II Barbiere di Siviglia GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 90-91 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu 11 barbiere di Siviglia Melodramma buffo en dos actes Text de Cesare Sterbini Música de Gioacchino Rossini (amb sobretitulat) En la funció del dia 6 d'abril s'interpretarà l'obertura de II barbiere di Siuiglia de Ramon Carnicer (1789-1855), a l'inici del Segon Acte. Funció de Gala Dimecres, 20 de març, a les 21 h., funció núm. 67, torn D Divendres, 22 de març, a les 21 h., funció núm. 68, fora d'abonament Diumenge, 24 de març, a les 17 h., funció núm. 69, torn T Dimarts, 26 de març, a les 21 h., funció núm. 70, fora d'abonament Dijous, 28 de març, a les 21 h., funció núm. 71, torn B Dimecres, 3 d'abril, a les 21 h., funció núm. 72, torn E Dissabte, 6 d'abril, a les 21 h., funció núm. 73, torn C Dilluns, 8 d'abril, a les 21 h., funció núm. 74, torn A ® II barbiere di Siviglia El comte d'Almavíva Dalmau González (20, 22, 24, 26, 28 i 6) William Matteuzzi (3 i 8) Bartolo, doctor en medicina Enric Serra (20, 22, 24, 26 i 28) Enrico Fissore (3, 6 i 8) Rosina, pupil·la de Bartolo Cecilia Bartoli (20, 22, 3, 6 i 8) Raquel Pierotti (24, 26 i 28) Figaro, barber Alberto Rinaldi (20, 22, 24, 26 i 28) Anthony Michaels-Moore (3,6 i 8) Basilio, professor de música Stefano Palatchi (20, 22, 24 i 26) Nicolai Ghiaurov (28, 3, 6 i 8) Fiorello, servent d'Almaviva Manuel Garrido Berta, majordoma de Bartolo Rosa M:' Ysàs (20,22,24,26 i 28) Silvana Bazzoni (3, 6 i 8) Un oficial Joan Tomàs Ambrogio, servent de Bartolo Jordi Banacolocha Un notari Jordi RebelIón Director d'orquestra Paolo Olmi Direcció d'escena Michael Hampe, realitzada per Kai Luft Escenografia Ezio Frigerio Disseny vestuari Mauro Pagano IHuminació Hans Toelstede Director del cor Romano Gandolfi Subdirector del cor Andrés Máspero Servei de sabateria Valldeperas-Barcelona Servei de perruqueria Damaret - Barcelona Traducció del sobretitulat Jaume Creus, L'Avenç S.A. - Barcelona Violí concertino Jaume Francesch " Producció Oper der Stadt Küln estrenada l'any 1981 a l'Edinburgh Festival ROSA BISBE ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU JOIERIA Tel. 201 65 90. Fax. (93) 201 27 32 Materials G. Ricordi & C. Editori-Milà Ganduxer, 20. 08021 Barcelona. (93) d'orquestra 08008 Barcelona. Tel. (93) 217 41 39 Galerías La Avenida. Rambla Catalunya, 121. Revisió d'Alberto Zedda ® Contingut argumental Lloc de l'acció: Sevilla Època: cap a la meitat del segle XVIII ACT E I Un carrer, davant la casa de Don Bartolo El comte d'Almaviva s'ha enamorat de Rosina, l'encisadora pupil-la del doctor Bartolo. La pobra noia és vigilada amb molta severitat pel seu tutor, el qual, a més, vol casar-se amb ella. Poc abans que arribi el dia, Almaviva li canta una serenata sota el seu balcó (<<Ecco, ridente in cielo»), acompanyat per uns músics que ha contractat el seu servent Fiorello, però Rosina no treu el cap ni dóna cap senyal d'haver-se assabentat del missatge. Poc després arriba, vivaç i alegre, el barber Figaro (<<Largo al factotum»), un home que coneix tots els embolics de la ciutat i és capaç de desfer-los si hom el con­ venç, gairebé sempre amb el poder dels diners. Almaviva vol que Figaro l'ajudi per poder veure Rosina i sembla que té sort, perquè el barber coneix la casa i el seu amo, al qual fa diferents serveis. Quan Don Bartola abandona la casa, Almaviva torna a cantar sota el balcó (<<Se il mio nome») i diu que és l'estudiant Lindara. Rosina apareix un instant darrera el balcó, però de seguida és obligada a retirar-se. Almaviva s'enfurisma i Figaro l'aconsella com podrà entrar a la casa (<<All'idea di quel metallo»), després que el Comte li promet grans recompenses. Estança de la casa de Don Bartolo Rosina palesa el seu amor per Lindara (<<Una voce poca fa») i també un caràcter fort, que ha decidit superar totes les dificultats que aquest amor li pot plantejar davant el seu tutor. Don Basilio, el mes­ tre de música de Rosina, informa Don Bartolo que ha arribat a Sevi­ lla el comte d'Almaviva, que ja saben que és «I'incognito amante della Rosina», la qual cosa pot destorbar els plans de Don Bartola. Don Basilio, un personatge pintoresc i mesquí, al qual els diners encara agraden més que a Figaro, diu que s'ha de desacreditar Alma­ viva amb una calúmnia (vl,a calunnia é un ventícello»). Tot seguit Rosina i Figaro es posen d'acord per interferir els plans de Don ® ® Bartolo i fer triomfar l'amor de la noia i Almaviva io fa Comte i ("Dunque son»). que es fan els dos enamorats. Don Bartolo fora el