El Cultiu Del Thymus Citriodorus
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
El cultiu de Thymus citriodorus en diferents condicions ambientals Sònia Pellicer. Tutor : Francesc Piñol 2n Curs d’Intensius. IES Horticultura i Jardinería 2007-2008 I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus ÌNDEX 1. Introducció……………………………..........pàg. 1 1.1. Breu introducció històrica del cultiu ………………… pàg 2 1.1.1 Etimologia del gènere Thymus 1.1.2.Història del Thymus vulgaris. 1.1.3. Les labiades i les timonedes. 1.2. Origen del material…………………………………... pàg 4 1.3. Descripció botànica de l’espècie……………………... pàg 4 1.3.1.Classificació. 1.3.2. El nom comú en diferents llengües. 1.3.3. Descripció botànica. Formula floral. 1.3.4. Varietats. 1.3.5. Components actius. 1.3.6. Usos medicinals. 1.3.7. Usos culinaris. 1.4. Condicions del cultiu………………………………… pàg 8 1.4.1. Condicions climàtiques. 1.4.2. Condicions edàfiques. 1.4.3. Necessitats hídriques. 1.4.4. Necessitats nutricionals. 1.4.5. Necessitats lumíniques. 1.5. Activitats culturals tècniques del cultiu……………… pàg 9 1.5.1. Multiplicació. 1.5.2. Preparació del terreny. 1.5.3. Recol·lecció. 1.5.4. Rendiments. 1.5.5. Manteniment del cultiu. 1.5.5.1. El reg. 1.5.5.2. Fertilització. 1.5.5.3. Control de les males herbes. 1.6. Plaques i malalties. Tècniques de control…………… pàg 13 I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 2. Objectius………………………………………pàg 14 3.Material i mètodes …………………………… pàg 16 3.1. Localització de l’assaig .............................................. pàg 18 3.2. Procedència del material vegetal................................. pàg 20 3.3. Condicions del cultiu................................................... pàg 20 3.3.1. Caracterització del substrat. 3.3.2. Caracterització del contenidor. 3.3.3. Disseny del cultiu.. 3.3.4. Operacions culturals. 3.3.5. Variables estudiades. 4.Resultats………………………………………. pàg 24 4.0. Dades obtingudes en els mesuraments....................... pàg 26 4.1. Multiplicació.............................................................. pàg 31 4.2. Evolució del creixement del cultiu en alçada............. pàg 32 4.2.1. Evolució del grup A. 4.2.2. Evolució del grup B. 4.2.3. Evolució del grup C. 4.2.4. Comparació dels tres grups. 4.3. Evolució del creixement del cultiu en amplada.......... pàg 36 4.3.1. Evolució del grup A. 4.3.2. Evolució del grup B. 4.3.3. Evolució del grup C. 4.3.4. Comparació dels tres grups. 4.4. Relacions alçada, amplada i temps............................. pàg 40 4.4.1. Relació alçada-amplada de cada grup i conjuntament. 4.4.2. Relació alçada-temps de cada grup i conjuntament. 4.4.3. Relació amplada-temps cada grup i conjuntament. I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 5.Discussió……………………………………… pàg 42 6.Conclusió …………………………………….. pàg 44 7. Annex de fotografies ……………………….. pàg 46 8. Bibliografia………………………………….. pàg 52 I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus M’agradaria agraï especialment la col·laboració dels meus companys de classe en la participació en la tasca inicial de preparació del substrat i de la col·locació dels contenidors al lloc on es realitzaria els cultiu. També a la Sandra i al David per ajudar-me en el moment de les anotacions de les mesures corresponents dels grups durant els diferents dies. I per suposat el meu tutor Francesc, que en tot moment ha estat per poder solucionar qualsevol tipus de dubte que he tingut. I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 1.Introducció - 1 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 1. Introducció 1.1. Breu introducció històrica del cultiu. 1.1.1. Etimologia del gènere Thymus. 1.1.2. Història del Thymus vulgaris. 1.1.3. Les labiades i les timonedes. 1.2. Origen del material vegetal. 1.3. Descripció botànica de l’espècie. 1.3.1. Classificació. 1.3.2. El nom comú en diferents llengües. 1.3.3. Descripció botànica. Formula floral. 1.3.4. Varietats. 1.3.5. Components actius. 1.3.6. Usos medicinals. 1.3.7. Usos culinaris. 1.4. Condicions del cultiu. 1.4.1. Condicions climàtiques. 1.4.2. Condicions edàfiques. 1.4.3. Necessitats hidriques. 1.4.4. Necessitats nutricionals. 1.4.5. Necessitats lumíniques. 1.5. Activitats culturals tècniques del cultiu. 1.5.1. Multiplicació. 1.5.2. Preparació del terreny. 1.5.3. Recol·lecció. 1.5.4. Rendiments. 1.5.5. Manteniment del cultiu. 1.5.5.1. El reg. 1.5.5.2. Fertilització. 1.5.5.3. Control de les males herbes. 1.6. Plagues i malalties. Tècniques de control. - 2 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 1.1. BREU INTRODUCCIÓ HISTÒRICA DEL CULTIU 1.1.1. Etimologia del gènere Thymus Thymus és una paraula derivada de l’egipci tham que feia referència al nom de la planta aromàtica. Però el nom genèric ve del grec thymos, que significa olor agradable. Per una altre banda vulgaris prové de la popularitat d’aquesta planta. 