Andorra. Anuari Socioeconòmic 2003

Fotograﬁa coberta: Canòlic. Autor: Jaume Riba Sabaté

Andorra.Anuari2003 socioeconòmic ANDORRA. ANUARI SOCIOECONÒMIC 2003

Edita: Banca Privada d’Andorra Av. Carlemany, 119 Escaldes-Engordany Principat d’Andorra

Direcció: Dr. Joan Vilà-Valentí

Informe sobre l’Economia andorrana. 2002: Dr. Xavier Sáez i Bárcena

Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra: Dra. Maria Jesús Lluelles i Larrosa

La diversitat dels paisatges andorrans: Dra. Maria de Bolòs i Capdevila

Fotograﬁes: Jaume Riba Sabaté

Disseny gràﬁc original: Jordi Salvany

Disseny gràﬁc: Estudi Juste Calduch

Impressió: Agpograf, s.a.

ISBN: 99920-1-481-4 Dipòsit legal: B-41511-03

Andorra. Anuari socioeconòmic 2003 – Escaldes-Engordany: Banca Privada d’Andorra, 2003. - 180 p.: il.; 28cm. Conté: Informe sobre l’economia andorrana. 2002 / Xavier Sáez ; Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra / Maria Jesús Lluelles ; La diversitat dels paisatges andorrans / Maria de Bolòs. - ISBN: 99920-1-481-4 1. Andorra – Condicions econòmiques – Anuaris. 2. Sant Julià de Lòria – Història local 3. Sant Julià de Lòria - Condicions econòmiques – Història 4. Planiﬁcació regional – Andorra – Història. 5. Paisatge I. Banca Privada d’Andorra II. Vilà-Valentí, Joan 33(467.2)“2003”(058) Índex

5 Presentació

7 Al lector

9 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

10 I - El context internacional durant el 2002 10 I.1 L’economia mundial 20 I.2 La Unió Europea

29 II - Evolució de l’economia andorrana 29 II.1 La població 38 II.2 Activitat econòmica i mercat de treball 54 II.3 Sector primari, indústria i construcció 65 II.4 Comerç i turisme 77 II.5 Sector ﬁnancer 88 II.6 Finances públiques 96 II.7 Comerç exterior

111 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

135 La diversitat dels paisatges andorrans

159 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Presentació

Una vegada més, BPA presenta l’Anuari socioeconòmic, de Lòria ha estat la porta d’entrada al nostre país des que vol ser una eina de servei a totes aquelles persones que d’Espanya. Des del segle xix, va desenvolupar un impor- s’interessen per la realitat del nostre país i pel seu futur. tant sector comercial, que actualment conviu amb altres Seguint el model que s’ha establert en les edicions ante- activitats. La creació de la pista d’esquí nòrdic de la Rabas- riors, l’Anuari s’estructura en tres apartats: una valoració sa, els anys noranta, respon a la voluntat de diversificar exhaustiva del darrer exercici econòmic, seguida de l’anà- l’oferta turística i ha representat un poderós estímul per a lisi en profunditat de l’evolució d’una de les seves par- l’activitat de la parròquia. Amb aquest estudi es completa ròquies i un estudi genèric sobre Andorra, des de la pers- la revisió de totes les parròquies del Principat. pectiva de la geografia econòmica i humana. Aquesta Finalment Maria de Bolòs i Capdevila estudia el pai- diversitat d’enfocaments respon a una manera d’entendre satge d’Andorra, la varietat de la vegetació, la riquesa la personalitat andorrana, oberta a les grans tendències forestal i el poblament humà, que ha canviat la fesomia de sociològiques i als esdeveniments mundials que determi- valls i muntanyes. Para atenció d’una manera especial als nen els cicles de l’economia, però, al mateix temps, com- canvis que s’han produït les darreres dècades. El desenvo- promesa amb el paisatge i la història local. lupament d’un gran nucli turístic, comercial i financer a En el primer article d’aquest volum, Xavier Sáez ha Andorra la Vella i Escaldes-Engordany ha donat un gran realitzat el seguiment de l’economia andorrana al llarg impuls a l’economia andorrana. Encamp, Sant Julià de del 2002 i n’ofereix una anàlisi detallada. Els organismes Lòria i la Massana han generat els seus propis recursos, internacionals havien anunciat que aquest seria un any de mentre que les parròquies de Canillo i Ordino s’han afe- recuperació. El diagnòstic no s’ha acomplert i continuem git al creixement potenciant l’aspecte cultural i munta- patint les conseqüències de la desacceleració dels anys nyenc de les terres altes. 2000 i 2001. En el cas d’Andorra s’enregistra un seguit Banca Privada d’Andorra vol donar les gràcies a totes de factors positius –un lleuger increment del nombre de aquelles persones que han participat en aquest projecte, visitants, una millora dels indicadors de consum o el crei- als autors dels textos i, d’una manera molt especial, al doc- xement del nombre d’afiliats a la Seguretat Social– que tor Joan Vilà-Valentí, per la dedicació i l’entusiasme que permeten afirmar que la nostra economia ha superat el ha mostrat en tot moment, i que fan que aquest Anuari daltabaix i ha conservat el seu dinamisme. sigui una realitat. Maria Jesús Lluelles ha estudiat detalladament la parròquia de Sant Julià de Lòria, el seu entorn paisatgís- Higini Cierco tic, el llegat cultural, les activitats agropecuàries, el comerç President de Banca Privada d’Andorra i el turisme. Tradicionalment, la parròquia de Sant Julià Setembre del 2oo3

Al lector

Tenim la satisfacció de presentar, per vuitena vegada i un indústria i la construcció; el comerç i el turisme; el sector any més, aquesta publicació (Andorra. Anuari socioeconòmic financer; les finances públiques; i el comerç exterior. 2003). Sense gairebé adonar-nos-en, hem anat complint Les anàlisis sobre els diversos aspectes estudiats comen diversos aspectes un petit cicle. En efecte, el tombant prenen sovint tot el decenni últim, des de l’any 1992 o entre els dos segles ha resultat ben interessant –fins i tot, 1993. Llavors, és clar, queda patent l’evolució del fet si voleu, en algunes facetes, decisiu– per a Andorra. Són considerat al llarg d’aquest període, tan interessant per a uns anys que han mostrat la consolidació de diferents la consolidació social i econòmica. Vegeu, per exemple, aspectes socials i econòmics i la capacitat de reacció del respecte als dos o tres aspectes considerats inicialment, país andorrà davant unes circumstàncies que no sempre el gràfic d’evolució de la població total –en un tram tem- han resultat favorables. poral, en aquest cas, molt més ampli, de 1960 al 2002– o D’altra banda, amb aquest volum hem clos l’estudi de el quadre estadístic del nombre de treballadors per sectors les set parròquies tot buscant en cada una d’elles un cert d’activitat de 1992 al 2002, amb la distinció d’una quin- to d’originalitat. Altres treballs complementaris han mos- zena de sectors. Sovint, els gràfics o quadres reflecteixen trat diverses facetes –geogràfiques, poblacionals, econò- el fet considerat tenint en compte les parròquies: citem, miques, paisatgístiques, en el passat i el present– de les com a exemple i al·ludint solament als primers aspectes terres i la gent d’Andorra. Ara cal referir-se breument, en estudiats, els quadres estadístics de creixement demo- aquesta presentació, al contingut concret de la publicació gràfic durant l’any 2002, de la població registrada per que el lector té entre les mans. nacionalitats referent al mateix any i de la superfície auto- El doctor Xavier Sáez ens facilita, en el seu informe ritzada per a construccions –aquest últim des de 1992 fins de l’economia andorrana, un estudi ampli i acurat del que al 2002. ha estat i representat l’any 2002 per al país andorrà. Com L’estudi, breu però prou profund, de diverses qües- sempre, el seu treball va precedit de gairebé una vintena tions, que requereixen, sens dubte, una lectura ben aten- de pàgines amb la valoració del conjunt de l’economia ta, permet a l’autor aconseguir diverses valoracions de mundial i de la dels països de la Unió Europea durant el conjunt de les característiques econòmiques actuals. Val període esmentat. D’aquesta manera coneixem el marc la pena llegir-les amb cura. Nosaltres ara pretenem sola- internacional i el marc europeu més proper i més vinculat ment, en aquesta presentació, acostar-nos a una conside- a l’evolució de l’economia andorrana del 2002. En el ració molt general. Al llarg de l’any 2000, l’economia darrer sentit assenyalat, la referència als dos estats veïns, andorrana va resistir l’alentiment que va presentar la Unió França i Espanya –i també Catalunya–, és un xic més Europea, cosa en bona part deguda al fet que França i completa, ja que els vincles indicats hi són indubtable- Espanya van mantenir “un comportament relativament ment més estrets. més favorable” que el conjunt de països europeus. L’estudi de l’economia andorrana constitueix un tre- En aquests moments, de cara al futur i d’acord amb ball ben ampli i documentat: unes vuitanta pàgines, amb les dades del primer semestre d’aquest any, no sembla que 25 gràfics i 26 quadres estadístics. Com ja és costum, els hi pugui haver un redreçament general els pròxims mesos. set aspectes estudiats són la població; el conjunt de l’acti- Si és així, el 2003 presentarà una situació econòmica sem- vitat econòmica i el mercat de treball; el sector primari, la blant a l’anterior, però, en determinats aspectes, amb unes

7 Al lector

immediates perspectives millors. El que hem dit és sim- naturals, amb uns prats del pis alpí que feien un paper plement un tast del que el lector pot trobar, més explícit i decisiu en la ramaderia. Quan va predominar, a partir dels matisat, en el text complet de l’informe. anys cinquanta, la nova activitat comercial i es desen- Parlem dels altres dos treballs. Amb l’estudi de Sant voluparen els nuclis de població, l’energia utilitzada es Julià de Lòria arribem, com abans dèiem, a l’últim article mostrava en bona part desvinculada del medi natural; sobre les parròquies andorranes publicat en aquest Anu- però, amb el gran creixement del turisme, l’interès pel ari socioeconòmic. Ben encertadament, la doctora Maria paisatge i l’esport de la neu donen com a resultat una Jesús Lluelles presenta la parròquia esmentada com nova i diferent vinculació a les característiques naturals. “la porta d’Andorra”. La porta del sud, és clar, fàcil de D’aquesta manera, s’estableixen unes relacions i unes travessar, de cara a Catalunya i a les terres de l’Estat espa- valoracions paisatgístiques diferents en les diverses parrò- nyol. Durant tot el temps del que podem anomenar quies d’Andorra. l’Andorra tradicional, constitueix el gran camí d’entrada i En deﬁnitiva, amb aquest nou volum de l’Anuari sortida de les terres andorranes. Això motivà el desenvo- socioeconòmic el lector pot veure que continuem la nostra lupament de diverses activitats a Sant Julià de Lòria, espe- tasca de donar una àmplia i documentada informació de cialment del sector comercial. És ben interessant veure les característiques poblacionals i econòmiques d’Andor- que, els darrers decennis, aquesta parròquia s’ha adaptat a ra, en aquest cas per al 2002, i assagem de mostrar trets la dinàmica turística recent del conjunt del país andorrà, destacats de les diverses parròquies i d’altres fets de però amb un afany de mantenir un equilibri amb el medi conjunt de les terres i la gent d’aquest país. Continuem, natural propi. així, els objectius que persegueix, des de fa vuit anys, La doctora Maria de Bolòs, que fou la iniciadora del la Banca Privada d’Andorra amb l’edició d’aquesta publi- Servei d’Estudi i Gestió del Paisatge de la Universitat de cació anual. Barcelona, presenta una anàlisi del conjunt de caracterís- tiques paisatgístiques d’Andorra i del seu origen i evolu- ció. A la llarga època tradicional apareixia una estreta Joan Vilà-Valentí relació entre les activitats dutes a terme i els paisatges Director de la publicació

8 Informe sobre l’economia andorrana. 2002 Fotograﬁa separata: Nagol. Autor: Jaume Riba Sabaté

Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Xavier Sáez Doctor en Ciències Econòmiques, professor de la Universitat de Barcelona

I - El context internacional durant el 2002 oposades: d’una banda, tendeixen a reduir els avantatges comparatius del sector comercial –per la dificultat per La interrelació creixent entre els sistemes productius sostenir el diferencial fiscal en el qual, en bona part, es nacionals apareix com un dels trets més rellevants en basen– i, d’altra banda, estimulen la competitivitat del l’evolució recent de l’economia mundial, de manera que la sector turístic del país i obren possibilitats de diversi- mobilitat dels factors –especialment del capital, però tam- ficació de la base econòmica en noves activitats, especial- bé en bona mesura del treball– i els fluxos de persones i de ment les relacionades amb les noves tecnologies de la mercaderies assoleixen una intensitat cada cop més eleva- informació i la comunicació. da. Aquestes circumstàncies fan que les tendències domi- D’acord amb totes aquestes consideracions, sembla nants en els principals països del món es traslladin amb adient, abans de començar a valorar d’una manera deta- rapidesa a les seves àrees d’influència més directes i, en llada la dinàmica seguida per l’economia del Principat, darrera instància, al conjunt de l’economia mundial. Igual- efectuar una anàlisi succinta de les pautes observables en ment, els processos d’integració econòmica a escala regio- el conjunt de l’economia europea i mundial i, especial- nal assoleixen cada cop més força i generen, així, àrees ment i d’una manera més específica, de la situació en els econòmiques de més ampli abast i de més pes. dos estats veïns, la influència dels quals resulta molt més Aquesta integració més elevada entre les economies clara i intensa. nacionals i entre les grans regions del món incideix d’una manera significativa en la vulnerabilitat dels diferents paï- I.1- L’economia mundial sos a escala individual, encara que, òbviament, pot donar L’alentiment en el ritme de creixement de l’economia lloc a xocs d’una intensitat comparativament superior en mundial, que es va començar a posar de manifest a partir els sistemes productius nacionals –o d’àmbit regional o dels darrers mesos de l’any 2000 i que es va veure agu- local– més oberts a l’exterior i de menor dimensió. En ditzat arran dels successos de l’onze de setembre del sentit contrari, també cal tenir en compte que les tendèn- 2001, va tenir una perceptible continuïtat al llarg de cies globalitzadores comporten efectes positius de notable l’exercici del 2002, malgrat les previsions relativament importància en les economies nacionals i regionals, i així favorables que els principals organismes internacionals mateix afavoreixen una dinàmica de creixement sostingu- anticipaven al final de l’any anterior. da i relativament intensa. L’indicador més rellevant respecte d’aquest tema, Pel que fa al cas d’Andorra, la gran vinculació que l’augment experimentat pel producte interior brut (PIB) manté amb les economies dels estats veïns i, en darrera en termes reals –és a dir, un cop descomptat l’efecte dels instància, amb la del conjunt de la Unió Europea impli- preus–, permet començar a valorar aquesta qüestió. Així, ca que el comportament de l’economia i les seves expec- per al conjunt dels països de l’Organització de Coopera- tatives de cara al futur estiguin marcats notablement per ció i Desenvolupament Econòmic (OCDE), que agrupa l’evolució seguida per aquest context. Es pot considerar, els trenta països més desenvolupats del món, aquesta però, que el procés d’integració europeu i l’augment pro- organització estima que el creixement real del PIB l’any gressiu de la interdependència econòmica a escala global 2002 va ser de l’1,8%, cosa que representa una certa mi- incideixen sobre l’economia andorrana en dues direccions llora amb relació a l’exercici precedent, en el qual aquest

10 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 1.1: Evolució del creixement trimestral del PIB a les principals àrees econòmiques mundials (taxa de variació anual en %)

0 I-1998 II-1998 III-1998IV-1998 I-1999 II-1999 III-1999 IV-1999 I-2000 II-2000 III-2000 IV-2000 I-2001 II-2001 IV-2001 I-2002 II-2002 III-2002 IV-2002 I-2003 III-2001

-2

UE EUA Japó Tendència UE Tendència EUA Tendència Japó -4

-6

Font: EUROSTAT i OCDE. indicador va assolir un valor de 0,8%, però que també gressiva durant el bienni 2003-2004, tant en l’àmbit de posa de manifest la feblesa de les principals economies del la Unió Europea (UE) com, d’una manera més acusada, món i les diﬁcultats per endegar una dinàmica expansiva en els Estats Units, mentre que el Japó és previst que sòlida i sostinguda (quadre 1.1). mantingui una certa atonia en comparació de les altres La situació per al total de l’economia mundial resul- dues àrees esmentades. D’acord amb això, la taxa de crei- ta bastant similar a la descrita per als països de l’OCDE, xement del PIB esperada en els països industrialitzats ja que, d’acord amb les estimacions del Fons Monetari l’any 2003 s’hauria de situar en un valor similar a la de Internacional (FMI), l’increment del PIB mundial l’any l’exercici del 2002, mentre que per al 2004 assoliria un 2002 va ser del 3%, taxa que supera en set dècimes per- valor superior en un punt percentual (quadre 1.1 i gràﬁcs centuals la registrada l’any anterior. En tot cas, tant 1.1 i 1.2). aquests valors com els que s’han aportat en el paràgraf En tot cas, tampoc no és ociós recordar que entre les anterior representen una apreciable contracció amb rela- funcions, encara que sigui d’una manera subsidiària, que ció al bienni precedent (1999-2000), en el qual les taxes es poden atribuir a les institucions internacionals d’anà- de creixement de la producció mundial es van situar en el lisi i previsió econòmiques també hi ha generat un estat 3,5% i el 4,7% respectivament. favorable d’opinió entre els agents privats i institucionals, Cal dir que les previsions dels organismes citats amb la qual cosa les projeccions que efectuen tendeixen a –OCDE i FMI– apunten una recuperació lenta i pro- ser condicionades per aquest factor. En aquest sentit,

11 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 1.1: Previsions de l’FMI i de l’OCDE. 2000-2004 (1)

Dades de l’FMI Dades de l’OCDE

2000 2001 2002 2003 2004 2000 2001 2002 2003 2004

PIB (% de variació en volum) UE 3,4 1,6 1,0 1,3 2,4 3,5 1,6 1,0 1,2 2,4 Alemanya 3,0 0,6 0,2 0,5 1,9 2,9 0,6 0,2 0,3 1,7 França 3,6 1,8 1,2 1,2 2,4 4,2 1,8 1,2 1,2 2,6 Espanya 4,1 2,7 2,0 2,2 3,1 4,2 2,7 2,0 2,1 3,1 EUA 4,1 0,3 2,4 2,2 3,6 3,8 0,3 2,4 2,5 4,0 Japó 2,2 0,4 0,3 0,8 1,0 2,8 0,4 0,3 1,0 1,1 Economies avançades* 3,9 0,9 1,8 1,9 2,9 3,8 0,8 1,8 1,9 3,0 Països en desenvolupament 5,7 3,9 4,6 5,0 5,8 - ---- Economies en transició 6,6 5,1 4,1 4,0 4,1 - ---- Total mundial 4,7 2,3 3,0 3,2 4,1 - ----

Preus de consum (% de variació) UE 2,3 2,5 2,3 2,2 1,8 2,0 2,2 2,0 1,6 1,4 Alemanya 2,1 2,4 1,3 1,0 0,7 1,5 1,9 1,4 0,8 0,4 França 1,8 1,8 1,9 2,0 1,6 1,2 1,4 1,5 1,4 1,4 Espanya 3,5 3,2 3,6 3,2 2,8 3,2 3,3 3,6 2,9 2,4 EUA 3,4 2,8 1,6 2,3 2,3 2,5 2,0 1,4 2,0 1,2 Japó -0,8 -0,7 -0,9 -0,7 -0,6 -1,2 -1,5 -1,5 -1,6 -1,6 Economies avançades* 2,3 2,2 1,5 1,9 1,7 3,0 2,8 2,0 2,0 1,3 Països en desenvolupament 6,1 5,8 5,4 5,8 5,1 - ---- Economies en transició 20,2 16,3 11,1 9,4 7,4 - ----

Taxa d’atur (% de la població activa) UE 8,2 7,4 7,7 8,0 8,0 7,8 7,3 7,6 8,0 7,9 Alemanya 7,9 7,8 8,2 8,8 8,8 7,3 7,3 7,8 8,3 8,3 França 9,5 8,6 8,8 9,1 9,1 9,4 8,7 8,9 9,4 9,2 Espanya 14,1 10,5 11,4 11,4 10,9 11,0 10,5 11,4 12,0 11,7 EUA 4,0 4,8 5,8 6,2 5,9 4,0 4,8 5,8 6,0 5,8 Japó 4,7 5,0 5,4 5,5 5,4 4,7 5,0 5,4 5,7 5,7 Economies avançades* 5,9 5,9 6,4 6,6 6,5 6,1 6,4 6,9 7,2 7,0

Dèﬁcit de les administracions públiques (% del PIB) UE 0,8 -1,0 -1,9 -2,3 -2,1 0,7 -1,1 -2,0 -2,3 -2,2 Alemanya 1,1 -2,8 -3,6 -3,6 -2,7 1,1 -2,8 -3,6 -3,7 -3,3 França -1,3 -1,4 -3,1 -3,5 -3,0 -1,4 -1,5 -3,2 -3,6 -3,3 Espanya -0,6 -0,1 -0,1 -0,3 -0,2 -0,6 -0,1 -0,1 -0,4 -0,2 EUA 1,2 -0,7 -3,6 -4,6 -3,8 1,5 -0,5 -3,4 -4,6 -4,2 Japó -7,4 -7,2 -7,7 -7,4 -6,5 -7,4 -6,1 -7,1 -7,7 -7,8 Economies avançades* -0,1 -1,6 -3,1 -3,6 -3,1 -0,1 -1,3 -2,9 -3,6 -3,5

Comerç mundial (% variació en volum) 12,4 0,1 2,9 4,3 6,1 13,1 0,0 3,6 5,9 8,8

(1) Per a l’any 2002 estimacions; per a 2003 i 2004 previsions. *En les dades de l’OCDE, total països OCDE. Font: FMI i OCDE.

12 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 1.2: Estimacions i previsió de creixement del PIB (1992-2004) a les principals àrees econòmiques del món (en %).

0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

-1

UE EUA Japó Tendència UE Tendència EUA Tendència Japó -2

Font: OCDE. resulta significatiu observar que, en els estudis que pre- mateixa taxa; igualment, en la primavera del 2001 s’anti- senten amb periodicitat semestral tant l’OCDE com cipava un creixement del 2,8% per a l’any següent, men- l’FMI –i s’hi podrien encara afegir altres organismes–, tre que un any després es corregia un punt percentual a la s’han anat corregint a la baixa, els darrers anys, les previ- baixa aquest valor. sions efectuades amb anterioritat d’una manera pràctica- Una situació similar s’aprecia en el cas de la publica- ment sistemàtica. Així, en l’edició de cada semestre, ció World Economic Outlook de l’FMI, que, en l’edició de durant els darrers exercicis, s’observa com, en cada oca- la primavera del 2003, modificava a la baixa en vuit dèci- sió, s’anticipava un moviment de recuperació econòmica mes percentuals la previsió de creixement de l’economia per als semestres immediatament posteriors, previsions mundial per a aquest mateix exercici, en relació amb les que es corregien en l’edició següent i desplaçaven el can- estimacions efectuades un any abans. Aquest mateix fet vi de tendència esperat als mesos successius. també s’havia produït en l’edició de la primavera de l’any Com a exemple, es pot assenyalar que, en la publica- anterior, amb una correcció de nou dècimes percentuals a ció OECD Economic Outlook corresponent a la primave- la baixa de l’estimació elaborada dotze mesos abans. ra del 2002,l’OCDE preveia per a l’exercici del 2003 un En definitiva, doncs, sembla raonable interpretar amb creixement del PIB dels països membres del 3%, estima- una certa cautela les projeccions futures dels organismes ció que, en la primavera del 2003, es veia reduïda en més d’anàlisi i previsió, atès que es pot comprovar que tendei- d’un punt percentual i traslladava a l’any 2004 aquella xen a incorporar una certa desviació de caràcter anticíclic.

13 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Tot i això, en les previsions presentades de cara a l’any un augment que es pot estimar entre el 3% i el 3,5%. 2003, es pot verificar que, en línies generals, plantegen Aquest valor, però, resulta relativament moderat si es unes condicions de continuïtat amb l’exercici precedent i compara amb les xifres que es van assolir al llarg de la es trasllada l’inici d’una recuperació econòmica sòlida dècada dels anys noranta i l’exercici del 2000. –que prèviament s’esperava per al 2003– a l’any 2004. Pel que fa a aquest tema, és significatiu observar que Pel que fa a l’exercici del 2002, es pot considerar que l’inici de la recuperació en els fluxos comercials a escala va comportar una reactivació molt moderada de l’activi- global que es va apreciar el 2002 (tendència que és pre- tat econòmica a escala global, recolzada principalment en vist que es mantingui en el bienni 2003-2004) no va ser la millora aconseguida pels Estats Units i pels països en condicionat pel moderat creixement que van experimen- desenvolupament, mentre que el conjunt de la Unió tar els preus de les primeres matèries en els mercats inter- Europea va registrar una taxa de creixement clarament nacionals, valorats en dòlars, incloent-hi el petroli. En inferior a la resta de les economies avançades –amb l’ex- canvi, l’estancament del comerç mundial que es va donar cepció del Japó– i al total de l’economia mundial. l’any 2001 es va produir malgrat la sensible reducció La relativa feblesa del creixement econòmic en els registrada pels índexs de preus d’aquest tipus de produc- països més industrialitzats del món va tenir un impacte tes (quadre 1.2). desfavorable clar sobre l’ocupació, de manera que la taxa Si es considera amb un grau més elevat de desagre- d’atur va augmentar apreciablement en tots els casos i, gació temporal l’evolució recent de les tres principals àre- amb una especial intensitat, als Estats Units. En sentit es econòmiques del món, es pot apreciar que el segon contrari, l’efecte d’aquesta situació sobre l’índex de preus semestre del 2001 i els primers mesos del 2002 marquen de consum corresponent a l’any 2002 va ser introduir-hi els punts mínims en el cicle seguit aparentment per una certa disminució en relació amb l’exercici anterior, tot l’economia dels Estats Units, mentre que, en el cas de la i que la tendència d’aquest indicador en les economies Unió Europea, aquests valors mínims se situen en els avançades durant els darrers anys comportava ja una pau- trimestres centrals de l’any 2002. El Japó, per la seva ta notable de moderació. D’altra banda, l’aplicació per banda, durant el bienni 2000-2002 sembla seguir una part de molts països de polítiques fiscals d’estímul a la dinàmica bastant paral·lela a la dels Estats Units, però demanda i la menor capacitat recaptadora dels governs en amb taxes de creixement significativament més baixes una situació de feble creixement es van traduir en un (gràfic 1.1). increment significatiu i força generalitzat del dèficit pú- En una primera lectura, doncs, es pot interpretar que, blic (quadre 1.1). en línies generals, l’economia mundial o, d’una manera Un dels factors que té una incidència molt important més precisa, la de les tres principals àrees del món, va en la dinàmica seguida per l’economia mundial és l’evo- endegar l’any 2002 una recuperació que, si segueix la lució dels intercanvis comercials. L’any 2001, aquest indi- tendència que aparentment marquen les taxes trimestrals cador va mantenir una situació d’estancament, de manera de creixement de la producció, es podria veure confirma- que el volum del comerç mundial es va situar en valors da amb més rotunditat al llarg de l’exercici del 2003.Tan- similars a l’exercici anterior, mentre que, l’any 2002,el mateix, no resulta gens evident que la represa de la senda flux d’intercanvis va registrar una certa recuperació, amb del creixement econòmic el 2002 hagi estat prou vigoro-

14 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 1.2: Preus de matèries primeres en els mercats internacionals. 1992-2002 (índex, 1995=100)

Index "The Economist" (dòlars) Index "The Economist" (euros)* Petroli

Productes industrials Productes industrials Brent

General Aliments Total No metalls Metalls General Aliments Total No metalls Metalls ($/barril)

1992 73,3 71,9 74,6 69,8 78,1 60,1 59,0 61,0 57,2 63,9 19,2 1993 72,9 76,1 69,8 74,8 66,2 74,4 77,9 71,0 76,2 67,2 17,0 1994 91,6 97,9 85,7 92,2 80,8 98,1 104,6 91,6 98,8 86,4 15,8 1995 100,0 100,0 100,0 100,0 99,9 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 16,9 1996 98,7 104,9 90,4 96,7 85,0 101,7 108,0 93,1 99,6 87,6 20,6 1997 96,4 101,0 90,2 93,2 87,5 111,2 116,5 103,9 107,3 101,0 19,2 1998 80,6 86,4 72,7 76,2 69,8 94,4 101,2 85,1 89,1 81,7 12,8 1999 72,0 72,2 71,7 73,0 70,6 88,3 88,5 88,1 89,5 86,9 17,8 2000 73,4 71,3 76,0 70,4 81,1 104,0 101,1 107,7 99,7 115,0 28,4 2001 68,5 68,6 68,5 65,5 71,0 100,1 100,2 100,0 95,7 103,8 24,4 2002 71,7 73,8 68,8 69,8 68,0 99,3 102,1 95,4 96,6 94,5 24,9

* Fins a l’any 1994 índex sobre valors en pessetes. Entre els anys 1995 i 1998 índex sobre valors en ecus, calculats utilitzant el tipus de canvi mitjà mensual ecu/dòlar. Font: The Economist. sa, de manera que es pot afirmar que el pes de les incer- deficitària, que representarà un percentatge proper al 5% teses els primers mesos del 2003 resultava encara força del PIB segons totes les estimacions. rellevant. Igualment, la balança per compte corrent dels Estats Una de les primeres qüestions que cal tenir en comp- Units va experimentar un deteriorament considerable te, pel que fa a aquest tema, és que una possible recupe- l’any 2002 i va assolir un saldo equivalent al -4,7% del ració general descansa, en gran manera, en el paper de PIB del país, i s’estima que aquesta mateixa dinàmica motor econòmic dels Estats Units, ja que, si es conside- continuarà durant el bienni 2003-2004, amb un augment ren les taxes de creixement del PIB previstes per als anys apreciable d’aquest percentatge. I això, malgrat que el 2003 i 2004 en les tres principals àrees econòmiques tipus de canvi del dòlar va mantenir una significativa mundials, aquest país apareix clarament com la zona de depreciació amb relació a l’euro i altres divises del món més dinamisme, mentre que la Unió Europea i, encara –encara que no enfront del ien–, i que, per tant, aquest amb més claredat, el Japó és previst que mantinguin un factor hauria d’haver facilitat una millora de les exporta- baix ritme de creixement. cions. En canvi, el 2002, aquest flux comercial va regis- Els indicadors fonamentals de la base econòmica dels trar una disminució del 3,6% (gràfic 1.3 i quadre 1.11). Estats Units, però, revelen algunes febleses que permeten A aquests factors s’ha d’afegir que el nivell d’endeu- qüestionar la capacitat d’aquest país per mantenir un crei- tament i la taxa d’estalvi de les unitats familiars nord- xement econòmic vigorós a curt termini. En aquest sen- americanes reflecteixen també una situació escassament tit, cal assenyalar d’entrada que, entre l’any 2000 i el favorable, ja que l’endeutament total de les famílies com 2003, l’economia nord-americana ha passat d’una situa- a percentatge de la renda disponible va superar el 110% ció de superàvit en les finances públiques a una posició l’any 2002, mentre que dos exercicis abans era inferior a

15 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 1.3: Tipus de canvi de l’euro en relació al dòlar 2000-2002 (dòlars dels EUA per euro. Mitjana mensual de xifres diàries)

1,050

1,000

0,950

0,900

0,850 Juny 2000 Juny 2001 Juny 2002 Abril 2000 Abril 2001 Abril 2002 Maig 2000 Maig 2001 Maig 2002 Març 2000 Març 2001 Març 2002 Juliol 2000 Juliol 2001 Juliol 2002 Agost 2000 Agost 2001 Agost 2002 Gener 2001 Gener 2002 Gener 2000 Febrer 2000 Febrer 2001 Febrer 2002 Febrer Octubre 2000 Octubre Octubre 2001 Octubre 2002 Octubre Setembre 2000 Setembre 2001 Setembre 2002 Desembre 2000 Desembre Desembre 2001 Desembre 2002 Desembre Novembre 2000 Novembre Novembre 2001 Novembre 2002 Novembre Font: Banc Central Europeu. aquest valor en més de cinc punts percentuals. Igualment, financers. Per la seva banda, l’any 2002, la inversió va la taxa d’estalvi, valorada també com a proporció percen- mantenir una taxa de variació de signe negatiu i va seguir tual de la renda disponible, es va situar l’any 2002 en un una pauta similar a l’experimentada l’exercici precedent. 3,7%, cosa que representa una millora amb relació al La feblesa del creixement econòmic nord-americà es posa bienni anterior, però que se situa significativament per també de manifest en l’evolució de la taxa d’atur, que va sota dels valors assolits en el quinquenni 1994-1998,en seguir una dinàmica ascendent significativa en el bienni el qual va oscil·lar entre el 4,2% i el 6,1%, o en el quin- 2001-2002 i que és previst que mantingui aquesta matei- quenni anterior, 1989-1993, en el qual va assolir valors xa pauta, com a mínim, durant l’any 2003 (quadres 1.1, compresos entre el 7,1% i el 8,7%. 1.5 i 1.6). Com a elements de referència addicionals cal afegir- Per tant, el panorama que configura aquest conjunt hi que el consum privat als Estats Units l’any 2002, tot i de dades convida més a la cautela que a l’optimisme, pel haver tingut una moderada recuperació, també va créixer que fa a la capacitat de l’economia nord-americana per a un ritme clarament inferior a la mitjana dels anys actuar de motor d’un moviment de recuperació de l’eco- noranta i, a més, les previsions apunten un alentiment nomia mundial, i encara més si es recorda que els tipus durant l’any 2003. També influeix desfavorablement en d’interès van assolir, al final del 2002, un mínim històric aquesta variable la desaparició de l’efecte riquesa que hi en situar-se el tipus oficial en un valor de l’1,25% –des- va incidir durant els períodes expansius dels mercats prés que l’any 2001 baixés del 6,5% a l’1,75% com a con-

16 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 1.3: Indicadors de clima global*. 1992-2002

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Alemanya 98,6 96,1 99,3 100,0 96,6 98,3 100,2 99,6 101,4 99,0 96,9 França 98,6 97,1 99,7 100,0 97,0 99,2 101,8 102,6 105,5 103,0 101,5 Itàlia 98,8 96,9 98,5 100,0 97,8 98,5 99,4 99,0 100,9 99,9 99,4 Regne Unit 97,9 99,2 100,3 100,0 100,2 101,2 100,1 100,2 100,8 100,6 100,6 Espanya 98,5 97,7 99,2 100,0 99,2 100,8 101,6 101,5 102,1 101,0 100,3 UE 97,5 95,6 98,8 100,0 97,2 99,5 101,3 101,2 103,7 101,0 99,3 EUA 87,0 90,9 96,6 95,7 101,6 110,4 114,9 122,2 125,9 122,9 130,1 Japó 95,2 94,6 97,6 103,1 107,4 103,8 96,8 100,7 103,1 100,0 100,5 OCDE 90,8 92,8 98,8 98,7 102,3 107,4 108,6 113,6 117,7 115,2 120,0

* EUA, Japó i OCDE: valors de l’indicador compost avançat. Països de la UE: indicador de clima econòmic, amb base 1995=100. Font: OCDE i Comissió de la UE. seqüència de deu descensos consecutius al llarg de l’exer- que encara hi pesaven d’una manera important. Cal cici–, cosa que limita notablement qualsevol política remarcar que la influència de la situació de l’economia monetària d’estímul a la demanda. nord-americana en l’evolució general resulta molt nota- En un sentit similar, l’aplicació de polítiques fiscals ble, no solament per l’elevat pes relatiu que hi manté (els expansives també presenta limitacions considerables en Estats Units aporten una mica més del 21% del PIB les condicions existents de notable creixement de la des- mundial), sinó també per diversos aspectes qualitatius, pesa pública –percentatges del 3,7% i del 4,4%, respecti- que van des del paper del dòlar com a moneda de referèn- vament, els anys 2001 i 2002, i superior al 5%, segons les cia en els moviments comercials i financers mundials fins previsions, per al 2003– i de significativa expansió del a la presència de les seves empreses arreu del món o el pes dèficit públic. Això explica la resistència d’una part relle- en la seva estructura productiva dels sectors amb més vant d’agents i d’institucions nord-americans als plans capacitat d’innovació. presidencials de reducció de la imposició, els quals, d’al- Si, com s’ha vist, les condicions de base existents en tra banda, malgrat que es portin parcialment a terme, l’economia nord-americana i l’evolució observada en tampoc no sembla que puguin tenir un efecte important l’exercici del 2002 no configuren un panorama gaire d’impuls de la demanda privada, atès que es concentra- engrescador, la situació que registren les altres dues grans ran d’una manera àmpliament majoritària en els seg- àrees econòmiques del món resulta encara menys favo- ments de renda més elevats, en què la propensió marginal rable. Així, en el cas de la Unió Europea, la taxa de crei- a consumir és relativament més baixa. xement del PIB que va assolir el conjunt dels països D’acord amb el que es desprèn de tots aquests fac- membres va ser de l’1%, cosa que representa un valor infe- tors, doncs, es pot considerar que la modesta millora rior en sis dècimes percentuals al que s’havia registrat observable durant l’any 2002 en la primera potència l’any anterior, mentre que el Japó va créixer un 0,3%, una econòmica del món no ha permès aclarir suficientment dècima percentual menys que l’exercici precedent. A més, les incerteses existents en el panorama econòmic gene- cal afegir-hi que el país més gran de la UE, és a dir, Ale- ral, ja que, els primers mesos del 2003, es pot considerar manya, es va trobar el 2002 en una situació de quasies-

17 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

tancament, ja que la seva taxa de creixement econòmic situació de feble creixement durant l’any 2002, que va ser només va ser de dues dècimes percentuals. especialment acusada en els casos d’Alemanya i Holanda D’acord amb això, el motor principal de l’economia (un 0,2% i un 0,3% d’increment del PIB respectivament). europea es va situar, l’any 2002, en unes condicions enca- La posició de la resta dels estats de la Unió Europea, però, ra pitjors que l’exercici precedent, properes al creixement també va comportar un dinamisme relativament baix, atès zero. Entre els components de la demanda agregada a que, com s’ha dit abans, únicament Espanya va assolir Alemanya, solament el consum públic i el saldo net dels una taxa de creixement del PIB del 2%, i el Regne Unit intercanvis amb l’exterior van mantenir taxes de creixe- i Suècia es van acostar a aquesta xifra, amb taxes de l’1,9% ment de signe positiu, mentre que tant el consum privat i l’1,8% respectivament. com la formació bruta de capital van registrar taxes de Per tant, les condicions imperants l’any 2002 a la UE variació de signe negatiu. En conseqüència, la demanda –que aporta entorn del 19,7% del PIB mundial– impli- interior va disminuir l’1,5% durant el 2002. quen un considerable alentiment del creixement econò- Dels altres quatre grans països de la Unió Europea, mic, que, a més, respon a unes circumstàncies d’atonia del el Regne Unit, França i Espanya van mantenir una dinà- consum privat i de la inversió que, afegides a les reticèn- mica relativament més positiva l’any 2002, tot i que el rit- cies d’una bona part dels estats membres a implementar me de creixement econòmic que van assolir va ser força polítiques d’estímul a la demanda agregada, incorporen moderat, ja que el percentatge més elevat el va registrar escassos incentius per a l’inici d’una recuperació a curt Espanya, amb un 2%. Per la seva banda, Itàlia també va termini. mantenir una pauta de baix dinamisme, amb una taxa de Pel que fa al Japó, que representa aproximadament el creixement del PIB del 0,4%, cosa que representa un des- 7,2% del PIB mundial, la llarga fase de crisi econòmica cens d’1,4 punts percentuals amb relació a l’any anterior. que viu des del principi dels anys noranta va tenir una cla- Seguint la mateixa línia que en exercicis precedents, ra continuïtat l’any 2002 i, a més, no es detecten senyals Irlanda destaca clarament com l’estat de la Unió Europea que pugui experimentar un canvi significatiu en un futur que manté una capacitat més gran d’expansió de la seva pròxim. Com s’ha indicat anteriorment, la taxa de crei- economia i, l’any 2002, presentà la taxa de creixement xement econòmic d’aquest país l’any 2002 va ser del més elevada d’aquest conjunt de països, un 6%, xifra idèn- 0,3%, una dècima menys que l’any anterior. D’altra ban- tica a la que havia assolit l’any anterior. En aquest sentit, da, durant el quinquenni 1997-2001, la taxa mitjana de es pot assenyalar que la taxa mitjana de creixement de creixement que va assolir el Japó va ser del 0,8%. l’economia irlandesa durant el període 1995-2002 va ser Davant els problemes que viu la seva economia, el del 8,9%, cosa que comporta que, en aquests anys, el PIB Govern japonès ha desenvolupat els darrers deu anys d’aquest país gairebé es va duplicar (va augmentar un polítiques d’estímul de la demanda, que han tingut com 96,8% en termes reals). Aquesta evolució implica un a conseqüència un elevat nivell de dèficit i d’endeutament dinamisme certament molt notable en comparació de públic. Malgrat això, els desequilibris estructurals encara qualsevol altra economia europea. hi pesen d’una manera significativa i l’atonia de l’econo- A part del cas irlandès i de Grècia, que va créixer un mia japonesa sembla que es mantindrà, com a mínim, 4%, la major part dels països europeus va mantenir una durant el bienni 2003-2004.

18 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 1.4: Indicador compost avançat i indicador de clima Gràfic 1.5: Indicador de clima econòmic en els principals econòmic. 1992-2002 països de la UE. 1992-2002

135,0 106 130,0 104 125,0 120,0 102 115,0 100 110,0

105,0 98 100,0 95,0 96

90,0 94 85,0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Alemanya Regne Unit EUA OCDE França Espanya Japó UE Itàlia UE

Font: Quadre 1.3. Font: Quadre 1.3.

En definitiva, doncs, de les tres principals àrees cativament superior al de les economies avançades, situa- econòmiques del món, la Unió Europea i el Japó van ció que és previst que es mantingui en el bienni 2003- mantenir, durant l’any 2002, una apreciable atonia que, a 2004. Tanmateix, cal tenir en compte que la feblesa que més, no sembla que es pugui superar a curt termini s’aprecia en les economies dels països més industrialitzats d’acord amb les tendències observables. Per la seva ban- pot comprometre també l’impuls d’aquest conjunt d’es- da, l’economia nord-americana, que ha fet el paper d’im- tats en procés de desenvolupament o de transició en el pulsora principal del creixement els darrers anys, amb model econòmic. taxes d’increment real del PIB superiors al conjunt de L’evolució dels indicadors de clima econòmic1 en les l’OCDE entre els anys 1992 i 2000, manté igualment principals àrees del món reprodueix en gran part les con- algunes febleses estructurals que permeten qüestionar dicions dominants i la dinàmica recent de les economies seriosament la seva capacitat d’arrossegament de l’econo- nacionals, ja que, mentre que als Estats Units, l’any 2002, mia mundial en un futur pròxim. També s’ha de fer aquest instrument estadístic va mostrar una significativa referència, però, al paper, força important, de les econo- millora –que va influir notablement en el comportament mies en desenvolupament o en transició, que, els darrers de l’indicador per al conjunt de l’OCDE–, a la Unió exercicis, van mantenir un ritme de creixement signifi- Europea va registrar un descens considerable i el valor de

1. Aquests indicadors sintetitzen la valoració dels agents econòmics d’un país –empreses, famílies i administracions públiques– respecte a les condicions de l’entorn i els seus plans d’inversió, estalvi, despesa, etc. de cara a un futur pròxim. Mitjançant procediments d’enquesta, es quantiﬁquen la percepció de la situació i les previsions dels agents pel que fa a diferents variables clau –com el consum, la inversió, la cartera de comandes, la utilització de la capacitat productiva, l’endeutament, els ingressos i costos, els preus de venda, etc.–, s’obté una estimació quantitativa del clima o ambient econòmic general i s’intenta anticipar el comportament previsible que poden seguir els agents a curt termini.

19 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 1.4: Producte interior brut a preus constants. 1992-2002 (taxa de variació anual en %)

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Alemanya 2,2 -1,1 2,3 1,7 0,8 1,4 2,0 2,1 2,9 0,6 0,2 França 1,3 -0,9 1,8 1,9 1,0 1,9 3,5 3,2 4,2 1,8 1,2 Itàlia 0,8 -0,9 2,2 2,9 1,1 2,0 1,8 1,7 3,1 1,8 0,4 Regne Unit 0,1 2,3 4,4 2,8 2,6 3,4 2,9 2,4 3,1 2,1 1,8 Espanya 0,9 -1,0 2,4 2,8 2,4 4,0 4,4 4,2 4,2 2,7 2,0 UE-15 1,2 -0,4 2,7 2,4 1,6 2,6 2,9 2,8 3,5 1,6 1,0 EUA 3,1 2,7 4,0 2,7 3,6 4,4 4,3 4,1 3,8 0,3 2,4 Japó 0,9 0,4 1,0 1,6 3,5 1,8 -1,1 0,1 2,8 0,4 0,3 OCDE 2,1 1,4 3,2 2,5 3,0 3,5 2,7 3,1 3,8 0,8 1,8

Font: OCDE. l’índex se situà en un nivell similar al de l’any 1997. Igual- lit les taxes de creixement més altes, també poden veure ment, dins els països de la UE, la caiguda de l’indicador compromesa la seva dinàmica expansiva com a conse- va resultar especialment destacada a Alemanya i va ser qüència de l’atonia dominant en les principals àrees més moderada en els casos de França, Itàlia i Espanya, econòmiques del món. En definitiva, tot plegat configura mentre que al Regne Unit va seguir una tendència lleu- un panorama de cara al bienni 2003-2004 en el qual gerament positiva (quadre 1.3 i gràfics 1.4 i 1.5). pesen més les incerteses i els factors que poden hipotecar En síntesi, doncs, es pot considerar que l’any 2002 va l’endegament ferm d’un procés de recuperació econòmi- seguir una pauta una mica més favorable que l’exercici ca a escala global que no pas els elements que poden afa- anterior per al conjunt de l’economia mundial, encara que vorir un moviment d’aquestes característiques. les incerteses que dominen el panorama econòmic global des de la segona meitat de l’any 2000 encara continuaven I.2- La Unió Europea pesant notablement els primers mesos del 2003. Si es Com s’ha assenyalat en l’apartat anterior, durant l’any valora la dinàmica seguida per les principals àrees del 2002 a la Unió Europea es va aguditzar l’alentiment del món, Europa i, encara més, el Japó apareixen com les creixement econòmic que ja s’havia posat de manifest zones on l’activitat econòmica va mantenir una atonia amb claredat l’exercici precedent. D’aquesta manera, amb més perceptible durant l’any 2002 i també com les que un increment del PIB de l’1% en termes reals, la UE es presenten unes expectatives més desfavorables de cara a va situar com una de les àrees econòmiques del món amb un futur pròxim. un menor dinamisme, juntament amb el Japó. Lògica- Els Estats Units, en canvi, van aconseguir, l’any 2002, ment, entre els quinze estats membres es detecten situa- un ritme de creixement significativament més elevat que cions prou dispars, tot i que la tendència general va ser l’exercici anterior, si bé es detecten en la seva base econò- una contracció de les taxes de creixement amb relació als mica alguns desequilibris estructurals que comprometen anys anteriors. severament la possibilitat d’una recuperació econòmica De fet, com s’ha indicat abans, solament dos països vigorosa. D’altra banda, les economies emergents, que els –Irlanda i Grècia– van assolir percentatges de creixement darrers anys constitueixen el grup de països que han asso- superiors al 2% i un altre –Espanya– va igualar aquesta

20 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 1.5: Demanda nacional a preus constants. 1992-2002 (taxa de variació anual en %)

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Alemanya 2,8 -1,1 2,3 1,7 0,3 0,6 2,4 2,6 1,8 -0,8 -1,5 França 0,6 -1,6 1,8 1,8 0,7 0,7 4,2 3,0 4,3 1,6 1,1 Itàlia 0,9 -5,1 1,7 2,0 0,9 2,7 3,1 3,0 2,3 1,8 1,1 Regne Unit 0,8 2,2 3,4 1,8 3,0 3,9 5,0 3,4 3,9 2,6 2,5 Espanya 1,0 -3,3 1,5 3,1 1,9 3,5 5,7 5,6 4,4 2,7 2,2 UE-15 1,2 -1,6 2,4 2,1 1,4 2,3 3,9 3,2 3,1 1,2 0,7 EUA 3,1 3,2 4,4 2,5 3,7 4,7 5,4 5,0 4,4 0,4 3,0 Japó 0,6 0,3 1,2 2,1 4,0 0,9 -1,5 0,2 1,9 0,3 -0,3 OCDE 2,1 1,2 3,1 2,3 3,2 3,4 3,1 3,7 3,9 0,7 1,9

Font: OCDE.

Quadre 1.6: Formació bruta de capital fix a preus constants. 1992-2002 (taxa de variació anual en %)

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Alemanya 4,5 -4,4 4,0 -0,6 -0,8 0,6 3,0 4,2 2,5 -5,3 -6,7 França -1,8 -6,6 1,5 2,1 0,0 -0,1 7,2 6,2 8,3 2,6 -0,6 Itàlia -1,4 -10,9 0,1 6,0 3,6 2,1 4,0 5,0 7,1 2,6 0,5 Regne Unit -0,9 0,3 4,7 3,1 4,7 7,1 12,8 0,6 1,9 0,8 -4,5 Espanya -4,1 -8,9 1,9 7,7 2,1 5,0 9,7 8,8 5,7 3,2 1,4 UE-15 -0,4 -5,6 2,6 3,6 2,4 3,4 6,8 5,0 4,7 0,2 -2,4 EUA 5,3 5,9 7,4 5,5 8,4 8,9 10,3 7,9 5,5 -2,7 -1,8 Japó -2,5 -3,1 -1,4 0,3 6,8 1,0 -4,0 -0,8 2,7 -1,2 -4,0 OCDE 1,7 0,3 4,4 3,2 6,3 6,3 5,7 4,9 5,1 -1,6 -1,8

Font: OCDE. taxa, mentre que els quatre estats principals de la Unió es detectin senyals d’una represa del camí de creixement en van mantenir per sota d’aquest percentatge. Especialment un futur pròxim. De fet, tant les previsions de l’OCDE rellevant resulta la situació de pràctic estancament econò- com de l’FMI per a l’any 2003 coincideixen a estimar que mic que va mantenir l’economia alemanya, atès l’elevat la taxa de creixement del PIB en el conjunt de la UE supe- pes quantitatiu –la seva aportació al PIB global de la UE rarà solament en dues o tres dècimes percentuals el valor és entorn del 23%– i qualitatiu d’aquest país en el con- de l’exercici precedent, que, com s’ha vist, va ser de l’1%. junt de la Unió Europea. Dels quatre països més importants de la UE –Ale- Per tant, amb l’excepció de dos dels països relativa- manya, França, Itàlia i Regne Unit, que, conjuntament, ment petits de la UE (Irlanda i Grècia apleguen una mica aporten entorn del 71% del PIB total–, l’economia ale- menys del 4% de la població dels quinze estats de la Unió manya és la que va presentar unes circumstàncies més i aporten entorn del 3% del PIB total), l’evolució general desfavorables l’any 2002 i la que manté unes expectatives de l’economia dels països europeus i, especialment, dels més mediocres per al bienni 2003-2004. Resulta signiﬁ- estats amb un pes relatiu més gran va revelar, durant catiu, pel que fa a aquesta qüestió, el fet que l’any 2002 el l’exercici del 2002, una considerable atonia, sense que es consum privat experimentés una variació de signe nega-

21 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

tiu per primer cop en les dues darreres dècades, amb un També l’economia italiana va donar clares mostres descens del 0,6%. d’apatia l’any 2002, amb un creixement del consum Més acusada encara va ser la caiguda de la inversió, privat del 0,4% i de la formació bruta de capital fix una ja que la formació bruta de capital fix –variable molt sig- dècima més alt. El fet que el consum públic creixés a un nificativa perquè revela tant les expectatives empresarials ritme un mica més fort (1,7%) va permetre que la de creixement de la demanda com la intensitat del pro- demanda interior final augmentés un modest 0,7%, però cés de millora i de renovació de l’equip productiu– va l’aportació del sector exterior, de signe negatiu –com a disminuir un 6,7% i va seguir una pauta similar a la de conseqüència de la disminució de les exportacions i d’un l’any 2001, en què també es va reduir, un 5,3% (quadre moderat increment de les compres a l’exterior–, va fer que 1.6). L’únic component de la demanda domèstica a Ale- el creixement del PIB assolís un valor del 0,4%. Les manya que va augmentar l’any 2002 va ser el consum previsions per a l’any 2003 incorporen una certa millora públic, amb un creixement de l’1,5%, de manera que el amb relació a l’exercici anterior (una taxa de creixement conjunt de la demanda interior privada va experimentar del PIB de l’1%), però, com en el cas alemany, recolzen una variació del -1,5%. en una lleugera recuperació esperada en el consum pri- Com a contrapartida, l’aportació neta dels intercan- vat, la inversió i el comerç exterior, que, tenint en comp- vis amb l’exterior va ser de signe positiu, amb un valor te les condicions de base de l’economia italiana i del de l’1,6%. Cal assenyalar, però, que el creixement de les conjunt de la UE, no sembla evident que es pugui con- vendes a l’exterior va ser molt moderat –va assolir el per- firmar. centatge més baix des de l’any 1994–, mentre que les L’economia dels altres dos grans països de la UE importacions, com a conseqüència de la feblesa de la –França i el Regne Unit–, com també la d’Espanya, va demanda interna, van registrar una variació de signe presentar un perfil una mica més positiu durant l’any negatiu (un -2,1%), situació que, les dues darreres dèca- 2002, tot i que sempre dins una tendència general de des, únicament s’havia repetit l’any 1993. desacceleració. Així, en el cas britànic, una política pres- La superposició del comportament seguit per les supostària expansiva per part de les administracions diferents magnituds que integren la demanda agregada va públiques va permetre contenir l’alentiment econòmic i donar com a resultat un creixement del PIB del 0,2%,és va situar la taxa de creixement del PIB en un 1,8%, cosa a dir, notablement pròxim a una situació d’estancament. que comporta un descens de tres dècimes percentuals res- D’altra banda, les estimacions per a l’any 2003 preveuen pecte a l’any anterior. L’estímul de la demanda derivat del un resultat global similar a l’exercici precedent, amb un creixement de la despesa pública també es va apreciar en increment del PIB del 0,3%, si bé això hauria de ser el el consum de les famílies, de manera que el conjunt del resultat d’una millora moderada, però apreciable, del consum –públic i privat– va augmentar un 3,8%, mentre consum privat, del consum públic i dels intercanvis amb que, en canvi, la formació bruta de capital fix va experi- l’exterior –tant de les exportacions com de les importa- mentar una variació del -3,2%. cions–, cosa que, atesa la limitada capacitat de reacció que Com a conseqüència de la marxa relativament favo- han demostrat aquestes variables els darrers mesos, pot rable dels seus components, la demanda interior final va ser problemàtica. augmentar un 2,6% durant l’any 2002 en el Regne Unit,

22 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 1.7: Població activa ocupada en números índex. 1992-2002 (1995=100)

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Alemanya 101,6 100,5 100,1 100,0 99,6 99,2 100,8 101,6 102,1 102,2 101,6 França 100,2 99,0 99,1 100,0 100,3 101,0 102,9 105,3 108,1 110,0 110,6 Itàlia 106,7 102,3 100,6 100,0 100,5 100,9 102,0 103,2 105,2 107,3 108,8 Regne Unit 97,4 96,6 98,3 100,0 101,4 102,9 104,3 105,9 107,1 107,8 108,5 Espanya 102,7 98,3 97,4 100,0 102,9 106,0 109,6 114,6 120,0 122,4 124,8 UE-15 101,8 99,3 99,3 100,0 100,5 101,5 103,2 105,1 106,9 108,2 108,8 EUA 94,9 96,3 98,5 100,0 101,4 103,6 105,2 106,8 108,2 108,0 107,7 Japó 99,7 99,9 99,9 100,0 100,5 101,6 101,0 100,2 100,0 99,5 98,2 OCDE 98,2 98,0 99,0 100,0 100,9 102,3 103,2 104,4 105,6 106,0 106,1

Font: OCDE.

Quadre 1.8: Taxa d’atur, en % de la població activa. 1992-2002

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Alemanya 6,3 7,6 8,2 9,5 10,4 11,5 11,0 10,5 9,6 9,4 9,8 França 10,4 11,7 12,2 11,4 12,1 12,1 11,5 10,8 9,5 8,7 9,0 Itàlia 8,8 10,2 11,2 11,6 11,7 11,7 11,9 11,5 10,6 9,6 9,0 Regne Unit 10,2 10,3 9,4 8,0 7,2 5,5 4,7 4,3 3,6 3,2 3,1 Espanya 17,9 22,2 23,7 22,9 22,2 20,8 18,7 15,7 13,9 10,5 11,4 UE-15 9,1 10,6 11,0 10,1 10,2 10,0 9,4 8,7 7,8 7,3 7,6 EUA 7,5 6,9 6,1 5,6 5,4 4,9 4,5 4,2 4,0 4,8 5,8 Japó 2,2 2,5 2,9 3,1 3,4 3,4 4,1 4,7 4,8 5,1 5,4 OCDE 7,1 7,9 7,7 7,3 7,2 7,0 6,9 6,7 6,3 6,5 6,9

Font: OCDE.

Quadre 1.9: Preus de consum. 1992-2002 (índex 1995=100)

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Alemanya 91,6 95,7 98,3 100,0 101,4 103,4 104,3 104,9 106,5 108,6 110,1 França 94,7 96,6 98,3 100,0 102,0 103,2 104,0 104,6 106,3 108,1 110,2 Itàlia 87,3 91,3 95,0 100,0 104,0 106,1 108,2 110,0 112,8 115,9 118,8 Regne Unit 92,9 94,4 96,7 100,0 102,4 105,7 109,3 111,0 114,2 116,3 118,2 Espanya 87,2 91,2 95,5 100,0 103,6 105,6 107,5 110,0 113,8 117,9 121,5 UE-15 - - - 100,0 102,4 104,2 105,5 106,8 108,8 111,2 113,5 EUA 92,1 94,8 97,3 100,0 102,9 105,3 107,0 109,3 113,0 116,2 118,1 Japó 98,2 99,4 100,1 100,0 100,1 101,9 102,5 102,2 101,5 100,9 100,0 OCDE 91,0 93,9 96,3 100,0 102,4 104,6 106,4 108,0 110,7 113,2 115,0

Font: EUROSTAT i Banc d’Espanya.

23 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 1.10: Tipus d’interès a curt termini*. 1992-2002

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Alemanya 9,52 7,30 5,25 4,42 3,19 3,25 3,47 2,90 4,33 - - França 10,35 8,59 5,71 6,43 3,80 3,33 3,42 2,88 4,33 - - Itàlia 14,01 10,20 8,46 10,43 8,79 6,85 4,95 2,92 4,33 - - Espanya 13,34 11,69 8,01 9,36 7,49 5,37 4,24 2,94 4,38 - - Zona Euro - - - - 4,55 4,05 3,76 2,97 4,39 4,26 3,32 Regne Unit 9,62 5,94 5,32 6,68 6,02 6,83 7,34 5,45 6,11 4,97 3,99 Suïssa 7,78 4,82 4,06 1,71 1,69 1,38 1,25 1,91 3,20 1,65 0,28 EUA 3,68 3,17 4,63 5,92 5,39 5,62 5,47 5,33 6,46 3,69 1,73 Japó 4,46 2,98 2,23 1,23 0,59 0,60 0,72 0,25 0,25 0,12 0,06

*Tipus d’interès interbancari a tres mesos en mercats nacionals. Mitjana anual de xifres diàries. Font: Banc d’Espanya.

Quadre 1.11: Tipus de canvi del dòlar. 1992-2002 (mitjana anual de xifres diàries)

ecu/euro Marc alemany Franc francès Pesseta Lira italiana Lliura esterlina Ien japonès

euro per $ % var dm per $ % var ff per $ % var pta per $ % var lit per $ % var ukl per $ % var ien per $ % var

1992 0,771 -4,5 1,56 -6,2 5,28 -6,5 102,1 -1,9 1.232,7 -0,6 0,565 -0,2 126,6 -5,9 1993 0,855 10,9 1,65 6,1 5,67 7,2 127,4 24,7 1.571,3 27,5 0,666 17,8 111,1 -12,3 1994 0,843 -1,4 1,62 -1,9 5,55 -2,0 133,9 5,2 1.612,7 2,6 0,653 -1,9 102,2 -8,0 1995 0,765 -9,3 1,43 -11,6 4,99 -10,0 124,7 -6,9 1.628,9 1,0 0,634 -3,0 94,1 -8,0 1996 0,788 3,0 1,50 4,9 5,11 2,4 126,7 1,6 1.543,0 -5,3 0,641 1,1 108,7 15,6 1997 0,885 12,3 1,73 15,0 5,84 14,2 146,4 15,5 1.702,9 10,4 0,611 -4,6 120,8 11,1 1998 0,891 0,7 1,75 0,9 5,85 0,2 148,5 1,4 1.727,9 1,5 0,604 -1,1 131,0 8,4 1999 0,940 5,5 1,83 5,1 6,15 5,1 156,1 5,1 1.816,4 5,1 0,618 2,3 113,8 -13,2 2000 1,086 15,5 2,12 15,4 7,10 15,4 180,1 15,4 2.095,8 15,4 0,661 7,0 107,7 -5,3 2001 1,117 2,9 ------0,695 5,1 121,5 12,8 2002 1,060 -5,1 ------0,666 -4,2 125,1 3,0

Font: Banc d’Espanya. si bé la contracció de les exportacions i un lleuger incre- les exportacions, experimentessin un augment d’una cer- ment de les importacions van comportar que l’aportació ta signiﬁcació. del sector exterior al creixement del PIB adoptés un sig- Pel que fa a l’economia francesa, tot i que el ritme de ne negatiu. De cara al bienni 2003-2004, les previsions creixement del PIB va registrar una contracció apreciable relatives a l’economia britànica apunten una millora l’any 2002, encara es va mantenir en una situació lleuge- moderada de la situació, que implicaria un augment del rament més positiva que el conjunt de la UE, amb una PIB superior a la taxa que es va assolir el 2002 en tres taxa d’increment de l’1,2%, és a dir, superior en dues dècimes percentuals per al primer dels dos exercicis citats dècimes percentuals al conjunt de la Unió, però que com- i de mig punt per al segon. Això exigiria, però, que totes portava una disminució de sis dècimes respecte al valor de les magnituds que integren la demanda interior, igual que l’any anterior. La inversió va ser el component de la

24 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 1.12: Principals agregats macroeconòmics a la UE, França i Espanya. 2000-2004 (1)

UE França Espanya

2000 2001 2002 2003 2004 2000 2001 2002 2003 2004 2000 2001 2002 2003 2004

PIB 3,5 1,6 1,0 1,2 2,4 4,2 1,8 1,2 1,2 2,6 4,2 2,7 2,0 2,1 3,1 Consum privat 3,0 2,1 1,2 1,4 2,2 2,8 2,8 1,8 1,6 2,2 3,9 2,5 1,9 2,3 3,2 Consum públic 2,1 2,2 2,7 1,6 1,4 2,9 2,4 3,5 2,7 1,6 5,0 3,1 3,8 3,5 3,0 Formació bruta de capital 4,9 0,2 -2,4 0,4 3,3 8,3 2,6 -0,6 -1,4 2,3 5,7 3,2 1,4 2,6 4,1 Demanda interior total* 3,2 1,2 0,7 1,3 2,5 4,3 1,6 1,1 1,1 2,9 4,4 2,7 2,2 2,6 3,4 Exportacions 12,3 2,4 0,8 3,0 6,4 13,6 1,5 1,5 2,6 5,2 10,1 3,4 1,4 3,3 6,1 Importacions 11,4 1,4 0,2 3,4 6,8 15,0 0,9 1,2 2,5 6,5 10,6 3,5 2,2 4,7 6,8 Exportacions netes** 0,6 0,3 0,3 -0,1 -0,1 -0,1 0,2 0,1 0,1 -0,2 -0,3 -0,1 -0,3 -0,5 -0,4 IPC*** 2,0 2,2 2,0 1,6 1,4 1,2 1,4 1,5 1,4 1,4 3,5 3,3 3,6 2,9 2,4 Taxa d’atur**** 7,8 7,3 7,6 8,0 7,9 9,4 8,7 8,9 9,4 9,2 11,0 10,5 11,4 12,0 11,7

(1) Taxa mitjana de variació anual. Any 2002: estimacions. Anys 2003 i 2004: previsions. *Amb inclusió de la formació d’estocs. **Contribució a la variació del PIB en volum. ***Índex implícit de preus del consum privat. ****% de la població activa. Font: OCDE. demanda agregada que va seguir una pitjor evolució, amb va resultar insuficient per generar un saldo net positiu de una caiguda del 0,6% amb relació al 2001, mentre que el creació de llocs de treball. En conseqüència, aquest indi- consum privat, malgrat que va alentir apreciablement el cador va augmentar dues dècimes percentuals i, durant ritme de creixement, encara va augmentar un 1,8% (qua- l’any 2003, s’estima que encara s’incrementarà mig punt dre 1.12). percentual més i assolirà el 9,4%, és a dir, quasi un punt Igual que en el cas del Regne Unit, la política d’ex- i mig més que la mitjana de la Unió Europea. En con- pansió de la despesa pública a França va contribuir sig- trapartida, l’indicador general de preus va mantenir un nificativament a moderar el moviment de contracció de valor similar a l’exercici precedent, seguint la pauta de l’economia. De fet, la taxa de creixement del consum moderació que ha sostingut aquesta variable en el cas públic del 3,5% que es va assolir l’any 2002 representa el francès al llarg de la dècada 1993-2002, durant la qual, valor màxim després de l’any 1993 i, lògicament, va tenir amb escasses i molt lleugeres desviacions, s’ha situat en un efecte rellevant en el dèficit públic. En conjunt, la valors compresos entre l’1% i el 2%. demanda interior total va registrar un augment de l’1,1%, Les expectatives previsibles a curt termini per a cosa que implica una contracció molt similar a la que va l’economia francesa, tot i que presenten un perfil una experimentar el PIB, ja que l’aportació del sector exterior mica més favorable que per al conjunt de la UE, no es al creixement econòmic va ser d’una dècima percentual, poden valorar com a especialment optimistes, si es con- amb una petita disminució respecte a l’exercici del 2001. sidera que, segons les estimacions de l’OCDE i l’FMI, La limitada capacitat de creixement que va mostrar per a l’any 2003 s’espera que el creixement del PIB es França durant l’any 2002 va tenir la seva repercussió en mantingui en un percentatge similar al de l’exercici del la taxa d’atur, ja que la moderada taxa d’augment del PIB 2002 (és a dir, de l’1,2%). D’altra banda, d’acord amb

25 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

aquestes previsions, el 2003 l’increment del consum pri- dicador general de preus es va situar entre els més alts dels vat seria de l’1,6%, el consum públic augmentaria un països de la UE i notablement per damunt del valor mitjà 2,7% i la formació bruta de capital fix registraria una (quadres 1.7 a 1.9 i 1.12).Tot i que s’accepta que la intro- variació del -1,4%, cosa que comporta una contracció de ducció de l’euro va tenir efectes inflacionistes en el con- les taxes de creixement d’aquestes tres magnituds amb junt de la UE, el diferencial existent en el cas espanyol relació a l’any anterior. posa de manifest l’especial sensibilitat de la seva econo- Com s’ha indicat anteriorment, Espanya apareix mia a aquest problema. entre les economies europees que, comparativament, van Com s’ha assenyalat, la persistència d’un conjunt de mantenir una posició més favorable durant l’any 2002, tot desequilibris estructurals que pesen sobre l’economia i que els desequilibris estructurals que pesen sobre l’estat espanyola –i sobre els quals els efectes de les polítiques veí representen encara un llast que cal tenir present. Des econòmiques aplicades els darrers anys s’han revelat cla- del punt de vista de l’evolució del PIB, com a macro- rament insuficients– constitueix un element de referèn- magnitud més significativa, la taxa de creixement que va cia inevitable a l’hora de valorar les expectatives futures. assolir l’economia espanyola l’any 2002 va ser relativa- A part de les tendències inflacionistes i de la persistència ment elevada, ja que, si bé va ser només del 2%, aquest de xifres d’atur elevades, altres factors condicionants tam- valor duplica la taxa mitjana obtinguda pel conjunt de la bé rellevants són la baixa taxa d’activitat de la població UE (quadre 1.12). espanyola, els dèficits infraestructurals o la insuficiència És destacat, però, que el consum privat reduís sensi- dels recursos que es destinen a les funcions de recerca i blement el ritme de creixement i que també ho fes la for- desenvolupament en comparació de la resta de les econo- mació bruta de capital fix. Igualment, l’aportació dels mies europees o de les d’altres països avançats. intercanvis amb l’exterior, que l’any 2001 ja adoptà un Igualment, la forta pujada que van registrar els preus valor negatiu, l’exercici següent va experimentar un en el mercat immobiliari de les principals ciutats espa- empitjorament. Com a conseqüència d’això, el ritme de nyoles durant el quinquenni 1998-2002 incorpora un risc creixement de l’economia espanyola l’any 2002 es va alen- significatiu que, en cas que es modifiqués alguna de les tir apreciablement respecte a l’any anterior i, a més, es pot variables que influeixen en aquest mercat, pot donar lloc considerar que el fet que es mantingués en taxes més a repercussions importants sobre el sector de la construc- favorables que el conjunt de la UE és imputable, en bona ció, sobre la renda disponible de les unitats familiars, part, a l’augment del consum públic. sobre l’ocupació i sobre el consum. Aquestes circumstàncies tenen el seu reflex en l’evo- Amb una perspectiva a més llarg termini, l’ampliació lució de la taxa d’atur, que el 2002 va augmentar a Es- de la UE als països de l’Est també incidirà en el flux de panya quasi un punt percentual, amb una intensitat recursos que es transfereixen de la Unió a l’economia notablement superior a la mitjana de la Unió Europea i a espanyola, que necessàriament ha de seguir un procés de qualsevol altre dels estats membres. D’altra banda, les reducció. La incidència d’aquest factor en l’economia de tensions inflacionistes, que constitueixen un dels trets l’estat veí no es pot considerar pas anecdòtica, atès que, estructurals permanents de l’economia espanyola, també d’acord amb estimacions recents, l’impacte de la suma es van posar de manifest en el citat exercici, en el qual l’in- dels fons estructurals i dels fons de cohesió sobre el PIB

26 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 1.6: Variació interanual del PIB a preus constants (en %)

4,5 Catalunya Espanya 4

3,5

2,5

1,5

0,5

0 I-1999 II-1999 III-1999 IV-1999 I-2000 II-2000 III-2000 IV-2000 I-2001 II-2001 III-2001 IV-2001 I-2002 II-2002 III-2002 IV-2002

Font: IDESCAT. espanyol representa entorn de l’1,8% d’aquest agregat. del 2001, el ritme de creixement de l’economia espanyo- Això comporta, d’altra banda, que una part rellevant del la havia estat més intens que el de l’economia catalana creixement econòmic aconseguit per l’economia espa- (gràfic 1.6). nyola els darrers exercicis derivi d’aquestes transferències La dinàmica seguida pels components de la deman- de recursos rebudes. da agregada, però, respon a unes pautes molt similars en Si fem una referència més específica a l’evolució de tots dos casos, encara que amb una situació una mica més l’economia catalana, com a àmbit geogràfic més proper favorable en el cas català. De fet, tant la demanda inte- a Andorra i com a principal mercat dels seus serveis rior com l’aportació dels intercanvis amb l’exterior al crei- turístics, es pot observar que l’any 2002 els indicadors xement del PIB durant el 2002 presenten una evolució macroeconòmics més rellevants mostren una situació lleugerament més positiva a Catalunya que en el conjunt lleugerament més favorable en el cas de Catalunya amb espanyol (quadre 1.13). D’altra banda, la despesa pública relació a la dinàmica seguida pel conjunt espanyol. Així, apareix en ambdós àmbits com la magnitud que va tenir el PIB català va experimentar un increment del 2,2% el un comportament més expansiu, però amb un increment 2002, valor que supera en dues dècimes percentuals la una mica més intens a Catalunya. mitjana estatal i que, d’altra banda, també comporta una També és rellevant observar que l’aportació al creixe- reducció molt més moderada d’aquesta taxa amb relació ment econòmic derivada dels intercanvis amb l’exterior va a l’any anterior que en el cas espanyol. Aquesta situació registrar una certa millora en el cas català, mentre que per representa un cert canvi respecte als exercicis precedents, al conjunt espanyol es va donar la situació contrària. ja que, des de la segona meitat de l’any 1999 fins al final Tanmateix, cal matisar que els fluxos d’importació i

27 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 1.13: Evolució dels principals agregats macroeconòmics a Catalunya i Espanya (variació real en %)

Catalunya Espanya

1998 1999 2000 2001 2002 1998 1999 2000 2001 2002

PIB 4,2 4,1 3,7 2,4 2,2 4,3 4,2 4,2 2,7 2,0 Demanda Interna 5,5 5,6 3,3 2,3 2,1 5,7 5,6 4,4 2,7 2,2 Despesa consum llars 4,5 4,4 3,5 2,5 1,9 4,4 4,7 3,9 2,5 1,9 Despesa consum administracions públiques 3,6 4,0 3,4 3,0 4,2 3,7 4,2 5,0 3,1 3,8 Formació bruta de capital * 8,7 9,3 3,0 1,5 1,4 10,7 8,9 5,2 3,0 2,0 Bens d’equipament 7,9 7,3 3,2 0,2 -1,1 12,6 8,4 5,1 0,3 -2,2 Construcció 9,5 10,1 4,0 3,7 3,6 7,8 9,0 6,1 5,8 4,5 Saldo exterior ** -0,7 -1,2 0,5 0,1 0,3 -1,3 -1,4 -0,3 -0,1 -0,3 Saldo amb l’estranger ** -0,9 -2,2 1,2 0,6 -0,5 Exportacions de béns i serveis 9,9 6,5 13,4 7,5 1,2 8,2 7,7 10,0 3,4 1,4 Importacions de béns i serveis 12,7 11,8 10,8 6,3 2,3 13,2 12,7 10,6 3,5 2,2 Saldo amb la resta d’Espanya ** 0,2 1,0 -0,7 -0,5 0,8

* Inclou variació d’existències. ** Aportació al creixement. Font: IDESCAT. exportació van tenir un augment molt moderat en tots mia francesa, si bé la reducció experimentada en aquesta dos casos i que van ser els intercanvis amb la resta d’Es- variable va ser encara més acusada que en els casos espa- panya els que van incidir positivament en el creixement nyol i català. D’acord amb això, es pot pensar que la econòmic català, mentre que la balança comercial amb demanda turística i comercial tant dels consumidors fran- l’estranger va empitjorar apreciablement. cesos com espanyols i catalans durant l’any 2002 haurà En resum, doncs, pel que fa als aspectes que poden seguit una pauta d’una certa feblesa, atès l’escàs dinamis- ser de més interès com a marc de referència per a l’eco- me general mantingut pel consum de les famílies. nomia andorrana, és a dir, el comportament i les expec- D’altra banda, les previsions establertes per a aquests tatives del consum privat tant a Catalunya i al conjunt espais econòmics de cara a l’exercici del 2003 tampoc no d’Espanya com a França, resulta clar que a Espanya, l’any indueixen a una posició d’excessiu optimisme, ja que, per 2002, es va produir una desacceleració apreciable en el a França, s’espera que el creixement del consum privat ritme de creixement d’aquesta variable, que va donar assoleixi una taxa encara més moderada que l’any 2002 i, continuïtat a una tendència observable també en els dos en el cas d’Espanya, la situació podria incorporar una cer- exercicis anteriors. En el cas català, la situació presenta un ta millora d’aquesta magnitud, però sempre amb valors total paral·lelisme amb el conjunt espanyol, de manera molt modestos. D’això es pot deduir que la demanda de que les taxes de creixement del consum de les famílies van serveis turístics adreçada al Principat des d’aquests dos ser idèntiques en ambdós àmbits territorials en el bienni mercats previsiblement pugui tendir a una estabilització 2001-2002. o, com a màxim, a un augment moderat, atesa la manca El mateix procés de desacceleració de les taxes de de dinamisme apreciable en l’economia dels estats veïns creixement del consum privat es va apreciar en l’econo- i la repercussió d’aquestes circumstàncies en les despeses

28 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

destinades al lleure. Com a factor positiu, en canvi, pot continuïtat tampoc no resulta contradictori amb la incor- jugar la situació desfavorable d’alguns mercats turístics poració, sempre que ha estat possible, de nova informa- de la conca mediterrània, que pot provocar la desviació ció disponible que permeti ampliar i millorar la bateria de d’una part de la demanda cap a destinacions properes i dades estadístiques preexistent. Igualment, s’inclou en consolidades, com és el cas d’Andorra. cada epígraf una referència a les modiﬁcacions normatives més destacades que es van registrar durant l’any 2002 II - Evolució de l’economia andorrana i que afecten els temes analitzats.

