Nº30 – Descarregar
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
02/ MANIFEST DE LA CULTURA I EL TREBALL A FAVOR DE LA VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE Per una Catalunya justa, lliure, desvetllada i feliç Vivim en un món progressivament globalitzat i amb una societat cada cop més complexa. La Unió Europea no acaba de trobar la manera d’actuar com un actor global, i portes endins es debat entre mantenir l’estat del benestar i la democràcia inclusiva o l’adopció d’una orienta- ció neoliberal i de segmentació social. La crisi econòmica actual té un abast internacional, però amb unes característiques pròpies a l’Estat /03 espanyol i a Catalunya fruit de dèficits estructurals, de manca de li- deratge i de desunió partidista. El govern espanyol ha adoptat tot un Petició seguit de mesures, les darreres el projecte de reforma laboral i la reta- llada en les pensions de jubilació i els serveis públics, que fan recaure d’adhesió el gruix dels sacrificis en la despesa pública i la majoria dels ciuta- dans i de les classes populars que no són els responsables de la crisi i que atempten contra l’estat del benestar i la igualtat d’oportunitats, Per aquestes raons, us demanem la vostra tot afavorint un model de societat neoliberal. També, a més del dèficit adhesió a la vaga general de lideratge no hi ha hagut la valentia d’explicar l’origen de la crisi i del 29 de setembre que, les dificultats de l’estat per fer pagar la crisi als descontrolats mercats amb el lema “així, NO” vol financers i especulatius. A Catalunya, el govern català ha procedit a expressar l’aposta per un retallades suplementàries i tampoc ha sabut explicar als ciutadans altre model de societat i les limitacions competencials, la manca de sobirania per encarar una de país. sortida pròpia a la crisi, ni ha sabut o ha volgut fer pedagogia pública sobre les greus dificultats addicionals, inherents i permanents que comporta l’inèdit, en l’àmbit europeu, dèficit fiscal amb l’Estat espa- nyol per sortir de la crisi i per avançar nacionalment com a país amb un estat del benestar sòlid i al servei de la cohesió i la justícia socials. Us preguem que ens la Alhora, no resulta acceptable que, després que el poble de Catalunya trameteu a: hagi exercit la seva sobirania tot aprovant en referèndum l’Estatut, [email protected] després de complir escrupolosament tots els procediments legals, el Tribunal Constitucional dicti una sentència política i retrògrada que nom i cognoms: representa un menyspreu al poble de Catalunya, un trencament del pacte constitucional de la transició i un greu obstacle a la viabilitat carnet d’identitat: d’un Estat espanyol democràtic i plural. L’Estatut d’autonomia que- professió/títol: da escapçat, i bloquejat com a instrument d’autogovern, i la llengua catalana supeditada; ens deixen com a súbdits i no com a ciutadans. telèfon de contacte: Tanmateix, nosaltres els catalans decidirem sobiranament el nostre futur com a nació. La crisi econòmica amb el sacrifici per als més febles i la burla al poble de Catalunya formen part d’una crisi de valors democràtics, d’una crisi d’una concepció humanista de la societat, d’una societat en què avança el valor d’un individualisme egocèntric, del consumisme, de la retòrica populista i de la immediatesa. Valors com justícia social, inclusió, drets socials, sous i pensions dignes, solidaritat, progrés, i la cultura entesa com una aposta estratègica per a uns individus refle- xius, crítics, actius i amb joia de viure. Si la raó i el gaudi i la sere- nitat prevalen per a les persones, en resulta una societat més justa, lliure, desvetllada i feliç. 04/ CULTURA LA NOVA MÉS DE MIG SE- GLE DESPRÉS Jordi Garcia-Soler Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) El nostre agraïment a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona per haver-nos facilitat, amb molta amabilitat, les fotografies per a aquest reportatge. Concert de Lluís Llach. 00/01/1975. AFB. F. Marull PRESENTEM un reportatge de qui probablement és el millor co- neixedor de la Nova Cançó. Jordi Garcia-Soler (Barcelona, 1947). Autor dels llibres “La Nova Can- çó” (Edicions 62/Grup del Llibre, 1976) i “Crònica apassionada de la Nova Cançó” (La Flor del Vent, 1996). Periodista des de 1964, ha seguit des de llavors la Nova Cançó per a molts mitjans de co- municació, tant a la premsa com a la ràdio i la televisió. Ho fa ara al programa dominical de Cata- lunya Ràdio "Memòria selectiva". /05 A més, també des de 1964 ha fet periodisme polític, cultural i gastronòmic, s'ha dedicat a la comunicació política i institucio- nal, i és present a les tertúlies Concert de Raimon a Còrdova, organitzat per d'actualitat de ràdio i televisió, a Ràdio Universitat. 