AT 0001-0006 Primeres 1A
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES provided by Hemeroteca Cientifica Catalana I. OBRES GENERALS I BIBLIOGRAFIES Bibliographie annuelle du Moyen Âge tardif. Auteurs et textes latins, 13 (2003), 708 pp. Trobem en aquest volum bibliografia resumida dels següents autors i textos nostres: Adam Alderspacensis, Summula de Summa Raimundi (1/1-3); Alexander VI papa (25/168); Antonius Andreae (32/232-233); Arnaldus de Villanova (40-43/303-318); Bernardus Serra (70/526); Calixtus III (Alfons de Borja) (91/705); Franciscus Eximenius (142/1067-1068); Guido de Monte Rocherii (196/1413); Guido Terreni (196-197/1414-1416; cf. 170/1274); Guillelmus de Aragonia (198/1425); Ignetus Contardus (280/2064); Iohannes Canonicus (Marbres) (295/2183); Iohannes Iacobi (330/2462); Iohannes de Palomar (338-339/2539- 2542); Iohannes Serra (352/2637); Iohannes Ludovicus Vives (364-365/2752-2758); Nicolaus Eymerich (443-444/3326-3331); Paulus Christianus (468/3520-3521); Petrus Belluga (476/3564); Petrus Lemovicensis, Postulatio Raymundi (482/3616); Petrus Thomae (487/3657); Pontius Carbonell (505/3773); Raymundus Lullus (510-530/3807-3895; cf. 620/4464); Raymundus Martini (530-531/3896-3902); Raymundus de Pennaforte (531- 532/3903-3908); i Vincentius Ferrerius (625-626/4511-4519). Les seccions finals del volum són: taula de manuscrits i de les corresponents biblioteques (643-658); llista alfabètica d’ín- cipits (659-691); i taula d’autors moderns (693-708). — J. P. E. [18.828 Bibliographie annuelle du Moyen Âge tardif. Auteurs et textes latins, 14 (2004), X i 650 pp. Aquest volum informa de bibliografia (qualque vegada, amb resum de contingut) relativa als següents autors nostres i a llurs produccions llatines: Adam Alderspacensis (1-2, nn. 4-5); Anselmus de Turmeda (33/268); Antonius Andreae (33-34/272-280); Armengaldus Blasius (45/354); Arnaldus de Villanova (46-48/357-381); Astrologia, amb referència a Jeroni Torrella: 68/431); Benet XIII (72-73/571-579); Bernardus Flamench (76/608); Bonifatius Ferrerii (102/794-795); Calixtus III papa (104/808-809); Franciscus Eiximenius (Eiximenis) (148/1099-1102); Guido de Monte Roquerii (179/1362); Guido Terreni de Perpiniano (179/1365); Guillelmus Sedacerii (193-194/1471-1476); Iacobus de Calicio (244/1796); Iacobus Despars (244/1800); Ianuarius de Rabaça (251/1856); Iohannes de Casanova (268/1974-1975); Iohannes Eiximenis [Eiximeno!] (282/2064); Iohannes Fortis de Aragonia (283/2074); Iohannes de Lobera (301/2209); Iohannes Mercader (303/2225); Iohannes de Montesono (305/2239); Iohannes de Moya (305/2240); Iohannes de Palomar (308/2262- 2263); Iohannes Serra (318/2346); Iohannes Ludovicus Vives (327/2442-2444); Iohannes Dandolus, Ad Ferdinandum regem Aragonensem (359/2668); Petrus Ilerdensis (433/3245); Petrus Thomae (445-446/3309-3315); Raymundus Lullus (564-467/3474-3506); Raymundus Martini (467/3507-3508); Raymundus de Pennaforte (467-468/3510-3513); Thomas Mieres (572/4233); i Vincentius Ferrerius (579-580/4280-4283). — J. P. E. [18.829 Grosses Werklexikon der Philosophie herausgegeben von Franco VOLPI. Band 1: A-K. Band 2: L- Z, Anonyme und Sammlungen, Stuttgart, Alfred Kröner Verlag 1999, XX i 854, i 855- 