UNIVERSITAT DE LLEIDA
Disseny d’un model de Salvaguarda dedicat a la festa de les Falles, Haros i Brandons Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO
Laia Giralt i Morell
Màster en Psicopedagogia
1
“Mi fórmula para vivir es bastante simple. Me levanto por la mañana, me voy a la cama en la noche y en medio, doy lo mejor de mi mismo”
– Gary Grant –
2
Agraïments
M’agradaria començar aquest apartat d’agraïments donant les gràcies als meus pares, unes gràcies infinites per la seva paciència i suport incondicional que m’han ajudat a mantenir la calma i a seguir endavant amb aquesta investigació.
També gràcies a la resta de la meva família, per recolzar-me constantment i ajudar-me en tot el que tinguessin a l’abast.
A les meves amigues per saber distreure’m en els moments de més col·lapse i saturació i saber treure el millor de mi sempre.
Finalment, agraeixo a la Dra. Sofia Isus, al Marc Ballesté i a la resta de l’equip tant del projecte, com del grup de recerca COMPETECS, perquè sense la seva ajuda, els seus consells i la seva col·laboració, aquest treball no hagués estat possible.
3
Resum del treball de final de màster
AUTORA Laia Giralt i Morell TÍTOL DEL TREBALL Disseny d’un model de Salvaguarda (català, castellà i anglès) Diseño de un modelo de Salvaguarda
Design of a Safeguard model PARAULES CLAU (català, castellà i anglès)
Model salvaguarda, Falles, Haros, Brandons, UNESCO, bones pràctiques, patrimoni immaterial, festa, foc, estiu
Modelo salvaguarda, Fallas, Haros, Brandons, UNESCO, buenas prácticas, patrimonio immaterial, fiesta, fuego, verano
Safeguard model, Falles, Haros, Brandons, UNESCO, best practices, immaterial heritage, festivity, fire, summer
RESUM (100-150 paraules, català, castellà i anglès)
El treball consta d’una proposta de model de salvaguarda per a les Falles, Haros i Brandons a partir una recerca bibliogràfica de models de bones pràctiques que realitzen altres països i que estan reconeguts per la UNESCO. Aleshores s’han analitzat les accions i mesures que realitzen aquestes bones pràctiques a partir d’unes categoritzacions pròpies, per tal de crear el nostre model per a les Falles i extrapolable a qualsevol festa. Aquest model és una primera proposta, ja que encara ha de ser avaluat per una comissió de jutges experts en el tema de les falles com en els aspectes jurídics i ètics.
El trabajo consta de una propuesta de modelo de salvaguarda para las Fallas, Haros y Brandons a partir de una investigación bibliográfica de modelos de buenas prácticas que realizan otros países y que han sido reconocidos por la UNESCO. Para ello, se han analizado las acciones y medidas que realizan estas buenas prácticas a partir de unas categorizaciones propias, a fin de crear nuestro modelo para las Fallas i extrapolable a cualquier fiesta. Este modelo es una primera propuesta ya que aún debe ser evaluado por una comisión de expertos en el tema de las Fallas como en los aspectos jurídicos i éticos i otros especialistas.
The work consists of a proposal of model of safeguard for the Falles, Haros and Brandons based on a bibliographical investigation of models of best practices that are carried out by other countries and that have been recognized by the UNESCO. In order to create our model for the Falles suitable to any other festival of fire, we have analyzed the actions and measures that carry out these best practices according to our own categorizations,. This model is a first proposal as it still has to be evaluated by a committee of experts on the Falles as in the legal and ethical aspects.
TUTORA Sofia Isus Barado
DATA D’ENTREGA 09.06.2017 DATA DE PRESENTACIÓ 14.06.2017
4
Índex
Agraïments ...... 3 Resum del treball de final de màster ...... 4 Índex ...... 5 1. Introducció ...... 6 2. Marc teòric ...... 8 2.1. Patrimoni ...... 8 2.2. Patrimoni cultural i patrimoni cultural immaterial/intangible ...... 9 2.3. El patrimoni cultural immaterial a Catalunya ...... 10 2.4. Llistes de patrimoni cultural immaterial ...... 12 2.5. Model de salvaguarda ...... 15 3. Metodologia ...... 17 3.1. Objectius ...... 17 3.2. Disseny ...... 17 3.3. Procediment ...... 18 4. Estat de l’art: anàlisi de les bones pràctiques de salvaguarda reconegudes per la UNESCO 19 5. Proposta model de salvaguarda del Patrimoni Immaterial ...... 38 6. Validació del model de salvaguarda ...... 42 7. Conclusions ...... 44 8. Bibliografia ...... 45 9. Annexes ...... 46 Annex 1 ...... 46 Annex 2 ...... 60 Annex 3 ...... 62
5
1. Introducció Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO després d’un llarg procés de preparació per a la candidatura que va començar l’any 2007, però no va ser fins al 2015 que es va declarar com a Patrimoni.
Exactament, es troba en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat on s’inclouen en la candidatura 63 pobles fallaires de tres països; Andorra, França i Espanya.
Pocs mesos després, el juliol del 2016 es va iniciar la càtedra de patrimoni immaterial sent la festa de les falles la línia d’acció principal.
Aleshores, la idea d’aquesta investigació, la de dissenyar un model de salvaguarda ha sorgit precisament de la proclamació de la festivitat com a Patrimoni Immaterial atès que és necessari, i la convenció per la salvaguarda dóna un seguit de recomanacions, exigències i uns principis ètics als Estats que tenen declarat algun Patrimoni Immaterial però en cap cas concreta com dur a terme la salvaguarda. Aquest fet pot arribar a ser comprensible degut a l’extensió tan gran que comprèn el Patrimoni Intangible i a les diferències entre tots els que hi ha avui en dia declarats per la UNESCO.
A part d’aquesta falta de concreció, aquesta investigació és totalment necessària, ja que es necessita un model que preservi el patrimoni i generi turisme sostenible i no depredador per tal que la festivitat es mantingui.
A més, hi ha alguns elements que evidencien la necessitat d’un model de salvaguarda com podrien ser la incorporació de nous pobles en la candidatura, ja que han recuperat o introduït la festa de les falles, gestionar de la manera més correcta possible l’afluència important de turisme que pateixen alguns pobles i generar un bon informe de salvaguarda que s’ha de presentar cada sis anys al Comitè Intergovernamental que decidirà si la festa continua en la llista de Patrimoni Immaterial o no.
El treball de final de màster ha estat coordinat per la doctora Sofia Isus, i com ja hem esmentat, té com a objectiu dissenyar una proposta de model de salvaguarda a partir de l’anàlisi de bones pràctiques d’altres països atorgades per la UNESCO. El qual pretén oferir una sèrie de mesures i accions perquè la festa de les falles, haros i brandons es preservi i es mantingui aconseguint que no es perverteixi la festa i oferint una sostenibilitat eficaç i eficient. Amb aquest model també es pretén millorar i assentar les bases de la societat fallaire a partir d’una sèrie de mitjans i codis ètics que també permetran i facilitaran aquesta salvaguarda.
Al llarg del treball es trobarà un primer apartat de marc teòric on es pretén emmarcar el nostre treball sobre unes bases bibliogràfiques per tal de donar més pes i credibilitat a allò que estem investigant. S’introduiran els conceptes de patrimoni i patrimoni immaterial, es concretarà més explicant el patrimoni immaterial aquí a Catalunya i les bases legislatives en què es reforça el patrimoni immaterial. Finalment indagarem sobre les definicions que ha d’adoptar un model de salvaguarda, el nostre punt d’estudi.
Després es troba l’apartat de metodologia on estaran fixats i descrits els objectius, el disseny i el procediment que hem dut a terme per realitzar aquest estudi i a continuació l’estat de l’art,
6 on hi haurà plasmat una anàlisi en profunditat dels patrimonis que són considerats per la UNESCO bones pràctiques de salvaguarda amb les corresponents exemplificacions per entendre millor l’anàlisi.
Un cop analitzades les bones pràctiques i tenint en compte les mesures i accions que realitzen per salvaguardar cada un dels patrimonis, proposarem un disseny de model partint de la informació obtinguda dels models d’èxit i de la convenció per la salvaguarda.
Finalment, hi haurà en format teòric l’avaluació d’experts que realitzaríem en cas que el model acabi duent-se a la pràctica i un apartat de conclusions on reflexionarem sobre l’estudi i realitzarem una prospectiva de futur.
Val a dir, que al llarg del nostre estudi, ens referirem a Patrimoni Cultural Immaterial amb l’acrònim PCI.
7
2. Marc teòric
2.1. Patrimoni El concepte de patrimoni cultural ha estat definit per diversos autors i organitzacions al llarg de la història i ha estat un terme molt canviant. És a dir, el seu concepte varia de significat amb el pas del temps fins que la UNESCO va fer la definició universal de patrimoni, que avui en dia, és la més utilitzada i acceptada.
Segons Muñoz (1998) i Hernández (2002) el concepte patrimoni cultural sorgeix de la síntesi dels conceptes francesos patrimoine i anglès heritage, cadascun dels quals posa l’èmfasi en un aspecte diferent.
La paraula francesa patrimoine pretén posar l’accent en allò que s’hereta dels nostres avantpassats i que han anat deixant les generacions anteriors. En comptes, la paraula anglesa heritage dóna èmfasi en allò que nosaltres deixarem i transmetrem a les futures generacions. (Muñoz, 1998: 120 i Hernández, 2002: 16).
Avui en dia la definició més utilitzada i acceptada és la que va elaborar la UNESCO (2002), que en definitiva, no és més que la barreja del concepte francòfon i anglosaxó, en la qual exposa que “el patrimoni cultural no es limita a monuments i col·leccions d’objectes, sinó que també avarca les tradicions i expressions vives heretades i transmeses de generació en generació.” A més, l’entén com l’instrument de dues vies que uneix el passat, el present i el futur.
A continuació hi ha altres definicions d’autors que han definit patrimoni i que entre totes ens ajudarà a tindre una idea més clara i concisa de què significa, què avarca i en quin context es pot utilitzar.
Viladevall (2003:17) defineix el concepte patrimoni com “aquell aspecte cultural del qual la societat l’atribueix certs valors específics els quals, a grans trets podrien resumir-se en històrics, estètics i d’ús”. Viladevall diu que el patrimoni és una construcció sociocultural que té un significat especial per aquell grup que l’ha realitzat, heretat i/o conservat.
Segons Amendoeira (2004:78), “només el patrimoni permet la introducció dels factors: memòria, identitat i intel·ligència emocional col·lectiva en els processos de desenvolupament”.
El patrimoni és un conjunt d’elements que inclou entorns naturals i culturals, avarca paisatges, llocs històrics, entorns construïts, tradicions passades i presents i els coneixements i experiències vitals. ICOMOS (1999:2)
Finalment, cal esmentar que l’expressió de patrimoni cultural conegut com l’herència col·lectiva que interessa conservar no té una evolució històrica molt llarga. Durant el S. XIX es va utilitzar el concepte de manera ocasional i fins a la meitat del S. XX no adquireix naturalesa administrativa i jurídica (occident). No és fins acabada la II Guerra Mundial que es començarà a acotar, delimitar i utilitzar a nivell internacional. Querol-Martínez, (1996:89)
8
2.2. Patrimoni cultural i patrimoni cultural immaterial/intangible La paraula patrimoni cultural està composta per dues parts, la primera patrimoni i la segona cultural. Ambdues es refereixen a alguna cosa heretada, un llegat, alguna cosa que s’aprèn o s’obté del passat, de generacions anteriors. Aleshores la cultura es complementa amb patrimoni i es preocupa de com s’obté l’herència i la paraula patrimoni contextualitzada, s’enfoca al que és l’herència sigui tangible o intangible. (Kroeber, 1968)
El patrimoni cultural immaterial, també anomenat patrimoni viu, són les pràctiques, expressions, sabers o tècniques transmeses per les comunitats de generació en generació.
La convenció de la UNESCO del 2003 per la salvaguarda del PCI té l’objectiu de conservar aquest fràgil patrimoni, assegurar la seva viabilitat i optimitzar el seu potencial pel desenvolupament sostenible.
Aleshores la UNESCO recolza als Estats Membres mitjançant la promoció de la cooperació internacional per la salvaguarda tot establint marcs institucionals i professionals favorables a la preservació sostenible d’aquest patrimoni viu.
Depenent del tipus de costum o expressió, la UNESCO va proposar la divisió per dominis d’aquestes per tal que siguin identificables fàcilment, acceptant el cas, que un patrimoni tingui més d’una, o fins i tot tots els dominis. Trobem les tradicions orals, arts escèniques, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relacionades amb la naturalesa i l’univers, sabers i tècniques vinculats a l’artesania tradicional i la seva llengua.
La UNESCO (2011) va determinar alguns trets que definien el patrimoni immaterial com tradicional, contemporani, i viu a un mateix temps. Aquest últim tret fa referència al fet que el patrimoni cultural immaterial no només inclou tradicions heretades del passat sinó també rurals i urbans contemporanis característics de diversos grups culturals.
Aleshores, perquè el patrimoni pugui ser declarat per la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial ha d’adoptar un seguit de característiques; ha de ser integrador, representatiu i basat en la comunitat.
Integrador en el sentit que tot PCI ha de contribuir a la cohesió social tot fomentant un sentit d’identitat, continuïtat i responsabilitat que ajudi als individus a sentir-se membres d’una o diverses comunitats i de la societat en general. A més, s’ha d’aconseguir crear un vincle entre el passat i el futur a través del present per reforçar la continuïtat del patrimoni.
També ha de ser representatiu, el PCI ha de ser capaç d’ensenyar a la resta de la comunitat i del món les tradicions, tècniques i costums que es van transmetent de generació en generació o a altres comunitats.
Finalment, el PCI ha d’estar basat en la comunitat, de manera que quan un patrimoni es declara per la UNESCO, prèviament ha d’haver estat reconegut per les comunitats, grups o individus que el mantenen i el transmeten, si el reconeixement no existeix, aleshores aquell costum, tradició o coneixement no es considera patrimoni.
9
Per concloure aquest apartat del Patrimoni Cultural Immaterial, és de cabdal importància esmentar que tot i que el PCI és molt fràgil, també és un factor important del manteniment de la diversitat cultural davant la creixent globalització que s’està experimentat des de fa uns anys. Aleshores, és important protegir, salvaguardar i comprendre el PCI atès que contribueix al diàleg entre cultures i promou el respecte cap a altres formes de vida.
2.3. El patrimoni cultural immaterial a Catalunya En aquest apartat es pretén veure la història quant a lleis legislatives sobre el PCI a Catalunya per tal d’aproximar-nos a la realitat de com Catalunya l’ha identificat i protegit.
