AU!-56. Vallibona
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Vallibona A la vora del riu Cervol per J. Emili Fonollosa allibona és un municipi situat a Geografia de la província de Castelló, la comarca dels Ports i està prop obra de D. Carlos Sarthou Carreres pu- V del naixement del riu Cervol. El blicada en 1918, en el breu capítol dedi- seu nucli poblacional es troba totalment cat a Vallibona que: "Considera’s esta envoltat de muntanyes, a 666 m. Entre vila com de temps de la invasió aràbiga les elevacions més importants estan el (...) quedant deserta fins a 1271 que va Tossal Gros (1.253 m.), les Moles de la ser encarregat de repoblar-la D. Blasco Clapissa, el Turmell (1.281 m.) i la Ta- d’Alagón". Més tard va passar a formar laiola (948 m.). El seu terme municipal part de l'abat del convent de la Tinença és dels més grans de la província, 91,58 de Benifassà. 2 km ; la major part està cobert de pins, Posteriorment passaria a la Corona, carrasques i roures. sota la jurisdicció de Morella, de la qual El riu Cervol recorre el seu terme de s’independitzaria com a municipi al fe- ponent a llevant, durant la major part del brer de 1691. Al seu territori es va for- recorregut es troba sec, però les seues mar, l'any 1834, una de les primeres par- avingudes, per sort molt espaiades, so- tides del cabdill carlí Cabrera. Durant len ser molt cabaloses. Actualment, té els anys 40 d’aquest segle, com tota la un cens que ronda els 110 habitants, tot zona, va tenir una intensa activitat el i que no són més de mig centenar els maquis. que hi viuen durant tot l’any, la majoria La seua ja mínima economia es basa gent major. en l’agricultura de secà: blat, cada ve- Durant les vacances i caps de setma- gada menys, i la ramaderia, sobretot na la seua població augmenta, són nom- d’ovelles i alguns caps de vacum. En els broses les persones que tenen una sego- últims anys, el turisme ha començat a na residència al poble. Molts descen- ser també una font d’ingressos, amb dents de famílies de la població han anat l’obertura d’un hostal-restaurant a l’an- reconstruint les seues cases. La restau- tic quarter de la Guàrdia Civil i la con- ració de les antigues cases s’ha fet amb versió de velles edificacions en vivendes bon gust i sense trencar l’estil construc- de turisme rural. Hi ha, a més de l’hos- tiu i urbanístic. tal, dos bars, així com servei de carnis- El nucli poblacional pareix procedir seria, ara només una vegada per setma- d’un assentament àrab. El 1223, després na i una botiga menudeta d’alimentació. de la conquista cristiana, va ser donada Així mateix, periòdicament arriben co- a poblar per Blasco d’Alagó amb fur i merciants de Calaceit i Xert a oferir frui- costums de Saragossa. Llegim en la tes, verdura, peix, etc. natges d’estat, conversacions, pactes i acords. És per això, que la decoració de l’alfarge de Vallibona es deu sens dubte a la celebració ací d’una reunió per a tractar d’algun dels conflictes que es mouen en eixos anys per la zona, com es reafirma Gómez. De l’estudi heràldic portat a terme es dedueixen interessants conclusions, però ha de ser la química qui tinga la primera paraula. La cosa, encara que parega sor- prenent és així, perquè una de les difi- cultats majors és que els colors, enve- llits i enfilats, ofereixen dificultats de distinció. Així, plates i grocs (=or) es confonen; així com els negres, verds i blaus (=sable, sinople i atzur). I de so- bres és sabut que els colors (esmalts i metalls) són fonamentals en la interpre- tació heràldica. D’altra banda, en portar a terme els Les seua festa principal és Sant Do- cap escut i la majoria d’ells estan en prou treballs in situ per a consolidar la co- mènec, que se celebra tradicionalment bones condicions de conservació, a pe- berta, podrà estudiar-se com era primi- el primer diumenge d’agost. A l’ermita sar del seu secular abandó. Són singu- tivament el temple, ja que consta d’una del mateix nom es fa una romeria molt lars, encara que no desconegudes, les estructura complexa, amb fases posteri- animada, la qual dóna pas a les festes talles dels caps de les sabates, d’excel- ors controvertides i construcció poste- d’estiu. Últimament també s’ha revis- lent factura, on es recolzen les jàsseres rior d’una capella annexa. Tot això en colat la festa de Sant Antoni. En la seua que suporten les biguetes i llistons, for- una vessant d’acusada pendent. A ban- gastronomia destaca el pernil, la carn mant caps pseudohumans amb forma de da que l’historiador Alfred Gómez creu salada i fumada, el recapte (olla de ver- felí amagat. La Conselleria té la