La Tallada · Tor · Marenyà · Canet

Revista Municipal Juny 2016 La Tallada · Tor · Marenyà · Canet

Núm. 17 Serveis i telèfons d’interès

AJUNTAMENT EDUCACIÓ Telèfon...... 972 78 00 95 Institut Escola F. Cambó i Batlle (Verges)...... 972 78 01 41 Fax...... 972 78 02 38 Llar d’Infants de Verges...... 972 78 05 82 Secretaria...... [email protected] IES Montgrí...... 972 75 92 42 Alcaldia (Josep Ferrer)...... [email protected] Serveis Socials (M. Dolors Guàrdia)...... [email protected] ALTRES SERVEIS Urbanisme i Serveis (Josep Ferrer)...... [email protected] Cultura i Festes (Ultano Gómez)...... [email protected] Correus...... De 10.30 a 10.45 h...... 674 19 74 33 Comunicació i Turisme (Antoni Fernández)...... [email protected] Local social Empordanet...... 972 78 03 02 Joventut, Ensenyament i Esports (Elisabeth Cruz)[email protected] Perruqueria...... Dimecres i divendres de 15 a 19 h Pàgina web...... www.latallada.cat Agrupació de Jutjats de Pau de Verges...... 972 78 00 07 HORARIS DE L’AJUNTAMENT Parròquia: Atenció al públic i Secretaria Mn. Boadas...... 609 87 30 72 Dilluns, dimecres i dijous ...... d’11 a 13 h Mn. Planellas ...... 649 53 89 65 i 972 78 02 45 Dimarts...... d’11 a 13 h i de 17 a 19 h Mn. Paracolls (Canet)...... 620 03 89 46 i 972 78 01 08 Arquitecta Dimarts...... de 11 a 12.30 h Cal demanar hora al 972 78 00 95 RECOLLIDA DE DEIXALLES Alcaldia SERSALL Dimarts ...... d’11 a 13 h i de 17 a 19 h Contenidors no selectius...... dilluns i divendres S. Socials, Economia i Hisenda (M. Dolors Guàrdia) Els contenidors es netegen un cop al mes i dos cops a l’estiu Dimarts ...... de 17.30 a 18.30 h Cultura i Festes (Ultano Gómez) DEIXALLERIA DE LA TALLADA D’EMPORDÀ Dimarts...... de 17 a 18 h De l’1 d’octubre al 31 de maig...... de 8 a 20 h Comunicació i Turisme (Antoni Fernández) Dimarts...... de 16 a 17 h De l’1 de juny al 30 de setembre...... de 8 a 21 h Urbanisme i Serveis (Josep Ferrer) Cal recollir la targeta d’accés a l’Ajuntament Dimarts ...... d’11 a 13 h i de 17 a 19 h CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ Joventut, Ensenyament i Esports (Elisabeth Cruz) Dimarts...... de 17 a 18 h Deixalles selectives Tècnica de Joventut (Marta Lucero) Vidre...... Un cop al mes Dilluns...... d’11 a 13 h Plàstic i paper...... Cada dimarts SALUT SEGURETAT I EMERGÈNCIES CONSULTORIS La Tallada ...... Dijous de 16 a 19 h...... 972 78 05 60 Emergències en general...... 112 Verges...... 972 78 04 94 Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 9 a 13 h TRANSPORTS Pediatria...... Dilluns de 9 a 13 h Jafre ...... Dimecres de 9 a 13 h...... 972 76 82 25 RENFE Informació...... 902 24 02 02 CAP de Torroella...... 972 76 11 01 SARFA Informació...... 902 30 20 25 i 972 30 12 93 Hospital de Palamós...... 972 60 01 60 TAXI...... 619 76 81 45 Hospital Josep Trueta...... 972 94 02 00 FARMÀCIES PROVEÏDORS D’AIGUA, GAS I ELECTRICITAT Verges...... 972 78 00 34 Bellcaire...... 972 78 84 71 FECSA - ENDESA Avaries...... 800 76 07 06 Albons...... 972 76 51 06 AVARIES SUBMINISTRE D’AIGUA...... 671 33 44 32 ASSISTÈNCIA SOCIALIAL GAS NATURAL ...... 900 10 02 51 La Tallada (dimarts. Hores convingudes)...... 639 028 243 Urgències...... 900 75 07 50 Tècniques de l’Àrea Social: Cinta Mitjana i Laura Planella Verges Lectura comptadors...... 900 77 07 70 Dimarts de 9 a 14 h ...... 972 78 00 07 Consell Comarcal del Baix Empordà (Àrea Serveis Socials) GAS BUTÀ...... 972 20 29 00 ...... 972 64 23 10 Repartiment els dimarts al matí Transport Sociosanitari a l’H. de Palamós i al Cap de Torroella És preferible realitzar comanda prèviament (Cal trucar prèviament) Creu Roja de Palafrugell .... 972 30 09 92 Comprar el tiquet a l’Ajuntament, la botiga o a l’Empordanet Preu anada i tornada 10 euros XARXA WIMAX (INTERNET) Servei no urgent d’ambulàncies...... 972 41 04 10 MEGATRÓ ...... 972 59 43 25

Amb col·laboració de: Edita: Ajuntament de la Tallada d’Empordà Disseny i maquetació: Martí Riu Correcció: Violeta Roca Impressió: Impremta Pagès Ajuntament de la Tallada d’Empordà Dipòsit legal: GI-1351-2007 Continguts Editorial

Serveis i telèfons d’interès.....2 S’acaba el mes de juny i l’any és a punt de fer el tomb. Les escoles han tancat i els xiscles de la quitxalla competeixen amb els de les orenetes Editorial...... 3 tothora. El solstici ens obre la porta de l’estiu després d’un hivern sec i suau i una primavera força plujosa. Ara, grills i cigales afinen l’instrument Fets i gent...... 4 per a un concert d’estiu que es preveu apoteòsic. Les grinxoles s’amaguen Meteorologia...... 9 entre les tiges mentre els mosquits afuen el fibló i es pinten de ratlles l’abdomen per fer més por. 4a Fira ErAquari...... 10 És clar que d’amenaces estivals, a més de certs insectes, n’hi ha de més La Colla del Sinofós...... 13 grosses. Tot i els raigs del maig, la sequera acumulada és molt grossa. Ha plogut a les capçaleres dels rius, però les reserves s’evaporen. Esperem Parlem bé, no costa tant!... 14 que el conseller del ram no hagi de fer una promesa a la Moreneta, com Llibres a escena...... 15 va fer aquell que tenia nom de rei d’Orient, en Baltasar. D’aquella promesa d’ateu en fa exactament deu anys. Era el mateix estiu Hem anat a…...... 18 de l’incendi del Puig Segalar que ens va fer evacuar les cases la nit del 5 Cultura popular...... 20 d’agost de 2006. Avui, els pins han tornat a ocupar la muntanya, però creixen tan estrets i la processionària hi ha fet tanta feina que nova- Sumar és créixer...... 22 ment es congria el fantasma del foc. Per això, en aquests darrers mesos Volta al món...... 23 s’ha revitalitzat l’ADF del Puig Segalar, que necessitarà tot el suport de les administracions i del veïnat. Trobareu informació puntual del fet en Educar...... 26 aquestes planes. Medi ambient...... 29 I parlant de pluja, acabem de travessar un veritable diluvi de paperetes. L’acumulació de conteses electorals, l’última el 26 d’aquest mes, pot fa- Apunts del natural...... 32 tigar —i de fet fatiga: a vegades tenim la sensació que se’ns parla com a gent sense idees, criteris ni conviccions. Afers exteriors...... 34 I, certament, la crisi econòmica s’ha assuaujat, però uns pocs rics n’han Història...... 36 sortit més rics, mentre que la resta som més pobres. Altrament, la co- Racó jove...... 37 rrupció es veu sancionada però els corruptes segueixen manant. La re- centralització espanyola és un fet, a desgrat del pols independentista. Pessics musicals...... 40 I el drama dels refugiats de la guerra a Síria ha posat en relleu que la solidaritat fraterna de molta gent no pot contrastar la xenofòbia i la por Medicina i salut...... 42 d’una gran part de la població i dels governs europeus.

Obrim boca...... 42 No es veuen, doncs, sortides fàcils ni immediates a la situació del país, ni a la d’Europa. Després de les eleccions, caldrà molta paciència, perse- verança i esperit de convivència per arribar a bon port, tot sigui dit amb aquelles metàfores que tan agraden a la política.

Per alleujar-nos les preocupacions estivals i vitals, arriben les vacances, les Número 17 Juny 2016 de veritat, les d’estiu. El temps de les collites i dels horts. I també vénen festes majors, colònies i casals, concerts, piscina i ventall, sopars a l’aire CONSELL DE REDACCIÓ: lliure i la dolça migdiada. Antoni Fernández Sandoval, M. Dolors Guàrdia, Joan Lorenzo, Roser Bagué Paretas, Míriam Pagés, Esperem que ni les mosques no us destorbin el descans. I per distreure Margarita Vidal, Cati Moreno, Carles Gispert les estones d’oci hem fet aquest nou número d’Aspre i Pla, carregat Pellicer, Ultano Gómez, Núria Albulí, d’informacions necessàries, amenitats i articles amb substància. Per part Maria Gràcia Vilabella i Ramon Casares. nostra, només ens resta desitjar-vos un bell estiu. I que la tardor, de la FOTO DE PORTADA: qual massa fàcilment ens oblidàvem, sigui benigna: pluja, bon temps i Autor: Rafel Bosch bolets a carretades.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE: LA REDACCIÓ Totes les entitats culturals municipals 3 Fets i gent

Canet

Benvingut 2016!

Dinar de Sant Esteve a Canet.

Sopar de Cap d’Any a Canet. Arrossada de Dilluns de Pasqua a Canet.

Cap d’Any.

Carnaval a l’Escala. Calçotada a Canet.

4 Número 17 Fets i gent

Marenyà

Una passejada al voltant del poble de Marenyà i pel bosc d’En Fages. I el símbol d’Eraquari enmig del bosc.

JARDINS DEL TER Lluís de las Cuevas

MANTENIMENT JARDINS I PISCINES TEPIS / HERBA ARTIFICIAL REGS AUTOMÀTICS

TEL: 647 175 554 [email protected]

Juny 2016 5 Fets i gent

Tor Una teteria per a la Fira ErAquari

El projecte teteria ja hi va ser en altres edicions de la fira, però enguany ens hem engrescat a tirar-la endavant com a oferta de tast presentada pel Casal de Tor. L’equip, motivat per persones que gaudeixen del te a la seva vida diària i a qui els agrada descobrir-ne de nous, s’ha vist reforçat amb la participació d’en Cristian Sala i el seu toc de cuiner professional.

Doncs, mans a l’obra: reunió per decidir les primeres idees bàsiques i algunes de les tasques inicials. Ens proposem d’oferir varietat de tes al públic de la fira. Preveiem també com volem que sigui l’espai de què disposarem i marxem a casa amb els deures de buscar estris i elements que creïn un bon ambient. En Cristian Sala, l’artista del Casal. foto: Joan Ma. Pareta

Ho hem preguntat aquests dies i comprovem que el te és la A l’hora de fer la compra va ser difícil decidir quins, ja que infusió més demanada al mercat; s’hi apropa la camamilla, els tes eren aromatitzats amb tanta varietat d’espècies que que fins ara era el producte estrella d’aquest grup. Dins del no sabíem quins descartar. te el més demandat és el negre, seguit per l’aromatitzat, el verd i el vermell, però també comencen amb força els tes Ens tornem a trobar amb la feina feta, arribem ben carre- sense teïna. gats, tant amb les coses de casa com amb el que s’havia de comprar. I el més important: en Cristian Sala, com ja ens va dir que faria, havia creat amb un mètode inno- vador un te per a l’ocasió: la infusió de poma amb tocs de camamilla i fonoll, un te exquisit que vol representar Tor i els productes de km 0. Així que continuem la reu- nió amb un tast d’aquesta infusió, que ja ha procurat portar ben fresca, tal com se servirà.

Encara abans del gran dia, reunits a La Caseta, ultimem detalls com ara la distribu- ció de les taules, els espais i la presentació de les gale-

Els voluntaris del Casal de Tor. foto: Joan Ma. Pareta tes fetes per la Pastisseria

6 Número 17 Fets i gent

que preparen cada espai de la millor manera, i La Teteria no podia ser menys. A la foto hi podreu veure l’equip un cop tot posat apunt.

El matí va ser molt agradable i va funcionar segons la millor previsió. Es va acabar tota la infusió de poma de Tor, a més de servir més de cinquanta tes variats. Va agradar tant el nou te que ja ens han demanat que en tinguem de preparat i ben fresquet per a la festa major de Tor, a la qual sereu benvinguts el segon cap de setmana de juliol!

I haguéssim pogut seguir servint tes, però va arribar el xàfec i aleshores el repte va ser com recollir com més ràpid millor, ja que el nostre aixopluc eren només les fulles d’una mimosa i un nesprer… que feien el que podien, perquè són arbres petits.

Galetes i te, una dolça combinació. foto: Joan Ma. Pareta Un cop tot a cobert al Casal de Tor i canviats de roba, la va- Ma. Àngels de Verges i per la Pastisseria Creativa Oh Mama loració que vam fer de la nostra participació a la fira amb La de Girona, bon acompanyament per als tes. Es fa un repàs Teteria va ser positiva. Vàrem acabar la tarda tot prenent te i de tot el que comportarà la Fira i ho veiem ben planificat, galetes, fent-ne els quatre números corresponents i plante- només ens espanta la previsió de pluja. jant-nos què podríem millorar i si l’any que ve la tornaríem a fer… i per què no? Arriba el gran dia i ja de bon matí el poble de la Tallada presenta una imatge de persones enfeinades i engrescades CASAL DE TOR

MACFONT, S.A. Recursos del Mar per a la Indústria Alimentària 17002 GIRONA. 972-218825 WWW.IBERLAND.COM [email protected]

Juny 2016 7 Fets i gent

Festa de la Gent Gran 2016

Diumenge 15 de maig es va celebrar un any més la festa en homenatge a la gent gran. La celebració es va iniciar amb una missa solemne, acompanyada del Cor Parroquial de la Talla- da, a l’església de Santa Maria i, tot seguit, un dinar de ger- manor a L’Empordanet. Les persones més grans del municipi són l’Àngela Vila i en Joan Hereu. Els assistents majors de 65 anys van rebre un llibre que l’Ajuntament ha preparat especialment per a aquesta ocasió i que conté una col·lecció d’imatges d’hivern del municipi.

