El cultiu de Thymus citriodorus en diferents condicions ambientals

Sònia Pellicer. Tutor : Francesc Piñol 2n Curs d’Intensius.

IES Horticultura i Jardinería 2007-2008 I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

ÌNDEX

1. Introducció……………………………...... pàg. 1

1.1. Breu introducció històrica del cultiu ………………… pàg 2 1.1.1 Etimologia del gènere Thymus 1.1.2.Història del Thymus vulgaris. 1.1.3. Les labiades i les timonedes.

1.2. Origen del material…………………………………... pàg 4

1.3. Descripció botànica de l’espècie……………………... pàg 4 1.3.1.Classificació. 1.3.2. El nom comú en diferents llengües. 1.3.3. Descripció botànica. Formula floral. 1.3.4. Varietats. 1.3.5. Components actius. 1.3.6. Usos medicinals. 1.3.7. Usos culinaris.

1.4. Condicions del cultiu………………………………… pàg 8 1.4.1. Condicions climàtiques. 1.4.2. Condicions edàfiques. 1.4.3. Necessitats hídriques. 1.4.4. Necessitats nutricionals. 1.4.5. Necessitats lumíniques.

1.5. Activitats culturals tècniques del cultiu……………… pàg 9 1.5.1. Multiplicació. 1.5.2. Preparació del terreny. 1.5.3. Recol·lecció. 1.5.4. Rendiments. 1.5.5. Manteniment del cultiu. 1.5.5.1. El reg. 1.5.5.2. Fertilització. 1.5.5.3. Control de les males herbes.

1.6. Plaques i malalties. Tècniques de control…………… pàg 13

I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

2. Objectius………………………………………pàg 14

3.Material i mètodes …………………………… pàg 16

3.1. Localització de l’assaig ...... pàg 18

3.2. Procedència del material vegetal...... pàg 20

3.3. Condicions del cultiu...... pàg 20

3.3.1. Caracterització del substrat. 3.3.2. Caracterització del contenidor. 3.3.3. Disseny del cultiu.. 3.3.4. Operacions culturals. 3.3.5. Variables estudiades.

4.Resultats………………………………………. pàg 24

4.0. Dades obtingudes en els mesuraments...... pàg 26

4.1. Multiplicació...... pàg 31

4.2. Evolució del creixement del cultiu en alçada...... pàg 32 4.2.1. Evolució del grup A. 4.2.2. Evolució del grup B. 4.2.3. Evolució del grup C. 4.2.4. Comparació dels tres grups.

4.3. Evolució del creixement del cultiu en amplada...... pàg 36 4.3.1. Evolució del grup A. 4.3.2. Evolució del grup B. 4.3.3. Evolució del grup C. 4.3.4. Comparació dels tres grups.

4.4. Relacions alçada, amplada i temps...... pàg 40 4.4.1. Relació alçada-amplada de cada grup i conjuntament. 4.4.2. Relació alçada-temps de cada grup i conjuntament. 4.4.3. Relació amplada-temps cada grup i conjuntament. I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

5.Discussió……………………………………… pàg 42

6.Conclusió …………………………………….. pàg 44

7. Annex de fotografies ……………………….. pàg 46

8. Bibliografia………………………………….. pàg 52

I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

M’agradaria agraï especialment la col·laboració dels meus companys de classe en la participació en la tasca inicial de preparació del substrat i de la col·locació dels contenidors al lloc on es realitzaria els cultiu. També a la Sandra i al David per ajudar-me en el moment de les anotacions de les mesures corresponents dels grups durant els diferents dies. I per suposat el meu tutor Francesc, que en tot moment ha estat per poder solucionar qualsevol tipus de dubte que he tingut.

I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

1.Introducció

- 1 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

1. Introducció 1.1. Breu introducció històrica del cultiu. 1.1.1. Etimologia del gènere Thymus. 1.1.2. Història del Thymus vulgaris. 1.1.3. Les labiades i les timonedes.

1.2. Origen del material vegetal.

1.3. Descripció botànica de l’espècie. 1.3.1. Classificació. 1.3.2. El nom comú en diferents llengües. 1.3.3. Descripció botànica. Formula floral. 1.3.4. Varietats. 1.3.5. Components actius. 1.3.6. Usos medicinals. 1.3.7. Usos culinaris.

1.4. Condicions del cultiu. 1.4.1. Condicions climàtiques. 1.4.2. Condicions edàfiques. 1.4.3. Necessitats hidriques. 1.4.4. Necessitats nutricionals. 1.4.5. Necessitats lumíniques.

1.5. Activitats culturals tècniques del cultiu. 1.5.1. Multiplicació. 1.5.2. Preparació del terreny. 1.5.3. Recol·lecció. 1.5.4. Rendiments. 1.5.5. Manteniment del cultiu. 1.5.5.1. El reg. 1.5.5.2. Fertilització. 1.5.5.3. Control de les males herbes.

1.6. Plagues i malalties. Tècniques de control.

- 2 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

1.1. BREU INTRODUCCIÓ HISTÒRICA DEL CULTIU

1.1.1. Etimologia del gènere Thymus

Thymus és una paraula derivada de l’egipci tham que feia referència al nom de la planta aromàtica. Però el nom genèric ve del grec thymos, que significa olor agradable. Per una altre banda vulgaris prové de la popularitat d’aquesta planta.

1.1.2. Història del Thymus vulgaris

Abans de Crist la farigola ja es cultivava per a perfumar. Els grecs la van utilitzar com a medicina i cremaven les branques davant els altars i dels seus déus. Més tard els romans van incorporar la farigola (Thymus vulgaris) com a aliment a la seva gastronomia, i també l’usaven per a perfumar vins i formatges. Posteriorment, durant tota l’edat mitjana, les princeses cosien la figura de la farigola a la roba dels cavallers i també els n’hi regalaven rams perquè tinguessin una bona batalla i no prenguessin mal.

Durant molts anys aquesta planta s’ha anat utilitzant però sempre de manera més casolana. La farigola va ser utilitzada per a conservar els aliments perquè està dotada d’uns olis essencials que tenen el poder d’evitar la putrefacció. Avui en dia aquesta pràctica ja gairebé no s’usa desar que es va inventar el congelador i la nevera.

1.1.3. Les labiades i les timonedes

El Thymus vulgaris segons Linné està inclòs a la gran família de les Labiades. La família de les labiades és molt densa, està formada per unes 3.000 espècies, entre plantes i arbustos que es troben en diferents zones càlides i temperades. Generalment són plantes aromàtiques, que s’usen molt en la medicina, aquí hi podem afegir a part de la farigola, el romaní (Rosmarinus officinalis), orenga (Origanum vulgare), l’espígol (Lanvanda angustifolia), el cap d’ase ( Lavandula stoechas), Salvia officinalis i la sajolida (Satureja montana) d’entre altres.

La majoria de farigoles s’agrupen en timonedes, que són comunitats d’arbustos que poden o no ser de farigola que s’escampen en un territori determinat.

