DOCSLIB.ORG

Nº30 – Descarregar

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Nº30 – Descarregar 02/ MANIFEST DE LA CULTURA I EL TREBALL A FAVOR DE LA VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE Per una Catalunya justa, lliure, desvetllada i feliç Vivim en un món progressivament globalitzat i amb una societat cada cop més complexa. La Unió Europea no acaba de trobar la manera d’actuar com un actor global, i portes endins es debat entre mantenir l’estat del benestar i la democràcia inclusiva o l’adopció d’una orienta- ció neoliberal i de segmentació social. La crisi econòmica actual té un abast internacional, però amb unes característiques pròpies a l’Estat /03 espanyol i a Catalunya fruit de dèficits estructurals, de manca de li- deratge i de desunió partidista. El govern espanyol ha adoptat tot un Petició seguit de mesures, les darreres el projecte de reforma laboral i la reta- llada en les pensions de jubilació i els serveis públics, que fan recaure d’adhesió el gruix dels sacrificis en la despesa pública i la majoria dels ciuta- dans i de les classes populars que no són els responsables de la crisi i que atempten contra l’estat del benestar i la igualtat d’oportunitats, Per aquestes raons, us demanem la vostra tot afavorint un model de societat neoliberal. També, a més del dèficit adhesió a la vaga general de lideratge no hi ha hagut la valentia d’explicar l’origen de la crisi i del 29 de setembre que, les dificultats de l’estat per fer pagar la crisi als descontrolats mercats amb el lema “així, NO” vol financers i especulatius. A Catalunya, el govern català ha procedit a expressar l’aposta per un retallades suplementàries i tampoc ha sabut explicar als ciutadans altre model de societat i les limitacions competencials, la manca de sobirania per encarar una de país. sortida pròpia a la crisi, ni ha sabut o ha volgut fer pedagogia pública sobre les greus dificultats addicionals, inherents i permanents que comporta l’inèdit, en l’àmbit europeu, dèficit fiscal amb l’Estat espa- nyol per sortir de la crisi i per avançar nacionalment com a país amb un estat del benestar sòlid i al servei de la cohesió i la justícia socials. Us preguem que ens la Alhora, no resulta acceptable que, després que el poble de Catalunya trameteu a: hagi exercit la seva sobirania tot aprovant en referèndum l’Estatut, [email protected] després de complir escrupolosament tots els procediments legals, el Tribunal Constitucional dicti una sentència política i retrògrada que nom i cognoms: representa un menyspreu al poble de Catalunya, un trencament del pacte constitucional de la transició i un greu obstacle a la viabilitat carnet d’identitat: d’un Estat espanyol democràtic i plural. L’Estatut d’autonomia que- professió/títol: da escapçat, i bloquejat com a instrument d’autogovern, i la llengua catalana supeditada; ens deixen com a súbdits i no com a ciutadans. telèfon de contacte: Tanmateix, nosaltres els catalans decidirem sobiranament el nostre futur com a nació. La crisi econòmica amb el sacrifici per als més febles i la burla al poble de Catalunya formen part d’una crisi de valors democràtics, d’una crisi d’una concepció humanista de la societat, d’una societat en què avança el valor d’un individualisme egocèntric, del consumisme, de la retòrica populista i de la immediatesa. Valors com justícia social, inclusió, drets socials, sous i pensions dignes, solidaritat, progrés, i la cultura entesa com una aposta estratègica per a uns individus refle- xius, crítics, actius i amb joia de viure. Si la raó i el gaudi i la sere- nitat prevalen per a les persones, en resulta una societat més justa, lliure, desvetllada i feliç. 04/ CULTURA LA NOVA MÉS DE MIG SE- GLE DESPRÉS Jordi Garcia-Soler Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) El nostre agraïment a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per haver-nos facilitat, amb molta amabilitat, les fotografies per a aquest reportatge. Concert de Lluís Llach. 00/01/1975. AFB. F. Marull PRESENTEM un reportatge de qui probablement és el millor co- neixedor de la Nova Cançó. Jordi Garcia-Soler (Barcelona, 1947). Autor dels llibres “La Nova Can- çó” (Edicions 62/Grup del Llibre, 1976) i “Crònica apassionada de la Nova Cançó” (La Flor del Vent, 1996). Periodista des de 1964, ha seguit des de llavors la Nova Cançó per a molts mitjans de co- municació, tant a la premsa com a la ràdio i la televisió. Ho fa ara al programa dominical de Cata- lunya Ràdio "Memòria selectiva". /05 A més, també des de 1964 ha fet periodisme polític, cultural i gastronòmic, s'ha dedicat a la comunicació política i institucio- nal, i és present a les tertúlies Concert de Raimon a Còrdova, organitzat per d'actualitat de ràdio i televisió, a Ràdio Universitat. 