FEDERACIÓ DʼASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE La Veu del

CARRERPublicació bimestral Obradors, 6-8 baixos ● 08002 Barcelona ● www.lafavb.com Nº 89 març-abril de 2005 EsquerdatEsquerdat oo enfonsat,enfonsat, elel CarmelCarmel ésés lala gentgent

(Pàgs.(Pàgs. 33 aa 7)7) Tejederas / El País Tejederas La Veu del 2 CARTES CARRER març-abril de 2005 La Veu del CARRER Consell assessor ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA Manel Andreu, Anna Alabart, Ernest ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA Edita Alós, Roser Argemí, Alfons Barceló, Badal, Brasil i Bordeta Coor. Casc Antic La França Federació dʼAssociacions de Veïns Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Josep Pi i Margall (Baró de Sagrera Tres Torres 93 491 05 49 93 310 53 33 93 325 08 93 i Veïnes de Barcelona Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons Viver) 93 408 13 34 93 205 77 89 Baix Guinardó Defensem la Barcelona La Pau Obradors, 6-8 baixos López, Eugeni Madueño, Pep Martí, 93 311 41 93 de Triangle de 93 436 81 80 Vella 93 313 28 99 08002 Barcelona Mariano Meseguer, Pep Miró, José Poblenou Palomar 93 431 75 45 Barceloneta 93 319 00 87 Telèfon: 412 76 00 Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, 93 266 44 41 93 345 81 54 Trinitat Nova 93 221 72 44 Diagonal Mar Joan Gamper, 48, 2n Fax: 412 58 88 Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Poble Sec Sant Andreu Nord 93 353 88 44 93 307 91 20 Maresme e-mail: [email protected] Sagarra, Josep Lluís Rueda, Mercè 93 441 36 65 93 274 03 34 93 346 46 18 Dreta 93 266 18 56 web: www.lafavb.com Tatjer, Ángel Valverde, Ole Thorson, Pau Polvorí Sant Antoni 93 274 19 58 Camp dʼen Grassot 93 488 05 90 Mercè, Barri de la Vinyes, Luis Zaurín. 93 432 36 42 93 423 93 54 Turó de la Peira [email protected] Esquerra Eixample 93 205 16 95 Consell de direcció Porta Sant Cristòfol 93 358 06 95 Camp Nou 93 453 28 79 Meridiano Cero Andrés Naya, Marc Andreu Portada 93 359 44 60 93 432 34 71 Unió-M. Barberà-Sta. Benavent, 14 Font dʼen Fargues 93 274 02 72 i Eva Fernández José María Tejederas Prosperitat Sant Genís Margarida-Penedides Can Baró [email protected] Mont dʼOrsà-Vallvidrera 93 276 30 15 93 417 03 67 93 317 16 11 Cap de redacció i maquetació Maqueta original 93 285 12 96 Font Guatlla-Magòria 93 406 84 53 Elia Herranz Provençals Verneda Sant Gervasi Vallbona Can Caralleu 93 424 85 06 Joan Carles Magrans 93 307 46 95 93 417 90 65 93 354 89 82 Guarderia, 12 Font del Mont 93 428 29 34 Consell de redacció Administració Putxet Sant Martí Provençals 93 406 90 49 Navas Redactors Marga Parramon [email protected] 93 314 17 04 93 276 02 30 Vilaseca, 1 93 340 51 85 Alberto González, Joan A. Guerrero, Racó de les Corts Sant Ramon Nonat Verneda Alta Can Rectoret 93 231 11 46 Ntra. Sra. de Gerard Melgar, Jordi Gol, Marta Publicitat [email protected] 93 440 14 54 93 314 58 13 93 205 04 87 Gòtic 93 204 86 04 Milà, Rosa Mª Palencia, Laia Farran, Isabel Mancebo i Carmen Plaza Rambla, Amics de la Sants Via Trajana Carmel 93 315 18 20 Nou de la Rambla Vanessa Pedrosa, Albert López, Fotomecànica i impressió 93 317 29 40 93 331 10 07 V. Trajana, bloc 10, 1r 93 357 57 48 Gràcia 93 441 01 83 Gemma Aguilera, Luis Caldeiro, Grinver, S.A. (T. 373 68 61) Rambla de la Bordeta Sarrià Vil·la Olímpica Casc Antic 93 217 60 88 Paraguai-Perú Eva Lechuga, Alícia Tudela, Jaume 93 331 10 07 93 204 90 58 93 221 93 93 93 319 75 65 Gràcia Nord-Vallcarca 93 278 06 93 Figueras, Laura Baeza, Cristina Salas, Distribució Raval Sudoest del Besòs Xile Cera 93 211 26 27 Parc Iris Martín, Sergio Porcel, Albert Ollés, Trèvol Missatgers (T. 93 498 80 70) 93 441 77 21 93 278 18 62 Av. Xile, 34, 11-15 93 329 48 53 G. Via-Perú- 93 221 04 87 Maria Ortega, Ricardo Iván Paredes, La FAVB no està necessàriament dʼacord Roquetes Tallers, Gravina, Zona Sud Sant Andreu Espronceda Parc de lʼEscorxador Jordi Panyella. amb les opinions que sʼexpressen als ar- 93 359 65 72 Jovellanos i Pl. Castella 93 346 72 03 ticles signats per particulars o col.lectius. 93 276 30 94 93 308 77 34 C. de Cent, 82, 6è, 1a Fotògrafs Ronda General Mitre 93 317 38 39 Zona Universitària Clot-Camp de lʼArpa Guineueta Parc la Vall dʼHebron Qualsevol reproducció total o parcial del [email protected] Taula del Raval 93 401 77 43 Dani Codina, Joan Morejón, Ignasi R. contingut dʼaquesta revista haurà de fer 93 232 46 10 93 428 46 23 93 428 68 66 Renom, Jordi Tarrés, Andreu Blanchar. esment del seu autor i origen Ronda Sant Antoni 93 442 46 68 Clota Horta Passatge Isabel 93 442 24 12 Torre Baró 93 357 72 59 93 407 20 22 Pg. dʼIsabel, 6 Ronda Sant Pere 93 276 09 48 Coll-Vallcarca Penitents-Taxonera Rda. Sant Pere, 7 Torre Llobeta 93 284 28 80 93 421 79 19 93 418 68 71 Lʼedició dʼaquesta publicació ha estat possible gràcies a la Sagrada Família 93 429 07 06 Congrés Joan Maragall col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat 93 246 53 19 Travessera de Dalt 93 340 70 12 93 347 73 10 de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col.laboradors. 93 284 23 42

Un nou CARRER a internet Imprès en paper ecològic de 65 grams Aquest número té un tiratge Canvis: Elia Herranz de 8.000 exemplars Telèfon: 93 412 76 00 www.lafavb.com Dipòsit legal: B - 21300 - 1995 i la seva distribució és gratuïta

Els nostres PUNTS El ninot... de DISTRIBUCIÓ Un dibuix de El Roto Editorial Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 Corrupció El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Acció i efecte de corrompre, descompondre, pervertir, Forn de pa Aubet. Sicilia, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 subornar, fer pudor. En el terreny de la construcció i obra Forn dʼen Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 pública de vegades pren la forma de “comissió”. Pasqual Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de lʼEstevet. Calàbria, 57 Maragall, en el ple del Carmel, dirigint-se a Artur Mas, Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382 va dir: “Vostè té un problema que es diu 3%”. Lʼacusació Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Cotxeres de Sants. Sants, 79 va donar pas al xantatge i després... si tʼhe vist no meʼn Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc de la Espanya Industrial, s/n recordo. Però Maragall no ha estat el primer a parlar de Centre Tomás Tortajada. Fonthonrada,8-10 El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 comissions: Recordem que Josep Borrell, quan va arribar Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 La Bàscula. Foc, 128 al Ministeri dʼObres Públiques a Madrid, va reunir les grans Centre de Serveis Personals de Les Corts. Masferrer, 33 constructores i els va dir que “això” de les comissions Can Deu. Pl. Concordia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 (llavors es va valorar en un 5%) sʼhavia acabat. Quiosc. Plaça de Sarrià Ara i aquí ningú no sʼespanta quan sent parlar de Llibreria La Kktua. Pl. de , 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 comissions. És a dir, que uns particulars paguin un preu Hotel dʼEntitats de Gràcia. Providència, 42 Centre Cívic de . Aldea, 15-17 il·lícit a una administració per obtenir amb avantatges La Sedeta. Sicília, 321 Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 la realització dʼunes obres. Les comissions benefi cien Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 els partits que governen, que adjudiquen obres o també Polisportiu Claror. Sardenya, 333 Cartes dels lectors . Santuari, 27 alguns polítics, sense escrúpols, que sʼenriqueixen Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 massa ràpidament. El pagament de la primera comissió Centre de Serveis Personals dʼHorta. Pl. Santas Creus, 8 Un altre cas de mobbing a Ciutat Sobre el Carmel acostuma a anar acompanyat del cobrament de les Coop. Cultural Rocaguinarda. Xipré, 13 Ateneu Popular . Port Lligat, s/n Vella amb resultat de mort En primer lugar, mi solidaridad con comissions que paguen religiosament les companyies a Casal de Barri Prosperitat. Pl. Ángel Aquest diumenge 13 al matí, un veí los vecinos del Carmel desalojados. les quals es subcontracta algun tram de lʼobra. Pestaña, s/n sʼha suïcidat tirant-se pel forat de lʼes- Yo también pasé por esta experi- Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 cala. Era una persona que vivia sola encia y es horrorosa. Te quedas en Ja sabem que les comissions i subcontractacions Centre Cívic Ciutat Nord. Rasos de des de la mort dels seus pares, en el blanco. Unas obras sin licencia en Pegera, 19-25 acaben determinant el gruix fi nal del ciment que reforça Centre Cívic de Trinitat Vella. mateix pis on va néixer. Els últims dies el bar debajo de casa () Foradada, 36-38 estava molt neguitós: havia rebut una provocaron el hundimiento del suelo. els túnels. La confi ança entre el corrupte i el corruptor Centre Cívic de Sant Andreu. Gran de Sant estranya carta de lʼadministrador, tenia Por suerte, para nosotros acabó bien Andreu, 111 permet que un deixi de fer bé les obres i lʼaltre deixi de Can Guardiola. Cuba, 2 un lloguer antic i sabia per rumors que y pudimos volver acasa al cabo de vigilar-les. Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n tota la fi nca havia estat adquirida per 10 meses. Districte Sant Andreu. Pl. Orfi la, s/n un nou propietari no identifi cat (se- Ahora leo que el conseller promete Lʼex-fi scal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo Centre Cívic de . Martí Molins, 29 Casal de Barri Congrés. Acàcies, 26 gurament un dʼaquests especuladors descubrir las causas y las posibles ne- indicava fa uns dies: “La realitat exposada no és un Farmàcia. Bolívia, 19 “sense rostre” que sʼhan fet els amos glicencias. Las globales están claras: Llibreria Etcètera. Llull, 203 accident del sistema democràtic, és un dèfi cit greu que El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 de la nostra ciutat i que no respecten desprecio a las personas y afán de C. Cívic de Sant Martí. Selva de Mar, 215 les persones). lucro económico de unos pocos. ¿No perjudica la salut democràtica del nostre país, difi culta Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 No és el primer cas i no serà lʼúl- sería mejor que nos prometieran que Casal Alternatiu. La Verneda, 18 el funcionament de les institucions i resta credibilitat Casal Joan Casanelles. Pl. Joan tim si amaguem el que està passant estas situaciones no se repetirán, que Casanelles,s/n dʼuna forma cada cop més descarada Ayuntamiento y Generalitat actuarán als nostres dirigents polítics”. I és que al Carmel lʼètica Foment Martinenc. Provença, 595 i inacceptable, amb el consentiment de otro modo? ¿Y que harán limpieza SESE. Joan Alcober, 6 política està en dubte i a la societat li han sortit unes Padam-Padam. Rauric, 9 i/o la ineptitud de les administracions de cargos corruptos o ineptos, empe- La Bodegueta. Palma de Sant Just, 7 que haurien de vetllar pels drets dels zando por los que sólo saben sonreir esquerdes que seran més difícils de resoldre que les Centre Cívic Torrellobeta. Santa Fe, 2, bis ciutadans. y decir que “en estos momentos no dels edifi cis afectats. Carlos R., et recordem. están en condiciones de garantizar El pròxim número de Carrer el podreu I al fons de tot, la gran mentida del fi nançament dels trobar als punts de distribució el Veïns de la plaça Duc de nada”? ¡Qué fuerte! proper mes de maig Medinacelli, 4. Marta Guasch, Ciutat Vella. partits. Qui li posa el cascavell al gat? La Veu del març-abril de 2005 CARRER CRÒNICA 3 El Carmel esquerda Barcelona i fa trontollar tot Catalunya Un barri enfonsat i mil veïns desallotjats, un model de ciutat desacreditat i un sistema polític i empresarial sota sospita. Aquest és el resultat de lʼesfondrament del túnel de la línia 5 del metro, el 27 de gener, la crisi més greu de la història recent de la capital catalana.

MARC ANDREU / ANDRÉS NAYA els moments més crítics va sem- blar que lʼalcaldia lʼaguantaven el El Carmel sʼenfonsa, Barcelona conseller Joaquim Nadal, infati- sʼesquerda i Catalunya tremola. gable però incapaç de dimitir, i la Aquesta ha estat, en síntesi, la regidora dʼHorta-Guinardó Elsa seqüència i les conseqüències Blasco-, el forat del Carmel ha urbanes, socials i polítiques deri- evidenciat les febleses del tripartit vades de lʼesfondrament del túnel a la Generalitat, la mala herència de la línia 5 del metro al barri del de CiU i, arran de la crisi del 3%, Carmel, ocorregut el 27 de gener i ha fet trontollar la política catala- que ha provocat que un centenar na, amb moció de censura del PP de persones hagin perdut literal- i xantatge i querella de CiU contra ment els seus habitatges i que lʼEstatut i el president Pasqual Ma- prop dʼun miler visquin des dʼales- ragall inclosos. Les acusacions de hores provisionalment en hotels o corrupció i mala gestió en lʼobra cases de familiars i amics. pública desvetllades fora de to per La incertesa i lʼestat dʼexcepció Maragall i provades en grau mí- en el que viu un barri sencer no nim per responsables dʼICV-EUiA és tan sols la pitjor emergència i a lʼempresa pública Adigsa, criti- problema que ha hagut dʼafron- DANI CODINA tar la ciutat en la seva història La parròquia del Carmel (al fons) sʼha salvat dʼun esvoranc que sʼha empassat pisos i records. recent, com ha reconegut fins i tot lʼalcalde Joan Clos, sinó que Cal unitat veïnal ha posat en evidència les greus i responsabilitat sió del Parlament han dʼesclarir la democràcia estan tocats. També conjunció dʼinteressos dʼafectats i mancances de lʼanomenat model tant el cobrament de comissions ho està la premsa: és víctima de la dʼadvocats sense visió col·lectiva Barcelona -una ciutat dʼaparador, política per retornar il·legals com les responsabilitats censura i altaveu dʼalgunes denún- serà difícil de superar. disseny, turisme i serveis que fo- la confiança perduda polítiques i empresarials en les cies però, amb la “vergonya alie- Caldrà un esforç dʼunitat com menta lʼespeculació i oblida vells irregularitats de lʼobra pública a na” que ha manifestat el periodista el que proposa la Favb al voltant i nous veïns i barris populars amb Catalunya, inclòs el cas del Car- Josep M. Huertas per certes notí- del treball en xarxa dʼassociacions dèficits mal resolts del porciolisme cades pel discurs de mans netes mel. Però, al marge de la ràbia cies del Carmel, no ha demostrat de veïns, plataformes i altres en- que se sumen a nous reptes mal dʼERC i aprofitades pel populisme veïnal per la picabaralla política i sensibilitat ni professionalitat per la titats. I, sobretot, voluntat política encarats- i ha afectat greument de Josep Piqué són negades per per haver de sentir que lʼaccident informació social i de barris. Tam- per fomentar un associacionisme la confiança de la ciutadania en CiU, no demostrades pel conse- “era evitable”, que va ser culpa poc el moviment associatiu estava independent i responsablement els polítics, les administracions ller Nadal a GISA i esquivades o dʼun “error humà” o de la negligèn- en el millor moment per afrontar crític i per crear mecanismes reals públiques i les grans empreses desactivades amb el zel de qui té cia dʼuna obra que es feia sense una crisi com la del Carmel. La di- de participació ciutadana en la constructores. La crisi ha eviden- alguna cosa a amagar o perdre projecte ni controls de qualitat, visió al barri, creada per un drama planificació i control dʼuns projec- ciat també les limitacions dels mo- pel ministre José Montilla i el líder lʼesquerda més greu del Carmel és humà ineludible, una limitada ca- tes i afers públics que han de tenir viments socials (sobretot el veïnal) dʼUDC Josep Antoni Duran Lleida. la de la desconfiança política. pacitat de reacció de lʼAssociació més en compte els barris. Només per fer front en solitari als reptes Les investigacions obertes per Ho diuen els politòlegs, ho cop- de Veïns (que cal entendre en el així, i amb el temps, Barcelona (i dʼuna societat en transformació, la fiscalia del Tribunal Superior de sen les enquestes i es percep al seu context sense resignar-sʼhi) Catalunya) podrà tancar les es- sense mecanismes adequats de Justícia de Catalunya i una comis- carrer: els polítics, la cosa pública i i una legítima però individualista querdes obertes al Carmel. democràcia i participació ciutada- na i en la que prima lʼindividualis- me i els interessos particulars per damunt dels col·lectius. Lʼaltra cara del Fòrum Les claus de la tragèdia El forat del Carmel i, arran dʼaquest, les esquerdes denun- El barri El metro que al seu torn va subcontractar ciades en altres barris (Taxonera, molts treballs, per 7,4 milions Turó de la Peira, Poblenou…) per El Carmel, que limita amb Can El 1974 el moviment veïnal va dʼeuros menys del pressupostat culpa dʼobra pública mal feta o de Baró i els carrers de Tajo i San- aconseguir que arribés al Carmel inicialment. El 2001 la Generalitat lʼaluminosi no resolta 15 anys des- tuaris, és un barri obrer barce- la primera línia dʼautobús. La lluita va canviar dʼubicació un túnel de prés de la seva aparició, han tren- loní de 129 hectàrees aixecat del barri per aconseguir el metro maniobres de la línia 5 sense mo- cat definitivament la Barcelona per les classes populars i la im- va ser més llarga, però es va co- dificar un projecte dʼobra que reco- que es va voler vendre amb el migració de postguerra als ves- mençar a concretar amb el projec- neix “justet” i del qual no seʼn va Fòrum 2004 i que el moviment veï- sants del turó que li dóna nom i fer exposició pública, de manera nal ha denunciat reiteradament. que té una alçada de 267 metres que els veïns del Carmel no sabi- Un Fòrum que, tot i maquillar el sobre el nivell del mar. Segons en que sʼestava perforant un túnel seu balanç de comptes, no pot les últimes dades estadístiques Els veïns ignoraven auxiliar sota les seves cases. Això amagar que es va gastar 341,8 del 2002, si al conjunt dels bar- que es feia un túnel sí, abans que aquest sʼesfondrés milions dʼeuros per 141 dies dʼes- ris dʼHorta, Carmel i Font dʼen havien denunciat reiteradament pectacles i 2.861 per urbanitzar Fargues hi viuen 70.412 perso- “justet” amb poc ciment esquerdes i moviments als seus un espai amb criteris i usos dis- nes, unes 40.000 corresponen pisos per culpa dʼunes obres en cutibles, més de 12 vegades per exclusivament a la població del te dʼampliació de la línia 5: 2,7 qui- les quals, segons han desvelat les sobre de la xifra de 235 milions Carmel. Un 35% dʼaquests veïns lòmetres de túnel que comprenen investigacions però nega la UTE, dʼeuros que ara es volen invertir a són nascuts fora de Catalunya i les estacions del Carmel, Taxone- es feia servir un formigó la resis- correcuita en vuit anys al Carmel un 5%, fora dʼEspanya. La su- ra i Coll-Vall dʼHebron. Les obres tència del qual era només del 38% sense saber dʼon sortiran. perfície mitjana dels pisos del les va adjudicar la Generalitat i del necessari. Les obres de la línia Més enllà de Barcelona i un Carmel és de 66 metres qua- lʼempresa pública GISA a una Unió 5 estan actualment aturades. Clos que segueix en caiguda OSCAR MARTÍNEZ drats, mentre que la mitjana de Temporal dʼEmpreses (UTE, for- lliure i sense alternativa clara -en El drama humà és patent. Barcelona és de 80. mada per FCC, Copisa i Comsa), Passa a la pàgina següent La Veu del 4 CRÒNICA CARRER març-abril de 2005

Ve de la pàgina anterior Els forats

El 27 de gener, dos dies després que sʼenfonsés parcialment el túnel de maniobres en construcció a la lí- nia 5 del metro i que es formés una xemeneia al subsòl que va obligar a desallotjar preventivament un garatge, el sól va cedir del tot i un enorme forat es va empassar dues finques senceres dels carrers Con- ca de Tremp, 2 i passatge Calafell, 12-14. No hi va haver víctimes, tot i que la nit anterior, amb garanties tècniques que es van demostrar errònies, dos consellers de la Ge- neralitat i diversos responsables municipals havien inspeccionat el túnel. Van caldre 14.700 metres cú- bics de ciment per reomplir aquest forat, i uns quants més pel nou crà- ter, més petit, que es va descobrir just al costat el dia 3 de febrer i que ha obligat a enderrocar ja cinc fin- DANI CODINA ques més: als números 4 de Conca Les sospites de corrupció política i mala gestió de lʼobra pública planen sobre la vida dels veïns del barri. de Tremp i 10 de Calafell (al febrer), i als 6 i 8 de Calafell i 6 de Conca de Tremp (al març). Les manifestacions bé porta anys al barri. Arran de Les indemnitzacions quatre membres. A més, es com- lʼesfondrament, de la inicialment li- pensa el valor de mercat del pis Els afectats En senyal dʼindignació i protesta, mitada capacitat de reacció de lʼAV En concepte de dietes, els més perdut en 30.000 euros. La resta el 5 de febrer 3.000 veïnes i veïns i dʼinteressos col·lectius, particulars de 1.000 veïns desallotjats reben de veïns, 436 famílies, que podran El primer despreniment al túnel, el del Carmel es van manifestar per i de grups dʼadvocats diversos, 10 euros al dia (el primer receptor tornar a casa seva en el termini 25 de gener, va forçar el desallot- primer cop al barri i van col·lapsar sʼhan creat noves entitats al barri: de cada unitat familiar) o 5 euros de setmanes o mesos (setembre jament de 12 persones de Calafell, la Ronda de Dalt. El dia 13, uns lʼAssociació de Damnificats i la (la resta) si resideixen en un hotel. és la data límit que sʼha marcat la a qui es va dir que podrien tornar 300 afectats van marxar pel centre dʼAfectats per la Línia 5, que agru- Si viuen en cases de familiars o Generalitat), negocien encara els a casa el dia 31. El 27 de gener, de Barcelona, i el 19 i 26 de febrer, pen prop de la meitat dels veïns amics, perceben 30 euros al dia seus danys morals i han acordat ja després del primer enfonsament entre 200 i 1.000 persones es van directament afectats, i plataformes (el primer receptor dʼuna família), les reparacions dʼesquerdes i ga- en superfície, es van desallotjar manifestar de nou pel barri i van ta- dels veïns dels edificis enfonsats o 20 euros (cada adult de més) i 15 ranties de revisió dels seus pisos ràpidament 1.054 veïns i veïnes llar la Ronda de Dalt. El 5 de març, enderrocats als carrers Calafell i Si- euros (per cada menor). Fins lʼ1 durant 15 anys. El Govern central, de 84 edificis dels carrers Conca mentre un centenar de veïns repe- güenza. Les administracions, que dʼabril la Generalitat havia pagat per la seva banda, ofereix entre de Tremp, Sigüenza i Calafell, 440 tien la protesta de cada dissabte inicialment només reconeixien com per aquest concepte 1,2 milions 3.000 i 6.000 euros per família escolars dʼuna escola de la zona tallant el túnel de la Rovira, unes a interlocutors les associacions de dʼeuros. Les 34 famílies (92 afectada que no ha perdut el pis. afectada van haver de canviar de 5.000 persones van participar al veïns i comerciants, han hagut de persones) que han perdut defini- Els 52 comerços tancats (el 29 de centre i 52 comerços o negocis i centre de la ciutat en la manifesta- negociar amb tothom. És dʼentrada tivament la seva casa rebran un març va reobrir el primer, una far- la parròquia van haver de tancar. ció unitària contra la Barcelona del més complicat per uns i més pro- pis nou i, pels anomenats danys màcia) reben 1.500 euros al mes Allotjats en hotels i cases de fami- risc i en solidaritat amb el Carmel fitós per segons quins interessos morals, 30.000 euros per persona, per cada treballador i 10 euros liars, lʼalcalde Clos diu la mateixa convocada per la Favb, la Confavc concrets, però està per veure com a banda dʼindemnitzacions pels al mes per cada metre quadrat nit del 27 de gener que espera i lʼAV del Carmel, amb lʼassistència seʼn ressent lʼinterès general del béns perduts que oscil·len entre de superfície, i els que no puguin resoldre el tema en 48 hores. Entre de gent de tots els barris de la ca- barri i si no acaba guanyant la tàc- els 70.000 euros dʼuna persona tornar a obrir rebran 10.000 euros nervis, angoixes i un caos informa- pital catalana i de veïns en lluita de tica del divideix i venceràs. sola i els 100.000 dʼuna família de del Govern central. Altres 160 co- tiu i administratiu, el 2 de febrer Sallent, Tarragona i Gavà. merços que no han tancat però als Ajuntament i Generalitat autoritzen qui les vendes han baixat per cul- el retorn a casa dʼuns 300 afectats. Els polítics pa de lʼaccident reben 750 euros 70 es neguen a tornar i els 220 que al mes per treballador i 5 euros al ho accepten són desallotjats de Exceptuant el conseller Joaquim mes per metre quadrat. En total, la nou lʼendemà quan apareix el se- Nadal, que no ha volgut dimitir Generalitat ha avançat ja 578.000 gon esvoranc. A finals de febrer els tot i ser el màxim responsable de euros als comerciants del barri. afectats pugen a 1.089 persones: les obres del metro i dʼun accident 789 viuen en hotels i 233 en cases que reconeix que sʼhagués pogut El futur del barri de familiars o amics. Es calcula evitar, la Generalitat (i especial- que els 400 veïns de les 12 fin- ment la Conselleria en Cap i les En un primer moment, lʼAjunta- ques més properes als esvorancs de Benestar i Família i Comerç) va ment va elaborar a correcuita un trigaran entre 4 i 7 mesos a tornar. reaccionar a la crisi de forma més pla de reforma integral per al Car- Entre el 26 de gener i el 6 de març, lenta i descoordinada que lʼAjunta- mel en vuit anys valorat en 235 570 afectats van ser atesos per an- ment. La regidora dʼHorta-Guinar- milions dʼeuros, pel qual va arri- goixa, estrés, depressió, insomni o dó Elsa Blasco i altres companys bar a aventurar diners europeus atacs de nervis al CAP dʼHorta. de consistori han estat (amb del fons de catàstrofes sense que encerts i errors) al peu del canó, la Unió Europea els confirmés. Lʼemergència tot i que lʼalcalde Joan Clos no ha El 18 de març, el ple municipal sabut liderar lʼoperatiu ni estar a va crear lʼAgència de Promoció Des del primer moment de la crisi, lʼalçada de les circumstàncies, del Carmel amb un pressupost lʼAjuntament va posar en marxa cosa que li retreu tant lʼoposició incial de 14,8 milions dʼeuros un dispositiu dʼemergència actiu municipal com, segons les en- per al periode 2005-2007, a des- les 24 hores del dia, centralitzat questes, la ciutadania en general. comptar dels 35,7 milions que al al casal Boca Nord i que va mo- El president Pasqual Maragall i els final lʼAjuntament ha compromès bilitzar directament un miler de opositors Artur Mas i Josep Piqué destinar fins al 2012 a lʼÀrea treballadors municipals, molts van desenfocar la crisi del Car- Extraordinària de Rehabilitació dʼells fent tasques de voluntariat mel enfrascant-se en acusacions Integral (AERI) que la Generalitat més enllà de les seves responsa- de corrupció, xantatges polìtics i ha declarat al Carmel per fer que bilitats laborals. La meitat del dis- la polèmica del 3%, que al final es beneficiï de la nova llei de bar- positiu dʼemergència el formaven sʼestà investigant tant en comissió ris. Dels 235 milions dʼeuros que membres dels diferents cossos parlamentària com per part de la necessitarà lʼAERI, lʼAjuntament de seguretat (bombers i policies) Fiscalia tot i les reticències inicials afirma tenir-ne lligats ja el 50% i i la resta, personal sòciosanitari i i les sospites de pactes de silenci. espera tancar aviat convenis amb de serveis socials. Els serveis de la Generalitat (que ha demanat 6 premsa dʼAlcaldia i de Presidèn- La divisió veïnal milions a la Unió Europea) i el Go- cia de la Generalitat van intentar vern central (en polèmica visita al controlar la informació sobre la La combativa Associació de Veïns Carmel, Zapatero va prometre 16 crisi, provocant les ires de veïns del Carmel es va fundar el 1972. OSCAR MARTÍNEZ milions) per concretar la resta de i periodistes. LʼAssociació de Comerciants tam- 14.700 tones de ciment han reomplert els forats del Carmel. partides necessàries. La Veu del març-abril de 2005 CARRER CRÒNICA 5 Economia de la irresponsabilitat entre empreses i administracions Dos mesos després del desastre del Carmel encara no sʼha donat cap explicació oficial de les causes que han portat a lʼesfondrament del túnel. Lʼencès debat sobre la corrupció ha eclipsat un altre tema essencial per en- tendre la manca de respostes que implica la gestió dels interesos col·lectius: lʼanàlisi de la relació entre admi- nistracions i empreses privades en lʼobra pública.

