Dimarts 18 de juliol. 21h / Auditori de Girona. Sala Montsalvatge LES MUSICIENS DU direcció musical Maïlys de Villoutreys soprano Hasnaa Bennani soprano Owen Willetts alto Enguerrand De Hys tenor Edward Grint baix Violins primers Violes Clavicèmbal i orgue Olivia Centurioni David Glidden Federica Bianchi Pablo Gutiérrez- Nadine Davin Ruiz Llaüt Geneviève Staley- Violoncels Matthias Spaeter Bois Patrick Sepec Bérénice Lavigne Aude Vanackère

Violins segons Contrabaixos Nicolas Mazzoleni Roberto Fernandez Paula Waisman de Larrinoa Laurent Lagresle Jean-Michel Forest Mario Konaka

PROGRAMA

A. Vivaldi: Stabat Mater, RV 621 G. F. Händel: Salve Regina, motet per a soprano, HWV 241 G. F. Händel: Dixit Dominus, HWV 232

20.30 h Les Musiciens du Louvre rep el suport financer del MINKOWSKI MARC · MUSICIENS LOUVRE LES DU Guia musical Département de l’Isère, la Région Auvergne-Rhône-Alpes i el a càrrec Ministeri de Cultura i Comunicació Francès (DRAC Auvergne- d’Òscar Bonany Rhône-Alpes.) Dip. Legal: Gi 958-2017 festival NitsDEClassica na. Aquest fet també el va permetre col·laborar amb el veterà violinista Arcangelo Corelli i amb músics del seu entorn. Un dels primers Motets que Händel estrenarà a la capital dels Estats Pontificis aquell mateix abril de 1707 serà precisament el brillant Salm Dixit Dominus. És una obra de dimensions superiors a la pàgina anterior alhora que de gran exigència interpretativa, tant per als solistes com per al mateix cor. El compositor construeix aquesta partitura pensant en un dispositiu de 5 solistes, cor a 5 veus, corda i continu. L’hàbil barreja de bellesa, inspiració i espectacularitat interpretativa dóna com a resultat una obra que referma la imatge d’un jove Händel desitjós de causar un gran impacte entre els seus nous amfitrions, ubicats en el Vivaldi, Händel cor de l’església catòlica. i la música sacra Händel va estar a Itàlia fins al 1709, i en va sortir passant per la ciutat de Venècia. El darrer gran esdeveniment va ser el desembre d’aquell mateix any, en què va inaugurar la temporada operística de Carnaval al Teatre San Giovanni Crisostomo amb l’òpera Agrippina. Vivaldi hi va assistir? Una pregunta que encara avui no té resposta. Com tampoc la té si Vivaldi i Händel es van arribar a conèixer personalment en aquella

Joan Vives, músic i divulgador musical ocasió, o en qualsevol altra. Pocs anys abans, la tardor de 1703, Vivaldi havia entrat a treballar com a professor de violí i viola a l’Ospedalle della pieta, un dels quatre Händel ja feia alguns anys que treballava com a clavecinista del teatre d’òpera “am orfenats només per a noies de Venècia. En aquells temps, el responsable de la part Gänsemarkt” d’Hamburg quan va rebre la visita d’algun membre de la família Medici vocal de la institució era el compositor Francesco Gasparini (1661-1727). Però l’abril de Florència. Probablement va ser de Ferdinando da Medici (1663-1713), fill hereu de 1713 els governadors de la Pietà van concedir a Gasparini una excedència de de Cosimo III, conegut com el “gran Príncep” per què mai no va arribar a esdevenir sis mesos. Vivaldi va ser qui el va substituir. Gasparini ja no hi va tornar mai més. Gran Duc de Toscana pel fet d’haver mort abans que el seu pare. És molt probable Aquesta circumstància va ser el detonador de gran part del repertori sacre d’“Il prete també que fos ell qui convidés Händel a passar una temporada a Florència. El jove Rosso”. Algunes hipòtesis apunten, però, que aquest deliciós Stabat Mater per a alemany va arribar a Itàlia la tardor de 1706. Es fa difícil seguir les seves petjades contralt solista, corda i continu podia haver estat escrit el 1712 durant una estada a exactes a partir d’aquest moment, però sembla que va fer estada a la vila de Vig- Brescia, on havien nascut tant el seu pare com el seu avi. Això la convertiria en una nanello, el desembre de 1706, acollit per l’aristòcrata Francesco Maria Ruspoli, lloc de les seves obres sacres més antigues. És una pàgina genuïnament vivaldiana, al qual tornaria els estius següents. Va ser allà on va compondre l’antífona Salve en què el compositor busca l’expressió extraordinàriament dramàtica de l’escena Regina per a soprano solista, corda, orgue obligat i continu. L’obligat d’orgue que de la mare de Jesús contemplant al seu fill a la creu, i combina un lirisme de gran sentim a la part central “Eja ergo nostra advocata”, va sonar potser per primera vegada bellesa amb l’ús del fa menor, una tonalitat excel·lent per transmetre el sentiment en l’orgue de l’església della Madonna del Ruscello a Vallerano, a un quilòmetre de pèrdua i desolació. de Vignanello. Ja a Roma, aquesta obra s’hauria interpretat el 16 de juliol de 1707, dia de la Mare de Déu del Carme, a l’església de Santa Maria de Montesanto, una És probable que en acabar el concert us feu vostres les paraules que el filòsof (i de les dues esglésies bessones situada a la romana Piazza del Popolo. L’ús de la músic) Jean-Jacques Rousseau va escriure després de sentir les interpretacions tonalitat de sol menor li configura al preciós melodisme de Händel una dimensió de les noies de “La pietà”: més intimista, que contrasta amb l’opulència d’alguns passatges, sobretot corals, “Res conec tan voluptuós, tan commovedor com aquesta música; del salm Dixit Dominus. les meravelles de l’art, el gust exquisit dels cants, la bellesa de les veus, l’exactitud de l’execució, tot, en fi, en aquests deliciosos concerts ajuda a produir És a partir de l’arribada a Roma que l’activitat creativa de Händel esdevindrà molt una impressió que segurament no és molt saludable, però que no crec que hi hagi intensa, sobretot en l’àmbit de la música sacra. El gener de 1707 va començar a cap cor capaç de lliurar-se’n”. treballar al servei dels cardenals Pietro Ottoboni, Benedetto Pamphili i Carlo Colon- Stabat Mater Stabat Mater Salve Regina Salve Regina

