Generalitat De Catalunya Departament De Cultura Direcció General D’Arxius, Biblioteques, Museus I Patrimoni Arxiu Comarcal Del Pallars Sobirà

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Generalitat De Catalunya Departament De Cultura Direcció General D’Arxius, Biblioteques, Museus I Patrimoni Arxiu Comarcal Del Pallars Sobirà Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà Descripció segon la Norma NODAC Fons: AJUNTAMENT D’ALINS 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 Codi de referència : CAT 210 02 4 1.2 Nivell de descripció : Fons 1.3 Títol formal : Ajuntament d’Alins 1.4 Dates de creació i d’agregació : 1806 / 2014 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció : 66,8 m, 65 imatges, 3 cartells 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1 Nom del productor : Ajuntament d’Alins. 2.2 Història del productor : Alins és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. És el segon municipi més extens de la comarca, ubicat a la part nord-oriental, comprèn tota la Vallferrera i la vall de Tor, que estan regades per la Noguera de Vallferrera i pel riu de Tor, que hi aflueix per l’esquerra. El municipi d’Alins el conformen, a més d’Alins que és la capital, els nuclis de població d’Àreu, Araós, Ainet de Besan, Norís i Tor . Aquest nuclis es van agregar a Alins el 1924. La vila d’Alins ha estat, ja des de temps antic, el centre principal de l’ocupació humana de la Vallferrera. Les primeres notícies documentals del lloc daten del segle IX; concretament apareixen en els preceptes carolingis concedits, successivament, per l’emperador Carlemany (800-814), Lluís el Piadós (814 i 835) i Carles el Calb (860), a favor dels bisbes d’Urgell, en els quals la Vallferrera era inclosa dins el pagus de Tírvia. Alins pertanyia al comtat de Pallars fins el 1272 quan el comte, Arnau Roger I, ven la Vallferrera, Tírvia i la Coma de Burg al comte de Foix, que integrarà aquest territori al Vescomtat de Castellbó. Des d’aleshores, Alins, formarà part del Quarter de Tírvia. Desprès de conquerir el Pallars, Ferran II, cedí a la seva segona esposa, Germana de Foix, tot el vescomtat de Castellbó el 1513. Com a conseqüència d’aquest canvi de senyoria es va encarregar a Pere Tragó l’elaboració del Spill manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbó en 1519. El mencionat Spill és, segon diu la introducció: “un inventari dels castells, viles, llocs, masos, habitants, càrrecs, dignitats, rendes i altres drets pertanyents a la sereníssima reina Germana en el seu Vescomtat de Castellbó”. En aquest inventari es compten 27 cases a Alins. S’ha de destacar que aquest Carrer de Joaquim Sostres, s/n 1 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà territori real estava voltat de diverses senyories, la principal de les quals era el Marquesat de Pallars, aquest marquesat va ser erigit per el rei Ferran II a l’any 1491 quant va sotmetre el comtat de Pallars i el dissolgué venent els seus territoris a qui n’havia dirigit la conquesta, el comte de Cardona Joan Ramon Folch IV, com a compensació per les despeses de guerra. Totes aquests senyories s’integraven en una estructura superior, que era la sotsvegueria de Pallars, que en el segle XVIII es convertirà en el Corregiment de Talarn. S’ha de tenir en compte que al Pallars es donen dos elements diferenciadors de la resta de Catalunya: per una part l’existència de la propietat de les terres en franc alou (es a dir bens immobles per els quals no s’ havia de donar cap renda o fer cap servei personal a un senyor superior) i per altre la persistència del sistema comunal d’explotació del territori, de manera que la major part del qual era controlat per les comunitats. Aquestes triaven els seus representants tant a nivell local com de vall: batlles, regidors, cònsols, síndics, etc., i gestionaven lliurement els seus recursos. A finals del segle XVIII l’antic règim, basat en l’autoritat suprema del rei es qüestionà a arreu. A Espanya el buit de poder creat pel plet successori entre Carles IV i Ferran VII i l’esclat immediat de la guerra del Francès va provocar la creació d’un Consell de Regència que va prendre la decisió de convocar les Corts a Cadis. Aquestes van aprovar a 1812 la primera constitució espanyola, que entre altres coses va configurar una nova divisió administrativa (organització del territori en províncies i municipis). Abans d’això ja el decret de 6 d’agost de1811 va