ROMÉO ET JULIETTE GOUNOD Argument MT / 3 Roméo Et Juliette Argument 4 / 5 Roméo Et Juliette

ROMÉO ET JULIETTE GOUNOD Argument MT / 3 Roméo et Juliette Argument 4 / 5 Roméo et Juliette

Roméo et Juliette torna al Teatre amb la coproducció del Gran Teatre del Liceu i The Santa Fe Opera (The Santa Fe Opera-Ken Howard) Argument Fitxa Romeu i Julieta 6 / 7 9 43 en música Miquel Desclot Repartiment 10 Entrevista a 51 Josep Pons Amb el teló abaixat 12 El Roméo i la Juliette 59 de Gounod al Liceu 17 Argument Jaume Tribó Cronologia 25 English Synopsis 66 Jordi Fernández M.

Sobre la producció Selecció d’enregistraments 33 Stephen Lawless 77 Manel Cereijo

El drama líric de Biografies 35 Charles Gounod 80 Marcel Cervelló Roméo et Juliette Temporada 2017-18 8 / 9

ROMÉO ET JULIETTE

Òpera en cinc actes. Llibret de Jules Barbier i Michel Carré. Música de Charles Gounod.

Estrenes 27 d’abril de 1867: estrena absoluta al Théâtre Lyrique de París 11 de juny de 1876: estrena a Barcelona al Teatre Principal 28 de maig de 1884: estrena al Gran Teatre del Liceu 27 de febrer de 1985: última representació al Liceu Total de representacions al Liceu: 25

Febrer 2018 Torn Tarifa

14 Dimecres 20:00 B 6 Durada total aproximada 3h i 15m 17 Dissabte 20:00 C 5 (*): Amb audiodescripció 19 Dilluns 20:00 A 6 22 Dijous 20:00 PA 5 24 Dissabte 20:00 E 5 27 Dimarts 20:00 D 6

Març 2018 Torn Tarifa

2* Divendres 20:00 H 5 4 Diumenge 17:00 T 5

Uneix-te a la conversa #RomeoetJulietteLiceu liceubarcelona.cat

facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona Roméo et Juliette

Juliette, filla de la família Capulet Mercutio, amic de Roméo Aida Garifullina: 14, 17, 22 i 27 de febrer Gabriel Bermúdez Katerina Tretyakova: 19 i 24 de febrer; 2 i 4 de març Pâris, promès de Juliette Isaac Galán Stéphano, patge de Roméo Tara Erraught Grégorio, criat dels Capulet Germán Olvera Gertrude, dida de Juliette Susanne Resmark Capulet, cap de la família Capulet Rubén Amoretti Roméo, membre de la família Montaigu Frère Laurent, un frare Saimir Pirgu Nicola Ulivieri

Tybalt, cosí de Juliette Duc de Verona, David Alegret màxima autoritat de la ciutat Stefano Palatchi Benvolio, cosí i amic de Roméo Beñat Egiarte Frère Jean, un frare Dimitar Darlev

Amb el patrocini de Repartiment 10 / 11

Direcció musical Josep Pons

Direcció d’escena Stephen Lawless

Coreografia Nicola Bowie

Mestre d’armes Christian Kelly-Sordelet

Escenografia i vestuari Ashley Martin Davis

Il·luminació Mimi Jordan Sherin

Assistència de la direcció d´escena Shawna Clare Lucey Albert Estany

Assistència de la coreografia Noelia Rúa

Assistència del vestuari Tyler Gunther

Coproducció Gran Teatre del Liceu i The Santa Fe Opera

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció del Cor Conxita Garcia

Concertino Kai Gleusteen

Assistència a la direcció musical Sergi Cuenca

Assistents musicals Véronique Werklé, Vanessa García, Júlia Sesé i Jaume Tribó Roméo et Juliette

AMB EL TELÓ ABAIXAT

Compositor Fill d’un pintor i d’una pianista, Charles Gounod va néixer a París el 1818 i va morir a Saint-Cloud el 1893. Malgrat haver iniciat estudis de dret, als setze anys va decidir consagrar-se a la música i el 1839 va guanyar el Prix de Rome i es va traslladar a Itàlia. De retorn a França va ser reclamat per escriure música sacra al seminari de Saint Sulpice, atesa la seva vocació sacerdotal, que finalment va abandonar per dedicar-se a l’òpera. El seu primer gran triomf va ser Faust, sobre el poema dramàtic de Goethe, per bé que va fracassar el 1864 amb Mireille, sobre l’obra homònima de Frederic Mistral, que no va ser acceptada fins a una revisió posterior. Després d’una breu estada a Roma, Gounod i la seva família es van traslladar a Londres, coincidint amb la guerra francoprussiana. Novament a França (1874), Gounod va estrenar a l’Opéra de París Polyeucte (1878) i per últim Le tribut de Zamora (1881), tot i que la majoria de música que el compositor va escriure després d’haver tornat d’Anglaterra va ser bàsicament sacra. El músic francès sempre va demostrar una gran erudició en matèria compositiva, l’assumpció de la tradició precedent i una mirada cap a una nova manera d’entendre l’espectacle operístic, allunyat de l’encarcara- 12 / 13

ment de la grand opéra i amb no pocs elements d’inflexió cap al que s’entén com a «drama musical», per exemple amb l’ús de cèl·lules leitmo- tíviques, especialment en una peça com Roméo et Juliette. I també amb el recurs d’un cant declamat, hereu de la tragédie lyrique i antecedent del futur cant «conversacional».

Llibret i llibretista Roméo et Juliette és una òpera en cinc actes basada en l’obra homònima de William Shakespeare, amb llibret de Jules Barbier i Michel Ca rré. Al llarg de la història de l’òpera, es compten unes vint-i-cinc adap tacions de la tragèdia sobre els amants de Verona, la primera de les qual s del 1776 amb música de Georg Benda. Es tracta de la quarta de les trag è- dies shakespearianes més adaptades al teatre musical, després de La tempesta, El somni d’una nit d’estiu i Hamlet. El llibret de Barbier i Carré, col·laboradors de Gounod des de Le médecin malgré lui (1858), segueix amb força fidelitat l’original shakes- pearià, i concentra tota l’atenció en la parella protagonista, gràcies als llargs duets dels actes primer, segon, quart i cinquè. Roméo et Juliette

Estrena Roméo et Juliette es va estrenar al Théâtre Lyrique de París el 27 d’abril de 1867, tres anys abans de l’esclat de la guerra francoprussiana. El públic va recompensar amb aplaudiments i reconeixement unànime la partitura del compositor, representada per primera vegada en el context de l’Exposició Universal de París, el mateix marc que un mes i mig abans havia acollit l’estrena del Don Carlos de Verdi. La fama de l’obra de Gounod es va escampar i va triomfar a diversos teatres de ciutats europees, entre les quals Londres, però també dels Estats Units, com Nova York (en ambdós casos el 1867). A París fins i tot se’n va fer una paròdia, titulada Rhum et eau en juillet (Rom i aigua al juliol).

Estrena al Liceu Després de Faust (1864) i de Cinq-mars (1878), el Liceu va acollir Roméo et Juliette de Gounod el 28 de maig de 1884, anunciada i cantada en la versió italiana: Romeo e Giulietta. Els aires wagnerians començaven a impregnar la ciutat, tot i que òperes com les meyeerberianes Robert le diable i Les huguenots (Roberto il diavolo i Gli Ugonotti, tal com es representaven aleshores fora de França), a més de Romeo e Giulietta, també eren força acceptades. L’òpera de Gounod, que reapareixeria al Liceu la temporada 1888/89, s’hi va representar per primera vegada amb les veus de Fanny Torresella i Émile Engel en els papers protagonistes. Marino Mancinelli va dirigir l’orquestra i els decorats van ser de Francesc Soler i Rovirosa. Les últimes funcions de l’obra fins ara van tenir lloc la temporada 1984/85. Amb el teló abaixat 14 / 15

Assajos de Roméo et Juliette al Teatre Roméo et Juliette

Roméo et Juliette està basada en l’obra homònima de William Shakespeare, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré. (The Santa Fe Opera-Ken Howard) 16 / 17

ARGUMENT

PRÒLEG I ACTE I1 Som a la ciutat italiana de Verona. Un cor intern ens situa en un context sagnant pels odis, fruit de l’enfrontament entre dues riques famílies: els Capulet i els Montaigu.2 El primer acte comença amb la festa que la família Capulet ofereix al seu palau. Juliette, filla dels senyors de la sumptuosa casa, ha estat promesa a Pâris, convidat a la celebració per conèixer la que haurà de ser la seva esposa. Tybalt, jove cosí de Juliette, presenta Pâris als presents.3 Roméo, membre de la família Montaigu, apareix d’incògnit a la festa dels Capulet, acompanyat pels seus amics. Un d’ells, Mercutio, es burla de Roméo pel seu amor vers Rosaline i afirma que aquell enamorament és causat per la bruixa Mab.4 En un apart, Juliette confessa a la seva dida Gertrude que encara es sent massa jove per casar-se.5 Roméo s’enamora de Juliette just en veure-la i els dos mantenen una breu trobada; ignoren que són membres de famílies enemigues.6 Però Tybalt reconeix Roméo, tot i els esforços d’aquest per passar d’incògnit rere una màscara. Capulet impedeix el duel entre Tybalt i Roméo, que marxa mentre Tybalt promet venjar-se d’aquella ofensa.

Comentaris 1 L’obertura és un breu allegro nosa i una successió d’interven- Gounod escriu un ritme de musicals maestoso que ens situa en el cions de diversos personatges: vals per a un personatge del context d’una acció tràgica. Tybalt, Pâris, Capulet, Roméo, segle XV, una època força La segona secció, a mode de Juliette i el cor, amb acompanya- llunyana d’aquesta dansa de fuga, subratlla el conflicte obert ment d’una orquestra sumptuosa. ritme ternari que en època de entre la família dels Montaigu i 4 L’ària de Mercutio «Mab, la Gounod feia furor a Europa. dels Capulet. reine des mensonges» revela 6 «Ange adorable» és el primer 2 El pròleg de l’òpera, ombrívol, el caràcter burleta i satíric del duet (amb la indicació «Madrigal» el presideix un cor intern que personatge. a la partitura) entre Roméo i Juli- situa l’espectador en els fets 5 L’ària «Je veux vivre dans ce ette. El caràcter innocent dels que presideixen l’acció que es rêve» («Vull viure en aquest personatges queda reflectit en desenvoluparà seguidament a somni») és una pàgina extra- aquesta pàgina. l’escenari. ordinària de coloratura, molt 3 Tota la primera escena està compromesa per a la soprano presidida per una música llumi- i amb un evident anacronisme: Roméo et Juliette

ACTE II7 Al jardí de la casa dels Capulet, els amics de Roméo el deixen sol i aquest es lliura als seus pensaments, adreçats a Juliette.8 La noia surt de casa amb el pretext de prendre la fresca i entreté la dida. Diversos servents dels Capulet, encapçalats per Grégorio, busquen en va Juliette, que mentrestant flirteja amb Roméo, amb qui finalment s’ha trobat. Gertrude adverteix els amants del perill que corren pel fet que els criats busquen Juliette. La parella decideix casar-se i Juliette fa saber al seu enamorat Roméo que una persona de plena confiança li durà una nota per indicar-li el lloc i l’hora de la celebració del sagrament matrimonial. La parella es fon en una abraçada, aixoplugats per la nit, que els protegeix de les mirades alienes.9

ACTE III El primer quadre10 ens situa a la cel·la de Frère Laurent, un bondadós caputxí, amic de Roméo. Aquest li explica que ja no està enamorat de Rosaline i que l’objecte del seu amor és Juliette, amb qui està disposat a casar-se. La jove Capulet arriba poc després i el clergue uneix la parella en matrimoni.11 El segon quadre se situa en un carrer, davant de la casa dels Capulet. Stéphano, un patge dels Montaigu, provoca els seus enemics amb una cançó que al·ludeix al matrimoni entre Roméo i Juliette.12 Els Capulet, encapçalats per Tybalt, s’enfronten a Stéphano, però Mercutio apareix per defensar el patge i desafia Tybalt a un duel. Abans, Roméo ha aparegut per intentar posar pau i oferir la seva amistat a Tybalt, el cosí de Juliette. La lluita d’espases entre Tybalt i Mercutio acaba amb la mort d’aquest.13 Roméo, ofuscat per la mort del seu lleial amic i encegat per la ira, s’abraona sobre Tybalt i, en un duel ràpid, acaba amb la seva

Comentaris 7 Després d’un entreacte de com a anunci de la fatalitat 12«Que fais-tu, blanche tourte- musicals caràcter sinuós, melancòlic i que s’abatrà sobre la parella relle» és la cançó d’Stéphano, elegíac. al cinquè acte. Al final, Roméo picaresca i amb una estructura 8 Roméo mostra el seu caràcter es quedarà sol i cantarà un estròfica. La partitura demana enamoradís i somiador en una dolcíssim «Va! Repose en paix! un cant d’agilitat, com correspon ària com «Ah, lève toi soleil», Sommeille!». al cant d’un vailet, d’acord amb escrita per a un tenor líric amb 10Després d’un breu interludi la tradició operística a què lleugeresa i volatilitat per al Si musical, a manera d’entreacte. Gounod es manté fidel. 13 bemoll amb què culmina de 11 El trio «Dieu qui fit l’homme à ton L’acompanyament orquestral manera radiant una pàgina image!» és un passatge presidit reprodueix els espasmes del magistral. pel cant serè i bonhomiós de moribund Mercutio. 9 És el llarg duet «Ô nuit divine!», Frère Laurent i les frases, ocasi- 14Un breu però magnífic cor, «Ô dividit en diverses seccions. onalment a l’uníson, de Roméo i jour de deuil! Ô jour de larmes!», Especialment destacable és Juliette. El fragment, que revela mostra de nou el domini de l’«Adieu! De cet adieu si douce els dots de Gounod per a l’escrip- Gounod en el subratllat de les est la tristesse», que marca el tura teatral, esdevé un quartet («Ô accions dramàtiques. pols dramàtic de la situació, pur bonheure! Ô joie immense!») 15La secció final de l’acte amb l’arribada de Gertrude. comença amb el cant de Roméo Argument 18 / 19

vida. Tothom lamenta la mort dels dos joves,14 abans que Capulet i els seus demanin justícia. Benvolio aconsella al seu amic Roméo que fugi ràpidament de Verona. El duc de la ciutat es presenta i, assabentat dels esdeveniments sagnants, decreta l’exili de Roméo.15