Treballs realitzats per la Colla del Sinofós.

Vista general de L’Empordanet durant el dinar.

El Cor Parroquial a la missa solemne.

Amb Àngela Vila. L’alcalde, Josep Ferrer Vilavella, adreçant unes paraules als assistents al dinar.

8 Número 17 Meteorologia

Temperatura Temperatura Pluviometria Pluviometria mitjana període mitjana mitjana acumulada acumulada 1984-2016 2015-2016 període 1984-2016 2015-2016 Desembre 8,5 8,0 53,5 2,6 Gener 8,8 7,3 49,3 32,6 Febrer 9,2 8,1 41,2 35,0 Estació Experimental Fundació Mas Badia (IRTA) Març 10,2 10,7 51,9 17,6 Ctra. de la Tallada s/n Abril 13,6 13,1 60,5 67,9 17134 - La Tallada de l’Empordà Maig 16,2 16,8 58,7 53,8 Tel: 972 78 02 75 Fac: 972 78 05 17

DIAGRAMA OMBROTÈRMIC // LA TALLADA D’EMPORDÀ 2015-2016

Pluviometria mitjana acumulada període 1984-2016

Pluviometria acumulada 2015-2016

Temperatura mitjana període 1984-2016

Temperatura Temperatura [ºC] Temperatura

Pluviometria [mm] mitjana 2015-2016

Desembre Gener Febrer Març Abril Maig

Demografia NAIXEMENTS 2015: segons les dades que consten Aniol Teixidor Camúñez 03/02/2016 al padró d’habitants: Simbad Martínez De Salazar Falgàs 31/03/2016 DEFUNCIONS 2015: Habitants empadronats: Joan Manuel Martínez Perez, mort el 15/05/2015 469 (a 2/06/2016) Josep Alemany Combis, mort el 19/03/2016

el planter de casa les millors varietats d’avui fetes a prop vostre

Vivers DLP, sl VIVERS Grup DL Carrer del Pla, 4 - 17135 TOR (Girona) 75, Avenue Jean Joxé Tel. +34 972 78 02 35 - Fax +34 972 78 03 76 - [email protected] DLP 49100 Angers-France - www.dalicom.com Vivers

Juny 2016 9 4a Fira ErAquari Una altra fira

La fira ErAquari, que ha tingut lloc el darrer diumenge de maig, és ja una realitat consolidada en la vida de la Tallada. En la crònica següent hi podeu trobar els orígens, objectius i evolució de les diferents edicions.

La fira s’ha traslladat al nucli antic del poble.foto : Rafel Bosch

Aquest 29 de maig es va celebrar la 4a fira ErAquari. ErA- de la nostra vida com l’atenció mèdica han fet girar els ulls quari no és una fira usual, sinó un àmbit d’intercanvi al vol- de molta gent cap a les pràctiques alternatives. En la majoria tant de tot allò que podem considerar “natural”, especial- de casos no es tracta d’assumir un missatge ideològic que, ment en relació amb la salut física i mental i l’alimentació. d’altra banda, és plural i difús, sinó de provar “altres co- Podem considerar que és més una fira cultural que no pas ses”, de sentir “altres idees”, d’experimentar maneres “di- una fira comercial. A ErAquari s’hi poden adquirir objectes ferents” de fer i de sentir-se en certa mesura amo del propi i aliments, però també s’hi presten serveis i es fan activitats cos, de la pròpia existència i de la relació amb els altres i amb formatives. la natura. Això no compromet la forma de vida establerta, però allibera certes angoixes. Per això el públic potencial és L’era d’aquari és un concepte lligat a l’astrologia que des molt ampli. de mitjans del segle passat engloba un conjunt d’idees que proposen una relació més equilibrada amb la naturalesa. Els orígens Aquestes idees, en molts aspectes alternatives als postulats científics, donen suport a un seguit de teràpies relacionades Com és que una fira així té lloc a la Tallada? Roser Bagué amb l’equilibri físic i emocional, a una actitud menys agres- —alcaldessa entre 2007 i 2015— explica que el grup de siva en relació amb el medi i amb les persones, i a una reva- govern va prendre la decisió d’iniciar la fira l’any 2013 arran lorització del treball artesanal realitzat al marge del sistema d’una proposta d’un veí del municipi. Afegeix que, de feia industrial i comercial. temps, a l’Ajuntament es pensava a impulsar una fira, apro- fitant la situació i les infraestructures del poble. De fires, En els darrers anys, tant les idees com les pràctiques alter- però, ja se’n feien en moltes altres poblacions i no es tracta- natives han viscut un auge significatiu que expressa el va de repetir la mateixa fórmula. La clau la va proporcionar descrèdit d’algunes formes de vida en la societat actual. en Joan Alarcón, massatgista i terapeuta, que en una con- L’angoixa i l’estrès derivats de la manera de treballar, la des- versa informal amb l’alcaldessa va deixar caure la idea i va humanització de les relacions socials o d’aspectes centrals posar-se a disposició d’ajudar a organitzar-la. Certament, no

10 Número 17 4a Fira ErAquari

Com en anteriors edicions, la implicació de persones voluntàries del poble també va ser molt alta hi ha una relació amb cap tradició del poble, però, com s’ha pogut veure per l’assistència, la idea responia a una realitat ja molt estesa a les comarques properes.

La fira es va organitzar de manera que donés resposta a la inquietud de l’equip de govern, és a dir, que no només fos Les xerrades a la carpa van tenir molta assistència. foto: Rafel Bosch una fira per passejar o per adquirir-hi productes sinó que també tingués una vessant formativa en el sentit de poder-hi formar-se i debatre, una fira activa i interactiva. També es aprendre les idees claus de totes aquestes teràpies anome- busca proporcionar un altaveu a la gent de les comarques nades alternatives, que, tot sigui dit, van seguir un filtratge gironines que treballa en aquest camp, tant en els centres abans d’incorporar-se al programa de la fira. Així, la fira es terapèutics com en els aspectes teòrics. va estructurar en quatre nivells: L’organització P En un nivell més pràctic hi havia els tallers i les teràpies realitzades in situ per un preu simbòlic dins de la sala L’organització d’ErAquari va partir de l’Ajuntament, amb polivalent de l’Empordanet: quiromassatge, cromoterà- una comissió permanent de tres persones. Aquesta comis- pia, reflexoteràpia, alimentació... També aquí hi tenien sió s’encarregava del contacte amb els firaires, conferen- cabuda pràctiques de salut com ara el ioga o, ja a l’aire ciants, artesans i artistes. També en duia a terme la publicitat lliure, l’equinoteràpia. a través de la ràdio, revistes especialitzades i cartelleria. Els P La formació i la informació tenen un paper destacat en la dies previs i el mateix dia de la fira s’arriben a mobilitzar fins fira. La sala del Centre d’Interpretació de l’Empordanet a 35 persones voluntàries dels quatre nuclis del municipi de s’habilitava per fer-hi xerrades sobre temes diversos. Es la Tallada, que s’encarreguen del funcionament de tots els tracta de xerrades divulgatives que s’impartien de for- aspectes de la fira. ma totalment gratuïta. Igualment a l’espai de la Caseta s’impartia formació per a famílies amb criatures sobre Actualment ErAquari és una realitat consolidada, una cita temes diversos: alletament matern, massatge i relaxa- anual a la qual assisteixen prop d’un miler de persones del ció, etc., tot al voltant de la maternitat i dels nadons. Baix i l’Alt Empordà i del Gironès, amb un perfil molt singu- P En una fira hi ha sempre un vessant comercial. En el lar del qual dóna fe el seu logotip: una doble espiral en dos cas d’ErAquari es va voler expressament que aquest tons de blau que simbolitza el camí que porta de la relació no fos l’aspecte predominant. Això no obstant, es va d’una persona mateixa cap a les altres i de les altres cap a preveure una oferta de productes naturals per part de una mateixa. firaires amb el carnet d’artesans, tot procurant que no es repetís l’oferta del mateix producte. Es va fer èmfasi La fira enguany en els conceptes de producte de proximitat, productes naturals, productes ecològics, de km 0, etc. La 4a ErAquari va tenir lloc diumenge 29 de maig. Feia un P Un altre aspecte de la fira són els espectacles especial- dia esplèndid, però com tants d’aquesta primavera, es va ment de música i danses. cloure amb un xàfec espaterrant a les sis de la tarda. Si no hagués estat per aquest final remullat es pot dir que el dia Com es pot veure la fira combinava diversos aspectes tot hauria estat rodó. fugint del mercat en què l’objectiu principal és que la gent buidi la butxaca. Una fira, un mercat, són intercanvi, però L’edició d’enguany presentava una novetat important: la ErAquari es vol un mercat viu en el qual la gent participi no ubicació de la fira es va traslladar de la zona esportiva de només comprant sinó que pugui intercanviar coneixements, l’Empordanet al nucli antic de la Tallada, en l’espai circular

Juny 2016 11 4a Fira ErAquari

Es pot afirmar que s’ha incrementat tant la presència de firaires com l’assistència de públic

des a la carpa) es van mantenir segons el programa previst, cosa que testimonia l’interès que havien despertat. Com en anteriors edicions, la implicació de persones voluntàries del poble també va ser molt alta. És important subratllar que sense la participació dels veïns i veïnes del municipi la fira no tindria l’aire especial que fa que sigui tan singular. En l’edició d’aquest any, la gent gran del poble, agrupats per la Colla del Sinofós, van dur a terme la decoració per engalanar els arbres i fanals del recinte. També, els membres del Casal de Tor van responsabilitzar-se de la teteria, amb un te especial-

Les parades dins del recinte murallat. foto: Rafel Bosch ment elaborat per a la fira, el te ErAquari, que va triomfar. El te es podia tastar acompanyat de dos tipus de galetes de l’interior del castell i l’exterior de la muralla i l’accés al po- especialment dissenyades també per a la fira: les Eres i els ble per l’avinguda de l’Església així com les places de la Ge- Quaris, preparades de manera totalment artesanal. neralitat i la Constitucional. L’actual grup de govern, després d’una anàlisi aprofundida arran d’un estudi realitzat amb el grup de promoció econòmica de la Diputació de Girona, va decidir optar per aquest canvi, l’objectiu principal del qual és apropar la fira a la gent del poble, fer entrar els visitants al nucli d’intramurs de la Tallada i que el coneguin i també fer que la gent del poble se sentin la fira com a seva i no només com una activitat més impulsada per l’Ajuntament. Després de la celebració de la fira, hi ha una opinió general que aquesta nova ubicació és un encert que posa en valor l’àmbit medieval de la població, amb els carrers recentment enllosats on es van col·locar paradetes d’artesania i de diferents entitats. D’altra banda, el prat de mossèn Llorenç, darrere l’església, és un lloc extraordinàriament acollidor per Parades a l’avinguda de l’Església. foto: Rafel Bosch situar-hi les furgonetes amb diferents ofertes gastronòmi- ques, la gran paella vegana i els ponis per als més petits. Amb aquesta edició ErAquari s’ha renovat i ha introduït A la plaça Constitucional s’hi va situar l’escenari per a les canvis importants. A partir d’ara, caldrà examinar amb actuacions musicals i l’illa de teràpies, mentre que la sala tranquil·litat aquelles coses que es poden millorar especial- d’actes i xerrades i el plató de televisió de TV Costa Brava es ment en el sentit d’aprofitar millor l’espai que ofereixen els van col·locar a la plaça de la Generalitat. En aquesta edició carrers del poble. També caldrà veure com es pot fer créixer s’ha fet un esforç important quant a promoció i difusió de la fira. En aquests moments ja hi ha propostes sobre la pos- la fira i es va incorporar la realització d’un espai televisiu (TV sibilitat d’introduir activitats relacionades amb l’economia Costa Brava) amb entrevistes en directe amb els impulsors col·laborativa, com ara l’intercanvi de roba, llibres o serveis, i inicials de la fira, els regidors de Comunicació i Economia i el també la internacionalització, convidant firaires i ponents de mateix alcalde, Josep Ferrer Vilavella. la Catalunya Nord, etc.

A l’espera d’un balanç més acurat, es pot afirmar que s’ha Aquesta crònica ha estat redactada per Ramon Casares incrementat tant la presència de firaires com l’assistència de que ha mantingut sengles converses amb Roser Bagué, públic. En general, la participació dels visitants va ser molt exalcaldessa de la Tallada, i Elisabeth Cruz, actual regidora activa. De fet, malgrat la pluja final, algunes activitats (xerra- de Cultura de l’Ajuntament de la Tallada.

12 Número 17 La Colla del Sinofós

Al febrer vam anar a Arenys de Mar a visitar el Museu de Puntes de Coixí, el Museu de Mineralogia i l’església.

A l’abril vàrem anar al Teatre Goya a veure L’avar, de Molière. Aquí ens teniu en el trenet de “Girona, temps de flors”, al maig.

Juny 2016 13 Parlem bé, no costa tant!

