DOCSLIB.ORG

La Vall D'aran / Era Val D'aran. El Paisatge Com a Escenari Turístic

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Vall D'aran / Era Val D'aran. El Paisatge Com a Escenari Turístic Làmina 12 El paisatge com a escenari turístic La Vall d’Aran / Era Val d’Aran 3. Les muntanyes del Pirineu axial, formades per una sèrie de 1. Aquesta zona sense arbres indica per on pujava el tele- cadira de l’estació d’esquí de la Tuca, tancada el 1988 pics i de serres de 2.500 a 3.000 m d’altitud, separen la Vall però que tornarà a obrir de nou. d’Aran d’Aragó i de les altres comarques de Catalunya. 6. A mig vessant de la muntanya veiem una zona de camps de conreu separats per línies d’arbres i petites clapes de bosc, on trobem tot de petits pobles que han anat creixent amb les noves 6 4. La carretera puja per la vall del riu Nere fins al túnel construccions per a segones residències. Més amunt observem de Vielha. Aquesta és la millor comunicació de la vall el bosc d’avets i la zona de prats. amb l’altra banda del Pirineu i l’única que és oberta tots els mesos d’hivern. 5 2 4 2. L’heliport de Vielha demostra l’interès per millorar les comunicacions per al turisme que 5. Vielha és la capital de la Vall d’Aran i està situada a la confluèn- practica els esports d’hivern i per al transport cia dels rius Nere i Garona. La població s’ha anat estenent al llarg de sanitari d’urgència. la Garona i ha ocupat gairebé tot el fons de la vall. 1 0 0,5 1km HORA 11:25:15 La Vall d’Aran és l’única comarca de Catalunya situada al vessant nord dels Pirineus i orientada cap a l’oceà Atlàntic. Això fa que el seu clima sigui més humit, amb nevades a l’hivern, i que el paisatge sigui totalment diferent del de la resta De la ramaderia Una vall amb identitat L’atracció de la neu Cases totes iguals del país. al turisme pròpia Baqueira-Beret és l’estació d’esquí En algunes poblacions de la vall Actualment té més de 9.000 habitants i és la comarca de muntanya que gua- Per mostrar com era la La Vall d’Aran forma part de més gran de tot el Pirineu. La seva s’edifiquen gran quantitat d’habitat- nya població més ràpidament. Els seus habitants viuen concentrats en petits vida tradicional de la vall Catalunya des del segle XIII, fundació el 1964 va significar l’inici ges que reprodueixen d’una mane- pobles situats al fons de la vall, al llarg del riu Garona i als vessants solells de les abans del turisme, s’es- però és una vall de cultura de l’expansió turística de la vall i va ra uniforme un prototipus de casa muntanyes. La capital, Vielha, concentra una tercera part de la població i és el tan obrint una sèrie de occitana que durant segles es tenir un gran impacte en l’economia alpina i estenen enormement la centre de serveis de la comarca. museus que permeten va administrar a través d’un aranesa. Cada any hi acuden uns superfície urbanitzada. Són pobles Les activitats agrícoles, ramaderes i forestals gairabé han desaparegut i la visitar antigues cases de consell que es reunia a l’es- 800.000 esquiadors i ocupa una atípics sense serveis, ni habitants terra cultivada és molt escassa perquè el desenvolupament del turisme de mun- pagès, com la de Joan- glésia de Santa Maria de superfície de 1.922 ha, amb possibi- permanents, que només tenen vida tanya i la construcció d’apartaments i segones residències han concentrat l’ac- chiquet, una de les prin- Mijaran situada al centre de litats d’ampliació cap al Pallars en temporada turística. tivitat econòmica de la vall. Tres quartes parts de la població activa treballa en cipals cases de la vall la vall. Actualment el Conselh Sobirà. els serveis, quasi una cinquena part en la construcció i és molt escassa la pobla- durant més de tres- Generau d’Aran administra la www.catpaisatge.net ció que es dedica a la indústria i al sector primari. Tot plegat ha portat la comar- cents anys, recórrer vall en representació de la www.gencat.cat/fitxespaisatge ca a ser una de les més riques de Catalunya, però amb problemes per excés antigues mines i co- Generalitat de Catalunya. www.xtec.cat/paisatge d’urbanització, dependència econòmica del turisme i minorització progressiva nèixer eines agrícoles. de la cultura occitana pròpia de la vall. Làmina 12 Làmines didàctiques de paisatge La Vall d’Aran / Era Val d’Aran 1 Barcelona, 22@ La renovació del paisatge urbà 2 El Pla de Bages La proximitat de la metròpoli 3 El Baix Llobregat L’horta en zona urbana Ciutat, territori, paisatge Làmina 12 4 La Costa Brava El paisatge com a recurs turístic 5 La Garrotxa Una ciutat dins un parc natural 6 El Priorat La renovació d’un antic paisatge agrari La Vall d’Aran 7 El Tarragonès Un paisatge industrial Era Val d’Aran 8 El Vallès Ciutat compacta, ciutat difusa El paisatge com 9 La Ribera d’Ebre a escenari turístic El paisatge fluvial i la producció d’energia 10 El Segrià Paisatge de regadiu en planes de secà 11 La Cerdanya El paisatge de la frontera La Vall d’Aran / Era Val d’Aran 0 0,5 1km 12 0 0,5 1km El paisatge com a escenari turístic www.catpaisatge.net www.gencat.cat/fitxespaisatge www.xtec.cat/paisatge.