El primer antecedent a nivell legislatiu que es troba a Catalunya va ser l’any 1983, en el decret 413/19831, del 30 de setembre, pel qual es regula la qualificació d’interès nacional de determinades manifestacions culturals.
Segons el decret s’exposen:
Article primer
- Es crea la manifestació de Festa Tradicional d’Interès Nacional. Podran ser declarades d’interès nacional les manifestacions culturals consistents en una representació concreta, que tinguin una continuïtat secular, unes dates de celebració periòdica i un local o un escenari determinats.
Article segon
- La declaració de Festa Tradicional d’Interès Nacional serà atorgada per la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Cultura per Ordre del Conseller. L’expedient de declaració podrà ésser impulsat per la pròpia Administració o a instància d’aquelles persones físiques o jurídiques de caràcter públic o privat que siguin responsables de l’organització de festes.
Aquest decret principalment crea la Festa Tradicional d’Interès Nacional sent les passions d’Esparreguera i d’Olesa de Montserrat, la processó de Verges i la Patum de Berga, les primeres que s’inscriuen en aquest decret.
A més, té en compte les arts escèniques i els usos socials, rituals i actes festius que posteriorment la UNESCO (2003) ho declara com a dominis del PCI però exclou tot el tema relacionat amb tècniques artesanals.
No és fins al 1993, deu anys més tard, que no s’introdueix el concepte patrimoni en alguna de les lleis o decrets a Catalunya. És amb la Llei 2/19932, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural.
1 Decret 413/1983, de 30 de setembre, pel qual es regula la qualificació d’interès nacional de determinades manifestacions culturals, DOGC (1987)
10
Aquesta llei té per objecte:
- La recuperació, l'inventari, la protecció, la difusió i el foment de la cultura popular i tradicional catalana. - El suport i l'impuls a la dinamització cultural. - El desenvolupament de l'associacionisme cultural.
Amb aquesta llei ja s’introdueixen indicacions per a la salvaguarda i protecció del PCI, així com al desenvolupament d’associacions. A més, l’Estat, concretament, el Departament de Cultura, crea òrgans executius i consultius per tal de millorar la comunicació i l’intercanvi d’informació entre els diferents estaments.
El concepte de cultura popular i tradicional s’amplia al concebut anteriorment com Festes d’Interès Nacional i ho defineixen com el conjunt de manifestacions de la memòria de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. Entenent per manifestacions culturals, aquelles materials com immaterials com poden ser les festes i els costums, la música i els instruments, els balls i les representacions, les tradicions festives, les creacions literàries, les tècniques i els oficis i totes les altres manifestacions que tenen caràcter popular i tradicional.
Aquesta definició del patrimoni immaterial té un pes específic però no determinant, ja que acaba sent una definició de cultura popular i cultural tradicional deixant de banda la possibilitat d’incloure totes les altres manifestacions de la immaterialitat.
Aleshores la llei 2/1993 especifica que hi ha dominis diferents del que són les festes que es poden incloure dins del patrimoni immaterial i més tard, la UNESCO ratificarà aquest fet en la Convenció per a la salvaguarda del PCI (2003) fent un pas més així, al decret del 1983.
Pel que fa a la llei 9/19933, del patrimoni cultural català, defineix en el seu preàmbul el que consideren ells per patrimoni cultural, on engloba el patrimoni moble, el patrimoni immoble i el patrimoni immaterial i estableix tres categories de protecció comunes a béns mobles, immobles i immaterials.
A més, apareix la figura denominada béns culturals d’interès local als municipis, que té l’objectiu de protegir el patrimoni de menor rellevància, els béns catalogats, els instruments de protecció i de control.
Finalment, en aquesta llei es crea el Consell Assessor del Patrimoni Cultural com a òrgan consultiu dels ens públics relacionats amb el patrimoni perquè d’aquesta manera, entre tots assoleixin els objectius que marca la llei.
En aquest mateix any 1993, es crea el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, un organisme sense personalitat jurídica pròpia adscrit al Departament de Cultura, fent-se càrrec de tot el patrimoni etnològic i per conseqüència, immaterial.
2 Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, DOGC. (1993) 3 Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, DOGC (1993) 11
Una de les accions que porta a terme es la de recerca i protecció del patrimoni immaterial creant així l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, on actualment trobem un ampli ventall de patrimoni immaterial:
- Balls (2.227) - Productes i receptes alimentàries (544) - Festes (485) - Activitats econòmiques (363) - Joc (265)
Conformant així el 19% de l’inventari, ja que la resta és de patrimoni cultural tangible.
Així doncs, a mode de conclusió d’aquest apartat cal dir que és de cabdal importància esmentar que Catalunya hauria de regular les lleis referents al patrimoni, ja que encara avui en dia, la importància que se li dóna al patrimoni cultural i al patrimoni immaterial són molt desiguals. I fins i tot, dins del patrimoni immaterial se li dóna més pes en uns dominis que en uns altres, desafavorint, el desenvolupament dels menys tractats. Quan el que s’hauria de fer, seria respectar i potenciar les seves singularitats i prendre consciència de la importància que té el patrimoni cultural immaterial per les comunitats i per establir una bona cohesió social.
2.4. Llistes de patrimoni cultural immaterial La convenció per la salvaguarda de la UNESCO, va crear unes llistes representatives, on hi ha la majoria del PCI incloent les falles, haros i brandons i dues llistes més les quals una es tracta de la llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda i un registre de bones pràctiques de salvaguarda. Aquestes dues llistes es plasmen a continuació, però és amb l’última llista de bones pràctiques que centra la nostra base d’estudi i l’anàlisi per realitzar el nostre model.
Any 2016 Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda Cants cosacs de la regió Dnipropetrovsk Ucraïna El “Chapei dang veng” Cambodja El procediment de fabricació de la ceràmica negra de Bisalhäes Portugal La dansa i música amb lira arquejada del poble madi Uganda Registre de bones pràctiques de salvaguarda Estratègia per salvaguardar el patrimoni cultural de la artesania tradicional: Àustria els centres regionals artesans Projecte comunitari de salvaguarda de la cultura viva de Rivinj/Rovigno: Croàcia l’Ecomuseu de la Batana Readaptació del procediment tradicional de construcció del vaixell Noruega “Osselvar” i la seva utilització en un context més modern Salvaguarda del patrimoni folklòric mitjançant el mètode Kodaly Hongria Sistema de pràctiques de representació i transmissió del patrimoni cultural: Bulgària El Festival Folklòric de Koprivshtitsa Any 2015 Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda El “glasoechko”, cant masculí a dos veus del Baix Polog Ex república
12
Iugoslava de Macedònia El vallenato, música tradicional de la regió del Magdalena Grande Colòmbia La fabricació tradicional d’esquelles Portugal La tradició oral de Koogere en les comunitats basongora, banyabidi i Uganda batooro Ritual per amansar a les camelles Mongòlia Registre de bones pràctiques de salvaguarda No hi ha bones pràctiques Any 2014 Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda Cerimònia de purificació dels joves barons del poble lango del centre-nord Uganda d’Uganda La dansa isukuti de les comunitats isukha e idakho del oest de Kenia Kenia La tradició oral mapoyo i els seus referents simbòlics en el territori ancestral Veneçuela Registre de bones pràctiques de salvaguarda Programa de salvaguarda de la cultura del carilló: preservació, transmissió, intercanvis i sensibilització Any 2013 Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda Cerimònia de la Nan Pa’ch Guatemala Chovkan: joc eqüestre tradicional a llom dels cavalls karabajos Azerbaidjan Empaako: sistema onomàstic tradicional de les comunitats batooro, Uganda banyoro, batuku, batagwenda i banyabindi de l’oest d’Uganda La cal·ligrafia mongola Mongòlia Registre de bones pràctiques de salvaguarda Metodologia per realitzar inventaris del patrimoni cultural immaterial en Espanya reserves de biosfera – l’experiència del Montseny Any 2012 Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda Ala-kiyiz i Shyrdak: art tradicional kirguís de fabricació de catifes de feltre Kirguizistan Artesania de la terracota en el districte de Kgatleng Botswana Bigwala: dansa i música de trompes de carbassa del Regne de Busoga Uganda Noken: bossa multifuncional de nusos o teixits de l’artesania papú Indonesia Registre de bones pràctiques de salvaguarda Estratègia per formar a les futures generacions de titellaires de Fujian Xina Xtaxkgakget Makgkaxtlawana: el centre de les Arts Indígenes i la seva Mèxic contribució a la salvaguarda del PCI del poble totonaca de Veracruz Any 2011 Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda El cant xoan de la província de Phú Tho Vietnam El Naqqäli, narració dramàtica iranià República Islàmica de l’Iran
13
El Yaokwa, ritual del poble enawene nawe pel manteniment de l’ordre Brasil social i còsmic El Yimakan, art narratiu dels hezhen Xina Eshuva, Harákmbut sunp prayers of Peru’s Huachipaire people Perú La dansa Saman Indonesia La epopeia mora T’heydinn Mauritània La tècnica musical de cant popular llarg dels intèrprets de la fluta limbe – la Mongòlia respiració circular Les competències tradicionals de construcció i pilotatge dels lenjes, vaixells República iranians del golf pèrsic Islàmica de l’Iran Secret society of the Kôrêdugaw, the rite of wisdom Mali Registre de bones pràctiques de salvaguarda Concurs de projectes del Programa Nacional del Patrimoni Immaterial Brasil Mètode Táncház: un model hongarès per la transmissió del patrimoni Hongria immaterial Museu viu del fandango Brasil Programa per cultivar la ludodiversitat: salvaguarda dels jocs tradicionals a Bèlgica Flandes Revitalització del saber tradicional de la cal artesanal a Morón de la Espanya Frontera, Sevilla Any 2010 Llista del PCI que requereix de mesures urgents de salvaguarda El cant ojkanje Croàcia El meshrep Xina La impremta xina de caràcters amovibles de fusta Xina La tècnica de fabricació de compartiments estancs dels joncs xinesos Xina Registre de bones pràctiques de salvaguarda No hi ha bones pràctiques Any 2009 Llista del PCI que requereix de mesures urgents de salvaguarda El biyelgee mongol, dansa popular tradicional mongola Mongòlia El cant ca trù Vietnam El cantu in paghjella, cant profà i litúrgic tradicional de Corcega França El disseny i les tècniques tradicionals xineses de construcció de ponts amb Xina arcades de fusta L’espai cultural dels suiti Letònia El ritus dels Tsars de Kalyady (Tsars de Nadal) Bielorússia El sanké mon, ritus de pesca col·lectiva a la llacuna de Sanké Mali El Tuuli mongol, epopeia mongola Mongòlia La festa d’any noy dels qiang Xina Música tradicional per tsuur Mongòlia Tècniques tèxtils tradicionals del li: filat, teixit i brodat Xina Tradicions i pràctiques vinculades als kayes als boscos sagrats dels Kenia
14 mijikendas Registre de bones pràctiques de salvaguarda Les comunitats Aimara Bolivia, Xile i Perú Indonesian Batik Indonesia Museu-Escola pedagògic Pusol Espanya Any 2008 No hi ha bones pràctiques ni mesures urgents de salvaguarda
Amb aquesta graella que mostra el registre de bones pràctiques de salvaguarda atorgades per la UNESCO en aquells programes, activitats, projectes... del PCI que tenen un bon plantejament i un bon model de salvaguarda podem observar que no tots els anys la UNESCO donar el privilegi d’adjudicar bones pràctiques de salvaguarda, ja que o no hi ha PCI inscrits en aquesta llista o no compleixen els criteris establerts.
Un fet considerable que podem veure, és el fet que majoritàriament els PCI que trobem en la llista de mesures urgents de salvaguarda, són països poc desenvolupats i normalment tercermundistes. Aquest fet vol dir per una banda, que potser no tenen les mesures físiques i econòmiques per poder salvaguardar el patrimoni i difondre’l per donar-lo a conèixer i per l’altra banda podria ser que per la comunitat no fos important o no ho considerés el prou important per a vetllar i protegir aquest patrimoni que tenen.
Una altra de les idees que podria ser, seria el fet que el PCI formés part d’algun grup indígena i que s’hagués acabat la descendència o, pel que fos, desaparegués, i amb ell tot el seu legat tradicional.
Aleshores, podem dir que hi ha tres tipus de llistes creades per la UNESCO per tal d’identificar el PCI segons convingui o no, mesures de salvaguarda; Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda, el registre de bones pràctiques de salvaguarda i, finalment, la llista més representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
Fins al moment, la llista més coneguda i que coneix la majoria dels habitants del món és la tercera llista esmentada.
2.5. Model de salvaguarda En aquest apartat juga un paper molt important la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial declarat per la UNESCO el 2003, tot i que no va entrar en vigor fins al 2006.
Segons Mármol i Roigé (2014) la convenció va néixer a partir de debats i discussions dels experts sobre patrimoni que van representar un trencament amb els discursos previs de la UNESCO.
Les finalitats principals d’aquesta convenció són la salvaguarda del PCI, el respecte del PCI de les comunitats, grups i individus, la sensibilització a nivell local, nacional i internacional i el reconeixement recíproc del PCI i la cooperació i assistència internacionals.
15
La convenció defineix salvaguarda com les mesures encaminades a garantir la viabilitat del PCI, compreses la identificació, documentació, investigació, preservació, protecció, promoció, valorització, transmissió i revitalització del patrimoni.
Pel que fa al patrimoni immaterial, la convenció posa especial èmfasi en distingir la salvaguarda referent al pla nacional i internacional i explica les mesures que ha de prendre cada Estat Membre per tal de fer satisfactòria aquesta salvaguarda.
A nivell nacional, cada Estat s’ha de fer responsable del patrimoni del seu territori i ha de garantir l’ús de mesures de salvaguarda necessàries per preservar i protegir el PCI juntament amb la participació de la comunitat i individus implicats i pertinents al PCI.
Aleshores, tal com s’ha esmentat anteriorment les mesures de salvaguarda més importants que proposa la UNESCO (2003) en la convenció són:
- La identificació. Cada Estat ha de confeccionar inventaris del seu PCI actualitzats regularment on el Comitè farà revisions periòdiques. - La valorització. L’Estat haurà de fer tot lo possible per fomentar la recerca i la investigació del PCI, sobretot, d’aquell PCI que es troba en situació de risc. L’Estat també se n’encarregarà de crear institucions de formació i d’espais per garantir l’accés al públic. - L’educació i la sensibilització. Execució de programes educatius de sensibilització i difusió d’informació destinats a les comunitats i grups, posant especial èmfasi, en els joves. També es realitzaran activitats d’enfortiment de capacitats, gestió i investigació científica per tal que les persones sàpiguen les fortaleses i amenaces del seu PCI i perquè es promogui l’educació sobre la protecció del PCI per tal que aquest es pugui expressar correctament. - La Participació. Realitzar activitats de salvaguarda amb les comunitats, grups i individua per tal de mantenir i transmetre el PCI. A més, implicar-los activament a la gestió del PCI.