a posar fi al règim senyorial i els ens locals existents van ser reconeguts. Així Alins va assolir la categoria d’entitat municipal. Aquests ens es van mantenir fins el començament del segle XX. La Llei de 8 de gener de 1845 d’Organització i atribucions dels Ajuntaments , que es fonamentava en un principi intervencionista del govern en els assumptes municipals i que tenia la voluntat de repercutir en la configuració del mapa municipal mitjançant la supressió de municipis petits no els va afectar. Però si ho va fer l’Estatut Municipal aprovat el 8 de març de 1924 que proveïa la creació de nous municipis a partir de la sol·licitud prèvia dels propis veïns i acord favorable de l’ajuntament afectat. A partir d’aquesta nova legislació el 4 de maig de 1924 els municipis d’Ainet, Àreu, Norís i Tor es van fusionar amb Alins per conformar el nou ajuntament. Des d’aleshores el mapa local d’Alins no s’ha modificat. Llevat de la creació de les Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). EMD és el nom que rep a Catalunya l’entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que, separats Carrer de Joaquim Sostres, s/n 2 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà geogràficament del cap del municipi al qual pertanyen, es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un president. Aquests quasi-ajuntaments es regeixen per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d’abril). Es poden constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en EMD, a petició del mateix ajuntament o per acord de la Generalitat. Les EMD tenen competència sobre: la vigilància dels béns d’ús públic i dels béns comunals; la conservació i administració del seu patrimoni, incloent-hi el forestal, i la regulació de l’aprofitament dels seus béns comunals; l’enllumenat públic i la neteja viària; l’execució d’obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l’entitat, quan no vagin a càrrec del municipi o de la comarca respectius; l’ordenació del trànsit de vehicles i de persones dins el seu àmbit; la conservació i el manteniment dels parcs i jardins i del patrimoni històric i artístic del seu àmbit; les activitats culturals i esportives directament vinculades a l’entitat. Les EMD d’Ainet de Besan, d’Araós i d’Àreu i de Norís es van crear l’any 1956. L’EMD de Norís es va dissoldre l’any 1970. 2.3. Història arxivística : la documentació estava sota la custòdia de l’Ajuntament d’Alins. La documentació es trobava en un estat de conservació acceptable però extremadament desordenada. 2.4. Forma d’ingrés : fou ingressada el 23 d’abril de 1993 a l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu amb motiu de la realització d’obres a la Casa de la Vila d’Alins; allí va ser dipositada i custodiada fins a la inauguració de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Es signà contracte de cessió en dipòsit el 4 de febrer de 1997. Transferències posteriors el gener de 2005, el setembre de 2005, el juny de 2006, el novembre de 2010 i el març de 2015. 3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA 3.1. Abast i contingut : Dins de la documentació municipal que s’ha conservat s’ha de destacar: certificat notarial del any 1806 de l’Spill del vescomtat de Castellbó de 1574; llibres d’actes de 1864 i la sèrie sencera des de 1936; series d’aprofitaments forestals n’hi ha des de 1895; pressupost ordinari la sèrie està completa des de 1864; amillarament des de 1863, cèdules personals des de 1885; expedients de quintes la sèrie sencera des de 1865; cens de població des de 1897; registre de ramaderia des de 1919. Carrer de Joaquim Sostres, s/n 3 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà 3.2. Sistema d’organització: la documentació s’ha classificat d’acord al Quadre de referència per a la classificació de la documentació municipal elaborat per la Comissió del Servei d’Arxius de Normes per a la Classificació de Documentació Municipal. 3.3. Informació sobre tria i avaluació : es van aplicar els criteris de tria i avaluació el dia 17 de juliol de 1995 amb un volum total de documentació destruïda de 0,90 m. (manaments de pagament 1956-1979 i manaments d’ingrés 1956-1979. Segona tria i avaluació el 15 d’abril del 2010 un volum total de 2,7 m (manaments de pagament 1955-1994, manaments d’ingrés 1955-1994 i impost de vehicles 1967-1988). 3.4. Increments : transferències ordinàries. 4. ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS .
Recommended publications
  • El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés
    [Show full text]
  • 1 ACTIVITY: Workshop1 PARC NATURAL DE L´ALT PIRINEU PILOT LANDSCAPE DATE and TIME: 4.10.2019, 09:00-15:00 PLACE: Llavorsí (Lle
    AELCLIC PATHFINDER Parc Natural _de L´Alt Pirineu pilot landscape REPORT_WORKSHOP1 (4.10.2019) ACTIVITY: Workshop1_PARC NATURAL DE L´ALT PIRINEU_PILOT LANDSCAPE DATE and TIME: 4.10.2019, 09:00-15:00 PLACE: Llavorsí (Lleida, Spain) ORGANIZERS: • Marc Garriga Lujan / Director of Parc Natural de l'Alt Pirineu (Territory and Sustainability Department, Regional Government) • Francisco Galiana / Universitat Politècnica de València • Emilio Servera / Universitat Politècnica de València PARTICIPANTS: • Jaume Vicens i Perpinyà / Territory and Sustainability Department • Pere Porta Colom / Territory and Sustainability Department • Jaume Dalmau / Department of Business and Knowledge • Manel Torres Cerony/Dept. of Agriculture, Livestock, Fishing and Food • Josep Ramón Fondevila Isús / Lleida Provincial Council • Jordi Canut Bartra / Regional Council of Pallar Sobirà • Miquel Sala Muntada / Regional Council of l´Alt Urgel • Joan Edó Beltran /Municipality of Guingeta d´Aneu • Llorenç Sánchez Abrié / Municipality of Vall de Cardos • Araceli Colomé Abrié / Municipality of Lladorre • Amat Romero Toló /Municipality of d´Esterri d´Àneu • Jordi Fillet Carrera / Municipality of Llavorsí • Josep Lluís Pique Subirana / Municipality of Soriguera • Antoni Navinés Miró / Municipality of Montferrer i Castellbó • Xavier Llena Cano / Municipality of Alt Aneu • Miguel Pocallet Ramón / Municipality of Alins • Marc Casal Boneta / Municipality of Farrera • Montse Arnau Liarte / Municipality of Tírvia • Xavier Farré Espar / Cos d´Agents Rural • Josep Urbach Jordan / Entitat
    [Show full text]
  • PALLARS SOBIRÀ Que Queden Afectats Per La Fase 3 De L’Apagada Analògica (Març 2010)
    Llistat de municipis del PALLARS SOBIRÀ que queden afectats per la Fase 3 de l’apagada analògica (Març 2010). Municipi Nucli Habitants CENTRE EMISSOR Data d'Apagada Ainet de Besan 34 ALINS 17-març-10 Alins 58 ALINS 17-març-10 Alins Araós 30 ALINS 17-març-10 Àreu 84 AREU 17-març-10 MONTCAUBO 17-març-10 Àrreu 6 ALT ANEU 17-març-10 Bonaigua, la 16 ALT ANEU 17-març-10 Borén 21 ALT ANEU 17-març-10 Isavarre 23 ALT ANEU 17-març-10 Alt Àneu Isil 83 ALT ANEU 17-març-10 Son 49 MONTCAUBO 17-març-10 MONTCAUBO 17-març-10 Sorpe 36 ALT ANEU 17-març-10 ALT ANEU 17-març-10 València d'Àneu 171 PIC ORRI 29-març-10 Baén 16 GERRI SAL 18-març-10 GERRI SAL 18-març-10 Bretui 17 PIC ORRI 29-març-10 Baix Pallars Gerri de la Sal 123 GERRI SAL 18-març-10 Montcortès 31 PIC ORRI 29-març-10 Peramea 78 PIC ORRI 29-març-10 Espot Espot 303 ESPOT 17-març-10 ALT ANEU 17-març-10 Esterri d'Àneu Esterri d'Àneu 795 PIC ORRI 29-març-10 Arròs de Cardós 21 ESTERRI CARDOS 17-març-10 Esterri de Cardós Esterri de Cardós 38 ESTERRI CARDOS 17-març-10 Ginestarre 5 ESTERRI CARDOS 17-març-10 Burg 32 TIRVIA 17-març-10 Farrera Farrera 26 TIRVIA 17-març-10 Montesclado 34 TIRVIA 17-març-10 Berrós Jussà 23 UNARRE 17-març-10 PIC ORRI 29-març-10 MONTCAUBO 17-març-10 Cerbi 18 ESCALARRE Per confirmar UNARRE 17-març-10 ESCALARRE Per confirmar Escalarre 23 ALT ANEU 17-març-10 Guingueta d'Àneu, la UNARRE 17-març-10 Escaló 94 ESCALO 17-març-10 Estaron 21 PIC ORRI 29-març-10 Gavàs 18 UNARRE 17-març-10 Guingueta, la 73 UNARRE 17-març-10 Jou 27 MONTCAUBO 17-març-10 ESCALARRE Per confirmar Unarre 10 UNARRE
