DOCSLIB.ORG

Entrevista a Marta Mata Garriga Gerard Gort BASSEGODA NONELL, Joan

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Entrevista a Marta Mata Garriga Gerard Gort BASSEGODA NONELL, Joan 26 GAUDÍ ENTREVISTA 27 Entrevista a Marta Mata Garriga Gerard Gort BASSEGODA NONELL, Joan. El senyor Gaudí: La mort de Gaudí i el seu ressò a la revista “El Gaudí Club. Núm. 1 (març 1989) – 1996 La mare, Àngels Garriga, era també una gran mes- recull d’assaigs i articles. Barcelona: Claret, Propagador de la devoción a San José” a cura Barcelona: Hiroya Tanaka. Trimestral. tra. Les primeres dècades del segle XX va haver-hi 2001. 361 p. de Lluís Bonet i Armengol. Barcelona: Continuada per GC: revista Gaudí Club. un moviment de renovació pedagògica amb el Barcelona, Gaudí y la ruta del Modernismo. Claret, 2001. 243 p. GC: revista Gaudí Club. Barcelona: Hiroya suport popular de l’Associació Protectora de Edición y coordinación: Susana González. PITARCH, M. Teresa. Empremtes d’Antoni Tanaka, 1997. Trimestral. Continuació de l’Ensenyança Catalana, el treball de la Federació de Madrid: Kliczkovski, 2001. 80 p. Gaudí i Cornet a Reus (1852-1926). Reus: Gaudí Club. Mestres Nacionals de Catalunya, i el suport i orien- BERGÓS, Joan. Gaudí, l’home i l’obra. Patronat Municipal de Turisme i Comerç, Gaudinisme: revista informativa dels Amics de tació de les institucions públiques en la mesura que Barcelona: Lunwerg, 1999. 371 p. 2001. 171 p. Gaudí. Reus. Any 1 núm. 1 (gener 1997) – van poder: l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació BONET I ARMENGOL, Jordi L’últim Gaudí: el PUJOLS, Francesc. La visió artística i religiosa Reus, Amics de Gaudí. Irregular de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya. La La pedagoga i política Marta Mata i Garriga ens rep modulat geomètric del Temple de la Sagrada d’en Gaudí. Barcelona: Quaderns Crema, mare va ser formada a la Mancomunitat i a les Altres documents. durant dos dissabtes consecutius a cal Mata, a Família = The essential Gaudí : the geometric 1996. 93 p. (Assaig minor ; 12) Escoles d’Estiu d’abans de la Guerra i, per tant, jo Assenyalem alguns documents en diferent Saifores (Baix Penedès), un poble de només 60 habi- modulation of the Church of the Sagrada RÀFOLS, J. F. Gaudí: 1852-1926. Barcelona: vaig poder conèixer aquella escola a través d’ella. Ella format. Cada vegada hi ha més recursos en tants que pertany al municipi de Banyeres del Família. Barcelona: Pòrtic, 2000. 154 p. Claret, 1999. 289 p havia estat deixebla de Pompeu Fabra, Artur CD-Rom i en vídeo sobre l’obra de Gaudí. Penedès. El primer que fa és ensenyar-nos la biblio- CASTELLAR-GASSOL, Joan. Gaudí: la vida RAMIS, Raimon. Fragments de Gaudí: Gaudí Martorell, Alexandre Galí, Rosa Sensat, Pau Vila, Només indiquem els més interessants. teca del que s’ha convertit en un centre de pelegri- d’un visionari. Barcelona: Edicions del 1984, a través de les fotografies del fons Canosa. Carles Cardó; tots ells havien estat mestres seus als Antoni Gaudí 1852-1926: mi casa es un natge d’infants, mestres i estudiants de Magisteri i 1999. 143 p. Barcelona: UPC, 2000. 