Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Projecte T6 5a edició 2009/2011: 6 autors 6 textos 6 estrenes

Una aposta generacional

En aquesta cinquena edició, el TNC ha volgut donar un caràcter específicament generacional al seu programa de promoció de l’escriptura teatral contemporània i, en col·laboració amb la SGAE, ha dissenyat un T6 marcadament jove, especialment cohesionat i amb unes fórmules de treball i producció força noves, que recomanen la reducció a només dos anys de durada del Projecte i a l’estrena d’un sol text per autor a la Sala Tallers del TNC. Els sis autors seleccionats per aquesta nova edició configuren un grup compacte i homogeni ja d’entrada, tant pel que fa a la seva edat (tots ells entorn dels 30 anys), com pel que fa a la seva manera de concebre la creació teatral. Són autors que escriuen des de l’escena més que des de l’escriptori, que consideren el treball amb els actors com una peça fonamental del seu procés creatiu, que es preocupen per connectar al màxim amb els gustos i sensibilitats dels espectadors, que trepitgen gèneres i llenguatges diferents sense prejudicis, i que han après a compartir entre ells els seus dubtes i les seves inquietuds, de manera desacomplexada, a través dels mitjans de comunicació propis d’ara (Internet, Facebook, etc.); una generació teatral nova, que trenca amb l’aïllament de l’autor del text respecte de l’espectacle i a la qual ja s’ha reconegut talent, personalitat, capacitat de comunicació i energia creativa. Es tracta dels sis joves dramaturgs: Marta Buchaca, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Carles Mallol, Josep Maria Miró i Pere Riera.

Una companyia pròpia

Els autors d’aquesta nova generació se situen sense complexos al centre mateix del procés de creació de cada nou espectacle. El treball amb els actors és, per a ells, l’element fonamental que determina, dóna forma i, en alguns casos, fins i tot origina el material dramàtic que s’ha de desenvolupar. Per això, la nova edició del Projecte T6 compta, per primer cop, amb una companyia fixa de 9 actors i actrius (que participen de tot el procés, des de la gestació de les primeres idees de cada text, fins a la darrera de les representacions). La Companyia T6 ha tingut aquesta segona temporada algunes variacions. Es mantenen Rosa Boladeras, Òscar Castellví, Anna Moliner, Joan Negrié, Àngels Poch i David Vert, i per a Vimbodí vs. Praga compta amb les incorporacions de Mercè Boher, Oriol Genís i Maria Molins. Un grup sòlid, en definitiva, de sis autors amb nou intèrprets acompanyats d’un equip artístic també jove que dóna un caràcter generacional a aquest T6 que tan bons resultats va donar la temporada passada (amb M de Mortal de Carles Mallol, A mi no em diguis amor de Marta Buchaca i Lluny de Nuuk de Pere Riera). Tot plegat amb l’objectiu de donar un nou impuls al Projecte T6 i poder mantenir el compromís del TNC i de la SGAE amb la dramatúrgia catalana.

2 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Vine a la festa... si t’atreveixes

Per a la festa major d’un dels barris més emblemàtics de la ciutat se celebra un concurs d’engalanar carrers. Dos grups articulats entorn de dos líders, es disputen el guardó principal. Aquests dos líders (i els seus grups respectius) representen dues maneres diferents, dues filosofies gairebé oposades, i s’enfrontaran en una lluita ferotge i apassionada per obtenir la glòria.

L’autora: Cristina Clemente

Barcelona, 1977. Va estudiar a l’Institut del Teatre de i a la Sala Beckett. És autora de Consell familiar (El Magatzem, Tarragona 2006), Paradise Band, (Teatre Lliure, cicle d’Assajos Oberts, 2007), Marc i Paula (Institut del Teatre i Obrador de la Sala Beckett, 2008), Zèppelin, dirigida per ella mateixa (lectura dramatitzada, Sala Beckett, 2008), Volem anar al Tibidabo, dirigida per ella mateixa (Premi Revelació de la Crítica de Barcelona 2009 i projecte Alcover, Versus Teatre), La gran nit de Lurdes G, coescrita i codirigida amb Josep Maria Miró (accèssit al premi Lluís Solà 2008, Versus Teatre) i La millor obra del teatre català, dirigida per ella mateixa (La Cuina, Festival Grec, 2009). També ha dirigit l’obra Fora de joc de Sergi Belbel (Club Capitol, Grec 2010). En cinema, ha coescrit amb Sergi Belbel el guió de la pel·lícula Eva. En televisió ha treballat com a guionista a (TV3). Actualment és guionista de La Riera (TV3).

3 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente

Direcció ...... Cristina Clemente

Escenografia ...... Enric Planas

Vestuari ...... Albert Pascual

Il·luminació ...... David Bofarull

Espai sonor ...... Dani Cherta, Xavier Pitarch

Caracterització ...... Lucho Soriano, Mariona Trias

Ajudanta de direcció ...... Marta Buchaca

Assessorament de cant ...... Miquel Cobos

Construcció d’escenografia ...... Guille Góngora, Pablo Paz

Repartiment:

Praga:

Ariadna ...... Maria Molins

Berta ...... Mercè Boher

Pol ...... Òscar Castellví

David ...... David Vert

Àngels ...... Àngels Poch

Gerard ...... Joan Negrié

Vimbodí:

Pilar ...... Anna Moliner

Ciscu ...... Oriol Genís

Mònica ...... Rosa Boladeras

Mario ...... David Vert

Fidel ...... Joan Negrié

Mari ...... Àngels Poch

Óscar ...... Òscar Castellví

Agraïments: Llet Nostra, TMB – Transports Metropolitans de Barcelona, Departament de Gestió de Residus – Ajuntament de Barcelona, Elisenda Rodríguez, Coca-Cola i Damm

Muntatge, assaigs i representacions: Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya

Producció: Teatre Nacional de Catalunya

4 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Sempre m’han agradat les festes de Gràcia i sempre he admirat la gent que dedica el seu temps i tota la seva energia a engalanar els carrers. Quan se’m va acudir la idea de fer l’obra per al Projecte T6 a partir d’aquesta «competició festiva», vaig parlar amb diverses persones que participaven a les festes. Recordo que una d’elles va dir una frase que em va fer pensar molt: «et passes tot l’any preparant una festa i quan arriba el moment encara tens més feina perquè has de servir a les barres, vendre samarretes per fer diners per l’any següent i vetllar el guarnit cada nit perquè ningú te’l faci malbé».

Em feia il·lusió escriure una història que parlés d’aquesta gent que dedica bona part del seu temps a una activitat efímera i, en certa manera, artística, sense ser- ne professionals. Sempre he admirat el món de l’associacionisme, que a Barcelona té llarga tradició. Al mateix temps, el que succeeix amb la colla de gent que es reuneix per decidir i preparar els guarnits dels carrers em recorda la gent que fa teatre. I així és com hem treballat durant els assajos: aquests grups de gent que es creen en els carrers Praga i Vimbodí són autèntiques famílies que es formen a l’entorn d’una idea, com el grup de gent (actors, directors, escenògrafs, figurinistes, etc.) que es forma per crear un espectacle teatral.

