Andorra. Anuari Socioeconòmic 2003
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Fotografia coberta: Canòlic. Autor: Jaume Riba Sabaté Andorra.Anuari2003 socioeconòmic ANDORRA. ANUARI SOCIOECONÒMIC 2003 Edita: Banca Privada d’Andorra Av. Carlemany, 119 Escaldes-Engordany Principat d’Andorra Direcció: Dr. Joan Vilà-Valentí Informe sobre l’Economia andorrana. 2002: Dr. Xavier Sáez i Bárcena Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra: Dra. Maria Jesús Lluelles i Larrosa La diversitat dels paisatges andorrans: Dra. Maria de Bolòs i Capdevila Fotografies: Jaume Riba Sabaté Disseny gràfic original: Jordi Salvany Disseny gràfic: Estudi Juste Calduch Impressió: Agpograf, s.a. ISBN: 99920-1-481-4 Dipòsit legal: B-41511-03 Andorra. Anuari socioeconòmic 2003 – Escaldes-Engordany: Banca Privada d’Andorra, 2003. - 180 p.: il.; 28cm. Conté: Informe sobre l’economia andorrana. 2002 / Xavier Sáez ; Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra / Maria Jesús Lluelles ; La diversitat dels paisatges andorrans / Maria de Bolòs. - ISBN: 99920-1-481-4 1. Andorra – Condicions econòmiques – Anuaris. 2. Sant Julià de Lòria – Història local 3. Sant Julià de Lòria - Condicions econòmiques – Història 4. Planificació regional – Andorra – Història. 5. Paisatge I. Banca Privada d’Andorra II. Vilà-Valentí, Joan 33(467.2)“2003”(058) Índex 5 Presentació 7 Al lector 9 Informe sobre l’economia andorrana. 2002 10 I - El context internacional durant el 2002 10 I.1 L’economia mundial 20 I.2 La Unió Europea 29 II - Evolució de l’economia andorrana 29 II.1 La població 38 II.2 Activitat econòmica i mercat de treball 54 II.3 Sector primari, indústria i construcció 65 II.4 Comerç i turisme 77 II.5 Sector financer 88 II.6 Finances públiques 96 II.7 Comerç exterior 111 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra 135 La diversitat dels paisatges andorrans 159 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries Presentació Una vegada més, BPA presenta l’Anuari socioeconòmic, de Lòria ha estat la porta d’entrada al nostre país des que vol ser una eina de servei a totes aquelles persones que d’Espanya. Des del segle xix, va desenvolupar un impor- s’interessen per la realitat del nostre país i pel seu futur. tant sector comercial, que actualment conviu amb altres Seguint el model que s’ha establert en les edicions ante- activitats. La creació de la pista d’esquí nòrdic de la Rabas- riors, l’Anuari s’estructura en tres apartats: una valoració sa, els anys noranta, respon a la voluntat de diversificar exhaustiva del darrer exercici econòmic, seguida de l’anà- l’oferta turística i ha representat un poderós estímul per a lisi en profunditat de l’evolució d’una de les seves par- l’activitat de la parròquia. Amb aquest estudi es completa ròquies i un estudi genèric sobre Andorra, des de la pers- la revisió de totes les parròquies del Principat. pectiva de la geografia econòmica i humana. Aquesta Finalment Maria de Bolòs i Capdevila estudia el pai- diversitat d’enfocaments respon a una manera d’entendre satge d’Andorra, la varietat de la vegetació, la riquesa la personalitat andorrana, oberta a les grans tendències forestal i el poblament humà, que ha canviat la fesomia de sociològiques i als esdeveniments mundials que determi- valls i muntanyes. Para atenció d’una manera especial als nen els cicles de l’economia, però, al mateix temps, com- canvis que s’han produït les darreres dècades. El desenvo- promesa amb el paisatge i la història local. lupament d’un gran nucli turístic, comercial i financer a En el primer article d’aquest volum, Xavier Sáez ha Andorra la Vella i Escaldes-Engordany ha donat un gran realitzat el seguiment de l’economia andorrana al llarg impuls a l’economia andorrana. Encamp, Sant Julià de del 2002 i n’ofereix una anàlisi detallada. Els organismes Lòria i la Massana han generat els seus propis recursos, internacionals havien anunciat que aquest seria un any de mentre que les parròquies de Canillo i Ordino s’han afe- recuperació. El diagnòstic no s’ha acomplert i continuem git al creixement potenciant l’aspecte cultural i munta- patint les conseqüències de la desacceleració dels anys nyenc de les terres altes. 2000 i 2001. En el cas d’Andorra s’enregistra un seguit Banca Privada d’Andorra vol donar les gràcies a totes de factors positius –un lleuger increment del nombre de aquelles persones que han participat en aquest projecte, visitants, una millora dels indicadors de consum o el crei- als autors dels textos i, d’una manera molt especial, al doc- xement del nombre d’afiliats a la Seguretat Social– que tor Joan Vilà-Valentí, per la dedicació i l’entusiasme que permeten afirmar que la nostra economia ha superat el ha mostrat en tot moment, i que fan que aquest Anuari daltabaix i ha conservat el seu dinamisme. sigui una realitat. Maria Jesús Lluelles ha estudiat detalladament la parròquia de Sant Julià de Lòria, el seu entorn paisatgís- Higini Cierco tic, el llegat cultural, les activitats agropecuàries, el comerç President de Banca Privada d’Andorra i el turisme. Tradicionalment, la parròquia de Sant Julià Setembre del 2oo3 5 Al lector Tenim la satisfacció de presentar, per vuitena vegada i un indústria i la construcció; el comerç i el turisme; el sector any més, aquesta publicació (Andorra. Anuari socioeconòmic financer; les finances públiques; i el comerç exterior. 