72 p. estudis normals de la Mancomunitat. Ella els recor- árbol. [enregistrament vídeo] Copenhagen: Pedagogia d’arreu del país. L’antiga casa de pagès de CIRLOT, Juan Eduardo. Gaudí: una intro- ROJO ALBARRÁN, Eduardo. El otro Gaudí, la dava i en parlava molt i tot allò a mi em va quedar Art Guide Video, 1990. 1 videocassette la família és ara la seu de la Fundació Àngels Garriga ducció a la seva arquitectura. Barcelona: otra Casa Milà. Barcelona: l’Avenç, 1998. gravat. Ja de petita, comprenia el perquè de totes les (VHS) 50 min. de Mata creada per oferir un servei cultural i Triangle Postals, 2001. 190 p. 160 p. coses que fèiem a l’escola. Antoni Gaudí: la poesia de l’arquitectura: pedagògic a les comarques del Penedès i a FANTONE, Claudio Renato. Il mondo organi- SOLÉ, Domènec. Antoni Gaudí Cornet, fill 1999. Coordinador i comissari del treball Catalunya. El fons de la biblioteca forma part del Acabada la guerra, vaig veure destrossar tot allò, co di Gaudí: architetto costruttore. Firenze: de Reus (la seva documentació) = a native of Les primeres dècades del Josep M. Ribas Prous. Reus: Agrupació catàleg col·lectiu de biblioteques universitàries de totes les escoles on havia anat van ser canviades i els Alinea Editrice, 1999. 291 p. Reus (his papers) Reus: l’autor, 1998. 22 p. segle XX va haver-hi un Fotogràfica de Reus, 1999. 1 Carpeta (11 Catalunya i es pot consultar des de la web de la fun- professors dispersats. I vaig continuar estudiant, era moviment de renovació FÉRRIN, Ana Mª Gaudí de piedra y fuego (Quadern biogràfic ; 5) fotografies) + Xavier Amorós. Presència de dació: www.fut.es/~mmata/. I una bona mostra de una època que et salvaves com podies amb el record pedagògica amb el suport Barcelona: Jaraquemada, 2001 489 p TANAKA, Hiroya. Metodología gráfica, dibujos Reus en l’obra de Gaudí. 5 p. la seva singularitat és que un 70% de les obres que que tenies d’abans, era un batxillerat macarrònic, popular de l’Associació FÉRRIN, Ana Mª Gaudí la huella del genio. y proporciones de la obra de Gaudí. BONET, Narcís. Homenatge a Gaudí [música la integren no estaven a la xarxa de les biblioteques memorístic, en castellà, i sobretot de molt poca qua- Barcelona: Jaraquemada, 2001 345 p. [Microforma]. Barcelona: UPC, 1992. 3 Protectora de l’Ensenyança impresa]. Barcelona: Catalana d’Edicions universitàries. A més, cal Mata és també una casa de litat pedagògica. Alguns professors tenien qualitat Catalana, el treball de la FORT I COGUL, Eufemià. Gaudí i la restau- microfitxes (788 fotogrames). Tesi doctoral Musicals, 1984. 1 quadern. colònies. Cada curs es programen activitats per als tècnica de la seva matèria, però de pedagogia molt Federació de Mestres ració de Poblet. Barcelona: Rafael Dalmau, TARRAGONA, Josep Maria. Gaudí, biografia Gaudí. [Recurs electrònic] Barcelona: escolars del Penedès que l’any passat es van dedicar pocs en sabien un borrall. Jo ho vaig resistir gràcies 1976. 54 p. de l’artista. Barcelona: Proa, 1999. 262 p. Nacionals de Catalunya, i el DVLP, 1999. 1 disc òptic (CD-Rom) al Petit Príncep i que en aquesta ocasió se centraran a què tenia les eines de l’escola anterior i l’ajuda de suport i orientació de les Gaudí: commemoració dels 70 anys de la seva TORII, Tokutoshi. Gaudí: su arquitectura y su Gaudí: The Alan Parsons Project, groupe voc et en la figura i obra de Pau Casals. la mare a casa. Amb ella i la biblioteca de casa suplí- mort. Riudoms: Revista l’Om, 1996. 