A nivell internacional, per tal de preservar la salvaguarda el Comitè de la UNESCO es compromet a mantenir al dia la Llista representativa del PCI de la humanitat per tal que es prengui consciència del patrimoni que hi ha arreu del món i en cada territori.
Pel que fa a la Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda, el comitè juntament amb els Estats Membres es comprometen a mantenir al dia una Llista amb el patrimoni que necessita mesures urgents de salvaguarda. En aquesta llista s’inscriurà el PCI de l’Estat que ho sol·liciti i l’Assemblea General de la UNESCO l’acceptarà si es tracta d’un cas d’extrema urgència.
16
3. Metodologia
3.1. Objectius Com ja s’ha esmentat anteriorment, el que es pretén amb aquesta investigació és analitzar els models d’èxit de les bones pràctiques atorgades per la UNESCO per poder dissenyar un model de salvaguarda propi per a les falles, haros i brandons. Aleshores, els objectius tant generals com específics es mostren a continuació.
- Definir i conèixer els conceptes clau que emmarquen la nostra investigació - Identificar i analitzar les bones pràctiques de salvaguarda reconegudes per la UNESCO. o Categoritzar les accions/mesures per sistematitzar l’anàlisi. o Delimitar les accions prioritàries de les bones pràctiques analitzades. - Dissenyar un model de salvaguarda per a la festivitat de les Falles, Haros i Brandons. o Determinar les accions/mesures bàsiques de la proposta del model de salvaguarda d’acord amb els resultats de l’anàlisi de les bones pràctiques seleccionades per la UNESCO. o Establir les pautes per a la correcta avaluació de la salvaguarda de la festa de les Falles, Haros i Brandons per part de la UNESCO. o Determinar els mitjans adequats per a l’assoliment de les mesures del PCI.
3.2. Disseny En aquest apartat s’explicarà l’enfocament de recerca que s’ha utilitzat per dur a terme aquesta investigació. És a dir, el paradigma qualitatiu4 i la metodologia que hem emprat, que es tracta d’una metodologia mixta
Segons Kuhn (1971), un paradigma és la manera de fer de l’investigador a l’hora de recopilar i tractar la informació, és a dir, és l’element que guia el rumb de tot allò que s’està duent a terme per aconseguir l’objectiu de la recerca d’estudi.
En el camp de la investigació educativa hi ha tres grans paradigmes; el positivista, el sociocrític i el qualitatiu. Nosaltres ens centrarem amb el darrer que és el que hem emprat en el nostre estudi.
El paradigma qualitatiu no separa les dades subjectives, obtingudes a través de la intervenció dels usuaris, de la realitat que s’està examinant, ja que es creu que aquesta es construeix amb els pensaments i/o opinions personals. Així doncs, els resultats que s’extreuen de l’estudi van lligats a les idees dels subjectes.
Aleshores tenint en compte el tractament que es farà de les dades (obtingudes mitjançant la cerca bibliogràfica i l’anàlisi de fonts d’informació de les bones pràctiques) i la finalitat de la recerca (disseny del model de salvaguarda) es pot dir que aquesta investigació segueix les característiques pròpies del paradigma qualitatiu.
4 El paradigma qualitatiu també es coneix com interpretatiu, pràctic, comunicatiu, conceptual, deliberatiu, fenomenològic, hermenèutic, cultural, etc. 17
A més, per complir amb els objectius que ens proposem en aquest estudi s’utilitzaran tècniques i estratègies qualitatives, que destaquen per ser molt dinàmiques i obertes, i quantitatives, que permeten realitzar una recopilació sintètica d’informació.
3.3. Procediment Aquest Treball de Final de Màster està composat per quatre apartats:
1. Estadi de l’art, en el qual es revisa la teoria que hi ha existent fins al moment del nostre estudi i de la qual sorgeix l’estructura de la investigació. En aquest apartat es contempla el Patrimoni Cultural Immaterial, les Falles al Pirineu i les relacions que es creen. 2. Anàlisi de bones pràctiques de tots els països que, fins al moment, han estat nomenats per la UNESCO pel seu treball de protecció i salvaguarda del PCI. 3. Presentació d’una proposta de model de salvaguarda per emprar en les festes de les Falles i en tot cas, extrapolable a qualsevol PCI reajustant els continguts necessaris. 4. Validació del model a través de la valoració de jutges experts en el tema i especialitzats en el patrimoni immaterial i en les falles (composició equitativa). Aquest apartat es presenta en format teòric, ja que no es duu a terme.
18
4. Estat de l’art: anàlisi de les bones pràctiques de salvaguarda reconegudes per la UNESCO En aquest apartat es pretén fer una anàlisi de les bones pràctiques de salvaguarda reconegudes per la UNESCO dels països que realitzen algun tipus de salvaguarda per preservar el seu PCI.
Aleshores el que s’ha realitzat en primera instància és una fitxa tècnica de cada model d’èxit on hi consta la informació general i les accions que es duen a terme per salvaguardar el PCI. A continuació veureu dos exemples de fitxa que es van realitzar, les altres fitxes les trobareu als annexos (annex 1).
Artesania tradicional – Àustria
País Àustria
Data proclamació 2016
Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Domini Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
L’artesania tradicional està molt lligada a la història cultural de les comunitats locals i dona als artistes i a les comunitats un fort sentiment d’identitat i de continuïtat.
La producció industrial en massa han constituït una amenaça de l’artesania Descripció tradicional, és per això, que des de les institucions i artesans austríacs ha posat en marxa tres iniciatives en forma de centres regionals de l’artesania que garanteixin el desenvolupament, intercanviïn experiències i adoptin estratègies i accions eficaces.
Mesures Accions/Activitats
Transmissió Experiència pràctica sobre la coneixença de materials i tècniques tradicionals. Programes educatius i escolars per reforçar les competències en el desenvolupament personal dels joves. Conferències, formacions, cursos de nit i cursos d’estiu (cooperació amb escoles i universitats) Formacions de tercer cicle per afavorir el debat i la presa de consciència del públic. Documentació/Investigador Llibres, pel·lícules, assajos i articles que permeten una presa de consciència sobre l’artesania. Treball dels centres artesanals amb les universitats per crear debats científics sobre l’artesania tradicional Exposicions on es mostra la història i el desenvolupament de les tècniques Inspiració de joves artesans en models i documentació antiga Restauració d’edificis tradicionals que caracteritzen el paisatge local. Digitalització de vells catàlegs de mostres. Innovació Interaccions entre els processos mentals i artesanies tèxtils (col·laboració amb l’hospital psiquiàtric Wagner-Jauregg)
19
Promoció Artesans dels diferents dominis estan presents als centres per donar consells i respondre a les qüestions dels clients Esdeveniments organitzats als centres per augmentar la visibilitat de l’artesania tradicional i les activitats culturals locals. Xarxes socials i web 2.0 per sensibilitzar al públic. Col·laboració amb artistes (locals i internacionals), dissenyadors per donar una imatge positiva a l’artesania tradicional
Oselvakstaden – Noruega
País Noruega
Data proclamació 2016 Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
El vaixell oselvar, és un vaixell de fusta que gairebé es va convertir en obsolet amb la introducció de modernes embarcacions a la dècada de 1940. Per ajudar a protegir a la pràctica tradicional es va fundar l’organització no lucrativa i el taller de fundació Oselvarverkstaden. Fins ara, més de 85 vaixells s’han construït i Descripció reparat 40. Cinc dels seus sis aprenents romanen actius i 4 constructors hi participen. Tot i això, no va ser fins al 1977 que van començar a prendre mesures urgents de salvaguarda ja que només quedaven dos constructors en activitat.
Infraestructura Taller, materials i eines Mesures Accions/Activitats Curses (regates) Carreres de rem Una aproximació integral Regata per a infants Transport de mercaderies Pesca Estudis de camp i sobre el terreny Demostracions Assistir a Seminaris Conèixer al públic en museus Festivals Exposicions (locals, nacionals, subregionals i internacionals) on es discuteix i Reforçament de la capacitat de es proporciona assessorament sobre la construcció i l’ús de l’embarcació. la comunitat Dia de l’Oselvar (jornada obligatòria a totes les escoles d’Os) Conèixer la tradició Sensibilitzar el públic i fer contactes Seminaris Assessorament sobre la construcció i l’ús de l’embarcació. Cursos de manteniments del vaixell
20
Viatges familiars
Professionals tenen el rol de difondre i investigar la disciplina. Fabricants i utilitzadors del vaixell han d’utilitzar, desenvolupar i simplificar l’eina pedagògica (terminologia amb moltes expressions orals, material, Producció a la contribució peces i ús d’un vaixell... pedagògica Els fabricants i els usuaris de l’embarcació, investigadors, museus i mitjans de comunicació treballen estretament en la identificació, documentació, investigació, preservació i promoció de l’Oselvar.
El problema que ens hem trobat en realitzar aquestes fitxes és que cada país realitza les seves mesures, evidentment algunes similars o iguals entre les bones pràctiques però no hi havia una sistematització clara, aleshores, per tal de poder fer una anàlisi òptim i per evidenciar de manera correcta quines són les mesures que empren cada una de les pràctiques s’ha decidit fer una categorització que divideix les mesures i/o accions en tres categories diferents, la recerca i memòria històrica, la transmissió del coneixement i la promoció, accés al patrimoni i activitats comercials derivades. A continuació, es troba la graella amb les diferents categories i les classificacions de les mesures que s’han realitzat.
Promoció, accés al Recerca i memòria Transmissió del coneixement patrimoni i activitats històrica comercials derivades Exposicions Llibres, articles, Restauració pel·lícules, assajos d’edificis històrics Experiència pràctica Esdeveniments i Projectes de sobre materials i activitats culturals recerca tècniques Xarxes socials i Artesania amb les Debats científics web 2.0. tradicional – universitats i Programes educatius i Col·laboració amb Àustria hospitals escolars artistes i Digitalització de Formacions dissenyadors vells catàlegs Conferències Artesans presents Cursos de nit/estiu als centres per Ús de models antics en consells joves artesans Professionals han de Carreres de rem difondre, investigar i Regates per a simplificar l’eina infants Estudis de camp pedagògica Transport de Identificació Oselvakstaden – Demostracions mercaderies Documentació Noruega Seminaris Pesca Investigació Exposicions Festivals Preservació Dia de l’Oselvar (escoles) Sensibilitzar el Assessorament públic i fer Cursos de manteniment contactes
21
Viatges familiars Conèixer el públic en museus Museu Petit drassana Spacio Matika (taverna) Centre de Exposició multimèdia Llançament de la documentació i Llibres, diccionari, àlbum batana La Batana – interpretació de cançons Suport financer Croàcia Investigació Formació als constructors Itineraris temàtics multidimensio- Tallers i formació pels Regata nal alumnes Col·laboració amb associacions i ONG Cooperació amb professionals Cooperació entre regions i ciutats
per compartir el
patrimoni
Conferències Enfortir xarxes Arxius Festival folklòric Descobrir els rituals, d’institucions institucionals i de Koprivshtitsa – melodies i textos públiques privats Bulgària Desenvolupament Oportunitat de Observació i pràctiques locals veure la avaluació dels Intercanvi informal entre comunicació entre especialistes els participants intèrprets,
Televisió i ràdio comunitat i públic. Televisió i ràdio CD’s i partitures Formació inicial i Inventari Mètode Kodaly – continua a professors músiques Hongria Transmissió de tècniques populars per llegir i escriure música Restauració dels carillons i campanes Iniciatives educatives Documents Recitals en directe Períodes alterns històrics (4 Carillons mòbils d’instrucció i pràctica facsímils) Mitjans socials i Cultura del carilló Ensenyats per campaners Inventari de tecnologia digital – Bèlgica locals carillons (facebook, Congressos Inventari de youtube, twitter) Conferències 2120 melodies pels campaners Competicions de carilló. Promoure el carilló en orquestres, discursos, amb DJ.
22
Transformació de torres amb carillons pel públic. Inventari Base de dades Recerca Experiència al documental Reunions Montseny – Treball de camp públiques Espanya Identificació elements pel desenvolupamen t sostenible Donar suport als titellaires Centre d’espectacles i sales d’exposició Material didàctic i de Facilitat lectura, producció de Centres de participació al Titelles de Fujian – vídeo i àudio recerca i públic Xina Adveniment joves informació Cooperació titellaires (a través regional i escola) internacional Intercanvis artístics Promoure i popularitzar les titelles Recuperació expressions Consultes cultura popular Xtaxkgakget comunitàries Cases escoles Ús ràdio indígena i Makgkaxtlawana – amb Adquirir valors bàsics vídeo. Mèxic especialistes i la totonaques comunitat Ús ràdio indígena i vídeo. Inventari La convocatòria de Base de dades Transmissió Percepció de la projectes del Conservació de intergeneracional societat sobre el Programa Nacional fonts de registre Organització comunitària patrimoni de Patrimoni i documentals i gestió dels recursos. Immaterial – Brasil
Garantir la Tallers sobre disseny i sostenibilitat i el implementació diàleg Associacions amb els Donar suport a les Museu viu del serveis educatius iniciatives Fandango – Brasil Museu Viu de Fandango Participació de la Intercanvi d’experiències població Llibre i CD sobre la vida Turisme no fandangueira depredador
23
Itinerari temàtic Accés gratuït als centres culturals i biblioteques Follets explicatius Pagina web Actuacions promocionals Materials didàctics (CD, DVD, DVD-ROM) Participació activa, continua i/o interactiva Reactivar la dansa amb el cant Organitzacions no governamentals Col·lecció Revista trimestral audiovisual i El mètode Táncház Fòrums d’internet digitalitzat Difusions regulars – Hongria Tallers Investigació Adaptació del PCI als etnogràfica entorns socioculturals Formació del Táncház Desenvolupament dansa lliure improvisada Combinació aprenentatge per imitació + anàlisi del moviment
Demostracions, festivals i iniciacions Publicacions Sèrie de circuits Seminaris Parc de jocs Programa de Participació en Xarxa de serveis de Ludodiversitat: congressos préstecs Jocs tradicionals a Cursos de formació i Creació d’una Flandes – Bèlgica perfeccionament secretaria que Exposició itinerant dóna suport Museu Sportimonium administratiu (direcció, tècnica i promocional) Activitats de Inclusió en el Atles Revitalització del sensibilització (visites PCI saber tradicional Centre guiades i informatives) Registre de la de la calç artesanal etnogràfic Museu viu marca a Morón de la Publicacions en Programes de formació Suport per al Frontera (Sevilla) – revistes Projecte transnacional desenvolupament Espanya d’Espanya i Portugal a l’Aldea de
24
Audiovisuals sobre la calç Caleras Estands i conferències Membres de la Intervencions Xarxa Andalusa de Vídeos de difusió Centres d’Artesania Membres de la Xarxa de museus naturals Formació professorat Sensibilització funcionaris Xarxes per l’aprenentatge Informe d’anàlisi (ús TIC) Informes Producció i distribució nacionals d’eines sobre la cultura (documentació, Reunió tri nacional etnografia, fotos (intercanvi experiències) Les comunitats i vídeos). Concurs de poemes Cooperació Aimara – Bolívia, Banc regional Revitalització expressions regional Xile i Perú d’informació verbals Identificació Materials educatius persones interactius relacionades Accions multinacionals: amb comunitats Mecanismes formació aimares (formal i no formal) Ús xarxes socials Tecnologia de la informació Formació als treballadors Materials educatius Indonesian Batik – adaptats per nivells Patrocinadors i
Indonesia Teoria i història sponsors Tallers pràctics Formació de formadors Organització Exposicions activitats Selecció continguts sobre Iniciatives de patrimoni a l’escola (tot promoció de el veïnat) l’herència Museu - Guies de museu Operacions de Metodologia innovadora Museu-Escola Treball de camp transmissió Transmissió pedagògic Pusol – Inventari Protecció coneixements inter Espanya d’expressions de la generacionals cultura popular Ús de xarxes Visibilització i Ambient lúdic difusió (patrimoni Tallers educatius + valor científic) Presència del medi Preservació del ambient a l’escola folklore
25
Un cop hem separat cada mesura i/o acció que realitza cada país amb els seus corresponents projectes de bones pràctiques, per tal de fer una anàlisi més òptim i eficaç, s’ha considerat oportú fixar els mateixos noms per cada una de les accions que duen a terme, ja que d’aquesta manera, podrem analitzar i comparar les mesures/accions que fan cada país, quantes mesures tenen, com les utilitzen,etc. Així doncs a continuació veureu un quadre-graella on consten tots els països amb els seus corresponents projectes i els conceptes de cada categoria estan unificats segons hem cregut convenient, ajuntant mesures iguals o gairebé similars.
