Xisca Comas Rubí, Xavier Motilla Salas, Bernat Sureda Garcia, Rosa Gené González, Maria Llabrés Benejam, M

la.rEPrEsENtació.grÀfica.DE.cohEsió.social.EN.la.PrEmsa. foraNa.DE.mallorca1 Xisca Comas Rubí, Xavier Motilla Salas, Bernat Sureda Garcia, Rosa Gené González, Maria Llabrés Benejam, M. Immaculada Picornell Rodríguez 2 Grup d’Estudis d’Història de l’Educació. Universitat de les Illes Balears Resum La premsa forana de Mallorca durant els darrers cinquanta anys, i sobre tot durant l’època de la Transició, ha tingut una incidència extraordinària. Es tracta de revistes, entre setmanaris, quinzenals, mensuals, bimestrals i trimestrals, adreçades a comunitats més o manco petites (municipis de Mallorca), que normalment difonen activitats realitzades pels propis membres d’aquestes comunitats o en les quals hi han tingut par- ticipació, i que en molts de casos utilitzen la imatge fotogràfica. Així, doncs, a través de les pàgines de moltes d’aquestes revistes hi trobem el testimoni gràfic d’activitats com festes populars, obres de teatre, excursions, etc., promogudes per la societat civil –pel poble– o en les quals aquesta hi ha participat, i que esdevenen un element important per analitzar el nivell de cohesió social L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar una primera aproximació a la presència d’imatges fotogràfiques a la premsa forana durant la transició democràtica, i analitzar quins elements d’aquestes imatges reflecteixen l’existència de cohesió social. Paraules Clau: premsa, fotografia, iconografia, cohesió social, Mallorca. Resumen La prensa foránea de Mallorca durante los últimos cincuenta años, y sobre todo durante la época de la Transición, ha tenido una incidencia extraordinaria. Se trata de revistas, entre semanarios, quincenales, mensuales, bimestrales y trimestrales, dirigidas a comunidades más o menos pequeñas (municipios de Mallorca), que normalmente 1. Comunicació elaborada en el marc del projecte de recerca «Inventario y estudio de las colecciones de fuentes fotográficas para la historia de la educación en Mallorca (1939-1990)», EDU2011-23831, amb el finançament del Ministeri de Ciència i Inno- vació en el marc del Pla Nacional de R+D+I. 2.�� El autors d’aquest text són membres del Grup d’Estudis d’Història de l’Edu- cació (UIB) que ha rebut el patrocini de la Comunitats Autònoma de les Illes Balears i concretament de la Direcció General de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i In- novació de la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia i el cofinançament amb fons FEDER. 254 Àmbit 3 difunden actividades realizadas por los propios miembros de estas comunidades o en las que han tenido participación, y que en muchos casos utilizan la imagen fotográfica. Así, pues, a través de las páginas de muchas de estas revistas encontramos el testi- monio gráfico de actividades como fiestas populares, obras de teatro, excursiones, etc., promovidas por la sociedad civil –por el pueblo– o en las que esta ha participado, y que se convierten en un elemento importante para analizar el nivel de cohesión social El objetivo de esta comunicación es presentar una primera aproximación a la pre- sencia de imágenes fotográficas en la prensa foránea durante la transición democrática, y analizar qué elementos de estas imágenes reflejan la existencia de cohesión social. Palabras clave: prensa, fotografía, iconografía, cohesión social, Mallorca. Abstract The local press of Mallorca has had an extraordinary impact over the last fifty years, especially during the transition period. We are referring to weekly, biweekly, monthly, bimonthly and quarterly magazines, aimed at more or less small communities (Mallorcan municipalities), which usually publish information on the activities carried out by the members themselves of those communities or in which they have participated and, in many cases, in which photographs have been used. Thus, throughout the pages of many of these magazines one can find photographic evidence of activities such as community festivals, plays, trips, etc. sponsored by civil society, i.e., by the people, or in which they participated, and which become an important element for analysing the level of social cohesion. The purpose of this paper is to present a first look at the presence of photographs in the local press during the transition period, and analyse which elements of these images reflect the existence of social cohesion. Key Words: press, photography, iconography, social cohesion, Mallorca. 