Studies on Pharmaceutical Ethnobotany in the Region of Pallars (Pyrenees, Catalonia, Iberian Peninsula)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Studies on Pharmaceutical Ethnobotany in the Region of Pallars (Pyrenees, Catalonia, Iberian Peninsula) Journal of Ethnopharmacology 77 (2001) 57–70 www.elsevier.com/locate/jethpharm Studies on pharmaceutical ethnobotany in the region of Pallars (Pyrenees, Catalonia, Iberian Peninsula). Part I. General results and new or very rare medicinal plants Antoni Agelet, Joan Valle`s * Laboratori de Bota`nica, Facultat de Farma`cia, Uni6ersitat de Barcelona. A6. Joan XXIII s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain Received 12 November 2000; received in revised form 30 April 2001; accepted 12 May 2001 Abstract An ethnobotanical survey was carried out in the region called Pallars — constituted by two districts, Pallars Sobira` and Pallars Jussa` — situated in the Central Pyrenees, in North West Catalonia (Iberian Peninsula), with an approximate area of 2530 km2 and a population of 19 000. We obtained data on 437 plant species used for health care through interviews with 264 people. We detected 867 unreported or uncommon uses corresponding to 272 plant species, 52 of which had never or very rarely been cited as medicinal. To present the most important findings concerning the ethnopharmacology of the area studied, this first part includes the general results and the new or very scarcely reported medicinal vascular plants. Further papers will deal with unreported or very uncommon uses for known medicinal plant species and with medicinal non-vascular plants. © 2001 Elsevier Science Ireland Ltd. All rights reserved. Keywords: Ethnobotany; Quantitative ethnobotany; Pyrenees; Catalonia; Medicinal plants; Folk medicine 1. Introduction treated in Chadwick and Marsh (1994). Taking into account the precedent comments, in the last years we According to Alcorn (1995), the aims of ethnobotany are carrying out ethnobotanical studies in different are twofold: to document facts about plant use and regions of Catalonia (see Bonet et al., 1999, and refer- management and to describe roles and processes in ences therein) with two purposes: (i) to contribute to plant use. These two aims are contextualized by the the knowledge and the preservation of a part of the applied goal of developing new plant-derived products, national cultural heritage; and (ii) to find out new or among which medicines are very relevant (Croom, rare uses of medicinal plants, which could lead to the 1983; Hedberg, 1993). Several authors have remarked use of new plant-derived medicines. This kind of re- that the ethno-directed investigations, i.e. those carried search is not rare in Europe, and in particular in the out on the basis of traditional plants uses, are more countries of the Iberian Peninsula, although it is not so efficient that the random screening in the search for common as in many less-industrialized countries. In new drugs (Cox and Balick, 1994; Khafagi and fact ethnobotanical studies in industrialized countries Dewedar, 2000). The different goals require different are particularly urgent, because in the last few genera- approaches, and that is why ethnobotany has been tions there has been a considerable loss of traditional defined as a discipline placed in the crossroad between knowledge about plants, and especially about medicinal social and natural sciences (Barrau, 1971). Prance uses. On the one hand, rural places have suffered an (1991) insisted in the interdisciplinary aspect of ethnob- important depopulation, and, on the other hand, peo- otany and in its link with the development of new ple still living there adopted (at least partly) the so- pharmaceuticals, and the latter aspect is more deeply called ‘modern’ culture to the detriment of their ‘traditional’ one, considered inferior, in a process that * Corresponding author. Fax: +34-9340-35879. we can define as acculturation (Ember and Ember, E-mail address: [email protected] (J. Valle`s). 