- 3 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

1.2. ORIGEN DEL MATERIAL VEGETAL

El timó (Thymus vulgaris) es troba en formacions vegetals de tipus matollars o timonedes de les contrades mediterrànies, de l’estratge montà i fins i tot, subalpí. Es distribueix per tot el Mediterrani i , de forma secundària, s’estén a altres zones europees. Prefereix els terrenys calcaris, tot i que també es pot trobar en zones silíciques.

Distribució a la Península Ibèrica:

1.3. DESCRIPCIÓ BOTÀNICA DE L’ESPÈCIE

1.3.1.Classificació

Regne: Plantae Divisió: Spermatophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Lamiales Fàmilia: Lamiaceae Gènere: Thymus Espècie: T. Vulgaris

1.3.2.El nom comú en diferents llengües

Català: timó, farigola. Castellà: tomillo, albar, tomello. Gallego: tomelo Euskera: elar, ezkai Francès: thym cultivé Anglès: garden – thyme Alemà: garten- thymian Itàlia: timo volgare

- 4 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 1.3.3.Descripció botànica. Fòrmula floral

La farigola (Thymus vulgare) és una mata perenne, vivaç, llenyosa, molt ramificada amb tijes erectes i molt polimorfa que no s’alça més d’uns 30-40 centímetres del terra amb ratlles de color verd-blanquinos. Es diu que és camèfita, la qual cosa vol dir que tè la part inferior llenyosa i persistent i que durant les estacions desfavorables conserva les gemmes persistents a pocs centímetres del terra. Les seves fulles són 3-8 x 0,8- 3 mm, són linears, lanceolades, peciolades, oposades i oblongues. El seu marge està doblegat cap avall i són blanques del revers. Les flors són auxiliars i agrupades formant inflorescències amb capítol. La corol·la és labiada, blanquinosa violàcia o rosada i petita. El calze de 3-4 mm és breument pilós amb el tub acampanat.Les dents del llavi superior són tant llargues com amples en canvi els inferiors són més llargs i ciliats. Les flors apareixen a mitjans de la primavera fins ben bé a l’estiu. Els fruits són núcles.

Fòrmula floral:

K(5) [C(5) A4] G (2)

Fotografies:

Detall de la flor Timoneda de farigola

1.3.4.Varietats

Thymus doerfleri Thymus drucei Thymus nitidus Thymus pseudolanugiosus Thymus puperella Thymus serpyllum Thymus x citriodorus Thymus x valdessi

- 5 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

1.3.5.Components actius.

A la planta: Àcids: oleic, palmitic, nicotic i linoleic. Olis essencials: carbacol i cineol. Aminoàcids: cistina, valina, glicina, isolencina. Metalls o minerals: ferro.

A les fulles: Àcids: ascòrbic. Olis essencials: timol, anetol,boncol. Metalls i minerals: alumini, calci, cobalt i magnesi.

1.3.6.Usos medicinals.

La farigola com a medicina: Els principis actius de la planta, sobretot les essències, fan que la farigola tingui les següents aplicacions en el camp de la medicina: • Activador de la circulació sanguínia. • Analgèsic: alleuja el dolor. • Antianèmic: combat l’anèmia. • Antiasmàtic: cura o preveu l’asma. • Anticatarral: cura o preveu el catarro. • Antidispèptic: combat la dispèpsia. • Antiespasmòdic: combat els espasmes i les contraccions. • Antihelmíntic: destrueix o expulsa els cucs paràsits del tub digestiu. • Antipútrid: preserva de la putrefacció. • Antireumàtic: actua contra el reuma o l’evita. • Antisèptic: destrueix o impedeix el creixement normal dels microorganismes. • Antitussigen i bèquic: combat la tos i l’evita. • Antiulcerós: que actua sobre les úlceres. • Aperitiu: fa venir gana de menjar. • Astringent: contrau les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial com a desinfectant. • Bactericida i insecticida: comporta la mort dels bacteris i dels insectes. • Carminatiu: afavoreix l’expulsió de gasos o n’evita la formació. • Desinfectant: té la propietat de desinfectar. • Digestiu: facilita la digestió o la maduració d’un abscés. • Diürètic i laxant: fa orinar, que augmenta la secreció d’orina, i laxant, que fa més fàcil l’evacuació dels excrements de manera natural. • Emmenagog: rebaixa lleugerament els dolors de la menstruació evitant el que això també comporta, com els mals de cap, els dolors d’estómac... • Estimulant digestiu: estimula l’apetit, essent molt interessant en els casos d’anorèxia. • Estimulant: excita l’activitat funcional dels diversos òrgans o sistemes d’òrgans i teixits.

- 6 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

• Expectorant: facilita l’expectoració, que consisteix a treure per la boca les flegmes o les secrecions dipositades en els òrgans respiratoris. • Fortificant: enforteix. • Secromotor. • Sudorífic: fa suar. • Tònic: afavoreix l’organisme, que accelera l’activitat orgànica. • Vermífug: expulsa els cucs parasitaris de l’intestí. • Vulnerari: guareix les ferides, les nafres.

1.3.7.Usos culinaris

- És una de les herbes més utilitzades com condiment, probablement a causa de les seves propietats digestives. - Per la seva intens i forta aroma s'empra en petites dosis. - No s'ha d'utilitzar amb orenga ni amb mejorana. - Combina bé amb estofats, patates, ous, embotits, escabetxos i tot tipus de salses. - Si s'utilitza en plats molt grassos, facilita la seva digestió i realça el sabor. - Perfecte amb el pollastre rostit. - La farigola és un ingredient essencial del bouquet guarní i molts plats clàssics francesos. - També serveix per a aromatitzar sopes, marinades (especialment per a olives), farcits, guisats i verdures rostides o fregides (especialment bolets i carbassons), conserva el seu sabor en plats de cocció lenta. - La caça, la carn d'au i les carns a la graella guanyen amb farigola que s'utilitza sec. - Posi un grapat d'aquesta herba seca en les braces de la seva graella i perfumarà agradablement les carns rostides allí. - La farigola s'utilitza per a donar sabor als formatges, guisats, sopes, plats de carn, plats de peix i salses. - Les farigoles mòltes s'utilitzen per a adobar aus. - Resulta especialment bé amb oli i vi o vinagre per a marinar les carns i peixos, i per a condimentar verdures talls com albergínies, pebrots dolços i tomàquets. - S'asseca i es congela bé, pel que cap cuina pot prescindir d'ell. - La farigola de llimona s'afegeix a natilles, macedònies i almívar. - Una salsa cremosa i orada de farigola per a acompanyar el peix; oli de farigola com amaniment d'amanides; fulles de farigola amb olor a llimona afegides a natilles i creinas.

- 7 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

1.4. CONDICIONS DEL CULTIU

1.4.1. Condicions climàtiques

En general, les diferents espècies de timó s’adapten a climes temperats o temperats-càlids i, fins i tot, de muntanya sense grans variacions tèrmiques. Son resistents a les gelades i a la sequera. De 0 a 1.800 m

1.4.2. Condicions edàfiques

Per que fa a l’hàbitat on viuen, aquestes espècies prefereixen sòls secs, pobres, pedregosos o margosos, lleugers i calcaris. També es poden trobar en sòls silícics, però menys freqüentment. La reacció al sòl (pH) ha de ser neutra o lleugerament àcida o alcalina. El seu cultiu és possible en sòls d’al·luvions, francs o una mica argilosos i profunds, sempre que estiguin ben drenats. No convenen sòls excessivament fertilitzats.

