DOCSLIB.ORG

Maquetación 1

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Maquetación 1 BENAGUASIL BENISSANÓ BÉTERA CASINOS DOMEÑO GÁTOVA L’ELIANA LLÍRIA LA POBLA DE VALLBONA LORIGUILLA MARINES NÀQUERA OLOCAU RIBA-ROJA DE TÚRIA SAN ANTONIO DE BENAGÉBER SERRA VILAMARXANT ;0%&; 21%4E;5E*;1 *CBDA@E8<$CEDBE3>?@> CAE;<=>!<A@>= "C:E?C:>87=D7E<CEA> ,CAC:E3C=E<AE8DBD=@ L’alcalde de la Pobla, Josep ;BE4<A7D:@CA7>E?C Vicent Garcia, afronta la B;B@DADE=C9@$@=.EDEBD segona legislatura amb un !>,CAE?CE6)ED >8ECB nou quadripartit liderat per 6+E?CE?@9@C:$=CECAECB Compromís amb PSPV, :D=9>E?CEBDEC=@DE?C CUPO y Contigo. '/-E66 0D,@?D? 3./-E ;1';245E#41%&(0(*24 5(&2# 2554 "DBBDAE+E3BDA7D8E?CE:D=@ <DAD 5DE:@BB>=E>C=7DE?>9@E CAE<AE<B>EC9D,D?>ECAE<AE9 DB @E=C87D<=D9@ E?CE0D?DB 3./-E)+ './8-E6EDE)6'./8- 6 D )6 ##"#$ #!"# ! !"$!$ "" $ !$ "$#$###$ !"# $!" "$#$##"$ " !$ !"$!!$#$!$#$#" $"!$#$## P. S. | Coincidint amb el seu L'objectiu del nou espai es- provincials i autonòmiques. A portistes que s'esforcen per a "!$ desé aniversari, InfoTúria portiu no sols és informar l'àm- més inclourà informació d'inte- aconseguir les seues metes. #" !$" !"$ " aposta per un nou espai dedi- plia comunitat que comprén la rés per a pares i fills implicats Destacar que la pràctica de cat a l'esport: InfoEsports, que comarca, sinó també posar en en l’esport. l'esport és una activitat saluda- arribarà als nostres lectors a coneixement d'aquesta societat Per a InfoTúria, veure com ble. Al costat d'una dieta equi- InfoTúria: partir de gener de 2020 junta- la puixança de nous joves ta- cada vegada més els nostres librada i a uns bons hàbits de ment amb el periòdic gratuït lents en el món de l'esport. lectors confien en nosaltres és vida, l'exercici físic redunda en amb més ganes cada mes. El suplement serà una eina una espenta per a continuar benefici de la nostra salut. In- Com a mitjà de comunicació imprescindible per a directius i creixent i oferir a tots una in- foEsports aposta per això i que mai referent en informació i ser- professionals i les diferents ad- formació de qualitat, alhora aportarà el seu granet d'arena veis, aquest periòdic vol donar ministracions tant locals com que difonem els èxits dels es- per aquest bé comú. Renovar-se o morir. Una dita que major protagonisme a una no- cobra més sentit que mai per a In- va i puixant generació d'espor- foTúria. Cadascun dels esportistes tistes, locals i forans que, amb que lluiten per estar en l'elit de les les seues especialitats, estan seues respectives disciplines me- canviant la comarca de Camp reix el major dels reconeixements: de Túria. Són aquests, els esportistes -els En aquest escenari, InfoTú- ria, de la mà de la secció d'Es- adults però, sobretot, els més joves ports, posarà en marxa una do- - els que mantenen viva la il·lusió ble aposta. D'una banda, en d'arribar al més alt en l'esport. forma de secció específica en la I és per a aquest esportista, pen- web, amb presència en la por- sant en ell, per a qui aquest mitjà de tada (www.infoturia.com). Per comunicació de referència a la co- l'altre, amb el llançament del marca inicia ara una nova etapa, suplement en paper. amb més ganes que mai de ser la En tots dos casos es donarà seua plataforma, el seu aparador, el importància a les novetats de seu punt de suport. les diferents especialitats es- Els ‘doctrinalismes’ de poc ser- portives posant l'accent en l'es- veixen en aquests temps en què tot port base amb la publicació de suport pràctic és poc. Des d'aquest les últimes notícies, temes periòdic fugim del risc de caure en d'actualitat, entrevistes, opinió, el teoricisme per a convertir-nos, ressenyes de jornades, actes i més que mai, en una eina mera- altres continguts. ment pràctica gràcies a