Si bé les singularitats de tipus fiscal i normatiu que carac- II.1 - La població teritzen el Principat limiten molt severament la possibi- L’anàlisi de la base demogràfica constitueix un punt de litat de disposar d’un quadre d’estadístiques que permetin partida indefugible per valorar la marxa d’un sistema valorar amb precisió l’evolució de les principals magni- econòmic determinat i per detectar-ne les expectatives tuds macroeconòmiques, l’esforç que s’ha efectuat els futures, ja que l’estructura i les característiques quantita- darrers anys per crear i consolidar una base estadística i tives i qualitatives de la població determinen els condi- d’indicadors econòmics amb característiques homogènies cionants bàsics pel que fa a la seva capacitat de creació de i amb una continuïtat en el temps ha generat un volum riquesa, com també alguns dels factors que incideixen d’informació important que permet realitzar una aproxi- en major mesura en la distribució de la renda. Estudiarem mació prou acceptable als aspectes més rellevants de l’ac- principalment la dimensió poblacional i els trets espe- tivitat econòmica del país. cífics de la població esmentada. S’ha de matisar que alguns dels indicadors utilitzats En el cas de la població andorrana, un dels elements en l’anàlisi que s’efectua al llarg dels apartats següents més importants que han condicionat la seva evolució al tenen un valor explicatiu limitat per ells mateixos, però llarg de les darreres dècades –principalment a partir del resulten d’una utilitat inqüestionable a l’hora de valorar final dels anys cinquanta– ha estat la necessitat d’atreure les tendències apreciables al llarg de les darreres dècades. mà d’obra de l’exterior per poder mantenir l’intens ritme Això implica que la informació que aporta alguna de les de creixement de l’activitat econòmica del país. Com a dades emprades ofereix unes possibilitats restringides conseqüència d’això, l’atracció d’immigrants i la consoli- d’interpretació, però, en tot cas, incorpora elements de dació d’un model multicultural han constituït un dels trets referència d’algun valor quant a aspectes concrets de l’e- més característics de la formació social andorrana. conomia andorrana. L’expansió de la base demogràfica del país va seguir Atès el caràcter periòdic d’aquesta publicació, que es un ritme certament notable des dels anys cinquanta del manté amb regularitat des de l’any 1996, s’ha seguit el segle xx fins als primers anys noranta. Així, dels 5.503 criteri de donar el màxim de continuïtat a la informació habitants que residien en el Principat l’any 1954, es va tractada, de manera que, amb l’ajut dels anuaris corres- passar a una xifra de 65.227 residents l’any 1993, cosa que ponents a exercicis precedents, sigui viable obtenir una comportà que, en aquest període, certament curt en ter- perspectiva temporal força més prolongada de la que mes històrics, la població del país es multipliqués gairebé ofereix aquesta edició. D’altra banda, aquest criteri de per 12, augment demogràfic que equival a un ritme de

29 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

creixement amb una taxa anual acumulativa del 6,5% ciar un cert alentiment i es va situar en el 6,1% anual acu- (gràfic 2.1). A partir de l’any citat, l’augment de la pobla- mulatiu, i, en la dècada següent, la línia de moderació es ció es va alentir molt notablement, de manera que, entre va manifestar amb més claredat, ja que va assolir una taxa 1993 i el 2002, l’increment dels habitants del país va ser anual acumulativa del 4,4%. només del 3%. És a dir, els darrers nou anys el percentat- En una síntesi ràpida, es pot considerar que l’expan- ge total de creixement de la població andorrana va ser sió demogràfica del país es va posar de manifest ja amb un inferior a la meitat de la taxa anual registrada en les qua- vigor considerable al llarg de la dècada dels anys cinquan- tre dècades anteriors. ta del segle xx –bàsicament en la segona meitat– i es va Cal dir, però, que el ritme d’expansió de la població accelerar encara amb més força els anys seixanta, per tampoc no va ser homogeni en les dècades esmentades, moderar una mica el ritme de creixement durant la dèca- ja que, dins una dinàmica general de creixement notable- da dels setanta i, d’una manera més clara, en els deu anys ment intensa, va seguir una pauta de progressiva mode- posteriors. La tendència expansiva es va prolongar fins als ració, com és lògic. D’aquesta manera, entre l’any 1955 i primers anys noranta. A partir de mitjan anys noranta, la el 1960, la població va augmentar a una taxa anual acu- pauta observable tendeix a una certa estabilització demo- mulativa del 6,3% i, en la dècada dels anys seixanta, gràfica, tot i que, com es veurà després, aquesta percepció aquest indicador encara es va incrementar fins al 8,8% també és influïda per la relativa subvaloració que es pot anual, mentre que, en la dècada dels anys setanta, va ini- imputar a les dades de població més recents.

Gràfic 2.1- Evolució de la població total 1960-2002

70.000

60.000 Tendència

50.000 Sèrie 2 Polinòmica (Sèrie 2)

40.000

30.000

20.000

10.000

0 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Font: Elaboració pròpia.

30 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.1: Evolució de la població registrada segons la nacionalitat. 1992-2002

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Andorrans 17.444 18.519 19.017 19.653 20.331 21.101 21.866 22.743 23.697 24.654 25.467 Estrangers 44.155 46.708 45.294 44.206 44.148 44.205 44.011 43.228 42.147 41.680 41.692 -Espanyols 28.556 30.043 29.329 28.778 28.656 28.521 28.229 27.588 26.750 26.251 26.073 -Francesos 4.662 4.900 4.658 4.299 4.352 4.423 4.420 4.384 4.283 4.270 4.334 -Portuguesos 6.853 7.368 7.035 6.885 6.886 6.981 7.024 6.894 6.748 6.708 6.729 -Altres 4.084 4.397 4.272 4.244 4.254 4.280 4.338 4.362 4.366 4.451 4.556 Total 61.599 65.227 64.311 63.859 64.479 65.306 65.877 65.971 65.844 66.334 67.159

Font: Departament de Treball. Dades a 31 de desembre de cada any.

El gràfic 2.4 permet apreciar com la tendència segui- Tanmateix, també cal tenir en compte que, com s’ha da per la taxa de creixement demogràfic dibuixa una len- avançat anteriorment, els darrers anys s’ha acumulat un ta baixada des del principi dels anys seixanta, que porta la volum d’habitants difícil de quantificar –però que, sens corba fins a valors propers a zero al final de la dècada dels dubte, representa una xifra significativa–, que, per raons noranta. En definitiva, doncs, malgrat que pugui existir administratives, no apareixen comptabilitzats en les dades una certa infravaloració en les xifres de població dels oficials de població. Aquesta circumstància obeeix al fet darrers anys de la sèrie, la tendència a la desacceleració del que alguns treballadors del país, que es troben en condi- creixement demogràfic es revela amb claredat durant els cions regularitzades pel que fa a l’autorització de treball i anys noranta, situació que es pot associar al fet que la base afiliació a la Seguretat Social, no gestionen la inscripció productiva del país va assolir un grau elevat de madure- en els padrons comunals i, per tant, no figuren en el còm- sa, que porta associat un ritme de creixement econòmic put dels residents oficials. més moderat i, consegüentment, una menor necessitat de Es pot suposar que aquesta situació es va començar mà d’obra. a modificar arran de l’entrada en vigor de la nova Llei Si centrem l’atenció en la situació registrada els qualificada d’immigració el mes de setembre de 20022,la darrers anys i, especialment, en l’exercici del 2002, l’evo- qual introdueix nous criteris en la regulació de la situació lució que s’aprecia correspon a un augment de la pobla- legal i en els drets d’una gran part de la població estran- ció resident força mesurat, ja que, únicament durant el gera. Igualment, aquesta llei defineix el concepte de resi- darrer any del quinquenni 1998-2002, es va assolir un dent, determina els procediments administratius a seguir creixement superior a l’1%. En concret, en l’exercici de en les tramitacions que afecten aquest tema i també pre- referència, l’augment del nombre de residents va repre- veu els mecanismes de regularització de les situacions sentar un 1,2%, valor certament moderat, tot i que, com provisionals existents. s’ha assenyalat, va ser el més alt des de l’any 1997, en el D’aquesta manera, es pot preveure que els treballa- qual es va registrar una taxa de creixement una dècima dors que fins al moment de l’entrada en vigor de l’es- més elevada (quadre 2.1). mentada llei es trobaven en condicions de provisionalitat

2. Llei qualiﬁcada d’immigració de 14-5-2002 (BOPA núm. 14.044 del 12 de juny de 2002).

31 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.2: Creixement demogràfic per parròquies durant l’any 2002

Població Població Variació Variació Creixement Creixement Creixement Creixement registrada registrada població població vegetatiu vegetatiu migratori* migratori* 2001 2002 registrada (%) 2002 (%) 2002 (%)

Canillo 3.014 3.205 191 6,34 13 0,43 178 5,91 Encamp 10.627 10.772 145 1,36 129 1,21 16 0,15 Ordino 2.366 2.485 119 5,03 27 1,14 92 3,89 La Massana 6.375 6.660 285 4,47 72 1,13 213 3,34 Andorra la Vella 20.787 20.724 -63 -0,30 155 0,75 -218 -1,05 Sant Julià de Lòria 7.646 7.785 139 1,82 63 0,82 76 0,99 Escaldes-Engordany 15.519 15.528 9 0,06 72 0,46 -63 -0,41 Total 66.334 67.159 825 1,24 531 0,80 294 0,44

*O per regularització d’inscripcions. Font: Departament de Treball.

normalitzaran progressivament la seva situació adminis- total–, mentre que la part que és resultat del creixement trativa i que, per tant, s’aniran incorporant a les estadís- migratori aporta un percentatge del 35,6% al saldo de- tiques dels residents oficials. Sembla, però, que l’efecte mogràfic total (quadre 2.2). Malgrat que l’aportació del d’aquest procés de regularització no va ser gaire rellevant saldo migratori al creixement demogràfic total de l’any durant l’any 2002, atès que el saldo migratori va assolir 2002 es pugui considerar prou modesta, tant en termes un valor de només 294 habitants. absoluts com relatius, el fet que aquesta variable tingui un La informació disponible en el moment de tancar la valor amb signe positiu representa una diferència remar- redacció d’aquest informe revela que, al llarg del darrer cable amb relació als exercicis anteriors, ja que, entre 1994 trimestre del 2002 i els primers mesos del 2003, es va i el 2002, van tenir-hi una incidència més acusada les normalitzar una xifra elevada de situacions provisionals, situacions de saldo migratori negatiu que les de signe però que la repercussió inicial en les xifres oficials de oposat (gràfic 2.2). població no va ser gaire elevada. Tanmateix, es pot pre- Tal com s’ha dit, aquest tret diferencial que s’aprecia veure que l’evolució d’aquest procés s’accelerarà al llarg de l’any 2002 sens dubte es reforçarà notablement durant l’any 2003, ja que el ritme de noves inscripcions registra- l’exercici del 2003, en el qual es pot preveure que s’ab- des els primers mesos d’aquest exercici suggereix que, per sorbirà la borsa acumulada de residents en situació de al conjunt de l’any, el nombre total de regularitzacions es provisionalitat que els anys anteriors no es comptabi- podria situar entre unes xifres de 4.000 i 5.000 persones, litzaven en les estadístiques oficials, amb la qual cosa el cosa que representa un valor proper al que inicialment es nombre d’habitants del Principat podria superar els podia esperar. 70.000 al final de l’exercici esmentat. Per acostar-se amb En tot cas, com s’ha dit, les dades de població corres- més precisió a la població real de fet, a això es podrien ponents a l’any 2002 revelen un increment força mode- encara afegir els treballadors residents amb caràcter esta- rat, que deriva principalment del creixement vegetatiu de cional, que es pot estimar que representen entre 2.000 i la població –prop de les dues terceres parts de l’augment 3.000 persones en les èpoques de més activitat turística.

32 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 2.2: Creixement vegetatiu i migratori de la població. Gràfic 2.3: Triangle d’edats de la població andorrana. 2002 1992-2002

4.000 + de 85 80-84 75-79 Homes Dones 3.000 Creixement Migratori 70-74 Creixement Vegetatiu 65-69 60-64 2.000 55-59 50-54 45-49 1.000 40-44 35-39 30-34 0 1992 1993 1996 1997 1998 2001 2002 25-29 20-24 1999 2000 -1.000 15-19 1995 10-14 1994 5-9 -2.000 0-4 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000

Font: Departament de Treball. Font: Departament de Treball. Dades a 31 de desembre.

Gràfic 2.4: Taxa percentual de variació de la població total. 1961-2002

16,00

14,00 Taxa de variació Mitjana mòbil 12,00

10,00

8,00

6,00 Tendència

4,00

2,00

0,00 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2,00 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 2002 1995 1994

Font: Elaboració pròpia.

33 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 2.5: Distribució de la població registrada, segons la Gràfic 2.6: Distribució percentual de la població registrada, nacionalitat. 1992-2002 segons la nacionalitat. 1992-2002

35.000 100% 30.000 90% 80% 25.000 70% 20.000 60% 50% 15.000 40% 10.000 30%

5.000 20% 10% 0 0% 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Andorrans Francesos Altres Andorrans Francesos Altres Espanyols Portuguesos Espanyols Portuguesos

Font: Quadre 2.1. Font: Quadre 2.1.

Com s’ha assenyalat abans, l’atracció d’una quantitat passar, en el període indicat, del 28,3% al 37,9% (quadre notable de residents pertanyents a un nombre elevat de 2.1 i gràfics 2.5 i 2.6). nacionalitats constitueix un dels trets específics de la for- Aquesta evolució s’ha d’atribuir a la menor rigidesa mació social andorrana. Els darrers anys, però, és molt dels requisits per accedir a la nacionalitat andorrana que perceptible la tendència a un creixement del grup nacio- ha anat incorporant la legislació que regula aquest dret, nal dels andorrans i a una reducció del nombre de resi- especialment la Llei qualificada de nacionalitat de 1995, dents d’altres nacionalitats, amb la conseqüència lògica que va facilitar notablement l’adopció de la nacionalitat d’un increment progressiu del pes relatiu dels nacionals per a les persones amb un temps prolongat de residència del país respecte a la resta de grups. en el país i per als seus descendents. L’evolució seguida Així, entre 1992 i el 2002, els residents estrangers abans i després de 1995 pel grup de població amb nacio- van experimentar un descens del 5,6%, mentre que els nalitat andorrana posa de manifest aquest fet, ja que, per andorrans van augmentar un 46%. Com a resultat d’això, exemple, entre 1985 i 1994, la participació dels andorrans el percentatge de la població total que representaven el en el conjunt de la població del país va passar del 27,6% 2002 els residents d’altres nacionalitats es va situar en el al 29,6%, és a dir, dos punts percentuals, mentre que, 62,1%, mentre que, l’any 1992, el seu pes relatiu en la entre 1994 i el 2002, va augmentar des de l’esmentat població total era del 71,7%. Òbviament, els andorrans 29,6% al 37,9%, cosa que representa un increment de 8,3 van seguir la dinàmica inversa i van incrementar la seva punts percentuals en un interval temporal més curt. participació en el total de residents els mateixos 9,6 punts La modificació en l’estructura de nacionalitats de la percentuals que van perdre els residents estrangers, per població andorrana ha incidit sobretot en el grup dels

34 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 2.7: Evolució de la població per parròquies. 1992-2002 Gràfic 2.8: Distribució percentual de la població per parròquies. 1992-2002

25.000 100% 90% 20.000 80% 70% 15.000 60% 50% 10.000 40% 30% 5.000 20% 10% 0 0% 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Canillo Ordino Andorra la Vella Canillo Ordino Andorra la Vella Encamp La Massana Sant Julià de Lòria Encamp La Massana Sant Julià de Lòria Escaldes-Engordany Escaldes-Engordany

Font: Quadre 2.4. Font: Quadre 2.4.

espanyols, que, entre 1993 i el 2002, van experimentar sos, encara que sempre amb percentatges inferiors al grup una reducció d’efectius de quasi 4.000 persones, mentre dels andorrans. que, en aquest mateix període, els francesos van registrar Tal com reflecteix el gràfic 2.5, la població de nacio- una disminució de 566 habitants i els portuguesos, de 639 nalitat francesa, portuguesa i d’altres nacionalitats ha persones. El grup que engloba la resta de nacionalitats, en seguit, en termes generals, una dinàmica relativament canvi, va assolir un creixement no gaire voluminós en estable els darrers anys, mentre que els grups dels espa- valors absoluts (159 residents), però que, en percentatge, nyols i els andorrans presenten una evolució oposada, que comporta un valor relativament elevat, l’11,6%. ha acostat considerablement la xifra d’habitants d’amb- La comparació de l’any 2002 amb l’exercici precedent dós grups. D’aquesta manera, es pot preveure que, amb segueix la mateixa pauta que els exercicis anteriors, ja que molta probabilitat, en un termini d’un o dos anys els el grup dels nacionals andorrans va augmentar un 3,3%, nacionals andorrans passin a ser el grup més nombrós en mentre que el total dels estrangers va assolir un increment la població del país i desplacin els espanyols, que han de 12 persones en termes absoluts, xifra que en valors mantingut aquesta posició en la història recent del Prin- relatius representa un augment inapreciable. L’únic grup cipat. Això, però, tampoc no modificarà substancialment nacional que va registrar una reducció d’efectius va ser el el model demogràfic andorrà, caracteritzat pel pes que dels espanyols (0,7%), mentre que, en la resta de casos, la mantenen els residents d’un grup notablement ampli de xifra de residents es va incrementar, en una proporció més nacionalitats, si bé es pot considerar que la integració dels significativa en el bloc que agrupa altres nacionalitats i residents estrangers més arrelats repercuteix favorable- amb menor intensitat en el dels francesos i els portugue- ment en la cohesió social del país.

35 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.3 : Població registrada, per parròquies i nacionalitats. 2002

Andorra Sant Julià Escaldes- Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany Total

Andorrans 828 3.861 1.190 2.475 8.091 3.548 5.474 25.467 Estrangers 2.377 6.911 1.295 4.185 12.633 4.237 10.054 41.692 -Espanyols 1.158 3.574 748 1.884 8.874 2.972 6.863 26.073 -Francesos 553 1.382 199 534 814 257 595 4.334 -Portuguesos 277 1.394 103 686 1.863 672 1.734 6.729 -Britànics 179 45 91 419 60 93 57 944 -Altres europeus 120 184 77 312 189 103 150 1.135 -Americans 22 44 17 72 110 34 93 392 -Asiàtics 3 39 2 12 232 - 159 447 -Africans 5 102 5 3 211 32 111 469 -Australians 7 3 7 20 5 - 2 44 -Indeterminat 53 144 46 243 275 74 290 1.125 Total 3.205 10.772 2.485 6.660 20.724 7.785 15.528 67.159

Font: Ministeri de la Presidència i Interior. Dades a 31 de desembre del 2002.

La distribució de la població de les diferents nacio- considerable pes que assolien els britànics i els ciutadans nalitats per parròquies presenta algunes singularitats d’altres nacionalitats europees en les parròquies de Cani- remarcables. Així, els andorrans mantenen una presència llo, la Massana i, en menor mesura, Ordino, de manera predominant en les parròquies d’Ordino i Sant Julià de que, entre totes tres, l’any 2002 agrupaven el 57,6% dels Lòria, amb un pes relatiu en la població netament supe- residents a Andorra d’aquests grups, malgrat que són les rior a la mitjana nacional i que, en ambdós casos, supera menys poblades de les set parròquies andorranes i, l’any el 45%, mentre que, en sentit contrari, són poc més del 2002, aplegaven el 18,4% dels residents totals. 25% a Canillo i assoleixen un percentatge una mica infe- En termes generals, la distribució parroquial de la rior al valor mitjà en les parròquies d’Encamp i Escaldes- població ha presentat una dinàmica sostinguda, els dar- Engordany (quadre 2.3). rers anys, de pèrdua de pes demogràﬁc de l’aglomerat La concentració de la població de nacionalitat espa- urbà central que integren Andorra la Vella i Escaldes- nyola és també força marcada en les parròquies centrals Engordany, la qual també es veu corroborada en l’exerci- d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, en les quals ci del 2002. D’aquesta manera, igual que el que s’observa residia el 60,4% d’aquest grup l’any 2002, amb un pes en altres anys anteriors, el 2002 Andorra la Vella va ser relatiu que, en el primer cas, era del 44,2% i, en el segon, l’única parròquia que va registrar una pèrdua de població, s’acostava al 43%. La presència de ciutadans francesos tot i que va ser bastant moderada, tant en valors absoluts assolia una proporció clarament superior a la mitjana en (63 persones) com també en termes relatius (-0,3%). les parròquies de Canillo i Encamp, i, en el cas dels por- La resta de parròquies va experimentar, amb més o tuguesos, també s’observava un pes relatiu comparativa- menys intensitat, un augment de població, amb una apor- ment alt a Encamp, Escaldes-Engordany i la Massana. tació al creixement global especialment destacat de la Pel que fa a la resta de nacionalitats, es pot destacar el Massana, Canillo i Encamp en valors absoluts, ja que la

36 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.4: Evolució de la població per parròquies. 1992-2002

Andorra Sant Julià Escaldes- Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany Total

1992 2.193 9.654 1.652 5.302 22.387 7.234 13.177 61.599 1993 2.311 10.184 1.726 5.526 22.821 7.418 15.241 65.227 1994 2.433 10.099 1.722 5.530 21.807 7.551 15.169 64.311 1995 2.430 9.360 1.835 5.544 21.984 7.446 15.260 63.859 1996 2.518 9.800 1.931 5.785 21.721 7.542 15.182 64.479 1997 2.645 10.163 2.098 5.874 21.630 7.637 15.259 65.306 1998 2.691 10.385 2.184 6.092 21.513 7.623 15.389 65.877 1999 2.706 10.595 2.283 6.276 21.189 7.623 15.299 65.971 2000 2.808 10.576 2.291 6.280 20.845 7.647 15.397 65.844 2001 3.014 10.627 2.366 6.375 20.787 7.646 15.519 66.334 2002 3.205 10.772 2.485 6.660 20.724 7.785 15.528 67.159

Font: Ministeri de Presidència i Interior. Dades a 31 de desembre de cada any.

seva població va augmentar en 285, 191 i 145 persones Si es considera que aquestes dues parròquies integren respectivament. En termes relatius, les taxes de creixe- un aglomerat funcional urbà únic, la seva participació ment més elevades es van registrar a Canillo (6,3%), conjunta en la població nacional era del 54% el 2002, cosa Ordino (5,0%) i la Massana (4,5%). La desagregació de que representa un grau de concentració demogràfica con- les dades de creixement demogràfic en els seus dos com- siderable, però, el 1993, el seu pes demogràfic assolia el ponents –vegetatiu i migratori– permet constatar que 58,4% i, per tant, el procés de desconcentració en aquests Andorra la Vella i Escaldes-Engordany van ser les úni- anys ha estat relativament important. En contrapartida, ques parròquies que van registrar un saldo migratori les parròquies del nord del país han anat augmentant sen- negatiu, factor que va tenir una incidència determinant en siblement la seva participació en la població nacional, de la seva dinàmica de població (quadres 2.2 i 2.4 i gràfic manera que, entre 1993 i el 2002, tant la Massana, Ordi- 2.7). no i Canillo com, en menor mesura, Encamp van incre- En tot cas, l’evolució seguida per la capital, oposada mentar el seu pes demogràfic (quadre 2.4 i gràfic 2.8). a la resta de les parròquies, comporta la continuïtat d’un Així, Ordino va augmentar la població un 44% en el perí- procés de pèrdua de pes demogràfic que s’observa des de ode indicat, mentre que Canillo i la Massana ho van fer fa temps. Així, si l’any 1993 Andorra la Vella acollia el en percentatges del 38,7% i del 20,5% respectivament, 35% de la població nacional, el 2002 aquest percentatge valors que superen molt notablement la mitjana nacional s’havia reduït fins al 30,9%. En el cas d’Escaldes-Engor- (que va ser del 3%). dany, en canvi, malgrat que es detecten algunes petites Com a resultat d’això, aquestes tres parròquies van oscil·lacions, es pot apreciar una considerable estabilitat incrementar la seva quota de participació en la població pel que fa a aquest aspecte, ja que la seva quota de parti- nacional 1,4 punts en el cas de la Massana i 1,1 i 1,2 cipació en la població total del país era del 23,4% el 1993 punts en els d’Ordino i Canillo respectivament. El pes i l’any 2002 es va situar en el 23,1%. relatiu d’Encamp també va augmentar, encara que molt

37 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

més moderadament (4 dècimes percentuals), i la situació població durant l’any 2002 presenta una continuïtat con- de més estabilitat, pel que fa al pes demogràfic, va corres- siderable amb els trets principals observables en els anys pondre a Sant Julià, que, entre 1993 i el 2002, solament anteriors: increment moderat del nombre de residents, va variar dues dècimes percentuals. Per tant, la Massana, progressiu augment del pes relatiu del grup de nacionals Canillo i Ordino apareixen com les parròquies amb un andorrans i redistribució territorial de la població, que dinamisme demogràfic més marcat en la distribució inte- implica una sortida d’habitants del nucli urbà central rior de la població del país, mentre que l’aglomerat urbà principalment cap a les parròquies del nord. Cal dir, però, central d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany segueix que aquestes línies directrius poden experimentar alguna una tendència regressiva, i Sant Julià i Encamp presenten modificació l’exercici del 2003 d’acord amb els efectes la situació de més estabilitat. diferencials que pugui introduir en cada cas el procés de El procés de redistribució territorial de la població regularització dels residents que es trobaven en situació des de l’aglomerat urbà central cap a les parròquies perifè- de provisionalitat i que s’incorporaran, a l’efecte estadís- riques, especialment les del nord del país, s’evidencia en tic, en les dades corresponents al 2003. l’evolució del nombre absolut d’habitants en cada cas. Entre 1993 i el 2002, el conjunt integrat per Andorra la II.2 - Activitat econòmica i mercat de treball Vella i Escaldes-Engordany va perdre 1.810 habitants, Com a primera aproximació a l’evolució recent de l’eco- mentre que la resta de parròquies va augmentar el nom- nomia andorrana, sembla pertinent valorar la dinàmica bre de residents en 3.742 persones, amb un creixement seguida per un conjunt d’indicadors de caràcter general especialment intens en els casos de la Massana, Canillo i que permeten captar el comportament d’alguns aspectes Ordino, tant en termes absoluts com relatius. clau relatius a aquest tema, com l’ocupació, les remune- Sense entrar en una consideració detallada d’aquesta racions dels assalariats, el nombre d’unitats d’activitat, el qüestió, sembla que la dinàmica de desconcentració de la consum i els preus. població cap a les parròquies del nord del país es pot atri- En aquest sentit, una de les dades que poden ser més buir, en gran manera, als costos de congestió que ha d’as- significatives de l’evolució general de l’activitat econòmi- sumir l’àrea urbana central i a la gran pressió de la ca i de la dinàmica comparada dels diferents sectors pro- demanda sobre el sòl i el parc d’edificis existents –d’usos ductius és la que reflecteix el nombre de treballadors residencials o destinats a activitats econòmiques–, que afiliats a la Seguretat Social en cadascun d’aquests sec- provoquen uns preus de mercat força elevats. Això no tors.3 Malgrat que aquesta informació incorpora algunes solament pot tenir efectes dissuasius sobre aquells agents limitacions per a l’anàlisi de la base productiva del país, amb menor capacitat per assumir aquests costos, sinó que constitueix un punt de partida d’interès per començar a també dificulta la fixació dels residents. situar el pes relatiu dels diferents sectors i per captar les Com a resum, es pot assenyalar que l’evolució de la seves pautes de transformació.

3. Aquestes dades, en sentit estricte, no corresponen amb exactitud ni a la població ocupada total ni a la població assalariada, ja que, a més dels treballadors assalariats, inclouen un nombre –difícil de precisar– de professionals liberals, empresaris i treballadors autònoms. En tot cas, es pot admetre que constitueixen una aproximació acceptable a la població ocupada i, d’altra banda, el fet de mantenir en la seva elaboració un criteri estable en el temps permet disposar d’una sèrie temporal amb dades homogènies.

38 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Evidentment, aquestes dades únicament reflecteixen dial a partir dels darrers mesos de l’any 2000 també va la major o menor absorció de mà d’obra per part dels influir en l’economia andorrana, de manera que, el 2001, diferents sectors, cosa que no permet fer una associació l’augment registrat en la població ocupada va ser més immediata amb l’augment de la producció o de l’aporta- moderat que en els tres anys anteriors, però, tot i això, va ció al PIB en cada cas, ateses les importants diferències assolir el 4,9%. L’exercici del 2002, l’alentiment en el rit- quant a productivitat que existeixen entre les diverses me de creixement de l’ocupació es va posar de manifest branques de l’economia.Tanmateix, es pot considerar que encara amb més intensitat i la taxa d’increment es va les modificacions en l’estructura sectorial de la població situar en el 3,7%. treballadora proporcionen una primera noció aproxima- En tot cas, aquest percentatge és encara superior als da del comportament relatiu mantingut pels diferents valors que es van assolir en el període 1994-1997 i, sens sectors d’activitat4. D’altra banda, les dades d’ocupació dubte, es pot considerar prou acceptable, i encara més si poden permetre, si escau, efectuar estimacions de magni- es considera la situació general que va viure l’economia tuds macroeconòmiques, si s’accepta la hipòtesi que la europea el 2002 i les febles expectatives que van marcar productivitat aparent del treball en les diferents branques aquell exercici. Es pot assenyalar, respecte d’aquest tema, és similar a la de l’economia catalana, per exemple. que l’ocupació total en el conjunt de la Unió Europea va Les xifres del nombre de treballadors afiliats a la augmentar un 1,4% l’any 2001 i un 0,5% el 2002, men- Seguretat Social s’inclouen en el quadre 2.5 i, d’entrada, tre que a França la taxa corresponent va ser de l’1,6% i del es pot destacar el notable creixement del nombre total 0,4% en els dos anys citats, i en el cas d’Espanya va adop- d’ocupats els darrers anys, de manera que, l’exercici del tar valors del 3,8% i del 2% respectivament. 2002, aquesta magnitud va assolir un valor un 44,6% més Per tant, malgrat que a Andorra el ritme de creixe- elevat que el corresponent a l’any 1993. Encara que en tot ment de l’ocupació durant el 2002 es va reduir 1,2 punts el període indicat, 1993-2002, el ritme de creixement del percentuals amb relació a l’any anterior, la pèrdua de nombre de treballadors va ser bastant continu, es va acce- dinamisme que es pot inferir d’aquesta dada resulta com- lerar notablement durant el trienni 1998-2000, coinci- parativament moderada si es considera que encara va dint amb la fase expansiva que va mantenir l’economia superar significativament les xifres globals europees i les europea. Així, entre 1994 i 1997, la taxa mitjana de crei- de creació d’ocupació en el cas espanyol, que, tal com s’ha xement de la població afiliada a la Seguretat Social va ser vist en la primera part d’aquest treball, es van situar entre del 2,9%, mentre que, en el trienni següent (1998-2000), les posicions més favorables de la UE. aquesta taxa es va duplicar i va assolir el 5,8% de mitjana També resulta significatiu el fet que els increments anual. més elevats en el nombre d’ocupats durant l’any 2002 es Com és lògic, el moviment de contracció que es va registressin, principalment, en les branques més directa- observar d’una manera generalitzada en l’economia mun- ment vinculades a l’activitat turística, és a dir, aquelles

4. S’inclou com a annex a aquest apartat 2.2 una llista de les activitats que s’engloben en cadascun dels sectors considerats, segons la classiﬁcació emprada per la Caixa Andorra- na de Seguretat Social (CASS); vegeu quadre 2.5. Aquesta llista serveix també com a referència per a totes les explotacions de dades procedents d’aquesta font.

39 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.5: Nombre de treballadors per sectors d’activitat. 1992-2002 (valor mitjà anual)

Sector 1992 (%) 1993 (%) 1994 (%) 1995 (%) 1996 (%)

Primari 169 0,63 176 0,68 168 0,63 174 0,64 192 0,68 Indústries primàries 528 1,97 510 1,97 504 1,89 492 1,80 495 1,76 Construcció 2.808 10,50 2.557 9,86 2.574 9,65 2.459 9,00 2.448 8,72 Annexos de la construcció 2.154 8,05 2.029 7,82 2.042 7,65 2.114 7,74 2.150 7,66 Indústries de transformació 904 3,38 847 3,26 761 2,85 751 2,75 738 2,63 Garatges 386 1,44 367 1,41 395 1,48 390 1,43 403 1,44 Comerç d’alimentació 1.278 4,78 1.249 4,81 1.248 4,68 1.252 4,58 1.270 4,52 Comerç turístic 5.705 21,33 5.392 20,78 5.300 19,86 5.293 19,38 5.348 19,05 Serveis 2.711 10,13 2.732 10,53 2.866 10,74 3.020 11,06 3.173 11,30 Hoteleria 3.891 14,55 3.595 13,86 3.705 13,89 3.957 14,49 4.097 14,60 Serveis turístics 612 2,29 680 2,62 757 2,84 806 2,95 882 3,14 Organismes ﬁnancers i assegurances 1.235 4,62 1.259 4,85 1.266 4,74 1.263 4,62 1.254 4,47 Professions liberals 487 1,82 507 1,95 505 1,89 522 1,91 547 1,95 Administració 2.390 8,93 2.520 9,71 3.046 11,42 3.274 11,99 3.452 12,30 Altres 1.491 5,57 1.526 5,88 1.546 5,79 1.547 5,66 1.622 5,78 Total 26.749 100,00 25.946 100,00 26.683 100,00 27.314 100,00 28.071 100,00

Font: CASS. Respecte a les activitats que inclou cada sector, vegeu l’annex de la p. 53. que tradicionalment han tingut el paper d’impulsores de experimentar, l’any 2002, un augment en els afiliats a la l’economia andorrana, però també en les que es poden Seguretat Social del 4,6% i el 4,3% respectivament, fet considerar induïdes conjuntament pel sector turístic i per que comporta un creixement clarament superior al valor la demanda interna. L’excepció més destacada correspon, mitjà global, mentre que el comerç turístic va registrar igual que el que es pot observar en altres exercicis ante- una taxa del 2,4%. riors, als treballadors del sector públic. La resta de les activitats que s’inclouen en el quadre Així, el creixement més intens de l’ocupació el van 2.5 va assolir, en tots els casos, un augment percentual en registrar els serveis (6,9%), les activitats annexes de la el nombre d’ocupats inferior a la taxa mitjana global i, de construcció (6,2%), els treballadors de professions liberals vegades, fins i tot va registrar una variació de signe nega- (5,9%) i els de l’Administració (5,4%). Això comporta tiu. Això va passar en el sector primari i en les indústries, que la capacitat més gran de creació de llocs de treball se tant primàries com de transformació. Els altres sectors situï en aquells sectors que són arrossegats en part per les –construcció, garatges i tallers, comerç alimentari, orga- necessitats derivades de la demanda turística, però que nismes financers i assegurances, i altres activitats– van també són influïts considerablement per la dinàmica augmentar els efectius laborals, però en totes les ocasions seguida per la mateixa activitat productiva interna i de la en percentatges inferiors al 3,7% general. població resident. Aquesta evolució dels diferents sectors d’activitat D’altra banda, també es va registrar un increment resulta molt similar, amb caràcter general, a la que es pot notable de l’ocupació en els sectors directament vinculats observar al llarg, com a mínim, de la darrera dècada, al turisme, com ara els serveis turístics, l’hoteleria i el ja que en aquest període es constata una clara pèrdua de comerç turístic. Així, els dos primers sectors citats van pes relatiu del sector primari i dels dos tipus d’indústries

40 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 (%) 2001 (%) 2002 (%)

199 0,68 195 0,63 172 0,53 161 0,47 143 0,39 132 0,35 497 1,71 495 1,61 524 1,61 522 1,51 523 1,44 521 1,39 2.572 8,84 2.833 9,20 3.083 9,46 3.140 9,10 3.172 8,77 3.224 8,59 2.127 7,31 2.199 7,14 2.351 7,21 2.651 7,69 2.826 7,81 3.002 8,00 756 2,60 721 2,34 670 2,06 648 1,88 679 1,88 666 1,78 409 1,41 441 1,43 454 1,39 449 1,30 461 1,27 475 1,27 1.260 4,33 1.285 4,17 1.346 4,13 1.410 4,09 1.443 3,99 1.466 3,91 5.570 19,15 5.887 19,12 6.281 19,27 6.673 19,35 6.888 19,03 7.057 18,81 3.338 11,48 3.544 11,51 3.902 11,97 4.254 12,33 4.666 12,89 4.987 13,29 4.210 14,47 4.546 14,77 4.741 14,55 4.914 14,25 5.185 14,33 5.410 14,42 917 3,15 1.054 3,42 1.072 3,29 1.180 3,42 1.265 3,50 1.323 3,53 1.276 4,39 1.328 4,31 1.339 4,11 1.416 4,11 1.529 4,22 1.537 4,10 620 2,13 669 2,17 711 2,18 759 2,20 810 2,24 857 2,28 3.636 12,50 3.834 12,45 4.028 12,36 4.275 12,39 4.508 12,45 4.749 12,66 1.701 5,85 1.756 5,70 1.915 5,88 2.041 5,92 2.096 5,79 2.110 5,62 29.088 100,00 30.787 100,00 32.589 100,00 34.493 100,00 36.193 100,00 37.516 100,00

que es consideren en les dades disponibles, mentre que els superior a la mitjana en els casos de l’hoteleria, les activi- serveis turístics, els treballadors de professions liberals tats annexes de la construcció i el grup d’altres activitats. i els serveis van mostrar un dinamisme considerable. Això implica –amb les limitacions que comporta la Tanmateix, el creixement més fort de l’ocupació s’obser- utilització del nombre de treballadors ocupats com a indi- va en el cas de l’Administració, que gairebé va duplicar cador representatiu de l’evolució sectorial– que els cinc els efectius laborals en el període 1992-2002, cosa que sectors enumerats han tendit a guanyar pes en l’estructu- representa un augment clarament superior al de la resta ra productiva del Principat els darrers anys i, bàsicament, d’activitats. també durant l’exercici del 2002. Com s’ha assenyalat L’intens creixement de l’ocupació vinculada al sector abans, d’aquestes dades es dedueix que el creixement públic introdueix una certa distorsió en l’apreciació de la econòmic del país continua recolzat clarament en l’acti- dinàmica seguida per aquestes dades, ja que, si es consi- vitat turística, però també amb un paper de la demanda dera l’evolució del nombre de treballadors en la resta de interior que previsiblement cada cop és més rellevant. sectors entre 1992 i el 2002, el creixement global d’aques- Resulta significatiu, respecte d’aquesta qüestió, que el ta variable va ser del 34,5% en el conjunt d’aquests anys, comerç turístic, l’hoteleria i els serveis turístics, enfocats mentre que la inclusió de l’Administració fa pujar aques- principalment a la demanda procedent de l’exterior, ta taxa fins al 40,3%, és a dir, 5,8 punts més. En conse- absorbissin l’any 2002 el 36,8% dels llocs de treball totals, qüència, si es compara l’augment dels llocs de treball de mentre que l’any 1992 proporcionaven ocupació al 38,2% cada sector amb el valor mitjà indicat –exclòs el sector dels treballadors. públic–, a més de les tres branques citades (serveis turís- En canvi, els sectors de serveis, treballadors de pro- tics, professions liberals i serveis), s’aprecia un dinamisme fessions liberals i organismes financers i assegurances,

41 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

vinculats també en part a l’activitat turística, però depen- tres sectors que s’hi inclouen –indústries primàries, indús- dents en major mesura que els anteriors de la demanda tries de transformació i sector primari– són els únics que, interna, van passar d’absorbir el 16,6% dels ocupats l’any entre 1992 i el 2002, van registrar una pèrdua de llocs de 1992 al 19,7% l’exercici del 2002. A més, s’ha de tenir en treball, mentre que la resta, amb més o menys intensitat, compte que, en aquest mateix interval de temps, els tre- van ser creadors nets d’ocupació. D’acord amb això, i con- balladors de l’Administració van passar de representar el siderades les característiques bàsiques de l’economia del 8,9% de l’ocupació total al 12,7%, com a conseqüència Principat, es pot afirmar que aquests sectors segueixen del procés de modernització del sector públic i de l’ex- una dinàmica clarament regressiva i que, a més, conti- pansió del seu àmbit d’actuació (quadre 2.5). nuaran mantenint un paper marginal en la base produc- D’altra banda, es pot considerar que els sectors més tiva andorrana. vinculats a la demanda exterior i, per tant, més lligats a Encara que aporta un valor explicatiu més limitat, l’evolució del cicle econòmic, com el comerç turístic, l’ho- també té interès valorar l’evolució del nombre d’unitats teleria i, també, d’alguna manera, la construcció, han d’activitat i de la dinàmica seguida per la seva distribució pogut rebre amb més intensitat els efectes de l’alentiment sectorial. Aquestes dades apareixen recollides en el qua- econòmic general apreciat l’any 2002. Igualment, també dre 2.6 i permeten apreciar que, durant l’any 2002,el s’ha de tenir en compte que el considerable impuls que nombre d’empreses actives en el país va augmentar tam- mantenen el sector dels serveis i l’Administració incideix bé significativament. En valors absoluts, el saldo net en l’afebliment en termes relatius de les activitats esmen- d’empreses va augmentar en un total de 181 unitats, xifra tades, tot i que el creixement del nombre d’ocupats pugui que, en termes relatius, equival a un increment del 2,5%. ser rellevant. Tot i que es pot considerar que aquest augment revela un En canvi, el retrocés de l’activitat industrial i del sec- cert dinamisme en la creació d’empreses, cal assenyalar tor primari, tant en termes absoluts com relatius –més que la taxa citada comporta una reducció significativa acusat encara, lògicament–, és força patent. De fet, els amb relació als exercicis anteriors, ja que, en el període

Quadre 2.6: Nombre d’empreses per sector d’activitat. 1992-2002

Sector 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Primari 79 87 89 99 98 93 88 93 90 84 80 Indústria i construcció 658 661 664 641 671 729 682 691 699 745 763 Garatges 86 80 89 82 92 95 96 90 88 93 101 Comerç 936 900 958 962 975 1.021 1.070 1.099 1.115 1.145 1.156 Hoteleria 604 557 575 595 612 671 659 674 648 690 703 Serveis 558 537 562 586 619 662 754 779 839 886 904 Sector ﬁnancer 70 67 75 90 80 82 85 101 90 93 95 Professions liberals 199 208 201 207 197 196 208 261 250 262 269 Administració 58 56 69 63 61 62 54 56 58 64 60 Altres 1.573 1.666 1.791 2.014 2.199 2.424 2.592 2.768 3.017 3.231 3.343 Total 4.821 4.819 5.073 5.339 5.604 6.035 6.288 6.612 6.894 7.293 7.474

Font: CASS. Dades al desembre de cada any.

42 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

1994-2001, el percentatge de creixement del nombre d’u- ritme de creixement del nombre d’ocupats va ser més nitats empresarials actives en el país no va ser en cap cas intens que l’augment en el nombre d’empreses, d’acord inferior al 4% i la taxa mitjana d’aquest període va ser del amb el que ja s’ha exposat. Això té una repercussió lògi- 5,3%. ca en la dimensió mitjana de les empreses que, segons Es pot interpretar, doncs, que, malgrat el comporta- sigui més fort l’augment del numerador de la ràtio –el ment relativament favorable que va mantenir la variable nombre de treballadors– o el del denominador –el nom- considerada en l’exercici del 2002, la reducció que va bre d’unitats empresarials–, tendirà a augmentar o a dis- experimentar amb relació als anys anteriors revela també minuir. la incertesa que es va apreciar en la situació econòmica Lògicament, aquest indicador presenta una conside- general. Cal tenir en compte que la creació d’empreses és rable estabilitat, ja que la dimensió mitjana de les unitats condicionada, principalment, per les expectatives dels d’activitat constitueix un tret estructural de les economies operadors respecte a l’evolució previsible del seu entorn que únicament registra variacions molt lentes al llarg del econòmic, amb la qual cosa es pot considerar que, l’any temps. L’evolució apreciable els darrers anys ha estat un 2002, la percepció dels empresaris va ser influïda pel moderat augment del nombre mitjà de treballadors per clima general de manca de confiança en les possibilitats empresa, que, en el període 1997-2002, va passar de 4,82 d’una recuperació sòlida a curt termini. a 5,02. Cal dir, però, que des del començament dels anys L’evolució comparada de les dues variables analitza- noranta la tendència havia estat la contrària i, a més, amb des en els paràgrafs anteriors s’ha representat en valors una intensitat molt més pronunciada, ja que l’any 1991 la absoluts en el gràfic 2.9 i en números índex en el gràfic dimensió mitjana del conjunt de les empreses andorranes 2.11, informació que permet apreciar com, l’any 2002,el era de 6,12 treballadors per unitat d’activitat.

Gràfic 2.9: Evolució de la xifra total d’actius i d’empreses Gràfic 2.10: Evolució de les noves matriculacions a la Caixa afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 1992-2002 Andorrana de Seguretat Social. 1970-2002 Nombre Nombre treballadors empreses 7.000 38.000 7.500 6.500 37.000 36.000 7.000 6.000 35.000 5.500 34.000 6.500 5.000 33.000 6.000 32.000 4.500 31.000 5.500 4.000 30.000 29.000 5.000 3.500 28.000 3.000 27.000 4.500 26.000 2.500 25.000 4.000 2.000 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002

Nombre treballadors Nombre empreses Font: CASS. Font: CASS.

43 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 2.11: Evolució del nombre d’empreses i del nombre Gràfic 2.12: Variació en el nombre de locals d’activitat. de treballadors en números índex. 1992-2002 (1990=100) 1970-2002 (en percentatge respecte a l’any anterior)

190 16,0 180 14,0 Nombre treballadors 12,0 170 Nombre empreses 10,0 Tendència 160 8,0 150 6,0 4,0 140 2,0 130 0,0 -2,0 120 -4,0 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 110 -6,0 1988 100 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Font: CASS. Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura, diversos números). Departament de Comerç.

En tot cas, la figura de la petita empresa és clarament anteriors, és a dir, el manteniment d’una pauta de creixe- la que domina en la base econòmica del país, cosa que ment, però amb un cert alentiment amb relació als anys posa de manifest el fet que, de les 7.474 empreses que hi precedents. operaven el mes de desembre de 2002, solament 47 ocu- Una informació complementària que apunta també pessin més de 100 treballadors, mentre que 6.742 tenien en una direcció semblant és la referent al nombre de entre 1 i 10 treballadors. Per sectors, a part de l’Adminis- llicències i de locals d’activitat (quadre 2.7). Així, la xifra tració, que presentava el valor més alt amb una conside- total de locals d’activitat va augmentar l’1,7% durant l’any rable diferència, les branques amb una dimensió mitjana 2002, percentatge una mica inferior al que va assolir més elevada eren la dels organismes financers i assegu- aquest indicador l’exercici anterior –que va ser del 2,1%– rances, amb 16,2 treballadors per empresa; el conjunt de i encara més baix si la comparació s’efectua amb el valor la indústria, construcció i activitats annexes, amb 9,7 tre- mitjà del període 1998-2001, que va ser del 2,6%.Tan- balladors per empresa; i el comerç i l’hoteleria, amb valors mateix, la dinàmica seguida per la taxa de variació del de 7,4 i 7,7 treballadors per empresa respectivament. nombre de locals d’activitat al llarg de les tres darreres En la mateixa línia del que va ocórrer l’any 2001,el dècades mostra una tendència decreixent clara des del nombre de noves matriculacions a la Seguretat Social va principi dels anys setanta fins a la primeria dels noranta, augmentar d’una manera moderada durant l’any 2002, i una certa estabilització posteriorment (gràfic 2.12). especialment si es compara amb la forta tendència expan- D’altra banda, l’evolució del saldo net entre altes i baixes siva que va seguir aquesta variable entre 1993 i el 2000 de llicències i de locals d’activitat presenta un paral·lelis- (gràfic 2.10). Per tant, pel que fa a l’exercici de l’any 2002, me considerable en la seva evolució històrica, especial- la interpretació que es pot fer d’aquesta dada s’orienta en ment si es consideren els valors de la sèrie d’una manera un sentit similar al que s’ha comentat per als indicadors desestacionalitzada (gràfics 2.13 i 2.14).

44 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.7: Nombre de llicències d’activitat i moviment d’altes i baixes per sectors; nombre total i moviment de locals. 1992-2002

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Altes - 3212135966 Primari Baixes -1 -2 ------1-3-2-2 Total 568911121317232731 Altes 18 18 23 14 18 17 17 22 21 20 23 Indústries primàries Baixes -15 -46 -19 -13 -15 -20 -14 -12 -17 -12 -16 Total 197 169 173 173 174 174 170 180 184 192 199 Altes 60 37 29 38 26 25 36 39 44 31 50 Construcció Baixes -25 -61 -37 -33 -27 -36 -16 -20 -15 -12 -23 Total 408 384 376 381 380 369 386 405 434 453 480 Altes 50 57 69 44 43 44 59 68 117 83 87 Annexos de la construcció Baixes -24 -55 -66 -29 -27 -49 -33 -37 -61 -55 -57 Total 508 510 513 523 539 533 549 580 636 664 694 Altes 49 58 56 39 52 59 58 56 78 53 50 Indústries de transformació Baixes -27 -59 -50 -30 -47 -49 -43 -33 -56 -46 -46 Total 465 464 470 488 493 503 510 533 555 562 566 Altes 186 168 244 215 218 212 279 185 125 154 200 Comerç d’alimentació Baixes -168 -314 -182 -156 -192 -201 -207 -146 -112 -150 -136 Total 1.857 1.711 1.773 1.830 1.852 1.862 1.870 1.909 1.922 1.926 1.990 Altes 292 318 366 313 318 327 356 266 398 346 450 Comerç turístic Baixes -264 -430 -313 -274 -311 -320 -274 -246 -355 -299 -375 Total 2.947 2.835 2.888 2.958 2.973 2.983 2.989 3.009 3.052 3.099 3.174 Altes 163 166 180 200 189 183 221 172 251 249 236 Serveis Baixes -111 -267 -141 -120 -122 -182 -127 -106 -129 -147 -186 Total 1.621 1.520 1.559 1.640 1.712 1.708 1.767 1.833 1.955 2.057 2.107 Altes 169 196 206 214 128 175 186 121 192 181 238 Hoteleria Baixes -162 -205 -169 -150 -166 -176 -139 -156 -153 -154 -196 Total 1.651 1.642 1.679 1.743 1.704 1.702 1.687 1.652 1.691 1.718 1.760 Altes 3 3 10 9 8 11 13 2 17 27 31 Serveis turístics Baixes -3 -25 -8 -6 -9 -5 -6 -4 -13 -19 -22 Total 83 61 63 78 77 83 89 87 91 99 108 Altes 52 38 52 31 28 37 46 55 18 13 15 Organismes ﬁnanc. i asseg. Baixes -16 -34 -28 -28 -26 -27 -27 -26 -3 -3 -9 Total 330 334 358 361 363 384 401 430 445 455 461

Altes 1.042 1.062 1.237 1.118 1.034 1.091 1.275 991 1.270 1.163 1.386 Total Baixes -816 -1448 -1.013 -839 -945 -1.065 -887 -787 -917 -899 -1.068 Total 10.072 9.636 9.860 10.184 10.282 10.313 10.431 10.635 10.988 11.252 11.570

Altes 595 588 690 617 566 571 682 541 666 565 609 Nombre de locals Baixes -437 -897 -577 -466 -505 -632 -467 -426 -512 -436 -498 Total 5.801 5.492 5.605 5.756 5.817 5.756 5.971 6.086 6.240 6.369 6.480

Font: Departament de Comerç.

45 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Per sectors, el que concentra un nombre més elevat tants amb relació a la renda disponible dels treballadors de llicències d’activitat és el del comerç turístic, seguit a assalariats i respecte a les variacions en el poder adquisi- una distància considerable pel de serveis, pel comerç ali- tiu del conjunt de les rendes. Les dades relatives a aques- mentari i per l’hoteleria. Aquestes quatre activitats van tes dues variables es recullen en els quadres 2.8 i 2.9,i registrar un increment signiﬁcatiu en la variable indicada permeten apreciar, pel que fa a l’evolució dels salaris mit- durant l’any 2002, però els sectors que van tenir un aug- jans obtinguts pels treballadors, que el ritme ascendent de ment més important van ser el dels serveis turístics la taxa de creixement que es va mantenir durant els anys (9,1%) i la construcció (6,0%). De tota manera, la inter- 1999-2001 va quedar interromput en l’exercici del 2002 pretació d’aquestes variables s’ha de fer amb una certa (gràﬁc 2.15). cautela, ja que un local d’activitat pot operar amb diver- Tot i això, s’ha de destacar que l’augment dels salaris ses llicències i, d’altra banda, les altes o baixes de locals mitjans va ser encara prou important, malgrat la relativa poden correspondre a unitats de dimensió molt dispars, estabilització apreciable en el ritme de creixement de amb la qual cosa l’impacte de cada moviment sobre el l’economia, ja que, en termes nominals, l’any 2002 les conjunt del sector i sobre la totalitat de l’economia pot remuneracions dels assalariats van registrar un increment diferir notablement segons es tracti de la creació o de la del 5,33% amb relació a l’exercici anterior, percentatge destrucció d’una empresa més o menys gran. una mica inferior al que es va assolir en els anys 2000 i També proporciona una informació rellevant respec- 2001, però clarament superior als valors corresponents al te a la marxa de l’economia l’evolució seguida pels preus període 1994-1999. Si es considera la millora aconsegui- i pels salaris, ja que aporten elements de referència impor- da en les remuneracions salarials en termes reals, és a dir,

Quadre 2.8: Salaris mensuals mitjans en els sectors d’activitat. 1992-2002 (valor mitjà anual)

Sector 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 (Pta)

Primari 99.214 104.547 111.325 114.088 118.283 124.624 133.935 137.712 140.174 Indústries primàries 155.325 166.931 171.544 172.704 180.452 191.538 195.611 205.123 216.870 Construcció 172.521 177.505 178.747 182.168 187.641 194.306 202.323 212.261 226.451 Annexos de la construcció 171.004 176.799 176.964 180.466 186.432 194.492 200.522 208.741 218.732 Indústries de transformació 134.966 143.575 154.148 165.622 182.164 187.530 202.236 209.208 220.183 Garatges 142.083 154.175 158.942 165.390 177.272 180.006 182.042 190.362 204.583 Comerç d’alimentació 140.250 147.237 151.230 157.321 161.308 167.160 172.557 176.560 183.236 Comerç turístic 138.807 143.522 147.608 154.544 161.601 165.836 170.361 175.926 183.566 Serveis 146.760 152.177 157.813 162.660 168.738 172.699 179.354 186.126 197.920 Hoteleria 114.855 124.366 126.372 130.889 137.910 141.411 146.420 151.137 159.570 Serveis turístics 148.063 158.990 163.622 166.038 175.969 180.752 189.515 188.308 199.339 Organismes ﬁnancers i assegurances 238.864 259.036 304.425 317.831 347.574 362.293 374.834 387.550 422.138 Professions liberals 141.925 155.668 159.297 164.449 168.043 177.944 180.114 188.799 201.722 Administració 203.343 228.460 208.689 217.201 229.125 238.366 241.781 252.468 260.773 Altres 99.204 102.124 101.736 104.979 114.333 115.613 120.138 126.217 135.617 Total 150.769 160.321 164.183 169.946 178.369 184.153 189.851 196.447 207.078

Font: CASS.

46 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

un cop descomptats els efectes de la variació dels preus, valors similars o inferiors a l’1,5% en l’interval 1998- la situació varia una mica, però persisteix el fet que els 2000 (va ser de l’1,47% l’any 1998,del 0,79% el 1999 i anys 2001 i 2002 se situen entre els que van registrar de l’1,09 el 2000), mentre que va augmentar sensiblement increments més elevats dels salaris els darrers exercicis. els dos darrers anys de la sèrie, ﬁns al 3,08% l’any 2001 i Així, si apliquem l’índex general de preus a les dades l’1,93% l’exercici del 2002. Per tant, encara que l’any de variació dels salaris mitjans del quinquenni 1998- 2002 la pressió a l’alça en termes reals dels salaris mitjans 2002, el creixement real de la variable es va situar en es va moderar apreciablement respecte a l’any anterior, el

Gràfic 2.13: Saldo d’altes i baixes en locals d’activitat Gràfic 2.14: Saldo d’altes i baixes de llicències d’activitat i mitjana mòbil dels valors en tres anys. 1978-2002 i mitjana mòbil dels valors en tres anys. 1978-2002 350 600 250 400 150

50 200

-50

1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1989 1990 1991 1992 1995 1996 1998 1999 2000 2001 2002 0 1994

-150 1997 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1989 1990 1991 1992 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 -200 1988 -250 Nombre locals 1988 Mitjana mòbil Nombre llicències -350 -400 Mitjana mòbil 993 1993 1

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Comerç. Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Comerç.

Gràfic 2.15: Variació percentual dels salaris mitjans en el 2000(€) 2001(Pta) 2001(€) 2002 (€) conjunt de l’economia. 1992-2002 (percentatge d’increment en relació amb l’any anterior) 842,46 151.947 913,22 966,16 1.303,41 232.723 1.398,69 1.452,07 8 1.361,00 241.092 1.448,99 1.507,53 1.314,61 229.446 1.379,00 1.445,82 7 1.323,33 233.088 1.400,89 1.483,26 6 1.229,57 214.733 1.290,57 1.382,74 1.101,27 194.434 1.168,57 1.224,79 5 1.103,25 191.880 1.153,22 1.222,69 4 1.189,52 210.828 1.267,10 1.330,63 959,04 171.027 1.027,89 1.120,24 3 1.198,05 207.364 1.246,28 1.327,90 2 2.537,10 440.280 2.646,14 2.709,14 1.212,37 212.068 1.274,56 1.364,15 1 1.567,28 274.498 1.649,77 1.706,26 0 815,07 148.235 890,91 962,03 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1.244,56 219.184 1.317,32 1.387,57

Font: Quadre 2.8.

47 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.9: Índex de preus al consum. 2002

Ponderacions Variació Grups i subgrups (x 10.000) Anyal (%)

1- Aliments, begudes i tabac 2.592 5,29 1.1 - Pa i cereals 323 5,06 1.2 - Carn 703 4,19 1.3 - Peix 301 9,27 1.4 - Llet, formatge i ous 317 2,89 1.5 - Olis i greixos 104 9,89 1.6 - Fruita 191 2,21 1.7 - Llegums i verdures 174 14,85 1.8 - Sucre, conﬁtures, mel, xocolata i conﬁteria 72 1,50 1.9 - Sal, espècies, salses i altres productes alimentaris 26 1,15 1.10- Cafè, te i cacau 39 -2,78 1.11- Altres begudes no alcohòliques 70 0,93 1.12- Begudes alcohòliques 117 -2,12 1.13- Tabac 155 9,95 2 - Vestit i calçat 932 1,12 2.1 - Vestit, subministraments de vestit i accessoris de vestir 721 0,80 2.2 - Reparació, lloguer i neteja de vestits 28 5,06 2.3 - Calçat, reparació i lloguer de calçat 183 1,80 3 - Habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles 1.985 3,09 3.1 - Lloguer dels habitatges 1.219 2,34 3.2 - Serv. i productes per a la reparació, millores i conservació de l’habit. 339 3,62 3.3 - Distribució d’aigua, deixalles i sanejament 54 2,43 3.4 - Energia elèctrica 200 2,16 3.5 - Gas 27 4,65 3.6 - Combustibles líquids i altres 146 8,88 4 - Mobles, estris domèstics i serveis per a la llar 655 1,54 4.1 - Mobles, accessoris de mobiliari, catifes i revestiments de terra (incl. repar.) 171 0,45 4.2 - Articles tèxtils per a la llar i altres articles de mobiliari (incl. repar.) 54 1,96 4.3 - Aparells per a la llar i accessoris (incl. repar.) 89 2,06 4.4 - Cristalleries, vaixelles i estris domèstics (incl. repar.) 37 0,05 4.5 - Petites eines i articles no duraders per a la conservació de l’habitatge 107 3,28 4.6 - Serveis domèstics i altres serveis 197 1,59 5 - Salut (despeses sense subvenció) 257 2,62 5.1 - Medicines 64 1,90 5.2 - Altres productes farmacèutics, aparells i material terapèutic (incl. repar.) 72 2,42 5.3 - Serveis hospitalaris i extrahospitalaris de metges, infermers i altres 121 3,21 6 - Transport 1.611 3,29 6.1 - Automòbils nous 641 1,09 6.2 - Altres vehicles per al transport personal 26 -3,04 6.3 - Pneumàtics, peces de recanvi i accessoris adquirits directament per a la llar 118 3,82 6.4 - Carburants i lubricants 256 6,36 6.5 - Despeses de reparació i manteniment als tallers, incloent grua 337 4,85 6.6 - Altres despeses lligades a la utilització de vehicles 156 3,43 6.7 - Transport interurbà 77 3,41 7 - Esbarjo, espectacles i cultura 569 -0,36 7.1 - Aparells d’imatge i de so 87 0,82 7.2 - Ordinadors personals 37 -29,84 7.3 - Jocs, joguines, articles d’esport, de càmping i d’esbarjo a l’aire lliure 53 0,37 7.4 - Suport d’enregistrament d’imatge i so 56 -1,64

48 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Ponderacions Variació Grups i subgrups (x 10.000) Anyal (%)

7.5 - Jardineria i animals de companyia 28 9,08 7.6 - Serveis culturals i recreatius col·lectius 102 0,69 7.7 - Altres serveis culturals i recreatius 37 2,20 7.8 - Llibres, diaris, revistes, altres impresos i articles de papereria 75 4,99 7.9 - Viatges turístics tot inclòs (excepte assegurança del viatge) 94 1,93 8 - Ensenyament 141 6,17 8.1 - Ensenyament, serveis d’allotjament, serveis mèdics i altres serv. auxiliars 22 5,83 8.2 - Materials pedagògics 30 3,65 8.3 - Cantines escolars i universitàries 89 7,06 9 - Hotels, cafès i restaurants 627 7,61 9.1 - Hotels, cafès i restaurants 627 7,61 10- Béns i serveis diversos 631 1,27 10.1- Salons de perruqueria i bellesa 85 3,40 10.2- Articles per a la cura personal 120 0,77 10.3- Joies i rellotges 44 5,68 10.4- Altres efectes personals 37 1,73 10.5- Telèfon, telègraf i tèlex 215 -0,95 10.6- Altres serveis no declarats abans 130 2,73 Total 10.000 3,40

Grups especials Aliments 2.185 5,57 Índex general sense tabac 9.845 3,28 Energia 629 5,52 Serveis (excloent el lloguer dels habitatges) 2.499 4,25

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí mensual de conjuntura). creixement d’aquestes rendes durant el bienni 2001-2002 crement del salari mitjà es van situar dos sectors més, el va ser significativament superior al del trienni precedent: del comerç turístic i el dels serveis turístics, mentre que un 5,07% acumulat en els dos anys enfront del 3,39% dos més van superar la taxa mitjana d’increment (que va acumulat els tres anys anteriors. Es pot deduir d’això que ser del 5,3%, com s’ha vist), el sector primari i les indús- les necessitats de mà d’obra per part dels empresaris han tries de transformació. En la resta de sectors, la millora permès una pressió dels assalariats suficient per millorar en la remuneració salarial va assolir percentatges inferiors significativament les seves remuneracions. a la taxa mitjana global del conjunt d’activitats. Per sectors, n’hi ha quatre que destaquen molt clara- Cal dir que, malgrat que els treballadors del grup ment com els que van augmentar d’una manera més d’altres activitats i els de l’hoteleria van ser els que van important el salari mitjà durant l’any 2002. En primer aconseguir els augments més elevats dels salaris durant lloc, apareix el sector de l’hoteleria, que va assolir un l’any 2002, les seves remuneracions mitjanes aquell exer- increment nominal del 9%, i, amb percentatges compre- cici se situaven encara entre els valors més baixos de tots sos entre el 7% i el 8%, el segueixen tres més: el grup els sectors considerats, juntament amb els del sector pri- d’altres activitats, el sector de garatges i tallers i els treba- mari. En sentit contrari, els assalariats del sector financer lladors de professions liberals. Per damunt d’un 6% d’in- i d’assegurances i els de l’Administració rebien, l’any

49 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.10: Indicadors de consum: matriculació de vehicles, nombre de telèfons i tràfic telefònic. 1992-2002

Vehicles (unitats)* 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Turismes 3.256 2.590 2.871 2.850 2.716 3.011 3.339 3.688 3.717 3.684 4.296 Motos 467 272 222 227 238 267 337 432 384 590 872 Camionetes 274 143 181 173 201 190 262 289 299 327 300 Camions 35 37 30 45 43 56 78 97 105 70 107 Altres 206 157 149 140 130 162 178 174 133 173 154

Telèfons (unitats)* 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Línies telefòniques 25.302 26.760 28.362 29.795 30.964 31.980 32.946 33.607 34.215 34.505 34.922 Línies X25 - 84 105 117 129 173 211 196 207 208 197 Línies especialitzades - 501 543 560 560 539 494 449 449 472 460 Canals XDSI ----626 1.426 2.386 2.775 5.442 7.888 8.639 Telèfons mòbils** 650 808 784 405 145 ------Telèfons Mobiland*** - - - 2.420 5.343 8.618 14.117 20.600 23.543 28.605 31.325 ADSL ------1.148

Tràﬁc telefònic (hores)* 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Tràfic nacional**** 1.327.699 1.420.638 1.573.399 1.151.648 1.221.109 1.396.746 1.529.986 1.946.993 2.921.564 4.515.068 5.663.051 Tràfic internacional 458.220 475.421 539.341 599.194 630.595 708.150 790.810 888.559 1.712.513 1.870.466 1.988.121 Internet ------1.156.194 2.459.754 3.285.298 Tràfic total 1.785.919 1.896.059 2.112.740 1.750.841 1.851.704 2.104.896 2.320.796 2.835.552 4.634.077 6.385.534 7.651.172

*A desembre de cada any. **Entrà en servei l’1 de juliol de 1990. ***El servei Mobiland entrà en funcionament el març de 1995. ****Xarxa ﬁxa i xarxa mòbil. Inclou també connexió a Internet. Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí mensual de conjuntura, diversos números).