48 p. mundo histórico. Tokio: Chuo Koron Bijutsu institucions públiques inst.[enregistrament sonor] Munchen: em tot el que no hi havia a l’escola. Va ser un tall Monogràfic Shuppan, 1998. 460 p. Iniciem la conversa repassant la trajectòria perso- Ariola International, 1987. 1 disc compacte. enorme veure destrossar l’escola. GIMÉNEZ, Agustí. Antoni Gaudí, indepen- La verdad sobre Gaudí: conjunto de pruebas nal i professional de Marta Mata. 36 min. dentista. Barcelona: Edicions C, 1993. 69 p. que revalidan el hecho histórico del nacimien- ‹«Vaig néixer a Barcelona el 1926, de pare hereu d’a- Mentrestant, els primers anys quaranta, tant la mare Gaudí en Capadocia [enregistrament vídeo] GÜELL, Carmen. Gaudí y el Conde de Güell. to de Gaudí en el Mas de la Calderera de questa casa de Saifores però que ja treballava a la com jo vam agafar una malaltia d’aquelles de post- Guió Juan Goytisolo; director Rafael Barcelona: Martínez Roca, 2001. 174 p. Riudoms. Barcelona: Francisco Forés Font, indústria de l’oli, i la mare era mestra. Tres dels qua- guerra. Jo vaig tenir una tuberculosi que em va pri- Carratalá. Madrid: TVE, 1988. 1 videocas- GÜELL, Xavier. Antoni Gaudí. Barcelona: 1960. 96 p. tre germans vam néixer a Barcelona i tots quatre var de continuar a la universitat on havia començat sette (VHS) 30 min. Gustavo Gili, 1997. 221 p. ZERBST, Rainer. Gaudí 1852-1926, Antoni vam viure a aquesta ciutat. Els estius veníem a ciències naturals i la mare va quedar paralítica i Mad about Gaudí: architecture of Antoni GUIX SUGRANYES, Josep M. Defensa de gaudí i Cornet: una vida dedicada a la arqui- Saifores i ens consideràvem també d’aquí. Jo vaig també va haver de deixar de donar classes». Gaudí. [Recurs electrònic] Ver.1.2. San José Gaudí. Reus : Monterols, 1960. 275 p. tectura. Köln: Benedikt Taschen, 1997. 239 p. poder fer tot el parvulari i la primària a les escoles (Califòrnia) Pasa&Pasa, 1998. 1 disc òptic. Aleshores ja tenia clar que volia ser mestra? HENSBERGEN, Gijs van. Antoni Gaudí. del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona Publicacions periòdiques (CD-Rom) ‹«No, en absolut. Jo estudiava ciències naturals per- Barcelona: Plaza y Janés, 2001. 340 p. on treballava la mare. Eren unes escoles excel·lents, Moltes revistes d’arquitectura, d’art o religio- SUZUKI, Tateo. Antonio Gaudí. [enregistra- què m’agradava molt la geologia i la botànica per LAHUERTA, Juan José. Antonio Gaudí: 1852- va ser un cim que es va atènyer aquí a Catalunya al ses han publicat articles sobre temes gaudi- ment vídeo]. Barcelona: Eurovideo, [1987?] influència de l’Angeleta Ferrer. El 1943 va morir l’à- 1926: arquitectura, ideología y política. temps de la República. El batxillerat el vaig nians. Aquí indiquem només les revistes que 1 videocassette (VHS) 51 min. via i vam heretar aquesta casa de Saifores; el nostre Madrid: Electa, 1999. 346 p. començar a l’Institut Escola de la Generalitat de hem localitzat sobre la figura de l’arquitecte. pare havia mort abans de la guerra. La mare i jo vam MARTINELL, Cèsar. L’arquitecte Gaudí. Reus: Catalunya, ja en temps de guerra.
