ENTREVISTA a ÒSCAR NOGUEIRA Director De 8TV

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

ENTREVISTA a ÒSCAR NOGUEIRA Director De 8TV Entrevistes 2015 ENTREVISTA A ÒSCAR NOGUEIRA Director de 8TV REINALD BESALÚ FEBRER 2015 Òscar Nogueira va ser nomenat director de 8TV l’octubre de 2014. Fins llavors havia estat cap de programació i d’audiències de TV3, on també havia ideat i dirigit el concurs La Partida. En aquesta entrevista explica com pensa donar resposta als principals reptes de finançament, programació i audiència a què s’enfronta la televisió del Grup Godó. • Què és el què el porta a incorporar-se a 8TV i, alhora, què creu que busca el grup Godó en un perfil com el seu: cap de programació i d’audiències de TV3? 8TV és una televisió en clar creixement, sobretot els últims anys, amb la incorporació de Josep Cuní i la feina que fa a 8 al dia. TV3 és el contrari: és l’estabilitat. A 8TV hi ha l’oportunitat de créixer des de baix, mentre que a TV3 ja estàs molt amunt i intentar mantenir-s’hi és molt difícil. Em feia molta il·lusió crear alguna cosa nova i, sobretot, intentar crear una cadena a partir dels dos grans programes que ja hi ha actualment. I què buscaven ells fitxant-me a mi? És difícil que ho contesti jo, però suposo que algú que els pogués gestionar la graella bé i alhora algú que tingués inquietuds pels continguts, algú a qui no li fes por arromangar-se i anar a buscar anunciants per aconseguir recursos; en definitiva, algú amb il·lusió per crear una cadena. • Com ha dit, 8TV porta uns anys de creixement. Però aquest creixement, que podem situar en el moment de la incorporació de Josep Cuní, comença en una època molt delicada, en què la inversió publicitària estava baixant molt. Com s’ha aconseguit? No et puc parlar de pressupostos antics perquè no hi era, però entenc que els diners són sempre els mateixos, tot i que distribuïts de forma diferent. I és veritat que tot plegat ha repercutit en positiu: hi ha més ingressos i estem creixent (encara que ara mateix, com que la publicitat s’està recuperant, tothom està creixent). Més que augmentar molt la despesa, es tractava d’un canvi en la distribució de les apostes. I en aquesta mateixa línia ens movem: nosaltres tenim un pressupost anual tancat i, per tant, per poder fer unes coses hem de deixar de fer-ne d’altres. La intenció és que aquestes altres coses ens donin més imatge de cadena, més proximitat, més comercialitat, en el sentit d’una televisió privada catalana. Una mica el repte és aquest, que de cada euro que vull Entrevistes 2015 invertir haig de pensar d’on el trauré: o me’l donarà algú o el trauré d’un altre lloc de la graella. • Així doncs, no creu que el pressupost de la cadena hagi de créixer gaire en els propers anys? No, no, no... El repte dels propers anys és un altre. Jo m’he trobat amb la sorpresa que aquesta cadena té dos perfils d’audiència molt diferents al llarg del dia. Jo no havia vist mai un cas així, en què fent una programació generalista, per una banda tens un perfil absolutament comercial, molt semblant al d’una televisió privada d’àmbit estatal com Cuatro o La Sexta, que és el d’Arucitys. I després tens un perfil molt semblant al de TV3, no tan jove i de classe alta i mitjana, i que és el de la franja de 8 al dia. En aquest sentit, el repte és agafar el públic d’un lloc i portar-lo a l’altre. És a dir, fer uns continguts que sense ser extremadament de televisió privada, perquè per desgràcia això té una connotació pejorativa, també sedueixin el “públic Cuní”, i al revés, que el públic d’Arucitys es pugui sentir atret pels continguts de l’estil de 8 al dia. • Ha parlat de TV3, de les privades d’àmbit espanyol... qui considera que és la seva principal competència? Això m’ho preguntaven molt quan vaig sortir de TV3. Em deien: “te’n vas a la competència”, i jo el que contestava és que TV3 és competència, clarament, però que ho són totes. Jo a TV3 els vull prendre públic català històric de TV3, però també vull prendre públic a Telecinco, a Cuatro i a La Sexta. I, de fet, cada dia miro quin resultat han fet Cuatro i La Sexta, perquè cada cop, els dies feiners, els tenim més a prop, i no acostumo a mirar diferent TV3 de la resta. M’equivocaria molt si em concentrés a fer mal a TV3, sobretot perquè tenim infinitament menys recursos que ells. Un cop de sort o un talent com en Josep Cuní el podrem tenir