Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Comarcal del Sobirà

Descripció segon la Norma NODAC Fons: AJUNTAMENT D’ALINS

1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 Codi de referència : CAT 210 02 4 1.2 Nivell de descripció : Fons 1.3 Títol formal : Ajuntament d’Alins 1.4 Dates de creació i d’agregació : 1806 / 2014 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció : 66,8 m, 65 imatges, 3 cartells

2. ÀREA DE CONTEXT 2.1 Nom del productor : Ajuntament d’Alins. 2.2 Història del productor : Alins és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. És el segon municipi més extens de la comarca, ubicat a la part nord-oriental, comprèn tota la Vallferrera i la vall de Tor, que estan regades per la Noguera de Vallferrera i pel riu de Tor, que hi aflueix per l’esquerra. El municipi d’Alins el conformen, a més d’Alins que és la capital, els nuclis de població d’Àreu, Araós, Ainet de Besan, Norís i Tor . Aquest nuclis es van agregar a Alins el 1924. La vila d’Alins ha estat, ja des de temps antic, el centre principal de l’ocupació humana de la Vallferrera. Les primeres notícies documentals del lloc daten del segle IX; concretament apareixen en els preceptes carolingis concedits, successivament, per l’emperador Carlemany (800-814), Lluís el Piadós (814 i 835) i Carles el Calb (860), a favor dels bisbes d’Urgell, en els quals la Vallferrera era inclosa dins el pagus de Tírvia. Alins pertanyia al comtat de Pallars fins el 1272 quan el comte, Arnau Roger I, ven la Vallferrera, Tírvia i la Coma de Burg al comte de Foix, que integrarà aquest territori al Vescomtat de Castellbó. Des d’aleshores, Alins, formarà part del Quarter de Tírvia. Desprès de conquerir el Pallars, Ferran II, cedí a la seva segona esposa, Germana de Foix, tot el vescomtat de Castellbó el 1513. Com a conseqüència d’aquest canvi de senyoria es va encarregar a Pere Tragó l’elaboració del Spill manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbó en 1519. El mencionat Spill és, segon diu la introducció: “un inventari dels castells, viles, llocs, masos, habitants, càrrecs, dignitats, rendes i altres drets pertanyents a la sereníssima reina Germana en el seu Vescomtat de Castellbó”. En aquest inventari es compten 27 cases a Alins. S’ha de destacar que aquest

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 1 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

territori real estava voltat de diverses senyories, la principal de les quals era el Marquesat de Pallars, aquest marquesat va ser erigit per el rei Ferran II a l’any 1491 quant va sotmetre el comtat de Pallars i el dissolgué venent els seus territoris a qui n’havia dirigit la conquesta, el comte de Cardona Joan Ramon Folch IV, com a compensació per les despeses de guerra. Totes aquests senyories s’integraven en una estructura superior, que era la sotsvegueria de Pallars, que en el segle XVIII es convertirà en el Corregiment de . S’ha de tenir en compte que al Pallars es donen dos elements diferenciadors de la resta de Catalunya: per una part l’existència de la propietat de les terres en franc alou (es a dir bens immobles per els quals no s’ havia de donar cap renda o fer cap servei personal a un senyor superior) i per altre la persistència del sistema comunal d’explotació del territori, de manera que la major part del qual era controlat per les comunitats. Aquestes triaven els seus representants tant a nivell local com de vall: batlles, regidors, cònsols, síndics, etc., i gestionaven lliurement els seus recursos. A finals del segle XVIII l’antic règim, basat en l’autoritat suprema del rei es qüestionà a arreu. A Espanya el buit de poder creat pel plet successori entre Carles IV i Ferran VII i l’esclat immediat de la guerra del Francès va provocar la creació d’un Consell de Regència que va prendre la decisió de convocar les Corts a Cadis. Aquestes van aprovar a 1812 la primera constitució espanyola, que entre altres coses va configurar una nova divisió administrativa (organització del territori en províncies i municipis). Abans d’això ja el decret de 6 d’agost de1811 va a posar fi al règim senyorial i els ens locals existents van ser reconeguts. Així Alins va assolir la categoria d’entitat municipal. Aquests ens es van mantenir fins el començament del segle XX. La Llei de 8 de gener de 1845 d’Organització i atribucions dels Ajuntaments , que es fonamentava en un principi intervencionista del govern en els assumptes municipals i que tenia la voluntat de repercutir en la configuració del mapa municipal mitjançant la supressió de municipis petits no els va afectar. Però si ho va fer l’Estatut Municipal aprovat el 8 de març de 1924 que proveïa la creació de nous municipis a partir de la sol·licitud prèvia dels propis veïns i acord favorable de l’ajuntament afectat. A partir d’aquesta nova legislació el 4 de maig de 1924 els municipis d’Ainet, Àreu, Norís i Tor es van fusionar amb Alins per conformar el nou ajuntament. Des d’aleshores el mapa local d’Alins no s’ha modificat. Llevat de la creació de les Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). EMD és el nom que rep a Catalunya l’entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que, separats