1997). The list of European and Iberian contributions 0378-8741/01/$ - see front matter © 2001 Elsevier Science Ireland Ltd. All rights reserved. PII: S0378-8741(01)00262-8 58 A. Agelet, J. Valle`s / Journal of Ethnopharmacology 77 (2001) 57–70 to ethnobotany — basically pharmaceutical ethnob- district, with some peaks around 2000 m, has an area of otany — given in Raja et al. (1997) and Bonet et al. 1290 km2 and a population of 13 760. The predominat- (1999) can be updated with the citation of some recent ing climate is submediterranean, but alpine and sub- works, such as Ferna´ndez-Lo´pez et al. (1996) and alpine climates characterize the Northern portion of the Agelet (1999), the basis for the present paper), Guar- territory studied, and mediterranean climate is typical rera (1999), Pieroni (1999, 2000), Ferna´ndez-Ocan˜a of the Southern plains and close Prepyrenean moun- (2000) and Ivancheva and Stantcheva (2000). tains. Rainfall ranges from 600 to 1300 mm/year — Our work in the region presently considered was snow being a normal phenomenon in many zones and conducted with both above-stated objectives, and this mean temperature oscillates between −3 °C (January) paper mainly presents the first part of the results deal- and 24 °C (July). The altitudinal and climatic variation ing with the second of those purposes, i.e. the applied cause a very diverse vegetal landscape. According to research on popular phytotherapy that is relevant for Folch et al. (1984), we can find in Pallars the following the search for new drugs, on the basis of the conviction types of vegetation dominia: (i) mediterranean and that plants from the Mediterranean region have a real submediterranean mountain, with oak (Quercus medicinal potential. The territory studied (Fig. 1) is faginea, Q. pubescens) and holm-oak (Q. ilex) forests constituted by two mountain districts (‘comarca’,in and their series; (ii) Central European mountain, with plural ‘comarques’, in Catalan) situated in the Pyrenees: beech (Fagus syl6atica) and pine (Pinus syl6estris) el Pallars Jussa` (or el Baix Pallars) and el Pallars Sobira` forests — the former rather scarce; (iii) alpine and (or l’Alt Pallars); both areas together are known as subalpine mountain, with meadows and spruce (Abies Pallars and are defined by the river Noguera Pallaresa, alba) and pine (P. uncinata) forests; (ii) riparian vegeta- which crosses them from North to South. El Pallars tion, with herbaceous communities and willow (Salix Sobira`, a clearly Pyrenean district, with different peaks purpurea) and alder (Alnus glutinosa) forests. around 3000 m, has an area of 1376 km2 and a popula- From the second half of 19th century, a constant tion of 5050. El Pallars Jussa`, basically a Prepyrenean decrease in the population has been observed in Pallars, which has reduced from more than 50 000 in 1850 to the present 19 000 (Sabarte´s, 1993). This process has been particularly dramatic from 1960. People left the region to go to large cities, as Barcelona, Catalonia’s capital, and, on the other hand, small settlements or isolated farms (called in Catalan ‘mas’ or ‘masia’,in plural ‘masos’ or ‘masies’) were abandoned in favor of larger villages. The depopulation has been a current trend in rural areas in the country, especially in the mountains, of which Pallars constitute one of the most- clearest examples. A relative isolation has been added to the problems of people in Pallars, because, until recent times, the communication network (roads, rail- ways) was very deficient. This fact caused that el Pallars Jussa` and el Pallars Sobira` are two districts which are rather marginal in the Catalan economy. Both districts belong to the socioeconomical territorial unit called Catalan High Pyrenees (Carreras, 1983), which com- prises the main mountain zones in the country. Agricul- ture and livestock-raising are the basis of Pallars economy, even though tertiary