00.06.1972. AFB. Desconegut més de fer el programa "Conver- ses", també a Catalunya Ràdio, i escriure al diari digital "elplural. com". CAP ALTRE FENOMEN NO VA TENIR a Catalunya, durant el franquisme i en el trànsit de la dictadura a la democràcia, la transcendència que tingué la Nova Cançó, artísticament, culturalment i cívicament. Sorgida a les darreries de la dècada de 1950 i inicis dels anys 1960, la Nova Cançó va trencar el silenci imposat pel franquisme a la llengua i la cultura catalanes, a més de contribuir a ampliar i difondre la sensibilització antifranquista, democràtica i catalanista, i això no només a Catalunya i als altres territoris de parla catalana sinó també arreu d’Es- panya, i en alguns casos també a l’estranger. La Nova Cançó no va ser un moviment organitzat o estructurat, sinó un fenomen nascut de forma espontània com a conseqüència d’iniciatives diverses, amb un únic denominador comú: fer de la cançó un instrument al servei de la recuperació de l’ús normal i públic de la CANÇÓ CATALANA, ELS SETZE llengua catalana. Els inicis de la Nova Cançó van coincidir amb l’eclosió pública en el nostre país de la cançó com a forma de cultura popular de difusió massiva, sobre- JUTGES I LA NOVA CANÇÓ tot a través de la ràdio, poc després a través d’un incipient mercat discogràfic, i més Germanes Serrano, Josep Guardiola, tard també a través de la televisió. Aconseguir la presència de la llengua catalana en Jordi Barre, Albert Closas, Diávolos, Lluís el món de la cançó va contribuir d’una manera decisiva a trencar el silenci públic al Serrahima, Salomé, Raimon, Salvador Es- qual havia estat condemnada per la dictadura del general Franco des del mateix final camilla, Grau Carol, Guillem d’Efak, Ovidi de la guerra civil. Montllor, La Trinca, el Grup de Folk, Pau L’article de Lluís Serrahima “Ens calen cançons d’ara”, publicat a la revista Ger- Riba, Sisa, Toti Soler, Núria Feliu, Maria minàbit el gener de 1959, considerat el manifest fundacional de la Nova Cançó, en Cinta, Glòria, Toti Soler i tants d’altres. reflecteix molt bé els objectius. Cal recordar, però, que ja eren al mercat els primers ELS SETZE JUTGES: Miquel Porter, discs de cançó moderna en llengua catalana, editats per iniciativa del músic Josep Josep M. Espinàs, Remei Margarit, Delfí Casas Augé, en què les Germanes Serrano i Josep Guardiola cantaven les versions ca- Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Bar- talanes d’alguns èxits internacionals d’aquells anys, tot i que la censura franquista va bat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria obligar a titular-los en castellà. D’altra banda, a Barcelona, Miquel Porter ja cantava del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan algunes de les seves cançons en els intermedis de les sessions privades del Teatre Viu Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís que el malaguanyat Ricard Salvat dirigia als locals del Reial Cercle Artístic de Sant Llach i Rafael Subirachs. Lluc. A València, Raimon componia aquell mateix any Al vent, que cantava també en privat als seus companys d’estudis. A Perpinyà, Jor- di Barre també cantava en català... Es va sentir una cançó en català –Les velles places de Barcelona– al I Festival de la Cançó Mediterrània, organitzat el 1959 a Barcelona per TVE i RNE, i l’actor Albert Closas hi va cantar al final de festa una cançó,Mariona , escrita per a l’ocasió per Joan Oliver “Pere Quart”, amb mú- sica de Miquel Xicota. Les primeres sessions públiques de cançó catala- na moderna, celebrades al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona a finals de l’any 1961, palesaven ja la diversitat d’estils i temàtiques, ja que Miquel Porter, Josep Guardiola i Diávolos hi van interpretar des d’algunes cançons pròpies fins a diverses versions catalanes d’èxits internacionals, peces ballables i mu- 06/ sicacions de poemes. El mes de desembre de 1961, en un piset del carrer Santaló de Barcelona que va ser la seu inicial del CICF (Centre d’Informació Catòlica Femenina), hi hagué la primera audició pública del que poc temps després van ser Els Setze Jutges, amb la participació de Miquel Porter, Josep Maria Espi- nàs i Lluís Serrahima, escoltant-s’hi la veu de Remei Margarit en un enregistrament domèstic, ja que esta- Serrat fotografiat per a la revista Interviu. va malalta. Molt poc després, el setmanari Cataluña 00.08.1976. AFB. Colita Expres emprava per primera vegada el terme Nova Cançó, una expressió que certament no va trigar gai- re a fer fortuna i que segons sembla va ser encunyada pel periodista Joan-Anton Benach. LA NOVA CANÇÓ VA TRENCAR EL Va ser l’any 1962 quan va néixer Edigsa, una editora SILENCI IMPOSAT PEL FRANQUISME discogràfica dedicada a la cançó catalana.
