Butll. Soc. Cat. Lep., 111: 11-30; 10.XII.2020 ISSN: 1132-7669

Noves dades faunístiques d’interès dels gèneres Hübner, [1825] 1816, i Depressaria Haworth, 1811, per a la península Ibèrica i Balears (: , Depressariinae)

Josep Ylla1, Emili Requena2 & Ramon Macià2 1Principal, 8, Urbanització Serrabonica; E-08503 Gurb 2Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Laboratori de Natura, Coŀlecció d’artròpodes. Passeig Pi- casso s/n E-08003 Barcelona

Abstract. New faunistic data of interest about the genera Agonopterix Hübner, [1825] 1816, and Depressaria Haworth, 1811, in the Iberian peninsula and the Balearic islands (Lepidoptera: De- pressariidae, Depressariinae). The authors announce new sightings of 28 species in total from the Depressariidae family (genera Agonopterix and Depressaria) which tells us more of their distribution area in the Iberian peninsula and the Balearic islands. Two of them –Agonopterix conterminella (Zeller, 1839) and Agonopterix putridella (Denis & Schiffermüller, 1775)– are new to the Iberian peninsula, and three –Agonopterix rutana (Fabricius, 1794), Depressaria pseudobadiella Nel, 2011, and Depressaria discipunctella Herrich-Schäffer, 1865– have been found for the first time in the Balearic islands. Nine new species have been found in Catalonia.

Resum. Els autors donen a conèixer noves citacions d’un total de 28 espècies de la família Depressarii- dae (gèneres Agonopterix i Depressaria) que amplien el coneixement de la seva àrea de distribució a la península Ibèrica i les Balears. Dues –Agonopterix conterminella (Zeller, 1839) i Agonopterix putridella (Denis & Schiffermüller, 1775)– són noves per a la península Ibèrica, i tres –Agonopterix rutana (Fa- bricius, 1794), Depressaria pseudobadiella Nel, 2011, i Depressaria discipunctella Herrich-Schäffer, 1865– han estat trobades per primera vegada a les illes Balears. Nou espècies han resultat ser noves per a Catalunya.

Key words: Agonopterix, Depressaria, faunistics, Iberian Peninsula.

Introducció

La subfamília Depressariinae es caracteritza per una sistemàtica complexa i ha estat inclosa successivament dins les famílies Oecophoridae, Elachistidae i Depressariidae sensu lato, família, aquesta última, que és l’acceptada pels autors d’aquest article. Les dades aportades se centren en els dos gèneres més rics en espècies dels cinc que con- formen la subfamília Depressariinae: Agonopterix Hübner, [1825] 1816, i Depressaria Haworth, 1811.

Butll. Soc. Cat. Lep., 111 11 Segons Buchner & Karsholt (2019), el gènere Agonopterix comprèn 95 espècies a Europa, unes 130 a l’àrea holàrtica i unes 250 a escala mundial, mentre que Depressa- ria en té 64 a Europa, unes 130 dins l’àrea holàrtica i al voltant de 150 repartides arreu del món. Són, doncs, dos gèneres amb una elevada riquesa d’espècies, dins dels quals se’n continuen descrivint de noves, com, per exemple, Depressaria sarahae Gastón & Vives, 2017; Agonopterix carduncelli Corley, 2017; Depressaria villosae Corley & Buchner, 2018; Agonopterix olusatri Buchner & Corley, 2019, i Depressaria infernella Corley & Buchner, 2019. Els gèneres Agonopterix i Depressaria inclouen algunes espècies de fàcil identifi- cació, però moltes són morfològicament molt semblants entre si, i cal fer-ne l’estudi genitàlic per poder-les determinar, fet que ha propiciat que en una bona part de les coŀ- leccions estiguin pendents de classificació. Les femelles, tot i estudiant-ne l’estructura genitàlica, són d’una dificultat enorme a l’hora de determinar-les. Recentment, Buchner & Šumpich (2018) han actualitzat la llista de les espècies dels dos gèneres anteriors esmentades a la península Ibèrica. Indiquen un total de 45 espècies d’Agonopterix i 37 de Depressaria. Amb la troballa d’A. putridella i A. con- terminella, i amb la recent descripció d’A. olusatri, la llista anterior s’ha d’actualitzar augmentant-la en tres espècies més.

Material i mètodes

En la seva major part, els individus estudiats estan dipositats a les coŀleccions dels autors, que els han capturat al llarg dels anys mitjançant l’ús de trampes de llum actíni- ca model Heath (6W i 8W) i llum de càtode freda, alimentades totes per bateries de 12 V. També s’ha utilitzat una combinació d’una làmpara de vapor de mercuri (125 W) i llum mixta (160 W), alimentades totes dues per un grup electrogen. També s’ha revisat la coŀlecció d’Arcadi Cervelló i uns quants exemplars dipositats al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Per a la dissecció i preparació de la genitàlia s’ha seguit Robinson (1976), amb modificacions. Les fotos de les genitàlies han estat preses amb un microscopi Euromex sèrie Oxion i una càmera digital Nikon D80 amb una lent DX55. Les fotos dels imagos s’han fet amb una càmera digital Nikon D90 amb una lent DX105 i una càmera Canon PowerShot A640. S’ha utilitzat Adobe Photoshop © per a l’edició de les iŀlustracions.

Resultats

Agonopterix liturosa (Haworth, 1811) (Fig. 1) Material estudiat. Catalunya. Vall d’Aran: Bòsc Nere, Banhs de Tredòs (31TCH3025, 1.750 m), 1{, 25.VII.2017 (R. Macià leg., J. Ylla det.; prep. gen. JY4745); Bagergue, Vall d’Aran (31TCH23, 1.500 m), 2{, 20.VII.2006 i 23.VII.2016 (E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER2752), 1{, 8-9.IX.2006 (J.J. Pérez De-Gregorio leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER2203). Alt Urgell: Collet del Bas, Alinyà (31TCG6869, 1.150 m), 1{, 23.VI.2001 (F. Vallhonrat leg., E. Requena det.; prep. gen. ER347).

12 Butll. Soc. Cat. Lep., 111 Figs. 1-4 Adults i genitàlies de: 1, Agonopterix liturosa; a, Collet de Bas, Alinyà (Alt Urgell) (31TCG6869, 1.150 m), 23.VI.2001 (Vallhonrat leg.); b, andropigi, prep. gen. JY4745. 2, Agonopterix conterminella; a, Moscardón (Terol) (30TXK2359, 1.567 m), 12.IX.2012 (R. Macià leg.); b, andro- pigi, prep. gen. JY4324. 3, Agonopterix rutana; a, Es Caló (Formentera) (31SCC7081, 15 m), 13-14. IX.2017 (R. Macià leg.); b, andropigi prep. gen. JY5145. 4, Agonopterix kuznetzovi; a, Mare de Déu de Fabregada, Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) (31TCG16, 910 m), 23.III.2001 (A. Cervelló leg.); b, ginopigi, prep. gen. JY3178.