Load more

Recommended publications
  • La Figura De Celia Viñas Y Su Repercusión Pedagógica Y Cultural REVISTA DE HUMANIDADES Y CIENCIAS SOCIALES DEL IEA, 16 (1998), Pp.135-158, ISSN: 234234234234
    La figura de Celia Viñas y su repercusión pedagógica y cultural REVISTA DE HUMANIDADES Y CIENCIAS SOCIALES DEL IEA, 16 (1998), pp.135-158, ISSN: 234234234234 LA FIGURA DE CELIA VIÑAS Y SU REPERCUSIÓN PEDAGÓGICA Y CULTURAL FRANCISCO GALERA NOGUERA Universidad de Almería ABSTRACT: Celia Viñas, whose father was a professor in a Teacher Training College, lived cultural and didactic queries since she was a child. These were ful filled when she studied at the University of Barcelona. Once she became a teacher, she was able to convey her training and vocation -she considered herself a mother and a teacher- inside and outside the classrooms, in Almeria, after the Spanish Civil War while developing great educational and literary jobs. Vitalistic as she was, liberal, inovative and folower of modern pedagogy, she motivated and encouraged her students by making use of her particular teaching style: theatre perfomances, competitions, radio, lectures, trips, etc. She also supported institutions such as the Villaespesa Library and cultural events such as the Indaliano Movement, opening new paths for them in other parts of Spain. KEY WORDS: Cultural and didactic queries - peculiar style - mother and teacher - activities inside and outsidie the classroom - High School - Villaespesa Library - Indaliano Movement. RESUMEN: Celia Viñas, hija de un profesor de Escuela Normal, vive desde pequeña inquie- tudes didácticas y culturales completadas en sus años de Universidad en Barcelona. Des- pués, como profesora, proyectó esta formación y su vocación docente -se consideraba madre y maestra- dentro y fuera de las aulas de la Almería de posguerra, desarrollando una gran labor educativa y literaria.
    [Show full text]
  • Bernat Sureda
    LLIÇÒ MAGISTRAL D’INVESTIDURA DE LA NOVA DOCTORA HONORIS CAUSA DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, PILAR BENEJAM I ARGUIMBAU Bernat Sureda Alaior, 27 de maig de 2021 Senyor Rector Magnífic, Representants de les institucions públiques i civils, Companyes i companys claustrals, Senyores i senyors, A la cultura catalana existeix una important tradició pedagògica que reivindica el paper de l'escola i l'educació com a instrument de cohesió social i que reclama una escola que no exclogui a ningú. Una escola que sigui un dels instruments fonamentals per aconseguir una societat democràtica. És un corrent de pensament que respecta la individualitat de l'infant i que valora, en el procés educatiu, l'entorn natural, social i cultural. Aquest ideal educatiu que reivindica el paper dels mestres i el d'altres professionals de l'ensenyament, entén que la construcció del coneixement pedagògic és el resultat d'una recerca constant que combina la teoria i la pràctica. Entre els més il·lustres representants d'aquesta tradició hi tenen un paper destacat les dones. Persones com Rosa Sensat, Margalida Comas, Rosa Roig, Marta Mata o Pilar Benejam, a qui avui la Universitat de les Illes Balears ret homenatge. Són personalitats que han fet valuoses aportacions a la construcció d'aquesta forma de pensar i d'actuar en educació. Com en el cas de l'altra menorquina esmentada, Margalida Comas, Pilar Benejam aporta un altre dels trets característics d'aquesta tradició pedagògica. Les dues han predicat, amb l'exemple, el principi que per ensenyar no basta sols dominar una matèria i tampoc no és suficient tenir capacitat d'aplicar molt bé les tècniques didàctiques.