En la primera categoria de recerca i memòria històrica s’han fet cinc subdivisions:
1. Investigació històrica, etnogràfica i multidisciplinària 2. Identificació, catàleg i inventaris 3. Estudis de camp 4. Documentació i interpretació 5. Consultes i informes
*El punt 1 pot incloure els altres però no disposem de suficient informació
La segona categoria, transmissió del coneixement engloba totes les accions/mesures educatives i la difusió del PCI. En aquest cas s’han realitzat 3 subdivisions on cada una d’elles hi ha una classificació per tal de fer més acurada i concreta l’anàlisi:
1. Educació formal: materials educatius, xarxes d’aprenentatge. 2. Educació no formal: tallers, cursos, seminaris, conferències, formació per a professors i adults, debats científics, intercanvis d’experiències (intergeneracionals), demostracions, activitats lúdiques, assessorament, visites guiades i informatives, estands. 3. Divulgació: exposicions, llibres, articles, revistes, audiovisuals, material sonor (CD i partitures), assajos.
La tercera i última categoria està relacionada amb la promoció i sostenibilitat del PCI i activitats comercials derivades on s’han proposat 16 subdivisions que es senyalen a continuació. Val a dir que és la categoria que més subdivisions té atès que la promoció i difusió del PCI avarca un ventall molt ampli de possibilitats i no s’ha pogut concretar i disminuir més aquesta llista d’accions.
1. Labors de comunicació 8. Competicions 2. Restauració d’equipaments i béns 9. Concursos mobles 10. Festivals 3. Materials promocionals 11. Exposicions 4. Itineraris temàtics 12. Creació d’espais d’oci tradicionals 5. Activitats de visibilització 13. Actes i rituals públics internacional 14. Xarxes de treball i serveis 6. Esdeveniments culturals no definits 15. Visites guiades 7. Ús del PCI per activitats comercials 16. Audiovisuals i materials sonors
26
Promoció, accés al Recerca i memòria Transmissió del coneixement patrimoni i activitats històrica comercials derivades Educació formal Restauració Programes educatius d’equipaments i Educació no formal béns mobles Tallers Esdeveniments Formacions culturals no definits Artesania Investigació Conferències Labors de tradicional – multidisciplinari Cursos comunicació Àustria Catàlegs Intercanvis d’experiències Activitats de (intergeneracional) visibilització Divulgació (internacional) Exposicions Ús del PI per Llibres, articles, activitats comercials pel·lícules, assajos Educació formal Jornades (Dia d l’Oselvar)
Estudis de camp Educació no formal Competicions Identificació Demostracions Ús del PI per Oselvakstaden – Documentació i Seminaris activitats comercials Noruega interpretació Cursos Festivals Investigació Assessorament
Divulgació Exposicions Educació no formal Exposicions Formacions Creació d’espais Documentació Tallers d’oci tradicionals La Batana – interpretació Actes i rituals Croàcia Investigació Divulgació públics multidisciplinària Exposició multimèdia Itineraris temàtics Llibres, diccionari, Competicions CD de cançons Educació no formal Conferències Festival folklòric Festivals Intercanvis d’experiències de Koprivshtitsa – Labors de Documentació Bulgària comunicació Identificació
Educació formal Mètodes i tècniques d’aprenentatge Mètode Kodaly – Inventari Hongria Educació no formal Formacions
27
Divulgació CD’s i partitures Educació formal Restauració Materials educatius d’equipaments i Períodes de pràctiques béns mobles Documentació Actes i rituals Cultura del carilló històrica Educació no formal públics – Bèlgica Inventari (x2) Congressos Labors de Conferències comunicació Intercanvi d’experiències Itinerari temàtic (intergeneracionals) Competicions Inventari Experiència al Divulgació Documentació Labors de Montseny – Llibres, articles, Estudis de camp comunicació Espanya pel·lícules, assajos Identificació Educació formal Exposicions Materials educatius Titelles de Fujian Activitats de Investigació Xarxes d’aprenentatge – Xina visibilització
(internacional)
Xtaxkgakget Educació no formal Consultes Labors de Makgkaxtlawana Tallers Identificació comunicació – Mèxic Intercanvis d’experiències La convocatòria de projectes del Inventari Educació no formal Programa Investigació Intercanvi d’experiències Nacional de etnogràfica (intergeneracional) Patrimoni Documentació
Immaterial – Brasil Educació no formal Xarxes de treball Tallers Itinerari temàtic Intercanvi d’experiències Materials Formació per a professors Museu viu del promocionals
Fandango – Brasil Labors de Divulgació comunicació Llibre del fandango Actes públics CD sobre la vida
fandangueira Educació formal Materials educatius
El mètode Catàlegs Educació no formal Materials Táncház – Investigació Demostracions promocionals Hongria etnogràfica Tallers Labors de Formacions comunicació
Divulgació
28
Revista trimestral
Educació no formal Seminaris Programa de Congressos Festivals Ludodiversitat: Cursos Actes públics Jocs tradicionals Xarxa de treball i a Flandes – Divulgació serveis Bèlgica Publicacions Exposicions Educació no formal Visites guiades i informatives Revitalització del Tallers saber tradicional Cursos Audiovisuals de la calç Investigació Estands Ús del PI per artesanal a etnogràfica Conferències activitats comercials Morón de la Intercanvi d’experiència Frontera (Sevilla)
– Espanya Divulgació Audiovisuals Publicacions en revistes Educació formal Materials educatius Festivals
Les comunitats Informes (x4) Labors de Educació no formal Aimara – Bolívia, Identificació i comunicació Formació professorat Xile i Perú catalogació Concursos Manuals
Intercanvi d’experiències
Educació formal Materials educatius
Indonesian Batik Educació no formal – Indonesia Formacions Cursos Tallers Educació formal Material educatiu
Esdeveniments Educació no formal culturals no definits Museu-Escola Estudis de camp Tallers educatius Visites guiades pedagògic Pusol – Inventari Intercanvi d’experiències Labors de Espanya intergeneracionals comunicació
Divulgació Exposicions
29
Un cop realitzada la graella definitiva que ens servirà per a realitzar l’anàlisi de les bones pràctiques de salvaguarda, procedirem a comentar-la mitjançant explicacions, gràfics i exemples per evidenciar de manera més concreta i real la nostra investigació que després ens servirà, per dissenyar el model de salvaguarda propi per al nostre objecte d’estudi que són les falles, haros i brandons.
La primera categoria fa referència a recerca i memòria històrica i per tal de sistematitzar l’anàlisi i com ja hem esmentat anteriorment, hem donat els mateixos noms a accions o mesures relacionades de cada país.
En aquesta primera categoria, trobem tretze projectes provinents d’onze països diferents que realitzen alguna acció o mesura de caràcter científic per tal de salvaguardar el PCI i tres projectes que no tenen res preparat ni programat.
Recerca i memòria històrica
Inventaris 6% 17% Identificació
20% Catàlegs
Investigació històrica, 17% etnogràfica i multidisciplinària Estudis de camp 10%
Documentació i interpretació 10%
20% Consultes i informes
El gràfic mostra els percentatges que s’han obtingut en referència a l’ús de les accions en els tretze països. Aleshores, com podem observar, l’acció de documentació i interpretació i la d’investigació són les més utilitzades per un 20% cada una. A continuació trobem Identificació, inventaris i catàlegs amb un 17% les dues primeres i un 10% la darrera. Aquestes tres accions formen part de la categoria global Identificació, catàlegs i inventaris, però s’ha cregut convenient desglossar per tal de veure la realitat en cada una de les accions. Els estudis de camp ocupen la sisena posició amb un 10%. Finalment, la mesura menys emprada pels països per tal de protegir el patrimoni és la de consultes i informes que tan sols té un 6%.
Un cop resumit la dimensió que ocupa cada mesura/acció dins de la recerca i memòria històrica, és convenient detallar i exemplificar cada una de les mesures.
La mesura que més s’utilitza és la d’investigació, ja que s’utilitza en 6 països. Entenem per investigació, les recerques històriques que s’han dut a terme, com l’estudi dels orígens de la
30 festa; les recerques etnogràfiques que fan referència al sentit que li dóna cada país al PCI, la simbologia que adquireix per la comunitat i els individus, l’àmbit des d’on es realitza el PCI i, finalment, les recerques multidisciplinàries que va més enllà de l’estudi científic del PCI i relaciona els avenços que tenen amb altres disciplines com podria ser, en el cas d’Àustria, el treball conjunt amb l’hospital psiquiàtric.
Com a exemples interessants en aquest camp trobem tots els projectes i recerques científiques que descobreixen el PCI de cada país i la col·laboració universitària en aquests per tal d’integrar la societat i la resta de la comunitat en aspectes que formen part de la seva tradició i costums.
Paral·lelament, els països també tenen una font de documentacions sobre el seu PCI. Aquestes documentacions poden ser tant digitals com audiovisuals o escrites i en molts països, tenen un centre de documentació i interpretació que serveix per recopilar tots els documents de tal manera que tant el públic, com els integrants del PCI i investigadors tinguin accés. En aquest cas, 6 països utilitzen aquesta mesura però tots ho fan de maneres molt diverses.
Per exemple, Bulgària té diversos arxius que parlen sobre el seu PCI i són públics (nivell institucional), i també té arxius de caire privat que al llarg dels anys ha anat descobrint. Bèlgica, per tal de preservar el que comporta tota la cultura del carilló té enregistrats 4 facsímils realitzats a partir de documents històrics per preservar el seu PCI. Finalment, Brasil conserva fonts tant de registres com de documentals.
Seguidament, dins de la categoria Identificació, catàlegs i inventaris, trobem usos diferents de cada un dels conceptes tant a nivell de quantitat com de qualitat. El concepte predominant és el d’identificació, ja que cinc països l’esmenten i el treballen. A continuació trobem els inventaris, bases de dades que ens serveixen per saber que és el que hi ha o no en un país respecte el PCI. Finalment i de manera minoritària, s’observa que en només tres països s’han realitzat catàlegs.
Per exemple, d’inventaris en fan un munt de països per diversos motius, a Hongria i Bèlgica tenen inventaris de músiques populars i de carillons respectivament i a més, aquest últim també ha inventariat més de 2000 melodies i, quedant-nos al país, les bones pràctiques del Montseny també realitzen inventaris de la reserva natural de biosfera. Pel que fa als catàlegs, Àustria ha digitalitzat vells catàlegs per tal de conservar-los i que perdurin al llarg dels anys.
Per concloure aquesta primera categoria, trobem els informes i consultes que només es realitzen de forma molt específica en dos països llatinoamericans. En el cas de Mèxic, en la seva bona pràctica de Xtaxkgakget Makgkaxtlawana realitza consultes a la comunitat que es porten a terme pel Centre d’Arts Indígenes (CAI) per tal d’identificar les manifestacions del PCI, les seves deficiències i potencialitats. A més, les consultes serveixen per crear propostes per enfortir les institucions que salvaguarden el PCI i per consegüent, enfortir el PCI.
Pel que fa a les comunitats aimares que engloba els països de Xile, Bolivia i Perú, realitzen informes tant a nivell nacional com regional. De fet, els informes és la part que més pes té pel que fa a la recerca científica i l’únic país on realitza informes. Aleshores per una banda, realitzen tres informes nacionals, un a cada país abans esmentat, on inclouen una revisió de la
31 documentació i la identificació de l’etnografia, i enregistraments tant a nivell fotogràfic, com d’àudio i vídeo.
Per l’altra banda, realitzen un informe d’anàlisi regional en el que es plasma la situació actual i real sobre el patrimoni cultural dels aimares.
La segona categoria fa referència a transmissió del coneixement, on hem classificat les accions educatives i d’ensenyament. Per tal de sistematitzar l’anàlisi, hem donat els mateixos noms a accions o mesures similars de cada país que portaven a terme.
En aquesta segona categoria trobem 16 projectes de bones pràctiques provinents de 12 països diferents que realitzen alguna acció/mesura de caire educatiu per tal de salvaguardar el PCI i només una bona pràctica que no té res preparat ni programat per portar a terme en el sector educatiu. Aquesta bona pràctica es tracta de l’experiència al Montseny d’Espanya.