Butll. Soc. Cat. Lep., 111 13 Aragó. Osca: 2 km al sud de Candanchú (30TYN0338, 1.200 m), 1{, 12.7.2015 (J. Ylla leg., det. & col.; prep. gen. JY5120). De Catalunya havia estat citada amb anterioritat de les Planes de Son i la Mata de València, Pallars Sobirà (Dantart et al. 2010); d’Alinyà, Alt Urgell (Vallhonrat et al. 2005), i del Cadí-Moixeró, Alt Urgell (Dantart 2014). Citada recentment de Te- rol (Buchner & Šumpich 2018) i coneguda també del nord de Portugal (Corley et al. 2007).

Agonopterix conterminella (Zeller, 1839) (Fig. 2) Material estudiat. Aragó. Terol: Camí forestal de Moscardón a El Vallecillo, serra d’Albarrasí (30TXK2359, 1.567 m), 1{, 12.IX.2012 (R. Macià leg., J. Ylla det & col.; prep. gen. JY4324). Espècie sovint confosa amb A. liturosa, de la qual és molt difícil diferenciar-la a través de les estructures genitàliques. Buchner & Šumpich (2020) presenten una taula diferenciadora d’aquestes dues espècies a partir de quatre trets estructurals dels andro- pigis que confirmen la dificultat que s’acaba de comentar. És, doncs, la morfologia dels imagos el que permet la diferenciació. Concretament, A. conterminella té les tègules del mateix color que el tòrax (marró fosc pàŀlid), mentre que A. liturosa les té d’un color diferent del tòrax (marró pàŀlid a violaci fosc) ( M. Corley com. pers.). A favor de la validesa de la identitat específica de totes dues espècies hi ha el fet que A. liturosa s’alimenta d’ sp. i és de distribució paleàrtica, mentre que A. con- terminella ho fa exclusivament de Salix sp. i és de distribució holàrtica. A més, en un estudi molecular molt recent, en l’arbre de màxima probabilitat obtingut, els dos tàxons queden prou separats per mantenir el seu estatus específic (Buchner & Šumpich 2020). Aquesta és la primera cita d’A. conterminella per a la península Ibèrica. Està àm- pliament repartida pel centre i el nord d’Europa, des de França fins a Rússia, i s’estén també cap a Sibèria. És probable que la colònia detectada al sistema Ibèric sigui de les més meridionals d’Europa i estigui completament aïllada. La citació més propera a l’indicada aquí és la de la localitat d’Eina (Alta Cerdanya), on es van trobar erugues que s’alimentaven de Salix viminalis i Salix caprea (S. Peslier, com. pers.).

Agonopterix rutana (Fabricius, 1794) (Fig. 3) Material estudiat. Catalunya. Alt Urgell: Alinyà, riu Perles (31TCG67, 800 m), 1}, 17.IV.2001 (F. Vallhonrat, leg., E. Requena, det. & col.; prep. gen. ER350). Anoia: Jorba (31TCG7806, 386 m), 1{, 31.X.1985 (E. Requena leg., det. & col.); Vallbona d’Anoia (31TCF9298, 345 m), 1{, 11.VI.1998 (E. Requena leg., det. & col.); Castellfollit de Riubregós (31TCG72, 550 m), 1}, 21.III.2014, 1}, 16.III.2017 (J.J. Pérez De-Gregorio, E. Requena & X. Jeremias leg., E. Requena det. & col.). Baix Llobregat: Va- llirana, el Lledoner (31TDF08, 400 m), 1{, 4.V.2004 (D. Fernández leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER2680). Balears. Formentera: Es Caló (31SCC7081, 15 m), 1{, 14.IX.1917 (R. Macià leg., J. Ylla det & col.; prep. gen. JY5145). Citada de nombroses localitats repartides per les províncies d’Almeria, Alacant, Conca, Osca, Terol i Saragossa (Buchner & Šumpich 2018). Espècie nova per a Cata- lunya i les Balears.

14 Butll. Soc. Cat. Lep., 111 Figs. 5-8 Adults i genitàlies de: 5, Agonopterix thapsiella; a, Agramonte, Moncayo (Saragossa), 24.VI.2005 (E. Requena leg.); b, andropigi, prep. gen. ER3155. 6, Agonopterix olusatri; a, La Bernadi- lla, Vélez de Benaudalla (Granada) (30SVF5174, 92 m), 16.V.2018 (R. Macià leg.); b, andropigi, prep. gen. JY5091. 7, Agonopterix fruticosella; a, Molí de la Roda, Veciana (Anoia), 6.IX.2008 (E. Requena & J. J. Pérez De-Gregorio leg.); b, andropigi, prep. gen. ACV13. 8, Agonopterix curvipunctosa; a, Els Saits, Gurb (Osona) (31TDG3445, 567 m), 4.VIII.2019 (J. Ylla leg.); b, ginopigi, prep. gen. JY5149.

Butll. Soc. Cat. Lep., 111 15 Agonopterix kuznetzovi Lvovsky, 1983 (Fig. 4) Material estudiat. Catalunya. Pallars Jussà: Mare de Déu de Fabregada, Sant Esteve de la Sarga, (31TCG16, 910 m), 1}, 23.III.2001 (A. Cervelló leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY3178). És la tercera localitat ibèrica d’on s’esmenta aquesta espècie. La primera va ser la localitat alabesa de Marieta (Vives Moreno & Gastón 2017), i la segona, la localitat de Barjalí, a la província d’Almeria (Buchner & Šumpich 2018). Aquestes tres citacions se situen en tres vèrtexs molt allunyats dins la península Ibèrica, fet que confirma el co- mentari de Buchner & Šumpich (2018) en el sentit que A. kuznetzovi deu estar repartida arreu de la Península, però que ha passat desapercebuda. Nova per a Catalunya.