00.06.1972. AFB. Desconegut més de fer el programa "Conver- ses", també a Catalunya Ràdio, i escriure al diari digital "elplural. com". CAP ALTRE FENOMEN NO VA TENIR a Catalunya, durant el franquisme i en el trànsit de la dictadura a la democràcia, la transcendència que tingué la Nova Cançó, artísticament, culturalment i cívicament. Sorgida a les darreries de la dècada de 1950 i inicis dels anys 1960, la Nova Cançó va trencar el silenci imposat pel franquisme a la llengua i la cultura catalanes, a més de contribuir a ampliar i difondre la sensibilització antifranquista, democràtica i catalanista, i això no només a Catalunya i als altres territoris de parla catalana sinó també arreu d’Es- panya, i en alguns casos també a l’estranger. La Nova Cançó no va ser un moviment organitzat o estructurat, sinó un fenomen nascut de forma espontània com a conseqüència d’iniciatives diverses, amb un únic denominador comú: fer de la cançó un instrument al servei de la recuperació de l’ús normal i públic de la CANÇÓ CATALANA, ELS SETZE llengua catalana. Els inicis de la Nova Cançó van coincidir amb l’eclosió pública en el nostre país de la cançó com a forma de cultura popular de difusió massiva, sobre- JUTGES I LA NOVA CANÇÓ tot a través de la ràdio, poc després a través d’un incipient mercat discogràfic, i més Germanes Serrano, Josep Guardiola, tard també a través de la televisió. Aconseguir la presència de la llengua catalana en Jordi Barre, Albert Closas, Diávolos, Lluís el món de la cançó va contribuir d’una manera decisiva a trencar el silenci públic al Serrahima, Salomé, Raimon, Salvador Es- qual havia estat condemnada per la dictadura del general Franco des del mateix final camilla, Grau Carol, Guillem d’Efak, Ovidi de la guerra civil. Montllor, La Trinca, el Grup de Folk, Pau L’article de Lluís Serrahima “Ens calen cançons d’ara”, publicat a la revista Ger- Riba, Sisa, Toti Soler, Núria Feliu, Maria minàbit el gener de 1959, considerat el manifest fundacional de la Nova Cançó, en Cinta, Glòria, Toti Soler i tants d’altres. reflecteix molt bé els objectius. Cal recordar, però, que ja eren al mercat els primers ELS SETZE JUTGES: Miquel Porter, discs de cançó moderna en llengua catalana, editats per iniciativa del músic Josep Josep M. Espinàs, Remei Margarit, Delfí Casas Augé, en què les Germanes Serrano i Josep Guardiola cantaven les versions ca- Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Bar- talanes d’alguns èxits internacionals d’aquells anys, tot i que la censura franquista va bat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria obligar a titular-los en castellà. D’altra banda, a Barcelona, Miquel Porter ja cantava del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan algunes de les seves cançons en els intermedis de les sessions privades del Teatre Viu Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís que el malaguanyat Ricard Salvat dirigia als locals del Reial Cercle Artístic de Sant Llach i Rafael Subirachs. Lluc. A València, Raimon componia aquell mateix any Al vent, que cantava també en privat als seus companys d’estudis. A Perpinyà, Jor- di Barre també cantava en català... Es va sentir una cançó en català –Les velles places de Barcelona– al I Festival de la Cançó Mediterrània, organitzat el 1959 a Barcelona per TVE i RNE, i l’actor Albert Closas hi va cantar al final de festa una cançó,Mariona , escrita per a l’ocasió per Joan Oliver “Pere Quart”, amb mú- sica de Miquel Xicota. Les primeres sessions públiques de cançó catala- na moderna, celebrades al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona a finals de l’any 1961, palesaven ja la diversitat d’estils i temàtiques, ja que Miquel Porter, Josep Guardiola i Diávolos hi van interpretar des d’algunes cançons pròpies fins a diverses versions catalanes d’èxits internacionals, peces ballables i mu- 06/ sicacions de poemes. El mes de desembre de 1961, en un piset del carrer Santaló de Barcelona que va ser la seu inicial del CICF (Centre d’Informació Catòlica Femenina), hi hagué la primera audició pública del que poc temps després van ser Els Setze Jutges, amb la participació de Miquel Porter, Josep Maria Espi- nàs i Lluís Serrahima, escoltant-s’hi la veu de Remei Margarit en un enregistrament domèstic, ja que esta- Serrat fotografiat per a la revista Interviu. va malalta. Molt poc després, el setmanari Cataluña 00.08.1976. AFB. Colita Expres emprava per primera vegada el terme Nova Cançó, una expressió que certament no va trigar gai- re a fer fortuna i que segons sembla va ser encunyada pel periodista Joan-Anton Benach. LA NOVA CANÇÓ VA TRENCAR EL Va ser l’any 1962 quan va néixer Edigsa, una editora SILENCI IMPOSAT PEL FRANQUISME discogràfica dedicada a la cançó catalana.