1. Stabat Mater dolorosa 1. És la Mare dolorosa prop la creu, Salve, Regina, Mater misericordiae, Salve Reina i Mare de Misericòrdia Iuxta crucem lacrimosa tota plorosa, vita, dulcedo, et spes nostra, salve. vida nostra, la nostra dolcesa i esperança. Dum pendebat Filius. d’on el Fill penja clavat. ad te clamamus A tu plorem exsules filii Hevae, pobres exiliats fills d’Eva; 2. Cuius animam gementem 2. La seva ànima, endolada, ad te suspiramus, gementes et flentes Cap a tu sospirem, Contristatam et dolentem gemegant i contristada, in hac lacrimarum valle. en aquesta vall de llàgrimes. Pertransivit gladius. punyent glavi ha traspassat. Eia, ergo, advocata nostra, illos tuos Girat cap a nosaltres, graciosa advocada misericordes oculos ad nos converte; nostra, 3. O quam tristis et afflicta 3. Oh quan trista i afligida et Jesum, benedictum fructum ventris tui, els teus ulls misericordiosos; Fuit illa benedicta era aquella beneïda nobis post hoc exsilium ostende. i després del nostre exili, Mater unigeniti! Mare del Fill únic seu; O clemens, O pia, O dulcis Virgo Maria. ensenya’ns el fruit beneït del teu ventre, Je- sús. 4. Quae moerebat et dolebat, 4. Que gemia i es planyia, Oh clement, Oh pietosa, Oh dolça Verge Pia Mater, dum videbat tot guaitant-se’l, Mare pia, Maria. Nati poenas incliti. al suplici, essent ell Déu.