ACTE IV La cambra de Juliette. Ella i el seu recent espòs Roméo han passat la nit de noces entre els plaers de l’himeneu i la nostàlgia per l’exili de Roméo, disposat a marxar al costat de la jove. Assabentada de la mort del seu cosí Tybalt a mans de Roméo, Juliette perdona el seu espòs abans de lliurar-se de nou a una llarga abraçada que precedeix el comiat de la parella quan els primers raigs del sol apareixen a l’horitzó.16 Un cop Roméo ha marxat, Gertude entra a l’habitació per anunciar a Juliette l’arribada del seu pare amb Frère Laurent. Ignorant que està assabentada dels recents i luctuosos esdeveniments, Capulet explica a Juliette la mort del seu cosí per obra de Roméo i li anuncia el seu casament imminent amb Pâris. Desesperada davant d’aquella situació, Juliette demana ajut a Frère Laurent, que la tranquil·litza: el clergue li donarà un beuratge que simularà la seva mort. Un cop dipositada al panteó, Roméo anirà a buscar-la, després d’haver estat convenientment avisat. Juliette, sola, es disposa a ingerir la poció, però no sense témer-ne funestes conseqüències.17 El segon quadre transcorre en una sumptuosa sala del palau dels Capulet,18 on s’han de celebrar les noces entre Pâris i Juliette. Quan la jove entra per prendre la mà del seu promès, cau desmaiada i els convi- dats la donen per morta.19

(«Ah! Jour de deuil et d’horreur el rossinyol) estan subtilment 18Com era habitual en l’òpera et d’alarmes»), de ressonàn- subratllades pels instruments francesa, en aquest quadre cies heroiques que subratllen de fusta. s’incloïa un ballet. la dignitat del personatge. S’hi 17Gran escena, precedida per 19Capulet entona un cant, acom- afegeixen aviat el duc, Capulet, un ampli recitatiu acompanyat panyat per l’orgue, en què Stéphano, Benvolio, Pâris i el cor. («Dieu! Quel frisson court dans imposa la seva autoritat a la 16El llarg duet «Va! Je t’ai pardon- mes veines!»), que culmina seva filla. Al cap de poc, i en un né» és una de les millors amb l’ària «Amour ranime mon final precipitat («La haine est le pàgines escrites per a dues courage» i que posa punt final berceau de cet amour fatal!»), veus de l’òpera francesa del a l’escena amb un cant coratjós Juliette caurà desmaiada, segle XIX. Després d’una breu i enèrgic de Juliette, per a qui acompanyada pel lament de la secció en recitatiu apareix el Gounod escriu una pàgina que secció de fusta de l’orquestra. passatge «Nuit d’hyménée!», revela l’assumpció de la madu- escrit amb una evident sensu- resa del personatge, allunyat alitat. La segona gran secció completament del caràcter de l’escena és «Il faut partir, infantívol i enjogassat del hélas!». Entremig, les al·lusions primer acte. als cants dels ocells (l’alosa i Roméo et Juliette

La producció d’Stephen Lawless situa l’acció en el context de la Guerra Civil dels Estats Units. (The Santa Fe Opera-Ken Howard) Argument 20 / 21 Roméo et Juliette

La present producció de Roméo et Juliette compta amb la direcció d’escena de Stephen Lawless i amb la direcció musical de Josep Pons. (The Santa Fe Opera-Ken Howard) Argument 22 / 23

ACTE V Frère Laurent presagia un desenllaç tràgic quan, informat per Frère Jean, constata que la carta que havia de rebre Roméo explicant la simulada mort de Juliette no ha arribat al destinatari: el patge que havia de dur la lletra ha estat ferit pels Capulet. El segon quadre de l’acte transcorre al panteó dels Capulet on Juli- ette jeu, aparentment morta. Roméo arriba al recinte i veu el que per a ell és el cadàver de la seva esposa. No podent suportar la pena, ingereix un verí mortal, disposat a suïcidar-se.20 Poc després, Juliette es desperta i troba Roméo agonitzant. La parella s’acomiada abans que Juliette, desesperada, trobi una daga que du amagada entre la roba i se la clavi al pit. Els dos amants demanen perdó a Déu abans de morir l’un als braços de l’altra.21

Consulteu l’argument en format de lectura fàcil: https://goo.gl/QSHsXk

Comentaris 20Un breu preludi orquestral, un delicat acompanyament i que bascula entre la deses- musicals amb la marcada presència de presidit per l’elegíac violoncel. peració i la serenor, culmi- trompes i trombons –instru- 21Un darrer duet, que culmina nada amb la frase «Seigneur, ments tradicionalment lligats amb el passatge «Console-toi, Seigneur, pardonnez-nous!», a la mort– anuncia el reci- pauvre âme», posa punt final cantada a l’uníson pels amants tatiu «Salut! Tombeau sombre a l’escena i a l’acte. Es tracta de Verona, abans d’una reeixida et silencieux». Poc després, d’una pàgina de gran càrrega coda orquestral. Roméo canta l’ària «Ô ma emotiva i sentimental, amb un femme! Ô ma bien-aimée» amb reeixit sentit del melodrama, Roméo et Juliette

Al darrer acte, apareixen nínxols oberts plens de calaveres coincidint amb la mort dels protagonistes (The Santa Fe Opera-Ken Howard) 24 / 25

ENGLISH SYNOPSIS

PROLOGUE & The action takes place in the Italian city of Verona. The curtain rises on ACT ONE1 a choral prologue that depicts the deadly hostility between two wealthy families: the Capulet and the Montaigu.2 The first act opens with a masked ball in the palace of the Capulet family. Juliette, the daughter of the Capulet, is engaged to marry Pâris, who has been invited to the magnificent house to meet his future bride. Juliette’s young cousin Tybalt introduces Pâris to the other guests.3 Wearing masks that conceal their identity, Roméo Montaigu and his friends make their way into the rival house. Romeo’s friend Mercutio makes fun of him for his love for Rosaline, and claims that his feelings for her are the work of the fairy queen Mab.4 In an empty room, Juliette confesses to her nanny Gertrude that she feels she is still too young to marry.5 Roméo sees Juliette and falls in love with her instantly. He approaches her and they exchange some words, without knowing that they are members of rival families.6 But Tybalt recognises Roméo, even though he has put his mask back on. Capulet does not authorise a duel between Tybalt and Roméo, who makes a hasty retreat as Tybalt vows to avenge the affront.

Musical 1 The overture is a brief allegro 3 The entire first scene contains nary soprano coloratura page comments maestoso that places us in sparkling music and a succes- with an evident anachronism: the context of a tragic event. sion of musical performances Gounod writes a waltz rhythm The second section, basically by several characters: Tybalt, for a 15th century character, a a fugue, underlines the open Pâris, Capulet, Roméo, Juliette time far removed from this triple conflict between the Montaigu and the choir, accompanied by metre dance that caused a stir and Capulet families. a sumptuous orchestra. in Europe in Gounod’s time. 2 The opera’s foreboding 4 Mercutio’s aria “Mab, la reine des 6 “Ange adorable” is the first duet prologue is led by an offstage mensonges” reveals the charac- (indicated as “Madrigal” in the horn that sets the scene for the ter’s clownish, satirical nature. score) between Roméo and events that are about to unravel 5 The aria “Je veux vivre dans Juliette. The page reveals the on the stage. ce rêve” (“I want to live in innocent nature of the characters. this dream”) is an extraordi- Roméo et Juliette

ACT TWO7 In the gardens of the Capulet, Roméo’s friends have left him alone with his thoughts, and he strives to get Juliette’s attention.8 She appears on the balcony on the pretext of getting some air and keeps her nanny occupied. Grégorio and other servants of the Capulet are searching in vain for Juliette, who in the meantime has been flirting with Roméo from the balcony. Gertrude warns them of the risk they are taking, as the servants are looking for Juliette. The couple decides to get married and Juliette tells her betrothed Roméo that a person she trusts will bring him a note indicating where and when the wedding will take place. They melt in each other’s arms, shielded from prying eyes by the dark of night.9

ACT THREE The first scene10 takes place in Brother Laurent’s cell, a caring Capuchin monk who is a friend of Roméo. Roméo tells him he is no longer in love with Rosaline but now wants to marry Juliette. She arrives soon after and brother Laurent performs the wedding ceremony.11 In scene two, in a street in front of the house of Capulet, Roméo’s page Stéphano is mocking the Capulets with a song that alludes to Roméo and Juliette’s marriage.12 The Capulets, led by Tybalt, confront Stéphano but Mercutio arrives to defend the page and challenges Tybalt to a duel. Roméo arrives and tries to calm the situation and asks Tybalt to forget the days of hatred between the two families. Mercutio resumes the duel with Tybalt and is mortally wounded.13 In anger and seeking vengeance, Roméo fights with Tybalt and deals him a mortal blow. Everyone laments the death of the two young men,14 before the parti- sans of the Capulet shout for justice. Benvolio urges his friend Roméo to flee from Verona. The Duke of the city arrives. He is informed of the bloody events and orders Roméo’s exile.15

Musical 7 Following a sinuous, melan- five. At the end, Roméo, alone, bonheure! Ô joie immense!”) comments cholic, haunting intermission. sings the affectionate “Va! when Gertrude appears. Repose en paix sommeille!” 12 8 Roméo reveals his impassioned The light-hearted, stanza-based 10 nature in the aria “Ah, lève toi Following a brief musical inter- “Que fais-tu, blanche tourterelle” soleil”, written for a lyric tenor lude that serves as an intermis- is sung by Stéphano. It requires with the levity and volatility of sion. the agility ascribed to a page, the B flat that brilliantly culmi- 11The trio “Dieu qui fit l’homme according to the opera tradition nates a masterful page. à ton image!” is a passage led that Gounod adheres to. 13 9 This long duet, “Ò nuit divine!”, by the serene, kind-hearted The orchestral accompani- is divided into several sections. Brother Laurent and some ment echoes dying Mercutio’s One that especially stands out phrases are occasionally spasms. is the “Adieu! De cet adieu si sung in unison by Roméo 14The brief but magnificent douce est la tristesse”, which and Juliette. The fragment, choral “Ò jour de deuil! Ô sets the dramatic tone of the which reveals Gounod’s skill jour de larmes!” again shows situation and foreshadows the for writing theatrical pieces, Gounod’s mastery of high- couple’s fatal outcome in act becomes a quartet (“Ô pur lighting dramatic events. English synopsis 26 / 27

ACT FOUR In Juliette’s room, where she and her husband have spent their wedding night torn between pleasure and the heartbreaking news of Roméo’s exile, who is prepared to leave her side. Informed of the death of her cousin Tybalt at the hands of Roméo, Juliette forgives her husband and they do not loosen their long embrace until day breaks on the horizon and he has to leave.16 After the departure of Roméo, Gertrude enters the room and announces the arrival of Juliette’s father and Brother Laurent. Ignoring the fact that she is aware of the recent tragic events, Capulet recounts to her the death of her cousin at the hands of Roméo and announces she is to marry Pâris. Juliette is in despair and asks Brother Laurent for help. He reassures her by suggesting she drink a narcotic which will give her the appearance of death. Once taken to the family grave, Roméo will find her there after being informed of the plan. Alone, Juliette fears a dreadful outcome and hesitates before finally emptying the phial.17 The second scene takes place in a magnificent room at the Capu- let’s palace,18 where the wedding between Pâris and Juliette is to be performed, but when she takes his arm to walk to the chapel, she collapses and all the wedding guests think she is dead.19

15The final section of the act grand part of the scene is “Il the character’s transition into begins with Roméo singing faut partir, hélas!”. Between the maturity, far removed from her “Ah! Jour de deuil et d’horreur et two, the allusions to songbirds playful, childlike nature in the d’alarmes”, with heroic nuances (skylark and nightingale) are first act. that underline the character’s sublimely highlighted by wood- 18As was customary in French dignity. He is soon joined by wind instruments. operas, a ballet was included in the Duke, Capulet, Stéphano, 17A grand scene, preceded by this scene. Benvolio, Pâris and the choir. a widely accompanied recita- 19Capulet’s song, accompanied 16 The long duet “Va! Je t’ai tive (“Dieu! Quel frisson court by the organ, shows how he pardonné” is one of the best dans mes veines!”) and which asserts his authority over his pages written for two voices culminates with the aria daughter. Soon afterwards, in a in 19th century French opera. “Amour ranime mon courage”, hasty ending (“La haine est le It follows a brief recitative concluding the scene with a berceau de cet amour fatal!”), which includes the passage courageous, energetic song Juliette collapses, accompa- “Nuit d’hyménee!”, written with by Juliette, for whom Gounod nied by the lamentation of the evident sensuality. The second writes a page that reveals orchestra’s woodwind section. Roméo et Juliette

ACT FIVE Brother Laurent predicts a tragic end when he learns from Brother Jean that Roméo did not receive the letter explaining the trick about Juliette’s simulated death, because his page was attacked and wounded by the Capulets. The second scene takes place in the Capulet pantheon where Juliette lies, apparently dead. Roméo arrives and sees what he believes is his wife’s corpse. In despair, he is willing to take his life and drinks a poison he carried with him.20 At that moment, Juliette awakes and she sees Roméo in anguish. They bid farewell to each other and while he weakens, Juliette reveals a dagger hidden in her clothes and stabs herself. The two lovers ask for divine leniency before dying in each other’s arms.21

Musical 20A brief orchestral prelude with a delicate accompaniment led tion and serenity, culminating comments a strong presence of horns and by the mournful violoncello. with the phrase “Seigneur, trombones, instruments which 21A final duet, ending with the Seigneur, pardonnez-nous!” are traditionally associated with passage “Console-toi, pauvre sung in unison by the lovers of death, announces the recita- âme”, closes the scene and Verona, prior to a successful tive “Salut! Tombeau sombre et the act. It is a very emotional, orchestral coda. silencieux”. Shortly thereafter, sentimental page, with a well Roméo sings the aria “Ô ma executed sense of melodrama femme! Ô ma bien-aimée” with balancing between despera- English synopsis 28 / 29

Portada de la primera edició de Roméo et Juliette de William Shakespeare. (John Danter 1597) Roméo et Juliette

Escenografia de Claude Perrier pelRoméo et Juliette representat al Teatre la temporada 1976/1977 (acte I) La cita 30 / 31

Romeu i Julieta no té parangó en Shakespeare o en la literatura universal com a visió d’un amor mutu sense compromís que mor pel seu propi idealisme i per la seva pròpia intensitat.