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 2 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

geogràficament del cap del municipi al qual pertanyen, es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un president. Aquests quasi-ajuntaments es regeixen per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d’abril). Es poden constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en EMD, a petició del mateix ajuntament o per acord de la Generalitat. Les EMD tenen competència sobre: la vigilància dels béns d’ús públic i dels béns comunals; la conservació i administració del seu patrimoni, incloent-hi el forestal, i la regulació de l’aprofitament dels seus béns comunals; l’enllumenat públic i la neteja viària; l’execució d’obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l’entitat, quan no vagin a càrrec del municipi o de la comarca respectius; l’ordenació del trànsit de vehicles i de persones dins el seu àmbit; la conservació i el manteniment dels parcs i jardins i del patrimoni històric i artístic del seu àmbit; les activitats culturals i esportives directament vinculades a l’entitat. Les EMD d’Ainet de Besan, d’Araós i d’Àreu i de Norís es van crear l’any 1956. L’EMD de Norís es va dissoldre l’any 1970. 2.3. Història arxivística : la documentació estava sota la custòdia de l’Ajuntament d’Alins. La documentació es trobava en un estat de conservació acceptable però extremadament desordenada. 2.4. Forma d’ingrés : fou ingressada el 23 d’abril de 1993 a l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu amb motiu de la realització d’obres a la Casa de la Vila d’Alins; allí va ser dipositada i custodiada fins a la inauguració de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Es signà contracte de cessió en dipòsit el 4 de febrer de 1997. Transferències posteriors el gener de 2005, el setembre de 2005, el juny de 2006, el novembre de 2010 i el març de 2015.

3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA 3.1. Abast i contingut : Dins de la documentació municipal que s’ha conservat s’ha de destacar: certificat notarial del any 1806 de l’Spill del vescomtat de Castellbó de 1574; llibres d’actes de 1864 i la sèrie sencera des de 1936; series d’aprofitaments forestals n’hi ha des de 1895; pressupost ordinari la sèrie està completa des de 1864; amillarament des de 1863, cèdules personals des de 1885; expedients de quintes la sèrie sencera des de 1865; cens de població des de 1897; registre de ramaderia des de 1919.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 3 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

3.2. Sistema d’organització: la documentació s’ha classificat d’acord al Quadre de referència per a la classificació de la documentació municipal elaborat per la Comissió del Servei d’Arxius de Normes per a la Classificació de Documentació Municipal. 3.3. Informació sobre tria i avaluació : es van aplicar els criteris de tria i avaluació el dia 17 de juliol de 1995 amb un volum total de documentació destruïda de 0,90 m. (manaments de pagament 1956-1979 i manaments d’ingrés 1956-1979. Segona tria i avaluació el 15 d’abril del 2010 un volum total de 2,7 m (manaments de pagament 1955-1994, manaments d’ingrés 1955-1994 i impost de vehicles 1967-1988). 3.4. Increments : transferències ordinàries.

4. ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS . 4.1. Condicions d’accés : la majoria dels documents d’aquest fons són de lliure consulta. Ara bé, la documentació relativa als expedients personals, padrons, o temes semblants poden estar afectats per la legislació que protegeix els drets a l’honor i a la intimitat de les persones. 4.2. Condicions de reproducció : es pot reproduir, però es valorarà en cada cas depenen l’estat de la documentació. 4.3. Llengua/escriptura dels documents : castellà i català. 4.4. Característiques físiques i requeriments tècnics : no hi han consideracions de tipus permanent. 4.5. Instruments de descripció : inventari.

