DOCSLIB.ORG

Case Study Format – Draft

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Case Study Format – Draft COMISIÓN DE INCLUSIÓN SOCIAL, DEMOCRACIA PARTICIPATIVA Y DERECHOS HUMANOS CARTA EUROPEA DE SALVAGUARDA DE LOS DERECHOS HUMANOS EN LA CIUDAD LISTADO DE CIUDADES SIGNATARIAS 24. Castellbeli i el Vilar Albania 25. Castellbisbai 1. Tirana 26. Castellcir 27. Castelldefels Alemania 28. Castellfollit del Boix 1. Hersbruck 29. Castellerçol 2. Mülheim an der Ruhr 30. Centelles 3. München 31. Cerdanyola del Vallès 4. Nordhausen 32. Collbató 5. Nürnberg 33. Copons 6. Stuttgart 34. Córdoba 7. Weimar 35. Cornellà de Llobregat 8. Zwickau 36. Corvera de Asturias 37. Cubelles Bélgica 38. Donostia- San Sebastian 1. Anvers 39. El Bruc 2. Bruxelles 40. El Brull 3. Charleroi 41. Esparreguera 4. Liège 42. Esplugues De Llobregat 43. Figaró-Montmany Bosnia y Herzegovina 44. Figueres 1. Sarajevo 45. Franqueses del Vallè 2. Tuzla 46. Gavà 47. Gernika-Lumo Croacia 48. Gijon 1. Rijeka 49. Girona 50. Granera Eslovenia 51. Granollers 1. Ljubljana 52. Guardiola de Beruedà 53. Igualada España 54. Irún 0. Abrera 55. Jerez de la Frontera 1. Alcalá de Henares 56. La Llagosta 2. Alcobendas 57. La Garriga 3. Alella 58. Las Casas De San Juan 4. Almeria 59. Laviana 5. Argentona 60. Les Masies de Roda 6. Arenys de Mar 61. Lluçà 7. Arenys de Munt 62. Lebrija 8. Badalona 63. L'Hospitalet de Llobregat 9. Badia del Vallès 64. Lleida 10. Bagà 65. Logroño 11. Balsareny 66. Madrid 12. Barcelona 67. Manlleu 13. Begues 68. Manresa 14. Berga 69. Martorell 15. Cabrera de Mar 70. Masquefa 16. Cabrils 71. Mataró 17. Caldes d’Estrac 72. Mediona 18. Callús 73. Molins de Rei 19. Calonge de Segarra 74. Mollet de Vallès 20. Capellades 75. Monistrol de Calders 21. Cardedeu 76. Monistrol de Montserrat 22. Castellar de n’Hug 77. Montcada i Reixac 23. Castellar del Vallès 78. Montmajor Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos en la Ciudad Lista de ciudades signatarias a enero de 2012 2 79. Montmeló 134. Sevilla 80. Montornès del Vallès 135. Sitges 81. Móstoles 136. Súria 82. Muntanyola 137. Tagamanent 83. Navarcles 138. Tarragona Navàs 139. Terrassa 85. Òdena 140. Tiana 86. Olesa de Bonesvalls 141. Torrelavit 87. Olivella 142. Utrera 88. Òrrius 143. Valencia 89. Olot 144. Vallbona d’Anoia 90. Pallejà 145. Vallirana 91. Palma de Mallorca 146. Vallromanes 92. Parets del Vallès 147. Vic 93. Piera 148. Viladecans 94. Pineda de Mar 149. Vilafranca del Penedès 95. Polinyà 150. Vilanova del Camí 96. Prats de Lluçanès 151. Vilassar de Dalt 97. Premià de Mar 152. Vilassar de Mar 98. Puig-Reig 153. Vilobí del Penedès 99. Reus 154. Vitoria-Gasteiz 100. Rubí 101. Sabadell Francia 102. Sallent 1. Angers 103. Sant Adrià de Besòs 2. Bobigny 104. Sant Andreu de la Barca 3. Bordeaux 105. Sant Bartomeu del Grau 4. Caudebec - les - Elbeuf 106. Sant Boi de Llobregat 5. Créteil 107. Sant Climent de Llobregat 6. Evreux 108. Sant Cugat Sesgarrigues 7. Grenoble 109. Sant Esteve de Palautordera 8. Ivry-sur-Seine 110. Sant Esteve Sesrovires 9. La Rochelle 111. Sant Feliu de Codines 10. Lille 112. Sant Feliu Sesserra 11. Lyon 113. Sant Fruitós de Bages 12. Marseille 114. Sant Hipòlit de Voltregà 13. Montauban 115. Sant Julià de Cerdanyola 14. Nantes 116. Sant Llorenç d’Hortons 15. Orléans 117. Sant Mateu de Bages 16. Pau 118. Sant Pere de Ribes 17. Perpignan 119. Sant Pere de Riudebiltlles 18. Rezé 120. Sant Quirze del Vallès 19. Quimper 121. Sant Sadurní d’Anoia 20. Saint-Denis 122. Sant Vicenç de Castellet 21. Strasbourg 