    [Show full text]
  • Els Pirineus Com a Zona De Resistència. Visió Militar Del Pallars (1945-1950)
    ElS PirinEuS com a zona dE rESiStència. ViSió militar dEl PallarS (1945-1950) Josep Clara Resum Departament d’Història Per als militars, el coneixement del medi representa el millor aliat per assolir la victòria. Enfront de la i Història de l’Art. geografia dels professors, que ha tendit a ocultar la importància estratègica de l’espai, la dels militars Universitat de Girona és una geografia aplicada que avalua les possibilitats potencials dels elements d’un territori (orogra- fia, vegetació, hidrografia, població, etc.) i destaca la influència del medi en les operacions bèl·liques. En aquest treball es presenta una visió dels Pallars des del punt de vista militar, segons observacions fetes en el decenni de 1940. Durant aquells anys, les comarques acostades a la ratlla fronterera van ser ocupades per l’exèrcit franquista, ja que es temia la presència d’un enemic important que havia de venir del nord i, per això, també s’hi van fer obres de fortificació permanents, per tal de combatre’l en el moment oportú. Paraules clau: geografia militar, Pallars, centre de resistència, postguerra. Abstract: The Pyrenees as a resistance zone. Military view of El Pallars (1945-1950). To the military, the knowledge of the environment represents the best ally to achieve victory. Facing the geography of the professors, which has tended to conceal the strategic importance of space, the geography of the military is an applied one which evaluates the potential possibilities of the elements of a territory (orography, vegetation, hydrography, population, etc.) and highlights the environmental influence on warlike operations. This work introduces military point of view on the Pallars, based on observations made in the 1940s.
    [Show full text]
  • Ruta Bibliobús Pere Quart 2020
    RUTA BIBLIOBÚS GENER 2020 PERE QUART DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 2 3 4 5 Central de Central de Biblioteques de Biblioteques de Lleida Lleida 6 7 8 9 10 11 12 Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella) (La Vall de Boí) Talarn (T) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Pobleta de Bellveí (T) 13 14 15 16 17 18 19 (Baix Pallars) Llavorsí (M) Esterri d'Àneu (M) (La Guingueta d'Àneu) Central de Gerri de la Sal (M) Alins (T) Espot (T) Escaló (M) Biblioteques de (Vall de Cardós) Rialp (T) Lleida Ribera de Cardós (T) 20 21 22 23 24 25 26 Isona i Conca Dellà) Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella) (La Vall de Boí) Isona (T) Talarn (T) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Torre de Capdella (T) 27 28 29 30 31 (Baix Pallars) Llavorsí (M) Esterri d'Àneu (M) (La Guingueta d'Àneu) Central de Gerri de la Sal (M) Alins (T) Espot (T) Escaló (M) Biblioteques de (Vall de Cardós) Rialp (T) Lleida Ribera de Cardós (T) FEBRER 2020 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Isona i Conca Dellà) Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella) (La Vall de Boí) Isona (T) Talarn (T) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Pobleta de Bellveí (T) 10 11 12 13 14 15 16 (Baix Pallars) Llavorsí (M) Esterri d'Àneu (M) (La Guingueta d'Àneu) Central de Gerri de la Sal (M) Alins (T) Espot (T) Escaló (M) Biblioteques de (Vall de Cardós) Rialp (T) Lleida Ribera de Cardós (T) 17 18 19 20 21 22 23 Isona i Conca Dellà) Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella)
