ROMÉO ET JULIETTE GOUNOD Argument MT / 3 Roméo Et Juliette Argument 4 / 5 Roméo Et Juliette
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ROMÉO ET JULIETTE GOUNOD Argument MT / 3 Roméo et Juliette Argument 4 / 5 Roméo et Juliette Roméo et Juliette torna al Teatre amb la coproducció del Gran Teatre del Liceu i The Santa Fe Opera (The Santa Fe Opera-Ken Howard) Argument Fitxa Romeu i Julieta 6 / 7 9 43 en música Miquel Desclot Repartiment 10 Entrevista a 51 Josep Pons Amb el teló abaixat 12 El Roméo i la Juliette 59 de Gounod al Liceu 17 Argument Jaume Tribó Cronologia 25 English Synopsis 66 Jordi Fernández M. Sobre la producció Selecció d’enregistraments 33 Stephen Lawless 77 Manel Cereijo El drama líric de Biografies 35 Charles Gounod 80 Marcel Cervelló Roméo et Juliette Temporada 2017-18 8 / 9 ROMÉO ET JULIETTE Òpera en cinc actes. Llibret de Jules Barbier i Michel Carré. Música de Charles Gounod. Estrenes 27 d’abril de 1867: estrena absoluta al Théâtre Lyrique de París 11 de juny de 1876: estrena a Barcelona al Teatre Principal 28 de maig de 1884: estrena al Gran Teatre del Liceu 27 de febrer de 1985: última representació al Liceu Total de representacions al Liceu: 25 Febrer 2018 Torn Tarifa 14 Dimecres 20:00 B 6 Durada total aproximada 3h i 15m 17 Dissabte 20:00 C 5 (*): Amb audiodescripció 19 Dilluns 20:00 A 6 22 Dijous 20:00 PA 5 24 Dissabte 20:00 E 5 27 Dimarts 20:00 D 6 Març 2018 Torn Tarifa 2* Divendres 20:00 H 5 4 Diumenge 17:00 T 5 Uneix-te a la conversa #RomeoetJulietteLiceu liceubarcelona.cat facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona Roméo et Juliette Juliette, filla de la família Capulet Mercutio, amic de Roméo Aida Garifullina: 14, 17, 22 i 27 de febrer Gabriel Bermúdez Katerina Tretyakova: 19 i 24 de febrer; 2 i 4 de març Pâris, promès de Juliette Isaac Galán Stéphano, patge de Roméo Tara Erraught Grégorio, criat dels Capulet Germán Olvera Gertrude, dida de Juliette Susanne Resmark Capulet, cap de la família Capulet Rubén Amoretti Roméo, membre de la família Montaigu Frère Laurent, un frare Saimir Pirgu Nicola Ulivieri Tybalt, cosí de Juliette Duc de Verona, David Alegret màxima autoritat de la ciutat Stefano Palatchi Benvolio, cosí i amic de Roméo Beñat Egiarte Frère Jean, un frare Dimitar Darlev Amb el patrocini de Repartiment 10 / 11 Direcció musical Josep Pons Direcció d’escena Stephen Lawless Coreografia Nicola Bowie Mestre d’armes Christian Kelly-Sordelet Escenografia i vestuari Ashley Martin Davis Il·luminació Mimi Jordan Sherin Assistència de la direcció d´escena Shawna Clare Lucey Albert Estany Assistència de la coreografia Noelia Rúa Assistència del vestuari Tyler Gunther Coproducció Gran Teatre del Liceu i The Santa Fe Opera Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Concertino Kai Gleusteen Assistència a la direcció musical Sergi Cuenca Assistents musicals Véronique Werklé, Vanessa García, Júlia Sesé i Jaume Tribó Roméo et Juliette AMB EL TELÓ ABAIXAT Compositor Fill d’un pintor i d’una pianista, Charles Gounod va néixer a París el 1818 i va morir a Saint-Cloud el 1893. Malgrat haver iniciat estudis de dret, als setze anys va decidir consagrar-se a la música i el 1839 va guanyar el Prix de Rome i es va traslladar a Itàlia. De retorn a França va ser reclamat per escriure música sacra al seminari de Saint Sulpice, atesa la seva vocació sacerdotal, que finalment va abandonar per dedicar-se a l’òpera. El seu primer gran triomf va ser Faust, sobre el poema dramàtic de Goethe, per bé que va fracassar el 1864 amb Mireille, sobre l’obra homònima de Frederic Mistral, que no va ser acceptada fins a una revisió posterior. Després d’una breu estada a Roma, Gounod i la seva família es van traslladar a Londres, coincidint amb la guerra francoprussiana. Novament a França (1874), Gounod va estrenar a l’Opéra de París Polyeucte (1878) i per últim Le tribut de Zamora (1881), tot i que la majoria de música que el compositor va escriure després d’haver tornat d’Anglaterra va ser bàsicament sacra. El músic francès sempre va demostrar una gran erudició en matèria compositiva, l’assumpció de la tradició precedent i una mirada cap a una nova manera d’entendre l’espectacle operístic, allunyat de l’encarcara- 12 / 13 ment de la grand opéra i amb no pocs elements d’inflexió cap al que s’entén com a «drama musical», per exemple amb l’ús de cèl·lules leitmo- tíviques, especialment en una peça com Roméo et Juliette. I també amb el recurs d’un cant declamat, hereu de la tragédie lyrique i antecedent del futur cant «conversacional». Llibret i llibretista Roméo et Juliette