Load more

Recommended publications
  • Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain
    Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp.
    [Show full text]
  • Caso De Exito Aganova-ATL-3
    R STUDY CASE ATL: Inspection in water suply network pipeline – CAN LLONG SABADELL Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) is a public company of the Government of Given the situation, ATL opted for the application of the Nautilus System, a wireless neutral Catalunya, attached to the Department of Territory and Sustainability whose mission is to buoyancy technology specifically designed for the inspection of large diameter pipelines. produce and supply drinking water to the population through transport and distribution networks, as well as to execute, maintain, conserve and manage the facilities that make Location: Section 1- Lenght: up the entire network. Water suply pipeline- CAN 3.447 ml LLONG Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) manages the supply of drinking water in Section 2 - Lenght: transport pipelines in the Ter-Llobregat system and is responsible for the collection, Pipeline diameter: 2.352 ml purification and distribution of drinking water to municipal deposits. Ø800mm - Ø1.250mm (diameter changes in the section) Estimated water flow: ATL supplies drinking water to more than 100 municipalities in the regions of Alt Penedès, 0.5 m/s Material: Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, la Selva, Vallès Oriental and Vallès Approximate pressure: Reinforced concrete with Occidental, which represents a population of around 5 million inhabitants. 7 bar metal covering The supply network managed by ATL has more than 1000 kilometers of pipes, more than 60 pumping stations and a surface area of 1800 km2. To produce the water, ATL manages five infrastructures: three drinking water treatment Execution dates stations and two desalination plants.
    [Show full text]
  • Làmina 3 L’Horta En Zona Urbana
    Làmina 3 L’horta en zona urbana El Baix Llobregat 6. El port de Barcelona és un dels grans ports de la Mediterrània tant en mercaderies com en creuers turístics. Al 1. La Colònia Güell és una de les indústries 3. Un seguit de poblacions situades als marges del llit d’inundació del Llobregat converteixen la vall baixa seu voltant s’han creat àrees de transport de mercaderies ple- que a la segona meitat del segle XIX va apro- nes de contenidors, com la Zona Franca, i zones industrials. fitar la proximitat a Barcelona i a les aigües d’aquest riu en una zona intensament urbanitzada que forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona. La seva ampliació ha obligat a desviar cap al sud la desembo- del Llobregat per instal·lar-se a la vall baixa 2. Els marges dret i esquerre del riu Llobregat i el cadura del riu Llobregat. del riu. seu delta encara mantenen zones agrícoles d’una elevada productivitat gràcies al regadiu, que es dediquen a la producció de fruita i hortalisses. La 4. El corredor que forma la vall baixa del Llobregat és ocupat 2 seva conservació està, però, amenaçada per l’am- per autovies, autopistes, carreteres, línies de ferrocarril que 5. El riu Llobregat forma un delta d’uns 100 km de pliació de les infraestructures i la urbanització. connecten Barcelona amb el centre i el sud del país i amb l’in- superfície, una part del qual està protegit. En aquest terior de la península Ibèrica i que suporten un gran tràfic de tram final del riu el 1819 es va construir el canal de la mercaderies generat per l’activitat del port i de l’aeroport de Infanta i, anys més tard, el canal de la Dreta, les aigües Barcelona.
