Ginastera US 9/20/06 10:31 AM Page 8
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Canções E Modinhas: a Lecture Recital of Brazilian Art Song Repertoire Marcía Porter, Soprano and Lynn Kompass, Piano
Canções e modinhas: A lecture recital of Brazilian art song repertoire Marcía Porter, soprano and Lynn Kompass, piano As the wealth of possibilities continues to expand for students to study the vocal music and cultures of other countries, it has become increasingly important for voice teachers and coaches to augment their knowledge of repertoire from these various other non-traditional classical music cultures. I first became interested in Brazilian art song repertoire while pursuing my doctorate at the University of Michigan. One of my degree recitals included Ernani Braga’s Cinco canções nordestinas do folclore brasileiro (Five songs of northeastern Brazilian folklore), a group of songs based on Afro-Brazilian folk melodies and themes. Since 2002, I have been studying and researching classical Brazilian song literature and have programmed the music of Brazilian composers on nearly every recital since my days at the University of Michigan; several recitals have been entirely of Brazilian music. My love for the music and culture resulted in my first trip to Brazil in 2003. I have traveled there since then, most recently as a Fulbright Scholar and Visiting Professor at the Universidade de São Paulo. There is an abundance of Brazilian art song repertoire generally unknown in the United States. The music reflects the influence of several cultures, among them African, European, and Amerindian. A recorded history of Brazil’s rich music tradition can be traced back to the sixteenth-century colonial period. However, prior to colonization, the Amerindians who populated Brazil had their own tradition, which included music used in rituals and in other aspects of life. -
Orfeo Ed Euridice
OTELLO (G. Verdi) al Gran Teatre del Liceu Estrena absoluta: Teatro alla Scala de Milà, 5 de febrer de 1887. Estrena a Barcelona i al Gran Teatre del Liceu: 19 de novembre de 1890 Última representació abans de les d’aquesta temporada: 7 de febrer de 2016 Total de representacions al Liceu: 155 TEMPORADA 1890-1891 Nombre de representacions: 9 Dates: 19, 21, 23, 26, 30 novembre; 2, 4, 7, 8 desembre 1890 Núm. històric: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9. Otello: Francesco Cardinali Jago: Eugeni Laban Cassio: Alfredo Zonghi Roderigo: Antoni Oliver Lodovico: Luis Visconti Montano: Josep Boldú Desdemona: Mila Kupfer-Berger Emilia: Tilde Carotini Director: Edoardo Mascheroni Director d’escena: Sr. Ferrer TEMPORADA DE PRIMAVERA DE 1891 Nombre de representacions: 8 Dates: 25, 26 abril; 5, 7, 10, 13, 16, 18 maig 1891 Núm. històric: 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17. Última representació: 8 desembre 1890 Otello: Francesco Cardinali Jago: Eugeni Laban Cassio: Alfredo Zonghi Roderigo: Antoni Oliver Lodovico: Luis Visconti Montano: Costantino Thos Desdemona: Kate Bensberg (abril) Eva Tetrazzini (maig) Emilia: Tilde Carotini Director: Edoardo Mascheroni 1 TEMPORADA DE PRIMAVERA DE 1892 Nombre de representacions: 5 Dates: 17, 18, 24, 26, 28 abril 1892 Núm. històric: 18, 19, 20, 21, 22. Última representació: 18 maig 1891 Otello: Francesco Tamagno Jago: Ramon Blanchart Cassio: Roberto Ramini Roderigo: Antoni Oliver Lodovico: Giuseppe De Grazia Montano: Costantino Thos Un araldo: Domènec Campins Desdemona: Eva Tetrazzini Emilia: Giuseppina Zeppilli-Villani Director: Cleofonte Campanini TEMPORADA 1892-1893 Nombre de representacions: 12 Dates: 22, 23, 25, 26, 30 desembre 1892 / 1, 14, 15, 25, 31 gener; 5, 6, febrer 1892 Núm. -
Verifying Modeling and Audiovisual Stimuli As Strategies for Mastering Guedes Peixoto's Maracatú
