DOCSLIB.ORG

El Priorat Y Sus Rincones Inéditos

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Priorat Y Sus Rincones Inéditos LOS VIAJES DE JESÚS ÁVILA: EL PRIORAT Y SUS RINCONES INÉDITOS PUEBLOS CON ENCANTO Y SABOR MEDIEVAL SIURANA, ULLDEMOLINS Y LA BISBAL DE FALSET CARTUJA MEDIEVAL DE SCALA DEI Fin de Semana 5-6 de Diciembre 2015 KULTURALIA VIATGES Continuamos con los LOS VIAJES DE JESUS ÁVILA , conocido escritor del mundo de las Leyendas y de los Grandes Enigmas de la Humanidad, quien de forma personal, mediante este inédito viaje al corazón de EL PRIORAT , nos acompañará a través de uno de los espacios más recónditos que nos ofrece su peculiar orografía. De tal manera podremos conocer los sorprendentes rincones que esconde Siurana, último reducto de los árabes en tierras catalanas y conoceremos pueblos tan peculiares y con claro sabor medieval como son: Ulldemolins y la Bisbal de Falset. Finalizaremos el viaje con tres visitas excepcionales, la Cartuja de Scala dei y las Minas de Bellmunt del Priorat, y también realizaremos un “tastet” de vinos D.O. Priorat. DIA: 5 Diciembre 2015 LUGAR: Plaça Universitat de Barcelona / Santa Perpètua de Mogoda HORA: 07h00 / 07h30 PRECIO POR PERSONA EN HABITACIÓN DOBLE 05/12 Barcelona - Siurana - Ulldemolins - Scala Dei - Reus 195 € 06/12 Reus - Bellmunt - La Bisbal de Falset - Barcelona SUPLEMENTO HABITACIÓN INDIVIDUAL 30 € Seguro opcional de Cancelación: 15 € EL PRECIO INCLUYE: Transporte en moderno Autopullman Seguro básico de Viaje HOTEL GAUDÍ *** en Reus ciudad Régimen de Pensión Completa Bebidas incluídas en las comidas (Vino y Agua) VISITAS DE TEMÁTICA CULTURAL INCLUÍDAS: Guia acompañante durante todo el circuito (Jesús Ávila) Visita de Siurana y su antiguo conjunto paisajístico-monumental Entradas y Visitas indicadas según programa · Visita del casco antiguo de Ulldemolins · Visita de la Cartuja de Grupo mínimo 20 participantes Scala Dei con Tastet de Vinos D.O. Priorat · Visita a la bonita población de La Bisbal de Falset · Visita de las Minas de Bellmunt EL PRECIO NO INCLUYE: del Priorat Todo tipo de Extras Todo Aquello No Especificado Seguro opcional de Cancelación (15€) Organització Tècnica: Kulturalia Viatges GC1377 | Adreça: C. Diputació 237, 7è 1a. 08007 Barcelona | Telèfon: 93 496 14 67 www.kulturalia.es [email protected] Fin de semana 5-6 de Diciembre 2015 EL PRIORAT LOS VIAJES DE JESÚS ÁVILA Y SUS RINCONES INÉDITOS 05/12 BARCELONA - SIURANA - ULLDEMOLINS - SCALA DEI - REUS Salida por la mañana en autocar en dirección a Tarragona, con breve parada para el desayuno por libre (No incluído). Continuación del trayecto hasta llegar al bonito enclave de Siurana , donde destaca la iglesia parroquial de Santa María, bello edificio de factura puramente románica de los siglos XII y XIII gracias a la conquista de Ramón Berenguer IV de este último reducto árabe en territorio catalán. Aún conserva restos significativos del antiguo castillo árabe del siglo IX y que también nos relata la curiosa leyenda del Salto de la Reina Mora , cima donde se cuenta que Abdelazia, hija del Señor de Siurana, prefirió saltar con su caballo al abismo antes que caer en manos cristianas. Posterior continuación del trayecto a través de sus recónditos espacios del Priorat hasta llegar a la bonita población de Ulldemolins, típico enclave del Priorat rodeado de bonitos parajes y gran cantidad de ermitas