Agonopterix thapsiella (Zeller, 1847) (Fig. 5) Material estudiat. Andalusia. Granada: Huétor, serra de Huétor (30SVG02, 1.300 m), 1{, 12.VI.2001 (M. Rondós leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER3154). Collado del Diablo, serra de Güéjar (30SVG60, 2.300 m), 1{, 12.VII.2005 (M. Rondós leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER3145). Jaen: P. N. Serra de Cazorla i Segura, Siles (30SWH33, 1.255 m), 1}, 31.V.2017 (F. Lencina leg., E. Requena det. & col.). Aragó Terol: Serra d’Albarrasí, Bronchales (30TXK18, 1.550 m), 1{, 20-23. VI.2008 (J.J. Pérez De-Gregorio & M. Bravo leg., E. Requena, det. & col.; prep. gen. ER3140). Agra- monte, Moncayo, Saragossa, 1{, 24.VI.2005 (E. Requena leg. & col.; prep. gen. ER3155). Castella-la Manxa. Albacete: Serra d’Alcaraz, Casas del Batán, Bogarra (30SWH67, 850 m), 1}, 14.VI.2014 (J.L.F. & F. Lencina leg., E. Requena det. & col.). Conca: Riu Guadazón, Arguisuelas, Serranía de Cuenca (30TWK9806, 910 m), 1{, 11.VI.2016 (F. Lencina leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER3135). Guadalajara: Anguita, (30TWL54, 1.174 m), 3{, 5}, 7.VII.2010 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen, JY5202, JY5203). Catalunya. Anoia: Argençola (31TCG7204, 685 m), 1}, 10.VII.1988; 1}, 14.VI.2009; 1{, 8.X.2010 (E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER3105); Castellolí (31TCG90, 580 m), 1}, 30.VII.1986 (E. Requena leg., det. & col.); Jorba (31TCG70, 350 m), 1}, 22.VI.2003; 2{, 2}, 9.VI.2003 (E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER641 i ER3141); La Llacuna (31TCF79, 800 m), 1{, 18.VII.2004 (E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER3153); Montserrat, el Bruc (31TCG90, 650 m), 1{, 12.X.1985 (E. Requena leg., det. & col.); Puig d’Aguilera, Òdena (31TCG80, 620 m), 1{, 2.VI.2001 (E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER3152); La Tossa, Santa Margarida de Montbui (31TCG80, 590 m), 1{, 2}, 4.VII.1992 (E. Requena leg., det. & col.); Sant Martí de Tous (31TCG70, 500 m), 1{, 24.VI.2004; 1{, 10.VII.2004 (E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER3155 i ER3156); Vallbona d’Anoia (31TCF99, 360 m), 1{. 31.XI.1984; 2{, 10.VI.2014; 1{, 1.VI.2019 (E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER3107, ER3143, ER3144 i ER3158). Bages: Castellfollit del Boix (31TCG91, 678 m), 1{, 31.VI.2016 (E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER2756). Priorat: Cornudella de Montsant, Sant Joan del Codolar (31TCF27, 700 m), 1{, 15.VI. 2007 (F. Vallhonrat leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER3142). Ribera d’Ebre: Reserva Natural de Sebes, Flix (31TBF96, 100 m), 1{, 8.X.2005 (F. Vallhonrat leg., E. Requena, det. & col.; prep. gen. ER3146). País Valencià. Alacantí: Port de la Carrasqueta, Xixona (30SYH17, 1.000 m), 1{, 11.V.2015 (E. Aistleitner & U. Aistleitner leg., E. Requena, det. & col.; prep. gen. ER3134). Regió de Múrcia. Múrcia: Morrón de Espuña, serra d’Espuña, Totana, (31SXG29, 1.450 m) 1{, 22-23.VI.2009 (J.J. Pérez De-Gregorio & M. Bravo leg., E. Requena, det. & col.; prep. gen. ER3157). Espècie nova per a Catalunya. Citada de la localitat de s’Albufera, Mallorca (Rid- diford 2003). Segons Buchner & Šumpich (2020), A. thapsiella és una espècie morfològicament indistingible d’A. adspersella (Kollar, 1832) i A. chironiella (Constant, 1893). Aquestes tres espècies, juntament amb A. leucadensis (Rebel, 1932), A. cervariella (Constant,

16 Butll. Soc. Cat. Lep., 111 Figs. 9-12 Adults i genitàlies de: 9, Agonopterix rotundella; a, Pratdip (Baix Camp) (CF1946, 290 m), 27.II.2017 (J. Ylla leg.); b, andropigi, prep. gen. ER3108. 10, Agonopterix putridella. Serra de Las Mam- blas, Covarrubias (Burgos) (30TVM6152, 1.000 m), 13.VII.2012 (J. Ylla leg.). 11, Agonopterix strami- nella; a, Moscardón (Terol) (30TXK2359, 1.519 m), 19.VI.2015 (R. Macià leg.); b, andropigi, prep. gen. JY4759. 12, Agonopterix astrantiae; a, Tírvia (Pallars Jussà) (31TCH50, 990 m), 21.VIII.2018 (A. Cervelló leg.); b, andropigi, prep. gen. ER3098.

Butll. Soc. Cat. Lep., 111 17 1884), A. cadurciella (Chrétien, 1914) i A. olusatri Corley & Buchner, 2019, consti- tueixen l’anomenat Agonopterix adspersella group, i formen un clúster amb diversos subclústers separables només quan es disposa de material dels estadis larvaris i/o es practica l’estudi molecular (Buchner & Corley 2019; Buchner & Šumpich 2020). Aquesta semblança fa que les determinacions específiques d’aquestes espècies, ba- sades en dades morfològiques, tant externes com internes, estiguin sotmeses a un nota- ble grau d’incertesa, per no dir que són pràcticament impossibles. És per aquest motiu que en aquest treball s’han agrupat les dades i s’han atribuït totes a A. thapsiella.

Agonopterix olusatri Buchner & Corley, 2019 (Fig. 6) Material estudiat. Andalusia. Granada: La Bernadilla, Vélez de Benaudalla (30SVF5174, 92 m), 1{, 16.V.2018 (R. Macià leg., J. Ylla det.; prep. gen. JY5091). Màlaga: Barranc d’El Pedregal, Mijas (30SUF5052, 509 m), 1}, 7.V.2000 (R. Macià leg., J. Ylla det.; prep. gen. JY5154). Espècie recentment descrita a partir d’un exemplar de l’Algarve (Portugal), però àmpliament estesa pels països de la riba mediterrània (Espanya, França, Itàlia, Grè- cia, Malta, Israel, Xipre i el Marroc). A la figura 6b s’hi presenta l’andropigi, ja que és l’observació d’aquest element el que ens confirma la correcta identificació d’aquest exemplar.