Paraules “maldites”

MAL DITA BEN DITA (Definició) MAL DITA BEN DITA (Definició) Acertar Encertar (Fer bé una cosa) Glaciar Gelera (Massa de glaç continental Aclarar Aclarir (Fer menys fosc / Esbrinar) formada per compactació i recristal·lització Apeadero Baixador (En els ferrocarrils, punt on els de la neu en una regió de neus perpètues, trens s’aturen i poden prendre i deixar que es mou lentament per gravetat rost passatgers) avall, de dimensions que van d’alguns Aplastant Aclaparador (Que fa sucumbir) hectòmetres al miler de quilòmetres) Apoiar Recolzar (Posar de manera que descansi Gordo Gras (Abundant en greix) sobre un suport) Guardabarros Parafang (Part de la carrosseria d’un Assabatxe Atzabeja automòbil que evita que el fang que llancen Assombrós Sorprenent (Que sorprèn pel que té les rodes esquitxi la caixa del cotxe) d’inesperat, d’extraordinari, d’incomprensible) Inolvidable Inoblidable (Que sempre és recordat) Atemoritzar Atemorir (Infondre temor) Invalidès Invalidesa (Incapacitat temporal o Atormentar Turmentar (Infligir una greu pena corporal definitiva, parcial o total, d’una persona per a o moral) complir el treball habitual o tota mena de Atracón Fartanera (Fet de prendre d’un menjar, treball) d’una beguda, fins a la sacietat) Lejia Lleixiu (Líquid alcalí oxidant emprat Bendita Beneïda (Persona molt bona) actualment per a fer la bugada) Bursàtil Borsari (Relatiu a les operacions de borsa i Llangonissa Llonganissa (Tros de budell llarg i prim ple als valors que s’hi cotitzen) de carn de porc picada i adobada) Capigut Cabut (Participi del verb cabre) Menyic Menovell / Menut / Menuell (Dit petit Caramba Caram (Eufemisme per carall) de la mà) Carretilla Carretó (Carro petit per a ésser fet córrer per Naviera Naviliera (Relatiu o pertanyent a les naus un home o un animal de càrrega) mercants) Catxondeig Conya (Broma) Pneumonia Pneumònia (Inflamació dels pulmons) Decà Degà (Membre d’una facultat, d’una Pressumpte Presumpte (Que hom presumeix que és tal corporació, elegit o designat per a presidir-la) o tal) Descabellat Desassenyat (Mancat de seny) Quatrienni Quadrienni (Període de quatre anys) Desterro Desterrament (Pena que consisteix a Radere Darrere (Posició al cantó oposat a la cara o prohibir a algú l’entrada en un territori) aquell devers el qual hom avança) Discurrir Discórrer (Desenvolupar una sèrie d’idees Redada Batuda (Acció de batre el bosc per aixecar la deduint les unes de les altres pel raonament) caça / Operació policial destinada a cercar i Embargo Embargament (Afectació de béns o de agafar gent o coses en un indret determinat) drets a l’execució ordenada per l’autoritat Reto Repte (Fet de provocar algú a un combat, a judicial, conseqüència d’una condemna un duel, etc.) pecuniària, tant en la via civil com en la via penal) Rontxa Fava (Inflor a l’epidermis) Empapar Xopar (Mullar impregnant de líquid) Sopòncio Atac (Accés, ordinàriament sobtat, d’una Encargar Encarregar (Confiar, encomanar, endossar malaltia periòdica o d’una malaltia que (a algú) l’execució, la cura, d’alguna cosa, una presenta recaigudes més o menys freqüents) funció de la qual té la responsabilitat) Sucés Succés (Esdeveniment) Ensiamada Ensaïmada (Pastís en forma d’espiral fet Sutil Subtil (Mentalment agut, que percep fineses amb flor de farina, ou, sucre i llard) dificilíssimes de copsar, que estableix Esmeralda Maragda (Pedra preciosa, varietat del beril distincions gairebé imperceptibles) dura i d’un color verd d’herba brillant tirant a Txatarra Ferralla (Conjunt de ferros de rebuig, blau a causa de la presència d’una petita d’eines de ferro velles) quantitat de crom) Varonil Viril (Que pertany al sexe masculí, a l’home Flan Flam (Pastís de llet, ous i sucre que es posa al fet, capaç de procrear) bany maria dins un motlle, perquè es prengui) Vivaratxo Eixerit (Viu, despert, que sap manegar-se Gavinet Ganivet (Instrument per a tallar que hàbilment) consisteix en una fulla, generalment d’acer, amb una vora afilada, proveït d’un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla)

14 Número 17 Llibres a escena

Club de Lectura de CaMaTorTa

Poc després de les festes nadalen- Kafka, i L’abric, de Nikolai Gògol. Les ques, el diumenge 10 de gener peripècies dels protagonistes ens van vam gaudir d’una nova trobada portar a profundes reflexions filosòfi- de lectura a La Caseta i, tal com ques, històriques i culturals i vam ja vam anunciar a l’últim número tornar a constatar que les accions i d’aquesta revista, vam comentar emocions humanes reflectides en les la novel·la de Care Santos Desig grans obres clàssiques no ens deixen de xocolata. Aquesta obra, am- mai indiferents. bientada a l’actualitat, al segle XIX i al segle XVIII, ens explica la També va ser un grat descobriment història de tres dones que tenen per a tots els integrants del grup com a vincle comú una xocolatera l’autor americà John Williams. Vam de porcellana blanca. Ha agradat dedicar la trobada de l’1 de maig a molt a tots els integrants del grup comentar Stoner, que presenta la vida i ens hem quedat amb les ganes aparentment simple d’un professor de llegir alguna altra novel·la de la apassionat per la literatura, que ama- mateixa escriptora. ga uns sentiments i vivències que ens van fer vibrar a cada paràgraf. Tota El mes següent, el 7 de febrer, ens una vida en una gran novel·la. va acompanyar l’escriptor, crític i professor Vicenç Pagès, guardonat Per acabar, el 5 de juny ha estat pro- amb el Premi Nacional de Cultura tagonista el premi Nobel de Literatura el 2014. L’autor de Carta a la rei- de 1988, Naguib Mahfuz. La novel·la na d’Anglaterra, La felicitat no és d’aquest escriptor egipci El carreró complerta i Els jugadors de Whist, dels miracles presenta un ambient entre altres obres, ens va parlar de miserable en què es mouen uns per- la novel·la Dies de frontera, que va El Club de Lectura amb l’escriptor Vicenç Pagès sonatges peculiars entre els quals guanyar els premis Sant Jordi 2013 el dia 7 de febrer de 2016. destaca la Hamida, una jove que i Ma. Àngels Anglada 2015. Des busca un futur millor, la bellesa de la d’aquesta crònica volem tornar a agrair a en Vicenç Pagès la qual captiva Abbas, que està disposat a fer qualsevol cosa per seva bona disposició per visitar-nos a la Tallada d’Empordà, i a demostrar-li que l’estima amb bogeria. Però la vida no és fàcil la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Cata- en aquest indret i ens criden l’atenció les estratègies que seguei- lunya, concretament al programa “Lletres en Viu”, el finança- xen tots per sobreviure tant físicament com emocionalment. ment de la trobada amb l’autor. Ens tornarem a trobar el 3 de juliol per parlar de la novel·la Vam seguir llegint autors catalans contemporanis amb un recull d’Albert Mestres Els colors dels dies, el relat “de l’aprenentatge de relats curts: La mala reputació, de Bel Olid. Aquests textos sentimental i sexual d’un nen que viu el pas de la infància a breus van esperonar el debat i ens van omplir la tarda del 13 l’adolescència amb una intensitat prodigiosa i una imaginació de març d’una bona tertúlia sobre les relacions personals, la desbordant”. incomunicació, la violència i el sexe. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana Si encara no ets del esdevenen dues cares de la mateixa moneda. Club de lectura de CaMaTorTa, anima’t i participa-hi! El diumenge 3 d’abril, ara ja a les set de la tarda perquè tornem a tenir els dies més llargs, la nostra atenció va recaure en dues obres mestres d’autors universals: Un fratricidi, de Franz MARGARITA VIDAL (impulsora del Grup de Lectura)

Juny 2016 15 Llibres a escena El mite de Don Joan, als escenaris catalans Fa pocs dies, concretament el 21 de maig, l’actor Julio Manrique s’ha tornat a posar a la pell del personatge més seductor de la història del teatre, representant ara a Girona l’obra que havia estat estrenada amb gran èxit de públic al TNC dos mesos abans.

El Don Joan que dirigeix David Selvas a partir del text de per la festivitat de Tots Sants Molière (traduït per Cristina Genebat i publicat per Arola el Don Juan Tenorio de Zo- Editors a la col·lecció “Textos a part”) és una adaptació rrilla, obra del s. XIX que ha actualitzada del personatge més llibertí, infidel, seductor, pres protagonisme a la seva hipòcrita i vividor de la literatura universal. font principal: El burlador de Sevilla o convidado de Igual que Hamlet per a Anglaterra o Faust per a Alemanya, piedra, de Tirso de Molina Don Joan s’ha convertit en un dels grans personatges mí- (s. XVII). També Molière va tics del repertori francès, com també ho és des de fa molt inspirar-se en aquesta últi- temps del teatre espanyol, que tradicionalment representa ma obra esmentada, però transforma el seu tema per Edició en català del Don Joan de Molière (traducció de fer-lo ambigu, i fins i tot Cristina Genebat, Edicions provocador, i converteix el Arola). seu cràpula en un home decidit a enfrontar-se a les pors metafísiques, disposat a defensar a qualsevol preu la llibertat de pensament.

Els diàlegs corrosius entre el protagonista i el seu criat ridí- cul i supersticiós (un Sganarelle magistralment interpretat per Manel Sans en aquesta posada en escena) evidencien la dialèctica del llibertí i la capacitat de seducció oratòria, que fan que totes les dones caiguin rendides sota el poder de les seves paraules; dones molt diverses, representades

C/ La Bisbal a Figueres, s.n. (C/31, Km 359) 17134 La Tallada d’Empordà GIRONA Shaun Jennings mobile: (0034) 629 743 327 director tel/fax: (0034) 972 780 638 email: [email protected] Servei de bugaderia i Venda de mòduls El cartell del Don Joan de Julio Manrique.

16 Número 17 Llibres a escena

Per això us volem recomanar la lectura dels textos de Tartuf, L’avar, El burgès gentilhome, El malalt imaginari i especialment aquest Dom Juan ou le Festin de Pierre per veure posteriorment les representacions teatrals quan en tingueu ocasió.

Precisament aquests dies també tenim oportunitat de veure al Teatre Goya de Barcelona la versió que fa Sergi Belbel de L’avar, dirigida per Josep Ma. Mestres i interpretada per un gran còmic de l’escena catalana: Joan Pera.

La lectura dels clàssics és una aposta segura. La seva posada en escena, un plaer per als sentits i per a l’intel·lecte. No us els perdeu!

BON ESTIU I BONA LECTURA!

Per conèixer millor l’autor i la representació Julio Manrique. foto: © Felipe Mena podeu consultar: https://ca.wikipedia.org/wiki/Molière aquí per Donya Elvira, Maturina i Carlota (a qui donen www.tnc.cat/ca/don-joan vida respectivament les actrius Cristina Genebat, Anna Azcona i Nausica Bonnín), que en sentir-se desitjades es fan més atractives i cauen als seus braços, embellides per MARGARITA VIDAL la mirada de don Joan, però enganyades. Però també es troba atrapat el mateix seductor, presoner de la seva prò- pia imatge i de la que els altres esperen i veuen d’ell. D’aquí que el mirall que apareix a l’escenografia jugui un paper important en la interpretació simbòlica de l’obra.

Malgrat els escàndols i polèmiques que les obres de Jean-Baptiste Poquelin, Molière, provocaven entre els espectadors de la seva època, especialment per la de- núncia de determinats comportaments socials de les classes benestants, com la hipocresia, aquestes segueixen tenint vigència en molts aspectes al segle XXI.

E.S. VERGES Pedro Carvalho OFICINA DE VERGES

Plaça Onze de Setembre,10 T 972 78 08 08 F 972 78 05 42 17142 VERGES Email: [email protected] Tel. 972 78 01 34 Ctra. 31 p. Km 357,8 - 17142 - VERGES (Girona)

Juny 2016 17 Hem anat a...

Girona, temps de flors

Hem demanat a la florista de la Tallada Rosa Ferrer, que participa des de fa quinze anys a “Girona, temps de flors”, una nota sobre aquest esdeveniment.

L’any 1954 la senyora Maria Cobarsí, el senyor Josep Tarrés i una dotzena de persones aficionades a les flors varen organitzar la primera edició de l’exposició floral de Girona, ja aleshores amb l’objectiu patrimo- nial de recuperar la Girona Vella. Sens dubte, objectiu aconseguit: quin goig passejar per la Girona Vella i poder visitar espais emblemàtics de la ciutat!

D’aquella petita mostra de flors i plantes al Saló de Descans del Teatre Municipal a l’exposició floral amb l’envergadura amb què la coneixem ara han passat molts anys.

Ja són tres anys sense la Maria Cobarsí, però sempre restarà el record de com des de la seva oficina de treball a la plaça dels Jurats, un espai molt petit, Escales de Sant Domènec. “Jardí de Shakespeare”. Homenatge a Shakespeare i Cervantes. només amb un telèfon i la seva llibreta, coordinava foto: Jordi Mestre i Vergés l’exposició. En Josep Tarrés és un complet enamorat de Girona. Cada cop que ens trobem per parlar de “Temps de flors” mai no falta el seu immens entusiasme, que comparteix i encomana a tots els que tenim la sort d’estar amb ell en aquesta aventura. Ell diu que “de portes endins, s’ha creat una mena de família entre les persones que fan possible l’exposició”.

Realment és així; un cop estem allà amb els materials, les flors, les plantes, i les mil idees al cap, tots anem a l’una, tots som iguals i tots volem el mateix: una vegada a l’any, un any rere l’altre, fer lluir la ciutat i no decebre l’incondicional i immens públic que visita “Temps de flors”.

18 Número 17 Hem anat a...

Com diu en Josep Tarrés: “L’exposició ha servit sobretot per al llançament de la ciutat, per fer que la gent la conegui arreu i que hi hagi agafat una certa devoció”.