muy frecuentadas por senderistas, destacando entre ellas la de Santa Bárbara y la recoleta de Santa Magdalena. Su iglesia parroquial está dedicada a Sant Jaume, de claro estilo renacentista y que vino a sustituir una anterior románica. Al mediodía servicio de almuerzo en un acreditado restaurante local. Por la tarde, reemprenderemos la ruta hasta llegar a la monumental CartuJa de Scala Dei , fundada en el siglo XII al pie de la Sierra del Montsant, considerándose la primera cartuja de la península ibérica cuyo origen se remonta al año 1194 gracias a donaciones del rey Alfonso II el Cast . El nombre actual del Priorat procede de la existencia de esta importante cartuja que fue un gran centro religioso y cultural con una importante escuela pictórica de Joaquim Juncosa. En la actualidad, es posible visitar las ruinas en las que se puede contemplar el grandioso portal barroco, la iglesia y alguna celda reconstruida con el mobiliario y los utensilios propios de la vida monástica. Terminaremos la visita con un Tastet de vinos D.O. PRIORAT en las dependencias de “CELLERS SCALA DEI”. Al finalizar, traslado hasta la ciudad de Reus . Cena y aloJamiento en el hotel. 06/12 REUS - LA BISBAL DE FALSET - MINAS DE BELLMUNT - BARCELONA Desayuno en el hotel y posterior salida hasta el pequeño enclave de La Bisbal de Falset donde destaca en su calle mayor la iglesia de la Nativitat, de estilo neoclásico con elementos barroco, así como las excepcionales y magníficas vistas desde los espectaculares miradores sobre el río Montsant , sin olvidarnos de la Cueva-Ermita de Santa Llucia que en pleno período de la Guerra Civil sirvió como hospital militar del bando republicano. Posterior continuación del trayecto hasta llegar a las Minas de Bellmunt del Priorat cuyo complejo minero fue el núcleo más importante de las explotaciones mineras de la cuenca del Priorat en base la explotación de la galena de la que se obtenía el plomo que se exportaba en lingotes. Este notable conjunto minero-metalúrgico de la famosa “Mina Eugenia” estuvo en activo hasta el año 1972 y conserva a la perfección las antiguas dependencias de la colonia minera así como el acceso público dentro de la primera planta. Finalizadas las visitas matinales, al mediodía, servicio de almuerzo en un acreditado restaurante. Por la tarde, una vez finalizada la comida, efectuaremos el trayecto de regreso hacia nuestros puntos de partida, deseando que hayan disfrutado de este peculiar viaje a través de los encantadores paisajes del Priorat . Organització Tècnica: Kulturalia Viatges GC1377 | Adreça: C. Diputació 237, 7è 1a. 08007 Barcelona | Telèfon: 93 496 14 67 www.kulturalia.es [email protected] Fin de semana 5 -6 de Diciembre 2015 EL PRIORAT LOS VIAJES DE JESÚS ÁVILA Y SUS RINCONES INÉDITOS CONDICIONES DE RESERVA RESERVAS: - Las reservas se harán directamente en la agencia de KULTURALIA VIATGES. NOTAS ADICIONALES: - Las reservas se harán respetando el orden de preinscripción y en las fechas indicadas. - Las habitaciones individuales son muy limitadas. Por tanto, rogamos que preferentemente todos los inscritos se puedan agrupar con otra persona para compartir habitación doble. - Los Sres Clientes tendrán que notificar la inscripción a la agencia de viajes, por teléfono o por correo electrónico, con sus Nombres y Apellidos y su nº de DNI. - En este viaje se requiere DNI original y vigente. DIRECCIÓN DE LA AGENCIA DE VIAJES: KULTURALIA VIATGES C/ Diputación, 237, 7º 1a (al lado de calle Balmes). 