Agonopterix fruticosella (Walsingham, 1903) (Fig. 7) Material estudiat. Catalunya. Anoia: Molí de la Roda, Veciana (31TG7515, 550 m), 2{, 1}, 13.IX.2010 (J.J. Pérez De-Gregorio & M. Bravo leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER2207, ER2210 i ER2225), 1{, 6.IX.2008 (J.J. Pérez De-Gregorio & E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER3112). Baix Camp: Coll de les Masies, Prades (31TCF27, 980 m), 1{, 15.VIII.2009 (J.J. Pérez De-Gregorio & X. Jeremias leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER2222). Noguera: Monestir de les Avellanes (31TCG1339, 535 m), 5 ex., 12.IX.2010 (F. Vallhonrat & C. Coll leg., E. Requena det. & col.). Priorat: Ermita de Sant Joan Petit, Cornudella de Montsant (31TCF2372, 680 m), 1}, 9.IX.2010 (F. Vallhonrat & C. Coll leg., E. Requena det. & col.). Osona: Vespella, Gurb (31TDG34, 650 m), 1{, 26.IX.2019 (J. Ylla leg., det. & col.; prep. gen. JY5159). Segrià: La Granja d’Escarp (31TBF78, 79 m), 2{, 3.V.2001 (A. Cervelló leg., J. Ylla det.; prep. gen. ACV13). Aragó. Terol: Valdevecar, Albarrasí (30TXK37, 1.150 m), 1}, 27.VII.1999 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY5231). Espècie nova per a Catalunya.

Agonopterix curvipunctosa (Haworth, 1811) (Fig. 8) Material estudiat. Catalunya Osona: Els Saits, Gurb (31TDG3445, 567 m), 1}, 4.VIII.2009 (J. Ylla leg., det. & col.: prep. gen. JY5149). Madrid: Galapagar (31TVK19, 891 m), 1 exemplar, III-1955 (A. Martín leg., R. Agenjo det.; MNCN col.). Són poques les citacions d’aquesta espècie a la península Ibèrica, on es va esmentar per primera vegada de Portugal a partir d’una larva trobada sobre Anthriscus caucalis, a la localitat de Codeçais (Corley et al. 2014). Citada també de Monteagudo de las Sa- linas, Conca (Buchner & Šumpich 2018). Citada d’Alinyà, Alt Urgell (Vallhonrat et al. 2004).

18 Butll. Soc. Cat. Lep., 111 Figs. 13-16 Adults i genitàlies de: 13, Agonopterix hippomarathri; a, Collsuspina (Moianès) (31TDG32, 932 m), 11.IX.2010 (J. Ylla & R. Macià leg.); b, andropigi, prep. gen. JY5187. 14, Agonopterix oinoch- roa; a, Càmping El Purche, Monachil (Granada) (30SVG5610, 1.430 m), 28-29.VI.2016 (J. Ylla leg.); b, andropigi, prep. gen. JY5184. 15, Depressaria badiella; a, Sant Martí de Tous (Anoia), 24.X.1998 (E. Requena leg.); b, ginopigi, prep. gen. JY5199. 16, Depressaria pseudobadiella; a, Cañada del Ahorcado, Fonelas (Granada) (30SVG8346, 841 m), 16.X.2017 (R. Macià leg.); b, ginopigi, prep. gen. JY5200.

Butll. Soc. Cat. Lep., 111 19 Agonopterix rotundella (Douglas, 1846) (Fig. 9) Material estudiat. Catalunya. Baix Camp: Coll de les Masies, serra de Prades (31TCF27, 950-1.000 m), 1{, 3.XI.2010 (J.J. Pérez De-Gregorio & M. Bravo leg.; E. Requena det. & col.; prep. gen. ER1944); Prat- dip (31TCF1946, 290 m), 1{, 27.II.2017 (J. Ylla leg. & col., E. Requena det.; prep. gen. ER3108). Anoia: Vallbona­ d’Anoia (31TCF99, 360 m), 1{, 30.III.2012 (E. Requena leg., det & col.; prep. gen. ER3108). De la Península ha estat citada de Conca, Granada i Màlaga (Buchner & Šumpich 2018). Coneguda també de l’Algarve (Portugal) (Corley 2015). Citada de la Vall d’Àneu (Dantart et al. 2010).

Agonopterix putridella (Denis & Schiffermüller, 1775) (Fig. 10) Material estudiat. Castella i Lleó. Burgos: Covarrubias, serra de Las Mamblas (30TVM6152, 1.000 m), 1}, 13.VII.2012 (J. Ylla leg. det. & col.). Present a diversos països europeus (Àustria, Hongria, Txèquia, , Alema- nya, la Gran Bretanya, França i Rússia) (Karsholt & Razowski 1996). Aquesta és la primera cita per a la península Ibèrica.

Agonopterix straminella (Staudinger, 1859) (Fig. 11) Material estudiat. País Valencià. Plana Baixa: Suera (30SYK22, 415 m), 1{, 27.III.2009 (E. Re- quena leg. det. & col.; prep. gen. ER2223). Aragó. Terol: Moscardón (30SXK2359, 1.519 m), 1{, 2}, 19.VI.2015 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY4759, JY4754, JY4756); Moscardón-Calo- marde, Calomarde (30SXK2167, 1.474 m), 1}, 17.VII.2018 (R. Macià & J. Ylla leg., J. Ylla det. & col.).

Agonopterix astrantiae (Heinemann, 1870) (Fig. 12) Material estudiat. Catalunya. Vall d’Aran: Salardú (31TCH22, 1.440 m), 1{, 6.VIII.2019 (E. Reque- na leg. det. & col.; prep. gen. ER3098). Pallars Sobirà: Tírvia (31TCH50, 990 m), 2{, 21.VIII.2018 (A. Cervelló leg., J. Ylla det.; prep. gen. ACV16, ACV32). Citada del Barratge d’Aiguamòg, a la Vall d’Aran, com a nova per a la Península (Vives Moreno & Gastón 2017). Les dues dades anteriors són, respectivament, la se- gona i la tercera citacions peninsulars. Aquesta distribució fa pensar que té una clara preferència pels biòtops atlàntics.

Agonopterix hippomarathri (Nickerl, 1864) (Fig. 13) Material estudiat. Catalunya. Moianès: Collsuspina (31TDG32, 932 m), 3{, 11.IX.2010 (J. Ylla & R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY5187 i JY5182). Espècie citada recentment com a nova per a la Península a partir de dos exemplars mascles procedents de Terol i de Conca (Buchner & Šumpich 2018). Collsuspina és, doncs, la tercera localitat ibèrica d’on es coneix aquesta espècie. Nova per a Catalunya.

Agonopterix oinochroa (Turati, 1879) (Fig. 14) Material estudiat. Andalusia. Granada: Càmping El Purche, Monachil (30SVG5610-5510, 1.430 m), 1}, 28.VI.2014 (J. Ylla leg. det. & col.; prep. gen. JY5184).