1.4.3. Necessitats hídriques

La farigola no és massa exigent, ja en té suficient en que el terreny sempre estigui una mica humit, el que no tolera és l’excés d’humitat ambiental ni l’entollament. La pluviometria requerida es troba al voltant de 300-650 mm anuals. Necessita que el terreny tingui un bon drenatge.

1.4.4. Necessitats nutricionals

En una explotació intensiva, el sòl ha d’estar ben provist de matèria orgànica. S’hi haurà d’aplicar fertilitzants de fons, com l’àcid fosfòric i la potassa en el moment de la preparació superficial del sòl per a la plantació. El nitrogen es reparteix més tard, per la superfície, desprès de que les plantes arrelin. De totes maneres s’haurà d’aportar anualment:

- 75 a 80 UFN (nitrogen) - 50 a 60 UFP (fòsfor) - 100 a 120 UFK (potassi)

En alguns sòls deficients aportar magnesi i calci com adob de fons afavoreix molt la vegetació de la farigola.

- 8 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

1.4.5. Necessitats lumíniques

Requereixen exposició de migdia i ple sol.

1.5. ACTIVITATS CULTURALS TÈCNIQUES DEL CULTIU

1.5.1. Multiplicació

La multiplicació de la farigola pot ser per llavors o vegetativa.

Multiplicació per llavors

El pes mitjà de 1.000 llavors és de 0,265 grams això vol dir que en 1 gram de llavors hi ha uns 5.000 grans. Per instal·lar una hectàrea de cultiu calen entre uns 15 i 20 g de llavor. La sembra en vivers: les llavors es dipositen en bandeges i es cobreix amb una lleugera capa de turba, amb regs diaris amb aspersors i una temperatura adequada s’aconsegueix que a les tres setmanes hagin germinat. Si la llavors és de qualitat la taxa de germinació està al voltant del 80-90%. Quan les plantes tenen una altura d’uns 6–8 cms es porta a terme el repicat, que s’ha de fer en èpoques de repòs, és a dir, entre el desembre i l’abril.

Multiplicació vegetativa La multiplicació vegetativa es pot fer mitjançant esqueixos o bé per divisió de mates o peus.

Esqueixos Els esqueixos s’obtenen a la primavera o a la tardor, abans que la mata floreixi. Es tallen les mates per sobre dels primers botons basals. De les tiges així obtingudes se’n trien les que tenen com a mínim 5-10 cms. Una mata de farigola d’1kg pot donar entre 400- 600 esqueixos. Aquests brots es planten al viver com més ràpid millor, cobrint ¾ de la seva longitud amb el substrat i regant sovint.

L’arrelament tè lloc al cap de 2 mesos. Aquests ja es podran plantar a l’octubre a ja a principis de la primavera. El percentatge d’arrelament està al 85%. Aquest percentatge es redueix al 30 o 40 % quan es practica aquesta tècnica de multiplicació en l’època de repòs vegetatiu de la planta, és a dir, a l’hivern.

- 9 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus Per divisió de peus Aquesta tècnica permet una multiplicació molt més ràpida, però té l’inconvenient de que proporciona un número restringit de plantes, unes 20 o 30 per cada peu mare dividit. Els peus mares són arrencats quan el sòl està humit i es divideixen en parts. Es trien les que tenen més arrels, es fa una poda d’arrels i es planta fins a la part foliada, és a dir, uns 10-15 cm com més aviat millor (48 hores com a màxim). Cal mantenir les plantes a coberts del sol i humides, per tal d’evitar que les arrels s’assequin. Aquesta practica s’hauria de portar a terme de Novembre a Març que es quan la planta es divideix millor.

1.5.2. Preparació del terreny

Abans de plantar el timó cal haver preparat molt bé el terreny, de manera que el sòl quedi ben fi i net de males herbes. Es recomana aportar matèria orgànica en forma de fems madur, a una dosi de 20-30 T/Ha. Per eliminar les males podem aplicar els següents herbicides:

Monolinurón: 1,5 kg/Ha de producte comercial. Simazina: 0,7 a 1 kg/Ha de producte comercial.

En post-emergència (desprès de que haguí germinant la plantació).

Lanecil: 1 kg/Ha de producte comercial. Terbacil: 1 kg/Ha de producte comercial.

Si es possible s’ha d’usar la Simazina i el Terbacil, respectivament perquè tenen més camp d’acció i la seva permanència és major.

1.5.3. Recol·lecció

La recol·lecció depèn de segons quina regió i dels cuidats produïts al cultiu, són possibles, anualment una o dues vegades. Es podria triar dues èpoques diferents, s’escolliria segons el destí de la plantes abans de la floració de Maig a Novembre o segons les zones per l’obtenció d’olis essencials.

En els dos cassos, una ventilació, sobre el camp, pot ajudar a un començament de secat, però presenta l’inconvenient de que necessita una intervenció suplementària per a la seva recollida. Desprès del secat, natural o artificial, una simple batuda, assegura la separació de les fulles dels talls. Les fulles s’han de guardar en un pot de vidre i ben tapat que no entri l’humitat. Les llavors són tamizades i cribades.

- 10 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 1.5.4. Rendiments

Per a el cultiu en files, els rendiments són de 4 a 5 tm/Ha de planta fresca. El secat entranya una pèrdua del pes del 60 al 65 %. Desprès de pelar, la quantitat de fulles pures, seques obtingudes es de 800 a 1.200 Kg/Ha, o sigui, del 20 al 22% del pes inicial. Un cultiu en heres subministra pràcticament el doble, de 2.000 a 2.500 Kg/Ha de fulles seques. En la destil·lació s’obté del 20 a 25 kg/Ha d’oli essencial.

1.5.5. Manteniment del cultiu

1.5.5.1. El reg.

La farigola pot créixer molt bé en secà, ja que presenta una elevada tolerància a la sequera. Tot i això, desprès de la plantació cal fer un reg de suport, per tal de mantenir el sòl humit i facilitar l’arrelament de les plantes.

1.5.5.2.Fertilització

L’aportació de nitrogen es fa anualment i repartint-lo al llarg del cicle del cultiu. El fòsfor i el potassi no cal que es renovin cada any, sobretot en sòl amb una bona fertilitat. En sòls pobres en calci i magnesi es recomana aportar aquests nutrients abans de plantar i en els anys següents, a una dosi de 50 UF i 10-15 UF, respectivament.

En aquest quadre es pot observar diferents recomanacions dels nutrients que fan alguns autors.