una vegada... però no tenim tants cartutxos per gastar! Vull rascar una mica de tots. • Rasca una mica de tots en audiència, però pel que fa a la compra de programes o en l’establiment d’acords amb productores per tenir nous productes, també són competència TV3 i les privades espanyoles? Competeixen pel mateix tipus de programes? Jo el que vull intentar és treballar amb totes les productores; bàsicament les d’aquí, perquè és molt més fàcil, però tampoc descartem les de Madrid. Però amb productes fets a la nostra mida. El que no podrem fer mai és un La voz o un La Riera, això en els propers set o vuit anys segur que no... En canvi, en productes que vagin en la línia de El Foraster, El Convidat, Ajuste de Cuentas o Hermano Mayor, és a dir, productes sense un gran plató, sense un gran cost inicial d’arrencada i que es basin molt en la paraula, amb aquests sí que podem competir. Per tant, jo estic parlant amb totes les productores i a veure què m’ofereixen. • I les productores de l’entorn català saben adequar les seves propostes a 8TV o pensen massa en gran o massa en petit? Jo m’estic trobant que pensen molt en 8TV, els fa molta il·lusió i fan molts esforços. El que passa és que el seu esforç en pressupostos de vegades no lliga amb el nostre o amb Entrevistes 2015 la nostra capacitat. Però m’estic trobant que moltes tenen moltes ganes de fer aquest primer pas, i com que moltes són noves i som la cadena de moda, a elles també els interessa que això funcioni. És a dir, tenir dos o tres clients i no centrar-se només en TV3 els va molt bé. Per això em trobo amb molta il·lusió, amb moltes ganes, amb què m’estan oferint productes molt competitius, que no m’ho porten desesperats després d’haver anat a altres. I que en pressupostos fan esforços per no guanyar-hi o guanyar-hi poquíssim per poder començar a fer coses amb nosaltres. • Per tant, són una opció atractiva... Sí, sí i, per poc que puguem, alguna cosa farem amb ells. • Hi ha una productora del Grup Godó, Nova Veranda, que fa coses per 8TV, però també per TV3 o per BTV, entre altres. Hi tenen algun tracte especial? No, és una opció més, però sí que ens facilita molt les coses en qüestió de les dinàmiques de treball: ens coneixem més, són més àgils perquè entres més en les dinàmiques del grup... Però en quant a costos i a talent els avaluem igual que als altres. Al mateix temps, si ells ens han de dir que no a nosaltres perquè els ha sortit la possibilitat de treballar en una producció estatal ens ho diuen tranquil·lament. • I la televisió local, és competència seva o juga a una altra lliga? Cadascú ha de tenir el seu territori. Jo no els veig competència, no per menystenir-los sinó perquè crec que els gèneres que toquem són completament diferents, i que el que ells han de cobrir és una altra cosa. Ells han d’entrar en camps diferents del nostre o del de TV3. Nosaltres volem jugar a un altre esport, més que a una altra lliga. Però el que estan fent té molt de mèrit, amb tan pocs recursos. • I no creu que s’arrossegui alguna cosa de quan 8TV era City TV, que era d’àmbit local? No creu que hi hagi alguna inèrcia per part dels espectadors? Jo crec que això ja està completament superat. Potser sí que algú pot recordar alguns programes, com el de Jordi González, però jo crec que la gent ho viu com una altra cadena. I tot i que l’Alfons Arús té molt de mèrit, perquè ha estat navegant ell sol durant tretze anys, hi ha hagut un abans i un després amb 8 al dia, que ha incorporat molt públic nou, que crec que ni saben què és això de City TV. Estem pensant en producte català, clarament de territori. • Ara que ha sortit de TV3, quin paper creu que ha de jugar la televisió pública catalana? Està sobredimensionada? Creu que s’hi hauria de suprimir la publicitat? El tema de la supressió de la publicitat clarament ens beneficiaria, està clar, però amb el volum que té TV3 actualment és difícil que no tingui publicitat, i sinó al final ho acabaria pagant el ciutadà igualment. Jo, com a ciutadà, quasi prefereixo que una part li vingui per ingressos en publicitat. Una altra cosa és si ha de tenir el volum que té o no. Jo crec que, pel que fan, no està sobredimensionada. Sí que és cert que TV3 té un departament d’esports o un departament d’informatius molt grans, però això els permet estar a tot arreu i els permet una gran immediatesa que nosaltres no podem tenir.