    [Show full text]
  • Buen Curso Nos Espera
    105edt,pgab.qxd 26/07/2007 10:48 PÆgina 1 editorial tiene de igual y de su belleza, pero la realidad sigue siendo igual o nuevo a la vez. hasta incluso peor. Buen curso nos espera Cada cual tiene sus La experiencia, siendo realistas, mirando y propias expectativas escuchando la realidad, nos hace ver que la re- Con el regreso de las vacaciones de verano, quien sobre el curso que ahora empieza, pero, como alidad ni de lejos responde a lo que se dice, ni a más y quien menos ha recargado las pilas, como casi siempre, también, además de los propósi- lo que recogen las leyes y normas. Sabemos diría un adolescente o aquéllos que de vez en cuan- tos individuales, hay propósitos colectivos, y pues que el que ahora empieza será un curso do nos permitimos imitar su lenguaje, fresco y grá- este curso para la educación infantil hará falta de acción, un curso de trabajar juntos con la fico, para poder afrontar un curso en que previsi- mucha energía para seguir luchando a favor de Plataforma Estatal de Educación Infantil y blemente hará falta tenerlas cargadas al máximo. los niños de 0 a 6 años. con todas las iniciativas unitarias que puedan Las vacaciones de verano son las más largas Un largo camino se ha recorrido para que a surgir, un curso en el cual hará falta nueva- del año y permiten tomar una cierta distancia los niños y niñas de estas edades los sean cono- mente recoger firmas para reclamar aquello sobre la realidad de cada grupo de niños y cidos y reconocidos sus derechos, entre ellos el que está escrito en las leyes y que no se cum- niñas, de cada escuela, de cada grupo de com- de la educación, como personas o como ciuda- ple, es decir, hacer del 0-6, de la educación in- pañeros, una distancia sobre la cual es posible danos; y ahora que tanto se habla de ciudadanía fantil, la primera etapa del sistema educativo.
    [Show full text]
  • Marta Mata I Garriga Una Vida Para La Educación
    REVISTA CUATRIMESTRAL DEL CONSEJO ESCOLAR DEL ESTADO. Nº EXTRAORDINARIO. MAYO DE 2.007.. NIPO 651-07-039-2 ISSN 1886- participación educativa Marta Mata i Garriga una vida para la educación ïndice Página El Consejo Escolar del Estado: A Marta Mata con afecto y gratitud. Carmen Maestro.................. 3 Presentación. Helena Mª Juárez del Canto.................................................................................... 5 Colaboraciones: Las impresiones sobre su vida. Mª Josep Udina. Marta Mata: Sus recuerdos de la educación en la II República.......................... 7 Pepa Ódena. Saifores: Una escuela de vida.................................................................................. 15 Irene Balaguer. La creación de Rosa Sensat................................................................................. 23 Luis Gómez Llorente. Marta Mata: Creencia y laicismo................................................................. 30 Raimon Obiols. Marta Mata: Pedagogía es política....................................................................... 35 Arseni Gibert. Marta Mata: Una percepción de su dimensión política........................................... 38 Aurora Ruiz. El impulso a los Movimientos de Renovación Pedagógica....................................... 45 Albert Sansano. De Saifores a Murcia pasando por las Escuelas de Verano............................... 51 Pasqual Maragall. Su etapa como Concejala de Educación del Ayuntamiento de Barcelona...... 55 Mª Assumpta Baig. ¿Marta Mata se jubiló?..................................................................................
    [Show full text]
  • Las Mujeres Parlamentarias En La Legislatura Constituyente
    las mujeres parlamentarias en la legislatura constituyente DIRECCIÓN Y COORDINACIÓN: Julia Sevilla Merino Asunción Ventura Franch M.ª del Mar Esquembre Valdés Margarita Soler Sánchez M.ª Fernanda Del Rincón García Con la colaboración de: Ana Aba Catoira Mónica Arenas Ramiro Concepción Collado Mateo Yolanda Fernández Vivas Ángela Figueruelo Burrieza Teresa Freixes Sanjuán Nilda Garay Montañez Yolanda Gómez Sánchez Matilde Gurrera Roig Eva Martínez Sampere Ana M.ª Marrades Puig María Ángeles Moraga García Nieves Saldaña Díaz Mercè Sales Jardí Teresa Sevilla Merino las mujeres parlamentarias en la legislatura constituyente Cortes Generales Ministerio de la Presidencia MADRID, 2006 © Cortes Generales Dirección de Estudios y Documentación de la Secretaría General del Congreso de los Diputados Departamento de Publicaciones Floridablanca, s/n. 28071 Madrid www.congreso.es © Ministerio de la Presidencia Secretaria General Técnica Catálogo general de publicaciones oficiales http://publicaciones.administracion.es Cubierta: Carmen Calvo Fotografías: Montserrat Boix NIPO: 000-06-016-2 ISBN: 84-7943-282-9 Depósito legal: S. 1.860-2006 Imprime: Gráficas Varona, S.A. Las Cortes Generales no se identifican necesariamente con las opiniones sostenidas en sus publicaciones, sino que éstas recaen única y exclusivamente en los autores A “Las Constituyentes”, Diputadas y Senadoras que representando al pueblo español, formaron parte de la legislatura Constituyente 1977-79 SUMARIO Páginas Presentación, por Manuel Marín González ...............................................