Nitrogen (UF/Ha) Fòsfor (UF/Ha) Potassi (UF/Ha) Autor 75 – 80 anuals 50-60 anuals 100-120 anuals Fernando Muñoz 40-60 en plantació 50-80 50-80 Lászlo Hornok 30-35 en superfície 100 anuals 100-150 anuals 100-150 anuals

1.5.5.3. Control de males herbes

El control de males herbes de la farigola és especialment important durant el primer any de cultiu. Una de les males herbes més problemàtiques en timó és la cuscuta o cabell (Cuscuta sp.), que parasita les plantes formant fils de color groc o taronjós que s’enrosquen entre els brots del timó. El millor sistema de control per cuscuta és fer servir planter no infectat amb aquesta mala herba i eliminar totes aquelles plantes que presentin cabells un cop ja s’ha establert el cultiu.

- Cultiu ecològic: el primer any caldrà fer 4 escardes manuals dins de la fila, a partir del segon any, 3. Entre files tots els anys caldrà fer 3 escardes mecàniques.

- 11 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus - Cultiu convencional: es recomana combinar el control mecànic entre files (1-2 escardes anuals) amb la utilització d’herbicides. Entre els productes que es poden emprar en timó es destaca el terbacil, que és una matèria activa selectiva per aquesta espècies. En el següent quadre es mostren diferents tipus de productes que es poden utilitzar. Segons el tipus i l’estadi de les males herbes caldrà triar-ne un o altre.

Matèria Dosi/ha Producte Permanència Observacions activa comercial al camp Bentazona 1200 g Basagran Nul·la Eficaç sobre adventícies en Zona Zoom estadi de plàntula. Aplicar en post-emergència del cultiu. Actua per contacte Cloridazona 2580 g diversos 2-3 mesos Aplicar quan el sòl està humit. Eficaç en males herbes joves (estadi de dues fulles) Fenmedifam 942 g diveros Nul·la Aplicar quan el cultiu està cobert i quan les males herbes tinguin un màxims de 4 fulles. Actua per contacte Linuron 750 g diversos 4 mesos Aplicar quan el sòl està humit i sobre males herbes joves. Presenta bona activació per contacte. Napropamida 1125 g DEVRINOL 6 mesos Aplicar en pre-emergència de 45 LA les males herbes i en pre- o post-plantació del cultiu. Oxadiazon 750 g RONSTAR 3-6 mesos Aplicar en pre-emergència de les males herbes o en estadi de plàntula, sense incorporar-lo al sòl. Prometrina 1000 g GESAGARD 8-10 Aplicar quan el sòl està humit. 50 Fw setmanes ctua sobre nombroses males herbes de fulla ampla, en pre- PRONETEX emergència i en estadi de 50 Sc plàntula. SADICROM Simazina 1000 g diversos 3-4 mesos Aplicar en pre-emergència de les males herbes. En cultius sensibles, cal esperar 8-10 mesos abans d’implantar-los al camp.

I el producte més utilitzat:

Terbacil 800g SIMBAR 3-4 mesos Aplicar quan el sòl està humit. s pot aplicar 3 setmanes desprès de plantar el timó i tots els anys a finals d’hivern No està indicat en cas que es faci sembra directa de farigola. Cal aplicar-lo en pre- i post- emergència primarenca de les males herbes

- 12 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 1.6. PLAGUES I MALATIES. TÈCNIQUES DE CONTROL

En general la farigola no presenta massa problemes de malalties i plagues. Tot i això, s’ha observat un marciment en les noves plantacions, sobretot desprès de molt anys de monocultiu. Els símptomes es manifesten a la part aèria, que se’n grogueixen i es comença a marcir i a assecar desprès de la floració. La plantació pot morir totalment en un any.Malgrat que no es coneix exactament la causa d’aquesta malaltia, es creu que pot ser deguda a problemes d’inadaptació de les plantes al cultiu intensiu, a un mal arrelament, a nemàtodes fitoparàsits que ataquen les arrels o bé al fet d’utilitzar material vegetal inicial infectat. El nemàtode principal responsable es el Meloidogyne hapla.

Plagues: un cicadèl·lid (Empoasca vitis), que provoca picadures en les fulles; un lepdòpter (Tortrix pronubana), que ataca a les fulles; i dos coleòpters (Cassida sp. i Meligethes sp). Malalties: podridura d’arrels (Rosellinia necatrix); podridures d’arrel i coll (Thielavia microspora, Aecidium thymi) i roia de la menta (Puccinia menthae). Nematodes fitoparàsits: formen gal·les a les arrels i provoquen que la part aèria es marceixi i mori (Meloidogyne hapla i Paratyenchus sp.).

L’única lluita possible és la desinfecció del terreny del cultiu, i mitjançant la multiplicació vegetativa utilitzant els peus sans. No s’ha d’implantar el cultiu de farigola en parcel·les que s’hi hagui detectat la presencia de nemàtodes.

FOTOGRÀFIES

Empoasca vitis Tortrix pronubana Cassida sp

Meligethes sp Puccinia menthae Melaidogyne hapla Paratyenchus sp.

- 13 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

2.Objectius

- 14 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

2. OBJECTIUS DEL TREBALL DE SINTESI

Els objectius d’aquest treball són bàsicament saber cuidar-se’n de les diferents tasques a realitzar en un cultiu. A part saber valorar les condicions ambientals i climàtiques que afavoreixen o desafavoreixen a les plantes i a partir d’aquí determinar quines accions s’han de dur a terme per tal de millorar el rendiment i la qualitat de esmentades plantes.

En el meu cultiu, Thymus citriodorus, observaré el desenvolupament que tenen 3 grups de plantes, que estaran sotmesos a diferents condicions climàtiques. Una vegada hagui observat el seu desenvolupament podré determinar quin grup dels 3 té més bona qualitat per un tipus d’ús en concret.

A part d’aquests objectius, també ser que aprendre tècniques de cultiu, a saber en quin moment he de realitzar les tasques i saber-me organitzar.

- 15 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

3.Material i mètodes

- 16 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

3. Material i mètodes

3.1. Localització de l’assaig

3.2. Procedència del material vegetal.

3.3. Condicions del cultiu.

3.3.1. Caracterització del substrat. 3.3.2. Caracterització del contenidor. 3.3.3. Disseny del cultiu.. 3.3.4. Operacions culturals. 3.3.5. Variables estudiades.

- 17 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

3.1.LOCALITZACIÓ DE L’ASSAIG

L’ assaig que consistia en experimentar en una varietat i les diferents condicions ambientals ha estat experimentat al IES Horticultura i Jardineria de Reus, a la carretera de Bellisens. El treball a realitzar es partia en tres grups de plantes, anomenades per mi; grup A les que han estat sempre a l’exterior; el grup B que van estar tres setmanes a l’hivernacle i que posteriorment les vaig col·locar amb el grup A a l’exterior; i per últim el grup C que sempre han estat a l’interior de l’hivernacle.

Plànol de l’IES Horticultura i Jardinería.

Les parcel·les que están pintades de negre i amb la lletra corresponent al nº 6 i al nº 26 son els llocs on s’han localitzat les plantes dels diferents grups.

- 18 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

Plànol dels hivernacles.

En aquest altre plànol dels hivernacles es pot veure més detalladament on han estat localitzats els diferents grups.