2002, un salari mitjà que, en el cas dels primers, quasi incrementat fins a 2,82 vegades. En definitiva, això reve- duplicava el valor mitjà global (era un 95,2% més alt), la que els assalariats de les companyies financeres i d’as- mentre que el dels treballadors del sector públic supera- segurances han mantingut una pauta de creixement de les va en un 23% la mitjana. Malgrat que aquests dos grups seves remuneracions més favorable que la resta de sectors, de treballadors –els de l’Administració i els del sector com prova que, entre 1992 i el 2002, fossin els que acon- financer– van ser clarament els que van aconseguir un seguissin un increment més elevat del salari mitjà. increment de salaris més moderat (equivalent a l’índex En concret, durant aquest període, els treballadors general de preus en el primer cas i un punt inferior a del sector financer destaquen molt clarament com els que aquest indicador en el segon), la distància que els separa van assolir un augment més important de les remunera- dels altres assalariats és encara notable, especialment en cions, amb una notable diferència amb relació a la resta el cas dels del sector financer, i, a més, ha tendit a aug- d’activitats. El percentatge mitjà d’increment dels salaris mentar la darrera dècada (quadre 2.8). per al conjunt dels sectors durant el període 1992-2002 Així, si l’any 1992 els salaris mitjans dels treballadors va ser del 53,1% en termes nominals, cosa que equival a més ben remunerats –els del sector financer– eren 2,41 una taxa de creixement anual acumulatiu del 4,4%. Per vegades més alts que els dels més mal pagats –els del grup la seva banda, els assalariats del sector financer van aug- d’altres activitats–, el 2002 aquesta diferència s’havia mentar les seves remuneracions a un ritme del 6,6%

50 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

anual, a una distància considerable de la majoria d’activi- elevats. Així, si es calcula la desviació estàndard per als tats. De fet, l’únic sector que va registrar una taxa anual valors dels salaris mitjans dels diferents sectors en els d’increment superior al 6% va ser el de les indústries de anys 1992 i 2002, es comprova que aquest indicador transformació (6,2%). ha augmentat apreciablement, cosa que comporta que Entre la resta de branques d’activitat, els salaris mit- la dispersió d’aquestes xifres amb relació al valor mitjà jans dels treballadors de l’hoteleria van seguir un ritme de es va incrementar. creixement també superior a la mitjana –el 5% anual acu- Pel que fa a l’evolució dels preus l’any 2002, el valor mulatiu– entre 1992 i el 2002, mentre que cinc sectors de l’indicador general que en mesura la variació (IPC) va més (primari, indústries primàries, garatges i tallers, pro- ser una mica superior que l’exercici precedent i es va situar fessions liberals i el grup d’altres activitats) van assolir en el 3,4% (sis dècimes percentuals més que l’any 2001). taxes compreses entre el valor mitjà –el 4,4%– i el 5%.Es Es pot considerar, doncs, que aquest percentatge manté pot destacar que els assalariats del sector públic són els la línia de moderació seguida els darrers anys per l’IPC, que presenten la millora salarial més modesta en termes tot i que també és cert que, d’alguna manera, reflecteix mitjans durant el període considerat, un 3,4% anual acu- la translació al Principat de les tensions inflacionistes mulatiu. que caracteritzen l’economia espanyola, com a conse- Per tant, en resum, es pot considerar que el conjunt qüència de la gran vinculació existent entre ambdós espais de les remuneracions del conjunt dels assalariats durant econòmics. La proximitat més clara que s’aprecia entre l’any 2002 va experimentar una millora signiﬁcativa, pro- aquest indicador en els casos d’Espanya i Andorra, en pera al 2% en termes reals, valor que supera el creixement comparació de l’IPC francès, permet sustentar aquesta assolit per aquestes rendes en els anys 1998-2000, enca- valoració. ra que implica una disminució del ritme de creixement Per sectors, el comportament més inflacionista es assolit l’exercici del 2001. Es pot interpretar, doncs, que detecta clarament en el grup dels aliments, begudes i la pressió de la demanda de força de treball en el bienni tabac, que va registrar un augment dels preus de consum 2001-2002 va ser prou intensa per donar lloc a incre- del 5,3% i que té una incidència considerable en la mar- ments salarials relativament elevats. xa de l’indicador general per l’elevat pes que assoleix Des del punt de vista de la dinàmica seguida pels aquest grup en el consum familiar (quadre 2.9). Encara diferents sectors, les branques més mal remunerades, que el seu impacte en el consum és bastant més moderat, principalment el sector primari, el grup d’altres activi- també va ser molt notable el creixement dels preus en el tats i l’hoteleria, l’any 2002 van aconseguir augments grup d’hotels, restaurants i cafès, que va assolir el valor salarials superiors al valor mitjà i, en sentit contrari, els més elevat de tots els grups, un 7,6%. Igualment, el grup treballadors del sector ﬁnancer i els de l’Administració, d’ensenyament va registrar una pujada important, el que tradicionalment se situen com els més ben remune- 6,2%, derivada, en gran part, de l’impacte dels preus dels rats, van ser els que van augmentar el seu salari en menor serveis d’hoteleria lligats a l’ensenyament –cantines i res- proporció. Tanmateix, si es considera l’evolució seguida taurants escolars–, si bé la repercussió d’aquest grup en la darrera dècada, no s’observa que existeixi una aproxi- l’evolució general dels preus és petita, pel baix pes relatiu mació entre els nivells salarials més baixos i els més que manté en el pressupost de les famílies.

51 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

En contrapartida, el creixement dels preus en els canvi, van tenir un creixement més modest, de l’1,2%. grups de transport i de despeses de l’habitatge (lloguer, Més notable va ser el creixement en la utilització dels ins- serveis i reparacions de la llar, i subministraments) va ser truments de telefonia, ja que el tràfic telefònic total va una mica més moderat que l’índex general i, entre la res- augmentar el 19,8%, en bona part com a conseqüència de ta de grups de consum, es pot destacar la variació nega- la gran expansió registrada en la utilització d’Internet, si tiva que va registrar el grup d’esbarjo, espectacles i cultura, bé l’increment dels diversos tipus de tràfic telefònic va ser derivat principalment de la reducció de preus dels ordi- força important en tots els casos. nadors personals i, en menor proporció, dels articles de També va augmentar apreciablement el consum suport d’enregistrament de la imatge i el so. energètic i de combustibles, encara que dins una pauta de Un últim conjunt de dades que també aporten infor- més moderació que en el cas dels indicadors anteriors. mació d’interès és el que reflecteix l’evolució de diversos Així, l’any 2002, el consum de tota mena de combusti- indicadors relatius al consum, principalment de produc- bles –gasolina, gasoil, fuel, etc.– va registrar un increment tes energètics i del sector del transport i les comunica- de l’1,2%, derivat principalment del creixement del con- cions. Així, en el quadre 2.10 es recullen les xifres de sum de fuel domèstic, mentre que el consum dels dife- matriculació de vehicles, les de contractació de línies rents carburants per a locomoció (gasolines i gasoil) va telefòniques de diferents tipus i les de tràfic telefònic, tant disminuir moderadament, un 0,7% (quadre 2.11). Es pot a escala nacional com internacional. assenyalar que, en l’exercici de referència, la utilització de Pel que fa a la matriculació de vehicles l’any 2002, gasolina súper convencional –amb plom– quasi va desa- la xifra acumulada de matriculacions d’automòbils, moto- parèixer, de manera que, en un interval de temps força cicletes, camions i camionetes i altres vehicles va aug- reduït, aquest combustible ha estat substituït per la gaso- mentar un 18,3%, percentatge que representa el creixe- lina sense plom, atès que, per exemple, l’any 1993 el con- ment màxim registrat la darrera dècada. D’altra banda, sum de gasolina súper encara era més que el doble del de aquest increment deriva principalment de l’augment de les gasolina sense plom. matriculacions d’automòbils –el grup àmpliament majo- El consum elèctric, per la seva banda, va augmentar ritari de tot el conjunt de vehicles–, que, el 2002, van expe- significativament durant l’any 2002, en concret un 5,3%. rimentar un creixement del 16,6% després d’haver Els increments més rellevants els van registrar els princi- mantingut els tres anys anteriors una situació d’un cert pals consumidors, ja que el consum domèstic va créixer un estancament. 9,5%; la distribució comercial, un 6,5%; l’hoteleria i res- De la mateixa manera, el nombre de línies telefòni- tauració, un 7,3%; el grup d’altres serveis, un 11,3%;i ques en servei va assolir un increment força notable, ja el d’altres distribucions, un 5,6%. En canvi, van reduir el que el nombre de telèfons mòbils va augmentar un 9,5%, consum d’energia elèctrica en percentatges apreciables percentatge idèntic a l’increment registrat en la quantitat el sector de la construcció, les indústries, les estacions de canals XDSI5 en servei. Les línies convencionals, en d’esquí i l’Administració. Això implica que els sectors

5. Xarxa digital de serveis integrats, que permet la transmissió de tot tipus d’informació en format digital.

52 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.11: Indicadors de consum: consum d’energia elèctrica i importació de carburants. 1992-2002

Consum electr. (MW/h) 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Usos domèstics 58.702 60.178 58.491 59.923 62.549 62.202 65.362 67.778 69.145 70.009 76.670 Construcció i annexos 3.995 4.134 4.294 3.400 3.697 4.364 5.000 6.748 9.353 9.129 7.652 Indústries 4.549 4.570 4.748 4.997 5.423 5.315 5.642 5.623 6.546 6.541 6.343 Distribució 49.250 49.105 48.111 47.812 49.082 50.833 53.695 56.157 58.141 61.695 65.699 Hoteleria i restauració 37.175 37.626 39.291 40.511 41.581 42.717 47.868 49.736 49.939 51.791 55.560 Serveis ﬁnancers 7.340 7.764 8.679 10.334 10.965 11.702 12.849 13.709 14.920 17.530 18.641 Altres serveis 18.153 26.588 30.926 33.553 35.317 37.188 39.641 42.829 45.894 47.616 52.980 Enllumenat públic 9.983 2.937 3.053 3.011 3.314 3.826 4.252 4.023 4.486 4.749 5.077 Estacions esquí 4.920 5.375 6.277 7.755 5.788 7.872 10.537 12.894 14.995 18.608 16.409 Administracions 6.604 7.085 9.759 10.498 10.621 12.256 12.407 13.455 13.369 14.528 13.736 Altres distribuïdores 94.969 98.831 98.397 102.503 107.025 107.382 114.792 119.573 125.355 137.570 144.441 Total energia elèctrica 295.640 304.193 312.026 324.297 335.361 345.657 372.045 392.525 412.143 439.766 463.208

Imp. carburants (litres) 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2.001 2002

Gasolina súper 45.319.043 38.896.250 33.465.849 30.888.871 27.691.524 24.560.247 21.059.809 16.734.363 10.352.698 2.640.536 70.886 Gasolina sense plom 10.916.329 17.517.977 21.839.579 26.285.848 30.004.628 33.437.977 36.107.325 38.687.357 43.831.213 46.937.860 46.959.081 Gas-oil locomoció 52.861.318 54.768.379 56.717.991 61.407.540 66.860.577 74.021.236 79.569.624 84.659.487 91.422.385 91.093.454 92.586.915 Fuel domèstic 44.496.824 46.940.482 44.047.505 45.860.288 50.345.431 47.508.454 52.256.471 57.157.845 55.897.931 59.208.811 62.549.565 Olis de motor - 204.517 293.933 61.316 20.823 33.041 180.938 248.279 173.066 183.339 252.371 Petroli 64.515 65.440 37.848 36.391 24.386 1.390 100 6.906 - 5.369 - Querosè/Carbureactors 77.050 133.150 87.820 110.042 143.001 198.000 139.000 341.000 184.591 177.203 159.500 Total carburants 153.735.079 158.526.195 156.490.525 164.650.296 175.090.370 179.760.345 189.313.267 197.835.237 201.861.884 200.246.572 202.578.318

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí mensual de conjuntura, diversos números).

Annex - Activitats que inclouen els sectors utilitzats en la classificació dels quadres de l’apartat II.2

1- PRIMARI: agricultura, silvicultura, ramaderia, altres activitats. 2- INDÚSTRIES PRIMÀRIES: electricitat, pedreres, serradores. 3- CONSTRUCCIÓ: empreses constructores. 4- ANNEXOS DE LA CONSTRUCCIÓ: ceràmica, vidre, materials de construcció, guixaires, treballs públics, llosaires, fusteries, serralleries, ascensors, pintura, tapisseries, electricitat. 5- INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ: arts gràfiques, mobles, tabacs, fleques, begudes, cafè, alimentació, gèneres de punt, filats i teixits, pells i cuirs, matalasseria, altres activitats. 6- GARATGES: mecànica general, planxisteria, electricitat de l’automòbil. 7- COMERÇ D’ALIMENTACIÓ: alimentació, exportació-importació, begudes, gelats, peixateries, carnisseries, productes de l’agricultura, confiteria. 8- COMERÇ TURÍSTIC: vestits, pells, sabates, merceria, ferreteria, papereries, drogueries, farmàcies, mobles, electrodomèstics, tabac, acer inoxidable, material d’oficina, ràdio, fotografia, antiguitats, basars, esports, joguines, perfumeries, grans magatzems, articles de viatge, joieries, perles, floristeries. 9- SERVEIS: venda d’automòbils, accessoris, estacions de servei, pupil·latge, compravenda, rentatge d’automòbils, electricitat, gas, carburants, perruqueries, fotògrafs, ràdio i tele- visió, ensenyament privat, immobiliàries, barberies, tintoreries, autoescoles, modistes, sastres, neteja, transport de passatgers, taxistes, transport, representacions, publicitat, informà- tica, agències, comptables, gestories, sanitat privada, altres activitats. 10- HOTELERIA: hotels, residències, restaurants, caves, bars, càmpings, pensions, pàrquings. 11- SERVEIS TURÍSTICS: institucions esportives, cinemes, sales de festes, excursions, estacions d’esquí, atraccions, altres activitats. 12- ORGANISMES FINANCERS I D’ASSEGURANCES: bancs, companyies financeres, assegurances, agents de duanes. 13- PROFESSIONS LIBERALS: enginyers, arquitectes, decoradors, metges, dentistes, anàlisis clíniques, òptics, massatgistes, notaris, advocats. 14- ADMINISTRACIÓ: general, Seguretat Social, clíniques, foment, justícia, afers socials, serveis públics, altres activitats de l’Administració. 15- ALTRES: clubs, associacions, protecció civil, pensionistes, rendistes, personal domèstic.

53 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

més vinculats al turisme –amb l’excepció de les estacions Pel que fa al sector primari, les dades d’ocupació d’esquí– i el consum domèstic siguin els responsables de posaven ja de manifest amb claredat l’escassa rellevància l’augment del consum d’energia elèctrica. que mantenen les activitats primàries en la base produc- Malgrat que la utilització de productes energètics i de tiva andorrana, atès que, l’any 2002, únicament propor- combustibles –especialment el primer d’aquest grups– va cionaven ocupació al 0,35% dels treballadors afiliats a la augmentar apreciablement i, en general, es considera que Seguretat Social. D’altra banda, al llarg del període 1997- aquestes dades constitueixen un bon indicador de la 2002 el nombre absolut de treballadors d’aquest sector va marxa de les activitats, cal fer alguns matisos respecte seguir una línia descendent clara i, consegüentment, el aquesta qüestió. D’entrada, s’ha de tenir en compte que, seu pes relatiu en el conjunt dels assalariats ha seguit la si bé en les activitats econòmiques el consum d’inputs mateixa dinàmica d’una manera encara més accentuada energètics normalment està directament lligat a l’activi- (quadre 2.5). tat productiva, també hi incideix les diferents caracterís- De fet, al marge de la producció agrària o ramadera tiques dels elements meteorològics, factors que encara destinada a l’autoconsum, es pot afirmar que solament el tenen un impacte més evident en el cas del consum cultiu de tabac, que constitueix un tipus d’explotació domèstic. D’altra banda, d’una manera general en els con- agrària amb una àmplia tradició en el Principat, i l’acti- sums energètics, però especialment en la utilització dels vitat ramadera, que encara manté un cert pes econòmic, combustibles, també cal tenir present que les millores apareixen com les úniques activitats primàries que d’eficiència que s’aconsegueixen progressivament tendei- assoleixen una certa entitat, sempre dins el reduït pes xen a introduir una certa infravaloració en la dinàmica del econòmic global del sector. D’altra banda, com es veurà consum d’aquest tipus de productes. immediatament, es pot apreciar que ambdós tipus d’activitats han seguit una tendència regressiva d’una certa II.3- Sector primari, indústria i construcció intensitat durant els darrers anys. La informació aportada en l’apartat anterior ja permet En el cas de la ramaderia, les xifres totals de la caba- situar inicialment l’evolució en termes generals dels dife- nya ramadera mostren una reducció molt considerable rents sectors d’activitat i les seves posicions relatives entre els anys 1993 i 1996, en els quals es va passar d'acord amb una variable força significativa, com és el d’una quantitat de 7.240 caps de tota mena de bestiar a nombre de llocs de treball existents en cada cas. Tanma- 4.790 caps. Posteriorment, s’observen algunes oscil·la- teix, aquesta informació es pot ampliar i completar amb cions, però dins uns marges més moderats, que han variat algunes dades addicionals que permeten obtenir una entre valors mínims superiors a 4.600 caps i màxims infe- aproximació més afinada a la situació i la dinàmica segui- riors a 5.500. La tendència apreciable els dos darrers anys da per les diferents branques productives. Algunes vega- ha estat un augment del nombre total de caps de bestiar, des, els indicadors considerats presenten limitacions que van passar de 4.661 la temporada 2000-2001 als significatives, però, en tot cas, aporten sempre elements 5.459 caps comptabilitzats la temporada 2002-2003.En de referència rellevants que faciliten l’obtenció d’una per- concret, l’increment registrat en aquest darrer període va cepció raonablement aproximada de la marxa dels dife- ser de 350 caps, xifra que equival a un percentatge del rents sectors. 6,9%.

54 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

S’ha de tenir en compte, però, que la diferència de la una línia descendent contínua, amb una disminució del importància econòmica entre els diversos tipus de bestiar 25,2% en el nombre de caps entre la temporada citada i és considerable i, així, es pot assenyalar que, en nombres la del 2002-2003. En aquesta darrera, en concret, el des- absoluts, el bestiar oví i cabrum, conjuntament, represen- cens registrat va ser del 3,8%. ta la part majoritària de la cabanya ramadera (un 58,6% Finalment, el bestiar oví i cabrum que, tal com s’ha dels caps totals en la campanya 2002-2003), tot i que, si indicat, quantitativament és el més nombrós dins la es considera el valor de mercat de cada tipus d’animal, cabanya ramadera del país, al marge d’algun repunt oca- aquesta proporció es redueix sensiblement. D’altra ban- sional, va mantenir una tendència decreixent força acusada, la dinàmica seguida pel conjunt de la cabanya rama- da a partir del començament dels anys noranta fins a la dera durant els darrers anys ha estat condicionada, temporada 1999-2000, i va registrar en el darrer trienni principalment, per l’evolució del bestiar oví, ja que els una certa recuperació. Així, si en la campanya 1989- altres dos tipus existents –boví i equí– han tingut un com- 1990, la cabanya d’aquests dos tipus de bestiar assolia en portament notablement més estable. conjunt una xifra de 6.116 caps, deu anys després havia Així, el bestiar boví va passar d’un nombre de 1.163 baixat fins a 2.440 caps, és a dir, havia disminuït un caps en la temporada 1992-1993 a 1.428 caps en la tem- 60,1%. Posteriorment es va registrar un increment sig- porada 2002-2003 i va seguir una pauta general creixent nificatiu d’aquest bestiar, que la temporada 2002-2003 va d’una manera sostinguda, malgrat presentar algunes fluc- assolir els 3.201 caps, cosa que implica que, en tres anys, tuacions, lògiques en aquest tipus d’activitat. Aquesta va augmentar un 32,1%. evolució va comportar que, en aquest temps, la cabanya Resumint, dins la cabanya ramadera, únicament el bovina augmentés un 22,8%, xifra que equival a una taxa bestiar boví ha seguit una dinàmica sostinguda de creixe- anual acumulativa del 2,1%. En el cas de la temporada ment des de fa més d’una dècada, encara que amb un rit- 2002-2003, el creixement del nombre de caps d’aquest me molt pausat, mentre que el bestiar equí, després de tipus de bestiar amb relació a l’any anterior va assolir una registrar un augment significatiu fins als darrers anys taxa més elevada, el 4,4%, si bé això es pot considerar que noranta, posteriorment ha mantingut una tendència s’alinea raonablement amb la tendència apreciada els decreixent. El bestiar oví i cabrum va experimentar un darrers anys, d’acord amb el que s’ha dit. marcat retrocés durant la dècada dels noranta, que es va En una primera apreciació es podria considerar que redreçar a partir de la temporada 1999-2000. Amb rela- el bestiar equí també va seguir una evolució similar al cas ció a l’exercici precedent, en la campanya 2002-2003 anterior, ja que, entre la campanya 1992-1993 i la del s’aprecia una continuïtat en la tendència al creixement del 2002-2003, va passar d’un nombre de 634 caps a una nombre de caps de tots els tipus de bestiar, amb l’excep- xifra de 830 caps, cosa que, en termes relatius, represen- ció de l’equí, que va mantenir la dinàmica decreixent que ta una variació del 30,9%, equivalent a un percentatge segueix des del final dels anys noranta. anual acumulatiu del 2,7%. Tanmateix, el bestiar equí va En general, es pot interpretar que la Llei d’agricultu- seguir una evolució molt més dinàmica que el boví entre ra i ramaderia, que es va aprovar l’any 2000, va tenir un els primers anys noranta i el final de la dècada, mentre efecte d’una certa recuperació –o, si més no, de sosteni- que, a partir de la temporada 1998-1999, ha mantingut ment– de l’activitat ramadera, ja que, amb l’excepció del

55 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

bestiar equí, l’augment de la cabanya ramadera va ser per- Gràfic 2.16: Evolució de la producció total de tabac. ceptible a partir d’aquell any. Tot i això, evidentment, les 1980-2002 (en Kg) característiques de la base econòmica i del territori del 1.200.000 país limiten necessàriament l’abast de les activitats primà- 1.000.000 ries, cosa que de cap manera no és incompatible amb el 800.000 desenvolupament de polítiques públiques de suport al Tendència 600.000 sector agrícola que ajudin al manteniment d’algunes acti- 400.000 vitats econòmiques tradicionals i contribueixin a un ús més equilibrat del territori. 200.000 0

El cultiu del tabac, com s’ha indicat, ha tingut tra- 2 2001 200 dicionalment una presència d’una certa rellevància en 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 l’activitat agrària del Principat.Tanmateix, aquest tipus de Font: Quadre 2.12. conreu va conèixer una expansió molt notable a partir de mitjan anys vuitanta, de manera que, en poc més d’una A partir de l’any 2000 el volum de la collita de tabac dècada, la producció de tabac es va multiplicar per més de s’ha mantingut en quantitats força estables, amb una cer- tres vegades. Així, l’any 1997, en el qual es va assolir el ta tendència decreixent, ja que, l’any 2001, va disminuir màxim històric en la collita de tabac, el volum de pro- un 1% i, el 2002, la reducció va ser del 5,9%. La relativa ducció es va situar en 1,05 milions de quilos, mentre que estabilització de la producció de tabac en el trienni 2000- el 1983 la collita era de 0,32 milions de quilos (quadre 2002 deriva de l’acord assolit entre colliters i industrials, 2.12). que, en principi, tindrà vigència fins a l’exercici del Aquest notable augment de la producció de tabac 2005 i que determina que les collites en aquests anys es –que representa una taxa de creixement del 8,8% anual mantinguin al voltant de 335.000 quilos. D’altra banda, acumulatiu– va evolucionar paral·lelament a les importa- segons els termes d’aquest acord, la retribució als cultiva- cions de tabac, a les quals està vinculada la producció dors de tabac pel seu producte es vincula a les importa- interna. Per la mateixa raó, la gran caiguda registrada en cions de tabac brut destinades a la indústria, que l’any aquestes importacions a partir de l’any 1997 permet expli- 2002 es van situar entorn d’1,5 milions de quilos. D’acord car la intensa contracció que es va donar en la producció amb això, els ingressos que obtindran els agricultors per de tabac en el quinquenni 1998-2002. Tal com es pot la collita de tabac en el citat exercici seran d’uns 12 observar en el gràfic 2.16, l’increment registrat en el cul- milions d’euros, xifra similar a l’obtinguda en les dues tiu de tabac des dels primers anys noranta fins a 1997 es campanyes anteriors, integrada per una part fixa de 7,2 va neutralitzar en els dos exercicis següents, de manera milions d’euros i per una prima que, en la campanya de que el nivell de producció assolit l’any 2000 se situava en l’any 2002, va representar una quantitat addicional de 4,2 un valor bastant similar al que es mantenia en els primers milions d’euros. anys vuitanta, cosa que vol dir que, en valors absoluts, en La distribució territorial del cultiu de tabac presenta l’exercici del 2000 es va produir menys de la tercera part un grau important de concentració en les parròquies de de tabac que el 1997. Sant Julià de Lòria i la Massana, que, en conjunt, han

56 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.12: Evolució de la producció total de tabac per parròquies. 1980-2002 (en kg)

Andorra Sant Julià Escaldes- Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany Total

1980 4.637,0 27.034,0 31.271,5 23.069,0 78.254,5 96.657,0 5.023,0 265.946,0 1981 5.187,0 29.150,5 30.794,5 27.570,0 67.970,5 98.009,5 5.066,0 263.748,0 1982 9.366,0 35.971,0 46.008,5 45.933,5 81.592,0 120.274,5 10.835,5 349.981,0 1983 13.605,0 39.517,5 43.481,5 42.421,0 64.794,5 107.692,5 11.870,0 323.382,0 1984 18.547,5 52.537,5 48.977,0 55.549,0 85.115,5 140.279,5 18.388,5 419.394,5 1985 24.440,0 66.969,5 59.481,5 76.110,0 107.241,5 170.212,0 33.809,0 538.263,5 1986 28.913,5 78.575,0 68.570,0 77.951,0 116.695,0 191.642,0 36.796,5 599.143,0 1987 36.480,5 85.616,0 71.540,0 102.024,5 112.330,0 202.088,0 32.654,5 642.733,5 1988 33.394,0 77.250,5 76.872,5 76.549,5 103.502,5 172.487,0 28.134,0 568.190,0 1989 38.075,5 78.578,5 67.986,0 109.666,0 109.036,0 239.531,5 31.284,5 674.158,0 1990 44.361,0 80.816,0 92.839,5 106.846,0 119.013,5 291.328,0 32.654,5 767.858,5 1991 61.566,5 110.030,0 117.222,0 157.832,5 125.970,5 328.450,5 38.003,5 939.075,5 1992 48.123,0 101.907,0 79.530,5 134.973,0 114.335,5 277.438,5 37.877,5 794.185,0 1993 59.544,0 114.511,5 111.615,5 176.032,5 123.012,5 331.920,0 41.226,0 957.862,0 1994 44.119,5 105.262,5 114.086,0 173.504,0 126.786,0 282.260,0 55.663,5 901.681,5 1995 50.233,0 105.944,0 113.701,5 188.496,0 103.841,5 316.634,5 40.885,0 919.735,5 1996 55.327,0 129.423,5 115.613,5 196.096,0 128.872,0 348.084,0 49.815,0 1.023.231,0 1997 62.068,0 134.490,0 114.094,5 207.962,5 128.950,5 350.315,5 49.154,5 1.047.035,5 1998 42.759,0 74.424,5 77.821,5 126.295,5 92.900,5 214.207,0 26.239,0 654.647,0 1999 25.043,5 68.720,5 69.615,5 91.721,0 77.324,0 199.604,5 35.158,0 567.187,0 2000 19.546,2 35.586,1 42.886,4 58.944,3 39.791,5 111.872,0 15.580,6 324.207,1 2001 19.498,4 35.198,2 38.597,9 63.245,5 37.858,7 110.493,6 15.988,5 320.880,8 2002 6.715,9 36.435,7 38.400,4 63.140,8 30.519,0 110.871,2 15.812,9 301.895,9

Font: Departament d'Agricultura. acumulat els darrers anys més de la meitat de la collita mari, es desprèn d’aquestes dades que les activitats trans- total (un 57,6% l’exercici del 2002). En sentit contrari, formadores han mantingut una tendència regressiva els Canillo i Escaldes-Engordany són les parròquies en les darrers anys, si es considera que el conjunt de les indús- quals el cultiu del tabac té una menor presència, amb una tries primàries i de transformació representaven un 5,2% participació en la collita total que les darreres campanyes de l’ocupació l’any 1993 i, l’any 2002, la seva participa- s’ha situat habitualment per sota del 6% en cadascuna ció en el total dels assalariats s’havia reduït fins al 3,2%. d’elles (quadre 1.12). Evidentment, l’orografia i dimen- En valors absoluts, la situació segueix una pauta similar: sió del territori de cada parròquia i la competència en l’any 1993 els treballadors de la indústria pujaven a 1.357 l’ocupació del sòl per altres tipus d’activitats poden expli- persones i el 2002 havien baixat fins a 1.187 persones. car aquesta situació. Per tant, aquestes dades permeten captar l’escassa El sector industrial també manté un pes relatiu força importància relativa de l’activitat industrial en la base minso en l’estructura productiva del país, tal com posen productiva del país i les limitades expectatives d’aquest de manifest les dades d’ocupació presentades en l’apartat sector de cara al futur. Per a l’any 2002 aquesta tendèn- anterior. D’altra banda, igual que en el cas del sector pri- cia apareix corroborada pel fet que tant les indústries que

57 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.13: Moviment registrat en activitats industrials i construcció. 1993-2002

1993 1994 1995 1996 1997

Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes

Distribució d'electricitat 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 Distribució de gas i carburant 0 0 3 3 0 1 1 7 6 6 Distribució d'aigua 3 3 1 0 1 0 0 1 1 0 Treball metalls 0 0 0 1 1 0 0 1 1 0 Indúst. química de base i farmacèut. 0 1 1 0 0 1 0 0 0 0 Fabricació i instal·lació equipam. indust. material elèctric i electrònic 0 2 5 0 0 1 1 2 2 2 Fabricació i elaboració de productes alimentaris i begudes 3 9 7 5 6 4 10 7 10 6 Transformació del tabac 0 1 0 3 0 2 2 0 0 1 Indústria del vestit i del cuir 4 6 1 3 2 3 2 4 4 6 Indústria de la fusta i moble 3 5 4 2 0 0 3 2 1 3 Impremta, premsa i edicions 12 3 7 0 3 2 9 6 7 4 Indústries diverses 2 5 1 3 5 3 4 7 7 7 Construcció i derivats 75 105 82 83 75 56 70 78 71 92 Recuperació ferro, cartró, etc. 1 6 2 0 3 0 4 1 2 2 Total 103 146 114 103 96 73 106 116 113 129

1998 1999 2000 2001 2002

Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes

Distribució d’electricitat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Distribució de gas i carburant 0 3 2 1 3 2 2 1 2 1 Distribució d’aigua 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Treball metalls 0 0 0 1 5 2 8 2 6 3 Ind. química de base i farmacèutica 3 0 0 0 2 4 0 1 0 2 Fabricació i instal·lació equipam. indust. material elèctric i electrònic 1 3 2 3 12 26 5 10 5 15 Fabricació i elaboració de productes alimentaris i begudes 11 9 8 10 16 7 19 12 23 16 Transformació del tabac 0 0 1 1 0 1 1 0 0 0 Indústria del vestit i del cuir 0 3 1 3 2 1 3 6 3 1 Indústria de la fusta i del moble 1 1 3 0 33 4 18 13 19 9 Impremta, premsa i edicions 8 8 10 7 25 18 14 11 14 9 Indústries diverses 5 9 6 1 2 1 5 3 1 7 Construcció i derivats 102 89 83 68 161 76 114 67 137 80 Recuperació ferro, cartó, etc. 1 0 4 0 0 0 0 0 2 0 Total 132 125 120 95 261 142 189 126 212 143

Font: Departament de Comerç.

58 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

es classifiquen com a primàries com les de transformació positiu, però, en aquest cas, el valor es va reduir fins a 10 van registrar una pèrdua neta de llocs de treball i, en con- moviments. Per tant, es pot apreciar una certa dinàmica seqüència, el seu pes relatiu en l’estructura productiva desfavorable en l’evolució d’aquesta variable al llarg dels encara es va afeblir, cosa que entre la resta d’activitats tres exercicis citats. solament es repeteix en el cas del sector primari. Per branques, les indústries de la fusta i del moble, Cal dir, d’altra banda, que, amb relació a l’activitat les d’elaboració de productes alimentaris i begudes, les industrial, és molt poca la informació que es pot afegir a d’edició i arts gràfiques, i les de transformació de metalls les dades d’ocupació, ja que, a part del consum d’energia són les que van assolir saldos positius més elevats en els per part de les empreses transformadores, que pot pro- moviments d’altes i baixes produïts l’any 2002 en les porcionar una certa idea de l’evolució general de la seva llicències d’activitat. D’altra banda, es comprova que, activitat (quadre 2.11), solament es disposa de les xifres durant el trienni 2000-2002, són aquestes mateixes qua- referents als moviments d’altes i baixes de llicències d’ac- tre branques de la indústria les que van mantenir una pau- tivitat en les diferents branques de la indústria. ta similar de registrar cada any un saldo de signe positiu Amb totes les limitacions que implica la utilització entre les altes i baixes. D’acord amb això, es pot interpre- d’aquestes dades –ja que, tal com s’ha assenyalat ante- tar que són les que se situen en una posició més favora- riorment, no permeten captar la importància relativa que ble dins la producció del Principat (quadre 2.13). té cada moviment–, poden aportar una mínima noció res- Contràriament, l’any 2002 destaquen quatres bran- pecte a les tendències internes dins el sector industrial, és ques com les que van tenir un comportament relatiu més a dir, amb relació a les branques en les quals aparentment desfavorable: les de fabricació i instal·lació de maquinària es reforça o bé disminueix el nombre d’unitats d’activitat. i equipament industrial; material elèctric i electrònic; les En el quadre 2.13 s’inclou la informació referent a les indústries químiques i farmacèutiques; i el grup d’indús- altes i baixes de llicències d’activitat que afecten les bran- tries diverses, en totes les quals el saldo dels moviments ques industrials i el sector de la construcció. d’altes i baixes va adoptar valors de signe negatiu. D’altra Pel que fa específicament al sector industrial –exclo- banda, es pot constatar que les dues primeres van seguir ent, per tant, la construcció i activitats relacionades–, es la mateixa pauta també els dos exercicis anteriors. pot constatar que el saldo d’aquests moviments durant En general, i amb les reserves que implica el tipus l’any 2002 va adoptar un valor positiu, encara que més d’informació utilitzada, es pot deduir d’això que les in- moderat que el registrat en els exercicis anteriors.6 Així, dústries d’arts gràfiques i edició, les d’elaboració de pro- l’any 2000, les altes de llicències d’activitat van superar en ductes alimentaris i begudes, les de transformació de 34 moviments les baixes i, el 2001, la situació va ser simi- metalls, i les de la fusta i el moble tendeixen a incremen- lar però amb un saldo positiu de 16 moviments. El 2002 tar la importància relativa en la indústria del Principat. es va a tornar a repetir la mateixa circumstància de saldo En tot cas, són aquestes branques les que, en el trienni

6. Encara que la font última de les dades és la mateixa per al conjunt de la sèrie temporal presentada, l’explotació corresponent als anys 2000, 2001 i 2002 s’ha efectuat directament sobre la informació proporcionada pel Departament de Comerç, mentre que, per als anys anteriors, s’ha utilitzat l’explotació que s’incloïa fins a l’any 1999 en el Butlletí mensual de conjuntura publicat pel Servei d’Estudis del Ministeri de Finances. Per aquesta raó, encara que les dades globals són homogènies, la desagregació sectorial podria incorporar alguna diferència.

59 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

2000-2002, van seguir una dinàmica més positiva d’acord mentar la plantilla el 2002 i un 77% la va mantenir en un amb la variable considerada. Previsiblement, es pot rela- nivell similar al de l’exercici precedent, mentre que un 8% cionar aquesta evolució comparativament més favorable declarava haver-la reduït. que les restants branques de la indústria amb la major Quant a les perspectives de cara a l’any 2003, el 38% vinculació que mantenen aquestes amb la resta de la base dels empresaris industrials considerava que milloraria la productiva del país. xifra de vendes i un 33% declarava tenir intenció d’aug- Una altra informació, encara que, en aquest cas, apor- mentar les inversions, mentre que els que preveien una ta referències de caràcter qualitatiu, és la que s’inclou en situació d’estabilitat en ambdues variables assolien uns les enquestes de conjuntura que elabora semestralment percentatges del 53% i el 58% respectivament. En un sen- la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, tit similar, l’indicador de confiança en l’evolució de les adreçades a les empreses dels diferents sectors d’activitat. condicions econòmiques dels industrials, després d’haver Entre els sectors que es consideren d’una manera dife- empitjorat apreciablement el primer semestre de l’any renciada dins aquestes enquestes, apareix l’industrial, per 2002, va experimentar una sensible millora en la segona al qual es pren en consideració l’evolució d’un conjunt de part de l’exercici. També resulta significatiu el fet que, variables que intenten reflectir la percepció dels empre- entre els factors que dificulten l’augment de la producció, saris pel que fa a la situació durant l’exercici actual i les els industrials situaven la manca de mà d’obra qualificada seves expectatives amb relació a l’evolució previsible els clarament per damunt d’altres factors, com la feblesa de mesos següents. la demanda, l’augment de la competència o l’increment En els casos de les enquestes realitzades en els dos dels costos. semestres de l’any 2002, la valoració efectuada pels En definitiva, doncs, malgrat la tendència regressiva empresaris de la indústria es pot considerar que manté de la indústria que denoten els indicadors disponibles, les una tendència relativament favorable, tot i que, al llarg de valoracions dels empresaris respecte a l’evolució seguida l’any, es detecta un increment de la desconfiança en les per la seva activitat l’any 2002 i les expectatives de cara al condicions de l’entorn. Així, per al conjunt de l’any 2002, futur més immediat presenten un caràcter bastant favo- el 43% dels industrials enquestats considerava que la xifra rable. Tot i això, també s’ha de dir que l’evolució percep- de negoci havia augmentat amb relació a l’exercici ante- tible durant l’any reflecteix un cert deteriorament de les rior, mentre que un 45% opinava que s’havia mantingut expectatives empresarials en alguns aspectes, ja que els estable i solament un 12% valorava que havia empitjorat. empresaris que consideraven bona la marxa del negoci Es pot assenyalar que, en comparació de les respostes que van disminuir sis punts percentuals entre el primer i el obtenia l’enquesta l’any anterior, els percentatges de cada segon semestre de l’any, i els que la qualificaven de regu- opinió són bastant semblants. lar o dolenta van augmentar tres punts percentuals en Pel que fa a les altres dues variables considerades en cada cas. En canvi, la situació de la cartera de comandes l’enquesta, un 35% dels empresaris industrials va afirmar era considerada bona o normal per un 79% dels empre- haver augmentat el volum d’inversió l’any 2002 i un 55% saris industrials el primer semestre de l’any i per un 81% el va mantenir en un nivell similar al de l’any anterior. en el segon, amb la qual cosa es pot entendre que no exis- Amb relació a l’ocupació, el 15% dels industrials va aug- tia un percepció gaire acusada d’empitjorament de les

60 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

condicions del mercat, malgrat la valoració relativa a la informació constitueix un element de referència de con- marxa dels negocis. siderable valor per analitzar la dinàmica de l’activitat Respecte al sector de la construcció, es pot assenyalar constructiva i, d’altra banda, permet també arribar a valo- que les dades de moviments en les llicències d’activitat racions més detallades si s’aprofundeix en la distribució durant l’any 2002 revelen un saldo positiu relativament territorial i d’usos. voluminós per als moviments que afecten el conjunt de Pel que fa a l’evolució apreciable en l’exercici del la construcció i les activitats relacionades, cosa que deno- 2002, s’observa una reducció significativa en el valor glo- taria un apreciable dinamisme en el conjunt d’aquestes bal de la variable considerada, ja que el nombre total de branques. Això resulta congruent amb la marxa seguida metres quadrats autoritzats per als tres tipus de construc- per les xifres d’ocupació aquell any, que també presenten cions que es diferencien va experimentar una disminució un increment apreciable dels treballadors adscrits a la del 17,5% amb relació a l’any anterior. Tot i això, també construcció i segments relacionats, si bé es pot observar s’ha de dir que el valor que va assolir aquest indicador que aquest increment deriva principalment de la creació l’any 2002 va ser un dels més elevats dels darrers vint d’ocupació en les activitats annexes a la construcció, que anys, ja que, en aquest interval, únicament en el bienni van mostrar un dinamisme força superior al que van man- 1989-1990 i l’any 2001 es va superar la xifra de quasi tenir les empreses constructores. 310.000 m2 autoritzada el 2002. Un altre indicador que permet apreciar amb una con- Per tant, es pot considerar que la dinàmica expansiva siderable precisió l’evolució del ritme d’activitat que seguida pel sector de la construcció a partir dels anys segueix el sector de la construcció és el que quantifica la 1996-1997 es va alentir una mica l’exercici del 2002, superfície autoritzada per als diferents tipus de construc- però, tal com es pot observar en el gràfic 2.17, l’activitat cions, indicador que es pot considerar que anticipa l’evo- constructiva va mantenir encara una força considerable. lució a curt i mitjà termini del conjunt del sector. Les D’acord amb això, es pot valorar que, malgrat que l’ocu- dades referents a la superfície autoritzada destinada a tres pació en el sector l’any 2002 va mantenir un dinamisme grans tipus d’usos –dos de caire residencial (apartaments força moderat –ja que, tot i que es van crear llocs de tre- i xalets) i un altre que agrupa les edificacions destinades ball, l’ocupació va augmentar en una proporció clarament a activitats econòmiques (despatxos, naus i magatzems, i inferior al conjunt de l’activitat econòmica–, l’evolució de hotels)– es presenten en el quadre 2.14 per al període la superfície autoritzada suggereix que les expectatives del 1992-2002, detallades per parròquies, i permeten apre- mercat d’aquest sector resultaven encara prou favorables. ciar l’activitat desenvolupada pel sector de la construcció S’ha de dir, però, que probablement el mercat immobiliari i les expectatives dels empresaris pel que fa a l’evolució del es troba en un punt notablement alt del cicle expansiu, en mercat en un futur pròxim. el qual el risc de contracció comença a ser significatiu, S’ha de matisar, també, que aquestes dades fan refe- cosa que també pot justificar l’inici de l’alentiment en el rència d’una manera genèrica a unitats físiques de super- nombre de metres quadrats de construccions autoritzades fície que, d’acord amb el tipus d’utilització a què es que es va registrar el 2002. destinin i la ubicació a la qual corresponguin, poden asso- Segons els tipus d’usos, els apartaments absorbeixen lir valors de mercat força diferents. Tot i això, aquesta habitualment una proporció àmpliament majoritària de la

61 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.14: Superfície autoritzada per a construccions per parròquies. 1992-2002 (m2)

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Apartaments Canillo 6.577 6.860 9.505 6.379 1.686 7.922 17.901 18.780 17.118 31.051 27.947 Encamp 54.146 8.143 29.818 23.632 31.011 18.548 11.242 29.870 25.151 28.888 10.020 Ordino 5.197 1.856 6.580 9.592 9.360 14.922 20.285 17.095 18.552 12.217 25.038 La Massana 23.980 13.551 19.225 17.059 5.912 7.234 8.908 20.957 12.040 45.674 17.795 Andorra la Vella 89.978 8.617 46.813 37.097 57.287 9.217 36.385 48.122 27.344 104.767 47.267 Sant Julià de Lòria 4.971 8.564 44.393 13.225 11.515 5.653 10.672 17.324 11.867 35.376 6.362 Escaldes-Engordany 25.415 12.886 13.276 26.870 26.510 24.583 11.268 51.337 37.043 26.824 69.727 Total apartaments 210.264 60.477 169.610 133.854 143.281 88.079 116.661 203.485 149.115 284.797 204.156

Xalets Canillo - 651 - 1.785 481 1.897 1.567 2.814 1.944 2.126 2.461 Encamp 864 976 2.882 2.976 3.334 1.620 1.169 673 2.651 2.904 1.262 Ordino 1.334 1.065 1.747 - 1.392 375 1.683 3.381 2.027 601 2.053 La Massana 2.088 5.469 4.213 2.355 1.772 3.445 874 4.171 9.580 7.312 7.212 Andorra la Vella 2.229 2.377 2.437 683 2.217 3.156 3.465 479 1.296 958 - Sant Julià de Lòria 5.239 5.737 2.838 1.798 2.306 987 2.676 2.903 4.271 1.731 1.997 Escaldes-Engordany 1.851 2.671 4.210 5.995 1.890 3.506 6.320 6.590 3.058 11.423 4.267 Total xalets 13.605 18.946 18.327 15.592 13.392 14.986 17.754 21.011 24.827 27.055 19.252

Altres ediﬁcis (*) Canillo 2.718 660 4.050 518 3.225 4.568 6.204 2.930 36.704 20.724 54.126 Encamp 11.338 80 1.155 4.338 2.147 - 6.019 11.345 6.639 300 4.001 Ordino 5.291 648 1.617 575 2.730 4.949 4.283 - 3.357 440 503 La Massana 8.000 1.324 10.067 - 2.593 7.286 7.627 15.214 203 3.752 744 Andorra la Vella 41.051 4.009 3.845 - 5.344 5.442 17.766 3.973 9.558 22.189 6.102 Sant Julià de Lòria 2.721 1.680 3.086 828 126 240 1.800 2.062 616 5.669 2.281 Escaldes-Engordany 13.611 1.818 30 4.128 2.180 - 3.559 418 2.921 10.645 18.753 Total altres ediﬁcis 84.730 10.219 23.850 10.387 18.345 22.485 47.258 35.942 59.998 63.719 86.510

Total construccions Canillo 9.295 8.171 13.555 8.682 5.392 14.026 25.672 24.524 55.766 53.901 84.534 Encamp 66.348 9.199 33.855 30.946 36.492 19.903 18.430 41.888 34.441 32.092 15.283 Ordino 11.822 3.569 9.944 10.167 13.482 20.246 26.251 20.476 23.936 13.258 27.594 La Massana 34.068 20.344 33.505 19.414 10.277 17.965 17.409 40.342 21.823 56.738 25.751 Andorra la Vella 133.258 15.003 53.095 37.443 64.848 17.815 57.616 52.574 38.198 127.914 53.369 Sant Julià de Lòria 12.931 15.981 50.317 15.851 13.947 6.880 15.148 22.289 16.754 42.776 10.640 Escaldes-Engordany 40.877 17.375 17.516 36.993 30.580 28.089 21.147 58.345 43.022 48.892 92.747 Total construccions 308.599 89.642 211.787 159.833 175.018 124.924 181.673 260.438 233.940 375.571 309.918

*Inclou despatxos, magatzems i hotels. Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura).

62 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 2.17: Superfície total autoritzada per a construccions. Gràﬁc 2.18: Superfície autoritzada per a construccions, 1992-2002 (m2) segons tipus d’ús. 1992-2002 (m2)

300.000 400.000 250.000 350.000

300.000 200.000 250.000 Tendència 150.000 200.000

150.000 100.000

100.000 50.000 50.000 0 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Apartaments Xalets Altres

Font: Quadre 2.14. Font: Quadre 2.14.

superfície prevista per a construccions (un 65,9% del total Gràfic 2.19: Distribució percentual de la superfície autoritzada per a construccions. 1992-2002 l’any 2002). Aquesta situació s’ha de considerar normal, ja que, lògicament, l’edificació destinada a usos residen- 100% cials supera d’una manera àmplia la resta d’utilitzacions i, dins d’aquest ús, els apartaments en constitueixen la 80% part més important (quadre 2.14 i gràfics 2.18 i 2.19). 60% Malgrat que l’any 2002 la variable analitzada va seguir aquesta mateixa pauta, la proporció del total de metres 40% quadrats de superfície de construccions autoritzades des- 20% tinada a usos residencials es va situar entre els valors més baixos de la darrera dècada, com a conseqüència de la 0% 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 reducció que van experimentar tant el grup d’apartaments com el de xalets. Apartaments Xalets Altres En concret, tant la superfície de construccions desti- Font: Quadre 2.14. nada a apartaments com la de xalets va baixar, l’any 2002, una proporció entorn del 28% (un 28,3% en el primer cas apartaments va continuar essent, com ocorre habitual- i un 28,8% en el segon), mentre que la destinada a ment, àmpliament majoritari, va disminuir fins al 65,9% edificacions per a activitats econòmiques, contràriament, des del 75,8% que assolia l’any anterior. En canvi, la va augmentar significativament (un 35,8%). Com a con- superfície autoritzada per al grup d’altres edificis va incre- seqüència d’això, malgrat que el pes relatiu del grup dels mentar la seva participació en el total del 17,0% al 27,9%.

63 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Es pot observar, a més, que el valor absolut corresponent generals, és destacada la concentració que s’aprecia en a aquest darrer grup l’any 2002 es va situar com el més l’agregat central integrat per la capital i Escaldes-Engor- elevat de tot el període 1990-2002. dany. D’aquesta manera, si es calcula el percentatge dels Per tant, l’evolució de la variable analitzada revela, metres quadrats que es van autoritzar per a tota mena per a l’any 2002, una certa contracció en la dinàmica crei- d’edificacions en un període relativament prolongat en xent de l’edificació residencial amb relació a l’any anterior, cada parròquia –per exemple, els anys inclosos entre 1985 si bé el valor absolut de l’indicador es va situar entre els i el 2002–, es constata que les dues quantitats més eleva- quatre més elevats del període 1990-2002. En el cas de les des corresponien a aquestes dues: en concret, un 26% a edificacions destinades a activitats econòmiques, en can- Andorra la Vella i un 15,8% a Escaldes-Engordany. En vi, la línia ascendent que segueix la superfície autoritzada el darrer any de la sèrie, però, les dues parròquies que des- per a aquests usos va mantenir la mateixa pauta amb força taquen amb més claredat per aquest concepte són Escal- i va assolir el valor màxim de la darrera dècada. D’això es des-Engordany i Canillo, mentre que Andorra la Vella se desprèn que la construcció d’hotels, oficines, naus, etc. va situa en el tercer lloc (quadre 2.14). incrementar el seu dinamisme apreciablement l’any 2002 Tanmateix, el fet que la parròquia de Canillo se situï i la destinada a usos residencials, en canvi, el va frenar. entre les primeres posicions per la xifra total de superfí- Tanmateix, també cal tenir en compte que, de cara al cie autoritzada per a construccions resulta inusual i, els futur, el ritme d’execució dels projectes endegats es pot tres darrers anys de la sèrie considerada (el trienni 2000- modificar segons les condicions de la demanda. 2002), es va produir com a conseqüència de l’increment, En tot cas, la percepció dels empresaris de la cons- força notable, registrat en les edificacions destinades a trucció que revela l’enquesta de conjuntura de la Cambra usos econòmics, tot i que també en l’edificació residen- de Comerç, Indústria i Serveis, corresponent al segon cial s’aprecia un increment molt notable. Així, per al con- semestre del 2002, es pot considerar bastant optimista, ja junt del període 2000-2002, Canillo apareix com la que, malgrat que el sector es troba clarament en un punt parròquia en la qual es va autoritzar una xifra més eleva- molt elevat de la fase alcista, un 22% dels empresaris valo- da de superfície per a construccions del grup «d’altres rava que, per al 2003, es pot esperar un augment de la edificis», fins al punt que gairebé triplicava la quantitat xifra de negoci i un 69% més en preveia una estabilitza- corresponent a la parròquia que se situa en segon lloc, ció. Aquests percentatges, a més, són gairebé idèntics als Andorra la Vella. que mostrava la mateixa enquesta un any abans respecte L’evolució global de la superfície total autoritzada per a l’evolució previsible per a l’any 2002. D’altra banda, en als diferents tipus de construcció, que, tal com s’ha asse- una línia coherent amb l’anàlisi efectuada en els paràgrafs nyalat, l’any 2002 va comportar una reducció significati- anteriors, un 44% dels empresaris del sector considerava va amb relació a l’exercici precedent, va ser el resultat que la xifra de negoci havia millorat el 2002 amb relació d’una dinàmica força dispar en les parròquies del país. a l’any anterior i un 53% estimava que s’havia mantingut Així, les de Canillo, Escaldes-Engordany i Ordino van en un nivell similar. experimentar un augment molt notable en la variable Des del punt de vista de la distribució territorial de considerada, mentre que la resta va registrar una dismi- la superfície autoritzada per a construccions, en línies nució força important. La taxa de creixement més alta la

64 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

va assolir Ordino (108,1%), derivada de l’augment de Reglament d’urbanització i del Reglament urbanístic7, l’edificació residencial, ja que en aquesta parròquia les que desenvolupen i complementen la Llei general d’or- construccions destinades a activitats econòmiques repre- denació del territori i urbanisme, aprovada pel Consell senten en general xifres no gaire elevades. A continuació General amb data 29 de desembre de l’any 2000 (BOPA, es van situar Escaldes-Engordany (amb un increment del núm. 13.010 del 24-1-2001). Com indica en l’exposi- 89,7%) i Canillo (56,8%). En canvi, Sant Julià de Lòria ció de motius, el Reglament d’urbanització inclou «el va destacar com la parròquia en la qual es va produir la conjunt de disposicions tècniques destinades a definir disminució més acusada d’aquest indicador (-75,1% de els traçats, els dissenys i les dimensions mínimes de les variació) i les tres restants –Andorra la Vella, la Massana infraestructures, els serveis i les seves interrelacions», i Encamp– van experimentar també reduccions impor- mentre que el Reglament urbanístic desenvolupa les dis- tants, compreses entre un valor màxim del -58,3% i un posicions destinades a «definir els criteris de valoració valor mínim del -52,4%. dels terrenys, de la seva reparcel·lació, de la justa com- En conseqüència, en l’evolució durant l’any 2002 de pensació i de l’equidistribució de les càrregues urba- la superfície prevista per a construccions es detecta un nístiques». Per tant, aquest darrer reglament determina cert alentiment en l’intens moviment expansiu mantingut la classificació i el règim urbanístic del sòl, els instru- per aquesta variable durant els darrers exercicis, si bé és ments de planejament del Govern i els comuns, la nor- en la distribució territorial per parròquies en què s’obser- mativa per a l’execució del planejament i el règim de ven les modificacions més significatives. Es pot destacar, valoracions. especialment, el major pes relatiu que va cobrar la parrò- quia de Canillo i el manteniment d’un dinamisme consi- II.4- Comerç i turisme derable en els casos d’Escaldes-Engordany i d’Ordino. Si Com en el cas dels sectors que s’han analitzat en l’apar- es fa una valoració de l’evolució recent introduint algun tat anterior, les possibilitats de realitzar una valoració mecanisme de desestacionalització –per exemple, calcu- prou detallada del comportament i l’evolució de les dife- lant mitjanes mòbils–, el tret més notable que s’aprecia en rents activitats que integren el sector dels serveis estan el quinquenni 1997-2002 és el notable dinamisme que condicionades significativament per les limitacions que mostra l’activitat constructiva a Canillo, a part que presenta la informació disponible. En aquest cas, però, l’aglomerat urbà central integrat per Andorra la Vella i es disposa d’algunes dades rellevants referents al sector Escaldes-Engordany també va seguir una tendència si- hoteler i d’altres, més àmplies, que reflecteixen la dinà- milar, amb una posició més secundària de la resta de mica general del conjunt de l’activitat turística o bé, espe- parròquies. cíficament, del turisme de temporada hivernal. Com a darrera qüestió que afecta el sector de la cons- A més, dins la branca dels serveis, es disposa també trucció, es pot fer referència a l’aprovació pel Govern del d’una informació abundant i precisa per al sector banca-

7. Reglament d’urbanització aprovat amb data 10 d’abril de 2002 (BOPA, núm. 14.030 de l’11-4-2002) i modiﬁcat amb data 16 de setembre de 2002 (BOPA, núm. 14.071 del 19-9-2002); i Reglament urbanístic, aprovat amb data 28 d’agost de 2002 (BOPA, núm. 14.066 del 5-9-2002) i modificat en la mateixa data que l’anterior.

65 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.15: Moviment registrat en activitats comercials i de serveis. 1993-2002

1993 1994 1995 1996 1997

Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes

Comerç al major d'alimentació 18 20 22 22 27 16 36 39 38 43 Comerç major altre que aliment. 48 69 73 43 65 42 111 114 114 108 Engròs interind. i intermed. comerç 5 7 13 8 2 5 34 21 28 25 Comerç al detall d'alimentació 26 69 36 39 20 26 49 62 55 71 Grans magatzems 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 Comerç detall altre que aliment. 138 212 151 154 152 132 238 296 251 320 Ram de l'automòbil 34 44 36 35 27 17 58 47 48 56 Reparacions diverses 4 7 4 2 2 6 12 9 14 11 Hotels, bars i restaurants 103 108 109 84 111 80 124 159 170 176 Transports i activitats annexes 15 102 18 22 19 27 25 30 27 62 Estudis, consells i assistència 49 36 43 26 60 23 45 36 53 32 Sanitat 6 3 4 0 1 2 4 2 2 9 Ensenyament i guard. d'infants 3 0 0 1 2 0 9 7 4 12 Serveis recreat., cult. i esport. 4 9 15 9 9 4 9 10 14 9 Serveis diversos 57 71 69 47 68 49 90 72 90 66 Organismes ﬁnancers i assegur. 11 2 2 4 5 4 6 6 7 13 Total 521 759 595 496 570 433 850 910 916 1.013

1998 1999 2000 2001 2002

Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes

Comerç al major d'alimentació 41 41 25 25 38 49 56 62 71 57 Comerç major altre que aliment. 133 108 89 79 96 90 124 70 118 88 Engròs interind. i intermed. comerç 35 28 28 16 34 26 32 25 47 42 Comerç al detall d'alimentació 77 73 57 66 86 56 98 86 129 79 Grans magatzems 0 1 0 0 0 0 0 0 2 0 Comerç detall altre que aliment. 279 253 189 188 291 261 189 208 283 244 Ram de l'automòbil 51 60 50 45 94 69 40 59 74 47 Reparacions diverses 9 15 5 9 8 7 10 9 10 8 Hotels, bars i restaurants 154 119 112 152 192 153 181 154 238 196 Transports i activitats annexes 27 27 22 24 34 18 22 18 19 13 Estudis, consells i assistència 65 51 47 39 57 32 60 25 57 41 Sanitat 3 3 3 3 2 1 2 1 5 2 Ensenyament i guard. d'infants 4 7 3 3 6 2 6 1 10 6 Serveis recreat., cult. i esport. 16 4 5 9 17 10 20 15 31 22 Serveis diversos 108 72 95 86 141 70 156 97 135 116 Organismes ﬁnancers i assegur. 16 9 6 7 18 3 13 3 15 9 Total 1.018 871 736 751 1.114 847 1.009 833 1.244 970

Font: Departament de Comerç.

66 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

ri, el qual, per la importància de la seva funció en l’eco- com el més alt de la dècada precedent. D’acord amb això, nomia i pel fet d’actuar estretament vinculat als operadors es pot considerar que, l’any 2002, el conjunt del sector del mercat internacional, es troba sotmès a un grau de dels serveis va seguir una dinàmica força positiva, valora- control i de transparència que no afecta altres agents ció que, d’altra banda, coincideix, en gran part, amb la que econòmics del país. El fet de disposar d’una quantitat es pot obtenir de les dades d’ocupació, ja vistes. Dins una important de dades referents a les entitats bancàries per- tendència general favorable, ja que totes les branques per met tractar molt més àmpliament aquest sector, raó per a les quals es disposa d’informació diferenciada van pre- la qual s’analitza detalladament en l’apartat següent. sentar un saldo positiu en els moviments registrats, van Tot aquest conjunt d’informació referent a l’activitat destacar el conjunt del comerç, l’hoteleria, el ram de l’au- turística i al sector financer permet millorar sensiblement tomòbil i els serveis diversos. la qualitat de l’anàlisi en els aspectes concrets a què fa Així, el comerç al detall, tant d’alimentació com d’al- referència. Tanmateix, en el cas del sector comercial i en tres especialitats, i els hotels, bars i restaurants són les la resta d’activitats de serveis, la informació disponible, a branques en les quals, l’any 2002, les altes registrades van part de les dades relatives a la població ocupada –tracta- superar d’una manera més àmplia els moviments de bai- des anteriorment–, és molt escassa i es redueix bàsica- xa, seguides pel comerç majorista de productes no aliment als moviments registrats en les llicències d’activitat, mentaris i per les activitats relacionades amb l’automòbil. igual que en el cas del sector industrial. Globalment, el conjunt del sector comercial va aportar Les dades d’aquests moviments que afecten les dife- més de la meitat del saldo positiu total dels moviments rents branques del sector dels serveis s’han recollit en el registrats en el conjunt dels serveis. Tenint en compte el quadre 2.15 per al període 1993-2002 i permeten obte- pes relatiu, comparativament més reduït, d’algunes bran- nir una noció aproximada de l’evolució relativa d’aques- ques, com els serveis recreatius, culturals i esportius, es tes branques8, sempre amb les reserves que comporta el pot considerar que el saldo net que van assolir revela tam- fet de tractar-se d’una variable darrere la qual pot haver- bé un considerable dinamisme. hi entrades o sortides en el mercat amb dimensions molt Una altra informació d’interès respecte a l’evolució dispars. Pel que fa a l’exercici del 2002, aquestes dades seguida pel sector comercial és la que s’inclou en l’en- reflecteixen una situació de força dinamisme, si es consi- questa de conjuntura que elabora semestralment la dera que el saldo net d’altes i baixes va assolir un valor de Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, de la signe positiu i que, a més, va ser el més elevat de tota la qual ja s’ha fet menció en l’apartat anterior. En aquest sèrie temporal considerada. cas, l’enquesta fa referència específicament al comerç mi- De fet, aquest saldo va superar en quasi 100 unitats norista i diferencia, dins d’aquest, vuit subsectors: ali- el valor corresponent a l’any 2001 i també va ser superior mentació, equipament personal, equipament de la llar, al registrat l’any 2000, que fins aquell moment se situava higiene i sanitat, electrònica, vehicles i accessoris, comer-

8. Com en el cas de les dades que es presenten en el quadre 2.13 (p. 58), les xifres corresponents als anys 2000, 2001 i 2002 i les dels exercicis anteriors han estat objecte de diferents explotacions, malgrat procedir de la mateixa font, amb la qual cosa la desagregació sectorial podria incorporar alguna diferència, que no hauria de ser rellevant.

67 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

ços d’altres productes i supermercats i grans magatzems. Pel que fa al sector de l’hoteleria, una de les dades que D’altra banda, com s’ha vist abans, l’enquesta valora la resulten més significatives de l’activitat realitzada per les percepció dels empresaris respecte a l’evolució aprecia- empreses és la que fa referència al nivell d’ocupació man- ble en l’exercici actual i les expectatives de cara a l’any tingut pels establiments en les principals temporades següent. turístiques de l’any. D’altra banda, les dades del nombre En l’enquesta realitzada el segon semestre del 2002 de places hoteleres disponibles en les diferents parròquies es recull la valoració dels empresaris per al conjunt també aporten informació rellevant referent a la distribu- d’aquell exercici, que, en general, es pot considerar que té ció territorial de l’oferta hotelera en el país i les seves un caire moderadament positiu. Així, pel que fa a la xifra modificacions. de vendes, un 34% dels empresaris estimava que van aug- Aquesta darrera informació és la que s’inclou en el mentar, mentre que el 28% considerava que havien dis- quadre 2.16, que detalla el nombre d’establiments i de minuït. Per subsectors, els més pessimistes van ser els places hoteleres per categories i per parròquies. Es pre- d’equipament personal i de la llar i els de vehicles i acces- senten les dades per a la darrera temporada turística, soris, mentre que els supermercats i grans magatzems 2002-2003, i també, com a element de referència per feien una valoració força favorable de la dinàmica de les situar l’evolució recent apreciable, les de cinc temporades vendes durant l’exercici. Una pauta general bastant simi- abans. Cal dir, amb relació a aquesta qüestió, que les lar s’aprecia amb relació a l’evolució de la inversió i de dades més recents responen a la classificació oficial l’ocupació, i també s’observen diferències similars entre efectuada pel Departament de Turisme arran de l’entra- els subsectors comercials considerats. da en vigor de la Llei general de l’allotjament turístic (de Quant a les expectatives que mantenien els empre- 30 de juny de 1998) i dels diversos reglaments que la saris de cara a l’exercici del 2003, la previsió global del desenvolupen9. comerç minorista apuntava una estabilització o una Aquestes dades inclouen l’oferta hotelera total exis- millora moderada de la xifra de negoci, ja que el 58% de tent en hotels, aparthotels, hostals i residències, pensions les respostes considerava que les vendes es mantindrien i apartaments turístics que han estat sotmesos a la clas- en un nivell similar al del 2002 i un 26% –és a dir, vuit sificació oficial. Atès que la normativa que regeix aquest punts percentuals menys dels que valoraven que havien tema –a la qual es fa referència en el paràgraf anterior– augmentat durant l’exercici del 2002– considerava que atorgava un termini fins al mes de maig del 2003 per podien millorar. D’una manera similar al que passava en efectuar la tramitació corresponent, la informació que el cas anterior, els subsectors que efectuaven una valora- s’inclou en el quadre 2.16 no és totalment exhaustiva, ja ció més pessimista de les perspectives futures eren els que alguns establiments podien encara estar pendents de d’equipament de la llar i els de vehicles i accessoris, men- classificació en el moment d’obtenir les dades, malgrat tre que els que adoptaven una posició més favorable eren que es pot afirmar que, en tot cas, aquestes situacions els de l’electrònica i els d’altres productes. afectaven un nombre poc rellevant d’establiments.