1.1.2. Història del Thymus vulgaris Abans de Crist la farigola ja es cultivava per a perfumar. Els grecs la van utilitzar com a medicina i cremaven les branques davant els altars i dels seus déus. Més tard els romans van incorporar la farigola (Thymus vulgaris) com a aliment a la seva gastronomia, i també l’usaven per a perfumar vins i formatges. Posteriorment, durant tota l’edat mitjana, les princeses cosien la figura de la farigola a la roba dels cavallers i també els n’hi regalaven rams perquè tinguessin una bona batalla i no prenguessin mal. Durant molts anys aquesta planta s’ha anat utilitzant però sempre de manera més casolana. La farigola va ser utilitzada per a conservar els aliments perquè està dotada d’uns olis essencials que tenen el poder d’evitar la putrefacció. Avui en dia aquesta pràctica ja gairebé no s’usa desar que es va inventar el congelador i la nevera. 1.1.3. Les labiades i les timonedes El Thymus vulgaris segons Linné està inclòs a la gran família de les Labiades. La família de les labiades és molt densa, està formada per unes 3.000 espècies, entre plantes i arbustos que es troben en diferents zones càlides i temperades. Generalment són plantes aromàtiques, que s’usen molt en la medicina, aquí hi podem afegir a part de la farigola, el romaní (Rosmarinus officinalis), orenga (Origanum vulgare), l’espígol (Lanvanda angustifolia), el cap d’ase ( Lavandula stoechas), Salvia officinalis i la sajolida (Satureja montana) d’entre altres. La majoria de farigoles s’agrupen en timonedes, que són comunitats d’arbustos que poden o no ser de farigola que s’escampen en un territori determinat. - 3 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 1.2. ORIGEN DEL MATERIAL VEGETAL El timó (Thymus vulgaris) es troba en formacions vegetals de tipus matollars o timonedes de les contrades mediterrànies, de l’estratge montà i fins i tot, subalpí. Es distribueix per tot el Mediterrani i , de forma secundària, s’estén a altres zones europees. Prefereix els terrenys calcaris, tot i que també es pot trobar en zones silíciques. Distribució a la Península Ibèrica: 1.3. DESCRIPCIÓ BOTÀNICA DE L’ESPÈCIE 1.3.1.Classificació Regne: Plantae Divisió: Spermatophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Lamiales Fàmilia: Lamiaceae Gènere: Thymus Espècie: T. Vulgaris 1.3.2.El nom comú en diferents llengües Català: timó, farigola. Castellà: tomillo, albar, tomello. Gallego: tomelo Euskera: elar, ezkai Francès: thym cultivé Anglès: garden – thyme Alemà: garten- thymian Itàlia: timo volgare - 4 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 1.3.3.Descripció botànica. Fòrmula floral La farigola (Thymus vulgare) és una mata perenne, vivaç, llenyosa, molt ramificada amb tijes erectes i molt polimorfa que no s’alça més d’uns 30-40 centímetres del terra amb ratlles de color verd-blanquinos. Es diu que és camèfita, la qual cosa vol dir que tè la part inferior llenyosa i persistent i que durant les estacions desfavorables conserva les gemmes persistents a pocs centímetres del terra. Les seves fulles són 3-8 x 0,8- 3 mm, són linears, lanceolades, peciolades, oposades i oblongues. El seu marge està doblegat cap avall i són blanques del revers. Les flors són auxiliars i agrupades formant inflorescències amb capítol. La corol·la és labiada, blanquinosa violàcia o rosada i petita. El calze de 3-4 mm és breument pilós amb el tub acampanat.Les dents del llavi superior són tant llargues com amples en canvi els inferiors són més llargs i ciliats. Les flors apareixen a mitjans de la primavera fins ben bé a l’estiu. Els fruits són núcles. Fòrmula floral: K(5) [C(5) A4] G (2) Fotografies: Detall de la flor Timoneda de farigola 1.3.4.Varietats Thymus doerfleri Thymus drucei Thymus nitidus Thymus pseudolanugiosus Thymus puperella Thymus serpyllum Thymus x citriodorus Thymus x valdessi - 5 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 1.3.5.Components actius. A la planta: Àcids: oleic, palmitic, nicotic i linoleic. Olis essencials: carbacol i cineol. Aminoàcids: cistina, valina, glicina, isolencina. Metalls o minerals: ferro. A les fulles: Àcids: ascòrbic. Olis essencials: timol, anetol,boncol. Metalls i minerals: alumini, calci, cobalt i magnesi. 1.3.6.Usos medicinals. La farigola com a medicina: Els principis actius de la planta, sobretot les essències, fan que la farigola tingui les següents aplicacions en el camp de la medicina: • Activador de la circulació sanguínia. • Analgèsic: alleuja el dolor. • Antianèmic: combat l’anèmia. • Antiasmàtic: cura o preveu l’asma. • Anticatarral: cura o preveu el catarro. • Antidispèptic: combat la dispèpsia. • Antiespasmòdic: combat els espasmes i les contraccions. • Antihelmíntic: destrueix o expulsa els cucs paràsits del tub digestiu.