Load more

Recommended publications
  • La Figura De Celia Viñas Y Su Repercusión Pedagógica Y Cultural REVISTA DE HUMANIDADES Y CIENCIAS SOCIALES DEL IEA, 16 (1998), Pp.135-158, ISSN: 234234234234
    La figura de Celia Viñas y su repercusión pedagógica y cultural REVISTA DE HUMANIDADES Y CIENCIAS SOCIALES DEL IEA, 16 (1998), pp.135-158, ISSN: 234234234234 LA FIGURA DE CELIA VIÑAS Y SU REPERCUSIÓN PEDAGÓGICA Y CULTURAL FRANCISCO GALERA NOGUERA Universidad de Almería ABSTRACT: Celia Viñas, whose father was a professor in a Teacher Training College, lived cultural and didactic queries since she was a child. These were ful filled when she studied at the University of Barcelona. Once she became a teacher, she was able to convey her training and vocation -she considered herself a mother and a teacher- inside and outside the classrooms, in Almeria, after the Spanish Civil War while developing great educational and literary jobs. Vitalistic as she was, liberal, inovative and folower of modern pedagogy, she motivated and encouraged her students by making use of her particular teaching style: theatre perfomances, competitions, radio, lectures, trips, etc. She also supported institutions such as the Villaespesa Library and cultural events such as the Indaliano Movement, opening new paths for them in other parts of Spain. KEY WORDS: Cultural and didactic queries - peculiar style - mother and teacher - activities inside and outsidie the classroom - High School - Villaespesa Library - Indaliano Movement. RESUMEN: Celia Viñas, hija de un profesor de Escuela Normal, vive desde pequeña inquie- tudes didácticas y culturales completadas en sus años de Universidad en Barcelona. Des- pués, como profesora, proyectó esta formación y su vocación docente -se consideraba madre y maestra- dentro y fuera de las aulas de la Almería de posguerra, desarrollando una gran labor educativa y literaria.
    [Show full text]
  • Bernat Sureda
    LLIÇÒ MAGISTRAL D’INVESTIDURA DE LA NOVA DOCTORA HONORIS CAUSA DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, PILAR BENEJAM I ARGUIMBAU Bernat Sureda Alaior, 27 de maig de 2021 Senyor Rector Magnífic, Representants de les institucions públiques i civils, Companyes i companys claustrals, Senyores i senyors, A la cultura catalana existeix una important tradició pedagògica que reivindica el paper de l'escola i l'educació com a instrument de cohesió social i que reclama una escola que no exclogui a ningú. Una escola que sigui un dels instruments fonamentals per aconseguir una societat democràtica. És un corrent de pensament que respecta la individualitat de l'infant i que valora, en el procés educatiu, l'entorn natural, social i cultural. Aquest ideal educatiu que reivindica el paper dels mestres i el d'altres professionals de l'ensenyament, entén que la construcció del coneixement pedagògic és el resultat d'una recerca constant que combina la teoria i la pràctica. Entre els més il·lustres representants d'aquesta tradició hi tenen un paper destacat les dones. Persones com Rosa Sensat, Margalida Comas, Rosa Roig, Marta Mata o Pilar Benejam, a qui avui la Universitat de les Illes Balears ret homenatge. Són personalitats que han fet valuoses aportacions a la construcció d'aquesta forma de pensar i d'actuar en educació. Com en el cas de l'altra menorquina esmentada, Margalida Comas, Pilar Benejam aporta un altre dels trets característics d'aquesta tradició pedagògica. Les dues han predicat, amb l'exemple, el principi que per ensenyar no basta sols dominar una matèria i tampoc no és suficient tenir capacitat d'aplicar molt bé les tècniques didàctiques.