InfoEs- ports. Un nou espai dedicat a tot el que esdevé en l'esport de la comar- ca i, sobretot, a l'esport base. Donar suport a l'esportista, rela- cionar-lo amb les administracions, poder comunicar al món els seus assoliments... Aquest és l'objectiu d'aquest mitjà i no un altre. Per ai- xò, des d'aquestes pàgines, ens sembla essencial poder estar del InfoEsports, la nostra costat de l'esportista. aposta per a donar InfoTúria s'aferma com un vehi- suport a l'esport, cle de comunicació en el més extens ” sentit de la paraula. Una ajuda més començarà a publicar-se als ‘herois’ que ens fan gaudir cada amb InfoTúria a gener dia amb el seu esforç i dedicació. #10anysInfoTúria #10anysInfoTúria $$#$& $',%0.(,0,1'*!0)'0. %-/-1.0+0&/)01/+,)/10.+'(01 # $#$1"1# $ ".10)1. +-,(,%,1/+,)/1/.-1&/%1!(..*)- .*-1*. *+*-1&/101#/011.(/)0. /-!*)0)/,-1&/1.01 *!%+(,0,10./+'(0+0 %& $ $#%"!%!& #&$ &%#%&$ && &##%%&"! $ !#$&%&%"!%&&"$!$&%# $&" !#"%$&$&#$%&$!#"!% % REDACCIÓ | La Generalitat pondrá en marcha un progra- ma piloto de lanzaderas de transporte que conectará la ciudad de València con siete polígonos y parques industria- les del área metropolitana, en- tre ellos La Reva y Oliveral de Riba-roja de Túria. Los auto- buses se pondrán en circula- # $#$1"1# $ ción durante 2020 y darán ser- Els Premis Cacau d’Or han les trobades d'esmorzar valen- vicio a 34.500 usuarios. Ximo Puig en el acto de la Federación de Polígonos. premiat per cinqué any conse- cià amb més repercussió. El proyecto piloto, que tiene cutiu els millors locals de la Co- Els guardonats al millor es- previsto una duración de doce centes y el polígono de Almus- 2020 son “un incentivo impor- munitat Valenciana en els quals morzaret triats pels membres meses, permitirá obtener datos safes. tante” y, junto al apoyo de los se serveix el tradicional esmor- de la comunitat digital Cultura sobre la demanda del servicio Con la idea de reducir el uso ayuntamientos, va a hacer po- zaret, entre els quals figura el De l'Esmorzar són: Porta de la y los desplazamientos entre el del vehículo privado, el plan sible “una nueva generación” Bar l’Institut de Riba-roja de Mar, Casa Montes i Bar Mesta- domicilio y el lugar de trabajo, quiere potenciar la movilidad de parques empresariales de la Túria que s'ha guanyat la nomi- lla, a València; Casa Sanchis, La de cara a su futura implanta- sostenible en las zonas indus- Comunitat Valenciana. nació per ser un dels locals que Tulipa i Don Color a Gandia; ción definitiva. triales y está prevista su exten- Las cuentas recogen una in- més han potenciat en els últims Avinguda 2.0 a Massamagrell; En esta fase inicial, cuyos iti- sión a otras áreas del territorio versión de 163 millones de eu- anys La Cultura de l'Esmorzar. l'Ateneu d’Alaquàs; Bar el Mer- nerarios se han establecido valenciano, según anunció el ros en política industrial, 34,5 El bar prepara una gran va- cat de Xàbia; l’Institut de Riba- conjuntamente con las direc- president del Consell, Ximo millones en acciones estratégi- rietat d'esmorzars fins al punt roja de Túria; i Els Planes al ciones de los polígonos, se in- Puig, en el Congreso de Áreas cas enmarcadas en la tercera d'haver celebrat enguany un de Grau de Castelló. cluyen el Parque Tecnológico, Industriales de la Comunitat, fase del plan estratégico de la los polígonos de L’Andana, organizado por la Federación industria valenciana, 5 millo- Fuente del Jarro y Táctica, en de Polígonos Industriales. nes en la mejora de la eficien- Paterna, La Reva y Oliveral en Puig ha asegurado que los cia energética y 27,2 millones ".-10!(.(0)-1&%+10%-/..0,1/)1 )0+'* Riba-roja de Túria y sus adya- presupuestos del Consell para de ayuda a la industrialización. ,)*/+1.0',01%+&0'(*+0.1&/.1 " *,* !"