Recommended publications
  • El Paper De Les Televisions Locals De La Comunitat Valenciana En El Nou Espai De Comunicació Audiovisual Valencià
    TREBALL FI DE GRAU El paper de les televisions locals de la Comunitat Valenciana en el nou espai de comunicació audiovisual valencià The role of the valencian social media in the new model of the regional audiovisual comunication Autor:Irene Zamora Marco E-mail: [email protected] Tutora: Isabel María González Mesa 2017/18 Grau en Periodisme Pàgina 1/59 Índex • Resum.............................................................................................................................3 • Introducció.....................................................................................................................7 • Objectius e hipòtesi.....................................................................................................10 • Estat de la qüestió i marc teòric.................................................................................12 • Metodologia.................................................................................................................18 • Resultats......................................................................................................................20 • Conclusió.....................................................................................................................48 • Bibliografia..................................................................................................................51 Pàgina 2/59 Resum • Paraules clau Mitjans de proximitat, televisió, mitjans locals, valencià, Comunitat Valenciana, normalització lingüística. • Resum L'arribada
    [Show full text]
  • Organizing Your Daily Life in Catalonia
    ORGANIZING YOUR DAILY LIFE IN CATALONIA Opening Hours: Shops (food, newspapers ...) Monday – Saturday: 8.00 – 13.00 and 17.00-20.00 Sunday: 8.00 – 14.00, Petrol stations : Monday – Saturday: 7.00 – 22.00 Sunday: 7.00 – 14.00, Banks : Monday – Saturday: 9.00 – 14.00 Other Shops : Monday – Saturday: 10.00 – 13.00 and 17.00 -20.00 Some shops : 10.00 - 20.00 Radio and TV: TV : Catalan Channels:TV3, Canal 33, 8TV Spanish Channels:TV1, TV2, Antena3, Cuatro, Telecinco, La Sexta There are other TV channels, but the ones above are the most popular. You’ll find all the information about the programs in the newspapers. Radio : there are a lot different broadcasting stations in Catalan or Spanish where you can listen to music, news or other programs. Newspapers: Here are some links to Spanish and Catalan newspapers. www.lavanguardia.es Spanish (Right) www.elmundo.es Spanish (Right) www.abc.es Spanish (Right) www.elpais.com Spanish (Left) www.elperiodico.com Catalan and Spanish (Left) www.avui.es Catalan (Left) You will find some English newspapers on many newsstands all over Spain, especially at bigger railway stations. There is also some selection of English books available in the bookshops of bigger cities. Travelling in Catalonia Travelling by train is a good way to get to know the country. Information about the connections you will find on the webpage www.renfe.es If you want to go to villages in the countryside, you can use the bus service. Depending on the area, the company is different, so you’d better go to the bus station and ask.