1773 pp. El primer volum conté un article sobre Crescas, Chasdai ben Abraham i en particular sobre el seu Or Adonai, d’H. Simon (340); el segon n’ofereix sobre Raimundus Lullus i en especial sobre l’Ars generalis ultima i la Logica nova, d’E. Waldschütz (957-959); Sabundus, Raimundus i la seva Theologia naturalis, de M. Laarmann (1250-1251); Vives, Juan Luis, i els De anima et 652 NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES vita, De disciplinis, De ratione dicendi i In pseudodialecticos, d’H. Hidalgo Sierna (1536-1538). — J. P. E. [18.830 «Medioevo Latino. Bulletino bibliografico della cultura europea da Boezio a Erasmo (secoli VI-XV)», XXIV (2003), XLIV i 1468 pp. La primera secció s’intitula Autori e testi; hi trobem indicacions bibliogràfiques sobre els següents autors nostres: Abraham bar Hiyya (7); Alexander VI papa (33); Alphonsus V de Aragonia, Neapolis rex (38); Antonius Andreae (54); Armengaudus Blasii (57); Arnaldus de Villanova (58); Bartholomaeus Facius (70-71: De rebus gestis Alphonsi regis); Benedictus XIII antipapa (!) (77); Chronicon Siculum (820-1343) (114); Claudius Taurinensis episcopus (116: cf.136: Dungalus); De astrolabii compositione (124); Dhouda (128); Felix Urgellensis episcopus (152); Ferrandus Hispanus; Florus Lugdunensis diaco- nus (153); Franciscus Ximenius (!) Gerundensis (167); Gabriel Altadellus (175); Guido Terrena (202); Iacobus II Aragoniae rex (241); Iacobus Pérez de Valencia (244); Ioannes Biclarensis abbas (257); Ioannes Burgundus de Maioricis (259); Ioannes Gerson (267: Contra Raymundum Lullum); Ioannes Bta. Agnesius (288); Iulianus Tallada Maioricensis (294); Iustinianus de Valentia episcopus; Iustus Urgellensis (297); Liber Sancti Iacobi (314- 315); Logica Morelli (316); Lupitus Barchinonensis archidiaconus (320); Nahmanides (340); Nicolaus Eymerici (350); Oliba Rivipullensis monachus (357-358); Orationale Visigoticum (358); Paulus Christiani (364); Pontius Carbonellus (384); Raphael de Pornassio (Ioannes de Casanova, Iulianus Tallada) (388); Raymundus Lullus (389-394); Raymundus Lullus, Pseudo; Raymundus Martini; Raymundus de Pennaforte; Raymundus Sabunde (394); Regulae de quarta parte astrolabii (395); Testamentum (alchemicum Lullo tri- butum) (419); Thomas Migerii (446); Vae mundo in centum annis (450); Vincentius Ferrarii (454). En les altres seccions les notícies que ens afecten són escadusseres, encara que en la dedicada a bibliografia sobre ciutats, normalment treballs històrics, també es poden trobar indicacions sobre textos, com, per exemple, sobre València (999, 1053), Barcelona (1015), Lleida (1031), o Tortosa (1052). — J. P. E. [18.831 «Medioevo Latino. Bulletino bibliografico della cultura europea da Boezio a Erasmo (secoli VI-XV)», XXV (2004), XLIV i 1640 pp. La primera secció, dedicada als autors i texts, informa de bibliografia sobre els nostres següents: Abraham bar Hiyya (8); Agobardus Lugdunensis archiepiscopus (16); Alexander VI papa (28); Alphonsus V Aragoniae rex (34-36; cf. 72, Bartholomaeus Facius); Antonius Andreae (51-52); Antonius de Canalibus (52); Arnaldus Albertini; Arnaldus de Villanova (56-57); Aufredus Gonteri Brito (59); Benedictus XIII antipapa (82); Bernardus Ermengaudi (92); Calixtus