    [Show full text]
  • Strategies for the Spacial Relationship Between the Parc Agrari Del Baix Llobregat and Its Surrounding Municipalities
    Julia Haun COST Action Urban Agriculture Europe: Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 COST Action Urban Agriculture Europe Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 Author: Haun, Julia Photography: Haun, Julia Local organizers: Luis Maldonado Illustrations and resources are under the responsibility of the author COST Action Urban Agriculture Europe is chaired by: Prof. Dr.-Ing. Frank Lohrberg Chair of Landscape Architecture Faculty of Architecture RWTH Aachen University e-mail: [email protected] Professor Lionella Scazzosi PaRID - Ricerca e documentazione internazionale per il paessaggio Politecnico di Milano e-mail: [email protected] This publication is supported by COST ESF provides the COST Office through an EC contract COST is supported by the EU RTD Framework programme Index 1 Introduction 4 - 5 2 Analyses Historic development of the lower part of Baix Llobregat 6 - 7 Situation today 8 - 11 Barriers of the Parc 12 - 13 Spatial Situation 14 - 15 Examination of the border zone area 16 - 17 Examination of access possibilities into the area connected to Viladecans, Gava and Castelldefels 18 - 20 3 Concepts New Connections 22 - 25 Noise Protection 26 - 27 Possebility spaces 28 - 29 4 Conclusion 30 - 31 5 References 33 COST Action UAE: STSM Report - Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities 3 Introducing COST Urban Agriculture Europe 1. Introduction Fig. 1 Fig.
    [Show full text]
  • Presencia De Pesticidas Y Origen De Nitratos Y Amonio En Las Aguas Del Bajo Llobregat
    Presencia de pesticidas y origen de nitratos y amonio en las aguas del Bajo Llobregat Jordi Martin1, Jordi Quintana1, Agustina de la Cal1, Maria Rosa Boleda1, Neus Otero2, Raul Carrey2, M. Jesús García-Galán3, Joan García3, Vinyet Sola4, Enric Queralt4, Elena Isla5, Anna Casanovas5, Gemma Frances5, Luis S. Monllor-Alcaraz6, Maria Vittoria Barbieri6, Cristina Postigo6, Damià Barceló, Antoni Ginebreda6, Miren López de Alda6* 1: Water and Soil Quality Research Group, Institute of Environmental Assessment and Water Research (IDAEA-CSIC), Barcelona, Spain 2: Grup MAiMA - Isòtops estables i Mineralogia , Facultat de Ciències de la Terra, Universitat de Barcelona, Barcelona, Spain 3: GEMMA-Group of Environmental Engineering and Microbiology, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona Tech, Spain. 4: Parc Agrari del Baix Llobregat, Barcelona, Spain; 5: Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i del Delta del Llobregat (CUADLL), El Prat de Llobregat, Spain 6: Aigues de Barcelona, Barcelona, Spain Disclaimer: This presentation only reflects the author’s views and the Commission is not responsible for any use that may be made of the information it contains. ES ACTION LAB – BAIX LLOBREGAT CATCHMENT • Area with multiple pressures: urban (metropolitan area of Barcelona), agricuture, Water supply wells Wells for other uses industry. • Historical contamination by nitrates, ammonium, pesticides and other emerging contaminants. Barcelona • Water scarcity: o Mediterranean climate: low flows during normal conditions and peak events of either dryness or flooding o High demand of water resources. >700 wells for drinking, agricultural, and industrial uses (50 Hm3/year) . Llobregat River for drinking water (100 Hm3/year) . Diverted Ter River water and desalinated water also used for drinking water production .
    [Show full text]
  • Visualitza/Obre
    Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya 8.- RESULTATS A continuació es presenta de manera sintètica els resultats del càlcul dels 16 indicadors parcials amb el corresponent coeficient de variació (c.v.): COMARCA I1I2I3I4I5I6I7I8I9I10I11I12I13I14I15I16 Alt Camp 21,78 2,21 3,54 7,86 0,70 0,07 0,16 0,81 21,07 2,14 12,25 11,04 5,36 0,54 5,81 3,67 Alt Empordà 15,78 1,16 2,77 5,11 3,70 0,27 0,77 3,61 12,09 0,89 13,84 5,85 0,83 0,06 1,54 0,48 Alt Penedès 18,01 3,42 3,01 2,14 5,90 1,12 1,36 4,30 12,10 2,30 7,46 1,72 2,62 0,50 4,05 0,51 Alt Urgell 12,14 1,54 2,35 5,51 1,05 0,13 0,25 1,60 11,10 1,41 12,02 7,16 5,76 0,73 13,03 8,46 Alta Ribagorça 14,96 1,95 2,58 6,42 0,00 0,00 0,00 0,00 14,96 1,95 9,54 11,06 3,45 0,45 3,23 2,73 Anoia 16,04 3,32 2,78 3,11 8,37 1,73 1,83 6,64 7,67 1,59 6,53 1,97 2,58 0,53 5,58 0,92 Bages 14,13 2,85 2,45 3,04 7,32 1,48 1,55 4,87 6,81 1,37 6,63 2,17 1,41 0,28 4,11 0,84 Baix Camp 18,64 3,81 3,08 4,73 1,76 0,36 0,41 1,73 16,87 3,45 9,49 5,77 3,73 0,76 2,63 1,52 Baix Ebre 14,63 2,89 2,58 6,36 6,40 1,26 1,39 8,02 8,23 1,63 7,70 5,48 3,57 0,71 11,52 4,54 Baix Empordà 8,46 0,95 1,48 4,60 1,85 0,21 0,40 2,79 6,61 0,74 6,01 5,61 0,58 0,07 0,77 0,59 Baix Llobregat 40,18 12,53 6,27 3,14 4,42 1,38 1,22 2,15 35,77 11,15 12,83 3,32 2,49 0,78 1,10 0,26 Baix Penedès 23,41 2,68 4,73 2,89 0,54 0,06 0,17 0,41 22,87 2,62 13,54 3,37 2,64 0,30 3,11 0,55 Barcelonès 18,32 33,70 2,73 0,86 8,19 15,06 1,71 0,66 10,13 18,64 5,25 1,13 1,31 2,42 0,68 0,15 Berguedà 8,74 0,48 1,60 4,66 3,82 0,21 0,89 4,22 4,92 0,27
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Impacts of Use and Abuse of Nature in Catalonia with Proposals for Sustainable Management
    land Essay Impacts of Use and Abuse of Nature in Catalonia with Proposals for Sustainable Management Josep Peñuelas 1,2,3,4,* , Josep Germain 2, Enrique Álvarez 3, Enric Aparicio 5, Pere Arús 6, Corina Basnou 3, Cèsar Blanché 7,Núria Bonada 8 , Puri Canals 9, Marco Capodiferro 10 , Xavier Carceller 11, Alexandre Casademunt 12,13 , Joan Casals 14 , Pere Casals 15, Francesc Casañas 14, Jordi Catalán 3,4 , Joan Checa 16 , Pedro J. Cordero 17, Joaquim Corominas 18, Adolf de Sostoa 8, Josep Maria Espelta Morral 3, Marta Estrada 1,19 , Ramon Folch 1,20, Teresa Franquesa 21,22, Carla Garcia-Lozano 23 , Mercè Garí 10,24 , Anna Maria Geli 25, Óscar González-Guerrero 16 , Javier Gordillo 3, Joaquim Gosálbez 1,8, Joan O. Grimalt 1,10 , Anna Guàrdia 3, Rosó Isern 3, Jordi Jordana 26 , Eva Junqué 10,27, Josep Lascurain 28, Jordi Lleonart 19, Gustavo A. Llorente 8 , Francisco Lloret 3,29, Josep Lloret 5 , Josep Maria Mallarach 9,30, Javier Martín-Vide 31 , Rosa Maria Medir 25, Yolanda Melero 3 , Josep Montasell 32, Albert Montori 8, Antoni Munné 33, Oriol Nel·lo 1,16 , Santiago Palazón 34 , Marina Palmero 3, Margarita Parés 21, Joan Pino 3,29 , Josep Pintó 23 , Llorenç Planagumà 13 , Xavier Pons 16 , Narcís Prat 8 , Carme Puig 35, Ignasi Puig 36 , Pere Puigdomènech 1,6, Eudald Pujol-Buxó 8 ,Núria Roca 8 , Jofre Rodrigo 37, José Domingo Rodríguez-Teijeiro 8 , Francesc Xavier Roig-Munar 23, Joan Romanyà 38 , Pere Rovira 15 , Llorenç Sàez 29,39, Maria Teresa Sauras-Yera 8 , David Serrat 1,40, Joan Simó 14, Jordi Soler 41, Jaume Terradas 1,3,29 , Ramon
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • The Catalan Wine Sector Index
    The catalan wine sector Index The catalan wine sector ............................................... 4 Designation of Origin Cava ............................................... 8 Designation of Origin Alella ............................................... 10 Designation of Origin Catalunya ........................................ 12 Designation of Origin Costers del Segre ............................ 14 Designation of Origin Pla de Bages ................................... 16 Designation of Origin Montsant .......................................... 18 Designation of Origin Terra Alta .......................................... 20 Designation of Origin Tarragona ......................................... 23 Designation of Origin Empordà .......................................... 25 Designation of Origin Penedès ........................................... 27 Qualified Designation of Origin Priorat ................................... 30 Designation of Origin Conca de Barberà ............................ 33 2 With an annual turnover of almost €1.2 Bn, wine is the third-largest agri-food sector in Catalonia. The catalan wine sector Wine culture, tradition and landscape are such an inherent part of Catalonia’s history that it has become a symbol of our nation. The Greek and Roman civilisations brought vine-growing to the Mediterranean. Since then, vines, vineyards, wineries and wines have been part of our history. Industry The Catalan wine sector has a very robust and competitive structure with over 600 bottling wi- neries, 8,359 winemakers,