9. Aquests reglaments es van publicar en el BOPA del 28 de novembre de 2000 (BOPA, núm. 12.071).

68 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.16: Nombre d’hotels i aparthotels i de places hoteleres a Andorra

Temporada 2002-2003 4 i 5 estrelles 2 i 3 estrelles 1 estr., pensions, etc. Total

Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions

Andorra la Vella 12 1.190 20 1.052 17 455 49 2.697 Escaldes-Engordany 9 847 10 936 24 846 43 2.629 Sant Julià de Lòria 1 44 5 397 4 175 10 616 Encamp 5 330 23 995 45 1.907 73 3.232 Ordino 1 44 16 486 6 133 23 663 La Massana 8 779 19 766 14 274 41 1.819 Canillo 8 885 14 556 9 194 31 1.635 Total 44 4.119 107 5.188 119 3.984 270 13.291

Temporada 1997-1998 Luxe i alta Mitjana i alta Mitjana-baixa Total

Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions

Andorra la Vella 14 1.098 28 1.150 20 470 62 2.718 Les Escaldes-Engordany 7 746 28 1.656 11 296 46 2.698 Sant Julià de Lòria - - 10 665 6 145 16 810 Encamp 18 899 30 1.137 13 386 61 2.422 Ordino 2 66 14 402 5 108 21 576 La Massana 8 614 19 692 7 251 34 1.557 Canillo 8 435 14 810 9 203 31 1.448 Total 57 3.858 143 6.512 71 1.859 271 12.229

Font: Departament de Turisme. Sindicat d’Iniciativa.

D’altra banda, la informació que fa referència a la per categories com l’univers dels establiments que s’in- temporada 1997-1998 no està tractada d’una manera clouen en cada cas no són totalment homogenis. Tanma- homogènia amb la corresponent a la temporada 2002- teix, aquesta informació permet situar d’una manera força 2003, per la manca d’una classificació oficial dels establi- precisa la distribució territorial de l’oferta hotelera i valo- ments en aquell moment. Davant aquesta limitació, la rar-ne mínimament l’evolució recent. classificació per categories es va realitzar per aproximació, La primera qüestió que es pot remarcar sobre la d’acord amb el preu oficial declarat pels establiments per base d’aquestes dades és la considerable concentració de a l’habitació doble, amb la qual cosa la segmentació efec- l’oferta en el segment intermedi de categories i la relati- tuada per a la temporada 1997-1998 no pot ser estricta- va importància de l’oferta amb un nivell de qualitat més ment comparable i, a més, pel criteri utilitzat, es pot elevat, ja que, la temporada 2002-2003, el percentatge considerar que tendeix a sobrevalorar el segment mitjà de de places que corresponien als establiments de tres es- categories. trelles era del 39% i les que oferien els establiments de Per tant, les comparacions entre les dues temporades quatre i cinc estrelles representaven el 31% de l’oferta que es presenten en el quadre 2.16 s’han d’efectuar amb hotelera total. Per tant, la infraestructura hotelera del algunes precaucions, ja que tant el criteri de segmentació país és predominantment de gamma mitjana, però amb

69 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

una presència força important dels establiments de més les diferents parròquies també hi afegeix alguns elements qualitat. d’interès. Així, es pot apreciar que l’oferta corresponent Es pot observar, també, una correlació directa entre als establiments de més qualitat –de quatre i cinc estre- la categoria dels establiments i la seva dimensió, ja que els lles– presenta una marcada concentració en l’aglomerat de quatre i cinc estrelles tenien una dimensió mitjana de d’Andorra la Vella-Escaldes-Engordany (un 49,5% la 93,6 habitacions per establiment, ràtio que es reduïa fins temporada 2002-2003) i que l’elevat pes relatiu de la a 48,5 habitacions/establiment en els de tres estrelles, i parròquia d’Encamp en l’oferta d’allotjament total deri- que era de 33,5 habitacions/establiment en els de dos va, en gran part, de la gran presència d’apartaments turís- i una estrella. Per tant, això permet caracteritzar en línies tics. La temporada 2002-2003 aquests apartaments generals els establiments hotelers del país vinculant la aportaven a Encamp una oferta propera al miler d’habi- categoria a la seva grandària. Evidentment, aquesta vin- tacions en les categories d’una a tres estrelles, encara que culació deriva del fet que les economies d’escala en aquest l’oferta en establiments hotelers de totes les categories sector es manifesten en la capacitat dels establiments més representava una oferta de 2.114 habitacions. grans per oferir als clients una gamma de serveis més Cal assenyalar, però, que la tendència apreciable àmplia i de més qualitat, i una atenció més acurada. apunta una menor concentració de l’oferta d’allotjament La distribució per parròquies de l’oferta hotelera pre- en el nucli urbà central del país, ja que, d’acord amb les senta una clara concentració en el nucli urbà central dades de la temporada 1997-1998, l’aglomerat Andorra d’Andorra la Vella-Escaldes-Engordany, que la tempora- la Vella-Escaldes-Engordany concentrava el 44,3% de les da 2002-2003 agrupava el 40,1% de les places d’allotja- habitacions i, cinc anys després, aquest percentatge s’ha- ment del país, seguit per Encamp, que n’hi aportava un via reduït fins al 40,1%. En contrapartida, Encamp pas- 24,3% més. En sentit contrari, Sant Julià de Lòria i Ordi- sava d’absorbir el 19,8% de l’oferta al 24,3% i la Massana no, amb un 4,6% i un 5,0%, respectivament, de les pla- i Canillo incrementaven la seva participació percentual en ces hoteleres del país, apareixen com les parròquies amb l’oferta total un punt percentual i cinc dècimes respecti- menys capacitat d’acollida (quadre 2.16). vament. Aquesta valoració s’ha d’assumir, però, amb unes Lògicament, existeix una relació clara entre l’oferta certes reserves –almenys pel que fa als aspectes quantita- d’allotjament i la concentració de l’activitat turística, amb tius– pel fet de basar-se en dades que no són totalment la qual cosa Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, que comparables. constitueixen el centre de gravetat del país, apleguen la La comparació de les xifres corresponents a la tem- part més elevada de l’oferta hotelera, però les parròquies porada 1997-1998 amb les de la temporada 2002-2003 que acullen les instal·lacions més importants per a la mostra una estabilització de l’oferta d’allotjament en el pràctica dels esports d’hivern també mantenen una par- nucli Andorra la Vella-Escaldes-Engordany (la diferèn- ticipació força important en l’oferta d’allotjament, com és cia entre ambdues temporades comporta una pèrdua de el cas, ja citat, d’Encamp, al qual es poden afegir també 90 habitacions), mentre que l’increment que s’observa en la Massana i Canillo. les parròquies d’Encamp, la Massana i Canillo és força Si es considera la categoria dels establiments, la dis- significatiu. Probablement, una part de la diferència que tribució de les places hoteleres i d’altres allotjaments entre s’aprecia entre les dues temporades es pot atribuir al pro-

70 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

cés de regularització i control sobre l’allotjament turístic s’aprecia un ritme continu però molt lent d’augment de que va introduir la nova normativa, que, previsiblement, l’oferta de places d’allotjament, de manera que, entre la té un efecte molt més acusat sobre els apartaments turís- temporada 1991-1992 i la de 2001-2002, l’increment tics. Tanmateix, es pot acceptar l’existència d’una pro- registrat va ser de 601 habitacions. pensió al reforçament de l’oferta d’allotjament en la Així doncs, es pot interpretar que l’entrada en vigor proximitat a les pistes d’esquí, encara que, en les dades de la nova normativa aplicable als allotjaments turístics que recull el quadre 2.16, pugui estar sobrevalorada com ha tingut un efecte de regularització d’alguns establi- a resultat del procés de regularització derivat de l’aplica- ments, cosa que explicaria un increment de l’oferta de ció de la Llei de l’allotjament turístic. places la darrera temporada molt més elevat que els anys També és probable que aquest factor influís en el sig- anteriors. Es pot interpretar, també, de la mateixa mane- nificatiu increment que s’aprecia en l’oferta de places ra, el fet que, en la temporada 2002-2003, es registrés un hoteleres en la darrera temporada, ja que, amb relació a augment del nombre d’establiments, quan en els anys l’anterior, l’augment en el nombre d’habitacions va ser de anteriors s’observa una reducció, encara que molt mode- 824, cosa que en termes relatius representa un 6,6%.Si rada, d’aquest indicador. bé pot semblar que aquest augment no és gaire important, En tot cas, aquesta evolució no ha modificat la ten- no resulta consistent amb l’evolució que s’observa en dència que s’aprecia a l’augment de la dimensió mitjana aquesta magnitud al llarg de més d’una dècada, atès que, dels establiments d’allotjament turístic en el país, ja que, per exemple, la temporada 1991-1992 el nombre d’habi- en la temporada 2002-2003, aquest indicador adoptava tacions en establiments turístics era d’11.866 i en la de un valor de 49,2 habitacions per establiment, mentre que 1995-1996 havia pujat fins a 12.153, mentre que en la l’any anterior aquesta ràtio era de 47,6 habitacions per de 2001-2002 se situava en 12.467. En conjunt, doncs, establiment. D’altra banda, amb una perspectiva tempo-

Quadre 2.17: Nivell d’ocupació hotelera en les principals èpoques dels exercicis 2001-2002 (%), per parròquies

Setmana Pont de Pont Santa Juliol Agost Setembre Tots Sants Puríssima Nadal i Reis

2001 2002 2001 2002 2001 2002 2001 2002 2001 2002 2001 2002 2001 2002

Andorra la Vella 90,9 96,6 47,0 51,0 79,2 72,0 68,5 57,0 83,1 99,0 97,2 92,0 90,5 97,0 Escaldes-Engordany 85,0 98,6 37,8 49,0 75,1 78,0 63,2 60,0 87,2 99,0 97,7 99,0 94,0 99,0 Sant Julià de Lòria 80,9 96,5 35,3 35,0 77,3 69,0 52,6 51,0 64,8 100,0 95,4 97,0 71,5 98,0 Encamp 81,0 98,9 35,7 49,9 75,5 76,6 46,0 38,2 97,5 97,0 99,3 94,4 95,9 98,6 Pas de la Casa (Encamp) 84,3 94,3 43,7 51,0 76,5 70,0 31,9 43,0 89,7 98,3 96,6 81,0 96,5 98,9 Ordino 95,0 93,7 46,8 49,0 82,3 76,0 62,4 35,0 66,8 97,2 89,1 85,0 86,0 91,0 La Massana 81,1 95,4 39,8 34,9 70,4 70,0 59,0 41,7 52,8 97,5 97,1 91,6 93,7 99,4 Canillo 79,9 94,6 35,4 38,0 73,0 70,0 37,3 30,0 75,6 99,0 96,3 70,0 96,5 94,3 Mitjana 84,8 96,1 40,2 44,7 76,2 72,7 52,6 44,5 77,2 98,4 96,1 88,8 90,6 97,0

Font: Sindicat d'Iniciativa.

71 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

ral més prolongada, la temporada 1991-1992 la dimen- amb percentatges superiors al 95% tant en el pont de sió mitjana dels establiments turístics era de 43,8 habita- Tots Sants i en les festes de Nadal i Reis com per Setmana cions i en la temporada 1995-1996 assolia un valor de Santa. Únicament en el pont de la Puríssima el nivell 44,7 habitacions per establiment. d’ocupació va ser més baix que l’any 2001, probablement L’altra informació disponible que afegeix un element a causa de la pitjor coincidència de les dates festives en el de referència molt important amb relació a l’activitat del calendari, però, tot i això, també va ser de gairebé un 89%. sector hoteler és el nivell d’ocupació mantingut pels esta- En definitiva, es pot considerar que l’ocupació hote- bliments, ja que reflecteix força bé el grau d’activitat de lera durant l’any 2002 va assolir un nivell força accepta- les empreses. Aquestes dades, que expressen els percen- ble, sense perjudici de les dificultats estructurals que tatges d’ocupació dels establiments hotelers en les dife- representa per al sector la concentració de la demanda, rents parròquies, es presenten en el quadre 2.17 i també principalment, en l’època hivernal i en els caps de setma- permeten comparar l’evolució recent, ja que fan referèn- na. L’evolució del conjunt de l’exercici del 2002 va ser cia a les principals temporades turístiques dels anys 2001 resultat de la combinació d’una millora en la temporada i 2002. hivernal amb relació a l’any anterior i una certa disminu- En línies generals, es pot considerar que el nivell ció en la temporada d’estiu. Cal tenir en compte que, d’ocupació aconseguit pels establiments hotelers l’any igual que ocorre en la major part de les zones turístiques, 2002 va ser força acceptable, tot i que en la temporada l’estacionalitat constitueix un problema important per a estival es va apreciar una disminució d’una certa signi- la infraestructura hotelera del Principat, problema que, ficació amb relació a l’any anterior. Així, en el mes cen- d’altra banda, és difícil de resoldre, en la mesura que es tral de la temporada d’estiu, el d’agost, es va assolir un fonamenta en els hàbits dels consumidors i en els patrons percentatge d’ocupació del 72,7%, inferior en 3,5 punts de conducta en l’ús del temps d’oci. percentuals a l’aconseguit l’exercici anterior, i el setembre Els resultats de l’enquesta de conjuntura realitzada la tendència va ser similar, però encara més acusada, ja per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, pel que fa que la reducció en aquest cas va arribar a vuit punts per- al sector hoteler, semblen corroborar la valoració que l’any centuals. En canvi, el mes de juliol, el percentatge d’ocu- 2002 va comportar una moderada millora per al sector de pació va ser del 44,7%, cosa que representa una millora l’hoteleria, ja que un 27% dels empresaris del sector valo- de 4,5 punts percentuals amb relació al 2001. Previsible- rava que la xifra de negoci havia augmentat amb relació ment, aquesta millora es pot atribuir, almenys en part, a a l’any anterior i un 54% més estimava que s’havia man- les ofertes aplicades durant aquell mes per molts establi- tingut en un nivell similar. Una valoració encara més ments hotelers. positiva s’observava pel que fa a la inversió, de manera que En conjunt, doncs, la temporada d’estiu del 2002 va un 41% dels hotelers declarava haver augmentat les inver- ser més fluixa que l’any anterior per a l’hoteleria, malgrat sions durant l’any 2002 i el 56% considerava que havia la modesta millora que s’observa en el mes de juliol, habi- destinat a aquest objectiu un volum similar de recursos al tualment el d’ocupació més baixa de l’estiu. En canvi, en de l’any anterior. les principals èpoques de la temporada hivernal, els esta- Pel que fa a les perspectives dels empresaris de l’ho- bliments hotelers es van aproximar a la plena ocupació, teleria de cara a l’exercici del 2003, les posicions majo-

72 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.18: Visitants d’Andorra per tipus i nacionalitat. 2001-2002

Turistes (*) Excursionistes (**) Total (%) Total (%)

Frontera d’entrada Nacionalitat 2001 2002 2001 2002 2001 2002

Espanyols 2.431.330 2.270.579 3.766.465 3.949.529 6.197.795 54,60 6.220.108 54,05 Sant Julià de Lòria Francesos 175.581 171.180 353.707 386.084 529.288 4,66 557.264 4,84 Altres 110.399 144.058 64.381 93.239 174.780 1,54 237.297 2,06

Espanyols 85.788 63.214 115.364 151.190 201.152 1,77 214.404 1,86 Pas de la Casa Francesos 646.207 675.446 3.423.757 3.437.508 4.069.964 35,85 4.112.954 35,74 Altres 66.956 63.109 111.321 102.562 178.277 1,57 165.671 1,44

Espanyols 2.517.118 2.333.793 3.881.829 4.100.719 6.398.947 56,37 6.434.512 55,91 Total Francesos 821.788 846.626 3.777.464 3.823.592 4.599.252 40,52 4.670.218 40,58 Altres 177.355 207.167 175.702 195.801 353.057 3,11 402.968 3,50

Total visitants 3.516.261 3.387.586 7.834.995 8.120.112 11.351.256 100,00 11.507.698 100,00

(*) Visitants que pernocten com a mínim una nit al país. (**) Visitants que només passen un dia al país. Font: Departament de Turisme.

ritàries semblaven decantar-se per una estabilització de lògica, atès que es tracta d’una dada estructural que úni- l’activitat, opció que considerava més probable el 66% cament pot experimentar variacions importants d’una dels enquestats, mentre que un 17% més esperava que la manera molt progressiva. El procediment de contractació xifra de negoci augmentés durant l’any citat. Tot i això, es utilitzat pels clients és majoritàriament individual pot interpretar que els projectes dels hoteleres a curt i (58,9%), mentre que la contractació de grups o d’opera- mitjà termini mantenen una considerable solidesa, ja que dors turístics assoleix un 32,5% del total. un 30% preveia augmentar les inversions i un 55% man- Una de les dades més significatives per copsar la dinà- tenir-les en un nivell similar. Per tant, es pot interpretar mica del conjunt de l’activitat turística en el Principat és que la percepció dels empresaris del sector comporta una el nombre total de visitants rebuts durant l’any, ja que certa reticència amb relació a les condicions previsibles a representa el millor indicador de síntesi de l’evolució glo- curt termini però manté una confiança molt més sòlida bal de la demanda de tot tipus de serveis turístics adreça- en el futur del sector a mitjà i llarg termini. da al conjunt de la base productiva del país. Aquesta infor- Una altra informació d’interès que també inclou l’en- mació es recull en el quadre 2.18, en el qual apareix d’una questa de la Cambra als empresaris de l’hoteleria fa manera detallada per als anys 2001 i 2002 segons dife- referència a l’estada mitjana dels clients en els establi- rents criteris, bàsicament la frontera d’entrada al país, la ments hotelers i al sistema de contractació utilitzat per nacionalitat dels visitants i la seva tipologia, diferenciada aquests. Amb relació a aquests aspectes, per a l’exercici del en dos grans grups, els turistes i els excursionistes. 2002 l’estada mitjana dels clients en els hotels va ser de Aquesta classificació fa referència al temps d’estada tres nits, valor molt similar al registrat l’any anterior, cosa dels visitants, de manera que es consideren excursionistes

73 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

aquells que passen menys de 24 hores en el país, mentre els visitants totals era del 3,5% l’any 2002, amb la qual que es qualifiquen de turistes aquells que hi pernocten cosa l’efecte de la seva evolució sobre la dinàmica gene- almenys una nit. Lògicament, la diferenciació d’ambdues ral és comparativament poc important. tipologies hi afegeix una informació de considerable Com s’ha assenyalat anteriorment, la diferenciació interès, ja que el consum de béns i serveis efectuat pels dels visitants en les dues categories de turistes i excursio- visitants –i, per tant, la riquesa que generen en el país– és nistes hi afegeix una informació d’importància, atès que la sensiblement superior en el cas dels turistes i, per tant, les generació de riquesa per part d’ambdós grups és sensi- modificacions que comportin un pes específic més gran blement diferent. En aquest sentit, la línia general que d’aquest grup tenen un clar impacte favorable en la base s’aprecia els darrers anys és un augment del pes relatiu del econòmica. grup dels turistes, que habitualment van créixer més que Tal com es pot veure en el quadre 2.18, malgrat les el grup dels excursionistes. D’aquesta manera, si l’any 1999 condicions relativament poc favorables del context eco- la proporció que representaven els turistes en el total dels nòmic general, l’any 2002 el nombre total de visitants visitants era del 24,9%, l’any 2001 la seva participació rebut per Andorra encara va augmentar amb relació a havia pujat fins al 31,0%. l’exercici anterior, tot i que l’increment va ser moderat, de Aquesta tendència es va interrompre l’any 2002 com l’1,4%. La desacceleració en el ritme de creixement dels a conseqüència del fet que el grup dels excursionistes visitants durant els darrers anys resulta patent, si es con- registrà un increment rellevant (3,6%), mentre que el dels sidera que l’any 2000 van augmentar un 16,7% i, el 2001, turistes experimentà una reducció percentual molt sem- un 3,3%, mentre que, com s’ha dit, el 2002 la taxa de blant (3,7%). A causa d’això, la participació dels turistes creixement va ser de l’1,4%. Cal tenir en compte, però, en el nombre total va disminuir sis dècimes percentuals que el fet de mantenir un volum de visitants superior a amb relació a l’any anterior i es va situar en un 29,4%. onze milions de persones en les condicions de manca de D’acord amb això, l’evolució seguida l’any 2002 va tenir dinamisme general de l’economia representa ja un resul- un cert efecte desfavorable sobre la dinàmica que s’obser- tat notablement positiu. vava els darrers exercicis de progressiu increment del pes Segons la nacionalitat, aquest creixement va ser dels turistes en el conjunt dels visitants. Tanmateix, es pot induït, principalment, pels visitants de nacionalitat fran- esperar que la tendència de fons es mantingui en el futur cesa, que van registrar un creixement molt similar al valor i que la contracció registrada el 2002 sigui de caràcter general, un 1,5%, mentre que els de nacionalitat espa- conjuntural, derivada de la manca de dinamisme general nyola solament van augmentar un 0,6% i el grup d’altres de les economies europees. nacionalitats va ser el que va experimentar un increment També es pot comprovar que la disminució del nom- més gran, el 14,1%. S’ha de dir, de tota manera, que els bre total de turistes, que van passar de 3,52 milions l’any visitants d’altres nacionalitats havien seguit una dinàmi- 2001 a 3,39 milions el 2002, va ser conseqüència del ca força desfavorable els darrers anys, amb un descens comportament dels de nacionalitat espanyola, que van acusat del seu nombre, de manera que la xifra que es va passar de 2,52 milions el 2001 a 2,33 milions el 2002. assolir l’any 2002 era gairebé idèntica a la registrada dos En canvi, tant els turistes de nacionalitat francesa com anys abans. D’altra banda, el pes relatiu d’aquest grup en els d’altres nacionalitats van augmentar l’any 2002,un

74 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

3,0% en el cas dels primers i un 16,8% en el dels segons un descens tant en el nombre absolut com, lògicament, en (quadre 2.18). termes relatius, encara que la tendència de fons sembla Tanmateix, el nombre dels excursionistes espanyols va apuntar una presència creixent del grup dels turistes en el augmentar signiﬁcativament, en concret un 5,6%, cosa total dels visitants. que explica l’increment dels visitants totals d’aquesta Malgrat el comportament relativament menys favo- nacionalitat, malgrat el descens registrat en el grup dels rable dels visitants espanyols, aquests continuaven repre- turistes. Es pot interpretar, doncs, que el total de la sentant la proporció àmpliament majoritària de la deman- demanda turística procedent del mercat espanyol encara da turística andorrana, ja que el 2002 eren el 55,9% del va tenir una tendència creixent l’any 2002, si bé, proba- total. Tanmateix, l’any 2002, el pes relatiu dels visitants blement a causa de les desfavorables condicions econò- d’aquesta nacionalitat va disminuir cinc dècimes percen- miques generals, es va donar una tendència dels visitants tuals amb relació a l’exercici precedent, mentre que els a reduir la despesa total efectuada, cosa que explicaria la francesos l’augmentaren una dècima percentual i els d’al- contracció registrada en el grup dels turistes d’aquesta tres nacionalitats, quatre dècimes. nacionalitat. Una última dada que aporta informació d’importàn- Tot i això, dins els dos grups nacionals més nombro- cia amb relació als resultats aconseguits pel sector turístic sos, els visitants espanyols són els que pernocten en el en la temporada d’hivern és la del nombre de practicants Principat en una proporció més gran, ja que l’any 2002 dels esports d’hivern rebuts per les instal·lacions del país, el percentatge que representaven els turistes en els visi- atès que aquest tipus d’oferta constitueix un dels factors tants totals era del 36,3% (tres punts percentuals menys més rellevants per a l’atracció dels visitants. L’indicador que l’any anterior), valor que és una mica més del doble que permet percebre la marxa de la temporada d’una que en el cas dels francesos, en el qual la participació manera més clara i ràpida és el nombre de dies d’esquí d’aquesta tipologia era del 18,1%. En el cas del grup d’al- venuts pel conjunt de les pistes del país, concepte que fa tres nacionalitats el percentatge dels turistes va assolir el referència al nombre de jornades per a la pràctica de l’es- 51,4% l’any 2002. quí venudes per les pistes durant la totalitat de la tempo- En deﬁnitiva, doncs, es desprèn d’aquestes dades que rada10. Aquesta informació és elaborada i proporcionada el moderat increment aconseguit l’any 2002 en el nom- anualment –juntament amb altres dades referents a la bre de visitants va derivar principalment dels grups de temporada– per l’associació Ski-Andorra. nacionalitat francesa i d’altres nacionalitats, atès que els Per a la temporada 2002-2003, el nombre total de espanyols van augmentar en un percentatge bastant més dies d’esquí venuts pel conjunt de les pistes del país va ser baix. D’altra banda, com a conseqüència de la reducció de 2,46 milions, quantitat que representa una lleugera experimentada per la tipologia dels turistes en el cas dels reducció amb relació a la temporada precedent, en la qual de procedència espanyola, aquesta categoria va registrar es va assolir una xifra de 2,48 milions de dies d’esquí

10. El nombre de jornades d’esquí venudes per les pistes es calcula sobre la base del nombre de forfets que es comercialitzen al llarg de la temporada i d’acord amb la durada d’a- quests forfets. En el cas dels abonaments que són vàlids per a tota la temporada, se’ls imputa per al càlcul una utilització de vint dies, xifra mínima que fa rendible adquirir aquest tipus de forfet.

75 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

comercialitzats per les pistes. Per tant, en la temporada cop els dos milions i, com s’ha vist, en les dues tempo- 2002-2003, es va registrar una disminució de l’1% en rades 2001-2002 i 2002-2003 la xifra de dies d’esquí aquest indicador. Tanmateix, també cal assenyalar que el comercialitzats es va aproximar a 2,5 milions. nombre total de dies d’obertura de les pistes va ser una En aquest sentit, la millora en la competitivitat de mica més baix que la temporada anterior, ja que van estar l’oferta que aporten les instal·lacions –en un mercat en el en funcionament un total de 146 dies, mentre que la tem- qual el grau de competència dins la zona dels Pirineus és porada 2001-2002 es va arribar a 149 dies d’obertura. força important– comporta per a les pistes andorranes la D’altra banda, la meteorologia en la temporada 2002- necessitat d’efectuar un esforç inversor significatiu, que, 2003 va ser desfavorable durant una part significativa dels en el cas de la temporada 2002-2003, es va posar de dies en els quals les pistes eren operatives, factor que, lògi- manifest en l’elevada xifra destinada a inversions per part cament també incideix en la seva utilització. En conse- de les empreses titulars de les instal·lacions. Així, aques- qüència, atesos aquests condicionants, es pot considerar tes inversions van pujar a 11,74 milions d’euros i van que la temporada va ser més aviat favorable, com es superar àmpliament les inversions efectuades la tempora- desprèn del fet que, si es considera el nombre mitjà de da anterior, que es van situar en una quantitat de 8,14 dies d’esquí venuts per cada dia d’obertura de les pistes, milions d’euros. en la temporada 2002-2003 es va assolir una xifra de D’acord amb les dades disponibles amb relació a la 16.836, cosa que representa un augment de 178 unitats temporada d’esquí, es pot valorar que l’atracció de prac- –un 1,1% més en termes percentuals– amb relació a la ticants dels esports d’hivern va contribuir favorablement temporada precedent. al sosteniment del conjunt de la temporada turística –que, D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que el en general, va mantenir una pauta de creixement molt nombre total de dies d’esquí venuts en la temporada moderat–, especialment si es considera que les dades 2001-2002 va representar el màxim històric, amb un crei- d’ocupació de la infraestructura hotelera mostraven un xement molt notable respecte a la temporada anterior resultat més favorable en l’època d’hivern que en la tem- (10%). D’acord amb això, assolir en la temporada 2002- porada estival. 2003 un volum de dies d’esquí venuts molt proper al de Un fet rellevant que cal esmentar, ja que pot tenir un la temporada anterior amb un menor nombre de dies cert efecte positiu sobre el turisme en la mesura que d’obertura es pot considerar un resultat força positiu per incorpora una millora apreciable en l’accessibilitat al país, a les instal·lacions d’esquí del país, que denota un elevat va ser l’entrada en servei, al final del mes de setembre del grau de competitivitat. 2002, del túnel d’Envalira, de gairebé tres quilòmetres de De fet, si s’observa l’evolució seguida pel nombre longitud, després d’un prolongat període de construcció. d’usuaris de les instal·lacions d’esquí del país durant els Aquesta infraestructura, que va tenir un cost total de 74 darrers anys, s’aprecia una tendència creixent força nota- milions d’euros, representa una millora considerable en ble, ja que la temporada 1992-1993 el nombre de dies l’accessibilitat al territori francès, ja que redueix el temps d’esquí venuts pel conjunt de les pistes va ser d’1,5 del trajecte i permet evitar un tram de carretera de cota milions, en la de 1997-1998 es van superar per primer elevada i amb un traçat difícil.

76 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

II.5- Sector financer Gràfic 2.20: Actiu total i actius en bancs i institucions financeres del conjunt de la banca andorrana. 1992-2002 El sector financer o, més exactament, la part principal (milions d’euros) d’aquest sector, que són les entitats bancàries, al contrari Tendència del que ocorre en la major part de les branques d’activi- 10.000 tat del país, es caracteritza per disposar d’un volum nota- 8.000 ble d’informació, que permet valorar detalladament tots els aspectes relatius a la seva actuació. Tal com s’ha asse- 6.000 nyalat anteriorment, en bona part aquesta situació deriva 4.000 de la transparència que exigeix l’estreta implicació de les 2.000 entitats bancàries en els mercats financers internacionals 0 i també de l’important paper que fan en l’activitat econò- 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 mica general. Tanmateix, aquesta disponibilitat d’infor- Actiu total Banc i intermed. financers mació ateny bàsicament el sector bancari, ja que la resta de les entitats financeres té una importància comparati- Font: Agrupació de Bancs Andorrans. vament reduïda i les dades existents amb relació a la seva activitat són força limitades. per les entitats, informació que apareix representada en el Després dels moviments d’obertura del mercat ban- gràfic 2.20.També s’inclouen en aquest gràfic les xifres de cari i de concentració de dues de les entitats que hi la part d’aquests actius totals que, segons els balanços de operaven11 que es van registrar en la banca durant el bien- les entitats, corresponen a dipòsits en altres entitats i ni 2000-2001, el nombre d’entitats que actuen en el mer- intermediaris financers del mercat internacional. cat andorrà és de vuit, tenint en compte que el Banc La primera qüestió que posen de manifest aquestes Internacional d’Andorra i la Banca Mora operen amb una dades és la relativa estabilització que registren els darrers marca comercial comuna i integren el grup Banc Interna- anys els actius totals de la banca, en quantitats que se cional-Banca Mora i que el Banc Agricol i Comercial situen al voltant de 10.000 milions d’euros12. D’acord d’Andorra i Banca Reig van constituïr recentment el grup amb això, es podria inferir, en una aproximació somera, Andbanc. Per aquesta raó, les dades relatives a aquests una situació d’estancament en el mercat bancari a partir grups que es presenten en els quadres i gràfics d’aquest dels anys 1996-1997, interpretació que s’ha de matisar capítol apareixen sempre d’una manera consolidada. d’acord amb altres dades rellevants referents a l’operativa El primer indicador que proporciona una noció de de les entitats, tal com es veurà immediatament. caràcter general respecte a la dinàmica global del conjunt Un segon aspecte que reflecteix el gràfic 2.20 és el pes del sector bancari és el volum dels actius totals gestionats que mantenen dins els actius totals de les entitats bancà-

11. Banc Agricol i Comercial d’Andorra i Banca Reig. 12. Encara que, en rigor, la conversió de totes les dades de la sèrie històrica considerada de pessetes a euros no és totalment correcta, s’ha aplicat d’una manera lineal el valor d’equivalència euro-pesseta de cara a poder efectuar una comparació homogènia de totes les quantitats.

77 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

ries els recursos col·locats en altres bancs i intermediaris També s’ha de tenir en compte, però, que la variable financers del mercat mundial. Tradicionalment, una part global considerada abans –els actius totals de les entitats important dels actius de la banca andorrana s’ha invertit bancàries– permet obtenir únicament una noció parcial en aquest tipus de conceptes, com es pot apreciar en el de l’activitat total desplegada pel sector, atès que, els gràfic indicat, cosa que proporciona a les entitats un grau darrers anys, s’han desenvolupat d’una manera molt acti- elevat de solvència i seguretat amb un risc molt baix. La va altres línies de negoci. Ens referim, bàsicament, a una contrapartida lògica a aquests factors positius, com passa intervenció de mediació i de prestació de serveis per part sempre amb qualsevol inversió financera, és l’obtenció de dels bancs. Així, la compravenda i la custòdia d’accions, rendibilitats comparativament més modestes que quan d’obligacions o d’altres actius financers, i la mediació en s’efectuen col·locacions més arriscades. altres tipus d’operacions financeres han anat guanyant Els darrers anys, però, és molt clarament perceptible terreny en l’operativa bancària i han desplaçat parcial- la considerable disminució que en termes tant absoluts ment el paper més tradicional de la banca, de receptora com percentuals han experimentat les inversions de la –i inversora– dels dipòsits de la clientela. banca andorrana en altres bancs i intermediaris dels mer- Aquest fet es pot verificar amb facilitat en les dades cats financers. Així, si entre els anys 1990 i 1997 la pro- que s’afegeixen als balanços de les entitats bancàries porció dels actius totals invertida en aquests conceptes en forma de comptes d’ordre, les quals incorporen infor- per al conjunt de les entitats se situava en percentatges mació de la seva activitat amb relació a operacions amb compresos entre el 75% i el 80%, posteriorment el per- transcendència econòmica, però que no integren els centatge de participació va seguir una acusada línia des- actius de les empreses ni tampoc comporten modifica- cendent, fins a arribar a un valor poc superior al 50% en cions de l’endeutament amb tercers ni dels recursos l’exercici del 2002. propis. D’acord amb això, aquestes partides no poden Això comporta que la política desenvolupada per la aparèixer formant part del balanç de les entitats, però es banca els darrers exercicis hagi tendit a abocar una part considera que, per la seva rellevància, s’han d’incorporar creixent dels recursos en inversions amb un potencial de en forma de comptes addicionals als estats comptables. rendibilitat més gran, com es comprova pel creixement Així doncs, les dades que s’inclouen en els citats mantingut en les partides de l’actiu corresponents a inver- comptes d’ordre fan referència a aspectes o riscos que sions creditícies i a cartera de valors. Lògicament, les enti- poden afectar el patrimoni dels bancs o bé, com és el cas tats financeres han de combinar d’una manera equilibrada dels conceptes quantitativament més importants, reflec- uns nivells adequats de seguretat i de solvència amb el teixen actius custodiats per les entitats bancàries, però dels màxim possible de rendibilitat, i mantenir també el grau quals aquestes no són titulars. Com es pot comprovar en de liquiditat adequat. Tanmateix, tot i la notable reduc- les dades incloses en els quadres 2.19 i 2.20, els dos con- ció que ha experimentat els darrers anys la proporció dels ceptes fonamentals que representen el gros d’aquests actius col·locats en altres bancs i intermediaris dels mer- comptes d’ordre són les operacions de futur i els dipòsits cats financers, es pot considerar que el nivell de solvència de valors i títols en custòdia. De fet, en l’exercici del 2002, i de seguretat de la banca andorrana se situa, en general, la suma d’aquests dos conceptes representava el 84% de entre els més elevats del món. l’import total dels comptes d’ordre en el conjunt de la

78 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.19: Balanç de les entitats bancàries a 31-XII-2001 (milers d’euros)

Banc Internac.- Banca Privada Crèdit Banc Sabadell Andbanc (*) Banca Mora d’Andorra Andorrà Caixabank d’Andorra (**) Total

Actiu Caixa i bancs centrals de l’OCDE 14.757 7.779 6.892 11.483 3.890 3.872 48.673 INAF 53.492 70.288 10.968 61.315 17.974 210 214.247 Intermediaris ﬁnancers 1.091.688 1.691.895 31.504 61.721 889.136 6.589 3.772.533 Inversions creditícies 557.077 609.969 512.460 2.651.490 189.142 190.940 4.711.077 Cartera de valors 416.644 103.308 97.327 419.211 17.103 25.585 1.079.177 Actius immaterials i despes. amortitzables 6.526 4.087 3.470 3.774 - 2.937 20.794 Actius materials 51.385 56.002 47.133 78.416 20.166 10.482 263.584 Comptes de periodiﬁcació 38.673 21.562 1.707 65.187 43.394 1.701 172.224 Altres actius 15.927 2.729 3.994 15.243 8.954 950 47.797 Total actiu 2.246.169 2.567.619 715.455 3.367.839 1.189.759 243.266 10.330.108

Passiu INAF 88.837 76.933 11.200 62.540 18.223 270 258.003 Creditors 1.773.790 2.161.494 643.531 2.744.573 1.033.695 187.302 8.544.385 Bancs i entitats de crèdit 89.360 193.735 2.514 32.667 29.168 547 347.991 Dipòsits de clients 1.684.430 1.967.759 641.017 2.711.906 1.004.527 186.755 8.196.394 Deutes representats per títols -----24.943 24.943 Provisions per a riscos i càrregues 8.508 26.958 902 80.446 11.994 162 128.970 Passius subordinats -----4.207 4.207 Comptes de periodiﬁcació 21.347 10.496 3.201 51.361 33.073 1.114 120.592 Altres passius 7.097 6.934 7.889 15.476 3.311 647 41.354 Capital social 68.061 42.708 33.000 70.000 30.055 30.068 273.892 Reserves 233.906 205.311 6.957 306.804 44.287 1 797.266 Resultats 66.276 124.533 15.987 78.711 15.121 -5.448 295.180 Dividends a compte -21.920 -87.748 -7.212 -42.071 - - -158.951 Interessos minoritaris 267 -----267 Total passiu 2.246.169 2.567.619 715.455 3.367.839 1.189.759 243.266 10.330.108

Comptes d’ordre Passius contingents 93.720 116.688 29.146 146.349 28.713 22.671 437.288 Compromisos i riscos contingents 161.484 257.580 43.496 213.351 103.815 27.421 807.147 Operacions de futur 1.032.574 2.802.078 58.420 239.692 94.257 91.277 4.318.298 Dipòsits de valors i títols en custòdia 3.757.727 4.486.175 971.582 3.901.982 520.074 160.980 13.798.520 Altres compt. d’ordre amb func. de control 265.977 1.278.070 98.759 231.796 12.299 2.223 1.889.124 Total comptes d’ordre 5.311.482 8.940.591 1.201.403 4.733.171 759.159 304.572 21.250.377

(*) Nova denominació social del grup Agrícol-Reig, a partir de l’any 2002. (**) Constituït amb data 10 d’abril de 2000. Font: Memòries anuals de les entitats. banca i, per l’any 2001, la proporció era encara una mica i permutes ﬁnanceres de divises, vinculades principalment més alta (85,3%). a operacions de cobertura per a la gestió de carteres i fons El primer dels dos conceptes citats reflecteix fona- d’inversió. El concepte de dipòsits de valors i altres títols mentalment operacions sobre instruments ﬁnancers a ter- en custòdia, per la seva banda, inclou principalment les mini, opcions sobre divises i operacions de compravenda accions i les obligacions d’empreses i altres títols de ren-

79 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.20: Balanç de les entitats bancàries a 31-XII-2002 (milers d’euros)

Banc Internac.- Banca Privada Crèdit Banc Sabadell Andbanc (*) Banca Mora d’Andorra Andorrà Caixabank d’Andorra (**) Total

Actiu Caixa i bancs centrals de l’OCDE 5.668 10.229 3.590 17.172 8.617 4.010 49.286 INAF 54.287 73.013 11.037 63.373 18.556 210 220.476 Intermediaris ﬁnancers 332.159 1.794.671 17.737 75.580 844.237 1.601 3.065.985 Inversions creditícies 607.509 640.304 283.436 2.520.416 243.849 263.298 4.558.812 Cartera de valors 785.536 144.467 328.603 360.233 15.372 28.527 1.662.738 Actius immaterials i desp. amortitzables 6.317 4.686 3.877 7.540 - 2.503 24.923 Actius materials 52.004 53.351 50.000 78.444 18.474 11.834 264.107 Comptes de periodiﬁcació 17.368 8.877 3.155 47.276 41.038 1.693 119.407 Altres actius 16.539 2.942 20.793 23.926 11.252 3.599 79.051 Total actiu 1.877.387 2.732.540 722.228 3.193.959 1.201.395 317.275 10.044.784

Passiu INAF 90.093 78.260 18.820 64.331 19.294 219 271.017 Creditors 1.414.411 2.305.772 638.355 2.567.240 1.026.289 267.013 8.219.080 Bancs i entitats de crèdit 87.480 163.455 1.081 49.806 57.480 429 359.731 Dipòsits de clients 1.326.931 2.142.317 637.274 2.517.434 968.809 266.584 7.859.349 Provisions per a riscos i càrregues 5.759 33.273 902 71.808 13.678 162 125.582 Comptes de periodiﬁcació 9.435 10.754 4.506 36.609 28.808 1.420 91.532 Altres passius 8.220 5.986 6.083 18.919 7.174 24.862 71.244 Capital social 68.061 42.708 33.000 70.000 30.055 30.068 273.892 Reserves 247.162 228.148 10.924 331.262 59.386 17 876.899 Resultats de l’exercici (***) 59.030 103.139 16.038 75.790 16.711 -6.486 264.222 Dividends a compte -25.051 -75.500 -6.400 -42.000 - - -148.951 Interessos minoritaris 267 -----267 Total passiu 1.877.387 2.732.540 722.228 3.193.959 1.201.395 317.275 10.044.784

Comptes d’ordre Passius contingents 74.657 105.661 29.047 152.392 39.880 37.291 438.928 Compromisos i riscos contingents 196.912 270.431 55.576 211.350 158.359 28.890 921.518 Operacions de futur 1.486.386 3.371.690 73.688 1.012.621 1.169.556 76.134 7.190.075 Dipòsits de valors i títols en custòdia 4.130.109 3.821.834 1.181.861 3.937.260 542.109 219.121 13.832.294 Altres compt. d’ordre amb func. de control 558.899 1.602.780 127.851 328.120 11.053 5.912 2.634.615 Total comptes d’ordre 6.446.963 9.172.396 1.468.023 5.641.744 1.920.957 367.348 25.017.431

(*) Nova denominació social del grup Agrícol-Reig, a partir de l’any 2002. (**) Constituït amb data 10 d’abril de 2000. (***) Els resultats de Crèdit Andorrà inclouen 100.554 € corresponents a exercicis anteriors i els de BancSabadell -5,464 milions d’€ consolidats d’exercicis anteriors, pendents d’afectació. Font: Memòries anuals de les entitats. da ﬁxa, de deute públic o de renda variable mantinguts en rers anys, una part important del negoci bancari i cons- dipòsit pels clients i custodiats pels bancs, valorats a preu titueixen l’origen d’una part rellevant dels ingressos de mercat. En conseqüència, la major part d’aquest darrer obtinguts per les entitats en concepte de comissions per concepte correspon a operacions de mediació i custòdia les transaccions efectuades o de comissions de gestió i de efectuades per la banca, que formen, especialment els dar- custòdia de valors i d’altres títols.

80 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.21: Dades d’activitat de les entitats bancàries. 2001-2002 (milers d’euros)

Recursos Propis (Capital + reserves) Beneﬁcis Marge ordinari Nombre d’empleats Nombre d’oﬁcines

2001 2002 2001 2002 2001 2002 2001 2002 2001 2002

Andbanc (*) 301.967 349.201 66.276 59.030 108.865 103.799 352 304 11 11 B. Internac.-B. Mora 248.019 298.495 124.533 103.139 174.104 147.578 262 260 10 10 BPA 39.957 53.562 15.987 16.038 28.834 31.684 127 132 3 3 Caixabank 74.342 106.152 15.121 16.711 30.264 33.557 106 110 7 7 Crèdit Andorrà 376.804 435.052 78.711 75.690 117.277 108.986 279 280 16 16 Banc Sabadell d’And. 30.069 23.599 -2.624 -1.022 3.331 5.233 46 52 2 3 Total 1.071.158 1.266.061 298.004 269.586 462.675 430.837 1.172 1.138 49 50

Inversió més Passiu creditors % inversió % inversió descompte d’efectes clients Mediació clients s/passiu creditors clients s/passiu clients total

2001 2002 2001 2002 2001 2002 2001 2002 2001 2002

Andbanc (*) 564.422 607.509 1.684.430 1.326.931 3.356.048 3.354.238 33,51 45,78 6,89 7,73 B. Internac.-B. Mora 616.394 646.785 1.967.759 2.142.317 4.440.799 3.740.589 31,32 30,19 7,52 8,23 B.P.A. 177.836 215.176 641.017 637.274 882.382 850.337 27,74 33,77 2,17 2,74 Caixabank 190.783 245.829 1.004.527 968.809 513.709 538.179 18,99 25,37 2,33 3,13 Crèdit Andorrà 687.144 767.692 2.711.906 2.517.434 3.509.906 3.604.337 25,34 30,50 8,38 9,77 Banc Sabadell d’And. 43.259 92.685 186.754 266.584 135.189 191.636 23,16 34,77 0,53 1,18 Total 2.279.838 2.575.676 8.196.393 7.859.349 12.838.033 12.279.316 27,82 32,77 27,82 32,77

(*) Nova denominació social del grup Agrícol-Reig, a partir de l'any 2002. Font: Agrupació de Bancs Andorrans.

Es desprèn de tot això que, per captar d’una manera fons mitjançats per la banca per compte dels clients va més àmplia i més precisa el comportament global de l’ac- passar de 2.259,3 milions d’euros a 7.906,5 milions d’eu- tivitat bancària, també s’ha de valorar la dinàmica segui- ros i, el darrer exercici, a 12.279,3 milions d’euros. da per aquest segment del funcionament operatiu de la Per tant, mentre que els dipòsits de la clientela l’any banca. De fet, si es considera l’evolució seguida pels dipò- 2002 es mantenien en un valor gairebé idèntic al de l’any sits dels clients –que, com és lògic per les mateixes carac- 1995 –més exactament, van disminuir un 0,8%–, la terístiques del negoci bancari, constitueixen la part mediació per compte dels clients es va multiplicar per fonamental del seu passiu, amb una àmplia diferència–, 5,4. Això comporta una modificació significativa del s’aprecia una tendència pràcticament d’estancament en negoci bancari, ja que l’estructura dels recursos totals ges- valors nominals, que comporta una certa disminució real. tionats per la banca l’any 1995 corresponia a una distri- Així, per exemple, l’any 1995 els dipòsits de clients en el bució en la qual la participació dels fons mitjançats per conjunt de la banca assolien una xifra de 7.920,5 milions compte dels clients era del 22,2% i la dels dipòsits de la d’euros, el 1998 se situaven en 7.906,5 milions d’euros i clientela era del 77,8%, mentre que l’any 2002 aquests l’exercici del 2002 adoptaven un valor de 7.859,4 milions percentatges s’havien modificat subtancialment, de ma- d’euros. En canvi, en aquests mateixos anys, el valor dels nera que el primer dels dos conceptes absorbia el 61,0%

81 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

dels recursos totals i el segon, el 39,0% restant. En con- fixa o variable que apareixen reflectits en els comptes d’or- seqüència, resulta clar que el model del negoci bancari dre s’han de valorar a preus de mercat i, en conseqüència, ha registrat un canvi notable els darrers anys i que les resulten afectats per les oscil·lacions de les cotitzacions. operacions de mediació per compte de clients han anat Atès que, l’any 2002, les cotitzacions dels principals guanyant pes fins a superar significativament la pràctica mercats de valors del món van registrar un sever ajus- tradicional de captació de dipòsits. tament, això permet explicar l’impacte desfavorable Per a l’any 2002 s’observa una continuïtat gairebé d’aquesta situació sobre les inversions financeres dels total en la distribució dels fons gestionats pel sector ban- clients de la banca reflectides en els comptes d’ordre dels cari entre els dos conceptes indicats, ja que, amb relació seus balanços. a l’exercici anterior, el pes relatiu dels recursos mitjançats Així, la rendibilitat, durant l’any 2002, d’una cistella pel conjunt de les entitats va disminuir solament sis representativa dels valors que integren els índexs de les centèsimes percentuals, que, evidentment, van ser les principals borses mundials va ser en tots els casos de sig- mateixes que van guanyar els dipòsits dels clients (quadre ne negatiu i, a més, amb valors relativament importants: 2.21). Segons això, es pot considerar que, des d’aquest un -16,76% en el cas de l’índex Dow Jones; un -33,75% punt de vista, l’exercici citat es va produir una estabilit- en el CAC 40 de la Borsa de París; un -24,48% en el zació del model de negoci de la banca, després d’un pro- FT-100 de Londres; un -18,63% en el Nikkei japonès; un longat període en el qual les operacions de mediació per -43,94% en el DAX de Frankfurt; i un -23,10% en l’ín- compte dels clients havien anat guanyant pes d’una dex general de la Borsa de Madrid. S’hi ha d’afegir que manera important. aquesta evolució negativa s’acumula a rendibilitats de sig- La dinàmica observable l’any 2002, però, comporta ne negatiu en els dos exercicis anteriors (2000 i 2001) en una modificació significativa amb relació als exercicis pre- tots els casos citats, amb la qual cosa la penalització que cedents, ja que, si al llarg de la darrera dècada el total dels comporta aquesta evolució per als inversors és certament recursos gestionats per la banca –en forma de dipòsits o important. per operacions de mediació– va anar augmentant apre- Per tant, sembla raonable que es pugui donar una ciablement fins al 2001, en l’exercici de referència aques- reticència entre els inversors a incrementar les seves ta tendència creixent es va trencar i aquest agregat va col·locacions en actius financers i, d’acord amb això, la experimentar una disminució del 4,3%. D’altra banda, contracció dels recursos gestionats per la banca en con- aquesta disminució es va produir en proporcions molt cepte de mediació amb els clients es pot derivar de l’efecte similars en les dues línies de negoci indicades en els parà- acumulat de dos factors: d’una banda, per la disminució grafs anteriors: la variació va ser del -4,4% en el volum del valor comptable dels actius comptabilitzats i, de l’al- dels fons mitjançats per compte dels clients i del -4,1% tra, per l’efecte dissuasiu de la negativa marxa dels mer- en els dipòsits (quadre 2.21). cats de valors sobre els inversors potencials i de sortida Es pot interpretar que, en la part referent a la media- d’una part de les inversions existents en borsa. ció per compte de clients, l’evolució seguida pels mercats Tanmateix, cal tenir en compte que, l’any 2002, a més de valors ha pogut tenir una influència rellevant en aques- de la reducció dels recursos mitjançats per compte dels ta dinàmica, en la mesura que els valors i títols de renda clients, també es va produir una disminució dels dipòsits

82 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

de la clientela, amb la qual cosa es dedueix que tampoc minso i no és probable que aquestes circumstàncies es no es va produir un transvasament important de fons d’un puguin modificar gaire en el curt i mitjà termini. tipus d’instrument a l’altre. En conjunt, doncs, el que es La reducció que es va registrar en els recursos totals va produir el 2002 és una contracció global del negoci gestionats per la banca l’any 2002 va incidir en el marge bancari, que, previsiblement, va ser resultat de l’efecte ordinari de les entitats i en els resultats obtinguts, que, en combinat dels escassos incentius a l’estalvi que compor- termes generals, van registrar un cert deteriorament. Així, tava el marc general de baixa remuneració als dipòsits els beneficis del conjunt del sistema bancari durant el i d’una gran incertesa en els mercats financers, d’una 2002 van ser un 9,5% inferiors a l’exercici anterior, si bé banda, i de la reducció del valor comptable dels valors l’evolució d’aquesta variable presenta disparitats aprecia- dels clients custodiats per les entitats financeres i els pos- bles entre les diferents entitats. Tot i això, es pot afirmar sibles moviments de desinversió en aquests instruments, que les entitats bancàries del país mantenien encara un de l’altra. nivell de rendibilitat força elevat. S’hi pot afegir que la continuïtat en les condicions En termes absoluts, la situació més desfavorable l’any d’incertesa en els mercats financers, que van constituir la 2002 la va registrar el Banc Sabadell d’Andorra, que va pauta dominant els primers mesos del 2003 i que no sem- obtenir uns resultats negatius una mica superiors a un bla fàcil que es puguin resoldre en el decurs de l’exercici, milió d’euros. Malgrat tot, aquesta situació representa una a més de la permanència d’un quadre general de baixos millora perceptible amb relació a l’exercici anterior, en el tipus d’interès, configuren un panorama que sembla afa- qual les pèrdues van ser 2,6 vegades més altes. Es pot in- vorir un comportament dels estalviadors similar al de terpretar que els resultats desfavorables que arrossega l’any 2002. En tot cas, sembla que les condicions en les aquesta entitat des que va començar a operar en el mer- quals es pot considerar que es va basar el canvi registrat cat andorrà, l’any 2000, representen el cost per accedir i en l’estructura del negoci de la banca andorrana durant els consolidar-se en un mercat força competitiu i que, d’una darrers anys, en l’exercici del 2002 van experimentar una manera progressiva, el Banc Sabadell d’Andorra es podrà certa modificació, que es pot atribuir a les turbulències situar en unes condicions més favorables que li permetin que recauen sobre els mercats financers mundials, les aconseguir resultats positius. quals, d’alguna manera, han posat a prova la capacitat Al marge d’això, les tres entitats de més dimensió del d’assumir riscos per part dels inversors. país van seguir la pauta general de reducció dels beneficis, Ara bé, si es considera la desfavorable evolució que però amb una intensitat bastant diferent, ja que el grup van mantenir els mercats de valors al llarg del trienni Banc Internacional-Banca Mora va registrar una caiguda 2000-2002 i la incidència relativament limitada sobre del 17,2% amb relació a l’any anterior, que en el cas el volum de recursos dedicats pels estalviadors a col·lo- d’Andbanc va ser del 10,9%, mentre que Crèdit Andorrà cacions financeres, es pot deduir que el model de negoci va experimentar una disminució del 3,8%. En sentit con- bancari es troba notablement consolidat i tampoc no es trari, les dues entitats més petites del país –a part del Banc pot preveure que pugui experimentar canvis gaire radi- Sabadell– l’any 2002 van aconseguir millorar els beneficis cals, sobretot si es té en compte que les possibles inver- de l’exercici precedent, en un 0,3% en el cas de BPA i en sions amb baix risc proporcionen un rendiment molt un 10,5% Caixabank.

83 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Cal dir, però, que, malgrat la reducció dels beneficis Gràfic 2.21: Quota de mercat en la captació de dipòsits que va patir, el grup Banc Internacional-Banca Mora va de les entitats bancàries. 2002 ser el que va aconseguir un volum més elevat de beneficis 8,11% el 2002, superior a cent milions d’euros, i que, si es considera el nivell de rendibilitat amb relació als fons propis, 27,26% 12,33% aquesta entitat és també la que se situava en el primer lloc, seguida, en aquest cas, per BPA. Tot i això, tal com s’ha assenyalat abans, la situació general de la banca andorrana d’acord amb la de la ràtio indicada de rendibilitat es pot considerar satisfactòria –al marge, evidentment, de la peculiar situació que afecta el Banc Sabadell–, malgrat 16,88% 32,03% haver sofert d’una manera generalitzada un deteriora- 3,39% ment respecte a l’exercici anterior.

Altres dades que també s’inclouen en el quadre 2.21 Banca Privada d’Andorra Banc Sabadell d’Andorra són les referents a la xarxa d’oficines desplegada per cada Caixabank Andbanc Crèdit Andorrà Banc Internac.-Banca Mora entitat i el nombre de treballadors adscrits. Com es pot apreciar, l’única diferència amb relació al nombre de Font: Quadre 2.20. sucursals que es detecta l’any 2002 en comparació de l’exercici anterior és la creació d’una nova oficina corresponent al Banc Sabadell d’Andorra. Pel que fa a les plan- tilles, dues entitats van reduir els seus efectius –el grup desagreguen aquesta mateixa informació en els dos con- Banc Internacional-Banca Mora i Andbanc–, mentre que ceptes bàsics que la integren, de manera que el primer cas la resta dels bancs va crear alguns llocs de treball. En el representa la participació percentual dels bancs en els di- cas de la primera de les dues entitats esmentades, la pòsits totals de la clientela i el segon, els recursos globals reducció de la plantilla va ser molt lleugera, mentre que mitjançats per compte dels clients. Andbanc va eliminar 48 llocs de treball, fet que es pot Amb relació a la quota global de mercat, l’any 2002 imputar als ajustaments derivats de la fusió de les dues les dues entitats més grans del país absorbien un percen- entitats –Banc Agricol i Comercial d’Andorra i Banca tatge dels recursos totals gestionats per la banca que era Reig– que van donar origen al nou banc. del 30,4% en el cas del líder del sector –Crèdit Andorrà– Altres dades d’interès relatives a la situació de les i del 29,2% en el del grup Banc Internacional-Banca diferents entitats són les que es representen en els gràfics Mora. Andbanc se situava en tercera posició, amb una 2.21, 2.22 i 2.23, que permeten captar la posició de cada quota del 23,2%, i, ja a una certa distància, apareixen banc en el mercat del país en l’exercici de referència. Així, CaixaBank i BPA, amb proporcions del total bastant el gràfic 2.23 reflecteix la quota de mercat en el total dels similars (gràfic 2.23). El Banc Sabadell d’Andorra, amb recursos gestionats per la banca que corresponia a cada motiu del reduït temps que fa que és operatiu, mantenia entitat l’any 2002. Per la seva banda, els gràfics 2.21 i 2.22 una quota del 2,28% en el mercat bancari del país.

84 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràﬁc 2.22: Quota de mercat de les entitats bancàries en la Gràﬁc 2.23: Percentatge captat per cada entitat dels recursos captació de recursos per mediació amb clients. 2002 totals gestionats pel sector bancari (dipòsits més mediació clients). 2002

6,92% 7,39% 4,38% 7,48%

30,46% 29,21%

29,35%

30,40%

23,24% 27,32% 1,56% 2,28%

Banca Privada d’Andorra Banc Sabadell d’Andorra Banca Privada d’Andorra Banc Sabadell d’Andorra Caixabank Andbanc Caixabank Andbanc Crèdit Andorrà Banc Internac.-Banca Mora Crèdit Andorrà Banc Internac.-Banca Mora

Font: Agrupació de Bancs Andorrans. Font: Agrupació de Bancs Andorrans.

Respecte a l’any anterior, aquestes posicions presen- per a la captació de recursos. En el cas dels dipòsits de ten algunes diferències. La més rellevant és la pèrdua clients, la posició de lideratge l’ocupa Crèdit Andorrà, d’1,3 punts percentuals de quota de mercat per part del seguit, a una certa distància, pel grup Banc Internacional- grup Banc Internacional-Banca Mora, que, unida a una Banca Mora i, amb una diferència més gran, per And- evolució en sentit contrari de Crèdit Andorrà, va provo- banc. En canvi, quant a quota de mercat en la mediació car un canvi en la posició de lideratge dins el mercat. Pel per compte de clients, les posicions apareixen més equi- que fa a la resta, Andbanc també va experimentar una librades, ja que, l’any 2002, el grup Banc Internacional- reducció en la seva quota de mercat, en aquest cas de set Banca Mora se situava en la primera posició, però seguit dècimes percentuals, i CaixaBank, BPA i Banc Sabadell de prop per Crèdit Andorrà i, amb una mica més de van millorar les seves posicions. diferència, per Andbanc. El detall que incorporen les dades representades en Amb relació a l’any anterior, l’exercici del 2002 van re- els gràﬁcs 2.21 i 2.22, en els quals apareixen desagrega- duir la quota de mercat en la captació de dipòsits dues en- des les dades dels recursos totals gestionats per les enti- titats, Andbanc –que va perdre 3,7 punts percentuals– i tats en els dos grans conceptes considerats –dipòsits de Crèdit Andorrà –amb una disminució d’1,1 punts per- clients i mediació per compte de clients–, permet obtenir centuals–. En contrapartida, el grup Banc Internacional- una aproximació a les polítiques desplegades pels bancs Banca Mora va registrar una millora considerable –de 3,3

85 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

punts percentuals– i també la van augmentar, en major o alta que la mitjana centrada en aquesta línia (en concret, menor proporció, les altres tres entitats. En el cas dels re- 10,7 punts percentuals superior). En canvi, en els casos cursos captats per mediació amb clients, la comparació del de CaixaBank i de Banc Sabadell d’Andorra, la propor- 2002 amb l’any anterior mostra una pèrdua signiﬁcativa ció majoritària del seu volum de negoci corresponia a la de quota de mercat per part del grup Banc Internacional- captació de dipòsits. Banca Mora –de 4,1 punts percentuals– i una millora de En l’evolució seguida durant els darrers anys, s’apre- més o menys importància en la resta d’entitats. cia una certa tendència a la moderació de la captació de En resum, l’evolució seguida durant l’any 2002 va recursos per la via de la mediació per compte de clients comportar una certa reducció de la posició global de dues en els casos del grup Banc Internacional-Banca Mora i de entitats, el grup Banc Internacional-Banca Mora i And- BPA, mentre que, en sentit contrari, han accentuat sig- banc. En el cas del grup Banc Internacional-Banca Mora niﬁcativament aquesta línia d’actuació Andbanc i Crèdit això va ser conseqüència d’una reducció important en la Andorrà. CaixaBank i Banc Sabadell, per la seva banda, quota de mercat de l’entitat en la captació de recursos per han mantingut també una pauta creixent en aquest mediació amb clients, que va ser compensada, en part, per sentit, però amb un ritme més moderat. En tot cas, la una millora en la captació de dipòsits, mentre que, en el conseqüència d’aquesta evolució va donar lloc, l’any 2002, cas d’Andbanc, la situació global va ser resultat d’una a situacions no gaire dispars en els casos de Crèdit dinàmica oposada a la del banc anterior en les dues grans Andorrà, grup Banc Internacional-Banca Mora i BPA, línies de negoci. Per la seva banda, CaixaBank, BPA i tal com s’ha vist abans, mentre que Andbanc es va situar Banc Sabadell van aconseguir incrementar la quota de en una posició relativament més forta en el mercat de participació en ambdós mercats i Crèdit Andorrà, tot i mediació per compte de clients que en el de captació de que va reduir una mica el percentatge de participació en dipòsits. la captació de dipòsits, va augmentar la quota total de En valors absoluts, és a dir, en unitats monetàries, la participació en el negoci bancari com a resultat del crei- situació més generalitzada va comportar una reducció xement en el segment de mediació per compte de clients. dels recursos captats pel conjunt dels dos conceptes con- Si es valora la proporció que assoleix cada línia de siderats, ja que el valor total dels dipòsits va disminuir 337 negoci en el conjunt de la pràctica bancària, es comprova milions d’euros i els recursos mitjançats per compte dels que, l’any 2002, el percentatge dels recursos totals que clients ho va fer en una quantitat de 558,7 milions d’eu- gestionava la banca pel concepte de mediació per comp- ros. Globalment, l’única entitat que l’any 2002 va acon- te de clients se situava en el 61%, proporció similar a la seguir augmentar el volum de recursos totals de clients de l’any anterior, com s’ha vist abans, però que, des d’una gestionats va ser Banc Sabadell d’Andorra, mentre que la perspectiva temporal prolongada, és el resultat d’un pro- resta va registrar reduccions de diversa envergadura. Així, cés de creixement de considerable intensitat. L’estructu- les disminucions van ser clarament més intenses, tant en ra del negoci de tres entitats resultava bastant similar al termes absoluts com relatius, en els casos de Banc Inter- valor mitjà: Crèdit Andorrà, grup Banc Internacional- nacional-Banca Mora i d’Andbanc, i van assolir xifres Banca Mora i BPA, mentre que, per la seva banda, And- absolutes i percentatges més moderats en els casos de banc mantenia una proporció del seu negoci bastant més CaixaBank, Crèdit Andorrà i BPA.

86 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

En definitiva, doncs, les condicions econòmiques per a reserves d’una part significativa dels beneficis dels generals i, en particular, la situació dels mercats financers bancs. van pesar d’una manera negativa sobre el sistema banca- Com a última qüestió, es pot fer referència a alguns ri durant l’any 2002. Això ha pogut portar algunes enti- canvis normatius que afecten el sector bancari. Bàsica- tats a modificar les estratègies en la línia de captació de ment, es pot esmentar l’aprovació, amb data 14 de maig de recursos de la clientela i donar lloc a transformacions en 2002, de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de l’estructura de negoci d’algunes entitats, si bé, en línies serveis bancaris i de serveis financers, i, també en la matei- generals, el model global del negoci bancari no sembla xa data, de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació que hagi de registrar modificacions gaire rellevants a curt de serveis d’assegurança (BOPA, núm. 14.044 de 12-6- i mitjà termini. De tota manera, els resultats obtinguts per 2002). La primera d’aquestes lleis deroga la Llei de regu- les entitats es poden considerar, en general, bastant favo- lació dels mòduls aplicables a les entitats bancàries, de 15 rables ateses les circumstàncies en el context econòmic de desembre de 2000, i estableix les bases d’un sistema global. impositiu que recau sobre totes les entitats que integren el Una altra informació d’interès que també s’inclou en sector financer del país. La llei determina la quota de el quadre 2.21 és la que fa referència al finançament per liquidació aplicable a les entitats d’una manera objectiva part de les entitats bancàries de l’activitat econòmica rea- estimant el valor de les prestacions i dels serveis realitzats litzada en el país, que, en bona part, es pot associar als a partir de magnituds econòmiques i financeres. La Llei de conceptes d’inversió i descompte d’efectes. Les quantitats l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegu- corresponents a aquests conceptes van registrar un incre- rança, sobre la base d’un sistema similar, de determinació ment del 13% durant l’any 2002, amb un augment espe- objectiva, grava les companyies d’assegurances implanta- cialment rellevant en el cas de les tres entitats de dimensió des en el Principat. Igualment, amb data 3 de juliol de més petita, tot i que també l’increment assolit per Crèdit 2002 es van aprovar sengles reglaments que desenvolupen Andorrà va ser prou notable. aquestes dues lleis (BOPA, núm. 14.052 de 10-7-2002). La ràtio que posa en relació la suma d’inversions i En un altre ordre de coses, amb data 31 de juliol de descompte d’efectes amb el volum dels dipòsits de clients 2002 es va aprovar el Reglament de la llei de cooperació també va augmentar sensiblement, ja que va passar del penal internacional i de lluita contra el blanqueig de 27,82% que assolí l’any 2001 a un valor del 32,77% diners o valors producte de la delinqüència internacional, l’exercici següent per al conjunt de la banca. En el quadre que desenvolupa els continguts de la Llei de cooperació 2.21 es pot també comprovar la distribució d’aquest valor de la llei del mateix nom, aprovada el 29 de desembre de percentual entre les diferents entitats del sector. D’altra 200013. Aquest reglament determina els aspectes organit- banda, també és remarcable la capitalització del conjunt zatius i de funcionament de la Unitat de Prevenció del de les entitats, atès que els recursos propis totals van Blanqueig que va crear la llei i estableix els procediments registrar un creixement del 18,2%, derivat de l’aplicació d’actuació a seguir en els casos en què es detectin opera-

13. Aquest reglament en va derogar un altre, amb el mateix nom i la mateixa ﬁnalitat, que havia estat aprovat per Decret de 27 de març de 2002 (BOPA, núm. 14.027 del 3-4- 2002).

87 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

cions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de tives d’ingressos, i, de l’altra, establint noves figures d’im- capitals procedents d’activitats delictives. posició que recaiguin sobre l’activitat econòmica interior. Evidentment, la transformació del sistema tributari i la II.6 - Finances públiques modificació de l’estructura dels ingressos públics única- Les finances públiques del Principat són fortament con- ment es pot realitzar d’una manera progressiva en el dicionades per dos factors bàsics: per la banda de les des- temps, amb la qual cosa els efectes dels esforços realitzats peses, per la notable expansió de la dimensió i de l’àmbit pel Govern per diversificar les fonts d’ingressos solament d’actuació del sector públic que s’ha registrat els darrers es perceben d’una manera limitada en els exercicis pres- anys, i, per la banda dels ingressos, per les singularitats del supostaris que s’analitzen en aquest capítol. D’altra ban- model fiscal del país, que generen una notable dependèn- da, també s’ha de dir que la voluntat de mantenir els trets cia de l’erari públic envers la recaptació obtinguda per bàsics del model fiscal del país restringeix necessàriament l’entrada en el seu territori dels diferents tipus de pro- les possibilitats de canvi en l’estructura i el volum dels ductes, especialment d’alguns capítols concrets. ingressos públics. Pel que fa a aquesta darrera qüestió, es comprova que De fet, es comprova que els intents per obtenir una el capítol pressupostari dels impostos indirectes consti- estructura pressupostària més equilibrada no han aconse- tueix, amb una àmplia diferència, la font principal de guit modificar els resultats deficitaris, que són habituals recursos del sector públic. Més concretament, el compor- en les liquidacions dels pressupostos públics des dels tament mantingut per les figures tributàries que recauen darrers anys de la dècada dels vuitanta. Aquesta situació sobre l’entrada de mercaderies en el país determina en es posa de manifest amb claredat en el gràfic 2.24, en el gran manera la marxa general dels ingressos públics, ja qual s’ha representat l’evolució global seguida pels capí- que representen el gros dels impostos indirectes. La con- tols d’ingressos i de despeses no financers corresponents seqüència d’això és que l’entrada de visitants procedents a les liquidacions pressupostàries dels exercicis compre- de l’exterior es converteix no solament en el condicionant sos entre l’any 1985 i el 2001, últim per al qual es dispo- principal de l’activitat turística en el Principat, sinó tam- sava d’informació en el moment de tancar la redacció bé, indirectament, en la font principal d’ingressos per a d’aquest anuari14. l’erari públic, ja que la recaptació procedeix en bona part Aquestes dades permeten apreciar que, després de del consum derivat de la demanda turística. l’any 1987, l’evolució seguida pels fluxos d’ingressos i de Els darrers anys, el Govern ha intentat reduir aques- despeses no financers ha mantingut habitualment aquest ta dependència dels ingressos públics envers les figures darrer concepte per damunt dels ingressos i ha consoli- impositives que graven l’entrada de mercaderies en el país dat, així, una situació deficitària de més o menys enver- per dues vies: d’una banda, introduint noves figures gadura. Com es pot observar en el gràfic, les úniques tributàries en forma de taxes i cercant altres fonts alterna- excepcions a aquesta situació es van registrar en els exer-

14. El fet d’incloure únicament els capítols d’ingressos i de despeses no financers permet fer-se una idea més ajustada de l’evolució dels dos tipus de fluxos pressupostaris, ja que, d’aquesta manera, no s’hi incorporen les operacions financeres –bàsicament corresponents a l’augment de l’endeutament i a la liquidació d’aquest endeutament–, mentre que sí que s’hi inclouen –en el capítol 3 de les despeses– els pagaments pels interessos d’aquest endeutament.