sector and other activi- ties as iron mining and forestry are also relevant. Different authors contributed to the study of ethnob- otany — in the wide sense — in Pallars. Among them, Ramon Violant i Simorra has been particularly active. He was born in Pallars and he studied his region before the great depopulation suffered in this century; his numerous articles, published between 1930 and 1960, have been reedited together (Violant, 1979–1981). We can also cite the works of Griera (1923–1964), Llensa Fig. 1. Location of the areas studied in Europe and in Catalonia (1946, 1950, 1953, 1959), Font (1948, 1961), Llu´ıs (shaded areas: 1, El Pallars Sobira`; 2, El Pallars Jussa`). (1967) and Amades (1982). Nevertheless, data concern- A. Agelet, J. Valle`s / Journal of Ethnopharmacology 77 (2001) 57–70 59 ing popular uses of medicinal plants are scarce and 3. Results often deficient. We established a catalogue of Pallars ethnoflora con- sisting of 529 species, 437 of which (82.6%) are used in 2. Methodology the field of health, 60 (11.34%) have other uses (among which food is the most important) and 32 (6.04%) have Information was obtained by the method of the only popular names, but no use. The 437 health plants ethnobotanical interview with people without scientific can be grouped in the following way, taking into ac- culture, born or having lived most of their lives in the count that one plant may belong at the same time to region studied, and usually quite elderly. During our more than one group: 410 (93.82%) therapeutic, 94 meetings with people, we tried to assess every question (21.51%) prophylactic, 40 (9.15%) with magicoreligious linked to the uses of plants by people with health use, 12 (2.74%) diagnostic elements, 55 (12.58%) with purposes, in persons and animals. We did that through other uses linked with health; 146 (33.4%) plants are general conversations without a closed questionnaire, considered noxious or toxic. asking people to collect plants with us and to show us The complete catalogue of the ethnoflora of the areas where and how they stored the plants and how they studied is given in Agelet (1999). We are presenting in prepared the remedies; if it was not possible to collect this paper the general results of the work concerning plants with the informants, specimens collected by pharmaceutical ethnobotany as well as the information ourselves in the region were shown to them to confirm about plants unreported to date as medicinal.
Recommended publications
  • Recerca Geològica I Mineralògica Per Les
    XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 369 - març del 2010 RECORREGUT DE RECERCA MINERALÒGICA I GEOLÒGICA A TRAVÉS DE LES PER COMARQUES DEL PALLARS SOBIRÀ I DE L’ALT URGELL: DES D´ ALINS, A FERRERA I A LES BORDES DE CONFLENT Josep M. Mata-Perelló ___________________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 30 DE MAIG DEL 2009 2 XARAGALL, Sèrie B Edita: MUSEU DE GEOLOGIA DE LA UPC D.L.B. - 36.662 - 82 ISSN 1131 - 5385 3 RECORREGUT DE RECERCA MINERALÒGICA I GEOLÒGICA A TRAVÉS DE LES PER COMARQUES DEL PALLARS SOBIRÀ I DE L’ALT URGELL: DES D´ ALINS, A FERRERA I A LES BORDES DE CONFLENT / 30c DE MAIG DEL 2009 Per Josep M. MATA-PERELLÓ ADVERTIMENTS PREVIS Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. En aquesta sortida de recerca geològica i mineralògica, presentarem un recorregut general, que discorrerà tant per carreteres, com per pistes forestals. Si s’escau, es prescindirà d´algun tram, en funció de l´estat dels camins, i del tipus de vehicle utilitzats. Així, al respecte d´aquesta qüestió, recomanem que es demani informació sobre l´estat dels diferents trams de les pistes forestals, per les quals s’ha de circular, en el recorregut de l’itinerari, per tal d’evitar problemes secundaris. En aquesta ocasió, el recorregut transitarà per diferents trams dificultosos. Entre ells, hem de fer esment del que ens conduirà des de Tirvia fins a Aós de Civís, per pistes d’alta muntanya.