    [Show full text]
  • Digital News Report 2018 Reuters Institute for the Study of Journalism / Digital News Report 2018 2 2 / 3
    1 Reuters Institute Digital News Report 2018 Reuters Institute for the Study of Journalism / Digital News Report 2018 2 2 / 3 Reuters Institute Digital News Report 2018 Nic Newman with Richard Fletcher, Antonis Kalogeropoulos, David A. L. Levy and Rasmus Kleis Nielsen Supported by Surveyed by © Reuters Institute for the Study of Journalism Reuters Institute for the Study of Journalism / Digital News Report 2018 4 Contents Foreword by David A. L. Levy 5 3.12 Hungary 84 Methodology 6 3.13 Ireland 86 Authorship and Research Acknowledgements 7 3.14 Italy 88 3.15 Netherlands 90 SECTION 1 3.16 Norway 92 Executive Summary and Key Findings by Nic Newman 8 3.17 Poland 94 3.18 Portugal 96 SECTION 2 3.19 Romania 98 Further Analysis and International Comparison 32 3.20 Slovakia 100 2.1 The Impact of Greater News Literacy 34 3.21 Spain 102 2.2 Misinformation and Disinformation Unpacked 38 3.22 Sweden 104 2.3 Which Brands do we Trust and Why? 42 3.23 Switzerland 106 2.4 Who Uses Alternative and Partisan News Brands? 45 3.24 Turkey 108 2.5 Donations & Crowdfunding: an Emerging Opportunity? 49 Americas 2.6 The Rise of Messaging Apps for News 52 3.25 United States 112 2.7 Podcasts and New Audio Strategies 55 3.26 Argentina 114 3.27 Brazil 116 SECTION 3 3.28 Canada 118 Analysis by Country 58 3.29 Chile 120 Europe 3.30 Mexico 122 3.01 United Kingdom 62 Asia Pacific 3.02 Austria 64 3.31 Australia 126 3.03 Belgium 66 3.32 Hong Kong 128 3.04 Bulgaria 68 3.33 Japan 130 3.05 Croatia 70 3.34 Malaysia 132 3.06 Czech Republic 72 3.35 Singapore 134 3.07 Denmark 74 3.36 South Korea 136 3.08 Finland 76 3.37 Taiwan 138 3.09 France 78 3.10 Germany 80 SECTION 4 3.11 Greece 82 Postscript and Further Reading 140 4 / 5 Foreword Dr David A.
    [Show full text]
  • Analysis of Online Content That Promotes Betting and Gambling
    REPORT 20/2020 Content Department Barcelona, 11 February 2020 Analysis of online content that promotes betting and gambling. Conclusions. Conclusions This report is part of a series that the CAC initiated with the reports 9/2017 Analysis of online content related to betting and gambling and 57/2018 Analysis of online content that promotes betting and gambling. We analysed linear audiovisual media services (11 television channels and 5 radio stations), websites that provide on-demand television services, and content available on the main video-sharing platform (YouTube). The reports also show how data that is methodologically comparable has changed since the sample of 2018, as set out in report 57/2018. The main conclusions of the analysis are: Minors are exposed to gambling and betting adverts during the watershed. Furthermore, these are shown during programmes that may well appeal to minors, such as football matches. A full 54.5% of television and 80% of radio adverts are broadcast during these hours. The proportions, however, vary by channel (see Figures 1 and 2). In addition, 15.1% of adverts on television and 28.6% on radio are shown during enhanced watershed. The primary cause is advertising for sports betting during sports events, including during enhanced watershed, which is explicitly permitted in the Code of Conduct on Betting and Gambling Advertising Activities, agreed upon by the association Autocontrol and the competent authorities. Furthermore, children are among the audience of sports broadcasts. 2 Figure 1. Betting and gambling operator advertising according to scheduling on television channels Figure 2. Betting and gambling operator advertising according to scheduling on radio stations 3 The younger audience's interest in professional football makes adverts that feature active football players as influencers more attractive to children and young people.
    [Show full text]
  • Watching TV Through Your Ears: an Overview of Catalan-Language Broadcasters’ Accessibility Services Offered for Viewers with Sight Loss
    Watching TV Through Your Ears: An Overview of Catalan-language Broadcasters’ Accessibility Services Offered for Viewers With Sight Loss Irene Tor-Carroggio Universitat Autnoma de Barcelona, Spain Sara Rovira-Esteva Universitat Autnoma de Barcelona, Spain _________________________________________________________ Abstract Citation: Tor-Carroggio, I. & Rovira- Since 2010 the provision of audio description is legally required on TV Esteva, S. (2020). Watching TV through in Spain. The objective of this study was threefold: to investigate the your ears: An overview of Catalan- language broadcasters' accessibility current state of the media accessibility services of Catalan-language services offered for viewers with sight broadcasters for viewers with sight loss in relation to current legislation; loss. Journal of Audiovisual Translation, 3(1), 1–25. to assess user satisfaction with these services; and to gather feedback Editor(s): E. di Giovanni & A. Jankowska from users on non-professional services. According to our results Received: November 04, 2019 broadcasters fail to comply with the law in terms of quantity, although Accepted: March 28, 2020 users are fairly satisfied with the quality offered and are willing to Published: October 15, 2020 explore new approaches for AD provision. Copyright: ©2020 Tor-Carroggio & Rovira-Esteva. This is an open access Key words: audiovisual translation, media accessibility, audio article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License. description, Catalan-language broadcasters, user This allows for unrestricted use, satisfaction, non-professional services. distribution, and reproduction in any medium, provided the original author and source are credited. [email protected], https://orcid.org/0000-0003-2924-014X [email protected], https://orcid.org/0000-0001-7647-6417 Watching TV Through Your Ears: An Overview of Catalan-language Broadcasters’ Accessibility Services Offered for Viewers with Sight Loss 1.