ALBERT RECIO zero” o els “plans dʼEstabilitat”. El Economista problema és que, pel que es veu, GISA només paga i té poc control En el desastre del Carmel els de lʼexecució. polítics sʼhan emportat totes les El projecte de lʼobra el realitza- crítiques. I quasi bé lʼúnic que ha ren Tec-Cuatro, Typsa, Intraesa quedat del debat és la polèmica (amb el suport de Geocontrol del 3%. Sense negar que el tema y Geotec); el control dʼobres de corrupció és important, no sʼha sʼencarrega a dues empreses, entrat a fons en un tema més Geocontrol i Tec4. Les obres crucial a lʼhora de pensar en la les guanya el que és habitual gestió dels interessos col·lectius. en el sector, una unió temporal I de controlar què sʼestà fent. Un dʼempreses formada per FCC- mètode que explica bona part dels Comsa-Copisa (vegeu quadre problemes i que, a hores dʼara, adjunt). Una recerca a peu dʼobra encara no es pugui esbrinar per ens permetria conèixer la xarxa què no es varen detectar els pro- de subcontractistes que estan DANI CODINA blemes a temps o, si es coneixien, treballant realment a lʼobra (passa Obres a la zona afectada per lʼesfondrament del túnel, al Carmel. no es van prendre mesures per a tot arreu, només cal fixar-se en resoldreʼls. Si alguna cosa ens les notícies dels tràgics accidents mostra lʼesfondrament del túnel és laborals del sector: quasi sempre ma amb el vostre servei telefònic quen els Ministeris de Foment i Lluitar contra una estructura que els actuals mètodes de gestió la persona accidentada pertany i heu topat amb lʼoperador dʼun Medi Ambient es reparteix entre tan consolidada dʼinterrelació són qüestionables. a una empresa diferent de la centre dʼatenció subcontractat). El les 6 grans (ACS, FCC, Acciona, entre el sector públic i el privat que figura com a responsable de que és segur és que GISA no té el Ferrovial, Sacyr, OHL). El que és una tasca complexa. Exigir Subcontractacions lʼobra). Per completar el quadre control del dia a dia, depèn de la sembla clar és que a tot arreu el transparència i sistemes clars cal afegir que el control de lʼacti- informació que li dóna alguna de sector funciona amb un model de control és bàsic. Però el que La situació es detecta només que vitat de totes aquestes empreses les empreses “col·laboradores”. semblant, que expressa lʼenorme sembla més urgent és, sobretot, sʼanalitzi lʼentramat dʼempreses GISA el té subcontractat a una No és estrany que, a mitjan març, poder que han assolit uns pocs eliminar aquest sistema de des- i institucions que intervenen en encara no sʼhagués pogut accedir control que acaba generant ac- el projecte. Inicialment es tracta al llibre dʼincidències de les em- cidents greus com el del Carmel, dʼuna gran obra pública de la preses que porten la direcció. propiciat pel sistema generalitzat Generalitat (dʼacord amb una al- Pel que es veu, el A la pràctica, la de subcontractes, fins i tot de les tra institució que també hi diu la problema és que El tema de les comissions varietat dʼoperadors tasques de control. De la matei- seva: Transports Metropolitans xa forma que els sindicats de la de Barcelona). Lʼexecució del pro- GISA només paga El debat posterior ha fet aparèixer i la falta de control construcció porten temps exigint jecte sʼencarrega a una empresa i té poc control de el tema de les possibles comissi- dilueix lʼassumpció el control de les subcontractes pública propietat de la Generalitat: ons de les empreses i les irregu- per reduir els accidents laborals, GISA (Gestió dʼInfraestructures lʼexecució laritats en els processos dʼadjudi- de responsabilitats la ciutadania ha de demanar que S.A.). El principal paper dʼaquesta cació. És també una qüestió greu, les obres públiques sʼadjudiquin empresa és evitar que el cost del altra companyia: Payma Cotas possiblement difícil de demostrar. grups sobre les polítiques públi- amb transparència i es realitzin projecte augmenti el dèficit de la S.A.U. (segons la web de GISA, I, possiblement, més generalitza- ques. Un poder que va més enllà sota control real de lʼadminis- Generalitat (els seus deutes es dels darrers nou contractes de da del que ara es planteja. Per de la mera corrupció en forma de tració. És lʼúnica via que per- consideren privats) i dʼaquesta control, Payma nʼha aconseguit 3, exemple, es constata que la Ge- comissions, sobrepreus, i que ar- metrà delimitar responsabilitats manera eludir els límits dʼendeu- curiosament els de major volum). neralitat ha concentrat lʼadjudica- riba sovint a prefigurar els propis i possibilitar la participació dels tament fixats per Madrid i Brussel- En teoria tothom té una responsa- ció dʼobres en 6 empreses (FCC, projectes (segurament els Plans ciutadans en lʼelaboració i control les. Pot semblar escandalós, però bilitat però, a la pràctica, aquesta Comsa, Copisa, Rubau, Comapa, Hidrològics o la costosa xarxa de dels projectes que els afecten. és el menys important. En temps varietat dʼoperadors la dilueix i no Copcisa), el que fa pensar que hi trens dʼalta velocitat, discutibles La cessió de control al mercat (la de fonamentalisme neoliberal mol- hi ha manera dʼesbrinar qui es el ha favoritisme cap a certs grup. per la seva utilitat social, són bà- xarxa de subcontractes de tota tes administracions fan el mateix responsable (és fàcil dʼentendre si Però també es pot comprovar que sics per al manteniment del negoci mena) només genera descontrol per evitar les cotilles del “dèficit heu provat de solventar un proble- el 60% de tota lʼobra que adjudi- dʼaquests grups). i irresponsabilitat.

Qui és qui a lʼobra del Carmel Geocontrol: Empresa madrilenya dʼengi- dʼempreses de processos de control amb de la neteja viaria, de les clavegueres, del nyeria i geotècnia. Entre dʼaltres obres, ha fortes connexions amb administracions pú- mobiliari urbà, la gestió de lʼequipatge a lʼae- participat a lʼAVE de Saragossa (el dels bliques (el nom del grup és Empresa Colabo- roport, etc. És també important en el sector forats). radora con la Administración). del transport, aigües i immobiliari. Tec Cuatro: Enginyeria catalana, lligada a la FCC (Fomento de Construcciones y Con- Comsa: Constructora barcelonina de la fa- família García Bragado, amb fortes connexi- tratas): Una de les grans empreses, nascuda mília Miarnau. Molt especialitzada en obra ons al sector. de la fusió de FOCSA i Construcciones i Con- ferroviària. Typsa: Enginyeria madrilenya, lligada a un tratas. Controlada per Esther Koplowitz i els Copisa: Constructora catalana. Era filial de important grup de construcció i instal·lacions seus socis (Ibersuizas, la família Peugeot, Fecsa i ha canviat de propietaris diverses (Isolux-Corsan-Corviam). etc.), és una constructora i una empresa de vegades. Actualment és filial de Comapa, de Payma Cotas: Filial del grup ECA Global, serveis amb forta implantació a Barcelona, la família Cornadó, una altra de les empreses C.A amb seu a Sant Cugat, es tracta dʼun grup on gestiona part de la recollida de brossa, afavorides per contractes suculents. La Veu del 6 OPINIÓ CARRER març-abril de 2005 Kiosk Coses que sʼhan escrit sobre el Carmel

Lʼherència del porciolisme

Oriol Bohigas (arquitecte) El Periódico, 13 de febrer de 2005

(...) Sempre planarà el convenciment prio- ritari que això ha estat un dels successius episodis desfavorables en un barri que, en general, ha estat molt mal tractat, mal utilitzat i mal gestionat des de fa una pila d’anys, des que s’hi va implantar el gran desordre urbanístic, el barraquisme i l’au- toconstrucció incontrolada que als anys 50 va acollir a corre-cuita una immigració que va ser desatesa i obligada a construir Ferreres (El Periódico). en terrenys des del punt de vista tècnic inservibles i perillosos. Per tant, si bé no d’una manera directa, però sí conceptual i programàtica, l’arrel Ensopegar dues vegades del problema s’ha d’anar a buscar en els greus errors dels porciolisme, entenent amb la mateixa pedra per porciolisme no només el període es- Josep Maria Huertas Claveria (periodista) tricte de l’alcalde Josep Maria de Porci- Avui, 9 de febrer de 2005 oles, sinó les diverses etapes que el van envoltar i que van ser responsables d’una Dibuix de Guillén publicat amb motiu de Quan el 1973 la gent del Carmel es va llan- ris, que, per dir-ho en expressió de l’exregi- falsa expansió urbana de Barcelona sen- les esquerdes que van sortir al Carmel per çar al carrer per les cases esquerdades a dor Enric Truñó, “no van tenir la sort que se plans ni projectes, sense cap sentit de les obres del Túnel de la Rovira (1974). causa de les obres del túnel de la Rovira, es els toqués ni tan sols la pedrea olímpica”. sociabilitat i confortabilitat col·lectiva, va aconseguir que la constructora, Tabasa, Ara fi ns i tot han vist pasar d’esquitllentes sense serveis, sense urbanització. no han pogut ser corregits i encara pateixen es comprometés a revisar la continuació de el fantasma del Fòrum. Barcelona no es El barri del Carmel va ser una descarada actualment els mals de la desurbanització l’ús de barrinades, donada l’estructura del “la millor ciutat del món”, tot i el desafor- explotació abusiva d’un turó que havia de ser i, en aquest cas -com desgraciadament hem turó, que era en part desconeguda, tot i els tunat eslògan electoral utilitzat per l’alcal- el pulmó verd de tot un sector de Barcelona i pogut coprovar ara-, de les conseqüències estudis que també aleshores es feien abans de Joan Clos, que en ocasions fa la impres- que es va convertir en el refugi urgent d’una estructurals i socials d’un desastre que de foradar les roques. sió que viu en el núvol dels bons desitjos, immigració salvatgement explotada. s’origina en una construcció inadequada. Doncs bé, trenta-dos anys després, l’ho- cantonada a la ciutat del coneixement. El porciolisme va destronar no úni- Les cases cauen perquè unes obres normals me, almenys el barceloní, demostra aquella És una ciutat amb problemes destacats, cament el Carmel, sinó gairebé tots els d’urbanització i transport no són possibles dita que és l’únic animal que ensopega dues com ara la manca d’habitatge social, que fragments territorials que quedaven lliures a causa de les pèssimes condicions d’un es- vegades amb la mateixa pedra, en aquest requeriria, ara que hi ha un govern més entre els nuclis urbans històricament con- pai que no hauria hagut de ser urbanitzat cas les del subsòl del Carmel. No poso en progressista, la reforma de la llei del sòl i solidats, de tal manera que molts d’ells mai ni densament habitat. (...) dubte que la nova constructora, Gisa, s’ho la mesura socialment avançada de posar ha mirat molt bé abans d’emprendre-hi un uns límits al preu dels terrenys. Si es fa altre túnel, el de la desitjada ampliació del amb la llum, el telèfon, l’aigua i el gas, un metro que posarà fi a l’aïllament etern del voldria saber per què no es posa un topall barri. L’altre dia, però, enmig de l’allau a l’escàndol del preu del sòl. Fòrums i Carmels d’informació sobre el tema, es va dir que la N’hi ha d’altres, de problemes, com ara causa de la falla que havia determinat l’en- els plans eterns de reforma interior a Torre Joan Tugores (rector de la UB) sorrament de part Baró, Barceloneta, El Periódico, 5 de març de 2005 del túnel estava en L’Ajuntament s’ha Sant Pere; la millo- una antiga riera, la ra de les condicions Després dels fastos del Fòrum 2004, els inicis de la ciutadania s’agreuja per la sospita crei- de Can Paradís. d’adonar que les de vida als subur- del 2005 ens tornen a la realitat de la ciutat xent que Fòrum i Carmel són dues cares de I, és clar, hi ha prioritats socials han bis-perifèries com el i del país amb la tragèdia del Carmel. Una la mateixa moneda, d’una forma de concebre unes refl exions obli- Carmel; la xarxa de tragèdia per als més directament afectats, “la cosa pública” com un lloc per a especta- gades. Durant anys de ser ara les principals transport públic que augmentada per la patètica forma d’afron- cles dirigits a complaure les elits amb les s’ha demanat un per fi s’amplia i on tar-la per part de les nostres autoritats, i quals una part de la classe política li encanta mapa del subsòl de Barcelona, i que jo sàpi- caldrien totes les seguretats del món per- descoratjadora per al conjunt de la ciutada- -a vegades sembla que fi ns i tot li seduix- fer- ga encara no existeix. Està previst fer-lo? El què s’avança sota barris mal estructurats i nia, que es comença a preguntar en veu alta se. Al mateix temps, es deixen a les golfes els geògraf Pau Vila va estudiar les rieres de la pitjor construïts, com és el cas del Carmel; el que fi ns ara solament se sentia en cercles avorrits temes que poden seguir esperant ciutat i va afi rmar que calia elaborar-ne un que s’acabi d’una vegada per totes la subs- reduïts: si l’essència del sistema democràtic les necessitats més bàsiques -incloent-hi la mapa com més complet millor perquè segui- titució dels pisos afectats per l’aluminosi, és que cada societat té el Govern que es seguretat dels ciutadans, les seves vivendes en existint, tot i que desviades a clavegue- una qüestió que fa 14 anys que cueja... mereix, ¿realment ens mereixem això, en el i pertinences- de parts de la ciutadania a la res. S’ha fet aquest mapa? Faig la pregunta El drama del Carmel afecta, per sobre de passat, el present i segurament el futur? qual només se la deixa d’ignorar les setma- perquè semblava una sorpresa, fi ns i tot per tot, els que han perdut la casa, però també La indignació dels afectats i el despertar nes anteriors a cada elecció (...). als que feien el túnel, l’existència de l’esmen- hauria de servir perquè les administraci- tada riera. ons, en especial l’Ajuntament de Barcelona, I una tercera refl exió és l’immens des- s’adoni que les prioritats socials han de pas- coneixement que Barcelona té encara del sar ara a ser les principals, i que l’hora dels que abans es deien suburbis i ara, com grans esdeveniments, i més si són forçats, som més moderns i neutres, defi nim com a hauria de quedar en un segon terme. perifèria. De passada, la política de publi- Ningú posa ja en dubte que Barcelona cacions de l’Ajuntament faria santament és una ciutat atractiva i que cada cop hi d’acabar ambquilos de paper couché dedi- vénen més turistes, però, per sobre de tot, cats a les 24 hores o als 365 anys de la ciu- ha de ser una ciutat on els que l’habiten tat, que tan poc aporten, i apostar per in- cada dia, els barcelonins, tinguin la sen- vestigacions que després es divulgarien en sació que des de l’Administració es fan publicacions serioses, menys d’aparador i esforços perquè tot allò que encara hi falta de regal, però infi nitament més útils. (escoles bressol, assistència a la gent gran, I aquesta és la darrera refl exió. Tants serveis socials, metro, pisos a bon preu, anys d’aparador, de posar Barcelona al manteniment del que ja es té...) arribi un mapamundi, ens han dut a oblidar els dia a ser una realitat. Si així fos, el Carmel molts problemes que encara preocupen podria esdevenir, a més del drama puntu- molts ciutadans que viuen en aquells bar- al, un punt i a apart d’una manera de fer. Guillén (La Vanguardia). La Veu del març-abril de 2005 CARRER CRÒNICA 7 La Barcelona del risc Fins al cor de la ciutat arriben les esquerdes. Una, de inferiors a les del Carmel. Recla- longitud considerable, és visible entre les pintures que men un tracte igualitari. ocupen el sostre del saló de la Reina Regent a lʼAjunta- Barris afectats pels nous túnels ment. Tot un símbol de la Barcelona esquerdada. Podia veureʼs el dia que es va celebrar el ple especial sobre ● Clot/Camp de lʼArpa: Afectat per les obres del TGV, el túnel pas- el Carmel. La tenen a sobre dels seus caps tots els sa a poca profunditat. LʼAV exigeix regidors, encara que no corren perill ja que lʼesquerda més profunditat i menys vibraci- existeix de fa temps. No rebran indemnitzacions per ons. Sʼhan penjat centenars de pancartes. En pot quedar afectada danys morals. Malgrat això, seria bo realitzar els treballs la Torre del Fang, edifici catalogat. necessaris perquè desaparegués. El 17 de febrer es van manifestar reivindicant la seva situació i en ANDRÉS NAYA peren els límits tolerats per la llei. solidaritat amb el Carmel. Una Nʼestan afectats 2.000 veïns. plataforma de veïns exigeix que el A tall dʼinventari ens referirem a la ● Sants: Els habitatges del Pas- TGV passi pel litoral. Barcelona del Risc concretant-la al satge Feliu Casanova des de fa ● Dreta de lʼEixample: Sʼoposa voltant de tres grans apartats: els més dʼun any estan esquerdats al túnel del TGV. Planteja un altre barris esquerdats, la Barcelona per les obres dʼun aparcament. traçat. Al carrer Provença sʼha aluminòtica i els barris que estan ● Teixonera: Apareixen la pri- creat una plataforma ciutadana. afectats per la construcció de tú- mavera del 2004 les primeres es- ● Esquerra de lʼEixample: Sʼopo- nels nous. Se nʼhan de construir 70 querdes al carrer Besòs, després sa al traçat del TGV pel centre de quilòmetres en els propers 5 anys. sʼhi afegeixen una seixantena de la ciutat. Sʼha creat una plataforma cases. La Generalitat no reconei- veïnal en la qual hi ha lʼAV. Els barris esquerdats xia que les obres del metro en ● Plaça Lesseps: Les obres de la fossin la causa (línia 5). Ara, el plaça exigeixen refer els túnels via- Són 17 en total, comptant el Car- Govern accepta estudiar-ho. ris. Sʼhi creuaran la línia 3 amb la 9. mel i els barris amb aluminosi. Les ● Trinitat Nova: Apareixen esquer- ● Poble Sec: Veïns dels carrers causes estan relacionades amb des als edificis propers a les obres ANDREU BLANCHAR Ricart i lʼOlivera plantegen garan- les obres del metro i les cases de la línia 3 de Metro. LʼAjuntament Manifestació unitària contra la Barcelona del risc, el 5 de març. ties de seguretat perquè estan afectades al barri de Sants tenen els garanteix que no hi ha perill. afectats per la prolongació de la com a causa directa les obres dʼun ● Vallbona: Sʼesquerden les ca- línia 2 a Montjuïc. aparcament. Fora de Barcelona ses properes a les obres del Pont ris. Després de 14 anys, són a Maresme(1.040). ● Roquetes: El barri reclama ga- tenim constància de cases es- del Congost en construcció. la Guineueta, la Pau, Maresme, ● Turó de la Peira: Cal recordar ranties en la prolongació que es fa querdades a Badalona i Santa Co- el Polvorí, el Turó de la Peira, que per una fuita dʼaigua, atribuï- de la línia 3. loma de Gramenet per les obres La Barcelona aluminòtica Trinitat Nova i Via Trajana. 1.509 da a uns treballs fets per la SGAB, ● Sagrada Família: LʼAVE per del metro, i al barri de lʼestació habitatges estan pendents de ser va caldre desallotjar i enderrocar fora de la ciutat. de Sallent, que des de fa 10 anys Dels 14.000 habitatges alumi- construïts (1.031 a Trinitat Nova) i abans del previst unes cases, fets ● Navas, Sagrera i Sant Martí sʼestà enfonsant progressivament nòtics a Barcelona, detectats el 2.556 pendents de ser rehabilitats, que han afectat 400 veïns. Els fets de Provençals: Accepten el traçat i afecta 300 famílies. També en els 1990, 4.065 habitatges continuen de propietat particular i centrats al van passar el mes de gener dʼen- del TGV però exigeixen garanties darrers dies han aparegut esquer- afectats per aluminosi a set bar- Turó de la Peira (1.034 pisos) i guany i les indemnitzacions són i participació. des al carrer Comte de Tarragona. A Barcelona tenim registrats els barris següents: ● Baró de Viver: Esquerdes al mur i les escales que comuniquen el Pg. de Santa Coloma amb la plaça Baró de Viver per les obres La herida del Carmel del túnel. Les millores estan recla- JOSEP MARIA MONTANER des estructurales. La construcción ofrece tal como hacen las empresas de otros sec- mades des de la inauguració de la El País, 10 de març de 2005 productos -infraestructuras, equipamientos, tores. Salvo honrosas excepciones -hay en Maquinista. viviendas, oficinas-, que han de competir en Cataluña buenas inmobiliarias, promotoras ● Bon Pastor: Les obres de la Los hundimientos y desalojos en el barrio del el sistema financiero, pero que no pueden y constructoras, pero aún son minoría-, la línia 9 del Metro ha esquerdat 21 Carmel se han convertido en el síntoma de ser productos como los demás. Detrás está mayoría no tiene interés en hacer bien las habitatges. Van aparèixer i van nuestra sociedad, de aquello que se quería un mundo con una lógica preindustrial, lleno cosas, ya que en el mercado todo consigue créixer les esquerdes lʼany 2004. ocultar pero, al final, ha aflorado con todo su de fisuras en su funcionamiento, que está certificado final de obra y todo se vende. Es preveu remodelar les cases dramatismo (...). presionado para ajustarse a la rentabilidad Tal como funcionan los encargos de la afectades dʼaquí a 8 anys. Primero, es increíble la falta de sensi- de las inversiones y que, para hacerlo, ti- obra pública, una catástrofe como esta era ● Coll: Al carrer Beat Almató bilidad de los técnicos responsables del ende a saltarse las normas de seguridad e previsible. Lo más grave es que el nuevo apareixen esquerdes als edificis proyecto y de las obras, que hayan incurrido higiene y a subcontratar sistemáticamente y gobierno de la Generalitat no haya cambian- propers a les obres de la línia 5. Hi en una desidia tan extrema hacia la realidad en cadena. Quien ha trabajado en una obra do las malas prácticas de sus antecesores. ha 50 edificis afectats. del barrio. Cambiaron el trazado y nunca se sabe los múltiples riesgos que existen y que Por desgracia, el derrumbe en el Carmel ● Dreta de lʼEixample: Es- preocuparon de tantear con los vecinos de muchas veces no se hace caso de lo que los nos abre los ojos para ver atónitos que la querdes a 52 edificis del carrer más edad y experiencia para saber algo de técnicos escriben en los libros de órdenes. La Barcelona de Porcioles y la Cataluña de Rosselló, entre el Passeig de Grà- la historia de los terrenos que iban a perforar, positivación del sector de la construcción (...) Pujol siguen totalmente vigentes y que los cia i Pau Claris per les vibracions para enterarse de que iban a intervenir en un no es tarea fácil. Pero ello no justifica que las partidos aliados en el Ayuntamiento y en el (estan per sobre del que marca la barrio con pies de barro, casi autoconstruido, administraciones sigan desentendiéndose de gobierno tripartito han primado las acciones llei) de la línia 5. en unos terrenos de relleno y con arcillas de su responsabilidad sobre un sector tan lejano de embellecimiento y los despilfarros del ● El Carmel: Vegeu els articles antiguas corrientes de agua. Una prepotencia a los criterios de precisión y eficacia, y sigan Fórum 2004 antes que la mejora real de los de les pàgines 3 i 4. y un desprecio por la realidad y la memoria adjudicando las obras a la baja y a las ofertas barrios menos favorecidos. Además del dra- ● Guinardó: LʼAV Guinardó-Joan típica de algunos de nuestros técnicos, que más baratas. En el mundo de la construcción, ma personal y de la tremenda injusticia para Maragall ha lliurat a lʼAjuntament ignoran lo más fundamental: intervenir de los propietarios del suelo se llevan la mejor quienes han perdido su lugar para habitar, unes cent signatures de veïns manera inteligente en el territorio tiene que tajada del pastel; el resto se debe repartir es un aviso de que las buenas intenciones del passeig Maragall i el carrer ver con saber interpretar los palimpsestos entre muchos, desde las promotoras, cons- del gobierno de Maragall pueden quedar en Albó que pateixen les vibracions i escritos por las generaciones anteriores en la tructores, industriales, contratistas y subcon- nada si se empeña en seguir haciendo las les seves conseqüències: el terra materia de los suelos y las construcciones. Y tratistas hasta las ingenierías, los técnicos y cosas tan mal como sus antecesores. Cam- cruixeix, apareixen esquerdes i no lo que es peor, más de 200 quejas de vecinos los trabajadores; al final lo que queda son bien, para empezar, la manera de tratar a la poden dormir. avisando de movimientos y grietas fueron in- unas migajas que llevan a ahorrar hormigón y ciudadanía, escuchando lo que saben y de- ● Poblenou: Esquerdes a causa atendidas. Con ello se está pagando el precio armaduras donde eran imprescindibles. jando que se genere una verdadera cultura de les vibracions de la línia 4. Les de este abismo que han potenciado unas (...) La gran atomización y fragilidad de las de la participación; y cambien la manera de esquerdes apareixen a la prima- instituciones que nada quieren tener que ver empresas existentes ha dilapidado la experi- adjudicar, contratar y controlar la calidad de vera del 2003 al carrer Pujades. con la participación de los vecinos. encia de los antiguos artesanos y no permite las obras públicas, poniéndose como obje- Unes proves realitzades lʼany La otra cuestión es la del sector de la que ninguna de ellas dedique los esfuerzos tivo una radical y paulatina optimización del 2004 per la Universitat Politècnica construcción, que tiene grandes dificulta- necesarios para la investigación y mejora, sector de la construcción. reconeixen que les vibracions su- La Veu del La Veu del 8 CRÒNICA CARRER març-abril de 2005 març-abril de 2005 CARRER CRÒNICA 9 Clos hace una propuesta unilateral para reordenar los barrios de la ciudad El Ayuntamiento traza de 56.000 habitantes, tenían las asociaciones sin participación social y, por otro lado, el de sobre sus barrios. Este Vallvidrera, Les Planes primer borrador todavía un mapa con 72 barrios y , que no lle- contenía numerosas im- administrativos que rompe gan a los 5.000. Esta perfecciones, entre “zo- el consenso histórico nueva redistribución nas de nadie” y barrios implica que, a parte de que se pisaban entre y asociativo logrado a conservar 40 barrios ellos, pero fue el plano principios de los años 80. ya existentes, se pro- que se utilizó como base duzca la fusión entre para ir afinándolo poco SERGIO PORCEL diferentes barrios en a poco. A partir de aquí, varios distritos como se inició un largo trabajo El pasado 16 de diciembre, 20 Les Corts, Nou Barris y para resolver los límites años después de la descentraliza- Horta-Guinardó, entre de los barrios mediante ción de Barcelona en 10 distritos, otros. Por otro lado, criterios históricos y so- todos nos enteramos por la prensa también se prevé la cioeconómicos, además de la nueva división de barrios que división de determi- de tener en cuenta, planteaba el Ajuntament. Coinci- nados barrios, lo que incluso, de dónde se diendo también con la celebración afecta en gran medi- consideraban las per- del III Fòrum Veïnal de Barcelona, da al distrito de Sant sonas que vivían en los donde se consensuó la necesidad Martí, que pasa de 4 barrios. También se in- de construir un total de 271 equi- a tener 10, y en menor tentaron conseguir unos pamientos, el alcalde Joan Clos grado a lʼEixample, mínimos de homogenei- anunció la propuesta de nuevo Sants y Sarriá-Sant dad en el tamaño de los mapa para la ciudad diseñado por Gervasi. Por último, barrios y se introdujo su equipo de gobierno. La manera el Ajuntament también una comisión de exper- unilateral y, aparentemente, poco propone crear 3 ba- tos para que aportaran participativa en la que se lanza la rrios nuevos, ubicados neutralidad y criterio al propuesta, junto a la ausencia de en lʼEixample, Sants y proyecto. El resultado un debate previo, ha sorprendido Sant Andreu. fue enormemente satis- y despertado cierta desconfianza Con respecto al factorio para todos los frente al proceso. Además, no es proceso de toma de agentes sociales del de extrañar, si se tiene en cuenta decisión, las carencias momento y contó con un que el anterior proceso de des- participativas también amplio consenso. centralización, llevado a cabo a son bastante eviden- principios de los años 80, sí que tes. Se ha creado un Interrogantes fue realmente participativo y sa- órgano principal que tisfactorio para la ciudadanía en llevará el peso del Pero, ¿a qué obedece general. Pero a pesar de todo, la proyecto, la Ponència la nueva propuesta lan- comisión de expertos que acabará de Reconeixement i zada por el Ajuntament? de definir los nuevos límites de los Impuls dels Barris, que ¿Es el momento idóneo barrios, presidida por el alcalde, tan sólo está consti- para plantear una nueva inició sus trabajos a principios del tuida por los 5 grupos división de los barrios? pasado mes de marzo. municipales y una Aunque de momento es veintena de expertos pronto para sacar cual- Para el pueblo sin el pueblo externos, quedando quier conclusión al res- fuera entidades y ciu- pecto, los comentarios La iniciativa, según la plantea el dadanos. Este órgano de algunos entendidos gobierno municipal, es un nuevo será el responsable de JOAN FONTCUBERTA en la materia apuntan impulso para lograr una ciudad desarrollar el conteni- Barcelona a vol dʼartista (CCCB-Electa). a la precaución. Por su más próxima, que facilite la par- do técnico, referido a lado, la socióloga Anna ticipación y la dotación de equi- los nuevos límites de Alabart alude que, des- pamientos. Pero estos plantea- los barrios y la definición de las el Consell Ciutadà. Aquí, los parti- proceso, tras las primeras eleccio- pués de las grandes operaciones mientos chocan claramente con dotaciones y servicios que corres- cipantes debatirán la primera pro- nes democráticas se inició un pro- urbanísticas de los últimos años, la manera en que se ha iniciado ponderá a cada uno. Entre los es- puesta elaborada por la Ponència fundo debate sobre la necesidad quizá había llegado el momento el proyecto. Tanto la propuesta pecialistas que forman parte de la y podrán proponer modificacio- de redefinir los distritos que había para revisar el mapa de Barcelo- que hay encima de la mesa como Ponència se encuentran el urba- nes, que serán, o no, considera- entonces por su disfuncionalidad. na. “Los barrios no son estáticos. el proceso de decisión que se ha nista Jordi Borja, los exconcejales das por los expertos. Finalmente, Eran muy desiguales y cortaban Es evidente que, por ejemplo, diseñado para aprobar el proyecto Jordi Bonet y Teresa Perelló, los la Ponència, atendiendo a la barrios, por lo que era extrema- de los años 80 no demuestran hasta el momento un arquitectos Alfonso Pérez-Guerra información obtenida del proceso damente importante conocer los es el mismo que el de ahora. grave déficit participativo. y Jesús Portabella, la socióloga participativo, reelaborará el docu- límites de los barrios para empezar Los vecinos cambian, vienen, se En cuanto a la propuesta, el mento introduciendo los aspectos a pensar en unos distritos que los van…Pero para decidir cambiar el nuevo mapa que propone el Ajun- que encuentre oportunos para respetasen. barrio habría que examinarlo muy tament, elaborado íntegramente que, finalmente, sea aprobado por Fue la Federació dʼAssociacions bien antes”. en los despachos municipales y El plan conserva 40 el pleno del Ajuntament. de Veins i Veïnes de Barcelona Desde el movimiento vecinal, sin debate previo con la ciudada- barrios actuales (Favb) a la que se encargó el dise- Eva Fernández, presidenta de la nía, está bastante avanzado, lo Otros tiempos, otros actores ño del mapa de barrios, mientras Favb, ha planteado la posibilidad que dificultará a priori el esperado pero fusiona, divide que el Ajuntament se dedicó a de que se tratase de una cortina de consenso entre todos los agentes o crea otros 30 El precedente creado por el pro- delimitar posteriormente los distri- humo frente a la demanda urgente sociales. El mapa propuesto tiene ceso descentralizador de los 80 tos, como unidades de territorio de de equipamientos que han efec- 72 barrios, uno más que el mapa Anna Alabart, el periodista Josep incrementa las dudas sobre el carácter organizativo y político. El tuado las asociaciones de vecinos. de ahora, en el que los 10 distritos Maria Huertas Claveria, el director presente proyecto. Entonces las mapa de la Favb se presentó en di- Una idea que comparte Albert Re- actuales aglutinan cada uno entre de la Fundació Jaume Bofill Jordi modificaciones sobre el mapa fran- ciembre de 1980, tras dos años de cio, presidente de la AV de Prospe- 4 y 10 de estos barrios. También Sánchez, los geógrafos Carles quista que dividía Barcelona en 12 trabajo, y el Ajuntament lo aceptó, ritat y economista de la Universitat se busca que cada barrio tenga Carreras y Santiago Cucurella, la distritos se planteó de otra manera, lo usó, pero no lo aprobó. “Fue un Autònoma de Barcelona, quien ex- una población que vaya desde directora del Institut dʼEstudis Re- y el funcionamiento fue totalmente proceso muy cuidado”, dice Anna plica que “una de las hipótesis so- los 5.000 a los 50.000 habitantes, gionals i Metropolitans de Barcelo- diferente. ¿Qué ha ocurrido en Alabart, “las asociaciones de veci- bre el origen de la propuesta puede aunque se presentan algunas na Carme Miralles y el catedrático estos últimos años para que ahora nos diseñaron un mapa de barrios ser como contraprogramación al excepciones de barrios que por de Ciencia Política Joan Subirats. se produzca una rebaja participa- y el Ajuntament, paralelamente, el Fòrum Veïnal. Ante la demanda tener fronteras naturales o muy El papel participativo de ciu- tiva tan sustancial? Según explica de distritos”. de un Plan de Equipamientos, el consolidadas no se modificarán. dadanos y entidades cívicas Anna Alabart, miembro de la actual Para empezar a diseñar el mapa Ajuntament plantea delimitar pri- Es el caso de Gràcia, que supe- queda relegado simplemente a comisión de expertos que estuvo de barrios, la Favb elaboró prime- mero el territorio para repartir los ra el máximo deseado con más un órgano de carácter consultivo, presente también en el anterior ro un mapa con la información que equipamientos”. El economista La Veu del La Veu del 8 CRÒNICA CARRER març-abril de 2005 març-abril de 2005 CARRER CRÒNICA 9