    [Show full text]
  • El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés
    [Show full text]
  • Ajuntament De Baix Pallars Tercers
    AJUNTAMENT DE BAIX PALLARS Pàgina: 1 Data: 30/05/2018 Exercici Comptable: 2018 TERCERS Tip. Doc. NIF. Nom Tip. Ter. Contacte Adreça C.P. Municipi Província País Sense DESPESES DIVERSES document Telef.: Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense COMUNITAT PROPIETARIS LIDIA - OFIGEST C/ SANT SEBASTIA, 1 25590 BAIX PALLARS LLEIDA ESPAÑA document AMADEU RABASA GERRI DE LA SAL Telef.: 973 65 14 37 Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació C.C.C.: 2100 0245 51 0200018002 LA CAIXA 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense GROUPAMA SEGUROS, S.A. document Telef.: Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense DEPARTAMENT DE MEDI Entitats RDA. SANT MARTÍ, 2-6 25006 LLEIDA LLEIDA ESPAÑA document AMBIENT I HABITATGE públiques Telef.: 973 283930 Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació AJUNTAMENT DE BAIX PALLARS Pàgina: 2 Data: 30/05/2018 Exercici Comptable: 2018 TERCERS Tip. Doc. NIF. Nom Tip. Ter. Contacte Adreça C.P. Municipi Província País Sense CREU ROJA PALLARS Altres SORT 25560 SORT LLEIDA ESPAÑA document SOBIRÀ Telef.: 90222229 Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense COMISSIO DE FESTES DE Altres CONTXITA SAUQUET GERRI DE LA SAL 25590 BAIX PALLARS LLEIDA ESPAÑA document GERRI DE LA SAL Telef.: 973 662004 Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació C.C.C.: 2013 0632 41 0200434260 CAIXA CATALUNYA 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense COMUNITAT VEÏNS Particulars PERACALÇ 25513 BAIX PALLARS LLEIDA ESPAÑA document PERACALÇ Telef.: Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense SOCIETAT CAÇADORS POCS I Altres JOSEP MORERA - C/ LA PAU, S/N 25590 BAIX PALLARS LLEIDA ESPAÑA document DOLENTS JAUME PUJOL GERRI DE LA SAL Telef.: 973 662064 Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació AJUNTAMENT DE BAIX PALLARS Pàgina: 3 Data: 30/05/2018 Exercici Comptable: 2018 TERCERS Tip.
    [Show full text]
  • La Producción De Hierro En El Pirineo Central Catalán Durante La Antigüedad
    LA PRODUCCIÓN DE HIERRO EN EL PIRINEO CENTRAL CATALÁN DURANTE LA ANTIGÜEDAD. EL CASO DE VALL FERRERA Y EL PALLARS SOBIRÁ. 139 KOBIE SERIE ANEJO, nº 13: 139-160 Bizkaiko Foru Aldundia-Diputación Foral de Bizkaia Bilbao - 2014 ISSN 0214-7971 Web http://www.bizkaia.eus/kobie LA PRODUCCIÓN DE HIERRO EN EL PIRINEO CENTRAL CATALÁN DURANTE LA ANTIGÜEDAD. EL CASO DE VALL FERRERA Y EL PALLARS SOBIRÁ. Iron production in the Catalan Pyrenees center during Antiquity. The case of Vall Ferrera and Pallars Sobira. Oscar Augé Martínez1 Palabras clave: Carbón. Escorial. Hierro. Paleoecología. Vall Ferrera. Hitz gakoak: Burdina. Ikatza. Mendiko burdinolak. Paleoekologia. Vall Ferrera. Zepategia. Key words: Charcoal. Iron. Iron slag. Paleoecology. Vall Ferrera. RESUMEN Desde hace aproximadamente catorce años en los valles altos de la cabecera de los ríos Noguera Pallaresa y Noguera Ribagorzana, en las comarcas catalanas del Pallars Sobirá y Alta Ribagorza, se están​​ llevando a cabo un conjunto de estudios arqueológicos y paleoecológicos que están sirviendo para poner de manifiesto el grado de antropización de esta zona del Pirineo axial catalán desde la última glaciación, así como ciertas especializaciones territoriales que han determinado su paisaje actual, entre estas, la actividad paleosiderúrgica. En esta comunica- ción se explicará cuál es el estado actual del conocimiento sobre los primeros indicios documentados de la explo- tación del hierro en esta zona, mayoritariamente en los valles de Vall Ferrera y de Baiasca, y alguna otra zona cercana, con