    [Show full text]
  • Buen Curso Nos Espera
    105edt,pgab.qxd 26/07/2007 10:48 PÆgina 1 editorial tiene de igual y de su belleza, pero la realidad sigue siendo igual o nuevo a la vez. hasta incluso peor. Buen curso nos espera Cada cual tiene sus La experiencia, siendo realistas, mirando y propias expectativas escuchando la realidad, nos hace ver que la re- Con el regreso de las vacaciones de verano, quien sobre el curso que ahora empieza, pero, como alidad ni de lejos responde a lo que se dice, ni a más y quien menos ha recargado las pilas, como casi siempre, también, además de los propósi- lo que recogen las leyes y normas. Sabemos diría un adolescente o aquéllos que de vez en cuan- tos individuales, hay propósitos colectivos, y pues que el que ahora empieza será un curso do nos permitimos imitar su lenguaje, fresco y grá- este curso para la educación infantil hará falta de acción, un curso de trabajar juntos con la fico, para poder afrontar un curso en que previsi- mucha energía para seguir luchando a favor de Plataforma Estatal de Educación Infantil y blemente hará falta tenerlas cargadas al máximo. los niños de 0 a 6 años. con todas las iniciativas unitarias que puedan Las vacaciones de verano son las más largas Un largo camino se ha recorrido para que a surgir, un curso en el cual hará falta nueva- del año y permiten tomar una cierta distancia los niños y niñas de estas edades los sean cono- mente recoger firmas para reclamar aquello sobre la realidad de cada grupo de niños y cidos y reconocidos sus derechos, entre ellos el que está escrito en las leyes y que no se cum- niñas, de cada escuela, de cada grupo de com- de la educación, como personas o como ciuda- ple, es decir, hacer del 0-6, de la educación in- pañeros, una distancia sobre la cual es posible danos; y ahora que tanto se habla de ciudadanía fantil, la primera etapa del sistema educativo.
    [Show full text]
  • Marta Mata I Garriga Una Vida Para La Educación
    REVISTA CUATRIMESTRAL DEL CONSEJO ESCOLAR DEL ESTADO. Nº EXTRAORDINARIO. MAYO DE 2.007.. NIPO 651-07-039-2 ISSN 1886- participación educativa Marta Mata i Garriga una vida para la educación ïndice Página El Consejo Escolar del Estado: A Marta Mata con afecto y gratitud. Carmen Maestro.................. 3 Presentación. Helena Mª Juárez del Canto.................................................................................... 5 Colaboraciones: Las impresiones sobre su vida. Mª Josep Udina. Marta Mata: Sus recuerdos de la educación en la II República.......................... 7 Pepa Ódena. Saifores: Una escuela de vida.................................................................................. 15 Irene Balaguer. La creación de Rosa Sensat................................................................................. 23 Luis Gómez Llorente. Marta Mata: Creencia y laicismo................................................................. 30 Raimon Obiols. Marta Mata: Pedagogía es política....................................................................... 35 Arseni Gibert. Marta Mata: Una percepción de su dimensión política........................................... 38 Aurora Ruiz. El impulso a los Movimientos de Renovación Pedagógica....................................... 45 Albert Sansano. De Saifores a Murcia pasando por las Escuelas de Verano............................... 51 Pasqual Maragall. Su etapa como Concejala de Educación del Ayuntamiento de Barcelona...... 55 Mª Assumpta Baig. ¿Marta Mata se jubiló?..................................................................................