también piensa que determinar un pack de equipamientos por cada barrio no es lo más adecuado, ya que en este caso las fronteras no son lo más importante. Otra voz de la Favb, la del vocal de la junta y Presidente de la Asociación de Ve- cinos de Poblenou Manel Andreu, indica que “cambiar el mapa de barrios no es un tema prioritario, el PAM no lo contempla. Además, las razones que esgrime el Ajuntament para hacerlo (facilitar la participa- ción a través de los Consellers de Districte y diseñar el plan de equi- pamientos), son independientes de los barrios, dependen de los distri- tos, y éstos no los van a tocar”. JOAN FONTCUBERTA Sistema clientelar Barcelona a vol dʼartista (CCCB-Electa).

Albert Recio, refiriéndose a la - fi gura del Consell de Districte, una de las piezas clave en el nuevo proyecto para favorecer la partici- 25 pación ciudadana, alerta también sobre el peligro de que se implan- te un sistema participativo desde la Administración que debilite al 43 movimiento asociativo. “Ahora el 42 movimiento asociativo participa en 55 temas que afectan a toda la ciudad. Si se canaliza la participación por 44 52 barrios, a través de una figura insti- 24 45 53 tucional, se crearía un sistema más 26 31 41 51 54 clientelar.” Según el economista, 32 50 el Ajuntament lo tendría mucho 23 40 47 más fácil para actuar en barrios 49 56 29 30 39 donde no existiera un tejido aso- 48 27 33 46 ciativo fuerte. De momento, desde 58 la Favb tampoco se muestran muy 22 37 satisfechos con la participación que 20 38 61 59 garantiza Joan Clos. Según afirma 28 21 34 36 Manel Andreu, “ha empezado mal, 57 las entidades y los barrios nos he- 19 35 62 60 mos enterados por los medios de 18 9 comunicación de la propuesta”. 6 63 72 Desde el pasado 7 de marzo la Ponència de Reconeixement i Im- 16 17 8 10 7 64 71 puls dels Barris se encuentra tra- bajando en una primera propuesta 15 5 de mapa que deberá presentar en 11 mayo. El Ajuntament prevé tener 65 70 69 el mapa listo y aprobado para 1 12 4 67 diciembre, antes de que se acabe 13 el año. Mientras, a los ciudadanos 2 66 68 sólo nos queda esperar que el resultado del proceso que se ha 14 3 iniciado sea, por lo menos, igual de satisfactorio que el que se llevó a cabo a principios de los 80.

Los nuevos barrios en la propuesta municipal

1- Raval 19- Sants (zona Badal) 37- Can Baró 55- Torre Baró-C. Meridiana-Vallbona 2- Gòtic 20- Les Corts (entorn Barça) 38- Guinardó 56- Trinitat Vella 3- Barceloneta 21- Les Corts (nucli) 39- Font dʼen Fargas 57- Bon Pastor (inclou nou barri) 4- Rivera 22- Les Corts (entorn Diagonal) 40- Carmel 58- Sant Andreu (estació TGV) 5- Fort Pienc 23- -Zona Universitària 41- Taxonera- 59- Sant Andreu 6- Sagrada Família 24- Sarrià 42- Sant Genís dels Agudells 60- Sagrera 7- Dreta de lʼEixample 25- Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes 43- Montbau 61- Congrés 8- Esqu. de lʼEixample (zona central) 26- St. Gervasi (entorn pg. Bonanova) 44- Vall dʼHebron 62- Navas 9- Esqu. de lʼEixample (zona alta) 27- Sant Gervasi (mercat Tres Torres) 45- Horta 63- Camp de lʼArpa 10- Esqu. de lʼEixample (zona baixa) 28- Sant Gervasi (mercat Galvany) 46- Villapicina 64- 11- Sant Antoni 29- Sant Gervasi (nucli) 47- Turó de la Peira 65- Poblenou (zona 22@ ponent) 12- Poble Sec 30- Sant Gervasi (entorn Putxet) 48- Porta 66- Vila Olímpica 13- Zona Franca (nou barri) 31- Penitents 49- Prosperitat 67- Poblenou 14- Zona Franca-Montjuïc 32- El Coll 50- Verdum 68- Diagonal Mar 15- Font de la Guatlla 33- La Salut 51- Guineueta 69- Besòs-Maresme 16- La Bordeta 34- Gràcia 52- Canyelles 70- Poblenou (22@-llevant) 17- Hostafrancs 35- Camp dʼen Grassot 53- Roquetes 71- Sant Martí 18- Sants (nucli) 36- Parc de les Aigües 54- Trinitat Nova 72- La Verneda- La Pau La Veu del 10 PUBLICITAT CARRER març-abril de 2005 La Veu del març-abril de 2005 CARRER CRÒNICA 11 I els barris, què en pensen?

Fa tres mesos la premsa va informar sobre una pro- administratives, per gestionar mi- posta municipal titulada La Barcelona dels Barris, una llor els serveis i els equipaments. “Som un sol barri així com som nova divisió que concretava 72 barris convenientment un sol poble. Les associacions batejats, segons el material que lʼAjuntament ens va en- de veïns ja ens coordinem”. Lluís viar quan li ho vam demanar. Fins i tot dibuixava en un González, de lʼAV Sant Andreu del Palomar, coincideix amb el mapa de Barcelona els límits dels barris. Un treball de la seu veí i afegeix que “abans de regidoria dʼAssumpta Escarp fet pel geògraf Pitu Serra. crear un barri nou cal definir-lo i per fer això és fonamental saber si ANDRÉS NAYA la divisió al pla dʼequipaments. accepten o no la nostra proposta A la Zona Franca es crea un dʼhabitatges públics i protegits. Hem parlat amb 23 dirigents barri nou, que se situarà a la vora Si continuen entossudits a cons- veïnals dels barris afectats. Tots de lʼantic barri dʼEduard Aunós i el truir habitatges privats, aquest coincideixen en el fet que conèixer mar: uns 11.000 habitatges amb barri nou estarà vetat per al nivell aquest pla per la premsa implica uns 30.000 nous veïns i veïnes. econòmic dels veïns actuals. Una ja un no reconeixement de les Fernando Abad, portaveu de la solució seria que la meitat dels ha- associacions de veïns, i el fet de Coordinadora dʼEntitats, diu que bitatges fossin per als veïns, com presentar una proposta tan acaba- “més important que conèixer la han aconseguit al Poblenou”. da, amb plànol inclòs, no és pas la ubicació del barri, serà conèixer Pel que fa a la unió de Bon millor manera dʼestimular la partici- els plans de mobilitat, de serveis i Pastor i Baró de Viver, José Oli- pació. També coincideixen a lʼhora equipaments, que són prioritaris”. ver, president de Baró de Viver, de manifestar-hi una oposició molt Quan Clos va presentar al dis- assenyala que les arrels i els punts àmplia a més de la seva indigna- tricte el nou pla, i va conèixer les dʼidentitat són molt diferents. Ho ció i confusió quan van llegir la peticions dels barris, es va com- considera il·lògic. I afegeix: “Les premsa. Només dos dels dirigents prometre a no aprovar res sense coses no es fan així”. veuen raonable la proposta sobre consens. el seu barri: Torrellobeta-Vilapicina Districte 10: Sant Martí i Sant Martí de Provençals. Districte 4: les Corts Es plantegen molts interro- JOAN FONTCUBERTA Igual que lʼEixample, aquest dis- gants. ¿Els barris sʼaproven o es Els seus 83.600 habitants estan Barcelona a vol dʼartista (CCCB-Electa). tricte supera els 200.000 habitants. reconeixen? ¿Es pot crear un barri repartits en 10 barris, que el nou Les seves 4 barriades augmenten només per raons administratives? mapa redueix a 4: Pedralbes i 3 a a 10. La Verneda es divideix en 2 ¿Cal una nova divisió? ¿Es torna- les Corts. Lleonard Ramírez diu dueixen a 10 amb la unificació de ons. “Són realitats molt diferents. igual que el Clot-Camp de lʼArpa, i rà a endarrerir lʼelecció directa de que ho va saber per la premsa i Taxonera i la Clota, i Montbau amb A cada zona hi ha consciència de la mesura més polèmica és dividir consellers de districte? ¿Es pretén que el va sorprendre veure una la Font del Gos. Jaume González, barri”. Pel contrari, la proposta de el Poblenou en 5 barris nous. endarrerir el pla dʼequipaments proposta ja dibuixada. Al darrer vocal dʼurbanisme, i Roser Puig, fusionar Vilapicina i Torrellobeta Manel Andreu, acabat dʼesco- que figura en el PAM? Vegem-ne ple del districte va fer una pre- presidenta de la Clota, coincidei- no li sembla malament a Mariano llir president de lʼAV del Poblenou, els comentaris. gunta sobre el tema i ningú no en xen a assenyalar que la notícia els Martín, president de lʼAV Torrello- afirma rotundament: “No sʼha de sabia res. Diu algunes coses més: va sorprendre, i que són molt lluny beta. Diu que “Torrellobeta no està canviar. Som un barri amb les Districte 1: Ciutat Vella “És surealista que una zona nova de la Vall dʼHebron. No ho veuen reconeguda com a barri: som part seves particularitats, les asso- sigui “lʼentorn del Camp Nou” i afe- gens positiu. Patro Alonso, presi- de Vilapicina”. ciacions de veïns ja ens reunim La proposta municipal no planteja geix: “crec que ens divideixen per denta de la Taxonera, diu només: i plantegem legalitzar una coor- cap canvi. Manté els quatre barris afeblir-nos. Som un sol barri i les “res de res”. A lʼAV Montbau vam Districte 9: Sant Andreu dinadora. Trossejar el Poblenou amb una població total de 106.800 associacions de veïns ja ens coor- poder localitzar Esther Argelich, serà conflictiu. Hem fet un mani- habitants. dinem”. Diu que tot i que no li han que va opinar: “Només coneixem Són 7 barris i continuaran sent 7, fest per recollir les signatures del donat cap document, pel que ha el que ha dit la premsa i no ho però no els mateixos. La proposta teixit associatiu en contra de la Districte 2: lʼEixample pogut llegir es diu que cada barri entenem perquè som barris molt contempla unir Bon Pastor i Baró divisió”. tindrà un conseller de districte. diferents. El president de lʼAV de de Viver, a més de crear un barri Manuel Martínez, president de Té 5 barris i una població de “Penso que ha de ser al revés, ja la Font del Gos, Enric Valdivia, nou. Actualment la població arriba lʼAV de Sant Martí de Provençals, 262.000 habitants. La proposta que els consellers han de ser es- indignat, considera “absurda” la als 140.900 habitants i amb el lamenta haver-se assabentat de la planteja un total de 7 barris amb collits pels barris del districte”. proposta. barri nou rondaria els 200.000. Pel notícia per la premsa. Està dʼacord la divisió en dos de lʼEsquerra de que fa al barri nou, que anomena amb que una part de la Verneda lʼEixample i un barri nou a la zona Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi Districte 8: Nou Barris de forma confusa “estació AVE”, passi a denominar-se Sant Martí, central. Trini Capdevila, presiden- correspondria als habitatges de però indica que el límit ha dʼestar ta de lʼAV de lʼEsquerra de lʼEixam- En els seus 3 barris actuals (Sarrià, El districte actualment reconeix nova construcció al costat de la al carrer Prim o Cantabria. ple manifesta que no ho veuen clar Sant Gervasi i Vallvidrera) hi viuen 14 barris per a una població de via des de Sant Andreu Comtal Miquel Catasús, president de i que han demanat una entrevista 139.700 veïns i veïnes. Augmenta 166.700 veïns. Seʼn mantenen fins a la Maquinista i als solars lʼAV del Clot, diu: “Hem demanat a la regidora “ja que és trist assa- el nombre de barris a un total de 7 7 dels actuals i la reducció dels de les antigues casernes. Uns més informació al districte però no bentar-te de les coses per la prem- a costa de dividir Sant Gervasi en altres es fa a base de proposar 23.000 pisos nous i una població ens diuen res”, i afegeix: “Sospito sa”. Es reuniran el 29 de març. cinc. Albert Paluzzi, president de diverses unions. Primera: Torre de 55.000 habitants. que volen marejar la perdiu per Sigfrid Martínez, ex-president de lʼAV Sant Gervasi, és molt crític: Baró amb Vallbona i Ciutat Meridi- Juan Carlos Blanch, president donar llargues al Pla dʼEquipa- la Dreta de lʼEixample i membre “No ens han consultat res i hem ana. Les tres associacions consi- de lʼAV Sant Andreu Nord, mani- ments”. I acaba dient: “Acostar- de la junta, diu rotundament que conegut per la premsa una propos- deren que la proposta no és gens festa de forma clara que li sembla nos els serveis i els equipaments “no cal” i sospita que “no hi ha una ta que es concreta en un mapa. positiva. Creuen que els barris no molt malament. Que no és de rebut no té perquè suposar cap nova societat civil tan forta”. Pensa que Diverses associacions tenim molts sʼaproven, sinó que es reconeixen que es creï un barri nou per raons divisió”. al darrera de tot hi ha la intenció de dubtes” manifesta Paluzzi. “Sense o no, i ells són tres barris. Zaida dividir els veïns. consens, no hi haurà divisió”. Palet, presidenta de Vallbona, diu: “No em sorprèn gens. El Districte Districte 3: Sants-Montjuïc Districte 6: Gràcia sempre ens considera un sol barri: la Zona Nord”. Fa anys que pa- Aquest districte té una població de Un districte de 119.200 habitants teixen ser considerats com un sol 176.000 persones i dues zones on la proposta redueix els 6 bar- barri. Vallbona en queda marginat, Comissió de savis molt diferenciades, Sants i Zona ris existents a 5, unint Penitents si es pensa en el transport públic En el moment de tancar aquest reportatge sʼha reunit per pri- Franca o la Marina. Són 6 barris amb Vallcarca. Patro Alonso, i en els equipaments com lʼambu- mera vegada “la comissió de savis” nomenada per lʼAjuntament que sʼampliaran a 8 perquè se vice-presidenta de lʼAV Penitents- latori, el centre cívic. José Coego, per estudiar la divisió de barris. Van distribuir una proposta en la nʼhi afegirà un a cada una de les Taxonera considera que els dos de Ciutat Meridiana, explica: “Som qual ja havien desaparegut els noms dels barris nous, que va ser zones citades. Sants es divideix i barris tenen personalitat propia. tres barris i a lʼestació de ferrocar- qüestionada i criticada àmpliament: no se li veia cap sentit, ni per es crea el barri de Badal. “El tema Territorialment, la Ronda és una ril li vam exigir que posessin el què serviria una divisió nova, ni per què el plantejament era tan li- és delicat”, diu Pepo Mediavilla, barrera infranquejable. nom dels tres”. mitat des del punt de vista participatiu. També hi va haver algunes secretari de lʼAV de Badal, “perquè Una altra proposta conflictiva felicitacions. Es van plantejar de continuar la feina creant dues co- caldrà veure què en pensa el veï- Districte 7: Horta-Guinardó és la unió de Turó de la Peira i Can missions, una per debatre el tema territorial i una altra, els serveis nat dʼarrencar un tros del territori Peguera. “No ve al cas”, diuen al- i equipaments. Es va aixecar la sessió sense concretar les dates de Sants i anomenar-lo Badal”. A Té 172.000 habitants. Compta hora Pep Ortiz i Antonio Silva, de la pròxima reunió. Ja en continuarem informant. més té dubtes sobre com afectarà amb una dotzena de barris i els re- presidents de les dues associaci- La Veu del 12 ENTREVISTA CARRER març-abril de 2005 fer consultes als ciutadans. El que Jordi Borja no hi ha hagut fins ara és interès polític. I és que ja el 1986 algú em Geògraf i urbanista va dir: “I si convoquem eleccions als districtes i no les guanyem?”. L’activitat dels districtes ha fet un pas enrera des que hi ha la dualitat entre regidor executiu i regidor-president del Consell de “Cal adaptar l’administració Districte. També aquí caldria plan- tejar-se l’elecció directa del regidor de districte. Un tercer element que distorsiona el funcionament de la als barris, no a l’inrevés” descentralització municipal és que la força dels responsables de dis- tricte per fer política no depèn tant del seu marc competencial com de la personalitat del regidor de torn. El cas de Santiburcio i Nou Barris Una entrevista de Marc Andreu és exemplar: si, a la seva manera, Retrat Santiburcio va fer un treball im- portant, encara que discutible, és perquè com a polític, no com a pre- Bandera roja sident de districte, manava molt. a la ciutat Als districtes, per tant, sʼha de n plena crisi del Carmel, un Jordi fer política? Borja que entre 1983 i 1987 va ser És molt important que els Etinent dʼalcalde de Pasqual Mara- districtes no només gestionin ser- gall -de qui, per cert, no creu que veis i microurbanisme, sinó que la famosa al·lusió al 3% fos una tinguin un pes en la definició de simple maragallada-, fa un esforç les polítiques de la ciutat, i això -que, com a geògraf i urbanista, està fallant. Políticament els dis- li surt de natural- per reflexionar trictes tenen poc pes, i la proposta sobre la proposta municipal que de nova divisió de barris aprofun- pretén dividir administrativament deix en aquesta direcció. Barcelona en 72 barris homogenis dʼentre 20.000 i 25.000 habitants. Segmentar en barris més petits Ell va ser el pare de la divisió de i artificials significa dividir la la ciutat en 10 districtes, el 1984, i ciutadania i aillar el teixit social ara lʼalcalde Joan Clos i el geògraf a lʼhora de la participació? Pitu Serra lʼhan convocat a la co- Impulsar els nous barris com a missió dʼexperts que ha dʼavaluar unitat de mesura bàsica de parti- una proposta batejada com La cipació és focalitzar la ciutadania Barcelona dels barris. És signifi- en els interesssos de més petita cativa lʼopinió de qui no és “gaire escala, tot afavorint el particula- partidari de delimitar els barris” i risme social. I això és molt perillós que, “malgrat les bones intenci- perquè treu sang a la democràcia ons” de tècnics i polítics, diu que ciutadana i afavoreix les deman- aquest pla “enlloc dʼobrir una via des més egoistes. Em sap greu, de solucions a la participació i di- però a l’Ajuntament aquesta àleg Ajuntament-ciutadans nʼobre proposta li pot sortir malament, una de problemes i discussions DANI CODINA perquè afavoreix els moviments interminables i poc interessants”. Jordi Borja. del tipus no en mi patio trasero.