és una òpera en cinc actes basada en l’obra homònima de William Shakespeare, amb llibret de Jules Barbier i Michel Ca rré. Al llarg de la història de l’òpera, es compten unes vint-i-cinc adap tacions de la tragèdia sobre els amants de Verona, la primera de les qual s del 1776 amb música de Georg Benda. Es tracta de la quarta de les trag è- dies shakespearianes més adaptades al teatre musical, després de La tempesta, El somni d’una nit d’estiu i Hamlet. El llibret de Barbier i Carré, col·laboradors de Gounod des de Le médecin malgré lui (1858), segueix amb força fidelitat l’original shakes- pearià, i concentra tota l’atenció en la parella protagonista, gràcies als llargs duets dels actes primer, segon, quart i cinquè. Roméo et Juliette Estrena Roméo et Juliette es va estrenar al Théâtre Lyrique de París el 27 d’abril de 1867, tres anys abans de l’esclat de la guerra francoprussiana. El públic va recompensar amb aplaudiments i reconeixement unànime la partitura del compositor, representada per primera vegada en el context de l’Exposició Universal de París, el mateix marc que un mes i mig abans havia acollit l’estrena del Don Carlos de Verdi. La fama de l’obra de Gounod es va escampar i va triomfar a diversos teatres de ciutats europees, entre les quals Londres, però també dels Estats Units, com Nova York (en ambdós casos el 1867). A París fins i tot se’n va fer una paròdia, titulada Rhum et eau en juillet (Rom i aigua al juliol). Estrena al Liceu Després de Faust (1864) i de Cinq-mars (1878), el Liceu va acollir Roméo et Juliette de Gounod el 28 de maig de 1884, anunciada i cantada en la versió italiana: Romeo e Giulietta. Els aires wagnerians començaven a impregnar la ciutat, tot i que òperes com les meyeerberianes Robert le diable i Les huguenots (Roberto il diavolo i Gli Ugonotti, tal com es representaven aleshores fora de França), a més de Romeo e Giulietta, també eren força acceptades. L’òpera de Gounod, que reapareixeria al Liceu la temporada 1888/89, s’hi va representar per primera vegada amb les veus de Fanny Torresella i Émile Engel en els papers protagonistes. Marino Mancinelli va dirigir l’or- questra i els decorats van ser de Francesc Soler i Rovirosa. Les últimes funcions de l’obra fins ara van tenir lloc la temporada 1984/85. Amb el teló abaixat 14 / 15 Assajos de Roméo et Juliette al Teatre Roméo et Juliette Roméo et Juliette està basada en l’obra homònima de William Shakespeare, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré. (The Santa Fe Opera-Ken Howard) 16 / 17 ARGUMENT PRÒLEG I ACTE I1 Som a la ciutat italiana de Verona. Un cor intern ens situa en un context sagnant pels odis, fruit de l’enfrontament entre dues riques famílies: els Capulet i els Montaigu.2 El primer acte comença amb la festa que la família Capulet ofereix al seu palau. Juliette, filla dels senyors de la sumptuosa casa, ha estat promesa a Pâris, convidat a la celebració per conèixer la que haurà de ser la seva esposa. Tybalt, jove cosí de Juliette, presenta Pâris als presents.3 Roméo, membre de la família Montaigu, apareix d’incògnit a la festa dels Capulet, acompanyat pels seus amics. Un d’ells, Mercutio, es burla de Roméo pel seu amor vers Rosaline i afirma que aquell enamorament és causat per la bruixa Mab.4 En un apart, Juliette confessa a la seva dida Gertrude que encara es sent massa jove per casar-se.5 Roméo s’enamora de Juliette just en veure-la i els dos mantenen una breu trobada; ignoren que són membres de famílies enemigues.6 Però Tybalt reconeix Roméo, tot i els esforços d’aquest per passar d’incògnit rere una màscara. Capulet impedeix el duel entre Tybalt i Roméo, que marxa mentre Tybalt promet venjar-se d’aquella ofensa. Comentaris 1 L’obertura és un breu allegro nosa i una successió d’interven- Gounod escriu un ritme de musicals maestoso que ens situa en el cions de diversos personatges: vals per a un personatge del context d’una acció tràgica. Tybalt, Pâris, Capulet, Roméo, segle XV, una època força La segona secció, a mode de Juliette i el cor, amb acompanya- llunyana d’aquesta dansa de fuga, subratlla el conflicte obert ment d’una orquestra sumptuosa. ritme ternari que en època de entre la família dels Montaigu i 4 L’ària de Mercutio «Mab, la Gounod feia furor a Europa. dels Capulet. reine des mensonges» revela 6 «Ange adorable» és el primer 2 El pròleg de l’òpera, ombrívol, el caràcter burleta i satíric del duet (amb la indicació «Madrigal» el presideix un cor intern que personatge. a la partitura) entre Roméo i Juli- situa l’espectador en els fets 5 L’ària «Je veux vivre dans ce ette.