88 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Gràfic 2.24: Ingressos i despeses públics no financers La conseqüència d’això va ser que, un cop modificada liquidats 1985-2001 (milers d’euros) la situació atípica de la qual derivava el gran creixement

250.000 registrat en les importacions de tabac, l’evolució dels dos corrents pressupostaris va tornar a una posició bastant 200.000 similar a la que es donava els anys anteriors a 1995, si bé 150.000 també cal dir que el pes relatiu del dèﬁcit registrat en el 100.000 període 1998-2001 assoleix una menor envergadura que

50.000 en el cas del que es va mantenir en els anys compresos entre 1988 i 1994. 0 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 Pel que fa a l’exercici pressupostari del 2001, el tret Ingressos no financers. Milers d’€. més destacat és el notable increment que es va registrar Despeses no financeres. Milers d’€. tant en el flux de les despeses com dels ingressos, ja que Font: Quadre 2.22 les primeres, valorades en unitats monetàries corrents, van augmentar un 15,5% amb relació a l’exercici precedent, cicis de 1996 i 1997, en els quals es va aconseguir un però els ingressos encara van tenir un creixement més superàvit en la liquidació del pressupost, mentre que en notable, del 21,7% (quadre 2.22 i gràfic 2.24). Aquests el de 1995, tot i que les despeses van superar els ingres- increments superen significativament els que van assolir sos, la diferència va ser molt poc rellevant. Per tant, el ambdós conceptes en la liquidació anterior, ja que, l’any bienni 1996-1997 (principalment el darrer d’aquests dos 2000, les despeses van créixer un 11,1% i els ingressos, un anys) representa una situació singular dins la pauta gene- 8,3%. ral de l’evolució recent del pressupost. Per tant, es pot deduir de l’evolució dels ingressos en En realitat, les circumstàncies atípiques que es van els darrers exercicis que la dinàmica de creixement respon registrar aquells anys corresponen principalment al flux d’una manera més ajustada a les condicions estructurals dels ingressos, en els quals s’aprecia fàcilment que va exis- de la base econòmica del país amb relació a les cir- tir una pujada de caràcter puntual força important, men- cumstàncies anòmales que es van viure els anys 1996, tre que una anàlisi més detallada de les despeses permet 1997 i 1998, en els quals el flux d’ingressos va ser influït constatar que, encara que van intensificar el seu creixe- d’una manera significativa per factors atípics de dife- ment, ho van fer arrossegades pel creixement dels ingres- rent caire. D’altra banda, les modificacions que s’han sos. Per tant, el fet singular més destacat per a l’any 1997 anat introduint en el sistema fiscal del país també s’han va ser l’excepcional augment dels ingressos –es va assolir de fer notar d’una manera progressiva en els ingressos una xifra que, en valors corrents, no va ser superada fins públics. al 2001–, circumstància que va derivar del volum extra- Per la banda de les despeses, la tendència creixent es ordinàriament elevat que van assolir l’any citat les impor- revela també com un tret estructural de difícil modi- tacions de tabac, fet que, lògicament, es va reflectir en un ficació, com ho prova el fet que, en la sèrie històrica con- augment molt notable de la recaptació tributària obtin- siderada, solament en dos dels disset exercicis que s’hi guda per aquesta via. inclouen el volum de la despesa va experimentar una

89 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

reducció, la qual, d’altra banda, es pot comprovar que va dècada dels anys noranta, que sembla arribar a una esta- derivar principalment de la contracció registrada en el bilització en els tres darrers exercicis pressupostaris per als capítol de les inversions reals. Tal com s’ha vist, els dos quals es disposa d’informació. darrers exercicis pressupostaris per als quals es disposa Així, els primers anys noranta, el capítol dels impos- d’informació refermen aquesta valoració, ja que la pujada tos indirectes aportava més del 90% dels ingressos no acumulada de les despeses en el bienni 2000-2001 va ser financers (un 94,7% el 1990 i un 92,5% el 1991), men- del 28,2% en termes nominals. tre que en el període 1992-1997 se situava en percen- Així doncs, l’evolució relativa d’ingressos i de despe- tatges compresos entre el 78% i el 85%. En el trienni ses va portar en els exercicis compresos entre 1998 i el 1999-2001, en canvi, el percentatge més elevat correspon 2001 a tancaments de les liquidacions pressupostàries al darrer exercici de la sèrie, amb un 72,1%, i la menor amb un dèficit no financer significatiu, de 12,63 milions aportació dels impostos indirectes al conjunt dels ingres- d’euros l’any 1998,d’11,27 milions d’euros el 1999,de sos no financers es va produir l’any 2000, amb un 66,7%. 17,21 milions d’euros el 2000 i de 8,47 milions d’euros Evidentment, es tracta sempre d’una proporció àmplia- l’exercici del 2001. En conseqüència, es constata que la ment majoritària del volum total d’ingressos per opera- notable millora que es va aconseguir en els ingressos cions no financeres, cosa que revela la dependència dels públics en els dos darrers exercicis pressupostaris per als recursos públics respecte a la recaptació obtinguda de la quals es disposa d’informació no ha permès obtenir una imposició indirecta, però, en tot cas, l’evolució percepti- situació d’equilibri pressupostari, si bé es pot observar que ble comporta un augment progressiu de la resta de con- en l’exercici del 2001 el volum del dèficit va ser més reduït ceptes d’ingrés, a part dels impostos indirectes. que en els anys precedents. En termes relatius, el dèficit El conjunt que en el quadre 2.22 s’engloba sota la pressupostari va incrementar el percentatge que repre- denominació «d’altres ingressos» és la suma de dos capí- senta amb relació als ingressos no financers l’exercici del tols pressupostaris, el de taxes i altres ingressos i el d’in- 2000, però el va moderar sensiblement l’any següent. gressos patrimonials15. Amb relació a aquests conceptes, Així, els anys 1998 i 1999 la xifra de dèficit representava cal afegir-hi que el capítol que inclou taxes i altres ingres- el 6,8% dels ingressos no financers, percentatge que el sos (aquests darrers corresponen a venda de béns, pres- 2000 havia pujat fins al 9,6%, però que va baixar a un tacions de serveis, reintegraments, sancions, etc.) va 3,9% l’any 2001. mantenir els darrers sis anys una participació en els Tal com s’ha indicat abans, el capítol dels impostos ingressos totals no financers relativament estable, que se indirectes representa el percentatge àmpliament majori- situa entre el 7% i el 9% (un 7,3% l’exercici del 2001). En tari del total dels ingressos públics, situació que ha estat canvi, en el capítol d’ingressos patrimonials es detecta una tradicional en les finances públiques andorranes. Tot i evolució que inclou fluctuacions importants, atès que, per això, es pot apreciar una certa tendència cap a una diver- exemple, l’any 1996 representava un 14,3% dels ingres- sificació més gran de les fonts d’ingressos al llarg de la sos totals no financers i l’any 1997 un 14,7%, mentre que

15. La classificació per capítols del pressupost inclou també el de transferències corrents, que no aporta cap ingrés en el cas d’Andorra.

90 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.22: Pressupostos d’ingressos i de despeses de l’Administració central. 1997-2003

1997 (milers pta) 1998 (milers pta) 1999 (milers pta)

Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació

Ingressos Impostos indirectes 20.850.000 26.990.700 23.500.000 18.887.719 21.340.000 19.554.025 Altres ingressos 6.513.707 7.454.745 12.082.676 11.844.159 7.430.000 8.126.737 Actius ﬁnancers 86.500 101.330 86.500 105.944 86.500 75.000 Passius ﬁnancers 23.270.261 21.791.100 483.476 2.013.263 3.040.111 - Total ingressos 50.720.468 56.337.875 36.152.652 32.851.085 31.896.611 27.755.762

Despeses Despeses corrents 15.631.189 15.003.217 15.865.554 14.771.768 16.012.041 15.801.934 -Despeses de personal 6.045.178 5.965.728 6.316.795 6.374.304 6.841.791 6.983.303 -Béns corrents i serveis 3.904.959 3.613.049 4.045.244 3.864.197 4.085.812 4.072.293 -Interessos 1.154.510 1.366.861 907.520 221.094 253.550 221.451 -Transferències corrents 4.526.542 4.057.579 4.595.995 4.312.173 4.830.888 4.524.887 Despeses de capital 13.299.279 13.327.187 20.285.098 18.061.547 15.882.570 13.754.424 -Inversions reals 7.390.376 7.143.281 13.082.334 10.933.201 10.015.068 7.389.169 -Transferències de capital 5.908.903 6.183.906 7.202.764 7.128.346 5.867.502 6.365.255 Operacions financeres 21.790.000 21.789.400 2.000 17.770 2.000 0 -Variac. actius financers ------Variac. passius financ. 21.790.000 21.789.400 2.000 17.770 2.000 - Total despeses 50.720.468 50.119.804 36.152.652 32.851.085 31.896.611 29.556.358

2002 2003 2000 (milers d’€) 2001 (milers d’€) (milers d’€) (milers d’€)

Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació Pressupost Pressupost

Ingressos Impostos indirectes 161.912,7 120.035,6 176.485,3 157.978,6 190.821,8 202.917,1 Altres ingressos 56.057,5 60.062,1 58.220,5 61.244,7 51.778,1 43.359,1 Actius ﬁnancers 613,0 3.981,3 206,5 182,1 216,8 216,8 Passius ﬁnancers 16.994,6 9.693,1 146.824,0 131.062,9 18.012,9 23.886,6 Total ingressos 235.577,8 193.772,0 381.736,3 350.468,2 260.829,6 270.379,6

Despeses Despeses corrents 111.083,1 103.025,9 121.708,9 124.070,1 125.644,6 131.721,1 -Despeses de personal 45.977,4 45.147,5 48.483,0 49.901,5 51.423,6 54.948,9 -Béns corrents i serveis 26.510,4 25.686,5 27.661,6 33.211,4 29.150,2 30.648,3 -Interessos 4.798,1 1.334,2 5.691,5 5.610,7 4.913,8 4.847,1 -Transferències corrents 33.797,2 30.857,8 39.872,8 35.346,4 40.157,1 41.276,8 Despeses de capital 124.482,8 94.279,1 129.066,9 103.620,4 135.022,7 138.496,1 -Inversions reals 85.039,3 42.974,9 90.362,2 66.193,8 95.279,6 97.779,5 -Transferències de capital 39.443,4 51.304,2 38.704,7 37.426,5 39.743,1 40.716,6 Operacions financeres 12,0 601,0 130.960,5 130.948,5 162,3 162,4 -Variac. actius financers - 601,0 - - 150,3 150,0 -Variac. passius financ. 12,0 - 130.960,5 130948,52 12,0 12,4 Total despeses 235.577,8 197.906,0 381.736,3 358.638,9 260.829,6 270.379,6

Font: Ministeri de Finances.

91 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

l’exercici de 1998 la seva participació va pujar fins al s’havien ingressat 18,6 milions d’euros. En canvi, els 29,7%, l’any 2000 va assolir el 25,0% i l’exercici del 2001, ingressos patrimonials van registrar una situació gairebé el 20,7%. d’estabilitat, ja que l’any 2000 van aportar una quantitat En conseqüència, els ingressos patrimonials han asso- de 45,1 milions d’euros i en la liquidació del 2001 es van lit un pes relatiu força important en els ingressos públics obtenir per aquest concepte 45,4 milions d’euros, és a dir andorrans durant els darrers anys, encara que les oscil·la- un 0,6% més. Com a conseqüència, la suma d’aquests dos cions que s’hi observen són també rellevants, a causa de capítols d’ingressos, com s’ha vist, va augmentar un 2%. les variacions que experimenten alguns dels conceptes que Si es considera la suma total dels ingressos, és a dir, inclou aquest capítol. És el cas, principalment, del que afegint-hi també els obtinguts per operacions finance- recull els productes de distribució de resultats, que pot res, l’increment que van registrar els ingressos totals de canviar significativament segons les circumstàncies de l’exercici del 2001 amb relació a l’any anterior va ser molt cada exercici, tot i que, els darrers anys, ha assolit valors més voluminós que els valors que s’han vist en els parà- força elevats. Així, en la liquidació pressupostària del grafs precedents, ja que va ser del 80,9%. Això deriva de 2001, els productes de distribució de resultats van apor- la considerable envergadura que va assolir el capítol d’in- tar a l’erari públic una quantitat de 32,96 milions d’euros, gressos per passius financers –és a dir, obtinguts per ope- xifra que representa el 15,0% dels ingressos no financers racions d’endeutament–, que va aportar una quantitat de d’aquell exercici i el 72,7% dels ingressos patrimonials. 131,1 milions d’euros al pressupost total d’ingressos, Si es comparen els valors corresponents a les dues mentre que l’any 2000 aquest concepte va mantenir un darreres liquidacions pressupostàries disponibles, es pot valor molt més moderat, de solament 9,7 milions d’euros. comprovar que, tal com s’ha assenyalat abans, l’any 2001 Per la banda de les despeses, tal com s’ha assenyalat els ingressos totals no financers van experimentar un crei- anteriorment, la liquidació corresponent a l’exercici del xement força important, del 21,7% en termes nominals. 2001 presenta també un augment força notable, de mane- Aquest increment va derivar de la forta pujada que va ra que les despeses totals no financeres van augmentar un registrar la recaptació per impostos indirectes, que va aug- 15,5%. Els dos grans blocs que integren aquest conjunt de mentar un 31,6%, mentre que els conceptes englobats en despeses van experimentar un creixement força notable, si la denominació «d’altres ingressos» solament van assolir bé va ser especialment significatiu en la part que corres- un increment del 2,0%. En valors absoluts, l’any 2001 la pon a les despeses corrents, que van augmentar un 20,6%, recaptació per impostos indirectes es va situar en una xifra mentre que les despeses de capital van registrar un incre- de 158 milions d’euros, mentre que l’exercici anterior ment del 9,9%. En termes generals, l’evolució en els havia estat de 120 milions d’euros. darrers exercicis del primer d’aquests conceptes presenta Els recursos obtinguts en el capítol de taxes i altres una línia expansiva pràcticament contínua, mentre que les ingressos van experimentar, l’exercici del 2001, una certa despeses de capital presenten oscil·lacions força notables, millora, encara que comparativament moderada, ja que tot i que també dins una tendència general ascendent. van assolir un valor de 15,9 milions d’euros, xifra que Així, per exemple, entre els anys 1992 i 2001, la taxa representa un increment del 6%. D’altra banda, també es de creixement anual acumulativa dels capítols de despe- pot assenyalar que, per aquest mateix concepte, l’any 1999 ses corrents va ser del 7,7%, derivada principalment de

92 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

l’augment registrat per les despeses de personal, que són de 10,6 milions d’euros l’any 1994 o de 8,2 milions d’eu- les que van seguir una tendència més expansiva. D’acord ros l’exercici de 1997. amb això, l’any 2001 les despeses corrents van assolir una El conjunt de les despeses de funcionament –és a dir, de les taxes de creixement més altes dels darrers anys. la suma de les despeses de personal i les realitzades per a Aquest fet va ser resultat, principalment, de l’evolució l’adquisició de béns i serveis corrents– va augmentar, l’any dels capítols que inclouen les compres de béns i serveis 2001, en un percentatge del 17,3%, arrossegat en bona corrents i les despeses per interessos, que van experimen- mesura per la notable pujada de les despeses en compra tar un increment molt important en tots dos casos. En de béns i serveis corrents. Això, en tot cas, representa un concret, els recursos destinats a l’adquisició de béns i ser- augment atípicament alt, ja que en el quinquenni ante- veis corrents van pujar un 29,3% amb relació a l’any pre- rior el percentatge de creixement més alt de les despeses cedent, i els pagaments d’interessos van representar una de funcionament va ser del 10,3%, l’any 1997, i la resta quantitat més de quatre vegades superior a la que es va dels exercicis va oscil·lar en valors compresos entre el 6% satisfer pel mateix concepte l’any 2000. i el 8%. Sense arribar a percentatges de creixement d’aquesta En conseqüència, el ritme de creixement que van envergadura, els altres dos capítols de despeses corrents, mantenir tant el total de les despeses corrents com la part és a dir, les despeses de personal i les transferències cor- que correspon a despeses de funcionament l’any 2001 va rents, també van assolir un increment força notable en ser signiﬁcativament superior al que van seguir, en termes l’exercici pressupostari del 2001, ja que el primer va aug- generals, en els anys anteriors. Aquest fet és imputable, mentar un 10,5% i el segon va registrar una pujada del principalment, a l’augment registrat per les compres de 15,0%. D’altra banda, es pot assenyalar que les despeses de béns corrents i serveis, pels pagaments per interessos i per personal presenten una tendència alcista contínua evident, l’increment de les transferències corrents, tot i que la de manera que, entre els anys 1992 i 2001, van créixer a pujada que van assolir les despeses de personal, que cons- un ritme del 10,6% anual acumulatiu, és a dir, a una taxa titueixen el capítol principal d’aquest grup, també va ser gairebé idèntica a la que es va registrar l’exercici del 2001. força signiﬁcativa, en la mateixa línia del que s’observa En la resta de capítols, la dinàmica alcista durant el per als anys anteriors. període citat, 1992-2001, també va ser prou acusada, però Les despeses de capital, tot i créixer més moderada- amb valors més moderats, ja que la taxa anual de creixement que el grup de les despeses corrents, també van ment acumulatiu en el capítol de compra de béns corrents experimentar un increment força notable l’any 2001,ja i serveis va ser del 7,8%, i en el de transferències corrents, que, amb relació a l’exercici anterior, van augmentar un del 6,8%, valors que, en tot cas, resulten bastant més 9,9%. En aquest cas, l’evolució del conjunt va ser condi- mesurats que la taxa de creixement que van registrar l’any cionada, principalment, pel capítol de les inversions reals, 2001. La situació més singular es registra en el cas del que va registrar un increment del 54% amb relació a l’any capítol de despeses per interessos, que, al llarg dels darrers anterior, mentre que les transferències de capital van deu anys, ha experimentat oscil·lacions força notables, de seguir la dinàmica inversa, amb una variació del -27,1%. manera que, enfront de mínims d’1,3 milions d’euros en De tota manera, també s’ha d’assenyalar que, l’any 2000, els exercicis de 1998, 1999 i 2000, presenta valors màxims les transferències de capital van assolir una xifra extraor-

93 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

dinàriament voluminosa, que, a més de representar un 1999. Malgrat aquestes variacions, força notables en ter- màxim històric, va comportar una pujada del 34,1% amb mes relatius, la pauta creixent que s’aprecia en aquest relació a l’exercici precedent. capítol de despesa és molt clara i deriva de les obligacions En conjunt, les despeses de capital han registrat fluc- que imposa la legislació vigent de transferir als comuns tuacions considerables els darrers anys, de manera que, si una part proporcional dels ingressos del Govern. s’observa l’evolució seguida per aquest agregat entre els Pel que fa al nivell assolit en la liquidació pressu- anys 1990 i 2001, l’any 1991 va assolir un valor mínim postària de l’any 2001 respecte a les previsions incorpo- equivalent a 36,1 milions d’euros i l’any 1998 va arribar rades en el pressupost inicial, per la banda dels ingressos a 108,6 milions d’euros, valor que solament va ser supe- es va assolir un grau d’execució del 93,4% per al conjunt rat pels 124,1 milions d’euros que es van assolir en la dels ingressos no financers. És a dir, els ingressos liqui- liquidació del 2001. En conseqüència, en un interval tem- dats van representar aquest percentatge de les estimacions poral relativament curt, la separació entre els dos extrems que s’incorporaven en el pressupost preventiu. En els dos és notable, ja que la xifra màxima és 3,4 vegades més alta grans blocs que integren aquest conjunt es va registrar que el valor mínim. una situació oposada, ja que, per als impostos indirectes, En l’evolució dels dos capítols que integren les des- el grau d’execució va ser del 89,5% amb relació a les pre- peses de capital –inversions reals i transferències de visions inicials, mentre que, en el grup d’altres ingressos, capital– s’aprecien oscil·lacions significatives durant els es va aconseguir un percentatge del 105,2%. Per tant, els darrers exercicis, tot i que, en ambdós casos, dins una pau- ingressos obtinguts per aquest darrer concepte van supe- ta general bastant clara. Així, la primera meitat de la rar en un 5,2% el càlcul efectuat en el pressupost preven- dècada dels anys noranta s’aprecia una tendència descen- tiu, mentre que la recaptació obtinguda per impostos dent en les inversions reals, mentre que, a partir de 1995, indirectes va ser inferior a les estimacions inicials en 10,5 la pujada de les despeses en aquest concepte és força acu- punts percentuals. sada, fins a arribar a un màxim històric l’exercici del 2001, A part d’això, es pot assenyalar que aquesta situació amb un valor de 66,2 milions d’euros. Els anys 1999 i ha estat bastant recurrent els darrers exercicis, ja que, com 2000 s’aprecia una contracció significativa en el capítol permeten apreciar les dades que s’inclouen en el quadre d’inversions –fet que també explica el notable increment 2.22, a part de l’any 1997 –en el qual concorren cir- que es va apreciar l’exercici del 2001–, però, en tot cas, es cumstàncies excepcionals, tal com ja s’ha assenyalat–, les pot considerar que la pauta general d’aquesta variable quantitats obtingudes per recaptació d’impostos indi- després de 1995 és creixent, com es comprova elaborant rectes sempre van ser significativament inferiors a les una sèrie que introdueixi algun mecanisme de desesta- previstes, mentre que les xifres obtingudes en concepte cionalització. d’altres ingressos van ser habitualment més elevades que Per la seva banda, les transferències de capital tracen les estimades inicialment. una línia expansiva força clara després de l’any 1993,la Pel que fa a les despeses, l’exercici del 2001, el con- qual assoleix un valor màxim de 51,3 milions d’euros junt de les despeses no financeres va assolir un grau l’exercici de l’any 2000, mentre que es va situar en 37,4 d’execució del 90,8%, que va ser resultat d’un percentat- milions d’euros l’any 2001 i en 38,3 milions d’euros l’any ge del 101,9% en el bloc de les despeses corrents i del

94 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

80,3% en el que inclou les despeses de capital. Entre les ment en aquelles ocasions en les quals s’imposa un ajus- despeses corrents, el capítol de compres de béns i serveis tament en el volum de la despesa pública, com permeten corrents va ser el que va presentar un grau de desviació inferir les oscil·lacions que presenta el citat capítol al llarg més important, ja que les despeses realitzades van ser un del temps. De fet, si es considera la situació conjunta de 120,1% de la quantitat prevista, mentre que en les des- les liquidacions pressupostàries del bienni 2000-2001,es peses de personal el grau de desviació a l’alça va ser de 2,9 pot comprovar que les inversions efectuades van ser un punts i en els altres dos capítols les quantitats liquidades 37,8% inferiors a les previstes, mentre que les transferèn- van ser inferiors a les estimades inicialment. cies de capital efectivament realitzades van superar en un El percentatge relativament baix que es va registrar en 13,5% les inicialment programades. l’execució de les despeses de capital –el 80,3%, com s’ha Quant a les previsions pressupostàries establertes per indicat– va ser condicionat fonamentalment pel valor que als exercicis del 2002 i del 2003, les estimacions que es va assolir en el capítol de les inversions reals, en el qual incorporen impliquen un augment important dels ingres- s’havien previst unes despeses superiors a 90 milions d’eu- sos previstos en el capítol dels impostos indirectes, espe- ros i es van realitzar per una xifra de 66,2 milions d’eu- cialment en el primer d’aquests dos anys (quadre 2.22). ros, cosa que representa un grau d’execució del 73,3%, Així, amb relació a la liquidació realitzada per aquest con- mentre que en el capítol de transferències de capital la cepte l’any 2001, els ingressos per impostos indirectes que desviació va ser molt més moderada, solament del 3,3%. és previst recaptar l’any 2002 representen un increment En resum, doncs, l’evolució registrada l’any 2001 del 20,8% i les estimacions efectuades per a l’exercici del sembla consistent amb els trets estructurals bàsics que 2003 comporten un augment del 6,3% respecte a l’any caracteritzen les finances públiques andorranes i la seva anterior. Malgrat que, com es veurà en el capítol següent, evolució més recent, ja que, com a primera qüestió, s’ob- l’evolució seguida per les importacions l’any 2002 va serva que la dependència dels ingressos procedents de la implicar un augment força important, sembla que assolir imposició indirecta que grava l’entrada de mercaderies es un increment superior al 20% en la recaptació d’impos- va mantenir en un percentatge prou elevat, superior al tos indirectes pot resultar problemàtic. corresponent a l’any anterior. D’altra banda, tot i que els En canvi, les previsions definides en els capítols que ingressos no financers van registrar un increment força s’engloben sota la denominació «d’altres ingressos» pre- important –del 21,7%–, el conjunt de les despeses no senten una tendència decreixent d’una apreciable enver- financeres també va mantenir la pauta creixent que va gadura, atès que la quantitat que és previst obtenir per caracteritzar els darrers exercicis, amb un creixement del aquests conceptes l’any 2003 és un 29,2% inferior a la que 15,4%, de manera que el saldo pressupostari es va man- es va liquidar pels mateixos capítols l’exercici del 2001. tenir en una situació de dèficit, encara que menys volu- Aquest fet es pot atribuir, en part, a la previsible reducció minós que en el trienni anterior. dels ingressos en alguns dels capítols que s’inclouen en Pel que fa a les despeses es pot assenyalar la rigidesa aquest conjunt, però també a modificacions en l’estruc- a l’alça que presenten les despeses de funcionament, com tura global del pressupost. també les transferències de capital, cosa que sovint inci- En el cas de les despeses, per als exercicis del 2002 i deix desfavorablement en les inversions reals, especial- del 2003 es mantenen unes previsions de creixement

95 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

moderades en el bloc de les despeses corrents i clarament supostos liquidats pel Govern en els exercicis del qua- més expansives en les despeses de capital. Així, per a l’any drienni 1998-2001 es va situar en xifres compreses entre 2002, en cas d’ajustar-se a les previsions pressupostàries, 8,5 milions d’euros –l’any 2001– i 17,2 milions d’euros les despeses corrents haurien experimentat un augment –l’any 2000–, això permet tenir una noció de la rellevàn- de l’1,3% respecte al valor liquidat el 2001 –encara que, cia dels recursos administrats pels comuns i de l’enverga- amb relació al valor pressupostat aquell any, el percentat- dura de l’endeutament generat per l’Administració local. ge seria del 3,2%–, mentre que l’any 2003 era previst un Com a modificacions normatives amb incidència increment del 4,8% amb relació a l’exercici anterior. sobre els recursos del sector públic durant l’any 2002, En les despeses de capital, per als anys 2002 i 2003 es pot fer referència als aspectes fiscals que afecten el sec- és previst un augment molt important de les inversions tor bancari i d’assegurances –que ja s’han esmentat en el reals, que, d’acord amb els pressupostos preventius, arri- capítol anterior–, és a dir, a les lleis de l’impost indirecte barien a 95,3 milions d’euros el primer d’aquests anys i a sobre la prestació de serveis d’assegurances i sobre la 97,8 milions d’euros el segon. Com es pot comprovar en prestació de serveis bancaris i serveis financers, i als cor- el quadre 2.22, en cas que es realitzés, la xifra més alta responents reglaments que les desenvolupen, que modi- d’aquestes dues representaria un 47,7% més que el valor fiquen el marc normatiu que afecta la tributació d’aques- màxim de la sèrie, que es va assolir l’exercici del 2001. tes activitats. Tanmateix, tenint en compte que la pauta habitual que s’observa en les liquidacions pressupostàries, pel que fa a II.7 - Comerç exterior aquest concepte, és una reducció de les quantitats liqui- La gran vinculació que manté l’economia andorrana amb dades amb relació a les previstes en les estimacions ini- l’exterior, la reduïda presència del sector transformador en cials, sembla probable que les inversions efectivament la base productiva del país i l’especialització en un model executades es mantinguin en xifres inferiors a les indica- d’oferta turística amb un component molt fort d’atracció des. En el cas de les transferències de capital, en canvi, es comercial són factors que fan que l’anàlisi dels fluxos pot preveure una proximitat més clara de les liquidacions comercials amb l’exterior –especialment de les importa- respecte a les previsions inicials, ja que la situació més cions– aporti una informació de notable interès per valo- general respon a menors desviacions que en el cas ante- rar l’evolució de l’activitat econòmica general, però també rior i que, més aviat, es produeixen a l’alça. per copsar la marxa del sector turístic. Es pot fer també una lleugera referència a les finan- Cal considerar que les compres a l’exterior dels dife- ces de l’Administració comunal, que assoleixen una xifra rents tipus de productes proporcionen elements de refe- global força important, atès que les despeses totals previs- rència importants amb relació a les necessitats de consum tes per al conjunt dels comuns per a l’any 2001 pujaven a i d’inversió de la població resident i dels visitants, i que, una xifra de 173,6 milions d’euros, mentre que els ingres- d’altra banda, l’evolució de determinats capítols de les sos s’estimaven en una quantitat de 149,1 milions d’euros. importacions –que apleguen un nombre relativament Per tant, les previsions pressupostàries de l’Administració limitat d’articles– forneix també indicis molt fiables amb local per a l’any 2001 comportaven ja un dèficit de 24,5 relació a la marxa del comerç turístic, que constitueix un milions d’euros. Atès que el dèficit no financer en els pres- element rellevant en l’atracció de visitants.

96 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Pel que fa a l’any 2002, el flux de les importacions es Gràfic 2.25: Evolució de les importacions andorranes totals. pot considerar que va seguir una dinàmica força positiva, 1992-2002 (milers d’euros) ja que la xifra total de compres a l’exterior va experimen- 1.200.000 tar un creixement del 9,2% en termes nominals, que es 1.000.000 pot estimar que equival a un increment real proper al 6%. Això implica que aquest flux comercial va mantenir una 800.000 tendència expansiva certament notable, ja que la taxa de 600.000 creixement nominal indicada representa el valor més ele- 400.000 vat de tot el període 1992-2002, amb l’única excepció de 200.000 l’any 1997, en el qual es va assolir un creixement del 0 15,9%, si bé, com es veurà després, aquest fet va obeir a 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 factors molt específics que requereixen una interpretació Milers d’€ corrents Milers d’€ constants de 1990 acurada (quadre 2.23 i gràfic 2.25). Per tant, es pot afirmar que la marxa de les importa- Font: Quadre 2.23. cions en l’exercici del 2002 denota una tendència econò- mica expansiva d’una apreciable intensitat. D’altra banda, una valoració més detallada de la composició d’aquest situà en el 5,2%, i el 2002, com s’ha dit, va augmentar fins corrent comercial pot contribuir a interpretar en quina al 9,2%. Evidentment, les taxes de creixement real van mesura aquesta tendència ha recolzat en un creixement seguir una dinàmica expansiva més moderada, però tam- del comerç turístic o bé respon a factors d’ordre intern. bé prou significativa (gràfic 2.25). En tot cas, aquest fet consolida i reforça una dinàmica de Les dades que es presenten en el quadre 2.23 per- creixement mantinguda al llarg dels darrers quatre anys, meten apreciar el pes relatiu que mantenen en les impor- en els quals la influència dels capítols que engloben els tacions totals els diferents tipus de productes, classificats principals productes destinats al comerç turístic va ser segons els codis de les seccions aranzelàries, i l’evolució prou significativa. seguida durant el període 1992-2002. A l’efecte de poder Amb una perspectiva temporal més prolongada, es obtenir una aproximació més afinada, s’hi han inclòs tam- comprova que, des de l’any 1996, les importacions van bé els capítols que, dins les seccions aranzelàries més mantenir una línia ascendent força sostinguda i, al mar- importants, absorbeixen la part més voluminosa dels ge de la desviació que introdueix el valor corresponent a intercanvis16. Com es pot observar, en el conjunt de les 1997, bastant regular. En concret, l’any 1999 la taxa de importacions destaquen clarament quatre seccions, que creixement nominal va ser del 6,1%, el 2000 va assolir el l’any 2002 mantenien una participació en el total prope- 7,4%, el 2001 va experimentar una certa contracció i se ra o superior al 10%.

16. Les estadístiques de comerç exterior presenten diversos graus d’agregació, principalment: les seccions, que aporten el menor grau relatiu de detall; els capítols, que especifiquen d’una manera més àmplia els diversos tipus d’articles que inclou cada secció; i els subcapítols, que hi afegeixen un grau més elevat de detall i que poden encara assolir nivells més específics d’identificació dels productes.

97 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Els productes amb un pes relatiu més elevat dins les 85 (màquines, aparells i materials elèctrics; aparells d’en- importacions són, amb una clara diferència, els que s’in- registrament o de reproducció del so i la imatge) absor- clouen en la secció xvi (màquines i aparells, material bia el 13,8% de totes les importacions andorranes. elèctric i les seves parts. Aparells d’enregistrament o de Aquestes dades permeten situar la rellevància que en reproducció del so i la imatge), que l’any 2002 repre- termes quantitatius i qualitatius assoleix el comerç sentaven el 19,1% de les compres a l’exterior. Amb un d’aquest grup de productes, que constitueix un dels més grau superior de detall, dins d’aquesta secció, el capítol importants –o, més aviat, el més important, segons aques-

Quadre 2.23 : Evolució de les importacions andorranes, per seccions i per principals capítols aranzelaris. 1992-2002

Milions de pessetes

1992 (%) 1993 (%) 1994 (%) 1995 (%) sec. i - Animals vius i prod. del regne animal 9.636 8,28 9.888 8,32 10.000 8,18 9.769 7,42 [Capítol 4 - Llet i productes lactis, ous, mel] [5.765] 4,95 [6.041] 5,08 [5.990] 4,90 [5.762] 4,38 sec. ii - Productes del regne vegetal 1.838 1,58 1.828 1,54 2.017 1,65 2.284 1,74 sec. iii - Greixos i olis 871 0,75 882 0,74 1.394 1,14 2.402 1,83 sec. iv - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 17.275 14,84 19.104 16,08 21.817 17,84 24.476 18,60 [Capítol 22 - Begudes, líquids alcohòlics i vinagres] [6.125] 5,26 [6.447] 5,43 [7.127] 5,83 [7.415] 5,63 [Capítol 24 - Tabacs] [4.647] 3,99 [5.699] 4,80 [7.482] 6,12 [9.488] 7,21 sec. v - Productes minerals 4.892 4,20 5.517 4,64 5.579 4,56 5.614 4,27 sec. vi - Prod. de les indúst. químiques o connexes 9.448 8,12 10.922 9,19 11.344 9,28 11.776 8,95 [Capítol 33 -Productes de perfumeria o de tocador] [6.441] 5,53 [7.517] 6,33 [7.896] 6,46 [8.173] 6,21 sec. vii - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 2.518 2,16 2.835 2,39 2.793 2,28 3.058 2,32 sec. viii- Pells, cuirs i articles d'aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 2.073 1,78 1.698 1,43 1.885 1,54 2.095 1,59 sec. ix - Fusta i suro. Articles d'aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 1.218 1,05 1.085 0,91 1.398 1,14 1.348 1,02 sec. x - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d'edició, premsa, etc. 2.259 1,94 3.242 2,73 2.821 2,31 4.027 3,06 sec. xi - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 10.810 9,29 9.585 8,07 9.471 7,74 9.826 7,47 [Capítols 61/62 - Vestits i accessoris del vestit] [9.004] 7,74 [7.817] 6,58 [7.777] 6,36 [8.325] 6,33 sec. xii - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. 3.978 3,42 3.429 2,89 3.526 2,88 3.541 2,69 sec. xiii - Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Product. de ceràmica. Vidre i articles de vidre 2.723 2,34 2.738 2,30 2.858 2,34 2.956 2,25 sec. xiv - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos, i articles d'aquestes matèries. Bijuteria i monedes 1.644 1,41 2.340 1,97 1.752 1,43 2.963 2,25 sec. xv - Metalls comuns i product. d'aquests metalls 4.296 3,69 4.542 3,82 4.426 3,62 4.306 3,27 sec. xvi - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció i enregistr. del so i la imatge 17.344 14,90 18.580 15,64 17.862 14,61 18.517 14,07 [Capítol 85 - Ap. elèctrics, repr. i enreg. so i imat.] [11.181] 9,61 [12.153] 10,23 [13.331] 10,90 [13.358] 10,15 sec. xvii-Material de transport 10.412 8,95 8.556 7,20 9.293 7,60 10.360 7,87 sec.xviii-Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 5.917 5,08 5.553 4,67 5.784 4,73 5.841 4,44 sec. xix - Armes, municions i llurs accessoris 255 0,22 197 0,17 168 0,14 191 0,15 sec. xx - Mobiliari, joguines, articles d'esport, etc. 6.937 5,96 6.269 5,28 6.015 4,92 6.171 4,69 sec. xxi - Objectes d'art, de col·lecció, antiguitats 41 0,04 38 0,03 87 0,07 81 0,06 Total importacions 116.385 100 118.828 100 122.290 100 131.602 100

Font: Ministeri de Finances. Duana Andorrana.

98 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

tes xifres– de l’oferta comercial del Principat adreçada als una part considerable al consum intern, però també exis- visitants. teixen alguns capítols concrets que es destinen majorità- Com a segona secció per importància apareix la que riament a la reexportació, per l’atractiu que comporta el engloba els productes de les indústries alimentàries, les diferencial de les càrregues ﬁscals que suporten amb rela- begudes i el tabac, que l’any 2002 mantenia una partici- ció als països veïns. Bàsicament es tracta de les begudes i pació del 12,9% en les importacions andorranes (secció líquids alcohòlics i els tabacs, capítols que, conjuntament, iv). Evidentment, aquest grup d’articles està destinat en representaven el 61,3% de les importacions de productes

Milions de pessetes Milers d’euros

1996 (%) 1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 2000 (%) 2001 (%) 2002 (%)

9.739 7,19 9.843 6,27 9.680 6,00 9.580 5,59 9.506 57.132,5 5,17 59.326,2 5,11 61.881,2 4,88 [5.589] 4,13 [5.339] 3,40 [4.992] 3,09 [4.753] 2,78 [4.313] [25.921,7] 2,35 [26.760,4] 2,30 [28.236,3] 2,22 2.098 1,55 2.290 1,46 2.458 1,52 2.497 1,46 2.513 15.104,3 1,37 16.459,5 1,42 17.348,5 1,37 1.474 1,09 1.140 0,73 918 0,57 962 0,56 884 5.313,9 0,48 4.161,6 0,36 5.034,1 0,40 26.013 19,20 34.213 21,78 23.763 14,72 22.760 13,29 23.910 143.701,4 13,00 155.256,4 13,36 163.366,0 12,87 [7.569] 5,59 [8.463] 5,39 [9.366] 5,80 [9.382] 5,48 [9.481] [56.982,0] 5,16 [58.879,5] 5,07 [62.385,0] 4,92 [10.772] 7,95 [17.822] 11,35 [6.205] 3,84 [4.888] 2,85 [5.717] [34.359,9] 3,11 [39.550,1] 3,40 [37.705,5] 2,97 6.119 4,52 6.683 4,26 6.976 4,32 6.664 3,89 9.948 59.788,4 5,41 64.079,4 5,51 69.739,0 5,49 12.325 9,10 13.680 8,71 15.666 9,70 17.651 10,31 18.520 111.304,7 10,07 116.674,7 10,04 126.723,7 9,98 [8.508] 6,28 [9.690] 6,17 [11.205] 6,94 [12.381] 7,23 [13.175] [79.183,3] 7,17 [82.351,7] 7,09 [88.727,0] 6,99 3.018 2,23 3.242 2,06 3.282 2,03 3.749 2,19 4.603 27.666,6 2,50 26.358,1 2,27 25.134,9 1,98 2.195 1,62 2.531 1,61 3.393 2,10 2.811 1,64 2.833 17.028,7 1,54 20.037,6 1,72 19.298,5 1,52 1.298 0,96 1.668 1,06 1.663 1,03 1.991 1,16 2.102 12.634,6 1,14 12.297,3 1,06 13.110,4 1,03 4.266 3,15 4.074 2,59 3.216 1,99 3.947 2,30 5.839 35.091,1 3,18 22.485,1 1,94 23.256,3 1,83 10.360 7,65 11.865 7,55 12.684 7,86 13.929 8,13 16.712 100.443,0 9,09 99.563,9 8,57 106.136,5 8,36 [8.713] 6,43 [10.075] 6,41 [11.065] 6,85 [12.408] 7,25 [15.193] [91.311,8] 8,26 [89.676,7] 7,72 [96.455,2] 7,60 3.946 2,91 4.602 2,93 4.572 2,83 4.746 2,77 5.317 31.953,4 2,89 33.083,2 2,85 36.183,0 2,85

2.845 2,10 3.306 2,11 3.330 2,06 3.528 2,06 3.752 22.550,3 2,04 23.747,1 2,04 23.447,0 1,85

2.756 2,03 3.740 2,38 5.014 3,11 5.481 3,20 3.675 22.088,8 2,00 14.787,2 1,27 15.247,8 1,20 4.449 3,28 4.834 3,08 5.475 3,39 6.064 3,54 6.764 40.655,2 3,68 44.449,4 3,83 47.072,3 3,71

19.077 14,08 21.983 14,00 27.057 16,76 29.929 17,48 29.712 178.573,7 16,16 206.774,9 17,80 242.815,4 19,13 [13.202] 9,75 [15.057] 9,59 [17.443] 10,81 [18.668] 10,90 [19.830] [119.180,7] 10,79 [148.020,5] 12,74 [175.691,8] 13,84 10.283 7,59 12.071 7,69 14.625 9,06 16.142 9,43 16.682 100.262,0 9,07 104.345,8 8,98 125.352,2 9,88

6.281 4,64 7.122 4,53 8.714 5,40 9.039 5,28 9.255 55.622,0 5,03 66.129,3 5,69 73.068,7 5,76 192 0,14 148 0,09 153 0,09 168 0,10 147 883,8 0,08 1.081,2 0,09 1.306,8 0,10 6.670 4,92 7.979 5,08 8.688 5,38 9.417 5,50 10.804 64.936,1 5,88 68.566,8 5,90 72.628,9 5,72 56 0,04 40 0,03 99 0,06 208 0,12 390 2.345,4 0,21 2.272,2 0,20 1.013,3 0,08 135.460 100 157.054 100 161.426 100 171.263 100 183.870 1.105.079,9 100 1.161.936,7 100 1.269.164,4 100

99 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

alimentaris, begudes i tabacs efectuades l’any 2002, que total de les importacions). Com es pot comprovar, també s’agrupen en un total de nou capítols. en el cas d’aquestes quatre seccions una part significativa En tercer i quart lloc apareixen dues seccions que de la demanda es pot imputar a la demanda turística, atès l’any 2002 mantenien un pes percentual molt similar, que tant els productes de fotografia, cinematografia, encara que en exercicis anteriors les posicions relatives rellotgeria i òptica, com els articles d’esport i els vestits eren una mica més diferenciades. Amb una participació i accessoris del vestit són entre els productes que els en les importacions totals del 10,0% se situaven els pro- visitants consideren competitius en el comerç del Princi- ductes de la secció vi (productes de les indústries quími- pat, d’acord amb els resultats de les enquestes. ques o connexes), dins els quals el percentatge majoritari Entre les tretze seccions aranzelàries restants, única- correspon als articles de perfumeria i cosmètica (capítol ment dues superaven el 3% de participació en les impor- 33), que, com tothom sap, es troben entre els productes tacions l’any 2002: la secció I (animals vius i productes del de més consum per part dels visitants. Igualment, s’hi regne animal, que assolia un percentatge del 4,9%) i la inclouen els productes farmacèutics, en els quals també té secció xv (metalls comuns i productes d’aquests metalls, un pes rellevant la demanda turística. amb un percentatge del 3,7%). I, si bé, probablement, la La quarta secció aranzelària per participació en les part més important del consum d’aquests tipus de pro- importacions totals, amb un pes percentual molt similar ductes correspon als residents interiors, també s’ha d’im- al del cas anterior, el 9,9% del total l’any 2002, era la de putar una proporció d’un cert pes a la demanda procedent material de transport (secció xvii). En aquest cas, la part del l’exterior, ja que la secció I inclou els productes lactis més important d’aquestes mercaderies es pot inferir que –que l’any 2002 representaven el 45,6% de les importa- va destinada a la demanda domèstica, encara que també cions corresponents a aquesta secció– i la secció xv englo- hi pot tenir un pes apreciable el consum de peces, com- ba les eines, utillatge, ganiveteria i coberts de taula, ponents, accessoris, etc., efectuat pels visitants. Per tant, productes tots que també tenen una presència apreciable d’acord amb el que s’ha vist, aquestes quatre seccions en les compres dels turistes. aranzelàries absorbien, l’any 2002, el 51,9% de les com- Pel que fa a l’evolució observable en les diferents sec- pres totals a l’exterior realitzades pel Principat. cions aranzelàries durant l’exercici del 2002, algunes de Encara que amb un pes relatiu més moderat, hi ha les seccions i capítols esmentats destaquen entre els que quatre seccions aranzelàries més que l’any 2002 mante- van registrar un increment més voluminós de les impor- nien participacions força elevades en les importacions tacions. Els casos en els quals s’aprecia el creixement més totals: la secció xi (materials tèxtils i articles tèxtils i de fort es poden considerar més aviat anecdòtics i imputa- confecció, amb un percentatge del 8,4% del total), la bles a moviments conjunturals, ja que es van donar en la secció xviii (òptica, fotografia i cinematografia. Aparells secció xix (armes, municions i els seus accessoris, que va de mesura i control, rellotgeria, etc., amb un 5,8% del augmentar un 20,9%, però que representava solament el total), la secció xx (mobiliari, joguines, articles d’esport, 0,1% de la xifra total) i en la secció iii (greixos i olis, que etc., amb un 5,7%) i la secció v (productes minerals, mantenia una participació del 0,4% malgrat haver aug- que correspon principalment a combustibles i carburants, mentat un 21%). que participava amb un percentatge del 5,5% en el valor Més rellevants eren els casos del que se situa com el

100 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

primer grup de productes importats –les màquines i apa- la secció que engloba els productes de les indústries ali- rells; material elèctric i les seves parts; aparells d’enregis- mentàries, begudes i tabac, amb un augment del 5,2%. trament o de reproducció del so i la imatge, secció xvi–, El cas d’aquest darrer grup de productes, però, mereix que, l’any 2002, va registrar un augment de les importa- una consideració més detallada, ja que l’evolució del con- cions en valor del 17,4%, i del material de transport (sec- junt de la secció el 2002 va ser influïda per la dinàmica ció xvii), que va assolir un augment del 20,1%. S’hi ha oposada dels dos principals capítols que inclou: el de les d’afegir que el capítol que absorbeix el gros de les impor- begudes, líquids alcohòlics i vinagres, i el dels tabacs (en tacions dels articles que s’inclouen en la secció xvi,el conjunt, l’any 2002 absorbien el 61,3% de les importa- corresponent a màquines, aparells i materials elèctrics; cions d’aquesta secció). En efecte, les importacions de aparells d’enregistrament o de reproducció del so i la begudes i líquids alcohòlics van seguir una pauta de crei- imatge17, va presentar una taxa de creixement superior al xement apreciable, ja que van augmentar un 6,0%, men- conjunt de la seva secció, en concret el 18,7%. tre que les de tabacs van experimentar una variació del Entre la resta de les seccions aranzelàries, únicament -4,7%. Amb relació a aquest últim grup de productes, cal dues van registrar un augment de les importacions supe- dir que les compres a l’exterior han registrat els darrers riors a la taxa mitjana global (que, com s’ha vist, va ser del anys unes fluctuacions de notable intensitat, fins al punt 9,2%). Van ser, d’una banda, la secció xviii (articles d’òp- que han condicionat d’una manera apreciable la marxa tica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i con- global del comerç exterior. trol, rellotgeria, etc.), amb un increment del 10,5%,i,de Així, en un interval de solament cinc anys, les impor- l’altra, la que inclou calçat, capells, paraigües, bastons, etc. tacions de tabac van passar d’una xifra de 4.647 milions (secció xii), amb un creixement del 9,4%. En les altres de pessetes, l’any 1992,a 17.822 milions de pessetes l’any seccions es van assolir taxes de creixement de les impor- 1997, és a dir, es van multiplicar gairebé per quatre. tacions inferiors al valor mitjà. Aquest fet va modificar sensiblement l’estructura de les Tot i això, l’augment de les importacions va ser força importacions, de manera que el capítol dels tabacs va pas- significatiu en diverses seccions aranzelàries, que, en bas- sar en els anys esmentats de representar un 4,0% del valor tants casos, incloïen articles amb un pes rellevant en la total de les importacions a una participació de l’11,4%. demanda turística. És el cas de la secció vi –productes de Amb posterioritat a 1997, les importacions de tabacs les indústries químiques i connexes–, que va assolir un van experimentar una caiguda de notable intensitat i es increment del 8,6%, dels capítols de vestits i accessoris del van reduir, el 1999, a poc més de la quarta part del valor vestit (capítols 61 i 62), amb un creixement del 7,6%,de que havien assolit el 1997. Els anys 2000 i 2001, aquest la secció xx –mobiliari, joguines, articles d’esport, etc.–, flux comercial va mantenir una pauta creixent significati- amb un increment del 5,9%, del capítol que inclou els va, però, tal com s’ha vist, en l’exercici del 2002 va haver- productes lactis (capítol 4), que va créixer un 5,5%,i de hi un descens rellevant de les compres de tabacs. En tot

17. La participació d’aquest capítol en les importacions corresponents a la secció XVI era del 72,4% l’any 2002. L’altre capítol que integra aquesta secció, el capítol 84, inclou cal- deres, reactors, aparells i ginys mecànics i les parts, accessoris i components d’aquestes màquines o aparells.

101 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

cas, en línies generals, es pot considerar que els valors que Les diferències en l’evolució de les importacions durant van assolir aquestes importacions en el període 1998-2002 l’any 2002 van tenir la lògica repercussió quant a modiﬁca- es corresponen amb unes condicions de normalitat de cions en l’estructura d’aquest flux comercial, de manera que mercat, tenint en compte l’atractiu que ofereix als visitants van reforçar el pes relatiu de les seccions i capítols que van el diferencial de preus del producte amb relació als seus créixer més que el valor mitjà i van reduir la participació de països d’origen. De fet, el valor de 37,71 milions d’euros les partides amb un creixement inferior. Així, l’efecte més de les compres de tabac l’any 2002 no comporta una situa- destacat va ser el notable augment que es va donar en el per- ció gaire dispar de la que es va registrar en els quatre anys centatge de les importacions absorbit per la secció xvi (mà- anteriors o de la que era vigent en alguns exercicis previs quines i aparells, material elèctric i les seves parts. Aparells a la forta pujada que es va donar el 1996 i el 1997 (com les d’enregistrament o de reproducció del so i la imatge), que de 1993 i 1994, amb valors equivalents a 34,3 milions va ser d’1,3 punts percentuals, i per a la secció xvii (mate- d’euros i a 45 milions d’euros respectivament). rial de transport), de nou dècimes percentuals.

Quadre 2.24: Importacions andorranes, per països i per seccions aranzelàries. 2002 (euros)

França Espanya Alemanya Països Baixos Itàlia Regne Unit Bèlgica sec. i - Animals vius i prod. del regne animal 14.953.893 42.169.129 1.494.771 2.003.054 125.859 71.636 58.273 sec. ii - Productes del regne vegetal 1.597.187 15.088.598 5.784 4.283 54.430 27.386 10.048 sec. iii - Greixos i olis 249.911 4.736.515 34.909 0 1.427 213 424 sec. iv - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 36.501.824 71.438.892 12.728.296 3.496.255 2.139.870 14.862.684 843.502 sec. v - Productes minerals 32.925.978 36.752.256 527 2.329 2.526 647 0 sec. vi - Prod. de les indúst. químiques o connexes 52.642.747 70.891.623 576.782 245.108 321.945 319.412 43.165 sec. vii - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 5.015.598 17.221.711 329.835 300.306 1.142.994 168.114 200.029 sec. viii -Pells, cuirs i articles d’aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 7.191.876 6.782.115 323.184 74.298 2.828.969 82.840 359.212 sec. ix - Fusta i suro. Articles d’aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 1.662.325 10.570.883 59.861 178 158.731 28.299 141.666 sec. x - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d’edició, premsa, etc. 2.051.990 19.109.737 587.801 651.223 280.779 83.710 42.087 sec. xi - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 34.103.393 42.849.890 1.489.412 1.535.057 10.866.372 823.748 302.461 sec. xii - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. 9.076.920 13.040.877 263.855 720.274 5.188.310 244.619 347.967 sec. xiii -Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Product. de ceràmica. Vidre i articles de vidre 2.701.826 19.438.318 230.315 2.084 407.675 144.982 18.627 sec. xiv - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos, i articles d’aquestes matèries. Bijuteria i monedes 5.288.323 5.711.150 212.333 5.568 2.319.471 4.424 780.480 sec. xv - Metalls comuns i product. d’aquests metalls 6.925.124 36.676.997 939.238 194.289 1.130.565 127.167 28.467 sec. xvi - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció i enregistr. del so i la imatge 49.494.219 127.271.925 4.179.003 1.406.716 3.120.202 2.657.848 1.966.952 sec. xvii-Material de transport 23.248.308 33.671.236 37.405.309 1.337.205 4.243.543 4.472.758 505.368 sec. xviii-Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 11.906.443 19.992.067 1.379.799 185.090 2.976.319 140.989 628.714 sec. xix -Armes, municions i llurs accessoris 387.598 278.861 223.016 0 143.257 10.398 4.133 sec. xx - Mobiliari, joguines, articles d’esport, etc. 13.093.269 40.894.412 2.521.854 178.583 3.133.069 728.371 136.923 sec. xxi -Objectes d’art, de col·lecció, antiguitats 190.273 408.727 51.920 18.000 11.654 56.407 0 Total importacions 311.209.025 634.995.919 65.037.804 12.359.900 40.597.967 25.056.652 6.418.498

Font: Ministeri de Finances. Servei de Duana.

102 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Entre la resta de productes que mantenen una Això vol dir que les tres seccions indicades en primer presència més rellevant en el comerç exterior andorrà, lloc van mantenir un impuls força notable durant el 2002, solament els que s’inclouen en la secció xviii (òptica, que els va permetre enfortir la seva presència en el con- fotograﬁa i cinematograﬁa. Aparells de mesura i control, junt de les importacions, cosa que tampoc no és contra- rellotgeria, etc.) van augmentar el seu pes en les impor- dictòria amb el fet que les entrades en el país d’un conjunt tacions, en aquesta ocasió en set centèsims percentuals. bastant més ampli de productes tinguessin un creixement En tres casos més es pot considerar que es van mantenir prou important, com demostren els increments superiors en una posició estable, ja que, com a màxim, van perdre al 5% en el valor de les importacions que es van registrar algunes centèsimes percentuals de participació: la secció en diverses seccions. En resum, doncs, es pot deduir xii (calçat, capells, paraigües, bastons, etc.), la secció v d’aquesta evolució una millora en la competitivitat de cara (productes minerals) i la secció vi (productes de les indús- als visitants en el segment de l’electrònica i dels aparells tries químiques o connexes). de reproducció i enregistrament del so i la imatge, prin-

Àustria Portugal Resta ue Suïssa eua Malàisia Corea del Sud Japó Xina Tailàndia Resta món Total

1.964 201.227 424.237 0 381 0 0 0 0 7.849 368.914 61.881.187 0 341.947 0 0 9.914 0 0 0 1.122 20.945 186.841 17.348.485 0 10.372 0 0 0 0 0 348 0 0 4 5.034.123 558.452 1.733.958 2.088.734 3.536.109 9.609.474 0 0 16.291 11.421 15.569 3.784.655 163.365.986 89 41.212 0 0 2.778 0 0 15 0 0 10.649 69.739.006 25.534 3.760 160.676 544.181 693.901 155 0 104.222 31.398 12.951 106.151 126.723.711 21.191 88.584 43.947 102.058 17.866 0 661 90.632 155.193 1.623 234.574 25.134.916 14.844 9.667 161.863 13.159 16.491 26.880 17.427 20.629 829.689 25.969 519.385 19.298.497 80.987 7.253 307.375 18.385 16.402 0 0 127 16.402 314 41.239 13.110.427

107.425 22.410 42.517 64.301 107.245 39 402 22.404 46.412 2.023 33.795 23.256.300 158.418 590.401 161.470 64.143 405.789 698.115 214.149 70.876 3.540.169 625.484 7.637.191 106.136.538 136.468 112.877 54.473 23.725 504.280 220.841 245.520 116.608 2.458.821 950.457 2.476.105 36.182.997

145.142 23.307 14.622 83.505 9.773 0 106 902 102.800 5.715 117.277 23.446.976

48.254 26 3.167 190.521 137.370 0 0 2.420 99.198 180.093 264.990 15.247.788 5.286 90.415 55.316 169.115 40.314 0 68.856 33.625 319.297 1.635 266.600 47.072.306

879.239 325.664 1.988.036 278.430 1.308.519 3.301.023 2.268.687 28.300.041 6.302.318 2.134.751 5.631.805 242.815.378 989.204 76.399 831.380 6.800 1.226.942 0 12.113.177 4.142.601 53.995 0 1.027.990 125.352.215

120.938 13.898 86.157 14.731.093 896.450 325.509 185.594 14.523.970 2.661.851 443.125 1.870.682 73.068.688 31.394 595 4.720 173 150.507 0 4.057 11.240 20.029 0 36.816 1.306.794 2.137.855 166.040 115.106 179.479 1.057.392 33.419 35.382 5.461.995 1.916.764 30.706 808.262 72.628.881 20.660 0 0 17.389 236.852 0 0 0 0 0 1.387 1.013.269 5.483.344 3.860.012 6.543.796 20.022.566 16.448.640 4.605.981 15.154.018 52.918.946 18.566.879 4.459.209 25.425.312 1.269.164.468

103 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

cipalment, i també del d’òptica, fotografia, rellotgeria, flux de les importacions en el període 1992-2002 van ser etc., però sense que això comporti una pèrdua d’atractiu els corresponents a la secció i (animals vius i productes del en termes absoluts d’altres productes, com els de perfu- regne animal) i a la secció v (productes de les indústries meria i cosmètica, vestits i accessoris del vestit, begudes i alimentàries, begudes i tabacs), que van reduir el seu pes líquids alcohòlics o joguines i articles d’esport, en tots els percentual en 3,4 punts i en 2 punts respectivament. En quals les compres a l’exterior van augmentar sensiblement el primer cas, l’element condicionant va ser clarament la durant l’any 2002. notable contracció que van registrar les compres de llet i Si es fa una valoració amb una perspectiva temporal productes lactis (capítol 4), que, en valors monetaris més prolongada, es pot comprovar que, entre els anys corrents, van experimentar una reducció del 18,5% en els 1992 i 2002, les tendències generals són bastant coinci- anys citats, mentre que les importacions totals van créi- dents amb les que s’observen els darrers exercicis. Així, la xer més d’un 81%. secció xvi (màquines i aparells, material elèctric i les seves En el cas del capítol de productes de les indústries parts. Aparells d’enregistrament o de reproducció del so alimentàries, begudes i tabacs, va influir-hi, en gran i la imatge) destaca com la que va augmentar d’una mane- manera, el menor pes relatiu del capítol de tabacs, que ra més destacada la seva participació en les importacions, va passar de representar el 4% de les importacions l’any amb un increment del seu pes relatiu de 4,2 punts per- 1992 al 3% el 2002, si bé també el capítol de begudes i centuals durant el conjunt del període, seguit dels líquids alcohòlics va tenir un cert retrocés, encara que bas- productes de les indústries químiques i connexes (secció tant més moderat, de tres dècimes percentuals (quadre vi) que va guanyar 1,9 punts percentuals i de la secció v 2.23). (productes minerals) que va registrar un increment en Per tant, com a tendència de fons, que queda corro- el seu percentatge de participació d’1,3 punts percen- borada en gran part per l’evolució que s’observa l’any tuals. 2002, s’aprecia una importància creixent de les importa- També el grup de material de transport (secció xvii) cions d’alguns grups de productes que, en una proporció va augmentar el seu pes relatiu en les importacions en elevada, integren l’oferta comercial adreçada als visitants, nou dècimes percentuals durant el període indicat, i la com els aparells electrònics i de reproducció de la imatge secció xviii (òptica, fotografia i cinematografia. Aparells i el so; els productes de perfumeria i cosmètica; i els apa- de mesura i control, rellotgeria, etc.) ho va fer en set dèci- rells d’òptica, fotografia i cinematografia i instruments de mes. Dos grups més de productes que també figuren entre precisió i control. D’altra banda, els vestits i accessoris del els més destacats dins els intercanvis amb l’exterior van vestit i les joguines, mobiliari i articles d’esport van man- mantenir una posició bastant estable o que, en tot cas, tenir en una posició bastant estable la seva participació en comportava una petita pèrdua relativa (d’una o dues dèci- el total de les compres a l’exterior. mes percentuals): els capítols dels vestits i accessoris Pel que fa als països subministradors, els quadres 2.24 del vestit i la secció xx (mobiliari, joguines i articles i 2.25 recullen d’una manera detallada els països de pro- d’esport). cedència de les importacions. En el primer d’aquests qua- En sentit contrari, els grups de productes que van dres s’especifiquen, força exhaustivament, els països de disminuir d’una manera més acusada la presència en el procedència de les importacions, desagregades per sec-

104 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

Quadre 2.25: Importacions andorranes per països. 1992-2002

Milers de pessetes Euros

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2000 2001 2002

França 40.832.744 42.153.619 40.169.095 40.922.194 41.715.439 45.846.244 49.732.779 50.059.551 48.908.734 293.947.411 295.744.000 311.209.025 Espanya 41.629.949 44.786.997 49.091.176 52.604.989 54.899.043 63.169.818 68.255.299 76.674.785 89.293.303 536.663.559 568.842.022 634.995.919 Bèlgica 787.776 746.188 885.750 906.229 956.647 1.398.399 1.569.066 1.491.100 1.091.927 6.562.613 7.951.013 6.418.498 Països Baixos 1.768.183 2.121.973 1.832.692 1.943.560 1.953.930 2.337.194 2.130.803 1.998.044 1.912.059 11.491.706 12.263.381 12.359.900 Alemanya 6.523.997 5.638.383 6.154.025 6.319.399 5.853.238 7.166.545 7.104.716 7.127.976 8.151.640 48.992.343 58.687.626 65.037.804 Itàlia 4.135.238 3.908.174 4.440.871 4.774.061 4.437.030 4.896.021 6.023.980 6.993.845 7.495.932 45.051.459 38.474.346 40.597.967 Regne Unit 2.791.001 3.277.300 3.662.183 4.135.414 5.302.041 8.951.342 4.602.496 4.151.269 4.568.907 27.459.684 25.466.562 25.056.652 Àustria 365.098 430.577 352.644 522.451 772.282 816.321 1.623.218 1.014.965 1.007.732 6.056.591 7.451.264 5.483.344 Resta ue 1.234.093 1.073.355 1.164.640 1.358.746 1.840.552 1.339.694 1.356.717 1.383.059 1.536.942 9.237.207 9.393.303 10.403.808 Suïssa 1.499.222 1.388.763 1.834.845 2.201.746 2.592.653 3.021.709 3.070.494 3.065.866 3.730.162 22.418.725 20.125.610 20.022.566 eua 3.061.489 3.686.275 4.797.024 5.459.269 5.413.121 7.670.676 3.641.555 3.611.384 3.226.889 19.393.993 16.106.368 16.448.640 Malàisia 204.002 294.692 610.925 819.967 946.820 942.924 849.535 559.283 582.746 3.502.374 3.989.936 4.605.981 Xina 1.046.628 1.170.682 1.521.953 1.665.987 1.615.896 1.748.850 1.848.618 2.062.570 2.028.643 12.192.390 14.626.243 18.566.879 Corea del Sud 358.810 318.881 418.026 710.491 760.615 647.948 673.359 620.247 727.854 4.374.491 5.832.632 15.154.018 Japó 7.853.776 5.645.527 5.004.816 4.454.192 3.866.845 4.192.894 5.203.560 5.770.025 5.700.211 34.258.958 48.589.194 52.918.946 Taiwan 565.525 433.050 599.715 480.441 326.340 420.034 462.259 266.623 215.072 1.292.609 1.521.090 2.742.706 Hong Kong 629.036 330.181 362.810 331.754 313.213 231.947 262.492 320.670 350.137 2.104.366 1.905.891 2.513.540 Resta del món 1.098.275 1.424.509 1.752.086 1.985.090 1.894.117 2.253.352 3.014.961 4.090.932 3.340.909 20.079.267 24.966.229 24.628.275 Total 116.384.842 118.829.126 124.655.276 131.595.980 135.459.822 157.051.912 161.425.907 171.262.194 183.869.799 1.105.079.748 1.161.936.710 1.269.164.468

Font: Ministeri de Finances. Duana Andorrana cions aranzelàries, mentre que en el segon es reflecteix Aquesta situació comporta una continuïtat clara amb l’evolució d’aquest flux comercial durant el període 1992- la dinàmica seguida des de fa alguns anys, d’una progres- 2002 segons els principals països venedors. siva pèrdua del pes relatiu de França com a país submi- Les dades presentades en el quadre 2.24 permeten nistrador de mercaderies i d’un increment paral·lel del pes apreciar que el paper d’Espanya com a principal país sub- relatiu en les importacions dels productes procedents ministrador de mercaderies segueix una tendència de d’Espanya. Així, per exemple, l’any 1988 les compres a reforçament, ja que, si l’any 2000 Espanya absorbia un Espanya representaven un percentatge del 30,2%, men- 48,6% de les importacions andorranes i el 2001 aquesta tre que França subministrava un 38%.El 1992, Espanya proporció havia pujat fins al 49%, l’exercici del 2002 va superar per primer cop França en la història recent aquest percentatge encara va augmentar un punt i va com a proveïdor del Principat i, a partir d’aquell any, la assolir el 50%. En el cas de França, en canvi, s’observa participació espanyola en les compres a l’exterior va anar l’evolució contrària, de manera que l’any 2000 la seva pujant progressivament, mentre que França seguia la participació en les compres andorranes era del 26,6%, dinàmica inversa, de manera que el 2002 les importacions proporció que havia disminuït fins al 25,5% el 2001 i que procedents d’Espanya tenien un valor que era més del el 2002 encara va baixar un punt més i se situà en el doble que el de les que provenien de França. 24,5%. Si es considera la modificació registrada en la quota

105 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

de les importacions absorbida per aquests dos països, es primer proveïdor dels articles inclosos en dues seccions comprova que, entre 1992 i el 2002, la participació fran- aranzelàries: la secció viii (pells, cuirs i articles fets amb cesa va baixar 10,6 punts percentuals (del 35,1% al 24,5%) aquestes matèries; articles de viatge, carteres, portamone- mentre que la quota espanyola passà del 35,8% al 50%, des i objectes similars) i la secció xix (armes, municions cosa que comporta un augment de 14,2 punts percen- i els seus accessoris). Això contrasta amb les condicions tuals. També és perceptible una tendència a la concentra- més habituals ﬁns fa poc temps, ja que, per exemple, l’any ció de les compres a l’exterior en els mercats dels dos 1999 França se situava clarament com el proveïdor més països veïns, ja que, si se sumen les quotes d’ambdós, l’any important de les mercaderies corresponents a cinc sec- 1992 absorbien un 70,9% del total i el 2002 el percen- cions aranzelàries: els productes de les indústries quími- tatge arribava al 74,5%. ques i connexes (bàsicament, perfumeria, cosmètica i Tot i que França se situa clarament com el segon sub- productes farmacèutics, capítol 33); els productes de pell ministrador de productes i que, en determinats grups, o cuir i articles de viatge, carteres, portamonedes, etc. ocupa un lloc destacat, l’any 2002 només apareixia com a (secció viii); els productes tèxtils (principalment vestits i

Quadre 2.26: Evolució de les exportacions andorranes, per seccions aranzelàries. 1992-2002

Milions de pessetes

1992 (%) 1993 (%) 1994 (%) sec. i - Animals vius i prod. del regne animal 95 2,26 81 1,46 64 0,93 sec. ii - Productes del regne vegetal 1 0,02 - - 1 0,01 sec. iii - Greixos i olis 1 0,02 - - - - sec. iv - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 408 9,70 554 9,99 487 7,10 sec. v - Productes minerals 51 1,21 52 0,94 68 0,99 sec. vi - Prod. de les indúst. químiques o connexes 84 2,00 134 2,42 314 4,58 sec. vii - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 28 0,67 79 1,42 102 1,49 sec. viii -Pells, cuirs i articles d'aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 36 0,86 127 2,29 404 5,89 sec. ix - Fusta i suro. Articles d'aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 23 0,55 20 0,36 9 0,13 sec. x - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d'edició, premsa, etc. 330 7,85 349 6,29 520 7,58 sec. xi - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 1.085 25,80 1.246 22,47 1.100 16,04 sec. xii - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. 120 2,85 296 5,34 59 0,86 sec. xiii- Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Product. de ceràmica. Vidre i articles de vidre 32 0,76 23 0,41 36 0,53 sec. xiv - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos, i articles d'aquestes matèries. Bijuteria i monedes 148 3,52 119 2,15 150 2,19 sec. xv - Metalls comuns i product. d'aquests metalls 91 2,16 100 1,80 142 2,07 sec. xvi - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció i enregistr. del so i la imatge 316 7,51 645 11,63 1.345 19,61 sec. xvii-Material de transport 818 19,45 1.286 23,19 1.498 21,85 sec. xviii-Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 123 2,92 126 2,27 110 1,60 sec. xix -Armes, municions i llurs accessoris 1 0,02 2 0,04 - - sec. xx - Mobiliari, joguines, articles d'esport, etc. 385 9,15 270 4,87 448 6,53 sec. xxi -Objectes d'art, de col·lecció, antiguitats 30 0,71 37 0,67 - - Total exportacions 4.206 100 5.546 100 6.857 100

Font: Ministeri de Finances. Duana Andorrana

106 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

accessoris del vestit, capítols 61 i 62); els articles inclosos Així, l’any 2002, Alemanya va concentrar el 57,5% de en la secció aranzelària xii (sabates, capells, paraigües, les vendes a Andorra en la secció xvii, de material de bastons, etc.); i el material de transport (secció xvii). transport, i un 29,9% més en tres grups més de produc- A part de les dues seccions citades abans, en les quals tes (productes de les indústries alimentàries, begudes i França se situava com el primer subministrador, pràctica- tabacs; màquines i aparells elèctrics i d’enregistrament o ment en tots els altres casos Espanya ocupava aquesta reproducció del so i la imatge; i mobiliari, joguines i arti- posició l’any 2002. L’única excepció la constituïa el mate- cles d’esport). Per la seva banda, Itàlia exportava a Andor- rial de transport (secció xvii) per al qual Alemanya apa- ra principalment productes tèxtils i de confecció i calçat, reixia clarament com el principal venedor. Els restants capells, paraigües, etc., i material de transport, conceptes països, com a pauta general, normalment presentaven un que l’any 2002 representaven el 50% del total d’aquest grau important de concentració de les importacions en corrent comercial, mentre que les vendes del Regne Unit un grup reduït de productes, encara que sense arribar a corresponien principalment a tres seccions aranzelàries: la situar-se com els principals subministradors. de productes de les indústries alimentàries, begudes –amb

Milions de pessetes Milers d’euros

1995 (%) 1996 (%) 1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 2000 (%) 2001 (%) 2002 (%)

83 1,36 68 1,16 50 0,71 47 0,5 45 0,6 98 588,6 1,2 316,1 0,5 268,1 0,4 6 0,10 ------3 0,0 3 15,1 0,0 3,6 0,0 63,8 0,1 - - - - 1 0,01 - - 1 0,0 3 15,4 0,0 11,3 0,0 17,0 0,0 309 5,07 308 5,24 614 8,72 872 10,1 664 9,5 565 3.395,7 6,9 2.541,7 4,3 2.368,6 3,5 74 1,21 71 1,21 61 0,87 66 0,8 83 1,2 98 587,9 1,2 875,1 1,5 692,1 1,0 237 3,89 253 4,30 296 4,20 405 4,7 537 7,7 612 3.677,7 7,4 5.343,2 9,1 4.701,3 7,0 140 2,30 180 3,06 180 2,56 188 2,2 324 4,6 468 2.810,2 5,7 1.298,7 2,2 1.121,0 1,7 459 7,53 244 4,15 360 5,11 1.117 12,9 128 1,8 134 808,3 1,6 508,2 0,9 277,9 0,4 24 0,39 40 0,68 39 0,55 61 0,7 64 0,9 102 612,5 1,2 679,6 1,2 798,6 1,2 661 10,84 676 11,49 813 11,55 1.094 12,7 730 10,4 781 4.691,0 9,5 4.752,4 8,1 2.834,2 4,2 852 13,98 809 13,75 729 10,35 695 8,0 495 7,1 362 2.175,6 4,4 3.179,8 5,4 3.186,4 4,8 37 0,61 26 0,44 33 0,47 48 0,6 26 0,4 28 168,6 0,3 386,0 0,7 335,2 0,5 20 0,33 29 0,49 21 0,30 22 0,3 34 0,5 47 280,5 0,6 272,1 0,5 314,2 0,5 98 1,61 118 2,01 90 1,28 63 0,7 127 1,8 286 1.721,3 3,5 72,4 0,1 221,9 0,3 134 2,20 133 2,26 105 1,49 136 1,6 183 2,6 285 1.710,8 3,5 1.829,3 3,1 1.960,5 2,9 842 13,81 1.154 19,62 1.767 25,10 1.422 16,5 1.060 15,1 1.255 7.540,8 15,2 12.639,8 21,5 10.915,4 16,3 1.608 26,38 1.201 20,42 954 13,55 1.228 14,2 1.255 17,9 1.415 8.506,0 17,2 9.356,8 15,9 19.869,7 29,7 110 1,80 88 1,50 142 2,02 504 5,8 517 7,4 592 3.555,6 7,2 9.206,3 15,7 12.178,6 18,2 4 0,07 4 0,07 3 0,04 58 0,7 - - 1 8,6 0,0 20,3 0,0 22,9 0,0 395 6,48 392 6,66 773 10,98 607 7,0 722 10,3 986 5.926,3 12,0 5.348,7 9,1 4.755,7 7,1 2 0,03 88 1,50 10 0,14 4 0,0 5 0,1 116 694,3 1,4 37,9 0,1 9,1 0,0 6.095 100 5.882 100 7.041 100 8.637 100 7.003 100 8.235 49.490,9 100 58.679,3 100 66.912,4 100

107 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

un pes especialment rellevant– i tabacs, la de material de Si centrem l’atenció en els dos primers països proveï- transport i la de màquines i aparells elèctrics i d’enregis- dors del Principat, l’any 2002 van experimentar un nota- trament o reproducció del so i la imatge, que conjunta- ble augment les vendes espanyoles de màquines i aparells ment absorbien el 87,8% de les exportacions a Andorra. elèctrics i d’enregistrament o reproducció del so i la imat- Àustria apareixia com a subministrador principal- ge, que van créixer un 33,3%, les de material de transport, ment d’articles esportius, amb un 39% de les seves ven- amb un augment del 19,2%, i les de productes de les des concentrades en la corresponent secció aranzelària, i indústries químiques i connexes, amb un increment del Portugal i Països Baixos, l’any 2002, van vendre a Andor- 16,2% dins els grups de productes amb més importància. ra principalment articles d’alimentació, begudes i tabacs, També va ser significativa la pujada de les importacions que representaven el 44,9% de les transaccions comercials de materials tèxtils i de la confecció, ja que van augmen- amb el primer d’aquests països i el 28,3% amb el segon. tar un 12,2%, i la de productes alimentaris, begudes i Les importacions procedents dels Estats Units l’any tabacs procedents d’Espanya, que van créixer un 9,6%. 2002 corresponien en un 58,4% a una sola secció aran- Tanmateix, en aquest darrer cas, el percentatge citat se zelària, la de productes de les indústries alimentàries, situava per sota del que va ser el creixement global del begudes i tabacs (en aquest cas amb un protagonisme conjunt de les importacions amb procedència espanyola, considerable dels tabacs), i els productes adquirits a Suïs- que va ser de l’11,6%. sa presenten una marcada concentració en el grup dels En el cas de França, la taxa de creixement de les articles d’òptica, fotografia i cinematografia, rellotgeria i vendes a Andorra l’exercici del 2002 va ser bastant més instruments de mesura i control, que l’any de referència moderada, ja que es va situar en el 5,2%, amb un crei- representaven el 73,6% del total, mentre que un 17,7% xement especialment significatiu de les perles, pedres més corresponia als productes de les indústries alimentà- gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestes matèries ries, begudes i tabacs. (secció xiv), que van augmentar un 49,3%; dels articles Els països asiàtics subministren a Andorra principal- inclosos en la secció xx (mobiliari, joguines i articles d’esment màquines i aparells elèctrics i d’enregistrament o port), amb un increment del 22,3%; de les armes, muni- reproducció del so i la imatge, encara que en el cas de cions i els seus accessoris, que van créixer el 20,2%;i de Corea del Sud l’any 2002 hi mantenia un pes deter- tres seccions més, que van registrar augments compresos minant la secció de material de transport (un 79,9% del entre el 12% i el 15%: la dels articles d’òptica, fotografia, total) i, en les exportacions del Japó, a més d’aquestes cinematografia, aparells de mesura i control i rellotgeria dues seccions, són també importants la dels articles d’òp- (secció xviii), la de productes del regne vegetal (secció ii) tica, fotografia i cinematografia, rellotgeria i instruments i la dels productes minerals (secció v). de mesura i control, i la de mobiliari, joguines i articles Entre la resta dels països que aporten el gros de les d’esport (quadre 2.24). importacions andorranes18, la majoria va augmentar con-

18. Els setze països que es detallen en el quadre 2.25 representaven, l’any 2002, el 97,2% del total d’aquest flux comercial, mentre que les procedents de la resta de la UE eren el 0,8% i les provinents de la resta del món sumaven l’1,9%.