També hem de parlar del senyor David Marca. Va arribar a Girona per motius laborals, es va assabentar del con- curs floral que es feia i s’hi va involucrar. Amb la gent de l’empresa Coca Cola, van anar ajudant la Maria Cobar- sí. Als anys vuitanta, els més de quatre-cents camions de Coca Cola que circulaven per Catalunya repartien cartells de l’exposició fins i tot Rosa Ferrer treballant a “Temps de flors”.L libre Temps de flors 2015. foto: Joan Altés a França. “Era i sóc un en- tusiasta de ‘Temps de flors’. L’èxit que vaig preveure anys Aquestes i moltes persones més han fet possible que “Temps de enrere s’ha complert”, ens comenta. flors” arribi fins on ho ha fet i ho seguirà fent any darrere any. Quan s’ajunten les ganes de moltes persones, passen coses així. A Rosa Labayen, que hi participa ja fa trenta-cinc anys, li vàrem preguntar què era imprescindible a “Girona, temps Ja fa quinze anys que hi participo, els cinc últims dels quals de flors”. La seva resposta és clara: “La gent que hi parti- amb nom propi. “Temps de flors” és un treball de molts cipa, que se sacrifica i que està contenta. Això no té preu. mesos, moltíssimes hores, molt esforç i moltíssima gratifi- Aquesta gent jove, fantàstica, és un regal del cel, és una cació. Una joia per al florista que estima la seva professió. cosa extraordinària”. I sempre agraïts a les brigades municipals per la seva ajuda Montse Galí, secretària de l’associació Amics de les Flors de i suport. Girona i que hi participa des de fa quaranta-cinc anys, també fa un elogi dels voluntaris: “És un èxit incalculable la moguda Per molts anys, “Temps de flors”. voluntària, poder mobilitzar tanta gent i amb tanta il·lusió”. ROSA FERRER

FALGÀS - BAGUÉ Menjars del món

Juny 2016 19 Cultura popular

La mala vella (Llegenda aportada per Pere Pagès, treta del llibre Terra i Ànima, Lectures sobre coses de Catalunya, edició del 1935)

La població de Caldes és molt antiga. Els romans ja aprofitaven les seves fonts termals per a efectes curatius. Ho proven les restes d’unes termes romanes que s’hi han descobert en les quals es pot veure perfectament l’emplaçament d’una piscina i d’unes banyeres fetes a la manera romana. Aquestes ruïnes es troben ara dins l’establiment on s’embotella l’aigua de Caldes.

Avui aquesta població és bastant gran i bonica. Té formo- Entre els criats n’hi havia un que es deia Maurici, que tenia sos balnearis que li han donat molta fama, però el seu ve- el cor molt bo i era incapaç de fer mal a ningú. Un dia li tocà ritable nom és Caldes de Malavella. el torn i la vella malvada el cridà a la seva cambra i li digué:

L’origen d’aquest nom l’explica una antiga llegenda. Diu —Maurici, tu ets fidel i obedient, i ja saps que tens el deu- que unes quantes centúries enrere, quan els senyors feu- re de fer el que jo mano. Doncs bé, demà a trenc d’alba dals eren amos de vida i hisendes en els pobles on ells senyorejaven, hi havia, en aquest lloc, un castell alterós que pertan- yia a una senyora noble i molt rica, però vella i ex- tremament dolenta.

Aquella vella capritxosa i malvada es feia servir tots els dies de festa el cor d’un infant. Per tal d’obtenir-lo encarregava als seus criats que anessin a cercar un nen i li traguessin el cor, i si algun servent tornava sense el cor d’infant que ella esperava el feia pen- jar de la forca del castell sense escoltar raons. Com que la gent del poble ja ho sabia, en veure un servent del castell amaga- ven a corre-cuita totes les criatures. El castell de Caldes de Malavella. foto: Carquinyol from Badalona (commons.wikimedia.org)

20 Número 17 Cultura popular

sortiràs a seguir el terme i cercaràs l’infantó més sa i gras- la fatalitat. Veié la mort pròxima, però la trobava més dolça sonet que hi hagi. L’occiràs i li trauràs el cor, el qual do- que no pas la realització d’aquell crim espantós. naràs al cuiner perquè el cogui, i quan estarà cuit me’l serviràs a taula tu mateix. Si ho compleixes bé seràs es- Disposat estava a morir, quan se li acudí una idea deslliu- plèndidament recompensat; però si no ho compleixes, ja radora. Cercaria un gos salvatge mig perdut, el mataria, li saps que la forca està preparada. trauria el cor i el portaria a la vella. I dit i fet, trobà un gos de seguida, li arrencà el cor i se n’anà cap al castell. Al poble a en Maurici se li glaçà la sang a les venes. Que- dà fet una estàtua sense esma de bellugar-se ni dir una La vella perversa, quan va veure el cor tot calentet, quasi sola paraula fins que la vella l’esfereí amb aquest mots: batent, va restar molt contenta i esperà amb delit l’hora de dinar. —Vés, i guarda’t bé de dir l’encàrrec que t’he fet. Arribada aquesta hora, el pobre Maurici, determinat a fer En Maurici, que no sabia de fer crims, no podia treure’s el cor fort, portà el menjar a taula en una plàtera d’argent. del cap l’enorme compromís que li havia caigut a sobre La vella es fregava les mans de goig, i la salivera li amarava la consciència. la llengua. Clavà el cor a la forquilla, agafà el ganivet, en tallà un tros i se’l ficà a la boca. Es va ficar al llit, però no va dormir pas. Passà la nit amb el cor com un pinyol; més esglaiat com més s’atansava Haguéssiu vist llavors la ganyota cruel que es pintà al seu la matinada. Rumià inútilment mentre va poder; després rostre. Com si totes les fúries li sortissin pels llavis, digué plorà i es rebolcà desesperadament, fins que l’alba li re- amb veu desentonada: cordà que havia d’aixecar-se. —Això no és cor de nen! Llavors, atuït, mig foll, com embriac de mal somni, se n’anà cap a una sureda, caminant esmaperdut, no va tri- En Maurici respongué amb tot l’aplom: gar gaire a trobar dos infants rossos i grassons, com mai n’hagués vistos, que jugaven fent pilotes de terra i plan- —Senyora, és la fortor del crim que li dóna mal gust. tant tronquets, completament oblidats de tota mena de perills. —Desvergonyit! —cridà ella feta una fera—. Veniu, veniu, pengeu-lo! Turmenteu-lo sense pietat! Contemplant aquella santa innocència, en Maurici maleí el seu destí. El crim se li aparegué en aquells moments molt Però quan els criats hi acudiren la trobaren presa d’una més horrible i repugnant. Es va sentir completament defa- tremolor que no li va parar fins que aviat va morir. llit, sense forces per complir l’esgarrifós encàrrec que allà el manava. Es deixà caure a terra lliurat, sense esperança a I d’aquella mala vella prengué el nom la població.

Juny 2016 21 Sumar és créixer

La Ivette, la Sus i en Jordi Vivint de l’aire del cel

Hola a tots, som la Ivette, la Sus i en Jordi.

Estem encantats i enamorats de viure a la Tallada d’Empordà. Anteriorment vivíem a la Bisbal d’Empordà. L’any 2008 vam muntar un negoci a Viladamat i buscàvem un poble a prop de la nova empresa per venir a viure.

Aquest negoci que vam muntar està dedicat al sector ae- ronàutic (aviació esportiva). Tant la Susana com jo som pilots nostàlgics que ens tornem bojos per volar. Vivim de l’aire, En Jordi i la Ivette. mai més ben dit. L’empresa està situada a l’aeròdrom de Viladamat, on tenim l’escola de vol per formar futurs pi- La situació, la piscina, L’Empordanet… eren coses que ens lots i on donem també servei de manteniment i reparació van cridar l’atenció per venir-hi a viure. d’aeronaus esportives. Vam començar a buscar casa de lloguer i vam tenir la gran Us podem assegurar que les vistes i els colors de l’Empordà sort de trobar-ne una. Tot va anar molt rodó. Estàvem en- des de l’aire són espectaculars. I sobretot quan ha passat cantats amb la casa. Per nosaltres era un palau, a diferència l’escombra del nostre territori (la famosa tramuntana). Mol- d’on havíem viscut anteriorment. tes vegades ens en queixem, però hem de reconèixer que ens deixa els cels ben nets. Ara fa dos anys que vivim a la Tallada i podem dir ben since- rament que estem molt contents de tenir el privilegi de viure El primer lloc que vam trobar per anar a viure prop de la en aquest poble. nostra empresa va ser a Tor, un poble encantador amb un esperit molt pur (gent fantàstica). Hi vam viure uns sis anys i Un cop ets vivint a dins del poble, t’adones del potencial de hi va néixer la nostra filla, Ivette. la Tallada. La gent és receptiva i amable, amb una canalla i un jovent (el futur del poble) amb energia, molt sana i emprene- Passats aquest anys, vam voler fer un canvi perquè la casa dora, que de ben segur aportarà molta continuïtat al poble. on vivíem se’ns havia fet petita i la Ivette s’anava fent gran. Un dels pobles que ens agradava més era la Tallada L’entorn és agradable i el posicionament geogràfic, per a d’Empordà. nosaltres, és dels millors, perquè no cal viatjar gaire lluny per gaudir del que es pot tenir en cinquanta quilòmetres a la rodona: tot el litoral de l’Empordà amb les seves platges, les Medes, castells, desembocadures de rius importants; la Ga- rrotxa i el Prepirineu; el llac de Banyoles, el pantà de Boade- lla, els pobles medievals d’interior, les ruïnes… I així podríem parlar de molts més llocs.

I és per totes aquestes coses que volem viure en aquest poble.

Volem desitjar a tots els talladencs que gaudim bé del poble i el sapiguem valorar. Visca la Tallada d’Empordà!!!

En Jordi i la Sus. JORDI SIERRA

22 Número 17 Volta al món

Visita a la fundació Vicenç Ferrer

Anantapur, del 26 al 30 d’octubre de 2014

El viatge a l’Índia d’en Jordi Margarit i la seva família va incloure una visita a la fundació Vicenç Ferrer, a la ciutat d’Anantapur. En aquest reportatge podeu seguir les dues jornades emocionants que van viure a Anantapur i els seus voltants, on la fundació exerceix la seva tasca solidària.

adossades que tenen l’imprescindible: una porta amb forre- llat i cadenat, dues finestres amb mosquiteres, dos llits, una tauleta de nit, una altra d’escriptori i una sala de bany amb dutxa. Tot molt auster, però net i polit.

Ja a la tarda, però sobretot l’endemà, la Shiva, la nostra guia de la fundació, que parlava un català més que acceptable, ens tenia preparada una jornada ben plena. La primera gran sorpresa nostra va ser la rebuda que ens va dispensar un poblat de camperols intocables. S’ha de dir que els intocables o pàries formen la casta més baixa de l’Índia, rebutjada per les altres. Se’ls delega, per tant, les feines que els indis conside-

La Shiva, la nostra guia de la Fundació, que parlava un català més que ren més “degradants”, com netejar tota mena de porqueria, acceptable. recollir els animals morts, etc. Com que la fundació Vicenç Ferrer és d’inspiració cristiana, quasi bé tots els projectes han Per fi vam arribar a Anantapur. Havíem sortit a les vuit del estat pensats per ajudar-los i donar-los una dignitat que en- matí de Bangalore i el rellotge marcava dos quarts de tres de cara no tenen. En efecte, la fundació, conjuntament amb el la tarda, sis hores i escaig per fer uns tres-cents quilòmetres govern estatal, intenta canviar aquesta mentalitat discrimi- de ferrocarril. No està pas malament, tenint en compte la natòria dels indis, que l’han heretada de la seva mil·lenària quantitat de parades que el tren va arribar a fer. I és que s’ha tradició. Tornant, doncs, a la visita, totes les dones, nens i de dir, en honor d’aquests trens que són herència de l’Imperi homes, ben vestits de festa, ens esperaven en doble file- britànic, que, de tant en tant, assolien velocitats considera- ra i ens van fer tot un ritual de rebuda: aplaudiments, crits bles malgrat la llargada que tenen i la gran quantitat de gent de joia, encaixades de mans i enormes garlandes de nards que transporten.