inten- que el nivell del temple va sofrir impor- dures, patates i porc) i la quallada. ció ferma de restaurar-los. tants intervencions, variant els seus ra- Per què hi ha un conjunt heràldic d’es- sants, una cosa que caldrà també estu- tes característiques en un poble xicotet i diar i analitzar. L’Església i el conjunt apartat dels Ports de Morella?. Segons heràldic l’historiador Alfred Gómez, la resposta en principi vindria donada perquè en la Les ermites L’Església de l’Assumpció conserva, dita Església es va celebrar en el seu dia mal que bé, un dels alfarges mudèjars, En el terme municipal hi ha dues er- una important reunió "d’Estat".En el pri- sense cap exageració, més importants de mites, una dedicada a Santa Àgueda i mer terç del segle XIV van viure la ciu- la Península. L’Església és neoclàssica una altra a Sant Domènec. Santa Àgueda tat de Morella i pobles confrontants una però per damunt de les seues falses vol- presenta dues característiques singulars: sèrie de successos políticoreligiosos tes s’amaga l’alfarge malparat, amb una és un peculiar temple romànic de recon- d’una gran transcendència. Morella era esplèndida decoració heràldica. Si avui questa i es troba enclavat en una lloma el punt de confluència dels tres regnes, i podem comptar quasi mig centenar de de fortes ressonàncies esotèriques. La per tant, punt clau de reunió. L’any 1410 blasons, de principis del s. XV, en un Conselleria ha promés des de fa temps moria Martín l’Humà i la zona es va pre- primer moment n’hi hauria més de dos una inversió per a reparar la seua sos- sentar com l’escenari de les pugnes po- centenars. lítiques pel tron. En la Geografia de la Província de El 1411 les batalles entre els partida- Castelló, obra de D. Carlos Sarthou Car- ris de Ferran, recolzat per Benedicte reres publicada en 1918, referint-se al XIII, a la capital dels Ports i els partida- temple diu: "L’Església parroquial, de- ris del comte d’Urgell, a les poblacions dicada a l’Asunción, res de particular de l’entorn de la fortalesa van ser cons- ofereix: és una nau amb regulars altars tants. La zona es va convertir en l’eix de fusta tallada i algunes pintures que de la crisi política, donant-se cita tots no són roïnes". En data desconeguda (tal els alts càrrecs polítics i religiosos. Con- vegada en el s. XVIII), quan es va mo- flicte que es va dirimir a l’any següent a dernitzar el seu aspecte i es va construir Casp. la Capella de la Comunió, seguint les directrius de Trento es va reparar la de- El 1414, de nou Morella va ser seu teriorada sostrada i se'n degueren per- d’una important reunió. L’acord per a dre dos terços. El que s’ha conservat, acabar amb el Cisma d’Occident. En les dos o tres cruixies d’uns dels faldons, conversacions es van asseure el rei mostren aquesta esplèndida col·lecció Ferran, Benet XIII -El Papa Luna- i Sant heràldica. Una de les seues particulari- Vicent Ferrer. Durant tres mesos es van tats és que pràcticament no es repeteix succeir l’anada i vinguda d’alts perso- trada i en els últims anys s’ha recuperat la romeria que es realitzava antany. Pel que fa a Sant Domènec, es diu que va ser construïda o va instar que s’edificara Sant Vicent Ferrer, en el segon decenni del segle XV. No obstant això, la docu- mentació fa ja referència a Sant Domè- nec de Vallibona l’any 1289. Es mostra com un superb conjunt monàstic. Tam- bé s’han realitzat inversions, que han permés la seua restauració parcial. El retaule Recentment, es van recuperar i van restaurar uns fragments de retaule gò- tic, anònim i desconjuntat, excepció feta de la taula central que va ser arrancada en el seu dia per a construir en el dit es- pai una fornícula per a una imatge d’em- balum. Es tracta del retaule de Sant Domènec, construït en el seu dia per a l’ermita dedicada al sant i que posteri- població, habilitada per a construir el La romeria orment va ser traslladat a l’església par- campanar. És una de les escasses restes El divendres posterior al dia de l’As- roquial. d’arquitectura mudèjar que encara es sumpció, al sis del matí es congreguen conserven. El retaule de Sant Domènec de Valli- els vallibonencs per començar la ruta. bona, realitzat en fusta, amb forma de Les restes de la Torre del Molí, que El pelegrinatge es fa a través de bells pastera amb diversos nivells pictòrics es es troben a pocs quilòmetres del poble paratges, com el cingle de Sant Jaume i componia originàriament de dos cossos al costat del riu Cervol, són els vestigis les Roques del Masmut, grans monòlits laterals de dos pisos i un central on, en d’una torre que sembla que ja existia a rogencs.