Llinatges Carcaixentins
1 EL BARRI DE SANT ANTONI (LES BARRAQUES) Bernat DARÀS i MAHIQUES Cronista oficial de Carcaixent Plànol de la Séquia de Carcaixent (1784) (AHN Consells, lligall 22.590/2) El número 11 correspon al nucli urbà de la llavors vila de Carcaixent. El 12 correspon a la séquia de la Coma, que discorria pels carrers de Benlliure, Sant Francesc d'Assís, Martí Talens, Alacant, Vidal Canet i Cánovas del Castillo, a desembocar en el barranc de Barxeta. Després, en el centre del plànol es veu una església que correspon al convent alcantarí de Sant Francesc d'Assís, extramurs, i al costat el carrer de Sant Antoni, que finalitza en la seua Ermita. INTRODUCCIÓ Carcaixent, amb un nucli antic consolidat entre els segles XVI-XVIII, comprén tres conjunts urbanístics diferenciats: la Vila (intramurs) i els barris (extramurs) de Santa Bàrbara i Sant Antoni-les Barraques. Amb el temps, als dos grans barris, i a causa de la prosperitat del conreu i comerç de la taronja, s’uniren els nous barris de la Muntanyeta i Quatre Camins, a més a més dels annexos de Cogullada i la Barraca d’Aigües Vives. A l'ombra de l'ermita de Sant Antoni, a les darreries del segle XVIII, es van anar assentant els primers habitants procedents, en la seua major part, de les comarques de la 2 Ribera (Alzira, Cullera, la Pobla Llarga, Alginet, Alberic, Albalat, Manuel, Beneixida, Alcàntera, Càrcer, l'Alcúdia, la Vila i Honor de Corbera, Tossalnou, Rafelguaraf, l'Ènova, Vilanova de Castelló, Senyera, Benifaió, Sollana, Massalavés, Polinyà de Xúquer, Real, Montserrat), la Safor (Gandia, Oliva,
[Show full text]