HAROLD BLOOM Shakespeare, la invención de lo humano Roméo et Juliette

L’escenografia reprodueix un mausoleu semicircular amb desenes de nínxols amb els noms dels caiguts en combat. 32 / 33

SOBRE LA PRODUCCIÓ

Stephen Lawless Director d’escena

Com amb qualsevol obra que parteix d’una adaptació literària famosa, la pregunta que plantejo és de quina manera s’assembla l’obra o fins i tot millora respecte a l’obra original i en què difereix d’ella. La crítica sempre ha estat molt dura a l’hora de jutjar l’òpera de Gounod en comparació amb una obra de teatre de Shakespeare (cosa molt injusta, des del meu punt de vista). Com a mèrit seu, cal destacar que Gounod va intentar (sense èxit) presentar un diàleg en lloc d’un recitatiu amb l’objectiu de fer que l’òpera fos més propera a l’original. En el procés d’adaptació necessari per transformar-lo en un format operístic, certs elements de l’obra guanyen rellevància. L’òpera de Gounod cobra vida amb una representació dels enfrontaments civils que havien espedaçat Verona. Després arriba l’equivalent al pròleg de Shakespeare, en el qual la companyia al complet (en una espècie de flashback) explica la història que està a punt de tenir lloc. És el caràcter inevitable del resultat d’aquests esdeveniments (és a dir, les tragèdies personals generades per aquest conflicte intern) allò que, segons el meu parer, dona color a la música dels “amants desafor- tunats” i, de fet, a tota l’òpera. El primer acte, a excepció del moment en què apareixen els valsos a l’escena festiva, em sembla anacrònic tenint en compte l’escenografia renaixentista. Tot i aquest context, la història de Romeu i Julieta brilla amb llum pròpia com “una bona acció en un món salvatge”, que contrasta el seu amor amb l’odi que els envolta i que, finalment, se’ls enduu. Fins i tot elscanvis imperatius per satisfer el gust parisenc per l’espectacle (l’escena de matrimoni de l’acte 4 succeeix fora de l’escenari a l’obra de teatre) encaixen amb el nou format i aconsegueixen la millor música de Gounod. Es tracta d’una obra diferent i diversa (però igualment vàlida) que comença a sortir del motlle shakespearià i que imprimeix un toc francès a la fugacitat i l’enginy de l’original. És així com la producció de Romeu i Julieta es transporta dels temps de Shakespeare a l’època de Gounod. Roméo et Juliette

Romeu i Julieta de Ford Madox Brown (1870) 34 / 35

EL DRAMA LÍRIC DE CHARLES GOUNOD

Marcel Cervelló Crític musical

Quan Charles Gounod preparava el 1883 la seva versió final de Sapho per al Palais Garnier, comentava: “És tan apassionant buscar en la música l’exacta semblança, la precisió exacta d’un gest, d’una mirada, d’una actitud, d’un silenci, que em passaria setmanes, mesos intentant-ho fins a arribar a aconseguir la veritat”. Però per a la seva obra teatral la cerca havia acabat. Aquella seria la seva última fatiga teatral. Sabia que el seu públic ja no l’esperava, i les seves últimes composicions el retornarien al misticisme religiós dels seus inicis. No obstant això, ningú no havia sabut representar com ell la música teatral francesa del Segon Imperi. Les seves primeres peces religioses i la seva relació amb els cercles eclesiàstics semblaven condicionar les seves tendències compositives, però la intervenció providencial de Pauline Viardot, que li demana que escrigui una òpera per a ella, canviarà la seva vocació. El 15 d’abril de 1851, i amb llibret d’Émile Augier, Sapho (o Sappho) arriba a les taules de l’Opéra, llavors encara a la Salle Le Peletier, amb Viardot i el tenor Louis Gueymard com a protagonistes, i suma unes poques representacions. No rep bones crítiques, en general, però les stances d’“O ma lyre immortelle” no deixen de cridar l’atenció. La segona experiència a l’Opéra es concre- taria en una obra en cinc actes amb llibret d’Eugène Scribe i Casimir Delavigne, La nonne sanglante. L’òpera, basada en la novel·la romàntica Ambrosio, or the Monk de Matthew Gregory Lewis (1775-1818), es va estrenar amb un èxit discret el 18 d’abril de 1854, de nou amb Gueymard i aquesta vegada amb Sophie Cruvelli com a protagonista. Roméo et Juliette

GOUNOD BUSCAVA EL SEU PROPI CAMÍ PER OBRIR NOUS HORITZONS A L’ÒPERA FRANCESA, PERÒ ABANS DE DONAR L’IMPULS DEFINITIU A LA SEVA CARRERA ES VA GUANYAR UNA BEN MERESCUDA NOTORIETAT EN ALTRES CAMPS

Gounod buscava el seu propi camí per obrir nous horitzons en l’òpera francesa, però abans de donar l’impuls definitiu a la seva carrera es va guanyar una ben merescuda notorietat en altres camps amb la Messe solennelle de Sainte-Cécile de 1855 i, aquell mateix any, amb les dues simfonies que li va dirigir Pasdeloup i la famosa Ave Maria (Méditation sur le premier prélude de J. S. Bach), que li procuraria immediatament la màxima celebritat. El 1858 inicia una relació que es revelarà decisiva amb la companyia del Théâtre Lyrique, que des del 1852 residia amb tal nom al Boulevard du Temple i que, amb el risc de caure en l’anèc- dota irrellevant, cal dir que va comptar amb un secretari especial en la persona del novel·lista Jules Verne. Pensat per formar una tercera via per al cultiu de l’òpera francesa, el Théâtre Lyrique estava dirigit aleshores per Léon Carvalho, casat amb la soprano marsellesa Marie Caroline Miolan, que s’anunciava en els cartells com Miolan-Carvalho i que acos- tumava a protagonitzar els productes que els llibretistes Jules Barbier i Michel Carré subministraven als músics de l’època. La idea d’utilitzar per a una òpera el Faust de Goethe no era nova, Michel Carré ja ho havia intentat el 1850 amb un llibret de menor cate- goria per al Théâtre du Gymnase (Faust et Marguerite) i quan, d’acord amb Barbier, la va proposar a Gounod, aquest es va mostrar entusiasmat. L’obra va ser proposada a Crosnier, el director de l’Opéra, que no va acollir favorablement la idea, i va oferir a canvi a Gounod unllibret d’Henri Trianon i François Hippolyte sobre Ivan el Terrible en el qual el compositor El drama líric de Charles Gounod 36 / 37

Programa de Roméo et Juliette per a la temporada 1912/13 al Gran Teatre del Liceu. Roméo et Juliette

DE L’IMPACTE QUE L’ÒPERA VA CREAR EN LA SEVA PRIMERA SORTIDA EN POT DONAR FE LA PARÒDIA QUE POCS MESOS DESPRÉS ES REPRESENTAVA EN UN ALTRE DELS TEATRES DE LA CAPITAL

arribaria a treballar i que posteriorment abando- això cal recordar aquí que el compositor no naria. La trobada amb Léon Carvalho el 1856 va tenia idees preconcebudes sobre aquest tema. resultar molt més productiva, ja que l’empresari “Prefereixo —deia en una de les seves cartes— es va mostrar favorable al projecte, tot i que els veure representar l’obra i després decidir. No cal rumors d’un proper gran espectacle, també basat dispersar l’atenció del públic amb el farciment en Faust, al teatre de la Porte Saint-Martin, van dels recitatius, privant-los del necessari descans provocar que aquest no tingués una plasmació del text parlat, tret que la situació- en surti bene immediata en la programació del Théâtre Lyrique. ficiada”. En elFaust cas, deno obstant això, ja en L’alternativa proposada per Carvalho va venir la seva primera sortida a províncies (Estrasburg, propiciada per la reposició a la Comédie Fran- abril de 1860) es va optar pel recitatiu musicat. El çaise del Bourgeois gentilhomme de Molière amb 1869, i amb Christine Nilsson com- a gran prota la música de Lully que Gounod havia revisat. Es gonista, l’obra arribaria a l’Opéra amb- l’imprescin tractava de posar en música el Médecin malgré dible ballet i bàsicament en la forma que, amb lui del mateix autor a través d’un nou llibret de més o menys talls, es representa en l’actualitat. Barbier i Carré. El compositor, que sempre havia El 1864, i desprésPhilémon d’un et Baucis proclamat el seu entusiasme pel segle XVII, va al Théâtre Lyrique i de La Colombe estrenada acceptar immediatament. L’obra es va estrenar al Stadttheater de Baden-Baden, Gounod va el 1858 i va obtenir un èxit unànime de crítica i confiar també a Carvalho l’estrena d’una altra públic. Seria l’última implicació de Gounod amb obra important, Mireille, que desconcertaria el l’univers de Molière, ja que el Georges Dandin que públic per la seva absència de diàlegs parlats i començaria el 1873 mai no s’arribaria a acabar. el desenllaç tràgic, la qual cosa obligaria a una Faust arribaria finalment a l’escenariversió revisadadel amb la supressió dels quadres Théâtre Lyrique el 19 de març de més1859 dramàtics, després la reconversió al text parlat i d’un turmentós període d’assaigs que, l’afegitsegons d’una pàgina com el vals-ariette “O légère Massenet, membre de l’orquestra en hirondelle”.aquella En passar l’obra a l’opéra-comique el època, costaria a Gounod llàgrimes 1874de essang. van recuperar els fragments i l’obra va L’obra es va estrenar amb diàlegs parlatsadquirir lai sevasobre forma definitiva. El drama líric de Charles Gounod 38 / 39

L’èxit monumental de Roméo et Juliette compen- crear en la seva primera sortida en pot donar fe saria àmpliament l’empresari i el compositor la paròdia que pocs mesos després es represen- dels mals moments passats. Amb llibret dels tava en un altre dels teatres de la capital amb fidels Barbier i Carré, l’obra va pujar a escena el el divertit títol de Rhum et eau en juillet (Rom i 27 d’abril de 1867 al Lyrique, ja a la Place du aigua al juliol). La resta de la seva producció escè- Châtelet des de l’estrena de Mireille, amb Miolan- nica contribuiria ben poc a la glòria de Gounod, Carvalho i el tenor Pierre-Jules Michot com a des d’aquesta Reine de Saba rebutjada per un parella protagonista, amb Auguste Barré com a públic encara exaltat per l’experiència del recent Mercutio i Adolphe-Louis Deloffre al capdavant Tannhäuser fins a l’elegància clàssica de Cinq- de l’orquestra. També aquí Gounod va acceptar el Mars o els tardans fruits de Polyeucte i Le tribut suggeriment de gratificar la diva de la casa amb de Zamora, però Camille Saint-Saëns, que l’ad- el seu vals-ariette (“Je veux vivre”, en aquest cas), mirava sincerament, va errar no obstant això en i en plena eufòria de l’Exposició Universal es van el seu pronòstic quan va deixar escrit que “quan fer 102 representacions de l’obra. A aquestes en un llunyà futur les òperes de Gounod quedin representacions se’n sumarien 18 més al Théâtre soterrades al polsegós santuari de les biblio- de la Renaissance. El 1868 l’obra passaria a teques, la Messe solennelle de Sainte-Cécile, l’Opéra Comique (Salle Favart), on aconseguiria Rédemption o Mors et Vita seguiran al lloc que es gairebé tres-centes representacions abans mereixen per mostrar a les generacions esdeve- d’entrar triomfalment el 1888 a l’Opéra amb el nidores qui va ser el gran músic que va il·lustrar passaport de l’imprescindible ballet en l’acte quart la França del segle XIX”. Avui, en canvi, són Faust, i un repartiment fabulós amb Adelina Patti, els Mireille i Roméo et Juliette els que encara posen germans De Reszke, Léon Melchissédec i Jean- les il·lustracions. O potser és que aquell “futur François Delmas. Els meravellosos duets, des del llunyà” encara no ha arribat. madrigal à deux voix de l’acte primer fins al poètic “Viens! Fuyons au bout du monde” i la cavatine del tenor assegurarien el favor de l’obra per a les generacions futures. De l’impacte que l’òpera va Roméo et Juliette

Escenografia de Claude Perrier pelRoméo et Juliette representat al Teatre la temporada 1976/1977 (acte II) La cita 40 / 41

JULIETA. Ja vols marxar? Encara no és de dia. Ha estat el rossinyol i no l’alosa que t’ha fiblat les tímides orelles. Cada nit canta a dalt del magraner, Creu-me, amor meu, ha estat el rossinyol. ROMEO. Era l’alosa, que anuncia l’alba. No el rossinyol. No veus la llum cruel de l’orient engalanant els núvols?

WILLIAM SHAKESPEARE Romeo i Julieta (III, 5). Trad. Salvador Oliva Roméo et Juliette

André Turp i Mady Mesplé van ser el Roméo i la Juliette del Liceu la temporada 1963/64. 42 / 43

ROMEU I JULIETA EN MÚSICA

Miquel Desclot Poeta

L’arquetip de la història dels dos enamorats que acaben suïcidant-se arran d’un desgraciat malentès provocat per les circumstàncies adverses derivades de l’hostilitat entre les famílies respectives és molt antic. L’argument bàsic de la contalla té un origen remot en el folklore, i per tant deu formar part d’aquell solatge comú de la humanitat anterior a la història. En la tradició escrita apareix ja molt definit al llibre quart de les Metamorfosis d’Ovidi, en la història de Píram i Tisbe, que durant molts segles va ser el paradigma culte de la història dels dos amants infortunats. Però Ovidi ja deixa endevinar que la seva narració deriva d’un mite babilònic molt anterior. El vell tema folklòric no va reaparèixer a la tradició escrita fins que Boccaccio i els seus seguidors italians, autors de nombrosos novellini basats en temes folklòrics vestits a la moderna, no van imposar una literatura d’entreteniment en prosa, ja en ple Renaixement. Boccaccio mateix ja va incloure la història de Tisbe en el seu recull de biografies femeninesDe mulieribus claris. Però el primer exemple d’una narració moderna de l’arquetip dels amants malaura ts el trobem al trenta-tresè conte del recull Cinquanta novelle, de Masuccio Salernitano, publicat a Nàpols l’any 1476, que situa la història dels dos amants Mariotto i Gianozza a la Siena del seu temps. Mig segle després, Roméo et Juliette

Ashley Martin Davis assumeix el disseny de l’escenografia i del vestuari en la present producció. (The Santa Fe Opera-Ken Howard) Romeu i Julieta en música 44 / 45 Roméo et Juliette