08007 BARCELONA. Tel. 93 496 14 67. HORARIOS DE OFICINA: De lunes a viernes de 09h30 a 13h30 y de 16h00 a 18h30 . INSCRIPCIÓN Y PAGO: - Se tendrá que abonar el pago total de 195,00€ por plaza dentro del periodo de inscripciones indicado. - En caso de querer habitación individual (sup. 30,00€), se tendrá que añadir el suplemento al importe total. - En caso de querer contratar el Seguro opcional de Cancelación (15,00€) se tendrá que añadir el suplemento al importe total. Este seguro garantiza la devolución del importe del viaje en el supuesto caso de que no pudieran realizarlo, siempre y cuando la anulación se ajuste a los requisitos detallados en dicha póliza, la cual les haremos llegar mediante correo electrónico. - La reserva de plaza no quedará confirmada por la agencia de viajes hasta recibir el pago total. FECHA LÍMITE DE INSCRIPCIONES: - El periodo de inscripciones será del 26 de Octubre al 10 de Noviembre de 2015 . Organització Tècnica: Kulturalia Viatges GC1377 | Adreça: C. Diputació 237, 7è 1a. 08007 Barcelona | Telèfon: 93 496 14 67 www.kulturalia.es [email protected] NUM. POLIZA 55/1016100 TOMADOR: VIATGES PANORAMA CULTURAL S.L. EXTRACTO DE GARANTIAS, LIMITES Y EXCLUSIONES ASISTENCIA EN VIAJE A LAS PERSONAS “VACACIONAL 10.000 AMS En caso de ocurrencia de un siniestro amparado por la presente póliza, ARAG, tan pronto sea notificado conforme al procedimiento indicado en el Artículo 10, garantiza la prestación de los siguientes servicios: 7.1 Asistencia médica y sanitaria ARAG tomará a su cargo los gastos correspondientes a la intervención de los profesionales y establecimientos sanitarios requeridos para la atención del Asegurado, enfermo o herido. Quedan expresamente incluidos, sin que la enumeración tenga carácter limitativo, los siguientes servicios: a) Atención por equipos médicos de emergencia y especialistas. b) Exámenes médicos complementarios. c) Hospitalizaciones, tratamientos e intervenciones quirúrgicas. d) Suministro de medicamentos en internado, o reintegro de su costo en lesiones o enfermedades que no requieran hospitalización. e) Atención de problemas odontológicos agudos, entendiéndose por tales los que por infección, dolor o trauma, requieran un tratamiento de urgencia. ARAG toma a su cargo los gastos correspondientes a estas prestaciones, hasta límite de 1.000 euros en España, 10.000 euros, o su equivalente en moneda local, cuando las mismas tengan lugar en el extranjero. Los gastos odontológicos se limitan, en cualquier caso a 150 euros o su equivalente en moneda local. 7.2 Repatriación o transporte sanitario de heridos o enfermos 0049001A. En caso de accidente o enfermedad sobrevenida del Asegurado, ARAG se hará cargo de: , C.I.F. W , C.I.F. 9 64 A )Los gastos de traslado en ambulancia hasta la clínica u hospital más próximo. B428 oja b)El control por parte de su Equipo Médico, en contacto con el médico que atienda al Asegurado herido o 203, H enfermo, para determinar las medidas convenientes al mejor tratamiento a seguir y el medio más idóneo para su eventual traslado hasta otro centro hospitalario más adecuado o hasta su domicilio. olio 406, F c) Los gastos de traslado del herido o enfermo, por el medio de transporte más adecuado, hasta el centro hospitalario prescrito o a su domicilio habitual.