A la ciutat d’Anantapur, a l’estat d’Andhra Pradesh, l’il·lustre religiós i filantrop català Vicenç Ferrer va aconseguir cons- truir un primer poblat per ajudar els camperols en la recerca i construcció de pous d’aigua, ja que aquest estat de l’Índia, com que és massa al centre del continent, no rep les pluges abundoses dels monsons. El poblat, a hores d’ara, acull els voluntaris que vulguin participar en l’ajuda humanitària, i també els hostes o visitants que, durant tres dies, la vulguin conèixer; sense cap cost, només la voluntat. Nosaltres, que Tel./Fax: 972 780 388 [email protected] veníem com a visitants —cal fer la reserva amb antelació—, C/ Major, 7 - 17134 ens vam allotjar en uns mòduls formats per dues habitacions LA TALLADA D’EMPORDÀ (Girona)

Juny 2016 23 Volta al món

al coll. Poc després, acompanyats de l’alcalde del poblat i forma decent la seva casa i, algunes, pagar estudis superiors altres autoritats, vam passar a asseure’ns en unes cadires als seus fills. que ens havien reservat en una mena de sala d’audiències a l’aire lliure sota un tendal, guarnit amb serpentines de va- Vam veure després un home gran, camperol, a qui la fun- riats colors. A davant nostre tenien tot el poble assegut a dació havia sufragat les despeses d’unes plaques solars que terra, principalment dones, ja que els homes romanien a les accionaven una bomba d’aigua, amb la qual podia regar la últimes rengleres, més indiferents a tot aquell protocol. seva petita plantació de tarongers i zapates 1, la seva horta i la resta de la finca. Com que era també intocable, els veïns A l’inici dels parlaments la nostra guia ens va fer fer un ritual de castes superiors li havien fet la vida impossible, en negar- en honor de Vicenç Ferrer, el qual teníem en una fotografia se a vendre’ls la finca tal com li demanaven. emmarcada sobre una tauleta. Aquesta mena de ritual encara l’hauríem de repetir dues vegades més durant el matí. Van veure també una escola —una altra rebuda apoteòsi- Consistia a encendre primer unes espelmes davant del re- ca amb ofrena a Vicenç Ferrer—, i la resta del poblat on la trat, després cremar tres barres d’encens i dibuixar amb elles fundació havia ajudat moltes famílies a la construcció dels tres cercles al voltant de la imatge d’aquest home que ells seus propis habitatges, més dignes i resistents, perquè eren consideren com un sant. Per últim s’ha de trencar un coco fets amb maons. Les visites van continuar, després de dinar, sobre una pedra i abocar-ne, si és possible, tot el suc en amb un centre de nens amb paràlisi cerebral i un orfenat. un got. Com més reeixida sigui la libació dins del got, més Exhausts vam tornar a Anantapur, on també ens va rebre perfecta es considera l’ofrena. Però, acostumats a la poca l’Anna Ferrer, la vídua anglesa del fundador. Ens va explicar perícia dels oficiants, aquells homes i dones aplaudien igual- les línies de desenvolupament i les dificultats o reptes que ment a desdir, encara que la meitat del líquid s’escampés pel ha d’afrontar la fundació. Realment estan fent una labor terra. En aquesta primera ofrena va ser la Montse, la meva que, en molts casos, va en contra de la mentalitat tradicional dona, la que va fer la fumigació amb l’encens, i jo, en Jordi, de l’Índia mateixa, com per exemple, ajudar i promocionar qui va trencar el coco perquè, segons la Shiva, es requeria les dones dels “intocables” en un món fonamentalment re- la força d’un home per trencar d’un sol cop la dura closca. git pels homes. Però també la creació d’hospitals, orfenats i En canvi, en les dues ofrenes següents, ja em van investir centres de minusvalidesa, que, segons l’opinió general, fun- definitivament d’oficiant de tot el ritual. cionen amb més higiene i organització que els estatals. Tot plegat, una gran obra filantròpica però poc reconeguda per En aquest poblat la fundació ajuda les dones per mitjà d’uns una societat que ara s’ha llençat al progrés i té una gran set microcrèdits a comprar búfales, amb les quals, a la llarga i de negocis. després de tornar el crèdit, poden adquirir una certa auto- nomia econòmica, ser respectades pels seus marits i per les Al matí de l’endemà, la Shiva ens va portar a un poblat llunyà castes superiors. Moltes dones, amb els guanys que els re- de la capital per veure el nen que en Pep i l’Adriana, la meva portaven la vaca o la búfala, havien pogut arreglar-se d’una filla, volien apadrinar. Curiosament era un poble que, sal- vant les distàncies, tenia una certa semblança amb el de Tor. Sobretot els voltants, que eren també una verda plana amb una muntanya que tenia certa semblança amb el Montgrí. El nen es diu Sathya, que en llengua sànscrita vol dir ‘veritat’, ‘puresa d’intencions’. Tota la família i tots els nens del poble —que havien fet festa a l’escola— eren a la porta de casa per rebre’ns. A l’Adriana li penjaren una espessa garlanda i a tots quatre ens pintaren el bandi —corresponent al chakra ajna de l’hinduisme— de color vermell a l’entrecella. Els pares del nen, que té un altre germà, estaven molt contents i somreien contínuament. Igualment que el dia anterior, ens havien reservat unes cadires per fer les presentacions Taller d’estampació per a discapacitats a la fundació Vicenç Ferrer d’Antapur. i els parlaments. En Sathya s’havia assegut en una cadira

1 Una mena de fruit semblant al kiwi, però més gros i d’un color més obscur. De fet encara eren petits quan els vàrem veure a l’arbre.

24 Número 17 Volta al món

de plàstic de color lila diferent de les altres. Semblava tan cohibit per ser el centre d’atenció que la seva timidesa augmentava fins al blo- queig mental de les seves facultats innates. De tots els nens i nenes que van cantar, parlar i riure va ser el qui menys ho va fer. Vam estar parlant dels diferents costums dels nostres respectius països: que si les formes de vida, del menjar, del beure. De fet tots representàvem una comèdia per fer més humana l’aportació dinerària que representa l’apadrinament (uns vuit euros al mes): sempre és positiu i solidari el mutu coneixement. La família

D’esquerra a dreta: en Jordi, el pare d’en Sathya, en Pep (parella de l’Adriana), la mare, l’Adriana i la Montse. d’en Sathya, conjuntament amb la En Sathya, el nen apadrinat, és entre en Pep i la mare del nen. seva casta o comunitat, que és la dels més baixos, els intocables, se sentien valorats per aquest interès que mostraven la funda- ció i els seus benefactors. També era notori un cert afany de tocar-nos i d’encaixar mans com si volguessin constatar, amb el nostre contacte, que ja no pertanyien a la casta rebutjada dels intocables. Ens varen fer visitar tot el llogarret: l’escola, el petit temple decorat amb imatges, les casetes finançades per la fundació.

Però la impressió més indeleble i impactant eren els seus somriures, i l’alegria i satisfacció amb què ens ho mostraven tot: amb aquell petit tros de terra banyat per un sol de colors ja en tenien prou per viure feliços; i nosaltres, en canvi, vam tornar, pensatius i plens de sensacions dispars, cap a Anantapur.

El petit temple del poble d’en Sathya decorat amb imatges. JORDI MARGARIT

CENTRE IMATGE ARISMA

HORES CONVINGUDES: Lidia Ferrer Tel 616 664 375 E-mail: [email protected] Servei de Perruqueria Servei d’Estètica Tramuntana, 13. Bellcaire d’Empordà. Quiromassatge Teràpies Alternatives Aromateràpia Reflexoteràpia Moxa Alquímica Depilació ipl (Laser) Altres...... 10% productesDescompte Alquimia

Juny 2016 25 Educar

Treballem les emocions La ira o ràbia: estar enfadat o enfadada

Les emocions com la ira són quelcom natural i és bo que es manifestin saber. El problema és “com” les traiem a fora. L’expressió de la ira s’aprèn, en un sentit o altre. En aquest article s’aprofundeix sobre la ira en infants i joves i sobre el paper educatiu de les persones adultes.

No passa dia que quelcom no ens provoqui una emoció o La ira o ràbia és una resposta emocional primària que es altra; per tant, quan parlem de les emocions, podem dir que genera contra una persona o cosa que ens impedeix acon- formen part de la nostra vida i, més encara, són el motor seguir quelcom que ens hem proposat o bé quelcom que no que ens fa moure. Com podem veure, gestionar-les bé de- podem fer res per evitar. termina el nostre benestar. Enfadar-se és normal i és bo perquè ens proporciona un impuls Els pares, mares i educadors en general hem de ser cons- d’energia per fer front a quelcom que no ens agrada o ens cients que som un model per als nostres petits i joves que fa mal. El problema és com ens enfadem i com reaccionem. estan en procés de creixement. Tenir en ment aquesta pre- missa ens fa més responsables de la importància de ser-ne Si la resposta emocional ens provoca un estat de rebuig, un bon exemple. Els nens, nenes i joves estan a l’aguait de enuig, frustració, dolor, indignació, odi i fins i tot violència les emocions de les persones adultes del seu voltant. Tenint podem dir que estem davant d’una mala gestió d’aquesta en compte que el millor aprenentatge és el que es viu a emoció. Aquesta reacció ens fa sentir tan malament que pot prop, l’expressió de les nostres emocions ajuda a enfortir provocar alteracions fisiològiques al nostre cos, com aug- la preparació dels nostres fills per enfrontar-se a les seves ment del ritme cardíac, tensió muscular, mal de cap i altera- pròpies emocions. cions mentals que ens impedeixen a reflexionar o pensar per buscar una solució. La primera pauta de superació d’una emoció és poder-la manifestar, poder-la explicar; per tant, com a persones adul- Hem de pensar que la ira és un estat desagradable. A nin- tes hem d’estar obertes a escoltar i observar els més petits gú no li agrada estar enfadat. És per això que és important o joves i, per descomptat, manifestar nosaltres, també, les saber-la gestionar bé. nostres. És bo que els petits i joves vegin com nosaltres, els adults, ens enutgem, estem contents, estem tristos o enfa- Dins dels estats d’ira, podem distingir-ne tres tipus: dats i som capaços de superar aquestes situacions. La ira instantània, que apareix en un moment determi- Avui parlarem d’una emoció molt freqüent que de vegades nat i ens provoca un impuls incontrolat. Per exemple quan se’ns fa difícil de gestionar. ens veiem acorralats o agredits o no dominem la situació. Esdevé per sorpresa, per tant, és imprevisible i reaccionem La ira o la ràbia al moment. Si la nostra reacció fuig dels patrons ètics social- ment acceptats, ens sentim malament, i fins i tot culpables. Partim de la base que no hi ha emocions bones o dolentes, És important ser capaços de controlar-nos i actuar de ma- totes són útils i necessàries perquè el nostre cos reaccioni. nera que no hàgim de sentir el sentiment de culpa. La ira La dificultat és com les gestionem o com ens afecten o con- o ràbia ens ajuda a suportar el dolor, i com més detenim la dicionen. ràbia, més dolor sentim, per això és tan difícil controlar-nos.

26 Número 17 Educar

Normalment responem de la manera que hem après, és a dir, La ira o ràbia ens ajuda a suportar seguint uns patrons fruit de la nostra educació. Per exemple: a un nen, mentre està jugant a futbol, un de l’equip contrari el dolor, i com més detenim la li clava un cop amb la bota. Ell respondrà a aquest fet se- ràbia, més dolor sentim, per això gons el que hagi après: clavant-li, també, un cop, insultant- lo, cridant o bé es queixarà de manera prudent i deixarà és tan difícil controlar-nos passar aquest fet. La ira apareix en situacions estressants en què no controlem Un altre exemple: l’equip de bàsquet perd el partit i consi- la situació. Com més dèbils o febles ens trobem, més facili- derem que l’àrbitre ha anat a favor dels contraris. Hi haurà tat tenim d’augmentar l’estat d’ira i, la majoria de vegades jugadors que s’ho agafaran amb molt ràbia i s’ho passaran després de tant aguantar situacions que no ens agraden; malament una bona estona, d’altres pensaran que elles han són les coses insignificants les que ens fan explotar i és aquí jugat bé, però que han tingut mala sort o que l’equip con- on prenem consciència que quelcom no va bé. trari era millor i que el més important és jugar. Aquestes reflexions dependran del que hagin après en altres ocasions. Què hem de fer per gestionar Per tant, és molt important que pares, mares i educadors en general eduquem cada acció que passa a la vida quotidiana. bé aquest sentiment d’ira? És així com aprendran a resoldre bé les situacions conflictives que es vagin trobant. En aquest cas, la resposta és diferent, no és involuntària sinó que anem configurant una manera de respondre més in- Què podem fer en aquest casos? tencionada fruit de la reflexió i seguint, també, els patrons P Relaxar el cos. apresos. P Respirar profundament. P Pensar en una imatge relaxant agradable. Si el que ens provoca malestar té possible solució, la ira ens ajudarà a tenir energia per aconseguir la solució del conflic- Podem dir-nos: te, mentre que si el problema no té solució, el sentiment que “Calma’t. Empipar-se no serveix de res.” tindrem serà de tristesa, que és diferent de la ira. “Puc marxar en comptes de perdre el control.” “Un altre dia guanyarem nosaltres.” Per tant, buscarem la superació de l’estat d’ira amb la re- flexió del que ens preocupa, essent conscients del problema La ira intencionada, quan després d’un temps de sen- i buscant la solució dins els recursos que hem après o dema- tir-nos maltractats injustament reaccionem i volem prote- nant ajuda a persones de confiança. Explicar com ens sentim gir-nos. és el primer pas per superar el nostre malestar.

Podem dir-nos frases positives que ens ajuden a donar-nos força: “Tinc el que cal per poder-me’n sortir.” “No és la fi del món, només un problema que necessita solució.” “Res de ximpleries, les coses pel seu nom.”

Podem fer: P Canviar de manera de pensar: buscar altres pensa- ments o veure-ho des d’un altre punt de vista. Per exemple: dir “això no m’agrada” en lloc de dir “no suporto això” o dir “tant de bo no m’hagués passat” en lloc de pensar: “m’he de venjar”. P Evitar el victimisme ja que, tot i que no ens ho sem- La ira, segons Hieronymus Bosch. bla, nosaltres som els responsables de la nostre ira.

Juny 2016 27 Educar

Hem d’aprofitar l’energia que l’estat d’ira ens dóna per buscar una solució i superar el problema

Els adults hem d’actuar amb naturalitat davant els problemes, ensenyant-los que la vida no és perfecta i que tot té so- lució, però que s’ha de buscar. Cal ensenyar-los a ser valents davant de les frustracions, fer-los adonar que amb esforç els problemes se superen i el sentiment d’ira desapareix.

La ira sense control, aquest tipus d’ira la trobem en persones que habitualment estan enfadades, que no necessiten cap estímul negatiu que els provoqui ira. Aquesta conducta comporta problemes socials i de convivència. Són aquelles persones de qui solem dir: “Oh, sempre sembla que estigui enfadada! Sempre està a la defensiva! És desagradable Podem seguir aquestes pautes: establir-hi una conversa!”.