    [Show full text]
  • 3. Rovira ENG VF
    Sara Rovira -Esteva Television in Catalan for All: a https://orcid.org/0000-0001-7647-6417 [email protected] study on sensory accessibility Universitat Autònoma de Barcelona services in Catalan-language broadcasters Irene Tor-Carroggio https://orcid.org/0000-0003-2924-014X [email protected] Abstract Universitat Autònoma de Barcelona People with disabilities or functional diversity form a significant part of the population (15%) and access to communication is a right recognized by the United Nations Convention on the Rights of Submitted Persons with Disabilities (CDPD) ratified by Spain in 2007. This July 17th, 2018 Approved study aims, on the one hand, to analyse the state of the art of May 22nd, 2019 accessibility services that are currently offered in a sample of seven Catalan-language TV stations; and, on the other hand, to put © 2019 forward some suggestions for improvement based on user needs Communication & Society and demands in order to increase, both in terms of quality and ISSN 0214-0039 E ISSN 2386-7876 quantity, the accessibility services available. A sample of seven doi: 10.15581/003.32.4.29-45 broadcasters (namely, Televisió de Catalunya, Radiotelevisión www.communication-society.com Española, IB3 TV, betevé, 8tv, El Punt Avui TV and Girona TV) was analysed using different methodological approaches, allowing us 2019 – Vol. 32(4) to triangulate the data and, therefore, offer an overview of the pp. 29-45 current situation to identify new paths of work. The main conclusion is that, although Spanish television broadcasters are How to cite this article: legally obliged to produce accessible content, this is still a pending Rovira-Esteva, S.
    [Show full text]
  • Quaderns Del CAC 42, Vol
    42 QUADERNS DEL CAC Audiovisual OTT, nuevas fronteras y desafíos 2016 Vol. XIX - julio 2016 ISSN (electrónico): 2014-2242 / www.cac.cat QUADERNS DEL CAC 42, vol. XIX - julio 2016 Consejo editorial: Salvador Alsius (editor), Victòria Camps, Dolors Comas d’Argemir, Rafael Jorba, Elisenda Malaret, Santiago Ramentol, Joan Manuel Tresserras Dirección: Emili Prado Consejo de redacción: Sylvia Montilla (coordinadora general) y Carles Llorens (editor de Crítica de libros) Redacción: Imma Cabré, Davínia Ligero, Esther Rodríguez, Martí Petit y Judit Quaderns del CAC es una revista electrónica anual que se pu- López blica el mes de julio en catalán, castellano e inglés. Se ha edi- tado en papel en catalán desde el número 1 (año 1998) al Consejo asesor científico: número 35 (diciembre de 2010). Monica Ariño (Ofcom, Londres), Lluís Bonet (Universitat de Barcelona), Milly Buonanno (Università degli Studi di Roma “La La revista desea motivar el análisis y debate críticos sobre la Sapienza”), Enrique Bustamante (Universidad Complutense de cultura y los medios audiovisuales en el mundo contemporáneo. Madrid), Marc Carrillo (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona), Editada por el Consejo del Audiovisual de Cataluña, pretende Divina Frau-Meigs (Université Paris 3-Sorbonne), Ángel García ser una plataforma de aproximación al campo de la comunica- Castillejo, Maria Jesús García Morales (Universitat Autònoma de ción y de la cultura audiovisual desde diferentes perspectivas Barcelona), François Jongen (Université Catholique de Louvain), disciplinarias, y con una
    [Show full text]
  • Quaderns Del CAC 44, Vol
    QUADERNS ISSN (online): 2014-2242 / www.cac.cat DEL CAC Sensory accessibility services in TV stations broadcasting in Catalan: the current situation and proposals for the future SARA ROVIRA-ESTEVA Professor of the Department of Translation and Interpretation and East Asian Studies at the Universitat Autònoma de Barcelona and member of the TransMedia Catalonia research group (2017SGR113) [email protected] ORCID Code: orcid.org/0000-0001-7647-6417. IRENE TOR-CARROggIO Predoctoral Fellow of the Department of Translation and Interpretation and East Asian Studies at the Autonomous Universitat Autònoma de Barcelona and member of the TransMedia Catalonia research group (2017SGR113) [email protected] ORCID Code: orcid.org/0000-0003-2924-014X. Article received on 16/04/2018 and accepted on 16/07/2018 Abstract Resum This paper presents the main results of the project “Sensory