Les festes populars sempre m’han semblat la celebració de la vida. Però moltes vegades, la vida colpeja algú abans d’hora, per atzar o no, vés a saber, i aleshores aquesta celebració deixa de ser intranscendent i esdevé un exercici de superació personal, vital. Que és el que li passa a la Pilar del carrer de Vimbodí.

Amb aquesta obra he volgut fer un petit homenatge a tota la gent que dedica la seva vida a causes efímeres i també a aquelles altres que han viscut amb autèntica intensitat tots i cadascun dels últims moments de la seva curta vida. I tot plegat, amb un somriure als llavis i sense cap altra pretensió que fer-vos passar una bona estona.

Cristina Clemente

5 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Gran i petit... Pròleg a l’edició del text (TNC-Arola)

...és el títol d’una de les obres més importants del dramaturg alemany Botho Strauss. I em va molt bé per fer-lo servir de títol per al pròleg de l’última obra de la jove autora Cristina Clemente, Vimbodí vs. Praga, que és també el primer espectacle del Projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya de la temporada 2010/2011. En les línies següents, intentaré descobrir què té de gran i què té de petit aquest text original i inclassificable d’una de les veus més interessants i personals de la nostra dramatúrgia catalana actual, com ja va demostrar amb Zeppelin (lectura escenificada a la Sala Beckett), La millor nit de Lourdes G. (taller de l’Institut del Teatre coescrit amb Josep Maria Miró i presentat posteriorment amb èxit de públic al Versus Teatre), La millor obra de teatre català (estrenada en sessió única durant el festival Grec de Barcelona 2009), Marc i Paula, i, sobretot, amb Volem anar al Tibidabo, estrenada al Versus Teatre i presentada en gira per Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, amb èxit de públic, i que va obtenir el Premi Revelació de la Crítica de l’any 2009. Tot i que no és, així doncs, la seva primera obra, Vimbodí vs. Praga representa per a l’autora i directora un pas endavant cap a la consolidació d’un estil propi, d’una veu que sembla voler recuperar i renovar aquell teatre que durant els anys setanta del segle XX es va estendre per Europa (essencialment, per Alemanya, França i Bèlgica) i que va ser anomenat «teatre de la quotidianitat». Grans exponents d’aquest teatre van ser Franz-Xaver Kroetz, Michel Vinaver i Michel Deutsch, tots tres estrenats a casa nostra, fa alguns anys. Aquests autors van escriure les seves obres després de les grans revolucions polítiques i estètiques del segle XX, després dels «moviments» anomenats «teatre èpic» i «teatre de l’absurd», que semblaven haver esgotat els nous llenguatges escènics. Algú fins i tot vaticinava que, després de Beckett, seria impossible trobar mai més cap autor dramàtic de pes, i, fins i tot, que la data de la mort de l’escriptura dramàtica i de la dramatúrgia era pràcticament imminent. Com a resposta a aquests vaticinis més aviat pessimistes (i desencertats, tal com han demostrat aquests darrers trenta anys) els tres autors citats, juntament amb d’altres, van reivindicar per al teatre, aleshores en crisi, una nova escriptura allunyada dels «grans temes», de la rigidesa tant estilística com argumental de les obres clàssiques. Proposaven un acostament a formes simples, situacions de la vida quotidiana i a personatges antiheroics, normalment allunyats dels escenaris, com els conflictes de la classe treballadora, la «petita gent», aquella que no té cabuda en els diaris, ni en els telenotícies. Per això la paraula «quotidià» s’imposava. El realisme havia dut els autors a escriure obres segons unes normes bastant rígides que finalment provocaven, justament, un efecte «distanciador», que allunyava l’acció dramàtica de la realitat. Es pretenia convertir l’escenari, més que mai, en un espai d’experimentació amb la realitat. Els autors del «teatre de la quotidianitat» no es conformaven amb l’escriptura d’obres segons cànons o estructures predeterminades, sinó que proposaven autèntics reptes escènics, com el de Kroetz amb la seva reputada obra Concert a la carta, en què l’actriu protagonista no pronuncia ni una paraula: l’espectador

6 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

assisteix, com un autèntic voyeur, a un dia aparentment qualsevol de la vida (petita, ínfima, gairebé miserable) de la senyoreta Rasch, una treballadora que arriba a casa seva després de la jornada laboral, i que no fa altra cosa que les feines domèstiques mentre escolta una ràdionovel·la. Després de sopar, es fica al llit, apaga els llums i quan l’espectador pensa que allò és tot, la noia encén el llum, s’empassa, davant la nostra mirada perplexa, un pot sencer de pastilles i es mor. El personatge fa el gran gest després d’un seguit de petites accions quotidianes, i aquí rau l’excepcionalitat de la proposta de Kroetz. Sense entrar en comparacions que acostumen a no ser gaire útils, m’atreviria a afirmar que el que Cristina Clemente s’ha proposat de fer amb totes les obres que ha escrit fins avui, i sobretot amb la que ens ocupa, s’assembla molt al que els dramaturgs abans citats pretenien fer durant els anys setanta del segle passat: trobar l’excepcionalitat en la normalitat, fer teatre a partir d’allò més petit, gestos, accions quotidianes que normalment passen desapercebudes de tan minúscules, però que contenen una forta càrrega social, emotiva i humana; aplicar una lupa d’augment en els gestos més insignificants del nostre dia a dia per trobar petits plecs, arrugues, sinuositats estranyes, sorprenents i màgiques en el teixit de la vida de cada dia. Situant l’acció dramàtica de Vimbodí vs. Praga entorn de les festes populars del barri de Gràcia de Barcelona, l’autora ja ens fa tota una declaració d’intencions: els personatges de l’obra estan encarregats d’engalanar el seu carrer durant les festes. Pertanyen al carrer de Praga, un carrer important, gran, tot i que no és ni ha estat mai el favorit per guanyar el concurs (sempre han quedat segons). I aquest any es proposen de totes totes aconseguir de ser els primers. Al costat, apareix la gent del passatge de Vimbodí. Una gent molt més senzilla encara que els de Praga, d’extracció social humil i gairebé marginal, capitanejats per la Pilar, un personatge radical que té una malaltia incurable i que acaba essent el pivot entorn del qual gira pràcticament tota l’acció de l’obra. Els personatges es veuen abocats a crear els seus projectes per a la competició entre els carrers, però el que en principi havia de ser rivalitat esdevé, a causa de les circumstàncies i de la malaltia de la Pilar, una altra cosa: una història de superació personal, un intent de trobar una mena de sentit a la part més absurda i fosca de l’existència. Guanyar el concurs d’engalanar de carrers deixa de ser un joc o un passatemps i es converteix en una autèntica odissea vital, deixa de ser una cosa petita i esdevé una necessitat, una aspiració gairebé existencial, una possible resposta, o una compensació al càncer de la protagonista. Per tant, una cosa gran. La preparació dels carrers, amb les manualitats, les tisores, les cartolines, el cel·lo, i, en aquest cas, les càpsules de Nespresso (s’ha de destacar com li agrada a l’autora citar noms de marques reals; l’obra n’està plena, i això fa augmentar la sensació de realitat, de quotidianitat) ens fa despistar justament de l’autèntic propòsit de l’autora: arribar a explicar una història gran. «Gran» de sentiments, propòsits, reflexions soterrades i relacions complexes entre les persones. La mort, el sentit últim de l’existència, els valors de l’amor i de l’amistat, la lluita contra la fatalitat, la solidaritat, la solitud, el poder de la imaginació, el dolor i les relacions familiars són alguns dels temes que estan presents des de la primera fins a l’última rèplica de l’obra. Però, gràcies a l’habilitat de l’autora, no ens n’adonem.