EL QUE VA FER SHAKESPEARE “NOMÉS” ÉS CONVERTIR AQUELLA HISTÒRIA QUE S’HAVIA POSAT DE MODA EN UNA OBRA D’ART INOBLIDABLE

l’any 1530, a Venècia, Luigi da Porto ja presen- sinó que ha d’inventar, és a dir, construir, un arte- tava la història perfectament integrada a Verona, facte verbal capaç de fer que aquella innocent amb els noms definitius dels protagonistes, i novel·leta italiana d’entreteniment esdevingui, a també en temps històrics identificables. Final- través del seu tractament poètic i dramàtic, un ment, el 1554, Mateo Bandello publicava, al seu mite universal. segon volum de Novelle, la versió de la història És a partir de l’assoliment de Shakespeare dels amors de Romeu i Julieta que havia d’es- que la música es començarà a interessar per devenir més popular a la Itàlia de l’època. Poc la tragèdia dels amants de Verona. Però això després, l’any 1559, Pierre Boaistuau publicava encara haurà d’esperar gairebé un parell de una versió francesa de la novel·leta de Bandello, segles després de la creació de l’obra. Cal tenir amb aportacions pròpies. I no gaire més tard, el en compte que el reconeixement universal de 1562, Arthur Brooke donava a conèixer la seva Shakespeare va trigar força temps a consoli- adaptació anglesa de l’obra de Boaistuau, aquest dar-se. En terres alemanyes, les més receptives, cop en 3.020 versos. no es comença a descobrir i traduir Shakespeare Shakespeare, l’any 1595, arriba al capdavall de fins a mitjan segle XVIII. A França, malgrat l’entusi- tot aquest procés de construcció gradual de asme inicial de Voltaire, no hi arriba fins un quart la història, desenvolupat al llarg de menys d’un de segle més tard. No és estrany, doncs, que segle en diversos llocs d’Europa, i pren el poema la primera versió musical de Romeu i Julieta no narratiu de Brooke com a punt de partida. L’argu- aparegui fins a l’any 1776, a Alemanya. El compo- ment i els personatges que hi troba són pràctica- sitor bohemi Jiří Antonín (Georg Anton) Benda ment a punt per posar-s’hi a treballar: són ja inven- (1722-1795), Kapellmeister a la cort de Gotha i tats, elaborats, i són fins i tot poc o molt coneguts un dels principals representants de l’estil empfin- per una part del seu públic. Shakespeare “només” dsamer (obertament admirat per Mozart), va ha de convertir aquella història que s’havia posat presentar el seu Singspiel Romeo und Julie, sobre de moda en una obra d’art inoblidable. Per a això, llibret de Friedrich Wilhelm Gotter, amb reducció el poeta no ha de continuar “inventant” o enriquint de la trama original, esporgada de tot episodi la història (tot i que Shakespeare també hi va fer còmic, i coronada amb un final feliç exaltador del aportacions pròpies per necessitats dramàtiques), triomf de l’amor. Benda hi va aplicar amb fortuna Romeu i Julieta en música 46 / 47

la seva recent experiència en melodrames com predilecció pel paper de Romeu, escrit originà- Ariadne auf Naxos i Medea per dignificar el gènere riament per a castrat. Avui, però, és també una popular, que per primera vegada s’ocupava d’un òpera per explorar. tema seriós. L’obra, pionera en el reconeixement Ja en ple segle XIX, l’atracció per la tragèdia de Shakespeare i innovadora en el tractament del veronesa entre els compositors d’òpera va conti- gènere, va aconseguir mantenir un èxit popular nuar amb força. Inicialment, a Itàlia. Nicola Vaccai fins ben entrat el segle XIX. (1790-1848) va estrenar Giulietta e Romeo l’any Disset anys més tard, el 1793, el compositor 1825, a Milà, amb llibret de Felice Romani, basat alemany fincat a París Daniel Steibelt (1765-1823) en el text de Giuseppe Maria Foppa i en el drama va presentar a la capital francesa el seu Roméo Giulietta e Romeo, de 1818, de Luigi Scevola (xovi- et Juliette, sobre llibret en prosa del vescomte nísticament esquivant Shakespeare, doncs, com Alexandre de Ségur, i hi va aconseguir l’èxit més serà habitual entre els italians). És l’òpera que més important de la seva vida. Tot i haver-se mantingut èxit li va reportar, però avui també dorm el son de trenta anys en cartell, avui és una obra oblidada. l’oblit. Hector Berlioz, en canvi, la considerava una de les Només cinc anys més tard, el 1830, Vincenzo millors realitzacions musicals de Shakespeare, i Bellini (1801-1835) va estrenar I Capuleti e i n’admirava l’orquestració, l’harmonia i el tractament Montecchi, a la Fenice de Venècia. S’havia servit del cor. Probablement, doncs, Roméo et Juliette és del llibret utilitzat per Vaccai, reelaborat pel mateix una òpera que cal reconsiderar. Romani per a l’ocasió, i hi havia reciclat músiques Només tres anys després, el 1796, el mestre anteriors amb gran rapidesa i eficàcia. A dife- napolità Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837), rència dels altres intents italians, com és prou atent als èxits transalpins, va estrenar Giulietta sabut, l’obra de Bellini sobre els amants malaven- e Romeo a la Scala de Milà. Però, característica- turats no ha abandonat mai el repertori. ment, no es va voler basar en Shakespeare i va Paral·lelament a la naturalització del tema demanar a Giuseppe Maria Foppa que li escrivís en el teatre musical, la creixent literarització de un llibret sobre el relat original de Luigi da Porto. la música romàntica, al llarg del segle XIX, va La peça es va mantenir al repertori durant un terç acostar la tragèdia de Romeu i Julieta a altres de segle. Val a dir que Maria Malibran va tenir una gèneres no teatrals. El cas més interessant és el Roméo et Juliette

d’Hector Berlioz (1803-1869), el shakespearià més exaltat de la història de la música, després que l’any 1827 assistís a les representacions de Hamlet i Romeu i Julieta, al teatre Odéon, a càrrec d’una companyia britànica itinerant. Anys més tard, gràcies a l’ajut econòmic de Paga- nini, va emprendre el que va anomenar una simfonia dramàtica, Roméo et Juliette, sobre text propi posat en vers per Émile Deschamps. L’obra, estrenada l’any 1839, és un hàbil híbrid de simfonia, cantata i òpera, característic de la tendència romàntica a fondre els gèneres i les arts. Malgrat la qualitat de la música i de la proposta, aquesta mateixa inde- finició genèrica ha entrebancat la difusió que es mereix. Al seu torn, a Rússia, Piotr I. Txaikovski (1840-1893) va escometre instrumentalment el tema en forma de poema simfònic el 1870 (refet el 1880). La fantasia obertura resultant és justament una de les seves peces més celebrades. Tanmateix, el teatre no havia pas renunciat al tema. El jove Charles Gounod (1818-1893) va assistir a l’estrena de la idiosincràtica obra de Berlioz i en va sortir tan entusiasmat que llavors mateix va planejar una òpera en italià sobre la tragèdia shakespeariana, que finalment no va arribar a port. Però, un quart de segle més tard, va començar a treballar en una òpera francesa, sobre un llibret de Jules Barbier i Michel Carré que, tot i domesticar l’obra al gust del públic burgès de París, seguia el text de Shakespeare força de prop. Gounod va aconseguir una de les seves obres mestres més indiscutibles, i encara ara és l’única versió de la tragèdia shakespeariana que freqüenta els escenaris operístics. El segle XX musical no ha estat menys receptiu a l’amor dels joves veronesos. L’any 1922, el verista reressagat Riccardo Zandonai (1883- 1944) va estrenar l’òpera Giulietta e Romeo, sobre un llibret d’Arturo Rossato basat en les fonts italianes de la història (en una manifestació Romeu i Julieta en música 48 / 49

PARAL·LELAMENT A LA NATURALITZACIÓ DEL TEMA EN EL TEATRE MUSICAL, LA CREIXENT LITERARITZACIÓ DE LA MÚSICA ROMÀNTICA, AL LLARG DEL SEGLE XIX, VA ACOSTAR LA TRAGÈDIA DE ROMEU I JULIETA A ALTRES GÈNERES NO TEATRALS

de l’exacerbat nacionalisme italià de l’època). Ja en plena Segona Guerra Mundial es van escriure dues versions operístiques de l’obra shakespeariana, estèticament ben contraposades: la més tradicional, del filonazi suís Heinrich Sutermeister (1910-1995), en alemany, Romeo und Julia, el 1940, i la del jueu cosmopolita alemany Boris Blacher (1903-1975), en anglès, Romeo and Juliet, el 1943 (aquesta última, una interessant òpera de cambra amb l’esperit del cabaret alemany d’entreguerres). També el ballet ha acollit la tragèdia shakespearia na durant el segle passat. La versió més coneguda és la magnífica partitura de Serg uei Prokófiev (1891-1953), escrita ja a la Unió Soviètica, l’any 19 35, sobre guió d’Adrian Piotrovski i Sergei Radlov, i no estrenada fins al 1940 , al Teatre Bolxoi. Però uns anys abans l’havia precedit l ’anglès Constant Lambert, en una estètica pròxima al Grup dels Sis francès, amb un ball et per a Diàguilev que escenifica un assaig de Romeu i Julieta, estrenat a Montecarlo el 1926. Encara, el compositor soviètic Dimitri Kabalevski (1904-1987) va compondre una desena de números de música incidental per a l’obra de teatre, l’any 1956. Sens dubte, però, la versió moderna més popular del mite dels enamorats malastrucs és el musical de Leonard Bernstein (1918-1990), sobre text d’Arthur Laurents i versos de Stephen Sondheim, West Side Story, estrenat a Broadway l’any 1957. Romeu i Julieta han esdevingut Tony i Maria, i ara l’acció té lloc a Nova York, però la trama és lliurement modelada sobre la tragèdia shakespeariana. De totes les obres de Shakespeare, Romeu i Julieta és una de les que més rendiment musical ha donat al llarg de la història, i es deu poder predir que continuarà oferint estímuls als músics del futur. Roméo et Juliette

Josep Pons assumí la direcció musical del Gran Teatre del Liceu l’any 2012. (Igor Cortadellas) 50 / 51

JOSEP PONS: “S’ESTÀ TREBALLANT BÉ. L’ORQUESTRA ESTÀ PLENA DE BONS MÚSICS AMB MOLTES GANES DE TREBALLAR. I AIXÒ S’ACABA NOTANT”

Després de dirigir Tristan und Isolde amb excel·lents crítiques i d’haver dirigit el concert per la pau i els drets humans a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, el mestre Josep Pons agafa de nou la batuta. Amb un contracte renovat fins a la temporada 2021/22, parlem amb ell dies abans que comencin els assajos de Roméo et Juliette, amb la voluntat de mirar enrere en aquests 5 anys de treball al capdavant de l’orquestra.

Gran Teatre del Liceu. L’any 2012, quan arriba al Liceu com a director musical, com es va trobar l’orquestra i els seus músics? Josep Pons. Quan jo arribo, d’entrada, hi havia una mancança d’efectius, era una orquestra que va patir retallades a causa de la crisi. De manera que un dels primers objectius era recuperar les places vacants, i així s’ha anat fent progressivament. Però això també va provocar que l’orquestra estigués desanimada, com tota la casa, pels esdeveniments derivats de la crisi econòmica. I és que la gran pregunta és: una orquestra és una entitat laboral o artística? El problema és que és totes dues coses i, per tant, s’ha de tractar com a tal. Perquè, i amb tots els respectes, si un administratiu no està de bon humor podrà redactar molt bé un informe. En canvi, si a la partitura hi ha un sol el podràs fer, però sino té ànima (allò que no sabem definir però que en podem dir ànima,inspiració , duende, màgia), és a dir, allò que ningú sap definir però que tots sabem de què estem parlant... Si no hi ha això, estem perduts. Roméo et Juliette

“AQUESTA ÒPERA NO DISTA DEL SEGELL PERSONAL DE GOUNOD. PERÒ SÍ QUE ESTAN CLARES LES INFLUÈNCIES DE MÚSICS COM BERLIOZ”

GTL. Què li va fer acceptar el repte de dirigir musicalment aquest teatre? J.P. Fins aleshores el meu món era simfònic, ja que venia de passar 10 anys a l’Orquestra Simfònica Ciutat de Granada i 10 anys més a l’Or- questra Nacional d’Espanya a Madrid; però val a dir que quan accepto el projecte del Liceu hi havia quatre projectes més sobre la taula. I jo em decanto pel Liceu perquè els projectes operístics els havia tingut aparcats per conciliar millor la meva vida professional amb la personal. No obstant això, el projecte de construir una bona orquestra per al Liceu em tocava molt de prop, i era diferent de totes les altres coses. I l’accepto amb molta il·lusió, tot i ser un encàrrec molt complicat perquè històrica- ment l’orquestra del Liceu no havia estat gaire ben cuidada.

GTL. I com està actualment l’orquestra? J.P. Està formidable, sensacional! I al Tristan und Isolde s’ha vist! S’estan posant totes les coses al seu lloc, s’està treballant bé. L’orquestra està plena de bons músics amb moltes ganes de treballar. I això s’acaba notant.

GTL. Des del seu punt de vista, què creu que aporta cada director quan es posa al capdavant de l’orquestra? J.P. El director aporta molt! Però cal una codirecció de l’orquestra i el cor. És a dir, tu, com a director, marques el camí, i aquell camí s’ha de Entrevista a Josep Pons 52 / 53

seguir, i això implica un treball. Com a director has de convèncer els músics perquè acceptin que aquell camí val la pena recórrer-lo. T’has d’assegurar que quan arribes i fas la primera lectura, tots tenen una idea, no col·lectiva però sí individual. I com a director els has de convèncer que el teu camí, que segurament és diferent de la seva idea, val la pena seguir-lo perquè els estimularà i els donarà una experiència diferent. És a dir, les grans orquestres no et contracten perquè els facis anar tots alhora, ells ja saben anar junts! Volen tenir una experiència diferent. Única. I això depèn de tu.

GTL. En el món de l’òpera és molt habitual comparar gravacions discogràfiques i les lectures que fan de les partitures uns directors i uns altres. Li agrada fer aquest exercici, escoltar com diri- geixen altres col·legues? J.P. Depèn de l’obra, depèn del moment. Jo escolto força música, sobretot quan viatjo en avió. Sí que de vegades hi ha certes coses que t’interessa saber com les ha fet un director o un altre. De tota manera, quan estic treballant molt intensament en una obra, ja no escolto la lectura d’altres col·legues, m’interessa buscar la meva pròpia veu. Però tots som fruit de la tradició! Nosaltres, aquí a Catalunya, hem hagut d’aprendre molt de les gravacions. Per exemple, jo, en sortir de l’Esco- lania de Montserrat l’any 1972, si volia escoltar una bona orquestra havia Roméo et Juliette

de recórrer a les gravacions discogràfiques. No hi Barceló. Vostè va ser-ne el director musical. havia cap altra manera. És aquest un dels concerts més especials que ha dirigit? GTL. Existeix el so propi de l’orquestra? J.P. Sí, des del punt de vista simbòlic, absoluta- J.P. Absolutament! I un director el pot modelar per ment! Per molts motius: primer perquè la sala és donar-li el seu so personal. Però crear un so d’or- molt bonica i, a més, té bona acústica. Però també questra és una feina d’anys... pel que representa, ja que va ser molt emotiu. I en el moment en què es va fer, més. I és que vam GTL. L’orquestra del Liceu té so propi? Com tocar a les Nacions Unides per la pau i els drets és? humans, i reivindicant un personatge comú per J.P. L’estem aconseguint. Jo penso que l’estem a ells i per a nosaltres, Pau Casals. A banda de forjant, i crec que és feina meva perquè l’elecció compatriota va ser col·lega, ja que va ser durant dels músics i el treball l’estic fent jo. Cada director sis mesos primer violoncel·lista de l’orquestra i, a té les seves obsessions i, per tant, jo estic impri- més, va escriure l’himne de les Nacions Unides. mint les meves obsessions. M’agrada que sigui un És molt emocionant dirigir al Musikverein de so dolç, agradable... que no sigui massa punyent o Viena o la Philharmonie de París, però en aquests agressiu. Així que espero que tinguem una perso- auditoris hi pot haver un concert diari. En canvi, en nalitat pròpia. aquesta sala de les Nacions Unides només hi ha un concert a l’any! GTL. El 9 de desembre passat l’orquestra del Gran Teatre del Liceu va tocar per la pau GTL. Es tornarà a repetir aquesta experiència? i els drets humans a la seu de Ginebra de J.P. Per part nostra, encantats de la vida! Haver-hi les Nacions Unides, sota la cúpula de Miquel estat un cop ja és tot un miracle. Entrevista a Josep Pons 54 / 55

Josep Pons dirigint l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu a la seu de les Nacions Unides a Ginebra. Roméo et Juliette

GTL. Centrem-nos en Roméo et Juliette. Com es prepara una òpera que fa 32 anys que no s’interpreta al Gran Teatre del Liceu? J.P. Us sorprendria venir a la primera lectura, el primer assaig amb l’orquestra. Encara que no la tinguin en repertori, tots vindran amb la partitura estudiada. I a partir d’aquí començaré a dirigir, tot depèn de com ho vegi i del que cregui que pot ser millor per a ells. Però ningú arriba a l’assaig sense conèixer l’obra! Tots tenen la partitura i tots han treballat els passatges més difícils. És a dir, hi ha qüestions que són meves i d’altres que són d’ells. I aquestes les han de treballar ells.