En aquest article es presenten els resultats principals del accessibility services in TV stations broadcasting in Catalan: projecte “Serveis d’accessibilitat sensorial a les televisions current situation, needs, and proposals for the future”, funded catalanes: situació actual, necessitats i propostes de futur”, by the Catalan Audiovisual Council. Its aim is to offer an finançat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. El seu overview of the state of the art of the accessibility services that objectiu era oferir una visió panoràmica de l’estat de la qüestió are currently offered from a sample of seven television stations dels serveis d’accessibilitat que s’ofereixen actualment a broadcast in Catalan. The main conclusion is that although partir d’una mostra de set televisions que emeten en català.
    [Show full text]
  • Monitoring Report
    MONITORING REPORT April 2020 TABLE OF CONTENTS 1 EXECUTIVE SUMMARY & KEY RESULTS 4 ABOUT THE EU PLEDGE 7 COMPLIANCE MONITORING: TV ADVERTISING - Methodology - Monitoring results 10 COMPLIANCE MONITORING: COMPANY-OWNED WEBSITES, COMPANY-OWNED SOCIAL MEDIA PROFILES AND PILOT ON INFLUENCER PROFILES - Methodology - Monitoring results 14 REVISION OF THE EU PLEDGE IMPLEMENTATION GUIDANCE NOTE 14 UPDATE ON THE ACCOUNTABILITY MECHANISM 15 CONCLUSIONS AND NEXT STEPS 16 ANNEX I: ACCENTURE COMPLIANCE REPORT 24 ANNEX II: EASA COMPLIANCE REPORT Executive summary & key results Background The EU Pledge is a voluntary initiative by leading food and beverage companies to change food and beverage advertising to children under the age of twelve in the EU, in line with Article 9.2 of the Audiovisual Media Services Directive, which calls for codes of conduct on the marketing of certain food and beverage products to children. Signatories have committed to changing the way they advertise to children under 12 years old by respecting the two following minimum common requirements: • No advertising of products to children under 12 years, except for products which fulfil common nutrition criteria1. Some EU Pledge member companies have taken the decision not to advertise any of their products to children under 12. • No product marketing communications to children in primary schools. This is the eleventh annual monitoring report of the EU Pledge. In addition to the monitoring of “traditional” TV advertising, which has been the object of monitoring since the first report of the EU Pledge in 2009, the compliance monitoring has been adapted to address the evolving marketing landscape. Since 2012 the monitoring also focuses on company-owned websites.
    [Show full text]
  • Presentación De Powerpoint
    Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya (Newsletter on the Media Sector in Catalonia) THIRD FOUR MONTHS OF 2015 No. 3. January 2016 Media penetration in Catalonia 3 Radio audiences (3) 29 Penetration and audiences of radio by time slot 30 Television 4 Internet 31 Breakdown of TV channels in Catalonia 5 Internet user profiles in Catalonia 32 Breakdown of Catalan TV channels 6 Consumption of online audiovisual content (1) 33 Breakdown of Spanish TV channels 7 Consumption of online audiovisual content (2) 34 Breakdown of local TV channels 8 Public local television 9 Private local television (1) 10 Note 35 Private local television (2) 11 How do we get our news? 36 Penetration and language of television 12 News consumption in the media (1) 37 Television audiences (1) 13 News consumption in the media (2) 38 Television audiences (2) 14 Television news consumption 39 Television audiences (3) 15 Radio news consumption 40 Television audiences: highest ratings 16 The Merlí phenomenon (1) 17 The Merlí phenomenon (2) 18 Newsflashes 41 Specialty pay TV audiences 19 Pay TV subscribers 20 Radio 21 Breakdown of radio broadcasters in Catalonia 22 Public radio 23 Private radio (1) 24 Private radio (2) 25 Penetration and language of radio 26 Radio audiences (1) 27 Radio audiences (2) 28 BIAC. No. 3. January 2016 Third 4 months of 2015 2 Media penetration in Catalonia Penetration There are no significant variations compared with the last sweep. Television (% of total population) is still the medium with the highest penetration in Catalonia. Television and internet are the only media with slight growth.
