26 GAUDÍ ENTREVISTA 27 Entrevista a Marta Mata Garriga Gerard Gort BASSEGODA NONELL, Joan. El senyor Gaudí: La mort de Gaudí i el seu ressò a la revista “El Gaudí Club. Núm. 1 (març 1989) – 1996 La mare, Àngels Garriga, era també una gran mes- recull d’assaigs i articles. Barcelona: Claret, Propagador de la devoción a San José” a cura Barcelona: Hiroya Tanaka. Trimestral. tra. Les primeres dècades del segle XX va haver-hi 2001. 361 p. de Lluís Bonet i Armengol. Barcelona: Continuada per GC: revista Gaudí Club. un moviment de renovació pedagògica amb el Barcelona, Gaudí y la ruta del Modernismo. Claret, 2001. 243 p. GC: revista Gaudí Club. Barcelona: Hiroya suport popular de l’Associació Protectora de Edición y coordinación: Susana González. PITARCH, M. Teresa. Empremtes d’Antoni Tanaka, 1997. Trimestral. Continuació de l’Ensenyança Catalana, el treball de la Federació de Madrid: Kliczkovski, 2001. 80 p. Gaudí i Cornet a Reus (1852-1926). Reus: Gaudí Club. Mestres Nacionals de Catalunya, i el suport i orien- BERGÓS, Joan. Gaudí, l’home i l’obra. Patronat Municipal de Turisme i Comerç, Gaudinisme: revista informativa dels Amics de tació de les institucions públiques en la mesura que Barcelona: Lunwerg, 1999. 371 p. 2001. 171 p. Gaudí. Reus. Any 1 núm. 1 (gener 1997) – van poder: l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació BONET I ARMENGOL, Jordi L’últim Gaudí: el PUJOLS, Francesc. La visió artística i religiosa Reus, Amics de Gaudí. Irregular de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya. La La pedagoga i política Marta Mata i Garriga ens rep modulat geomètric del Temple de la Sagrada d’en Gaudí. Barcelona: Quaderns Crema, mare va ser formada a la Mancomunitat i a les Altres documents. durant dos dissabtes consecutius a cal Mata, a Família = The essential Gaudí : the geometric 1996. 93 p. (Assaig minor ; 12) Escoles d’Estiu d’abans de la Guerra i, per tant, jo Assenyalem alguns documents en diferent Saifores (Baix Penedès), un poble de només 60 habi- modulation of the Church of the Sagrada RÀFOLS, J. F. Gaudí: 1852-1926. Barcelona: vaig poder conèixer aquella escola a través d’ella. Ella format. Cada vegada hi ha més recursos en tants que pertany al municipi de Banyeres del Família. Barcelona: Pòrtic, 2000. 154 p. Claret, 1999. 289 p havia estat deixebla de Pompeu Fabra, Artur CD-Rom i en vídeo sobre l’obra de Gaudí. Penedès. El primer que fa és ensenyar-nos la biblio- CASTELLAR-GASSOL, Joan. Gaudí: la vida RAMIS, Raimon. Fragments de Gaudí: Gaudí Martorell, Alexandre Galí, Rosa Sensat, Pau Vila, Només indiquem els més interessants. teca del que s’ha convertit en un centre de pelegri- d’un visionari. Barcelona: Edicions del 1984, a través de les fotografies del fons Canosa. Carles Cardó; tots ells havien estat mestres seus als Antoni Gaudí 1852-1926: mi casa es un natge d’infants, mestres i estudiants de Magisteri i 1999. 143 p. Barcelona: UPC, 2000. 72 p. estudis normals de la Mancomunitat. Ella els recor- árbol. [enregistrament vídeo] Copenhagen: Pedagogia d’arreu del país. L’antiga casa de pagès de CIRLOT, Juan Eduardo. Gaudí: una intro- ROJO ALBARRÁN, Eduardo. El otro Gaudí, la dava i en parlava molt i tot allò a mi em va quedar Art Guide Video, 1990. 1 videocassette la família és ara la seu de la Fundació Àngels Garriga ducció a la seva arquitectura. Barcelona: otra Casa Milà. Barcelona: l’Avenç, 1998. gravat. Ja de petita, comprenia el perquè de totes les (VHS) 50 min. de Mata creada per oferir un servei cultural i Triangle Postals, 2001. 190 p. 160 p. coses que fèiem a l’escola. Antoni Gaudí: la poesia de l’arquitectura: pedagògic a les comarques del Penedès i a FANTONE, Claudio Renato. Il mondo organi- SOLÉ, Domènec. Antoni Gaudí Cornet, fill 1999. Coordinador i comissari del treball Catalunya. El fons de la biblioteca forma part del Acabada la guerra, vaig veure destrossar tot allò, co di Gaudí: architetto costruttore. Firenze: de Reus (la seva documentació) = a native of Les primeres dècades del Josep M. Ribas Prous. Reus: Agrupació catàleg col·lectiu de biblioteques universitàries de totes les escoles on havia anat van ser canviades i els Alinea Editrice, 1999. 291 p. Reus (his papers) Reus: l’autor, 1998. 22 p. segle XX va haver-hi un Fotogràfica de Reus, 1999. 1 Carpeta (11 Catalunya i es pot consultar des de la web de la fun- professors dispersats. I vaig continuar estudiant, era moviment de renovació FÉRRIN, Ana Mª Gaudí de piedra y fuego (Quadern biogràfic ; 5) fotografies) + Xavier Amorós. Presència de dació: www.fut.es/~mmata/. I una bona mostra de una època que et salvaves com podies amb el record pedagògica amb el suport Barcelona: Jaraquemada, 2001 489 p TANAKA, Hiroya. Metodología gráfica, dibujos Reus en l’obra de Gaudí. 