108 Informe sobre l’economia andorrana. 2002

siderablement les vendes a Andorra l’any 2002. Els crei- i aparells elèctrics i d’enregistrament o reproducció del so xements més notables els van assolir Corea del Sud i Tai- i la imatge, els articles d’òptica, fotografia i cinemato- wan, que van registrar un augment del 159,8% i del grafia, rellotgeria i instruments de mesura i control, i tam- 80,3% en el valor de les seves vendes a Andorra. També bé els productes de les indústries químiques i connexes. va ser força important l’increment de les importacions Pel que fa a les exportacions andorranes, és sabut que procedents de Hong Kong, Xina, Malàisia i Alemanya, la sortida de mercaderies del país va vinculada a les com- un 31,9%, un 26,9%, un 15,4% i un 10,8% respectiva- pres que realitza l’elevat nombre de visitants que rep el ment. En canvi, van experimentar una reducció en el valor Principat i que es produeix un flux de reexportació impor- de les vendes al Principat quatre països: Bèlgica, Regne tant per aquesta via. En conseqüència, els valors que asso- Unit, Àustria i Suïssa. leixen les exportacions registrades són força minsos en Com a conseqüència de l’evolució comparativa de les comparació de les compres a l’exterior, de manera que, importacions procedents dels diferents subministradors, l’any 2002, el valor dels productes exportats amb relació la participació percentual de determinats països en les a les importacions representava una proporció del 5,3%. importacions andorranes va augmentar d’una manera Tot i això, aquest corrent comercial ha seguit una apreciable l’any 2002. Els casos més destacats van ser els tendència creixent d’una certa entitat els darrers anys, ja d’Espanya i de Corea del Sud (amb augments d’1,1 punts que l’any 2000 les exportacions van augmentar un 17,6%, percentuals i de set dècimes percentuals respectivament), l’exercici del 2001 van assolir un increment del 18,6% i si bé alguns altres també van incrementar el seu pes rela- el 2002 van créixer un 14%, cosa que comportà que, en tiu en les importacions d’una manera més moderada, com aquest trienni, el creixement acumulat fos del 59%. Els Xina,Taiwan o Alemanya, que van augmentar una o dues principals productes exportats corresponen sobretot a les dècimes percentuals. seccions que agrupen els articles destinats en gran part al En resum, doncs, es pot considerar que les importa- comerç turístic (les màquines i aparells elèctrics i d’enre- cions andorranes van mantenir un dinamisme significa- gistrament o reproducció del so i la imatge; els productes tiu durant l’any 2002, ja que van assolir un creixement de les indústries químiques o connexes; els articles d’òp- superior als quatre exercicis anteriors, malgrat el context tica, fotografia i cinematografia, rellotgeria i instruments de desacceleració econòmica predominant en l’entorn de mesura i control; i el mobiliari, joguines i articles d’es- europeu. D’altra banda, com s’ha vist, l’impuls de les port), als quals cal afegir, també, el material de transport importacions va recolzar en gran part en algunes de les (quadre 2.26). En conjunt, aquestes cinc seccions aran- partides que integren l’oferta comercial destinada en una zelàries l’any 2002 representaven el 78,3% de les expor- proporció elevada als visitants, especialment les màquines tacions andorranes.

109

Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra Fotograﬁa separata: Comú de Sant Julià de Lòria. Autor: Jaume Riba Sabaté

Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

Mª Jesús Lluelles Larrosa Doctora en Geograﬁa

El relleu Camp Ramonet. Aquesta superfície es correspon amb una de més extensa que uniria els cims d’una o diverses La parròquia de Sant Julià de Lòria, que té una superfí- carenes mitjançant una superfície ideal, ja que totes elles cie de 59,54 quilòmetres quadrats, està constituïda per són a una altura similar: és el nivell de cims que presenta terrenys molt antics, que han estat plegats i han sofert un una altura constant. Els topònims lauredians fan referèn- procés d’enduriment. El relleu l’integren roques estra- cia a l’existència d’aquestes superfícies o replans amb els tificades d’origen sedimentari que es van assentar en con- mots calm, camp, ras, pla, que tenen una importància ques. Arrencades per l’erosió i arrossegades per les aigües notable a la regió meridional del país i adquireixen un fluvials, es van dipositar juntament amb algunes espècies significat important en el paisatge, on s’ofereixen esglao- de la fauna vivent i, posteriorment, van sofrir un procés nats, instal·lats entre 2.400 m i 2.800 m (vegeu Antoni de metamorfisme. També s’hi troben roques intrusives Gómez, 1996). del tipus de la granodiorita, al sector de Fontaneda, i dics Antoni Gómez destaca que l’existència de totes de quars i aplita que s’encaixen en els massissos grano- aquestes planes més altes s’ha d’interpretar com a restes diorítics i en les pissarres silurianes, fàcilment identi- d’antigues superfícies d’erosió formades a l’era terciària, ficables en diferents punts del territori parroquial. durant els períodes de formació de la serralada o després Els conglomerats de la Rabassa assoleixen una potèn- d’aquests. L’aïllament d’aquests retalls d’altiplans el rela- cia de cent metres: es tracta de còdols de quars, de quar- ciona amb els fenòmens tectònics, tal com passa amb les sita i d’esquistos, envoltats per una matriu argil·loarenosa. dislocacions que emmarquen el replà de Claror, i amb la La quarsita es presenta formant capes extenses, entre deu morfodinàmica del gel; encara que l’erosió remuntadora i vint metres de gruix. Ramon Folch interpreta la quarsi- del gel no va aconseguir desmantellar les planures dels ta com una formació de barrera litoral que precediria la cims, sí que les va retallar i va fer-ne disminuir l’extensió invasió marina del silurià. Hi abunden les formacions primitiva. Així doncs, el glacialisme no va afectar aques- esquistoses, que s’atribueixen a un ambient de sedimen- tes plataformes, en què, com a màxim, es devien instal·lar tació marina tranquil·la i poc profunda, i que es poden algunes plaques de gel aïllades. En canvi, sí que les va observar a Canòlic; són toves i argiloses, raó que n’ha alterar la morfogènesi periglacial que va esmicolar el determinat l’aprofitament agrícola. Les formacions es- substrat i els promontoris rocosos a través de la gelifrac- quistoses de Bixessarri envolten el granit de Santa Colo- ció, que ha donat com a resultat final la construcció de ma i són visibles des de la carretera. Es tracta d’esquistos terrasses de crioplanació formades sobre els micasquistos ben laminats, amb un cert grau de metamorfisme a cau- del silurià que homogeneïtzen els desnivells del terreny. sa de la proximitat amb el granit. Les formacions intru- A Claror (2.606 m) es poden observar restes de monòlits sives de Fontaneda són d’una composició mineralògica rocosos, intensament fracturats, i cercles de pedra d’as- propera a la granodiorita. pecte molt deformat. Els rius s’han encaixat obrint profundes valls en for- La crisi climàtica del principi del quaternari va crear ma de V i han deixat retalls d’una antiga superfície, cons- acumulacions de glaç que formaven un sol cos. La uni- tituïda per materials metamòrfics, fàcilment observable ficació de les masses de les llengües principals del Valira en alguns sectors, com a Camp Claror, Camp Borrut i del Nord i del Valira d’Orient, a nivell d’Escaldes, va

112 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

representar que es perllonguessin aigües avall. La morre- zació coincideix amb una cubeta de sobreexcavació o bé na terminal, que es diposità a la Margineda, va marcar el amb algun altre tipus d’eixamplament de la vall, a causa límit meridional d’extensió del glaç a escala nacional. Els dels cons de dejecció laterals o dels dipòsits fluvioglacials. dipòsits frontals del pont de la Margineda encara són Les terrasses fluvials s’han desenvolupat escassament força visibles, a causa de les excavacions que s’han fet per a causa de l’erosió posterior. A uns 150 metres sobre el a les vies de comunicació i de la progressiva extensió del riu Valira i per sota d’Aubinyà es poden trobar materials teixit urbà. Per tant, l’actual territori parroquial de Sant d’origen fluvial, formats per argiles vermelles barrejades Julià, a diferència de la resta del país, no es va veure afec- amb grans blocs de pedra, que corresponen a l’inici del tat per les glaceres. El seu relleu, tant l’antic com l’actual, quaternari. Amb les mateixes característiques, també es ha estat modelat bàsicament per la xarxa hidrogràfica. La localitzen materials d’arrossegament a la Seu d’Urgell, a instal·lació dels rius, principals agents del modelatge uns cent metres per sobre del riu actual. Aquests nivells parroquial, ha estat determinada per la tectònica: el nivell d’erosió haurien pogut originar-se al final del terciari i a de cims ha condicionat la divisòria i la xarxa hidrogràfica l’inici del quaternari. ha aprofitat les falles per discórrer. Els cons de dejecció fluviotorrencials són acumula- L’encaixament dels rius en els materials esquistosos cions, en forma de ventall, de materials transportats per no s’ha realitzat d’una manera contínua, sinó que l’erosió les aigües torrencials que es dipositen quan es produeix un fluvial ha actuat amb intensitat diferent segons les èpo- canvi brusc en la inclinació del pendent i el medi perd ques. Ho ha fet d’acord amb els aixecaments successius tota l’energia necessària per transportar-los. És freqüent de la massa pirinenca, que han donat lloc a cicles d’ero- trobar aquestes formacions en el contacte entre el vessant sió que han constituït una sèrie de replans fàcilment i el fons de la vall principal, just en la confluència d’un observables en arribar a certs nivells. torrent amb la vall. Ramon Folch comenta que aquests Trobem dos nivells d’erosió de caràcter fluvial per materials són més grollers que els fluvioglacials o els típi- sota del nivell de cims abans esmentat. El primer, no gai- cament fluvials, i que hi ha més diversitat de dimensions re conservat, es localitza al voltant de 1.700 metres i i el grau de rodament és més baix a causa del petit trans- s’identifica en el sector de les bordes de la Peguera, zona port que han sofert. Salvador Llobet assenyala que la vila de Montllobar i els Plans, entre 1.700 i 1.400 metres. de Sant Julià s’instal·la d’acord amb la confluència del Aquest nivell, com assenyala S. Llobet, es presenta ben riu de Llumeneres amb el riu Valira, fet que possibilita diferenciat al poble d’Arcavell, ja en territori espanyol. El l’existència de sòls de valor agrícola, encara que no s’han segon nivell d’erosió, molt més desenvolupat, és el de de deixar de banda altres factors de localització com la Certers, entre 1.100 i 1.300 metres, que constitueix un proximitat amb la Seu d’Urgell i l’altura de la zona. gran replà al voltant de la vila, on s’han instal·lat Certers, Llumeneres, Nagol, Aixirivall, Sant Romà, Aubinyà, Clima i vegetació Juberri, Bixessarri i Fontaneda. En aquests antics replans d’erosió de les valls primitives s’han situat els cultius i els El clima parroquial té els trets propis d’un clima de mun- habitatges, que s’han dispersat en els vessants de les muntanya però amb un grau de benignitat superior a la resta tanyes, a diferència de la resta del país, en què la localit- del país, a causa de la posició més meridional, que, junta-

113 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

ment amb una altura mitjana inferior, fan de la parròquia acostar-nos a la realitat actual, però de ben segur que l’ac- un territori on la influència mediterrània es deixa sentir tual dispersió de l’hàbitat, amb la creació de noves urba- d’una manera més clara. El punt més baix del país es nitzacions, ha contribuït d’una manera directa a la localitza en la confluència del riu Runer amb el Gran desforestació d’alguns sectors. Valira, a 840 m, emplaçament de la frontera hispano- Les referències bibliogràfiques sobre la proporció i la andorrana. distribució forestals es remunten als anys quaranta. Un L’exposició al sol i els replans d’erosió d’origen fluvial enginyer forestal francès, Jean Messines (1969), fa refe- han determinat una dispersió més gran dels pobles pels rència, en la seva obra sobre el desenvolupament agríco- vessants de la muntanya, a diferència de la resta del país. la i forestal del Principat, a una enquesta sobre els boscos Les solanes són els llocs més apreciats en els medis d’Andorra realitzada per un tal Delmas els anys 1941 i muntanyencs per instal·lar l’hàbitat, tenir el màxim de 1942, publicada en la revista francesa Revue des Eaux et calor i defugir la humitat. Com assenyalen J. Vilà-Valen- Forêts l’octubre de l’any 1945. Delmas estima la superfí- tí i J. Martín-Vide (vegeu Anuari socioeconòmic. Andorra, cie forestal andorrana en 10.739 hectàrees, repartides 1997), la radiació solar té un efecte compensador de la segons el gràfic relatiu a la distribució forestal parroquial. severitat de la temperatura en els nivells mitjans i alts. Les Segons aquestes dades, els boscos havien ocupat la sego- solanes es caldegen amb una certa rapidesa al matí, men- na posició en el rànquing nacional d’aquell moment, amb tre que els fons de les valls mantenen unes temperatures el 21,8% de la superfície total. Jean Messines va afegir un més baixes. La diferència d’insolació és augmentada pel 5% d’increment a les dades de Delmas, a conseqüència de pendent dels vessants i per l’altitud, que fa que els raigs la disminució de les activitats agropecuàries, que han del sol arribin força perpendiculars quan és exposat al sud. repercutit a favor de l’extensió del domini forestal amb Aquest últim fet motiva que les solanes rebin més radia- 500 hectàrees més. Els autors calculen que els boscos ció solar i siguin més il·luminades i escalfades que les cobrien 15.000 hectàrees en el segle xviii, però les obagues. La localització de pobles com Certers, Nagol, exigències del treball del ferro i el pasturatge intensiu Llumeneres i Aixàs ha estat determinada per aquest doble explicarien aquesta disminució, superior a la quarta part, factor d’ordre climàtic i geomorfològic. la dècada de 1940. Els dominis vegetals que hi predominen són els bos- Un càlcul posterior sobre les superfícies ocupades en cos medioeuropeus i submediterranis de freixes i roures. el paisatge va ser efectuat per Ramon Folch els anys vui- Per sobre d’aquest estatge se situen els boscos altimontans tanta. Estableix les masses forestals nacionals en 16.361 de pi roig i els boscos subalpins de pi negre, entre els quals hectàrees, que inclouen les pinedes de pi negre, les aveto- els boscos de la Rabassa destaquen per la seva riquesa ses, les pinedes de pi roig, els bedollars, les avellanoses, les forestal. En la part més oriental dominen els prats alpins rouredes, els boscos de ribera i els alzinars. de festuques. La davallada de l’activitat pecuària ha jugat L’Institut d’Estudis Andorrans ha publicat el mapa a favor del bosc, que s’ha incrementat d’una manera sen- de cobertes del sòl d’Andorra (2001), que ens dóna una sible i, fins i tot, és possible que la superfície boscosa imatge de la situació del país a partir de les ortofotos actual sigui superior a la de fa segles. És evident que s’im- digitals realitzades el juliol de 1995 pel Servei de Topo- posa un estudi comparatiu de les fotos aèries existents per grafia del Govern. El mapa representa l’ocupació del sòl

114 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

Gràﬁc 1: Superfície forestal parroquial (1941-1942) Gràﬁc 2: Superfície agrícola útil en hectàrees (2002)

262 (14%) 292 (15,6%) 28,2% 16,5%

98 (5,2%) 150 (8%)

12,3%

10,5% 640 (34,2%) 365 (19,5%)

21,8% 10,8% 66 (3,5%)

Ordino Andorra la Vella Ordino Escaldes-Engordany La Massana Canillo Encamp Encamp St. Julià de Lòria St. Julià de Lòria La Massana Canillo Andorra la Vella

Font: Messines (1969). Elaboració pròpia. Font: Departament d’Agricultura.

andorrà per quinze categories de llegenda. Cada part del ticulars i poden estar o no millorades. A camps de dall es procés de digitalització ha estat veriﬁcat i assessorat pel dediquen 156 hectàrees; a la producció de tabac, 78 Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals hectàrees; i a patates, només cinc hectàrees. Les pastures (CREAF). o peixeders particulars es localitzen majoritàriament a la zona de Fontaneda, on pastura un important ramat de Agricultura i ramaderia cabres. Segons el reglament del registre d’explotacions agrà- L’activitat agrícola es localitza en els fons de vall i en els ries, del total de 311 explotacions registrades al país, 61 replans d’erosió d’origen fluvial. El conjunt dels camps corresponen a la parròquia de Sant Julià, 27 de les quals conreats representa una part molt petita del territori es destinen a activitats agropecuàries i 34 a agràries. Per parroquial. La superfície agrícola útil de Sant Julià l’any tant, és la que té més nombre d’explotacions agropecuà- 2002, segons les dades del registre d’explotacions del ries i la segona, després de la Massana, pel nombre d’ex- Departament d’Agricultura del Ministeri d’Agricultura plotacions agràries. Ambdós valors fan de Sant Julià la i Medi Ambient, que s’han reproduït en el gràﬁc 2, repre- segona parròquia pel nombre total d’explotacions, després senta el 34,3% de la superfície total, amb 640 hectàrees. de la Massana, amb una diferència mínima. D’aquest 34%, que dóna una clara primera posició a La superfície destinada a les explotacions amb bestiar la parròquia laurediana, es destina un total de 401 hectà- té 14,5 hectàrees a la parròquia, per sobre de la mitjana rees a pastures no comunals, és a dir, que pertanyen a par- nacional, de 6,4 hectàrees. Les explotacions lauredianes

115 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

Gràﬁc 3: Distribució dels ajuts al sector primari (2001) Gràﬁc 4: Distribució del bestiar boví (2002)

10% 121 (10%) 18% 202 (17%) 7% 45 (4%)

13% 188 (16%)

413 (35%) 32%

19% 222 (19%) 1% 3 (0%)

Ordino Escaldes-Engordany La Massana Ordino Escaldes-Engordany La Massana Encamp St. Julià de Lòria Encamp St. Julià de Lòria Canillo Andorra la Vella Canillo Andorra la Vella

Font: Departament d’Agricultura Font: Departament d’Agricultura que no tenen bestiar són molt més petites, de només 1,5 La subvenció es desglossa de la manera següent: hectàrees. L’edat mitjana dels titulars de les explotacions 332.980 euros es van destinar al foment de les pràctiques és avançada, de 61 anys. ramaderes tradicionals de muntanya, 99.439 al foment La producció de bestiar, lligada a la superfície agrí- dels prats de dall i 46.518 a la producció de productes de cola útil, que inclou les pastures de particulars, mereix un qualitat controlada. L’any 2001, Sant Julià va ser la parrò- breu comentari. La producció de bestiar ha adquirit una quia que va aconseguir més ajuts, fet que demostra la certa importància en comparació de la resta del país, voluntat del sector per mantenir les activitats agrope- sense arribar a tenir el pes econòmic que havia assolit en cuàries. èpoques passades. L’aplicació de la Llei d’agricultura, a Sant Julià ocupa la primera posició nacional en la partir de l’estiu de 2000, ha deixat sentir els seus efectes producció de bestiar. El gràfic sobre la distribució terri- amb el consegüent increment d’algunes espècies, com els torial del bestiar boví confirma la primera posició de la bovins i els ovins. Sant Julià va rebre durant el 2001 un parròquia en aquest sector productiu, amb un total de 413 total de 478.937 euros de subvenció en concepte de caps distribuïts en tretze explotacions, dues de grans, amb foment de pràctiques ramaderes, dall dels prats i produc- 68 i 70 caps respectivament, i dues més de molt petites, ció de productes de qualitat controlada. Aquesta xifra encara que la gran majoria oscil·la entre vint i quaranta representa el 32% del total d’ajuts atorgats pel Govern, caps de bestiar. segons es desprèn de la lectura del gràfic 3 sobre la dis- En el gràfic sobre la distribució de bestiar equí s’ob- tribució dels ajuts en euros de l’any 2001. serva que la parròquia manté el mateix comportament

116 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

Gràﬁc 5: Distribució del bestiar equí (2002) Gràﬁc 6: Distribució del bestiar oví i cabrum (2002)

99 (3%) 102 (14%) 37 (1%) 100 (3%) 119 (16%)

28 (4%) 856 (28%)

121 (16%)

104 (14%)

1389 (46%)

33 (4%) 527 (17%)

234 (32%) 37 (1%)

Ordino Escaldes-Engordany La Massana Ordino Escaldes-Engordany La Massana Encamp St. Julià de Lòria Encamp St. Julià de Lòria Canillo Andorra la Vella Canillo Andorra la Vella

Font: Departament d’Agricultura Font: Departament d’Agricultura que en el cas del bestiar boví, amb un primer lloc nacio- corresponen amb 153 caps de boví, 273 d’equí i 895 de nal amb el 35% dels efectius totals del país, que es distri- bestiar de llana i cabrum. Solament es desplacen en trans- bueixen en dinou explotacions, algunes de les quals humància 56 caps de boví i 92 d’equí, i no consta cap comparteixen amb caps de boví. Dues estan per sobre ramat de fora que pasturi a la parròquia. dels 45 equins, sis entre 13 i 25, i la resta són més peti- El cultiu del tabac té una certa tradició a la parròquia tes, amb menys de deu caps. laurediana, on la presència de manufactures de tabac va Pel que fa al bestiar oví i cabrum, la parròquia també marcar la vida econòmica d’un territori on els recursos ocupa una primera clara posició, amb el 46% del total agropecuaris eren limitats. El gràﬁc relatiu a la producció dels efectius, segons es dedueix del gràﬁc relatiu a la dis- de tabac de l’any 2001 situa Sant Julià com la primera tribució dels ovins. En aquest sector, que té cinc explota- productora del país, amb un 34% del total, xifra que cions i 1.124 caps de bestiar de llana, s’observa una gran representa unes 110 tones. La parròquia de la Massana és concentració, ja que un sol propietari acull un total de 945 la segona més important, amb 63 tones. caps, mentre que una altra explotació acull 248 de les 268 Durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra cabres que existeixen a la parròquia. Mundial, les manufactures de tabac van rebre un fort Els moviments ramaders estacionals han perdut impuls davant la demanda exterior de tabac elaborat. vigència a tots els Pirineus i, en aquest sentit, Andorra no Així, la gran majoria de manufactures se situava a Sant constitueix una excepció. El total de caps andorrans en Julià, llevat d’una de petita, la Polleta, localitzada a An- transhumància és de 1.321, que, a escala nacional, es dorra la Vella. A Sant Julià es van arribar a comptabilit-

117 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

Gràﬁc 7: Producció de tabac en quilograms (2001) Gràﬁc 8: Collita de patates de sembra en quilograms (2002)

800 (10%) 38.595 (12%) 63.241 (20%) 375 (5%)

35.192 (11%) 2.875 (37%)

1.300 (17%) 37.859 (12%) 19.489 (6%)

15.988 (5%) 150 (2%)

975 (12%) 1.375 (18%)

110.494 (34%)

Ordino Escaldes-Engordany La Massana Ordino Escaldes-Engordany La Massana Encamp St. Julià de Lòria Encamp St. Julià de Lòria Canillo Andorra la Vella Canillo Andorra la Vella

Font: Departament d’Agricultura Font: Departament d’Agricultura

zar unes set fàbriques, de marcat caràcter familiar, que no dent que, com a la resta del país, la producció resulta superaven els dos o tres empleats, llevat una d’elles insuficient i cal recórrer a les importacions per cobrir les –Reig– que ocupava uns vint treballadors. Les fàbriques necessitats nacionals. existents en aquest període eren: Reig, Oliba, Reig-Gre- sa (a) Patau, Marfany, cal Jaume,Tarres i Canturri, i entre Altres activitats econòmiques els productes elaborats mereixen ser citats els caliquenyos, la picadura i els cigarrets. L’any 1945 es van crear les Segons l’estadística d’activitats econòmiques del Comú, modernes societats, algunes de les quals van ser el resul- hi ha un total de 708 activitats registrades, entre les quals tat de la transformació de les petites fàbriques tradicio- destaquen 180 comerços al detall, 22 restaurants, 14 ho- nals. Neixen, entre d’altres grups, l’empresa fills de Julià tels i 6 oficines bancàries. Reig, l’any 1945, mentre que tres anys després apareix El sector comercial té una certa tradició històrica, que Laudor, SA,i CATSA ho va fer l’any 1961. alguns autors del segle xix ja esmentaven en els seus lli- Finalment, el gràfic 8 sobre la collita de patates de bres. Pel nombre d’activitats, era la primera localitat en el sembra del 2002 mostra com Sant Julià és la segona període 1900-1935; posteriorment, coincidint amb la parròquia productora d’aquest tubercle procedent d’Amè- Guerra Civil espanyola, passà a una segona posició, que rica, amb el 18% de la producció total després de la Mas- perdé entre 1940 i 1949 per situar-se en un tercer lloc. sana. Es tracta d’un cultiu adaptat a les característiques del Aquest estat de coses es mantingué fins als anys setanta territori, i la llavor utilitzada prové de Bretanya. És evi- i, actualment, segons les dades del registre de comerç, ha

118 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

passat a ocupar la quarta posició, darrere d’Andorra la Gràﬁc 9: Nombre d’habitacions per parròquia (2002)

Vella, Escaldes i Encamp. 670 (5,3%) 1.616 (12,9%) Paradoxalment, a la parròquia de Sant Julià es localitza la concentració més gran de superfícies comercials 2.480 (19,8%) del país de més de 1.200 m2: es comptabilitzen més de 36.000 metres quadrats enfront d’uns 30.000 a la resta 2.789 (22,3%) del país. Aquestes superfícies comercials es localitzen en la perifèria de la localitat, concretament al llarg de la 1.695 (13,5%) carretera general número 2. La més gran és Punt de Tro- bada, amb una superfície que supera els 24.000 metres 788 (6,3%) quadrats, que es va inaugurar l’any 1990 i té més de 300 treballadors. Entre el nucli urbà i Punt de Trobada se 2.496 (19,9%) situen Mamut, inaugurat l’any 1978; Sant Eloi, inaugu- Ordino Escaldes-Engordany La Massana rat al voltant de 1970; i River, el més nou de tots, inau- Encamp St. Julià de Lòria gurat el 2002. En la mateixa carretera general número 2, Canillo Andorra la Vella en el límit amb la parròquia d’Andorra la Vella, se situa Font: Departament de Turisme, Govern d’Andorra. Automòbils Pyrenées, local destinat a la venda d’au- tomòbils, inaugurat l’any 1981 i ampliat recentment. Els empleats del sector, un mig miler de persones, formació professional i, ﬁnalment, una borsa de treball. estan integrats principalment per treballadors fronterers Segons la informació d’ACEL, dels 180 establiments i residents d’altres parròquies. Aquest fet, juntament amb comercials, un total de 167 es localitzen al nucli urbà. El la localització perifèrica del sector, ha motivat un senti- president de l’associació, Manel Areny, destaca l’existèn- ment de recel en el petit comerç local. cia de dues zones comercials clau que es podrien poten- El sector de la petita i mitjana empresa ha mostrat la ciar: la del Prat Gran (sector de la plaça Laurèdia) i la del necessitat de dinamitzar-se i, amb aquesta ﬁnalitat, s’ha càmping de ca l’Huguet (sector del pont de Fontaneda). creat l’Associació de Comerciants i Empresaris Laure- En aquest aspecte, el Comú s’ha plantejat cobrir una part dians (ACEL), que té un total de 127 associats entre del riu Gran Valira amb la intenció de reactivar el nucli petits comerços, empreses, bars, restaurants, hotels i enti- comercial i donar una nova dimensió socioeconòmica a tats bancàries. El seu objectiu consisteix a aglutinar les la vila. inquietuds dels petits i mitjans empresaris per potenciar La incidència del turisme és menor en comparació de el desenvolupament, la reforma i l’especialització dels la resta del país. Existeix un turisme que compra en les establiments que integren l’associació. Entre els serveis grans superfícies comercials, però que no té cap incidèn- que ofereix l’associació cal destacar: presència a Internet cia sobre la localitat, ja que no la visita. D’altra banda, dels membres a través d’una pàgina web, campanyes existeix un turisme minoritari que és atret per l’estació publicitàries en diversos mitjans de comunicació, asses- d’esquí nòrdic, el paisatge i l’oferta cultural. El sector sorament comercial, informacions d’interès, cursets de hoteler de la parròquia, que oferia unes 1.600 places l’any

119 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

2002, ocupava la penúltima posició en el rànquing nacio- parròquia en els eixos principals de trànsit, i les al·lega- nal, amb un 6,35% del total de l’oferta hotelera del país. cions que el Comú ha presentat al Pla de carreteres del L’escassa rellevància del turisme d’estada es posa de mani- Govern, en resposta als intents de treure trànsit al nucli fest en les dades del recull estadístic del Ministeri d’Or- urbà, proposen un vial de pujada, l’actual avinguda de denament Territorial. Els darrers 22 anys, Sant Julià Francesc Cairat, i un de baixada, de nova construcció, que només ha destinat 10.726 metres quadrats a la construc- exigiria la realització d’alguns túnels ja previstos en el Pla ció d’hotels; per tant, és la parròquia amb menys superfí- de carreteres i un passeig des del pont de Fontaneda fins cie atribuïda a l’efecte en el període analitzat i, durant 18 a la plaça Laurèdia que cobriria el riu i uniria les dues dels darrers 22 anys, no s’ha concedit cap permís d’aquest ribes per incorporar nous espais al nucli urbà. Aquesta tipus dins el territori lauredià. iniciativa, que, si s’accepta, s’haurà d’inscriure en l’actual El naixement de l’estació d’esquí nòrdic de la Rabas- Pla de carreteres del Govern, inclou la creació d’una zona sa va intentar impulsar, en la seva concepció, el sector d’aparcament per a 1.600 vehicles en funció del projecte hoteler local, ja que va plantejar un espai turístic i espor- del metro aeri. tiu, situat a la Rabassa, sense estructura d’allotjament per Pel que fa a la circulació interior de la vila, el 7 de evitar la concurrència amb els hotels de la vila. Es va con- gener de 2002 es va inaugurar el nou carrer Casa Comu- siderar que productes turístics basats en la descoberta de na, una nova via de comunicació urbana que enllaça la muntanya podien ser un bon ajut per a un sector que l’avinguda Verge de Canòlic amb el carrer Doctor Pa- necessitava unes estades turístiques més llargues, més lau. Aquest nou carrer millora la comunicació del pròpies d’un turisme d’hivern vinculat a la pràctica dels barri antic, però va exigir l’enderrocament, l’any 2001, esports de neu. de la casa Palau, un edifici construït al començament del segle xx susceptible d’haver estat declarat d’interès Comunicacions i infraestructures cultural. Els darrers anys també s’ha assistit a un procés de La localitat de Sant Julià la travessa la carretera general remodelació i embelliment dels carrers, amb una amplia- número 1, que uneix el país amb Espanya, des del prin- ció de l’espai de les voravies i un canvi de mobiliari urbà, cipi del segle xx. Aquesta situació l’ha fet fàcilment entre d’altres coses. En el pressupost del 2002, el Comú accessible i li va proporcionar uns beneficis conjunturals lauredià va destinar tres milions d’euros a la millora de la la primera meitat del segle xx, tal com s’ha vist en comen- pavimentació i a l’equipament de les carreteres secundà- tar les activitats comercials de la parròquia en aquesta ries i els carrers amb nou enllumenat i mobiliari urbà. Per època. a la millora de la xarxa d’aigua potable i residual, la cor- El tema de les comunicacions ocupa l’atenció del cos poració tenia pressupostats 1,2 milions d’euros. Tanma- polític, que considera que l’actual Pla de carreteres, amb teix s’han destinat 17.000 euros a fer una pàgina web la creació d’un nou vial amb doble sentit de circulació, oficial. El pressupost del 2003 preveu unes despeses incrementarà l’efecte passadís existent, ja que la vila que- superiors a tretze milions d’euros, més de la meitat dels darà allunyada dels fluxos circulatoris principals. El quals es destinarà a inversions en nous projectes. Entre els Comú i el sector comercial de la vila volen integrar la projectes futurs cal destacar la voluntat de fer arribar

120 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

l’electricitat i l’aigua potable a l’estació d’esquí nòrdic de En l’aspecte social, una de les principals preocupa- la Rabassa. cions de l’actual equip comunal ha estat disposar d’una Pel que fa a les infraestructures, la parròquia es pot guarderia infantil. A fi de solucionar el problema, s’ha llo- beneficiar del procés de descentralització de l’Adminis- gat, a un preu mòdic, un terreny per a un període de 25 tració que s’ha produït els darrers anys i que ha condicio- anys, on es construiran la guarderia i la ludoescola, per a nat alguns ministeris a situar-se fora de la capital. Així, la les quals ja s’ha dotat un pressupost bianual, repartit entre futura seu del Ministeri d’Educació, Joventut i Esports el 2003 i el 2004, de gairebé un milió i mig d’euros. s’emplaçarà a la vila de Sant Julià, on hi havia l’antic Entre les infraestructures esportives parroquials, edifici del Molí. Aquest immoble, que es va enderrocar el mereix especial atenció el Camp de Tir de la Rabassa. mes de maig del 2002, s’utilitzava com a espai de reunió Situat als boscos de la Rabassa, a 1.559 metres d’altura, de les entitats socioculturals lauredianes i com a magat- disposa d’unes completes infraestructures, entre les quals zem del Comú. L’any 1974 s’hi van construir les piscines cal destacar sis pistes semiautomàtiques per a les moda- climatitzades, que van funcionar fins a mitjan anys vui- litats de trapp, doble trapp, fossa olímpica i fossa univer- tanta, moment en què es va decidir tancar-les per pro- sal, amb una armeria blindada amb capacitat per a mil blemes d’humitat. escopetes, infermeria, central telefònica amb cinquanta Per dur a terme el projecte de construcció de la nova línies, espais recreatius, restaurants, sales de juntes i un seu del Ministeri d’Educació s’ha signat un acord entre el aparcament per a 300 vehicles. Les despeses de cons- Comú i el Govern, i la infraestructura serà a càrrec dels trucció del Camp de Tir van ser assumides en part pel dos organismes a parts iguals. Constarà de sis pisos d’al- Govern i en part pel Comú, a causa de l’aplicació de la tura, una planta baixa i dos soterranis, de més de 800 Llei de transferències. Va començar a funcionar d’una metres per planta. El cost total de les obres serà de sis manera regular el mes de novembre de 1992 i la gestió va milions d’euros i s’estima que l’edifici podrà començar a ser assumida pel Comú. El cost de manteniment i el baix funcionar al final del desembre del 2003. També s’està rendiment de la instal·lació esportiva, juntament amb el portant a terme la construcció de la nova Universitat fet d’haver d’assumir una part del seu finançament, com d’Andorra, en un edifici emplaçat a l’avinguda Verge de també del Centre Cultural i del Centre Esportiu, van Canòlic, de sis plantes d’altura, que connectarà per la sise- determinar que les finances comunals es desequilibressin, na planta amb la plaça Laurèdia. Està calculat per acollir ja que es va crear un important dèficit pressupostari. La un miler d’estudiants universitaris i és previst que sigui controvèrsia que es va generar al voltant del Camp de Tir operatiu el curs 2004-2005. es va derivar tant dels costos de construcció, que van La imminent presència del Ministeri d’Educació i de superar amb escreix les previsions –algunes fonts assenyala Universitat d’Andorra s’ha rebut com un fet important, len que el cost final va superar els mil milions de pesse- que contribuirà a la reactivació econòmica de la localitat. tes–, com dels objectius inicials de realitzar campionats La principal partida del pressupost comunal de l’any mundials de tir al colom, força criticats per amplis sectors 2002, de quatre milions d’euros, ha estat destinada a la de la societat. construcció del nou edifici del Molí. Una quantitat simi- L’amenaça de tancament de les instal·lacions s’ha lar s’ha previst el 2003 per al mateix concepte. plantejat repetides ocasions, però el recent acord signat

121 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

entre la Federació Andorrana de Tir (FAT), el Comú i el guassos i es treballa en les obres del sanejament autònom Govern durant el mes de febrer del 2003 permetrà com- de Fontaneda. partir les despeses del Camp de Tir de la Rabassa durant Dins el marc de la recollida selectiva que impulsa el el 2003 i mantenir-lo obert. Els tres organismes assumi- Govern, el Comú ha construït una deixalleria a la Porta- ran en proporcions similars les despeses de funcionament, lada, als afores de la vila en direcció a Espanya, davant del que pugen a uns 150.000 euros, aproximadament. La centre comercial Punt de Trobada. Consta de dues plan- Federació, que serà l’organisme encarregat de la gestió tes i acull la deixalleria i el parc mòbil del Comú. i d’establir el calendari internacional de proves, s’ha compromès a fer una aportació de 44.000 euros, que Camp de neu de la Rabassa provenen de patrocinadors privats. El Comú hi aporta dos empleats de manteniment, un director tècnic i altres L’estació d’esquí nòrdic de la Rabassa va néixer la dècada despeses, mentre que el Govern hi contribueix a través dels anys noranta en resposta als intents de diversificació del Departament d’Esports. El calendari de proves s’ini- de les activitats turístiques. L’equip comunal, conscient cia el mes de maig amb el Gran Prix, competició open del potencial que representava l’espai natural de la Rabas- de fossa olímpica, que també serà el campionat d’An- sa, va optar per desenvolupar en aquest indret una activi- dorra. tat econòmica que configurés l’oferta turística i respectés Entre les infraestructures esportives, hi ha el Centre el medi en què s’havia d’inserir. S’havia de potenciar el Esportiu, situat al bell mig de la vila i sota la gestió del paper d’espai verd i pulmó que la Rabassa havia tingut Comú, format per un conjunt d’instal·lacions modernes, tradicionalment per als lauredians i per a una bona part com una piscina, un gimnàs, tres pistes d’esquaix, una sala del país; per tant, l’opció va ser desenvolupar un espai d’aeròbic, una pista polivalent i un mur d’escalada, entre turístic que funcionés tot l’any, on la creació d’una esta- d’altres, amb grades per a 300 persones. ció d’esquí nòrdic, d’acord amb les característiques físi- Dins el territori parroquial, també hi ha el camp d’es- ques de la zona, adquiria el paper preponderant. ports d’Aixovall, ubicat en terreny de lloguer i gestionat La localització, la topografia i les característiques pel Govern, l’aforament del qual és de 500 places. climàtiques del sector de la Rabassa fan d’aquest indret Com a part integrant del Pla de sanejament de les un lloc idoni per a les activitats a l’aire lliure durant tot aigües residuals del país, el Govern construeix prop de la l’any, en què els dies assolellats abunden. L’altura i la seva frontera amb el riu Runer la depuradora que ha de reco- situació meridional determinen que els rigors del clima llir les aigües residuals d’Encamp, Andorra la Vella, siguin menys extrems en comparació amb d’altres punts Escaldes-Engordany i Sant Julià. La capacitat de l’es- del país. El total de precipitacions anuals supera lleuge- mentada infraestructura s’ha estimat per a una població rament els mil litres per metre quadrat i la durada de la de 100.000 habitants que generin 150 litres per persona capa de neu oscil·la entre 100 i 120 dies. i dia, amb un cost estimat de 15,5 milions d’euros. El pro- L’estació d’esquí de fons de Sant Julià, que ocupa un jecte s’emmarca en el Pla de sanejament d’aigües, que es dels paratges naturals més emblemàtics del país, ha esde- va iniciar l’any 1996 amb un pressupost total de 54 vingut, en menys de deu anys de funcionament, un dels milions d’euros. Tanmateix s’ha creat una xarxa de des- elements més consolidats de l’oferta turística local. La

122 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

clientela és preferentment nacional i procedeix tant de la Gràﬁc 10: Origen dels usuaris de l’estació de la Rabassa (1999) mateixa localitat com de la resta del país, però l’afluència d’esquiadors procedents de l’àrea dels països veïns 15% comença a tenir-hi signiﬁcació. Aquesta estació, l’única d’esquí nòrdic del país, està situada a disset quilòmetres de la vila. La base se situa a 15% 2.050 metres d’altura i la cota màxima, a 2.350 metres, amb una mitjana de dies per temporada de 85 l’any, fet 60% que representa uns tres mesos de funcionament. Un total de 27 persones hi treballen durant la temporada d’hi- 10% vern, bàsicament a l’escola d’esquí, que es redueixen a set durant l’estiu. Les activitats de l’estació són diverses i intenten anar més enllà de la mera i simple pràctica de Andorra Catalunya l’esquí nòrdic: tobogans de neu, itineraris per la natura i França Resta raquetes, entre d’altres, complementen l’oferta de l’esquí.

El camp de neu de la Rabassa es va inaugurar la tem- Font: Direcció de l’estació. porada 1994-1995 i el primer any va acollir 3.700 esquiadors, 2.000 dels quals eren escolars; la major part procedia del país i descobria l’esquí de fons per primera vegada. En un gran pes en el conjunt dels usuaris i representen el el moment de la posada en funcionament de l’estació, una 40% de la clientela, amb 6.200 infants d’un total de part de la carretera estava sense enquitranar. Les inver- 15.600 usuaris (temporada 1998-1999), procedents dels sions en infraestructures i serveis, com també la millora diferents sistemes educatius andorrans i de diferents esco- dels accessos, juntament amb la difusió de l’esquí de fons, les de Catalunya, com Montblanc, Lleida, Girona, Bar- han determinat que l’afluència s’incrementés un 550%, celona i Vic, entre d’altres. fins a assolir els 22.000 usuaris, durant la temporada La gestió de l’estació, durant els anys 1994-2001,es 2001-2002. va realitzar en règim de concessió i els concessionaris La principal clientela la formen esquiadors del país, s’encarregaven dels aspectes tècnics, comercials i d’explo- que representen el 60% de l’afluència actual de l’estació, tació. A partir del 2002, el Comú assumí la responsabili- seguits en importància pels catalans, amb un 15%, que es tat directa de la gestió. caracteritzen per la seva fidelitat. Un 10% pertany a grups esportius que procedeixen de França, país on la presència Distribució de la població de clubs esportius comença a tenir una certa tradició. El 15% restant ve d’arreu d’Espanya –escolars de la Comu- En aquest recorregut sobre la població de Sant Julià s’in- nitat Valenciana, del País Basc, de Mallorca– i de Portu- tenta proporcionar una visió dels canvis demogràfics més gal. Els turistes russos han completat, en data recent, el destacats dels darrers anys. Les característiques de la panorama de l’esquí nòrdic. Els escolars encara mantenen població laurediana anterior als grans canvis econòmics

123 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

de la segona meitat del segle xx eren força diferents de Aubinyá, amb trenta habitants i capella, completen la llis- les actuals. La imatge demogràfica del segle xix la podem ta. De Juberri comenta que té dues cases grans i deu habi- obtenir en els llibres que es van escriure en aquella èpo- tants, però que depenen, en els aspectes espirituals, de la ca. Hem escollit dos autors amb perfils professionals ben parròquia espanyola d’Arcavell. diferents: un militar espanyol, Bonifaci Ulrich, i un geò- Les bordes i els masos es troben afegits a la relació, graf francès, Jean F. Bladé. com la Borda de Cosp, masia de sis habitants, i la casa de El militar espanyol B. Ulrich (1852) proporciona una Molins d’Arcavell, amb cinc habitants, o primera llar que relació dels pobles i dels seus habitants que es reprodueix es troba en pujar de la Seu d’Urgell, propietat del Comú respectant la manera que va tenir d’escriure els noms dels d’Arcavell, però en aquest sector els límits són dubtosos pobles. Explica que Sant Julià és la segona localitat més i sovint han suscitat plets. Mas de Tolse és una casa de deu important del país, després de la capital, amb un total de habitants amb capella; aquesta masia té una petita vinya, 400 habitants. Defineix la vila com un petit Gibraltar, a l’única que existeix al Principat, i també té castanyers. causa del contraban i del refugi que representa per a Más de Lins és un edifici antic i sòlid sobre una roca, amb determinades persones. Destaca que té nou botigues amb deu habitants i capella, situat a l’extrem fronterer. Aques- articles francesos, alguns telers de llana i cànem, i una ta casa és una fonda pública i serveix de lloc de reunió dels església parroquial antiga. Segueix amb la relació de contrabandistes. Qualifica el poble de Fontaneda de case- monuments i diu que, a la plaça del poble, hi ha una cape- riu, amb 22 habitants i capella, situat en lloc alt i apartat, lla dedicada a sant Roc i a sant Sebastià, i una fonda sen- on comenta que sant Ermengol, bisbe d’Urgell i coprín- se cap mena de comoditat ni higiene. Estableix el cens cep d’Andorra, estiuejava. Sobre Puy d’Olivesa, caseriu parroquial en 680 habitants, que es reparteixen, segons amb dues famílies de dotze habitants, situat sobre una descriu en el seu llibre, entre pobles que qualifica de case- roca, Ulrich pensa que es tracta de la casa més antiga del rius, masos i pobles petits. El mas de Molins consta país i que s’hi poden trobar escriptures de l’època de Car- d’una sola casa, antiga, amb capella, situada a l’est i pro- lemany i del segle ix. pera a la vila, amb deu habitants. Aixuvell, amb tres cases Fa una descripció de la riquesa parroquial i de la i divuit habitants, es troba a mitja hora al nord de la vila, producció agrària. Afirma que és la que té menys béns amb una capella dedicada a santa Filomena. Del poble de comunals i en les parts altes es troba alum, mineral del Bixesarri diu que és petit, amb seixanta habitants i cape- qual no fan cas. S’hi cultiven el tabac, l’ordi, les patates, i lla, a mitja hora del santuari de Canòlic, lloc on es fa una s’hi poden recollir nous i castanyes, però les hortalisses, romeria concorreguda quan arriba el bon temps. La masia els llegums i les fruites no són suficients per al consum d’Axás té quinze habitants i capella. En un promontori es dels seus habitants, i en compren a la Seu d’Urgell. troba Naguál, amb divuit habitants, on hi ha l’església de Uns 25 anys més tard, el geògraf francès Jean- Sant Cerní, que considera la més antiga de la parròquia François Bladé (1875), en el llibre que publica sobre la i que antigament havia estat la parroquial; parla de geografia d’Andorra, aporta una nova relació dels pobles l’existència d’ una font d’aigua ferruginosa no gaire lluny. i dels seus habitants, i proporciona uns valors –954 habi- Els caserius de Sertés i Lluminéras, amb divuit habitants tants– que estan per sobre dels de Bonifaci Ulrich. En cadascun; Aixirivall, amb vint habitants i capella; i l’estudi inclou les capelles, els llocs on se celebra missa i

124 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

el nombre de capellans. Un total de disset sacerdots Gràfic 11: Distrubució de la població al segle XIX garanteix el servei religiós a tot el país, tres d’ells residei- xen a Sant Julià, dos a Andorra la Vella, dos a Escaldes, Habitants per parròquia dos a Encamp, tres a Canillo, un a la Massana, un a Pal, 1850 (Ulrich) 1875 (Bladé) un a Sispony i dos més a Ordino. Els habitants que estima per a la parròquia es desglossen de la manera següent: 700 (17%) 550 (13%) 1.102 (20%) 737 (14%) 599 persones a la Vila , 70 a Ainxirivall, 70 a Aubinyà, 6 660 (12%) a la borda de Rossell, 10 a les bordes de la Margineda, 7 a les 700 (17%) cases d’Aixas, 40 a les cases de Nagual, 10 a la casa de Tol- 850 (21%) 1.015 (19%) sa, 8 a les cases de Xovall, 70 a Certés, 40 a Fontaneda, 20 951 (18%) 650 (16%) a Juberry, 15 a Llumaneras, 10 a Mas d’Alins, 8 a Los Plans 650 (16%) 954 (18%) i 70 a Vexarri. En el sistema econòmic tradicional tots els nuclis Ordino Canillo Andorra la Vella parroquials havien mantingut un equilibri demogràfic Encamp St. Julià de Lòria La Massana gràcies a unes fórmules d’explotació econòmica marcades per les limitacions físiques de l’espai i per unes normes Font: J. F. Bladé i B. Ulrich de jurisdicció territorial que regulaven els distints usos del sòl. En el gràfic 11 sobre la distribució de la pobla- ció en el segle xix, elaborat a partir de les dades de B. Ulrich (1852) i J. F. Bladé (1875), es posa en evidència imatge gràfica actual, que s’adjunta a continuació, no aquest fet. guarda relació amb l’anterior del segle xix. L’economia, durant la segona meitat del segle xx,ha Segons les dades del 31 de desembre de 2002,la sofert profundes transformacions, i la població, íntima- major part de la població parroquial es concentra a la vila ment lligada als processos econòmics, ha vist com el de Sant Julià, amb 6.618 habitants, mentre que la resta es volum i l’estructura demogràfica variaven en la mesura distribueix de la manera següent: 513 habitants a Aixiri- que canviava l’organització del territori. La dinàmica vall, 158 habitants a Aubinyà, 120 habitants a Aixovall, demogràfica, caracteritzada per l’emigració des del darrer 30 habitants a Bixessarri, 64 habitants a Certers, 89 habi- terç del segle xix fins a les primeres dècades del segle xx, tants a Fontaneda, 152 habitants a Juberri, 37 habitants s’inverteix de signe i en el territori irrompen altres cultu- a Nagol i 4 habitants a Llumeneres. res diferents de la local. El ritme trepidant del creixement L’antic equilibri demogràfic d’Andorra, propi d’un econòmic sofert pel país els darrers trenta anys de ben sistema basat en una economia agropastoral, es trenca segur que ha ultrapassat les expectatives que s’hauria amb la irrupció d’un model en què el comerç i el turisme pogut imaginar qualsevol andorrà del segle xix. D’ençà s’erigeixen en els eixos dominants del paisatge, fet que d’aquestes dades, ha transcorregut un segle i mig, que determina que el 54% dels habitants visqui en un mateix marca els trets d’una societat que tenia una distribució espai urbà, constituït pels nuclis d’Andorra la Vella i equilibrada pel que fa als seus efectius demogràfics. La Escaldes-Engordany, que actuen de centre de gravetat de

125 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

la població nacional. Actualment els habitants de Sant Gràﬁc 12: Població per parròquies (31.12.2002) Julià representen el 12% del total, valor que la situa en 2.485 (4%) quart lloc, darrere de la capital, Escaldes-Engordany i 6.660 (10%) Encamp. 10.772 (16%)

Evolució de la població 3.205 (5%) 20.724 (31%) Durant la segona meitat del segle xx, el país experimentà un boom demogràfic caracteritzat per la immigració massiva i selectiva, que ha configurat una nova estructura 15.528 (23%) demogràfica feta a mida de les necessitats dels sectors econòmics. Sant Julià no n’és una excepció i, dels 795 7.785 (12%) habitants que tenia registrats l’any 1947, actualment s’acosta a 8.000; gairebé ha multiplicat per deu la pobla- Ordino Escaldes-Engordany La Massana Encamp St. Julià de Lòria ció. De la lectura del gràfic sobre l’evolució, el darrer quart Canillo Andorra la Vella de segle, de la població laurediana comparada amb la del país es desprèn que han existit unes pautes comunes i, Font: CNIA així, la imatge gràfica de Sant Julià és idèntica a la general, llevat que els volums representen l’11% del total del país. Per tant, els mateixos processos expansius i recessius han afectat la parròquia de Sant Julià. La ràpida transformació econòmica soferta pel país, Gràfic 13: Comparació de la població de Sant Julià i del país iniciada les dècades dels anys cinquanta i seixanta i con- (1977-2001) solidada els anys setanta, va comportar uns canvis quali- habitants tatius i quantitatius per a l’espai lauredià d’una intensitat 8.000 70.000 tan important que, en l’àmbit històric, han representat Sant Julià Població país 60.000 una ruptura amb l’anterior sistema d’organització terri- 6.000 torial i social. 50.000 40.000 4.000 Creixement natural de la població 30.000

20.000 2.000 Les estadístiques del creixement natural de la població es 10.000 basen en les declaracions fetes en el moment de la ins- 0 0 cripció en el registre civil d’un naixement, defunció o 1977 1982 1987 1992 1997 2001 matrimoni des dels primers mesos de l’any. És necessari incloure algunes deﬁnicions prèvies, relatives al vocabu- Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia.

126 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

Gràﬁc 14: Migració i creixement natural a Sant Julià (1977-2001)

600

migració creixement natural 400

200

-200 1977 1980 1985 1990 1995 2001 migració 177 211 294 251 241 174 59 239 262 162 60 133 222 580 276 113 73 -175 41 39 -72 -63 -23 -52 creixement natural 38 22 33 36 59 46 41 24 39 50 40 45 37 38 53 53 71 60 70 55 56 58 63 47 51

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. lari emprat en aquest apartat. Per creixement de la pobla- borat un gràﬁc relatiu a la migració i al creixement natu- ció s’entén la diferència entre els efectius de població d’un ral a Sant Julià durant el darrer quart de segle. Els valors moment donat comparat amb l’inici del període conside- no sempre es corresponen amb un flux real de persones, rat. Aquest paràmetre s’obté per l’addició dels seus com- ja que factors administratius, com ara efectuar les ins- ponents: el creixement natural i el saldo migratori. El cripcions sense coincidir amb l’entrada real en el país, creixement natural és el creixement o disminució de la emmascaren la realitat de les dades. població provocat per la diferència entre naixements i El creixement natural de la població –diferència entre defuncions en un període. la natalitat i la mortalitat– entre els anys 1977 i 2001 no Les taxes de natalitat, mortalitat, nupcialitat i creixe- ha presentat oscil·lacions dignes d’esment i s’ha convertit ment natural es calculen com el quocient entre els esde- en el factor de creixement més important els darrers anys. veniments totals produïts durant un any referits a la Així, la immigració, que havia estat l’element clau del població total calculada al 31 de desembre del mateix any creixement, a partir de l’any 1995 inverteix el signe i pas- considerada en grups de mil. sa a tenir valors negatius. Aquest procés en altres parrò- Amb les estadístiques oﬁcials de població, s’ha ela- quies es va iniciar uns quants anys abans.

127 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

En la taula que segueix es reprodueixen els valors lau- Composició per edat i sexe redians de nupcialitat, natalitat, mortalitat i creixement natural dels darrers sis anys disponibles, expressats en L’anàlisi de l’estructura de la població s’efectua a partir de xifres absolutes. les estadístiques disponibles, publicades en el recull ja esmentat anteriorment, en què es fan públiques les dades relatives a la composició per edat i sexe del 31 de desem- Moviment natural de la població. Andorra 1995-2001 bre de 2001 i les edats per nacionalitats, per intervals de

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 cinc anys. S’estudia el conjunt de l’edat i el sexe a partir de la Nupcialitat 15 19 15 15 12 24 17 Natalitat 98 84 84 88 88 74 84 clàssica piràmide d’edats. Aquesta ﬁgura és un histogra- Mortalitat 28 29 28 30 25 27 33 ma en el qual els homes queden situats a l’esquerra i les Creixement natural 70 55 56 58 63 47 51 dones, a la dreta. En l’eix d’abscisses es representen els Font: Estadístiques de població. Anual efectius de cada interval d’edats, en aquest cas de cinc en cinc anys. El país ha utilitzat el recurs de la immigració per aconseguir una estructura demogràﬁca adaptada a les Per poder comparar els valors de la parròquia amb els necessitats dels diferents sectors econòmics. L’arribada d’altres territoris, la taula següent adjunta les taxes per mil massiva de treballadors estrangers va provocar un canvi en habitants del moviment natural de la població. Les xifres l’estructura de la població que ha condicionat la forma de es refereixen a valors de l’any 2001. bulb de la piràmide. El centre és ample amb relació a la base i, d’una manera encara més exagerada, en compara-

Moviment natural de la població. Any 2001 ció de la part alta. Existeix, com a la resta del país, un fort predomini de les edats compreses entre 25 i 40 anys. Taxes per 1.000 habitants Sant Julià Andorra Catalunya L’edat mitjana dels habitants de Sant Julià és de 38 anys, Nupcialitat 2,22 3,21 4,90 valor que coincideix amb l’edat mitjana nacional. La pro- Natalitat 10,99 11,71 10,40 Mortalitat 4,32 3,57 9,00 porció d’homes és superior a la de dones, un 51,2% enfront Creixement natural 6,67 8,14 1,40 d’un 48,2%. Aquesta proporció entre homes i dones s’ha Font: Estadístiques de població d’Andorra. INE mantingut els darrers vint anys sense variació substancial. En un pla teòric, l’estructura per edats de la població laurediana es podria identificar amb la d’una població en La reduïda taxa de nupcialitat del país, en general, i procés d’envelliment, sense garanties de relleu generacio- de Sant Julià, en particular, té a veure amb l’estructura nal. En canvi, en el nostre cas, sabem que l’eixamplament demogràfica, que presenta una certa desigualtat en la pro- de la zona central correspon a la franja que ocupa majo- porció de sexes i un predomini de la població soltera, fet ritàriament la població immigrada, que, en bona part, que ve determinat per la importància d’alguns sectors retorna al país d’origen abans de finalitzar el seu període econòmics que utilitzen massivament la mà d’obra mas- actiu i és substituïda alhora per nous treballadors que s’in- culina, com succeeix amb la construcció. corporen un altre cop als intervals d’edat responsables de

128 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

Gràﬁc 15: Composició per edats i sexe a Sant Julià Gràﬁc 16: Distribució per nacionalitats (2001) (31.12.2002)

3% 5% + de 85 80-84 75-79 Homes Dones 37% 70-74 45% 65-69 39% 40% 60-64 55-59 50-54 45-49 6% 40-44 1% 8% 3% 1% 10% 35-39 30-34 25-29 20-24 Andorrans Portuguesos Espanyols 15-19 10-14 Francesos Britànics Altres 5-9 0-4

500 400 300 200 100 0 100 200 300 400 500 Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia.

Font: CNIA

l’eixamplament central de l’histograma. La rotació labo- la integració d’una part de la població immigrada, espe- ral la marca en gran part la mateixa estacionalitat dels cialment del grup espanyol. sectors turístics. Aquesta piràmide, amb una base més estreta i una Estructura per nacionalitats zona central més ampla, té el 16,07% de població infantil, és a dir, 1.251 infants de menys de 15 anys; els com- La nacionalitat és un dels factors que integren l’estudi de presos entre 15 i 64 anys, amb un total de 5.372 individus, l’estructura demogràfica i, des d’aquesta perspectiva, Sant representen el 69,00%; finalment, el grup de més de 65 Julià és un mosaic de nacionalitats, com la resta del país, anys, amb 1.162 persones, hi té una participació del aspecte que fa d’Andorra un model únic i diferent en el 14,93%. Aquests valors no sempre han estat els mateixos context europeu. El seguiment de les dades relatives a la i, si es comparen amb dades de 23 anys enrere, s’observa composició per nacionalitats revesteix una certa dificul- que s’han produït canvis en l’estructura per edats. Així, el tat. A la primera onada d’immigració espanyola i france- grup de menys de 15 anys representava el 22,51% del total sa s’afegeix, a partir de la dècada dels anys setanta, un nou de la població de l’any 1979; el grup d’entre 15 i 64 anys, grup, el dels portuguesos. El gràfic 16, relatiu a distribu- el 67,95%; i el de més de 65 anys, el 9,53%. Per tant, la ció per nacionalitats, que incloem tot seguit, mostra la proporció de població infantil ha disminuït i han aug- dinàmica de les nacionalitats dels habitants de la parrò- mentat la franja d’edats actives i la de persones de més de quia en comparació dels valors nacionals, en què la pro- 65 anys. Aquesta tendència a l’envelliment de la població porció d’andorrans és superior en vuit punts, igual que el també es constata a la resta del país i és conseqüència de grup estranger més nombrós, integrat pels espanyols.