123. Santa Cecília de Voltregà 22. Villeneuve-le-Roi 124. Santa Coloma de Gramenet 125. Santa Cruz De Tenerife Grecia 126. Santa Eulàlia de Ronçana 1. Korydalos 127. Santa Margarida de Montbui 128. Santa Maria de Corcó Hungría 129. Santa Maria de Palautordera 1. Budapest 130. Santa Perpètua de Mogoda Irlanda 131. Santiago De Compostela 1.Bangor 132. Sentmenat 2. Dublin 133. Seva Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos en la Ciudad Lista de ciudades signatarias a enero de 2012 3 54. Macerata Italia 55. Marano Sul Panaro (Mo) 1. Agna (Pd) 56. Massa Lombarda (Ra) 2. Alberobello (Ba) 57. Melfi (Pz) 3. Ancona 58. Mercogliano (Av) 4. Arese 59. Mesagne (Brindisi) 5. Ascoli Piceno 60. Mignanego (Ge) 6. Bagnara Di Romagna (Ra) 61. Mirano (Ve) 7. Bagnolo In Piano (Re) 62. Misterbianco (Ct) 8. Bisceglie (Ba) 63. Modena 9. Bitonto (Ba) 64. Mogliano Veneto (Tv) 10. Bologna 65. Monfalcone (Go) 11. Bolsena (Vt) 66. Montalto Dora (To) 12. Bompensiere (Cl) 67. Montemarciano (An) 13. Borgone Susa (To) 68. Monza 14. Borgo San Dalmazzo (Cn) 69. Monzuno (Bo) 15. Brindisi 70. Moraro (Go) 16. Calderara di Reno(Bo) 71. Napoli 17. Caltagirone (Ct) 72. Nardo’ (Le) 18. Casola Valsenio (Ra) 73. Novafeltria (Pesaro e Urbino) 19. Casole D’elsa (Si) 74. Nove (Vi) 20. Castellammare di Stabia (Na) 75. Olgiate (Lc) 21. Castel Maggiore (Bo) 76. Orvieto (Tr) 22. Catania 77. Ospedaletto Euganeo (Pd) 23. Cattolica (Rn) 78. Ostini (Br) 24. Cervarese S. Croce (Pd) 79. Palermo 25. Cetona (Si) 80. Pastorano (Ce) 26. Chioggia (Ve) 81. Pavia 27. Colle Val D’elsa (Si) 82. Pavullo Nel Frignano (Mo) 28. Comacchio (Fe) 83. Pero (Mi) 29. Collegno (To) 84. Perugia 30. Conselice (Ra) 85. Pesaro 31. Corleto Perticara (Pz) 86. Pescara 32. Cosenza 87. Piacenza 33. Cossato 88. Pianoro (Bo) 34. Cutigliano (Pt) 89. Piazzola Sul Brenta (Pd) 35. Due Carrare (Pd) 90. Pieve Di Alpago (Bl) 36. Empoli 91. Piozzano (Pc) 37. Erba (Co) 92. Poggio a Caiano (Prato) 38. Fasano (Br) 93. Pomigliano D’arco (Na) 39. Ferrara 94. Pontecagnano Faiano (Sa) 40. Fiesole (Fi) 95. Ponte S. Nicolò (Pd) 41. Firenze 96. Portoferraio (Li) 42. Galeata (Fo) 97. Preganziol (Tv) 43. Galliate (No) 98. Racale (Lecce) 44. Genova 99. Radda In Chianti (Si) 45. Geraci Siculo (Pa) 100. Ravenna 46. Giovinazzo (Ba) 101. Recanati (Mc) 47. Guardiagrele (Ch) 102. Riccione (Rn) 48. Guastalla (Re) 103. Rivalta Di Torino (To) 49. Imola (Bo) 104. Roma 50. Jesi (An) 105. Roseto Degli Abruzzi (Te) 51. Ladispoli (Rm) 106. Rovereto (Tn) 52. Lecce 107. Rubano (Pd) 53. Lequile (Le) 108. Rubiera (Re) Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos en la Ciudad Lista de ciudades signatarias a enero de 2012 4 109. Russi (Ra) 110. Salzano (Ve) Suecia 111. San Lazzaro Di Savena (Bo) 1. Stockholm 112. San Michele Salentino (Br) 113. San Nicola la Strada (Ce) Suiza 114. San Piero A Sieve (Fi) 1. Geneva 115. San Pietro Di Cadore (Bl) 116. Santa Maria Capua Vetere (Ce) 117. Sant’Andrea Apostolo Dello Jonio (Cz) Turquía 118. Sant’Antonino di Susa (To) 1. Istanbul 119. Santo Stefano Di Cadore (Bl) 120. Santo Stefano Ticino (Mi) 121. Sarzana (Sp) 122. Sergnano (Cr) 123. Settimo Torinese (To) 124. Siena 125. Sommariva Del Bosco (Cn) 126. Spinea (Ve) 127. Stanghella (Pd) 128. Tassullo (Tn) 129. Terrassa Padovana (Pd) 130. Torino 131. Trapani 132. Trecate (No) 133. Venezia 134. Verbania 135. Vetralla (Vt) 136. Vicovaro (Rm) 137. Vigonza (Pd) Letonia 1. Riga Lituania 1. Vilniusç Polonia 1. Warszawa Portugal 1. Lisboa 2. Loures 3. Porto Reino Unido 1. Belfast 2. Kirklees 3. Manchester 4. Newcastle 5. North Lanarkshire 6. Reading 7. Swansea Serbia 1. Zvezdara-Belgrado Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos en la Ciudad Lista de ciudades signatarias a enero de 2012 5 .