5. Quis est homo qui non fleret, 5. Quin home no ploraria Matrem Christi si videret de veure patir Maria Dixit Dominus Dixit Dominus In tanto supplicio? en suplici tan mortal? Dixit Dominus Domino meo: Oracle del Senyor al meu senyor: 6. Quis non posset contristari, 6. Qui no ploraria encara sede a dextris meis, «Seu a la meva dreta, Christi Matrem contemplari veient el Fill i la Mare donec ponam inimicos tuos i espera que faci dels enemics Dolentem cum Filio? sofrint un dolor igual? scabellum pedum tuorum. l’escambell dels teus peus.» Virgam virtutis tuae emittet Que el Senyor estengui lluny, 7. Pro peccatis suae gentis 7. Pels pecats d’un poble ingrat Dominus ex Sion: des de Sió, el poder del teu ceptre. Vidit Iesum in tormentis, veié Jesús turmentat dominare in medio inimicorum tuorum. Impera enmig dels enemics. Et flagellis subditum. sota els assots i en menyspreu. Tecum principium in die virtutis tuae, Ets príncep des del dia que vas néixer, in splendoribus sanctorum: tens la glòria sagrada des del si de la mare; 8. Vidit suum dulcem natum 8. Va veure el seu Fill molt car ex utero ante luciferum genui te. des de l’aurora, com rosada, ell t’ha engen- Moriendo desolatum per nosaltres expirar Juravit Dominus, drat. Dum emisit spiritum. abandonat en la creu. et non poenitebit eum: El Senyor no es desdiu Tu es sacerdos in aeternum del que jurà: 9. Eia Mater, fons amoris 9. O font d’amor, Mare meva, secundum ordinem Melchisedech. «Ets sacerdot per sempre Me sentire vim doloris feu que senti jo sens treva Dominus a dextris tuis confregit com ho fou Melquisedec.» Fac, ut tecum lugeam. el dolor que us afligí. in die irae suae reges. El Senyor és al teu costat: Judicabit in nationibus, implebit ruinas; abat els reis el dia que s’indigna; 10. Fac, ut ardeat cor meum 10. Que estigui encès el cor meu conquassabit capita in terra multorum. judica els pobles, els fa presoners, In amando Christum Deum de tal amor envers Déu De torrente in via bibet: abat governants arreu de la terra. Ut sibi complaceam. que a Ell sol desitgi servir. propterea exaltabit caput. En plena campanya beus al torrent Gloria patri et filio et spiritui sancto. i després aixeques el cap. Amen. Amén Sicut erat in principio, et nunc et semper, Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant. et in saecula saeculorum. Com era al principi, ara i sempre, Amen i pels segles dels segles. Amén MARC MINKOWSKI © Georges Gobet / AFP

Marc Minkowski ha assumit un paper música Barroca. Sota el seu mestratge, (Les huguenots i Il trovatore), Zuric, xix i xx, i ha dirigit orquestres com ara actiu en la promoció de la música clàssi- Les Musiciens du Louvre explora des de Venècia, Moscou (Pelléas et Mélisande), la Simfònica de la BBC, la Filharmòni- ca, no només en la seva carrera exitosa música Barroca francesa i Händel, fins ca de Berlín i la Filharmònica de Viena, com a director, sinó també en la gestió a repertori que inclou Mozart, Rossini, Berlín, Amsterdam, Viena (Hamlet i Der l’Orquestra Mozarteum de Salzburg, la artística. Va ser nomenat Director Ge- Offenbach, Bizet i Wagner. fliegende Holländer al Theater an der Mahler Chamber Orchestra, l’Orquestra neral de l’Òpera Nacional de Bordeus el Wien, i a l’Òpera Estatal) i a Ais de Cleveland i l’Orquestra del Teatre Ma- 2016 i va fundar el Festival Ré Majeure Marc Minkowski dirigeix regularment de Provença (L’incoronazione di Poppea, riinski. a l’illa de Ré, a la costa atlàntica fran- a la majoria de les òperes i sales de Le Nozze di Figaro, Idomeneo, Don Gio- cesa l’any 2011. Va ser director artístic concerts més prestigioses. A París ha vanni i Il turco in Italia). Recentment ha Els compromisos per a la temporada de Mozartwoche (la setmana Mozart) de dirigit a l’Òpera Nacional (Platée, Idome- debutat a la Royal Opera House, Covent 2017/2018 inclouen: La Vie Parisienne Salzburg del 2013 al 2017. neo, Die Zauberflöte, , Giulio Garden i al Teatro Alla Scala de Milà. i Pelléas et Mélisande a l’Òpera Nacional Cesare, Iphigénie en Tauride, Mireille i Actualment està treballant en el Fes- de Bordeus, Mârouf a l’Òpera Comique Després d’estudiar el fagot, Marc Alceste), al Théâtre du Châtelet (La belle tival de Drottningholm Slottsteater de de París i a Bordeus, i el Don Giovanni Minkowski comença a dirigir a una edat Hélène, i Die Feen) i a l’Opéra Suècia en la trilogia Mozart- Da Ponte, al Royal Opera House, Covent Garden. primerenca, i treballa amb Charles Bruck Comique (La dame blanche, Pelléas et en col·laboració amb l’Òpera Royal de a la Pierre Monteux Memorial School de Mélisande i Die Fledermaus). Ha dirigit Versailles. Hancock, a Maine. Als dinou anys funda òpera en el Festival de Salzburg (Die Les Musiciens du Louvre, un ensemble Entführung aus dem Serail, Mitridate, Marc Minkowski també és molt recla- amb un paper actiu en la renovació de la Così fan tutte, Lucio Silla), Brussel·les mat per a repertori simfònic dels segles LES MUSICIENS DU LOUVRE