    [Show full text]
  • NÚM.7 .- ACTA DE 27 DE JULIOL ( Ordinària)
    AJUNTAMENT CONCA DE DALT ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ 27 DE JULIOL DE 2017 ( esborrany ) A Conca de Dalt, a les 20:30 hores del 27 de juliol de 2017 a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, es reuneixen els regidors que tot seguit es diran sota la presidència del Sr. Alcalde, Martí Cardona i Rocafort als efectes de fer sessió extraordinària del Ple en primera convocatòria. Assistents: Alcalde : Martí Cardona i Rocafort Secretària: Anna Moral i Peró Regidors: Josep Maria Pont Bonet Maties Masanés Ribera Andreu Carrera i Lloret Filomena Santín Pérez Absents que han excusat la seva assistència: Eduard cabanas Ramoneda Toni Carrió Coma Absents que no han excusat la seva assistència: Cap La secretària comprova que existeix quòrum necessari per fer la sessió a la qual assisteixen cinc dels set membres de la Corporació. El Sr. Alcalde declara oberta la sessió i es tracten i s’adopten els següents: ACORDS PRIMER.- LECTURA I APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. Es dóna compte de l’esborrany de l’acta de la sessió anterior: l’acta extraordinària del dia 29 de juny de 2017 la qual ha estat tramesa als membres de la corporació abans de la convocatòria. Av. Estació 62, baixos 25500 La Pobla de Segur (Lleida) Tel.973 680092 Fax 973 681213 [email protected] AJUNTAMENT CONCA DE DALT El Ple per unanimitat dels membres presents acorden: PRIMER.- Aprovar l'acta de la sessió anterior extraordinària de 29 de juny de 2017 SEGON.- Continuar amb la celebració del Ple.
    [Show full text]
  • Memòria Web 2010
    MEMÒRIA 2010 Índex I. Informació general ........................................................................................................5 Dades generals ..............................................................................................................6 Normativa aplicable........................................................................................................7 Principals valors ...........................................................................................................10 Objectius estratègics ....................................................................................................13 Estructura de l’equip de gestió .....................................................................................14 Inventari d’equipaments ...............................................................................................16 Composició òrgans rectors...........................................................................................17 Publicacions pròpies de l’espai.....................................................................................20 Mapa ............................................................................................................................21 II. Actuacions executades..............................................................................................22 Presentació i principals actuacions executades............................................................23 Òrgans Rectors ............................................................................................................25