Louisiana State University LSU Digital Commons LSU Master's Theses Graduate School July 2019 Verifying Modeling and Audiovisual Stimuli as Strategies for Mastering Guedes Peixoto's Maracatú Rodrigo Clementino Diniz Louisiana State University and Agricultural and Mechanical College, [email protected] Follow this and additional works at: https://digitalcommons.lsu.edu/gradschool_theses Part of the Ethnomusicology Commons, Music Pedagogy Commons, and the Music Performance Commons Recommended Citation Clementino Diniz, Rodrigo, "Verifying Modeling and Audiovisual Stimuli as Strategies for Mastering Guedes Peixoto's Maracatú" (2019). LSU Master's Theses. 4977. https://digitalcommons.lsu.edu/gradschool_theses/4977 This Thesis is brought to you for free and open access by the Graduate School at LSU Digital Commons. It has been accepted for inclusion in LSU Master's Theses by an authorized graduate school editor of LSU Digital Commons. For more information, please contact [email protected]. VERIFYING MODELING AND AUDIOVISUAL STIMULI AS STRATEGIES FOR MASTERING GUEDES PEIXOTO´S MARACATÚ A Thesis Submitted to the Graduate Faculty of the Louisiana State University and Agricultural and Mechanical College in partial fulfillment of the requirements for the degree of Master of Music in The School of Music by Rodrigo Clementino Diniz B.M., Universidade Federal de Pernambuco, 2003 August 2019 ACKNOWLEDGMENTS First, my gratitude to Olorum and Orunmila, who endowed me with intelligence, health, tenacity and musical talent, characteristics without which I possibly would not have been able to launch myself on this incredible journey. To my guardian angel, Oyá, who vibrates magnetically in me, for always being by my side, guarding me. Endless thanks to my beloved mother, Francisca Clementino, a warrior woman who gave up so much of her life to raise me by herself. -
VOCAL 78 Rpm Discs Minimum Bid As Indicated Per Item
VOCAL 78 rpm Discs Minimum bid as indicated per item. Listings “Just about 1-2” should be considered as mint and “Cons. 2” with just the slightest marks. For collectors searching top copies, you’ve come to the right place! The further we get from the time of production (in many cases now 100 years or more), the more difficult it is to find such excellent extant pressings. Some are actually from mint dealer stocks and others the result of having improved copies via dozens of collections purchased over the past fifty years. * * * For those looking for the best sound via modern reproduction, those items marked “late” are usually of high quality shellac, pressed in the 1950-55 period. A number of items in this particular catalogue are excellent pressings from that era. * * * Please keep in mind that the minimum bids are in U.S. Dollars, a benefit to most collectors. * * * “Text label on verso.” For a brief period (1912-14), Victor pressed silver-on-black labels on the reverse sides of some of their single-faced recordings, usually with a translation of the text or similarly related comments. BESSIE ABOTT [s]. Riverdale, NY, 1878-New York, 1919. Following the death of her father which left her family penniless, Bessie and her sister Jessie (born Pickens) formed a vaudeville sister vocal act, accompanying themselves on banjo and guitar. Upon the recommendation of Jean de Reszke, who heard them by chance, Bessie began operatic training with Frida Ashforth. She subsequently studied with de Reszke him- self and appeared with him at the Paris Opéra, making her debut as Gounod’s Juliette. -
January 20, 2008 2655Th Concert
For the convenience of concertgoers the Garden Cafe remains open until 6:oo pm. The use of cameras or recording equipment during the performance is not allowed. Please be sure that cell phones, pagers, and other electronic devices are turned off. Please note that late entry or reentry of The Sixty-sixth Season of the West Building after 6:30 pm is not permitted. The William Nelson Cromwell and F. Lammot Belin Concerts National Gallery of Art 2,655th Concert Music Department National Gallery of Art Jeni Slotchiver, pianist Sixth Street and Constitution Avenue nw Washington, DC Mailing address 2000b South Club Drive January 20, 2008 Landover, md 20785 Sunday Evening, 6:30 pm West Building, West Garden Court www.nga.gov Admission free Program Heitor Villa-Lobos (1887-1959) Bachianas brasileiras no. 4 (1930-1941) Preludio (Introdu^ao) (Prelude: Introduction) Coral (Canto do sertao) (Chorale: Song of the Jungle) Aria (Cantiga) (Aria: Song) Dansa (Miudinho) (Dance: Samba Step) Francisco Mignone (1897-1986) Sonatina no. 4 (1949) Allegretto Allegro con umore Carlos Guastavino (1912-2000) Las Ninas (The Girls) (1951) Bailecito (Dance) (1941) Gato (Cat) (1940) Camargo Guarnieri (1907-1993) Dansa negra (1948) Frutuoso de Lima Viana (1896-1976) Coiia-Jaca (Brazilian Folk Dance) (1932) INTERMISSION Ferruccio Busoni (1866-1924) The Musician Indian Diary: Book One (Four Studies on Motifs of the Native American Indians) (1915) Pianist Jeni Slotchiver began her formal musical studies at an early age. A He-Hea Katzina Song (Hopi) recipient of several scholarships, she attended the Interlochen Arts Academy Song of Victory (Cheyenne) and the Aspen Music Festival, before earning her bachelor and master of Blue Bird Song (Pima) and Corn-Grinding Song (Lagunas) music degrees in piano performance at Indiana University. -
Cavalleria Rusticana Pagliacci
Pietro Mascagni - Ruggero Leoncavallo Cavalleria rusticana PIETRO MASCAGNI Òpera en un acte Llibret de Giovanni Targioni -Tozzetti i Guido Menasci Pagliacci RUGGERO LEONCAVALLO Òpera en dos actes Llibret i música de Ruggero Leoncavallo 5 - 22 de desembre Temporada 2019-2020 Temporada 1 Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu President d’honor President Joaquim Torra Pla Salvador Alemany Mas President del patronat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Salvador Alemany Mas Mariàngela Vilallonga Vives, Francesc Vilaró Casalinas Vicepresidenta primera Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Mariàngela Vilallonga Vives Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vicepresident segon Vocals representants de l'Ajuntament de Barcelona Javier García Fernández Joan Subirats Humet, Marta Clarí Padrós Vicepresident tercer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Joan Subirats Humet Joan Carles Garcia Cañizares Vicepresidenta quarta Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Núria Marín Martínez Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Vocals representants del Consell de Mecenatge Francesc Vilaró Casalinas, Àngels Barbarà Fondevila, Àngels Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque Ponsa Roca, Pilar Fernández Bozal Secretari Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Joaquim Badia Armengol Santiago Fisas Ayxelà, Amaya de Miguel Toral, Santiago de Director general -
Alberto Ginastera En Wikipedia
Alberto Ginastera en Wikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_Ginastera Alberto Ginastera video photos / fotos (sitio compositores & Intérpretes) http://www.ciweb.com.ar/Ginastera/ Biografia Nació en Buenos Aires, Argentina, el 11 de abril de 1916. Murió en Ginebra, Suíza, el 25 de junio de 1983. Su primer trabajo importante fue el ballet Penambí, que lo hizo conocido en toda Argentina. De 1945 a 1948 abandona su país debido a su pésima relación con Perón. Va para Estados Unidos, donde estudia con Copland y Tanglewood. Cerca de 1956 expande su estilo musical más allá de los límites de la nacionalidad. Es la época de excelentes trabajos. En 1969 sale nuevamente de Argentina y va a vivir en Ginebra, Suíza. Su música es esencialmente tradicionalista. Una ecléctica síntesis de técnicas de varias escuelas musicales está evidente en su composición más famosa, la ópera Bomarzo. Quedó famoso como compositor de fuerte sentimiento nacionalista, a pesar de haber influencias de la música internacional que se producía en Europa después de la Segunda Guerra Mundial. Su obra puede ser dividida en 3 períodos: nacionalismo objetivo, nacionalismo subjetivo y neo-expresionismo. Sus primeros trabajos pertenecen al primer período. Él caracterizó ese período como una etapa de "nacionalismo objetivo" en el cual las características de la música folklórica se reproducían abiertamente. Usa el folklore argentino y es influenciado por Stravinsky, Bartok y Falla. Son de este período: Danzas Argentinas op. 2 para piano, Estancia (ballet), las Cinco Canciones Populares Argentinas, Las horas de una estancia y Pampeana nº 1. El estreno de la suite orquestal de su ballet Estancia, consolidó su posición dentro de Argentina. -
Alberto Ginastera