Fundat l’any 1982 per Marc Minkowski, Els seus èxits lírics més recents són Les Musiciens du Louvre ofereix una re- Alceste (Opéra Garnier, París); Orfeo ed interpretació del repertori líric i simfònic Euridice de Gluck (Salzburg, MC2: Gre- des de l’època Barroca fins la Moderna noble); Platée de Rameau (Opéra Gar- amb instruments d’època. nier, París); una Gala Mozart per celebrar els 30 anys de l’Orquestra; Hoffmann’s Des de fa 30 anys, l’Orquestra ha forjat Tales d’Offenbach (Salle Pleyel, París); la seva reputació amb exitoses inter- The Flying Dutchman de Wagner (Ver- pretacions de Händel, Purcell i Rameau sailles Opéra, MC2: Grenoble, Konzer- però també de Haydn i Mozart (Mis- thaus de Viena, Palau de la Música de sa en do menor) i més recentment de Barcelona, Theater an der Wien); Lucio Bach (Missa en si menor, Passió segons Silla de Mozart (Mozartwoche, Festival Sant Joan) o de Schubert (la integral d’Estiu de Salzburg i Festival de Bremen, de les simfonies) en enregistrament i en el qual l’Orquestra és regularment en concert. convidada des del 1995); Le Nozze di © Anthony Cottarel Figaro (Versailles Opéra) i Fidelio (Wie- tutte, amb una posada en escena d’Ivan Establert des de l’any 1996 a Isère, Les Les Musiciens du Louvre és una forma- nerfestwochen). Alexandre a l’Òpera de Versailles. Musiciens du Louvre compta amb el ció molt apreciada per la seva interpre- suport del departament d’Isère, la regió tació de la música francesa del segle La temporada 2017-2018 es dedicarà Després d’enregistrar la integral de Les Auvergne-Rhône-Alpes, la DRAC Rhô- xix. Ha desenvolupat projectes centrats a Bach amb quatre gires per Europa: Simfonies de Londres de Haydn per al ne-Alpes i diferents empreses (Banque en Berlioz (Symphonie fantastique, Les L’Oratori de Nadal, Cantates interpreta- segell Naïve l’any 2010 i les Simfonies Populaire des Alpes, Deloitte, Air Liqui- Nuits d’été, Harold en Italie), Bizet (mú- des per Anne-Sofie von Otter, elsCon - de Schubert el 2012, l’Orquestra va en- de, Artelia...). L’Orquestra desenvolupa sica addicional per a L’Arlésienne) i Mas- certs de Brandenbrug, i La Passió segons registrar els Flying Dutchman de Diet- accions per tal de facilitar l’accés als senet (Cendrillon). Sant Mateu. A París, l’Orquestra tocarà sch i de Wagner el 2013. concerts al major nombres de públic el Rèquiem de Mozart, i l’òpera Così fan possible. © François Nicolet © François Maïlys De Villoutreys tata Clytemnestre de Cherubini amb la Concerto Soave, dirigit per Olivier Lexa. Kölner Akademie (sota la direcció de Després d’uns anys estudiant violí, l’Òpera de Rouen, d’Aspasia a La Pietra Michael Willens) per al segell CPO. Aquesta temporada, Maïlys ha interpre- Maïlys de Villoutreys va ingressar a Maî- del Paragone (Rossini) al Teatro Regio tat un altre vegada a Clarice a La Double trise de Bretagne quan tenia 9 anys i va de Parma i va assumir diversos papers La temporada 2015-2016, Maïlys va Coquette amb l’ensemble Amarillis a descobrir el cant gràcies a Jean-Michel en obres de Mozart: Barberina, Pamina interpretar el paper de Clarice en una l’Òpera d’Angers Nantes i a l’Òpera de Noël, amb qui va participar en nombro- en CNSMDP, Queen of the Night (direc- òpera d’Antoine Dauvergne & Gérard Lille i ha participat en l’estrena mundial sos concerts, enregistraments i gires. tor N. Krüger) i, més recentment, Melia Pesson amb Amarillis (Scène Nationale de Ramon Lazkano al Théâtre du Châte- en Appolo and Hyacintha en Cité de de Besançon, Grand Théâtre d’Angers, let i a Donostia. Mentre completava els seus estudis la Musique (París). A l’Òpera Reial de Festival Croisements de Pequín, Festival d’italià, va entrar com a alumna de Mar- Versalles va interpretar a Amour (Or- del maig francès a Hong Kong, Festi- Maïlys ha participat en els darrers tre- tine Surais al Conservatori de Rennes. phée et Euridyce, Gluck) dirigida per G. val de Sablé-sur-Sarthe, Théâtre de la balls del Trio Dauphine i de l’ensemble Més tard va seguir estudiant amb Isabe- Grazioli, i Clarine (Platée, Rameau) sota Ville de París, L’Arsenal a Metz, Dock Amarillis (amb l’òpera barroca/contem- lle Guillaud i Alain Buet en el Conserva- la direcció de Jean-Claude Malgoire. Street a Charleston (EEUU), Montclair porània La Double Coquette) i el 2016 va tori Superior de Música i Dansa de París, a New Jersey (EEUU) i KunstFestS- publicar Conversations avec Dieu amb on va acabar els seus estudis el 2011. Apassionada per la música de càme- piele Hannover, entre d’altres. També Concert Etranger (motets i cantates de ra, ha creat, juntament amb l’arpista va oferir recitals amb ensembles com Hammerschmidt, Telemann, Bruhns i Maïlys de Villoutreys va descobrir Delphine Benhamou, l’Asturiana Duet. ara Les Surprises, Le Banquet Céleste, Scheidt) i Il Pianto della Madonna amb l’escenari essent molt jove, ja que in- El seu gust per al repertori barroc l’ha Pygmalion (Passión de Sant Mateu) i l’Ensemble Desmarest. terpretava papers de nens a l’Òpera de portat a actuar amb nombrosos ensem- Amarillis (Rameau amb el tenor Mathias Rennes (Sophie a Let’s make an opera bles barrocs com ara Folies Françoises, Vidal). A més, va participar a L’Enfant Maïlys ha cantat aquest programa amb de Britten, Yniold a Pelléas et Mélisande Amarillis, Pygmalion, Ricercar Consort, et les Sortilèges (Ravel) amb Stéphane l’orquestra en el Festival Ré Majeure el de Debussy). Més tard, va interpretar Musiciens du Paradis, Desmarest, entre Denève i SWR Stuttgart (concerts i en- maig de 2016. els papers de Miss Ellen a Lakmé, a d’altres. El 2012 va enregistrar la can- registrament) i L’Oristeo (Cavalli) amb En l’àmbit operístic ha interpretat els pa- dirigit per Raphaël Pichon a l’Alte Oper pers d’Al-Faïma a Aben-Hamet de Du- de Frankfurt; el paper d’Oberto a Alcina bois a l’Atelier Lyrique de Tourcoing; de de Händel amb l’Accademia Bizantina La neige i Le Printemps a La Chouette dirigida per Ottavio Dantone (Òpera de Enrhumée del compositor francès Gé- Monte Carlo, Òpera Reial de Versalles i rard Condé a l’Òpera de Metz; de Nimfa Halle aux Grains de Toulouse), així com de l’aigua a de Lully a l’Òpera el paper de Belinda a Dido and Aeneas Nacional de Lorraine de Nancy; de Cléo- de Purcell amb l’Atelier Lyrique of Tou- ne i Une Ombre Heureuse a Castor and rcoing i també al Théâtre des Champs- Pollux de Rameau amb Le Concert spi- Élysées dirigida per Jean-Claude Mal- rituel al Théâtre des Champs-Elysées i goire i Andreas Linos, juntament amb amb Les Talens Lyriques al Théâtre du Nicolas Rivenq i Véronique Gens. Capitole de Toulouse. El junio de 2016 Hasnaa Bennani va Hasnaa Bennani ha format un duet ar- debutar al Festival Händel en el paper tístic amb el clavecinista francès Laurent de Berenice a Scipione, amb George Stewart. Tots dos han estat convidats a Petrou com a director i Angela Saroglou festivals prestigiosos com ara Saint-Mi- com a directora d’escena. chel-en-Thiérache, Sinfonia a Périgord i © DR Radio France a Montpellier. Bennani ha enregistrat amb Universal- Decca el paper de Cecino a Germanico La seva discografia inclou treballs des- de Porpora juntament amb Max Ema- tacats com Leçons des Ténèbres de nuel Cencic i , amb la Ca- Couperin amb Le Poème Harmonique pella Craviensis dirigit per Jan Tomasz (Alpha) i Amadis de Lully (en el paper Adamus. A més ha interpretat de nou de Corisande) amb Les Talens Lyriques aquesta obra amb gran èxit al Theater Hasnaa Bennani (Aparté). Els seus propers enregistra- an der Wien el març de 2017. ments inclouen Zaïs de Rameau (en el paper d’Amour) amb Les Talens Lyriques El setembre de 2016 va enregistrar el La soprano marroquina Hasnaa Benna- Ha col·laborat amb orquestres com ara (Aparté), un disc de cantates franceses paper d’Amore a Orfeo ed Euridice de ni va iniciar els estudis de música a Rabat La Grande Écurie et La Chambre du (Rameau, Courbois) amb l’Ensemble Gluck en la versió milanesa juntament amb la seva germana Jalila Bennani i Roy (Jean-Claude Malgoire), Le Poème Stravaganza (Muso) i un disc d’àries amb Philippe Jaroussky i Nadine Sierra, Laszlo Fodor, el seu professor de violí. Harmonique (Vincent Dumestre), Les d’òpera de Händel amb Les Muffatti amb I Barocchisti i Diego Fasolis. Posteriorment, va obtenir un diploma Musiciens du Louvre (Marc Minkowski), (Ramée). del Conservatori de París a la classe de Les Talens Lyriques (Christophe Rous- La primavera de 2017 va fer els seus Glenn Chambers i va participar en les set), Les Muffatti (Peter Van Heyghen), Els projectes de la temporada 2015- debuts a l’Òpera Comique (París) en el classes avançades d’early music amb Le Concert spirituel (Hervé niquet), La 2016 van incloure diversos concerts paper d’Ismène a Alcyone de Marais sota Howard Crook i Isabelle Poulenard. El Rêveuse (Benjamin Perrot i Florence destacats: Passió segons Sant Marc de la direcció de Jordi Savall i amb esce- 2011 Hasnaa Bennani va guanyar el Bolton), Les Ambassadeurs (Alexis Kos- Bach en el Festival d’Ambronay amb nografia de Louise Moaty (coproducció Primer Premio en el Concurs de Cant senko) i Akadêmia (Françoise Lasserre). Le Concert Étranger, el programa De amb l’Òpera Reial de Versalles, el Théâ- barroc¡ de Froville. l’Ombre à la Lumière amb Pygmalion tre de Caen i el Liceu de Barcelona). torno d’Ulisse in Patria en la Comanyia nuelle Haim, Marc Minkowsi, Martin d’Òpera de Birmingham (Graham Vick); Pearlman, Howard Arman i Raphael d’Orlando (paper principal) de Händel a Pichon. l’Ópera de La Haia i al Festival Händel de