%& "%#%&$&#"% El PSOE de Riba-roja ha tro- Cada afiliat havia de satisfer bat un document que revela l'o- una quota de 0’50 pessetes, en- rigen i la fundació de l'agrupa- cara que estaven exempts els ció local que va quedar malalts, els aturats i els absents conformada l'1 de març de 1936. durant més de tres mesos. Una Els papers recuperats per les carta remesa a Madrid per a la netes de José Navarro a través seua legalització definitiva de la Fundació Pablo Iglesias constata que a 26 de juny de han revelat el nom dels mem- 1936 existien 20 afiliats. La seu bres de la primera executiva es va fixar al carrer República, constituïda per Antonio Miguel 26 i després a Francisco Largo Enguídanos (president); Ángel Caballero. Policarpo (vicepresident); Nico- El reglament subratlla com a lás Álvarez (secretari); José Coll missió “inculcar les idees socia- (sotssecretari); José Navarro listes, recomanar als seus afi- (tresorer); Balbisso Navarro liats la celebració d'actes civils, (comptador); Lucio Soriano (bi- treballar perquè els seus afiliats bliotecari); i Luis Canto, Fran- actuen disciplinàriament dins ".1(01&/1.01*.('(01'*+&/'*)010/+,-1/.-1-/%-10',/-1&/1-/)/( cisco Alanz, Juan Bodí i Miguel de les seues societats, fer acréi- En l'acte s'han concedit la Creu Blava i la Creu Roja als policies locals i guàrdies civils per les seues Martí (vocals). Nicolás Álvarez i xer els lectors de la premsa so- actuacions i s'ha reconegut la labor dels agents jubilats del cos, als voluntaris de Protecció Civil, l'à- José Navarro van ser assassi- cialista i contribuir a crear esco- rea d'Inclusió i Drets Socials, al personal del centre de salut i a col·legis i instituts públics. nats a finals de 1939. les laiques i cooperatives”.
Load more

Recommended publications
  • MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
    MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2020-5354
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 150 Miércoles 27 de mayo de 2020 Sec. III. Pág. 34961 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO 5354 Resolución de 19 de mayo de 2020, de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, por la que se formula informe de impacto ambiental del proyecto «Plan para la mejora de la seguridad de las comunicaciones del desdoblamiento del gasoducto Valencia-Alicante: Tramo pos. 15.13 (E.C.Paterna)-pos. 15.20 (E.C.Montesa). Provincia de Valencia». Antecedentes de hecho Con fecha 4 de noviembre de 2019 tuvo entrada en esta Dirección General escrito de la Subdirección General de Hidrocarburos en el que se solicitaba la evaluación ambiental simplificada del «Plan para la Mejora de la Seguridad de las Comunicaciones del Desdoblamiento del Gasoducto Valencia-Alicante: Tramo Pos.15.13 (E.C. Paterna)–Pos. 15.20 (E.C. Montesa). Provincia de Valencia», promovido por la empresa Enagás Transporte, S.A.U. La Dirección General de Política Energética y Minas, a través de la Subdirección General de Hidrocarburos, actúa en este procedimiento como órgano sustantivo, a efectos de lo previsto en la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental. El objeto del proyecto es la construcción de las instalaciones necesarias para el tendido de una red de fibra óptica paralela al Desdoblamiento del Gasoducto Valencia- Alicante como elemento auxiliar de este al objeto de dotar de mayor seguridad al mismo. El ámbito de esta actuación abarca un tramo de 74.993 m de conducción anexa al desdoblamiento del gasoducto entre la Posición 15.13 (Estación de Compresión de Paterna) y la Posición 15.20 (Estación de Compresión de Montesa).
    [Show full text]
  • El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
    II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida.