1- Transmetre el missatge a la persona que ens ha pro- Aquesta conducta és fruit d’un aprenentatge desadapta- vocat la ira de manera assertiva, és a dir, explicar-li com tiu; per tant, com tot aprenentatge, pot modificar-se i, amb ens sentim sense fer judici, sense culpabilitzar-lo, sen- consciència de la situació i esforç, es pot reconduir. se intentar pensar quines són les intencions de l’altre i parlar-li sense agressivitat. Recordem que els hàbits higiènics saludables ajuden moltíssim a tenir control de les nostres emocions i re- 2- En cas que el missatge assertiu que hem establert amb gulen els nostres estats d’ira. la persona que ens provoca ira no funcioni, passarem a establir un missatge més concret i específic i sobretot Uns quants exemples d’activitats saludables: fàcil d’aconseguir. Per exemple: “Jo estic molt enfadat P Fer esport de manera habitual. amb la meva parella perquè mai no m’ajuda a mantenir P Practicar tècniques de relaxació i control del cos i la ment la casa ordenada”. Si el fet d’explicar-li com em sento com ioga, meditació, pilates, etc. no funciona, li proposaré que faci una feina concreta — P Ingerir aliments naturals i saludables. recollir la roba i posar-la a la rentadora. Aquest pas és P Tenir relacions socials: sortir amb amics. important i suavitzarà el meu malestar i estarem en bon P Participar en activitats col·lectives: festes populars, fires, camí per solucionar-ho. clubs d’esport, de lectura, de música, de dansa... P Tenir aficions de desconnexió com pintura, música, di- 3- Un altre pas pot ser prendre una aptitud negociado- buix, cinema, esports, col·leccionisme... ra. És a dir, posar sobre la taula els punts de vista d’un i P Estar en contacte amb la natura: practicar activitats a altre per aconseguir pactes que ens beneficiïn a tots dos. l’aire lliure com caminar, treballar l’hort, etc. Aquesta actitud sol funcionar bé ja que es necessita una bona dosi d’empatia i això sempre és positiu. ROSER BAGUÉ PARETAS

BIBLIOGRAFIA És molt important que els pares, mares i educadors trans- Com gestionar les emocions. Carles Perni Garcia, psicòleg. metin la idea que els conflictes o problemes tenen solució i Menor manifestació d’ira i agressivitat. Berkowitz 1998 per tant hem d’aprofitar l’energia que l’estat d’ira ens dóna Millor control emocional. Lawton et al. 1992 per buscar una solució i superar el problema. Si ensenyem El control de les emocions. Jaume Roselló Mir als petits i joves que la vida no té problemes i els protegim L’educació emocional a la pràctica. Agulló Morera, M. J., Filella davant de qualsevol conflicte és com si el tanquéssim en un Guiu, G., García Navarro, E., López Cassà, E., Bisquerra Alzina, R. (Coord.). hivernacle de vidre i això no els ajuda a créixer.

28 Número 17 Medi ambient

El renéixer de l’ADF Puig Segalar Que s’hagi passat de les paraules als fets és una altra bona notícia: l’ADF Puig Segalar ha recuperat la vida, i el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals s’està acabant de redactar.

Aquests dos fets evidencien que segueix ferm el compromís terioritat pels ajuntaments, en varen exposar els dos trets amb el territori dels màxims responsables de les institucions bàsics: municipals dels tres municipis: Albons, la Tallada i Viladamat. 1. La seva justificació per l’elevat risc d’incendi que torna A l’assemblea de l’ADF del passat dia 1 d’abril ja es varen a patir el nostre massís, fruit de l’abandó d’una bona donar passos molt importants: es varen aprovar els estatuts part de les finques, que ha derivat en un increment i i es va elegir una nova junta. continuïtat de la massa forestal.

Aquesta nova junta, presidida per Ferran Gibert i Ledesma, i 2. I la necessitat de disposar d’un document que marqui amb els vocals representants dels tres ajuntaments i propie- les actuacions que cal portar a terme per prevenir i com- taris forestals particulars, ha assumit el compromís de tirar batre els incendis, com també les propostes tècniques endavant les accions necessàries per la prevenció d’incendis de gestió i recuperació de les finques (pinedes, antics i de col·laboració en la seva extinció, si es donés el cas. olivets, etc.).

En aquesta assemblea els tècnics, la Sandra i en Josep, re- També en aquesta assemblea es va decidir portar a terme la dactors del Pla de Prevenció d’Incendis, encarregat amb an- primera jornada de treballs per a voluntaris.

Treballs de desbrossament al Puig Segalar el 28 de maig de 2016.

Juny 2016 29 Medi ambient

Els voluntaris de l’ADF refent-se després de l’esforç.

Es va fixar el dissabte 28 de maig per fer una actuació de • Que amb maquinària pesant es fa molta feina, i amb sanejament a la zona de pícnic del Puig Segalar, i es va acor- eines manuals es fa feina més acurada. Però amb la dar que l’Ajuntament de la Tallada en faria la convocatòria. combinació d’ambdues queda més ben acabat. • Que la informació de l’ADF no arriba als veïns. Es En aquesta jornada hi varen participar una bona colla de comenta que és voluntat de l’Ajuntament de la Talla- voluntaris, d’edats compreses entre 7 i 84 anys. Cadascú va da que properament es pugui consultar tota la infor- portar l’eina forestal que va creure més convenient: des de mació referent a l’ADF a l’apartat entitats del web de simples tisores de podar a una desbrossadora de martells l’Ajuntament mateix. També, que es pugui disposar, muntada a una rotativa, passant per una motoserra o una per a les reunions, d’un local equipat amb un ordina- motodesbrossadora. dor a les mateixes dependències municipals. • Que seria interessant que l’ADF disposés d’eines Tal com varen explicar els tècnics del Pla de Prevenció, també mitjanes per fer-ne ús els voluntaris i també els pro- presents als treballs, es tractava d’eliminar els matolls i mata pietaris associats per fer treballs a les seves pine- baixa i respectar peus d’olivera, alzina o pi, separats per una des. El president respon que l’associació no dispo- distància d’uns sis metres, i podats fins a un terç de la seva sa de diners, i que si n’hi hagués —tant de bo!—, alçada. s’estudiarien totes les propostes. • També es comenta la inquietud generalitzada per La jornada va ser molt interessant. Es varen fer els treballs la plaga de processionària, que avança sense control, previstos i tots els participants hi varen col·laborar segons les afavorida per les condicions climatològiques favora- seves habilitats i amb les diferents eines. bles dels últims anys. • Els tècnics forestals insisteixen en la necessitat de Va acabar amb un petit refrigeri que va servir per conèixer- no deixar passar el temps i fer els treballs de gestió nos una mica tots plegats i recuperar forces. Tothom hi va dir forestal en els propers anys, si es volen tenir en un la seva. Dels diferents comentaris podem destacar: futur pinedes sanes i probablement rendibles.

30 Número 17 Medi ambient

Combinant maquinària pesant i eines manuals.

La processionària ha fet molt mal.

Afirmen que ara estan debilitades per motius diversos Ja de tornada, un dels propietaris forestals participant als (elevada densitat, monoespecificitat, processionària, treballs comentava que, durant la jornada, havia emparaulat etc.) i que cal recuperar l’estat òptim de la pineda i els serveis de la giratòria, per tal que l’ajudés a sanejar les afavorir altres espècies com l’alzina. seves pinedes el proper hivern. I segurament ho encertava. • Es proposa fer de cara a la tardor una segona jor- Perquè, si fem una mica de memòria, veurem que prou que nada per a voluntaris, un cop ja aprovat el Pla de ens lamentem de no haver aprofitat l’oportunitat que es va Prevenció. Es parla d’una jornada demostrativa sobre donar després de l’incendi del 2006 per identificar els límits el terreny de les diferents tècniques de gestió fores- de les parcel·les i condicionar-ne els corresponents accessos. tal, amb les corresponents eines i materials, i dirigida tant als socis de l’ADF com a tothom que hi estigui Tant de bo no sigui l’únic, i que altres propietaris també s’hi interessat. engresquin i la seva actuació s’estengui com una taca d’oli • La Sandra, tècnica redactora del Pla de Prevenció, per les pinedes dels tres municipis. s’ofereix per fer alguna xerrada sobre boscos i gestió forestal durant el proper casal d’estiu municipal. JOAN SAGUÉ MERCADER

Juny 2016 31 Apunts del natural

Delphine Labedan: tots els colors de l’aigua

Va canviar fa uns anys el verd dels Pirineus Atlàntics pel groc terrós de casa nostra. A la portada del darrer Aspre i Pla i al mur posterior de L’Empordanet podem fer un tast de la seva fascinant obra. Avui conversem amb ella en la Sirene, Delphine Labedan. tranquil·litat del pati de ca l’Estrada.

La campana de l’església de la Tallada ens dóna la benvingu- oposició amb la duresa de les muntanyes de la seva terra da, marcant el compàs d’aquest dissabte de juny que ja es natal. Li agrada aquest contrast i aprecia l’efecte de la llum comença a vestir d’estiu. La Delphine aprofita el bon temps sobre el paper blanc, una llum dura, molt diferent de la que per treballar a l’aire lliure, els elements justos damunt la vella ha omplert fins llavors els seus ulls atlàntics. De tant en tant, taula: colors als dits i llum al dibuix que va agafant forma. però, s’enyora de les muntanyes i els seus perfils salvatges, Va néixer a Pau (Aquitània) just encetats els vuitanta, filla de especialment del Pic du Midi d’Ossau, on la família hi feia fotògraf i de professora de dibuix, una molt bona base per estades. També hi ha el clima, és clar, molt més benigne aquí despertar la seva curiositat natural per la bellesa. El dia del i que li permet un contacte intens amb l’aire lliure. I un turis- seu aniversari se celebra a França “Le poisson d’Avril” (el me molt diferent, massificat durant l’estiu, reposat i tranquil peix d’Abril), l’equivalent francès a la nostra diada dels Sant la resta de l’any. Innocents, en la qual també es fan bromes i es pengen llufes en forma de peix a l’esquena. Durant molts anys ha rebut un De petita, amb els pares, viatjava en la furgoneta familiar. peix com a regal i junt amb els ocells, són font d’inspiració Europa i els seus museus, un mes sencer de turisme cultural. i esdevenen esclat de formes i colors presents en moltes de Es recorda extasiada davant la Venus de Botticelli als Uffizi les seves obres. de Florència: hi ha coneixences que ens marquen tota la vida. La llavor de l’art ja començava a arrelar, i amb ella la Parla pausadament, amb aquest català après per amor —la recerca constant, investigant nous formats contínuament, millor manera d’aprendre una llengua— i recordem els seus creant i entenent la creació artística com un estat d’ànim, primers viatges aquí, quan gràcies a una professora de Pa- del blanc i negre al color i viceversa. No es considera una lafrugell que durant la seva formació universitària a França artista, sinó una creadora d’imatges a partir de la quotidiani- li feia classes d’art antic, descobreix Ullastret durant quatre tat. Parlem de l’etiqueta que massa sovint acompanya l’art, anys d’excavacions a l’estiu. Al jaciment no hi troba tan sols tothom és artista, com un posat, com una marca que es pot la petjada ibèrica, sinó que hi coneix en Ferran, el seu com- vendre i reproduir en diferents dimensions i sobre qualsevol pany de vida des del 2005. Quan arriba aquí per quedar-s’hi, suport, des d’una tassa a un davantal, els quadres com a ta- durant un temps fa visites guiades a Empúries i va impreg- lles d’una peça de roba: XL-L-M-S: “No el tens més petit?”, nant-se del paisatge i la llum que tant li criden l’atenció per li demanen a vegades a les fires. Es desespera: “Jo no sóc

32 Número 17 Apunts del natural

Moi 1200, Delphine Labedan. Afribellebonne, Delphine Labedan. Trollbook, Delphine Labedan.

d’integració social. D’aquesta interacció amb els alumnes neix una retroalimentació, no es veu com a docent sinó com a guia, facilitant que emergeixin totes les pulsions interiors, que tot flueixi, en un grup interconnectat que creix l’un amb l’altre, l’art com a teràpia en el millor sentit del terme.

Utilitza diferents tècniques com l’aquarel·la, el carbó, els pas- tels, la tinta i l’acrílic, amb preferència per la tècnica mixta. Il·lustradora de contes infantils, els cartells del Black Music Festival de Salt, dibuixos de base per a puzles de Londji — una empresa de joguines de Banyoles d’on també és el paper artesà amb què sempre ha treballat i al qual concedeix una gran importància, l’Aquari Paper de la Farga—, ara treballa en la portada del proper disc de l’Orchestra Fireluche i prepara obra de gran format per a una exposició a l’espai cultural La Poissonbon916, Delphine Labedan. Destil·leria, de Mataró, d’octubre a desembre vinents. una impressora!”. La Delphine viu la seva relació amb l’art La Nora arriba de la platja i ens mira encuriosida des dels d’una manera molt diferent, fuig del tan apreciat hiperrea- seus sis anys; porta un regal per a la seva mare, una es- lisme —“per a això ja hi ha les càmeres fotogràfiques”— i combra-pinzell en miniatura que li permetrà seguir sobrevo- treballa incansablement, obra darrera obra, amb els errors i lant els cels de la Tallada, pintant la nit empordanesa amb les repeticions necessaris com a manera d’avançar i millorar. personatges fascinants que dormen al seu estudi atapeït de creació, un lloc màgic que ens transporta al seu imaginari i No signa els seus treballs, “ja sé que ho he fet jo”, i gaudeix a seguir somniant en mons llunyans, flors, colors, peixos i molt del que fa, lluitant contra el dubte i assumint que crear fa ocells en un esclat de color que ens envolta, mai més indife- patir. “Presento el que faig, no el que sóc”, i fuig de l’exposició rents a la seva presència. pública, que sembla que només busqui alimentar l’ego. JOAN LORENZO QUINTANA Des de fa deu anys imparteix classes de dibuix artístic i pintura a l’Escola Municipal de Belles Arts de Salt, al Mas Llorenç Per saber-ne més: del barri vell, una activitat docent amb adults i darrerament www.delphinelabedan.com també amb nens de 7 a 12 anys, en un projecte multicultural

Juny 2016 33 Afers exteriors

En Jordi de ca l’Estrada Una vida envoltat d’art, de la Tallada a Wisconsin Des que vaig néixer, l’any 64, fins que vàrem anar a viure junts amb la Maria, l’any 89, només vaig tenir una adreça, la de ca l’Estrada de la Tallada. D’ençà d’aleshores, hem viscut en dotze adreces diferents (ep, tots els canvis han estat voluntaris).