Aleshores com ja hem esmentat anteriorment, la categoria referent a la transmissió de coneixement l’hem separat amb educació formal, educació no formal i divulgació per tal de fer més simple i objectiu l’anàlisi. Aleshores a continuació veureu un gràfic amb el percentatge d’aquestes mesures relacionat amb l’ús que li donen des dels diferents projectes de bones pràctiques.
Transmissió del coneixement
Educació Divulgació formal 27% 27%
Educació no formal 46%
Com podem observar en el gràfic, l’educació no formal es fica a la capdavantera i s’utilitza dominantment (46%) per sobre de l’educació formal i la divulgació, que han rebut les dues, un 27%. Aleshores, començarem analitzant les mesures de major a menor grau d’ús.
En l’educació no formal, hem volgut constatar totes aquelles activitats i accions que es realitzen fora de l’àmbit educatiu però, que tot i així són d’ensenyament-aprenentatge. Les mesures que s’inclouen dins aquest grup són tallers, cursos, seminaris, conferències, formació per a professors i adults, debats científics, intercanvis d’experiències (intergeneracionals), demostracions, activitats lúdiques, assessorament, visites guiades i informatives i estands. És la mesura que més activitats es realitzen per això, és la capdavantera d’ús en les bones pràctiques dels diferents països.
32
Perquè quedi de manera més clara i visual, el gràfic següent mostra el percentatge que hi ha de cada una de les activitats que actualment realitzen els projectes de bones pràctiques.
Educació no formal
2% 2% 2% Tallers Formacions 2% 5% 19% Conferències
5% Cursos Intercanvi d'experiències 5% Demostracions
17% Seminaris Assessorament 21% Congressos Visites guiades 10% Estands 10% Manuals
Com observem en el gràfic, despunta de manera clara l’intercanvi d’experiències amb un 21% que es realitza en 6 països diferents. Tal com diu el títol es tracta de compartir i transferir el coneixement els uns als altres, per exemple en les Comunitats Aimares aquest intercanvi és intergeneracional, és a dir, els grans ensenyen els petits. En l’aprenentatge del fandango també hi ha intercanvi d’experiències entre els diferents grups fandangueiros i les persones de la comunitat.
Seguidament, trobem els tallers amb un 19% i en aquest cas, poden ser tallers educatius com tallers que ensenyin a construir quelcom, com trobem en el cas de Croàcia que els tallers són per aprendre a construir el vaixell tradicional (La Batana).
Després trobem que es realitza amb un 17% formacions, ja sigui a docents, professionals, alumnes, etc. i amb un 10% hi ha un empat entre conferències i cursos.
Amb aquestes cinc mesures que encapçalen l’educació no formal, podem dir que els països opten per fer activitats i accions encaminades a transferir el coneixement i el que saben a un grup nombrós de persones i en menor grau a realitzar coses puntuals que pot servir per aprendre alguna cosa del PCI com podrien ser petites demostracions o elaboració de manuals, que està bé tenir el coneixement transcrit en algun lloc, però potser no és el millor mètode per transferir coneixement i motivar a les persones a estudiar i saber més sobre el PCI.
També hi ha l’educació formal, aquella educació que es realitza en les escoles i dins el marc legislatiu reglat. Val a dir que 9 dels països han realitzat alguna mesura de salvaguarda en la seva vessant més educativa i escolar. En aquesta mesura s’inclou tot el que està relacionat amb materials educatius i xarxes d’aprenentatge.
33
Educació formal
Programes educatius
9% 9% Jornades 9% 9%
Mètodes i tècniques 9% d'aprenentatge Materials educatius
Període pràctiques 55%
Xarxes d'aprenentatge
En aquesta mesura, hi ha una gran diferència entre les activitats que es realitzen, ja que amb un 55%, més de la meitat trobem els materials educatius, és a dir, l’elaboració de materials didàctics que serveixin pels infants per aprendre sobre el PCI de cada un dels països que duen a terme aquesta mesura. Per exemple en les comunitats Aimares els materials educatius que elaboren són interactius i a Indonesia adapten aquests materials per nivells d’aprenentatge i ritme dels alumnes.
Després trobem cinc activitats d’aquesta categoria que es realitzen amb la mateixa freqüència, és a dir, amb un 9% trobem les jornades, el període de pràctiques, xarxes d’aprenentatges i els programes educatius.
Alguns dels exemples d’aquestes activitats és per exemple a Bèlgica, ofereixen als estudiants del carilló períodes alterns d’instrucció que compaginen amb l’escola i la pràctica. D’aquesta manera, van introduint de manera progressiva la teoria a la pràctica. A Noruega, realitzen el Dia de l’Oselvar, una jornada que es duu a terme en les escoles en què es tracta exclusivament el seu PCI. Per acabar, a Hongria en l’assignatura de música es duu a terme mitjançant el mètode Kodaly i això fa que tant els alumnes com els docents hagin d’aprendre i conèixer els mètodes i tècniques d’aquest model.
Finalment, pel que fa a la divulgació és fer arribar coneixement a altres persones però no té cap semblança amb el sistema formal o no formal, ja que no té un caràcter pedagògic. El que s’inclou dins d’aquesta mesura és: exposicions, llibres, articles, revistes, audiovisuals, material sonor, assajos.
34
Divulgació
Exposicions
13% Llibres, articles, assajos, 6% 31% diccionari Material sonor 6%
Revista
19% Audiovisuals
25% Publicacions
En major grau trobem que es realitzen exposicions amb un 31%, són exposicions que es realitzen per donar a conèixer el PCI i que tot membre de la comunitat o extern pugui aprendre, conèixer i aprofundir en la bona pràctica que es duu a terme. Quant a l’exposició per divulgar quelcom ho realitzen quatre bones pràctiques d’Àustria, Noruega, Bèlgica i Espanya. Més endavant veurem que aquesta activitat també està a la categoria de promoció del PCI, ja que l’exposició és un terme ambivalent que pot servir tant en l’àmbit acadèmic com promocional.
A continuació trobem amb un 25% l’elaboració i publicació de llibres, articles, assajos i diccionaris i amb un 19% material sonor.
En el primer cas, és molt important que es vagin publicant estudis i recerques científiques realitzades sobre el PCI, per mantenir l’actualitat, veure els canvis que hi ha hagut any rere any o per conèixer coses noves que no estaven transcrites a cap lloc com podria ser la simbologia o els valors d’un PCI. Aleshores la manera més senzilla de donar a conèixer a nivell de transmissió de coneixement aquestes coses, és publicant escrits ja sigui en forma de llibre com d’assajos. El cas més curiós es trasllada a Croàcia on van publicar un diccionari amb les paraules més primordials de La Batana (PCI) en un dialecte italià, ja que era una zona croata de parla italiana.
En el segon cas, el material sonor va molt lligat a aquelles bones pràctiques on la música, el cant i les melodies formen part de les bases del PCI com podria ser el mètode Kodaly i Táncház (Hongria), dos mètodes musicals o a Bèlgica amb els carillons també és important tenir un registre sonor.
Finalment i de manera bastant insignificant, un 6% trobem les revistes i els audiovisuals que són les mesures menys escollides pels països per transmetre el coneixement i divulgar-ho al públic.
35
La tercera categoria fa referència a la promoció i accés al patrimoni, una categoria que té en compte la difusió que dóna cada país sobre el seu PCI ja sigui a partir d’activitats comercials o d’una altra manera. Com ja hem realitzat en les dues categories anteriors, aquesta última també s’ha donat els mateixos noms a accions o mesures dels diferents països que siguin iguals i/o similars. D’aquesta manera, sistematitzarem l’anàlisi i podrem fer una interpretació més real i acurada del que utilitzen i fan servir en cada país per tal de fer difusió del seu PCI.
En aquesta tercera categoria trobem 14 projectes de bones pràctiques provinents d’11 països diferents que realitzen alguna acció/mesura de difusió i promocional per tal de protegir el PCI i 3 projectes de bones pràctiques que no tenen res preparat ni programat per dur a terme en el sector comercial.
Promoció, accés al patrimoni i activitats comercials derivades
Labors de comunicació
5% restauració béns mobles 5% materials promocionals 21% 7% itinerari temàtic 2% activitats visibilització visites guiades concursos 7% 5% festivals audiovisuals 5% 5% actes i rituals públics exposicions 7% competicions 10% espais d'oci 5% ús PI per activitats comercials 2% 10% 2% 2% Xarxa de treball i serveis esdeveniments culturals no definits
El gràfic mostra 16 activitats diferents que es duen a terme per tal de complir amb aquesta categoria, tot i així, només esmentarem les més importants tot exemplificant-les.
En major mesura es realitzen labors de comunicació, amb un 21% que serveix per promocionar el PCI de cada una de les bones pràctiques. Es realitza en cinc d’aquestes bones pràctiques i poden ser emprant tant mitjans audiovisuals i mitjans escrits com xarxes socials, webs i aplicacions.
Després trobem amb un 10% els itineraris temàtics i festivals, sent aquests primers per incentivar al públic i turisme a conèixer i fer difusió del PCI. Per exemple a Brasil fan un itinerari
36 sobre el fandango, la història, la música i el ball en comptes a Croàcia realitzen itineraris familiars on poden fer petites sortides i petits viatges amb el vaixell tradicional de l’època. Quant als festivals també s’utilitzen per promocionar com és el cas de Bulgària on en el seu festival aprofiten per donar a conèixer altres tradicions i festes de la zona i del territori, i amb un 7% les competicions, que es realitzen en forma de regates a Noruega i Croàcia usant els vaixells tradicionals que donen nom a les seves bones pràctiques i competicions de carilló a Bèlgica per incentivar als joves a formar part d’aquest PCI. En aquest últim percentatge també trobem l’ús del PCI per activitats comercials, on els artesans en el cas d’Àustria venen els seus productes o en el cas de Noruega els seus vaixells tradicionals i els actes públics per fer difusió com és el cas de Croàcia en el seu llançament anual de la Batana.
Finalment, trobem altres activitats que es realitzen però en menor grau i de manera molt puntual com podrien ser la restauració d’equipaments i béns mobles o els concursos i visites guiades. Encara que no es realitzin en gran mesura, algunes d’aquestes activitats són molt important per tal de fer una promoció sostenible i sense pervertir el PCI, i és per això, que algunes d’aquestes activitats les utilitzarem i implementarem en el nostre model de salvaguarda que s’exposa més endavant.
A mode de conclusió de l’anàlisi que acabem de fer podem dir que tots els països realitzen algun tipus de mesura/acció per tal de preservar i salvaguardar el patrimoni immaterial que tenen, tot i així, hem constatat que hi ha països en què alguna de les columnes no es realitza cap tipus de mesura i això per la proposta de model de salvaguarda que es dissenyarà tenint en compte les mesures de bones pràctiques que ja es realitzen, s’hauria d’evitar perquè així, el nostre model serà un disseny que es podrà utilitzar any rere any, implementant algunes coses i el que és més important, extrapolable més enllà del món fallaire.
37
5. Proposta model de salvaguarda del Patrimoni Immaterial
Un cop hem analitzat les accions i mesures de les bones pràctiques fins avui en dia existents en la llista de la UNESCO, es procedirà a dissenyar un model de salvaguarda per tal que les falles al Pirineu sigui un PCI que es mantingui i perduri al llarg dels anys de manera sostenible.
Per realitzar aquesta proposta de model de salvaguarda primerament hem tingut en compte les característiques bàsiques de la festa de les falles, haros i brandons perquè sigui un model exclusiu i totalment dissenyat i pensat per preservar aquesta festivitat declarada, recordem, Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO.
Aleshores, com a característiques primordials i que no s’han de deixar de banda trobem que és una festivitat que engloba un territori molt ampli en el qual estan implicats tres països (Andorra, Espanya i França), quatre llengües (català, castellà, francès i occità) i moltes localitats. A més, és una festa que es realitza en un moment molt puntual i en una època de l’any concreta que normalment sol ser per Sant Joan (23 de juny) tot i que algunes localitats ho fan en altres dates, però normalment, són festes del foc que giren i es duen a terme en el solstici d’estiu. Finalment, com a característica d’aquesta festivitat de recorregut històric, no s’ha de deixar de banda en l’elaboració del model alguns elements a tenir en consideració com poden ser la simbologia, els valors, la natura, la música, etc.
Partint dels resultats obtinguts en l’anàlisi dels països que realitzen bones pràctiques i de la convenció de la UNESCO hem arribat a la conclusió que el nostre model ha de tenir els següents aspectes.
La primera categoria de recerca i memòria històrica és essencial en un model de salvaguarda, ja que com diu la convenció, “per assegurar la identificació amb la salvaguarda com a objectiu, cada Estat Part confeccionarà d’acord amb la seva situació un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori...” (Art. 12, 1.III), a més també esmenta que és de cabdal importància “fomentar estudis científics, tècnics i artístics, així com metodologies de recerca, per a la salvaguarda eficaç del patrimoni cultural immaterial, i en particular del patrimoni cultural immaterial que es trobi en perill.” (Art. 13, 1.III).
Així, partint d’aquestes premisses en la primera categoria i trobaríem:
1. Recerca i memòria històrica - Investigacions històriques i etnogràfiques o Estudis de camp o Identificació de pobles / inventari o Treball de documentació
Actualment hi ha investigacions realitzades però són molt parcials, ja que només engloba una zona o alguns dels pobles fallaires, aleshores estaria bé reforçar vincles entre les regions per tal de que la informació sigui comuna i que es pugui compartir entre tots, com podrien ser realitzant simposis o formant grups de treball.
38
D’aquesta primera categoria un dels resultats podria ser generar i elaborar bases de dades, publicacions, catàlegs, etc.