    [Show full text]
  • Las Mujeres Parlamentarias En La Legislatura Constituyente
    las mujeres parlamentarias en la legislatura constituyente DIRECCIÓN Y COORDINACIÓN: Julia Sevilla Merino Asunción Ventura Franch M.ª del Mar Esquembre Valdés Margarita Soler Sánchez M.ª Fernanda Del Rincón García Con la colaboración de: Ana Aba Catoira Mónica Arenas Ramiro Concepción Collado Mateo Yolanda Fernández Vivas Ángela Figueruelo Burrieza Teresa Freixes Sanjuán Nilda Garay Montañez Yolanda Gómez Sánchez Matilde Gurrera Roig Eva Martínez Sampere Ana M.ª Marrades Puig María Ángeles Moraga García Nieves Saldaña Díaz Mercè Sales Jardí Teresa Sevilla Merino las mujeres parlamentarias en la legislatura constituyente Cortes Generales Ministerio de la Presidencia MADRID, 2006 © Cortes Generales Dirección de Estudios y Documentación de la Secretaría General del Congreso de los Diputados Departamento de Publicaciones Floridablanca, s/n. 28071 Madrid www.congreso.es © Ministerio de la Presidencia Secretaria General Técnica Catálogo general de publicaciones oficiales http://publicaciones.administracion.es Cubierta: Carmen Calvo Fotografías: Montserrat Boix NIPO: 000-06-016-2 ISBN: 84-7943-282-9 Depósito legal: S. 1.860-2006 Imprime: Gráficas Varona, S.A. Las Cortes Generales no se identifican necesariamente con las opiniones sostenidas en sus publicaciones, sino que éstas recaen única y exclusivamente en los autores A “Las Constituyentes”, Diputadas y Senadoras que representando al pueblo español, formaron parte de la legislatura Constituyente 1977-79 SUMARIO Páginas Presentación, por Manuel Marín González ...............................................
    [Show full text]
  • Entrevista a Marta Mata Garriga Gerard Gort BASSEGODA NONELL, Joan
    26 GAUDÍ ENTREVISTA 27 Entrevista a Marta Mata Garriga Gerard Gort BASSEGODA NONELL, Joan. El senyor Gaudí: La mort de Gaudí i el seu ressò a la revista “El Gaudí Club. Núm. 1 (març 1989) – 1996 La mare, Àngels Garriga, era també una gran mes- recull d’assaigs i articles. Barcelona: Claret, Propagador de la devoción a San José” a cura Barcelona: Hiroya Tanaka. Trimestral. tra. Les primeres dècades del segle XX va haver-hi 2001. 361 p. de Lluís Bonet i Armengol. Barcelona: Continuada per GC: revista Gaudí Club. un moviment de renovació pedagògica amb el Barcelona, Gaudí y la ruta del Modernismo. Claret, 2001. 243 p. GC: revista Gaudí Club. Barcelona: Hiroya suport popular de l’Associació Protectora de Edición y coordinación: Susana González. PITARCH, M. Teresa. Empremtes d’Antoni Tanaka, 1997. Trimestral. Continuació de l’Ensenyança Catalana, el treball de la Federació de Madrid: Kliczkovski, 2001. 80 p. Gaudí i Cornet a Reus (1852-1926). Reus: Gaudí Club. Mestres Nacionals de Catalunya, i el suport i orien- BERGÓS, Joan. Gaudí, l’home i l’obra. Patronat Municipal de Turisme i Comerç, Gaudinisme: revista informativa dels Amics de tació de les institucions públiques en la mesura que Barcelona: Lunwerg, 1999. 371 p. 2001. 171 p. Gaudí. Reus. Any 1 núm. 1 (gener 1997) – van poder: l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació BONET I ARMENGOL, Jordi L’últim Gaudí: el PUJOLS, Francesc. La visió artística i religiosa Reus, Amics de Gaudí. Irregular de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya. La La pedagoga i política Marta Mata i Garriga ens rep modulat geomètric del Temple de la Sagrada d’en Gaudí.
    [Show full text]
  • Oral English in Different School Settings
    Oral English in different school settings Treball de Final de Grau Ariadna Planas Coll 4t curs. Grau en Mestre d’Educació Primària Tutor/a: Núria Medina Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes Universitat de Vic Vic, 17 de maig de 2013 Aknowledgments I want to thank Joan Soler, who is a University teacher, to provide me some information sources about the history and the characteristics of the Rural schools. Also, I’m very grateful with the directors and the English teachers of IE Marta Mata, E. Muntanyola and International School of Catalunya, who bring me the opportunity to carry out my project using their schools as example and giving me all the information that I needed. Also, I want to give my thanks to them because they allowed me to take the children one by one out of the class to carry out the activity individually and they helped me in every moment. As well, I’m thankful to the pupils of each school who participated in this project, because all of them were pleased to help me in my final degree project. They had a positive attitude towards this activity and thanks to this, I could carry out the study correctly. To end up, I want to thank Núria Medina, who is my final degree project tutor, to help me to guide this project, to advise me during the development of it and to provide me information sources. Abstract There are a lot of different school settings, and moreover, we can state that each school is different from the others.