Load more

Recommended publications
  • Ferran Cirac Ayala
    BASE DE DADES I CARTOGRAFIA DELS HORTS URBANS ALS MUNICIPIS DEL BAIX MARESME (Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) Ferran Cirac Ayala nº Hort Municipi Caràcter Ubicació Ús Propietat Tipus Parcel·les Superfície (m2) Qualificació urbanística Codi 1.1. Argentona peri-urbà Terra Autoconsum Públic Municipal - - Sòl no urbanitzable Rústic (N1) 1.2. Argentona intra-urbà Terra Escolar Públic Institucional - - Sistemes Equipaments (SE) 1.3. Argentona intra-urbà Terra Escolar Públic Institucional 1 56,74 Sistemes Equipaments (SE) 1.4. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 6 1.185 Sòl urbà Urbà tradicional (R2) 1.5. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 112,82 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.6. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 190,81 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.7. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 2 390,54 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.8. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 2 109,07 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.9 Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 5 1086,36 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.10. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 1 125,02 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.11. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 1 291,74 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.12. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 8 636,19 Sòl urbà Cases agrupades (R5) 1.13. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 14,6 Sòl urbà Nucli Antic (R1) 1.14.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Cabrera De Mar Restes Antigues
    CABRERA DE MAR RESTES ANTIGUES 31 - POBLAT IBÈRIC DE BURRIAC A la banda de migdia de la muntanya de Burriac, no gaire lluny del castell, hi ha les restes de l'antic poblat ibèric d'Ilduro que, a l'època de màxima prosperitat, ocupava unes 10 ha. El seu poblament es remunta als segles VII-VI aC però la major part de restes (muralles, torres i un possible edifici públic) són de període ibèric ple (segles IV-III aC). La seva màxima expansió es va produir durant la romanització (segle II aC), època a la qual pertanyen les restes d'habitacles i la porta meridional del recinte emmurallat. Degué ser abandonat definitivament cap a l'any 50 aC. El jaciment va ser descobert per Lluís Bonet Garí cap al 1917 i des d'aleshores s'han efectuat diverses excavacions. És de difícil accés degut a la manca d'indicacions. 2 - Jaciment de ca l'Arnau - can Mateu - can Benet La importància del poblament ibèric al terme de Cabrera, centrada pel poblat d'Ilturo, als peus de Burriac, va tenir el seu màxim exponent entre els segles IV i I aC, decaient posteriorment amb la construcció d'Iluro (Mataró) i la romanització. Les excavacions realitzades prop del camí de la Riera, als enclaus de ca l'Arnau, can Mateu i can Benet, han deixat al descobert les restes del que fou un important centre productor de vi d'època tardoibèrica i romana. Es poden veure restes de diverses estances residencials o agrícoles, pous, forns i la part més important, unes termes romanes considerades les més antigues de la península.