    [Show full text]
  • Secretaria Autonòmica D'educació I Formació Professional RELACIÓ DELS CENTRES EDUCATIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA, ORDENADA
    Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional RELACIÓ DELS CENTRES EDUCATIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA, ORDENADA PER LOCALITAT I CODI DE CENTRE, AMB LES CITES DE VACUNACIÓ ASSIGNADES % CODI CENTRE LOCALITAT PUNT DE VACUNACIÓ DATA HORA PERSONAL 46019155 CENTRO PÚBLICO FPA JAIME I ADEMUZ LLÍRIA Dijous, 18 de març 10:30 100% 46020248 IES DE ADEMUZ ADEMUZ LLÍRIA Dijous, 18 de març 10:30 100% 46026329 CRA RINCÓN DE ADEMUZ ADEMUZ LLÍRIA Dijous, 18 de març 11:00 100% EI 1er CICLE MUNICIPAL 46030266 ADOR GANDIA Dijous, 18 de març 15:30 100% L'ESCOLETA ADOR - PALMA DE 46018953 CEIP LA MURTERA GANDIA Dijous, 18 de març 15:30 100% GANDIA 46000079 CEIP SANT VICENT FERRER AGULLENT XÀTIVA Dijous, 18 de març 20:00 100% EI 1er CICLE MUNICIPAL LA 46022713 AGULLENT XÀTIVA Dijous, 18 de març 18:30 100% JORDANA CENTRE FPA MUNICIPAL 46028120 AGULLENT XÀTIVA Dijous, 18 de març 15:00 100% D'AGULLENT CEIP SANT JOSEP DE 46001515 AIELO DE MALFERIT XÀTIVA Dimecres, 17 de març 18:30 100% CALASSANÇ 46022099 IES PORÇONS AIELO DE MALFERIT XÀTIVA Dimecres, 17 de març 18:00 100% EI 1er CICLE MUNICIPAL LA 46022348 AIELO DE MALFERIT XÀTIVA Dimecres, 17 de març 18:30 100% SERRATELLA CENTRE FPA MUNICIPAL ENRIC 46027231 AIELO DE MALFERIT XÀTIVA Dimecres, 17 de març 18:30 100% VALOR CENTRE PRIVAT MARE DE DÉU 46000092 ALAQUÀS TORRENT Dimarts, 16 de març 16:30 100% DE L'OLIVAR II CENTRE PRIVAT MARE DE DÉU 46000109 ALAQUÀS TORRENT Dijous, 18 de març 10:30 100% DE L'OLIVAR I CENTRE PRIVAT MADRE JOSEFA 46000110 ALAQUÀS TORRENT Dijous, 18 de març 13:00 100% CAMPOS 46000158
    [Show full text]
  • Nuevas Poblaciones Del Altramuz Valenciano (Lupinus Mariae-Josephi)
    TOLL NEGRE 8: 21-26 (XII-2006) NUEVAS POBLACIONES DEL ALTRAMUZ VALENCIANO (Lupinus mariae-josephi) Simón FOS MARTÍN1, Albert NAVARRO PERIS2, Inmaculada FERRANDO PARDO2, Salvador ALBA VILLEGAS4 & Emilio LAGUNA LUMBRERAS2,3 1 Generalitat Valenciana. Conselleria de Territorio y Vivienda. Servicios Territoriales de Valencia. Edificio PROP. C/ Gregorio Gea, 27. E-46009 Valencia. C.e.: [email protected] 2 Generalitat Valenciana. Conselleria de Territorio y Vivienda. Centro de Investigación y Experimentación Forestal (CIEF). Avda. Comarques del País Valencià, 114. E-46930 Quart de Poblet. C.e.: [email protected] 3 Generalitat Valenciana. Conselleria de Territorio y Vivienda. Servicio de Conservación y Gestión de la Biodiversidad. C/ Francesc Cubells, 7. E-46011. Valencia. C.e.: [email protected] 4 C.e.: [email protected] RESUMEN: Se dan a conocer dos nuevas poblaciones del endemismo valenciano Lupinus mariae-josephi muy próximas a la localidad original donde, a finales de los años 70, fueron recolectadas las semillas que permitieron la descripción de la especie en 2004 a partir de plantas cultivadas. La divulgación de la dramática situación de esta nueva especie a través de los medios de comunicación y la participación de diversos colectivos y personas para su prospección en la provincia de Valencia ha permitido la localización de estas nuevas poblaciones. Palabras clave: Altramuz valenciano, Lupinus mariae-josephi, ecología, distribución, Montserrat, Valencia, España. ABSTRACT: Two new populations of the valencian endemic plant Lupinus mariae-josephi are reported. These ones are located near to the original locality where seeds were collected by the end of 70s, allowing the description of this species from cultivated plants.