20 Butll. Soc. Cat. Lep., 111 Figs. 17-20 Adults i genitàlies de: 17, Depressaria sarahae; a, Torralba de los Frailes (Saragossa) (1.050 m), 17.VIII.1998 (J. Gastón leg.; paratip); b, andropigi, prep. gen. 5716JG. 18, Depressaria pulcher- rimella; a, Santa Margarida, Bagergue (Vall d’Aran) (31TCH23, 1.500 m), 20.VII.2006 (E. Requena leg.); b, andropigi, prep. gen. ER3148. 19, Depressaria cinderella; a, Ermita de San Torcuato, Fonelas (Granada) (30SVG8738, 945 m), 17.X.2017 (R. Macià leg.); b, ginopigi, prep. gen. JY5167. 20, De- pressaria floridella; a, Josa de Cadí (Alt Urgell) (31TCG87, 1.429 m), 20-21.VI.2014 (M. Rondós leg.); b, andropigi, prep. gen. ACV5.

Butll. Soc. Cat. Lep., 111 21 De la península Ibèrica està citada de Lleó (Buchner et al. 2017), i de França, només de tres localitats dels departaments dels Alps Marítims, l’Erau i els Pirineus Orientals (Rymarczyk et al. 2015).

Depressaria badiella (Hübner, 1796) (Fig. 15) Material estudiat. Catalunya. Anoia: Sant Martí de Tous, 1{, 24.X.1998 (E. Requena leg. det. & col.; prep. gen. ER3165). Moianès: Collsuspina (31TDG32, 975 m), 1}, 25.VI.2008 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY5199). Osona: Camí de Santa Perpètua, Gurb (31TDG3348, 600 m), 1}, 12.X.2011 (J. Ylla leg., det. & col.; prep. gen. JY5201); Santuari dels Munts (31TDG2859, 958 m), 1}, 7.X.2001 (J. Ylla leg., det. & col.; prep. gen. JY3140); Vespella, Gurb (31TDG34, 650 m), 1}, 28.IX.1986 (J. Ylla leg. & det.; prep. gen. JY3125). Fins fa poc, D. badiella no semblava que fos una espècie escassa a Catalunya, i eren nombroses les localitats d’on havia estat esmentada (Requena & Pérez De-Gregorio 2014). Tanmateix, la descripció de Depressaria pseudobadiella Nel, 2011, espècie de la qual és molt difícil de distingir si només es disposa de mascles, cosa que passa justament al revés per a les altres espècies d’aquesta subfamília, ha portat a una curiosa situació (també com- partida per Buchner 2017), en la qual les identificacions fetes fins ara a partir dels mascles han de ser totes posades en dubte. A la figura 15a es representa l’imago, i a la figura 15b, el ginopigi i el signum característic de la bursa de les femelles d’aquesta espècie.

Depressaria pseudobadiella Nel, 2011 (Fig. 16) Material estudiat. Aragó. Terol: Moscardón (30TXK2468, 1.443 m), 1}, 25.IX.2019 (A. Cervelló leg., J. Ylla det.; prep. gen. ACV3). Andalusia. Granada: Cañada del Ahorcado, Fonelas (30SVG8346, 841 m), 1}, 16.X.2016 (R. Macià leg., J. Ylla det.; prep. gen. JY5200). Balears. Mallorca: Es Puig de s’Aritjar, Bunyola, serra d’Alfàbia (31SDD7598, 1.025 m), 2{, 2}, 3-6.X.2015; 1{, 30.IX al 4.X.2016 (R. Macià & J. Planes leg.; J. Ylla det.). Primera citació per a les illes Balears. Espècie descrita recentment (Nel 2011), que ha estat confosa amb Depressaria badiella. Totes dues espècies són fàcilment sepa- rables a partir de la genitàlia femenina, però pràcticament inseparables observant les genitàlies masculines. De moment, les citacions publicades fins ara la situaven a les províncies d’Osca (Candasnos), Terol (Valdevecar i Moscardón) i Saragossa (Bujara- loz) (Buchner & Šumpich 2018), però les dades inèdites anteriors fan pensar en una dis- tribució més àmplia. A la figura 16a es representa l’imago, i a la figura 16b, el ginopigi i el signum característic de la bursa de les femelles d’aquesta espècie.

Depressaria sarahae Gastón & Vives, 2017 (Fig. 17) Material estudiat. Catalunya. Anoia: Santa Margarida de Montbui, la Tossa de Montbui (31TCG80, 600 m), 1}, 4.X.1991; 1}, 2.XI.1991 (E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER2454 i ER2455). Ba- ges: Camí de Marganell, Montserrat (31TDG00, 600 m), 1{, 12.X.1985 (E. Requena leg., det. & col.; prep. gen. ER2202). Aquests exemplars van ser citats i representats gràficament (fig. 1a) per Requena & Pérez De-Gregorio (2014) com a Depressaria radiella (Goeze, 1783), i ara s’ha

22 Butll. Soc. Cat. Lep., 111 Figs. 21-24 Adults i genitàlies de: 21, Depressaria adustatella; a, Nus de sa Corbata, Escorca (Mallor- ca) (31TDE8409, 664 m), 27.V.2019 (J. Ylla & R. Macià leg.); b, andropigi, prep. gen. JY4752. 22, De- pressaria veneficella; a, Gredilla la Polera (Burgos) (30TVN40, 710 m), 14.VI.2017 (R. Macià leg.); b, andropigi, prep. gen. JY4746. 23, Depressaria junnilaineni; a, Coll de Prat, serra de Montsant (Priorat) (31TCF17, 630 m), 17.VI.2007 (F. Vallhonrat leg.); b, andropigi, prep. gen. ER3132. 24, Depressaria discipunctella; a, Nus de sa Corbata, Escorca (Mallorca) (31TDE8409, 664 m), 27.V.2019 (J. Ylla & R. Macià leg.); b, andropigi, prep. gen. ER3149.

Butll. Soc. Cat. Lep., 111 23 comprovat que pertanyen a D. sarahae, espècie no descrita encara quan es va publicar aquest treball. Les espècies citades del Pallars Sobirà i la Vall d’Aran sí que són D. radiella. La informació coneguda apunta que D. radiella és pròpia de llocs alts, mentre que D. sarahae es troba en zones baixes. Espècie nova per a Catalunya. L’imago i geni- talia de la figura 17 són de Torralba de los Frailes, Saragossa, 1.050 m, 17.VIII.1998, J. Gastón leg. & col.; prep. gen. 5716JG (paratip).

Depressaria pulcherrimella Stainton, 1849 (Fig. 18) Material estudiat. Catalunya. Vall d’Aran: Santa Margarida, Bagergue (31TCH23, 1.500 m), 2{, 20.VI.2006 (E. Requena leg. & col.; M. Corley det.; prep. gen. ER2212 i ER3148). La majoria de les determinacions d’aquesta espècie s’han de revisar, ja que és pro- bable que es tracti de Depressaria floridella.