    [Show full text]
  • Castillo De Burriac (O De Sant Vicenç) Cabrera De
    CABRERA DE MAR / 1681 CABRERA DE MAR Cabrera de Mar es un municipio cuyo territorio se extiende desde la costa hasta la cordillera lito- ral, donde se hallan las montañas de Burriac y Montcabrer, y que se ve drenado por torrentes que frecuentemente se desbordan a finales del verano, como en otros muchos pueblos del Maresme. El término municipal está comunicado por la carretera B-502, a la que se accede a través de la A-2 o de la autopista C-32. El valle de Cabrera es especialmente rico en yacimientos arqueológicos, de los que los más conocidos son el oppidum ibérico de Burriac y la zona de Can Modolell, donde se ha hallado material ibérico y romano. La primera mención del lugar de Cabraria data de 1037. Castillo de Burriac (o de Sant Vicenç) L CASTILLO DE BURRIAC está situado en el Parque Natural que tomar la carretera B-502, que lleva hasta el núcleo de de la Serralada Litoral, coronando una peña de unos Cabrera de Mar, y seguir la calle de la Riera hasta encontrar E400 m de altitud visible desde otras poblaciones del la pista forestal, restringida en su segunda mitad. Maresme. La accesibilidad al castillo es factible desde casi Aunque una noticia de 1017 menciona a un tal Bernat todas las vertientes de la montaña, a excepción del lado de Sant Vicenç, posible castellano de la fortaleza, la primera oriental, el único que ofrece una protección natural eficaz. noticia cierta de la misma data de 1023, cuando aparece citada Recientemente se ha habilitado una pista forestal para poder como Kastrum Sancti Vicentii en la relación de castillos que la llegar en todoterreno hasta los pies del castillo.
    [Show full text]
  • Implementació De Models Combinats De Recollida Selectiva En Un Mateix Àmbit
    Redacció: Setembre 2020 IMPLEMENTACIÓ DE MODELS COMBINATS DE RECOLLIDA SELECTIVA EN UN MATEIX ÀMBIT. EXEMPLE D’IMPLEMENTACIÓ Combinació de models porta a porta a municipis grans i urbanitzacions amb àrees d’aportació tancades als municipis rurals i nuclis disseminats a la comarca de l’Anoia (Catalunya) Descripció El Consell Comarcal de l’Anoia és l’ens supramunicipal encarregat de la gestió de residus a la majoria de municipis de la comarca de l’Anoia, situada a la Catalunya central i amb una població de 1 20.738 habitants (Idescat, 201 9). Els diferents municipis de la comarca presenten casuístiques i realitats diferents: uns són de caire més urbà, amb nuclis compactes i urbanitzacions; i d’altres són més rurals, amb masies i habitatges disseminats. Per aquest motiu, i amb la voluntat d’adaptar el servei a les diferents realitats, des del Consell Comarcal es va optar per la implantació de dos models de recollida de residus: . El model de recollida porta a porta als nuclis urbans i urbanitzacions. El model de recollida amb àrees d’aportació tancades amb control d’accés electrònic als municipis rurals i habitatges disseminats. Concretament, des de l’any 201 8, el Consell Comarcal impulsa la recollida porta a porta de residus domiciliaris i residus comercials i d’equipaments en municipis de més de 500 habitants1 i, la recollida dels contenidors en àrees d’aportació tancades amb control d’accés pels municipis de menys de 500 habitants. Tant el model de recollida porta a porta com la recollida amb àrees d’aportació tancades, tenen per objectiu fomentar la corresponsabilització i evitar l’anonimat, garantint una major traçabilitat del servei de recollida i realitzar un seguiment de les incidències i de la participació.