2003). Sense gairebé adonar-nos-en, hem anat complint Les anàlisis sobre els diversos aspectes estudiats com- en diversos aspectes un petit cicle. En efecte, el tombant prenen sovint tot el decenni últim, des de l’any 1992 o entre els dos segles ha resultat ben interessant –fins i tot, 1993. Llavors, és clar, queda patent l’evolució del fet si voleu, en algunes facetes, decisiu– per a Andorra. Són considerat al llarg d’aquest període, tan interessant per a uns anys que han mostrat la consolidació de diferents la consolidació social i econòmica. Vegeu, per exemple, aspectes socials i econòmics i la capacitat de reacció del respecte als dos o tres aspectes considerats inicialment, país andorrà davant unes circumstàncies que no sempre el gràfic d’evolució de la població total –en un tram tem- han resultat favorables. poral, en aquest cas, molt més ampli, de 1960 al 2002– o D’altra banda, amb aquest volum hem clos l’estudi de el quadre estadístic del nombre de treballadors per sectors les set parròquies tot buscant en cada una d’elles un cert d’activitat de 1992 al 2002, amb la distinció d’una quin- to d’originalitat. Altres treballs complementaris han mos- zena de sectors. Sovint, els gràfics o quadres reflecteixen trat diverses facetes –geogràfiques, poblacionals, econò- el fet considerat tenint en compte les parròquies: citem, miques, paisatgístiques, en el passat i el present– de les com a exemple i al·ludint solament als primers aspectes terres i la gent d’Andorra. Ara cal referir-se breument, en estudiats, els quadres estadístics de creixement demo- aquesta presentació, al contingut concret de la publicació gràfic durant l’any 2002, de la població registrada per que el lector té entre les mans. nacionalitats referent al mateix any i de la superfície auto- El doctor Xavier Sáez ens facilita, en el seu informe ritzada per a construccions –aquest últim des de 1992 fins de l’economia andorrana, un estudi ampli i acurat del que al 2002. ha estat i representat l’any 2002 per al país andorrà. Com L’estudi, breu però prou profund, de diverses qües- sempre, el seu treball va precedit de gairebé una vintena tions, que requereixen, sens dubte, una lectura ben aten- de pàgines amb la valoració del conjunt de l’economia ta, permet a l’autor aconseguir diverses valoracions de mundial i de la dels països de la Unió Europea durant el conjunt de les característiques econòmiques actuals. Val període esmentat. D’aquesta manera coneixem el marc la pena llegir-les amb cura. Nosaltres ara pretenem sola- internacional i el marc europeu més proper i més vinculat ment, en aquesta presentació, acostar-nos a una conside- a l’evolució de l’economia andorrana del 2002. En el ració molt general. Al llarg de l’any 2000, l’economia darrer sentit assenyalat, la referència als dos estats veïns, andorrana va resistir l’alentiment que va presentar la Unió França i Espanya –i també Catalunya–, és un xic més Europea, cosa en bona part deguda al fet que França i completa, ja que els vincles indicats hi són indubtable- Espanya van mantenir “un comportament relativament ment més estrets. més favorable” que el conjunt de països europeus. L’estudi de l’economia andorrana constitueix un tre- En aquests moments, de cara al futur i d’acord amb ball ben ampli i documentat: unes vuitanta pàgines, amb les dades del primer semestre d’aquest any, no sembla que 25 gràfics i 26 quadres estadístics. Com ja és costum, els hi pugui haver un redreçament general els pròxims mesos. set aspectes estudiats són la població; el conjunt de l’acti- Si és així, el 2003 presentarà una situació econòmica sem- vitat econòmica i el mercat de treball; el sector primari, la blant a l’anterior, però, en determinats aspectes, amb unes 7 Al lector immediates perspectives millors. El que hem dit és sim- naturals, amb uns prats del pis alpí que feien un paper plement un tast del que el lector pot trobar, més explícit i decisiu en la ramaderia. Quan va predominar, a partir dels matisat, en el text complet de l’informe. anys cinquanta, la nova activitat comercial i es desen- Parlem dels altres dos treballs. Amb l’estudi de Sant voluparen els nuclis de població, l’energia utilitzada es Julià de Lòria arribem, com abans dèiem, a l’últim article mostrava en bona part desvinculada del medi natural; sobre les parròquies andorranes publicat en aquest Anu- però, amb el gran creixement del turisme, l’interès pel ari socioeconòmic.