    [Show full text]
  • Oral English in Different School Settings
    Oral English in different school settings Treball de Final de Grau Ariadna Planas Coll 4t curs. Grau en Mestre d’Educació Primària Tutor/a: Núria Medina Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes Universitat de Vic Vic, 17 de maig de 2013 Aknowledgments I want to thank Joan Soler, who is a University teacher, to provide me some information sources about the history and the characteristics of the Rural schools. Also, I’m very grateful with the directors and the English teachers of IE Marta Mata, E. Muntanyola and International School of Catalunya, who bring me the opportunity to carry out my project using their schools as example and giving me all the information that I needed. Also, I want to give my thanks to them because they allowed me to take the children one by one out of the class to carry out the activity individually and they helped me in every moment. As well, I’m thankful to the pupils of each school who participated in this project, because all of them were pleased to help me in my final degree project. They had a positive attitude towards this activity and thanks to this, I could carry out the study correctly. To end up, I want to thank Núria Medina, who is my final degree project tutor, to help me to guide this project, to advise me during the development of it and to provide me information sources. Abstract There are a lot of different school settings, and moreover, we can state that each school is different from the others.
    [Show full text]
  • ANNUAL REVIEW 2019 OPEN ARMS ANNUAL REVIEW Pág
    ANNUAL REVIEW 2019 OPEN ARMS ANNUAL REVIEW pág. 2 WE PROTECT HUMAN RIGHTS ON LAND AND AT SEA OPEN ARMS ANNUAL REVIEW pág. 1 INDEX Index 1 Annual Summary Report/ Letter from the Director 2-3 Timeline 4-8 Our projects 9-17 • Mediterranean 10-12 • Origin Project 14-15 • Education for Freedom 16-17 Impact / Public Support 18-20 Awards and recognitions 21-23 Annual accounts 24-30 OPEN ARMS ANNUAL REVIEW pág. 2 ANNUAL SUMMARY REPORT LETTER FROM THE DIRECTOR OPEN ARMS ANNUAL REVIEW pág. 3 The Mediterranean is still the largest mass grave on the planet Since the organization’s inception in 2015, we condemn the deliberate inaction of administrations and governments in the protection of human rights at sea. Over time, we realize that, far from turning to a systemic protection of the most important right, life, European administrations and governments have intensified their hostility towards humanitarian organizations like ours, whose sole objective is to protect the life of the most vulnerable. Notwithstanding, these circumstances have not stopped us. Thanks to the support of the people during 2019 we have managed to rescue hundreds of people at sea from certain death. In addition, we have started our Education for Freedom project, a holistic project that aims to train all citizens, starting at school, to raise awareness in human rights and promote critical spirit with the aim of having a society empowered in all areas and ages, so that it is increasingly difficult to get away with the violation of human rights. This project has been very well received in the educational sector throughout the country.