©CR la mateixa ciutat; les àries de la Passió Els projectes actuals i futurs d’Owen de Sant Joan de Bach en una posada Willetts inclouen Orlando (paper prin- en escena de l’Òpera Nacional Danesa cipal) en el Theater Heilbronn; Ottone i The Fairy Queen (Emmanuelle Haim). de L’Incoronazione di Poppea a l’Òpera de Pinchgut, Narciso d’Agrippina a Ol- Owen Willetts Willetts ha ofert concerts per tot el denburgisches Staatstheater, Händel món, amb obres tan rellevants com ara Festspiele Göttingen i Brisbane Baro- la Passió segons sant Mateu de Bach, que; Tolomeo de al Thea- Owen Willetts va ser alumne de cor a de Giulio Cesare (paper principal) de les Cantates de Bach, Ode to St Cecilia ter Bonn; Tullio d’Arminio a Badisches la Catedral de Lichfield i va estudiar a Händel a l’Òpera Nacional de Finlàndia de Purcell i Mass in C Minor de Mozart Staatstheater Karlsruhe i Theater an der la Royal Academy of Music amb Noelle i d’Orfeo a Orfeo ed Euridice i d’Arsace a amb Les Musiciens du Louvre; Messiah Wien; una gira de Mozart i Bach amb Les Barker, Iain Leadingham i David Lowe. Partenope de Händel a Boston Baroque de Handel i Weihnachts-Oratorium de Musiciens du Louvre (Marc Minkowski) (Martin Pearlman). Altres compromisos Bach amb l’Orquestra de Cambra Te- amb dues Passions, Cantates i l’Ode à Recentment, Owen ha interpretat el pa- que ha tingut han estat, entre altres, lemann a Japó ; Orlando (paper prin- sainte Cécile de Purcell; Eustazio de per d’Helicon a Calígula a la Staatsoper Jerwood Project: Awakening Shadow, cipal) de Händel en el Festival d’Early Rinaldo i Giustino (paper principal) a Hannover; d’Andrònic a Tamerlano en el una dramatització de Canticles de Brit- Music de Vancouver i Penelope la Casta la Lautten Compagney Berlin; Il trionfo Festival de Buxton; de Farinelli a Farinelli ten a Glyndebourne; Messiah de Händel d’Scarlatti amb Lautten Compagney. del tempo e del disinganno de Händel a and the King en el Teatre del Duc de York; amb l’Orquestra Barroca de Portland; el l’Opernhaus Halle; el Messiah de Hän- de Famigliari a The Coronation of Pop- paper d’Ottone a L’Incoronazione di Pop- Owen Willets ha treballat amb músics del amb l’Orquestra de l’Ulster i Stabat pea a l’Òpera North; de Summer a The pea a la Royal Academy Opera, a l’Òpera molt rellevants en l’àmbit de les interpre- Mater de Pergolesi amb l’Orchestra of Fairy Queen i de Solista a Passió de Sant d’Estiu a Reykjavík i al Festival Iford Arts; tacions històriques, com ara Laurence the Age of Enlightenment. Joan de Bach al Nationale Reisopera; d’Anfinomus/Humano Fragilitata a Il Ri- Cummings, Christian Curnyn, Emma- Enguerrand De Hys EDWARD GRINT