Per elaborar les accions i mesures del nostre model en la segona categoria de transmissió del coneixement, ens hem centrat en observar que estaven fent per preservar el PCI les bones pràctiques anteriorment analitzades i amb les directius operatives de la convenció per la salvaguarda de la UNESCO en les que diu:
“Tots els estats parts han d’intentar: a) Assegurar el reconeixement, el respecte i valorització del PI en la societat, en particular mitjançant: o Programes educatius, de sensibilització i de difusió d'informació dirigits al públic. o Mitjans no oficials de transmissió del coneixement; (Article 14, 1.III)
“S’anima [...] a posar en pràctica mesures encaminades a: o Integrar el patrimoni cultural immaterial en programes d’estudis escolars adaptats a les particularitats locals, i elaborar materials d’educació i formació apropiats [...]. o Reforçar les capacitats dels docents per impartir ensenyança sobre el patrimoni cultural immaterial, i elaborar guies i manuals d’acord amb aquesta finalitat; o Incitar als pares i associacions a proposar temes i mòduls per ensenyar el patrimoni cultural immaterial a les escoles. (Article 107, 2.IV)
Així doncs, partint d’aquestes directrius i de l’anàlisi, en la segona categoria del nostre model i trobem:
2. Transmissió del coneixement - Educació formal: en les bones pràctiques que hem analitzat, aquesta mesura és la que es realitza en menor grau i potser la més interessant per incentivar als infants a conèixer la festa. Ho faríem a partir de l’elaboració de: o Material didàctic/maletes viatgeres/projectes didàctics lúdics, manipulables i experimentals. o Xarxes interescolars entre pobles fallaires o Jornades anuals o bianuals amb la participació d’alumnes, famílies i comunitat, és a dir, a partir d’intercanvis (intergeneracionals) o Incloure les falles com a contingut a les universitats del territori per promoure els estudis. - Educació no formal o Formació i cursos, així com tallers i materials a docents d’infantil, primària i secundària o Congressos i/o seminaris fallaires anuals o bianuals sobre falles, haros i brandons o Itineraris, demostracions i visites guiades als pobles fallaires. o Activitat lúdiques relacionades amb les falles, el món fallaire i tot el que comporta la festa. o Jocs - Divulgació o Exposicions transfrontereres i itinerants
39
o Centres virtuals i/o museu o Publicacions vàries i documentals de caire educatiu i divulgatiu per a totes les edats.
Per acabar les accions del nostre model de salvaguarda trobem la tercera i última categoria de promoció, accés al patrimoni i activitats comercials derivades on hi haurà un seguit d’accions per fer una difusió sostenible del nostre PCI.
Tal com ha succeït en les dues categories anteriors, per seleccionar les millors mesures d’aquesta categoria també ens hem basat amb l’anàlisi realitzat de les bones pràctiques i de la convenció per a la salvaguarda de la UNESCO que esmenta que s’han d’adoptar les mesures adequades per “garantir l’accés al patrimoni cultural immaterial i respectar alhora els usos consuetudinaris que regeixen l’accés a determinats aspectes d’aquest patrimoni” (Art. 13 1.III)
A més, la convenció “anima a totes les parts a velar especialment perquè les activitats de sensibilització no tinguin com a conseqüència:
o Descontextualitzar ni desnaturalitzar les manifestacions o expressions del patrimoni cultural immaterial del qual es tracti; o Presentar les comunitats, els grups o els individus interessats com a què no participen en la vida contemporània, o menystenir de qualsevol manera la seva imatge” (Art. 102 2.IV)
En aquesta tercera categoria trobem les següents accions i/o mesures:
3. Promoció, accés al patrimoni i activitats comercials derivades - Exposicions - Audiovisuals - Concursos - Itineraris temàtics - Labors de comunicació a partir de mitjans audiovisuals, mitjans escrits, xarxes socials, webs i aplicacions. - Pla de desenvolupament turístic - Plans de seguretat
Els dos últims punts de la tercera categoria els hem desenvolupat exclusivament centrant-nos amb el que diu la convenció per la salvaguarda atès que cap país realitza o com a mínim no consta plans de desenvolupament turístic sostenible i plans de seguretat, aquest darrer, molt important al realitzar festes del foc com són la festivitat de les falles.
Aleshores, la convenció diu que “s’haurà de vetllar particularment per evitar l’ús comercial indegut, administrar el turisme de manera sostenible, aconseguir un equilibri adequat entre els interessos de la part comercial, l’administració pública i els executants culturals, i per garantir que l’ús comercial no distorsioni el significat del patrimoni cultural immaterial ni la seva finalitat per a la comunitat de la qual es tracti.” (Art. 117 2.IV)
Les categories que acabem d’exposar, són les que nosaltres considerem que ha de tenir el model de salvaguarda per a les falles, haros i brandons. Tot i això, les categories no ho són tot
40 per dur endavant un model d’aquestes característiques. Hi ha d’haver una sèrie de mitjans darrere aquestes mesures perquè s’assoleixin i es compleixin de manera satisfactòria.
Aleshores, a banda d’altres suports per part d’institucions, en aquest model es considera que cal una associació internacional, una associació, que de fet ja està en marxa i que sigui la responsable de la salvaguarda de les falles, haros i brandons juntament amb la resta de la comunitat.
L’associació s’anomena Associació Internacional de les Festes del Solstici d’Estiu als Pirineus i es pretén que sigui una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), tot i que encara falta establir les bases per a la seva creació.
A més, el passat 27 d’abril, es va crear un grup de treball en una reunió que es va realitzar a Bagnères-de-Luchon, que formaria part d’aquesta associació tenint la salvaguarda de les festes del foc dels Pirineus com a objectiu principal. Aquest grup estaria configurat per representants territorials i tècnic de les cinc regions implicades en el projecte de les Falles, Haros i Brandons.
Per acabar, aquesta associació és la que hauria de fixar també, les premisses que servirien per incorporar nous pobles fallaires dins la candidatura de la UNESCO.
A mode de conclusió d’aquest apartat de model de salvaguarda, aquestes són les accions i/o mesures que tindríem en compte per dur a terme en la nostra proposta. Tot i això, aquesta aportació no queda aquí, ja que encara quedaria l’avaluació de jutges experts i de la comunitat fallaire (explicat al següent apartat en format teòric), la posada en pràctica d’aquest model en forma de prova pilot i finalment, l’avaluació del model que s’ha proposat per modificar, eliminar o crear nous ítems que afavoreixin a la salvaguarda del nostre PCI.
41
6. Validació del model de salvaguarda
En aquest apartat es pretén avaluar el model anteriorment proposat per un equip d’experts i professionals en la matèria per tal de canviar o reconstruir aquells aspectes que siguin millorables. D’aquesta manera el model proposat serà una eina funcional que servirà per a la protecció del nostre PCI.
Val a dir que per avaluar la salvaguarda de les festes de les Falles caldria esperar uns anys per veure com evoluciona la festa, quin ús se’n fa d’ella i al posar el model a la pràctica, observar les millores i mancances de la proposta.
Com que dit temps no el tenim farem el supòsit per observar quin tipus d’experts validarien la proposta per tal de que el disseny sigui avaluable.
La validació la duran a terme jutges experts composats per una banda per dos experts en patrimoni immaterial, un expert jurídic que conegui les lleis i la seva aplicació en aquest tipus de festivitats, i un expert en bones pràctiques. Per l’altra banda, també hi haurà la col·laboració de quatre membres més, en aquest cas, de diferents perfils, un expert en la festivitat de les falles que sortirà de l’associació recentment creada per a la salvaguarda d’aquestes, un expert en antropologia i etnologia, un psicopedagog i finalment, un tècnic en turisme sostenible i promoció per tal, que en aquesta validació i participin tots els estaments que conformen aquest patrimoni.
Aleshores, la composició dels jutges experts queda de la següent manera:
Jutges experts en Patrimoni Cultural Immaterial Perfil Participació (0 o 1) % Expert en patrimoni immaterial 1 Expert en patrimoni immaterial 2 Expert jurídic Expert en bones pràctiques Subtotal: Jutges experts en altres aspectes referents a la salvaguarda Membre de l’associació internacional fallaire Expert en antropologia i etnografia Psicopedagog Fallaire en actiu Tècnic en turisme sostenible i promoció Subtotal: Total:
La selecció dels jutges que participaran en l’avaluació del model de salvaguarda es durà a terme de manera intencional tenint en compte alguns factors com l’experiència, el coneixement que tenen sobre el tema i l’accés que tenim per arribar a ells, que no sigui gaire complex el tràmit.
42
Aleshores es realitzarà un primer contacte amb ells explicant i informant-los de la possibilitat de participar com a jutges experts en la validació del model (veure annex 2). Un cop que els jutges confirmin la seva participació, se’ls enviarà un document on hi constaran les instruccions i els documents que hauran d’avaluar (veure annex 3). Entre el primer contacte i la confirmació dels jutges deixarem com a molt un parell de dies i per avaluar el model donarem un màxim de 25 dies hàbils perquè ens retornin els documents amb la validació pertinent.
Passat aquest termini seleccionarem els jutges experts que han realitzat la validació de manera correcta i atenent-se a les instruccions prèviament facilitades i n’extraurem els resultats que tindrem en compte per modificar, eliminar o conserva cada ítem (acció/mesura) proposada en el nostre model de salvaguarda.
Com ja hem esmentat anteriorment, la finalitat d’aquesta validació serà obtenir opinions i resultats sobre el nivell d’adequació i pertinença de cada un dels ítems proposats en el nostre model.
43
7. Conclusions La realització d’aquest projecte, m’ha servit per adonar-me de la importància que té per un territori poder mantenir les seves festes, costums i tradicions, ja que forma part de la història d’un poble, d’una comunitat i d’unes persones.
Per poder mantenir la festa de manera que no es perverteixi la seva essència i es preservi de manera sostenible és essencial realitzar un model de salvaguarda on gràcies a unes accions i mesures, i a uns mitjans que ajuden a complir aquestes mesures, s’intenta consolidar i mantenir el millor possible.
Aleshores, gràcies a l’anàlisi dels models d’èxit d’alguns països, hem pogut determinar i aprofundir en quines serien les millors accions per realitzar en aquesta festivitat i què podíem aportar de nou i que fos útil en la salvaguarda del PCI.
Considero que en general ha estat una molt bona feina, ja que és un treball de final de màster que no comença i acaba aquí, sinó que té una continuïtat en el projecte de recerca que porta el grup d’investigació de la facultat i, que en un futur i fent les degudes modificacions es podrà utilitzar i implementar perquè les falles, haros i brandons perdurin al llarg del temps.
El treball que acabeu de veure es el recopilatori de l’estudi que ens plantejàvem a l’inici, però realment he pogut comprovar que hi ha molta feina a darrere per elaborar un treball d’aquest caire i que sense l’ajuda i la col·laboració en equip, el treball hauria estat molt feixuc i difícil de realitzar.
També, en aquest cas, hi havia moltes persones de la Universitat de Lleida que són molt enteses de tot el que comporta el món fallaire i la festa en general, i gràcies a elles, he pogut viure d’una manera més intensa el que significa pertànyer i ser part del món fallaire i de la importància que és per a ells mantenir la festa, passar els coneixements de generació en generació i fer de les falles, la seva festa, la seva identitat.
Aleshores aquest és un dels motius per la importància que té que un PCI tingui un model de salvaguarda i unes pautes a seguir per a preservar el PCI.
Finalment, des de la meva més humil opinió considero que aquest treball s’adequa a la finalitat que se’ns proposava a l’inici de l’elaboració del treball, tot i que, com tot, és millorable es podria ampliar cap a una altra investigació, inclús doctorat.
44
8. Bibliografia Amendoeira, A. P. (2004). Reflexión sobre la categoría de paisaje cultural en la Lista del
Patrimonio Mundial de las Américas.
Decret 413/1983, de 30 de setembre, pel qual es regula la qualificació d’interès nacional
de determinades manifestacions culturals, DOGC (1983)
Hernández, F. (2002). El patrimonio cultural; la memòria recuperada. Gijón: Ediciones Trea.
ICOMOS, A. (1999). Charter for the Conservation of Places of Cultural Significance (The
Burra Charter). ICOMOS, Australia.
Khun, T. (1971). La estructura de las revoluciones científicas- México: F. C. E.
Kroeber, T., & Heizer, R. F. (1968). Almost ancestors: the first Californians. Sierra Club.
Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de
l’associacionisme cultural, DOGC núm. 1719 (1993)
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. DOGC núm. 1807 (1993)
Mármol, C., i Roigé, X. (2014). El patrimoni immaterial a debat. Revista d’Etnologia de
Catalunya.
Muñoz, M. C. (1998) “Conclusions et recommandations” a D.A. Le patrimoine cultures et sa
pédagogie: un facteur de tolérance, de civisme et d’intégrations sociale. Actes du
seminaire. Brusel·les: Edicions del Consell d’Europa, pàg. 119-124.
Querol, M. A. Martinez, B. (1996) La gestión del patrimonio arqueológico en España.
Madrid: ed. Alianza.
UNESCO (2002) Declaració Universal sobre la diversitat cultural. Paris: UNESCO
UNESCO (2003) Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Paris:
UNESCO.
UNESCO (2011) Infokit. ¿Què és el Patrimoni Cultural Immaterial? Paris: UNESCO.
Viladevall, M. (2003). Gestión del patrimonio cultural. Realidades y retos. Benemérita
Universidad Autónoma de Puebla, Puebla, México.
45
9. Annexes
Annex 1
Artesania tradicional – Àustria
País Àustria
Data 2016 proclamació
Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Domini Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
L’artesania tradicional està molt lligada a la història cultural de les comunitats locals i dona als artistes i a les comunitats un fort sentiment d’identitat i de continuïtat.
La producció industrial en massa han constituït una amenaça de l’artesania tradicional, és per Descripció això, que des de les institucions i artesans austríacs ha posat en marxa tres iniciatives en forma de centres regionals de l’artesania que garanteixin el desenvolupament, intercanviïn experiències i adoptin estratègies i accions eficaces.
Mesures Accions/Activitats
Transmissió Experiència pràctica sobre la coneixença de materials i tècniques tradicionals. Programes educatius i escolars per reforçar les competències en el desenvolupament personal dels joves. Conferències, formacions, cursos de nit i cursos d’estiu (cooperació amb escoles i universitats) Formacions de tercer cicle per afavorir el debat i la presa de consciència del públic. Documentació/I Llibres, pel·lícules, assajos i articles que permeten una presa de consciència sobre nvestigació l’artesania. Treball dels centres artesanals amb les universitats per crear debats científics sobre l’artesania tradicional Exposicions on es mostra la història i el desenvolupament de les tècniques Inspiració de joves artesans en models i documentació antiga Restauració d’edificis tradicionals que caracteritzen el paisatge local. Digitalització de vells catàlegs de mostres. Innovació Interaccions entre els processos mentals i artesanies tèxtils (col·laboració amb l’hospital psiquiàtric Wagner-Jauregg) Promoció Artesans dels diferents dominis estan presents als centres per donar consells i respondre a les qüestions dels clients Esdeveniments organitzats als centres per augmentar la visibilitat de l’artesania tradicional i les activitats culturals locals. Xarxes socials i web 2.0 per sensibilitzar al públic. Col·laboració amb artistes (locals i internacionals), dissenyadors per donar una imatge positiva a l’artesania tradicional
46
Oselvakstaden – Noruega
País Noruega Data 2016 proclamació Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
El vaixell oselvar, és un vaixell de fusta que gairebé es va convertir en obsolet amb la introducció de modernes embarcacions a la dècada de 1940. Per ajudar a protegir a la pràctica tradicional es va fundar l’organització no lucrativa i el taller de fundació Oselvarverkstaden. Fins ara, més de 85 vaixells s’han construït i reparat 40. Cinc dels seus sis aprenents romanen actius i 4 Descripció constructors hi participen. Tot i això, no va ser fins al 1977 que van començar a prendre mesures urgents de salvaguarda ja que només quedaven dos constructors en activitat.