- 19 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

3.2.PROCEDÈNCIA DEL MATERIAL VEGETAL

El material que s’ha utilitzat és un planter que es va comprar a Grup Roig; una associació de tres empreses; Cultius Roig, Vivers de Tordera i Plantélite , que treballen i fan planter d’alta qualitat. Cultius Roig i Plantélite estan situats a Premià de Mar mentre que els Vivers de Tordera estan a la carretera arribant a Tordera a la comarca del Maresme.

Les plantes ens van arribar a l’escola el dia 9 de Gener, el seu estat era favorable encara que algunes plàntules van arribar una mica tocades, no va ser en el meu cas.

Icona de l’empresa Grup Roig,

Bandeja de les plàntules

3.3.CONDICIONS DEL CULTIU

3.3.1. Caracterització del substrat

Segons les condicions edàfiques que té aquesta espècie (Thymus vulgaris, citriodorus) es va fer una barreja heterogènia de diferents components per fer que el substrat que utilitzaria per repicar els planters fos el més convenient. El percentatge va ser el següent:

- 60 % de torba rossa - 30 % d’arena fina - 10 % de compost de matèria orgànica (Botarell).

- 20 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

3.3.2. Caracterització del contenidor.

El contenidor en que es van repicar era C-14 de color negre i tots iguals.

3.3.3. Disseny del cultiu.

El que s’ha tractat en tot moment és de experimentar el comportament de les plantes en diferents estats ambientals i per això s’han tingut que fer els diferents grups.

- Grup A : 70 plantes que sempre han estat a l’exterior. - Grup B : 54 plantes que van estar 3 setmanes a l’interior de l’hivernacle nº 4 i desprès es van treure a l’exterior. - Grup C : 54 plantes que sempre han estat a l’interior de l’hivernacle nº 4.

- 21 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

La col·locació de les torretes s’ha fet en tresbolillo així en totes hi arriba la llum per igual.

Grup A Grup B (a l’exterior)

També és de gran importància el tipus de reg que s’ha aplicat en cada un dels grups per desprès poder comparar el desenvolupament entre ells. El reg s’aplica cada dia a una durada de 5 minuts. Però aquí s’ha de tenir en compte que els goters són d’una capacitat de 2 L/H, per tan això significa que cada planta rep 0,16L de reg diari. El reg també és diferent a les zones, a l’hivernacle és Fertirrigació mentre que a l’exterior simplement és aigua que be de la bassa.

3.3.4. Operacions culturals.

Durant el segon i tercer trimestre d’aquest curs és quan s’han anat realitzant les tasques corresponents que necessita el cultiu.

Fem un resum:

El dia 11 de gener de l’any 2008: - Vaig preparar 178 torretes amb la barreja del substrat que ja teníem fet. - Vaig repicar les 178 plantes a les torretes que vaig preparar i les vaig recol·locar per grups allí on tocava que anessin situades. - Per acabar vaig fer un reg d’assentament amb manguera a totes les plantes.

- 22 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

El dia 1 de Febrer de 2008 es va treure el grup B a l’exterior i es van col·locar aprop del grup A, (en el plànol dels hivernacles es pot apreciar), de tal manera que aquest grup ja havia passat tres setmanes a l’interior de l’hivernacle nº4 amb el grup C.

Els dimarts 15, 29 de Gener; 12, 26 de Febrer, 26 de Març i divendres 11 d’Abril s’han mesurat 15 mostres aleatòries de l’alçada i 15 més de l’amplada de cada un dels grups, per poder, desprès, fer un estudi o comparació del creixement i del desenvolupament de cada grup segons les condicions climàtiques a les que han estat sotmeses i a els diferents treballs que s’hi han realitzat, com ara el tipus de reg , els pinçaments i tractaments manuals contra les males herbes.

A part de les tasques realitzades en dies puntuals i que han estat anotades, cada dia que he tingut classe i d’altres que no , he anat a fer un cop d’ull per veure com estava. Hi hagut dies que s’ha tingut que treure males herbes als grups A, i al grup B quan ha estat a l’exterior ja que allí i creixen més fàcilment que a l’interior, tot i així, al grup C també se l’hi ha hagut d’aplicar aquesta tasca.

Una altre de les altres tasques que s’han realitzat és el pinçament del grup C, simplement per la raó que estan a l’interior de l’hivernacle i això comporta més temperatura i que el reg és diferent i porta més aliment, per tant , aquestes creixen més ràpidament que els altres dos grups. Les restes dels pinçaments no es van aprofitar per fer-ne esqueixos.

El dia 11 d’Abril, es va donar per finalitzat el treball.

3.3.5. Variables estudiades.

Durant tot el pròces de desenvolupament de les plantes he estat mesurant dues variables, l’alçada i l’amplada que feien. Aquestes dades eren representatives i aleatòries de 15 plantes de cada grup,per fer desprès unes estadístiques que ens ajudaran a saber quin dels tres grups es desenvolupa millor. Però no només s’ha d’observar quina es desenvolupa millor, sinó quina serà desprès la seva ubicació sobre el terreny i si aquelles característiques que té són les adequades per aclimatar-se al nou lloc on s’ubicarà.

- 23 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

4.Resultats

- 24 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

4. Resultats

4.0. Dades obtingudes en els mesuraments.

4.1. Multiplicació.

4.2. Evolució del creixement del cultiu en alçada. 4.2.1. Evolució del grup A. 4.2.2. Evolució del grup B. 4.2.3. Evolució del grup C. 4.2.4. Comparació dels tres grups.

4.3. Evolució del creixement del cultiu en amplada. 4.3.1. Evolució del grup A. 4.3.2. Evolució del grup B. 4.3.3. Evolució del grup C. 4.3.4. Comparació dels tres grups.

4.4. Relacions alçada, amplada i temps. 4.4.1. Relació alçada-amplada de cada grup i conjuntament. 4.4.2. Relació alçada-temps de cada grup i conjuntament. 4.4.3. Relació amplada-temps cada grup i conjuntament.

- 25 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 4.0. DADES OBTINGUDES EN ELS MESURAMENTS

Data: 15/1/08 Grup: A Grup: B Grup: C Alçada Amplada Alçada Amplada Alçada Amplada 4 4 4 4 4 4,5 4 4 3,5 4,5 3,5 3 4 3 5 4,5 3 2,5 5 5 3 3 4,5 5 3,5 3,5 3,5 4 5 3 3,5 5 4,5 5 4 5 3,5 3,5 3,5 4 3,5 4 3 3 4 4 4 4 4 2 3,5 5 5 5 4,5 3 4 3 5 3 3,5 3 4,5 5 4,5 4,5 3 4 4 4 4 5 3 4 4 5 5 3 3,5 5,5 3,5 3 4 4 3 3 5 2 4 4,5

Mitjanes:

Grup A:

Alçada mitjana: 3,67 Amplada mitjana: 3,7

Grup B:

Alçada mitjana: 3,93 Amplada mitjana: 4

Grup C:

Alçada mitjana: 4,2 Amplada mitjana: 4

- 26 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus Data: 29/1/08 Grup: A Grup: B Grup: C Alçada Amplada Alçada Amplada Alçada Amplada 4 3,5 5 4,5 6 6 3,5 5 5 5 5 6 3 4 4,5 4 4,5 5 3 4 4 4 7 10 4 3 7 5 7 7 3 3 6 7 5 7 3 3,5 5 5,5 5 5 3 4 4 3 5,5 5 3 4 7 4 7 7 5 4 4,5 3 6 9 4 5,5 4,5 7 4,5 8,5 4 4,5 3,5 6 5 6 4 5 4 5 5,5 7 5 4 7 6 4 6 5 4 4.5 7 5,5 7

Mitjanes:

Grup A:

Alçada mitjana: 3,76 Amplada mitjana: 4,06

Grup B:

Alçada mitjana: 5,1 Amplada mitjana: 5,06

Grup C:

Alçada mitjana: 5,5 Amplada mitjana: 6,76

- 27 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

Data: 12/2/08 Grup: A Grup: B Grup: C Alçada Amplada Alçada Amplada Alçada Amplada 4 5 6 6 7 14 4,5 4 6 9 10 12 5 4 7 10 10 11 4 4 4 9 13 13 4,5 2,5 5,5 6,5 7,5 14 4,5 4 4,5 7 9 13,5 3,5 6 5 5,5 6 12 5 3 6 6 9 9 4 3 7 5,5 8,5 11,5 3,5 2 5 8 8 8 5 4 6 7,5 9,5 10 4,5 5 5 9 8 15 3,5 5 6 6,5 7 9,5 4 5 4 7 10 9 3 6 7 7,5 10,5 12,5

Mitjanes:

Grup A:

Alçada mitjana: 4,16 Amplada mitjana:4,16

Grup B:

Alçada mitjana: 5,6 Amplada mitjana: 7,3

Grup C:

Alçada mitjana: 8,86 Amplada mitjana: 11,6

- 28 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus Data: 26/2/08 Grup: A Grup: B Grup: C Alçada Amplada Alçada Amplada Alçada Amplada 5,5 6 6 7 9 17 4 6 6,5 6,5 10 11,5 3 7 5,5 10 14,5 17 3,5 5 8 7 10,5 18 4 5 6,5 8 12 14,5 5 4,5 6 7,5 9,5 17 5 6 7 10,5 8 13,5 4,5 7,5 5 9 16 14,5 4 7 4 8,5 12,5 16,5 3,5 5,5 6 7 9,5 13 6 3 5,5 9,5 12 18 5 8 8 6 14,5 14 3,5 5 6 8 10,5 15,5 4 7 7,5 8 15 14 3,5 5,5 8,5 8,5 12 16,5

Mitjanes:

Grup A:

Alçada mitjana: 4,26 Amplada mitjana: 5,86

Grup B:

Alçada mitjana: 6,4 Amplada mitjana: 8,06

Grup C:

Alçada mitjana: 11,7 Amplada mitjana: 15,3

- 29 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus Data: 26/3/08 Grup: A Grup: B Grup: C Alçada Amplada Alçada Amplada Alçada Amplada 6,5 13 11 15 13 26 6 18 8,5 14 14 30 6 15 11,5 18 12 21,5 9 13,5 10 14,5 16,5 17 9,5 13,5 6 16 16 12 6 12 11 13 13,5 24 5,5 14 8,5 12 14 24,5 5,5 12 8,5 12,5 15,5 25 10 12 7,5 13 12 27,5 8 15 8 15 13 27 8,5 14,5 7,5 17 16 25,5 8 14 11 15,5 13,5 26 9 12 7 14 16 32 7 11,5 7 17 9 27 9 13 8 13 15 23

Mitjanes:

Grup A:

Alçada mitjana: 7,56 Amplada mitjana: 13,53

Grup B:

Alçada mitjana: 8,73 Amplada mitjana: 14,63

Grup C:

Alçada mitjana: 13,93 Amplada mitjana: 24,53

- 30 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus Data: 11/4/08 Grup: A Grup: B Grup: C Alçada Amplada Alçada Amplada Alçada Amplada 9 16 12 20 15 21 11,5 19 13,5 18,5 16 23 13 18,5 10 19 15,5 23,5 12 16 8 15,5 20 25,5 11 15 11 19 14 22 10 15,5 10,5 18,5 15 27 11 18 11 15 15,5 26,5 11,5 13 8,5 18 12 26 9 17,5 12,5 21 13 24 8,5 16,5 11 20 13,5 24,5 7 14,5 11,5 20 17 25 7,5 16,5 7,5 17 14 29 8 15 9 18,5 15 25,5 12 17,5 11 21 15 26 9 16 8,5 19 15,5 24,5

Mitjanes:

Grup A:

Alçada mitjana: 10 Amplada mitjana: 16,3

Grup B:

Alçada mitjana: 10,36 Amplada mitjana: 18,6

Grup C:

Alçada mitjana: 15,06 Amplada mitjana: 24,86

4.1. MULTIPLICACIÓ

En el meu cas, en aquests cultiu no hem fet multiplicació. La multiplicació és podia fer per matèria vegetativa amb esqueixos o per divisió de peus, en tots dos casos eren difícils de fer perquè la planta és jove i com a molt es podia haver fet multiplicació per esqueixos.

- 31 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 4.2. EVOLUCIÓ DEL CREIXEMENT DEL CULTIU EN ALÇADA

4.2.1.Evolució del grup A.

Recordem que el grup A és el que sempre ha estat a l’exterior.

Data 15/1/08 29/1/08 12/2/08 26/2/08 26/3/08 11/4/08 4 4 4 5,5 6,5 9 4 3,5 4,5 4 6 11,5 4 3 5 3 6 13 5 3 4 3,5 9 12 3,5 4 4,5 4 9,5 11 3,5 3 4,5 5 6 10 3,5 3 3,5 5 5,5 11 3 3 5 4,5 5,5 11,5 4 3 4 4 10 9 4,5 5 3,5 3,5 8 8,5 3,5 4 5 6 8,5 7 3 4 4,5 5 8 7,5 3 4 3,5 3,5 9 8 3,5 5 4 4 7 12 3 5 3 3,5 9 9 Mitjana 3,67 3,76 4,16 4,26 7,56 10

Gràfic de la taula anterior: En aquest gràfic es pot veure el creixement en alçada més detalladament.

Alçada mitjana A

12

10 8 6 Alçada mitjana A cm 4 2

0

8 8 8 08 08 20 200 /200 20 200 1/ 2/ 4/ /01/2008 /0 /0 /02 /03/ /0 5 6 1 29 12 2 26 11

- 32 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

4.2.2.Evolució del grup B.

Recordem que el grup B és el que va estar 3 setmanes dins l’hivernacle i desprès ja a l’exterior.

Data 15/1/08 29/1/08 12/2/08 26/2/08 26/3/08 11/4/08 4 5 6 6 11 12 3,5 5 6 6,5 8,5 13,5 5 4,5 7 5,5 11,5 10 3 4 4 8 10 8 3,5 7 5,5 6,5 6 11 4,5 6 4,5 6 11 10,5 3,5 5 5 7 8,5 11 4 4 6 5 8,5 8,5 3,5 7 7 4 7,5 12,5 4 4,5 5 6 8 11 4,5 4,5 6 5,5 7,5 11,5 4 3,5 5 8 11 7,5 4 4 6 6 7 9 3,5 7 4 7,5 7 11 5 4.5 7 8,5 8 8,5 Mitjana 3,93 5,1 5,6 6,4 8,73 10,36

Gràfic de la taula anterior: En aquest gràfic es pot veure el creixement en alçada més detalladament.

