpunt de situacionsresoltesambgràcia d’aventures, ambunabonavarietat perfectament comunacinta d’un momentdonat,funciona D’altra banda,lapel.lícula,apartir dels objectes. revel.lació delavocacióterrorífica allò queensfapor, sinóla aconseguits peralasevaèpoca, trucatges, totiqueestanmoltben són elsefectesespecialsni només canviantlaperspectiva.No el quepotesdevenirterrorífic que ésaquestentorndecadadia diferents) reforçantaixílaidea Cèsar Giravent 1976- FILMOGRAFIA JACKARNOLD 1950- 1952- 1953- 1953- 1954- 1955- 1955- 1955- 1956- 1956- 1957- 1957- 1957- 1958- 1958- 1958- 1958- 1959- 1959- 1961- 1964- 1964- 1969- 1974- 1974- With theseHands Girls intheNight It cameFromOuterSpace (Ensayo dramático) The GlassWeb (La mujeryelmonstruo) Lagoon Creature FromtheBlack Revenge oftheCreature Tarantula Bridge The ManFromBitter Red Sundown Outside theLaw menguante) (El increíblehombre Man The IncredibleShrinking The Tattered Dress (Sangre enelrancho) Man intheShadow (Escala enTokyo) The LadyTakes High SchoolConfidential Monster ontheCampus The SpaceChildren No Nameonthebullet (Un golpedegracia) The MousethatRoared (Soltero enelparaíso) Bachelor inParadise A GlobalAffair The LivelySet Hello DownThere Black Eye Boss Niger (Conspiración enSuiza) The SwissConspiracy

Es demana puntualitat. Es demana als espectadors que desconnectin els telèfons mòbils i qualsevol altre aparell acústic abans de començar la projecció. Gràcies.