Infraestructura Taller, materials i eines Mesures Accions/Activitats Curses (regates) Una Carreres de rem aproximació Regata per a infants integral Transport de mercaderies Pesca Estudis de camp i sobre el terreny Demostracions Assistir a Seminaris Conèixer al públic en museus Festivals Exposicions (locals, nacionals, subregionals i internacionals) on es discuteix i es proporciona Reforçament de assessorament sobre la construcció i l’ús de l’embarcació. la capacitat de Dia de l’Oselvar (jornada obligatòria a totes les escoles d’Os) la comunitat Conèixer la tradició Sensibilitzar el públic i fer contactes Seminaris Assessorament sobre la construcció i l’ús de l’embarcació. Cursos de manteniments del vaixell Viatges familiars Professionals tenen el rol de difondre i investigar la disciplina. Fabricants i utilitzadors del vaixell han d’utilitzar, desenvolupar i simplificar l’eina Producció a la pedagògica (terminologia amb moltes expressions orals, material, peces i ús d’un vaixell... contribució Els fabricants i els usuaris de l’embarcació, investigadors, museus i mitjans de comunicació pedagògica treballen estretament en la identificació, documentació, investigació, preservació i promoció de l’Oselvar.
47
La Batana – Croàcia País Croàcia Data 2016 proclamació Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial Arts escèniques Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Saber fer vinculat a l’artesania tradicional La vila de Rovinj (costa) està composada per la gran majoria de mariners i pescadors per això aquest projecte va lligat al vaixell de fusta tradicional (Batana). Aleshores un grup d’apassionats Descripció per aquest vaixell es va veure amb l’obligació de salvaguardar la Batana i el conjunt de tradicions associades (construcció i pesca a bord del drassana, el dialecte local i el cant bitinada), trets identificadors de la població de Rovinj. Mesures Accions/Activitats Casa de la Batana: centre de documentació i interpretació Exposició multimèdia permanent (100 m2) que documenta el saber fer tradicional desplegat Documentació per construir el vaixell. Mitjans de promoció especialitzats: llibres, un diccionari del dialecte local italià parlat a Rovinj, un àlbum dedicat a les cançons tradicionals de Rovinj. Creat al passeig marítim, el petit drassana on es construeixen i es restauren vaixells batana, donant visibilitat pública al procés de construcció i garantir la sostenibilitat mitjançant la integració de l’estil de vida actual Assegurar la Spacio Matika: simulació d’una antiga taverna amb música tradicional continuïtat de Tradicional llançament de la batana: El vaixell és transportat al “petit moll” a la línia de la tradició costa per ser posat a la mar. Suport financer i formació als constructors de vaixells per promoure la construcció de la batana i la seva renovació cada any. Itineraris temàtics: el primer marítim amb la companyia dels barkarioli (remadors batana) i el segon una passejada per la costa per descobrir Rovinj i aprendre coses des del punt de Promoció i vista de la Batana revitalització Regata de Rovinj: oberta als vaixells tradicionals de vela per compartir el saber fer tradicional amb vaixells estrangers de característiques semblants. Ensenyament i Tallers i formacions sobre la construcció naval i altres tradicions (artesania, cant i transmissió expressions orals) pels alumnes de les escoles. Investigació i Cooperació amb diversos professionals construint un enfocament interdisciplinari apropament Investigació multidimensional associada interdisciplinari Col·laboració amb associacions i ONG internacionals
48
Festival folklòric de Koprivshtitsa País Bulgària Data 2016 proclamació Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial Arts escèniques Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Saber fer vinculat a l’artesania tradicional Festival folklòric que es celebra a Koprivshtitsa i on es representen gairebé tots els àmbits del Descripció patrimoni immaterial, com, cant i música instrumental, danses, folklore verbal, rituals, jocs per a infants, fabricació d’objectes artesanals, costums tradicionals... Mesures Accions/Activitats Transmissió El festival dóna suport i promou totes les formes d’intercanvi de coneixements i habilitats tradicionals entre generacions. Sensibilització El festival Koprivshtitsa facilita la consciència de la importància i la preservació de la cultura tradicional i popular búlgara. Es fomenta el desenvolupament de pràctiques locals. Permet la seva presentació al públic. Millora de la percepció del seu valor. Promoció i Model de salvaguarda utilitzat en festes similars de Bulgària valorització Contribució en motivar els intèrprets de la cultura tradicional i popular de les comunitats locals Identificació Observació i avaluació dels especialistes per encoratjar als titulars en la salvaguarda. Descobrir els rituals i les versions de melodies i textos que no han estat registrats. Documentació/I Arxius institucionals i privats nvestigació Televisió i ràdio per transmetre el festival Conferències científiques per analitzar les funcions del festival i interpretar els resultats observats Encoratjar els Oportunitat d’estar immers en el procés de la comunicació que té lloc entre els “intèrprets, titulars membres de la comunitat i el públic”. Intercanvi informal entre els participants i visitants (directa o indirectament). Cooperació entre regions i ciutats del país per comunicar i compartir el seu patrimoni. Creació xarxa Crear i enfortir xarxes de diferents institucions públiques que participen en l’organització institucional d’aquest gran fòrum.
Mètode Kodaly País Hongria Data 2016 proclamació Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural Domini immaterial Arts escèniques Kodaly, un compositor hongarès va dedicar gran part de la seva carrera musical per a investigar Descripció sobre la música popular i salvaguardar-la. Es arran d’aquesta recerca que es crea el mètode Kodaly, un mètode que s’ha utilitzat i enriquit constantment de del 1940.
49
Mesures Accions/Activitats Avaluació, Col·lecció de músiques populars amb 50 CDs publicats que contenen el patrimoni musical documentació, de cantants i músics de 240 localitats. registre, sistematització i tractament Transmissió Transmissió del desenvolupament de tècniques per aprendre a llegir i escriure música (eines bàsiques per a la cultura musical)
o Llegir partitures amb el Tònic Sol-fa
o Improvisar a partir de patrons musicals populars
o Aprendre l'escala pentatònica i altres línies específiques
o Patrons rítmics de la música tradicional,
o Aprendre cant polifònic
Pedagògic Formació inicial i contínua dels professors en tots els nivells a través de programes educatius i manuals.
Estudiants coneixen la importància del patrimoni local i el cant popular local.
Publicacions Publicació de CD’s i partitures per a corals i grups de cant.
Cultura del carilló País Bèlgica Data 2014 proclamació Arts escèniques Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius L'art de fer música amb campanes es va desenvolupar al S.XVI a la regió històrica dels Països Baixos. Es tocaven himnes i músiques amb campanes connectades a pals que feien de teclats. La música de carilló públic ha estat un tret distintiu de les ciutats de la zona històrica dels Països Baixos, el que reforça el sentit de la identitat i l'esperit comunitari dels seus habitants. Descripció L’aparició i desenvolupament d’instruments musicals mecànics i compactes i dispositius de gravació ha tingut una influència negativa a la cultura del carilló. A principis del segle XX s’inicia una reactivació sostenible de l'art del carilló. Des de llavors, el cultiu de carilló ha seguit creixent, tot i la destrucció de molts instruments durant les guerres (en el qual es van fondre les campanes per produir armes). Mesures Accions/Activitats Transmissió Iniciatives educatives per atraure als estudiants internacionals Períodes alterns d'instrucció entre les escoles i la pràctica en el seu país d'origen (estudiants). Estudiants són ensenyats per campaners locals (alt nivell) Congressos Conferències Competicions (Concours International de Carillon Reine Fabiola de Malines.)
50
Identificació, Edició de 4 facsímils de documents històrics relacionats amb el carilló documentació i Inventari de carillons flamencs i valona. investigació Entrada de 2120 melodies del S.XVIII Preservació i Restauració de gairebé tots els carillons belgues. protecció Campanades que no estaven en condicions de funcionament van ser retornat a servei. Promoció, Difusió de recitals en directe per atraure nous grups de clients: estudiants universitaris, enfortiment amants de la música, infants Ús de carillons mòbils perquè el públic vegi com toca el cariller. Introducció de nous conceptes: tocar el carilló amb altres instruments, Dj, en discursos, etc. Diverses torres amb carillons s’han transformat per permetre l’accés al món (normalment ocult) del carilló. Augment en l'ús dels mitjans socials i la tecnologia digital pels campaners: vídeos al Youtube, Facebook i Twitter. Revitalització Difusió de recitals en directe per atraure nous grups de clients: estudiants universitaris, amants de la música, infants Ús de carillons mòbils perquè el públic vegi com toca el cariller. Introducció de nous conceptes: tocar el carilló amb altres instruments, Dj, en discursos, etc. Diverses torres amb carillons s’han transformat per permetre l’accés al món (normalment ocult) del carilló. Augment en l'ús dels mitjans socials i la tecnologia digital pels campaners: vídeos al Youtube, Facebook i Twitter.
Experiència al Montseny País Catalunya (Espanya) Data 2013 proclamació Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial Arts escèniques Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Saber fer vinculat a l’artesania tradicional El projecte pren com a base de territori d’acció una reserva de biosfera, un espai on la relació Descripció sostenible entre els homes i els recursos naturals és la base d’aquest programa de la UNESCO. Mesures Accions/Activitats Identificació Elaboració d’un inventari i base de dades Desenvolupament d’una metodologia per l’elaboració d’inventaris en les reserves de biosfera sostenible. Recerca documental en els centres de documentació del Museu Etnològic Montseny i el Centre de Promoció de la cultura popular i tradicional català. Treball de camp que permet la identificació de nous elements
Promoció i Reunions públiques valor Identificació d'elements que podrien contribuir al desenvolupament sostenible de la zona.
51
Titelles de Fujian País Xina Data 2012 proclamació Domini Arts escèniques El teatre de titelles Fujian és un representant de les arts escèniques xineses que gaudeixen els habitants de les comunitats locals. Es compon de titelles de fil i titelles de mà. Durant la seva història, no només ha acumulat una quantitat considerable de peces tradicionals i changqiang (música vocal en l'òpera xinesa), sinó que també va desenvolupar una interpretació tècnica rica i Descripció exquisida , un sistema únic d'interpretació i una meravellosa titelles de modelatge artesanal. El declivi d’aquest art es va veure a l’any 1980 degut a la globalització i canvis en el model de producció i manera de vida. A més, les tècniques d'interpretació són molt sofisticades i requereixen d'un entrenament llarg i dur, raó per la qual el joves es neguen a aprendre i heretar aquest art. Mesures Accions/Activitats Adveniment de futures generacions de titellaires a través de l'educació escolar, els aprenents de cultiu i empresa de formació Promoció de l'activitat "titelles al campus, titelles a la comunitat" i popularitzar el seu coneixement. Compilació de material didàctic i material de lectura popular sobre titelles, la producció de vídeo i àudio en els ninots per facilitar l'aprenentatge i la difusió Promoció, Encoratjar i donar suport als titulars per dur a terme les activitats desenvolupame Creació de centres d’espectacles de titelles, instituts de formació i sales d’exposició nt i transmissió Millora de les condicions per la representació de titelles Facilitar la participació al públic Desenvolupament de la cooperació regional i internacional, i l'augment dels intercanvis artístics Creació de centres de recerca i informació per millorar la investigació sobre l'art de l'espectacle l'art del modelatge de titelles, proporcionant un suport teòric per a titelles.
Xtaxkgakget Makgkaxtlawana País Mèxic Data 2012 proclamació Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial Arts escèniques Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Saber fer vinculat a l’artesania tradicional Innovació i transmissió a través de les noves tecnologies El Centre de les Arts Indígenes (CAI) és una institució educativa que preserva el patrimoni cultural i projecta la dimensió artística totonaca per mantenir l'essència i la profunditat dels vells mestres: una educació artística per donar forma als cors i convertir-se en millors éssers humans. Descripció El model educatiu del CAI s'ha construït sobre la base i la consulta de la gent totonaca tenint en compte la formació, reconeixement i interès per la pràctica creativa totonaca en les escoles públiques, ja que abans l’ensenyament dels valors, la cultura, l’art i els negocis es feia dins les
52
famílies i en les comunitats. A més, el totonaca s’estableix com l'idioma d'e-a, perquè és a través d’ell que es construeix el propi pensament espontani. Mesures Accions/Activitats Recuperació i Recuperació de: promoció o La llengua totonaca o La ceràmica o Els tèxtils o Els brodats o Els balls i rituals o La producció de colorants i pintures naturals o La medicina tradicional o Les arts escèniques o La gastronomia tradicional Innovació i Adquirir els valors bàsics de l'ésser totonaca transmissió del Cases escoles, tradicionals on realitzar rituals per viure i aprendre la funció social del seu coneixement patrimoni Identificació de Realització de consultes comunitàries integrat per mestres tradicionals, promotors culturals, les representants d'organitzacions indígenes i antropòlegs de la regió. manifestacions del patrimoni Comunicació i Utilització de la ràdio indígena i vídeo difusió
La convocatòria de projectes del Programa Nacional de Patrimoni Immaterial País Brasil Data 2011 proclamació Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial Arts escèniques Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Saber fer vinculat a l’artesania tradicional La convocatòria de projectes encoratja i dóna suport a les iniciatives i pràctiques de còpia de seguretat de Brasil. És a dir, a la identificació de projectes, documentació i/o millora de les condicions que garanteixin la sostenibilitat de totes les formes de patrimoni cultural immaterial relacionats amb les comunitats tradicionals. Els projectes poden ser presentats per Descripció organitzacions públiques o sense ànim de lucre. El programa també finança projectes de cartografia i inventaris de referències culturals en els estats brasilers. Els projectes seleccionats hauran de garantir la sostenibilitat i la validesa de la pràctica o expressió del patrimoni immaterial de què es tracti. Mesures Accions/Activitats Inventari Documentació, Creació i/o aplicació de bases de dades recerca La producció o conservació de registres i fonts documentals etnogràfics.