Load more

Recommended publications
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • Margalef De Montsant, Priorat, Tarragona)
    EL PRIMER GRABADO PARIETAL NATURALISTA EN CUEVA DE CATALUÑA: LA COVA DE LA TAVERNA (MARGALEF DE MONTSANT, PRIORAT, TARRAGONA) por JOSEP M.ª FULLOLA I PERICOT * y RAMÓN VIÑAS I VALLVERDU * ANTECEDENTES El hallazgo de un grabado parietal en la cova de la Taverna es el resultado del programa de prospecciones y excavaciones que, bajo la dirección de uno de nosotros, está llevando a cabo en el valle del Montsant desde hace cinco años un equipo de trabajo de la Universidad de Barcelona desde los Departamentos de Prehistoria de la Facultad de Filosofía y Letras de Tarragona y de la Facultad de Geografía e Historia de Barcelona, todo ello con los correspondientes permi­ sos de excavación y el soporte económico del Servei d'Arqueologia de la Direc- ció General del Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura de la Generali- tat de Catalunya (Fig. 1). El río Montsant es un subafluente del Ebro que nace en las cercanas mon­ tañas de Prades y que, tras atravesar la hoya de Ulldemolins, se encaja en un es­ trecho desfiladero. A medida que esa garganta va ensanchándose, hasta hacerse transitable, van apareciendo abrigos, terrazas fluviales y yacimientos de super­ ficie que constatan la presencia del hombre prehistórico en este sector central del valle del río Montsant; son los términos municipales de Margalef de Mon­ tsant y de la Bisbal de Falset. A continuación, tras contornear la sierra del Montsant, el río del mismo nombre se une al Siurana en Lloà; este último de­ semboca en el Ebro ya muy cerca de su final, en la población de García.
    [Show full text]
  • La Crònica Negra De La Destrucció D'arxius a La Demarcació
    Lligall 18/2001 65 La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona Josep M. T. Grau Pujol i Manel Güell Quan s’enceta el tema de la conservació dels arxius, hom sol enu- merar aquells agents i/o factors que han demostrat la seva capacitat agressiva envers diferents suports documentals. Llavors, es comença parlant del pitjor enemic dels arxius, el foc, per continuar en el mateix sentit, per l’aigua, la fauna papirofàgica i els agents climàtics. Tanma- teix, es deixen el principal, el suprem causant de la pèrdua i la destruc- ció de patrimoni documental, el màxim responsable i, sens dubte, l’ene- mic públic número u dels arxius: l’home. La capacitat de l’home per destruir patrimoni documental no té parió en tota la història de la humanitat; les formes que ha assajat, en aquest sentit, han estat tan múltiples i diverses com la intensitat i la intencio- nalitat de llurs accions. Les guerres han estat, certament, la causa més frapant i sentida d’a- questa pèrdua, potser la més freqüent, però no l’única1. La infravaloració pels documents que mostrava la gran massa de la societat, l’escàs interès que ha generat la seva salvaguarda, la desídia, han estat factors que poden explicar, en ple segle XX, que més d’un ajuntament veiés cremar en una foguera tot l’arxiu, que es llencés tota la documentació municipal al barranc o riera del poble quan s’estrenava nou edifici consistorial o que, amb molta més freqüència, una inhàbil i maltriada política d’expurgació estigués més orientada a aconseguir espai que no pas a prescindir d’a- quells documents que realment eren sobrers.