    [Show full text]
  • Horaris Actualitzats D'autobús
    HORARIS ACTUALITZATs d’AUTOBÚS d’esTERRI DÀNEU- LA POBLA DE SEGUR - BCN - LLEIDA LLEGENDA 1 Diari 2 De dll a dv feiners 3 De dilluns a dissabte feiners 4 Diumenges i festius ANADA 2 1 1 2 2 1 1 1 3 1 3 4 4 4 ESTERRi d’ÀNEU 5.05 05.20 - - 07.33 - 11.38 13.00 14.30 15.30 16.50 17.00 17.00 - LA GUINGUETA - 05.24 - - 07.37 - 11.42 13.04 14.34 15.34 16.54 17.04 17.04 - ESCALÓ - 05.29 - - 07.42 - 11.47 13.09 14.39 15.39 16.58 17.09 17.09 - LLAVORSÍ - 05.36 - - 07.49 - 11.54 13.16 14.46 15.46 17.04 17.16 17.16 - RIALP - 05.46 - - 07.59 - 12.04 13.26 14.55 15.56 17.14 17.25 17.26 - SORT 5.35 05.52 - - 08.05 - 12.10 13.32 15.00 16.02 17.20 17.30 17.32 - MONTARDIT DE BAIX - 05.57 - - 08.10 - 12.15 13.37 15.06 16.07 17.25 17.36 17.37 - BARO - 06.00 - - 08.13 - 12.18 13.40 15.11 16.10 17.28 17.41 17.40 - GERRI DE LA SAL - 06.05 - - 08.18 - 12.23 13.45 15.17 16.15 17.33 17.47 17.45 - LA POBLA DE SEGUR 6.00 06.19 - 06.30 08.32 T 08.45 12.37** 13.59 15.35 16.29 17.49 17.59 17.59 - TREMP 6.15 06.36 - - 08.49 - - - 15.57 16.46 - 18.27 18.16 - BALAGUER - 07.40 T 7.55 - - - - - - - - - 19.21 T 19.55 LLEIDA 7.35* 08.23 - - - - - - - 18.33 - - 20.03 - BARCELONA - - 9.45 10.10 - 12.50 - - 20.00 - - 22.30 - 21.45 * Tenen enllaç amb AVANT Lleida-BCN, ** Tenen enllaç amb el tren de la Pobla *** Paren a l’estació de trens de Lleida 10 minuts després de la sortida T Es pot fer un transbordament LLEIDA - BCN de 8 a 9.08h TORNADA 3 4 1 2 1 1 1 2 1 2 4 BARCELONA 07.30 9.00 - - - 14.30 - 18.00 - - - LLEIDA *** - - - - - - 16.35 - 19.20* 20.35 12.50 BALAGUER - - - -
    [Show full text]
  • Tírvia Era Un Poble a Esterri Ribera De Cardòs Un Itinerari Per a La Recuperació D’Àneu Silenciós
    El 15 de setembre de 1938 Tírvia era un poble A Esterri Ribera de Cardòs Un itinerari per a la recuperació d’Àneu silenciós. Els habitants de les seves cases havien Espot Alins de la memòria d’un poble bom- L-504 estat evacuats i molts vivien en cases de parents, L-510 bardejat i reconstruït. en bordes, o havien travessat la frontera. Els L-504 Tírvia Andorra Espais Llavorsí carrers estaven deserts, també les cases i els Farrera L’itinerari proposat és un recorregut per carrers d’un poble que conservava encara la seva Rialp C-13 aquest poble d’història entretallada. La estructura medieval. El 16 de setembre Tírvia fou de memòria d’un poble medieval i la d’un poble bombardejat. Gran part del patrimoni arquitectònic Sort N-145 renascut de les runes. Aquest poble de d’aquest poble quedà destruït i convertit en runes. Soriguera La Seu dos cares, que avui conviuen, és testimoni La propaganda franquista va atribuir-ho, durant N-260 d’Urgell N-260 de la destrucció, la despossessió, i la N-260 molts anys, a un incendi provocat per les tropes a Puigcerdà situació de trasbals absolut que causà la republicanes en retirada. La realitat, però, era una Guerra. A Pont de Suert altra. Noguera Pallaresa N-260 C-14 Quan a l’acabar la guerra, els habitants de Tírvia La Pobla de Segur C-13 a Tremp a Ponts Tírvia van tornar al seu poble, molts es trobaren sense Antic poble de Tírvia casa. L’estat del nucli era tan desastrós que el 15 Destrucció i reconstrucció abans del bombardeig de desembre de 1939 va ser decretada la seva Mapes de la situació adopció per part de l’Estat.