53
Promoció dels titulars dels coneixements tradicionals. Sensibilització i Transmissió dels coneixements tradicionals a les generacions més joves transmissió Organització comunitària i gestió dels recursos Promoció i Desenvolupament de la percepció de la societat sobre el patrimoni valorització Creació de capacitat per a la investigació, conservació i educació a les comunitats
Museu viu del Fandango País Brasil Data 2011 proclamació Arts escèniques Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Artesania tradicional El museu viu de Fandango es va crear com un projecte de recerca-acció amb la participació de les comunitats tradicionals de la costa sud i sud-est. El fandango és un gènere musical i un ball popular associat amb el treball en grup, especialment en l'agricultura i la pesca. Els seus cants anomenats "modas" s’acompanyen amb instruments artesanals com la viola, el violí i l’"adufo". Descripció El treball de recerca dut a terme amb uns 300 "fandangueiros" tenia com objectiu la creació d'un museu comunitari a l'aire lliure, en forma d'un circuit de visites i intercanvis de cada cinc municipis de la regió. Aquest circuit inclou, a més dels fons bibliogràfics i audiovisuals, cases de fandangueiros i fabricants d'instruments, centres culturals i de recerca i punts de venda d'artesania caiçaras Mesures Accions/Activitats Garantir la sostenibilitat del fandango i el diàleg entre comunitats i la resta de la societat. Identificació Enfortir i donar suport a les iniciatives fandangueires Participació de la població local Operacions de turisme no depredadores Documentació, Distribució de follets explicatius recerca, Publicació d’un llibre i d’un CD doble amb mapes i informacions sobre els municipis , les preservació, històries sobre la vida fandangueira, il·lustracions i cançons que reflecteixen la varietat de protecció, grups d'artistes i estils d'execució fandango a la regió. transmissió i L'obertura del Museu Viu de Fandango difusió. Intercanvi d’experiències entre fandangueiros d’altres municipis Creació de la pàgina web del museu per proporcionar informació i difondre el que s’està fent. Tallers sobre el disseny i implementació de projectes culturals Establiment d’associacions amb els serveis educatius Organització d’actuacions amb objectius promocionals amb el turisme Creació de centres culturals de la comunitat Promoció i Creació i promoció d’un circuit de recorregut temàtic fandango Valorització Accés lliure i gratuït als centre culturals i biblioteques locals
El mètode Táncház País Hongria Data 2011 proclamació
54
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial Arts escèniques Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Saber fer vinculat a l’artesania tradicional A principis del 1970 va néixer el moviment Táncház (casa de la dansa) a Budapest (pobles ètnics- hongarès), una xarxa cultural oberta i de lliure accés per a la població. Un mètode basat en la comunitat, que ofereix a les persones l’oportunitat d’entretenir-se i enriquir-se a partir del patrimoni tradicional (música, dansa, poesia i costums) de manera interactiva i en contacte amb la natura. Descripció Aquest model es caracteritza per una metodologia flexible que s'adapta fàcilment a la preservació i transmissió del patrimoni cultural immaterial de tota la comunitat a través d'un procés participatiu. El mètode facilita la integració del patrimoni en la vida quotidiana dels participants, que es converteixen en els posseïdors, els transmissors i usuaris d’aquest patrimoni. Encara que el moviment Táncház rep fons del govern segueix sent un moviment sociocultural autònom que es perpetua pels seus propis mitjans. Mesures Accions/Activitats Desenvolupam Combinació de les formes tradicionals d’adquisició naturals (aprenentatge per imitació) amb ent d’un marc els mètodes pedagògics i folklòrics moderns (anàlisi del moviment). metodològic Participació activa i continua Desglossament de les figures de moviment per assolir el nivell de dansa lliure improvisada. Complementar la dansa amb el cant, activitats artesanals i presentacions etnogràfiques. Desenvolupam Creació d’organitzacions no governamentals especialitzats per sector i regió. ent de sistemes Desenvolupament del sistema d’educació i formació del Táncház (part integral de de suport l’ensenyament primari i secundari, de les escoles d’art, educació d’adults i de l’educació institucionals i superior). educatives L’accés al fons Materials didàctics (CD, DVD, DVD-ROM) documental Difusions regulars (Publicacions de la Casa del patrimoni Hongarès) (publicacions, Col·lecció audiovisual digitalitzat arxius) Investigació etnogràfica Mantenir els Revista trimestral (FolkMAGazin) mitjans de Fòrums d’internet (folkrádió i folklista) comunicació Innovació en el Adaptació del patrimoni cultural immaterial als nous entorns socioculturals. camp de la Participació activa i interactiva dels participants metodologia Reactivació de la dansa i la música popular Tallers
Programa de Ludodiversitat: Jocs tradicionals a Flandes País Bèlgica Data 2011 proclamació Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural Domini immaterial Pràctiques socials, rituals i actes festius
55
El programa utilitza el joc i l’esport per protegir la ludodiversitat de la regió. La seva força resideix en un enfocament global i integrat que va més enllà de les expectatives i les activitats clàssiques dels museus. Les activitats es realitzen a l’Sportimonium. Descripció En aquest programa s’inclou una àmplia gamma de jocs de tir (papagai, arc, ballesta, culebrina), de boles (krulbol, trabol, beugelen, kegelen) de llançament (discos, anelles, struifvogel, javelina) i de pilota. El programa pretén que els seu model de salvaguarda es dugui a terme a altres regions del món. Mesures Accions/Activitats Creació d’una secretaria per oferir a les comunitats suport administratiu, de direcció, tècnica (equipament, TIC) i promocional. Cursos de formació i perfeccionament Anàlisis i difusió Publicacions (revistes, llibres, fragments de pel·lícula, fullets) Publicacions nacionals i internacionals Organització de seminaris Participació activa en congressos Exposició itinerant Demostracions, festivals i iniciacions Iniciativa: sèrie de circuits amb 14 jocs tradicionals Creació museu “Sportimonium” Parc de jocs tradicionals Xarxa de serveis de préstecs (establert a tot el país)
Revitalització del saber tradicional de la calç artesanal a Morón de la Frontera – Sevilla País Espanya Data 2011 proclamació Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Domini Saber fer vinculat a l’artesania tradicional A Andalusia, especialment a les zones muntanyoses la producció de la calç era massiva i comptaven amb dos enclavaments. Per això, al s. XIX va ser una època d’expansió i d’una major demanda de mà d’obra assalariada. A finals del s. XX la calç artesanal va patir una crisi que va requerir el cessament de la producció degut a la incrementació de fàbriques i indústries. Tot i això la família Gordillo es va mantenir en funcionament. Aquest cessament de la majoria de les Descripció activitats van interrompre la transmissió inter generacional. Aleshores per evitar la pèrdua d’aquest patrimoni es va crear una Associació amb l’objectiu de conèixer la cultura de calç i es centra en iniciatives comercials i en la revitalització de la cooperació entre artesans. Tots els esforços van dirigits a aconseguir el reconeixement de l’herència i les contribucions de la calç artesanal ja que pel seus individus es mereixen ser reconeguts a nivell nacional i internacional. Mesures Accions/Activitats Activitats de sensibilització a través de visites guiades i informatives Documentació, Centre etnogràfic de la calç artesanal de Morón que disposa: recerca, o Sala de conferències preservació, o Dos forns que pertanyen al poble de Caleras protecció i o Carcassa original dels cremadors de calç transmissió. o Magatzem d’eines simples del mestre cremador de calç restaurats
56
Projecte transnacional d’Espanya i Portugal Audiovisuals sobre la calç en el museu finançat per la Junta d’Andalusia. Estands i conferències en col·laboració amb els artesans cremadors de calç. Intervencions en col·laboració amb els artesans cremadors de calç. Museu viu amb visites guiades per poder veure l’elaboració de la calç en directe. Programes de formació (tallers i cursos) Audiovisual “La Cal de Morón” produït per Canal Sur Publicacions en revistes com Ecohabitar Vídeos de difusió Inclusió en el Atles del Patrimoni Immaterial de la AIP Registre de la marca “calç de Morón” Promoció, Suport per al desenvolupament local de l’Aldea de Caleras valorització i Membres de la Xarxa Andalusa de Centres d’Artesania difusió Membres de la Xarxa de museus naturals
Les comunitats Aimara País Bolívia, Xile i Perú Data 2009 proclamació Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial Arts escèniques Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Saber fer vinculat a l’artesania tradicional Les poblacions Aimara que viuen a Bolívia, Xile o Perú representen una de les cultures andines més antigues del continent. No obstant això, moltes de les seves tradicions, com les expressions Descripció orals, arts i costums, estan en perill d’extinció a causa de canvis dràstics relacionats amb la globalització, a l’absència de polítiques culturals adequades i la migració forçada de joves, que posen en perill la transmissió de valors culturals. Mesures Accions/Activitats Documentació i Tres informes nacionals inclouen revisió de la documentació i la identificació dels informes identificació etnogràfics, enregistraments de mitjans fotogràfics i equips d'àudio i vídeo. Un informe d'anàlisi regional sobre la situació actual del patrimoni cultural de aimara Identificació dels titulars de la tradició, especialistes, centres de recerca, organitzacions governamentals i no governamentals relacionades amb les comunitats aimares. La creació d'un banc regional d'informació accessible a les comunitats, investigadors, agències governamentals i el públic en general. Reforçament de Formació del professorat capacitats de Sensibilització dels funcionaris locals les comunitats i Establir xarxes per desenvolupar l'aprenentatge a través de les TIC. dels Producció i distribució d'eines de mà sobre la cultura aimara . responsables de les qüestions culturals
57
Promoció i L'organització d'un festival anual itinerant de música i cant. difusió L'organització d'una reunió tri nacional per a l'intercanvi d'experiències Concurs de poemes organitzat a les escoles primàries (15 comunitats) Revitalització d'expressions verbals dels joves de la subregió . Transmissió i Creació de materials educatius que estaran a disposició de les escoles primàries i les rehabilitació comunitats afectades a través d'impressió i digital interactiva i en una pàgina web. L'enfortiment de la cooperació regional entre els tres estats. Les accions previstes tenen una dinàmica multinacional, que inclouen: Mecanismes per a la formació i l'educació formal i no formal Ús de les xarxes socials Tecnologia de la informació i la comunicació i la web.
Indonesian Batik País Indonesia Data 2009 proclamació Les tradicions orals Domini Les pràctiques socials Saber fer vinculat a l’artesania tradicional El batik d'Indonèsia és un tèxtil tradicional fet a mà resistent al tint ric en valors culturals intangibles, transmès per generacions principalment a la ciutat de Java des del S.XIX. L'objectiu principal del programa és augmentar el coneixement i l'apreciació del patrimoni cultural del Descripció batik d'Indonèsia, incloent la seva història, els valors culturals i les habilitats tradicionals, entre les generacions més joves. A més, la inclusió de la cultura del batik en els programes com "contingut local" en les escoles pretén instigar als joves a no perdre aquesta tradició. Mesures Accions/Activitats Formació als treballadors del Museu Batik (valors culturals i artesania tradicional de batik) Materials educatius adaptats a cada nivell Cursos de teoria i història del batik Formació Tallers pràctics d’artesania tradicional del batik pedagògica Cerca de patrocinadors i sponsors Programa “formació de formadors” Tallers pràctics des de les escoles, integrats dins del pla d’estudis.
Museu-Escola pedagògic Pusol País Espanya Data 2009 proclamació Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial Domini Pràctiques socials, rituals i actes festius Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers Saber fer vinculat a l’artesania tradicional El projecte adopta un caire pedagògic. La seva eina d'integració escolar en el context i l'educació Descripció recolzant-se en els valors és el patrimoni cultural i natural, tangible i intangible. El projecte es va dur a terme a Pusol, Elx l’any 1968 en una escola pública rural. El projecte ha aconseguit
58
satisfactòriament integrar el patrimoni en l'educació formal. Guiada pels professors i col·laboradors externs, els nens exploren, en un ambient de diversió, la rica herència d’Elx en contacte amb portadors de tradicions, i contribueixen directament a la seva preservació. La bona praxis d’aquest projecte va culminar amb la creació del museu-escola. Mesures Accions/Activitats Selecció dels continguts del programa sobre patrimoni per a l’escola. Identificació Participació dels estudiants, pares, veïns. Exalumnes i col·laboradors exteriors per a la selecció. Aparició del museu Documentació, Metodologia de treball innovadora recerca, Transmissió de coneixements i competències dels joves més grans als més petits. preservació, Transmissió intergeneracional protecció, Participació de les famílies i veïns amb el treball escolar transmissió i Treball de camp, exploració dels actius, presa de notes i fotografies... difusió. Realització de fulls d’inventari Preparació de guies de museu Ús de xarxes Creació ambient lúdic Tallers educatius Promoció de la presència permanent del medi ambient dins l’escola. Promoció i Organització d’activitats Valorització Participació en iniciatives locals de promoció de l’herència Operacions de transmissió patrocinats per l’Ajuntament Exposicions finançats per Centre d’Exposicions d’Alacant. Revitalització Protecció d’expressions de la cultura popular (cultius tradicionals i artesanies, rituals, festes, menjar, jocs, cançons, refranys...) Visibilització i difusió del patrimoni i el seu valor científic Preservació del folklore
59
Annex 2 Sol·licitud per a realitzar cartes per l’avaluació amb jutges experts
Dra. Sofia Isus Barado Coordinadora del projecte de recerca falles, haros i brandons
Jo, Laia Giralt i Morell, estudiant del Màster en Psicopedagogia a la Universitat de Lleida, em dirigeixo a vostè a fi de:
Que tenint que realitzar l’avaluació del model de salvaguarda de les falles amb jutges experts del projecte titulat Disseny d’un model de salvaguarda i requerint per aquest fi una carta de presentació institucional, sol·licito que se’m facilitin les cartes respectives, per la qual adjunto la llista d’experts.
Estudiant
Laia Giralt i Morell
(firma)
Tutora del projecte
Sofia Isus Barado
(firma)
60
Títol del projecte: Disseny d’un model de salvaguarda
Autora: Laia Giralt i Morell
Llista d’experts
Nº Nom i cognoms Grau Especialitat Càrrec Institució Telèfon acadèmic
61
Annex 3 Avaluació d’experts
Benvolgut ...... ,
El motiu d’aquesta carta es convidar-lo a participar en el procés d’avaluació d’un instrument per a la investigació que s’està portant a terme. Exactament es tracta d’un model de salvaguarda. Per aquesta raó, us envio l’instrument que s’ha d’avaluar perquè ens pugui fer arribar les seves aportacions per cada ítem proposat en el model de salvaguarda de les falles.
Agraïm les seves aportacions que permetran validar l’instrument i obtenir informació vàlida com a criteri requerit per a la nostra investigació.
A continuació trobarà la graella que identifica cada ítem (acció/mesura) on ha de contestar amb una creu a la casella que vostè cregui i consideri convenient i oportú. A més, pot realitzar qualsevol aportació o comentari en la columna d’observacions.
Validesa de Validesa de Validesa de criteri contingut constructe
L’ítem permet L’ítem contribueix L’ítem correspon classificar les a mesurar Nº a alguna dimensió accions en les Observacions l’indicador d’ítem de la variable categories plantejat establertes
0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
62