Depressaria cinderella Corley, 2002 (Fig. 19) Material estudiat. Andalusia. Granada: Ermita de San Torcuato, Fonelas (30SVG8738, 945 m), 1}, 17.X.2017 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY5167). És molt semblant a Depressaria infernella, de la qual es diferencien els mascles per l’absència de pèls al clavus, mentre que les femelles presenten uns evidents lòbuls ante- rolaterals en el segment VIII, i es distingeixen, però, per la forma del marge anterior de l’esmentat segment VIII, profundament excavat en D. infernella i només lleugerament còncau en D. cinderella (Corley et al. 2019). Espècie descrita de l’Alt Alentejo, Portu- gal (Corley 2002); aquest autor, a més, dóna a conèixer diverses citacions portugueses de cinderella, i posteriorment se l’ha trobada en dues localitats situades a les províncies de Jaén i Toledo (Buchner & Šumpich 2018). Aquesta és la tercera cita per a Espanya. Atesa l’àmplia distribució de la planta nutrícia, la umbeŀlífera Conopodium capillifoli- um, ha d’estar extensament repartida.

Depressaria floridella Mann, 1864 (Fig. 20) Material estudiat. Catalunya. Alt Urgell: Josa de Cadí (31TCG87, 1.429 m), 1{, 20-21.VI.2014 i 1{, 23.X.2009 (M. Rondós leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER2228 i ER2616). Alta Ribagorça: Bar- ruera, Vall de Boí (31TCH21, 1.245 m), 2{, 5.VII.2016 (F. Lencina leg., M. Corley det., E. Requena col.; prep. gen. ER2811). Osona: Santa Perpètua, Gurb (31TDG3348, 700 m), 2{, 3.IX.2010 i 1{ 5.X.2019 (J. Ylla leg. & col., M. Corley det.; prep. gen. JY5174, JY4323, JY4328, JY4372). Cerdanya: Travesseres, Lles (31TCG99, 1.270 m), 1{, 14.X.2017 (A. Cervelló leg., J. Ylla det.; prep. gen. ACV5). Espècie confosa fins ara amb D. pulcherrimella, de la qual és difícil de distingir, fins i tot un cop feta la preparació genitàlica. Segons M. Corley (com. pers.), l’aedeagus de floridella a la part distal és bastant més ample que no pas a la part proximal i cap a l’àpex es contreu en una zona de costats paraŀlels; l’aedeagus de pulcherrimella és més llarg i no s’eixampla a la part superior. Feta la revisió, la majoria dels exemplars atribu- ïts a D. pulcherrimella són, en realitat, D. floridella.

24 Butll. Soc. Cat. Lep., 111 Figs. 25-28 Adults i genitàlies de: 25, Depressaria albarracinella; a, Valdevecar, Albarrasí (Terol) (30TXK3176, 1.130 m), 26.VI.20198(A, Cervelló leg.); b, andropigi, prep. gen. ACV4. 26, Depressaria eryngiella; a, La Retuerta (Saragossa) (30TYL2795, 362 m), 11.VI.2013 (R. Macià leg.); b, andropi- gi, prep. gen. ACV7. 27, Depressaria peniculatella; a, Timoneda d’Alfés (Segrià) (31TCF09, 236 m), 3.X.2015 (E. Requena & J. J. Pérez De-Gregorio leg.); b, ginopigi, prep. gen. JY4331. 28, Depressaria infernella; a, Port de Piedrafita, Piedrafita la Mediana (Lleó) (30TTN8866, 1.480 m), 9-10.VII.2013 (R. Macià leg.); b, andropigi, prep. gen. JY4326.

Butll. Soc. Cat. Lep., 111 25 Depressaria adustatella Turati, 1927 (Fig. 21) Material estudiat. Andalusia. Granada: Ermita de San Torcuato, Fonelas (30SVG8738, 945 m), 1{, 17.X.2017 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY4752); Barranc de Mazarra, Baza (30SWG2954, 727 m), 8{, 2}, 10.X.2015 (R. Macià & J. Ylla leg., J. Ylla det. & col.). Balears. Ma- llorca: Nus de sa Corbata, Escorca (31TDE8409, 664 m), 2{, 1}, 27.V.2019 (R. Macià & J. Ylla leg., J. Ylla det. & col.); Es Puig de s’Aritjar, Bunyola, serra d’Alfàbia (31SDD7598, 1.025 m), 2{, 3-6.X.2015 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.). Citada per Riddiford (2003) com a nova per a les Balears. És probable que les ci- tacions de D. tenebricosa de les Balears (Mallorca, Son Espanyolet) de Rebel (1929) i Cuello (1981) corresponguin a D. adustatella, com comenten Buchner & Šumpich (2018).

Depressaria veneficella Zeller, 1847 (Fig. 22; Taula 1a) Material estudiat. Catalunya. Garrigues: Mas de Melons, Castelldans (31TCF09, 275 m), 1}, 16.3.2002 (J. Ylla leg. det. & col.; prep. gen. JY3126). Aragó. Saragossa: San Martín del Moncayo (30TXM03, 1.100 m), 2{, 24-26.VI.2004 (J. J. Pérez De-Gregorio leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER2201 i ER2409). Castella i Lleó. Burgos: Gredilla la Polera (30TVN40, 710 m), 1{, 14.VI.2017 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY4746). Citada d’altres províncies peninsulars (Conca, Terol, Jaén, Granada, Madrid, Àvi- la, Burgos) i insulars (Mallorca: albufera d’Alcúdia), (Requena & Pérez De-Gregorio 2014; Buchner & Šumpich 2018). Nova per a Catalunya.

Depressaria junnilaineni Buchner, 2017 (Fig. 23; Taula 1b) Material estudiat. Aragó. Saragossa: Agramonte, serra del Moncayo (30TWM93, 1.100 m), 1}, 24.VI.2005 (E. Requena leg. det. & col.; prep. gen. ER3151). Catalunya. Osona: Sant Bartomeu del Grau (31TDG2754, 812 m), 1} (J. Ylla leg. det. & col.; prep. gen. JY3127). Priorat: Coll de Prat, serra de Montsant (31TCF17, 630 m), 1{, 17.VI.2007 (F. Vallhonrat leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER2213). Regió de Múrcia. Múrcia: Calasparra, ctra. Las Hoyicas (30SXH13), 1{, 10.IV.2015 (F. Lencina i F. Albert leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER3132). Espècie descrita recentment de Grècia i distribuïda per Turquia, Síria, el Marroc i la península Ibèrica: Aragó (Saragossa, Osca i Terol), Andalusia (Almeria i Granada), Castella-la Manxa (Albacete, Conca) i Catalunya (Llaberia, Tivissa, Ribera d’Ebre) (J. Šumpich, leg. in Buchner 2017). La majoria d’exemplars havien estat determinats com a Depressaria discipunctella, de la qual es pot separar mitjançant l’estudi de la genità- lia. Segona i tercera citacions per a Catalunya. La representació de la genitalia publicada a Requena & Pérez De-Gregorio (2014) figura 4b correspon a D. junnilaineni.