129 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

És evident que les lleis reguladores de la nacionalitat, Enguany s’ha celebrat la sisena edició de la mostra de tea- aprovades l’any 1993 i l’any 1995, han tingut els seus tre nacional, per a grups aficionats, integrats bàsicament efectes en la dinàmica de la població, especialment en pels escolars del país. l’increment experimentat pel grup nacional andorrà. Durant el 2003 se celebra la cinquena edició del Con- curs Internacional de Cant Montserrat Caballé, que tam- Cultura bé té com a escenari el Centre Cultural. Els fundadors del concurs de cant han estat la soprano catalana Montserrat Entre les tradicions lauredianes de més arrelament cal Caballé, la fundació laurediana Julià Reig i el Comú. Els parlar de la tradicional pujada anual al santuari de la Ver- presidents honoraris són els coprínceps i, entre d’altres ge de Canòlic, en què es reparteixen prop de 5.000 barres organismes que participen en el comitè d’honor, cal de pa beneïdes i a la qual assisteix nombrós públic. Les esmentar el Govern, el Consell General, l’Orquestra fires tradicionals, com la de Santa Llúcia, tenen ressò, Nacional de Cambra d’Andorra i l’Institut Andorrà encara que també cal esmentar-ne algunes de noves que d’Estudis Musicals del Comú d’Andorra la Vella. s’hi han introduït darrerament, com la fira esotèrica, que va celebrar la segona edició durant el 2002 i pretén crear Projectes un ambient popular. La implicació popular també es busca amb altres acti- Sense que s’incloguessin en cap programa d’ordenament vitats, com el ball de gegants que organitza la colla gegan- del territori, el Govern va encarregar, l’any 1985, la redac- tera de la parròquia i les diverses actuacions teatrals que se ció d’uns estudis per avaluar l’aprofitament esquiable del celebren al Centre Cultural i de Congressos Lauredià, es- conjunt de muntanyes del marge esquerre dels rius Vali- pecialment amb la representació nadalenca dels Pastorets. ra d’Orient i Gran Valira: Rabassa, Prat Primer, Claror, El Centre Cultural i de Congressos Lauredià acull Perafita, Madriu, Cortals d’Encamp, Forn de Canillo, diverses activitats, com l’Escola d’Art, que organitza Encampadana, Cubil i Pessons. Aquest hipotètic domini tallers, cursets, labors i lloguer d’espais per a artistes i pro- esquiable de les parròquies de Sant Julià de Lòria, Andor- fessionals. Se situa davant l’edifici del Comú, va ser inau- ra la Vella, Escaldes-Engordany, Encamp i Canillo abas- gurat el setembre de 1992 i ha esdevingut un lloc actiu on tava una extensió de 17.350 hectàrees. se celebren activitats culturals diverses, a més de disposar Dos anys més tard, es lliurà un primer projecte, que d’una biblioteca, espais per a seminaris i una escola d’art prioritzava els interessos urbanístics, amb la creació de i d’informàtica. La temporada de teatre es va iniciar l’any gairebé 32.000 places d’allotjament turístic només als sec- 1992 amb motiu de la inauguració del Centre i cal desta- tors de Claror, Perafita i la vall del Madriu. És evident que car la participació de companyies tan importants com aquest projecte, que augmentava la superfície esquiable, Dagoll Dagom o Vol Ras i d’actors famosos que han con- multiplicava per nou la capacitat de transport de les ins- tribuït amb la seva presència al prestigi de l’esmentat tal·lacions existents en el moment de l’estudi i volia con- organisme. La temporada de teatre vol donar suport trolar el 30% de l’oferta global de tots els Pirineus, hauria al món del teatre i ser, al mateix temps, una plataforma comportat la destrucció d’un espai natural d’un gran valor d’actors i companyies, tant andorrans com estrangers. mediambiental, a més dels possibles efectes sobre les

130 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

comunicacions amb la zona esquiable i l’increment de mà «la prosperitat i la qualitat de vida de tots». També es feia d’obra necessària per abastir una obra d’aquesta enverga- constar que quedaven solucionats els problemes dels ter- dura. L’estudi proposava la construcció d’una carretera renys de l’antic forn incinerador, que quedà en propietat que escollia la cota de 1.600-1.700 metres per a la major del Comú de la capital. disponibilitat de domini públic existent en aquest nivell i L’any 1988 es presentà un projecte que resumia els per evitar al màxim l’afectació de terrenys privats. El punt aspectes generals i els paràgrafs relatius a Prat Primer i de partida se situava a 880 metres, a la frontera amb el riu Claror–Perafita, que ja havien estat tractats en el primer Runer; més endavant enllaçava amb la carretera de la estudi de l’any 1987, ja que l’autor formà part de l’equip Rabassa per Aixirivall, a 1.050 metres. A partir de la cota de redacció del primer projecte. Analitzava els diferents 1.600-1.700, s’instal·lava una carretera amb característi- models d’estació d’esquí existents a França i considerava ques de balcó, que els estudis denominaven la Cornisa, que els camps de neu eren un servei de finançament i de que era previst que enllacés amb la boca sud del futur gestió públics, de baixa rendibilitat, propers als centres túnel d’Envalira i amb els diferents nuclis urbans. urbans, que es caracteritzen per l’absència total d’urba- Com a resultat del procés d’estudi, es creà una comis- nització. Destacava que a Andorra existeix la idea que els sió tripartida per a l’explotació d’un futur camp de neu, camps de neu han d’atreure un volum important d’esqui- integrada per les autoritats de Sant Julià de Lòria, Andor- adors per omplir, durant la setmana, les places hoteleres ra la Vella i Escaldes-Engordany, que convocà un concurs disponibles al país. Per a l’autor, això no ha de ser una d’idees per valorar la viabilitat d’una estació d’esquí en el prioritat, ja que el que cal augmentar no és el volum d’es- sector administrat per les tres parròquies. quiadors sinó les despeses realitzades pels turistes esquia- Aquest neguit per ampliar el domini esquiable es dors. Entre els inconvenients, prioritzava l’elevat cost dels plasma en un conveni que es va signar el 22 de desembre accessos, tant a Prat Primer com a Claror-Perafita i la vall de 1987 entre les parròquies de Sant Julià de Lòria, An- del Madriu. dorra la Vella i Escaldes-Engordany per crear un camp de Un nou treball sobre el mateix tema veié la llum l’any neu. Va ser necessari que els comuns de la capital i d’Es- 1990. Entre d’altres qüestions, plantejava els accessos a caldes arribessin a un acord sobre els terrenys indivisos l’esmentada estació d’administració conjunta i aconsella- de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, de la qual amb- va ajornar la creació de la via alternativa a les carreteres dues localitats havien format part. Finalment, Escaldes- generals número 1 i número 2 –anomenada la Cornisa– Engordany i Andorra la Vella van firmar un contracte, el pel seu elevat cost. Proposava integrar en la futura esta- 14 de juny, en el qual van establir que el terreny comunal ció d’esquí el projecte de la Comella de l’arquitecte català continuava sota administració conjunta i van acordar una Ricard Bofill (sobre aquest particular, consulteu M. J. zona de protecció –espai no edificable– al voltant del sec- Lluelles, «Andorra la Vella, ciutat capital», Anuari socioe- tor esquiable. Per la seva banda, el Comú de Sant Julià de conòmic 1997, BPA). En les conclusions, es parla de la pro- Lòria també es va adherir a la zona de protecció. ximitat del camp de neu als nuclis d’Andorra la Vella i El conveni del 22 de desembre de 1987 destacava en Escaldes, sense esmentar Sant Julià. L’autor opinava que el preàmbul que la nova estació d’esquí afavoriria l’ocu- el finançament del projecte es podia fer amb un préstec pació hotelera, el rendiment comercial, l’oferta turística i de 3.000 milions de pessetes, a retornar en vint anys sen-

131 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

se interessos, que concediria el Govern a la comissió tri- Llobet, S.: El medio y la vida en Andorra. Barcelona, partida explotadora del camp de neu. CSIC, 1947.

Lluelles, M. J.: La transformació econòmica d’Andorra. Agraïments Barcelona, L’Avenç, 1991. L’autora voldria agrair a l’equip comunal, presidit pel còn- Lluelles, M. J.: La terciarització de l’economia andorra- sol Joan Pujal, a la secretària de la corporació, Marina na. Andorra, Govern d’Andorra, 1995. Monogràfics de Santolaria, a la responsable del Departament de Turisme, geografia, 1. Canòlic Ribot, a la cap de Comunicació del Comú, Tere- sa Rodrigo, i al director de l’estació de la Rabassa, Euge- Lluelles, M. J.: «Les comunicacions terrestres a An- ni Santiago, la documentació proporcionada i l’amabilitat dorra», Andorra. Anuari socioeconòmic 1996. BPA, 1996. que han mostrat en tot moment per atendre les seves Lluelles, M. J.: «Per què cal ordenar el territori?». L’or- demandes. També agraeix a Miquel Lluelles, exconseller denació del territori andorrà. xxxi Universitat Catalana del Comú, i a Manolo Santolaria, la informació propor- d’Estiu, 21 agost de 1999. cionada, que li ha servit per entendre millor els processos viscuts per la parròquia els darrers anys. Mas, D.: «El tabac». Festa Major Sant Julià de Lòria 88. Comú de Sant Julià, 1988. Bibliografia Messines,J.:Rapport sur le développement agricole et Bartumeu, J.M.; Font, J.: Llibre blanc sobre el tabac. forestier de l’Andorre. Febrer de 1969.Treball mecanoscrit. Andorra, 1979. Messines, J.: «Les problèmes actuels de la forêt andor- Chapeau, G.: La mise en valeur d’une région de monta- rane». Les problèmes actuels des vallées d’Andorre. París, gne: les vallées d’Andorre. Nancy-Metz. Centre Régional Pédone, 1970. de Documentation Pédagogique, 1986. Raso,J.M.:El clima d’Andorra. Andorra, Govern d’An- Chevalier, M.: Andorra. Chambéry, Librairie Dardel, dorra, 1999. Monogràfics de geografia, 5. 1925. Ros,F.:Evolució, estructura i dinàmica demogràfica andor- Fiter, R.: Llei comunal andorrana. Honorable Comú de rana. Andorra, Govern d’Andorra, 2001. Monogràfics de Sant Julià de Lòria 1900-1978. Comú de Sant Julià, 1979. geografia, 7.

Folch, R.: El patrimoni natural d’Andorra. Barcelona, Sermet,J.:Communications pyrénéennes et transpyré- Ketres, 1984. néennes. Tolosa, 1960.

Gómez, A.: El relleu d’Andorra, morfologia glacial i peri- Sermet, J.: «L’économie des communications dans la glacial. Andorra, Govern d’Andorra, 1995. Monogràﬁcs géographie de l’Andorre». Problèmes actuels des vallées de geograﬁa, 3. d’Andorre. París, Pédone, 1970.

132 Sant Julià de Lòria, la porta d’Andorra

Solé Sabaris, L.: Los Pirineos. El medio y el hombre. Bar- Vilà-Valentí, J.: «Visions d’una Andorra canviant al celona, Ed. Alberto Martín, 1951. llarg del segle xx». Andorra. Anuari socioeconòmic 1998. Andorra, BPA, 1998. Vellas, M. P.: Rapport préalable à un plan de développement agricole des vallées d’Andorre. 1960. Treball mecanoscrit. Vilà-Valentí,J.; Martín-Vide, J.: «Els trets singulars del clima d’Andorra». Andorra, Anuari socioeconòmic 1997. Vilà-Valentí, J.: «Andorra, ara fa 50 anys», Andorra. Andorra, BPA, 1997. Anuari socioeconòmic 1996. Andorra, BPA, 1996.

133

La diversitat dels paisatges andorrans Fotograﬁa separata: La Rabassa. Autor: Jaume Riba Sabaté

La diversitat dels paisatges andorrans Maria de Bolòs i Capdevila Catedràtica de Geograﬁa Física de la Universitat de Barcelona

Abans d’entrar en el contingut propi de l’article, l’anàlisi La descoberta i la consideració del paisatge de la diversitat dels paisatges d’Andorra, creiem que, ate- El procés de descoberta del paisatge és llarg i complex. El sa la complexitat del terme paisatge i les nombroses sig- primer que l’ésser humà captà va ser el que es veu direc- nificacions que se li atribueixen, és interessant oferir tament pels sentits, els aspectes més externs i visibles, i breument la nostra aportació en aquest aspecte i espe- generalment dotats de bellesa i poesia. Les cultures, especialment pel que fa a la ciència del paisatge. cialment sensibles a tot el que és art, van ser les pioneres a expressar, a través de les seves obres, bàsicament pictò- La visió i l’estudi del paisatge riques i literàries, i amb menys freqüència escultòriques, les belleses descobertes en el paisatge. El paisatge és, d’alguna manera, moda. El terme paisat- La cultura xinesa va ser, segons sembla, la primera que ge el veiem amb freqüència en la literatura i en els mit- va recollir formes del paisatge en les seves obres d’art. Fins jans de comunicació. L’ésser humà cerca cada dia amb i tot en la mateixa llengua xinesa trobem termes que ho més insistència paisatges ordenats i estèticament agrada- expressen, com fenging o shan shui, en el sentit de desta- bles per als seus temps de lleure i d’oci. car aspectes estètics del paisatge. Són admirables els trac- Si bé en aquests moments sembla com si es tractés tats sobre el paisatge, el més antic dels quals és del segle d’una nova descoberta, és obvi que el paisatge és tan antic v, cosa que no té equivalent en el món occidental. com el mateix món i l’ésser humà en té consciència des Aquesta visió idíl·lica i, d’alguna manera, superficial de fa molt de temps. del paisatge la trobem en les principals cultures clàssiques, En aquest article ens proposem presentar un breu des de la Bíblia (Càntic dels Càntics) fins a Les talísies de resum de l’evolució experimentada pel concepte de pai- Teòcrit, del segle iii aC, l’Odissea o les Bucòliques de Vir- satge a través del temps i en diferents i determinades cul- gili, per citar-ne algunes. L’edat mitjana, considerada cega tures fins al moment actual per arribar, finalment, a la per part de diversos autors davant tot el que feia referèn- ciència del paisatge. Aquesta ciència serà objecte d’espe- cia al paisatge, es mostra, en realitat, sensible en aquest cial atenció, ja que ens ofereix el mètode científic d’anà- sentit en determinades obres d’art, com, per exemple, en lisi utilitzat en un gran nombre d’universitats del món l’art bizantí del mausoleu de Gal·la Placídia i, encara més occidental. Aquest mètode ens permetrà definir els tipus explícitament, en literatura, com en el Perceval de Chré- de paisatge més importants que es poden considerar en tien de Troyes. l’estudi d’Andorra, com també la gran unitat que l’inclou, En l’Europa occidental no va ser fins al final del segle la serralada pirinenca. Als Pirineus corresponen les grans xvi que els pintors holandesos crearen el terme paisatge, línies del paisatge andorrà. No obstant això, dintre ja del derivat del llatí pagus, que significa ‘territori, país’, i territori d’aquest país, es podran definir característiques aportaren, d’una manera clara, el concepte d’espai al pai- pròpies d’Andorra, naturalment a una escala més detalla- satge, tot i que mantingueren, en general, el significat da i vinculades fonamentalment a la seva singular histò- anterior de paisatge visual. El paisatge és exclusivament ria. Dintre de cada una en veurem les característiques la imatge subjectiva d’un territori percebut i manifestat físiques i, molt especialment, l’acció de l’ésser humà, que per l’ésser humà en una obra d’art, bàsicament en la ha modelat el paisatge d’aquest país. pintura.

136 La diversitat dels paisatges andorrans

En l’àrea pirinenca, al final del segle xviii i al prin- la Terra, tant pels interns, invisibles als nostres ulls i que cipi del xix, grups reduïts expressaren de diferents mane- originen la seva estructura i dinàmica, com pels externs, res l’interès per la natura com a fornidora de gaudi, amb vinculats directament a ells, i dels quals depenen el bon una clara preferència pel paisatge de muntanya. En des- estat, l’harmonia i l’estètica, aspectes percebuts fàcilment tacaren l’excursionisme de muntanya i les escoles de pin- pels nostres sentits. tors naturalistes i impressionistes, especialment la d’Olot. Però el paisatge, com a base de la vida de l’ésser La ciència del paisatge humà, és a dir, com a proveïdor de productes alimentaris Els conceptes d’integració i de sistema van permetre i altres elements necessaris per a la construcció, la cale- definir el model teòric de paisatge, el «geosistema», vàlid facció o el vestit, no es va considerar mai com a paisatge, per a qualsevol paisatge, sigui quina sigui la dimensió i el ni quan l’ésser humà era un simple predador ni quan va moment històric, que podia referir-se des del paisatge iniciar, d’una manera evident, la seva antropització. Va més extens que comprengués tota la superfície de la Terra ser necessari esperar que l’augment de la població i l’evo- fins al més petit que poguéssim trobar, per exemple, al lució cultural convertissin l’ésser humà en un veritable voltant d’una font, on, gràcies a la humitat, s’originaria un destructor de paisatge perquè s’iniciessin moviments con- tipus de paisatge d’alguns metres de radi, diferent del servadors. En aquests moments, l’ésser humà es veié el situat fora de la seva influència. centre d’un medi que ell destruïa. A mitjan segle xx, En el geosistema es consideren a un mateix nivell tots aquest fet el conduí a aprofundir en l’anomenat medi els elements de la superfície terrestre, els abiòtics, no dotats ambient i a originar moviments contra la contaminació de de vida (litologia, relleu, aigua); els biòtics, amb vida prò- l’aire o de l’aigua, conscient que s’agredia directament la pia (vegetació i fauna); i els antròpics (població humana i població humana. la seva activitat creadora o modificadora del paisatge). Va ser, en bona part, a conseqüència d’aquests fets Aquests elements estan interrelacionats entre ells de tal que es reflexionà sobre les relacions entre l’ésser humà i manera que la modificació d’algun d’ells comporta l’alte- el seu medi, i se cercaren amb més profunditat el sig- ració de tot el sistema. En el geosistema intervenen, nificat i el funcionament del conjunt de la superfície d’una manera fonamental, les energies, procedents tant de terrestre. A això contribuïren les aportacions d’A. von l’exterior de la Terra, com la del Sol; de l’interior, com Humboldt, considerat l’iniciador de les idees bàsiques l’orogènica o de la gravetat i dels elements del mateix sis- sobre el paisatge modern i científic, reunides a Kosmos,en tema; com l’antròpica. L’energia solar funciona, en bona què presenta el funcionament integrat o global de tots els part, a través dels elements vius en forma d’energia llu- elements de la capa superficial de la Terra, inclòs l’ésser minosa i calorífica (funció clorofíl·lica, cadenes tròfiques), humà. i, fora de l’ecosistema, directament sobre els elements. Les aportacions de la ciència ecològica amb el con- Aquesta pot ser acumulada o transformada i transporta- cepte de sistema, definit per L. von Bertalanffy, ajudaren da per l’ésser humà (energia muscular, hidràulica, fòssil, en gran manera a comprendre el funcionament d’aquest eòlica, nuclear, fluxos econòmics, informació) i utilitzada conjunt i a l’estructuració de la ciència del paisatge, que en moltes activitats i en moments molt diferents, entre considera format per tots els elements de la superfície de d’altres, per al funcionament del geosistema urbà.

137 La diversitat dels paisatges andorrans

Cada grup d’elements té característiques pròpies. nyós o un llac en serien dos bons exemples. Són les deno- Així, els abiòtics són els menys alterables i els que donen minades geocores. al geosistema l’estructura i l’estabilitat en el temps. Els Els elements biòtics i antròpics, molt més fràgils i biòtics, molt fràgils, són fàcilment alterats per les entra- inestables que els anteriors, però als quals estan estreta- des anormals d’energia, si bé disposen d’una gran rique- ment vinculats, es caracteritzen per la seva homeòstasi o sa d’informació i capacitat de regeneració. Finalment, els mecanisme de control i regeneració. Formen unitats més antròpics tenen un paper cada dia més important, ja que petites dintre de les anteriors i els seus límits no estan tan configuren el geosistema d’acord amb el grau de desen- ben definits. Els denominarem geofàcies. volupament social, la capacitat de reflexió i les possibili- Quan els paisatges són formats per aquests dos tipus tats energètiques de les col·lectivitats humanes. d’elements, i les energies que els dinamitzen són totes Com a sistema obert, les entrades i sortides de matè- d’origen natural, constitueixen els paisatges que denomi- ria i d’energia donaran una dinàmica pròpia a tot el sis- nem naturals. tema i el faran evolucionar vers un determinat equilibri, L’espècie humana, com a element del paisatge, té sempre dinàmic, d’acord amb elles. capacitat d’intervenir-hi, antropitzant-lo, i de construir Quan situem un geosistema en un territori i en un altres paisatges nous totalment antròpics. Aquests paisat- temps concret, podem parlar de paisatge. Els elements es ges, tant antropitzats com antròpics, són més o menys concretaran i no parlarem de litologia sinó de calcàries o estables amb relació a la població que els origina, ja que la de granits, d’un bosc d’avets o d’un determinat nucli de seva existència està vinculada a l’energia aportada per població, si bé les seves interrelacions, les seves energies, aquesta. En el primer cas, en el qual l’energia proporcio- dinàmica i estat d’evolució solament els podrem enten- nada per l’ésser humà contribueix, juntament amb la natu- dre i explicar mitjançant el seu model teòric. ral, a constituir un nou paisatge, direm que és antropitzat; Els paisatges es presenten en forma de conjunts, que el millor exemple n’és el paisatge agrari. Quan el paisatge denominarem unitats de paisatge, disposades com un mo- és totalment creat per l’ésser humà, molt especialment pel saic ordenat, de manera que les peces corresponents a les que fa a l’energia aportada mitjançant els diversos sistemes diferents unitats, d’acord amb la seva mida, se situen unes de transport, carretera i cable, entre d’altres, es formaran dintre de les altres, fet que exigirà considerar el detall o els paisatges antròpics, l’exemple més rellevant dels quals escala en què s’analitza un determinat paisatge. és el paisatge urbà (vegeu nota bibliogràfica 1). S’han de distingir diferents tipus d’unitats, no solament per l’àrea que ocupen sinó també per la importàn- El paisatge pirinenc cia de determinats elements i pel significat de cada una de les diferents energies. Dels paisatges d’Andorra es pot dir que són típics de En primer lloc, cal considerar les unitats definides muntanya alta, com tots els dels Pirineus, i que s’agerma- pels elements abiòtics, el significat dels quals és fona- nen amb els que es troben en la sèrie de valls que s’obren, mental pel seu caràcter estructurant, la seva estabilitat en com la d’Andorra, cap a migdia. La part principal de totes el temps i la seva extensió. Els límits d’aquestes unitats aquestes valls es desenvolupa en la zona axial de la serra- acostumen a ser clars i ben definits: un vessant munta- lada, la part més antiga i més agresta (nota 2).

138 La diversitat dels paisatges andorrans

La formació del paisatge altes dels Pirineus fins a l’estatge de la vegetació forestal En la zona axial dels Pirineus, els materials, bàsicament (2.300-2.500 m). Més avall destaca l’acció dels fluids i d’època primària (paleozoics), especialment esquists, con- elements solts sota la influència de la gravetat, i vinculats glomerats i calcàries dures, van ser afectats per les ener- als pendents i formes del relleu (erosió, formació o pèr- gies orogèniques hercinianes fa aproximadament mil dua de sòl) o a les diferències de pressió (vent, tempestes). milions d’anys. Les energies esmentades també els plega- Els elements i la dinàmica del geosistema condicio- ren i transformaren a conseqüència de les emissions de nen les possibilitats de vida. material igni, i es formaren les importants masses de gra- Sabem que a partir del final de la darrera glaciació i nits, principalment roques àcides riques en sílice (quars), durant el període climàtic més favorable, l’atlàntic d’aquest sector dels Pirineus. Posteriorment, fa uns cent (5.500-2.500 aC), s’inicià el procés d’establiment d’una milions d’anys, aquestes roques, juntament amb grans vegetació, de la qual deriva l’actual. La flora (espècies que acumulacions de nous sediments, van ser afectades pels constitueixen la vegetació) dels Pirineus presenta una moviments orogènics més tardans. Els moviments alpins gran proximitat a la vegetació dels Alps. De les espècies que les plegaren i fracturaren dibuixaren les línies bàsi- que formen el matollar de barset o neret (Rhododendron ques del relleu actual dels Pirineus i es constituïren ferrugineum), considerada vegetació natural, el 92% es importants fosses, com les de la Cerdanya i l’Alt Urgell, troba també als Alps (nota 3). i elevats relleus, com els de l’Aneto (3.404 m) i el Puig- La fauna dels Pirineus, vinculada especialment a la mal (2.913 m). vegetació, presenta, així mateix, unes característiques i Els canvis climàtics del quaternari, i molt especial- una evolució paral·lela a les de les muntanyes alpines ment els períodes de les grans glaciacions, van significar europees. canvis energètics en el sistema i la remodelació dels Els sòls, en relació amb els tipus de roca, els pendents relleus. Les importants masses de glaç s’acumularen en les del relleu i, particularment, amb la temperatura, presen- capçaleres fluvials, formaren els circs i redibuixaren les ten als Pirineus predomini de litosòls, amb elements valls, que es van fer més amples i més planes a causa del minerals molt poc alterats, especialment en els sectors alts desgast causat pel pas del glaç i l’acumulació dels mate- dels vessants. Hi abunden també, per sobre dels 1.500 m rials arrossegats, abandonats al fons i a les bandes dels d’altitud, els sòls molt poc evolucionats, amb poca matè- vessants. De tant en tant, aquestes circumstàncies van ria orgànica incorporada, a causa de les baixes tempera- permetre la constitució d’àmplies cubetes, que tindran, en tures, que n’impedeixen la transformació. Per sota dels el futur, una especial importància per al paisatge. 1.500 m, sobre els plans i els pendents suaus, són fre- De 2.000 m en avall l’acció del gel perdé importàn- qüents els sòls més desenvolupats lligats a la vegetació cia i va ser la successió de fases de glaç i desglaç el que forestal –que produeix una virosta més rica en matèria afectà les roques –les va polir– i els sòls, en què originà orgànica– i a la humitat retinguda pel sòl. curioses formes geomètriques. Actualment les energies que entren en el sistema del Els pisos o estatges biofísics paisatge (geosistema) són les vinculades a l’acció de la La importància del relleu (al voltant dels 3.000 m) i la temperatura (glaç/desglaç), les quals afecten les zones forta inclinació dels pendents, que arriben al 80% i al 90%

139 La diversitat dels paisatges andorrans

(40º-45º), originen una disposició en estatges, en què les boix (Buxus sempervirens) o més mediterrànies, com la energies naturals vinculen els elements vius (vegetació i savina (Juniperus phoenicea); i, en l’oriental, amb l’alzina fauna), com també la formació dels sòls i l’activitat antrò- mediterrània típica (Quercus ilex ssp ilex) i un sotabosc pica, fet que configura paisatges naturals ben diferenciats. dens d’arbustos i de lianes. L’estatge més alt, el denominat nival, per damunt dels 3.000 m, es limita als Pirineus centrals; en el subni- La intervenció de l’ésser humà val, entre els 2.900 i els 3.000 m, la vida queda reduïda a La presència de l’espècie humana en el sistema natural a la mínima expressió (líquens, algues i microfauna). través del temps ha significat l’eliminació total o parcial Entre els 2.300 m i l’estatge nival es localitza l’estat- de determinats elements del paisatge natural, la transfor- ge alpí, denominat així per les nombroses semblances que mació d’altres i la creació de sistemes nous. Un dels ele- té amb el corresponent dels Alps. És l’estatge dels sòls poc ments més significatius d’aquestes transformacions és la evolucionats i de la vegetació herbàcia de les pastures, presència més o menys nombrosa de la mateixa població, especialment formada per gramínies i altres espècies de vinculada a l’ocupació i explotació del seu propi territori. prat. En les contrades de muntanya, l’ocupació no ha arri- L’estatge subalpí, entre els 1.500-1.600 m i els 2.300 bat a constituir grans densitats; no obstant això, la pobla- m, contrasta amb l’anterior pel recobriment vegetal arbo- ció s’hi ha mantingut vinculada durant molt de temps. ri de bosc de pi negre (Pinus mugo ssp uncinata) i d’avet D’altra banda, els sistemes naturals de muntanya són (Abies alba), amb sotabosc de barset, ja citat. Els sòls una generalment fràgils i d’equilibri inestable. L’ocupació dels mica més desenvolupats són bloquejats per la mala qua- Pirineus per part de l’espècie humana es donà després de litat de la virosta de les coníferes. les glaciacions quaternàries, al voltant de l’any 5000 abans Per sota de l’estatge subalpí se situa el muntà, que, en de la nostra era. En millorar el clima, les poblacions de els Pirineus, es divideix en dues províncies, l’atlàntica i la les àrees més baixes començaren a penetrar i a ascendir submediterrània. A la primera correspon el sector més per les muntanyes buscant llenya, caça i fruits. El nom- occidental dels Pirineus, bàsicament el sector humit de les bre molt reduït d’aquestes no permet pensar que pogués rouredes i fagedes, particularment les de la Vall d’Aran. ser causa de transformacions importants en el medi natu- La província mediterrània ocupa grans extensions en les ral. Fins al segle v aC, l’acció humana sobre el medi va valls obertes al sud, que inclouen un nivell superior de pi ser de caràcter predador, és a dir, solament consistia en roig (Pinus sylvestris), que és substituït, en el sector dels l’obtenció directa dels elements necessaris per a la vida, Pirineus més orientals, per un bosc pobre de faig (Fagus sense cap modificació del medi. sylvatica), de tendència atlàntica atenuada; per sota s’es- Fou a partir de l’any 3500 aC, ja dins del neolític, tenen les rouredes seques (vegeu, com a exemple de dis- que apareixen els primer senyals de cereals en el pol·len posició en pisos, la figura 1). de les plantes coetànies, cosa que posa de manifest una Finalment trobem un estatge més baix, ja a menys de intervenció de caràcter productiu. Cal subratllar que 1.000 m, que es caracteritza, en el sector occidental, per aquest serà un dels fets més transcendentals per a la vida una vegetació arbòria d’alzina carrasca (Quercus ilex ssp futura de la humanitat i un fet molt positiu, ja que s’acon- ballota) amb sotabosc de plantes submediterrànies com el seguí l’augment de biomassa (matèria viva existent en

140 La diversitat dels paisatges andorrans

Fig. 1. Vall del Madriu. Mapa de la vegetació actual.

(2.849 m)

(2.835 m) (2.905 m)

Roques amb plantes rupícoles N (2.665 m) Prats alpins Landa de neret i matollar de bàlec Pi negre Prat nitròﬁl Pi roig Camp de conreu 0 1 Km Bedollar Estanys (2.761 m)

En la vall del Madriu la vegetació presenta la disposició en estatges o pisos en relació amb l’altitud. Destaca la importància del pis alpí que tendeix a reduir-se per l’augment natural del bosc de pi negre i per l’acció de l’home augmentant les landes de neret i els prats nitròﬁls. Elaboració pròpia amb la col·laboració de J. Estrada Mateu. un sistema natural o antropitzat) i, per consegüent, d’ali- Les activitats tradicionals ment per a la població humana. Els sistemes agrícoles es A mesura que la població augmentà, es van fer necessa- basen en l’aproﬁtament de les energies biofísiques natu- ris més aliments i de millor qualitat, i no solament ali- rals, com la solar (llum, calor, transformacions fotosin- ments, sinó també altres productes de primera necessitat, tètiques), complementades amb les antròpiques, com com, per exemple, vestit i llenya. Els sistemes naturals, l’aportació d’aigua i d’adobs, i el treball del sòl, entre complementats amb la domesticació de la fauna i l’agri- d’altres. cultura, oferien aquests productes. Amb el creixement de

141 La diversitat dels paisatges andorrans

la població s’originaren les primeres agressions al medi, Els tipus de paisatge d’Andorra reduïdes al començament, però que amb el temps, i a partir del moment que es van superar determinats nivells de Les unitats que hem definit com un sistema localitzat en població, provocaren alteracions importants, sobreexplo- l’espai i en el temps corresponen als diferents paisatges tant camps de conreu, pastures i boscos, introduint tècni- d’Andorra, que considerarem d’una manera més detalla- ques com l’incendi dels prats, les tallades excessives de da en la mesura que ens ho permet l’article. bosc en relació amb les fargues, els camps en pendents massa acusats i l’excés de caps de bestiar en les pastures, El paisatge alpí cosa que portà a la pèrdua de sòl, a la desaparició de vege- Per sobre dels 2.300-2.500 metres, i a Andorra pràctica- tació natural, a l’empobriment del medi en general i a la ment fins als cims més alts, podem contemplar un pai- transformació del paisatge. satge que hem definit com a alpí, per les semblances que té amb el corresponent dels Alps. Aquí, excepte en el sec- Els usos recents del sòl tor meridional, on el relleu no supera els 2.400 m, forma A mitjan segle xx, les profundes transformacions en les una franja que s’estén per tot el territori. El predomini activitats econòmiques i socials, unides a augments de d’un relleu suau i la seva configuració ondulada, marcada població en determinats punts dels Pirineus, portaren a per l’acció de les glaceres, són un dels seus trets més carac- la reducció de les activitats tradicionals i a l’abandó de les terístics, conjuntament amb la manca de vegetació arbò- terres conreades de qualitats inferiors. Una part de la ria. El resultat de l’acció de l’energia, relacionada amb el població emigrà de la muntanya, mentre que una altra procés de glaç i desglaç, afecta el sòl i les formacions part es concentrà en els nuclis més importants, on, fins i superficials formades per l’acumulació de materials solts, tot, s’iniciaren petits comerços i indústries. com també la mateixa roca, afectada per la infiltració Darrerament, l’increment que el turisme ha experi- d’aigua a través de les clivelles. El resultat és la formació mentat a tots els Pirineus ha accentuat aquestes tendèn- d’acumulacions de materials petits que davallen pels forts cies i ha convertit els nuclis en centres importants pendents i es dipositen en les parts baixes de relleu més d’atracció turística, de manera que alguns, com Puig- suau. cerdà, s’han vist ampliats amb la construcció d’urbanit- Aquests espais de formes ondulades són molt impor- zacions ocupades d’una manera temporal i amb la tants a Andorra, gràcies especialment al mantell vegetal creació de nous complexos en relació amb l’activitat dels prats que es forma sobre els sòls poc evolucionats, esportiva, particularment l’esquí i els esports de risc constituïts a partir de materials poc compactes (esbaldre- (nota 4). galls, dipòsits de pendent, morenes), però molt aptes per Aquestes noves activitats han originat, a més d’esta- a una formació herbàcia que fou, en determinats moments cions d’esquí, complexos hotelers, el desenvolupament de la història, la primera riquesa del país. A l’edat mitja- d’infraestructures (carreteres, pistes, telecabines, etc.), i na, en els moments de la màxima necessitat de pastures, també una nova ocupació de la muntanya per part de s’arribà a ampliar l’àrea rompent o cremant el bosc. la gent de ciutat, normalment de caràcter puntual i tem- Actualment, la franja que posa en contacte els prats poral. amb el bosc de pi negre ofereix un paisatge molt desor-

142 La diversitat dels paisatges andorrans

denat, en el qual alternen prats conservats per l’ésser paisatge visible, en la vegetació i en les activitats antrò- humà amb boscos ja recuperats o en diferents moments piques. de recuperació. El conjunt de vessants principals correspon a l’anti- És un paisatge molt fràgil, en què les energies natu- ga organització del drenatge, l’origen del qual és anterior rals i antròpiques han diferenciat diverses geofàcies. Entre al període glacial quaternari. El riu Valira, que flueix de les primeres destaquen els lliscaments, com el de Forn, de nord a sud, és l’eix que marca l’orientació est i oest dels grans dimensions, en relació amb el fort pendent dels ves- vessants, la més freqüent a Andorra, quedant per a les sants, o les diferències de la vegetació dels prats, vincula- perpendiculars a aquestes les orientacions nord i sud, de des als diversos tipus de roques mare de les quals deriven contrastos més acusats. El Valira d’Orient, en part, el riu els sòls, més o menys riques en carbonats, silicats o capa- dels Cortals i el Madriu són els que originen els vessants citat de retenció de l’aigua. amb més superfície en aquestes darreres orientacions, per No cal dir que l’excés de pasturatge o la cremada dels l’esquerra, mentre que, per la dreta, són els rius Tristaina, prats ha conduït a canvis en la mateixa vegetació i que Angonella i d’Arinsal els més importants. El percentatge han desaparegut amb freqüència les espècies de millor més elevat dels vessants en el conjunt d’Andorra, tal com qualitat. hem dit, presenta orientacions intermèdies, cosa que con- Actualment, les cinc estacions d’esquí alpí i l’única de tribueix a explicar el reduït desenvolupament de la vege- fons, amb un total de 26.205 ha de pistes esquiables, amb tació pròpia de la muntanya mitjana, de caducifolis més les infraestructures corresponents, han afectat sectors exigents en humitat. Com a conseqüència d’això, les uni- importants d’aquests paisatges. Determinats punts con- tats de paisatge del tipus fàcies es distribueixen per alti- centren el turisme i originen el pas constant de vehicles tuds i orientacions, i l’activitat humana ha contribuït a tot terreny, que alteren especialment els elements biòtics accentuar-hi les diferències. i els sòls, com, per exemple, en el Camp de Claror, on s’han registrat fortes degradacions del medi i s’ha arribat El paisatge dels vessants alts a greus processos d’erosió. Segons el botànic Heinrich Walter (nota 5), una humitat suﬁcient, una temperatura mitjana anual sense glaçades i Els paisatges dels vessants un període vegetatiu de tres mesos poden ser els únics Els vessants o plans inclinats que delimiten els relleus i requisits necessaris per al desenvolupament de la vege- posen en contacte els sectors del pics i plans més alts amb tació arbòria natural. La vinculació d’aquest paisatge a les lleres dels rius, presenten, a causa de la seva morfolo- les característiques de l’altitud fa que els contrastos per gia, molta diversitat de paisatges. L’extensió en altitud, l’orientació no siguin importants per a la temperatura. l’orientació i els pendents més o menys pronunciats En l’actualitat, es poden distingir els boscos ben condicionen la major part dels altres elements, tant desenvolupats que predominen en les obagues; i en els biofísics com antròpics. La gradació en altitud introdueix solells, boscos degradats per les explotacions abusives, la corresponent variació de temperatures, mentre que les encara no ben recuperats. Aquí alternen els matollars i els orientacions originen contrastos d’insolació i humitat prats, amb algun bosc residual, en els quals l’erosió, amb entre vessants pròxims, que queden reflectits en el freqüència, ha estat important.

143 La diversitat dels paisatges andorrans

Fig. 2. Estructura del bosc d’avets amb neret. Vall del Madriu Altitud: 1.725 m. Orientació: N/NW. Pendent: 18º

Individus joves d’arbre inclosos en estrats no-arboris m 20,0 Estrat arbori alt 4,0

3,5 Estrat arbori baix

3,0 Estrat arborescent alt

2,5 Estrat arborescent baix 2,0 Estrat arbustiu 1,5 Estrat subarbustiu 1,0 Estrat herbaci alt

0,5 Estrat muscinal i herbaci baix

0 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 %

En aquest gràﬁc es comprova una petita tendència a la recuperació de l’avet, ja que a partir de l’estrat arborescent baix ﬁns a l’herbaci baix augmenta el percentatge d’individus joves d’arbre.

La humitat ambiental de les obagues permet l’exis- a una catifa de molsa. En els sectors molt humits, prop tència dels millors boscos de pi negre, amb líquens pen- de fonts i cascades, apareixen formacions denominades jants (barba de caputxí) i amb sotabosc de barset i nabiu megafòrbiques de plantes herbàcies de fulles perennes, amb (Vaccinium myrtillus), plantes herbàcies, falgueres i mol- limbe de grans proporcions i flors vistoses. Són forma- ses en els sòls silícics, i amb boix i herba del vent (Ane- cions curioses que hi romanen des d’abans del quaterna- mone alpina ssp Font-Queri) en els rics en carbonats. En ri; actualment són molt abundants a les muntanyes del les àrees més baixes del pis subalpí domina el bosc d’avet, Caucas. en què, possiblement, amb excepció de la magnífica Solcs més o menys profunds pels quals discorre l’ai- avetosa d’Ordino, la falta d’humitat en el sòl dificulta el gua d’una manera relativament constant durant l’any bon desenvolupament (fig. 2). La disposició de les bran- tallen els vessants seguint el pendent i amb forta inclina- ques dels avets fa difícil l’arribada de la llum i l’aigua al ció. La presència constant de l’aigua, procedent tant de la sòl, i, com a conseqüència d’això, el sotabosc queda reduït pluja com de la fusió de les neus, origina paisatges pecu-

144 La diversitat dels paisatges andorrans

liars vinculats a ella, més importants i aparents a mesura simple destrucció de la coberta vegetal, per petita que que disminueix l’altitud. Fins ben entrat l’estiu s’hi poden sigui, origina punts d’erosió de conseqüències impre- originar avingudes que afecten les inestables i estretes visibles. lleres, on no és possible la instal·lació de la vegetació arbò- ria; estan, però, recobertes de vegetació herbàcia higròﬁla Els paisatges dels vessants mitjans i baixos de tiges flexibles i flors molt vistoses, acompanyada, de En els vessants entre 1.500 m i 800 m es donen paisat- tant en tant, per algun salze nan, com el Salix herbacea,de ges en què la temperatura mitjana és més alta i la pluvio- vital importància per defensar de la força de les aigües el sitat pràcticament igual a la dels vessants més alts quant sòl, rentat amb freqüència per les avingudes, que de vega- a quantitat, si bé la seva repartició durant l’any és sem- des afecten les mateixes vores. Aquests primers trams blant a la dels països mediterranis septentrionals, amb fluvials, a voltes poc encaixats, han ofert abundància d’ai- estius plujosos i hiverns relativament secs. Aquesta entra- gua als prats de dalla pròxims, per la qual cosa han repre- da d’energia es dóna en un territori en el relleu del qual sentat sempre una aportació important a l’economia abunden les parets verticals, que alternen amb replans en andorrana, especialment durant el període d’economia els quals s’acumulen materials d’origen glacial i perigla- tradicional. cial. Es tracta d’elements solts o poc consolidats, remo- L’activitat humana no solament ha modiﬁcat el pai- guts amb freqüència per l’acció de la formació i fosa del satge forestal subalpí substituint el bosc per prats de glaç localitzat entre els seus intersticis, cosa que origina dalla, sinó que hi ha originat sectors amb clar caràcter inestabilitat i, per consegüent, greus problemes d’erosió, antròpic. D’aquest tipus serien els que es troben en els despreniments i caigudes de blocs. Si el pendent i la solells més resguardats del fred, constituïts amb antigues cobertura vegetal permeten la formació de sòl, aquest és bordes i cortals vinculats a la ramaderia. Són construc- sempre de bona qualitat, amb algunes variacions, espe- cions simples, de caràcter temporal, usades com a habi- cialment amb relació al tipus de vegetació. tatge pels pastors i per recollir-hi el ramat. Actualment, Dintre d’aquests vessants mitjans es poden distingir aquests espais han estat, en bona part, abandonats i el cinc paisatges que visualment destaquen per la vegetació: bosc els va recuperant de nou. En alguns casos s’han el paisatge de les pinedes de pi roig, el paisatge dels ca- transformat i s’han destinat al desenvolupament de l’eco- ducifolis atlàntics, el dels caducifolis submediterranis; el turisme. mediterrani de tendència continental; i el vinculat als cur- Un nou tipus de paisatge antròpic ha fragmentat la sos fluvials. relativa uniformitat d’aquests boscos. Es tracta de l’origi- Per sota dels boscos d’avet i de pi negre s’estén el pai- nat per les estacions de turisme d’hivern en forma de satge del pi roig, dit també silvestre (Pinus sylvestris), un petits nuclis de població que es poden trobar entre els dels més característics d’Andorra, a causa, especialment, 1.550 m (Pal-Arinsal) i els 2.600 m, ja en els prats alpins, de l’extensió de la seva àrea, com també perquè ocupa tota com, per exemple, les d’Ordino-Arcalís i Pas de la Casa- la part alta d’aquests vessants, entre els 1.500 m i 1.000 m. Grau Roig. Els boscos d’avet i de pi negre han estat els S’hi localitzen petits nuclis de població, els habitants més afectats pels actuals esports d’hivern. No s’ha de per- dels quals han trobat en aquests boscos un ambient d’al- dre de vista la fragilitat d’aquest paisatge, en el qual la ta muntanya que els és familiar i quotidià. En general es

145 La diversitat dels paisatges andorrans

tracta de pinedes secundàries de repoblació, si bé per sota La fusta de roure és excel·lent. Per això aquests bos- dels 1.000 m d’altitud tendeixen a expandir-se natural- cos han estat molt explotats i l’àrea que actualment ocu- ment i a ocupar camps de conreu i espais abandonats. El pen és bastant inferior a la potencialment apta per a ells. pi roig és un arbre que pot viure en ambients més càlids, No obstant això, on el bosc de roures ha estat destruït, el com els submediterranis, o més freds i humits, com els pi roig que, com hem dit, té una gran capacitat d’adapta- atlàntics. Durant els segles xviii i xix van ser objecte ció, s’hi expandeix. d’una forta explotació per tal d’obtenir-ne fusta i noves Encara podem, però, reconèixer boniques rouredes terres de conreu, que s’abandonaren de nou el segle de roure pènol en els vessants de la Massana i a prop següent, en reduir-se la població dels nuclis, d’activitat d’Andorra la Vella, i gaudir-ne. econòmica tradicional; aleshores es va recuperar el bosc. Als solells, una mica més secs i càlids, el paisatge pre- Els boscos de pi roig els podem trobar actualment en els senta característiques pròximes a les dels sectors que en els replans de les espatlleres formades per les antigues gla- Pirineus orientals es defineixen com a submediterranis i, ceres i les acumulacions de materials quaternaris, com, per tant, de transició. Hi trobem també roure, però d’am- per exemple, prop dels nuclis de l’Aldosa, la Massana o bients més secs: el roure martinenc (Quercus humilis), de Aubinyà. fulla més petita i menys densa, gràcies al fet que la llum En els sectors baixos dels vessants, és la diferent penetra fins al sòl i permet la vida a arbustos submediter- entrada d’energia solar la que origina el contrast entre els ranis com el boix, el grèvol (Ilex aquifolium) o l’arç blanc paisatges dels solells i les obagues, on la diferència energè- (Crataegus monogyna). Aquest bosc és molt apte per a la tica té la màxima significació. La vegetació i l’acció de vida de l’ésser humà, que l’ha alterat i transformat, fet que l’ésser humà són el que marquen més acusadament, i gairebé l’ha reduït a bosquets secundaris de bedolls o ave- d’una manera visible, la desigualtat. llaners en els sectors més humits, i a formacions arbusti- En els vessants orientats al nord, l’ambient és molt ves de boix i de bàlec (Genista balansae) en els més secs. semblant al que podem trobar a les muntanyes atlàntiques En els solells situats més al sud i a l’est del Valira d’Orient de l’Europa central, i el més humit d’Andorra. Les plu- i el Gran Valira, hi abundava, fins al final del segle xix,el ges són abundants i les temperatures, suaus, per la qual conreu de sègol i de blat de moro. Aquestes terres, com cosa l’evaporació és reduïda. L’ambient d’aquestes oba- ens indica el professor Salvador Llobet, van assegurar gues, entre 800 m i 1.000 m, permet el desenvolupament el pa de sègol a Andorra almenys fins al segle xviii. Això del roure pènol (Quercus robur), el més alt i corpulent i de ens explica l’ampliació dels camps de conreu en aquest fullatge fornit i dens de tots els roures. En alguns punts territori i la desaparició del bosc submediterrani d’An- més secs, s’hi troba el roure de fulla gran (Quercus petra- dorra. Els sectors més baixos, els replans d’erosió dels ea), menys exigent pel que fa a la humitat. La densitat vessants, on els materials tendres quaternaris oferien sòls d’aquestes rouredes fa disminuir la lluminositat de dins de bona qualitat, van atreure la població, que va formar- del bosc, per la qual cosa el sotabosc arbustiu és poc hi importants nuclis, com el de Sant Julià de Lòria, a 908 desenvolupat i solament hi abunden les plantes herbàcies m d’altitud. A partir de la transformació econòmica anuals, que creixen i floreixen a la primavera, abans de d’Andorra, la major part dels camps s’han abandonat i l’aparició del fullatge. s’han cobert de matollar i bosquets secundaris, on han

146 La diversitat dels paisatges andorrans

Fig. 3. Estructura de l’alzinar de carrasca amb boix. Sant Julià de Lòria Altitud: 800 m. Orientació: SE. Pendent: 40º

20,0 Individus joves d’arbre inclosos en estrats no-arboris

4,0

Estrat arbori baix 3,5

3,0 Estrat arborescent alt

2,5 Estrat arborescent baix 2,0 Estrat arbustiu 1,5 Estrat subarbustiu 1,0 Estrat herbaci alt 0,5 Estrat herbaci baix 0 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 %

L’estructura de l’alzinar ens indica una reducció en plantes d’arbre de l’estrat herbaci alt, compensada posteriorment en l’herbaci baix. És també marcada la reducció d’arbres en els arborescents. aparegut de nou el pi roig i a les terres més baixes l’alzina ordinàries, recobertes de sòls de molt bona qualitat. carrasca. Aquestes estaven ocupades, d’una manera natural, pel En aquests vessants mitjans i baixos, la reunió de les bosc de ribera de verns (Alnus glutinosa) i salzes arbustius aigües procedents dels sectors més alts signiﬁca la for- com la vimassa (Salix aurita), d’arrels potents, que con- mació de rius de cabal d’una certa importància i de valls tribueixen a impedir l’erosió de les vores. La vegetació de amples, palesada per la freqüent forma en U que presen- ribera ha desaparegut pràcticament, des de fa molt de ten. Les valls intermèdies quedaren afectades, en dife- temps, i el seu lloc ha estat ocupat primer pels conreus i, rents punts, per les acumulacions d’esbaldregalls, aportats després, per la urbanització. pels torrents i rieres superiors, que formen cons de dejec- ció que connecten directament els vessants amb les valls. Els paisatges dels tres grans eixos fluvials Els fons de vall adquireixen importància i s’hi poden La xarxa fluvial d’Andorra concentra la seves aigües en el distingir sectors baixos freqüentment inundables, terras- riu Valira, amb els seus tres trams, Valira d’Orient, Vali- ses més o menys elevades on no arriben les avingudes ra del Nord i Gran Valira, el conjunt dels quals forma els

147 La diversitat dels paisatges andorrans

tres eixos que organitzen tot el paisatge d’Andorra, molt El poblament tradicional particularment l’humà. Des de l’ocupació del territori per les primeres comuni- Aquestes valls tenen el seu origen en les artèries tats sedentàries fins a mitjan segle xix, les fluctuacions col·lectores quaternàries per les quals van descendir les de la població d’Andorra no es diferenciaren gaire de grans masses de glaç, seguint antics solcs fluvials i dis- les experimentades arreu dels Pirineus; tan sols l’allar- continuïtats tectòniques. En general són amples i d’una gament de la darrera crisi, ja entrat el segle xx, significà forma que recorda la lletra U, però presenten amb una un cert distanciament. Va ser especialment a partir del certa freqüència contrastos a causa de la diferent resistèn- sisè decenni que la població andorrana inicià el seu cia litològica i de la mateixa tectònica. D’aquesta manera, creixement, paral·lel al de l’economia, cosa que la separà a sectors molt amples, especialment en les cubetes de de la de les comarques pròximes, tant franceses com sobreexcavació, de mides diferents, en les confluèn- catalanes. El fet de ser un estat independent i distinta cies, com la d’Andorra la Vella, se n’hi oposen d’altres de la història viscuda pels dos estats veïns, li donà, a par- molt estrets, que formen congostos, com el de Meritxell. tir d’aquest moment, un segell propi. Durant el període La fosa del glaç motivà que el material arrossegat es dipo- tradicional, els nuclis de població visqueren vinculats sités al fons de les cubetes i en els marges de les valls, a quasi únicament a la terra que els envoltava, per una sobre dels quals s’han format sòls hidromorfs d’una gran economia de subsistència. A poc a poc, alguns dels fertilitat. nuclis començaren a destacar i adquiriren reduïdes fun- En els vessants del Gran Valira i els seus afluents cions administratives i de mercat local, i s’iniciaren algu- orientats cap al sud i sudoest comença a aparèixer, per sota nes indústries artesanes. Fins aquest moment, però, dels 1.100 m, el bosc mediterrani continental. L’espècie els nuclis encara no diferien gaire dels de la resta dels arbòria més característica és l’alzina carrasca (Quercus ilex Pirineus. ssp ballota; vegeu fig. 3). En els sectors més baixos, on l’aigua s’acumula, s’ori- El canvi cap a la urbanització gina un paisatge de vegetació de ribera, especialment de El paisatge urbà, des del punt de vista de la ciència del bosc de verns, vinculat a ella. La relativa suavització del paisatge, es defineix com un geosistema, és a dir, un sis- clima, la bondat dels sòls formats sobre els materials tema obert. Aquest sistema, amb les corresponents entra- dipositats i la mateixa presència de l’aigua han originat, des de matèria i d’energia, com també les sortides en de sempre, indrets privilegiats per a la instal·lació de la forma de productes elaborats, fluxos i residus (urbans, població. Les valls amples, col·lectores de les aigües industrials i deixalles, entre d’altres), ha estat totalment andorranes, han centrat a través de la història la vida construït per l’ésser humà. econòmica i social del país. Hi predominen els elements abiòtics, que formen les Actualment no existeix pràcticament res d’aquest estructures i paviments; els antròpics, és a dir, els que ha paisatge natural, ja que tot l’espai ha estat ocupat, creat la població per viure-hi, trobar-hi aixopluc i desen- primer per l’activitat agrícola i els petits nuclis de pobla- volupar-hi determinades activitats socials; i els elements ció, i, posteriorment, per la urbanització i les infraes- biòtics, reduïts a les plantes dels jardins i parcs, com tam- tructures. bé als animals domèstics i paràsits.

148 La diversitat dels paisatges andorrans

Les energies que dinamitzen el sistema urbà són totes litats d’originar energia en el si de la mateixa ciutat, aportades, ja que les naturals s’han reduït al mínim; sola- com podria ser una indústria o la gestió de determinats ment la termolumínica té alguna importància en els jar- afers. Un altre fet que resultà molt important i molt dins i parcs urbans, sectors de la ciutat destinats a original, dins el procés general d’urbanització de la activitats socials i de lleure. La ruptura de les relacions muntanya, va ser el de l’obertura d’un comerç vers l’ex- funcionals que presenta el sistema urbà respecte al natu- terior del país. ral es fa palesa si considerem el caràcter aïllant del pavi- Al final dels anys quaranta, després de les guerres ment de les vies i edificis urbans, que separa l’atmosfera d’Espanya i mundial, la població i l’economia iniciaren dels sòls i de tot el conjunt edàfic, cosa que impedeix noves transformacions, que accentuaren les diferències nombrosos processos bioquímics, fonamentals per al fun- entre Andorra i la resta dels Pirineus, i iniciaren una pri- cionament del paisatge. mera fase d’urbanització del país. Aquest fet fa necessari que l’ésser humà activi arti- L’expansió del comerç originà un important creixe- ficialment el sistema urbà, al qual haurà d’aportar la ment de la immigració i, per consegüent, d’alguns dels matèria i l’energia necessàries. Tant l’una com l’altra han nuclis, i les primeres temptatives de desvinculació del de procedir necessàriament, en darrer terme, del món nucli territorial de l’àmbit territorial pròxim. Les fronte- natural, si bé caldran determinades modificacions que res d’Espanya i de França van permetre l’intercanvi de afectaran molt el paisatge, més o menys pròxim, en els productes, i s’utilitzà Andorra com a plataforma de trans- diferents processos d’obtenció, transformació i transport. port i de venda, atès que l’oferta i la demanda de produc- Les relacions directes entre el món rural, sector pro- tes dels dos països eren contraposades. ductor de matèria i d’energia, i el nucli de població con- Aquest fet, més altres que ja hem indicat més amunt sumidor, que eren les predominants en els territoris de i que analitzarem després, ocasionà el creixement eco- muntanya, sempre vinculades a l’espai pròxim, van ser a nòmic i de la població, especialment d’alguns nuclis Andorra ampliades a tot l’estat. concrets, i també la construcció de determinades infraes- Pel que fa a l’estructura, considerarem, en aquesta tructures, especialment carreteres i producció elèctrica. segona fase, com a nucli urbà, aquell que ha crescut i s’ha El 1934 s’havia creat la primera central hidroelèctri- destacat respecte als altres per la superfície ocupada, el ca a Escaldes, que donà servei als nuclis de les valls del nombre d’habitants i les activitats no rurals. S’ha de Valira, i es milloraren les comunicacions amb la Seu subratllar que, atès el caràcter exclusivament antròpic del d’Urgell i amb França. seu origen, de l’afaiçonament i del funcionament, les ciu- Els nuclis que iniciaren el seu creixement en aquesta tats revelen, generalment, els trets més marcats de la fase van ser Sant Julià de Lòria, al sud, i Encamp, al nord. població que les ha originades. El relleu imposa, d’altra En aquests moments, Andorra la Vella encara no des- banda, la disposició i forma del pla sobre el qual s’ha estès tacava gaire. L’any 1948 reunia 1.150 habitants, el 20% la ciutat, com també determinades característiques de les de la població del país, mentre que Sant Julià en tenia infraestructures. 850, és a dir, el 15%, i Encamp, 643,l’11%. Els nuclis més desenvolupats es caracteritzen per Sant Julià de Lòria és un nucli molt antic, com la activitats noves, idònies per donar a la població possibi- majoria dels que es constituïren en capçaleres de les

149 La diversitat dels paisatges andorrans

parròquies, i és també un bon exemple d’aquest primer reunia 450 habitants, xifra que significava el 25% de la creixement. Localitzat en la vall del Gran Valira, molt població de tot el país. pròxim a la frontera espanyola, es veu obligat a desenvo- Fou el moment del comerç, especialment l’interna- lupar-se seguint el curs del riu, a partir del nucli antic. S’hi cional, i de la desvinculació del medi natural, fet que ori- formaren carrers nous, que sols es diferenciaren dels vells ginà una nova energia, en forma de fluxos de diner, que per les botigues i comerços oberts a cada banda. donà la primera embranzida als nuclis tradicionals cap al El nucli d’Encamp, que realitzà la funció de centre nou i veritable paisatge urbà. Segurament, la força del d’intercanvi amb França, està localitzat a la vall del Valira nucli de les Escaldes, unit al d’Andorra la Vella, va provo- d’Orient, si bé li calia transportar els productes fins al refu- car l’establiment d’una central hidroelèctrica a les Escal- gi del Pas de la Casa mitjançant una carretera difícil, espe- des i la construcció de la carretera d’Andorra la Vella al cialment a l’hivern, que restava coberta de neu. Aquest Pas de la Casa. No cal dir que, en el moment en què el ter- petit lloc comercial afavorí el creixement de la parròquia i malisme va adquirir importància, les visites a les Escaldes la immigració. El nucli d’Encamp, una mica apartat del van multiplicar-se i originaren, a més del nucli prop de la curs fluvial, no experimentà, en aquests moments, cap fàbrica de teixits, un altre de vinculat a la localització de creixement extraordinari; més endavant, a poc a poc, s’anà les fonts termals. En aquest darrer, aviat van establir-se desenvolupant sobre les dues ribes del riu. fondes i diferents formes d’estada, en edificis que seguien Dos nuclis més van ser influïts indirectament per l’estil del nucli antic. Els primers visitants que freqüenta- aquest primitiu comerç: Andorra la Vella i Escaldes- ven, per motius mèdics, aquestes fonts no tenien gaire en Engordany, molt afavorides per la localització central en compte el meravellós paisatge, perfectament conservat, la vall del Valira. Andorra la Vella aviat va convertir-se en que els envoltava; això no obstant, la manca d’infraestruc- la primera vila d’Andorra i concentrà les principals acti- tures de tot tipus obligava a fer-hi estades curtes. A poc a vitats administratives de tot el país. Escaldes-Engordany, poc, i d’acord amb un creixent ambient favorable a la que tingué, al principi, una història i evolució diferents, natura, les visites augmentaren i el nucli anà prenent contribuí al creixement de tot el nucli central i va com- importància, fet que va reunir, com ja hem esmentat, les partir llavors amb la primera l’espai i la història. Escaldes amb Andorra la Vella en un únic continu urbà. El nucli antic de les Escaldes ocupà una part de la Com abans hem dit, aquest procés de transformació gran cubeta glacial sobreexcavada en la confluència de les consta de tres fases successives, com pot veure’s en el qua- dues branques del riu Valira, en un sector afectat per una dre adjunt. Les dues primeres ja han estat presentades; la falla que travessa la capa sedimentària superior i el batò- tercera s’analitzarà a continuació. lit granític. Aquest fet és important, ja que permet l’aflo- rament d’aigua, a través de més de trenta surgències, a El paisatge urbà actual temperatures elevades. Les aigües van ser explotades des En considerar el conjunt d’àrees urbanitzades que es d’antic, i ja en el segle xvi originaren una indústria de reparteixen pel territori andorrà, destaca la que segura- teixits de llana amb relació a la important activitat rama- ment en aquests moments es pot anomenar ciutat en el dera del territori. Aquests fets van desenvolupar, aviat, sentit modern de la paraula. La important extensió de una primera vida urbana en aquest nucli, que, el 1948, l’àrea urbana, resultant de la unió de les aglomeracions

150 La diversitat dels paisatges andorrans

L’evolució de la urbanització a Andorra

Origen de l’energia Entrades, transformació i creació Sortides

medi natural Fase tradicional Agricultura Consum, productes locals Productes naturals Ramaderia Mercats locals i ﬁres Àrea pròxima i de la resta del país Bosc Transports Aigua

comerç Fase de canvi Productes nacionals i internacionals Consum Productes internacionals Electricitat i altres energies Mercats internacionals Productes nacionals Transport Infraestructures: viàries, centrals Infraestructures elèctriques, estacions d’esquí Construccions urbanes Residus

medi natural comerç. turisme Fase actual Neu/glaç Gestió d’esports d’hivern Pistes i estacions d’esquí Paisatge Gestió del paisatge Infraestructures de transport Productes internacionals Consum, mercats Construccions urbanes Electricitat i altres energies Transport Residus, especialment urbans Informació Comunicacions, telèfon, ràdio Internet

d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany, l’estructura d’una manera diferent. En la fase tradicional era el medi del plànol, les característiques dels nous carrers i places natural el que proporcionava als incipients nuclis, en fase noves, com també dels edificis moderns que contrasten i de canvi, tota la matèria i energia, escassament transfor- es diferencien no solament dels tradicionals sinó també mades, necessàries per funcionar; actualment, també és el dels construïts durant la fase de transició, i, finalment, el medi natural el que forneix l’energia, en forma de flux funcionament i les formes d’energia que la dinamitzen, econòmic, als nuclis urbans. Va ser solament en la fase permeten aquesta qualificació. intermèdia que la ciutat es desvinculà, quasi totalment, del En els paisatges urbanitzats d’Andorra s’hi han d’in- medi natural i donà origen al nou tipus d’energia consti- cloure, d’una banda, els sectors de creixement que, a tra- tuïda pels fluxos de diner. vés de les anteriors etapes, han quedat consolidats de A partir dels anys seixanta, el procés d’urbanització maneres diferents en els nuclis, i, de l’altra, les noves es- va estar marcat per un gran creixement de la població, no tructures vinculades al naixement i al creixement del solament important numèricament sinó també per la seva turisme. Aquest nou turisme passarà ràpidament a ocupar continuïtat: el 1962 Andorra arribà a 10.000 habitants; el el primer lloc en capacitat de producció econòmica. El 1972, doblà aquest nombre fins a més de 20.000; el 1982, turisme, curiosament, ens retorna als orígens, encara que s’arribà a 39.000;i a 66.334 el 2001 (nota 6).

151 La diversitat dels paisatges andorrans

Resultat visual del procés d’urbanització és el contrast va ser de 662.297 m2 a la parròquia d’Andorra i de d’edificis d’èpoques diferents. Aquests conjunts són cada 369.682 m2 a la d’Escaldes-Engordany, que sumen un dia més eclipsats pels edificis d’estil modern i espectacu- total de 1.031.979 m2. La primera té ja pràcticament tota lar, que, com succeeix en totes las ciutats en fase de crei- la superfície urbanitzada, mentre que la segona encara xement, són els mateixos arreu, cosa que fa perdre en els disposa d’espais i d’importants discontinuïtats. barris nous una bona part del significat propi de cada El creixement d’Andorra la Vella s’ha realitzat seguint ciutat. el fons de la vall del Valira i s’ha organitzat a partir de la El creixement de la població, bàsicament immigrada, carretera de Santa Coloma, que pren el nom d’av. Príncep porta necessàriament a l’ampliació de l’espai ocupat per Benlloch i, més endavant, d’av. Meritxell i av. Carlemany. les edificacions o a la creació de barris de tipus diferents, És l’artèria principal, amb l’aspecte d’un carrer cèntric de més o menys separats del sector antic, i origina una gran ciutat. A banda i banda, se situen blocs de pisos, botigues, complexitat en la disposició dels plans urbans, encaixats entitats bancàries i serveis turístics. Aquest ambient con- en els reduïts espais de les valls, envoltades d’abruptes trasta amb el del nucli antic, situat a la dreta del riu, ben relleus. Aquestes seran les característiques principals que conservat, en el qual es troben antigues cases de pedra i trobarem en els nuclis urbanitzats d’Andorra. teulada de pissarra, com la Casa de la Vall, seu del Con- A més de la ciutat d’Andorra la Vella, unida a Escal- sell General i de Justícia, i altres cases nobles, com la Casa des-Engordany, apareixen tres nuclis més relacionats amb Guillemó o la Casa Solana. Les noves construccions vin- el turisme: Encamp, Sant Julià de Lòria i la Massana, vinculades al turisme es van localitzant fora del nucli prò- culats, d’alguna manera, als pobles antics, es poden consi- piament dit. En el conjunt de la ciutat es disposa de 26 derar urbanitzacions de muntanya. En aquests nuclis es hotels de luxe, 48 de classe mitjana i 107 de baixa, amb la veu la tendència a formar agrupacions, que omplen, a poc qual cosa constitueix el primer centre hoteler del país. a poc, d’edificacions els espais buits intermedis. Final- La parròquia d’Escaldes-Engordany presenta a En- ment, els dos caps de les parròquies més septentrionals gordany un sector molt antic i ben conservat, amb un segueixen, fins a un cert punt, un procés diferent del seguit caràcter predominantment residencial. fins ara per les altres parròquies. En l’actualitat, i considerant la importància turística d’Andorra i el procés general de transformació dels nuclis urbans, se cerca donar a aquestes, no solament la funcio- Andorra la Vella i Escaldes-Engordany (nota 7). Com ja nalitat, sinó el benestar de la població, mitjançant la cre- s’ha indicat, destaca com a conjunt urbà, amb caracterís- ació d’espais oberts, especialment places i jardins, com tiques ben definides de ciutat. Pertanyen a dues parrò- també centres culturals i lúdics. En aquest sentit, el nucli quies diferents: Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. que analitzem disposa del més important d’Andorra, grà- És el nucli situat en el centre del país i el més ben comu- cies a la transformació de l’antic balneari d’aigües termals nicat. El creixement de la població es va mantenir fins en el modern centre de serveis denominat Caldea. S’ha a 1993 a Andorra, mentre que a Escaldes-Engordany va ampliat la zona de jardins públics pròxims al riu Valira augmentar fins al començament del segle. La superfície i es busca millorar l’estètica ciutadana de les façanes i autoritzada per edificar, durant la dècada de 1991 a 2001, extremar la higiene pública.