El jove tenor francès Enguerrand de La propera temporada interpretarà El baix-baríton britànic Edward Grint va En concert, Edward Grint ha treballat Hys va rebre el 2014 el Premi Adamin Normanno a Lucia di Lammermoor de estudiar cant en el King’s College de amb els ensembles més importants del al Jove Artista Revelació. De Hys es va Donizetti a l’Òpera de Tours; a Alceste Cambridge i a l’Escola d’Òpera Inter- Refgne Unit. El seu repertori inclou la formar al Conservatori de Tolosa i més de Gluck amb Marc Minkowski amb Les nacional Benjamin Britten del Royal Passió de San Mateu, la Passió de Sant tard al Conservatori Nacional Superior Musiciens du Louvre, a Bordeus i a la College of Music. Joan, Magnificat, Cantata del cafè i Mes- de Música de París. Philarmonie de París; farà el paper prin- siah de Bach i el Rèquiem de Brahms i cipal a L’Ile du rêve de Reynaldo Hahn, Mozart. Les seves darreres actuacions Especialista en música de Mozart, ha d’Hippolyte a Phèdre, de Lemoyne han estat a l’obra Chandos Te Deum al interpretat els papers de Don Ottavio, (Théâtre de Caen & Bouffes du Nord), i a Festival Händel de Londres; ha interpre- Pedrillo, Mitridate, Ferrando i Basilio. Ha La Finta giardiniera amb Laurence Equil- tat el paper d’Achilla a Juli César a Am- col·laborat amb l’Ensemble Matheus en bey i Faccio a Fantasio d’Offenbach a sterdam, el Rey a Ariodante amb l’Opera el Festival de Salzburg, amb Cercle de l’Òpéra Comique. Theatre Company i Brockes Passion l’Harmonie i ha participar en els festivals amb el King’s College Cambridge. de Ràdio França (en el paper de Lalo) i Entre els seus projectes destaquen els Insbruck (en el paper de Lully). papers de Bobinet a La Vie parisienne a Altres compromisos recent inclouen l’Òpera de Bordeus; de Tybalt a Roméo Vespers de Monteverdi amb el Dunedin et Juliette a l’Òpera de Niça; de Moussy Consort, un programa de Madrigals de a Rêve de valse d’O. Strauss a Marsella; Monteverdi amb Les Arts Florissants i de Primer Comissari a Dialogues des Paul Agnew; Sylvan a La Calisto amb Carmélites de Poulenc al Théâtre des La Nuova Musica i David Bates; Elviro