Depressaria discipunctella Herrich-Schäffer, 1854 (Fig. 24; Taula 1c) Material estudiat. Balears. Mallorca: Nus de sa Corbata, Escorca (31TDE8409, 664 m), 1{, 27.V.2018 (J. Ylla i R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY5122). País Valencià. Maestrat: Santa Àgata, el Turmell, Ports de Morella (31TBE49, 992-1.150 m), 1}, 4.VI.2007 (J. Ylla & R. Macià leg., J. Ylla

26 Butll. Soc. Cat. Lep., 111 Taula 1 Detalls de les genitàlies femenines de: a, Depressaria veneficella; Vall de Melons, Castelldans (Garrigues) (31TCF09, 275 m), 16.III.2002 (J. Ylla leg.), prep. gen. JY3126; b, Depressaria junnilaine- ni; Sant Bartomeu del Grau (Osona) (31TDG2754, 812 m) (J. Ylla leg.), prep. gen. JY3127; c, Depres- saria discipunctella; Santa Àgata, el Turmell, Ports de Morella (Maestrat) (31TBE49, 992-1.150 m), 4.VI.2007 (J. Ylla & R. Macià leg.), prep. gen. JY4338; d, Depressaria albarracinella; Monte Alfaro, serra Alhamilla (Almeria) (30SWF49, 278 m), 29.III.2008 (J. Ylla & R. Macià leg.), prep. gen. JY4319; e, Depressaria eryngiella; Port d’El Temeroso, Calatañazor (Sòria) (30TWM11, 1.078 m), 14.VI.2011 (J. Ylla & R. Macià leg.), prep. gen. JY5164.

det. & col.; prep. gen. JY4338). Catalunya. Cerdanya: Lles (31TCG99, 1.180 m), 1{, 14.III.2008 (A. Cervelló leg., J. Ylla det.; prep. gen. ACV5). Citada de nombroses localitats catalanes i de diferents províncies de la Penínsu- la: Almeria (Calar Alto) (Buchner & Šumpich, 2018), Burgos (serra de la Demanda), Madrid (Cercedilla, serra de Guadarrama), Saragossa (serra del Moncayo), Granada i Málaga (Ronda, localitat d’on va ser descrita l’espècie) (Requena & Pérez De-Gregorio 2014). Aquesta és la primera citació per a les Balears.

Butll. Soc. Cat. Lep., 111 27 Depressaria albarracinella Corley, 2017 (Fig. 25; Taula 1d) Material estudiat. Aragó. Terol: Valdevecar, Albarrasí (30TXK3176, 1.130 m), 1{, 26.VI.2019 (A. Cervelló leg., J. Ylla det.; prep. gen. ACV4); 1}, 5.X.2011 (J. Ylla leg. det. & col.; prep. gen. JY4333). Andalusia. Almeria: Monte Alfaro, serra Alhamilla (30SWF49, 278 m), 1}, 29.III.2008 (J. Ylla & R. Macià leg. det. & col.; prep. gen. JY4319). Castella i Lleó. Burgos: Quintanilla Sobresierra (30TVN41, 1.000 m), 1{, 2.VII.2000 (J. Ylla & R. Macià leg., det. & col.; prep. gen. JY4322). Descrita de Sierra Nevada (Collado del Lobo i port de La Ragua), ha estat troba- da en diferents localitats de les províncies de Terol (Albarrasí), Almeria (serra de Los Filabres), Castelló (coll de la Bandereta), Saragossa (Bujaraloz) i Osca (Candasnos). Coneguda també de Grècia (Buchner et al. 2017).

Depressaria eryngiella Millière, 1880 (Fig. 26; Taula 1e) Material estudiat. Aragó. Saragossa: La Retuerta (30TYL2795, 362 m), 1{, 11.VI.2013 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY5190). Castella i Lleó. Sòria: Port d’El Temeroso, Calatañazor (30TWM11, 1.078 m), 1}, 14.VI.2011, (J. Ylla & R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY5164). Catalunya. Pallars Sobirà: Tírvia (31TCH5608, 990 m), 1{, 22.IX.2001 (J. Martí leg., A. Cervelló col., J. Ylla det.; prep. gen. ACV7). Aquesta és la primera citació per a Catalunya. De la resta de la Península es coneix de Madrid (El Escorial, Guadarrama) i Segòvia (San Rafael, Guadarrama) (Requena & Pérez De-Gregorio 2014), i també de La Retuerta (Saragossa).

Depressaria peniculatella Turati, 1922 (Fig. 27) Material estudiat. Andalusia. Almeria: Tabernas (30SWF5799, 466 m), 1}, 17.X.1998; 1}, 10.X.2010 (J. Ylla leg., det. & col.; prep. gen. JY4331). Granada: Cañada del Ahorcado, Fonelas (30SVG8346), 1}, 16.X.2017 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.). Catalunya. Segrià: Timoneda d’Alfés (31TCF09, 236 m) 1{, 3.X.2015 (J.J. Pérez De-Gregorio & E. Requena leg., E. Requena det. & col.; prep. gen. ER2647). Espècie nova per a Catalunya. Citada d’Almeria (Tabernas), Madrid (Colmenar de Oreja; Montarco, Vaciamadrid), Terol (Albarrasí) i Saragossa (Castejón de Monegros) (Requena & Pérez De-Gregorio 2014; Buchner & Šumpich 2018).

Depressaria infernella Corley & Buchner 2019 (Fig. 28) Material estudiat. Castella i Lleó. Lleó: Port de Piedrafita (30TTN8866, 1418-1480 m), 1{, 9.VII.2013 (R. Macià leg., J. Ylla det. & col.; prep. gen. JY4326). Espècie descrita molt recentment a partir d’exemplars procedents de la Serra da Es- trela (Portugal) i trobada també a Hoyos del Espino i Almanzor (serra de Gredos, Àvila) (Corley et al. 2019).

Finalment, esperant que sigui d’utilitat, els autors han confeccionat la taula 1, en la qual es fa una comparació del vuitè esternit de les femelles de cinc de les espècies de Depressaria abans esmentades. Concretament és l’observació de la zona de l’ostium i/o els plecs de la vora proximal del vuitè esternit el que permet fer la distinció específica.

