TORRENT | Toponímia Dels Pobles Valencians |
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
TORRENT L ’ H ORTA AJUNTAMENT DE TORRENT ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL David Baviera Climent TEXT José Royo Martínez José Ramón Sanchis Alfonso GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Torrent, 217 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torrent ISBN: 978-84-482-6224-2 Depòsit legal: V-849-2018 Impressió: www.avl.gva.es TORRENT El terme municipal de Torrent, amb una extensió de 69,26 km2, està situat en l’extrem oest de la comarca de l’Horta de València. Té una forma allargassada i presenta dos zones diferenciades: les terres de regadiu, planes, que se situen a l’est, i les de secà, més accidentades, que es troben a l’oest, on destaquen la serra de Perenxisa, el Vedat i l’alt de Morredondo, este últim pràcticament desaparegut a causa de les extraccions d’àrids. El territori està travessat per dos barrancs principals, el de l’Horteta i el de Xiva, que s’unixen en les parets del nucli urbà. Probablement el nom del poble està relacionat amb esta confluència de cursos d’aigua (TORRENS ‘torrent’). Una peculiaritat del terme de Torrent és que, tot i formar part de l’Horta de València, només rega setze fanecades amb les aigües del riu Túria, ja que el seu reg històric i tradicional (4.000 fanecades) s’ha fet amb les aigües del barranc de l’Horteta. Actualment esta xarxa de reg ha desaparegut i ha sigut substituïda per aigües procedents de motors i del canal Xúquer-Túria. El seu territori ha estat poblat des de l’Edat del Bronze. Trobem restes arqueològiques en la Muntanyeta de Cabrera i en el Racó d’Esgarra- vaques. També hi ha restes de l’època ibèrica en el Clot de Bailon. Però és durant la romanització quan la població creix considerablement. D’esta època trobem vil·les rústiques com les del Mas del Jutge, l’Alter, Sant Gregori i les Penyetes. Jaume I, en 1233, va donar la població a l’Orde Militar de Sant Joan de l’Hospital. La Comanda Hospitalera estava formada per Torrent i un altre nucli de població que hi havia al terme, el Rahal de Massot, que més tard es convertiria en el municipi de Picanya. Els musulmans van ser expulsats del lloc, i en 1248 es va atorgar la carta de poblament per a repoblar-lo amb cristians. En la carta de poblament, que establia que els veïns de Torrent s’havien de relacionar com a vassalls amb el senyor del lloc, es fixaven unes condicions de vida plenament feudals, que es van mantindre fins a mitjan segle XIX. En 1807, la Comanda Hospitalera de Torrent va ser adquirida en subhasta pública per Manuel Sixto Espinosa. Posteriorment, este va ser desposseït dels seus béns per afrancesat. Torrent va passar a ser administrat per la Hisenda Pública primer, i després pels hereus d’Espinosa, que finalment la van vendre als torrentins en 1847. Este episodi marca el final del règim senyorial. Un altre fet transcendental va ser l’ampliació del terme de Torrent per una reial orde de 1867, per la qual quasi se’n va duplicar l’extensió amb terres de Godelleta, que pertanyia en principi a la baronia de Xiva. En este territori hi havia un antic nucli de població, el de Perenxisa, que va quedar despoblat en el segle XV i que va donar nom a la serra. Hi havia també una antiga parròquia en el Mas del Jutge, la de Sant Vicent Ferrer, erigida en 1715, per a la població dispersa per les masies del Pla de Quart. Esta parròquia va dependre de la de Xiva fins a l’any 1902, que va passar a dependre de la de Torrent. Cavanilles, en el segle XVIII, ja destacava Torrent com a una de les principals poblacions del Regne de València, després de les viles reials. Els habitants de Torrent s’han dedicat majoritàriament a l’agricultura. En el segle XIX aparegueren les primeres manifestacions industrials amb la transformació d’una part de la producció vinícola per a l’elaboració i exportació d’aiguardents. La indústria i els servicis actualment ocupen un lloc important, però l’agricultura no ha perdut el seu paper predominant, encara que ara majoritàriament és de regadiu, amb el taronger com a principal arbre de cultiu. Actualment, la indústria és variada, amb fà- briques tradicionals de xocolate, calcer, conserves, mobles, plàstics, elements de construcció, etc. A partir dels anys cinquanta del segle XX es va produir una forta immigració, i Torrent va passar dels 13.586 habitants de 1940 als 24.042 de 1960. També és destacable el turisme; n’és una prova la proliferació d’urbanitzacions per tot el terme, cosa que ha fet incre- mentar la població fins a arribar als 80.630 habitants de l’any 2017. ELEMENTS FÍSICS Orografia Cabeçol de l’Aranya Racó d’Esgarravaques el Molló Rodat Serra de