Làmina 12 El paisatge com a escenari turístic La Vall d’Aran / Era Val d’Aran 3. Les muntanyes del Pirineu axial, formades per una sèrie de 1. Aquesta zona sense arbres indica per on pujava el tele- cadira de l’estació d’esquí de la Tuca, tancada el 1988 pics i de serres de 2.500 a 3.000 m d’altitud, separen la Vall però que tornarà a obrir de nou. d’Aran d’Aragó i de les altres comarques de Catalunya. 6. A mig vessant de la muntanya veiem una zona de camps de conreu separats per línies d’arbres i petites clapes de bosc, on trobem tot de petits pobles que han anat creixent amb les noves 6 4. La carretera puja per la vall del riu Nere fins al túnel construccions per a segones residències. Més amunt observem de Vielha. Aquesta és la millor comunicació de la vall el bosc d’avets i la zona de prats. amb l’altra banda del Pirineu i l’única que és oberta tots els mesos d’hivern. 5 2 4 2. L’heliport de Vielha demostra l’interès per millorar les comunicacions per al turisme que 5. Vielha és la capital de la Vall d’Aran i està situada a la confluèn- practica els esports d’hivern i per al transport cia dels rius Nere i Garona. La població s’ha anat estenent al llarg de sanitari d’urgència. la Garona i ha ocupat gairebé tot el fons de la vall. 1 0 0,5 1km HORA 11:25:15 La Vall d’Aran és l’única comarca de Catalunya situada al vessant nord dels Pirineus i orientada cap a l’oceà Atlàntic. Això fa que el seu clima sigui més humit, amb nevades a l’hivern, i que el paisatge sigui totalment diferent del de la resta De la ramaderia Una vall amb identitat L’atracció de la neu Cases totes iguals del país. al turisme pròpia Baqueira-Beret és l’estació d’esquí En algunes poblacions de la vall Actualment té més de 9.000 habitants i és la comarca de muntanya que gua- Per mostrar com era la La Vall d’Aran forma part de més gran de tot el Pirineu. La seva s’edifiquen gran quantitat d’habitat- nya població més ràpidament. Els seus habitants viuen concentrats en petits vida tradicional de la vall Catalunya des del segle XIII, fundació el 1964 va significar l’inici ges que reprodueixen d’una mane- pobles situats al fons de la vall, al llarg del riu Garona i als vessants solells de les abans del turisme, s’es- però és una vall de cultura de l’expansió turística de la vall i va ra uniforme un prototipus de casa muntanyes. La capital, Vielha, concentra una tercera part de la població i és el tan obrint una sèrie de occitana que durant segles es tenir un gran impacte en l’economia alpina i estenen enormement la centre de serveis de la comarca. museus que permeten va administrar a través d’un aranesa. Cada any hi acuden uns superfície urbanitzada. Són pobles Les activitats agrícoles, ramaderes i forestals gairabé han desaparegut i la visitar antigues cases de consell que es reunia a l’es- 800.000 esquiadors i ocupa una atípics sense serveis, ni habitants terra cultivada és molt escassa perquè el desenvolupament del turisme de mun- pagès, com la de Joan- glésia de Santa Maria de superfície de 1.922 ha, amb possibi- permanents, que només tenen vida tanya i la construcció d’apartaments i segones residències han concentrat l’ac- chiquet, una de les prin- Mijaran situada al centre de litats d’ampliació cap al Pallars en temporada turística. tivitat econòmica de la vall. Tres quartes parts de la població activa treballa en cipals cases de la vall la vall. Actualment el Conselh Sobirà. els serveis, quasi una cinquena part en la construcció i és molt escassa la pobla- durant més de tres- Generau d’Aran administra la www.catpaisatge.net ció que es dedica a la indústria i al sector primari. Tot plegat ha portat la comar- cents anys, recórrer vall en representació de la www.gencat.cat/fitxespaisatge ca a ser una de les més riques de Catalunya, però amb problemes per excés antigues mines i co- Generalitat de Catalunya. www.xtec.cat/paisatge d’urbanització, dependència econòmica del turisme i minorització progressiva nèixer eines agrícoles. de la cultura occitana pròpia de la vall. Làmina 12 Làmines didàctiques de paisatge La Vall d’Aran / Era Val d’Aran 1 Barcelona, 22@ La renovació del paisatge urbà 2 El Pla de Bages La proximitat de la metròpoli 3 El Baix Llobregat L’horta en zona urbana Ciutat, territori, paisatge Làmina 12 4 La Costa Brava El paisatge com a recurs turístic 5 La Garrotxa Una ciutat dins un parc natural 6 El Priorat La renovació d’un antic paisatge agrari La Vall d’Aran 7 El Tarragonès Un paisatge industrial Era Val d’Aran 8 El Vallès Ciutat compacta, ciutat difusa El paisatge com 9 La Ribera d’Ebre a escenari turístic El paisatge fluvial i la producció d’energia 10 El Segrià Paisatge de regadiu en planes de secà 11 La Cerdanya El paisatge de la frontera La Vall d’Aran / Era Val d’Aran 0 0,5 1km 12 0 0,5 1km El paisatge com a escenari turístic www.catpaisatge.net www.gencat.cat/fitxespaisatge www.xtec.cat/paisatge.