Com es va fer la divisió de La històrica del PSUC Com ha de ser, doncs, el Barcelona en 10 districtes? trenquessin barris i una realitat sitats temàtiques o de serveis és recentment desapareguda procés de discussió dʼaquesta A l’estiu de 1983 em van donar social complexa. Ara que es parla d’una geometria molt variable: no Teresa Aubets recordava proposta municipal? quatre anys per fer la divisió ter- de fer barris administrativament, és el mateix una actuació a Can com en Jordi Borja No em sembla malament ritorial de la ciutat. La vaig pen- cal tenir present aquella expe- Tunis que l’operació del TGV a la (Barcelona, 1941) anava que es discuteixi a partir d’una sar aprofitant les vacances -tenia riència. Perquè fer que aquesta Sagrera. I, a més, tots els barris puntualment al local del proposta perfilada. Però a l’hora clar que ens havíem de moure en- divisió sigui consensuada i ben tenen l’element subjectiu de les partit a deixar l’assignació de plantejar-la has de tenir en tre 8 i 12 districtes- i entre agost i acceptada per la població no serà persones, que fan molt difícil la acordada del seu sou de compte qui se’t posarà en contra setembre, amb un grup de treball fàcil. Una cosa és dir que existeix seva delimitació. Per exemple, els regidor fins i tot després de més que qui hi estarà a favor. integrat per l’Ernest Maragall, la Poblenou i Sants o Hostafrancs límits d’actuació de cada associ- deixar el grup municipal Els barris són realitats variables sociòloga Anna Alabart, l’estadís- i una altra posar-hi límits. Els ació de veïns, com a organització comunista a mitjan anys que depenen de la vida social. I tic Josep M. Canals i el cartògraf documents que he llegit de la territorial, són de facto, i no con- 80 i entrar en l’òrbita el procés de discussió sobre la Lluís Casasses, vam fer la pri- proposta inicial de l’Ajuntament dicionen l’actuació d’altres associ- maragalliana. Avui, aquest seva reforma hauria de permetre mera proposta que, a l’octubre i no m’han tranquilitzat. acions. Serà molt delicat establir geògraf i urbanista forjat no pas legitimar o maquillar la novembre, vam discutir amb una dotacions de serveis per barris. a la Bandera Roja que va proposta municipal, sinó definir comissió ciutadana a la qual hi Potser perquè des dʼun impulsar les Comissions de criteris i indicadors de serveis i havia la Favb. La proposta resul- despatx sʼhan traçat límits i Una enquesta recent prova que Barri i molts projectes de repotenciar els districtes. És lò- tant de 10 districtes es va aprovar noms de 72 barris homogenis gairebé ningú coneix el regidor desenvolupament de ciutats gic que aquests tinguin antenes inicialment al desembre i, defini- en un mapa ja predeterminat? del seu districte, i lʼelecció europees i llatinoamericanes als barris, però per què han de tivament, el gener de 1984. I des Efectivament, que hi hagi un directa dels consellers segueix segueix en l’òrbita de ser homogènies? Què més dóna d’aleshores no s’ha tocat. mapa previ pot condicionar la pendent. Si els districtes no l’esquerra i, especialment, que un districte tingui deu barris discussió. I veient la proposta, acaben de funcionar, convé de l’antropòloga i diputada amb molta gent i un altre només Què va fer possible lʼacord? sembla encara més discutible la apostar per una nova divisió d’ICV Dolors Comas, en tingui cinc amb la mateixa Si els districtes són avui gaire- seva oportunitat, perquè barreja administrativa en barris? amb qui conviu a la Vila població? Cal adaptar l’adminis- bé indiscutibles és perquè tots cor- elements certs amb d’altres que Els districtes no han esgotat les Olímpica amb un animal de tració als barris, no a l’inrevés. responen a realitats amb història no tenen pes. És veritat, per seves possibilitats; el seu desple- nom Trotski. Com diu un i, mirant el plànol, els endevines: exemple, que l’actuació muni- gament és un procés a mig fer. El antic company del PSUC, els Quin futur vaticina a aquesta Eixample, Ciutat Vella, els antics cipal s’ha d’adaptar a territoris reglament de 1986 va acordar que que s’han mogut a la dreta nova Barcelona dels 72 barris? municipis agregats… Només Nou més petits perquè els districtes els consellers de districte serien són d’altres; ell segueix És una proposta amb dos Barris, antigament Sant Andreu són molt heterogenis. I també és escollits de forma directa. Que políticament on estava. I problemes: l’oportunitat mateixa Nord, va ser diferent de definir. veritat que les demandes i serveis això no s’hagi dut a la pràctica per socialment també: al costat de la reforma i el fet que, si tira Però vam descobrir que és molt augmenten i l’atenció de proximi- una raó legal (la falta d’una Carta dels moviments socials i de endavant i la divisió surt bé, es important el consens i el sentit tat és cada cop més necessària. Municipal pendent d’aprovació pel l’administració pública ben pot tornar en contra del debat comú, i que és bàsic el coneixe- Ara bé, quan aquests territoris Govern central) és cert només en entesa, prestant la reflexió ciutadà perquè fomentarà el par- ment de la història i la morfologia d’actuació municipal els hem de part. Sense la Carta no es poden crítica a qui l’escolti o el ticularisme i anirà en detriment dels barris. Allò més difícil el delimitar i formalitzar amb noms fer eleccions als districtes sota llegeixi en llibres com La del moviment associatiu clàssic, 1983 no va ser definir els dis- de barris, la cosa ja no funciona. tutela de la Junta Electoral, però ciudad conquistada. tot deixant l’Ajuntament sense trictes sinó que els seus límits no Perquè fer barris segons neces- l’alcalde sí que té competències per interlocutors vàlids. La Veu del març-abril de 2005 CARRER PUBLICITAT 13 La Veu del 14 CRÒNICA CARRER març-abril de 2005 Una ciutat insostenible Des dels mitjans oficials es vol imposar la idea que la Barcelona terciària o de serveis, que fomenta el turisme i les inversions, és més sostenible que el seu precedent industrial. Però el que persegueix aquest discurs és amagar el fet que el model productiu actual (caracteritzat per lʼexpulsió dʼactivitats industrials a la perifèria metro- politana, lʼaugment del tràfic de mercaderies, la hipermo- bilitat, les deslocalitzacions...) exigeix polítiques de gran impacte que comporten un consum desmesurat tant de territori com dels ja prou escassos recursos naturals.

GRUP DE BARCELONA DʼECOLOGISTES clubs de golf, sʼhi suma la situació EN ACCIÓ DE CATALUNYA amenaçada de rius i aqüífers per la contaminació. Sobretot destaca Ecologistes en Acció ha editat la la pèrdua de la qualitat dels rius Guia de la Barcelona insostenible. de lʼàrea com a sistemes natu- En aquest document crític, a part rals: el Besòs, una claveguera dels efectes pel que fa a lʼús de durant anys, es regenera parci- la ciutat i el territori que tenen les alment, només en el seu darrer grans línies dʼactuació del poder, tram, i es converteix definitiva- hi queden recollits i posats en ment en un riu molt artificialitzat, qüestió temes ambientals concrets i el Llobregat, successivament com: residus, subministrament i escanyat per les infraestructures, La lluita contra la construcció del túnel dʼHorta ocupa un dels capítols de la guia. consum dʼaigua i energia, conta- pateix una brutal concentració de minació, mobilitat, gestió del verd formigó a la seva desembocadu- canvi climàtic. colonitzat pel trànsit i el trans- laboral, lʼaugment de lʼatur i les urbà o motorització de lʼespai ra. La situació és similar en aflu- El trànsit, principal causant port privat (espai transformat desigualtats o la situació especí- públic. ents i rieres. també de la contaminació acús- en un gran aparcament i envaït fica de la immigració... Sʼhi denuncien les polítiques Es denuncia la contaminació tica, és -des del punt de vista també cada cop més per la En el llibre se senyala cons- energètiques triomfalistes i poc atmosfèrica produïda pel trànsit dels ecologistes- la bèstia negra publicitat), sʼafegeix el dèficit tantment la responsabilitat dʼem- sensibles a amenaces reals com motoritzat -la causa principal-, de la ciutat de Barcelona i lʼàrea dʼespais verds. Lʼartificialització presaris i polítics, dels grans el canvi climàtic o lʼescalfament el consum dels edificis i instal- metropolitana, amb una con- total del centre urbà no es veu grups econòmics, i de les insti- global. Manca interès per les centració de vehicles totalment compensada per la presència energies renovables, mentre insostenible. Més dʼun milió de dʼelements vegetals i àrees ver- es construeixen noves centrals cotxes entren cada dia feiner a des suficients. tèrmiques (de cicle combinat, Davant la tendència Barcelona i provoquen, a part Amb més dʼun això sí!); augmenta constantment a la producció de sorolls i fums, un consum Lʼús social de la ciutat milió de cotxes lʼoferta per part de les grans em- enorme de combustibles fòssils preses que controlen el mercat creixent de residus, i una ocupació agressiva de lʼes- Entre els objectius de la Guia entrant cada dia a de lʼenergia, en lloc de fomentar els sistemes de pai urbà que margina ciclistes hi ha també lʼafany dʼinventariar Barcelona, el trànsit lʼestalvi, lʼeficiència i lʼausteritat. i vianants. Barcelona, “capital i recollir críticament la majoria Aquesta situació, que contrasta recollida són poc del motor” segons les seves de qüestions relacionades amb és la bèstia negra amb gestos simbòlics com la efectius i fan inviable autoritats, destaca pel que fa al lʼús social de la ciutat, insepa- de la ciutat quant a construcció de la gran pèrgola nombre dʼautopistes i de despla- rables de la temàtica ambiental. solar del Fòrum, consolida la de- un bon reciclatge çaments en transport privat, amb En aquest sentit, es presta una sostenibilitat pendència actual de les centrals els embussos de lʼàrea metropo- especial atenció als problemes nuclears, així com lʼamenaça lacions com la incineradora i la litana, la marea de cotxes dels derivats de lʼaugment del preu tucions públiques, que actuen al de les noves línies i autopistes tèrmica de Sant Adrià, la qual caps de setmana i la caravana dels habitatges i les conseqüèn- seu servei. També sʼincideix en elèctriques. comporta lʼemissió de gasos com inacabable de camions des de cies que lʼespeculació i la lògica la part que correspon als parti- ara els òxids de nitrogen i sofre les zones logístiques i els nusos del mercat estan tenint sobre la culars, majoritàriament integrats Residus, aigua i contaminació -perjudicials per a la salut hu- de comunicacions. població amb menys recursos. en el mode de vida i consum

mana- i el CO2, responsable del A la situació de lʼespai públic Fet que se suma a la precarietat actual, que adopten formes de La situació dels residus és igual- mobilitat agressives i insosteni- ment crítica, amb un preocupant bles, i que sobretot eludeixen el creixement provocat pel desme- compromís envers la preservació surat consumisme, i la tirania dels del medi ambient i el territori envasos i embalatges dʼun sol ús. (sobre els quals actuen nega- També de les deixalles dʼorigen tivament amb lʼús exagerat del industrial. Davant dʼaquesta ten- vehicle privat, per exemple, o el dència a la producció creixent de sobreconsum, el malbaratament residus, els sistemes de recollida dʼenergia, la generació excessiva són poc efectius i fan inviable un de residus...). bon reciclatge. Pel que fa al tracta- ment final, es constaten les dificul- Un model depredador tats de recuperació i una utilització encara massa gran de la incinera- Finalment, cal recordar que la ció. Per damunt de tot sobresurt la lluita a favor de la sostenibilitat gestió dels residus per empreses passa especialment per con- especialitzades, representants trarestar lʼús cada cop més fre- dʼinteressos particulars. qüent dʼaquest concepte en el El mateix succeeix amb el que discurs dels sectors dominants. està esdevenint el gran mercat De sobte, tot resultaria sospito- de lʼaigua, amb lʼamenaça fins sament sostenible dʼacord amb fa poc del Pla Hidrològic Nacio- la propaganda i publicitat de les nal i el transvasament de lʼEbre. grans empreses i les administra- Lʼaigua potable, un recurs natural cions. Es tracta dʼuna tergiver- escàs, està progressivament en sació perversa de lʼobjectiu de mans de grans empreses trans- sostenibilitat real, amb la qual nacionals, que controlen també sʼintenta disfressar un model el comerç dʼaigua embotellada. econòmic –productiu i territorial– Al malbaratament dʼaigua a causa clarament depredador i moltes de la urbanització dispersa i les de les polítiques antiecològiques segones residències, piscines i que sʼestan implantant. La Veu del març-abril de 2005 CARRER CRÒNICA 15

En La paradoxa del nou 5 paraules Can Mas Déu

L’emblemàtica masia de zoològic de Barcelona Collserola torna a estar en perill com a projecte de desenvolupament comunitari obert a tot tipus d’entitats i veïns dels barris de l’entorn. L’antiga leproseria estava abandonada des de l’any 1995. L’administració de l’Hospital de Sant Pau va haver de suspendre l’operació especulativa que tenia programada amb l’ocupació de la masia l’any 2001. La sentència del judici, recentment celebrat, dóna la raó jurídica a L’Hospital (propietat de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Arquebisbat). No obstant això, la “raó social” està de part del projecte comunitari. Les entitats de l’entorn i els Mapa de la zona on se situarà el nou zoològic marí de Barcelona. ocupants estan disposats a continuar resistint.

Després dʼun llarg estira i litoral barceloní ja compta amb ble seria acollir els animals exòtics en total, menys de la meitat que Ruta “turística” arronsa dʼun parell dʼanys una “perla” com la plataforma de abandonats pels circs, procedents molts altres zoològics dʼEuropa que formigó que va acollir el Fòrum de del mercat de mascotes exòtiques superen les 20 hectàrees. Això vol El col·lectiu que va posar en entre lʼAjuntament de les Cultures. Sembla que no és o decomissats a les fronteres. So- dir necessàriament limitar el nom- marxa l’any passat el projecte Barcelona i el Ministeri de aconsellable seguir agredint el ja vint aquests animals són de difícil bre dʼanimals per garantir el seu Barcelona Anarquista ha Medi Ambient, al gener es malmès litoral barceloní. reintroducció al seu medi natural benestar. Així la nova plataforma plantejat obrir un nou Més enllà, però, dʼaquestes dʼorigen ja que estan massa hu- acollirà només les espècies marines itinerari “turístic” per “la va aprovar la construcció circumstàncies potser estaria bé manitzats però no per això deixen i deltaiques mentre que lʼAjuntament Barcelona dels indesitjables”. de la plataforma marina desenvolupar un debat més pro- de merèixer viure en condicions és partidari de mantenir les espèci- Personatges que donen que ha dʼacollir el nou parc fund sobre les funcions que ha els darrers anys de la seva vida. es terrestres a la Ciutadella aban- nom a un carrer o tenen un de complir un zoològic al segle Tot i això, cal remarcar que per fer donant de moment el projecte de reconeixement públic. En zoològic de Barcelona. XXI. Des de Depana hem estat desplaçar-les a alguna reserva del una primera llista inclouen, debatent i fent propostes per al Vallès. El nou parc del litoral acollirà entre d’altres, el monument ALFONS LÓPEZ CARRETE nou zoològic des dʼun punt de entre altres, dofins, lleons marins, a Joan de Coloma, partidari Vicepresident de Depana vista prou important i sovint poc Guanyar aquests pingüins i aus marines i per això es de l’expulsió dels jueus; considerat: el benestar dels ma- terrenys al mar recrearan artificialment els ambients Espartero, per bombardejar Des de Madrid es resistien a apro- teixos animals. Els zoològics han naturals dels deltes mediterrani, Barcelona. O el monument var el projecte faraònic que prete- de perdre definitivament la funció vulnera la Llei de americà i africà, així com una zona al marqués de Comillas, nia guanyar 13 hectàrees al mar decimonònica de mera exhibició Costes i afecta els oceànica. fervent catòlic, i traficant per ubicar el futur parc zoològic, dʼanimals exòtics que en ocasions Les administracions han relegat d’esclaus. El projecte és obert però més per rivalitat política que ha arribat a extrems ofensius, com corrents que aporten els autèntics deltes mediterranis a i es poden aportar noms per criteris ambientals. Així, es van ara els espectacles que sotmeten sorra a les platges usos marginals, trossejant els espais mitjançant la pàgina web portar fins a la zona els milers de animals especialment sensibles i naturals que sʼhi troben i consentint www.turismetactic.org metres cúbics de terra que sʼhavi- intel·ligents (com els simis o els que es destruïssin ”a toda costa” en dʼabocar al mar per poder cons- dofins) a activitats humiliants o fol- aquesta tasca els centres haurien (parafrasejant la campanya de Metro igualitari truir la plataforma, però en vistes klòriques. Afortunadament ja sʼha de comptar amb unes condicions Greenpeace). Un bon exemple són que lʼautorització del Ministeri no fet un esforç important per eliminar tècniques molt específiques ja les reserves del delta del Llobregat, De les 121 estacions existents arribava i davant la imminent inau- aquestes activitats que eren habi- que aquests animals presenten zona dʼespecial protecció de les aus estan adaptades una tercera guració del Fòrum es va decidir tuals als zoològics anys enrere. condicions sanitàries i pautes de arraconada per lʼampliació de lʼaero- part, concretament 41. retirar-los en una operació que va La funció principal que hauria de comportament no compatibles amb port, o la llera del mateix riu que ac- Quant a les estacions en costar més dʼun milió dʼeuros. Ope- tenir una instal·lació dʼaquest tipus un zoològic ordinari. Aquestes dues tualment trontolla entre la possibilitat obres, hi ha 44 en execució ració totalment absurda, ja que ara és la de conservació de biodiver- funcions aportarien elements edu- de recuperar-se com a espai natural i 15 adjudicades a punt de sʼhi han de traslladar de nou. sitat: centrar-se en la fauna local catius més interessants que la mera o ser canalitzat totalment des de començar. S’està elaborant Anècdotes a part, els motius (que també es troba molt amena- exhibició dʼanimals. Mercabarna fins al mar. I mentre, el projecte de les 21 restants. dʼenfrontament polític han acabat çada) i funcionar com a centre de El zoo de Barcelona té un impor- es gasten diners públics recreant Les obres haurien d’estar esvaint-se amb el canvi de govern recuperació dʼexemplars ferits o tant factor limitant: la seva superfí- deltes artificials. Tot plegat no deixa finalitzades abans de dos a Madrid i la concordança de color malalts. Una altra orientació possi- cie. Deu comptar amb 10 hectàrees de ser una curiosa paradoxa. anys. Una bona notícia per a polític amb lʼAjuntament. Així que, les persones discapacitades, finalment, la Direcció General de que veien com el metro no era Costes ha acceptat el projecte pre- un exemple d’igualtat. sentat pel consistori però a condició de reduir-ne la superfície (de les 13 900 22 62 26 hectàrees inicials a 6) i lʼalçada de diversos dels edificis, pel fet de Zoo o parc temàtic? Finalment, ser cívic no costarà construir-se a primera línia de mar. El projecte de nou zoo sʼassembla més a un parc cació ambiental per als visitants. res. Fins ara s’havia de trucar Però els motius ambientals per temàtic de caràcter lúdic que al que hauria de ser Lʼobjectiu dʼun zoo ha de ser assolir allò que al 010 (pagant) per avisar que oposar-se a aquesta obra són un parc zoològic. Hi hauran importants àrees des- exigeix la Llei 31/2003 de conservació de fauna sil- al carrer hi havia el cadàver evidents i continuen sent vigents: tinades a restauració i botigues i es potenciarà el vestre als Parcs Zoològics. Segons aquesta llei, la d’un animal, o que una peça guanyar terrenys al mar per a dofinari i lʼespectacle amb mamífers marins. En el seva funció ha de ser contribuir a la conservació de de mobiliari urbà s’havia aquesta finalitat vulnera la Llei de projecte inicial (2002), fins i tot es parlava dʼinclou- la biodiversitat mitjançant lʼeducació ambiental, pro- trencat. El nou servei està a Costes i és la millor manera de re orques, óssos polars i manatís, espècies que grames de conservació ex-situ i lʼaplicació de tècni- disposició dels ciutadans els desestabilitzar els corrents marins res tenen de “potenciació de la fauna local”. Els ques dʼenriquiment ambiental. El zoo de Barcelona set dies de la setmana. Una que mantenen i aporten la sorra recursos destinats a aquestes ampliacions bé es presenta mancances en aquests tres aspectes: vella reclamació que havíem de les platges del litoral. Tinguem podrien destinar a millorar les condicions de bona lʼeducació ambiental en la visita no guiada destaca realitzat des de les pàgines en compte que Catalunya ostenta part dels exemplars de lʼactual zoo terrestre de la per la seva absència i els programes de conserva- de Carrer. El 010 costava el rècord estatal dʼurbanitzacions Ciutadella: instal·lacions, recursos humans i edu- ció i enriquiment ambiental són escassos. al ciutadà ha de 55 cèntims agressives amb el litoral i que el d’euro els primers minuts. La Veu del 16 PUBLICITAT CARRER març-abril de 2005 La Veu del març-abril de 2005 CARRER EL CUARTO FOSC 17

EL CUARTO FOSC Biblioteca municipal Porta un endarreriment de gairebé un quart de segle. Com ja informàvem al número anterior de Carrer, lʼAjuntament va oferir un solar al costat de lʼEstació de França i ara el Ministeri de Madrid dóna llargues i no contesta. I a Brindis lʼAjuntament ja li va bé. A la Esteu veient allò que veieu. Brinden a primers de març a lʼentrada Generalitat lʼendarreriment POSTAL DE LA BARCELONA DʼAPARADOR del túnel... no és el del Carmel, ni el de la futura línia 9; és el de encara li va millor, perquè com Viella. Després del cava vindrien les suspensions en nou punts de més sʼallarguin els terminis les obres del túnel de la línia 9 del metro. Un brindis innecessari. més tard haurà de pagar la part que li correspon, la gestió i el funcionament de lʼequipament. Al darrer ple municipal es va Savis dependents donar una nova data com a Tot i que els fets han superat lʼanècdota que expliquem, creiem Pujol i lʼecologia possible inauguració: lʼany 2010. que és molt expressiva de la manera de fer del conseller Nadal. Lʼex-president va ser clar radical que ha arribat a Una notícia excel·lent per lʼany Els primers dies de lʼesfondrament del Carmel es va crear una en una conferència que va plantejaments que ni són del llibre i la lectura. Comissió Tècnica dʼinvestigació. Estava formada per tècnics de les donar a Esade. Va denunciar racionals ni són coherents i que administracions i “un trio de savis independents”, davant la poca la doble moral existent quant sʼhan convertit moltes vegades credibilitat que ofereixen els tècnics oficials. Un era Eduardo Alonso, al medi ambient posant com en negatius”. catedràtic dʼEnginyeria del Sòl de la Universitat Politècnica. Res a dir. a exemple un important Pujol va silenciar que no Però els dos altres, dʼindependents no en tenien res. José Manuel polític que, en privat, li deia: acomplim els compromisos Carles Serrano era el Director Tècnic de Tabasa quan es va construir el “Si no frenem el moviment de Kioto i que Catalunya ha túnel de la Rovira, el 1974, moment en què cents de veïns van haver ecologista, el país encallarà”, augmentat des del 1990 un dʼabandonar les seves cases esquerdades. Potser un independent quan, aquest mateix polític, 49% el nivell dʼemissions dels Martí poc expert en esquerdes. El tercer en discòrdia era Xavier Borràs, havia recolzat tot tipus de gasos que provoquen lʼefecte Joan Sabaté, el “Maradona de que va ser Director General de GISA de 1991 a 2004, és a dir propostes i plataformes hivernacle. les Rambles” va ser detingut per lʼempresa que no va controlar les obres i que es va limitar a pagar. És mediambientals. Mentre el seu dofí Artur una parella de guàrdies urbans a dir, en lloc dʼindependent, en podríem dir dependent dʼuna de les Pujol va prodigar les seves Mas es dedica a propagar que sembla que no tenien res empreses responsables de les obres del Carmel. crítiques al moviment ecologista, la imprescindible necessitat més important a fer. Va ser “dʼuna ideologia extremadament de construir infraestructures aplaudit pels vianants que van malgrat el presenciar aquesta escena tan seu impacte trista. Un cop a la comissaria ambiental, li van requisar “la Maria”, és a Zona verda? el moviment dir la pilota amb la qual havia Quina definició tan ha generat molta polèmica ecologista exigeix batut el rècord mundial de tocs revolucionària. Han posat per la forma com es du a que es respecti assegut a terra: 16.000 en total. aquest nom a lʼespai dedicat terme. Respecte al nom, Kioto i els seus El regidor Carles Martí, a aparcar, en el qual els ¿Quin cervellet ha triat compromisos. incapaç de treure dels residents de la zona (els aquesta denominació? En Per Pujol, carrers i les places del seu comerciants també?) per mitjà aquesta ciutat una zona lʼecologisme és el districte els trileros, ha estat dʼuna targeta dʼidentificació verda és una zona verda, pitjor perill per al implacable amb un bon pagaran només la quantitat i una zona dʼaparcament desenvolupament home que ja formava part dʼun euro. Es castigarà els és una zona dʼaparcament, de la humanitat del paisatge de les Rambles. no residents amb quantitats en aquest cas amb peatge. en general i de Li van requisar les botes i molt superiors, com a mètode A qui volen confondre? Catalunya en la pilota i no els hi tornaran dissuasori enfront de lʼús Comptabilitzaran els metres particular. fins que no pagui 300 euros irracional del vehicle. quadrats dʼaparcament com Ni més ni menys. (50.000 pessetes) de multa. La mesura és positiva però si fos gespa?