    [Show full text]
  • Serveis D'accessibilitat Sensorial a Les Televisions Catalanes
    XI CONVOCATÒRIA PER A LA CONCESSIÓ D’AJUTS A PROJECTES DE RECERCA SOBRE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2017) Serveis d’accessibilitat sensorial a les televisions catalanes: situació actual, necessitats i propostes de futur Informe final Autores: Sara Rovira-Esteva i Irene Tor-Carroggio TransMedia Catalonia Departament de Traducció, Interpretació i Estudis de l’Àsia Oriental Universitat Autònoma de Barcelona Maig 2018 Índex RESUM EXECUTIU 6 1. INTRODUCCIÓ 10 1.1. Objectius del projecte 11 1.2. Equip de recerca 12 1.3. Metodologia 13 1.3.1. Accessibilitat web i aplicacions 13 1.3.2. Qüestionaris 16 1.3.3. Entrevistes 18 1.4. Difusió dels resultats 19 2. ACCESSIBILITAT WEB 21 2.1. 8tv 21 2.1.1. Aspectes generals 21 2.1.2. Anàlisi amb eines especialitzades 22 2.2. betevé 23 2.2.1. Aspectes generals 23 2.2.2 Anàlisi amb eines especialitzades 23 2.3. El Punt Avui TV 24 2.3.1. Aspectes generals 24 2.3.2. Anàlisi amb eines especialitzades 25 2.4. IB3 Televisió 26 2.4.1. Aspectes generals 26 2.4.2. Anàlisi amb eines especialitzades 26 2.5. Radiotelevisió Espanyola en català 27 2.5.1. Aspectes generals 27 2.5.2. Anàlisi amb eines especialitzades 28 2.6. Televisió de Catalunya 28 2.6.1. Aspectes generals 28 2.6.2. Anàlisi amb eines especialitzades 33 2.7. Televisió de Girona 34 2.7.1. Aspectes generals 34 2.7.2 Anàlisi amb eines especialitzades 34 2 3. SERVEIS D’ACCESSIBILITAT A TRAVÉS DELS SERVEIS A LA CARTA 36 3.1.
    [Show full text]
  • Sourcebook with Marie's Help
    AIB Global Broadcasting Sourcebook THE WORLDWIDE ELECTRONIC MEDIA DIRECTORY | TV | RADIO | CABLE | SATELLITE | IPTV | MOBILE | 2009-10 EDITION WELCOME | SOURCEBOOK AIB Global WELCOME Broadcasting Sourcebook THE WORLDWIDE ELECTRONIC MEDIA DIRECTORY | TV | RADIO | CABLE | SATELLITE | IPTV | MOBILE | 2009 EDITION In the people-centric world of broadcasting, accurate information is one of the pillars that the industry is built on. Information on the information providers themselves – broadcasters as well as the myriad other delivery platforms – is to a certain extent available in the public domain. But it is disparate, not necessarily correct or complete, and the context is missing. The AIB Global Broadcasting Sourcebook fills this gap by providing an intelligent framework based on expert research. It is a tool that gets you quickly to what you are looking for. This media directory builds on the AIB's heritage of more than 16 years of close involvement in international broadcasting. As the global knowledge The Global Broadcasting MIDDLE EAST/AFRICA network on the international broadcasting Sourcebook is the Richie Ebrahim directory of T +971 4 391 4718 industry, the AIB has over the years international TV and M +971 50 849 0169 developed an extensive contacts database radio broadcasters, E [email protected] together with leading EUROPE and is regarded as a unique centre of cable, satellite, IPTV information on TV, radio and emerging and mobile operators, Emmanuel researched by AIB, the Archambeaud platforms. We are in constant contact
    [Show full text]