GTL. A Gounod, un compositor francès, l’havien acusat de ser massa alemany... J.P. Ningú escapa de Wagner! De fet, el mateix Wagner va lloar algunes de les seves produccions. Va beure de moltes fonts. Per exemple, va fer molta música religiosa i amb cors. Ell forma part de la grand opéra, però Wagner el va influir, i abans que ell tots els que van influir Wagne r (Beet- hoven, Mendelssohn, etc.). Però és que Wagner no deixa indifer ent ningú!

GTL. Com definiria la música de Gounod en aquesta òpera? J.P. Aquesta òpera no dista del segell personal de Gounod. Però s í que estan clares les influències de músics com Berlioz, amb les se ves inquie- tuds d’orquestració de gran orquestra, harmòniques... però que es creuen Entrevista a Josep Pons 56 / 57

“ÉS UNA MÚSICA NOBLE, FETA AMB UN SENTIMENT ARTÍSTIC, NO NOMÉS PER A ENTRETENIR O PER AL LLUÏMENT DELS MÚSICS”

també amb tot el món wagnerià. Per tant, aquest gust pel color harmònic s’accentua. Dins d’un cromatisme, no tan fort com el de Wagner sinó amb una pretesa netedat, perquè ell alhora beu de la polifonia, de la música religiosa i de l’orgue, ja que ell era organista. Per tant, hi ha una inquietud harmònica, un gust enorme per la melodia, és una persona que tracta molt bé els cors i fa Roméo et Juliette en la maduresa, l’any 1866, quan tenia 48 anys.

GTL. A quin perfil de públic recomanaria que vagi a veure aquest Roméo et Juliette? J.P. A tothom! És un tema universal, un Shakespeare (tot i que el llibret no és seu, és clar!). La música és molt amable, però alhora és profunda. És una bona elecció perquè ho té tot! És una música noble, feta amb un sentiment artístic, no només per a entretenir o per al lluïment dels músics. I aquesta té pretensió artística, amb tots els seus elements, tot i voler complaure i agradar, i així és com la treballarem. Roméo et Juliette

Josep Carreras com a Roméo i Patricia Wise com a Juliette al Teatre, la temporada 1982/83. 58 / 59

EL ROMÉO I LA JULIETTE DE GOUNOD AL LICEU

Jaume Tribó Mestre apuntador

Estrena absoluta: 27 d’abril de 1867 al Théâtre Lyrique de París Estrena a Barcelona: 11 de juny de 1876 al Teatre Principal Estrena al Liceu: 28 de maig de 1884 Última representació al Liceu abans de l’actual temporada: 27 de febrer de 1985 Total de representacions al Liceu: 25

Cada teatre és un món. A ningú no sorprèn que Aida i Rigoletto siguin els dos títols més representats al Liceu. La sorpresa la pot tenir algú poc coneixedor de la història d’aquest Teatre quan anunciem que el tercer títol més representat és el Faust de Gounod. Durant la segona meitat del segle XIX Faust es representa sovint fins a nou i deu temporades seguides i el nombre de funcions consecutives és algun cop superior a vint. Roméo et Juliette

Això no era una exclusiva del Liceu. Tot i la irrupció del geni verdià, l’òpera per antonomàsia era Faust. El vell Metropolitan de Nova York s’inaugurà el 1883; l’òpera escollida no podia ser sinó Faust, bé que cantada en italià, com tot el repertori. Algú ha fet la broma que el Met era una mena de «Faustspielhaus». Els temps canvien i fa anys que Faust ha deixat de ser considerada l’òpera modèlica. Sembla que fins i tot la gran Opéra de París li ha perdut el respecte; la programa de forma discontínua i se n’elimina un dels fragments més significatius com és l’aparatós i esplèndid ballet de «La nit del Walpurgis», un temps considerat com el més gran i famós dels ballets inclosos dins d’una òpera. Incomprensiblement i inesperada, l’únic altre títol de Gounod que no s’ha oblidat, el Roméo que ara ens ocupa, es representa cada cop més. Al segle XIX, any 1878, el Liceu havia representat també un altre Gounod ara del tot oblidat, Cinq-Mars. El Roméo de Gounod arriba al Liceu la temporada de primavera de 1884 en una traducció italiana de Giuseppe Zaffira. L’òpera és anunciada com Romeo e Giulietta. Curiosament, el públic barceloní ja la coneixia gràcies al Teatre Principal, on s’havia representat el 1876. L’estrena liceista, tot i la presència de Fanny Torresella i Émile Engel, no provocà grans entusiasmes; la prova són les tres úniques representacions que se’n van fer. La reposició del 1889, amb una parella d’amants encara més brillant, Gemma Bellincioni i Roberto Stagno que l’any següent estrena- rien Cavalleria rusticana, no passà de dues representacions. El 1913 els protagonistes van ser Zina Brozia i Romano Ciaroff. Roméo et Juliette estarà cinquanta anys absent del Liceu, fins al 1963, i quan hi torna és El Roméo i la Juliette de Gounod al Liceu 60 / 61

EL ROMÉO DE GOUNOD ARRIBA AL LICEU LA TEMPORADA DE PRIMAVERA DE 1884 EN UNA TRADUCCIÓ ITALIANA DE GIUSEPPE ZAFFIRA

com una autèntica raresa. Les quatre últimes edicions es beneficiarien de quatre grans tenors. Dues temporades abans s’havia produït l’esclat del fenomen André Turp en la primera Lucia liceista de Joan Sutherland. Després, el seu Werther fou gloriós fins a l’extrem de fer-lo mereixedor de la Medalla d’Or del Liceu, el preuat guardó concedit només als més estimats. Aquest tenor canadenc ocupa un dels primers llocs entre els grans «divos» oblidats. Ben pocs espectadors deuen recordar André Turp, que ja en aquell Roméo havia iniciat un malaurat declivi vocal; a la segona representació va haver de ser substituït per un brillant Albert Lance. Per primer cop el Liceu va conèixer aquesta òpera en el francès original. La protagonista va ser l’exquisida Mady Mesplé i tenir com a Stéphano la nostra Mirna Lacambra va ser tot un luxe. El director era un molt bon mestre francès d’origen basc, Jésus Etchéverry. No s’havia produït encara la fòbia actual contra els ballets inclosos a les òperes i aquell Roméo va anar amb tota la suite coreogràfica original de Gounod, en una actuació gloriosa de la ballarina estrella Aurora Pons. El 1977 tornava Roméo al Liceu i ho feia amb la soprano Andrée Esposito i un grandíssim especialista com era el tenor Alain Vanzo, domi- nador modèlic de l’estil. El repartiment d’aquesta òpera és llarg i entre molts noms constatem la presència de cantants molt valuosos de la casa, com Enric Serra, María Uriz, Rosa Maria Ysàs, Dalmau González, Antoni Lluch i Rafael Campos. L’edició de l’any 1983 comptà amb un arravatat Josep Carreras en una obra que ell ha estimat de forma especial i que només ha interpretat a les representacions liceistes. La seva Juliette era la nord-americana Patricia Wise. Stéphano i Gertrude eren Carme Hernández i Montserrat Aparici. Roméo et Juliette

L’última edició es remunta a l’any 1985 i significà un èxit més –no podia ser d’altra manera– d’Alfredo Kraus en un dels seus rols emblemàtics. Aquí volem fer esment de les tonalitats originals del vals de Juliette «Je veux vivre» i de la cavatina de Roméo «Ah, lève-toi, soleil». Actualment el vals es canta en Fa major i la cavatina en Si bemoll major, perquè així apareix al material d’orquestra de la casa editora, que és qui ja al segle XIX i davant de les dificultats extremes dels intèrprets, ho va abaixar de to. Al manuscrit i a les primeres edicions, «Je veux vivre» era en Sol major, un to més amunt del material actual, i la cavatina del tenor en Si major. Volem remarcar que Alfredo Kraus, i només ell, la cantava en la tonalitat original, fet que li donava una brillantor excepcional. Dirigia l’orquestra l’inquiet mestre Alain Guingal i l’escena el regista Giuseppe De Tomasi, recentment traspassat. La protagonista femenina era l’argentina Ana María González. Cal dir que si fins ara al Liceu no s’ha cantat mai la gran ària de Juliette de l’acte quart, «Amour ranime mon courage» –ara es farà per primer cop–, no era pas per incapacitat de les sopranos, sinó per una vella tradició de l’Opéra de París. A la partitura una nota assenya- lava: «À l’Opéra on passe cet air». Com que a més mancava al material d’orquestra d’ús habitual, era impossible de cantar.

Consulteu la cronologia detallada a: https://goo.gl/p3Hzwc El Roméo i la Juliette de Gounod al Liceu 62 / 63

Alfredo Kraus i Ana María González com a Roméo i Juliette al Teatre, la temporada 1984/85 Roméo et Juliette

Escenografia de Claude Perrier pel Roméo et Juliette representat al Teatre la temporada 1976/1977 (acte III) La cita 64 / 65

Aquesta és, per tant, la denominada òpera lírica francesa, una sèrie de romanços suaus i sentimentals de Gounod i Massenet, en els quals la preocupació principal va ser la fluïdesa de l’expressió elegant. El romanç o mélodie (...) va constituir el nucli d’aquesta òpera lírica.

PAUL HENRY LANG La experiencia de la ópera Roméo et Juliette

CRONOLOGIA

GOUNOD MÚSICA

1818 Charles Gounod neix a París, fill d’un pintor Enrico di Borgogna i Una follia (G.Donizetti). i una pianista; ambdós, també professors, Mosè in Egitto (G.Rossini) comencen a ensenyar dibuix i música als seus dos fills

1823 Mor el seu pare: l’economia familiar trontolla Semiramide (G.Rossini). Stendhal publica Vie de Rossini. Die schöne Müllerin (F.Schubert). Neix J.Gayarre

1829 Ingressa amb beca al col·legi Saint-Louis, La straniera i Zaira (V.Bellini). Guillaume Tell on cantarà en un grup i aprofundirà en la (G.Rossini). Elisabetta al castello di Kenilworth música gràcies als ensenyaments previs de (G.Donizetti). Le nozze di Lammermoor la seva mare, a més d’assistir a París a grans (M.Carafa) interpretacions: acabarà anunciant a la seva mare que vol ser músic

1836 Es gradua en el col·legi Saint-Louis i ingressa Les huguenots (G.Meyerbeer). Una vida en el conservatori de París, dirigit aleshores per pel tsar (M.Glinka). Mor M.Malibran. Paulus L.Cherubini on és alumne de J.F.Halévy i J.-F. (F.Mendelssohn) Lesueur

1839 Amb la cantata Fernand guanya el Gran Prix Roméo et Juliette (H.Berlioz. Simfonia). G.Verdi de Rome, fet pel qual s’instal·la a Roma becat: estrena la seva 1a òpera, Oberto. Gianni di hi serà 3 anys i a més s’accentuarà la seva Parigi (G.Donizetti). Moren F.Sor i A.Nourrit religiositat: se centrarà en la música religiosa fins que compongui òpera. Première messe solennelle à grand orchestre (en memòria de J.-F. Lesueur)

1841 A Roma, compon i dirigeix l’estrena de Messe à H.Berlioz comença a compondre l’òpera La grand orchestre nonne sanglante (basada en el mateix argument que la de Gounod de 1854 amb aquest títol): no s’estrenarà. Estrena del ballet Giselle amb música d’A.Adam 66 / 67

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

Frankenstein (M.Shelley) Independència de Xile. Neix K.Marx

El aquelarre/El gran cabrón (F.de Goya) Espanya tanca el seu Trienni Liberal i obre la Dècada Ominosa (restauració de l’absolutisme)

L.Braille publica el seu codi per a cecs Els catòlics ja poden ser diputats br itànics (Catholic Emancipation Act)

París inaugura l’Arc de Triomphe Espanya reconeix la independència de Mèxic

1a publicació de l’abreviatura ok (Boston Acaba la I Guerra Carlina (Abrazo de Vergara) Morning Post). L.Daguerre anuncia la daguerrotípia

R.Owen inventa la paraula dinosaure B.Espartero substitueix M.Cristina de Borbó (llangardaix terrible en grec) com a regent Roméo et Juliette

GOUNOD MÚSICA

1842 Estrena un Requiem a Viena, una de les ciutats Rienzi (R.Wagner). Nabucco (G.Verdi). europees a què viatja en sortir d’Itàlia i abans Linda di Chamounix (G.Donizetti). Stabat de tornar a França Mater de G.Rossini. Fundació de la New York Philharmonic Orchestra (NYPO). Mor L.Cherubini. Estrena barcelonina de Maria Stuarda (Teatre Principal)

1843 A París, director musical de la Chapelle des Der fliegende Holländer (R.Wagner, que Missions Étrangères comença a utilitzar el leitmotiv). I lombardi (G.Verdi). Don Pasquale (G.Donizetti)

1847 -Esdevé novici a un monastir carmelita, pren -El Liceu s’inaugura amb l’òpera de G.Donizetti: l’hàbit, signa com a Abbé Gounod i estudia Anna Bolena. Mor F.Mendelssohn. Macbeth, I teologia masnadieri i Jérusalem (G.Verdi)

1848 Deixa de ser director musical de la Chapelle Il corsaro (G.Verdi). Mor G.Donizetti i s’estrena des Missions Étrangères Poliuto (pòstuma). Le val d’Andorre (J.Halévy)

1850 Compon la seva 1a òpera, esperonat per la R.Wagner estrena Lohengrin i publica l’assaig mezzosoprano P.Viardot: es consagra a la vida Das Judenthum in der Musik. Inauguració del musical enlloc de la religiosa, tot i que seguirà Teatro Real de Madrid creant música sacra

1851 L’Opéra de París estrena sense èxit Sapho, Rigoletto (B.Verdi). Sarsuela Jugar con fuego protagonitzada per P.Viardot (F.A.Barbieri). Assaig de R.Wagner Oper und Drama

1852 Director del moviment coral parisí Orphéon Dmitri Donskói (A.Rubinstein). Si j’étais roi i de l’ensenyament musical dels col·legis (A.Adam) municipals. Pocs dies abans es casa amb Anna Zimmerman, filla del músic P.-J.Zimmerman

1853 Compon el seu Ave Maria (Méditation sur le 1er Il trovatore i La traviata (G.Verdi). H.Steinway prélude de J.S.Bach). Professor particular de obre a Manhattan la seva fàbrica de pianos G.Bizet (seran amics tot i la diferència d’edat). La seva dona perd una filla en donar a llum. Mor el seu sogre. Residirà a Saint Cloud gran part de la resta de la seva vida Cronologia 68 / 69