7 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Cristina Clemente té una cura especial per fer que tots aquests temes transcendentals, grans, passin gairebé desapercebuts. Perquè mentre estem llegint o veient l’obra estem només pendent dels detalls, de les petites rivalitats, de les paraules amargues i còmiques, tendres i a vegades ridícules, que es diuen els personatges. Seguim aquestes petites rivalitats i trifulgues. Riem, i també ens emocionem, sense pensar gaire. I, com en tota gran obra, no és fins després, un cop sortim del teatre, o un cop tanquem el llibre, que ens adonem que tots aquests detalls, els petits elements còmics i dramàtics, amaguen grans sentiments, grans emocions que ens fan reflexionar sobre l’ambigüitat, la relativitat, l’estranyesa de la nostra existència. Així és com Clemente arriba a allò gran: a través d’allò petit i sense insistir-hi gens. A vegades, quan es parla de dramatúrgia contemporània, se solen citar dues tendències bàsiques. Justament la «gran» i la «petita». La que pretén explicar el món a través d’epopeies, de grans conflictes i grans confrontacions (Àngels a Amèrica de Tony Kushner, o Marburg de Guillem Clua a casa nostra, en serien dos bons exemples, i tots dos exitosos) i la que busca la reflexió de l’espectador de manera més indirecta, a través dels petits gestos i les petites històries (Glengarry Glen Ross de Mamet, Coses que dèiem avui de LaBute, i, al nostre país, El mètode Grönholm de Jordi Galceran, o Plou a Barcelona de Pau Miró serien exemples d’espectacles d’èxit dels últims anys a Barcelona amb textos d’aquesta segona tendència). Clemente s’inclina descaradament també cap a aquesta segona opció. Però, al mateix temps, buscant la grandesa dels primers, tot i que de manera soterrada, gairebé secreta. Conec la Cristina des que era alumna d’escriptura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ja el primer dia de classe, us ho asseguro, em va cridar l’atenció la seva personalitat, forta i fràgil, sensible i dura, descarada i tímida alhora. És una dona de contrastos, d’emocions fortes, de sensibilitat i d’intel·ligència desfermades. La seva escriptura reflecteix, doncs, la seva personalitat única: la fragilitat dels petits gestos contrasta vivament amb la fortalesa de les emocions; l’absoluta normalitat de l’espai dramàtic xoca brutalment amb els anhels de superació de la majoria de personatges; els diàlegs no estan escrits amb cap mena d’intencionalitat poètica ni literària i, en canvi, tenen una mena de poètica estranya molt difícil de definir i encara més difícil d’imitar (per això la seva veu és única, malgrat haver escrit tan poques obres); els personatges tenen una lògica de comportament implacable i, tot i així, ens sorprenen amb girs i comportaments inesperats. I, finalment, tot plegat està explicat amb un sentit de l’humor simple, directe, contundent i, alhora, subtil i complex. Riem, però moltes vegades a contracor. Podem fins i tot arribar a plorar entre dues riallades. Contrastos que ens sacsegen emocionalment malgrat la simplicitat (aparent) de la proposta. La Cristina Clemente ja era una gran promesa abans d’aquest gran i petit Vimbodí vs. Praga. Ara és una petita gran realitat.

Sergi Belbel

8 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Entrevista amb Cristina Clemente

Com van els assaigs de Vimbodí vs. Praga? Cap a on apunta l’obra? Encara falten uns dies per baixar a sala, i la veritat és que va molt bé. No és la meva primera experiència com a autora i directora: també vaig dirigir Volem anar al Tibidabo, que a més vaig escriure a mida que assajàvem. En aquest cas no és així, sinó que vaig portar un text preparat, tot i que, evidentment, he canviat moltes coses durant els assaigs. Aquest és un dels avantatges d’escriure un T6: compto amb una companyia feta, que està acostumada a aquesta manera de treballar i que realment fa que tot sigui més fàcil per al dramaturg.

És diferent, el procés d’escriptura d’un T6 respecte d’una altra peça? En el meu cas, la veritat és que no. M’agrada comptar amb la complicitat dels actors, m’agrada anar modificant el text amb les aportacions de l’equip artístic, i com ja t’he dit, en altres obres el procés ha estat encara més radical. De fet, a tots els autors d’aquesta edició del Projecte T6 ens va molt bé la manera de treballar que ens han proposat des del TNC. En tot cas, sigui el text que sigui, jo sempre em poso molta pressió a sobre. M’agrada treballar amb pressió, em sembla estimulant. Al cap i a la fi, es tracta d’explicar una història que interessi, el que suposa tot un repte: quina història puc explicar que cridi l’atenció de la gent? Potser aquesta és la part que em genera més debat intern, perquè implica una certa egolatria: assumir que tu pots fer coses interessants. Ara bé, és cert que, des del moment en què decideixes escriure, penses que tens una història que val la pena.

Parla’ns una mica de Vimbodí vs. Praga. Com te’n va sorgir la idea? Des de sempre que sóc molt fan de les festes de Gràcia. Em fascina veure aquestes associacions que es deixen la pell per fer alguna cosa a canvi de res, sense cap remuneració econòmica. Són associacions que s’ho prenen molt i molt seriosament, i això és digne d’admirar. A Vimbodí vs. Praga no sóc del tot fidel als processos de guarniment de carrers, i ho faig deliberadament: per exemple, no sempre hi ha una persona que es dedica a pensar el disseny del carrer. Evidentment, la ficció es pot permetre les seves llicències, i a més, si hi introduïa un personatge que fes de creador, em permetia de fer un paral·lelisme amb el fet teatral.

I tot el tema de la competència entre carrers? Jo crec que sí que hi és, també, a la vida real. I em sembla molt sa que hi sigui, perquè això fa que cada carrer s’esforci per fer-ho millor cada any, i és per això que les festes de Gràcia són tan bones. Una mica com en el teatre: competim de manera sana entre nosaltres i això fa que intentem fer els millors textos possibles. He de dir que en el text no parlo directament de Gràcia, però es pot deduir fàcilment que m’he inspirat en les festes d’aquest barri per escriure l’obra. És cert que a Sants també es fa un concurs d’engalanament de carrers, però la meva vivència personal em porta cap a Gràcia.

9 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Com descriuries Vimbodí vs. Praga? Com una comèdia amb un rerefons trist. Però una comèdia, al cap i a la fi. Potser es diferencia dels altres T6 en el sentit que té referents molt concrets: hi surten capsules Nespresso, la cançó Puff, el drac màgic, els cuplets de la Núria Feliu... Hi surten marques, noms, situacions... És, de fet, tan realista que acaba anant més enllà de la realitat.