    [Show full text]
  • Estrategia De Actuacion En El Maresme
    GOBIERNO MINISTERIO MINISTERIO DE ESPAÑA DE FOMENTO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE INFORME TÉCNICO para Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente Secretaría de Estado de Medio Ambiente Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME AVANCE Clave CEDEX: 22-414-5-002 Madrid, 2014 Centro de Estudios de Puertos y Costas ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME (CLAVE CEDEX: 22-414-5-002) 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................... 5 1.1 Objetivo .................................................................................................................................................. 5 1.2 Resumen y conclusiones del informe parcial previo ........................................................................ 5 1.2.1 Condicionantes para las actuaciones en el Maresme ......................................................................6 1.2.2 Avance de la estrategia de actuación ...............................................................................................6 1.3 Actualización de datos del Maresme .................................................................................................
    [Show full text]
  • Actividades Náuticas Activités Nautiques
    Actividades náuticas Activités nautiques Bienvenidos Bienvenue Bienvenido/da a la Costa de Barcelona - Maresme, una comarca que combina la riqueza de una zona turística reconocida internacionalmente con playas de belleza mediterránea, puertos deportivos activos, la cultura, la gastronomía y las tradiciones de sus fiestas populares con el verde de sus dos parques naturales. Uno de los grandes atractivos del Maresme para los amantes del mar y del deporte marítimo es la oferta náutica. Ofrece la posibilidad de practicar submarinismo, vela y a Girona navegación, de alquilar embarcaciones y de hacer paseos programados, entre otros. La zona cuenta con un clima excelente que permite la práctica náutica durante todo el año debido a los vientos térmicos de garbín. al Montseny Playas con múltiples servicios para gozar del verano, ciudades con rutas culturales, y GI-512 arquitectónicas y un amplio abanico de museos para ser visitados y empresas de ocio AP-7 N-II con propuestas originales relacionadas con el mar os esperan. Toda una oferta basada en C-35 productos de calidad. Sant Celoni Tordera ¡Venid y disfrutad de la Costa de Barcelona - Maresme todo el año! Palafolls Blanes Nous vous souhaitons la bienvenue sur la Costa de Barcelona - Maresme ! Notre Santa région est une zone touristique mondialement connue, nantie de plages d’une beauté a Vic C-61 Sant Iscle Susanna Sant Cebrià C-32 Malgrat méditerranéenne et de ports de plaisance vivants, et gorgeant de culture, de gastronomie de Vallalta de Mar AP-7 de Vallalta et de fêtes populaires traditionnelles… mais la végétation des deux parcs naturels est tout B-510 Pineda de Mar Granollers Arenys aussi exceptionnelle.
    [Show full text]
  • El Sistema Defensiu Del Poblat Ibèric De La Cadira Del Bisbe (Premià De Dalt, El Maresme) I La Detecció De La Barrera Nord
    CYPSELA 19. 2012. ISSN: 0213-3431. 193-210 EL SISTEMA DEFENSIU DEL POBLAT IBÈRIC DE LA CADIRA DEL BISBE (PREMIÀ DE DALT, EL MARESME) I LA DETECCIÓ DE LA BARRERA NORD Torres quadrangulars, poblats de barrera, fortificacions, poliorcètica, Laietània Raúl Balsera Moraño La visión que hasta ahora se tenía del sistema defensivo de la Cadira del Bisbe se ha de ampliar al combinarse su conocida defensa sur de ladera, con la identificación de un potente complejo defensivo de barrera situado en el istmo que conecta el poblado por su lado norte a la cordillera litoral catalana. Para entender mejor su funcionamiento, en este estudio se analizan todos los yacimientos con torres cuadrangulares y fortificaciones de barrera conocidos en territorio catalán. Torres cuadrangulares, poblats de barrera, fortificaciones, poliorcética, Laietania La vision que l’on avait du système de défense de la Cadira del Bisbe doit être élargie, car la défense sud du versant que l’on connaissait était combinée à l’identification d’un puissant complexe défensif de barrière situé dans l’isthme qui le relie par le nord avec la chaîne littorale. Afin de mieux comprendre leur fonctionnement, tous les gisements comptant des tours quadrangulaires et des fortifications de barrière connues sur le territoire catalan sont analysés dans cette étude. Tours quadrangulaires, murailles de barrière, fortifications, poliorcétique, Laietania 193 The view that was held of the defence system of Cadira del Bisbe has to be extended when combining the southern mountainside defence that was already known with the identification of a powerful defensive barrier complex situated on the isthmus that connects it to the north with the Catalan Coastal Range.