    [Show full text]
  • Ha Mort Marta Mata, Presidenta Del Consell Escolar De L'estat
    CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS 1/1 full informatiu núm 93 Ha mort Marta Mata, Presidenta del Consell Escolar de l’Estat * Aquest dimarts 27 de juny, ha mort a Barcelona, on es trobava hospitalitzada des del dia 5 de juny, un dia abans que es celebràs la reunió dels Presidents Escolars autonòmics, que 1/1 havia convocat a la Fundació de Saifores (Tarragona), a la que ja no va poder assistir. * L’objectiu d’aquesta reunió era debatre el projecte de Reial Decret que desenvolupa la LOE per fer efectiva la participació dels Consells Escolars Autonòmics dins el Consell Escolar de l’Estat. * Des del meis de maig de 2004, en que va ser nomenada Presdidenta del Consell Escolar de l’Estat ha estat present a moltes de les reunions que han tingut els Presidents dels Consells escolars autonòmics, participant activament en els temes debatuts des de la seva òptica de gran coneixedora de l’educació, i des del primer moment, fins a la darrera reunió convocada a En el Parlament de Cartagena, amb motiu què hem fet referència, es va mostrar defensora dels XVI Encontre de Consells Escolars decidida a què els Consells Escolars autonòmics de Múrcia, (23 a 26 de maig de 2006) el tinguessin presència institucional en el màxim nostre company X. A., va captar Marta òrgan superior de consulta en ensenyament no Mata en la darrera reunió oficial que ha universitari de l’Estat español. participat com a Presidenta dlel Consell * A la reunió de València de 21 de juny, ja no hi Escolar de l’Estat.
    [Show full text]
  • 30 Years of Language Policy
    30 years of language policy commemoration 30th anniversary approval Act 7/1983 18 April language normalisation Catalonia Coberta ANGLES 30 anys.indd 1 12/03/14 13:10 30 years of language policy 30 years politica ling (ANGLES).indd 1 17/03/14 10:30 30 years of language policy 30 years politica ling (ANGLES).indd 3 17/03/14 10:30 30 years of language policy brings together the speeches made on 15 July 2013 in the Auditorium Hall of the Parliament of Catalonia, during the institutional ceremony commemorating the 30th anniversary of approval of the Language Normalisation Act 7/1983, of 18 April. First edition in Catalan: December 2013 First edition in English: March 2014 © Generalitat de Catalunya Ministry of Culture. General Directorate for Language Policy www.gencat.cat/llengua Translation: Caplletra, SL Cover photograph: Joan Carles Mestre Design and layout: Anglofort, SA Legal deposit: B. 7487-2014 30 years politica ling (ANGLES).indd 4 17/03/14 10:30 Summary Presentation Ester Franquesa i Bonet ............................ 7 The Language Normalisation Act: the road to reform Antoni Milian i Massana ........................... 11 30 years of the Language Normalisation Act, the history of a collective success Ferran Mascarell i Canalda ......................... 21 Sharing words with more and more people Núria de Gispert i Català ........................... 29 30 years politica ling (ANGLES).indd 5 17/03/14 10:30 Presentation On 15 July, the Parliament of Catalonia implemented a proposal by the Minister of Culture and institutionally commemorated thirty years of the 1983 Language Normalisation Act. The Catalan Parliament has approved many laws, but few have had the political, social and cul- tural significance of the first law in the field of language.
    [Show full text]
  • International Journal of Historical Learning Teaching and Research Vol 11(2)
    Volume11.2 INTERNATIONAL JOURNAL OF HISTORICAL LEARNING TEACHING AND RESEARCH May 2013 www.history.org.uk May 2013 International Journal of Historical Learning, Teaching and Research EDITORS Hilary Cooper, University of Cumbria, UK Jon Nichol,TheHistorical Association, UK Robert Guyver, Universityof St.Mark and St.John, Plymouth, UK ASSOCIATE EDITORS TerryEpstein, CityUniversity, New York,USA KatherineBurn, Institute of Education, London,UK ArthurChapman, Edge Hill University,UK EDITORIAL ADVISORY BOARD The revised membership of the Editorial Advisory Board will bepublished in the next edition, IJHLTR 12.1. International Journal of Historical Learning,Teaching and Research issubject to a peer review process and is published twice a year: May/June and October/December. Editorial correspondence should be addressed to: [email protected] and [email protected] Submission of articles Full details of theform, layout and referencing conventions for articles to be submitted are included at the end of this edition. Advertising Fullpage/halfpage:enquiriesto-telephone:[+44]02078205985 AnnualInstitutionalsubscription This will be for individual institutions.In 2013 the Historical Association will publish detailsofinstitutional membershipfor its on-line educational journals and related resources,including IJHLTR. Annualpersonalsubscription PeInterrnastioonanalJoul rnasulofbHistocrriciaptlLeiaorninng ,t Toeathchieng aHndiRsestoearcrihc al Associatio nincludesaccess to IJHLTR current and previous editions.To join th2 e Historical Association