I no ens agraden les mudances! Dic això perquè quan en Catalunya, i segurament em passa perquè m’he guanyat la Toni em va demanar aquest escrit em vaig sentir alhora afa- vida, bàsicament, escrivint sobre el passat, és a dir, la his- lagat i estranyat. Vaig pensar que explicar en primera perso- tòria. Perquè sóc historiador de l’art. I aquelles dotze adreces na el que he fet o deixat de fer des que no visc a la Tallada van més o menys lligades a aquest ofici que més que una tenia un interès molt relatiu, més aviat escàs. Però anar-se’n feina per mi és, mai millor dit, mitja vida. a viure als Estats Units, ara fa vint-i-cinc anys, a la Tallada era poc habitual. I és cert que durant tots aquests anys de rodar, Vaig deixar de viure a ca l’Estrada quan, després de llicen- sempre he tingut molt present i m’he sentit orgullós d’haver ciar-me en Belles Arts, amb la Maria ens vàrem instal·lar a nascut a la Tallada. Això no vol dir res més que sentir-se Girona, l’any 1989. Jo ja feia un any que treballava de redac- identificat amb un paisatge i una gent, que m’agrada pensar tor de cultura i crític d’art a El Punt. Durant els quatre anys que en bona part m’han fet com sóc. Aquestes coses les que hi vaig passar vaig tenir el meu primer contacte real i veus precisament quan ets fora, molt lluny de la Tallada i de diari amb el món de l’art, els museus, les galeries, els artistes, les exposicions i, és clar, amb el periodisme i els mitjans de comu- nicació. Sobretot, em va servir per saber què és l’ofici d’escriure, què representa posar per escrit i publicar les teves reflexions i investi- gacions. Evidentment, el meu aprenentatge va ser enorme, però també em vaig adonar de les mancances en la meva formació. El 1992, en plena eufòria olímpica, vàrem decidir marxar als Estats Units per continuar els estudis i descobrir un país i una cultura que ens encuriosia i fascinava. I

34 Número 17 Afers exteriors

vàrem anar a parar a East Lansing, a la Universitat de l’Estat Mai ens ha agradat fer plans de futur (això ja s’ha vist, no?), de Michigan, on vaig estudiar un màster d’Història de l’Art però quedar-te a viure en un país que no és el teu, per més i vaig tenir l’oportunitat de treballar per primera vegada en que t’agradi i t’ofereixi tot allò que necessites —i moltes un museu, primer com a voluntari al Detroit Institute of Arts coses que saps que trobaràs a faltar— no és una decisió i després com a becari al Kresge Art Museum. Van ser tres gens fàcil. Per sort no vàrem tenir gaire temps de plantejar- anys molt intensos i una experiència inoblidable, en tots els nos-ho, perquè el 2008 va sorgir la possibilitat de tornar. A sentits. Girona s’havia creat la Fundació Rafael Masó i vaig tenir el privilegi de ser-ne escollit director. Ens vàrem instal·lar a To- Després de tornar a Catalunya i establir-nos a l’Estartit, el rroella de Montgrí i, des d’aquí, el 2011 vaig acabar el doc- 1996 vaig començar a treballar a la Fundació Gala-Salvador torat. Durant aquests últims anys, a més d’obrir al públic la Dalí, a Figueres. Novament, i sense sospitar-ho, va ser una Casa Masó de Girona, també m’he implicat en altres projec- altra etapa professional apassionant. Era l’adjunt de gerèn- tes paral·lels que em fan molta il·lusió, com la museïtzació cia i això volia dir moltes coses, des de treballar en la gestió de la Casa Vicens d’Antoni Gaudí, a Barcelona, i coordinar dels drets de propietat intel·lectual de Dalí fins a portar les el projecte d’un nou Museu d’Art Modern i Contemporani a relacions amb els mitjans de comunicació, entre moltes al- Girona. A tot això s’hi afegeix el que sempre m’ha agradat tres. Però sobretot vaig formar part d’un equip humà que més de la meva feina: fer recerca, escriure, organitzar ex- no només gestiona un dels museus més visitats del país, sinó posicions, i estudiar obres d’art i d’arquitectura de la meva que és responsable de la gestió del llegat d’un dels grans especialitat, que és l’art modern. artistes moderns. Tot això em va fer veure que, al cap de set anys, per continuar creixent com a professional necessitava Des del 2008, com deia, hem viscut a Torroella, la vila natal tornar estudiar. de la Maria, i he de reconèixer que hi estem molt bé (tant de bo l’adreça que tenim ara sigui l’última, però mai no se El 2003 vàrem tornar marxar als Estats Units. Aquesta vega- sap!). Tenim la família i molts amics a prop (els catalans, da vaig aconseguir una beca de la Universitat de Wisconsin, és clar) i, evidentment, som a tocar de la Tallada, on ve- a Madison, per estudiar el doctorat d’Història de l’Art i al- nim sovint amb l’excusa de qualsevol celebració familiar. hora donar classes com a lector. Al cap d’un any, però, em Els meus avis i els meus pares, a qui molts vàreu conèixer van oferir treballar al Cleveland Museum of Art en la prepa- i recordeu amb estima, ja no hi són, però sempre que ens ració de l’exposició més gran d’art català que s’ha fet mai trobem a ca l’Estrada ells d’alguna manera també hi són als Estats Units. I el que havia de ser una estada d’un any a presents. Per sort, a ca l’Estrada hi ha vida i això ens hi fa Cleveland es va convertir en tres. Allà, una vegada més, em tornar amb il·lusió i només la justa mesura de nostàlgia, i vaig sentir privilegiat per tenir l’oportunitat de treballar en ens fa mantenir ben viu l’orgull de ser de la Tallada. A la un museu com aquell i col·laborar de prop amb altres grans vida, ja ho sabem, tot són incògnites, i el fet de sentir-nos museus, sobretot el Metropolitan de Nova York. Aquesta se- en deute amb el lloc d’on venim ens pot ajudar a suportar gona etapa americana —encara més enriquidora que la pri- la incertesa. mera— es va acabar al cap de cinc anys, després de tornar un any a Madison per acabar els cursos de doctorat. JORDI FALGÀS

Interiorisme Pintura Rehabilitació Aluminis PVC

Juny 2016 35 Història

Efemèrides Un parell de dies a la República Catalana Amb el present article inaugurem una sèrie de notes sota el títol “Efemèrides”. Una efemèride és un fet puntual que es recorda (la paraula grega que l’origina també ha donat lloc al mot efímer). Les efemèrides que sortiran aquí les hem pescat a les actes del Consistori de la Tallada, avui en procés de digitalització per part de l’Arxiu del Consell Comarcal.

Un llibre d’actes pot semblar la cosa més avorrida, rutinària i L’acta, manuscrita en un català sense castellanismes però que protocol·lària del món. Però en el llibre d’actes de l’Ajuntament denota una lògica manca de familiaritat amb la normativa de la Tallada hi esperem trobar molts fets curiosos, significa- fabriana, diu entre altres coses: “El Sr. President (l’alcalde tius i fins i tot històrics. I faig servir aquest darrer terme amb sortint) manifesta que com hauran tingut ocasió de veurer i la prudència obligada pel tip de jornades històriques que no llegir en la premsa diaria, la major part dels ajuntaments Cata- parem de viure —diuen— des de fa alguns anys. lans, acatant les ordres provinents de Francesc Masiá, primer President de la República catalana, i al objecte de afiançar el Per començar ens vam preguntar quan es va redactar la pri- nou règim de govern republicá, que desde el dia catorce dels mera acta municipal del segle passat. I la resposta és el 19 actuals impera a Espanya, s’han ja constituit á base dels regi- d’abril de 1931. Aquell dia es va constituir el nou consisto- dors electes el passat dia dotçe dels corrents havent aquests ri, fruit de les eleccions del dia 12 d’abril, que van portar la tramès la adhesió al nou régim, com s’ha disposat per dit Segona República Espanyola… i, com veurem, una efímera Govern provisional”. En altres paraules, que calia adherir-se a República Catalana que no tenia cap numeració però que la República acabada de proclamar. també era la segona, perquè el 1640, durant la guerra dels Segadors, Pau Claris ja n’havia proclamat una. Però abans calia fer el relleu de l’antic consistori, cosa que es va fer simbòlicament lliurant la vara i el segell de l’Ajuntament i procedint a elegir els nous càrrecs d’alcalde i de primer i segon regidor. I, ara sí, es ratifica l’adhesió a la República, que ja s’havia fet per telefonema dirigit al president Macià el dia 17 d’abril, en els termes següents: “Els subscrits regidors electes pel poble de La Tallada el dia dotçe dels corrents tenen l’alt honor de adherir-se al Govern provisional de la República Catalana, que tan dignament presidiu (...)”.

I això és tot: en una setmana es va canviar d’Ajuntament a la Tallada, de règim a Espanya i es va proclamar la República Catalana. Els habitants de la Tallada i de tot Catalunya van viure per uns quants dies en una República Catalana, efímera, això sí. De fet, Macià el dia 17 ja havia hagut d’empassar-se la República i acceptar la Generalitat com a règim autònom. Però a la Tallada encara no ho sabien, o feien com si no ho sabessin per poder viure, ni que fos un dia més, a la República Catalana.

Pàgina del llibre d’actes del consistori de la Tallada corresponent a la sessió del 19 d’abril de 1931. RAMON CASARES

36 Número 17 Racó jove

Deu anys sobre la moto La vida d’un campió sempre ens crida l’atenció. Però si el campió és un veí, encara més. I si té deu anys i és franc i simpàtic com en Joan Santos, cal llegir aquesta entrevista, especialment els nois i noies a qui agrada l’esport en general

De molt petit, en Joan ja s’enfilava a la moto dels seus pares. i el motociclisme en particular.

Molt poca gent sap que hi ha un veí de la Tallada que és un De fet, entre els entrenaments i la competició (una vegada autèntic campió. Aquest campió fa una vida normal, es lleva al mes) els seus caps de setmana —i els dels seus pares— cada dia a bona hora per anar a l’escola i torna a casa cap estan consagrats a vagar per diferents circuits. Els princi- a les cinc de la tarda amb els altres nens i nenes del poble. pals entrenadors d’en Joan han estat els seus pares, però Estudia, fa els deures, juga, s’està amb la seva família i els també s’ha entrenat amb Manuel Fernando Bello, de Mini- seus gossos, sopa i se’n va a dormir. Un campió, doncs? motos Manfer, de Castelló d’Empúries, mort recentment.

Aspre i Pla l’hem anat a veure i la seva mare, l’Eva, ens ha fet Ja fa quatre anys que en Joan competeix per les pistes entrar per un garatge atapeït de motos de tota mena. Enmig catalanes (Juneda, Móra d’Ebre, Alcarràs, Menàrguens, del garatge, enfundada en una lona protectora, la MiniGP Coma-ruga, Calafat) amb el dorsal 18 a l’esquena i 140 cc 4t. A terra, un carenat nou a punt per ser pintat i lluir l’emblema del seu equip, el Team Shark Santos, que li els logotips dels patrocinadors. En Joan apareix a la cuina i ha fet el seu germà. En el palmarès d’en Joan hi trobem de seguida et sorprèn per la seva franquesa. Et mira amb resultats destacats des dels set anys (vegeu-ne el quadre confiança directament als ulls i somriu com el nen que és. adjunt).

A la taula del menjador, va responent sense embuts i amb La vida d’un corredor, fins i tot d’un corredor de deu anys, tranquil·litat les preguntes que li fem. Per començar, l’edat: és dura, però per a en Joan sembla que representi poc té deu anys i estudia 5è de primària a Verges. esforç. Per als seus pares sembla que sigui més feixuc per- què l’han d’acompanyar amb una caravana els caps de —No em costa compatibilitzar la moto i l’escola. Potser més setmana de competició. A més a més, de moment, ells endavant… però ja ho veurem. constitueixen tot el seu equip tècnic i de suport.

L’afició per córrer en moto li ve dels seus pares. Quan en —Pateixes molt? —preguntem a la mare. Joan va néixer, els seus pares tenien una moto i corrien en diferents circuits per pura afició. Però mentre que el germà —No, de fet, el moment més difícil és el de la sortida, perquè gran no va fer mai cas de la moto, en Joan abans de parlar ja els nanos van molt junts i poden tocar-se. Però un cop s’ha s’hi havia aficionat. “Senties com arrambava una cadira a la aclarit el grup, com que en Joan molt sovint va al davant ja no moto i s’hi enfilava” —explica l’Eva—. “Una vegada que ens pateixo perquè, a més a més, és un pilot molt regular i segur. havíem deixat les claus posades, fins i tot va engegar-la”. En Joan, és clar, no se’n recorda, però ell té clar que una bona —La moto és un esport de competició, com et portes amb part de la seva vida l’ha passada dalt d’una moto. els companys, Joan?

Juny 2016 37 Racó jove

Llançat a tota velocitat! «Quan som dalt de la moto, —Bé, som amics i ens portem molt bé. Ens veiem molt so- ja no hi ha amics, vint. Ara bé, quan som dalt de la moto, ja no hi ha amics, aleshores hem d’anar a totes! aleshores hem d’anar a totes!»

—Les teves principals virtuts com a pilot? —L’any que ve, córrer ja en circuits estatals. Però…

No dubta gens i ho resumeix en quatre punts: —Però què?

P Pas per corba ràpid. —Doncs que és molt car i necessito ajudes. P Bona posició. P Traçada constant. La mare d’en Joan ens ho confirma, el cost de córrer en un P Modèstia i esportivitat. equip és molt alt tot i que es disposi d’una semibeca de la Federació. De moment tenen les ajudes dels col·laboradors i —I els defectes? espònsors, però no serien suficients.