EN POSITIU Fer Papers per a tothom

L’humorista Fer, amic i Els immigrants protesten per com és de difícil aconseguir els papers col·laborador de la revista amb l’actual procés de regularització. Protesten perquè han de Carrer, ha estat guardonat treballar gratis uns mesos perquè l’empresari els faci un contracte; amb el premi que porta per o pagar tres, mil o set mil euros per agrair “el favor”. S’ha deixat nom el del dibuixant Jaume la regularització en mans dels empresaris i prestadors. Ampliar Perich, precisament l’any el termini, i que coincideix amb el desè permetre altres aniversari de la seva mort. documents que El felicitem. Creiem que n’és puguin suplir el mereixedor per la qualitat certificat d’em- dels seus treballs i perquè, padronament, com en Perich, sempre està són algunes de disposat a col·laborar amb les les peticions. causes més o menys perdudes Davant tanta o políticament incorrectes. dificultat, Enyorem l’humor d’en Jaume la consigna Perich i ens alegrem de poder “papers per a gaudir, per molts anys, dels tothom”, no és treballs d’en Fer. gens radical. La Veu del 18 PUBLICITAT CARRER març-abril de 2005

Des d'un botó fins un canó!! LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell. OBERT DE SOL A SOL SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES MOBLES I TRASTOS VELLS: UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!! Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats. ASSOCIACIÓ DE VENEDORS P ar kings OFERTES PERMANENTS: C onse ll de Ce nt, Pla ça de les Glòrie s, Mercat Municipal Inde pe ndènc ia, Avda . Me ridiana , Gra n Via Me tr o Fira de Bellcaire Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix Glòrie s, Clot Autobus os 18, 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92 al públic a preus veritablement satisfactoris.

FORN DE PA D'AVINYÓ

barcelona-2

escudellers, 21

telèfon 93 317 95 84

PA I BOLLERIA ARTESÀ Comida para llevar ESPECIALITAT EN COQUES Salón para grupos ESCUDELLERS, 59 Actuaciones culturales Tel. 93 301 57 43 Casa fundada l'any 1912 REPARTIMENT DIARI SI NECESSITES UN A RESTAURANTS I COL·LECTIUS FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA TAXI, TRUCA'NS PASTISSERIA GRANJA OBERT TOT L'ANY SUÏSSOS, ENTREPANS, ORXATES I BARNA De martes a sábado de 11h a 13h. GRANITZATS, GELATS... Domingo de 11h a 17,30 y de 19,30 a 1 de la noche Rambla Poble Nou, 44-46 AGRAÏM LA SEVA COMPRA. Tel. 93 309 18 72 - Barcelona TAXI c/ de la Cera, 33 - 08001 Barcelona AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, Pàg. web: www.eltioche.com Tel. 93 302 24 41 93 442 00 97 HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC. E-mail: [email protected] 93 357 77 55

RESTAURANTE PERU CRISTALERÍA - CARPINTERÍA D E A L U M I N I O Y PVC Especialidades: Pescados Variados, Carnes Selectas DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD XANCÓ CAMISERIA PERSIANAS - MAMPARAS DE BAÑO ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA 10 % de descuentos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de baño, rejas de seguridad, cortinas plegables Fundada l'any 1820 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Hnos. JURADO Popelin Cotton 100% C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax 412 54 56 Psg. Joan de Borbó, 10 08003 Barcelona Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 Ronda General Mitre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA Tel. 93 310 37 09 Fax 93 310 53 27 Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51

Anunciaʼt a La Veu del Carrer!! 93 412 76 00 [email protected] La Veu del març-abril de 2005 CARRER OPINIÓ 19

Xavier Pedrol Membre del Centre de Treball Alguna cosa s’ha mogut a Europa i Documentació

l’Estat espanyol no s’havia d’un règim plebiscitari. El necessari debat en minimitzar les veus crítiques amb el o a Navarra, on a la crítica «social» s’hi Aconvocat mai cap consulta popular pels públic, plural, informat i de qualitat no Tractat, propiciant sobretot les consignes afegien demandes a favor d’una Europa temes europeus: ni per l’adhesió de l’any es va deixar veure per enlloc. Ans al con- abans que els arguments. Fins i tot, la sensible a la realitat plurinacional, el per- 1986 ni per les ratifi cacions dels tractats trari. El president va sorprendre amb les Junta Electoral Central va haver d’amo- centatge de vots en contra, de l’abstenció posteriors (Maastricht, Amsterdam o següents paraules: «No hi haurà debats. nestar el Govern per la seva prepotència i del vot en blanc ha estat sensiblement Niça). Un debat constitucional sobre el Només una intensa campanya d’explica- propagandística. superior a la mitjana estatal, malgrat el futur europeu podria haver estat una ció». I efectivament, l’aparell mediàtic i I, tanmateix, diguin el que diguin, no posicionament del PNV i de CiU, que van immillorable oportunitat per involucrar els recursos posats al servei de la defensa va ser sufi cient. El referèndum del 20 de reforçar la «pinça» de ferro dels partits amplis sectors de la ciutadania en aques- del «sí» han estat impressionants. No s’ha febrer ha tingut un índex de participa- majoritaris. ta refl exió. Però el govern ha desaprofi tat dubtat en utilitzar ció (42’3%) que ha Així doncs, malgrat la majoria de vots aquesta ocasió. algunes cares cone- El govern ha resultat ser el més que ha obtingut el «sí», res no pot justifi - En primer lloc, tot i tenir dos anys gudes del món de la baix des de la caigu- car, per poca sensibilitat democràtica que per endavant, el govern va convocar el cançó o de l’esport desaprofi tat da del franquisme i es tingui, les eufòries verbals desplegades referèndum consultiu a corre-cuita quan per difondre els l’oportunitat d’implicar un dels més baixos pel govern i alguns aliats. Està ben clar encara la majoria de la ciutadania en millors preceptes de les consultes eu- que, tot i les circumstàncies esmentades desconeixia el text. Aquesta precipitació del text, insultant la ciutadania en la ropees (només el re- i la desigualtat de forces, no s’ha pogut va forçar per la seva banda el pronun- la intel·ligència refl exió sobre el futur ferèndum irlandès contrarestar la mirada indiferent i escèp- ciament del Tribunal Constitucional dels espectadors. sobre el Tractat de tica que en relació a aquest Tractat que es sobre les possibles incompatibilitats del No s’ha dubtat en d’Europa Niça va tenir una vol «constitucional» ha mostrat la majoria Tractat Constitucional i la Constitució utilitzar programes participació me- de la població. Les posicions crítiques al- Espanyola. D’aquesta forma el compromís com «Gran Hermano» per fer publicitat nor). D’aquest baix percentatge, un 76’7% tereuropeistes, en canvi, han aconseguit del senyor Zapatero amb la «democràcia del text europeu. No s’ha dubtat en plan- ha votat a favor del «sí», un 17’2% a favor obrir-se un espai digne que permet cons- deliberativa» i el «republicanisme cívic», tejar el debat de manera tendenciosa, del «no» i un 6% ha votat en blanc. Tan tatar que alguna cosa s’ha mogut a Euro- de què feia gala al començament del seu equiparant la idea d’Europa a un model sols, doncs, un 30% de l’electorat ha votat pa. Esperem que aquest espai es consolidi mandat, quedava esvaït front a unes de- molt concret –neoliberal, tecnocràtic i mi- a favor de l’anomenada «Constitució» eu- i vagi creixent a partir d’ara. Sens dubte cisions que més aviat semblaven pròpies litarista– d’Unió Europea. No s’ha dubtat ropea. Aquí, a Catalunya, com a Euskadi forma part de la millor tradició europea.

Antoni Comín Membre de Ciutadans pel Canvi Un sí (y un no) por la reforma

os países europeos felicitaron de la ciencia política, que nos debería no catalán es un no europeísta -un no o El primero por ser un sí critico, en su ma- Lpronto al gobierno español por el resulta- llevar a refl exionar. Cuando el ámbito de bien de izquierdas o bien catalanista- a yoría, con los défi cit sociales del Tratado, y do del referéndum. Todo se ha desarrolla- decisión que comparte cada ciudadano es diferencia del no español que, siendo muy el no por ser un no europeísta. Por lo tanto, do según lo previsible: una mayoría clara muy grande, la participación es más baja. mayoritariamente de izquierdas, estuvo la mayoría de sís y de nos, en Catalunya, a favor del sí, un grado de participación Porque la parte alícuota de decisión de también contaminado por un no de dere- desean una Europa parecida. La diferencia muy bajo (incluso inferior a las últimas cada uno de nosotros dentro del conjun- chas, antieuropeísta, a la COPE. En Cata- entre ambos es estratégica, antes que ideo- elecciones europeas) que, no hace falta ni to es más pequeña. Porque el poder se lunya, esta contaminación no se dio. lógica. Para llegar a esta Europa deseada, repetirlo, debe llevar a todos, políticos y comparte con más ciudadanos. Porque el Alguien ha estudiado el resultado de los unos consideran que el sí es la manera ciudadanos, a refl exionar. poder queda, en consecuencia, más lejos. Catalunya, municipio por municipio, y lo más segura de avanzar, mientras que los Europa queda lejos de los ciudadanos. No es lo mismo decidir entre 10.000 (por ha comparado con el resultado, también otros defi enden el no, para ir al mismo lu- Por esto no votan. Además, en Europa el ejemplo, en los ayuntamientos), que deci- municipio por municipio, en las últimas eu- gar. De cara al futuro, el sí y el no empujan debate político no se desarrolla según el dir entre 40 millones (en el Estado), que ropeas. Con este método es posible confi r- hacia la misma dirección: superar los défi cit polemos habitual en cualquier democra- decidir entre 450 mar si los votantes democráticos y sociales de la UE, en rela- cia: no hay una clara confrontación entre millones (en Euro- siguieron o no las ción a los cuales este Tratado da un paso candidatos comunes, ni entre izquierda y pa). ¿Cómo hacer En Catalunya, el sí consignas de “sus” hacia delante pero insufi ciente. derecha, no se elige al líder del ejecutivo sentir como propias y el no empujan en partidos. En los Quizás no esté de más un último apunte (directa o indirectamente) en las eleccio- unas instituciones municipios donde sobre la campaña. De cara al futuro, en nes, etc. Aquellos que defendimos la opor- como las de la UE la misma dirección: ganó el sí, el PSC y aras al debate libre y honesto, sería nece- tunidad del referéndum, argumentamos que se comparten superar los défi cit el PP sacaron buen sario desterrar dos prácticas negativas a que precisamente ésta era la mejor ma- entre tantos millo- resultado en las la hora de movilizar a los votantes. Por un nera de acercar la UE a sus ciudadanos. nes de compatrio- democráticos y sociales últimas europeas, lado, es necesario que las campañas insti- Si Europa, efectivamente, decide sobre tas? Este es nuestro de la Unión Europea y en los municipios tucionales (que quieren promover la parti- nuestras vidas, que sean los ciudadanos mayor reto futuro, donde el no sacó ma- cipación) estén abiertamente decantadas los que, por un día, tengan la potestad para todos aquellos yor porcentaje, ERC hacia una u otra opción. Hay que respetar de decidir claramente sobre la vida de que nos sentimos decididamente euro- había tenido también un resultado bueno. la neutralidad de las campañas institucio- Europa. peístas. Creíamos que la mayor grandeza Es decir, hay una correlación positiva entre nales con mucha mayor psulcritud. Sin embargo, es posible que este de la UE era su capacidad para juntar a el voto de estos partidos y el resultado en el Por otro lado, hay que evitar la exa- acercamiento haya sido, precisamente, centenares de millones de personas bajo referéndum, lo cual indica que “sus” electo- geración y las medias verdades, que han demasiado repentino. Había que decidir una misma y única ciudadanía, pero aho- res les hicieron caso. abundado en la campaña del no (ya sea a en poco tiempo (al menos esta ha sido ra descubrimos que ésta es, también, su En el caso de CiU, la correlación es in- la hora de abordar los temas de defensa, o la sensación de los ciudadanos) sobre mayor debilidad. versa: donde mejor resultado sacó en las sobre la pena de muerte, sobre la Carta de un tema demasiado importante y dema- europeas, mejor resultado, en comparación Derechos Fundamentales, sobre la refor- siado complejo. Un poco ha sucedido con Balance del resultado en Catalunya con la media de Catalunya, sacó el no. Esto ma, sobre el proceso de redacción o sobre aquellos pacientes que llevan demasiado En Catalunya, el resultado quizás merez- indica que sus electores se decantaron, en la dimensión social de la UE). Existen ar- tiempo en ayunas (nadie les ha pregun- ca un análisis a parte. En Catalunya la buena medida, por el “no”. En el caso de gumentos más que sufi cientes a favor del tado nunca sobre Europa) y que un buen participación fue levemente más alta que IC-V, los estudios (y sus gráfi cas) no per- no, lo mismo que a favor del sí, de modo día se encuentran con un pollo al ast en en las elecciones europeas. De hecho, el miten determinar ninguna correlación, que la falta de rigor ni la tergiversación el plato (un referéndum constitucional) y diferencial de abstención entre Catalunya ni positiva ni negativa. Con lo cual, es no son necesarias para defender las pro- se les indigesta. En este sentido, no esta- y España (siempre a favor de aquélla) se imposible saber si sus electores habituales pias posiciones. Y, en cambio, enturbian rá de más tomar nota de esta sensación redujo en cinco puntos en comparación se decantaron por el sí o por el no. Nadie el debate: una media verdad se dice en un ciudadana y, de cara al futuro, dar más con las europeas. puede demostrar que hayan hecho caso, minuto, pero se tarda diez en precisarla tiempo y profundizar más el debate en Por otro lado, el no en Catalunya subió pero tampoco que no lo hayan hecho, a la o desmentirla. Las afi rmaciones de parti- los procesos de este calibre. hasta el 28 %, lo cual no quita nada a la decisión de la dirección de IC-V. darios del no sobre la pena de muerte o el Hay otra refl exión relativa a la partici- contundencia con que ganó el sí pero que, En cualquier caso, en Catalunya el sí y neoliberalismo han sido, a mi parecer, los pación, que nos llega más desde el ámbito en todo caso, es un dato a no obviar. El el no parecen claramente complementarios. dos casos más fl agrantes en este sentido. La Veu del 20 PUBLICITAT CARRER març-abril de 2005 Diguem sí a Kioto “La humanidad parece totalmente limitat i devorador de combustibles manacions, dels i les ecologistes incapaz de reconocer el pleno signi- fòssils. Catalunya presenta, si fa no donen el poder directament als ficado de la gran catástrofe [cambio fa, la mateixa tendència dʼaugment Governs i als empresaris, és lʼano- climático] que se avecina o de respon- dʼemissions que lʼEstat Espanyol. menat àmbit polític i econòmic en el der a ella con el tipo de movilización Per aconseguir la fita, Kioto esta- qual hem posat tradicionalment la urgente y continua de ingenio y recur- bleix diversos mecanismes com ara nostra atenció, sense adonar-nos sos humanos que se necesitarían para el comerç dʼemissions, els dʼapli- que aquí, els i les ciutadanes comu- cambiar la marea y volver a estabilizar cació conjunta -cooperació entre nes tenim un poder limitat dʼinfluèn- la atmósfera de la tierra”. J. Rifkin. països- i els de desenvolupament cia (que hem dʼexercir-ne però amb net -transferència de tecnologies ne- consciència del seu límit). MARIA INÉS AMOROSO tes a països en desenvolupament-, En canvi, i també de manera Barnamil creació dʼembornals, entre dʼaltres. tradicional, ha quedat endarrerit un Però no tots aquests mecanismes tipus de mobilització contínua, que Kioto és un acord internacional per tindran la mateixa eficiència. No no sʼatura mai, amb un gran poder treballar contra el canvi climàtic. Es és el mateix estalviar energia que de canvi; ens referim als hàbits Per fer visible lʼ abast de la implicació individual ens recol- signà lʼany 1997 i entrà en vigor el comprar a un altra la seva quota quotidians de consum en general, i zem en Kioto i el presentem com a un marc de referència 15 de febrer passat, desprès que dʼemissions i tampoc és el mateix dʼenergia en particular, de cadascú per a cada petita bona practica perquè ens faci sentir que sʼhi inclogués Rússia i el total de fer un ús eficient dʼenergia i plantar i cadascuna de nosaltres; on podem col·laborem activament amb un procés global i que anem gasos dels països compromissaris arbres com a embornals. posar molt dʼenginy per canviar la creant una nova cultura de lʼenergia. sumessin el 55% dʼemissions glo- Per prevenir mals entesos, el mo- marea i tornar estabilitzar lʼatmosfe- Hem elaborat un joc de sis cartells i un fulletó de vuit pàgi- bals. La fita és una reducció mundial viment ecologista anota els més ur- ra de la terra (con diu Rifkin). Lʼabast nes amb el títol Diguem Sí a Kioto, on expliquem de ma- de les emissions de gasos dʼefecte gents deures del govern espanyol: dʼallò que podem fer individualment nera planera que tot i les seves febleses (la mercantilització hivernacle del 5,2% entre 2008 i 1. Gravar els combustibles fòssils. no és gens menyspreable ja que dʼemissions, lʼabsència i/o el poc compromís dʼestats amb 2012 sobre la base de 1990. 2. Revisió de Plans Energètics. més del 60% dʼemissions conta- indústries altament contaminants…) Kioto conté potenciali- Kioto obliga als Estats mem- 3. Impulsar lʼeficiència, lʼestalvi i les minants es produeixen en sectors tats aprofitables, aglutinatives i encoratjadores per arribar bres de lʼUE a reduir un 8% de les energies netes. difusos i part dʼaquestes provenen a les fites. emissions, ja que un dels principis 4. Eliminació progressiva de les de la inadequada gestió dels residus Aquest material està dirigit a gent comú i també al personal inspiradors és posar la major part de nuclears. urbans, la ineficiència energètica a docent en la difícil tasca de sensibilitzar a nens i nenes responsabilitat en els països desen- 5. Planificació territorial per reduir el la llar, al transport i altres formes de dʼinstitut. Pot ser útil per adults/es no iniciades en el tema. volupats. transport. consum quotidià. És gratuït, es pot veure a www.barnamil.org i recollir-lo a la Espanya pot incrementar les se- 6. Legislació per reduir el consum Favb. ves emissions en el període fins al dʼenergia als edificis. La presentació dʼaquest material tindrà lloc al Centre de 15%; però ben lluny dʼaixò, arriben 7. Un pla nacional dʼassignació Recursos Barcelona Sostenible. Nil Fabra, 20, baixos, el fins el 45% lʼany 2004, la qual cosa de drets dʼemissió per garantir els 12 dʼabril a las 18 hores. reflecteix lʼobsessió dels governs acords. per un creixement econòmic il- Aquestes imprescindibles reco- La Veu del març-abril de 2005 CARRER REPORTATGE 21 Un reportatge de Una de las grandes iniciativas políticas del gobierno socialista -el proceso de regularización de inmigrantes- empieza a dar síntomas

Luis Caldeiro alarmantes de no funcionar como se esperaba. La regularización nace enferma

e calcula que en España viven voluntaria. Lo principal es desa- entre 800.000 y 1.300.000 inmi- rrollar una acción pedagógica”. Sgrantes sin regularizar. Una enor- me bolsa de mano de obra barata, El problema del padrón que trabaja en condiciones de Las dificultades del inmigrante no total precariedad: sin contrato, sin se limitan al contrato. El certificado seguridad social, sin defensa ante de empadronamiento constituye posibles abusos patronales. El otro quebradero de cabeza. Pese sueño dorado de cualquier empre- a que Eduard Planells entiende sario desaprensivo. que “hay mucha gente empa- Para borrar esta vergüenza na- dronada, más de lo que se cree, cional, el nuevo ejecutivo apostó porque es necesario para recibir fuerte y decidió iniciar un proceso asistencia sanitaria”, la verdad es de regularización, que comenzó el que muchos inmigrantes poseen pasado 7 de frebrero y finalizará el certificados que apenas difieren 7 de mayo. Los requisitos que se en días, o en un mes, respecto a piden al inmigrante son tres: po- la fecha límite, el 7 de agosto de seer un contrato de trabajo de al 2004. O directamente no están menos 6 meses; un certificado de empadronados, bien por ignoran- antecedentes penales (expedido cia, miedo -la última reforma de en origen) y un certificado de em- la Ley de Extranjería permitía a padronamiento, con fecha anterior la policía acceder a las listas del al 8 de agosto de 2004. padrón-, por dificultades creadas Una vez agotado el plazo, la por algunos consistorios -caso de Inspección de Trabajo tiene orden Lorca, Totana, Mazarrón o Torre de actuar y puede imponer a los Pacheco, en Murcia- o porque sus empresarios multas de hasta caseros son inmigrantes regulares 60.000 euros por cada empleado que realquilan habitaciones y son no regularizado. JORDI TARRÉS reacios a dar de alta a todos los in- Inmigrante ecuatoriana ante el consulado mostrando documentos para la regularización. quilinos que pasan por ellas. Y por Despidos y picaresca supuesto, la picaresca tampoco “Mi jefe me ha despedido por pe- perdona: Recientemente, Norma dirle los papeles” es la frase con presentado hasta mediados de 6.000 euros por contrato”, co- a sindicatos y abogados” para Falconi, de la Plataforma por la la que Nora Raquel Caizapanta, marzo 4.599 solicitudes, una menta Karim Ouaraab, portavoz “denunciar los abusos”. “Tam- Regularización Sin Condiciones, miembro del Taller Ecuatoriano de cifra escandalosamente baja. de la Asociación de Trabajadores bién aceptaríamos denuncias de denunciaba la venta de falsifica- Arte y Cultura (TEAC), resume la Este hecho fue el detonante de Inmigrantes Marroquíes en Cata- asociaciones”, señaló. ciones del padrón municipal por dramática situación de muchos una manifestación de protesta, lunya (ATIMAC). Y no sólo esto, Sin embargo... ¿cómo denun- 2.000 euros, perpetrada por indivi- inmigrantes. “Conozco más casos formada por casi 3.000 marro- sino que además deben costearse ciar a aquél de quien depende duos que afirman tener contactos de despedidos que de gente a la quíes, que el día 13 de ese mes ellos mismos la seguridad social. tu sueldo? ¿Y en base a qué en algunos distritos de Barcelona. que le hayan hecho un contrato”, “Y ten por seguro que el que tiene pruebas? En este tipo de relación En definitiva: el proceso de afirma con rotundidad. Concre- dinero, paga”. laboral apenas hay documentos o regularización parece desinflarse. tamente, de los 35 ecuatorianos Despidos masivos, constancia por escrito de nada. Los despidos masivos, las corrup- que componen el Taller, 20 son “Buena voluntad” del patrono Y tampoco es probable que los telas y la débil afluencia de solici- irregulares, y sólo 6 han podido corruptelas y la Es por ello que esta regulariza- compañeros vayan a ofrecerse tudes, así lo demuestran. Y como obtener los preciados papeles. débil afluencia de ción “nace enferma”, en palabras como testigos, a riesgo de indis- síntoma, un dato que aporta José “Seguirán limpiando, seguirán del representante de ATIMAC. ponerse con el patrono. Todas Miguel Benítez, portavoz de Nou siendo albañiles, seguirán siendo solicitudes están La razón es bien lógica: Toda las fuentes consultadas recono- Barris Acull -red de 50 entidades peones, y mientras no pidan un demostrando su eficacia se basa en la buena cieron que hay miedo entre los de ese distrito dedicada a facilitar contrato, seguirán teniendo traba- voluntad del patrono, su volun- inmigrantes y que sus defensas la integración del inmigrante-: “El jo”, sentencia. que el proceso de tad de contratar al inmigrante; son “mínimas”. gobierno acaba de incluir dos nue- Las cifras de este fenómeno regularización buena voluntad que, desgracia- Una posible medida sería vos supuestos que en principio no son espeluznantes: según un damente, a menudo brilla por su presionar mediante la realización se contemplaban: La reagrupación informe realizado por la Asocia- corre el riesgo de ausencia. de inspecciones y controles, sin familiar y los estudiantes. Nos pa- ción Profesional Española de Di- convertirse en Y no sólo lo afirman las esperar al 8 de mayo. Joan Gar- rece bien, aunque se haya hecho rectores de Recursos Humanos asociaciones, sino los propios cía, secretario de la Federación para engordar las cifras. Pero esa (APEDRRHH) -que cuenta con fracaso rotundo abogados. Roberto Sánchez, de Asociaciones de Vecinos de no es la solución”. 3.000 directores de Recursos presidente de la Subcomisión de Barcelona (Favb) es totalmente Ahora, el clamor de todos los Humanos asociados, durante los Extranjería del Colegio de Aboga- explícito a este respecto: “Si se agentes sociales -sindicatos, 16 primeros días del proceso, recorrió las calles de la capital dos de Barcelona, confiesa: “Me hubiesen impuesto ya 100 mul- ONG, asociaciones de inmigran- las peticiones de regularización provincial. Y se esperan más cuesta mucho convencerles (a tas de 60.000 euros en todo el tes- tiene un nombre: flexibili- fueron 48.247, mientras que movilizaciones en todo el Esta- los empresarios) de que hagan Estado, se hubiera corrido la voz zación. Flexibilización tanto del el número de despedidos por do, a partir de abril. contratos. Hay que hacer mucho y habría muchos menos abusos a plazo de regularización como de negarse los empresarios a ha- Pero no sólo hay despidos, sino trabajo de pedagogía”. los inmigrantes”. Sin embargo, el los requisitos. De lo contrario, cerles contrato, fue de 58.974. también picaresca: Ciertos empre- Ante esta situación, el sub- propio subdelegado rechazó que una iniciativa como ésta, de alto Y en Murcia -la comunidad con sarios venden, ofrecen el contrato delegado del Gobierno en Bar- la Inspección vaya a intervenir calado social y que tantas espe- más empleo sumergido de todo de trabajo a cambio de una suma celona, Eduard Planells, reco- antes del fin del proceso: “Se trata ranzas levantara, corre el riesgo el Estado, el 30%- sólo se han de dinero. “Ahora ya se habla de mienda “que el inmigrante acuda de una fase de “regularización” de fracasar. La Veu del 22 REPORTATGE CARRER març-abril de 2005 Suelen pasar inadvertidos, pero son ya Un reportatge de la primera comunidad inmigrante de Noves veïnes Catalunya. Recientemente, La Vanguardia