    [Show full text]
  • Detecció De Mosquit Tigre (Aedes Albopictus) a La Comunitat Valenciana Laboratorio De Entomología Y Control De Plagas
    Detecció de mosquit tigre (Aedes albopictus) a la Comunitat Valenciana Laboratorio de Entomología y Control de Plagas Zorita del Maestrazgo Palanques Herbés La Pobla de Benifassà Villores Castell de Cabres Forcall Olocau del Rey Todolella Rossell Vallibona San Rafael del Río La Mata de Morella Morella Cinctorres Canet lo Roig µ Traiguera Sant Jordi Portell de Morella Xert Vinaròs La Jana Castellfort Catí Càlig Sant Mateu Benicarló Ares del Maestrat Cervera del Maestre Tírig Villafranca del Cid La Salzadella Benasal Santa Magdalena de Pulpis Albocàsser Peñíscola Vilar de Canes Les Coves de Vinromà La Torre d'En Besora la Serratella Culla Vistabella del Maestrazgo Alcalà de Xivert Benafigos La Torre d'en Doménec Sierra Engarcerán Vilanova d'Alcolea Xodos Atzeneta del Maestrat Torreblanca Villahermosa del Río Benlloch Vall d'Alba Les Useres Cortes de Arenoso Cabanes Lucena del Cid Castillo de Villamalefa Zucaina Figueroles Costur Vilafamés La Pobla Tornesa Puebla de Arenoso Oropesa del Mar Castielfabib Ludiente Torrebaja Arañuel Sant Joan de Moró L'Alcora Montanejos Argelita Benicàssim Borriol Ademuz Villanueva de ViverFuente la Reina Cirat TorrechivaToga Puebla de San Miguel Vallanca Vallat Ribesalbes Casas Altas Montán Fuentes de Ayódar Espadilla Fanzara Pina de Montalgrao Castellón de la Plana Casas Bajas Torralba del Pinar Barracas Higueras Ayódar Caudiel Onda Benafer Pavías Villamalur Sueras El Toro Almassora Matet Tales Vila-real Viver Gaibiel Betxí Torás Alcudia de Veo Aras de los Olmos Algimia de Almonacid Vall de Almonacid Artana
    [Show full text]
  • LA RIBERA ALTA.Indd
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • Administración Del Marquesado De Llombai Tras La "Nueva Planta"
    REVISTA DE HISTORIA MODERNA N.s 12 (1993) (pp. 185/206) ADMINISTRACIÓN DEL MARQUESADO DE LLOMBAI TRAS LA "NUEVA PLANTA" Elia GOZÁLBEZ ESTEVE Universidad de Alicante Con este artículo, pretendemos, en primer lugar, hacer un escueto comentario sobre la administración territorial y local de un señorío valenciano - el marquesado de Llombai - antes y después de la expulsión de moriscos. Y en segundo lugar ana­ lizar con mayor detenimiento el gobierno del mismo a partir de la pérdida del dere­ cho foral valenciano. Aunque basado en un caso particular, la organización y desarrollo de los muni­ cipios que integran el marquesado puede ser representativo del ámbito valenciano, a pesar de la variedad respecto al número de oficios, cargos municipales y el modo de acceder a ellos. El marquesado de Llombai se halla situado en la Ribera Alta, al suroeste de la actual provincia de Valencia, dentro del antiguo "Valí deis Alcalans". Los cuatro pueblos que llegaron a formar la "foya" y baronía de Llombai -Catadau, Alfarb, Llombai y Alédua- tuvieron su origen en el reparto que, de las tierras conquistadas, hizo don Jaime I entre sus caballeros (1). En una muy breve síntesis cabe mencionar que, a través de sucesivas donacio­ nes, herencias y ventas, los cuatro lugares fueron unificados jurisdiccionalmente con don Aymerich de Centelles a finales del siglo XIV (1391), y territorialmente un siglo después (alrededor de 1490), con don Juan de Borja, que los anexionó a la casa ducal de Gandía, con los cambios y alternativas administrativas que este hecho supuso. Llombai contaba con dos comunidades distintas -cristianos y mudejares- que se reflejaba en una organización local separada para unos y otros.