    [Show full text]
  • Acord De Creixement Industrial De La Conca D'òdena
    Setmanari d’informació comarcal de lliure distribució - 11.100 EXEMPLARS - Fundat l’any 2001 - Número 911 - 4 de març de 2021 Acord de creixement industrial de la Conca d’Òdena A la secció d’entrevistes, La gent de L’Enllaç: Ignasi Costa Pàg. 3 Àmplia agenda d’activitats a la comarca pel 8M Dia Internacional de les Dones Pàg. 21 a 24 Rècord d’Igualada absolut de l’equip sub18 femení del CAI en relleus 4x400 Pàg. 30 Presentació del Parc Agrari de la Conca d’Òdena, dimarts a La Tossa de Montbui Pàg. 17 Teatre d’humor a La a Generalitat, la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena i els set ajuntaments que la integren valoren positivament el procés de par- Lliga de Capellades Lticipació al Pla Director de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena, i es comprometen a tenir en compte els resultats durant la redacció del Pla Director Urbanístic. Un dels principals acords de creixement industrial passa per l’entorn de l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena i pel Parc Tecnològic Pàg. 18 Jorba-Igualada. Pàg. 5 Preocupació a Capellades pels L’Escorxador, des d’avui Farré accessibilitat despreniments al Capelló nou espai de vacunació Tel. 609 314 500 Pujaescales Ascensors Manteniments Enginyeria eïns de Capellades, especialment de la Ronda del Capelló, pateixen l recinte firal l’Escorxador s’estrena avui com a nou espai de vacunació, www.farre.es Vper les explosions controlades que es fan en una pedrera pròxima i Econvertint-se en un dels centres vacunals a la Regió Sanitària Central; que provoca tremolors, caigudes d’objectes, esquerdes i moviments als aquest espai acollirà els col·lectius professionals de fins a 55 anys que es seus habitatges.
    [Show full text]
  • Programa Complementari De Camins
    PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Comarca Municipi Assistència. Actuació Import concedit Anoia Argençola Manteniment de camins 49.362,52 Anoia Bellprat Proposta de millora de l'accés al Castell de Queralt al Terme mu- 45.948,16 nicipal de Bellprat Anoia Bruc Camí de Can Ribera 22.300,77 Anoia Cabrera d'Anoia Condicionament pavimentació asfàltica i millores del camí de Mas 48.649,29 Castells Anoia Calaf Reparació del cami del rentador (Fase 1B i Fase 2) 46.471,75 Anoia Calonge de Segarra Condicionament i millora del camí del Bosc del Nadal 49.286,78 Anoia Capellades Arranjament del camí ral de la Font de la Reina de Capellades 30.854,12 Anoia Carme Execució material d'una passera pel camí de la Riera de Carme 46.839,02 Anoia Castellolí Millora de camis municipals de Castellolí 47.917,13 Anoia Copons Arranjament i millora de Camins de Copons 49.040,62 Anoia Igualada Arranjament camí de Can Masarnau 42.427,82 Anoia Jorba Arranjament de camins municipals de Jorba 49.312,02 Anoia Llacuna Arranjament del camí del Clot de les Barraques i del Ventanell 49.848,52 Anoia Masquefa Millora pavimentació de tres trams de camí - Camí Cementiri 46.377,07 Beguda - Camí Can Valls - Riera Claret Anoia Montmaneu Manteniment camins rurals al TM Montmaneu 47.891,89 Anoia Òdena Arranjament dels camins municipals d'Òdena 48.283,21 Anoia Orpí Arranjament i manteniment de camins rurals del municipi d'Orpí 45.305,79 Anoia Piera Pavimentació del camí 49.116,36 Anoia Hostalets de Pierola Arranjament camí de Serra Alta a Can Fosalba dels Hostalets de 49.065,87 Pierola Anoia Pobla de Claramunt Instal·lació biones al camí del Castell 27.506,93 PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Anoia Prats de Rei Obres de reparació i millora de camins municipals 47.159,73 Anoia Pujalt Reposició d'infractructures malmeses pels aiguats de novembre de 49.924,26 2015 Anoia Rubió Millora i condicionament de camins: Camí núm.