Com ha anat el fet de trobar-te amb una companyia ja feta, com és la companyia T6? La veritat és que al començament tenia una mica de por. Em feia la sensació que era jo qui m’havia d’integrar a un equip ja fet, tot i ser-ne la directora. Sí que havia fet d’ajudanta de direcció a M de Mortal de Carles Mallol, però aquell va ser el primer espectacle de la companyia i ells no eren encara un grup del tot cohesionat. Ara, en canvi, després de dos muntatges més, funcionen amb els automatismes d’una companyia, ja tenen uns vincles forts. El tercer dia, però, ja estava totalment integrada al grup. És un privilegi poder comptar amb un grup com aquest, que a més de ser excel·lents actors es coneixen perfectament, cosa que va molt bé per a la meva obra, on parlo d’un grup de gent que es coneix a la perfecció. Gràcies a la companyia hem avançat molta feina.

Vols destacar alguna cosa més, del muntatge? El cert és que el muntatge té una particularitat: molts actors doblen personatge, és a dir, que interpreten un personatge del carrer Praga i un altre del passatge Vimbodí. Això ho hem fet d’aquesta manera perquè ens dóna molt joc teatral. També hi ha una altra cosa que vull destacar: gairebé durant tota l’obra, els nou actors són a escena. Pràcticament ningú no abandona l’escenari mentre dura l’obra, i això, que és tot un repte, a la vegada ens dóna una sensació de màgia i de vida. Personalment, a més, em venia de gust aprofitar al màxim els nou actors de què disposo.

10 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Les festes de Gràcia es traslladen del popular barri barceloní a la Sala Tallers del TNC. Les festes també canvien de dates: en lloc de l’agost seran al gener i febrer. Cristina Clemente

Com a mínim a 9 persones els agrada això. La companyia T6:

Mercè Rosa Òscar Oriol Anna Boher Boladeras Castellví Genís Moliner

Maria Joan Àngels David Molins Negrié Poch Vert

Viu l’enfrontament de dos carrers per guanyar el concurs de guarniments: Vimbodí vs. Praga

Vine a la festa... si t’atreveixes.

#Vimbodí vs. Praga Passa-ho!

11 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Cristina Clemente Barcelona, 1977

Formació: Llicenciada en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat en diversos seminaris a la Sala Beckett amb professors com Xavier Albertí, José Sanchís Sinisterra, Carles Batlle, Javier Daulte, Sergi Belbel, entre d’altres.

Obres: És autora i directora de: La millor obra del teatre català. Grec 2009 Volem anar al Tibidabo. Versus Teatre. 2008. Premi revelació de la crítica de Barcelona 2009. Projecte Alcover 2010. La Gran nit de Lurdes G. Versus Teatre. 2008. Accèssit al Premi Lluís Solà. Coescrita i codirigida amb Josep Maria Miró. Zèppellin. Lectura a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Obrador Internacional que organitza la mateixa sala. 2008 És autora de: Paradise band. Dins el cicle d’Assajos Oberts del Teatre Lliure. 2007 Trivial i Sumissa. Publicats en la col·lecció de l’AADPC. Marc i Paula. Institut del Teatre de Barcelona i Obrador de la Sala Beckett. 2008 Consell familiar. Teatre El Magatzem de Tarragona. 2006

Guions: Guionista de les sèries de TV3 El cor de la ciutat i La Riera. Coguionista de la pel·lícula Eva produïda per Escándalo Films, i dirigida per Kike Maíllo.

Direcció: Ha dirigit l’obra de Sergi Belbel Fora de joc, estrenada el 2010 al Teatre Club Capitol en el marc del Festival Grec.

Ajudanties de direcció: De Sergi Belbel: El ball d’Iréne Némirovski; L’inspector de Nikolai Gógol; A la Toscana de Sergi Belbel; En Pólvora d’Àngel Guimerà. De Hermann Bonnín a Nausica de Joan Maragall. De Toni Casares a La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda amb versió de Josep Maria Benet i Jornet. De Carles Mallol a M de Mortal, dins del Projecte T6.

12 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

La Companyia T6

Mercè Boher

Nascuda el 8 de març de 1977. Llicenciada en Comunicació Audiovisual (2000). Entre 1995 i 2000 participa en els Tallers de l’aula de teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb Rafel Duran, Ricard Gázquez, Núria Furió i Toni Casares. Es presenten a la Sala Beckett i al Teatre Adrià Gual (Biblioteca Francesca Bonnemaison) Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (2008). Stage amb La Cubana (maig 2010).

Teatre: Arturo Ui. Dir. Israel Solà. Teatre Estudi. Institut del teatre. 2010; La mort i la primavera de Mercè Rodoreda. Dir. Georgina Oliva. Teatre Estudi. Institut del teatre. 2010; T’estimem tant Grace de Marc Artigau. Nau Ivanow. 2010; La millor obra del teatre català de Cristina Clemente. Amb Sergi Belbel, Benet i Jornet i Jordi Casanovas en el repartiment. Biblioteca Francesca Bonnemaison. 2009; Les 4 bessones de Copi. Dir. Israel Solà. Institut del Teatre. 2009; Offuscatio. Direcció Jordi Pons-Ribot. Sala Muntaner. 2009; La gran nit de Lurdes G. de Josep Maria Miró i Cristina Clemente. Versus Teatre. 2008 i gira per Catalunya; Lena Woyzeck de Jordi Casanovas. Sala La Planeta. Girona. 2008; Quan encara no sabíem res de Josep Maria Miró. Dir. Josep Maria Miró. Teatre Tantarantana. 2007; Vuelven. Cia. Rot&Klat. Teatre de Can Gomà, Mollet del Vallès. 2007; L’esvoranc de Josep Maria Miró. Dir. Martí Torras. Teatre del Raval. XII Mostra de Teatre de Barcelona. 2007; lectura dramatitzada de 360” de Josep Maria Miró. Obrador de la Sala Beckett. 2007

Rosa Boladeras

Neix a Barcelona el 28 de juliol de 1972. Realitza un curs d’iniciació al teatre al Centre Dramàtic del Vallès. Estudia a l’Institut del Teatre de Barcelona del 1989 al 1991.

Teatre: Lluny de Nuuk de Pere Riera. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borràs. Grec 2009; Descalzos por el parque de Neil Simon. Dir. Pep Anton Gómez. 2007; Sexes. Dir. Pep Anton Gómez. Villarroel Teatre. 2004; El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Petita. 2003; Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. Sala Beckett. 2003; 5 Mujeres.com. Dir. Ana Ribas i J. Contreras. Teatre Poliorama. 2002; El pati d’Emili Vilanova. Dir. Pep Anton Gómez. Teatre Lliure. 2001; Olors de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Mario Gas. Sala Gran TNC. 2000; Hurracan d’Enric Nolla. Dir. Rafel Duran. Sala Beckett. 2000; Casta Diva. Dir. Víctor Àlvaro. Teatreneu. 2000; La màquina d’aigua de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. Sala Beckett. 1999; Bernadeta xoc d’Alain Platel i Arne Sierens. Adaptació del text de Ramon Solsona.