    [Show full text]
  • ANNUAL REVIEW 2019 OPEN ARMS ANNUAL REVIEW Pág
    ANNUAL REVIEW 2019 OPEN ARMS ANNUAL REVIEW pág. 2 WE PROTECT HUMAN RIGHTS ON LAND AND AT SEA OPEN ARMS ANNUAL REVIEW pág. 1 INDEX Index 1 Annual Summary Report/ Letter from the Director 2-3 Timeline 4-8 Our projects 9-17 • Mediterranean 10-12 • Origin Project 14-15 • Education for Freedom 16-17 Impact / Public Support 18-20 Awards and recognitions 21-23 Annual accounts 24-30 OPEN ARMS ANNUAL REVIEW pág. 2 ANNUAL SUMMARY REPORT LETTER FROM THE DIRECTOR OPEN ARMS ANNUAL REVIEW pág. 3 The Mediterranean is still the largest mass grave on the planet Since the organization’s inception in 2015, we condemn the deliberate inaction of administrations and governments in the protection of human rights at sea. Over time, we realize that, far from turning to a systemic protection of the most important right, life, European administrations and governments have intensified their hostility towards humanitarian organizations like ours, whose sole objective is to protect the life of the most vulnerable. Notwithstanding, these circumstances have not stopped us. Thanks to the support of the people during 2019 we have managed to rescue hundreds of people at sea from certain death. In addition, we have started our Education for Freedom project, a holistic project that aims to train all citizens, starting at school, to raise awareness in human rights and promote critical spirit with the aim of having a society empowered in all areas and ages, so that it is increasingly difficult to get away with the violation of human rights. This project has been very well received in the educational sector throughout the country.
    [Show full text]
  • Ha Mort Marta Mata, Presidenta Del Consell Escolar De L'estat
    CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS 1/1 full informatiu núm 93 Ha mort Marta Mata, Presidenta del Consell Escolar de l’Estat * Aquest dimarts 27 de juny, ha mort a Barcelona, on es trobava hospitalitzada des del dia 5 de juny, un dia abans que es celebràs la reunió dels Presidents Escolars autonòmics, que 1/1 havia convocat a la Fundació de Saifores (Tarragona), a la que ja no va poder assistir. * L’objectiu d’aquesta reunió era debatre el projecte de Reial Decret que desenvolupa la LOE per fer efectiva la participació dels Consells Escolars Autonòmics dins el Consell Escolar de l’Estat. * Des del meis de maig de 2004, en que va ser nomenada Presdidenta del Consell Escolar de l’Estat ha estat present a moltes de les reunions que han tingut els Presidents dels Consells escolars autonòmics, participant activament en els temes debatuts des de la seva òptica de gran coneixedora de l’educació, i des del primer moment, fins a la darrera reunió convocada a En el Parlament de Cartagena, amb motiu què hem fet referència, es va mostrar defensora dels XVI Encontre de Consells Escolars decidida a què els Consells Escolars autonòmics de Múrcia, (23 a 26 de maig de 2006) el tinguessin presència institucional en el màxim nostre company X. A., va captar Marta òrgan superior de consulta en ensenyament no Mata en la darrera reunió oficial que ha universitari de l’Estat español. participat com a Presidenta dlel Consell * A la reunió de València de 21 de juny, ja no hi Escolar de l’Estat.