Perenxisa Penya Roja Tossal de Barret Hidrografia natural Barranc de Cortitxelles Barranc dels Gils Barranc de Gallego Clot de Bailon Barranc de Guindilla Font de la Bota Barranc de l’Horteta Font de la Carrasquera Barranc de la Bota Font de la Teula Barranc de les Canyes Font de Manyes Barranc de Sant Doménec Font de Sant Lluís Barranc de Xiva (o Rambla Font del Clot de Bailon de Poio) Font del Sapo Hidrografia artificial Canal Xúquer-Túria Pou de la Mare de Déu el Xorro dels Desemparats Motor de Calicanto Pou de la Muntanyeta Motor de Corell de Cabrera Motor de l’Alberca Pou de la Posada del Bravo Motor de la Canyada Pou de la Serra de l’Albarder Pou de les Porcateres Motor de Morredondo Pou de Marsilla Motor de Sant Lluís Bertran Pou de Paltrot Motor de Sant Vicent Pou de Pere Motor de Sanxo Pou de Rosafina Motor del Morenet Pou de Sant Antoni Pou de Colau Pou de Sant Cristòfol Pou de Fernandes Pou de Sant Enric Pou de l’Omet Pou de Sant Francesc Pou de la Fontsanta Pou de Sant Jordi Pou de la Immaculada Pou de Sant Nicolau de Bari Pou de la Mare de Déu del Pilar Pou de Sant Pasqual Pou de Sant Paulí Pou del Miracle de l’Horteta Pou de Sant Rafel Pou del Sindicat Nou Pou de Sant Roc Pou del Sindicat Vell Pou de Santa Fe Pou del Sord Pou de Santa Rita Pou dels Gils Pou de Santonja Pou dels Sants de la Pedra Pou de Santonja (l’Alter Baix) Pou dels Sants Patrons Pou de Vives Pou Nou de l’Alter Pou del Mas de Don Pedro Partides i paratges Banderilla l’Aljub del Mal Cap el Cabeçol de l’Aranya l’Alter Alt el Corral de Manyes l’Alter Baix el Corral del Manyet l’Horta de la Figa (o l’Horteta Alta) la Canyada d’Alonso i Birlet el Corral dels Franxos la Canyada de Godelleta el Madronyal la Canyada de l’Albarder el Mas de Barcos la Casa Blanca el Mas de Don Pedro la Caseta de la Pardala el Mas del Jutge la Caseta del Boter el Molló Rodat la Contienda el Pantà la Foia el Pas de Camot la Foieta el Pla de Quart la Font de Manyes el Ràfol la Font del Sapo el Rajolar la Marjadella el Safranar la Muntanyeta de Cabrera el Toll la Paret Decantada el Tros Alt la Séquia de Picanya els Xarcos Secs la Sequieta del Camp Fajardet les Covatelles Guardallonga les Palomes l’Alberca Morredondo VIES DE COMUNICACIÓ Vies de comunicació AVE Madrid-València Camí de la Penya del Gat AVE València-Alacant Camí de la Senda de l’Olier Camí d’Alcàsser Camí de la Serra Camí de Banderilla Camí de la Travessa de la Foia Camí de Barbeta Camí de la Vereda Camí de Barret Camí de les Canyades Camí de Benetússer Camí de les Covatelles Camí de Birlet Camí de les Rodes Camí de Bonavista Camí de Morredondo Camí de Caneira Camí de Murtera Camí de Catarroja Camí de Panxeta Camí de Fajardet Camí de Pedroso Camí de Falcó Camí de Rafelot Camí de Guardallonga Camí de Revuelto Camí de l’Alter Camí de Rosafina Camí de l’Hort del Pollastre Camí de Sant Doménec Camí de la Canyada de Barcos Camí de Sant Francesc Camí de la Canyada Camí de Santa Anna de l’Albarder Camí de Santonja Camí de la Casa Blanca Camí de Tizon Camí de la Caseta de Cocota Camí de Torrent a Picassent Camí de la Caseta del Grill Camí de Xitell Camí de la Caseta del Llustre Camí de Xiva Camí de la Contienda Camí del Barranc Camí de la Font de Manyes Camí del Bunyoler Camí de la Font de Medina Camí del Corral Blanc Camí de la Font de Sant Lluís Camí del Corral de Manyes Camí de la Font dels Quelos Camí del Corral de Volante Camí de la Lloma de l’Espart Camí del Madronyal Camí de la Mala Mata Camí del Mas de Pavia Camí de la Mala Pujada Camí del Mas del Jutge Camí de la Marjadella Camí del Mas del Ràfol Camí de la Mosca Camí del Maset Nou Camí de la Nòria Camí del Molló Rodat Camí de la Pardala Camí del Morenet Camí de la Paret Decantada Camí del Motor de Sant Lluís Camí de la Pedrera Camí del Pantà Camí del Pla de Quart Camí dels Xarcos Secs Camí del Poalero Camí Vell de Torís Camí del Ràfol Camí Vell de València Camí del Realon Canyada de Godelleta Camí del Toll Canyada del Corral Camí del Tesor Carretera d’Alaquàs Camí dels Arquets Carretera de Godelleta Camí dels Felipets Carretera de Montserrat Camí dels Fornells Distribuïdor Sud Camí dels Gils FGV Bétera – Vilanova Camí dels Mollons de Castelló Camí dels Moscatells Filial dels Mollons Camí dels Ramats Ronda Nord PRESÈNCIA HUMANA Poblament Benissaet Mas del Morenet Casa de les Covatelles Mas del Ràfol Caseta de Capa Mas del Sord Caseta de l’Alteró Mas dels Gils Caseta del Quet Sant Àngel Colònia Blanca Sant Gregori Colònia Monte Hermoso Sant Ramon Corral de la Mala Pujada Torrent Corral de Manyes Urbanització Bonavista el Molí Urbanització Canyada del Corral el Poble Nou Urbanització Cims de Calicanto el Xenillet Urbanització Corral de Cocota els Dominics