Alçada mitjana B

12

10

8

6 Alçada mitjana B

cm 4

2

0 8 8 8 0 0 0 0 /2 /200 2 1/2008 1 2 0 /0 0 /03/ 9 6 15/ 2 12/02/200826/ 2 11/04/2008

- 33 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 4.2.3.Evolució del grup C.

Recordem que el grup C és el que sempre ha estat dins a l’hivernacle .

Data 15/1/08 29/1/08 12/2/08 26/2/08 26/3/08 11/4/08 4 6 7 9 13 15 3,5 5 10 10 14 16 3 4,5 10 14,5 12 15,5 4,5 7 13 10,5 16,5 20 5 7 7,5 12 16 14 4 5 9 9,5 13,5 15 3,5 5 6 8 14 15,5 4 5,5 9 16 15,5 12 5 7 8,5 12,5 12 13 5 6 8 9,5 13 13,5 4,5 4,5 9,5 12 16 17 4 5 8 14,5 13,5 14 5 5,5 7 10,5 16 15 4 4 10 15 9 15 4 5,5 10,5 12 15 15,5 Mitjana 4,2 5,5 8,86 11,7 13,93 15,06

Gràfic de la taula anterior: En aquest gràfic es pot veure el creixement en alçada més detalladament.

Alçada mitjana C

16

14 12 10

8 Alçada mitjana C

cm 6 4

2 0

8 8 08 08 0 0 20 20 20 /2008 20 1/ 1/ 2/ 3/ /0 /0 /0 /0 /04/2008 5 9 2 6 1 2 1 26/02 2 11

- 34 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 4.2.4.Comparació dels tres grups.

Recordem:

Data 15/1/08 29/1/08 12/2/08 26/2/08 26/3/08 11/4/08 Mitjana grup A 3,67 3,76 4,16 4,26 7,56 10 Mitjana grup B 3,93 5,1 5,6 6,4 8,73 10,36 Mitjana grup C 4,2 5,5 8,86 11,7 13,93 15,06

Gràfic de la taula anterior: En aquest gràfic es pot comparar el creixement en alçada més detalladament.

Relació d'alçades mitjanes

16 14 12 Grup A 10 8 Grup B cm 6 Grup C 4 2

0

8 8 8 8 8 8 00 00 00 00 2 2 /2 2 /01/ 02 /03/ 15/01/200 29 12/02/ 26/ 26 11/04/200

En resum podem dir que el grup C , el que ha estat permanentment a l’interior de l’hivernacle, ha tingut un creixement més òptim que els altres dos grups. Aquest fet , crec que ha sigut donat perquè el grup estava en l’interior i no feia fred i perquè el reg de l’hivernacle porta fertilitzants.

- 35 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 4.3. EVOLUCIÓ DEL CREIXEMENT DEL CULTIU EN AMPLADA

4.3.1.Evolució del grup A.

Recordem que el grup A és el que sempre ha estat a l’exterior.

Data 15/1/08 29/1/08 12/2/08 26/2/08 26/3/08 11/4/08 4 3,5 5 6 13 16 4 5 4 6 18 19 3 4 4 7 15 18,5 5 4 4 5 13,5 16 3,5 3 2,5 5 13,5 15 5 3 4 4,5 12 15,5 3,5 3,5 6 6 14 18 3 4 3 7,5 12 13 2 4 3 7 12 17,5 3 4 2 5,5 15 16,5 3 5,5 4 3 14,5 14,5 4 4,5 5 8 14 16,5 4 5 5 5 12 15 5,5 4 5 7 11,5 17,5 3 4 6 5,5 13 16 Mitjana 3,7 4,06 4,16 5,86 13,53 16,3

Gràfic de la taula anterior: En aquest gràfic es pot veure el creixement en amplada més detalladament.

Amplada mitjana A

18 16 14 12 10 Amplada mitjana A cm 8 6 4 2 0

1/2008 2/2008 0 0 /03/2008 15/ 29/01/200812/02/200826/ 26 11/04/2008

- 36 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

4.3.2.Evolució del grup B.

Recordem que el grup B és el que va estar 3 setmanes dins l’hivernacle i desprès ja a l’exterior.

Data 15/1/08 29/1/08 12/2/08 26/2/08 26/3/08 11/4/08 4 4,5 6 7 15 20 4,5 5 9 6,5 14 18,5 4,5 4 10 10 18 19 3 4 9 7 14,5 15,5 4 5 6,5 8 16 19 5 7 7 7,5 13 18,5 4 5,5 5,5 10,5 12 15 4 3 6 9 12,5 18 5 4 5,5 8,5 13 21 3 3 8 7 15 20 5 7 7,5 9,5 17 20 4 6 9 6 15,5 17 5 5 6,5 8 14 18,5 3 6 7 8 17 21 2 7 7,5 8,5 13 19 Mitjana 4 5,06 7,3 8,06 14,63 18,6

Gràfic de la taula anterior: En aquest gràfic es pot veure el creixement en amplada més detalladament.

Amplada mitjana B

20 18 16 14 12 Amplada 10

cm 8 mitjana B 6 4 2 0 8 8 0 0 08 08 08 0 /20 /20 20 1 2/2 2/2008 3 4/ /0 0 6/0 1/0 15/01/2029/0 12 26/ 2 1

- 37 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

4.3.3.Evolució del grup C.

Recordem que el grup C és el que sempre ha estat dins a l’hivernacle .

Data 15/1/08 29/1/08 12/2/08 26/2/08 26/3/08 11/4/08 4,5 6 14 17 26 21 3 6 12 11,5 30 23 2,5 5 11 17 21,5 23,5 5 10 13 18 17 25,5 3 7 14 14,5 12 22 5 7 13,5 17 24 27 4 5 12 13,5 24,5 26,5 4 5 9 14,5 25 26 5 7 11,5 16,5 27,5 24 3 9 8 13 27 24,5 4,5 8,5 10 18 25,5 25 5 6 15 14 26 29 3 7 9,5 15,5 32 25,5 4 6 9 14 27 26 4,5 7 12,5 16,5 23 24,5 Mitjana 4 6,76 11,6 15,3 24,53 24,86

Gràfic de la taula anterior: En aquest gràfic es pot veure el creixement en amplada més detalladament.

Amplada mitjana C

30 25

20 Amplada

m 15 c mitjana C 10

5 0 8 8 8 8 8 8 00 00 00 /2 /2 /200 /01/2 /02 /02 04 15 29/01/20012 26 26/03/20011/

- 38 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

4.3.4.Comparació dels tres grups.