1. Introducció Hom sap que el règim franquista suposà a casa nostra oficialment una ruptura clara amb la identitat pròpia, i, conseqüentment, amb tot allò que suposaven manifestacions culturals d’aquesta identitat. Així doncs, durant la llarga dictadura franquista, a Mallorca, com a la resta d’indrets del país, hi hagué una clara voluntat per part de les autori- tats polítiques i militars d’eliminar, reprimir o buidar de contingut totes aquelles manifestacions culturals de la societat mallorquina lligades a la identitat pròpia i comuna (des de l’ús de la llengua catalana, a la vida associativa cultural, les festes populars amb signes identitaris propis, etc.). Nogensmenys, durant aquest anys hi hagué, fet que s’evidenciarà més clarament en el darrer franquisme, moviments socials i culturals de resistència, que veren les seves aspiracions consolidades durant la transició democràtica amb la recuperació de les llibertats individuals i xiSCa ComaS, xavier motilla, bernat Sureda et alii 255 col·lectives. Sigui com vulgui, serà durant (i a partir de) la transició de- mocràtica –si bé no s’ha de menystenir, com s’ha dit, la important tasca de resistència, durant la dictadura, duta a terme per part de diverses entitats socioculturals que representaren els gèrmens de la revifalla que en aquests anys es produiria– quan es voldrà recuperar de forma clara i sense pors l’identitat cultural pròpia –que havia estat bandejada per tal d’imposar-se la pròpia del nacionalcatolicisme–, i en què, conseqüen- tment reneixen associacions diverses –de veïns, culturals, escoltisme, grups d’esplai, etc–, que portaran a terme tot un seguit d’activitats, que tot i no fer-se amb l’objectiu explícit de contribuir a la cohesió social, ho aconseguiren, car ajudaren a la recuperació i normalització de les senyes i manifestacions identitàries pròpies. És obvi que en aquest paper de recuperació de la identitat i la llengua pròpia hi havien de jugar un paper important els mitjans de comunicació. En aquest sentit, hom sap que, durant la transició democràtica es produí a Mallorca un creixement considerable dels mitjans de comu- nicació, al bressol de la llibertat d’expressió, d’una banda, però també gràcies al desenvolupament econòmic d’aquells anys. Així doncs, en el camp dels mitjans de comunicació impresos, pel que fa a la premsa diària, cal destacar l’auge del Diario de Mallorca, molt important durant la transició, i el paper hegemònic desenvolupat a l’illa pel diari Última Hora, a partir de 1981, així com la decadència del Baleares, fins aleshores diari oificial del règim franquista –i que amb posterio- ritat fou adquirit pel Grup Serra, l’any 1984, i el 1996 es convertí en el primer diari en català a Mallorca. També s’han d’esmentar El Día (1981) –que anys més tard es transformaria en El Día del Mundo (1993)– i el Majorca Daily Bulletin (editat en anglès des del 1962).3 Tanmateix, l’aparició i desenvolupament en aquests anys a Mallorca de l’anomenada premsa forana, publicacions de caràcter local majori- tàriament en llengua catalana, suposà per a moltes poblacions de l’illa disposar de publicacions de periodicitat variable no diàries (setma- nals, quinzenals, mensuals, bimensuals, trimestrals, etc.) que donaven compte de les notícies d’interès local, alhora que destacaven aspectes 3. marimon riutort, Antoni. «De la transició al restabliment de la democràcia. Entre la normalització i la castellanització», belenGuer, Ernest (dir.). Història de les Illes Balears. Volum III. Del segle xviii borbònic a la complexa contemporaneïtat [volum dirigit per Miquel Duran i Antoni Marimon]. Barcelona: Edicions 62, pàg. 457 i 459. 256 Àmbit 3 concrets de la vida associativa del poble, de llur manifestacions culturals, esportives, etc. És precisament la publicació de noticies relacio- nades amb la vida del poble amb en la llengua pròpia el que propicià, sovint sense ser-ne conscients per la seva part, ni, per tant, amb una voluntat manifesta ni explicita d’aconseguir-ho, una major cohesió social als pobles de Mallorca. Una cohesió social lligada estretament al sentiment d’identitat i pertinença al poble, car aquest tipus de premsa representà aquesta identitat pròpia dels pobles, recuperada en aquests anys en la premsa escrita, alhora que es convertí en un mecanisme d’integració dels nouvinguts als pobles, donant-los a conèixer la vida local, les activitats, les festes i tradicions, etc. En aquesta difusió d’activitats realitzades pels propis membres de la comunitat, del poble, o en les quals hi participaven, per part de l’anomenada premsa forana de Mallorca, en molts de casos es feu ús de la imatge fotogràfica. Així, doncs, a través de les pàgines de moltes d’aquestes revistes hi trobem el testimoni gràfic d’activitats com festes populars, obres de teatre, concerts musicals, excursions, esdeveniment esportius diversos, etc., promogudes per la societat civil –pel poble– o en les quals aquesta hi ha participat. L’objectiu d’aquesta comuni- cació és presentar una primera aproximació a la presència d’imatges fotogràfiques a la premsa forana durant la transició democràtica, i analitzar

Load more