Champs Hélices i de Fritz i Le Veilleur © Jan-Rebuschat a Serses amb Early Opera company i de nuit a La Nonne sanglante de Gounod Christian Curnyn, la tornada a Clermont- a l’Òpéra Comique. Ferrand per interpretar The Lovers de

©Florent Drillon ©Florent Drillon Barber i The Last Supper de Birtwistle amb l’Orquestra Simfònica de la BBC En l’escena operística, ha interpretat d’Escòcia. els papers d’Arques a Iphigénie en Au- lide (Theatre an der Wien), d’Adonis Els compromisos de 2017 inclouen Acis a Venus and Adonis; d’Aeneas a Dido and Galatea amb l’Opera Theatre Com- La temporada 2016-2017 ha estat tenor and Aeneas (Festival de Innsbruck); de pany; Mass in B Minor amb la Societat solista a La Petite messe solennelle de Pare Akita a Neige de Catherine Kontz Musical de la Universitat de Cambridge; Rossini amb el Cor Accentus, a la Pas- (Luxemburg); d’Eddie a Greek de Tur- Sea Symphony amb la Societat Coral de sió segons Sant Joan amb l’Ensemble nage (Regne Unit i Corea), de Teobald Canterbury, Vespers de Monteverdi amb Aedes i a Dixit Dominus de Händel, sota a Faramondo de Händel (Festival Göt- Les Arts Florrisants al Festival de Thiré i la batuta de Marc Minkowski amb Les tingen Handel) i de Polyphemus a Acis actuacions en el Festival de Música de Musiciens du Louvre. and Galatea (Clemont-Ferrand, Festival Cambra de Beverly i el Festival d’Arts Chaise Dieu, Massy Opera). de Kilkenny. Sabies que...? Pere Andreu Jariod, divulgador musical Recomanacions Pere Andreu Jariod