    [Show full text]
  • Calendari Ruta Bibliobús Pere Quart 2021
    GENER 2021 RUTA BIBLIOBÚS PERE QUART 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 23 45 6 78910 11 12 13 14 15 16 17 La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Pobleta de Bellveí (T) 18 19 20 21 22 23 24 Coll de Nargó (M) Ribera d'Urgellet (M) Llavorsí (M) Espot (M) Central de Organyà (T) Ribera de Cardós (T) Escaló (M) Biblioteques de Alins (T) Rialp (T) Lleida Gerri de la Sal (T) 25 26 27 28 29 30 31 Isona (T) Salàs de Pallars (M) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) Talarn (T) La Torre de Capdella (T) FEBRER 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 12 3 4 567 Coll de Nargó (M) Ribera d'Urgellet (M) Llavorsí (M) Espot (M) Central de Organyà (T) Ribera de Cardós (T) Escaló (M) Biblioteques de Alins (T) Rialp (T) Lleida Gerri de la Sal (T) 8 9 10 11 12 13 14 Isona (T) Salàs de Pallars (M) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) Talarn (T) La Pobleta de Bellveí (T) 15 16 17 18 19 20 21 Coll de Nargó (M) Ribera d'Urgellet (M) Llavorsí (M) Espot (M) Central de Organyà (T) Ribera de Cardós (T) Escaló (M) Biblioteques de Alins (T) Rialp (T) Lleida Gerri de la Sal (T) 22 23 24 25 26 27 28 Isona (T) Salàs de Pallars (M) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) Talarn (T) La Torre de Capdella (T) MARÇ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 12 3 4 567 Coll de Nargó (M) Ribera d'Urgellet (M) Llavorsí (M) Espot (M) Central de Organyà (T) Ribera de Cardós (T) Escaló (M) Biblioteques de Alins (T) Rialp (T) Lleida Gerri de la Sal (T)
    [Show full text]
  • Arties De Fiestas Pág
    vivir Junio/Junh•2014 NÚMERO 128 Un año después del desastre ¿Cómo estamos? Pag. 2/4 Tirada Entrevista a Claudio Aventín. 5.500 Historiador y guía turístico. ejemplares “Hay que adaptar gratuitos las entradas al parque nacional”Pág. 6 Les y Arties de Fiestas Pág. 12/14 Los araneses celebramos nuestro día Pág. 12/14 GANAS DE VIVIR Textos: Ana Pascual Fotos: Núria Castells El paso del Garona El 18 de junio de 2013 diversos municipios de la Val d’Aran fueron inundados por el desbordamiento del río Garona que causó numerosos desperfectos materiales y que obligó a la evacuación de unas 400 personas Ríos desbordados, casas dañadas, coches en los bién telefónicamente al quedarse muchas zonas Reparaciones urgentes cauces, etc… un espectáculo dantesco, que el río sin cobertura. Las consecuencias de esta riada El Departamento de Territorio y Sostenibilidad Garona dejo hace ya un año a su paso por la Val fueron devastadoras y más de 400 personas fue- inició de manera urgente los trabajos para resta- d’Aran. Cientos de vecinos vivieron con el corazón ron evacuadas de forma preventiva, aunque no blecer la circulación en ambos sentidos en la C-28 encogido el desbordamiento del río Garona a su hubo que lamentar daños personales. en el Aran, la L-500 en l’Alta Ribagorça y la C-147 paso por el centro de varias localidades. El episo- A la capital Vielha, situada en el centro del valle, en el Pallars Sobirà, las tres de su competencia. dio de lluvias y el deshielo de la nieve acumulada solo se podía llegar a través del túnel, la carretera Unos destrozos que fueron valorados en cinco mi- en las montañas provocaron situaciones límite N-230, que comunica con las poblaciones del Bajo llones de euros.