FUNDACION JUAN MARCH HOMENAJE A Alberto Ginastera Miércoles, 20 de abril de 1977, 20 horas. PROGRAMA ALBERTO GINASTERA. Quihteto para piano y cuarteto de cuerdas, Op. 29 (1963). I. Introduzione. II. Cadenza I per viola e violoncello. III. Scherzo Fantastico. IV. Cadenza II per due violini. V. Piccola musica notturna. VI. Cadenza III per pianoforte. VII. Finale. ALBERTO GINASTERA. Serenata sobre los «Poemas de amor», de Neruda, Op. 42 (1974). I. Poetico. II. Fantastico. III. Drammatico. Violoncello: Aurora Nàtola. Baritono: Antonio Blancas. Grupo Koan Director: Julio Malaval. NOTAS AL PROGRAMA QUINTETO Para piano y cuarteto de cuerdas, Op. 29 El «Quinteto» Op. 29 me fue encargado por la señora Jeannette Arata de Erize, presidente del Mozarteum Argentino, con destino al Quinteto Chigiano de Siena, quien estrenó la obra ei 13 de abril de 1963 en el teatro La Fenice de Venecia durante el Festival de Música Contemporánea que se realizaba en dicha ciudad. En este «Quinteto», como lo señalaron algunos mu- sicólogos estudiosos de mi obra, se manifiestan cla- ramente algunas de mis preocupaciones más anhe- lantes en el campo de la creación musical: la elabo- ración de un lenguaje personal en su textura, la bús- queda de nuevas estructuras que se acomoden al idioma sonoro actual y la adaptación del discurso musical a un procedimiento de escritura basado en el máximo empleo de las posibilidades de los instru- mentos y en el realce del virtuosismo de los intérpre- tes. Los movimientos tradicionales de las obras de cá- mara que respondían a las exigencias de la música tonal están aquí reemplazados por cuatro estructuras que conservan el carácter del allegro, scherzo, ada- gio y final, pero cuya forma está dada por los proce- dimientos derivados de la técnica «post-serial». -
Brazilian Nationalistic Elements in the Brasilianas of Osvaldo Lacerda
Louisiana State University LSU Digital Commons LSU Major Papers Graduate School 2006 Brazilian nationalistic elements in the Brasilianas of Osvaldo Lacerda Maria Jose Bernardes Di Cavalcanti Louisiana State University and Agricultural and Mechanical College, [email protected] Follow this and additional works at: https://digitalcommons.lsu.edu/gradschool_majorpapers Part of the Music Commons Recommended Citation Di Cavalcanti, Maria Jose Bernardes, "Brazilian nationalistic elements in the Brasilianas of Osvaldo Lacerda" (2006). LSU Major Papers. 39. https://digitalcommons.lsu.edu/gradschool_majorpapers/39 This Major Paper is brought to you for free and open access by the Graduate School at LSU Digital Commons. It has been accepted for inclusion in LSU Major Papers by an authorized graduate school editor of LSU Digital Commons. For more information, please contact [email protected]. BRAZILIAN NATIONALISTIC ELEMENTS IN THE BRASILIANAS OF OSVALDO LACERDA A Monograph Submitted to the Graduate Faculty of the Louisiana State University and Agricultural and Mechanical College in partial fulfillment of the requirements for the Degree of Doctor of Musical Arts in The School of Music by Maria José Bernardes Di Cavalcanti B.M., Universidade Estadual do Ceará (Brazil), 1987 M.M., Louisiana State University, 2002 December 2006 © Copyright 2006 Maria José Bernardes Di Cavalcanti All Rights Reserved ii DEDICATION This monograph is dedicated to my husband Liduino José Pitombeira de Oliveira, for being my inspiration and for encouraging me during these years -
Bomarzo - Opera En 2 Actos Y 15 Cuadros
Bomarzo - Opera en 2 actos y 15 cuadros Alberto Ginastera Libreto de Manuel Mujica Láinez Basada en su novela homónima del escritor Obra encargada por Hobart Spalding, presidente de la Opera Society de Washington. Estrenado: 19 mayo 1967, Washington DC, Lisner Auditorium, con dirección de Julius Rudel, Regie de Tito Cappobianco. Intérpretes: Salvador Novoa, Isabel Penagos, Joanna Simon, Claramae Turner. Estreno Sudamericano, Teatro Colón, 1972 El argumento narra la vida de Pier Francesco Orsini, duque de Bomarzo, perteneciente a una noble familia romana, de cuya historia real existen pocos datos y por esto mismo resulta el personaje ideal para ser recreado por el escritor Manuel Mujica Láinez (1910-1984) que le da una nueva vida, literaria pero verosímil, rescatándolo así del anonimato. El protagonista da pie para evocar a toda una serie de personajes históricos que componen un impresionante fresco del Renacimiento italiano tardío, el del siglo XVI, conocido allí como“cinquecento”. Siglo XVI. El Duque de Bomarzo, Pier Francesco Orsini, cuyo aspecto y pecados se reflejan en las figuras de piedra en su jardín, bebe una poción para conseguir la inmortalidad, pero es envenenado. Ve pasar distintos episodios de su vida pasada, su infancia despreciada, su horóscopo siniestro, su unión con una cortesana, la provocación de su padre, su fracaso al tratar de salvar a su hermano de la muerte en el Tiber, y en consecuencia, su reinado como Duque, con sus celos y asesinatos. Ambientada en la Italia renacentista es una minuciosa reconstrucción del ambiente que dominaba aquel entonces en el mundo de los condottieri, prelados, artistas y hombres del pueblo. -