5. ÀREA DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA 5.1. Existència i localització dels documents originals : documentació original. 5.2. Existència i localització de reproduccions: no hi han còpies. 5.3. Documentació relacionada: pot trobar-se documentació relacionada al fons dels ajuntaments d’Ainet de Besan, de Tor, d’Àreu i de Norís. 5.4. Bibliografia : ABADAL I DE VINYALS, R: Catalunya carolíngia III, Els comtats de Pallars i Ribagorça , 2 vols, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1955. ABADAL I DE VINYALS, R.: Dels visigots als catalans, La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia. Ed. 62, Barcelona, 1969.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 4 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

BARAUT, C. (ed): Spill manifest de totes les coses del Vescomdat de Castellbó. Societat Cultural Urgel·litana, La Seu d'Urgell, 1982. BOIX, J. (1992): "La Vallferrera de Pallars vers la feudalització", Miscel·lània d'Homenatge a Josep Lladonosa , , 1992, p. 89-113. BONNASSIE, P: Catalunya mil anys enrera (segles X-XI) , 2 vols, Ed. 62. Barcelona, 1979. BRINGUÉ, J. M: Comunitats i béns comunals al Pallars Sobirà, segles XV-XVIII. Tesi doctoral inèdita. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 1995. Catalunya Romànica vol XV. Pallars. Enciclopèdia catalana, Barcelona, 1993. GIMENO, M: Revolució, guerra i repressió al Pallars (1936-1939). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1987. LO PI NEGRE; MARUGAN, C.M. (Coords): Els béns comunals i la gestió del territori al Pirineu català . Actes del Seminari Què en farem dels comunals?. Sort maig de 2002. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2003. MADOZ, P: Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de Ultramar . Madrid 1845-1850, (reedició part de Catalunya, Curial, 2 vols, Barcelona, 1985). MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria; RAPALINO, Verònica: Història del Pallars. Dels orígens als nostres dies. Pagès Editors. Lleida, 2005. MAS, C.: Història de la Farga Catalana . Pagès Editors, Lleida, 2000. OLIVER, J. (1997): Respostes de la Coma de Burg, Tírvia i Vallferrera al qüestionari de Francisco de Zamora (1789-1790). Garsineu, , 1997. OLIVER, J: Treball forçat?. Agricultura, ramaderia i domini feudal al Pirineu: una proposta d’articulació (Pallars i Ribagorça c. 800-1000). Tesi de llicenciatura inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona, 1997. SUDRIÀ, X; La Vall Ferrera . Pagès editors, Lleida, 2011 VALLS I TAVERNER, F.: Privilegis i ordinacions de les Valls Pirinenques: Vall d’Àneu, Vallferrera i Vall de Querol. Promociones publicaciones universitarias. Barcelona, 1988.

6. ÀREA DE NOTES 6.1. Notes: L’ordenació, classificació i l’inventari va ser realitzat per Carme Maria Marugan el 1995. Posteriors actualitzacions van ser realitzades per Carme Maria Marugan i Verònica Rapalino Revisió global de fons i incorporació de la transferència de 2010 realitzada

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 5 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

per Carme Maria Marugan entre març de 2010 i febrer del 2011. Transferència de 2015 tractada per Agustí Esteban entre octubre i desembre de 2015.

7. ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ 7.1. Autoria i data : Descripció realitzada per Verònica Rapalino. Agost 2006. Actualització de Carme Maria Marugan el febrer de 2011 i el gener de 2016. 7.2. Fonts : Per informar l’element Història del Productor s’han utilitzat les obres citades a l’element Bibliografia i també Burgueño, Jesús i Lasso de la Vega, Ferran (2002): Història del Mapa Municipal de Catalunya. Generalitat de Catalunya , Departament de Governació i Relacions institucionals. Barcelona. 7.3. Regles : Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció general d’Arxius i Associació d’arxivers de Catalunya, 2006.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 6 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]