    [Show full text]
  • IEET - FONS DE FOMENT DEL TURISME - 2N
    IEET - FONS DE FOMENT DEL TURISME - 2n. TRIMESTRE 2014 COMITÉ FFT 19.09.14 - PROPOSTA DE PAGAMENT A ENS LOCALS I ASSIGNACIÓ AL DEMO PROPOSTA MUNICIPI COMARCA CIF PAGAMENT 19.09.14 (41) Arenys de Mar Maresme P0800600I 553,38 Badalona Barcelonès P0801500J 4.979,66 Barcelona Barcelonès P0801900B 1.913.042,44 Berga Berguedà P0802200F 1.574,51 Caldes de Montbui Vallès Oriental P0803300C 1.174,23 Calella Maresme P0803500H 69.520,37 Canet de Mar Maresme P0803900J 627,21 Cardona Bages P0804600E 2.473,20 Castellbisbal Vallès Occidental P0805300A 520,43 Castelldefels Baix Llobregat P0805500F 16.896,83 Cornellà de Llobregat Baix Llobregat P0807200A 10.460,61 Cubelles Garraf P0807300I 363,56 Esplugues de Llobregat Baix Llobregat P0807600B 4.344,03 La Garriga Vallès Oriental P0808700I 2.441,48 Gavà Baix Llobregat P0808800G 5.414,85 Granollers Vallès Oriental P0809500B 4.220,94 L'Hospitalet de Llobregat Barcelonès P0810000J 55.274,00 Malgrat de Mar Maresme P0810900A 32.438,32 Manresa Bages P0811200E 920,97 Martorell Baix Llobregat P0811300C 103,55 El Masnou Maresme P0811700D 1.573,80 Mataró Maresme P0812000H 6.840,99 Molins de Rei Baix Llobregat P0812200D 3.107,30 Montcada i Reixac Vallès Occidental P0812400J 2.515,59 Monistrol de Montserrat Bages P0812600E 2.044,17 Montmeló Vallès Oriental P0813400I 1.580,85 Pineda de Mar Maresme P0816200J 23.302,16 El Prat de Llobregat Baix Llobregat P0816800G 18.731,52 Ripollet Vallès Occidental P0817900D 1.086,08 Rubí Vallès Occidental P0818300F 1.462,59 Sabadell Vallès Occidental P0818600I 9.088,74 Saldes Berguedà
    [Show full text]
  • Sobre La Delimitación Final De La ZEPA Marina Del Garraf Y El Delta Del Llobregat
    Sr. Ion Codescu Jefe de Unidad Dirección General de Medio Ambiente Comisión Europea Señor, En relación con la Queja EU-Pilot con referencia 5866/13/ENVI referente al Delta del Llobregat (Barcelona, Catalunya), adjuntamos el presente escrito y la documentación anexa para que sea unida a dicha Queja: Sobre la delimitación final de la ZEPA marina del Garraf y el Delta del Llobregat La última vez que remitimos información sobre la situación del Delta del Llobregat, en junio de año pasado, el decreto para la aprobación de la nueva ZEPA marina “Espacio marino del Baix Llobregat-Garraf” (ES0000513), se encontraba en la fase final de su tramitación, por lo que enviamos cartografías que aun no eran oficiales. Poco tiempo después, y mediante la Orden AAA/1260/2014, de 9 de julio, por la que se declaran Zonas de Especial Protección para las aves marinas, se estableció la delimitación definitiva de esta nueva ZEPA marina, en la que se incluye todo el litoral de la parte terrestre protegida por la Generalitat de Catalunya, mediante la ZEPA ES 0000146: El Delta del Llobregat, desde su comienzo en el término de Gavà, hasta el espigón del puerto ampliado, en el término del Prat de Llobregat. La delimitación excluye el litoral de la playa de Cal Arana y la bocana del río Llobregat, hasta justo el espigón del puerto ampliado. (Anexo I) Anexamos cartografía oficial definitiva. La mencionada playa de Cal Arana, junto con su litoral más próximo y todo el cauce del río Llobregat constituyen una de las zonas naturales más importantes del Delta del Llobregat, para especies tan destacables como la gaviota de Audouin y la pardela balear (nos remitimos a la amplia información que hemos aportado).
    [Show full text]