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

Mor Stendhal Gran Bretanya obté Hong Kong. B.Espartero bombardeja Barcelona per sufocar una revolta

A Christmas carol (C.Dickens) Isabel II comença a regnar. Neix el diari News of the World

-R.Hoe patenta la premsa rotativa de vapor. -Neix Il Risorgimento, diari que dóna nom al Wuthering heights (E.Brontë). Jane Eyre nacionalisme italià (C.Brontë). Carmen (P.Mérimée) es publica com a llibre després de publicar-se en revista

A.Dumas fill publica La dame aux camélias Revolucions liberals europees (la de França (base de La traviata, de G.Verdi). Mor J.Balmes destrona Lluís Felip I: Lluís Napoleó Bonaparte presideix la II República). Manifest der Kommunistischen Partei (K.Marx-F.Engels). Tren Barcelona-Mataró

Un enterrement à Ornans (G.Courbet) American Express sorgeix als Estats Units com a transport ferroviari

I.Singer patenta la màquina de cosir i J.Gorrie Londres obre la 1a Exposició Universal la de gel. A París, L.Foucault ensenya el seu pèndol per demostrar la rotació terrestre. Mor el pintor J.M.W.Turner

L.Foucault inventa el giroscopi II Imperi francès: el president Lluís Napoleó Bonaparte es converteix en Napoleó III, emperador i últim rei francès

G.E.Haussmann comença a redissenyar París Inicis de la Guerra de Crimea Roméo et Juliette

GOUNOD MÚSICA

1854 L’òpera La nonne sanglante també fracassa Mor el tenor G.B.Rubini

1856 Chevalier de la Légion d’honneur. Neix el 1r dels Mor R.Schumann. Inauguració del Teatro de la seus dos fills, Jean Zarzuela (Madrid). Incendi del Covent Garden (Londres)

1858 La seva 1a òpera còmica li dóna el 1r èxit Orphée aux enfers (J.Offenbach). La magicienne operístic: Le médecin malgré lui, amb què (J.Halévy). Neixen G.Puccini i R.Leoncavallo. comença una llarga col·laboració amb els Reconstrucció del Covent Garden (Londres) llibretistes J.Barbier i M.Carré. Mor la seva mare un dia després de l’estrena

1859 El Théâtre Lyrique de París estrena amb Un ballo in maschera (G.Verdi). França fixa un èxit Faust (13 anys després de La damnation patró del diapasó que s’internacionalitzarà de Faust, de H.Berlioz, i 9 anys abans de Mefistofele, d’A.Boito) tot i que Gounod en millorarà la partitura

1860 Estrena 2 òperes còmiques: Philémon et Baucis i Daphnis et Chloé (J.Offenbach). Neix La colombe. Deixa de dirigir l’Orphéon, càrrec que G.Charpentier l’ha influït per l’experiència amb masses corals

1862 La reine de Saba Reinauguració del Liceu. La forza del destino (G.Verdi). Béatrice et Bénédict (H.Berlioz). Neix C.Debussy

1863 Neix la seva filla Jeanne Les pêcheurs de perles (G.Bizet). Les troyens (H.Berlioz). Neix P.Mascagni

1864 Mireille (Théâtre Lyrique, París) 1r Faust al Liceu. La belle Hélène (J.Offenbach). Neix R.Strauss. Mor G.Meyerbeer: G.Rossini compon Chant funèbre com a homenatge

1867 Triomfa amb Roméo et Juliette, estrenada al Don Carlos (G.Verdi). La jolie fille de Perth Théâtre Lyrique, de París (el Liceu l’estrenarà (G.Bizet). An der schönen blauen Donau l’any 1884) (J.Strauss II). Neixen E.Granados i U.Giordano

1869 Marche pontificale (himne de la Ciutat del Vaticà Das Rheingold (R.Wagner). Mor H.Berlioz des de 1949) Cronologia 70 / 71

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

Comencen a publicar-se Le Figaro i El Norte de Pius IX proclama el dogma de la Immaculada Castilla Concepció

Madame Bovary (G.Flaubert) es publica a La Acaba la Guerra de Crimea revue de Paris

1r cable transatlàntic submarí Napoleó III i l’emperadriu Eugènia il·lesos d’un atemptat del revolucionari italià F.Orsini quan anaven a l’òpera a París

The origin of species (C.Darwin). Restauració H.Dunant idea la Creu Roja a la Batalla de dels Jocs Florals, impuls de la Renaixença Solferino de la unificació italiana

Mor A.Schopenhauer Espanya guanya la Guerra d’Àfrica (Marroc)

Victor Hugo publica Les misérables A.Lincoln proclama l’alliberament dels esclaus

E.Manet pinta Le déjeuner sur l’herbe i Olympia. Londres inaugura el 1r metro É.Littré comença a publicar a Hachette el seu Dictionnaire de la langue française (‘le Littré’)

L.Pasteur prova que un ésser viu prové d’un Maximilià d’Habsburg, emperador de Mèxic altre i que no hi ha generació espontània

C.Sholes inventa la màquina d’escriure amb 1r volum de Das Kapital (K.Marx) teclat Qwerty. A.Nobel inventa la dinamita

Guerra i pau (L.Tolstoi). Principis de la química Els Estats Units acaben el ferrocarril que els (D.Mendeléiev) creua de costa a costa Roméo et Juliette

GOUNOD MÚSICA

1870 Es trasllada a Londres per la Guerra de França Die Walküre (R.Wagner). Undina (P. Txaikovski). i Prússia Mor S.Mercadante. Publicació pòstuma de Mémoires (H.Berlioz)

1871 La seva esposa i els fills tornen a França Londres inaugura el Royal Albert Hall. Aida mentre ell estreny la relació amb la soprano (G.Verdi). 2a versió de Marina (E.Arrieta) G.Weldon, que el condiciona en la manera i ritme de treball, i sorgeix el rumor d’un idil·li. Estrena l’oratori Gallia al recent inaugurat Royal Albert Hall, on també funda una societat coral amb G.Weldon

1872 Marche funèbre d’une marionnette Mor el llibretista M.Carré (gran col·laborador de Gounod). R.Wagner col·loca la 1a pedra del Festspielhaus, el seu teatre de Bayreuth (Baviera). Neix J.Malats

1874 Torna a París, debilitat i assetjat pel rumor Mor J.A.Clavé, impulsor de les corals catalanes. sobre la seva relació amb G.Weldon, que a més Barcelona crea la Societat Wagner. R.Wagner es nega a tornar-li objectes personals, inclosa acaba la construcció del Festspielhaus i la partitura de Polyeucte, en què treballa: la s’instal·la a Bayreuth. Quadres d’una exposició reescriu de memòria (M. Mussorgski)

1877 Cinq-Mars s’estrena sense èxit. Nomenat Le Roi de Lahore (J.Massenet). Timbre d’argent Commandeur de la Légion d’Honneur (l’any i Samson et Dalila (C.Saint-Saëns). Les 1880 serà Grand Officier) cloches de Corneville (R.Planquette). L’étoile (E.Chabrier). El llac dels cignes (P.Txaikovski). La Bayadère (L.Minkus). Sonate pour violon et piano nº1 (G.Fauré). Simfonia Núm.2 (J.Brahms)

1878 Polyeucte (última òpera amb J.Barbier i M.Carré T.A.Edison patenta el fonògraf. H.M.S.Pinafore com a llibretistes), sense èxit (A.Sullivan). Slovanské tance (A.Dvořák). Aires gitanos (P.de Sarasate). Le roi de Lahore i 5ème Suite d’orchestre: Scènes napolitaines

1881 Última òpera, Le tribut de Zamora (sense èxit) -El Liceu fa la seva 1a prova de llum elèctrica a la platea. M. Mussorgski mor, ultimant Khovànxtxina. Hérodiade (J.Massenet). Les contes d’Hoffmann (J.Offenbach). Estrena espanyola de Carmen (Teatre Líric, Barcelona). Neix B.Bartók Cronologia 72 / 73

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

Excavacionas a Troia (H.Schliemann). Guerra de França i Prússia (fins 1871): M.Fortuny pinta La vicaria. Mor P.Mérimée França perd la Batalla de Sedan i París queda assetjada; cau Napoleó III i comença la III República francesa. A Espanya assassinen el president espanyol J.Prim; Amadeu I puja al tron

The descent of man (C.Darwin) Comuna de París. H.Stanley busca i troba D.Livingstone

Creació del Metropolitan Museum of Art de Comença la III Guerra Carlina. Moren G.Mazzini Nova York. Sorgeix L’Esquella de la Torratxa i B.Juárez

1a exposició impressionista (París) Restauració borbònica a Espanya

La Gare Saint-Lazare (C.Monet). Acaba la Guerra de Rússia i Turquia. Victòria, emperadriu publicació per capítols d’Anna Karénina de l’Índia (L.Tolstoi). L’Atlàntida (J.Verdaguer)

Anti-Dühring (F.Engels) Exposició Universal (París). Rússia guanya la guerra a Turquia

-The portrait of a lady (H.James). Neix P.Picasso -Assassinen el tsar Alexandre II: Alexandre III. Neixen La Vanguardia i LA Times Roméo et Juliette

GOUNOD MÚSICA

1882 A Birmingham estrena amb èxit l’oratori La Parsifal (R.Wagner). Neix J.Turina rédemption

1888 Dirigeix a París la representació nº 500 de F.Viñas debuta i triomfa amb Lohengrin (Liceu). Faust Estrena pòstuma de la 1a òpera de R.Wagner, Die Feen (1833). F.Nietzsche publica Der Fall Wagner. Ein Musikanten-Problem

1890 Dirigeix un concert per última vegada Cavalleria rusticana (P.Mascagni). El príncep Ígor (A.Borodin). Moren C.Franck i J.Gayarre

1893 Mor a Saint Cloud a causa d’una apoplexia. Una vintena de morts per una bomba al Liceu Funeral d’Estat a l’església de la Madeleine en obrir temporada. Manon Lescaut (G.Puccini). (París) amb G.Fauré (direcció musical) i C.Saint- Falstaff (G.Verdi) Saëns (orgue). L’enterren al cementiri parisí d’Auteuil

1894 A París s’estrena el Requiem que havia compost Guntram (R.Strauss). Mor H.von Bülow. Prélude l’any 1891 à l’après-midi d’un faune (C.Debussy). Hulda (òpera pòstuma de C.Franck)

1896 L’editorial Calmann Lévy publica les seves El Liceu estrena Pepita Jiménez (I.Albéniz). Mémoires d’un artiste La bohème (G.Puccini). Andrea Chénier (U.Giordano). Also sprach Zarathustra (R.Strauss). 1a òpera de G.Puccini al Liceu: Manon Lescaut Cronologia 74 / 75

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

C.Darwin mor Mor G.Garibaldi

Els Estats Units funden la National Geographic Barcelona obre la seva Exposició Universal Society

The golden bough (J.Frazer) O.von Bismarck dimiteix com a canceller alemany. Mor H.Nestlé. Buffalo Bill actua a Barcelona

R.Diesel patenta el motor dièsel. Neix J.Miró Patent de Coca-Cola

The jungle book (R.Kipling) Cas Dreyfus: França arresta un capità acusat de traïció a favor d’Alemanya

Ubu roi (A.Jarry). Prosas profanas (R.Darío) Restauració dels Jocs Olímpics (Atenes) Roméo et Juliette 76 / 77

SELECCIÓ D’ENREGISTRAMENTS

Manel Cereijo Musicòleg

Selecció en CD Franco Corelli, Mirella Freni, Robert Cardona, Eliane Lublin, Maurice Auzeville, Henri Gui, Yves Bisson, Michele Vilm, Christos Grigoriou, Claude Cales, Pierre Thau, Xavier Depraz. Orquestra i Cor de l’Opéra de París. Director: Alain Lombard. 1968. EMI.

Alfredo Kraus, Catherine Malfitano, Gino Quilico, Gabriel Bacquier, José van Dam, Charles Burles, Jean-Marie Frémau, Ann Murray, Jocelyne Taillon. Orchestre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc. Director: Michel Plasson. 1983. EMI.

Roberto Alagna, Angela Gheorghiu, Claire Larcher, José van Dam, Alain Fondary, Daniel Galvez-Vallejo, Alain Vernhes, Till Fechner, Simon Keenlyside, Marie-Ange Todorovitch, Didier Henry, Guy Flechter. Orchestre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc. Director: Michel Plasson. 1995. EMI.

La versió de Roméo et Juliette (París, 1867) dirigida el 1968 per Alain Lombard al capdavant del Cor i l’Orquestra de l’Opéra de París hi presenta una aproximació elaborada i dúctil, elegant i que carrega les tintes quan convé. Ni el gran Franco Corelli ni la meravellosa Mirella Roméo et Juliette

Freni semblaven les veus idònies per als seus solistes llueixen frescor, joventut i abnegació, i personatges respectius; el llegendari tenor, ni per així aconsegueixen la justa flexibilitat en l’enfo- vocalitat ni temperament és Roméo, amb desa- cament dramàtic i romàntic i una total credibilitat justos en la dicció i poca finesa en la interpretació, recolzats en la bellesa dels seus timbres, si bé no però la bellesa del seu timbre i la seva abnegació i semblaven ajustar-se a la naturalesa dels seus masculinitat acaben convencent. A la soprano de rols per afrontar-los excedits en el pes vocal. Mòdena, en plena joventut, se li podria retreure Plasson hi aconsegueix un resultat de gran lluï- manca de flexibilitat en alguns passatges, però ment, molt mesurat quan toca i apassionat en els fascina en les parts més líriques, que porta al seu passatges més vehements. terreny amb saviesa. La versió de Michel Plasson del 1983, sense Selecció en DVD ser extraordinària, captiva per la presència d’un Roberto Alagna, Angela Gheorghiu, Vratislav Kriz, Alfredo Kraus pletòric amb un Roméo elegant, Ales Hendrych, Frantisek Zahradnicek, Zdenek noble, de fraseig aristocràtic i juvenil. Merave- Harvanek. Membres del Cor de l’Òpera Nacional llosa la seva «Ah! Lève-toi, soleil!». La Juliette de Txeca i Czech Philharmonic Chamber Orchestra. Catherine Malfitano no emociona ni commou, però Director: Anton Guadagno. 2002. ArtHaus. cal reconèixer-li bons mitjans vocals. Junts, però, aconsegueixen moments de gran emotivitat, espe- Rolando Villazón, Nino Machaidze, Mikhaïl cialment en la tràgica escena final. Cal destacar Petrenko, Russell Braun, Falk Struckmann. la generosa sonoritat de José van Dam (Frère Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor i Laurent) i la bona resolució de l’Orquestra i el Cor Mozarteum Orchester Salzburg. Director: Yannick del Capitole, amb una inspirada secció de cordes. Nézet-Séguin. 2009. Deutsche Gramophone. El mateix Plasson, sempre al costat dels cossos estables del Capitole, va repetir títol el Juan Diego Flórez, Marina Rebeka, Alexandru 1995, aleshores amb Roberto Alagna i Angela Moisiuc, Gabriel Bermúdez, Rachel Frenkel, Il Gheorghiu i un espectacular so d’estudi. Ambdós Hong, Carlos Osuna, Carole Wilson, Mihail Dogo- Selecció d’enregistraments 78 / 79