    [Show full text]
  • Aportacions a La Flora Dels Pirineus Centrals (II)
    Orsis 27, 2013 261-286 Aportacions a la flora dels Pirineus centrals (II) Moisès Guardiola Universitat de Barcelona. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació Av. Diagonal 643. 08028 Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 08193 Bellaterra [email protected] Albert Petit Empar Carrillo Aaron Pérez-Haase Efrem Batriu Josep Maria Ninot Universitat de Barcelona. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació Av. Diagonal 643. 08028 Barcelona Llorenç Sáez Universitat Autònoma de Barcelona. Unitat de Botànica Facultat de Biociències. 08193 Bellaterra Manuscrit rebut el desembre de 2012 Resum En aquest treball aportem noves dades de 58 plantes vasculars trobades, principalment, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o en àrees properes (des de la Vall d’Aran fins a Andorra). De cadascuna, en donem les localitats on l’hem observada i en valorem l’interès fitogeogràfic, tenint en compte el coneixement actual de la flora piri- nenca. Festuca alpina Suter subsp. riverae Chas, Kerguélen & Plonka i Trisetum spicatum (L.) K. Richt. subsp. ovatipaniculatum Hultén ex Jonsell representen novetats per a la flora de Catalunya, alhora que es confirma la presència de Lathyrus bauhinii Genty i Trisetum baregense Laffite & Miégeville, plantes citades d’antic. La resta de citacions corresponen a plantes rares o poc citades en aquest territori o al conjunt de Catalunya. Paraules clau: plantes vasculars; plantes rares; element boreoalpí; endemisme; oròfit; Parc Nacional. Abstract. Additions to the flora of the central Pyrenees (II) Here we report new data concerning 58 rare plants, mainly recorded in the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park or in neighbouring areas (from Vall d’Aran to An- dorra).
    [Show full text]
  • Crisis Económica Y Estaciones De Esquí En Las Comarcas Catalanas De La Val D’Aran, Pallars Sobirà Y Alta Ribagorça
    Crisis económica y estaciones de esquí en las comarcas catalanas de la Val d’Aran, Pallars Sobirà y Alta Ribagorça M. Belén GÓMEZ MARTÍN, Xosé A. ARMESTO LÓPEZ y Martí CORS IGLESIAS Dep. Geografía, Universidad de Barcelona. [email protected] ; [email protected]; [email protected] Gómez Martín, M.B., Armesto López, X.A. y Cors Iglesias, M. 2016. Crisis económica y estaciones de esquí en las comarcas catalanas de la Val d’Aran, Pallars Sobirà y Alta Ribagorça. In : Blàzquez, M., Mir-Gual, M., Murray, I. y Pons, G.X. (eds.). Turismo y crisis, turismo colaborativo y ecoturismo. XV Coloquio de Geografía del Turismo, el Ocio y la Recreación de la AGE. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 23: 213-223. SHNB-UIB-AGE. ISBN 978-84-617-5115- 0. El aprovechamiento turístico de las zonas de montaña y, en especial el aprovechamiento ligado al recurso nieve, ha generado en ellas cambios socio- económicos destacados y una importante transformación territorial. Las estrategias de crecimiento de las estaciones de esquí, tradicionalmente basadas en la ampliación de los dominios esquiables y las áreas de influencia, han sido sustituidas por otras con motivo de la reciente crisis económica. En este contexto, esta comunicación explora la evolución del sector de la nieve en los municipios de tres comarcas catalanas de montaña en las que el turismo de esquí ha tenido y tiene un peso destacado. Para acometer este fin, y a partir de la consulta de fuentes diversas, se han utilizado indicadores que han permitido observar los cambios en el sector turístico de esta zona de montaña y las estrategias de crecimiento desarrolladas en el reciente contexto de crisis económica.