13 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Dramatúrgia: Magda Puyo. Dir. Magda Puyo. Sala Tallers TNC. 1999; Troianes. Dir. Àlex Rigola. Sitges Teatre Internacional. 1996; Golfus de Roma d’Stephen Sondheim. Dir. Mario Gas. Festival de Mérida i gira. 1993-1994; El temps i els Conway de J.B. Priestley. Dir. Mario Gas. Teatre Condal i gira. 1991-1993; Final d’estiu amb tempesta de Francesc Luchetti. Dir. Lurdes Barba. SAT. 1990.

Televisió: a TV3: Poble Nou; Club Super 3; Estació d’enllaç; Laberint d’ombres; Temps de silenci; Set de notícies; Set de nit; L’un per l’altre; El club dels arreplegats. A Cuatro: 7 días al desnudo.

Cinema: El cónsul de Sodoma. Dir. Sigfrid Monleón. 2009; Soy un pelele. Dir. Hernán Migoya. 2006.

Òscar Castellví

Llicenciat en Art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona (2008). Membre de la companyia de teatre Al Galliner de i de la companyia de teatre infantil la Joventut de la Faràndula de Sabadell.

Teatre: A una nena nua llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua de Marc Artigau. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure. 2010; Arturo Ui de Bertolt Brecht. Versió i direcció d’Israel Solà. Institut del Teatre de Barcelona. 2010; Jo tenia un fanal a la boca de Marc Artigau. Cafè Teatre La Virgen Barcelona. Centre Cultural de Cardedeu. 2010; L’estona que vaig ser poema de Marc Artigau. La Cuina. Biblioteca Bonnemaison. Grec 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; La Silibararera o quantes galetes pots posar-te a la boca fins que se’t deixi d’entendre. Cia. elnacionalNOensvol. Teatre Gaudí Barcelona. 2009; No em ratllis / No me ralles. ZumZum Teatre. Gira espanyola i catalana. 2008-2009; Quan encara no sabíem res. Autoria i direcció de Josep Maria Miró. Teatre Arniches d’Alacant. Escena Nacional d’Andorra. Teatre Tantarantana de Barcelona. 2007-2008; Tres Tristos Traumes de Pasqual Alapont. Cia. Al Galliner. Teatre Ca l’Estruch de Sabadell. Institut del Teatre de Terrassa. Teatre Àgora de Sabadell. Cafè Teatre Llantiol de Barcelona. 2004-2009; Terrrífic del Tricicle. Participació a les 500 representacions al Teatre Victòria de Barcelona. 1992.

Televisió: ha col·laborat amb el Tricicle a les sèries Dinamita i Xooof!.

Cinema: ha protagonitzat diversos curtmetratges com David. Dir. Carles Sans. 1995. Nominat als XI Premis Goya.

Oriol Genís

Badalona, 1950. Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Estudis de tècnica vocal i cant. Cursos amb Hellen Gallagher, Konrad Zchiedrich, Penny Cherns i Sue Weston, Carol Rosenfeld i stage al Théâtre du Soleil amb Ariane Mnouchkine.

14 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Teatre (selecció): Vida privada de Josep Maria de Sagarra. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2010; Marburg de Guillem Clua. Dir. Rafel Duran. TNC. Sala Petita. 2010; Genet-Las criadas (Les bonnes) de Jean Genet. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2008. Temporada al Teatro de La Abadía de Madrid i al Teatre Micalet de València. 2010; La corte del Faraón de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2008. Temporada al Teatro de La Abadía de Madrid. 2009; El dúo de La Africana. Teatro María Guerrero de Madrid. 2009; Crónica sentimental de España, a partir de textos de Manuel Vázquez Montalbán. Dir. Xavier Albertí. Cia La Reina de la Nit. Sala Muntaner, Cuba i FIBA Argentina. 2009; Pinsans i caderneres. Text de Narcís Comadira. Dir. Xavier Albertí. Girona, Barcelona i Festival de Guanajuato (Mèxic DF). 2008; Boris Vian, constructor d’imperis. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2007; PPP, sobre textos de Pier Paolo Pasolini. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2005; Pulsió (Der Drang) de Franz Xaver Kroetz. Dir. Glòria Balañà. Cia. Teatre de Calaix. 2005; L’home de teatre (Theatermacher) de Thomas Bernhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. Premi Wonderland de l’Àlex Gorina a la Guía del Ocio al millor actor de repartiment de la temporada 2004/2005; Vermell, negre i ignorant (Red black and ignorant. 1a part de War Plays) d’Edward Bond. Dir. Manel Dueso. Festival de Sitges i Sala Muntaner. 2003; 34 Poemes de Kavafis (Recital de poemes de Konstandinos P. Kavafis). Dir. Mariona Rosselló i Manel Dueso. 2001; El tiet Vània d’A. P. Txèkhov. Dir. Josep Minguell. Cia. Teatre de Calaix. Teatre Nou Tantarantana. 2000; La Comèdia dels errors de W. Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. TNC Sala Petita. 1999; Brecht por Brecht. Dir. Mario Gas. Teatro Albéniz, Madrid. 1999; Sweeney Todd de Stephen Sondheim. Dir. Mario Gas/Manolo Gas. Teatre Poliorama. Centre Dramàtic de la Generalitat. 1995. Reposició al Teatro Albéniz de Madrid. 1998; L’hort de cirerers d’A. P. Txèkhov. Dir. Konrad Szchiedrich. Cia Talleret de Salt. Mercat de les Flors. Grec 1994; La flauta màgica de Mozart i E. Schikenader. Dir. Fabià Puigserver. Teatre Lliure.

Cinema: El segundo nombre de Paco Plaza; Las vidas de Celia d’Antonio Chavarrias; Atlas de geografia humana d’Azucena Rodríguez; El coronel Macià de Josep Maria Forn; Milagro! i Tiempos pasados curts de l´ESCAC. Dir. Àlex Llopis.

Televisió: Poble Nou, Ventdelplà, Hospital central.

Anna Moliner

Teatre: comença fent teatre amateur a Badalona, la seva ciutat natal, on també hi estudia piano, cant i solfeig. Més tard comença a estudiar interpretació a l’escola Timbal, amb professors com Roser Batalla. El 2007 s’inicia en la tècnica Meisner amb Javier Galitó-Cava. Realitza també diversos cursos de dansa clàssica, jazz, contemporani i claqué a les escoles Timbal i Area. El seu debut professional és el 2004 amb Mar i Cel de Dagoll Dagom al TNC, interpretant el personatge de Maria. Posteriorment, encara amb Dagoll Dagom, participa en tres espectacles més: Mar y cielo a Madrid, pel qual va ser guardonada amb el premi Gran Vía com a Millor Actriu Revelació 2006 pel personatge d’Idriss;

15 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Boscos Endins en el paper de Caputxeta, amb què ha obtingut el premi Butaca com a Millor Actriu de Musical 2008; i, recentment, el 2008, Aloma al TNC. El 2008 funda la companyia Zerega, juntament amb David Pintó, Xavi Álvarez i Ota Vallès. El primer espectacle de la companyia és Danny i Roberta de John Patrick Shanley. Dins del Projecte T6 del TNC: M de Mortal de Carles Mallol; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca; Lluny de Nuuk de Pere Riera.