1 CRONOLOGIA LICEISTA S'inclou Una Llista Amb Les Representaciones
CRONOLOGIA LICEISTA S’inclou una llista amb les representaciones de Rigoletto de Verdi en la història del Gran Teatre del Liceu. Estrena absoluta: 11 de març de 1851 al teatre La Fenice de Venècia Estrena a Barcelona i al Liceu: 3 de desembre de 1853 Última representació: 5 de gener del 2005 Total de representacions: 362 TEMPORADA 1853-1854 3-XII-1853 RIGOLETTO Llibret de Francesco Maria Piave. Música de Giuseppe Verdi. Nombre de representacions: 25 Núm. històric: de l’1 al 25. Dates: 3, 4, 8, 11, 15, 22, 23, 25, 26 desembre 1853; 5, 6, 12, 15, 19, 31 gener; 7, 12, 26 febrer; 1, 11, 23 març; 6, 17 abril; 16 maig; 2 juny 1854. Duca di Mantova: Ettore Irfré Rigoletto: Antonio Superchi Gilda: Amalia Corbari Sparafucile: Agustí Rodas Maddalena: Antònia Aguiló-Donatutti Giovanna: Josefa Rodés Conte di Monterone: José Aznar / Luigi Venturi (17 abril) Marullo: Josep Obiols Borsa: Luigi Devezzi Conte di Ceprano: Francesc Sánchez Contessa di Ceprano: Cristina Arrau Usciere: Francesc Nicola Paggio: Josefa Garriche Director: Eusebi Dalmau TEMPORADA 1854-1855 Nombre de representacions: 8 Número històric al Liceu: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33 Dates: 7, 10, 18 febrer; 13 març; 17 abril; 17, 27 maig; 7 juny 1855. Nota: Felice Varesi havia estat el primer Rigoletto a l'estrena mundial a la Fenice de Venècia l'11 de març de 1851. Duca di Mantova: Giacomo Galvani Rigoletto: Felice Varesi Gilda: Virginia Tilli Sparafucile: Agustí Rodas Maddalena: Matilde Cavalletti / Antònia Aguiló-Donatutti (7 de juny) Giovanna: Sra. Sotillo Conte di Monterone: Achille Rossi 1 Marullo: Josep Obiols Borsa: Josep Grau Contessa di Ceprano: Antònia Aguiló-Donatutti Director: Gabriel Balart TEMPORADA 1855-1856 L'òpera és anunciada com "Il Rigoletto". -
Alberto Ginastera (1916-1983)
Suárez Urtubey, Pola Alberto Ginastera (1916-1983) Revista del Instituto de Investigación Musicológica “Carlos Vega” Nº 7, 1986 Este documento está disponible en la Biblioteca Digital de la Universidad Católica Argentina, repositorio institucional desarrollado por la Biblioteca Central “San Benito Abad”. Su objetivo es difundir y preservar la producción intelectual de la Institución. La Biblioteca posee la autorización del autor para su divulgación en línea. Cómo citar el documento: Suárez Urtubey, Pola. “Alberto Ginastera (1916-1983)” [en línea]. Revista del Instituto de Investigación Musicológica “Carlos Vega”, 7 (1986). Disponible en: http://bibliotecadigital.uca.edu.ar/greenstone/cgi-bin/library.cgi? a=d&c=Revistas&d=alberto-ginastera-1916-1983 [Fecha de consulta:........] ALBERTO GINASTERA (1916 -1983) Ofrecemos aquí el catálogo integral de las obras de Alberto Ginastera. Se trata de 54 composiciones, todas ellas numerados por el autor, a las que cabría añadir varias creaciones tempranas que Ginastera eliminó del mismo. Ahí quedan, repudiadas, algunas que los intérpretes aún hoy se empeñan en ejecutar, como .es el caso de las Impresiones de la puna; o que merecieron distinciones, tal la Sonatina para arpa, premio de la Comi sión Nacional de Cultura; o la Sinfonía porteña, que en 1942 fue estrenada por un director del relieve de Fritz Busch.1 Queda igualmente al margen toda la música incidental realizada en el curso de dieciocho años, de 1940 a 1958, para teatro y cine,1I así como transcripciones realizadas por Ginastera de su propia obra o de otro autor.8 La existencia de toda esa música, en gran parte inédita, nos mueve a ocuparnos, en un trabajo futuro, de su estudio, con miras a realizar una aproximación valorativa y buscar las razones que movieron a su autor a desecharla.