    [Show full text]
  • OBJOVI. Observatorio Joven De Vivienda En España Notas
    OBJOVI. Observatorio Joven de Vivienda en España Notas metodológicas y fuentes estadísticas Año 2003 Población joven Número de jóvenes: Personas entre 18 y 34 años, según la Encuesta trimestral de Población Activa (EPA). Hogares jóvenes: Número de jóvenes que constan como “persona de referencia” en la EPA del último trimestre. Tasa de principalidad: Porcentaje de personas que son cabeza de hogar (persona de referencia) respecto del total de personas de su misma edad. Jóvenes emancipados: Jóvenes que constan como“persona de referencia”, “cónyuge” o “persona no emparentada”, en hogares cuya persona de referencia es joven, en la EPA del último trimestre. Tasa de emancipación: Porcentaje de personas que viven fuera del hogar de origen respecto del total de personas de su misma edad. Edad promedio a la emancipación: Edad a la cual la mitad de los jóvenes viven ya emancipados de sus hogares de origen. Jóvenes con otras situaciones civiles: Jóvenes separados o viudos. Otras personas no emparentadas: Término que utiliza la Encuesta de Población Activa (EPA) para designar aquéllas personas que no mantienen relación de parentesco con la persona de referencia del hogar. Jóvenes y trabajo Actividad: Personas de 16 o más años que, durante la semana de referencia (la anterior a aquella en que se realiza la entrevista), suministran mano de obra para la producción de bienes y servicios o están disponibles y en condiciones de incorporarse a dicha producción. Se subdividen en ocupados y parados (definición EPA) Ocupados: Personas de 16 o más años que durante la semana de referencia han estado trabajando durante al menos una hora, a cambio de una retribución (salario, jornal, beneficio empresarial, etcétera) en dinero o especie.
    [Show full text]
  • Grups Polítics 2015 Barcelona L' Alt Penedès L'anoia
    GRUPS POLÍTICS 2015 BARCELONA DIPUTACIÓ DE BARCELONA L' ALT PENEDÈS CONSELL COMARCAL ALT PENENDES AVINYONET DEL PENEDES CABANYES (LES) CASTELLET I LA GORNAL GELIDA GRANADA (LA) MEDIONA OLERDOLA OLESA DE BONESVALLS PLA DEL PENEDES (EL) SANT CUGAT SESGARRIGUES SANT MARTI SARROCA SANT SADURNI D'ANOIA SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS SUBIRATS TORRELLES DE FOIX VILAFRANCA DEL PENEDES VILOBI DEL PENEDES L'ANOIA CONSELL COMARCAL ANOIA CABRERA D'ANOIA CALONGE DE SEGARRA CAPELLADES HOSTALETS DE PIEROLA (ELS) IGUALADA MASQUEFA ODENA PIERA POBLA DE CLARAMUNT (LA) SANT MARTI DE TOUS SANTA MARGARIDA DE MONTBUI TORRE DE CLARAMUNT (LA) VALLBONA D'ANOIA VILANOVA DEL CAMI BARCELONA EL BAGES CONSELL COMARCAL BAGES CARDONA CASTELLBELL I EL VILAR CASTELLGALI CASTELLNOU DE BAGES MANRESA MONISTROL DE MONTSERRAT MURA NAVAS PONT DE VILOMARA I ROCAFORT (EL) RAJADELL SALLENT SANT FRUITOS DE BAGES SANT JOAN DE VILATORRADA SANT VICENÇ DE CASTELLET SANTPEDOR SURIA EL BAIX LLOBREGAT CONSELL COMARCAL BAIX LLOBREGAT ABRERA BEGUES CASTELLDEFELS CASTELLVI DE ROSANES CERVELLO COLLBATO CORBERA DE LLOBREGAT CORNELLA DE LLOBREGAT ESPARREGUERA ESPLUGUES DE LLOBREGAT GAVA MARTORELL MOLINS DE REI OLESA DE MONTSERRAT PALLEJA PALMA DE CERVELLO, LA PAPIOL (EL) PRAT DE LLOBREGAT (EL) SANT ANDREU DE LA BARCA SANT BOI DE LLOBREGAT SANT CLIMENT DE LLOBREGAT SANT ESTEVE SESROVIRES SANT FELIU DE LLOBREGAT SANT JOAN DESPI SANT JUST DESVERN SANT VICENÇ DELS HORTS SANTA COLOMA DE CERVELLO TORRELLES DE LLOBREGAT VALLIRANA VILADECANS BARCELONA EL BARCELONÈS CONSELL COMARCAL BARCELONÈS BADALONA
    [Show full text]