tari, Laurent Marcus Pelz. Cor i orquestra Wiener qual, ple de vehemència, aconsegueix moments Staatsoper. Director: Marco Armiliato. 2016. excepcionals fins a arribar a tocar la fibra i el cor en els punts culminants. Juntament amb ell brilla Amb més detractors que admiradors, l’òpera en una Nino Machaidze jove i bella, una Juliette pel·lícula és un gènere cinematogràfic que va plena de caràcter i vocalment pletòrica, amb tot tenir el seu èxit més gran durant l’últim quart del el lirisme que requereix. Tampoc no deceben cor segle XX. Des d’un punt de vista tecnològic és i orquestra, plenament sincronitzats a les ordres extremadament exigent i, d’altra banda, la càmera, d’un creatiu Nézet-Séguin. que no perdona, permet perspectives que no es Finalment, cal rescatar la versió que va prota- perceben en un teatre, tot i que òbviament hi gonitzar Juan Diego Flórez a Viena el 2016, que manca la màgia del directe. En aquest format, convenç malgrat les dificultats que el perso- Roberto Alagna i Angela Gheorghiu van ser prota- natge de Roméo presenta al tenor peruà davant gonistes d’una interessant versió cinematogràfica la pesant orquestració de Gounod. Però Flórez de Roméo et Juliette, una selecció de l’òpera amb enamora gràcies al seu fraseig aristocràtic, al cant regia de Barbara Willis Sweete, que trasllada polit i al legato que el caracteritza. Marina Rebeka, l’acció al castell gòtic de Zvíkov, a la República de veu deliciosa, brinda una romàntica lectura del Txeca; val la pena per la brillantor i passió vocal personatge, que atrapa i envolta de tendresa la amb què els protagonistes defensen les seves seva fràgil Juliette. Marco Armiliato al capdavant parts, molt ben acompanyats per la veterania de dels cossos estables de la Wiener Staatsoper en la batuta d’Anton Guadagno i per l’atmosfèric fa una lectura sempre fidel a l’estil, acurada en paisatge rural txec. La resta de personatges són detalls i molt al servei dels protagonistes. interpretats per actors que, al mateix temps, són doblats per cantants en la banda sonora. Yannick Nézet-Séguin dirigeix al Festival de Salzburg una versió en DVD protagonitzada pel sempre abnegat Rolando Villazón, el Roméo del Roméo et Juliette

JOSEP PONS STEPHEN LAWLESS NICOLA BOWIE Director musical Director d’escena Coreògrafa I. Cortadellas

Considerat com un dels directors més Entre els anys 1986 i 1991 va ser el Va començar la seva carrera professi- rellevants de la seva generació, Josep director de producció de la Glynde- onal com a ballarí de l’English National Pons (Puig-reig, 1957) ha construït bourne Touring Opera, càrrec que va Ballet, fins que n’assumí la direcció de forts lligams amb orquestres com assumir just després de presentar la moviment i dansa, entre els anys 1980 Gewandhauss de Leipz ig, Staastkapel direcció d’escena de Death in Venice, i 1998, període en què creà la coreo- le de Dresden, Orchestre de Paris, City títol que posteriorment es represen- grafia per a més de quaranta produc- of Birmingham Symphony Orchestra, taria al Festival de Glyndebourne l’any cions. Des del 1998 ha treballat com Royal Stockholm Philharmonic, The 1992. Va debutar amb Boris Godunov a director i coreògraf arreu del món, Deutsche Kammerphilharmonie a la Kirov Opera de Sant Petersburg, als teatres de la New York City Opera, Bremen o BBC Symphony Orchestra, producció retransmesa en directe per Florida Grand Opera de Miami, Santa amb qui ha fet diverses aparicions als la BBC i que esdevingué la primera Fe Opera, Washington National Opera, BBC Proms de Londres. Des del 2012 col·laboració en aquest terreny entre Lyric Opera de Chicago, Dallas Opera, és el director musical del Gran Teatre la televisió britànica i l’aleshores Unió Boston Opera House, Virginia Opera, del Liceu i és també director honorari Soviètica. Al llarg de la seva carrera ha LA Opera de Los Angeles, Seattle de la Orquesta y Coro Nacionales de treballat en nombrosos teatres arreu Opera, San Diego Opera, Semper España. Ha estat director titular i artístic del món: Wiener Staatsoper, Theater Oper de Dresden, Bayerische Staat- de la Orquesta Ciudad de Granada i va an der Wien, New York City Opera, soper de Munic, Grand Théâtre de ser fundador de l’Orquestra de Cambra Metropolitan Opera de Nova York, Ginebra, Teatro Real de Madrid o Nati- Teatre Lliure de Barcelona i de la Jove Washington National Opera, Opera onal Centre for the Performing Arts Orquestra Nacional de Catalunya. Va Philadelphia, LA Opera de Los Angeles, de Pequín. També ha impartit classes ser director musical de les cerimònies San Francisco Opera, Lyric Opera de magistrals a teatres de les ciutats de olímpiques Barcelona 92. L’any 1999 Chicago, Dallas Opera, Santa Fe Opera, Nova York, San Francisco, Mont-real i va ser distingit amb el Premio Nacional Deutsche Staatsoper de Berlín i Teatro Londres, entre d’altres. Debuta al Gran de la Música que otorga el Ministerio La Fenice de Venècia. Amb els títols de Teatre del Liceu. de Cultura i és acadèmic de la Reial Don Giovanni, Der fliegende Holländer, Acadèmia Catalana de Belles Arts. Cavalleria rusticana, Pagliacci, L’elisir Ha enregistrat més d’una cinquan- d’amore, Un ballo in maschera, Il trova- tena de títols per a Harmonia Mundi i tore i Le nozze di Figaro, entre molts per a Deutsche Grammophon, havent d’altres. Debuta al Gran Teatre del obtingut els màxims guardons: Grammy, Liceu. Cannes Classical Awards, Grand Prix de l’Academie Charles Cross, Diapasson d’Or, Choc de la Musique. Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i aquesta temporada hi dirigirà les produccions Tristan und Isolde de R. Wagner i Roméo et Juliette de C. Gounod. Biografies 80 / 81

ASHLEY MARTIN DAVIS MIMI JORDAN SHERIN CONXITA GARCIA Escenògraf i figurinista Il·luminadora Directora del Cor

Format a la Central School of Art & Al llarg de la seva carrera ha treba- Conxita Garcia és la directora del Cor Design i a la Motley Theatre Design llat a molts teatres, com ara la Royal del Gran Teatre del Liceu, càrrec que School de Londres, treballa en teatre Opera House i English National Opera la projecta com una de les figures més i òpera a nivell internacional. Pel que de Londres, Metropolitan Opera de rellevants de la direcció coral de la seva fa a la lírica, les seves produccions Nova York, Teatro alla Scala de Milà, generació. Nascuda a Barcelona, es recents són Francesca da Rimini Teatro La Fenice de Venècia, Baye- graduà en direcció d’orquestra, direcció (Opéra National du Rhin d’Estras- rische Staatsoper de Munic, Wiener de cor i cant. Va ser directora-funda- burg); Peter Grimes (Oper Frankfurt); Staatsoper, New National Theatre dora del Cor Jove de l’Orfeó Català i Roméo et Juliette (Santa Fe Opera); de Tòquio, Lyric Opera de Chicago, sotsdirectora de l’Orfeó Català. També Eine Nacht in Venedig (Opéra de Lió Houston Grand Opera, Welsh National ha estat directora del Cor dels Amics i Oper Graz); I Capuleti e I Montecchi Opera de Cardiff, Royal Danish Opera de l’Òpera de Girona i presidenta de (Bergen National Opera); Pelléas et de Copenhaguen, Opernhaus de Zuric i la Federació de Corals Joves de Cata- Mélisande (Kungliga Operan d’Es- Deutsche Oper de Berlín. Així com a les lunya, amb qui va ser guardonada amb tocolm); The merchant of Venice ciutats de Bregenz, Lisboa, Frankfurt, el Premi Nacional de Cultura de la (Bregenz Festspiele, Òpera Nacional Basilea, Hamburg, Seattle, Washington, Generalitat de Catalunya (1994). Paral- Polonesa de Varsòvia, Welsh National Boston, San Diego i Santa Fe, entre lelament a l’activitat com a directora del Opera de Cardiff i Royal Opera House d’altres. Els seus propers projectes d’il- cor del GTL i com a directora invitada de Londres); Otello, Macbeth i Falstaff luminació inclouen Three tall woman a d’altres agrupacions corals, desenvo- (Royal Danish Opera de Copenhaguen). Broadway, Parsifal a l’Opéra Bastille de lupa també una important labor peda- Debuta al Gran Teatre del Liceu. París, La bohème i Ariodante a Chicago gògica en cursos internacionals de i Don Giovanni a la Den Norske Opera direcció coral. Ha realitzat nombrosos d’Oslo. Ha rebut diversos premis per concerts per les millors sales d’arreu la seva feina als teatres de Nova York, d’Europa i nombrosos enregistraments com l’American Theatre Wing, dos per a CD, DVD, ràdio i televisió. Debutà premis Obie i un Eddy, així com nomi- al Gran Teatre del Liceu com a mestra nacions als Tony. Debuta al Gran Teatre assistent del cor i ha col•laborat en la del Liceu. direcció musical de diferents produccions operístiques. Continuadora del l’estil de cant iniciat per Romano Gandolfi i seguit per José Luis Basso, de qui Conxita Garcia en fou directora assistent, va ser nomenada directora titular del Cor del Gran Teatre del Liceu l’any 2015. Roméo et Juliette

AIDA GARIFULLINA KATERINA TRETYAKOVA TARA ERRAUGHT Juliette Juliette Stéphano S. Suarez Hoebermann K.

Formada inicialment per la seva pròpia Nascuda a Múrmansk (Rússia), als Formada a la Royal Irish Academy of mare, Laylya Ildarovna, posterior- quinze anys inicià la formació musical Music de Dublín, ha cantat a la Metro- ment completà els seus estudis a la per esdevenir directora d’orquestra al politan Opera de Nova York, Deutsche Hochschule für Musik de Nuremberg Conservatori de Vílnius (Lituània). L’any Staatsoper de Berlín, Washington Nati- i la Hochschule für Musik und darste- 2000 acabà els estudis de direcció i onal Opera, Theater an der Wien, Staat- llende Kunst de Viena. Entre els anys començà els de cant a l’Acadèmia de soper d’Hamburg, Wiener Staatsoper, 2013 i 2016 va formar part de l’En- Música i Teatre de Lituània; el 2006 es Opera Theatre Company de Dublín, semble de la Wiener Staatsoper, on va traslladà a Salzburg per seguir la seva així com als BBC Proms, Festival de poder interpretar els rols de Musetta formació i aquell mateix any va debutar Salzburg, Schubertiade Schwarzen- (La bohème), Susanna (Le nozze di al festival de la ciutat amb l’obra Apollo berg de Hohenems (Àustria), Baden- Figaro), Elvira (L’italiana in Algeri), et Hyacinthus de Mozart. Guanyadora Baden i al Wigmore Hall de Londres, Adina (L’elisir d’amore), Zerlina (Don del Primer Gran Premi Fundació Puig- entre d’altres. Així, al llarg de la seva Giovanni), Norina (Don Pasquale) i Fundació Gran Teatre del Liceu, Premi carrera ha cantat als Estats Units, el Gilda (Rigoletto), entre d’altres. Aquesta Extraordinari Festival Castell de Pera- Canadà, Dinamarca, França, Irlanda, el temporada ha interpretat Musetta en lada i Premi del Públic assistent a la Japó, Mèxic i el Regne Unit. El govern la nova producció de Klaus Guth de La prova final del Concurs Internacional de Baviera l’ha premiat Pro Meritis bohème per a l’Opéra National de París, de Cant Francesc Viñas del 2013, el Scientiae et Litterarum per la seva dirigida pel mestre Gustavo Dudamel. seu repertori inclou els rols de Lucia di contribució a les arts. Debuta al Gran També té previst cantar aquest títol Lammermoor, Gilda (Rigoletto), Adina Teatre del Liceu. i Rigoletto a la Wiener Staatsoper, (L’elisir d’amore), Adele (Die Fleder- així com debutar properament a la maus), Susanna (Le nozze di Figaro), Metropolitan Opera de Nova York i Pamina (Die Zauberflöte), Musetta (La a la Deutsche Staatsoper de Berlín. bohème), Nannetta (Falstaff) i Gretel Va guanyar l’edició 2013 del premi (Hänsel und Gretel), entre d’altres. Operalia i un Echo Klassik l’any 2017. Aquesta temporada ha debutat al Gran Debuta al Gran Teatre del Liceu. Teatre del Liceu en la producció d’Un ballo in maschera. Biografies 82 / 83

SUSANNE RESMARK SAIMIR PIRGU DAVID ALEGRET Gertrude Roméo Tybalt M. Landerberg ScalaP. J. Tomàs

Al llarg de la seva carrera ha cantat al Nascut a Albània i fincat a Itàlia, ha Nascut a Barcelona, cursà estudis Teatro alla Scala de Milà, Metropolitan actuat a teatres d’arreu del món, com de medicina abans de dedicar-se a la Opera de Nova York, Bayerische Staat- la Metropolitan Opera de Nova York, música. Estudià a la Musik Akademie soper de Munic, San Francisco Opera, Teatro alla Scala de Milà, Wiener Staat- de Basilea amb el baríton Kurt Widmer. Teatro Municipal de Santiago de Xile, soper, Royal Opera House de Londres, Especialista en el repertori rossinià i Den Norske Opera d’Oslo i Teatro Verdi Opéra National de París, Deutsche mozartià, ha cantat La Cenerentola, de Trieste, així com als festivals de Oper i Deutsche Staatsoper de Berlín, Il turco in Italia, Il barbiere di Siviglia, Salzburg i Glyndebourne. Interpretant Opernhaus de Zuric, Teatre Bolxoi de L’italiana in Algeri, Semiramide, Il signor els rols de Gertrude (Roméo et Juli- Moscou, San Francisco Opera, Arena Bruschino i Don Giovanni; a nombroses ette), Ragonde (Le Comte Ory), Mère de Verona, així com al Festival de ciutats, com Viena, Hèlsinki, Roma, Marie (Dialogues des Carmélites), Mrs. Salzburg. Els seus compromisos més Trieste, Brussel·les, Zuric, Hamburg, Quickly (Falstaff), Mescaline (Le Grand recents han estat com a duc de Màntua Klagenfurt, Lisboa, Torí, París, Metz, Macabre), Kabanicha (Kàtia Kabànova), (Rigoletto) a Londres, Amsterdam i Toló, Luxemburg, Munic, Madrid, Leokadja Begbick (Aufstieg und Fall Verona; Alfredo (La traviata) a Nova Barcelona, Montpeller i als festivals der Stadt Mahagonny), Klytämnestra York, Berlín i Buenos Aires; Tamino (Die de Garsington, Pesaro i Pergolesi- (Elektra) i Brangäne (Tristan und Isolde). Zauberflöte) a Milà; La clemenza di Tito Spontini de Jesi. En l’àmbit de l’oratori, Amb la Royal Danish Opera de Copen - a París; Faust (La damnation de Faust) el seu repertori inclou obres de Monte - haguen ha interpretat un gran nombre a Moscou; Gabriele Adorno (Simon verdi, Bach, Händel, Mozart, Haydn i de papers, com ara Herodias (Salome), Boccanegra) a Nàpols, i Pinkerton Honegger, entre d’altres. Debutà al Kundry (Parsifal), Amme (Die Frau ohne (Madama Butterfly) a Zuric. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada Schatten), Ježibaba (Rusalka), Erda Gran Teatre del Liceu la temporada 2002/03 amb Il viaggio a Reims, i hi (Siegfried), Principessa (Suor Ange- 2011/12 amb La bohème, i hi ha tornat ha tornat amb Turandot (2004/05), lica) i la brúixa de Hänsel und Gretel. amb un concert al costat de la soprano Fidelio (2008/09), Pagliacci (2 010/11), Va rebre el Premi Birgit Nilsson de l’any Angela Gheorghiu (2013/14), com Il burbero di buon cuore (2 011/12) , Il 2002. Debuta al Gran Teatre del Liceu. també amb La bohème (2015/16) i turco in Italia (2012/13), L’Atlàntida Macbeth (2016/17). (2013/14), Così fan tutte (2014/15), El pessebre (2015/16) i el Rèquiem de Mozart (2016/17). Roméo et Juliette

BEÑAT EGIARTE GABRIEL BERMÚDEZ ISAAC GALÁN Benvolio Mercutio Pâris T. BufornT.