5 p. la seva singularitat és que un 70% de les obres que que tenies d’abans, era un batxillerat macarrònic, popular de l’Associació FÉRRIN, Ana Mª Gaudí la huella del genio. y proporciones de la obra de Gaudí. BONET, Narcís. Homenatge a Gaudí [música la integren no estaven a la xarxa de les biblioteques memorístic, en castellà, i sobretot de molt poca qua- Barcelona: Jaraquemada, 2001 345 p. [Microforma]. Barcelona: UPC, 1992. 3 Protectora de l’Ensenyança impresa]. Barcelona: Catalana d’Edicions universitàries. A més, cal Mata és també una casa de litat pedagògica. Alguns professors tenien qualitat Catalana, el treball de la FORT I COGUL, Eufemià. Gaudí i la restau- microfitxes (788 fotogrames). Tesi doctoral Musicals, 1984. 1 quadern. colònies. Cada curs es programen activitats per als tècnica de la seva matèria, però de pedagogia molt Federació de Mestres ració de Poblet. Barcelona: Rafael Dalmau, TARRAGONA, Josep Maria. Gaudí, biografia Gaudí. [Recurs electrònic] Barcelona: escolars del Penedès que l’any passat es van dedicar pocs en sabien un borrall. Jo ho vaig resistir gràcies 1976. 54 p. de l’artista. Barcelona: Proa, 1999. 262 p. Nacionals de Catalunya, i el DVLP, 1999. 1 disc òptic (CD-Rom) al Petit Príncep i que en aquesta ocasió se centraran a què tenia les eines de l’escola anterior i l’ajuda de suport i orientació de les Gaudí: commemoració dels 70 anys de la seva TORII, Tokutoshi. Gaudí: su arquitectura y su Gaudí: The Alan Parsons Project, groupe voc et en la figura i obra de Pau Casals. la mare a casa. Amb ella i la biblioteca de casa suplí- mort. Riudoms: Revista l’Om, 1996. 48 p. mundo histórico. Tokio: Chuo Koron Bijutsu institucions públiques inst.[enregistrament sonor] Munchen: em tot el que no hi havia a l’escola. Va ser un tall Monogràfic Shuppan, 1998. 460 p. Iniciem la conversa repassant la trajectòria perso- Ariola International, 1987. 1 disc compacte. enorme veure destrossar l’escola. GIMÉNEZ, Agustí. Antoni Gaudí, indepen- La verdad sobre Gaudí: conjunto de pruebas nal i professional de Marta Mata. 36 min. dentista. Barcelona: Edicions C, 1993. 69 p. que revalidan el hecho histórico del nacimien- ‹«Vaig néixer a Barcelona el 1926, de pare hereu d’a- Mentrestant, els primers anys quaranta, tant la mare Gaudí en Capadocia [enregistrament vídeo] GÜELL, Carmen. Gaudí y el Conde de Güell. to de Gaudí en el Mas de la Calderera de questa casa de Saifores però que ja treballava a la com jo vam agafar una malaltia d’aquelles de post- Guió Juan Goytisolo; director Rafael Barcelona: Martínez Roca, 2001. 174 p. Riudoms. Barcelona: Francisco Forés Font, indústria de l’oli, i la mare era mestra. Tres dels qua- guerra. Jo vaig tenir una tuberculosi que em va pri- Carratalá. Madrid: TVE, 1988. 1 videocas- GÜELL, Xavier. Antoni Gaudí. Barcelona: 1960. 96 p. tre germans vam néixer a Barcelona i tots quatre var de continuar a la universitat on havia començat sette (VHS) 30 min. Gustavo Gili, 1997. 221 p. ZERBST, Rainer. Gaudí 1852-1926, Antoni vam viure a aquesta ciutat. Els estius veníem a ciències naturals i la mare va quedar paralítica i Mad about Gaudí: architecture of Antoni GUIX SUGRANYES, Josep M. Defensa de gaudí i Cornet: una vida dedicada a la arqui- Saifores i ens consideràvem també d’aquí. Jo vaig també va haver de deixar de donar classes». Gaudí. [Recurs electrònic] Ver.1.2. San José Gaudí. Reus : Monterols, 1960. 275 p. tectura. Köln: Benedikt Taschen, 1997. 239 p. poder fer tot el parvulari i la primària a les escoles (Califòrnia) Pasa&Pasa, 1998. 1 disc òptic. Aleshores ja tenia clar que volia ser mestra? HENSBERGEN, Gijs van. Antoni Gaudí. del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona Publicacions periòdiques (CD-Rom) ‹«No, en absolut. Jo estudiava ciències naturals per- Barcelona: Plaza y Janés, 2001. 340 p. on treballava la mare. Eren unes escoles excel·lents, Moltes revistes d’arquitectura, d’art o religio- SUZUKI, Tateo. Antonio Gaudí. [enregistra- què m’agradava molt la geologia i la botànica per LAHUERTA, Juan José. Antonio Gaudí: 1852- va ser un cim que es va atènyer aquí a Catalunya al ses han publicat articles sobre temes gaudi- ment vídeo]. Barcelona: Eurovideo, [1987?] influència de l’Angeleta Ferrer. El 1943 va morir l’à- 1926: arquitectura, ideología y política. temps de la República. El batxillerat el vaig nians. Aquí indiquem només les revistes que 1 videocassette (VHS) 51 min. via i vam heretar aquesta casa de Saifores; el nostre Madrid: Electa, 1999. 346 p. començar a l’Institut Escola de la Generalitat de hem localitzat sobre la figura de l’arquitecte. pare havia mort abans de la guerra. La mare i jo vam MARTINELL, Cèsar. L’arquitecte Gaudí. Reus: Catalunya, ja en temps de guerra.