    [Show full text]
  • Anejo De Cálculo De Costes
    Dirección General de Obras Públicas, Transportes y Movilidad RESUMEN EJECUTIVO PROYECTO DE SERVICIO PÚBLICO DE TRANSPORTE DE VIAJEROS POR CARRETERA CV-111, La Ribera Alta – València ÁMBITO: COMARCAS: MUNICIPIOS: La Ribera Alta Alberic, Alzira, l’Alcúdia, Alfarp, Algemesí, Alginet, Almussafes, Antella, Benifaió, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Carlet, Catadau, Gavarda, Guadassuar, Llombai, Massalavés, Tous, València València, julio de 2018 1 PRINCIPIOS Y OBJETIVOS DE LA NUEVA RED • Incremento de la accesibilidad de la población al sistema de transporte público regional (mayor equidad y cobertura territorial). • Adecuación de la oferta de servicio (expediciones, flota…) a las necesidades de la demanda, bajo una perspectiva de racionalidad económica. • Búsqueda de complementariedad entre los diferentes modos de transporte existentes en el territorio; potenciación de la intermodalidad. • Apuesta por la racionalidad en la integración y coordinación de tráficos. • Jerarquización de los corredores de transporte interurbano. Disposición de servicios altamente competitivos (prestaciones, atributos…) en los ejes troncales de la red. • Flexibilización de los modelos de prestación según realidades socio-territoriales. • Potencial aprovechamiento de las rutas de transporte escolar interurbano en aquellos ámbitos con núcleos poblacionales de menor tamaño y/o de complicada accesibilidad territorial. • Apuesta por la disposición a futuro de un sistema tarifario integrado y bonificable (red interoperable) en el conjunto del territorio valenciano. 2 CALIDAD EN LA PRESTACIÓN El servicio se prestará de acuerdo con los estándares de calidad establecidos por la Dirección General de Obras Públicas, Transportes y Movilidad, y lo recogido en el pliego de licitación de la concesión: • La información al viajero estará disponible en paradas, el propio vehículo y la página web de la empresa, en la que se informará sobre los distintos aspectos del servicio (horarios, itinerarios, paradas, títulos, tarifas, correspondencia con otras líneas y servicios...).
    [Show full text]
  • Club Población Presidente Sociedad Cazadores Pico
    CLUB POBLACIÓN PRESIDENTE SOCIEDAD CAZADORES PICO CASTRO DE ADEMUZ ADEMUZ JOSE RAFAEL LOZANO GONZALEZ SOCIEDAD DE CAZADORES LA JORDANA DE AGULLENT LA JORDANA AGULLENT VICENTE REIG SOLER CLUB CAZADORES EL BRUFOL D´AIELO DE MALFERIT AIELO MALFERIT DAVID ALBERT SANCHEZ CLUB CAZADORES DE ALAQUAS ALAQUAS JOSE VICENTE BURGUET GUERRERO CLUB DE CAZA COVA ALTA DE ALBAIDA ALBAIDA CARLOS ALBERT SEGUI CLUB DE CAZADORES DE ALBAL ALBAL JULIAN LOPEZ ROSALENY CLUB DE CAÇADORS L'ANEC ALBALAT DE LA RIBERA GABRIEL LATORRE VALERO CLUB DE CAZA DE ALBALAT DE TARONGERS ALBALAT DELS TARONGERS JOSE LUIS CHENOVART RENAU CLUB DEPORTIVO DE CAZADORES LA PERDIZ DE ALBERIC ALBERIC FRANCISCO JOSE COMPANY ALVAREZ CLUB DE CAZA ALBORACHE ALBORACHE SANTIAGO BLASCO COLLADO CLUB DE CAZA EL XÚQUER ALCANTERA DE XUQUER DIEGO SALAS CASTRO CLUB CAZADORES ALCASSER ALCASSER EMETERIO VELERT SAEZ CLUB CAZADORES DE ALCUBLAS ALCUBLAS HECTOR CABANES MACIAN CLUB DE CAZA ALCUDIA DE CRESPINS Y CERDA ALCUDIA CRESPINS ALFONSO POLO ALMENDROS CLUB DE CAZA Y TIRO DE ALDAIA ALDAIA FEDERICO MARTINEZ VILANOVA CLUB CAZADORES DE ALFAFAR ALFAFAR JORGE ZARAGOZA PALMERO ALFARA DE LA BARONIA CLUB CAZADORES ALFARA