Recordem:

Data 15/1/08 29/1/08 12/2/08 26/2/08 26/3/08 11/4/08 Mitjana grup A 3,7 4,06 4,16 5,86 13,53 16,3 Mitjana grup B 4 5,06 7,3 8,06 14,63 18,6 Mitjana grup C 4 6,76 11,6 15,3 24,53 24,86

Gràfic de la taula anterior: En aquest gràfic es pot comparar el creixement en amplada més detalladament.

Relació d'amplades mitjanes

30

25

20 Grup A

15 Grup B cm 10 Grup C

5

0

8 08 08 0 08 08 0 0 0 0 0 2 2 2 2 2

15/01/ 29/01/200812/02/ 26/02/ 26/03/ 11/04/

En aquest altre gràfic, també podem observar que el grup C és el que a crescut més que els altres dos grups.

- 39 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

4.4. RELACIÓ ALÇADA I AMPLADA

4.4.1.Relació alçada-amplada de cada grup i conjuntament.

Recordem:

Dades Grup A Grup B Grup C Alçada Amplada Alçada Amplada Alçada Amplada 15/1/08 3,67 3,7 3,93 4 4,2 4 29/1/08 3,76 4,06 5,1 5,06 5,5 6,76 12/2/08 4,16 4,16 5,6 7,3 8,86 11,6 26/2/08 4,26 5,86 6,4 8,06 11,7 15,3 23/3/08 7,56 13,53 8,73 14,63 13,93 24,53 11/4/08 10 16,3 10,36 18,6 15,06 24,86

Els tres gràfics següents representen l’evolució de cada grup.

Relació alçada-amplada Grup A

12

10

) 8

6 Evolució

4 Alçada (cm 2

0

0 5 10 15 20

Amplada (cm)

- 40 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

Relació alçada-amplada Grup B

12

10

) 8

6 Evolució

4 Alçada (cm 2

0

0 5 10 15 20

Amplada (cm)

Relació alçada-amplada Grup C

16

14

) 12

10 8 Evolució 6

Alçada (cm 4 2

0 0102030

Amplada (cm)

- 41 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

5.Discusió

- 42 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus 5. DISCUSSIÓ

5.Discussió sobre el creixement i evolució.

Durant tot el curs he anat prenent mesures del creixement de cada grup ja que estaven en diferents condicions climàtiques, això ha permès que en treies els següents resultats.

Evolució del grup A:

L’estudi del grup A ha estat el creixement i evolució d’aquest en les condicions climàtiques ambientals ja que sempre ha estat a l’exterior i per això puc comentar que ha evolucionat més en amplada que en alçada al llarg del temps. Probablement ha succeït perquè la temperatura sempre ha sigut baixa.

Evolució del grup B:

En aquest cas , el grup B, ha estat 3 setmanes dins a l’hivernacle que ha fet que el seu creixement en amplada sigui més evolutiu durant les primeres setmanes, després com que les plantes les vaig ubicar a l’exterior el seu creixement en amplada es va anivellar amb el de l’alçada. Per tan les últimes setmanes el seu creixement ha estat uniforme. Crec que aquest és el grup de plantes que tenen millor creixement ja que han estat igualades en l’alçada i l’amplada.

Evolució del grup C:

Aquest és el grup que ha estat sempre a dins a l’hivernacle amb temperatures sempre bastant semblants, això es veu reflectit en el seu creixement que durant les primeres setmanes creix uniformement i evolutivament en alçada i amplada. Es nota que la planta es troba en bones condicions climàtiques. A part també al pinçar-la a fet que el creixement no es pares i continues i això fa que la corba del creixement sigui continuada. Penso que aquest grup és el que tindria més dificultats en el moment que es treies a l’exterior perquè està acostumat a temperatures altes i per això fa que creixin més.

RESUM DE LES EVOLUCIONS

En resum podem dir que el grup C, que sempre ha tingut a temperatures bastant similars i constant ha crescut uniformement a diferencia dels altres dos grups i això es veu representat a les gràfiques anteriors.

Com que el grup C sempre ha estat a l’interior, quan la traslladem a l’exterior podria veure’s afectada i fins i tot que se’ns mori, en canvi, els altres dos grups segur que viuen ja que ja estan acostumats a estar a l’exterior. El meu parer és que el grup B té més facilitats en viure a qualsevol tipus de situació, és a dir, que ja que el posessis en un lloc a l’interior ,com per exemple el rebedor de casa, o a un lloc a l’exterior, com exemple a la terrassa o al jardí, el més segur és que no tindria cap mena de dificultats per viure.

- 43 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

6.Conclusions

- 44 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

6. CONCLUSIONS

1.- El grup A és el que ha tingut un menor desenvolupament. 2.- El grup B és el que ha tingut un creixement òptim i uniforme. 3.- El grup C és el que ha tingut un creixement molt herbaci i uniforme. 4.- Els grups A i B són els que se’ls hi ha realitzat la tasca de treure les males herbes. 5.- El grup C a sigut l’únic grup que se li ha tingut que realitzar el pinçament. 6.- El grup B és el que en surt amb més qualitat ja que es una planta uniforme. 7.- El grup A amb el seu creixement podem dir que és massa ampla i el creixement del grup C la planta és massa alta, i de consistència més feble. 8.- Ha sigut important la influència de la llum i de temperatura per això hem obtingut els resultats que han sortit . 9.-En aquest treball s’estudiat el creixement i desenvolupament de tres grups de plantes en diferents condicions climàtiques. 10.- Els resultats obtinguts eren els esperats.

- 45 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

7. Annex de fotografies

- 46 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

7. FOTOGRÀFIES

Dia: 11/1/08 Arribada i plantada

Bandeja de plàntules Moneda de 0,50€ i plàntula

Plàntula

- 47 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

Dia: 26/3/08 Dos mesos i mig més tard

Grup A

- 48 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

Grup B

Grup C

- 49 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

Dia: 11/4/08 Final de cultiu

Grup A

- 50 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

Grup B

Grup C

- 51 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

8.Bibliogràfia

- 52 - I.E.S. Horticultura i Jardinería 2007-2008 Thymus citriodorus

8.BIBLIOGRÀFIA

- Flora del Països Catalans. Volum III. Barcelona. Ed. Barcino Oriol de Bolòs i Josep Vigo. 1995

- Plantas medicinales y aromàticas. Estudio, cultivo y procesado. Barcelona. Ed. Mundi-Prensa. Pàg. 282-285. Fernando Muñoz.

- Les plantes medicinals dels Països Catalans. Ed. Portic Natura Angels M. Romo

- Guia breve de la plantas aromaticas de la España Peninsular. Ed. Mundi- Prensa Mº Angeles Mendiola.

- Cultivation and processing of medicional plants. Budapest Ed. John Wiley & Sons. Pàgs 200-205 Lászlo Hornok . 1992

- ITEIPMAI.Thym .Fiches techniques. Chemillé ITEIPMAI.1989.

- Apunts de Botànica. IES Horticultura i Jardineria. Josep Felip. 2006-2007. www.google.com www.jardiactual.com/fichasplantas www.topjardineria.es/plantas www.botanic-online.com www.botanical.com/botanical/mgmh/t/thugar16.htm. www.elarboldelavida.net

- 53 -