Luis Caldeiro i veïns los definía como la “mayoría silenciosa”. Ecuatorianos: integrados, pero no tanto

l cónsul ecuatoriano en Barce- que nos violenta de los españoles lona, Eugenio Vázquez, cifra en es su forma de decir las cosas: E110.000 el número de compatrio- la brusquedad en el lenguaje, el tas residentes en Catalunya, mu- hecho de decir las cosas directa- chos de ellos sin regularizar. La mente, el hecho de levantar la voz mitad se reparte entre los muni- cuando te hablan”. cipios de Barcelona y LʼHospitalet El choque cultural no se limita de Llobregat, dándose la mayor al diálogo. Se extiende a concep- concentración en los distritos de tos tan básicos como la familia Horta y Nou Barris. o las relaciones personales en Miguel González es coordinador general. La sociedad ecuatoriana de Llactacaru (en quechua, “tierra es mucho más tradicional y cálida lejana”), una de las asociaciones en el trato. Una mujer del TEAC más reivindicativas que existen afirma que “los españoles son en defensa de los ecuatorianos. más fríos. No dan el debido valor Miguel resume en el siguiente a la familia. Aquí cada uno vive su perfil lo que sería un inmigrante de vida, va por su lado. Y las familias su país: “Hay una ligera mayoría no son tan unidas, no hay roce”. de mujeres. En un principio esa Y como muestra, comenta que su mayoría era mucho más evidente, hija, adolescente de 16 años, le ya que originalmente se trataba de cuenta que “los chicos españoles una emigración femenina, que se no hacen caso a sus padres”. empleaba en la limpieza domés- La frialdad de las relaciones tica y en el cuidado de ancianos. familiares la hacen extensible a Son gente relativamente joven, las relaciones entre vecinos, entre entre los 20 y los 40 años. Ahora amigos. “El ambiente es frío, hos- están viniendo muchos niños en til. Nadie conoce ni a su vecino. virtud de la reagrupación familiar, Allá la gente es abierta, nos pre- porque el ecuatoriano es un in- JORDI TARRÉS ocupamos los unos por los otros. migrante que tiende a reagrupar. Muchas familias ecuatorianas pasan ratos del fin de semana en el Vall d’Hebron. Hay calidez, cariño”. Hay, pues, muchos niños de mi Sin embargo, el coordinador país en las escuelas”. de Llactacaru aporta serenidad y Son, desde luego, gente labo- suaves. Aunque estas virtudes -la- quechua?”. otra ocasión me preguntaron si lucidez al debate: “Yo me pongo riosa: “La mayoría trabaja, ya sea boriosidad, discreción, educación- Un inmigrante que asiste al conocíamos la televisión.” en la piel de un marroquí, y debe con papeles o sin ellos. Hay unas tengan también su lado oscuro: Taller Ecuatoriano de Arte y Cul- Pese a profesar la misma reli- de ser mucho más difícil su inte- redes informales de búsqueda “Lo malo de los ecuatorianos” tura (TEAC) cree que “el español, gión y hablar el mismo idioma, hay gración”. Y añade que, en el caso de empleo, sobre todo funciona -afirma Nora Raquel Caizapanta, racista de frente no es. Más bien un choque cultural. Los nativos re- de sus compatriotas, hay varie- el boca a boca”. En cuanto a locutora del programa radiofónico habla por detrás. Algunas veces prochan a los ecuatorianos su afi- dad de casos y situaciones, casi los sectores en que suelen em- Añoranzas, realizado por y para te miran raro, pero también hay ción por la música a todo volumen, tantas como personas: “Los hay plearse, afirma que si bien “en gentes del país- es que, en cuanto gente buena que te aprecia”. Y a veces en horas intempestivas. que se adaptan aceptablemente; un principio se decantaban por encontramos un trabajo y un lugar se cuentan anécdotas realmente Los inmigrantes, el tono brusco los que hay que trampean y los unos gremios muy concretos, aceptable para vivir, nos callamos. cómicas, que dicen mucho de del español a la hora de dirigirse hay que definitivamente no se ahora se han diversificado mucho, Somos muy conformistas”. la ignorancia del español medio a ellos: “Aparte de que hablamos adaptan, convirtiéndose en serios sobre todo aquellos que cuentan Nora reside desde hace nueve respecto a Ecuador: “Una vez me un castellano distinto” -comenta candidatos a padecer algún tipo con contrato. El hecho de tener años en Catalunya, y tiene aquí preguntaron en mi trabajo: ¿En Miguel González- “los códigos de de trastorno psíquico, y deben papeles abre nuevos horizones a su familia. Posee estudios su- vuestro país tenéis leche? Y en conducta son muy diferentes. Lo regresar”. laborales: Antes, los ecuatorianos periores y habla perfectamente engrosaban los turnos de noche el catalán. Sin embargo, es el (los menos queridos); ahora, se vivo ejemplo de que la supuesta les ve cada vez más en puestos mejor adaptación de los hispano- de cara al público (Caprabo, Día), americanos a España, por razón en residencias de ancianos... Los de lengua y religión, no pasa de El pequeño Ecuador hombres, muchos en la construc- ser un mito: “Cuando yo llegué a ción y en el sector servicios, todo Catalunya aún no había mucha Direcciones de interés para los ecuatorianos de Mónica Gortayre en colaboración con Nora Raquel lo que tenga que ver con trabajos inmigración, y hasta te veían con Catalunya: Caizapanta. Ofrece información tanto del Ecuador manuales”. una curiosidad sana. Hoy, sin em- ● Llactacaru: c/Vistalegre, 15 (Raval) -con conexiones en directo con emisoras del país- Forman parte del paisaje hu- bargo, siento un rechazo absoluto ● Quedada del Valle de Hebrón: Los ecuatori- como sobre la realidad ecuatoriana en Catalunya mano de nuestras ciudades, los por parte de la población: en las anos se reúnen espontáneamente en un terreno (tema Regularización, por ejemplo). Y un atractivo vemos a diario, pero suelen pa- carnicerías, en las panaderías, en del Valle de Hebrón, no lejos de la Residencia repertorio musical de la tierra. sar desapercibidos. Raramente las peluquerías...” Y se pregunta: General, todos los fines de semana, a partir de las ● Taller Ecuatoriano de Arte y Cultura (TEAC): son noticia en la prensa, salvo “Si a mí me pasa esto, que llevo 3 horas de la tarde. Hay puestos de comida típica Organización que se dedica a rescatar y difundir desgraciados incidentes aislados: aquí 9 años, tengo estudios y y de música latina. También se juega la modalidad la cultura y el folklore ecuatorianos, en todas sus La muerte de Wilson Pacheco o hablo catalán, ¿cómo se sentirán nacional del voleibol, el llamado ecuavoley. expresiones (danza, música, arte). Se reúne cada algún altercado protagonizado por los ecuatorianos que provienen ● Programa radiofónico Añoranzas: Todos los domingo, de 11 a 14 horas en el local de la Aso- bandas juveniles. de comunidades indígenas, que días, de lunes a viernes, en Ràdio Kanal Barcelona ciación de Vecinos de Sagrada Familia (València Tal vez contribuya a ello su dis- ni siquiera hablan bien el cas- (106,9 FM), de 14.30 a 15.15 horas. Dirigido por 558, 1º 2ª). creción y sus formas educadas y tellano porque su lengua es el La Veu del març-abril de 2005 CARRER REPORTATGE 23 Un reportatge de Tot i les promeses de futur, les portes del mític music-hall no han tornat a obrir des de 1997. Ja fa tres anys que una plataforma veïnal

Maria Ortega treballa per reivindicar el local per al barri.

Vuit anys sense respostes a El Molino

l Molino és segurament lʼedifici hall o tot seguirà com fins ara. sempre que potser un dia sʼacabin més emblemàtic de lʼavinguda A tot això cal sumar-hi lʼinte- materialitzant. Edel Paral·lel. Anys enrere el seu rès que darrerament ha mostrat nom anava lligat als espectacles el Liceu per instal·lar a El Molino Decadència i enderrocaments de varietats i a la vida nocturna una sala de petit format per oferir Recordar el Paral·lel del segle pas- de les classes populars, però avui sessions matinals i infantils. Però sat és parlar dʼun clima permanent de tot això només en queda una perquè aquesta iniciativa anés de festa i llums. És recordar una façana cada cop més deteriorada. endavant, van presentar una sè- llarga filera de teatres, music-halls Ja fa vuit anys que el local va de- rie de condicions que implicaven i cafès que van dotar la zona dʼuna clarar suspensió de pagaments i algunes reformes, com ampliar la gran repercussió internacional. Si les seves portes no han tornat a mida de lʼescenari i lʼaforament. a París hi havia Montmatre, aquí obrir al públic. És per aquest motiu Tenint en compte que, ara per teníem el Paral·lel. La dècada de que la Plataforma Fem Girar El ara, els propietaris no hi han fet 1900 a 1910 va ser prodigiosa, Molino va iniciar una campanya cap canvi, el Liceu està oferint la amb la proliferació de locals que per reivindicar lʼaprofitament de programació infantil a lʼAuditori de acollien les ganes de gresca de lʼantic music-hall i demanar que Cornellà. Si finalment el projecte les classes humils. El mateix Mo- sʼemprengui algun projecte per tirés endavant, es donaria lʼinsòlit lino va sorgir el 1899 amb el nom rehabilitar el que consideren un fet de convertir un símbol de lʼam- de La Pajarera Catalana. De justí- símbol del Paral·lel. bient festiu més popular en una cia és remarcar, però, que tot i que Lʼany 2002, la Plataforma va prolongació dʼun dels emblemes amb els anys aquest ha esdevin- realitzar el seu primer acte públic barcelonins de lʼalta cultura. gut un símbol de lʼèpoca, no va ser en netejar la façana dʼEl Molino i ni de bon tros el millor music-hall mostrar lʼestat de deixadesa de Clam ciutadà lʼedifici. A més, va aconseguir Les aspes de El Molino van deixar reunir 8.000 firmes que va lliurar de girar quan faltaven dos anys La Plataforma a lʼAjuntament amb lʼobjectiu dʼas- perquè celebrés el seu centenari, solir el compromís de les instituci- posant fi a una època daurada tant considera que ons públiques de recuperar el lo- per al local com per al Paral·lel. al Poble Sec cal. Però El Molino és propietat de Però la Plataforma Fem Girar El lʼempresa OcioPuro.SL i, per tant, Molino no el vol recuperar exclusi- hi ha manca les decisions sobre el seu futur ra- vament pel seu valor històric, sinó d’equipaments uen en mans privades. No obstant que considera que al Poble Sec hi això, recentment representants ha manca dʼequipaments de caire de caire social de lʼAjuntament sʼhan reunit amb social i que no es pot permetre que i reclama la Plataforma per anunciar-los edificis tan importants com aquest que en pocs mesos lʼempresa es deteriorin fins a enfonsar-se. recuperar el local propietària haurà de presentar el Moltes associacions del barri per a aquest fi projecte de futur per a El Molino. han contribuït a lʼintent de crear També els han comunicat el seu un fort teixit per fer sentir el clam compromís de controlar les obres popular a les autoritats pertinents, dels anys daurats del Paral·lel, ja que es facin a lʼedifici, ja que la ARXIU que de moment es mantenen a que hi havia locals més emblemà- seva façana, amb les aspes i les Actors i actrius celebraven al 89 que El Molino tornava a moure’s. lʼexpectativa i no donen respostes tics com ara el Bataclan. columnes, forma part del patrimo- concretes. Avui la majoria dʼaquests esta- ni públic de la ciutat. Una dʼaquestes associacions bliments són un mostra de la de- Tot i així, els membres de la en lloguer per obtenir-ne la rendibi- una empresa barcelonina la que és el CerHisec, Centre de Recerca cadència que ha patit la zona. La Plataforma Fem Girar El Molino litat que feia temps que no donava. va comprar el local, i la seva gestió Històrica del Poble Sec, que decla- lluita per la recuperació de El Mo- no cessaran en les seves reivin- En primera instància, un empresari des dʼaquell moment ha anat en- ra el seu suport a la lluita per recu- lino pot prendre com a referents dicacions fins que no vegin mate- barceloní, carregat de bones idees voltada dʼuna boira dʼincertesa. En perar un edifici tan important en la els finals que han experimentat te- rialitzat algun projecte. De cara al per reconvertir El Molino en un el registre consta que tot i haver-hi història, no ja només del Paral·lel, atres com el Talia, que va ser en- mes de març preparen una nova punt capdavanter del panorama hagut canvis de propietat, el nom i sinó també de Barcelona. Josep derrocat fa anys i encara avui és concentració per recordar que, de artístic barceloní, va veure com Fabra, president del CerHisec, un solar. Futur que no sembla molt moment, tot continua igual que les seves iniciatives trobaven poc destaca la importància que tindria diferent del que espera a lʼArnau, quan es va decidir el tancament. recolzament per tirar endavant i va El Molino va per al futur de El Molino aconse- que segueix sumant anys dʼinac- Marta Traveria, membre de la Pla- haver de renunciar-hi. Després, els guir que la seva reivindicació fos tivitat i sembla quasi impossible taforma, afirma que el compromís interessats van ser uns empresaris tancar quan una lluita de Barcelona, i cita com que sʼhi torni a aixecar el teló. I de no deixar caure El Molino per russos que no van acabar de rea- faltaven dos anys a precedent la Casa Golferichs, és que els anys han anat fent edificar-hi és ja una bona notícia, litzar cap projecte. A més, els veïns que no va anar a terra gràcies al desaparèixer del Paral·lel la gran tot i que no cobreix lʼambiciós ob- del barri sʼho miraven amb recels perquè celebrés clam ciutadà. També reclama la quantitat dʼestabliments dedicats a jectiu de recuperar-lo com a equi- perquè temien que el cèlebre Moli- el seu centenari necessitat de trobar nous usos per lʼespectacle que hi havia un temps pament social obert al barri. no pogués acabar donant vida a un al local, ja que el music-hall anava enrere. La decadència de finals de prostíbul. Durant aquest període, lligat a un altre moment històric, i segle ha augmentat progressiva- Projectes inacabats els propietaris van eliminar molts domicili fiscal del propietari no han ara toca buscar noves sortides per ment, i el que en un principi eren Quan la propietària històrica de dels decorats que havien acompa- variat. És per aquest motiu que al- evitar que els edificis emblemàtics tancaments dʼalguns locals i morts El Molino, la senyora Fernanda, nyat els anys daurats de El Molino, guns membres de la Plataforma no vagin caient o apareguin cremats. de personatges emblemàtics, avui va prendre la decisió de tancar-lo, tot i que part dʼaquest material va acaben de veure clar si realment Però, de moment, segueix sense ja són enderrocaments i edificis lʼedifici va passar a ser gestionat ser recuperat posteriorment per la en poc temps serà presentat un haver-hi res de segur sobre el fu- que només consten en els llibres pels seus fills. Ells el van declarar Plataforma veïnal. Més tard, va ser projecte de futur per al mític music- tur de El Molino, les promeses de dʼhistòria. La Veu del La Veu del 24 ALTRES ASSOCIACIONS CARRER març-abril de 2005 març-abril de 2005 CARRER ALTRES ASSOCIACIONS 25

Políticamente correcto Entitat Els veïns de Nou Barris Coleccionable ilustrado de aquellos términos de actualidad del mes que fijan y dan esplendor a la condición humana tenen memòria Alfonso López LʼArxiu Històric porta 22 anys treballant al barri

CAMBIO CLIMÁTICO: Contrariamente al cambio político, que realmente no se produce casi nunca, el cambio climático tiene toda la pinta de que sí, y a peor. Con el agravante de que no están previstas mociones de censura para los presidentes de Texaco o General Motors. Como máximo despedirán al hombre del tiempo.

DANI CODINA Lʼarxiu treballa per mantenir activa la identitat de les barriades.

JORDI PANYELLA és que sʼhi pot trobar una còpia talogats com a dossiers. De llibres de tots els papers de lʼArxiu de en tenen uns 170 títols. Ara, tota Lʼonze dʼabril del 1970 es creà Salamanca que parlen de Nou la bibliografia nova sobre el barri, lʼAssociació de Veïns de Nou Bar- Barris. Entre aquest material hi parla, també, de lʼArxiu mateix. ris. Deu anys després, la revista ha curiositats com els mapes dels També, 378 capçaleres, revistes de lʼassociació, 9 Barrios, editava bombardeigs a Barcelona de lʼ11 de moviment veïnal, col·lectius un número especial sobre aquesta de gener i del 29 de maig del 1938; polítics, associacions... Reculls dècada. Un dels articles, “Cró- un informe de la “Delegación de de premsa, vídeos, documents nica de 10 años de lucha”, deia: Defensa Pasiva Antiaérea”, de la sonors, plànols, cartells, enganxi- “Muchas de nuestras actuaciones Consejería Regidoría Delegada de nes, targetes, i moltes coses més. decían NO a la ciudad de la es- lʼAjuntament de Barcelona, amb la A més de la recerca de docu- peculación, del capital y situaban relació dels refugis que lʼAjuntament mentació, lʼArxiu realitza activitats como objetivo final la necesidad construí a la ciutat durant la guerra; dinàmiques de “petit format”, de una ciudad de los trabajadores, o les fitxes dʼafiliació a la “Agrupa- on recopilen o fins i tot generen donde primaran los intereses de la ción Cooperativa Pequeños Horte- nova informació. Per exemple les mayoría de la población, donde el lanos”, adherida a la CNT. “passejades pel barri”, les “rutes cemento dejara de presidir todo per Collserola”, o les “històries OBISPOS: Pastores un tanto compulsivos que, a la que te des- paisaje, donde se respetaran los Okupes i fotografies de cafè”, on persones del barri es cuidas, acaban apacentando su rebaño y el del vecino sin que na- pocos puntos de identidad que troben per recordar conjuntament die se lo pida y por muy agnósticas que se declaren las ovejas. no han sido aún destruídos”. No LʼArxiu també realitza propostes moments viscuts. A més, editen la és estrany, doncs, que tres anys de catalogació dʼedificis -és el cas revista LʼArxiu, on sʼexpliquen no- després, el 1983, es creés lʼarxiu del Castell de Torre Baró- o que es vetats o antiguitats del barri; i les històric, amb un primer objectiu de posin noms als carrers. Lʼany 2002 Rutes per Collserola, que recull recopilar materials del moviment emeteren un comunicat sobre la les excursions que realitzen per veïnal. “Hi havia un grup de gent recentment okupada Can Masdeu, una serralada que consideren part que pensàvem que la història la on deien que “un dels problemes del patrimoni del districte. fèiem els veïns” diu lʼArnaldo Gil, de lʼestat actual del patrimoni és Ara, a lʼespera de concretar el president i fundador de lʼArxiu His- que es pugui donar un ús social pas a un nou espai a compartir tòric de Roquetes-Nou Barris. Grà- als edificis, que és la manera de amb la Biblioteca de Roquetes, cies a això, avui es poden consul- garantir-ne la conservació i la in- les persones de lʼArxiu demanen tar tots els exemplars de 9 Barrios, tegració en els barris”. Donaven, que si lʼAjuntament vol ajudar, els i moltíssimes revistes més, actes doncs, suport a lʼokupació donat proposi un conveni a partir del de reunions, comunicats, etc. que el projecte posava de relleu qual oferir un servei de consulta “Una vegada vam tenir tot el “la conservació i ús del patrimoni permanent. Aquesta col·laboració que era el moviment veïnal, ens històric” per part del veïnat. en cap cas volen que qüestioni la vam ocupar de buscar la memòria A lʼArxiu hi ha catalogades més independència, sabuda i recone- [del barri]. La prioritat era crear una de 12.000 fotografies. Entre elles, guda, de lʼArxiu “en la gestió dels identitat de barri, que no hi hagués moltes de “urbanització en diumen- documents i materials”. un trencament entre la immigració ge”, la Torre de Baró, del primer bus i la gent anterior”, diu Gil. Aquesta que va entrar al barri, de la “lluita idea es veu reflectida al Manifest pels semàfors”, o de lʼantiga planta en defensa de la història dels barris asfàltica on avui sʼaixeca lʼAteneu EL LADRILLO SOLITARIO (Síndrome del lone brick): Masa de que lʼArxiu difongué amb motiu del Popular de Nou Barris, espai que arcilla cocida con problemas de autoestima y afirmación personal seu desè aniversari: “La conserva- acull lʼArxiu. Diu Gil que “una noia On anar (lo que tratándose de un ladrillo es grave) fruto de un maltrato ció del patrimoni no pot reduir-se a qui volien desnonar ens demanà Arxiu Històric de Roquetes manifiesto al ser destinado por sus superiores a viviendas que a una concepció “turística” o de una fotografia antiga de la seva Portlligat, s/n nadie habita, pues su destino es la especulación. Dado que el tresor arcaic sinó que ha de basar- casa per demostrar alguna cosa... (Ateneu Popular de Nou Barris). problema afecta a millones de individuos, alguien debería hacer se en la integració a les barriades i la vam trobar!”. És un dels usos 08042. Barcelona. 93 353 95 16 algo, digo yo. donant-li un ús social que corres- que pot tenir lʼArxiu. Dimarts i dijous de 6 a 8. pongui a les seves necessitats”. També hi trobem uns 400 www.noubarris.net/arxiu Una de les curiositats de lʼArxiu treballs que parlen del barri, ca- [email protected] La Veu del març-abril de 2005 CARRER BARCELONES 25

LLIBRES EXPOSICIONS EXPOSICIONS La Rambla de Muralles de ayer y de hoy La poesia de la quotidianitat Barcelona