Televisió: des de 2009 interpreta el personatge de Tru al Club Súper 3; la sèrie Sagrada Família de Dagoll Dagom a TV3.

Maria Molins

Teatre. Treballs destacats: Rive gauche de Marc Rosich. Dir. Rafel Duran. Q-Ars Teatre. 2010; La música de Marguerite Duras. Dir. Zep Santos. Sala Muntaner. 2010; Una comèdia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. TNC Sala Gran. 2009; La Dama de Reus d’Ambrosi Carrion. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2008; Dia de partit de David Plana. Dir. Rafel Duran. Teatre Lliure. 2008; La sorra i l’Acadèmia de Joan Brossa. Dir. Jordi Faura i Abel Coll. Espai Brossa. 2007; Sonets escrita i dirigida per Jordi Prat; Trànsits de Carles Batlle. Dir. Magda Puyo. Sala Beckett. 2007; Arcadia de Tom Stoppard. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2007; Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Gran. 2006; Fuente Ovejuna de Lope de Vega. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Gran. 2005; L’oncle Vània de Txèkhov. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2004; L’aparador de Victòria Szpunberg. Dir. Toni Casares. TNC Sala Tallers. 2003; El pati d’Emili Vilanova. Dir. Pep Anton Gómez. Sala Fabià Puigserver Teatre Lliure. 2000; Fedra de J.Racine. Dir. Joan Ollé. Grec 2002; Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac. Dir. Joan Ollé. Sala Fabià Puigserver Teatre Lliure. 2002; Caos dempeus de V. Olmi. Dir. Esteve Polls. Versus Teatre. 2001; Lulu de F. Wedekind. Dir. Mario Gas. TNC Sala Gran. 2001; A little night music de S. Sondheim. Dir. Mario Gas. Teatre Novedades. Teatre Albéniz de Madrid (Festival de Otoño). 2000; El bell indiferent de J. Cocteau. Interpretació del monòleg dirigit per M. Prunés. Teatre Malic. 2000; T.E.M.P.U.S. de Comediants. Dir. Joan Font. TNC Sala Petita. 1997.

Televisió: Paper d’Isabeleta a la sèrie El cor de la ciutat de TV3; Vinagre; Homenots dirigida per Sergi Schaaff en coproducció entre TVE i TVC. 1999; TV- movie amb Comediants per celebrar la fi de mil·lenni, coproduïda per BBC i TVE. 1999

Cinema: ha protagonitzat A la deriva, de Ventura Pons, ha intervingut a The Cemetery, de James Wilson, i Cobardes de José Corbacho i Juan Cruz, i als curts Colgados de Carola Rodríguez, Dusseldorf d’Anaïs García, Está en el aire de David Ciurana i Ángel Penalva i Las lágrimas del cisne de James Wilson.

16 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Joan Negrié

Teatre: La marató de Nova York d’Edoardo Erba. Dir. Juan Carlos Martel. La Villarroel. 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; Mama Medea de Tom Lanoye. Dir. Magda Puyo. Teatre Romea. 2008; El lleig de Marius von Mayenburg. Dir. Juan Carlos Martel. Sala Trono, Tantarantana i gira per Catalunya. 2008; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Dir. Calixto Bieito. Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt. Hebbel am Ufer Berlin, Schauspielhaus Frankfurt, Atrium Viladecans, Teatro Albéniz Madrid i Teatre Romea. Institut Ramon Llull i Focus. 2007-2008; Carnaval de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2007; La felicitat de Javier Daulte. Dir. Javier Daulte. Teatre Romea. Grec 2006; Tenim un problema de Frank Vikery. Dir. Àngel Llàcer. Villarroel Teatre. 2005; Ja en tinc 30 de Jordi Silva. Dir. Àngel Llàcer. Teatre Condal. 2004; Super-rawal d’Eric Bogosian. Adaptació a la realitat barcelonina de Miguel Casamayor i Marc Martínez. Dir. Marc Martínez. Vania Produccions. 2004; Flor de otoño de José Mª Rodríguez Méndez. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003; Follies de Josep Costa. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003; El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare. Dir. Àngel Llàcer. Teatre Borràs. 2003; La veu del món d’Oriol Grau. Dir. Oriol Grau. Cia. Trono Villegas. Jove Teatre Regina. 2002; The Full Monty de David Yazbek i Terrence McNally. Dir. Mario Gas. Teatre Novedades. 2001; Sopa de ràdio. Diferents autors. Obra commemorativa del 75è aniversari de la cadena SER. Dir. Oriol Grau. 1999-2001; Las preciosas ridículas de Molière. Dir. Verle Spears. Teatre Metropol de Tarragona. 1998; El perquè de tot plegat de Quim Monzó. Dir. Josep Anton Badia. Cia D’Abisme Teatre. Teatre Llantiol i gira per Catalunya. 1997.

Televisió: El comisario, Porca misèria, Los Serrano, Moncloa. ¿dígame?, La cosa NostraPlats Bruts, Malalts de tele.

Àngels Poch

Teatre: al TNC: Joan Maragall, la llei d’amor. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC Sala Gran. 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El jardí dels cinc arbres. A partir de texos de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. 2009; Lleons de Pau Miró. Dir. Pau Miró. 2009; Primera història d’Esther de Salvador Espriu. Dir. Oriol Broggi. 2007; 16.000 pessetes de Manuel Veiga. Dir. Joan Castells. 2005; Salamandra de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. 2005; Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. 2002 i 2004; Primera plana de Ben Hecht i Charles MacArthur. Dir. S. Belbel. 2003; El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Dir. Rafel Duran. 2003; La comèdia dels errors de Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. 2000; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. Georges Lavaudant. 1999; L’estiueig de Goldoni. Dir. S. Belbel. 1999. Altres muntatges recents: Hikikomori de Jordi Faura. Dir. Jordi Faura. La Villarroel. 2008; El ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Grec 2008;

17 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Hedda Gabler de Henrik Ibsen. Dir. Pau Carrió. Biblioteca de Catalunya. 2008; Passat el riu de Joe DiPietro. Dir. Oriol Broggi. Teatre Romea. 2007; La cantant calba de Ionesco & La cantant calba al McDonalds de Lluïsa Cunillé. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; El malentès d’Albert Camus. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; Amor Fe Esperança d’O. Von Horvath. Dir. Carlota Subirós; L’oncle Vània de Txèkhov. Dir. Joan Ollé; Fedra de Racine. Dir. Joan Ollé; Enric V de Pirandello. Dir. Oriol Broggi; Tartuf de Molière. Dir. Oriol Broggi; Morir de S. Belbel. Dir. S. Belbel; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. Lluís Homar; La bona gent de Santiago Rusiñol. Dir. Pep Cruz.

Televisió: ha participat a les sèries: Porca misèria, Temps de silenci, La memòria dels Cargols, Estació d’enllaç, els dramàtics dels programes La vida en un xip i Vostè jutja, i a les Tvmovies Pirates i Sota el signe d’aquari.