152 La diversitat dels paisatges andorrans

L’energia que permet el funcionament del nucli és La parròquia d’Encamp presenta dos nuclis: un d’an- fonamentalment el flux financer procedent de l’activitat tic, el cap de la parròquia, i un altre de bastant recent, el turística i comercial, tot i que hi resten, si bé reduïdes, les Pas de la Casa. El nucli d’Encamp, al qual ja hem fet activitats que van iniciar el procés d’urbanització. referència com a centre de comerç en contacte amb Els fluxos financers procedeixen, d’una banda, de les França, a mitjan segle xx inicià un creixement relativa- aportacions de capitals estrangers a inversions de dife- ment important. rents tipus i a les societats andorranes. D’una manera Les característiques del relleu i la localització de les indirecta, reben entrades procedents del comerç i el turis- terres de conreu han estat la causa que els nous nuclis es me, i també en bona part del comerç al detall, el benefici construïssin en forma de petits conjunts en les proximi- del qual deriva, en gran manera, de les compres dels tats del nucli antic. A aquest se n’uniren d’altres també mateixos turistes. Una part d’aquest capital repercuteix, d’origen semblant seguint la vall del Valira d’Orient. així mateix, en el nombre i la qualitat de les botigues i de Encamp presenta també alguns pobles com els de les les residències secundàries. El nivell de vida de la pobla- Bons, la Mosquera i el Tremat, tots ells poc desenvolu- ció estable augmenta i, per consegüent, també el comerç pats amb relació als nombrosos riscos naturals de diferent relacionat amb ella. El tipus de comerç influeix també en tipus que els afecten, com ara inundacions, avingudes, les característiques de les botigues i carrers. En aquest esllavissaments o caiguda de blocs. aspecte s’ha de subratllar la importància del comerç de La construcció de la carretera, a la primera meitat del l’automòbil a Andorra la Vella. segle xx, que posà en contacte el nucli d’Encamp amb Els ingressos econòmics proporcionats pel turisme Andorra la Vella i el Pas de la Casa, i, més tard, la cons- són tan abundosos que, segons els economistes, superen trucció del túnel d’Envalira, amb el pas anual de més d’un les necessitats financeres del país (nota 8). milió d’automòbils, contribuïren a incrementar-ne la És també important de cara al futur d’aquesta pobla- població estable. La parròquia, que el 1976 reunia una ció, que no disposa de cap estació d’esquí, la vinculació població de 2.763 habitants, el 1999 arribà a 10.595,més directa a un determinat tipus de turisme cada dia més de 6.000 dels quals es localitzaven a Encamp i 2.500 al valorat: el que es basa en el paisatge natural i rural. En el Pas de la Casa. La immigració, amb relació a les possibi- territori d’Escaldes-Engordany, la vall del Madriu és un litats de treball, ha experimentat un creixement important del sectors més ben conservats d’Andorra. Actualment els darrers anys. La vila d’Encamp pateix considerables s’ha inclòs dins un ampli territori, que s’estén per diferents problemes circulatoris, dins la zona urbanitzada, per la parròquies, declarat d’interès ecoturístic, en el qual es manca d’un bon sistema viari. definiran usos de lleure, d’esports i d’especial interès natu- S’hi desenvolupen activitats pròpies de la vida urba- ral i científic. na, com el comerç, de molt antiga tradició, a través de la frontera francesa, i actualment s’especialitza en les vendes al detall per als turistes compradors que la visiten Les parròquies d’Encamp, Sant Julià de Lòria i la Massa- durant tot l’any. na (9) reuneixen l’espai dedicat a esports d’hivern més El creixement del turisme influeix en el nombre d’es- important del país. tabliments dedicats a productes esportius, com també a

153 La diversitat dels paisatges andorrans

serveis, hotels, bars, snacks i empreses dedicades a la dels anys seixanta la portà a cercar la viabilitat econòmi- construcció, entre d’altres. Els permisos de construcció ca en el turisme creixent a tot el país. urbana per a la parròquia durant el període 1991-2001 Una important immigració relacionada amb els llocs han estat importants: 373.923 m2, destinats en primer de treball va fer necessària la urbanització. Aquesta, lloc a la construcció d’apartaments. però, no se centra exclusivament en el cap de la parrò- La parròquia es beneficia del desenvolupament de quia sinó que es deixa sentir en molts altres nuclis. L’any l’estació d’esquí de Pas de la Casa-Grau Roig, iniciada el 2000, la parròquia de la Massana reunia 6.280 habitants, 1957 i actualment la més important dels Pirineus. Al seu la meitat dels quals, 3.340, es localitzava en el nucli prin- voltant s’ha format un nucli de població permanent, cipal; dos nuclis més, Arinsal i Sispony, superaven res- la de més altitud de tota la serralada pirenaica, a 2.085 pectivament els 800 i els 600 habitants; i encara dos més, metres. L’origen comercial s’ha adaptat al turisme d’hi- Anyós i l’Aldosa, en sumaven més de 400 cada un. En vern, amb més hotels i residències secundàries que al les diferents aglomeracions, el creixement del nucli es nucli antic. disposa prolongant els carrers i ampliant l’àrea en forma A fi de situar Encamp a peu de pistes i disminuir el de taca d’oli. Una part d’aquests nuclis tendeix a ajun- seu aïllament, l’any 1998 es posà en funcionament el tar-se i a formar un sector urbà ampli, juntament amb denominat Funicamp, transport aeri per cable que uneix la Massana, si bé encara resten moltes discontinuïtats, Grau Roig amb els Cortals, cosa que permetrà en el futur corresponents a antigues àrees agràries sense urbanitzar. desenvolupar el turisme de muntanya, que pot aportar Aquest fet explica que, en la dècada de 1991-2001,es activitat durant tot l’any. donés permís a aquesta parròquia per construir 312.630 Sant Julià de Lòria es desenvolupa seguint la vall del m2, destinats bàsicament a apartaments i, en menor Valira i ha creat, amb la formació de nous nuclis, un espai quantitat, a xalets, hotels i altres edificis vinculats al urbanitzat de disposició allargassada, seguint la vall. turisme. Algun grup de xalets, com el de Xalets de la Selva o de La vila de la Massana va créixer cap a la perifèria Trillar, s’estén pujant pel vessant de la riba esquerra. d’una manera compacta seguint els eixos de les carreteres El nou creixement s’inicià els anys seixanta i no va ser i originà algunes zones de densitat alta, que contrasten gaire important fins a arribar als vuitanta, quan la immi- amb les residencials constituïdes per xalets. gració l’accentuà. Actualment la parròquia té 7.647 habi- És molt important el centre turístic d’Arinsal, obert tants i s’incrementà la construcció bàsicament de xalets, el 1973, format per una estació d’esquí i un grup de xalets. hotels i apartaments entre 1991 i 2001, amb un total de En el nucli de Pal i d’Arinsal, que disposen d’estacions 234.703 m2. El comerç al detall, en general, i alimentari d’esquí en forma de camp de neu, és on es concentra espe- manté una certa importància. Destaca, així mateix, el de cialment el creixement del turisme d’hivern. S’està estu- l’automòbil, superat solament per Andorra la Vella. diant la possibilitat d’unir-lo amb la vall Ferrera, en la La parròquia de la Massana, a la vall del Valira del comarca catalana del Pallars Sobirà. La unió de Pal i Nord, aprofita l’eixamplament de la vall format en la con- d’Arinsal mitjançant un telefèric ha multiplicat el nom- fluència amb el riu d’Arinsal per a l’expansió del nucli. La bre de turistes a aquestes estacions, amb un resultat molt crisi agrària que afectà la parròquia a partir de la dècada positiu, tant pel nombre d’esquiadors com pel d’ingres-

154 La diversitat dels paisatges andorrans

sos: la temporada 2001-2002 es va consolidar pràctica- turisme de la neu se centra en el Palau de Gel, establert ment el mig milió de turistes. El nucli de Pal, centre cul- en el mateix nucli de Canillo. És evident que actualment tural, ha tendit a evitar la concentració urbanística per tal la urbanització d’aquesta parròquia segueix el propi de les d’impedir la deterioració del paisatge i disposa d’un pla urbanitzacions de muntanya, sense perspectives de grans especial de protecció (nota 10). transformacions. Atesa la localització en sectors naturals d’extraordinària excel·lència i la tendència recent del turisme a dirigir-se a la muntanya, sembla evident que la Les parròquies septentrionals de Canillo i Ordino (nota conservació de la natura i del paisatge és fonamental per 11) són les que en el passat quedaren més despoblades i al seu turisme del futur. les que han experimentat una emigració més gran. La parròquia d’Ordino comprèn, així mateix, una A la parròquia de Canillo, en la vall del Valira àrea molt extensa i poc poblada. La densitat es manté al d’Orient, en iniciar-se la crisi del sector primari, a la voltant de 14 i 15 habitants per km2. Els nuclis de pobla- dècada dels anys cinquanta, la població es reduí a 404 ció es localitzen tots en la vall del Valira del Nord. El més habitants i anà disminuint fins a 1976, moment en què important, Ordino, creix al costat de l’afluent Segudet. inicià un cert creixement, que arribà a 2.518 habitants el Una indústria metal·lúrgica tradicional li va donar una 1996 i, d’una manera una mica accelerada, a 3.014 el certa importància durant el segle xix, però, en desaparèi- 2001. xer les fargues, es va originar la primera gran emigració. El nucli antic, situat a l’esquerra d’un petit afluent, el Fins a mitjan segle xx es va mantenir la ramaderia com torrent de Montaup, s’enfila una mica pel vessant. D’al- a base econòmica de la parròquia. tra banda, les noves construccions segueixen la carretera Actualment, la parròquia reuneix solament 2.366 principal, denominada avinguda dels Coprínceps. Aquest habitants. El nucli es vol ampliar i donar millors serveis nucli antic de pedra i teulada de pissarra té una gran a la població i a un petit grup de turistes. Durant la atracció per al turisme, com també el santuari de la Mare dècada de 1991 a 2001, es van donar permisos de cons- de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra. trucció per a un total de 166.425 m2, tot i que aquesta La part antiga del poble és usada com a vila dormito- és la quantitat més petita concedida a una parròquia. ri per a molts treballadors d’Andorra la Vella i Escaldes- Més de la meitat es destinà a la construcció d’aparta- Engordany, que busquen habitatges en millors condi- ments. cions. S’hi ha establert un naixent comerç de tipus general En aquests moments trobem en aquest territori la de cara al turisme, es manté l’alimentari i creix el de l’au- doble línia de turisme de neu i de muntanya. Per poten- tomòbil. La construcció s’estén relativament a poc a poc. ciar la primera, disposa del camp de neu d’Ordino- En la dècada de 1991 a 2001, es va permetre incrementar Arcalís, amb antecedents que es remunten a la dècada l’àrea construïda en 251.606 m2, destinats, en primer lloc, dels seixanta. Actualment és l’estació més nova, amb a apartaments; en segon lloc, a xalets; i, finalment, a hotels 22.200 ha de pistes. Té, així mateix, els serveis propis i i altres tipus de construccions. exclusius d’una moderna estació d’esquí d’hivern. Es L’activitat econòmica del nucli es redueix al petit desitja que el seu creixement tingui una certa moderació comerç i a diferents activitats de serveis (nota 12). El a fi de mantenir en aquest sector l’equilibri ambiental.

155 La diversitat dels paisatges andorrans

La parròquia disposa de l’extraordinari paisatge de Vella, 1996; sobre la vegetació d’Andorra dintre del con- circs i llacs de les capçaleres dels rius i de magnífiques junt dels Països Catalans consulteu a Oriol de Bolòs: valls, com la de Sorteny, convertida, des de l’any 2000,en Vegetació dels Països Catalans, 2000. parc natural, amb la finalitat de conservar-la i gestionar- la per tal de mantenir i millorar tots els valors que es 4. Rafael Mas Hernández: «La urbanización de la poden esperar en un espai així considerat. S’hi crearen montaña», en Martinez de Pisón (director): Estudios escoles d’educació ambiental i d’interpretació de la natu- sobre el paisaje. Ediciones de la Universidad Autónoma de ra (nota 13). Aquest sector, juntament amb molts altres Madrid, 2000. Defineix les característiques pròpies i d’un gran interès paisatgístic, constitueix la gran reserva generals de la urbanització de la muntanya de la penín- d’oferta per al turisme del futur a Andorra. sula Ibèrica.

Notes bibiogràfiques 5. H. Walter: Vegetation und Klimazonen, Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart, 1979; traducció catalana d’Oriol de 1. Si es vol ampliar o aprofundir el coneixement de les Bolòs: Vegetació i climes del món, Produccions i Publica- dues tendències que actualment es consideren les més cions Universitàries. Barcelona, 1998. importants, visual i científica, es poden veure els llibres d’Alain Roger: Court traité du paysage, París, 1997,i la 6. Francesca Ros Pascuet: Evolució, estructura i dinà- traducció catalana: Breu tractat del paisatge, Edicions la mica demogràfica andorrana, Ministeri d’Educació, Joven- Campana, Barcelona, 2000; Maria de Bolòs (directo- tut i Esports, Andorra la Vella, 2001. ra i autora) i altres: Manual de Ciencia del Paisaje, Ed. Masson, Barcelona, 1992; i també Gabriel Rougerie 7. Sobre les parròquies d’Andorra la Vella i d’Escaldes- i Nicholás Berutchachvili: Geosystèmes et paysages, Engordany, es poden veure dos treballs monogràfics que Armand Colin, París, 1991, que resumeix l’evolució de la han vist la llum en aquesta mateixa publicació: Maria ciència del paisatge a França i a Europa. Jesús Lluelles: «Andorra la Vella, ciutat-capital», An- dorra. Anuari socioeconòmic 1997, Andorra, Banca Privada 2. Joan Vilà-Valentí, en l’article «La consideració d’Andorra, 1997, pàg. 73-91; Maria Jesús Lluelles: europea de les regions de muntanya: corrents turístics, «Escaldes-Engordany, ciutat de futur», Andorra. Anuari estudis científics i recomanacions ecològiques», posa de socioeconòmic 1998, Andorra, Banca Privada d’Andorra, manifest l’atracció que la muntanya té sobre la població i 1998, pàg. 79-99. el turisme actuals, amb un apartat dedicat especialment als Pirineus. Vegeu Andorra. Anuari Socioeconòmic, 2002, 8. Maria Jesús Lluelles: La terciarització de l’econo- Banca Privada d’Andorra, pàg. 132-150. mia andorrana, Ministeri d’Educació, Joventut i Esports, Andorra la Vella, 1995. 3. Una visió més detallada de la vegetació d’Andorra es pot veure a Maria de Bolòs: La vegetació d’Andorra, 9. Vegeu els treballs monogràfics publicats en aquest Ministeri d’Educació, Joventut i Esports, Andorra la Anuari: Mercè Segura: «Encamp, una parròquia amb

156 La diversitat dels paisatges andorrans

visió de futur», Andorra. Anuari socioeconòmic 2000, Lluelles: «Ordino, parròquia emblemàtica», Andorra. Andorra, Banca Privada d’Andorra, 2000, pàg. 93-122; Anuari socioeconòmic 2001, Andorra, Banca Privada d’An- Maria Jesús Lluelles: «La Massana, parròquia turís- dorra, pàg. 101-124. tica», Andorra. Anuari socioeconòmic 2002, pàg. 103-130. En aquest mateix número (Andorra. Anuari socioeconòmic 12. Jordi Bofarull, M. Tura Bovet i altres:«Pro- 2003), podeu veure el treball monogràﬁc sobre la parrò- grama pilot agromediambiental». Proposta per aplicar a la quia de Sant Julià de Lòria. Parròquia de Canillo, Fundació CaixaBank, Andorra la Vella, 1998. S’hi analitza el paisatge de la Parròquia i, 10. Antonio Gómez Ortiz: «Andorra, un mosaic de molt especialment, la vall del Valira d’Orient, i s’hi fan paisatges que cal preservar», Andorra. Anuari socioeconò- propostes de futur sobre la base d’un desenvolupament mic 2001, Andorra, Banca Privada d’Andorra, 2001, rural sostenible, en el qual el turisme és considerat en ter- pàg. 126-134, en què s’analitzen la fragilitat del pai- mes de complementarietat. satge de muntanya i la necessitat de la seva preservació i gestió. 13. Francesc Zamora Puigcercós i Eloi Escu- tia Fors: Aproximació al poblament vegetal d’alta mun- 11. Esmentem dos treballs monogràﬁcs publicats sobre tanya: la vall de Sorteny (Andorra). Institut d’Estudis les dues parròquies andorranes septentrionals: Joan Andorrans. Barcelona, 1993. S’hi analitza les caracterís- Vilà-Valentí: «La parròquia de Canillo», Andorra. tiques físiques de la vall detalladament, com també els Anuari socioeconòmic 1999, pàg. 83-106; Maria Jesús diferents tipus de vegetació que s’hi troben.

157

Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Resum: Xavier Sáez, Informe sobre l’economia Això ha pogut incidir en la resistència que va mostrar andorrana. 2002 l’economia andorrana al moviment de contracció generalitzat observable en el context europeu durant el 2002,en La desacceleració que registrava l’economia mundial des la mesura que l’oferta turística del Principat, que consti- de mitjan any 2000 i al llarg de l’exercici del 2001, lluny tueix la columna vertebral de la seva economia, s’adreça d’experimentar un canvi de tendència i entrar en una fase fonamentalment a les unitats de consum dels dos estats de recuperació sòlida durant el 2002, com anticipaven els veïns. Certament, l’any 2002, la major part dels indica- organismes internacionals d’anàlisi i previsió, va tenir dors representatius de l’activitat econòmica en el país va durant el citat exercici una certa línia de continuïtat, que mostrar un ritme de creixement inferior als exercicis ante- va portar una bona part de les economies avançades a una riors; però, tot i això, es pot considerar que els efectes de situació no gaire diferent de la de l’any anterior. la desacceleració econòmica general sobre la base produc- Dins el context de les economies industrialitzades, tiva andorrana van ser comparativament moderats. l’any 2002 la posició més favorable en termes d’augment Així, el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat del PIB la van registrar els Estats Units, que van assolir un Social, que constitueix un dels indicadors més signifi- creixement real del 2,4%, cosa que representa una millo- catius de la marxa de l’economia, va experimentar, l’any ra de 2,1 punts percentuals amb relació a l’exercici prece- 2002, un creixement del 3,7%, percentatge inferior al que dent. En canvi, la Unió Europea va experimentar una va assolir aquesta magnitud en anys anteriors, però que reducció en la taxa de creixement de sis dècimes percen- resulta prou elevat en comparació de la creació d’ocupa- tuals, de manera que es va situar en un valor de l’1%. D’al- ció registrada en els països i regions de l’entorn. L’incre- tra banda, aquesta contracció en el ritme de creixement ment que va experimentar el nombre d’unitats empre- econòmic va ser generalitzada en tots els estats membres, sarials actives en el país també va seguir una marxa amb una posició especialment desfavorable del país més clarament més moderada que en exercicis anteriors, ja que important de la Unió, Alemanya, que es va aproximar a l’any 2002 va augmentar el 2,5%, mentre que al llarg del una situació d’estancament. període 1994-2001 el percentatge de creixement del Malgrat les condicions predominants en la Unió nombre d’empreses que operen en el país no va ser en cap Europea, de manca de dinamisme com a pauta general, els cas inferior al 4%. dos estats veïns van tenir un comportament relativament Sobre la base de les dades del nombre de treballadors més favorable que el conjunt, especialment Espanya. De afiliats a la Seguretat Social, es pot interpretar que els sec- fet, la taxa de creixement del PIB en el cas espanyol va ser tors que van tenir un comportament més dinàmic durant el doble que la mitjana de la Unió Europea, mentre que l’exercici de referència van ser el dels serveis, les activitats l’economia francesa va superar en dues dècimes el valor annexes a la construcció, els treballadors de professions mitjà. D’altra banda, l’evolució del consum privat en liberals, els serveis turístics, l’hoteleria i, en menor mesu- aquests dos països –variable que pot resultar més rellevant ra, el comerç turístic, a més de l’Administració, que els per a l’economia andorrana–, tot i que va frenar el ritme darrers anys ha seguit una línia d’expansió de l’ocupació de creixement, va ser relativament favorable, ja que va força notable. En canvi, el sector primari i les indús- augmentar l’1,8% a França i l’1,9% a Espanya. tries primàries van mantenir una manca considerable de

160 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

dinamisme, que resulta més acusada si es considera que moderadament positiva en l’exercici del 2002, ja que va segueixen la mateixa pauta des de fa anys. registrar un augment de l’1,4%. La desacceleració en el Una altra informació d’interès, en la mesura que ritme de creixement dels visitants entrats, però, és patent, reflecteix amb força precisió les tendències i les expecta- ja que l’any 2001 van augmentar el 3,3% i l’any 2000,el tives d’un sector que té un pes important en l’economia i 16,7%. una considerable capacitat d’arrossegament, i que, a més, D’altra banda, l’increment global va ser resultat d’un revela la capacitat d’inversió de les famílies i les empreses, creixement apreciable en el nombre dels que es qualifi- és la que reflecteix la superfície autoritzada per als dife- quen com a excursionistes –visitants que no pernocten en rents tipus de construccions. Per a l’any 2002, aquest indi- el país–, que van augmentar un 3,6%, mentre que la xifra cador va registrar una contracció significativa, ja que el dels turistes –que hi passen més de 24 hores– va disminuir nombre total de metres quadrats autoritzats per als diver- en una proporció bastant similar –el 3,7%–. Això com- sos tipus de construccions, residencials o destinades a acti- porta una pèrdua de pes relatiu dels visitants que generen vitats econòmiques, va experimentar una disminució del un volum més gran de negoci per al sector turístic i tren- 17,5% amb relació a l’exercici anterior. Tot i això, també ca la tendència dels darrers anys, en els quals la proporció s’ha de dir que el valor que va assolir aquest indicador dels turistes en el total dels visitants va seguir una dinàmi- l’any 2002 va ser un dels més elevats dels darrers vint anys, ca creixent. ja que en aquest interval únicament en el bienni 1989- Dos indicadors més que també resulten significatius 1990 i en l’any 2001 es va superar la xifra de quasi 310.000 amb relació a aquest mateix aspecte són el nivell d’ocupa- m2 autoritzats el 2002. ció assolit en els establiments hotelers durant les princi- Els principals indicadors de consum van experimen- pals temporades turístiques i el nombre de dies d’esquí tar un augment significatiu l’any 2002, ja que, per exem- venuts pel conjunt de les pistes destinades a la pràctica ple, el consum d’energia elèctrica va créixer un 5,3%,el d’aquest esport. Com en el cas anterior, ambdues dades es tràfic telefònic va augmentar el 19,8% i el nombre de telè- poden considerar moderadament positives, ja que, l’any fons mòbils en servei es va incrementar un 9,5%. Tanma- 2002, l’ocupació hotelera va assolir percentatges que en teix, també cal dir que, com en altres casos, aquestes taxes l’època hivernal van representar una lleugera millora amb eren inferiors a les que s’havien assolit l’exercici prece- relació a l’any anterior, però, en la temporada estival, el dent. El consum de combustibles i les línies telefòniques nivell d’ocupació va registrar un cert retrocés. D’altra ban- fixes en servei també van augmentar, però en una pro- da, el nombre total de dies d’esquí venuts per les estacions porció més moderada, concretament l’1,2% en ambdós durant la temporada 2002-2003 va registrar una dismi- casos. En canvi, una variable de consum prou rellevant, nució de l’1% respecte a l’any anterior. Tanmateix, també com és la matriculació d’automòbils, va abastar un incre- cal assenyalar que el nombre total de dies d’obertura de les ment del 18,3%. pistes va ser una mica més baix que la temporada 2001- Una de les dades més importants pel que fa a l’activi- 2002, amb la qual cosa el nombre mitjà de dies d’esquí tat turística, element fonamental de la base productiva venuts per cada dia d’obertura de les pistes va augmentar andorrana, és la referent al nombre de visitants entrats en un 1,1%. Es pot considerar, doncs, que la temporada d’es- el país. Aquest indicador presentà igualment una evolució ports d’hivern va mantenir una pauta relativament bona.

161 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Per al sector bancari, l’exercici del 2002 va represen- circumstàncies que pesen sobre l’entorn del país. D’altra tar una certa contracció amb relació a l’any anterior, ja que banda, el manteniment de la situació d’incertesa els pri- el volum total de recursos gestionats per les entitats va mers mesos del 2003 permet preveure que en el citat experimentar una disminució del 4,3%. D’altra banda, exercici anual probablement es mantingui una situació això va ser resultat d’una reducció per un valor percentual poc diferent de la descrita per a l’any 2002. relativament similar en les dues principals línies de cap- tació de recursos, els dipòsits de clients i la mediació per Resumen: Informe sobre la economía andorrana. compte dels clients. Aquestes circumstàncies es van 2002 reflectir en un empitjorament de la rendibilitat del conjunt de la banca, ja que els beneficis globals de les entitats La desaceleración que registraba la economía mundial van disminuir un 9,5%. Tot i això, es pot afirmar que les desde mediados del año 2000 y que tuvo una sensible entitats bancàries del país mantenien encara un nivell de continuidad a lo largo del ejercicio del 2001, lejos de rendibilitat força elevat. experimentar un cambio de tendencia y entrar así en una Les importacions, que en el cas de l’economia ando- fase de recuperación sólida durante el año 2002,como rrana constitueixen un flux que permet una aproximació anticipaban los organismos internacionales de análisis y interessant a l’evolució de l’activitat econòmica del país, previsión, mantuvo en ese ejercicio una cierta persistencia atesa la importància del comerç turístic i de la reexporta- que situó a buena parte de las economías avanzadas en ció de mercaderies, van créixer a un ritme molt notable, unas condiciones no muy diferentes a las del año anterior. del 9,2% en termes nominals, cosa que equival a un crei- En el contexto de las economías industrializadas, en xement real entorn del 6%. D’altra banda, es pot assenya- el año 2002, la posición más favorable en términos de cre- lar que aquesta taxa supera significativament els incre- cimiento del PIB la registraron los Estados Unidos, que ments registrats els anys anteriors. Van experimentar alcanzaron un incremento real del 2,4%, cosa que repre- increments significatius les importacions d’una gran part senta una mejora de 2,1 puntos porcentuales en relación de les partides que constitueixen la base del comerç diri- al ejercicio precedente. En cambio, la Unión Europea git principalment als visitants, com és el cas dels aparells experimentó una reducción de seis décimas porcentuales electrònics, de reproducció i enregistrament del so i la en su tasa de crecimiento, de forma que se situó en un imatge; dels articles d’òptica, fotografia, cinematografia, valor del 1%. Por otra parte, esta contracción en el ritmo rellotgeria, etc.; dels productes de perfumeria i cosmètica; de crecimiento económico se produjo de manera genera- i de les joguines i articles d’esport. lizada en todos los estados miembros, con una posición En definitiva, doncs, es pot considerar que l’any 2002 especialmente desfavorable del país más importante de la l’economia andorrana va aconseguir mantenir un cert Unión, Alemania, que se aproximó a una situación de dinamisme i que va resistir bastant bé enfront de les con- estancamiento. dicions generals de desacceleració registrades en el context A pesar de las condiciones predominantes en la europeu. Malgrat això, en gran part dels principals indi- Unión Europea, de falta de dinamismo, como pauta gene- cadors es pot apreciar un menor ritme de creixement que ral, los dos estados vecinos tuvieron un comportamiento en els exercicis anteriors, com a translació lògica de les relativamente más favorable que el conjunto, espe-

162 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

cialmente España. De hecho, la tasa de crecimiento del Sobre la base de los datos del número de trabajadores PIB en el caso español duplicó el valor medio de la UE, afiliados a la Seguridad Social, se puede interpretar que mientras que la economía francesa superó en dos déci- los sectores que tuvieron un comportamiento más diná- mas esa media. Por otra parte, la evolución del consumo mico durante el ejercicio de referencia fueron el de servi- privado en estos dos países –variable que puede resultar cios, las actividades anexas a la construcción, los trabaja- más relevante para la economía andorrana-, si bien tam- dores de profesiones liberales, los servicios turísticos, la bién frenó su ritmo de crecimiento, fue relativamente hostelería y, en menor medida, el comercio turístico, ade- favorable, ya que aumentó un 1,8% en Francia y un 1,9% más de la Administración, que en los últimos años ha en España. seguido una notable línea de expansión del empleo. En Ello ha podido incidir en la resistencia que mostró la cambio, el sector primario y las industrias primarias man- economía andorrana al movimiento de contracción gene- tuvieron una considerable falta de dinamismo, que resul- ralizado observable en el contexto europeo durante el ta más acusada si se considera que siguen la misma pauta año 2002, en la medida que la oferta turística del Princi- desde hace años. pado, que constituye la columna vertebral de su economía, Otra información de interés, en la medida que refle- se dirige fundamentalmente a las unidades de consumo ja con considerable precisión las tendencias y las expecta- de los dos estados vecinos. Ciertamente, el año 2002 la tivas de un sector que tiene un peso importante en la eco- mayor parte de los indicadores representativos de la acti- nomía, así como una notable capacidad de arrastre sobre vidad económica en el país mostraron un ritmo de creci- otras actividades y que, además, revela la capacidad de miento inferior a los ejercicios anteriores, pero, así y todo, inversión de las familias y las empresas, es la que refleja la se puede considerar que los efectos de la desaceleración superficie autorizada para los diferentes tipos de cons- económica general sobre la base productiva andorrana trucciones. Para el año 2002, este indicador registró una fueron comparativamente moderados. contracción significativa, ya que el número total de metros Así, el número de trabajadores afiliados a la Seguri- cuadrados autorizados para los diversos usos de construc- dad Social, que constituye uno de los indicadores más sig- ciones –residenciales o destinadas a actividades económi- nificativos de la marcha global de la economía, el año cas- experimentó una disminución del 17,5% en relación 2002 experimentó un crecimiento del 3,7%, porcentaje al ejercicio anterior. Así y todo, se ha de decir que el valor inferior al que alcanzó esta misma variable en años ante- que alcanzó este indicador el año 2002 fue uno de los más riores, pero que resulta elevado en comparación con la elevados de los últimos veinte años, ya que en ese interva- creación de empleo registrada en los países y regiones del lo únicamente en el bienio 1989-1990 y en el año 2001 entorno. El incremento que mantuvo el número de uni- se superó la cifra de casi 310.000 m2 que se autorizaron en dades empresariales activas en el país también siguió una el 2002. evolución claramente más moderada que en ejercicios Los principales indicadores de consumo experimen- anteriores, ya que el año 2002 aumentó el 2,5%, mientras taron también un aumento significativo el año 2002,ya que a lo largo del período 1994-2001 el porcentaje de cre- que, por ejemplo, el consumo de energía eléctrica crecimiento del número de empresas que operan en el país no ció un 5,3%, el tiempo de comunicaciones telefónicas fue en ningún caso inferior al 4%. aumentó el 19,8% y el número de teléfonos móviles en

163 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

servicio se incrementó en un 9,5%. Sin embargo, hay que ambos datos se pueden considerar moderadamente favo- señalar que, como en otros casos, estas tasas eran inferio- rables, ya que, en el año 2002, la ocupación hotelera man- res a las que se alcanzaron en el ejercicio precedente. El tuvo unos porcentajes que en la época invernal represen- consumo de combustibles y las líneas telefónicas fijas en taron una ligera mejora en relación al año anterior, pero en servicio aumentaron igualmente, aunque en una propor- la temporada estival el nivel de ocupación registró un cier- ción más moderada, concretamente el 1,2% en ambos to retroceso. Por otra parte, el número total de días de casos. En cambio, una variable de consumo ciertamente esquí vendido por las estaciones durante la temporada relevante, como es la matriculación de automóviles, alcan- 2002-2003 registró una disminución del 1% con respec- zó un incremento del 18,3%. to al año anterior. Uno de los datos de mayor importancia por lo que A pesar de ello, se ha de señalar que el número de días respecta a la actividad turística, elemento fundamental de de apertura de las pistas fue algo más bajo que en la tem- la base productiva andorrana, es el referente al número de porada 2001-2002, como resultado de lo cual el número visitantes entrados en el país. Este indicador presentó medio de días de esquí vendidos por cada día de funcio- también una evolución moderadamente positiva en el namiento de las pistas aumentó un 1,1%. Se puede valo- ejercicio del 2002, ya que registró un aumento del 1,4%. rar, por lo tanto, que la temporada de deportes de invier- La desaceleración en el ritmo de crecimiento de los visi- no mantuvo una pauta relativamente buena. tantes entrados, con todo, resulta patente, ya que el año Para el sector bancario, el ejercicio del 2002 compor- 2001 aumentaron el 3,3% y el año 2000 el 16,7%. tó una cierta contracción en relación al año anterior, ya Por otra parte, el incremento global indicado fue el que la cifra total de recursos gestionados por las entidades resultado de un crecimiento apreciable en el número de los experimentó una disminución del 4,3%. Por otra parte, que se califican como excursionistas –visitantes que no per- ello fue resultado de una reducción por un valor porcen- noctan en el país- que aumentaron un 3,6%, en tanto que tual relativamente similar en las dos líneas principales de la cifra de los turistas –aquellos que pasan más de 24 horas captación de recursos: los depósitos de clientes y la media- en el país- disminuyó en una proporción bastante similar ción por cuenta de los clientes. Estas circunstancias se (el 3,7%). Ello comporta una pérdida de peso relativo de reflejaron en una mengua de la rentabilidad del conjunto los visitantes que generan un mayor volumen de negocio de la banca, ya que los beneficios globales de las entidades para el sector turístico y rompe la tendencia de los últi- disminuyeron un 9,5%. Así y todo, se puede afirmar que mos años, en los cuales la proporción de los turistas las entidades bancarias del país mantenían aún un nivel de en el total de los visitantes había seguido una dinámica rentabilidad elevado. creciente. Las importaciones, que en el caso de la economía Otros dos indicadores que resultan significativos en andorrana constituyen un flujo que permite efectuar una relación a este mismo aspecto son el nivel de ocupación aproximación interesante a la evolución de la actividad alcanzado en los establecimientos hoteleros durante las económica del país, dada la importancia del comercio principales temporadas turísticas y el número de días de turístico y de la reexportación de mercaderías, crecieron a esquí vendidos por el conjunto de las pistas destinadas a un ritmo muy notable, del 9,2% en valores nominales, la práctica de este deporte. Como en el caso anterior, cosa que equivale a un crecimiento real de entorno al 6%.

164 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Por otra parte, se puede señalar que esta tasa supera apre- Dans le contexte des économies industrialisées, pen- ciablemente los incrementos registrados en los años ante- dant l’année 2002, les Etats-Unis se sont trouvés dans la riores. Alcanzaron aumentos signiﬁcativos las importa- position la plus favorable en ce qui concerne l’augmenta- ciones de gran parte de las partidas que constituyen la tion du PIB; ils ont atteint une augmentation réelle de base del comercio dirigido principalmente a los visitantes, 2,4%, représentant une amélioration de 2,1 points en como es el caso de los aparatos electrónicos, de reproduc- pourcentage par rapport à l’exercice précédent. En revan- ción y grabación de sonido e imagen; de los artículos de che, l’Union Européenne a subi une réduction de son taux óptica, fotografía, cinematografía, relojería, etc.; de los de croissance de 0,6 point en pourcentage, ce qui le situe productos farmacéuticos, de perfumería y cosmética; y de à une valeur de 1%. D’autre part, cette contraction du los juguetes y artículos de deporte. rythme de croissance économique s’est étendue à tous les En deﬁnitiva, pues, se puede considerar que durante Etats membres, la situation étant particulièrement défa- el año 2002 la economía andorrana consiguió mantener vorable pour l’Allemagne, le pays le plus important de un cierto dinamismo y una considerable resistencia fren- l’Union, proche d’une situation de stagnation. te a las condiciones generales de desaceleración registra- En dépit des conditions prédominantes dans l’Union das en el contexto europeo. No obstante, en gran parte de Européenne, et de l’absence de dynamisme comme règle los principales indicadores se apreció un menor ritmo de générale, les deux états voisins ont eu un comportement crecimiento que en los ejercicios anteriores, como trasla- relativement plus favorable que l’ensemble et plus parti- ción lógica de las circunstancias que pesan sobre el entor- culièrement l’Espagne. En fait, le taux de croissance du no del país. Por otra parte, el mantenimiento de las con- PIB dans le cas de l’Espagne a été deux fois supérieur à la diciones de incertidumbre en los primeros meses del 2003 moyenne de l’Union Européenne, tandis que l’économie permite prever que en el citado ejercicio probablemente se française a dépassé de deux décimales la valeur moyenne. mantenga una situación no muy distinta a la descrita para D’autre part, l’évolution de la consommation privée dans el año 2002. ces deux pays – indice qui peut être plus important pour l’économie andorrane – a été plutôt favorable même si le Résumé: Rapport sur l’économie andorrane. 2002 rythme de croissance en a été freiné, puisqu’il a augmen- té de 1,8% en France et de 1,9% en Espagne. Le ralentissement de l’économie mondiale enregistré Celà a pu avoir ses effets sur la résistance de l’écono- depuis le milieu de l’année 2000 et tout au long de l’exer- mie andorrane au mouvement de contraction généralisé cice 2001, loin d’avoir inversé la tendance, s’est trouvé observé dans le contexte européen pendant l’année 2002, dans une phase de consolidation pendant l’année 2002; dans la mesure où l’offre touristique de la Principauté comme l’annonçaient les organismes internationaux représente le pilier principal de son économie et dépend d’analyse et de prévision, l’économie s’est retrouvée pen- fortement de la consommation des deux états voisins. En dant l’exercice en question sur la même ligne de conti- 2002, s’il est certain que la plupart des indicateurs repré- nuité ce qui a conduit une grande partie des économies sentatifs de l’activité économique du pays ont montré un avancées à une situation similaire à celle de l’année précé- rythme de croissance inférieur aux exercices antérieurs, dente. on peut cependant considérer que les effets du ralentisse-

165 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

ment économique général sur la base productive andorra- diminution significative, car le nombre total de mètres ne ont été comparativement modérés. carrés alloués aux différents types de constructions, rési- Ainsi, le nombre de salariés ayant adhéré à la Sécuri- dentielles ou destinées à des activités économiques, a subi té Sociale, un des indicateurs les plus révélateurs de la une réduction de 17,5% par rapport à l’exercice “anté- bonne tenue de l’économie, a subi pendant l’année 2002 rieur;” malgré celà, la valeur atteinte par cet indicateur en une hausse de 3,7%, pourcentage inférieur à celui atteint 2002 a été l’une des plus élevées de ces 20 dernières les années antérieures, mais qui reste relativement élevé en années. Dans cet intervalle, seules la période 1989-1990 comparaison aux chiffres enregistrés dans les pays et les et l’année 2001 ont dépassé les chiffres de 2002: environ régions proches. La hausse enregistrée du nombre d’en- 310.000m2 de surface allouée à la construction. treprises en activité dans le pays s’est traduite par une évo- Les principaux indicateurs de consommation ont subi lution beaucoup plus modérée que lors des exercices pré- une augmentation significative en 2002: la consommation cédents. En 2002, leur nombre n’a augmenté que de 2,5%, d’électricité, par exemple, a augmenté de 5,3%, le trafic tandis qu’au cours de la période 1994-2001, l’augmenta- téléphonique de 19,8%, et la quantité de téléphones portion du nombre d’entreprises qui opèrent dans le pays tables en service a augmenté de 9,5%. De la même façon, n’est jamais descendue en dessous de 4%. il faut signaler, comme dans les autres cas, que ces taux A partir des données du nombre de salariés ayant sont inférieurs à ceux atteints lors de l’exercice précédent. adhéré à la Sécurité Sociale, on peut déduire que les sec- La consommation de combustibles et les lignes télépho- teurs qui ont eu le comportement le plus dynamique niques fixes en service ont également augmenté, mais pendant l’exercice en question ont été les services, les acti- dans des proportions plus modérées, concrètement de vités annexes à la construction, les travailleurs des profes- 1,2% dans les deux cas. En revanche, un indice de con- sions libérales, les services touristiques, le secteur hôtelier sommation essentiel comme les immatriculations d’auto- et, dans une moindre mesure, le commerce touristique, mobiles a connu un accroissement de 18,3%. tout comme l’administration qui a maintenu ces derniè- Une des données les plus importantes en ce qui res années une dynamique d’expansion de l’emploi consi- concerne l’activité touristique, pilier principal de la base dérable. En revanche, le secteur primaire et les industries productive andorrane, est le nombre de personnes qui primaires continuent à souffrir d’un manque notable de entrent dans le pays. Cet indicateur présente aussi une dynamisme, d’autant plus marqué qu’ils suivent la même évolution légèrement positive au cours de l’exercice 2002: pente depuis des années. il a enregistré une augmentation de 1,4%. Toutefois, le Une autre information significative, dans la mesure ralentissement du rythme de croissance des entrants dans où elle reflète avec une grande précision les tendances et le pays est évident, car en 2001, l’augmentation avait été les perspectives d’un secteur ayant un poids important de 3,3% et en 2000, de 16,7%. dans l’économie et une capacité considérable d’entraîne- Par ailleurs, l’accroissement global a été le résultat ment, et qui met en lumière la capacité d’investissement d’une croissance visible des touristes de passage – visiteurs des familles et des sociétés, est celle qui reflète la surface qui ne passent pas la nuit dans le pays – qui ont augmen- allouée aux différents types de constructions. En ce qui té de 3,6%, tandis que le chiffre de visiteurs en séjour tou- concerne l’année 2002, cet indicateur a enregistré une ristique – qui séjournent plus de 24 heures – a diminué à

166 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

peu près dans la même proportion, de 3,7%. Ceci signifie la rémunération des comptes clients. Ces circonstances une baisse du poids relatif des visiteurs engendrant un ont provoqué une dégradation de la rentabilité de l’en- plus gros volume d’affaires pour le secteur touristique, et semble de la banque, les bénéfices globaux des établisse- renverse la tendance de ces dernières années, durant les- ments ayant diminué de 9,5%. On peut cependant affir- quelles la proportion des entrants en séjour touristique mer que les établissements bancaires du pays conservent par rapport à l’ensemble des visiteurs avait maintenu une encore une rentabilité assez élevée. dynamique de croissance. Les importations, qui dans le cas de l’économie an- Le volume d’emploi atteint dans les établissements dorrane constituent un flux permettant une approche hôteliers pendant les hautes saisons touristiques et le intéressante de l’évolution de l’activité économique du nombre de journées de ski vendues sur l’ensemble des sta- pays, vue l’importance du commerce touristique et de la tions de ski sont deux autres indicateurs d’égale impor- réexportation de marchandises, ont augmenté à un bon tance pour le secteur touristique. Comme dans le cas rythme, de 9,2% en termes nominaux, ce qui équivaut à précédent, les deux données peuvent être considérées une croissance réelle qui se situe autour de 6%. D’autre légèrement positives, car en 2002, l’emploi dans le secteur part, on peut signaler que ces taux dépassent sensiblement hôtelier a atteint des pourcentages représentant une amé- les hausses enregistrées ces dernières années. Les impor- lioration par rapport à l’année précédente pendant la sai- tations de la plupart des lots qui constituent la base du son d’hiver; par contre la saison d’été a enregistré une cer- commerce dirigé principalement aux visiteurs ont subi une taine diminution. Par ailleurs, le nombre total de journées hausse notable: appareils électroniques, de reproduction de ski vendues sur l’ensemble des stations pendant la ou d’enregistrement du son et de l’image; articles d’op- période 2002-2003 a enregistré une diminution de 1% tique, photographie, cinéma, horlogerie, etc.; produits de par rapport à l’année précédente. Il faut cependant signa- parfumerie et de cosmétique; jouets et articles sportifs. ler que le nombre total de jours d’ouverture des pistes En définitive, on peut donc considérer qu’au cours de ayant légèrement baissé par rapport à la période 2001- l’année 2002, l’économie andorrane a réussi à maintenir 2002, ces chiffres constituent une augmentation de 1,1% un certain dynamisme et qu’elle a su résister face aux du nombre moyen de journées de ski vendues par jour conditions générales de ralentissement économique enre- d’ouverture des pistes. On peut donc considérer que la gistrées dans tout le contexte européen. Malgré tout, on a période de sports d’hiver a été plutôt bonne. pu apprécier sur la plupart des indicateurs phares un ryth- Pour le secteur bancaire, l’exercice 2002 a représenté me de croissance ralenti par rapport aux exercices précé- un léger tassement par rapport à l’année précédente, car le dents, translation logique des circonstances qui pèsent sur volume total de fonds gérés par les établissements a subi son voisinage international. Par ailleurs, la situation d’in- une diminution de 4,3%. D’autre part, ceci a été le résul- certitude qui se maintient pendant les premiers mois de tat d’une réduction pour une valeur en pourcentage rela- l’année 2003 permet de prévoir que l’exercice en cours tivement similaire, dans les deux branches principales offrira une situation assez semblable à celle décrite pour d’attraction de capitaux, à savoir les dépôts des clients et l’année 2002.

167 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Summary: Report on the Andorran economy. 2002 Andorran economic indicators reflected lower levels of growth than in previous years, it might be considered that The slow-down experienced by the world economy since the impact of the general economic slow-down on the mid-2000 and throughout the 2001 financial year, far productive base of the Andorran economy was compara- from changing direction and entering a phase of steady tively moderate. recovery during 2002, as anticipated by international ana- Thus the number of workers registered for Social lysts and forecasters, instead continued largely unchanged Security purposes, one of the most important indicators throughout the year with the result that the situation of a of the general economic state of the country, increased by good part of the economies of the advanced world was lit- 3.7% in 2002. While this figure was lower than in pre- tle different from that of the previous year. ceding years it is still fairly high when compared with the In terms of the industrialised economies, the largest surrounding countries and regions. The number of busi- improvement in gnp was recorded in the usa, which nesses active within the country also grew at a more mo- achieved a real growth of 2.4%, some 2.1% up on growth derate rhythm than in previous years. Thus in 2002 there in the previous year. Within the European Union, how- was an increase of 2.5%, while over the period 1994-2001 ever, growth fell by 0.6%, leaving the figure at 1%. This the growth in the number of businesses operating in the fall in growth rates was general throughout the member country never fell below 4%. states, though with a particularly poor result in Germany, From the figures for the number of workers affiliated the most important country within the eu, which came to the Social Security it can be seen that the most dyna- close to a zero growth rate. mic sectors during 2002 were those of services, ancillary Despite the predominating conditions in the Euro- construction trades, the liberal professions, tourist ser- pean Union, with a lack of dynamism being the general vices, the hotel sector and, to a lesser extent, tourist com- rule, the two states that border Andorra performed rela- mercial activity. In addition, employment within the tively better than the whole, especially in the case of Spain. administration continued to increase fairly substantially, In fact, gnp growth rates in Spain were double that of the in line with the trend over recent years. In contrast, the eu average, while the French economy also grew by 0.2% primary sector and primary industries continued to show more than the average. On the other hand, consumer a marked lack of dynamism, a trend which has been spending in these two countries, a variable which may unchanged now for many years. prove to be of greater importance to the Andorran eco- Other interesting information is that referring to the nomy, while growth was slowed, remained relatively quantity of land for which planning permission for deve- favourable, increasing by 1.8% in France and 1.9% in Spain. lopment has been given. This indicator also offers a fair- This may help to explain the resistance shown by the ly accurate reflection of trends and prospects for a sector Andorran economy to the generalised contraction seen that has a substantial importance in the economy and throughout Europe in 2002, in that the tourist industry knock-on effects, and also reveals the investment capaci- of the Principality, the backbone of the economy, is geared ty of families and businesses. In 2002, this indicator up mainly to attract consumers from the two neighbour- showed a marked fall, since the total area granted plan- ing states. While it is true that in 2002 the majority of ning permission for development of all kinds, for both

168 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

residential and business purposes, dropped by 17.5% Two other indicators that are also significant are the compared with the previous year. Even so, it should be level of hotel occupation during the tourist season and remembered that the 310,000m2 authorised in 2002 was the number of day passes for the ski slopes that are sold. still one of the highest figures in the last twenty years, As with the previous case, both sets of figures can be con- being exceeded only in 1989, 1990, and 2001. sidered moderately positive, since in 2002, winter season The main consumer spending indicators reflected hotel occupation was slightly higher than in 2001, though significant growth in 2002, with, for example the con- the summer figures showed a certain decline. On the sumption of electricity increasing by 5.3%, telephone other hand, the number of days’ skiing at the Andorran usage was 19.8% higher, and the number of mobile ski resorts during the 2002-2003 season was 1% lower phones grew by 9.5%. However, it should also be record- than the previous year. However, it should also be noted ed that, as in other cases, these growth rates were lower that the slopes were open for slightly fewer days than in than in the previous year. Fuel consumption, and the the 2001-2002 season. As a result, the number of ski number of fixed phone lines in service, also registered passes sold per day that the slopes were open increased by growth, though in these cases at a much more moderate 1.1%. It may be considered, then, that winter sports activ- rate of 1.2%. In contrast, another important consumer ity was maintained at a relatively good level. spending indicator, that of the number of new cars regis- For the banking sector, 2002 saw a certain reduction tered, recorded an increase of 18.3%. in activity compared with the year before. The total vo- One of the most important figures relating to tourist lume of assets managed by the banking sector diminished activity, fundamental to the Andorran economy, is that by 4.3%, reflecting a similar reduction in the two main referring to the number of visitors entering the country. sources of banking profits, customer deposits and asset The figure here for 2002 was likewise moderately posi- management on behalf of clients.This situation is reflect- tive, up 1.4% on the previous year. The slow-down in the ed in the fall in overall banking sector profits, down 9.5% rhythm of growth of visitors is, however, very clear since on the previous year. Nevertheless, the Andorran bank- the equivalent figure for 2001 showed an increase of ing sector continues to maintain a fairly high level of 3.3%, while that for 2000 recorded a growth of 16.7%. profitability. The overall increase in visitors was a result of an Imports, which in the case of the Andorran economy appreciable growth in the number of excursionists – that is represent a flow that offers an interesting approximation visitors who do not stay overnight in the country – some to the development of economic activity in the country, 3.6% up on the year before, while the number of tourists given the importance of the tourist trade and of the re- – those who spend more than 24 hours here – fell by a export of goods, increased substantially, by 9.2% in no- similar proportion – 3.7%. This means a loss in the rela- minal terms, which represents a real growth rate of tive weight of those visitors who generate a larger volume around 6%. These figures are substantially higher than of business for the tourist sector, and represents a turning the increases registered in previous years. Important point in the trend of the last few years in which the pro- increases were noted in the imports of many of the goods portion of tourists within the total number of visitors has that form the base of the commerce aimed at visitors, such been steadily growing. as the electronic equipment for recording and reproduc-

169 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

ing sound and image; optical, photographic, and ﬁlm a whole. Nevertheless, many of the main indicators point- equipment together with clocks and watches, etc.; per- ed to a lower level of growth than in previous years, the fumes and cosmetics; toys and sports equipment. natural result of the circumstances that affect the sur- To sum up, then, it may be considered that in 2002 rounding area. On the other hand, the continuing uncer- the Andorran economy managed to maintain a certain tainty experienced in early 2003 would seem to indicate level of dynamism and resisted quite well the general ten- that the situation this year will differ only slightly from dency to economic slow-down experienced in Europe as that described for 2002.

170 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Resum: Maria Jesús Lluelles, Sant Julià de Lòria, turístic de la parròquia, intentant impulsar els seus recur- la porta d’Andorra sos propis per compensar la manca de dinamisme econò- mic que ha experiment les darreres dècades amb relació a La parròquia de Sant Julià de Lòria que, històricament, ha la resta del país. L’estació d’esquí nòrdic de la Rabassa va estat la porta d’entrada del país des d’Espanya, amb una néixer la dècada dels anys noranta en resposta als intents superfície de 59,54 quilòmetres quadrats i gairebé 8.000 de diversificació de les activitats turístiques de la parròquia. habitants, representa el 12,7% del territori nacional i el L’equip comunal, conscient del potencial que representa- 12% de la població. va l’espai natural de la Rabassa, va optar per desenvolupar Té un medi natural privilegiat, en estret lligam amb en aquest indret una activitat econòmica que configurés les activitats turístiques, i disposa d’un llegat cultural pro- l’oferta turística de la parròquia i respectés el medi en què pi que fa d’aquesta parròquia un territori especial, on la s’havia d’inserir. L’estació d’esquí, que ocupa un dels parat- confrontació entre la tradició i la modernitat es palesa ges naturals més emblemàtics del país, ha esdevingut, en amb una especial intensitat. menys de deu anys de funcionament, un dels elements més La ramaderia, que constituïa la base de l’economia consolidats de l’oferta turística de la parròquia. familiar tradicional, era compartida amb l’activitat comercial, que, per la proximitat amb la frontera espanyola, tenia Resumen: Sant Julià de Lòria, la puerta de Andorra un grau de desenvolupament superior a la resta del país. Alguns autors del segle xix remarquen la tradició histò- La parroquia de Sant Julià de Lòria que históricamente ha rica del sector comercial de la parròquia. De fet, pel nom- sido la puerta de entrada del país desde España, con una bre d’activitats, és la primera localitat en el període 1900- superficie de 59,54 kilómetros cuadrados y casi 8.000 1935; posteriorment, i coincidint amb la Guerra Civil habitantes, representa el 12,7% del territorio y el 12% de espanyola, passà a una segona posició, que perdé entre la población. 1940 i 1949 per situar-se en un tercer lloc. Aquesta posi- Dispone de un medio natural privilegiado en estrecho ció es mantingué fins als anys setanta i, actualment, vínculo con las actividades turísticas y posee un legado segons les dades del registre de comerç, ha passat a tenir cultural propio que hace de esta parroquia un territorio una quarta posició en el rànquing. especial en el que la confrontación entre la tradición y la La geopolítica va determinar el cultiu del tabac i la modernidad se hace patente con una especial intensidad. presència de manufactures de tabac va marcar la vida La ganadería que constituía la base de la economía econòmica i social d’un territori on els recursos agrope- familiar tradicional era compartida con la actividad co- cuaris eren limitats. Actualment, Sant Julià és la primera mercial que, por la proximidad a la frontera española, productora del país, amb un 34% del total, xifra que repre- tenía un grado de desarrollo superior al resto del país. senta unes 110 tones. Algunos autores del siglo xix subrayan la tradición del L’escassa viabilitat de les activitats agropecuàries i la sector comercial de la parroquia. De hecho, por número contribució del turisme com a motor econòmic van deter- de actividades, es la primera localidad en el periodo 1900- minar els diferents equips comunals que se succeïren a 1935; posteriormente, coincidiendo con la Guerra Civil adoptar iniciatives per promoure el desenvolupament española pasó a una segunda posición, que perdió entre

171 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

1940 y 1949 para situarse en un tercer lugar. Situación La paroisse bénéficie d’un milieu naturel privilégié en que se mantiene hasta los años setenta y, actualmente, rapport étroit avec les activités touristiques. Sant Julià de según los datos del registro de comercio, ha pasado a un Lòria possède un legs culturel propre qui en fait un terri- cuarto puesto en el ranking. toire spécial dans lequel le contraste entre tradition et La geopolítica determinó el cultivo del tabaco y la modernité acquiert une intensité toute spéciale. presencia de manufacturas de tabaco marcó la vida eco- L’élevage constituait la base de l’économie familiale nómica y social de un territorio con recursos agropecua- traditionnelle, ainsi que l’activité commerciale qui, par la rios limitados. Actualmente, Sant Julià es la primera pro- proximité avec la frontière espagnole, était beaucoup plus ductora del país con un 34% del total, que representa unas développée que dans le reste du pays. Certains auteurs du 110 toneladas. xixe siècle soulignent la tradition historique du secteur La escasa viabilidad de las actividades agropecuárias commercial de la paroisse. En fait, en ce qui concerne le y la contribución del turismo como motor económico lle- nombre d’activités, elle occupe la première place pour la varon a los diferentes equipos comunales a adoptar ini- période 1900-1935; plus tard, à l’époque de la Guerre ciativas para promover el desarrollo turístico de la parro- civile espagnole, elle est passée en deuxième position. Elle quia, intentando impulsar sus recursos propios para l’a perdue entre 1940 et 1949 pour se classer en troisième compensar el escaso dinamismo económico de las últi- position, une situation qui s’est maintenue jusqu’aux mas décadas, respecto al resto del país. La estación de années soixante. Actuellement, selon les données du esquí nórdico de la Rabassa nace en la década de los años registre du commerce, elle occupe la quatrième place dans noventa en respuesta a los intentos de diversificación de le classement. las actividades turísticas de la parroquia. El equipo comu- La géopolitique a déterminé la culture du tabac et la nal, consciente del potencial que representa el espacio présence de manufactures de tabac a marqué la vie éco- natural de la Rabassa, opta por desarrollar en este paraje nomique et sociale d’un territoire aux ressources agricoles una actividad económica acorde con el medio y con la limitées. A l’heure actuelle, Sant Julià est la première pretensión de configurar la oferta turística parroquial. La commune productrice de tabac du pays avec 34% du total estación de esquí, que ocupa uno de los parajes naturales de la production, ce qui représente 110 tonnes environ. más emblemáticos del país, se ha convertido en menos de Le peu de viabilité des activités de l’agriculture et de 10 años de funcionamiento, en uno de los elementos más l’élevage et la contribution du tourisme en tant que consolidados de la oferta turística de la parroquia. moteur économique ont poussé les différentes équipes communales à adopter des initiatives pour la promotion Résumé: Sant Julià de Lòria, porte de l’Andorre du tourisme de la paroisse, en essayant d’encourager les ressources propres pour pallier le manque de dynamisme La paroisse de Sant Julià de Lòria qui, historiquement, a économique des dernières décennies, par rapport au pays. été la porte d’entrée du pays en provenance de l’Espagne, La station de ski nordique de la Rabassa est née dans les a une superficie de 59,54 kilomètres carrés et presque années quatre-vingt-dix afin de donner une réponse aux 8.000 habitants, ce qui représente 12,7% du territoire et tentatives de diversification des activités touristiques de la 12% de la population. paroisse. L’équipe communale, consciente du potentiel

172 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

que représentait l’espace naturel de la Rabassa, a choisi de coinciding with the Spanish Civil War, this importance développer dans ce site une activité économique adaptée declined.The town was the second most important com- à l’environnement et visant à créer l’offre touristique de la mercial centre until 1940-1949, when its position fell paroisse et à respecter le milieu dans lequel elle allait s’ins- once more.The third place was maintained until the ‘70s, crire. La station de ski, qui occupe l’un des sites naturels though according to the data from the Register of Com- les plus emblématiques du pays, est devenue en moins de merce, the town now occupies the fourth place in the 10 ans d’activité l’un des éléments les plus consolidés de national ranking. l’offre touristique de la paroisse. Geopolitical considerations led to the cultivation of tobacco, and the presence of tobacco manufacturing has Summary: Sant Julià de Lòria, the gateway to had a considerable impact on the social and economic life Andorra of an area where agricultural resources have always been limited. At present, Sant Julià is the leading producer in Sant Julià de Lòria has, historically, been the gateway to the country, with 34% of the total production, which Andorra for those travelling from Spain. The town, with works out at some 110 tonnes. an area of 59.54 km2 and almost 8,000 inhabitants, covers The limited viability of agricultural activity and the 12.7% of the territory of Andorra and contains 12% of contribution made by tourism to economic development the population. led successive local ‘Commune’ authorities to adopt mea- It enjoys a beautiful natural setting, a fact closely lin- sures designed to promote tourist developments. Efforts ked with tourist activity, and also has a cultural heritage were made to direct local resources in order to make good that makes this parish very special, a place where the mee- the comparative economic decline of the last few decades ting of old and new is lived with a special intensity. with respect to the rest of the country.The cross-country Livestock rearing formed the basis of the traditional ski resort of La Rabassa was opened in the ‘90s in an effort family economy, though it was combined with commer- to diversify tourist activity in the parish. The local autho- cial activity, which, given the proximity of the Spanish rities, aware of the potential offered by the natural beauty border, was more highly developed than in the rest of the of La Rabassa, opted to develop here an activity that country. Some 19th century authors made reference to would shape the local tourist activity while also being this historical tradition of commercial activity in the compatible with the environment. The ski resort, set in town. In fact, in terms of the number of activities, Sant one of the most famous natural landscapes in the country, Julià was, during the period 1900-1935, the leading tra- has become, in the ten years since it was opened, one of ding centre in the country. Subsequently however, and the most important local tourist attractions.

173 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Resum: Maria de Bolòs i Capdevila, La diversitat període d’activitats tradicionals, relacionades directament dels paisatges andorrans. amb la terra. A partir del decenni abans assenyalat, la població i En aquest article es fa referència a diferents significats del l’economia inicien un important creixement gràcies al terme paisatge, especialment al definit per la ciència del mercat internacional. Aquest origina una clara diferen- paisatge. Els paisatges d’Andorra presenten les línies bàsi- ciació entre Andorra i els països veïns. Diversos fets hi ques pròpies dels Pirineus; la història, però, els ha confe- ajuden, especialment el fet de ser un estat i unes terres rit característiques i personalitat força diferenciades. frontereres entre França i Espanya. Aquests països ini- El relleu origina la disposició en pisos de vegetació, ciaren amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial un fet que motiva clarament l’aparició de diferents paisatges. comerç amb intercanvi de productes a través d’Andorra. El pis més alt, per sobre de 2.300 m, és l’alpí, el de la L’esmentat comerç va aportar els primers capitals i va vegetació dels prats, d’una gran importància econòmica originar el creixement de dues poblacions, Sant Julià de en determinats moments històrics i actuals. Lòria, per la banda de la frontera espanyola, i Encamp, En els vessants, en augmentar la temperatura, es per la banda francesa. En aquests moments, l’origen de desenvolupa la vegetació forestal. En el pis subalpí, per l’energia que posava en funcionament uns nuclis de sobre de 1.600 m, dominen el pi negre i l’avet; el clima hi població estava totalment desvinculat del medi natural. dificulta encara la vida humana. En el pis muntà dels La darrera fase queda marcada pel naixement i el caducifolis, a partir de 1.300 m, l’orientació té un pes desenvolupament del turisme, que serà la font principal important: en les obagues creix el roure pènol, el més d’ingressos. Encara que d’una manera diferent, la font exigent en humitat; en els solells apareix el roure marti- d’energia urbana ha tornat a vincular-se al medi natural, nenc submediterrani. A partir de 1.000 m se situa el pi on es troben la neu i el paisatge necessaris per al turisme. roig, molt estès a Andorra i en clara expansió. Més avall, L’energia arriba a la ciutat en forma de fluxos econòmics. i en els sectors oberts a les influències mediterrànies, hi ha En aquesta fase es produeix un desenvolupament impor- l’alzina carrasca, de caràcter mediterrani continental, que tant dels nuclis de població, en què destaquen el d’Ando- tendeix a ocupar, juntament amb el pi roig, els camps de rra la Vella, la capital, juntament amb Escaldes-Engor- conreu abandonats. A partir del pis muntà, l’ocupació dany. Aquesta concentració urbana a l’interior del país humana hi tingué importància en el període d’economia queda ben comunicada i ha adquirit les característiques tradicional. d’un gran centre turístic, comercial i financer, com també La població ha trobat sempre, en els fons de les valls, les pròpies d’una ciutat moderna. les millors terres de conreu i el clima més adequat. Les tres En tres parròquies més s’han desenvolupat uns im- valls principals del Valira (Valira del Nord, Valira d’Orient portants nuclis, amb un marcat segell turístic i comercial. i Gran Valira) s’han erigit en els tres grans eixos de pobla- A Encamp destaca la concentració recent del Pas de la ment i d’activitat econòmica. Casa i el centre d’esquí de Grau Roig. Sant Julià de Lòria La transformació del paisatge andorrà i la seva urba- i la Massana, aquesta última amb l’estació d’esquí de nització presenten tres etapes fonamentals: la primera, Pal-Arinsal, s’han convertit també en destacats nuclis fins a la dècada dels anys trenta del segle xx, correspon al turístics.

174 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Les parròquies septentrionals de Canillo i Ordino La población ha encontrado siempre, en los fondos de s’han unit al creixement general del comerç i el turisme; i los valles, las mejores tierras para la agricultura, así como han tendit també a potenciar l’aspecte cultural i el mun- el clima más adecuado. Los tres valles principales del Vali- tanyenc, aquest últim molt peculiar d’aquestes altes terres ra (Valira del Nord, Valira d’Orient y Gran Valira) han andorranes. constituido los tres grandes ejes de poblamiento y de actividad económica. Resumen: La diversidad de los paisajes andorra- La transformación del paisaje andorrano y su urbani- nos. zación presentan tres etapas fundamentales: la primera, hasta la década de los años treinta del siglo xx, corres- En el presente artículo se hace referencia a los diferentes ponde al período de actividades tradicionales, relaciona- significados del término paisaje, especialmente al definido das directamente con la tierra. por la ciencia del paisaje. Los paisajes de Andorra pre- A partir del decenio antes mencionado, la población sentan las líneas básicas propias del Pirineo; la historia, no y la economía inician un importante crecimiento, gracias obstante, les ha concedido características y personalidad al mercado internacional. Éste origina una clara diferen- diferentes. ciación entre Andorra y los países vecinos. Distintos fac- El relieve origina la disposición en pisos de vegeta- tores colaboran en este hecho: ser un estado y disponer de ción; éstos coinciden también con diferentes paisajes. El unas tierras fronterizas entre Francia y España. Estos piso más alto, por encima de los 2.300 m., es el alpino, el países iniciaron, con posterioridad a la segunda Guerra de la vegetación de los prados, de gran importancia eco- Mundial, un comercio con intercambio de productos a nómica en determinados momentos históricos y actuales. través de Andorra. El mencionado comercio aportó los En las vertientes, al aumentar la temperatura, se de- primeros capitales y originó el crecimiento de dos pobla- sarrolla la vegetación forestal. En el piso subalpino, por ciones, Sant Julià de Lòria, por la parte de la frontera encima de los 1.600 m., domina el pino negro y el abeto; española, y Encamp, por la parte francesa. En estos el clima dificulta todavía la vida humana. En el piso mon- momentos el origen de la energía que ponía en funciona- tano de los caducifolios, a partir de los 1.300 m., la orien- miento las ciudades estaba totalmente desvinculado del tación tiene un significado importante: en las umbrías medio natural. crece el carvallo o roble pedunculado, el más exigente en La última fase queda marcada por el nacimiento y humedad; en las solanas aparece el roble pubescente sub- desarrollo del turismo, que será la fuente principal de mediterráneo. A partir de los 1.000 m. se sitúa el pino al- ingresos. Aunque de forma distinta, la fuente de energía bar, muy extendido en Andorra y en clara expansión. Más urbana ha vuelto a vincularse al medio natural, donde se abajo y en los sectores abiertos a las influencias medite- encuentra la nieve y el paisaje necesarios para el turismo. rráneas se encuentra la encina carrasca, de carácter medi- La energía llega a la ciudad en forma de flujos económi- terráneo continental, que tiende a ocupar juntamente con cos. En esta fase se produce un desarrollo importante de el pino albar los campos agrícolas abandonados. A partir los núcleos de población, destacando el de Andorra la del piso montano, la ocupación humana tiene importan- Vella, la capital, junto con Escaldes-Engordany, bien cia en el período de la economía tradicional. comunicado, en el interior del país, y que ha adquirido

175 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

las características de una gran centro turístico, comercial d’humidité; dans les adrets apparaît le chêne pubescent y financiero, así como los rasgos propios de una ciudad subméditerranéen. A partir de 1000m, nous retrouvons le moderna. pin sylvestre, fort répandu en Andorre et en claire expan- En otras tres parroquias se han desarrollado impor- sion. Un peu plus bas et dans les secteurs ouverts aux tantes núcleos con un marcado sello turístico y comercial. influences méditerranéennes, l’on retrouve les chênes de En la de Encamp destaca la concentración reciente del petite taille (yeuses), propres à la Méditerranée continen- Pas de la Casa y el centro de esquí de Grau Roig. Sant tale, qui tendent à occuper – avec le pin sylvestre – les Julià de Lòria y la Massana, esta última con la estación de champs agricoles abandonnés. A partir de l’étage de mon- esquí de Pal-Arinsal, se han convertido también en des- tagne, l’occupation humaine a joué un rôle important tacados núcleos turísticos. Las parroquias septentrionales pendant la période de l’économie traditionnelle. de Canillo y Ordino se han unido al crecimiento general La population a toujours trouvé au fond des vallées les del comercio y el turismo, tendiendo también a potenciar meilleures terres de culture et le climat le plus favorable. el aspecto cultural y el montañés, este último muy pecu- Les trois vallées principales du Valira (Valira du Nord, liar de estas elevadas tierras andorranas. Valira d’Orient et Gran Valira) ont constitué les trois axes de population et d’activité économique. Résumé: La diversité des paysages andorrans. La transformation du paysage andorran et son urbanisation présentent trois étapes fondamentales: la pre- Dans cet article nous faisons allusion à différents sens du mière, qui va jusqu’aux années 1930, correspond à la terme paysage, notamment à celui défini par la science du période des activités traditionnelles, en lien direct avec la paysage. Les paysages de l’Andorre réunissent les traits terre. fondamentaux propres aux Pyrénées; l’histoire, toutefois, A partir de cette date, la population et l’économie ont leur a octroyé des caractéristiques et une personnalité fort connu une importante croissance grâce au marché inter- différenciées. national. Celui-ci donne lieu à une claire distinction en- Le relief donne lieu à l’étagement de la végétation qui tre l’Andorre et les pays limitrophes. Différents facteurs coïncide à son tour avec différents paysages. L’étage supé- contribuent à cette différence: l’Andorre est un état et rieur, à partir de 2.300 mètres, est alpin et la végétation dispose de terres frontalières entre la France et l’Espagne. fait la part belle aux prairies, d’une grande importance Après la seconde guerre mondiale, ces deux pays ont éta- économique à certains moments de l’histoire ainsi qu’à bli un commerce au moyen de l’échange de produits à l’heure actuelle. travers l’Andorre. Ce commerce a apporté les premiers Sur les versants, lorsque la température augmente, la capitaux donnant lieu à la croissance de deux communes: végétation forestière se développe. À l’étage subalpin, à Sant Julià de Lòria, du côté de la frontière espagnole, et plus de 1.600 mètres, le pin à crochets et le sapin pectin Encamp, du côté français. A cette époque, l’origine de dominent; le climat y rend encore difficile la vie humaine. l’énergie qui permettait l’activité des villes était totale- À l’étage de la montagne des espèces caducifoliées, à par- ment séparé du milieu naturel. tir de 1.300 mètres, l’orientation joue un rôle important: La dernière phase est marquée par la naissance et par dans les ubacs s’impose le chêne pédoncolé, qui exige plus le développement du tourisme qui sera la source princi-

176 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

pale de revenus. Avec certaines différences toutefois, la On the slopes immediately below, where tempera- source d’énergie urbaine est de nouveau en rapport avec tures are higher, forest cover has developed. In the sub- le milieu naturel, qui abrite la neige et le paysage alpine level, starting at 1,600m, the mountain pine and indispensables au tourisme. L’énergie arrive à la ville sous the silver fir dominate; climatic factors mean that human forme de flux économiques. Pendant cette période on activity continues to be difficult at this altitude. In the assiste à un développement important des noyaux de mountain level of the deciduous trees, that is from 1,300m population, notamment d’Andorra la Vella, la capitale, et upwards, the orientation of the slopes has an important Escaldes-Engordany, bien reliés à l’intérieur du pays, impact on the vegetation: on shady slopes grow the et qui ont acquis les caractéristiques d’un grand centre pedunculate oaks, which need damp cool conditions; in touristique, commercial et financier, ainsi que les traits sunnier spots appear the white oaks. From 1,000m propres à une ville moderne. upwards are found the scotch pines, very widespread in D’autres paroisses ont vu se développer d’importants Andorra, and clearly advancing. Lower down, and in the centres où domine le caractère touristique et commercial. areas more subject to marine influence, is found the ever- Dans celui d’ Encamp, soulignons la concentration récen- green oak, a Mediterranean continental tree, which, te du Pas de la Casa et du centre de ski du Grau Roig. together with the scotch pine, tends to invade and re- Sant Julià de Lòria et la Massana, cette dernière avec la colonise abandoned fields. Below this mountain level, station de ski de Pal-Arinsal, sont devenus aussi des human activity and presence was traditionally important. centres touristiques importants. Les paroisses septentrio- The population has always found the best soils and nales de Canillo et d’Ordino ont rejoint la croissance climate in the valley bottoms. The three main valleys of générale du commerce et du tourisme, ayant tendance à Valira (Valira del Nord, Valira d’Orient and Gran Valira) favoriser également l’aspect culturel et montagnard, très have become the three great axes of population and eco- spécifique de ces hautes terres andorranes. nomic activity. The transformation of the Andorran landscape and Summary: The diversity of Andorran landscapes. its urbanisation can be broken down into three distinct phases: the first, which lasted until the 1930’s, corres- This article refers to the different meanings of the term ponds to the period of traditional activity, with work landscape, especially to that defined by the science of the being related directly with the land. landscape. The landscapes of Andorra are basically those From then on, the population and the economy proper to the Pyrenees; history has, however, conferred on began to grow substantially thanks to international trade. them characteristics and a personality that make them This produced a clear differentiation between Andorra quite distinct. and the neighbouring countries. This was due to various The topographical relief produces the arrangement factors, especially the fact of being an independent state of different levels of vegetation, coinciding with different and to its position on the border between France and landscapes. The highest level, above 2,300 m, is that of Spain. Following the Second World War, these two the alpine meadows, of great economic importance at countries began to trade products via Andorra.This trade particular times in history, as well as in the present. led to the first accumulations of capital and was of special

177 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

benefit to two towns, Sant Julià de Lòria, on the Spanish centre of the country, is well connected to the outside border, and Encamp, near that with France. At that time, world and has acquired the characteristics of an impor- the energy that powered the growth of these two settle- tant tourist, commercial and financial centre, as well as ments was completely divorced from the natural envi- those of a modern city. ronment. Three other nuclei have also become important cen- The final phase has been marked by the appearance tres of population, with a marked tourist and commercial and growth of tourism, which was to become the main character. At Encamp, the recent linking up of Pas de la source of income.Though in a very different way from the Casa and the ski resort of Grau Roig has been important. traditional economy, the source of energy driving urban Sant Julià de Lòria and La Massana, the latter with the growth is once more bound up with the natural landscape, ski resort of Pal-Arinsal, have also become important with the snow and the scenery that are so necessary for tourist centres. tourism. This energy flows into the urban areas in the The northern parishes of Canillo and Ordino have form money generated by tourism. This phase has been also benefited from the general growth in commerce and marked by an important level of growth in the towns and tourism, and been active in promoting the attractions of villages, particularly in the capital, Andorra la Vella, and their cultural heritage and mountainous aspects, this lat- in Escaldes-Engordany.This urban concentration, in the ter being particular to these highlands of Andorra.

178