DE LA BARONIA JUAN PEDRO CLAVELL FERNANDEZ CLUB DE CAZADORES ALFARA DEL PATRIARCA ALFARA PATRIARCA MANUEL CARRETERO ORTIZ SOCIEDAD CAZADORES DE ALFARP ALFARP RAFAEL BARBERA DIRANZO CLUB DE CAZADORES ALGAR DEL PALANCIA ALGAR DEL PALANCIA MANUEL TORRES SERRANO CLUB DE CAZA LA GOLONDRINA DE ALGEMESI ALGEMESI VICENTE SATORRES BOIX CLUB DEPORTIVO VIRGEN DE LOS AFLIGIDOS DE ALFARA DE ALGIMIA ALGIMIA DE ALFARA IVAN NAVARRO ROS CLUB DEPORTIVO ALGINET 91 ALGINET JOSE RAMON BELLVER SIMBOR CLUB CAZADORES EL SETTER DE ALGINET ALGINET SALVADOR NAVARRO BOTELLA CLUB CAZADORES DEPORTIVO CARRAIXET ALMASSERA ALBERTO M.
    [Show full text]
  • CÀRCER LRA IBERA a LTA Càrcer
    OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CÀRCER LRA IBERA A LTA Càrcer AJUNTAMENT DE CÀRCER ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Dionís Seguí Penadés DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Càrcer, 169 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càrcer ISBN: 978-84-482-5820-7 Depòsit legal: V-864-2013 Impressió: www.avl.gva.es CÀRCER El municipi de Càrcer està situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, enclavat en una vall rica per la fertilitat de les seues terres, que el riu de Sellent i el riu Xúquer banyen i reguen a través de la séquia d’Escalona i la séquia de Carcaixent, entre altres. El municipi, de 2.081 habitants, està situat a 33 m d’altitud. El terme municipal té una extensió de 7,6 km2; limita al nord amb Gavarda; a l’est, amb Alcàntera de Xúquer; al sud, amb Xàtiva i Sellent, i a l’oest, amb Cotes i Antella. El topònim Càrcer prové del llatí CARCER, -ERIS ‘presó’, que prengué figuradament el sentit de ‘vall encaixonada’, motivat per la situació geogràfica de la vall, anomenada vall de Càrcer o vall Farta, envoltada per les muntanyes de Gavarda i d’Antella, el Montot i el Realenc. L’origen del municipi és musulmà, i va arribar a ocupar una gran extensió, per la zona on se situen actualment les partides del Racó, la Senyoria, el Socà i el Ravalet.
    [Show full text]
  • Llombai Lra Ibera a Lta
    OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS LLOMBAI LRA IBERA A LTA AJUNTAMENT DE LLOMBAI ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Josep E. Forés Rossell DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Llombai, 177 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Llombai ISBN: 978-84-482-5828-3 Depòsit legal: V-872-2013 Impressió: www.avl.gva.es LLOMBAI Llombai limita al nord amb els termes de Real, Montserrat i Picassent; a l’est, amb Picassent i Alfarb; al sud, amb Alfarb i Catadau, i a l’oest, amb Dosaigües. El seu terme té una extensió de 55,1 km2 i es troba en la subcomarca de la Vall dels Alcalans, al nord-oest de la Ribera Alta. Se situa plenament en el domini estructural ibèric, a cavall entre els contraforts ibèrics més sud-orientals, com la serra del Cavalló, i la gran cubeta sedimentària valenciana. L’àrea té una estructura en fossa tectònica, amb relleus cretacis en les vores (el Cavalló de la Colaita i la serra d’Alèdua) i una zona d’argiles miocenes i del Keuper (nord-oest), així com de materials miocens i quaternaris en l’eix central. Llombai té actualment uns 2.786 habitants. En el seu terme municipal trobem el barri de Sant Antoni, que hui forma part del nucli urbà i que se situa al voltant de l’ermita del mateix nom.
    [Show full text]