Després de llicenciar-se en medi- Va començar carrera professional Nascut a Saragossa, estudià a l’Es- cina i cirurgia, decidí dedicar-se al com a membre de l’Ensemble de cuela Superior de Música Reina Sofía cant. Ha rebut classes de diversos l’Opernhaus de Zuric, experiència que amb Teresa Berganza, Tom Krause mestres, dels quals destaca la soprano li va permetre interpretar diversos rols: i Manuel Cid, i finalitzà els estudis a Renata Scotto. Va debutar interpretant Harlekin (Ariadne auf Naxos), Nardo l’Opera Studio de l’Opernhaus de Zuric. Ferrando (Così fan tutte), i des d’ales- (La finta giardiniera), Papageno (Die Ha treballat com a solista amb direc- hores ha interpretat els rols de Tonio Zauberflöte), Falke (Die Fledermaus), tors com Jesús López Cobos, Ottavio (La fille du régiment), Fernando (La Belcore (L’elisir d’amore), Silvio (Pagli- Dantone, Sir Andrew Davis, Plácido favorita), Nemorino (L’elisir d’amore) i acci), Ping (Turandot) i Marcello (La Domingo, Pablo Heras-Casado, Lorin Peppe (Rita). També ha participat en bohème), entre d’altres. Com a solista Maazel, Zubin Mehta, Riccardo Muti produccions de Rigoletto, Cendrillon, estable de la Wiener Staatsoper i Alberto Zedda, i en produccions Die Zauberflöte, Le devin du village, Il ha interpretat els rols de Mercutio, de Vicent Boussard, Giancarlo del barbiere di Siviglia i l’Otello de Rossini. Belcore, Marcello, Sharpless (Madama Monaco, Damiano Michieletto, Laurent Ha cantat a diferents teatres i auditoris, Butterfly), Andrei (Tri Sestri), Ping, Pelly i Emilio Sagi. Alguns dels rols més com el Palau de la Música Catalana, Malatesta (Don Pasquale) i Dandini (La importants que ha cantat són Figaro (Il Teatro de la Maestranza de Sevilla, Cenerentola). L’han dirigit els mestres barbiere di Siviglia), comte d’Almaviva Auditorio Nacional de Madrid, Teatro Nikolaus Harnoncourt, Nello Santi, (Le nozze di Figaro), Lescaut (Manon), São Pedro de São Paulo, Teatro Arriaga William Christie, John Eliot Gardiner, Papageno (Die Zauberflöte), Mala- Antzokia de Bilbao i La Faràndula de Marc Minkowski, Michel Plasson, testa (Don Pasquale), Belcore (L’elisir Sabadell. Debutà al Gran Teatre del Ádám Fischer, Víctor Pablo Pérez, d’amore), Schaunard (La bohème), Liceu la temporada 2013/14 amb Marco Armiliato, Plácido Domingo, Ivor Silvio (Pagliacci) i Lubino (Una cosa Cendrillon, i hi ha tornat amb l’Otello Bolton i Gustavo Dudamel, entre d’al- rara); interpretats en diversos teatres de G. Rossini (2015/16) i Il viaggio a tres. Debutà al Gran Teatre del Liceu la espanyols i, a l’estranger, a les ciutats Reims (2017/18). temporada 2008/09 amb Turandot. Hi de Salzburg, Ravenna, Malta, Mont- ha tornat amb Les mamelles de Tirésias peller, Munic o Graz. Debutà al Foyer (2009/10), Don Pasquale (2014/15) i del Gran Teatre del Liceu la tempo- La bohème (2015/16). rada 2004/05 amb l’espectacle Carlo Goldoni i l’òpera (en ocasió de La gazzetta), la 2012/13 debuta a la sala principal amb Les contes d’Hoffmann i hi ha tornat amb Cendrillon (2013/14), La bohème (2015/16) i La fille du régi- ment (2016/17). Biografies 84 / 85

GERMÁN OLVERA RUBÉN AMORETTI NICOLA ULIVIERI Grégorio Capulet Frère Laurent

Nascut a Michoacán (Mèxic), el 2013 Nascut a Burgos, es traslladà a Suïssa La seva trajectòria l’ha portat a cantar debutà al Palacio de Bellas Artes de per estudiar amb el tenor Nicolai Gedda al Teatro alla Scala de Milà, Teatro Mèxic cantant Escamillo (Carmen); des al Conservatori de Ginebra. Al llarg de Regio de Torí, Teatro La Fenice de d’aleshores ha cantat al Palau de les la seva trajectòria ha cantat en diferents Venècia, Teatro dell’Opera de Roma, Arts de València, Teatro del Silenzio teatres, com ara la Metropolitan Opera Teatro San Carlo de Nàpols, Accademia de Lajatico, Teatro Calderón de Valla- de Nova York, Opernhaus de Zuric, Nazionale di Santa Cecilia de Roma, dolid, Teatros del Canal de Madrid i el Teatro La Fenice de Venècia i Teatro Teatro Verdi de Trieste, Teatro Comu- Gran Teatro de Còrdova, entre d’al- San Carlo de Nàpols. El seu repertori nale de Bolonya, Opera de Florència, tres. El seu repertori inclou els rols de inclou, entre altres rols, Don Giovanni, Teatro Massimo de Palerm, Metropo- Lescaut (Manon Lescaut), Malatesta Mustafà (L’italiana in Algeri), Filippo II litan Opera de Nova York, Theater an (Don Pasquale), Ali (L’italiana in Algeri) (Don Carlo), Zaccaria (Nabucco), Dulca- der Wien, Teatro Real de Madrid, La i Niceno (L’incoronazione di Dario). mara (L’elisir d’amore), Raimondo (Lucia Monnaie de Brussel·les, Opéra de Lió, Ha treballat amb els directors Zubin di Lammermoor), Ferrando (Il trovatore), Welsh National Opera de Cardiff, LA Mehta, Ottavio Dantone, Federico Sparafucile (Rigoletto), Méphistophélès Opera de Los Angeles, Teatro Colón Maria Sardelli, Plácido Domingo, Fabio (La damnation de Faust), Colline (La de Buenos Aires, Palau de les Arts de Biondi, Ramón Tebar, José Miguel bohème), Scarpia (Tosca) i Balthazar València i Teatro Nacional São Carlos Pérez-Sierra i Enrique García Asensio. (La favorite). L’han dirigit nombrosos de Lisboa, així com als festivals de Ha debutat al Gran Teatre del Liceu mestres: Nikolaus Harnoncourt, Anton Salzburg, Edimburg, Ais de Provença aquesta temporada amb Tristan und Guadagno, Pinchas Steinberg, Nello o Rossini de Pesaro. Els seus compro- Isolde. Santi, Bruno Bartoletti, Zubin Mehta, misos recents inclouen Norma a Mace- Alberto Zedda, Rafael Frühbeck de rata, Rosmonda d’Inghilterra a Florència Burgos, Ramón Tebar, Karel Mark i Bèrgam; Il viaggio a Reims a Copen- Chichon, Víctor Pablo Pérez, Miquel haguen i Roma; I puritani a Montpeller, Ortega, Óliver Díaz i Giuseppe Sabba- i Maria Stuarda a París, entre d’altres. tini, entre d’altres. Ha debutat al Gran Debutà al Gran Teatre del Liceu la Teatre del Liceu aquesta temporada temporada 2002/03 amb Il viaggio a amb Poliuto. Reims, i hi ha tornat amb La sonnam- bula (2013/14). Roméo et Juliette

STEFANO PALATCHI Duc de Verona

Actors David Aparicio Genís Campillo César Carrasco Rodrigo Díaz David González Aleix Heredia Patrick Martínez

J. Andreu Sergio Martínez Albert Mora Nascut a Barcelona, va iniciar els Yannis Papangelis estudis de cant amb Maya Maiska i Roger Salvany els continuà amb Gino Becchi i Ettore Albert Tena Campogaliani a Itàlia, i amb Armen Roger Torns Boyajian a Nova York. La veu de baix i el seu estil l’han mantingut sempre molt Ballarines proper al repertori verdià, tot esdevenint Tamara Gutierrez un celebrat basso verdiano. També ha Mariona Orpella cantat altres repertoris i compositors, des del verisme al bel canto, passant Lord i Lady Montague per l’òpera contemporània, la sarsuela Paco López Romero o el Barroc. Ha cantat arreu del món: Mercè Rovira París, Viena, Roma, Verona, Mòdena, Dresden, Madrid, Bilbao, Buenos Aires, Washington, San Francisco i Nova York. Ha treballat amb un gran nombre de directors musicals, dels quals destaquen Lamberto Gardelli, Richard Bonynge, Alberto Zedda, Daniel Oren, Guennadi Rojdéstvenski i Marco Armi- liato. Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Lohengrin la temporada 1985/86. Hi ha tornat en multitud d’ocasions, les darreres amb Thaïs (2006/07), Aida (2007/08 i 2011/12), Simon Bocca- negra (2008/09), Turandot (2008/09), Il trovatore (2009/10), Adriana Leco- uvreur (2011/12) i Werther (2016/17). Biografies 86 / 87

COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Sopranos I Tenors I Margarida Buendia Josep Mª Bosch Olatz Gorrotxategi José Luis Casanova Carmen Jimenez Sung Min Kang Glòria López Pérez Xavier Martínez Raquel Lucena José Antº Medina Eun Kyung Park Joan Prados Maria Such Llorenç Valero Encarna Martínez Daniel M. Alfonso Raquel Momblant Tenors II Sopranos II Omar A. Jara Elisabet Vilaplana Josep Lluís Moreno Mariel Fontes Carles Prat El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb Mª Àngels Padró Florenci Puig el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores les Angèlica Prats Emili Rosés estrenes a l’estat espanyol de la pràctica totalitat del Helena Zaborowska Graham Lister repertori operístic, del barroc als nostres dies. Mª Dolors Llonch Anna Oliva Barítons Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha Monica Luezas Gabriel Diap estat dirigit per les més grans batutes, d’Arturo Tosca- Núria Cors Ramon Grau nini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knap- Lucas Groppo perstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Mezzo-sopranos Plamen Papasikov Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Teresa Casadellà Xavier Comorera Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Marta Polo Joan Josep Ramos Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti Olga Szabo Miquel Rosales o Kirill Petrenko, i per els més grans directors d’escena. Guisela Zannerini Isabel Mas Baixos El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una Rosa Cristo Miguel Ángel Currás vocalitat molt adequada per a l’òpera italiana, conso- Dimitar Darlev lidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Contralts Ignasi Gomar Romano Gandolfi assistit pel mestre Vittorio Sicuri, que Sandra Codina Mariano Viñuales en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà Mariel Aguilar Ivo Mischev una escola que ha tingut continuïtat amb José Luis Yordanka Leon Basso i actualment amb Conxita García. També han Elizabeth Maldonado estat directors titulars del Cor Peter Burian, Andrés Ingrid Venter Máspero i William Spaulding. Hortènsia Larrabeiti Roméo et Juliette

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l’orquestra més antiga de l’Estat espanyol.

Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klem- perer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.

Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana.

Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.

Després de la reconstrucció de 1999, han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons. Biografies 88 / 89

Violí I Violoncel Trompeta Kai Gleusteen Concertino Cristoforo Pestalozzi * Francesc Colomina * Kostadin Bogdanoski C. Associat Guillaume Terrail Danel Morales Liviu Morna C. Associat Mathias Weinmann Olga Aleshinsky * Esther Clara Braun Trombó Birgit Euler Carme Comeche Juan González * Oleg Shport Òscar Alabau Miquel Esteve Yana Tsanova Juan Manuel Stacey Luis Bellver * Raúl Suárez Irma Bau Maria Roca Ariadna Torner Contrabaix Tuba Helena Muñoz Savio de la Corte * Jose Miguel Bernabeu * Oleksandr Sora Cristian Sandu Paula Banciu Joaquín Arrabal Timpani Natalia Brzewska Francesc Lozano Artur Sala * Nenad Jovic Violí II Percussió Emilie Langlais * Flauta Jordi Mestres Rodica Monica Harda Albert Mora * Salva Soler Liu Jing Aleksandra Miletic * Ivan Herranz Mercè Brotons Andrea Ceruti Oboè Arpa Charles Courant Cesar Altur * Tiziana Tagliani Mijai Morna Raul Pérez * Kalina Macuta Orgue Alexandre Polonsky Clarinet Vanessa García * Annick Puig Juanjo Mercadal * Sergi Puente Dolores Payá Magdalena Kostrzewska Fagot Viola Bernardo Verde * Alejandro Garrido * M. José Rielo Fulgencio Sandoval Claire Bobij Trompa Bettina Brandkamp Ionut Podgoreanu * Birgit Schmidt Enrique J. Martínez Laura Erra Pablo Cadenas Irene Val Jorge Vilalta Josep Bracero Helena Sotoca Úrsula Amargós

* Solistes En cursiva: assistències Roméo et Juliette

Direcció: Nora Farrés Coordinació: Sònia Cañas i Helena Escobar Continguts: Albert Galceran i Jaume Radigales Col·laboradors en aquest programa: Manel Cereijo, Marcel Cervelló, Miquel Desclot, Jordi Fernández M., Albert Galceran, Jaume Radigales i Jaume Tribó Disseny: Maneko. Jofre Mañé Disseny original: Lídia Torrents Fotògrafs: Antoni Bofill, Christian Machío, Antoni Ras Rigau, Igor Cortadellas Impressió: Dilograf, S. L. Dipòsit Legal: B 19277-2017

Informació sobre publicitat i Programa de Mecenatge: liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 99 32 Comentaris i suggeriments: [email protected]

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)