Tírvia Era Un Poble a Esterri Ribera De Cardòs Un Itinerari Per a La Recuperació D’Àneu Silenciós
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
El 15 de setembre de 1938 Tírvia era un poble A Esterri Ribera de Cardòs Un itinerari per a la recuperació d’Àneu silenciós. Els habitants de les seves cases havien Espot Alins de la memòria d’un poble bom- L-504 estat evacuats i molts vivien en cases de parents, L-510 bardejat i reconstruït. en bordes, o havien travessat la frontera. Els L-504 Tírvia Andorra Espais Llavorsí carrers estaven deserts, també les cases i els Farrera L’itinerari proposat és un recorregut per carrers d’un poble que conservava encara la seva Rialp C-13 aquest poble d’història entretallada. La estructura medieval. El 16 de setembre Tírvia fou de memòria d’un poble medieval i la d’un poble bombardejat. Gran part del patrimoni arquitectònic Sort N-145 renascut de les runes. Aquest poble de d’aquest poble quedà destruït i convertit en runes. Soriguera La Seu dos cares, que avui conviuen, és testimoni La propaganda franquista va atribuir-ho, durant N-260 d’Urgell N-260 de la destrucció, la despossessió, i la N-260 molts anys, a un incendi provocat per les tropes a Puigcerdà situació de trasbals absolut que causà la republicanes en retirada. La realitat, però, era una Guerra. A Pont de Suert altra. Noguera Pallaresa N-260 C-14 Quan a l’acabar la guerra, els habitants de Tírvia La Pobla de Segur C-13 a Tremp a Ponts Tírvia van tornar al seu poble, molts es trobaren sense Antic poble de Tírvia casa. L’estat del nucli era tan desastrós que el 15 Destrucció i reconstrucció abans del bombardeig de desembre de 1939 va ser decretada la seva Mapes de la situació adopció per part de l’Estat. Això significava que el de Tírvia d’un poble adoptat pel Caudillo govern franquista es feia càrrec de totes les obres Tírvia de reconstrucció a través de la Dirección General Girona de Regiones Devastadas. Les obres van començar Lleida als anys 40, coincidint amb una dura postguerra Barcelona marcada per la pobresa de les condicions Tarragona econòmiques, humanes i materials que van carac- teritzar aquesta llarga reconstrucció que s’allargà gairebé fins als anys 50. Tírvia (Pallars Sobirà) i Isona (Pallars Jussà) foren les dues úniques pobla- Crèdits cions reconstruïdes per l’Estat a la zona del Pirineu Coordinació: mOntanyanes; estratègies creatives i Prepirineu de Lleida. per a la dinamització local. SLL Documentació i textos: Robert Duró i mOntanyanes Plànols: Pere Bàscones Fotografies: Arxiu Comarcal i Pere Bàscones Maquetació : Pere Bàscones Ajuntament de Tírvia 975 A Llavorsí 1. Posició estratègica actualment tal com va quedar Al punt d’inici de l’itinerari es després de la Guerra. pot observar la situació de S’aprecien encara a les parets, Tírvia. El poble es troba en el les marques dels projectils. punt d’encreuament de tres A Burg valls, un indret privilegiat i 4. Un poble destruït i Farrera estratègic, que el converteix a la Els combats entre tropes vegada en talaia i protagonista republicanes i nacionals se de nombrosos conflictes en el succeïren fins a l’estiu, moment passat i durant el segle XX. Si en que ambdós bàndols van es continua avançant en el dirigir els seus esforços cap a Esglèsia poble, es pot anar descobrint l’Ebre. Enmig d’una aparent 975 les conseqüències d’estar situat calma, però, el 16 de setembre en una posició tant estratègica. de 1938, les tropes nacionals, situades damunt de Llavorsí, Ajuntament 2. Antiga vila closa escometeren un nou acte Avançant a mà esquerra s’entra d’ofensiva i bombardejaren Tírvia al carrer Cubert. El porxat que amb especial intensitat, Cementiri segurament intentant anul·lar les es pot veure conserva encara 950 vestigis de l’estructura originària possibilitats estratègiques del medieval. Actualment és més nucli. Com a conseqüència difícil d’apreciar, però abans de d’això, el 90% del poble quedà la guerra civil destacaven destruït o parcialment destruït. Edificacions actuals clarament les característiques d’una vila closa; un assenta- 5. La reconstrucció Tírvia Casc antic, amb cases ment que per la seva situació La reconstrucció del poble, 925 0 50 m. anteriors al 1938 era important protegir. El poble portada a terme per la es configurà formant una Dirección General de Regiones estructura compacta, on les Devastadas del Govern mateixes parets de les cases franquista, va centrar-se l’interior de la Península. 6. Perspectiva feien la funció de muralla majoritàriament al que ara és la L’Ajuntament, a la part alta, L’itinerari a través d’aquest defensiva. plaça de l’Ajuntament, que va o la rectoria tenen també poble és un clar exemple de la resultar la zona més castigada aquesta barreja d’estils. reconstrucció de postguerra, 3. A la línia de front per les destruccions. En aquest de la que encara en resta una Amb l’arribada de la guerra civil indret s’aprecien clarament els L’església, que en un barreja d’estils entre al Pallars, la primavera de 1938, nous edificis bastits per principi només havia de ser l’arquitectura popular i una altra el destí d’aquest patrimoni aquesta organització, que reformada, va construir-se d’imposada. Els bombardeigs, quedaria irremeiablement difereixen clarament, pel que fa de nou després que però, tingueren un efecte molt marcat. A l’abril, les tropes al seu estil i la seva arquitec- s’enfonsés durant una nit de més profund que un mer canvi nacionals van ocupar aquest tura, als vistos al començar tempesta a l’abril de 1942. en l’estructura i l’urbanisme. La territori muntanyós i avançaren l’itinerari. Les vivendes per També va construir-se el destrucció de Tírvia i les difi- fins a situar la línia de front a pagesos situades a la part forn de pa municipal, que cultats per tornar a la normali- prop de Llavorsí, seguint el riu baixa tenen trets de actualment és el casal de la tat van trasbalsar irremeiable- Noguera. La intensitat dels l’arquitectura tradicional gent gran, mentre que altres ment la seva estructura social i combats féu que pobles pirinenca com la forma de les projectes com el quarter de econòmica i van provocar que pròxims com Tírvia, haguessin teulades i les espitlleres, en la Guàrdia Civil o les la població es reduís en gairebé d’evacuar-se. Girant a mà canvi, l’emblanquinat original de vivendes dels mestres mai la meitat dels seus habitats dreta, es troba Casa Barram, al les façanes ens remetrien a un van executar-se per manca originals, que ja mai més hi van carrer Major, que es conserva estil més propi de les zones de de pressupost. tornar a viure..