III papa (114); Carmina Rivipullensia (115); Claudius Taurinensis episcopus (126); Dhouda (143); Durandus d’Osca (150); Felix Urgellendis episcopus (166); Franciscus Ximenius Gerundensis OFM (191; cf. 224); Fridericus III Aragoniae, Trinacriae rex (196); Guido Terrena (225); Guillermus de Aragonia (226); Guillelmus de Rubione (233); Heimericus de Campo (237); Hieronymus Pardo (246-247); Iacobus I, Aragonun rex; i Iacobus II Aragonum rex (263); Iacobus de Calicio (264); Iacobus de Marquilles (265); Ingetus Contardus (271); Ioannes Biclarensis abbas (288); Ioannes Bulons (290); Ioannes Canonicus (292); Iulianus Tallada Maioricensis (332); Liber Maiorichinus (356); Logica Morelli (359); Nahmanides (385); Nicolaus Eymerici (!) (35); Oliba Rivipullensis et Cuxanensis abbas (402); Petrus de Aterrabia (413); Petrus Thomae OFM (428); Raymundus Lullus (444-451); Raimundus Lullus ps.; Raimundus Martini; Raimundus de Pennaforti; Raimundus Sabunde magister; Raimundus de Tàrrega (451); Theodulphus Aurelianensis episcopus (483); Thomas Migerii (512); Vae mundo in centum annis (520); Vincentius Ferrarii (524-525); Vitalis de Canellas (526). Hi ha bibliografia escadussera que entra en el nostre NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES 653 camp en d’altres seccions del volum, com en la de Storia delle città, la relativa a Barcelona (1117), Lleida (1138), Tarragona (1162), Tortosa (1163), o València (1164). — J. P. E. [18.832 Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 60. Grosso-Guglielmo da Forlì, Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, 2003, XVIII i 808 pp. D’aquest volum entren en el nostre camp els articles següents: Gualandi, Bacciameo (131- 134), pisà comissionat per als contactes entorn la possible annexió de Pisa a la corona catala- noaragonesa sota Jaume II, de M. Ronzani; Guardati (Guardato), Tommaso (Masuccio Salernitano), de F. De Propriis: autor del Novellino, fou cortesà d’Alfons IV Trastámara a Nàpols i home de confiança del seu fill i successor, Ferdinando I (279-286); Guarini, Girolamo, de M. A. Passarelli: cortesà del mateix rei Alfons, introduït a la cort per Joan Olzina (355-357); Guarna, Giovanni (396-398), Guarna, Nicola Matteo (398-400), ambdós de F. Storti: en les lluites entre el rei Alfons i els Anjou per Nàpols entorn el 1440, els Guarna demostraren una gran mobilitat; Guarnerio, Pier Enea, de F. Avolio: recorda la seva contribu- ció al coneixement del català de l’Alguer i al lul·lisme italià del segle XX amb l’edició de la Doctrina d’infants, a l’AIEC, II (1908) (419-422); Guasco, Bartolomeo, de S. Simoncini: notari del concili de Constança, fou interlocutor de l’ambaixada d’Alfons Trastámara al mateix con- cili el 1417; anys després hauria cercat el favor del dit rei, ja sobirà de Nàpols (449-451); Guazzalotti, Andrea, de L. Simonato: fou autor de medalles per al rei Alfons, on compareixen temes diversos, i per a Calixt III, que recorden la seva progènie (513-516); Guercio, Enrico, de E. Basso, recorda la participació de Gènova i la d’aquest en la conquesta de Tortosa; i la presència primerenca de ,francs’ a Andalusia, disputant el comerç als mateixos musulmans (583-586); Guevara, Íñigo, de A. Ryder: castellà,