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Les Fosses Comunes De La Guerra Civil ®O © , © 40 ® La Majoria De
    -¿ AVW DIVENDRES, 15 D'AGOST DEL 2008 Cultura i Espectacles 33 Les fosses comunes de la Guerra Civil G¡3 tu i (¡si de Riubregós, 120 Calaf, 121 Prats de 54 gu Rei, 122 Sant Pere Sallavinera, 123 Sant Joan de Vilatorrada, 124 Man- resa, Moiá, 125 Moiá, 126 Castellar a de la Ribera, 127 Isona, 128 Abella ®o © de la Conca, 129 Tremp, 130 la Pobla de Segur, 131 Baén, 132 Montardit , © 40 Pontons, 70 Torrelles de Foix, de Baix, 133 Sort, 134 Rialp, 135 Es- 71 Vilafránca del Penedés, 72 Avinyo- taron, 136 Es Bordes, 137 Sorpe, 138 net del Penedés, 73 Sant Pere de Valencia d'Áneu, 139 Esterri d'Áneu, Ribes, 74 Sitges, 75 Begues, 76 Bar- 140 Escaló, 141 Llavorsí, 142 Roní, ® Bellmunt del Priorat, 26 celona, 77 Esplugues de Llobregat, 143 Ars, 144 Canturri, 145 Organyá, Falset, 27 Pradell de la Teixe- 78 Sant Just Desvern, 79 Sant Joan 146 Montferrer i Castellbó, 147 la ta, 28 Reus, 29 Tarragona, 30 Despí. 80 Sant Feliu de Llobregat, 81 Seu d'Urgell, 148 Aristot. 149 Mar- Altafulla, 31 el Vendrell, 32 Caste- Mataró, 82 Monteada, 83 Cerdanyo- tinet. 150 Capolat, 151 Prats de Llu- llet i la Gomal, 33 Albinyana, 34 la, 84 Sant Quirze del Valles, 85 Rubí, qanés, 152 Toses, 153 Ribes de Fre- Bonastre, 35 Vespella de Gaiá, 36 86 Castellbisbal, 87 Terrassa, 88 sen 154 Pard i nes, 155 Santa Creu de Salomó, 37 Rodonyá, 38 Vilabella, Abrera, 89 Olesa de Montserrat, 90 Jotglar, 156 Gurb, 157 Vic, 158 Roda 39 Valls, 40 Albiol, 41 la Febró, 42 Collbató, 91 Bruc, 92 Castellolí, 93 de Ter, 159 Viladrau, 160 Sant Hilari Prades, 43 Cornudella de Montsant, Ódena, 94 Igualada, 95 Santa Colo- Sacalm, 161 Santa Coloma de Far- 44 la Bisbal de Falset, 45 Almatret, ma de Queralt, 96 Rocafort de Que- ners.
    [Show full text]
  • 3.2.5. El Priorat
    3.2.5. El Priorat Comprèn 23 municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. La comarca del Priorat està ubicada al centre de les comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) i del límit administratiu amb l’Aragó. Té una superfície d’uns 498,57 km2, que representa un 16,6 % de l’àmbit del Pla i un 1,5% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 127,33 km. La seva capital és Falset que té una extensió de 31,6 km2; els municipis amb més extensió són Cornudella de Montsant amb 63,5 km2 i la Morera de Montsant amb 52,9 km2, que junts ocupen un 23% dels km2 totals de la comarca; els més petits en extensió són la Vilella Alta i la Vilella Baixa amb poc més de 5 km2 cadascuna. A la comarca hi ha 30 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, i a grans trets, al Priorat hi podem diferenciar una zona muntanyenca al nord i nord- est i una zona central de transició cap a les zones més planeres del sud. A diferencia de les altres comarques de l’àmbit, aquesta està orientada cap a l’Ebre, i constitueix l’extrem més oriental de la cubeta de Mòra la Nova i Mòra d’Ebre.
    [Show full text]
  • Codi Unitat: Uo1 Denominació: Garrigues D'ulldemolins
    DIAGNOSI DE LES TENDÈNCIES DEL PAISATGE CODI UNITAT: UO1 DENOMINACIÓ: GARRIGUES D’ULLDEMOLINS SITUACIÓ: Correspon al vessant nord-est de la Serra de la Llena, a l’extrem septentrional del Priorat –terme municipal d’Ulldemolins-, pertanyent a la Conca del riu Segre. Inclou les partides de la garrigueta, el pescater, les guineus i la salvana, entre altres, anomenades genèricament com les garrigues d’Ulldemolins. SUPERFÍCIE UNITAT: 1012 ha Municipis Superfície a la unitat de la CP Ulldemolins 1012 ha Barranc del purgatori amb el Mas del Roig, al centre de la imatge. A la part alta de les L’olivera és el conreu més estès a la unitat de les Garrigues d’Ulldemolins plantat en Garrigues els pins i les carrasques dominen el paisatge. Panoràmica des de la C-242. bancals que ocupen els fons dels comellars, com aquest , a prop del Mas del Tura. DESCRIPCIÓ GENERAL Es caracteritza per l’aprimament dels bancs de conglomerats calcaris oligocènics i el predomini dels estrats alternants de margues i margocalcàries de S a N. Diversos barrancs que circulen de N a S travessen la unitat, que hidrogràficament GEOLOGIA I RELLEU coincideix amb l’únic àmbit del Priorat pertanyent a la conca del Segre. Correspon al carrascar, amb la introgressió del roure valencià i altres espècies submediterrànies als vessants més obacs i les bosquines que tendeixen a la màquia de garric i arçot als indrets més solans i exposats. Les comunitats de substitució VEGETACIÓ NATURAL són les brolles calcícoles de romer, les joncedes i els prats secs de llistó. USOS DEL SÒL Les zones més planeres dels comellars i les carenes presenten conreus de secà, presidits per l’oliver, seguit de l’ametller.