    [Show full text]
  • Education and Urban Life: 20 Years of Educating Cities Published for the 10Th Congress of the International Association of Educating Cities (IAEC)
    Education and Urban Life: 20 Years of Educating Cities Published for the 10th Congress of the International Association of Educating Cities (IAEC) IAEC Executive Committee: Adelaide, Barcelona (Presidency and Secretariat), Budapest, Genoa, Lisbon, Lomé, Lyon, Rennes (Treasury), Rosario (Vice-Presidency), São Paulo, Tampere and Turin. Editor: Eulàlia Bosch Production Coordinator: Mª Ángeles Cabeza Translations: from Spanish and Catalan: Ita Roberts, David Oliver, Ross Parker, Rebeca Collier and Toni Leigh from French: Susan Brownbridge from Italian: Liam Casey from Portuguese: Antoni Picornell © of this publication: IAEC © of the articles: the authors © of the translations: the translators Acknowledgments: to the members of the Executive Committee; the authors and city mayors who contributed to the book; the Barcelona City Council; UNESCO; UCLG; and the IAEC Secretariat team. We are grateful to W.W. Norton & Company for authorizing the reproduction of the chapter “Drift” from The Corrosion of Character: The Personal Consequences of Work in The New Capitalism by Richard Sennett. Printed by: Arts Gràfiques Bobalà, SL Date: April 2008 ISBN: 978-84-9850-096-7 Copyright Deposit: L-495-2008 Contents To the Reader ............................................................... 7 Eulàlia Bosch Introduction The People’s City ............................................................ 13 Pasqual Maragall Educating Cities: A Commitment to the Future ................................... 17 Pilar Figueras The Concept of the Educating City Today .......................................
    [Show full text]
  • Vilafranca Del Penedès 2004
    INSTITUT D’APRENENTATGE PRODUCTIU Rodolf Llorens i Jordana INTERNATIONAL NETWORK OF PRODUCTIVE SCHOOLS (INEPS) 16th International Congress Vilafranca del Penedès, May 9-15, 2004 “PRODUCTIVE LEARNING FOR A BETTER CULTURAL UNDERSTANDING“ - REPORT - 1 INDEX 0. PRESENTATION 1. PROGRAMME 2. KEY SPEECHES Literal transcriptions. - Global Development and Cultural Learning - Education and Multiculturalism in the XXI century - Cultural and intercultural education through Productive Learning - Introduction to Productive Learning 3. SEMINARS Development and conclusions. - Culture as a tool: How to learn productively? - Living and learning from each other. How to take advantage of cultural diversity in education - The family and other social agents in the education of young immigrants. Coordination tools - Modules of Productive Learning in the school system - Book and CD about INEPS projects and educational centres 4. WORKSHOPS Development and conclusions. - INEPS Youth Congress - Cooperation in European Union Programmes. Europle Project (Socrates-Comenius) - Cooperation in European Union Programmes. Mirror Web Site Project (Socrates-Grundtvig) - Students Exchanges 5. PHOTOGRAPHIES 6. PARTICIPANTS 7. PRESS REPORTS 2 0. PRESENTATION The Institute of Productive Learning (IDAP) of the Town Council of Vilafranca del Penedès was the organizer of the last 16th Congress of the International Network of Productive Schools (INEPS), which took place from 9th to 15th of May 2004 in coincidence with the very important social and cultural Universal Cultural Forum, Barcelona 2004. The central item of the congress was “Productive learning for a better cultural understanding” and, around it, was created an interesting place for the reflection and debate as well as a very rich and dynamic work among specialists of Productive Learning methodology and educators of whole the world who were interested in alternative approaches in Education, applicable to youngsters and adults.
    [Show full text]