RICARDO IVÁN PAREDES REDACCIÓ IRIS MARTÍN

La Rambla de Barcelona. Robert Frank és un fotògraf Es fa obligada una recapitulació Estudi d’Història Urbana, contemporani amb una històrica per a l’exposició que obra del desaparecido Manuel particular mirada sobre fins a l’octubre es presenta al Arranz Herrero, ha salido a la la vida quotidiana que va Museu d’Història de la Ciutat, luz después de más de 20 años revolucionar el llenguatge Abajo las murallas!, on es mostra por voluntad de sus deudos. Se fotogràfic de la postguerra i l’evolució de les muralles de la trata de una visión exhaustiva que ha qüestionat i reinventat ciutat des del segle I a.C. fins desde los orígenes de ese mítico contínuament al llarg de la que van començar a enderrocar- paseo de la ciudad Condal, seva trajectòria els límits de se a mitjans del segle XIX. durante el reinado de Jaime I la imatge. Aquesta exposició Abajo las murallas! és el títol (siglo XIII) hasta el último año mostra el viatge creatiu que encapçalava el manifest de del franquismo: 1975. A través d’aquest artista des dels anys Pere Felip Monlau, guanyador de 125 páginas con fotografías quaranta fins a l’actualitat, a d’un concurs municipal al 1840, e ilustraciones selectas, través de més de dues-centes demanant idees per valorar la Arranz, (Barcelona 1946-1990) setanta obres, algunes d’elles caiguda de les muralles. Fou especialista en investigación mai exposades a Europa. S’hi ell, amb cert aire visionari, qui histórico-artística y profesor recorre la seva trajectòria des ROBERT FRANK va augurar la Barcelona del universitario de Ciencias de l’observació social de les Ben James, Miner, 1953. Foto gentilesa Pace. Llobregat al Besòs: no calien Económicas, capta la atención seves primeres obres, fetes límits artificials per a una ciutat del lector y lo introduce en un amb una càmera de mà, fins a que tenia els seus propis límits viaje por el tiempo. ¿Quién tuvo la seva faceta com a cineasta, impecable i que l’inicia en pròpia vida. Arguments que se geogràfics entre dos rius. La la idea de construir La Rambla? els treballs en vídeo, en la tradició comercial i en sustenten en els conceptes de frase també va ser el lema de ¿Cómo ha sido su evolución Polaroid, els fotomuntatges i el fotoperiodisme–, aviat canvi, memòria, percepció i que la revolta popular de l’agost de a lo largo de los siglos? ¿De les últimes obres de fotografia s’identifica amb l’escola suïssa proposen, 1854. Barcelonins i barcelonines, qué forma las guerras y las digital. i amb postulats de la Bauhaus, La mirada en paraules espontàniament, sense revoluciones hicieron cambiar Nascut a Suïssa, Robert amb els quals compartia el seu dʼun clàssic de l’artista: autorització governamental, su fisonomía? Son algunas de Frank (Zuric, 1924) va interès per aprofundir en la Robert Frank. “Menys la van emprendre contra les las interrogantes que quedarán créixer en un ambient de poesia de la quotidianitat i per Arguments gust i més fortificacions i van obrir el camí resueltas tras le lectura de este calma relativa durant el l’experimentació formal. Museu dʼArt esperit... a l’annexió de Sants i Horta. interesante texto. De manera caos econòmic i polític de Les últimes obres de Frank Contemporani de menys Entre reconstruccions d’espais, didáctica, el autor relata los la Segona Guerra Mundial. demostren que continua Barcelona art i més pintures, mapes i audiovisuals, diversos proyectos y reformas Format durant l’auge de la experimentant i buscant, com Pl. dels Àngels, 1 veritat.” assalta una pregunta als urbanísticas que convirtieron a nova fotografia –de la qual en els seus inicis, una història Molt visitants: quines muralles caldria Fins al 8 de maig La Rambla en el eje principal hereta una factura tècnica que tingui relació amb la seva recomanable. enderrocar a la Barcelona actual? de la ciudad. En el escaparate y escenario de la sociedad barcelonesa. En el vital, EXPOSICIONS pintoresco y dinámico punto de las tertulias políticas y sociales de un sinfín de personajes, que vivían Bruguera: mucho más que una editorial El escaparate sobre todo de Barcelona entre los EVA LECHUGA de personajes planchas de Ángel Siseñor, La Abuelita La Rambla de siglos cotidianos y Paz y Anacleto, y Francisco Ibáñez, el que Barcelona. Estudi XVIII y Desde el 21 de enero hasta el 10 de abril desgraciados, proporcionó mayor volumen de ventas a la dʼHistòria Urbana. XX. El se puede visitar en el Centre de Cultura supo conectar editorial y padre de Mortadelo y Filemón, Rafael Dalmau editor libro, que Contemporànea de Barcelona (CCCB) la con el espíritu 13 Rue del Percebe, El botones Sacarino y 122 pàgines es parte exposición Factoría de humor Bruguera. de la posguerra, Rompetechos. A través de estos personajes de la Con este título pretende mostrar la historia de las penurias y las peripecias que formaron parte del Col·lecció de la editorial barcelonesa desde sus inicios, y los tiempos imaginario de varias generaciones de Camí Ral (Rafael Dalmau, en 1910, hasta su espectacular final, en de represión. lectores, la exposición muestra cómo la Editor), está prologado por Joan 1986. Comisariada por los periodistas Personajes como editorial Bruguera creó un estilo propio Fuguet Sans y el epílogo es de Jaume Vidal y Carles Santamaria, la Carpanta, un inconfundible tanto en la estructura Josep María Huertas Claveria, exposición reivindica el concepto de sin techo cuyo narrativa de sus viñetas como en el uso del amigos y ex compañeros de industria cultural para esta editorial principal deseo lenguaje y de los recursos gráficos. Además, trabajo de Arranz. A lo largo catalana y la idiosincrasia del humor made es comer un reflexiona sobre la pervivencia del humor de sus diez capítulos, es un in Bruguera como medio de expresión pollo asado que se le resiste una y otra vez, Bruguera tras el éxito de películas como recorrido placentero por La todavía vigente, tanto a través de las sirvieron de crónica ilustrada del hambre La Comunidad, de Álex de la Iglesia y Boqueria, La plaça de Sant historietas que se siguen publicando como que pasó toda una generación. Más tarde, series televisivas como Siete Vidas o Aquí Josep, el Palau de la Virreina con su adaptación a nuevos formatos. se añadirían personajes como Rigoberto no hay quien viva, con las que las nuevas y la iglesia de Betlem: lugares Como no podía ser de otra manera, unas Picaporte, Don Pío y muchos más para reflejar generaciones se sienten tan identificadas comunes en la vida de la cuantas pilas de tebeos reciben al visitante el deseo de un mayor acomodo social propio del como las de entonces, aunque ahora los población barcelonesa, de los nada más entrar, el cual se reencuentra con desarrollismo. Ese fue el éxito de la editorial: tebeos se llamen cómics. turistas y de los inmigrantes de las portadas de las revistas que, de forma adaptarse a lo que pasaba en la sociedad Cuando los cómics se llamaban tebeos es hoy. Y de ayer, también. inconsciente, se habían quedado grabadas en española de cada época, labor que realizó de precisamente el título del libro escrito por algún rincón de su memoria. A continuación, forma brillante hasta su desaparición, en Antoni Guiral, experto en cómics, y editado un breve recorrido por la historia de la 1986. por El Jueves, que se suma al resurgimiento editorial explica que Joan Bruguera i Teixidó A través de paneles explicativos que del recuerdo de la editorial barcelonesa. Con fundó en 1910 la editorial El Gato Negro, incluyen fotografías, el visitante puede ver el subtítulo La Escuela Bruguera (1946- especializada en la publicación de novelas cómo funcionaba la editorial por dentro, 1967), el autor realiza un estudio exhaustivo por entregas y otros productos editoriales de desde la redacción, donde los autores de los años dorados de la editorial en el que consumo. En 1921 nace la revista semanal entregaban los originales y se realizaban relata con información veraz, gran profusión Pulgarcito con la que Bruguera se añade a la las indicaciones de color o la rotulación de fotografías y documentación diversa, de tendencia de publicar revistas de historietas mecánica, pasando por la rotativa donde se qué manera el proyecto Bruguera se inició para niños y con la que obtuvo un rápido imprimían las revistas hasta las furgonetas como una pequeña editorial familiar hasta éxito de ventas. A la muerte del fundador, para su distribución final. Asimismo se convertirse en un en 1933, sus hijos, Pantaleón y Francisco, se pueden ver 78 originales (de los 80.000 que Los tebeos de imperio editorial. Ideal hicieron cargo del negocio familiar. Tras la posee Ediciones B, propietaria actual de los nuestra vida para aquellos que guerra civil hubo un antes y un después para fondos de Bruguera) de autores consagrados Factoría dʼhumor quieran recuperar una Bruguera que, debido a las connotaciones como Josep Escobar, creador de Zipi y Zape Bruguera época de sus propias subversivas del nombre de la editorial, decidió y Carpanta; Raf, autor de Sir Tim O’Theo CCCB. Montalagre, 5. vidas y un período de la cambiarlo por el del apellido familiar, tal como o Conti, que hizo a Carioco. Pero los más 93 306 41 00 historia de nuestro país la conocemos ahora. Tras unos inicios difíciles, mimados por la exposición son, sin duda, Del 20 de gener felizmente superada en en 1947 reaparece Pulgarcito que, a través Manuel Vázquez, de quien se exponen al 10 dʼabril. 4 €. ciertos aspectos. La Veu del 26 VEÏNAT CARRER març-abril de 2005 Breus ● de barri VALLBONA Recicladors del carrer Marginen lʼassociació Lʼalcalde va presentar als SANT ANTONI mitjans de comunicació les ● ALBERT PUYUELO obres del Pont del Congost Lʼany 1909 es va fundar Ferralles que uneixen els barris de Serra, un local situat al barri de Vallbona i Torre Baró. LʼAV va Sant Antoni i destinat a comprar ser convidada i en una nota tota mena de rampoines metàl- publica que “no sʼha permès liques a qualsevol que sʼhi adre- en cap moment la participació cés. Des del moment en què lʼavi dels veïns”. Aquest pont pal·lia de lʼavi dʼen Sergi Serra fundà la lʼaïllament del barri, però els casa sempre hi han anat roda- veïns estan molt descontents móns. De vegades, apareix algú per les esquerdes que han amb el seu camió i decideix ven- aparegut en cases properes dre el seu material, però el negoci a les obres. LʼAV exigeix sempre sʼha fet comprant les fer- lʼarranjament dels desperfectes. ralles que els rodamóns recullen pel carrer. La majoria són gent LES CORTS esquerpa, molts dʼells immigrants El monument als caiguts o fugitius de la justícia. Però, per El monument de Josep Clarà sobre de tot, són gent que es mos- i Adolf Florensa als feixistes tra orgullosa per no haver dʼestar de la guerra incivil del 36 serà robant, de guanyar-se la vida grà- desmuntat totalment. Estava cies a recollir ferralles. Al local hi format per la columnata que treballen vàries persones, com el hi ha actualment i la figura Jiri, un noi romanès que veu com dʼun soldat mort que va molts dels seus compatriotes han ser enderrocada per joves de remenar en els contenidors per universitaris. La retirada es trobar qualsevol peça de ferro. va acordar lʼany 2001. El nou De tant en tant, els veïns es espai sʼurbanitzarà com a lloc queixen de les porqueries que ALBERT PUYUELO de trobada universitària. alguns dels clients deixen enmig Un dels clients de la ferralleria espera a la cua per deixar el material. del carrer. Molts cops es tracta SANTS dʼenormes canonades o de peces 80 anys esperant soltes, procedents dʼalgun domicili El tram del carrer Diputació en reformes. El negoci és comple- que queda tallat en arribar al carrer Tarragona sʼunirà a la Gran Via. Les expropiacions de les cases des de Tarragona Des de la seva fins a Creu Coberta aniran a fundació el 1909 càrrec dʼuna empresa privada i les situades entre Creu la ferralleria ha Coberta i Mir Geribert les funcionat amb el realitzarà lʼAjuntament. Les cases objecte de lʼexpropiació material aportat estan afectades des de fa 80 pels rodamóns anys. La besnéta dʼun dels compradors de sòl es va lamentar públicament del fet tament legal, però sempre apareix dʼhaver esperat tants anys la algun vagabund que porta alguna resolució dʼaquest projecte. cosa precintada. Lʼha agafat dʼalgu- na obra. Els Serra mai no en volen TURÓ DE LA PEIRA saber res dʼaixò, i no ho compren. I A.P. A.P. Greuge respecte al Carmel malgrat que sempre tenen la matei- Un treballador portant cap al camió un bidó de cables. Esperant el torn. Porten 14 anys afectats. Al xa clientela (al voltant dʼuns trenta gener es van demolir els rodamóns i uns cinc particulars) edificis i 101 famílies van ser molts no nʼaprenen i segueixen por- reallotjades. 3 anys hauran tant-hi material robat. I una vegada dʼesperar 50 famílies per rebre a la setmana apareix algun client un pis definitiu. Els veïns se nou, que no tornarà. Simplement senten maltractats, ja que venia a portar alguna rampoina les indemnitzacions són 13 metàl·lica que li sobrava de casa vegades inferiors respecte seva i la duu per fer uns calerons. a les del Carmel. El greuge Ells seleccionen dʼentre la bros- comparatiu més gran són els sa i agafen els materials metàl·lics 30.000 euros per persona que que hi hagi. Fan la funció de re- cobraran els veïns que han ciclar allò que molts ciutadans no perdut la casa al Carmel en han tingut ganes de separar. No concepte de danys morals. Els hi ha contenidors especials per veïns exigeixen saber per què al metall. Nʼhi ha per a les llau- es van esquerdar les seves nes, però no per a les peces de cases i quines responsabilitats diverses mides i formes. Només penals i polítiques hi ha. per a envasos preparats per al reciclatge. Però a les ferralleries GRÀCIA (que avui dia nʼhi ha ben poques) Adéu a les atraccions es compleix aquesta funció de re- Les atraccions Caspolino ciclatge omplint el buit que hi ha formaven part del paisatge en aquesta qüestió. urbà de la plaça Gal·la Placídia Tot el material que Ferralles feia 80 anys. El cavallets, Serra rep es classifica segons els lʼatracció més emblemàtica, diferents tipus de metall que es van desaparèixer el febrer. Els troben. Principalment són: llautó, 400 metres quadrats estan coure i alumini, a més de cables. qualificats dʼequipament i Mentre es va fent la recollida i podrien acollir una escola: compra dels metalls, aquests es aquest curs encara hi ha van carregant al camió que final- A.P. alumnes en barracons. ment ho portarà tot a una foneria. En Jiri, un dels treballadors, dʼorigen romanès (al fons) i un dels clients (davant). La Veu del març-abril de 2005 CARRER VEÏNAT 27 Breus ● de barri

ESQUERRA DE LʼEIXAMPLE La Model, fins al 2010 Rebel·lió a Vallcarca Van dir que no se celebraria el centenari el passat 2004 i VALLCARCA ara comuniquen que la Model ● ALBERT OLLÉS continuarà oberta fins al 2010, El carrer dʼArgentera, al cor del quan es posin en funcionament casc antic de Vallcarca, va ser les tres noves presons. Una durant molt de temps un dels dʼelles encara no té ubicació. principals punts comercials de la La Plataforma Salvem la Model zona. Avui és un carrer fantasma, veu amb preocupació aquest sense cap local obert, de voreres nou endarreriment. La presó té desertes i cases degradades i actualment un 20% de població mig abandonades. El mateix sʼes- per sobre de la seva capacitat. devé a bona part de la zona vella del barri, afectada des de fa 30 NOU BARRIS anys per una modificació del Pla Metro sense aprovació General Metropolità (PGM), i que El 14 de desembre de 2003 va ara sʼenfronta a lʼespeculació im- ser inaugurat el metro lleuger mobiliària i a un polèmic projecte fins a Ciutat Meridiana i Torre municipal de reforma. La situació Baró. El projecte modificat és crítica i els veïns han reaccio- va ser aprovat el 16 dʼabril nat, i es mobilitzen per defensar de 2004, mesos després, i, la seva identitat. oficialment, les obres van Miquel Cárdenas viu a Vallcar- finalitzar el 27 dʼabril de ca des de fa tres dècades i és 2004. El cost estava fixat en propietari dʼun taller al carrer de 39,1 milions dʼeuros i es va Farigola, al costat del dʼArgentera, incrementar fins a 48,3 milions. dos dels nuclis inicials del barri, Com podem veure, no només sorgit a una vall ubicada entre els al Carmel es va construir turons del Putxet i del Coll. Fer un el metro sense el projecte tomb amb ell per aquests carrers aprovat. Pràctiques perilloses és com viatjar en el temps. “Aquí ANDREU BLANCHAR que exigeixen canvis radicals. hi havia una sabateria, i aquí una El barri de Vallcarca sʼha omplert de missatges reivindicatius. barberia, dos bars i una fusteria”, GRÀCIA va indicant mentre assenyala por- Condemnat per no sancionar tes tancades i locals ara buits. a dʼaltres indrets de la ciutat ho també representants “neutrals” es parla de millorar les connexions El bar Gusto ocasionava La modificació del PGM ha im- volen experimentar aquí. Som del món social, econòmic, arqui- per als vianants, alliberar de cons- problemes de contaminació pedit els veïns rehabilitar els seus lʼúltima moneda de canvi de lʼes- tectònic i mediambiental. truccions zones molt densificades acústica feia més de dos anys, i habitatges i comerços i la imatge peculació”. La plataforma reivindicativa i la protecció dʼelements històrics els veïns ho havien denunciat al del barri sʼha anat degradant de El punt i final de tot aquest que sʼha creat, on també hi ha com lʼantiga pedrera del carrer districte. Aquest va prendre unes mica en mica. “La prohibició de procés és el pla de reforma del lʼAssociació de Veïns del Pas- Farigola, fonts i passatges antics, mesures que la sentència del sector Hospital Militar-Farigola, satge Isabel, la de Gràcia Nord- lʼaqüeducte del passatge Turull i Tribunal Superior de Justícia de aprovat el 2002. Segons els afec- Vallcarca i la del Coll, demanen diferents arbres centenaris que es Catalunya considera insuficients. tats, aquest projecte municipal “mantenir la convivència ciuta- troben en perill. Acusa el districte “dʼinactivitat Els afectats “destruirà el que encara queda dana mitjançant un urbanisme al Els veïns han omplert de quant a la correcta disciplina, denuncien del barri, tot creant una ciutat servei de les persones” i que la pancartes reivindicatives els control i sanció del bar”. dormitori i residencial de luxe “necessària” remodelació del barri principals carrers i diuen que es- pràctiques amb pisos de gran alçada i un es faci sota uns principis de “sos- tan preparats per arribar “fins on MONTJUÏC agressives de doble scalèxtric de vials a lʼestil tenibilitat ambiental, redistribució sigui”. El regidor del districte de Respecte per a la fortalesa dels anys 70”. “Ens volen fer un democràtica de lʼespai lliure dispo- Gràcia, Ricard Martínez, els va La Plataforma en Defensa del mòbbing per part altre Diagonal Mar, transformant nible i recuperació de la memòria prometre una primera reunió du- Castell de Montjuïc demana de les constructores Vallcarca de forma radical i artifi- històrica”. També demanden “un rant el passat mes de gener, però que es respecti la configuració cial”, afirmen. Les diferents asso- impuls de lʼactivitat comercial i de en el moment de tancar aquesta i la imatge de la fortalesa per ciacions de veïns de la zona, que petites empreses, la superació del edició encara lʼestaven esperant. la seva “extraordinària qualitat lʼAjuntament ha ofegat una trama inicialment pertanyia a Horta però dèficit actual dʼequipaments i més Els afectats amenacen amb ac- arquitectònica i urbanística” social que estava consolidada i ha a lʼactualitat forma part del distric- habitatge social”. cions de protesta “radicals” en el i la seva “llarga evolució deixat el barri en mans de cons- te de Gràcia, sʼhan unit per lluitar cas que no puguin trobar-se amb històrica de 2.000 anys que tructores ʻamiguesʼ, que enganyen contra aquest pla. “Volem que Reubicació dins el barri lʼAjuntament. el fa un testimoni molt valuós i subornen els antics propietaris lʼAjuntament ens tingui en con- “Vam trigar en posar-nos en del denominat art abalustrat perquè marxin”, diu en Cárdenas. sideració en totes les decisions Aquestes peticions genèriques es marxa perquè som treballadors i català”. Això no contradiu el relacionades amb el nostre futur concreten en un llistat en el qual prou feina tenim amb el dia a dia, nou ús com a Centre Cultural Doble scalèxtric i crear una taula de negociació destaquen la reubicació dins el però tothom sʼha conscienciat de per la Pau. També preocupa conjunta per parlar de com ha de barri de tots els residents actuals, la gravetat del moment i volem que es concreti una actuació Els habitants del barri acusen ser la nova Vallcarca”, diu Pedro que no hi hagi cap nou vial entre arribar fins al final”, diu Miquel espectacular davant lʼausteritat lʼAjuntament de permetre “pràc- Ezquerro, president de lʼAssocia- lʼavinguda Hospital Militar-Farigola Cárdenas. Al carrer dʼArgentera hi de lʼedificació. tiques agressives de mobbing” ció de Veïns de Vallcarca-Riera i el pont de Vallcarca i la construc- ha soroll de timbals de guerra. La per part de les constructores. Viaducto. Els veïns demanen que ció dʼun centre cívic, un poliespor- rebel·lió veïnal a Vallcarca només ESQUERRA DE LʼEIXAMPLE “Estem preocupats i alarmats per en aquesta negociació participin tiu amb piscina i un institut. També ha començat. Evacuació sorpresa la manca de transparència sobre Al carrer Roselló número aquestes actuacions. Volem que 299 es va haver dʼevacuar es garanteixin els drets dels veïns els veïns en aparèixer unes davant la política dʼexpropiacions esquerdes. Al segon pis, els que estem patint i que afecta bombers es van trobar amb 200 famílies”, diu Jordi Codina, vuit ciutadans xinesos, quan un altre dels afectats. “Les cons- Un deute històric de la ciutat la llista dʼempadronats era de tructores, amb Nuñez i Navarro al Les demandes veïnals comencen a donar resultats un comunicat enviat als mitjans de comunicació, 23. Davant aquest nombre capdavant, enganyen la gent gran i han provocat que lʼAjuntament donés, per primer “el reallotjament de les famílies afectades al mateix dʼempadronats, lʼAjuntament oferint-los indemnitzacions de 510 cop, la cara. El regidor del districte de Gràcia, sector on viuen ara”. Segons el regidor, “lʼadminis- va manifestar que no era euros (85.000 pessetes) per metre Ricard Martínez, va reconèixer a finals del passat tració protegirà els veïns” davant qualsevol vulne- il·legal i que comprovaria si quadrat, quan saben que després mes de desembre el “deute històric de la ciutat” ració de la seva voluntat per part de les constructo- es llogaven habitacions o llits vendran els mateixos habitatges amb Vallcarca. Segons Martínez, el nou projecte res i posarà a la seva disposició un tècnic que els sense permís com a pensió per preus que multiplicaran per “preveu guanyar per a la ciutat espai verd i espai informarà dels seus drets i dels passos que han de il·legal. El descontrol dels deu aquesta quantitat”, denuncia. públic, construir un petit equipament de barri, seguir si pateixen mobbing. El comunicat municipal pisos sobreocupats és una Els veïns consideren que seʼls conservar lʼedifici modernista que hi ha a la zona assegura també que els baixos dels nous habitat- situació que provoca molèsties tracta injustament des de fa anys i i urbanitzar Vallcarca millorant els accessos amb ges es dedicaran a activitats comercials, per evitar entre els veïns i suposa unes demanen un tracte equitatiu: “Allò nous vials”. LʼAjuntament ha garantit, mitjançant la “desertització” de la zona. condicions indignes per als que lʼAjuntament no ha pogut fer seus ocupants. La Veu del 28 VEÏNAT CARRER març-abril de 2005 Un projecte urbanístic amenaça lʼentorn de lʼermita de la Salut LA SALUT de Déu de la Salut, la casa senyo- ● GEMMA AGUILERA rial de la família Morera -qui impul- LʼAjuntament de Barcelona ha sa el projecte-, i el jardí i lʼentorn donat el vist i plau per a la cons- del conjunt. Tot plegat fou declarat trucció dʼun edifici de 9 plantes en patrimoni arquitectònic lʼany 2000 els jardins dʼuna casa senyorial pel mateix Ajuntament. del segle XIX del barri de la Salut, Amb el pla urbanístic a la mà, que afectarà també la seva ermita. aprovat el passat 4 de febrer, lʼedi- Els veïns, tristos i decebuts, veuen fici a tocar de la casa senyorial i de com la història i identitat del seu lʼermita de La Salut quedarà més barri, que començà justament atapeït, perquè en un espai reduït amb aquest conjunt arquitectònic, sʼhi haurà dʼencabir lʼedifici de 9 està en perill. Per això, el Col- plantes, malgrat que el Pla Ge- lectiu Salvem la Salut fa una cam- neral Metropolità només permet panya per sensibilitzar la població 6 pisos. Per ubicar aquest edifici, i donar a conèixer un projecte que caldrà enderrocar una part de la ha estat marcat per la manca dʼin- casa senyorial i la seva torre, per formació als veïns. després reconstruir-ne només una “Esborraran del mapa lʼúltim part uns metres més enllà, metres reducte de la nostra identitat com que robaran espai als jardins que a barri, perquè els sentiments, els ara hi ha, i que encaixonaran records, no es poden quantificar encara més la petita ermita de la en diners, i per tant, ja no valen Salut. Aquesta, tot i que no serà res. LʼAjuntament ens ha enga- enderrocada, restarà pràcticament nyat aprofitant la nostra bona fe”, invisible, ja que quedarà tapada explica amb tristesa Pere Molgó, per les noves construccions. A això president de la comunitat de pro- cal sumar-hi el fet que molts pisos pietaris de la Travessera de Dalt de Travessera de Dalt 93-95 es 93-95, i membre del Col·lectiu trobaran amb un mur a les seves JOAN MOREJÓN Salvem la Salut. finestres, des dʼon ara veuen els Lʼentorn de lʼermita del barri de la Salut està greument amenaçat. I és que, després dʼuns mesos jardins del casalot i lʼermita. dʼestira-i-arronsa entre un grup de veïns i veïnes del barri de la Salut Lʼopinió dels veïns no compta? a mitjan segle XIX. I ho van saber compensi el propietari pels terrenys ïns no abandonen la lluita, i sʼhan i lʼAjuntament de Barcelona, la a través de la premsa, no pas de la Salut amb uns altres dʼigual dirigit a la Síndic de Greuges de comissió dʼUrbanisme ha decidit El projecte, contingut en el Pla de perquè lʼAjuntament els nʼinfor- valor on pugui edificar. Dʼaquesta lʼAjuntament de Barcelona per donar llum verda al projecte que Millora Urbana, no contempla ni més. Era el juny de 2004, i des manera, els terrenys passen a ser sol·licitar la seva empara -no vin- preveu edificar bona part del jar- una sola al·legació ni proposta de dʼaleshores, una colla de veïns i de propietat municipal, i el consis- culant- en el cas. Per altra banda, dí dʼuna casa senyorial de mitjan les que van fer els veïns -recolli- veïnes lluiten perquè el pla no tiri tori els podria dedicar a usos soci- han posat en marxa una campanya segle XIX (1863) situada a la Tra- des en un document que compta endavant en les condicions actu- als i culturals, certament escassos dʼenviament de correus electrònics vessera de Dalt, 97, amb la cons- amb la signatura de 1.500 veïns-, als, que consideren que vulnera al barri de la Salut. de suport al Col·lectiu (eloi@gracia trucció dʼun edifici de 9 plantes. que es van mobilitzar des que van la protecció patrimonial declarada .mesvilaweb.com), i a lʼalcalde de Aquesta edificació no només ata- tenir coneixement de la modifica- per al conjunt de la Salut. Homenatge a un fill il·lustre Barcelona ([email protected]), peirà encara més el paisatge “de ció urbanística que havia proposat Però malgrat els esforços es- amb el missatge “Salvem lʼentorn ciment” de la Travessera de Dalt, Estanislau Tomàs i Morera, quarta merçats pels veïns, que han pre- Els mateixos veïns han fet una de la Mare de Déu de la Salut”. sinó que obligarà a reformar de generació de la família que va sentat projectes alternatius amb proposta concreta en aquesta línia, Encara els queda una darrera dalt a baix el conjunt de la Salut, instal·lar-se en aquests terrenys, lʼassessorament dʼun arquitecte i crear el Museu Pompeu Fabra, fill possibilitat: quan el Pla es publiqui constituït pel santuari de la Mare donant origen al barri de la Salut un advocat, no hi ha hagut acord. il·lustre del barri de la Salut, on va al Butlletí Oficial de la Província es I el periple ha estat llarg. Han néixer el 20 de febrer de 1868, i podrà presentar un recurs dʼalça- mantingut diverses reunions amb que va consagrar la seva vida a la da, i com a última opció, el conten- els responsables dʼUrbanisme per normalització lingüística i científica ciós administratiu. Però els costos trobar un punt dʼequilibri dʼinteres- de la llengua catalana. El col·lectiu econòmics dʼaquest procés molt sos entre les parts implicades, i està convençut que aquesta seria probablement ho impediran. en aquest sentit, deixen clar que una idea excel·lent, perquè “alhora LʼEloi Babiano, fill del barri i his- “no volem perjudicar el propietari, que salvaria la Salut, es crearia un toriador autor del llibre De lʼermita entenem i respectem el seu dret a equipament que donaria més vida de La Salut al Parc Güell, 140 anys edificar, però també hem de res- al barri, com a punt dʼinterès turís- dʼhistòria, sent una pena especial, pectar la història i la identitat del tic, i es retria homenatge a la figura que lʼempeny a defensar amb força nostre barri, de la qual avui només de Pompeu Fabra, reconeixent i les seves arrels: “Ens roben la iden- en queda el conjunt de la Salut”, divulgant la seva obra”. titat, lʼúltim tresor que queda del recorda Pere Mongó. El consistori barceloní té cons- barri de la Salut, representa el nom Els veïns consideren que es pot tància dʼaquesta proposta, però i protagonista de la nostra història. mantenir la protecció arquitectò- avui, la realitat és que el Pla de Ho destruiran tot, el sentiment de nica i satisfer alhora el propietari, Modificació Urbanística inicial tira pertinença a un lloc ja no té valor, amb el sistema de permuta de endavant. Malgrat que la situació només en té lʼespeculació immobili- terrenys, és a dir, que lʼAjuntament no convida a lʼoptimisme, els ve- ària? Però no ens rendirem”.