    [Show full text]
  • 30 Years of Language Policy
    30 years of language policy commemoration 30th anniversary approval Act 7/1983 18 April language normalisation Catalonia Coberta ANGLES 30 anys.indd 1 12/03/14 13:10 30 years of language policy 30 years politica ling (ANGLES).indd 1 17/03/14 10:30 30 years of language policy 30 years politica ling (ANGLES).indd 3 17/03/14 10:30 30 years of language policy brings together the speeches made on 15 July 2013 in the Auditorium Hall of the Parliament of Catalonia, during the institutional ceremony commemorating the 30th anniversary of approval of the Language Normalisation Act 7/1983, of 18 April. First edition in Catalan: December 2013 First edition in English: March 2014 © Generalitat de Catalunya Ministry of Culture. General Directorate for Language Policy www.gencat.cat/llengua Translation: Caplletra, SL Cover photograph: Joan Carles Mestre Design and layout: Anglofort, SA Legal deposit: B. 7487-2014 30 years politica ling (ANGLES).indd 4 17/03/14 10:30 Summary Presentation Ester Franquesa i Bonet ............................ 7 The Language Normalisation Act: the road to reform Antoni Milian i Massana ........................... 11 30 years of the Language Normalisation Act, the history of a collective success Ferran Mascarell i Canalda ......................... 21 Sharing words with more and more people Núria de Gispert i Català ........................... 29 30 years politica ling (ANGLES).indd 5 17/03/14 10:30 Presentation On 15 July, the Parliament of Catalonia implemented a proposal by the Minister of Culture and institutionally commemorated thirty years of the 1983 Language Normalisation Act. The Catalan Parliament has approved many laws, but few have had the political, social and cul- tural significance of the first law in the field of language.
    [Show full text]
  • International Journal of Historical Learning Teaching and Research Vol 11(2)
    Volume11.2 INTERNATIONAL JOURNAL OF HISTORICAL LEARNING TEACHING AND RESEARCH May 2013 www.history.org.uk May 2013 International Journal of Historical Learning, Teaching and Research EDITORS Hilary Cooper, University of Cumbria, UK Jon Nichol,TheHistorical Association, UK Robert Guyver, Universityof St.Mark and St.John, Plymouth, UK ASSOCIATE EDITORS TerryEpstein, CityUniversity, New York,USA KatherineBurn, Institute of Education, London,UK ArthurChapman, Edge Hill University,UK EDITORIAL ADVISORY BOARD The revised membership of the Editorial Advisory Board will bepublished in the next edition, IJHLTR 12.1. International Journal of Historical Learning,Teaching and Research issubject to a peer review process and is published twice a year: May/June and October/December. Editorial correspondence should be addressed to: [email protected] and [email protected] Submission of articles Full details of theform, layout and referencing conventions for articles to be submitted are included at the end of this edition. Advertising Fullpage/halfpage:enquiriesto-telephone:[+44]02078205985 AnnualInstitutionalsubscription This will be for individual institutions.In 2013 the Historical Association will publish detailsofinstitutional membershipfor its on-line educational journals and related resources,including IJHLTR. Annualpersonalsubscription PeInterrnastioonanalJoul rnasulofbHistocrriciaptlLeiaorninng ,t Toeathchieng aHndiRsestoearcrihc al Associatio nincludesaccess to IJHLTR current and previous editions.To join th2 e Historical Association
    [Show full text]
  • Education and Urban Life: 20 Years of Educating Cities Published for the 10Th Congress of the International Association of Educating Cities (IAEC)
    Education and Urban Life: 20 Years of Educating Cities Published for the 10th Congress of the International Association of Educating Cities (IAEC) IAEC Executive Committee: Adelaide, Barcelona (Presidency and Secretariat), Budapest, Genoa, Lisbon, Lomé, Lyon, Rennes (Treasury), Rosario (Vice-Presidency), São Paulo, Tampere and Turin. Editor: Eulàlia Bosch Production Coordinator: Mª Ángeles Cabeza Translations: from Spanish and Catalan: Ita Roberts, David Oliver, Ross Parker, Rebeca Collier and Toni Leigh from French: Susan Brownbridge from Italian: Liam Casey from Portuguese: Antoni Picornell © of this publication: IAEC © of the articles: the authors © of the translations: the translators Acknowledgments: to the members of the Executive Committee; the authors and city mayors who contributed to the book; the Barcelona City Council; UNESCO; UCLG; and the IAEC Secretariat team. We are grateful to W.W. Norton & Company for authorizing the reproduction of the chapter “Drift” from The Corrosion of Character: The Personal Consequences of Work in The New Capitalism by Richard Sennett. Printed by: Arts Gràfiques Bobalà, SL Date: April 2008 ISBN: 978-84-9850-096-7 Copyright Deposit: L-495-2008 Contents To the Reader ............................................................... 7 Eulàlia Bosch Introduction The People’s City ............................................................ 13 Pasqual Maragall Educating Cities: A Commitment to the Future ................................... 17 Pilar Figueras The Concept of the Educating City Today .......................................
    [Show full text]