    [Show full text]
  • RESOLUCIÓ TES/2380/2018, D'11 D'octubre, Per La Qual Es Fixa El Parc Natural De La Serra Del Montsant Com a Punt De Referència I S'estableix La Seva Àrea D'influència
    1/6 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7730 - 19.10.2018 CVE-DOGC-A-18289052-2018 DISPOSICIONS DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT RESOLUCIÓ TES/2380/2018, d'11 d'octubre, per la qual es fixa el Parc Natural de la Serra del Montsant com a punt de referència i s'estableix la seva àrea d'influència. Antecedents: La Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, té com a objectiu, entre d'altres, mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general. L'article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, estableix la divisió del territori en zones, en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, i entre aquestes zones es preveuen els punts de referència que es defineixen com a punts pròxims a àrees de valor astronòmic o natural especial. L'article 6 del Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, estableix que en llocs d'especial valor astronòmic o natural que estiguin en zona E1 es poden establir punts de referència per tal d'augmentar-ne la protecció, i que a l'entorn de cada punt de referència s'ha d'establir una àrea d'influència a determinar en funció de l'orografia de l'entorn. La Serra del Montsant, de complicada orografia, elevada diversitat biològica i escàs grau d'artificialització, configura un paisatge singular i de gran valor que conté espècies vegetals d'especial interès i esdevé alhora una de les principals reserves de fauna de les serralades litorals mediterrànies.
    [Show full text]
  • ?Els Noms Populars Dels Núvols, Les Boires I Els Vents'
    Albert Manent (1930-2014) | Redacció | Actualitzat el 22/04/2014 a les 14:00 ?Els noms populars dels núvols, les boires i els vents' FRAGMENT VIII | Recull de noms populars d'aquests fenòmens meteorològics a les comarques del Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà Barrera. Equival a l'enclusa o la barrella. És com una gran paret de núvols, de quilòmetres de llargada. Recollit a Albarca, la Bisbal de Falset, Falset, la Figuera, Poboleda, Pradell i la Vilella Alta. Generalment porta canvi de temps. És al DCVB com a propi del Camp de Tarragona. [...] Bocinets. Núvols petits i escampats. Assenyalen pluja. Als Guiamets diuen: «Cel a bocinets, aigua a canterets». Equival al tan conegut cel a calderetes? No és al DCVB. Boira aplanada. S'estén molt i és com un llençol. Ve de l'Ebre. Als Guiamets diuen: «Boira aplanada, aigua a la cantonada». No és al DCVB. [...] Boira pixanera. És com un plugim. Es diu també «pixa la boira». Ve sovint de l'Ebre. Recollit a Bellmunt, Falset, Poboleda, Porrera, Pradell, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. És al DCVB com a pròpia del Camp de Tarragona. Boira pixarrera. Recollit a Marçà. Vegeu boira pixanera. No és al DCVB. Boira ploranera. Equival a boira pixanera. Recollit als Guiamets. No és al DCVB. [...] Boira segarresa. Ve de la banda de Lleida, diuen, per tant de la Segarra. És molt freda i mulla molt. Recollit a Pradell. És al DCVB com a pròpia del Camp de Tarragona. [...] Boira urgellesa. Boira molt espessa i freda, sovint glaçada.