... Il Prete Rosso gairebé no va exercir ... el nom de Les Musiciens du Louvre WEB DE LES Handel: Dixit Dominus, de capellà? va néixer per casualitat? MUSICIENS DU Salve Regina, Laudate Antonio Vivaldi era conegut amb el aquest Minkowski, als inicis de la seva carrera, LOUVRE Pueri, Saeviat Tellus sobrenom a Venècia, pel color pèl-roig es va trobar que necessitava trobar un www.mdlg.net Les Musiciens du Louvre dels seus cabells. Va ser ordenat sacer- nom per als primers concerts. “Vivia a la Marc Minkowski (director) dot de ben jove però, per una malaltia Rue Rivoli, a casa dels meus pares, al Entrevista a Marc CD ARCHIV (1999) asmàtica, de seguida va estar dispensat davant del Louvre, i em va semblar que Minkowski (Catalunya Handel: Ariodante d’exercir. Deia a Vivaldi en una carta: “Vaig era un nom bonic. La història ha fet que Música) dir missa durant un any, però vaig deci- finalment hi hagués moltes músiques al bit.ly/2sOk7qC (mezzosoprano) dir no tornar a fer-ho perquè vaig haver Louvre. Era l’associació de concerts més Ewa Podles (contralt) de deixar en tres ocasions l’altar abans important del segle xviii. De manera que Bach: Johannes Passion (sopra- d’acabar l’ofici per culpa de la meva ma- la cosa encaixava bé, en relació a la iden- Les Musiciens du Louvre no) Verónica Cangemi laltia. Per aquesta raó visc reclòs i mai no titat de l’orquestra. Però mai no hem tocat Marc Minkowski (director) (soprano) Les Musiciens surto si no és en gòndola o carruatge, ja al Louvre. Potser una vegada”. La seu del CD ERATO (2017) du Louvre que no puc caminar sense sentir dolor al grup des de fa 21 anys és a la ciutat de Marc Minkowski (director) pit. (...) Aquest és el motiu pel qual mai no Grenoble, però es consideren una orques- Handel: Messiah CD ARCHIV (1997) dic missa”. tra itinerant. (tenor) Magdalena Kožená (mez- ... grans compositors han posat músi- ... l’interès musical de Minkowski va zosoprano) El caso Vivaldi ca al Salve Regina? més enllà del Barroc? Lynne Dawson (soprano) Federico Maria Sardelli Si parlem del Barroc, a més de Händel hi No és estrany veure’l dirigir orquestres Brian Assawa (contra- Traducció: Carmelo Di podríem afegir els noms del mateix Vivaldi simfòniques, ni repertoris posteriors. “Els tenor) · Russell Smythe Gennaro o Pergolesi. També trobem compositors actors o directors de teatre no es priven (baríton) 220 pàgines anteriors, com Monteverdi, Palestrina mai de passar de Shakespeare a Berthold Les Musiciens du Louvre EDITORIAL TURNER o Victoria. I de posteriors, com Haydn, Brecht, i jo penso que ha de ser el mateix Marc Minkowski (director) (2017) Schubert, Mendelssohn o Liszt. La llista per a un intèrpret de música”, explica el CD ARCHIV (2001) és més llarga. director. I afegeix: “evidentment, quan fas música barroca, música amb instruments ... els origens familiars de Marc antics, et posen una gran etiqueta però jo Minkowski no són francesos? sempre he conreat diferents repertoris”. En una entrevista de fa uns anys a Cata- lunya Música, el director explicava: “em considero francès per la meva formació, però no tinc ni una gota de sang francesa per part paterna. Són tots polonesos. La meva mare és nord-americana. El seu pare era txec. És una bona amanida. A França em consideren un francès i a Po- lònia sóc com el fill pròdig que torna a la pàtria (...). Sóc una mica catòlic, una mica jueu..., i protestant, també”. festival NitsDEClassica Propers concerts

Dimecres 19 de juliol. 21 h. Nit musical itinerant Preu: 20 € XAVI E R Sabata contratenor josep maria martí duran tiorba i vihuela dani espasa clavecí i piano

Divendres 21 de juliol. 21 h. Museu d’Art Preu: 12 € josé antonio domené arpa

festival NitsDEClassica