    [Show full text]
  • Geomorfologia Glacial De La Coma De Burg (Vall Farrera, Pallars Subirà)
    Resums XIII Reunió Nacional de Quaternari Resúmenes XIII Reunión Nacional de Cuaternario Andorra 2011 Andorra 2011 45 GEOMORFOLOGIA GLACIAL DE LA COMA DE BURG (VALL FARRERA, PALLARS SUBIRÀ) A. Vizcaino (1), A. Pèlachs (2), V. Turu (3), J.M. Soriano (2) (1) Dept. Environm. Earth Sys. Science, S. Earth Science, Green Earth Sci. 239, Stanford University, Stanford, CA-94305. [email protected] (2) Departament de Geografia, UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès (Bellaterra). [email protected] ;[email protected] (3) Fundació Marcel Chevalier , Av. Príncep Benlloch 66-72, AD 500, Principat d'Andorra , igeofundació@andorra.ad Abstract (The glacial geomorphology of the Coma de Burg and the lowermost part of the Vall Farrera valley, Noguera Pallaresa basin): Coma de Burg is characterized by an unusual history due to its reduced dimensions. This work aims to propose an interpretation for the geomorphologic evolution of Coma de Burg, and to relate that with the glacial evolution in the nearest valleys. At la Coma we identified moraines between 1650 and 2150 m.a.s.l. Cartography and description of the sedimentary bodies along the valley suggest a strong relationship between glacial and slope processes. During the deglaciation, glacial volume lost might destabilize between the glacial and the slope equilibrium, embezzled by glacial erosion. This instability might be the responsible of the presence of the moraines in the sunny slope due to the mass wasting processes occurring in the south. We classify la Coma as a hanging glacial valley, any merging event between the Burg glacier and the main valley is discarted. Paraules clau: Esllavissaments, morrenes glacials, glacera penjada, dipòsits glaciolacustres Key words: Landslide, moraines, hanging glacial valley, glaciolacustrine deposits INTRODUCCIÓ La Coma de Burg és una vall amb unes SITUACIÓ DE LA COMA DE BURG característiques força peculiars dintre de l'estudi del La Coma de Burg és una petita vall situada al glacialisme pirinenc.
    [Show full text]
  • Pallars Sobirà Av
    Datos comarcales: Veguería: Alt Pirineu i Aran PALLARS Extensión: 1.357 Km2 Población: 6.655 habitantes Densidad: 4,9 hab/Km2 Capital: Sort SOBIRÀ 1.548 habitantes 692 m. de altitud Internet: www.vegueries.com/pirineu www.rutescatalunya.com/pirineu www.pallarssobira.cat www.pallarssobira.info www.sort.cat Oficina de Turismo del Pallars Sobirà Av. Comtes de Pallars, 21 25560 Sort Tel.: +34 973 621 002 E-mail: [email protected] Oficina de Turismo de Llavorsí Crtra. de Cardós, s/n 25595 Llavorsí Tel.: +34 973 622 217 E-mail: [email protected] Oficina de Turismo de Vall de Cardós Pl. Sant Ferran, s/n 25570 Ribera de Cardós Tel. +34 973 623 239 E-mail: [email protected] Oficina de Turismo de Esterri d’Àneu Major, 40 bis 25580 Esterri d’Àneu Tel. +34 973 626 345 E-mail: [email protected] BIENVENIDOS AL PALLARS SOBIRÀ Cómo llegar - Por la N-260 transpirenaica. Un paisaje pirenaico donde conviven ermitas románicas - Desde Francia y Vielha, por la C-28. con pequeños castillos, pueblos pintorescos, oficios - Desde Lleida -Tremp por la C-13. ancestrales, y regalos de la naturaleza en forma de En tren: Línea Lleida – Pobla de Segur. lagos, valles, y el rumor de riachuelos que acompañan al En autobús: www.alsinagraells.es silencio. LA CAPITAL DE COMARCA : SORT | LUGARES DE INTERÉS PALLARS SOBIRÀ Sort Otros lugares de interés El antiguo curso del Noguera Dentro el término municipal de Pallaresa y el asentamiento del Sort encontramos una serie de castillo condicionaron totalmente pequeñas poblaciones con la planta del núcleo originario y interesantes iglesias, algunas de el crecimiento de Sort.