Figaro, Figaro diu a Rosina que Lindara vindrà dins de poc a visitar-la i i es retira amb Rosina. Tot ha quedat fet una pena i Berta, la major­ ella, molt contenta, es mostra a continuació molt displicent amb doma, intenta posar una mica d'ordre i reflexiona sobre la situa­ el tutor, el qual agafa una de les seves enrabiades característiques ció (<<lI vecchiotto cerca moglie»), ("A un dottor della mia sorte»). Don Bartolo veu que no pot perdre més el temps. Ha cridat el notari Almaviva, disfressat de soldat, entra a la casa amb un gran aldarull, i Don Basilio com a testimoni, i també ha dit a Rosina que Lindara fingeix una borratxera, renya i insulta tothom (especialment Don és un mentider que la vol llíurar a Almaviva. Rosina s'ha indignat Bartolo) i aprofita qualsevol ocasió per xiuxiuejar amb Rosina. El i ha descobert que Figaro i Lindara la volen raptar aquesta mateixa gran guirigall (Almaviva duu un permís per allotjar-se a la casa, Don nit. El tutor informarà la guàrdia i els "raptors» seran detinguts. Bartolo li mostra un document que l'eximeix d'aquest deure, el Fora esclata un temporal i poc després arriben Almaviva i Figaro, comte trenca el document ... crida l'atenció d'un escamot de retreu a ) sol­ que entren per la finestra. Rosina Lindara que l'hagi enga­ dats que entra a detenir l'esvalotador, però aquest es dóna a conèi­ nyat, però finalment el Comte descobreix la seva personalitat xer en secret i l'oficial no sols no li diu res, sinó que es quadra (e.Alrnaviva son io, non son Lindoro») i tot resta aclarit, però quan davant ell, la qual cosa deixa tothom bocabadat, especialment Don volen escapar s'adonen que algú ha retirat l'escala per on havien Bartolo, que finalment reacciona i s'uneix al comentari general de entrat a la casa i no poden sortir (Don Bartolo ha tingut cura de tota aquesta gran confusió ("Mi par d'esser con la testa»). tancar les portes amb clau). Només hi ha una solució: quan arri­ ben el notari i Don Basilio, el Comte suborna i amenaça el mestre de música, el qual col-labora a fer de testimoni de la unió de Rosina ACTE II i Almaviva, amb Figaro fent veure que és l'amo de la casa. Quan la unió ja s'ha realitzat, arriba Don Bartolo amb la guàrdia i veu Una altra vegada a casa de Don Bartolo que ha estat enganyat, però finalment dóna la seva benedicció a Almaviva torna a casa de Don Bartolo. Aquesta vegada s'ha dis­ la parella i Rosina respira tranquil-la ("Alfin quest'alma amante fressat de capellà i diu que Don Basilio s'ha posat malalt i l'envia comincia a respirar»). per substituir-lo en la lliçó de música a Rosina. Finalment, enreda Don Bartolo i aquest crida Rosina per a la lliçó. La noia, quan entra, té una sorpresa ben agradable i ha de fer grans esforços per dissi­ mular l'alegria. Comença la lliçó ("Contro un cor che accende amore») i poc després arriba Figaro per afaitar Don Bartolo, al qual fan les mil-i-una i aconsegueixen que surti un moment, la qual cosa és aprofitada per Rosina i Almaviva per dir-se unes quantes ten­ dreses. Torna Don Bartolo i la cosa està a punt d'esguerrar-se quan arriba Don Basilio, que no sap res de tot l'afer, a donar la lliçó, però entre Almaviva i Figaro ho solucionen (amb una borsa de diners): li diuen que té la «febbre scarlattina» i Don Basilio se'n va tan tranquil i deixa el camp lliure al seu «substitut» ("Buona sera, mio sígnore»). Figaro comença a afaitar Don Bartolo i segueixen les confessions d'amagatotis entre Rosina i el Comte, però el tutor agusa l'oïda i descobreix la disfressa d'Almaviva i les carantoines Sota el signe del fiasco, o sigui la història d'un fracàs L'equivalència lèxica catalana de fiasco (literalment, ampolla) en la terminologia teatral seria «fracàs». El vocable italià, però, és ben ,o _ Borcelollo r1\)eres, conegut arreu. A aquesta popularitat contribuí involuntàriament )011--. Reser"es Gioacchino Rossini amb el seu Barbiere di Siviglia el 20 de febrer 3118031 de 1816, tot i que després s'hi afegiren col-legues tan il-lustres com els autors de Traviata, Tannbauser i Madama Butterfly, per no esmentar sinó els casos més clamorosos. L'ús de l'expressió «far fiasco" (en català fer o tenir un fracàs) es perd, tal i com sol dir-se, "en la nit dels temps» i entre les hipòtesis més suggestives pel que fa al seu origen hi ha la que ens parla del cas de l'actor Domenico Biancolelli (Bolonya, 1636 - París, 1688), que féu famosa la màscara d'Arlequí i que tenia el costum d'impro­ visar divertits monòlegs sobre qualsevol objecte que li caigués a les mans (una carta, una perruca, un tirabotes).