    [Show full text]
  • Documentació Referent Al Priorat De L'arxiu Històric De La Diputació
    DOCUMENTACIÓ REFERENT AL PRIORAT DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ La Diputació de Tarragona va crear el seu Arxiu Històric el 1997, per tal de posar a disposició de consulta pública tot el seu patrimoni documental de caràcter històric, o sigui, amb més de 30 anys d’antiguitat. Va ser ubicat al mateix edifici que el Museu d’Art Modern, amb qui comparteix les instalAlacions1. El fons de l’AHDT es composa d’una quinzena de seccions, cada una de les quals sol dividir-se en dues o més sèries: Cpq., capses en quart, i Cpf., capses en foli. Aquestes seccions han anat generant documentació des de la seva creació, en diferentes dates, a partir de la segona meitat del s. XIX (Actes, 1836, Obres Públiques, 1857, Cultura, 1859, Intervenció, 1860, Beneficència 1869, Agricultura, 1880, Urbanisme, 1883, etc.). L’AHDT és, doncs, d’un arxiu històric d’època contemporània (segles XIX i XX). Cultura, Governació, el Butlletí Oficial, Cens i les Actes, són seccions que consultades amb calma i exhaustivitat, són capaces de proporcionar informació sobre qualsevol comarca tarragonina, no cal dir que també del Priorat. Però, a més, també hi ha altres seccions i fons amb informació concreta que podem detectar i donar-ne directa referència. En aquest article pretenem exposar uns breus comentaris que ajudin a copsar les possibilitats d’investigació d’aquest centre, de cara als investigadors i estudiosos prioratins. Informació específica La documentació més antiga, fa referència als aranzels parroquials. Sembla que vers 1856 els municipis hagueren de contribuïr al sosteniment dels serveis religiosos locals, cosa que comportà l’elaboració d’estadillos per saber quins efectius tenia l’Església en una determinada població, amb què comptava la parròquia, quins serveis oferia i amb quines valoracions econòmiques s’havien de taxar (Governació, Cpq., 2-3).
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Cal També Considerar Que, Fora Del Límit Comarcal Però Molt Proper Al Mateix, I Configurant Part Del Fons Escènic Existent
    DIAGNOSI DE LES TENDÈNCIES DEL PAISATGE Cal també considerar que, fora del límit comarcal però molt proper al mateix, i configurant part del fons escènic existent a la part del baix Puigcerver, o la zona de les Gorraptes, són àrees compatibles, i les zones d’implantació condicionada a la declaració d’impacte ambiental Priorat, existeix la central eòlica del Coll de la Garganta. També cal citar que actualment es troba en tramitació un projecte amb un sol envolten els blocs majoritaris de serres i permetrien implantar centrals eòliques en zones de gran rellevància paisatgística. aerogenerador a prop del poble de Cabacés Quant als parcs o horts solars, ja s’ha vist al llistat d’Estudis d’Impacte i Integració Paisatgística que el nombre d’expedients tramitats en Figura 34. Consideració de les diverses zones del mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya a la comarca del Priorat el període 2006-2010 ha estat molt baix. Al Priorat existeixen alguns petits exemples d’aquestes instal·lacions, situades bàsicament a la zona del Pla de Falset i baix Priorat, sense una repercussió paisatgística important. De les cinc línies elèctriques d’alta tensió que creuen la comarca (en direcció aproximada est-oest), dues d’elles afecten de ple el baix Priorat: una d’elles, de 110 kV, entra des de la Ribera per la serra del Tormo, creua els rius Siurana i Montsant prop del seu aiguabarreig i passa pel nord del nucli de Falset per sortir de la comarca pel coll de la Teixeta. L’altra, de 220 kV, entra pel Baix Siurana, es creua amb l’anterior al nord de Falset i ambdues segueixen paral·leles al coll de la Teixeta.
    [Show full text]