    [Show full text]
  • Conjunt Medieval De Mur
    Alumnes Material didàctic Educació secundària CONJUNT MEDIEVAL DE MUR Col·legiata i castell Pallars Jussà Autora Maria Antonia Profitós Soldevila. Professora del l’Institut de Tremp Assessorament i col·laboració CRP Pallars Jussà Experimentació de la proposta Alumnat i professorat de 2n d’ESO de l’Institut de Tremp Edita: Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Centre de Recursos Pedagògics del Pallars Jussà Dipòsit Legal: L-751-2013 Tremp, maig 2013 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA .................................................................................. 4 2. ACTIVITATS PRÈVIES .......................................................................................... 7 3. ACTIVITATS DURANT LA VISITA ...................................................................... 12 4. ACTIVITATS POSTERIOR A LA VISITA ............................................................. 19 1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA Catalunya, terra de Comtats Des del segle VIII gairebé tota la península Ibèrica havia estat conquerida pels àrabs. El territori dominat pels musulmans va rebre el nom d’Al-Andalus. Les primeres incursions musulmanes a Catalunya van tenir lloc a finals del 712 o principis del 713 i ocuparen els primers territoris al sud del Principat i assetjaren poblacions importants. Entre el 717 i el 720, els musulmans van conquerir la major part de Catalunya. El domini islàmic sobre la Catalunya Vella va ser curt i de poca intensitat. A més, les divisions internes que es van produir durant l’etapa de l’emirat dependent de Damasc (711-756) foren aprofitades pels francs i per la població del nord de Catalunya per deslliurar-se fàcilment del control musulmà. La zona fronterera era força inestable i entre els francs i els musulmans sovintejaven els enfrontaments i les ràtzies. Durant la segona meitat del segle VIII el regne franc va fer retrocedir els àrabs cap al sud dels Pirineus i per tal d’assegurar-se la pau a l’interior de les seves fronteres va intentar annexionar-se un territori entre els Pirineus i l’Ebre que li fes de tap a les escomeses musulmanes.
    [Show full text]
  • Sala De Plens De L'ajuntament De Baix Pallars. DATA
    Ajuntament de Baix Pallars ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE BAIX PALLARS LLOC: Sala de Plens de l'Ajuntament de Baix Pallars. DATA: dijous, 23 de gener de 2020. CARÀCTER: ORDINÀRIA. SESSIÓ: 01/2020. HORA INICI: 19:10 h. HORA FINALITZACIÓ: 21:52 h. MEMBRES ASSISTENTS: Alcaldessa: Anna Sentinella Amengual Regidors/es: Carlota Canut Farré David Saro Arroyo M. Dolors Font Juanati Jordi Canut Bartra Angel Ruiz Garcia. Jordi Canal Llimiñana MEMBRES ABSENTS: Cap SECRETÀRIA-INTERVENTORA: Núria Agulló Salvà ORDRE DEL DIA 1.- Aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l’Acta de la sessió anterior. 2.- Relació de Decrets d'Alcaldia. 3.- Aprovació, si s’escau, del Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’Ajuntament de Baix Pallars en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat 2019. 1 C/ Sant Sebastià, 1 – 25590 – Gerri de la Sal Tel. 973662040 Fax. 973662183 [email protected] Los datos personales que nos ha proporcionado forman parte de nuestros ficheros utilizándolos a efectos de gestión operativa. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición, comunicándolo por escrito a la dirección arriba referenciada. Per descarregar una còpia d'aquest document pot consultar la següent url: Codi Segur de Validació baec88b5dfa3457d99905d7e3e1f0189001 Url de validació https://simplifica.diputaciolleida.es/validador/verificadorfirma.asp?NodeAbsisini=186 Metadades Origen: Origen administració Estat d'elaboració: Original Ajuntament de Baix Pallars 4.- Aprovació, si s’escau, del Pressupost de l’exercici 2020. 5.- Aprovació, si s’escau, de la cessió del local de l’Alfoli de la Sal a l’Associació de veïns Lo Pedrís.
    [Show full text]