El mirall de La Violeta El Casino de La Violeta, un edifici històric construït destinat a usos socials i culturals. LʼAjuntament de el 1893 que ha estat punt de trobada del teixit Barcelona ha recuperat els terrenys arribant a un associatiu de Gràcia, estava condemnat a con- acord de permuta amb el propietari de lʼedifici, que vertir-se en una casa de pisos. Però finalment, la a canvi de cedir la finca, obtindrà un solar situat al persistent reivindicació de la comissió ciutadana carrer de Verdi, fins ara propietat del Patronat Mu- Salvem La Violeta ha salvat el Casino dels ma- nicipal de lʼHabitatge. Els veïns de La Salut veuen ons immobiliaris. La Violeta mantindrà la seva en La Violeta lʼesperança que el cor del seu barri JOAN MOREJÓN essència, es convertirà en un equipament públic també segueixi bategant. El col·lectiu Salvem la Salut ha iniciat una campanya al barri. La Veu del març-abril de 2005 CARRER PUBLICITAT 29 Barcelona impulsa les zones d’aparcament per als veïns L’àrea verda començarà a implantar-se al maig en els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample

REDUIR LA CONGESTIÓ del trànsit, vida ciutadana, i ordenar l’espai públic podran utilitzar-les, però amb tarifes corresponents. Aquesta acreditació, afavorir la mobilitat i facilitar l’aparcament facilitant l’aparcament als veïns. més elevades i limitacions d’estada gratuïta, inclou la matrícula del vehicle, dels veïns són les claus de l’àrea verda, específiques. En aquest sentit, els veïns la zona i el nombre de resident. Al maig que començarà a funcionar a partir del PREFERÈNCIA PER ALS VEÏNS hauran de pagar el mateix que en les entrarà en funcionament la primera fase pròxim 2 de maig. Es tracta d’una eina L’àrea verda distingeix dos tipus de zones d’ús exclusiu, mentre que els no de l’àrea verda, que abasta els citats de gestió de la mobilitat, que forma part places. En primer lloc, destaquen les residents abonaran 2,75 euros per hora, districtes de Ciutat Vella, excepte la d’una estratègia global de l’Ajuntament d’ús exclusiu per als veïns, en les quals amb un temps màxim d’una o dues hores Barceloneta, i l’Eixample. de Barcelona per a afavorir un model només podran estacionar els veïns de la per estacionament. La consideració de de desplaçaments més sostenibles. zona amb el distintiu, prèvia extracció resident (o veí) la tenen les persones TRES MESOS SENSE PAGAR La iniciativa suposarà la regulació de diària o setmanal d’un tiquet en el físiques que figurin empadronades Encara que la iniciativa de l’àrea verda l’estacionament lliure en el carrer en parquímetre. Hauran de pagar 0,2 euros en algunes de les zones regulades i començarà a funcionar el 2 de maig, en la zona central de la ciutat per a reduir per dia o un euro per setmana. L’àrea que siguin titulars d’un vehicle l’impost els primers tres mesos només hauran la congestió, facilitant l’aparcament verda es completa amb les zones d’ús del qual de circulació correspongui a de pagar els no residents. El consistori per als veïns. Ciutat Vella, excepte preferent per als veïns, en les quals hi Barcelona, o bé que acreditin disposar remetrà una targeta per valor de 12 euros la Barceloneta, i l’Eixample seran els podran estacionar amb les mateixes d’un vehicle a través de leasing, renting o als veïns, el que equival a 12 setmanes primeres districtes a aplicar la nova condicions que en les anteriors. En sistemes similars. Per les nits (de 20 a 08 de pagament, amb l’objectiu de facilitar normativa. Els límits de la segona fase aquest cas, els no residents també hores) , els caps de setmana i els festius, la familiarització dels ciutadans amb es concretaran una vegada es tanqui no s’haurà de pagar res per estacionar aquest nou sistema. L’àrea verda es el procés participatiu en els districtes en cap de les places. divideix en set zones, a les quals haurà respectius. D’aquesta forma, un total de de circumscriure’s el resident, sis d’elles 12.398 places situades en els districtes CALENDARI D’IMPLANTACIÓ corresponents a l’Eixample i una a Ciutat de Ciutat Vella i l’Eixample deixaran Durant el mes de març, es durà a terme Vella. Els ciutadans podran resoldre els d’estar obertes a l’estacionament lliure a l’enviament d’una carta informativa seus dubtes i gestionar incidències en partir del pròxim 2 de maig. Els objectius als veïns, en la qual es notificarà si es l’oficina d’informació de l’àrea verda de la mesura són bàsicament dos: reduir compleixen les condicions per a rebre situada en la plaça de Carles Pi i Sunyer, el trànsit i descongestionar el centre de el distintiu i es proporcionarà informació 8-10 (de dilluns a divendres, de 8.00 la ciutat, això ha de dur a la disminució específica sobre la zona corresponent. a 20.00 hores). Altres opcions per a del nivell d’emissions de gasos i soroll A l’abril s’enviarà una nova carta informar-se són, el telèfon 010 i la web en el carrer, millorant la qualitat de acompanyada del distintiu als veïns municipal (www.bcn.es/areaverda).

Sector de Seguretat i Mobilitat

ONS S

FEDERACIÓ DʼASSOCIACI DE VEÏNS I VEÏNE DE BARCELONA ��� ���� ��� Vols rebre

������Publicació bimestral Obradors, 6-8 baixos ● 08002 Barcelona ● www. lafavb.com Nº 88 gener-febrer de 2005 Carrer a casa?

Si vols rebre la revista a casa teva durant tot un any, envia Lectures de aquest cupó a Obradors, 6-8, Barcelona baixos, 08002, Barcelona. Dossier pàgs. 9 a 27 També pots escriureʼns a [email protected]

NOM I COGNOMS: ...... ADREÇA: ...... POBLACIÓ:...... CP:...... TELÈFON: ...... ❑ 6 números 10 euros (mínim) ❑ 6 Números ...... (indicar quantitat) Pagament (a triar) ❑ Taló adjunt a nom de la Favb ❑ Domiciliació bancària (omplir dades): Entitat: Oficina: Control: Nº de compte:

Discos Castelló: Des de 1933, especialistes en música

Tallers, 3 (clàssica) Oficines-magatzem 93 318 20 41 (majorista) Tallers, 7 Molinot, 53 93 302 59 46 Polígon industrial Camí Ral Tallers, 9 (overstoks) 08850 Castelldefells 93 412 72 85 Tels: 93 394 34 00 Tallers, 79 93 442 34 47 / 93 442 35 05 93 301 35 75 Fax: 93 441 96 75 La Maquinista 93 329 73 21 Pg. Potosí,2, local C4 93 360 80 78 www.discoscastello.es La Veu del 30 VEÏNAT CARRER març-abril de 2005 La Plataforma Diagonal-Ponent demana una visió global als municipis DIAGONAL-PONENT a Finestrelles que vol dir edificis a les arques municipals són també ● REDACCIÓ dʼuns cent metres dʼalçada; 17 considerables. La plataforma Diagonal-Ponent plantes a Can Rigalt, i una línea I aquest és el tema que es va va organitzar un acte a lʼAteneu dʼedificis de 8 plantes al costat destacar a lʼassemblea esmen- Barcelonès sobre lʼanomenada del futur parc Manuel Azaña. Tot tada. Lʼautonomia municipal de muralla entre Barcelona i la seva això repercutirà en un creixement cada un dels 940 municipis que perifèria. Es va parlar de quatre important de població a la zona. hi ha a Catalunya no pot ni ha actuacions urbanístiques que Les llicències respectives o con- dʼestar renyida amb la solidaritat afecten diferents municipis de venis que autoritzen aquestes entre els municipis, sinó que cal lʼentorn de Barcelona: Sant Just actuacions una a una no preve- treballar conjuntament lʼimpacte Desvern, Esplugues, lʼHospitalet uen lʼimpacte global, i per tant no global creant, des de lʼacord i la i Barcelona. contemplen les necessitats reals col·laboració, àrees de cohesió Aquestes accions es gestionen de serveis, equipaments i vials mancomunades que, des de lʼau- dʼuna a una en els seus respectius nous derivades dʼuns plans que tonomia municipal, permetin en- municipis però realment formen a la pràctica són un de sol, però frontar-se a lʼimpacte global dels part dʼun tot. Sumades suposen que en el terreny administratiu diversos municipis afectats. No corresponen a diverses actua- podem confondre lʼindividualisme cions diferenciades. En el 150 municipal amb el dret a lʼauto- Cada municipi tira aniversari de lʼenderrocament de nomia. Avui és inconcebible que les muralles de Barcelona, ara es lʼHospitalet, Esplugues, Sant Just endavant el seu projecta una nova muralla enfront Desvern i Barcelona no treballin pla sense tenir en de la seva perifèria. de forma conjunta en lʼelaboració És una única actuació plante- dels plans dʼequipaments, de ser- compte els impactes jada a la pràctica com a compen- veis i de mobilitat que donin res- globals sació del cobriment de les línies postes a la nova situació creada. elèctriques: 31 torres metàl·liques En les actuacions que provoquin la construcció de 4.117 habitat- de 18 a 40 metres dʼalçada, de impactes a diversos municipis, la ges, amb un sostre de 317.300 Sant Pere Màrtir fins a lʼestació Vinyeta publicada al dossier 14 anys en lluita: No al Pla Caufec llei els hauria dʼobligar a treballar m2, oficines amb 5.900 m2 i un de transformació de Collblanc. Un realitzat per la Plataforma Popular contra el pla. conjuntament per donar resposta centre comercial de 15.000 m2. Si estudi fet sobre els costos i ingres- als costos globals. les mirem totes juntes, suposen sos dʼaquesta operació, concreta geogràfica a lʼentrada o sortida que els ajuntaments de cada mu- Aquesta és la conclusió princi- lʼocupació dʼuna estreta franja del en 550 milions dʼeuros el benefici de Barcelona a ponent, la suma nicipi intenten tirar endavant de pal: la urgència perquè, a través territori que, amb un model mer- que nʼobtindran els promotors. És dʼaquestes actuacions ha generat forma independent, i les aproven de la modificació de la llei dʼurba- cantilista, atempta contra la lletra a dir, un pla escandalosament es- una presa de consciència entre sense tenir en compte lʼimpacte nisme o amb lʼaprovació dʼuna de i lʼesperit de la nostra normativa peculatiu. associacions i plataformes, les global de les obres. I és que en nova, sʼobligui els ajuntaments a urbanística. Suposa aixecar edi- Pel seu contingut, impacte so- quals veuen amb preocupació temps de crisi, els ingressos que ser autònoms i solidaris, però no ficis de molta alçada, 36 plantes cial i ambiental, la seva situació algunes propostes urbanístiques suposen aquestes operacions per individualistes.

Ciutat Vella critica Patrimoni el model de ciutat perdut al

CIUTAT VELLA cien que lʼadministració està fent ● REDACCIÓ “expropiacions massives i abussi- Poblenou Les entitats del moviment veïnal i ves” i que “ha abandonat el veïnat POBLENOU social de Ciutat Vella han fet pú- als interessos especulatius”. “Els ● REDACCIÓ blic un manifest on demanen un veïns i veïnes que hem escapat LʼAV del Poblenou veu “amb barri més just i habitable i critiquen de la política dʼenderrocaments indignació” com desapareix un durament el model de ciutat que anem descobrint què és això de passat històric que pot afectar està imposant lʼAjuntament de la lʼassetjament immobiliari”. De- tot el conjunt del casc antic del ciutat, “esforçant-se a projectar a manen que es prenguin mesures barri del Taulat. Es tracta de lʼexterior una imatge de Barcelona reals per protegir les víctimes lʼenderroc de la fàbrica Extractos que atregui inversors i turistes”. dʼassetjaments, que sʼaturin els Tánicos aquest març. Sorolls a la plaça Reial Una estratègia els costos de la enderrocaments i sʼaposti per la LʼAjuntament no va tenir en qual, segons les entitats, acaben rehabilitació dels habitatges. compte les al·legacions presenta- Des de lʼany 2001, diversos col·lectius de veïns venien denunciant la pagant les veïnes i els veïns. Al manifest també es subratlla des per lʼAV, 23 entitats del barri contaminació acústica existent a la plaça Reial. Finalment, lʼany 2004 es El manifest posa especial èm- la manca de serveis i equipaments i la Favb. És per això que, en un va ordenar el cessament de lʼactivitat de la discoteca situada al número fasi en tres àmbits en què demana de barri i es demana que sʼaturi el escrit, lʼAV explica que “no sʼente- 11 i del Club 13. Malgrat això, els veïns es van veure obligats a trametre- actuacions decidides i urgents per Pla dʼHotels i la política de fer pi- nen les lamentacions del regidor un nou escrit al febrer al districte en el qual denunciaven la no execució part de lʼAjuntament: el Pla dʼUsos sos per a joves en terreny dʼequi- Francesc Narváez, quan és el dʼaquestes ordres i van anunciar que, en cas de no portar-se a terme, i el seu compliment, les polítiques paments. mateix Ajuntament qui va aprovar interposarien una demanda contenciós-administrativa. El districte ens urbanístiques i dʼhabitatge i la Amb el títol “La participació contra la voluntat dels ciutadans informa que el passat 17 de març va precintar ambdós establiments. política social i de reactivació eco- que volem”, es fa una crida a lʼany 2000 un pla urbanístic que nòmica. lʼAjuntament perquè permeti al agredia el nucli històric del Taulat i Quant al Pla dʼUsos, els veïns veïnat “incidir de veritat en la autoritzava lʼenderroc de la fàbrica demanen que lʼAjuntament vetlli modelació de lʼentorn”. I és que a canvi dʼun projecte de dubtosa pel compliment de les normatives els veïns de Ciutat Vella tenen qualitat arquitectònica”. municipals: “No ens resignem a la sensació que el “nou tarannà” La nota de lʼentitat indica que viure envoltats de brutícia i so- del districte és molt amable en “un cop més, sʼha deixat perdre roll i tampoc a veure actuacions les seves formes però repeteix una peça clau del patrimoni his- policials desmesurades que no les mancances que sʼarrosse- tòric del Poblenou que afecta resolen el problema”. El manifest guen de fa anys, especialment la considerablement la seva iden- denuncia que lʼinterès de lʼAjun- manca dʼobertura a la participació titat, ja de por sí molt malmesa”. tament per satisfer els interessos ciutadana activa, i rematen: “On LʼAV, que ha convocat una assem- del sector turístic i un cert sector és tot allò que els nostres repre- blea el 7 dʼabril per salvar Can Ri- comercial lʼha fet “girar lʼesquena sentants han intentat aprendre en cart, intentarà per tots els mitjans als veïns”. els seus viatges a Porto Alegre al denunciar aquest tipus dʼagressi- En el tema urbanístic, denun- Fòrum Social Mundial?”. ons i els seus responsables. La Veu del març-abril de 2005 CARRER FAVB 31 EL COR ROBAT Propostes per als canvis necessaris

REDACCIÓ CATHERINA● AZÓN Sota el lema Propostes per als canvis necessaris, la Belén Aúcar Hidalgo Confavc va celebrar la seva 20ena assemblea a Santa Presidenta de lʼAV del Congrés Coloma de Gramenet. Hi van assistir 72 associacions de les 625 confederades i 18 federacions dʼun total de 25. 168 persones van participar en una assemblea que durant els matins del dissabte 26 i diumenge 27 de febrer va aprovar la memòria, el pla de treball per a lʼany en curs i lʼinforme econòmic. Aquest any tocava celebrar eleccions per renovar la junta. La tarda de dissabte es van celebrar tres tallers que feien referència als nous models dʼhabitatge pú- “La nova junta blic i als plans territorials. Lʼassemblea va valorar la situació de la Catalunya esquerdada: el Carmel, Sa- JOAN MOREJÓN és una clara llent i Tarragona, i va recolzar la proposta del Carmel Inauguració de lʼexposició. renovació de convocar una manifestació. des dels primers anys lligats a les necessitats més generacional” Exposició del moviment veïnal primàries, lʼoposició al franquisme, la crisi dels anys PUYAL 80 i, ja recuperats els ajuntaments democràtics, les Durant el mes de març es pot visitar al Museu grans campanyes dels 90, la lluita contra la guerra i dʼHistòria de Catalunya lʼexposició De la protesta la Catalunya esquerdada del nou segle. Per la seva a la proposta: el moviment veïnal de Catalunya. El senzillesa i dimensions, es podrà exposar pels locals Barcelonina nascuda al barri de la Sagrera, porta set anys vivint al treball sintetitza el recorregut pel moviment veïnal, veïnals de tot Catalunya. Congrés. Presideix des del mes de novembre una junta de 8 per- sones amb una mitjana dʼedat de 35 anys. Parlem en un esplèndid local propietat de lʼassociació.

Presidenta jove en un barri envellit... Sí: la nova junta és una clara renovació generacional, però 33ena assemblea de la Favb no deixarem de banda la gent gran, que és un sector molt nombrós. REDACCIÓ diferents resolucions. 33ena assemblea general de la Favb La tarda estarà dedicada al de-

Objectius? Dissabte 16 d’abril de 2005 El pròxim 16 dʼabril, la Favb celebra bat i la reflexió. Lʼeconomista Albert Centre Cívic Can Basté. Dinamitzar i modernitzar l’associació. Hem informatitzat Pg. Fabra i Puig, 274-276 la seva 33ena assembla (33 anys ja!) Recio farà una conferència amb el el funcionament de l’entitat i volem incorporar les nostres al centre cívic Les Bases del Turó de títol El moviment veïnal en un nou activitats. la Peira, al districte de Nou Barris, escenari social i es realitzaran dos sota el lema El moviment veïnal, es- tallers, lʼun dedicat al treball en Per exemple? cola de ciutadania. xarxa i lʼaltre a les experiències de Mantindrem les activitats que s’estaven fent, tot impulsant- El matí es dedicarà a portar a ter- participació i revitalització del movi- les. Em refereixo als tallers de gimnàstica, sardanes, pintura, me lʼassemblea ordinària anual, en ment veïnal. Després del debat i les manualitats... El ball que es feia per a la gent gran l’obrim els El moviment veïnal, la qual es presentaran els informes conclusions, un sopar de germanor i dissabtes per a totes les edats i no és necessari ser soci. escola de ciutadania de gestió i econòmics. Es presenta- una festa donaran per finalitzada la

FEDERACIÓ DʼASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA rà el projecte social El barri, espai trobada de les associacions veïnals

www.lafavb.com Foto: Andreu Blanchar Què plantegeu? de convivència i sʼaprovaran les de Barcelona. Un contacte més gran amb els socis i veïns mitjançant el butlletí. Dels 1.000 exemplars, 500 són per als socis i la resta els distribuïm al barri. També estem incorporant noves acti- vitats, (sessions de teatre, concerts de música, activitats per Revistes de barri a nens i joves...). Poc a poc, arribem a més gent.

Teniu un local social amb una flamant sala de teatre. VAV El Poblenou Esquerra de lʼEixample Sí: és important tenir un local en condicions, però aquest té un manteniment massa car. A veure si reobrim el bar i ens ajuda una mica.

Molta feina per a una junta no molt àmplia. Intentem obrir el local a d’altres grups. Pertany a la junta el grup de teatre Mai l’hem vist-Happy Day. Tenim una sessió mensual i els caps de setmana condicionem la sala de teatre.

Vosaltres mateixos? Sí, els caps de setmana arrangem les cortines, instal·lem llums... No podem entendre que ens cobrin 2.600 euros anu- als en concepte d’IBI sense fer activitats lucratives.

I els equipaments? No tenim sòl edificable. Es va construir una escola bressol i quasi és un miracle. Però, en ser zona d’influència de Cotxe- res Borbó, podrem gaudir dels equipaments que es construi- ran allà: centre de dia, poliesportiu, biblioteca...

És un barri dinàmic, el Congrés? Doncs sí. Malgrat l’envelliment, hi ha un número important Butlletí informatiu de lʼAVV El número 40, corresponent al LʼAVV celebra el seu d’entitats i col·lectius: la Unió de Botiguers, les comissions del Bon Pastor. Ens arriba el mes de març, té com a portada 30è aniversari amb una de festes del Congrés i del barri dels Indians, l’associació de número 17, molt ben editat. A una versió lliure del calendari edició especial plena de veïns, l’agrupació excursionista... les seves 20 pàgines parlen de de Carrer ja que, a lʼAny del col·laboracions. Articles de la la urbanització de les Cases Llibre i la Lectura, el Poblenou periodista Montserrat Minobis, Us relacioneu? Barates, de la violència de continua sense biblioteca. I és dels fundadors de lʼassociació Hem creat una coordinadora d’entitats i volem obrir el local gènere i de les esquerdes que: “Narváez no troba diners”. Miquel Caminal i Jordi Font i de a les entitats. Pretenem que l’AV es converteixi en el nucli que van produir en algunes La revista també informa de lʼhistoriador Vicente Moreno en social del barri. Posa-ho així. cases les obres del metro, la manifestació realitzada en el treball Les associacions tot explicant quina és la per defensar Can Ricart i de de veïns, un factor clau en Seʼns acaba lʼespai... quin és el problema més important? situació actual. Destaquem la polèmica oberta sobre els la descomposició del règim El manteniment dels espais lliures, les placetes, repassar el el recolzament econòmic equipaments que es volen franquista. Una entrevista a mobiliari urbà... s’ha de realitzar una important actuació de dels comerços del barri a la situar als tallers de Oliva Artés, la presidenta Trini Capdevila sanejament i posar un nou enllumenat. Vivim en un barri publicació: cinc pàgines de fàbrica que sʼha guanyat per al repassa la seva trajectòria a molt bonic i se n’ha de tenir cura. publicitat. Lʼenhorabona. barri després de la lluita veïnal. lʼassociació de veïns. Parlant del

32 CARRER març-abril de 2005 i de la ciutat que “a qualsevol projecte es produeix una tensió entre els riscs que es poden “El gran debat que obre el Carmel prendre i els calers que es poden gastar per minimitzar-los. I són els polítics qui decideixen”. és el del control de l’obra pública” I els geòlegs? “La geologia requereix un estudi previ del subsòl on s’ha de treballar, i ja he dit què va faltar al Carmel”. “De vegades”, continua, “es demanen molts informes, però sembla que ho facin per cobrir l’expedient. No els utilitzen gaire i la nostra capacitat de decisió és mínima. L’AVE ha estat un exemple molt clar de tot això”, assegura. Casas discrepa dels que opinen que mai no s’hauria d’haver fet el metro per sota d’una muntanya com la del Carmel. Josep Mª Casas “S’ha de desdramatitzar aquest tema. La Geòleg roca d’aquest indret té força història i és més complicada que el subsòl del pla de Barcelona, però la coneixem bé”, explica. El mateix esdevé, segons el seu parer, amb els comentaris dels veïns sobre les mines d’aigua i les rieres que hi havia al barri, i que van ser cobertes quan es van urbanitzar els carrers. “És cert que el medi natural de la zona s’ha alterat, però no és un element determinant. Al Carmel es poden construir túnels sense cap problema, sempre que es facin correctament”. La seva experiència personal al l despatx de Josep Maria Casas a la Pirineu, “on es fan perforacions constants facultat de Geologia de la Universitat en situacions tècniques semblants”, Ede Barcelona té una taula plena de avalen aquesta opinió. “El mateix diaris, ordenats cronològicament, que esdevé amb culpabilitzar el sistema de documenten el sinistre del Carmel des perforació austríac. És com matar el del seu inici. El sentiment és recíproc. missatger”, indica. Mai els diaris havien dedicat tantes Casas insisteix en tranquil·litzar els planes als geòlegs, esquitxats -pel clàssic afectats: “El pitjor ja ha passat. Segur efecte ventilador- per una crisi que, que ara s’està actuant amb una especial segons aquest especialista, es podria atenció i, si la densitat del formigó que haver evitat. han injectat per tapar la galeria és la Casas, nascut a Barcelona fa 51 anys, mateixa que la roca que s’havia tret, no és professor de geologia des del 1977 i s’ha de moure més el terra”. un dels tres vicedegans actuals de la La seva principal preocupació facultat, tot i que abans de començar és evitar que torni a repetir-se un l’entrevista aclareix que només parla en Albert Ollés incident semblant. “Hem de qüestionar, nom propi. I és que l’ombra de la tragèdia Periodista d’una vegada per totes, la tendència del Carmel és molt llarga, fins al punt Ignasi R. Renom predominant de pensar que la tècnica ho que encara ningú ha gosat respondre en Fotògraf del túnel de maniobres, que va passar pot arreglar tot”. Per a Casas, “no s’ha públic la pregunta del milió de dòlars: d’Horta a la Vall d’Hebron i després de fer cap obra pública sense un informe Què va passar? al Carmel?”, es qüestiona. “I el gruix previ contundent. Ens haurien de fer Ell, tampoc no ho sap: “No he anat gestors del Govern. Als que som de del formigó per fixar l’arc del túnel, una mica més de cas”. També demana al Carmel i, tot i que tinc companys lletres”) aconsella reformular la pregunta que era de només 15 centímetres, tot aprofitar la inèrcia actual: “Estem en que hi han estat, queden encara masa des del punt de vista del sentit comú. i que corresponia gairebé el doble? un moment molt important i no podem interrogants oberts com per parlar d’una Aquest cop, Casas es mulla més: “Si un I les pressions per inaugurar el deixar-lo escapar”. causa concreta”. Per acabar-ho d’adobar, túnel s’ensorra és perquè no s’ha fet més aviat possible? I el sistema de El Carmel, segons el seu criteri, és el túnel s’ha tancat per sempre. “Ningú bé”. Fins i tot s’anima amb una resposta subcontractacions?”. una constatació més de “les nombroses més podrà baixar-hi per investigar d’una a la gallega: “Per què es va iniciar el Silenci sepulcral de tres segons i obres que es fan malament en aquest forma més exacta les raons tècniques de túnel de maniobres sense cap estudi sentència final: “S’ha parlat de moltes país”. Un fet que el porta a reflexionar en l’enfonsament”, diu. geològic complementari, donant per bo coses aquests dies, però el veritable veu alta: “Estem urbanitzant molt, però Davant aquesta situació, la famosa el que s’havia fet per construir la galeria debat que ha d’obrir aquesta crisi sense cura. S’ha de preveure, abans de frase del conseller Joaquim Nadal al principal?”. és el del control de l’obra pública a començar, quines conseqüències tindrà Parlament (“els arguments dels tècnics Els dubtes, però, no s’acaben aquí. Catalunya”. En cap moment esmenta allò que es vol fer i el seu impacte futur”. no sempre han donat seguretat als “Per què es va canviar la ubicació inicial el 3% de la discòrdia, però sí recorda Paraula de geòleg.

Sal i pebre Lʼacudit Alfons López Banquers al banc dels acusats

Veure amb cara de pomes agres, asseguts al banc del acusats els banquers Botín, Amusategui i Corcóstegui era tot un goig. Botín va comprar tot el poder del Banc Santander Central Hispano als seus col·legues: Amusategui va cobrar pel seu cessament 43,5 milions dʼeuros i a Corcóstegui li va pagar fins a 108 milions dʼeuros. No ho traduïm a les antigues pessetes per no marejar-nos amb tants zeros. Uns diners que sortien dels fons del banc i que, com diu la llei, estan subjectes a diverses normes: entre dʼaltres menudeses, alguna cosa tenien a dir els petits i mitjans accionistes. Una jubilació dʼor, a anys llum de les pensions que pateixen moltíssims ciutadans i ciutadanes. El poder va tenir un preu alt i Botín, amb els diners de tots, va quedar amo i senyor. Però estan acusats de delictes dʼapropiació indeguda i administració deslleial. Apropiació indeguda, portar-te el que no és teu, és robar. Quants xoriços de segona ingressen a la presó per robar engrunes? Els banquers han estat acusats i jutjats. La sentència els enviarà a lʼombra? És la pregunta del milió, mai millor dit. Mentrestant, la foto del banc dels acusats passarà a la història. Un goig veure-la publicada. Zeta