—El meu principal defecte és que a vegades em penso mas- —Quina és la teva aspiració? sa les coses, sóc massa calculador i no aprofito totes les oportunitats. No s’ho pensa dues vegades:

—Quin és el teu pilot preferit? —Arribar al més alt, a Moto GP.

—En tinc dos: en Jorge Lorenzo, perquè és un pilot molt fi, —I si no pot ser? la moto li va fina i rumia tota l’estona, i en Maverik Viñales, a qui conec i a vegades hem corregut junts. —Doncs no passa res. Seguiria corrent amb el meu pare, com un aficionat més… I estudiaria per ser mecànic de com- —Plans de futur? petició.

38 Número 17 Racó jove

«Per saber guanyar, cal Resultats més importants saber perdre!» en el palmarès de Joan Santos • 5è classificat del Trofeu Català de Minivelocitat de la FMC (Federació Catalana de Motociclisme) del 2013 • 10è classificat del Trofeu Català de Minivelocitat de l’any 2014 • 3r classificat de la Copa Catalana de l’ANPA (Associació Nacional de Pilots Aficionats) de MiniGP 110 cc durant l’any 2014 • 1r classificat de la Copa Catalana de MiniGP 140 cc (ANPA) del 2015 • 2n classificat de la Copa Catalana de Promovelocitat amb MiniGP 140 cc 4t del 2015. • Actualment participa en el Campionat de Catalunya de la Promovelocitat MiniGP 140 cc 4t, i és 2n a la general.

—Faig una dieta per perdre pes. Tot controlat pel meu en- trenador personal i esportiu, que a més és nutricionista i un dels meus espònsors. Cada dimecres anem a Girona a pesar-me, mesurar-me, canviar dietes, canviar la rutina d’entrenament…

Preguntem per la dieta i resulta que és força dura per a un nen de seu anys: molt pollastre a la planxa i poca varietat. Això sí, gelat un cop per setmana.

—I com t’ho fas a l’escola?

—Doncs m’emporto una carmanyola o a vegades em ve a La mirada del campió. buscar la meva mare al migdia.

—Accidents? –A l’escola deus ser molt popular, amb tants triomfs…

S’ho ha de pensar. Primer diu que no, però resulta que en la —No en parlo gaire. darrera carrera va caure a causa de la mala combinació d’un seguit d’imponderables. La mare, l’Eva, subratlla que sempre han insistit a en Joan en la importància dels valors esportius i en la modèstia, en no —Lesions? creure’s més que els altres.

—Cap. Bé, una petita fissura al dit en aquesta caiguda. En Joan hi diu la seva:

—Has de fer exercici físic? —Per saber guanyar, cal saber perdre!

—Faig una rutina d’exercici tres cops per setmana: bicicleta, I rebla el clau: abdominals, córrer, flexions. Ho combino amb dues extraes- colars (karate, atletisme). —En tot cas, sense els meus pares —i sense els espònsors— jo no podria ser on sóc. —I l’alimentació? RC

Juny 2016 39 Pessics musicals

L’havanera Alguna o altra vegada potser tots hem sentit o cantat cançons tan conegudes com: El meu avi, La bella Lola, La Paloma... Cançons evocado- res de records, dies d’estiu, trobades a la fresca… Però, ens hem preguntat mai quin és l’origen d’aquestes cançons?

L’ORIGEN

El naixement de l’havanera és fruit d’un llarg procés que va produir-se al segle XIX a Cuba, en una societat mestissa i amb influències musicals tant d’Amèrica com d’Europa i d’Àfrica.

Cal cercar els orígens de l’havanera en la contradansa cubana, la contradansa criolla o la dansa havanera, un ball hereu de la contradansa espanyola, introduïda per Espanya aproximadament l’any 1701. Al llarg del segle XVIII, la con- Cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell. tradansa va ser portada pels comerciants i negociants de la foto: Toni Foixench - havanerus.com metròpoli cap a la colònia. La contradansa francesa, mare de l’espanyola, tenia els seus orígens en una dansa anglesa és la primera peça musical que s’ha considerat havanera. molt més antiga, la country dance, d’extraordinària popula- Segons el periodista i estudiós Xavier Febrés, l’havanera és ritat en l’Anglaterra rural del segle XVI, que ràpidament es “una cançó de tempo moderat i lent, melodia plana i melan- va estendre pel continent europeu amb diverses variacions giosa, compàs cadenciós, balanceig lànguid, lirisme romàn- rítmiques i melòdiques. A França, la country dance va deri- tic i moviment ondulant”. var cap a la contradance, i va ser introduïda pels mestres de ball Isaac i Lorin en la cort de Lluís XIV en retornar de Lon- La música clàssica també ha incorporat l’havanera al seu re- dres l’any 1684, i a Espanya pel rei borbó de descendència pertori. Importants compositors han utilitzat aquest gènere francesa, Felip V. en algunes de les seves obres. Cal destacar els francesos George Bizet, Camille Saint-Saëns, Maurice Ravel i Claude A Cuba, la contradansa espanyola va entrar en contacte Debussy; els espanyols Isaac Albéniz i Manuel de Falla i el amb la música autòctona i la música negra, portada pels català Xavier Montsalvatge. esclaus negres africans. Va ser llavors quan es va produir el mestissatge de la contradansa cubana. El compàs caracte- Com a anècdota, cal explicar que la popular havanera de rístic de la contradansa espanyola, el 6/8, present encara en l’òpera Carmen de George Bizet es considerada un plagi de algunes composicions del segle XIX, es va substituir pel 2/4. l’havanera El arreglito, de Sebastián Iradier. Aquest compo- A l’illa, negres i criolls van començar a parlar castellà i amb el sitor basc també és l’autor de l’havanera més internacional i pas del anys van modificar els accents i l’entonació. segurament més famosa: La Paloma.

Així doncs, l’havanera va néixer a l’illa com a ball de saló, L’espectacular expansió de molt popular en els salons de l’Havana. Més tard es desdo- blaria en cant i ball, a causa d’influències melòdiques i rítmi- l’havanera, que fa trenta anys no ques hispàniques, africanes i antillanes; i posteriorment no- disposava de cap grup constituït, més en cant, ja fos en els escenaris dels teatres musicals, en la versió de saló per a veu i piano o entre els músics del ca- ha provocat que avui a Catalunya rrer. El abufar, apareguda en premsa a l’Havana l’any 1829, n’hi hagi més de vuitanta

40 Número 17 Pessics musicals

L’havanera va néixer a cinquantè aniversari. La Cantada d’Havaneres de Calella va actuar com un verdader revulsiu l’illa com a ball de saló, per a la formació dels primers grups que es molt popular en els van constituir amb la finalitat de participar-hi. El turisme i la desaparició del vell món dels salons de l’Havana pescadors havia fet desaparèixer l’havanera dels espais populars: l’havanera va passar de L’ARRIBADA la taverna a l’escenari. A CASA NOSTRA EL MOMENT ACTUAL Els soldats, indianos i comerciants que arri- baven procedents de Cuba després de la L’espectacular expansió de l’havanera, que guerra d’emancipació cubana van afavorir fa trenta anys no disposava de cap grup que, a principis del segle passat, l’havanera constituït, ha provocat que avui a Catalun- gaudís d’una àmplia popularitat. El gran èxit ya n’hi hagi més de vuitanta en actiu, com de la sarsuela en el públic català i espanyol, també centenars de discos enregistrats i a més de la interpretació que en feien cors i La música africana va arribar a Cuba d’actuacions arreu del territori català. Forta- orfeons, va facilitar que les “americanes”, tal amb l’esclavatge procedent d’aquell ment arrelada dins l’àmbit popular, actual- com eren conegudes a l’època, tinguessin un continent. ment cada estiu es fan nombroses cantades públic molt ampli. Però després d’aquest mo- d’havaneres acompanyades del cremat (be- ment culminant, l’havanera va decaure molt als anys cinquanta guda originària de la Costa Brava). En aquestes cantades, po- i només va subsistir en reduïts ambients populars, especialment dem veure la formació més habitual en un grup d’havaneres: de la costa empordanesa. A les tavernes i a les barraques arran acordió, una o dues guitarres i contrabaix. Com a composi- de mar no va perviure com a gènere clarament identificat sinó tors més importants d’havaneres, cal destacar Josep Bastons que era interpretada per músics no professionals, però d’una (creu de Sant Jordi 2016) i Josep Lluís Ortega i Monasterio. musicalitat envejable, barrejada dins el repertori de les cançons del moment: boleros, polques, sardanes, jotes... AUDICIONS RECOMANADES

L’any 1948 Xavier Montsalvatge, Josep Maria Prim i Néstor Xavier Montsalvatge, Cinco canciones negras – Punto Luján van publicar l’Álbum de Habaneras, com a primer in- de habanera tent per salvaguardar un gènere en perill de desaparèixer. Georges Bizet, òpera Carmen – havanera. Anys més tard, al 1966, a Calella de Palafrugell es va pre- Camille Saint-Saëns, havanera per a violí i orquestra sentar el llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, de Joan Maurice Ravel, Rapsodie espagnole – Havanera Pericot, Frederic Sirés i Ernest Morató. Per presentar el llibre, Isaac Albéniz, Rapsodia cubana i Suite española els organitzadors van celebrar una cantada d’havaneres a la taverna de Can Batlle. Era l’origen de la Cantada d’Havaneres També us recomanem que aneu a escoltar una de les nom- de Calella de Palafrugell, que enguany commemorarà el broses cantades d’havaneres que se celebren cada estiu a moltes localitats de la Costa Brava. Entre aquestes, la de la Tallada d’Empordà, el dia 15 d’agost.

Bon estiu i bona música.

ULTANO GÓMEZ i NÚRIA ABULÍ (duo Nerta)

Referències: Viquipèdia Fundació Ernest Morató (Palafrugell) Història de la música catalana, valenciana i balear, vol VII.

Juny 2016 41 Medicina i salut

Marxa nòrdica per estirar cames… i braços Alguna tarda de dilluns d’aquest hivern potser us heu trobat un grup de persones que es movien amb gestos enèrgics empunyant dos grans bastons. No eren cap colla d’esperitats sinó els participants en el curs de marxa nòrdica que, organitzat pel Consell Comarcal i sota la direcció d’Estel Gómez, s’ha realitzat a la Tallada.

El Nordic Walking o marxa nòrdica és una manera de caminar que inclou no només l’acció de les cames, sinó també la part superior del cos. Es tracta de caminar impulsant-se amb dos bastons dissenyats especialment per a aquesta mo- dalitat esportiva, simulant l’acció de l’esquí de fons. És una activitat apta per a tothom, independentment de l’edat i de la condició física. Amb una bona tècnica, el resultat és un moviment natural que actua de manera suau però molt efectiva en tot el nostre organisme.

S’ha comprovat, per exemple, que la marxa nòrdica millora el drenatge limfàtic, cosa que alleuja els símptomes del limfe- dema, una de les complicacions més comunes en les dones operades de càncer de mama i que ocasiona inflamació al braç. Altrament, la marxa nòrdica ajuda a millorar-ne l’estat d’ànim, en ser una activitat lúdica, a l’aire lliure i en grup. Obrim boca

Cuina per a infants

Fent la mona

Durant les vacances de Pasqua, setze nens i nenes de la Tallada van participar en el taller de cuina per a infants que va realitzar en Cris- tian Sala a La Caseta. Aquí els tenim capficats en aquesta feina tan gustosa i divertida.

42 Número 17 Obrim boca

Cuines del mon

El cuiner i veí de Tor Cristian Sala ha impartit un interessantíssim taller de cuines de diverses cultures del món durant els mesos d’abril i maig. Aquí el tenim preparant un tajine de xai marroquí. També hi va haver sessions destina- des a la cuina japonesa (sushi), índia (curri de pollastre), mexicana (mole) i anglesa (fish and chips i roast beef).

Preparant el tajine de xai. El mole pueblano, un cim de la cuina mexicana.

FORN DE LLENYA Recepta de pa Tenim un forn de llenya de l’any 1880. Aquest forn es va Ingredients reconstruir, ja que estava en P1.000 g de farina molt mal estat. Té uns 180 cm de 30 g de llevat diàmetre. Per fer pa, nosaltres P escalfem el forn tres dies P630 g d’aigua abans de coure’l, perquè P20 g de sal el totxo massís agafi P275 g de massa mare temperatura.

Quan nosaltres fem pa en aquest forn de llenya, seguim la recepta que ara us indicarem.

Primer de tot remeneu tots els ingredients. Després amasseu la massa durant En Toni Chicot uns 15 minuts. Quan la massa no s’enganxi a les parets del bol és que ja està escalfant el forn. ben treballada. Deixeu-la reposar tapada amb un drap durant 30 minuts. Seguidament, li traurem el CO2 tornant-la a funyir. L’estendrem davant nostre i agafant-la per la part més allunyada de nosaltres, la plegarem damunt de la part més propera i pressionant amb els canells la fregarem cap endavant. Aquesta acció la repetirem unes deu vegades. Un cop passats 20 minuts en repòs, en farem les parts que calguin. A continuació enfarinarem el marbre de la cuina per poder treballar les formes. Les particions les farem aplanant una mica el tros de massa i portant els extrems cap al mig vàries vegades, així la banda de sota guanyarà tensió i quedarà llisa. Les deixarem reposar amb la part llisa cara amunt uns tres quarts d’hora. Abans haurem encès el forn i el tindrem a 220 graus. Finalment, enfornarem les formes posant la part llisa a sota, de manera que quan la peça creixi, la part arrugada de la forma “grenyi” i faci un dibuix rústic. El temps de cocció serà aproximadament d’una hora. El forn, a punt Un cop traiem el pa del forn, cal deixar-lo en una reixa o de cap per avall per per coure una pastada. evitar que el cul quedi tapat i agafi humitat. Espero que us animeu a provar-ho i que gaudiu d’un bon pa. TONI CHICOT

Juny 2016 43