28 Butll. Soc. Cat. Lep., 111 Agraïments

El nostre agraïment als companys que, de la manera més desinteressada, ens han deixat revisar les seves coŀleccions i ens han permès fer ús de les dades obtingudes: Arcadi Cervelló, Francisco Lencina, Josep Joaquim Pérez De-Gregorio, Francesc Va- llhonrat i Martí Rondós. Així també, a Peter Buchner i Martin F. V. Corley, per l’ajuda rebuda en la identificació d’alguns espècimens; a Javier Gastón, per l’ajuda en la iden- tificació d’alguns espècimens i la cessió de fotografies, de l’imago i l’andropigi (para- tip) de Depressaria sarahae, i a Berta Caballero-López i Glòria Masó, conservadores d’artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, per permetre la revisió del material dipositat al museu. També volem agrair a les direccions generals de Medi Am- bient la concessió dels permisos que ens han permès fer les prospeccions i captures del material estudiat en les diferents comunitats espanyoles.

Referències bibliogràfiques

Buchner, P. 2017a. Depressaria junnilainei, a new species from the veneficella species-group (Depres- sariinae, Lepidoptera) from the West Palaearctic, with additional information on the rare species D. pentheri and D. erzurumella. Miscellaneous Paper, Centre for Entomological Studies Ankara., 166: 1-20. Buchner, P. 2017b. Faunistic records of Depressariidae (Lepidoptera, Gelechioidea) from Turkey - a result of studies for «Microlepidoptera of Europe: Depressariinae». Cesa News, Centre for Entomo- logical Studies Ankara, 134: 1-35. Buchner, P., Corley, M. & Junnilainen, J. 2017. Three new species and one new subspecies of Depres- sariinae (Lepidoptera) from Europe. ZooKeys, 684: 119-154. Buchner, P. & Corley, M. 2019. Agonopterix olusatri, a new species of Depressariidae (Lepidoptera) from the West Palaearctic region. Miscellaneous Paper, Centre for Entomological Studies Ankara., 196: 1-13. Buchner, P. & Šumpich, J. 2018. Faunistic records of Agonopterix and Depressaria from continental Spain, and update checklist (Lepidoptera: Depressariidae). SHILAP Revta lepid., 46(184): 681-694. Buchner, P. & Šumpich, J. 2020. Depressariidae (Lepidoptera) of the Russian Altai Mountains: new species, new records and updated checklist. Acta ent. Mus. natn. Pragae, 60(1): 201-244. Buchner, P. & Karsholt, O. 2019. Depressariinae of Madeira and the Azores Islands (Lepidoptera: Depres­sariidae). Beitr. Ent., 69(2): 331-353. Corley, M. F. V. 2002. Two new species of Depressariidae (Lepidoptera) from Portugal. Nota lepid., 24: 25-33. Corley, M. F. V., Marabuto, E. & Pires, P. 2007. New lepidoptera for the fauna of Portugal (Insecta: Lepidoptera). SHILAP Revta lepid., 35(139): 321-334. Corley, M. F. V., Rosete, J., Marabuto, E., Maravalhas, E. & Pires, P. 2014. New and interesting Portu- guese Lepidoptera records from 2013 (Insecta: Lepidoptera). SHILAP Revta lepid., 42(168): 587- 613. Corley, M.F.V. 2015. Lepidoptera of Continental Portugal. A fully revised list. 281 pp. Faringdon, UK. Corley, M.F.V., Buchner, P. & Ferreira, S. 2019. Depressaria infernella Corley & Buchner, a new Ibe- rian species of the Depressaria douglasella group (Lepidoptera: Depressariidae). SHILAP Revta lepid., 47(186): 293-300. Dantart, J. 2014. Contribució al coneixement dels lepidòpters del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Lepi- doptera) (III). Butll. Soc. Cat. Lep., 105: 31-44.

Butll. Soc. Cat. Lep., 111 29 Dantart, J., Cervelló, A., Jubany, J., Martí, J., Xaus, A., Vallhonrat, F. & Olivella, E. 2010. Els lepidòp- ters de les Planes de Son i la Mata de València. In: Els sistemes naturals de les Planes de Son i la Mata de València (Germain, J. ed.). Treb. Inst. catal. Hist. nat., 16: 531-608. Gastón, J. & Vives Moreno, A. 2017. Descripción de una especie nueva del género Depressaria Haworth, 1811 (Lepidoptera: Depressariidae). Arquivos Entomolóxicos, 17: 351-354. Karsholt, O. & Razowski, J., eds 1996. The Lepidoptera of Europe. A Distributional Checklist. 380 pp. Apollo Books, Stenstrup. Nel, J. 2011. Depressaria pseudobadiella n. sp. du sud de la (Lep. Depressariidae). Oreina, 16: 4-5. Requena, E. & Pérez De-Gregorio, J. J. 2014. Contribució al coneixement del gènere Depressaria Haworth, 1812, a Catalunya i Espanya (Lepidoptera: Depressariidae). Butll. Soc. Cat. Lep., 105: 13-30. Riddiford, N. 2003. Catàleg de Biodiversitat del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. 88 pp. Inven- taris Tècnics de Biodiversitat, 3. Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears, Palma. Rymarczyk, F., Dutheil, M. & Nel, J. 2015. Agonopterix oinochroa (Turati, 1879), espèce authentifiée en France. Revue Ass. roussillonnaise Ent., 24(1): 14-18. Robinson, G.S. 1976. The preparation of slides of Lepidoptera genitalia with special reference to the Microlepidoptera. Entomologist’s Gaz., 27: 127–132. Vallhonrat, F., Cervelló, A., Xaus, A., Pérez De- Gregorio, J.J., Parés, J.M., Requena, E., Dantart, J., Martí, J., Orozco, A. & Palou, F. 2004. Introducció a la fauna de lepidòpters de la vall d’Alinyà. In: Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà (J. Germain, Ed.). Treb. Inst. catal. Hist. nat., 14: 367- 415. Vallhonrat, F., Cervelló, A., Xaus, A., Pérez De-Gregorio, J.J., Parés, J.M., Requena, E., Dantart, J., Martí, J., Orozco, A. & Palou F. 2005. Els lepidòpters de la vall d’Alinyà (Alt Urgell, NE de la península Ibèrica): algunes consideracions sobre l’altitud i la classificació biogeogràfica. Arxius Misceŀlània Zool., 3: 1-135. Vives Moreno, A. & Gastón, J. 2017. Contribución al conocimiento de los Microlepidoptera de España, con la descripción de una especie nueva (Insecta: Lepidoptera). SHILAP Revta lepid., 45(178): 317- 342.

Data de recepció: 1 de maig de 2020 Data d’acceptació: 20 de maig de 2020

30 Butll. Soc. Cat. Lep., 111