    [Show full text]
  • Horaris Actualitzats D'autobús
    HORARIS ACTUALITZATs d’AUTOBÚS d’esTERRI DÀNEU- LA POBLA DE SEGUR - BCN - LLEIDA LLEGENDA 1 Diari 2 De dll a dv feiners 3 De dilluns a dissabte feiners 4 Diumenges i festius ANADA 2 1 1 2 2 1 1 1 3 1 3 4 4 4 ESTERRi d’ÀNEU 5.05 05.20 - - 07.33 - 11.38 13.00 14.30 15.30 16.50 17.00 17.00 - LA GUINGUETA - 05.24 - - 07.37 - 11.42 13.04 14.34 15.34 16.54 17.04 17.04 - ESCALÓ - 05.29 - - 07.42 - 11.47 13.09 14.39 15.39 16.58 17.09 17.09 - LLAVORSÍ - 05.36 - - 07.49 - 11.54 13.16 14.46 15.46 17.04 17.16 17.16 - RIALP - 05.46 - - 07.59 - 12.04 13.26 14.55 15.56 17.14 17.25 17.26 - SORT 5.35 05.52 - - 08.05 - 12.10 13.32 15.00 16.02 17.20 17.30 17.32 - MONTARDIT DE BAIX - 05.57 - - 08.10 - 12.15 13.37 15.06 16.07 17.25 17.36 17.37 - BARO - 06.00 - - 08.13 - 12.18 13.40 15.11 16.10 17.28 17.41 17.40 - GERRI DE LA SAL - 06.05 - - 08.18 - 12.23 13.45 15.17 16.15 17.33 17.47 17.45 - LA POBLA DE SEGUR 6.00 06.19 - 06.30 08.32 T 08.45 12.37** 13.59 15.35 16.29 17.49 17.59 17.59 - TREMP 6.15 06.36 - - 08.49 - - - 15.57 16.46 - 18.27 18.16 - BALAGUER - 07.40 T 7.55 - - - - - - - - - 19.21 T 19.55 LLEIDA 7.35* 08.23 - - - - - - - 18.33 - - 20.03 - BARCELONA - - 9.45 10.10 - 12.50 - - 20.00 - - 22.30 - 21.45 * Tenen enllaç amb AVANT Lleida-BCN, ** Tenen enllaç amb el tren de la Pobla *** Paren a l’estació de trens de Lleida 10 minuts després de la sortida T Es pot fer un transbordament LLEIDA - BCN de 8 a 9.08h TORNADA 3 4 1 2 1 1 1 2 1 2 4 BARCELONA 07.30 9.00 - - - 14.30 - 18.00 - - - LLEIDA *** - - - - - - 16.35 - 19.20* 20.35 12.50 BALAGUER - - - -
    [Show full text]
  • Accedís a “ Municipis E Juntes Electoraus De
    ELECCIONS ATH PARLAMENT DE CATALONHA 2021 MUNICIPIS PER JUNTA ELECTORAU DE ZÒNA Nòm deth municipi Junta de zòna Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Nòm deth municipi Junta de zòna Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí
    [Show full text]
  • Campsite Occupancy Survey 2010
    Campsite Occupancy Survey 2010 Methodology INE. National Statistics Institute 1 Index 1. Presentation 2. Objectives 3. Statistical unit 4. Survey scope 5. Definition of variables 6. Framework of the survey and sample design 7. Estimates 8. Information collection INE. National Statistics Institute 2 1. Foreword This publication presents the results corresponding to the Tourist Campsite Occupancy Survey. The most important information from the survey is offered monthly, in accordance with the Institute's dissemination regulations. The two aspects considered in the tourism study are reflected in the data provided: as regards demand, information is included on travellers, overnight stays and average stay distributed by traveller's country of residence and category of the accommodation they occupy or the Autonomous Community they are from in the case of Spanish travellers, alongside information on the total number of occupied pitches distributed per accommodation category. As regards supply, information includes the estimated number of establishments open for the season, estimated number of vacancies, estimated number of pitches, level of occupancy and information on employment in the sector, according to the category of the establishment. This information is presented monthly on a national basis and in the Autonomous Communities and provinces with the highest number of overnight stays, as well as in the holiday areas that receive the greatest inflow of visitors over the year. The National Statistics Institute thanks all professionals, businesspersons and institutions related to the tourist sector for their collaboration, which has been essential when carrying out this survey. INE. National Statistics Institute 3 2. Objectives The main objective of the Campsite Occupancy Survey is to ascertain the behaviour of a series of variables which allow us to describe the segment occupied by this type of accommodation within the tourist sector, both from a supply as well as a demand point of view.
    [Show full text]