Premi de la Crítica de Barcelona (temporada 1994/1995). Premi Butaca 1995. Premi Memorial Margarida Xirgu (temporada 1997/1998).

David Vert

Teatre: Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; El Rei Lear de Shakespeare. Dir.: Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2008; Yvonne, princesa de Borgonya de W. Gombrowicz. Dir.: Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC Sala Tallers. 2008; Molta aigua de Carles Mallol. Dir: Victor Muñoz. 2007; El factor Luxemburg de Pere Riera. Dir: Victor Muñoz. 2007; Party Line de Marc Rosich. Dir: Andrea Segura. 2006; Ñi hujri-mujrí (no és fàcil de dir) d’Eva Hivernia. Dir: Marta Gil. 2007; Els estiuejants de Maksim Gorki. Dir: Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2006; La finestra tancada de Agustí Vila. Dir: Carme Portacelli. Teatre Lliure. 2005; Estricta vigilància de Jean Genet. Dir: Iñaki Garz. Tantarantana Teatre. 2005; El galán fantasma de Calderón de la Barca. Dir: Pepa Calvo. Tantarantana Teatre. 2004; 4D Òptic de Javier Daulte. Dir: Javier Daulte. Teatre Lliure i Sala Beckett. 2004; Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz. Dir:Pepa Calvo. Teatro del Repartidor. Nou Tantarantana. 2003; Les filles de King Kong de Theresia Walser. Dir: Ana Silvestre. Sala Beckett. 2002; Vindrà algú de Jon Fosse. Dir: Antonio Simón. Sala Beckett. 2001; La nit just abans de Nadal de Anthony Neilson. Dir: Ferran Audí. Versus Teatre. 2000; Equipatge cap al 2000. Més depressa, més depressa. La Cubana. CCCB. 2000; Mil errores y un deseo de Gemma Rodríguez. Dir: Ariadna Martí. Artenbrut. 1999.

Televisió: Via Augusta, Mar de fons, Ventdelplà, ÉL, ELLA, Iris TV (Tv-movie), Pepe Carvalho (Tv-movie), Jet Lag, Mirall trencat.

Cinema: REC 2. Dir. Jaume Balagueró i Paco Plaza. 2008; 3 dies amb la família. Dir. Mar Coll. 2008; Diario de una ninfómana. Dir: Cristian Molina. 2007; REC. Dir. Jaume Balagueró i Paco Plaza. 2006; Sin ti. Dir. Raimon Masllorens. 2005; It is the cause, my soul. Curt dirigit per Maria Litvan. New York. 2000; Vida en común. Curt en 16mm. Dir: Miriam Ollé. 1997

18 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Enric Planas Escenografia

Nascut l’1 d’abril de 1971 a Ripollet. Llicenciat en Art dramàtic i Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona (2010). Postgrau Interiors a la Universitat Politècnica de Catalunya (1997). Títol de Graduat en Arts Aplicades a l’Escola Llotja (1996). Disseny d’Interiors a LAI Escola de Disseny (1995). Treballs per a teatre (escenografia i il·luminació):

• Com si entrés en una pàtria de Joan Maragall. Dramatúrgia i direcció de Josep Maria Miró. Biblioteca Francesca Bonnemaison. Escenografia. Grec 2010 • Fora de Joc de Sergi Belbel. Dir. Cristina Clemente. Club Capitol Sala 2. Escenografia. Grec 2010 • Cocaïna, absenta, pastilles de Valda i cafè amb llet de Josep Maria Miró i Coromina. Dir. Xavier Albertí. Teatre Ovidi Montllor. Escenografia i Il·luminació. 2010. • Bodas de Sangre de Federico García Lorca. Dir. Ester Roma. Institut del Teatre. Escenografia i Il·luminació. 2009 • Síntesi. Esbart Ciutat Comtal. Dir. Lluís Calduch. Teatre Ovidi Montllor. Il·luminació. 2009 • Los Pajaros Muertos. La Veronal. Coreografia de Marcos Morau. Museu Picasso. Il·luminació. 2009 • Paradoxum. Coreografia de Pepa Aranda. Teatre Ovidi Montllor. Il·luminació. 2009 • Gurs. Companyia Per se. Dir. Joan Morillo. Sala Maria Plans. Terrassa. Escenografia i Il·luminació. 2009 • Maryland. La Veronal. Coreografia de Marcos Morau. Teatre Molí de la Vila. Quart de Poblet. Il·luminació. 2009 • Els Anys. La Veronal. Coreografia de Marcos Morau. Teatre Ovidi Motllor. Il·luminació. 2008 • Suècia. La Veronal. Coreografia de Marcos Morau. Teatre Tantarantana. Il·luminació. 2008 • Submergir-se en l’aigua d’Helena Tornero. Dir. Marilia Samper. Teatre Estudi. Institut del Teatre. Il·luminació. 2008 • Ritmes i Rimes. Esbart Ciutat Comtal. Teatre Josep Maria de Segarra. • Santa Coloma de Gramanet. Il·luminació. 2008 • Sóc una Bruixa de Mercè Rodoreda. Dir. Joan Maria Segura. Mediterrània. Fira d’espectacles d’arrel tradicional. Manresa. Il·luminació. 2008 • Tradicions en Dansa. Esbart Ciutat Comtal. SAT. Barcelona. Il·luminació. 2008

19 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Albert Pascual Vestuari

Estudis d’Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona i de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Espectacles en què ha col·laborat:

• Arturo Ui adaptació lliure d’Israel Solà sobre La veritable Ascensió d’Arturo Ui de Bertolt Brecht. Dir. Israel Solà. Teatre Estudi. Escenografia, vestuari, màscares i caracterització. 2010 • Fora de Joc de Sergi Belbel. Dir. Cristina Clemente. Club Capitol Sala 2. Vestuari. Grec 2010 • Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I. Dramatúrgia de Joan Yago. Dir. Israel Solà. Cia La Calòrica. Vestuari. En gira, 2010-2011 • Cocaïna, absenta, pastilles de Valda i cafè amb llet. Dramatúrgia de Josep Maria Miró. Dir. Xavier Albertí. Teatre Ovidi Montllor. Vestuari. 2010 • Zèppelin de Cristina Clemente. Dir. Marc Artigau. Teatre Estudi. Vestuari i ajudantia d’escenografia. 2009 • L’última vedette del Molino de Boà Teatre. Dir. Jordi Pérez. Nau Ivanow. Vestuari. 2009 • La Prima Donna. Cia. La Barroca. Dir. Israel Solà. Titelles, màscares, escenografia i vestuari. 2009 • Construcció d’escenografia, titelles i utilleria per la Cia del Príncep Totilau a Sis Joans (TNC, 2008) i La Tempesta (Temporada Alta, 2008) • Baobab de Microcosmos Teatre. Dir. Marc Hervàs. Titelles, vestuari i escenografia. 2007 • Il Festino d’Adriano Banchieri. Dir. Enric Azuaga. Perruques, Màscares i Barrets. UPF. 2006

David Bofarull Il·luminació

Molins de Rei, 1978. Dissenys d’il·luminació destacats:

• Misteri de dolor d’Adrià Gual. TNC Sala Petita. 2010 • Massa soroll per Shakespeare. Dani Nel·lo/Carme Portaceli. Festival Shakespeare Mataró. Fei. 2010 • A la Tierra. Kimbala. Enric Monfort/Roger Julià. Auditori Segorbe. 2010 • Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010 • A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010 • M de Mortal de Carles Mallol. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010 • Aquí s’aprèn poca cosa. Adaptació teatral de la novel·la Jakob von Gunten, de Robert Walser, de Toni Casares. Sala Beckett. 2009 • Asufre. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. Teatre Tantarantana. 2009 • Julia smells like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009

20 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

• Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borràs. Grec 2009 • Dublin Carol de Connor McPherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008 • Les criades de Jean Genet. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2008 • La corte del Faraón. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2008 • Homes de Shakespeare. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. 2008 • El dia del profeta de Joan Brossa. Dir. Rosa Novell. TNC Sala Petita. 2008 • Ruddigore o la nissaga maleïda de Gilbert i Sullivan. Dir. Joan Maria Segura. Egos teatre. Versus teatre. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala La Planeta, Espai Brossa. Temporada Alta. 2007 • En cualquier otra parte d´Àlex Mañas. Dir. Àlex Mañas. Biblioteca de Catalunya. Grec 2007 • Leonce i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner. Cia. Q-Ars Teatre. Grec 2007 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure i Teatre Bartrina de Reus. 2007. Nominat a millor il·luminació als Premis Butaca. • Crónica sentimental de España de Manuel Vázquez Montalban. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta i Sala Muntaner. 2006 • Merrily we roll along de Stephen Sondheim. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006 • Anitta Split de Josep Julien. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. Grec 2006 • El presoner de la segona avinguda de Neil Simon. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. 2005 • El beso de la mujer araña de Manel Puig. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2005 • Off Broadway. El musical més petit. Dir. Dani Anglès. Teatre Romea. 2005 • Molt soroll per no res i Otel·lo de William Shakespeare. Dir. Anna Lizaran, Ferran Madico. Versus Teatre. 2004 • No son maneres de matar una dona. Dir. Silvia Sanfeliu. Artenbrut. 2004 • Eva Perón de Copi. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure. 2004 • Les amargues llàgrimes de Petra von Kant. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2003 • Flor de otoño. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003 • Mestres antics de Thomas Berhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Romea. 2003 • JRS, de dotze anys d´Octavi Egea. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2003 • Follies. Dramatúrgia i direcció de Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003 • Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2003 • Gertrude Stein i una senyoreta de companyia de Win Wells. Dir. Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle de petit format. • Jugant a Rodgers. El musical més petit. Dir. Daniel Anglès. Versus Teatre. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle musical. • Adéu a Berlín. Dir. Josep Costa. Teatre Kaddish i Artenbrut Teatre. 2001. Premi Butaca al millor espectacle musical.

21 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Sala Tallers Del 20 de gener al 13 de febrer de 2011

Espectacle recomanat a partir de 14 anys

Durada: 1 h 50 minuts (espectacle sense entreacte)

Horaris: De dimecres a divendres, 20 h; dissabte, 21.30 h; diumenge, 18 h.

Preus: 8-20 €

Trobada amb l’autora: divendres 28 de gener

Text editat per Arola

Més informació a: www.tnc.cat www.tnc.cat/facebook www.tnc.cat/youtube www.tnc.cat/twitter www.tnc.cat/issuu

22 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

Informació pràctica www.tnc.cat

Venda d’entrades i abonaments Restaurant del TNC Gestionat per Singularis: Tel·Entrada Restaurant • www.telentrada.com Obert de dimecres a dissabte, amb dos espais: • 902 10 12 12 - Restaurant per sopar i prendre una copa en • Xarxa d’oficines de Caixa de Catalunya finalitzar les funcions. de dilluns a divendres de 8 a 14.30 h També amb menú d’entreacte. • Caixer del vestíbul principal. - Espai per a dinars i sopars per a grups Recollida d’entrades (amb reserva prèvia). Cafeteria del vestíbul principal Taquilles del TNC Oberta des d’una hora abans de l'inici de la funció Plaça de les Arts, 1 (Barcelona) fins a l'últim entreacte. 933 065 720 Bar del vestíbul de la Sala Tallers De dimecres a divendres, de 15 a 20 h Obert des d'una hora abans de les representacions. Dissabtes de 15 a 21.30 h La Terrassa del Teatre Diumenges, de 15 a 18 h Durant els mesos d’estiu, el Restaurant baixa al Horaris especials per a les funcions de matí. peristil per gaudir del bon temps a l’aire lliure. L’hora abans de l’inici de les representacions, Informació i reserves: 933 065 729 venda i recollida d’entrades exclusivament [email protected] www.tnc.cat/restaurant per a la funció d’aquell dia. Venda subjecta a Llibreria del TNC Proa Espais disponibilitat. Oberta des d’una hora abans de les representacions fins després de l’entreacte Tiquet Rambles (excepte en les funcions matinals i escolars) Palau de la Virreina 933 065 700 (ext. 243) La Rambla, 99 (Barcelona) [email protected] www.tnc.cat/llibreria De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 h Visites guiades Abonaments Dimarts i dijous de 10 a 13 h, cada hora. • www.telentrada.com Preu: majors 18 anys, 5€; menors 18 anys, 3€ • 902 10 12 12 (Tel·Entrada) Grups reduïts (de 15 a 35 persones) Reserves: 933 065 749 [email protected] • 933 065 720 (TNC) • Taquilles del TNC Videoteca • Atenció a l’abonat: 933 065 707 Compta amb el fons audiovisual del Centre [email protected] www.tnc.cat/abonat Dramàtic de la Generalitat, de la Companyia Flotats i del TNC. Grups: 933 065 707 [email protected] Reserves: [email protected]

Servei educatiu: Com arribar al TNC 933 065 740 [email protected] Autobús. Línies 6, 7, 10, 56, 62, 92 i B21 Empreses: 933 065 755 [email protected] Nit Bus: N0, N3, N7 i N9 Apropa Cultura: 933 065 740 Metro. Línia 1 (Glòries i Marina) [email protected] Línia 2 (Monumental) www.apropacultura.cat Tramvia.T4 (Auditori Teatre Nacional) T5 (Glòries) Accessibilitat. A totes les sales del TNC hi Bicing. Meridiana/Padilla i Padilla/Ribes ha espais reservats per a persones que Taxi. Padilla/Meridiana i Sancho utilitzen cadira de rodes. Per tal de garantir d’Àvila/Meridiana una atenció adequada a les seves necessitats, Renfe. Clot i Arc de Triomf és recomanable trucar al 933 06 57 20. Els Autocar. Estació del Nord vehicles que transporten minusvàlids tenen Pàrquing. Carrer Padilla (preu especial) amb reservades places d’aparcament al carrer accés directe al TNC. Padilla. Web accessible. Funcions amb Accés a la Sala Tallers audiodescripció. L’accés a la Sala Tallers i a les taquilles d’aquesta sala és pel carrer Padilla, cantonada carrer Ribes.

23 Vimbodí vs. Praga Cristina Clemente Sala Tallers

24