Vallibona A la vora del riu Cervol per J. Emili Fonollosa

allibona és un municipi situat a Geografia de la província de Castelló, la comarca dels i està prop obra de D. Carlos Sarthou Carreres pu- V del naixement del riu Cervol. El blicada en 1918, en el breu capítol dedi- seu nucli poblacional es troba totalment cat a Vallibona que: "Considera’s esta envoltat de muntanyes, a 666 m. Entre vila com de temps de la invasió aràbiga les elevacions més importants estan el (...) quedant deserta fins a 1271 que va Tossal Gros (1.253 m.), les Moles de la ser encarregat de repoblar-la D. Blasco Clapissa, el Turmell (1.281 m.) i la Ta- d’Alagón". Més tard va passar a formar laiola (948 m.). El seu terme municipal part de l'abat del convent de la Tinença és dels més grans de la província, 91,58 de Benifassà. 2 km ; la major part està cobert de pins, Posteriorment passaria a la Corona, carrasques i roures. sota la jurisdicció de Morella, de la qual El riu Cervol recorre el seu terme de s’independitzaria com a municipi al fe- ponent a llevant, durant la major part del brer de 1691. Al seu territori es va for- recorregut es troba sec, però les seues mar, l'any 1834, una de les primeres par- avingudes, per sort molt espaiades, so- tides del cabdill carlí Cabrera. Durant len ser molt cabaloses. Actualment, té els anys 40 d’aquest segle, com tota la un cens que ronda els 110 habitants, tot zona, va tenir una intensa activitat el i que no són més de mig centenar els maquis. que hi viuen durant tot l’any, la majoria La seua ja mínima economia es basa gent major. en l’agricultura de secà: blat, cada ve- Durant les vacances i caps de setma- gada menys, i la ramaderia, sobretot na la seua població augmenta, són nom- d’ovelles i alguns caps de vacum. En els broses les persones que tenen una sego- últims anys, el turisme ha començat a na residència al poble. Molts descen- ser també una font d’ingressos, amb dents de famílies de la població han anat l’obertura d’un hostal-restaurant a l’an- reconstruint les seues cases. La restau- tic quarter de la Guàrdia Civil i la con- ració de les antigues cases s’ha fet amb versió de velles edificacions en vivendes bon gust i sense trencar l’estil construc- de turisme rural. Hi ha, a més de l’hos- tiu i urbanístic. tal, dos bars, així com servei de carnis- El nucli poblacional pareix procedir seria, ara només una vegada per setma- d’un assentament àrab. El 1223, després na i una botiga menudeta d’alimentació. de la conquista cristiana, va ser donada Així mateix, periòdicament arriben co- a poblar per Blasco d’Alagó amb fur i merciants de Calaceit i a oferir frui- costums de Saragossa. Llegim en la tes, verdura, peix, etc. natges d’estat, conversacions, pactes i acords. És per això, que la decoració de l’alfarge de Vallibona es deu sens dubte a la celebració ací d’una reunió per a tractar d’algun dels conflictes que es mouen en eixos anys per la zona, com es reafirma Gómez. De l’estudi heràldic portat a terme es dedueixen interessants conclusions, però ha de ser la química qui tinga la primera paraula. La cosa, encara que parega sor- prenent és així, perquè una de les difi- cultats majors és que els colors, enve- llits i enfilats, ofereixen dificultats de distinció. Així, plates i grocs (=or) es confonen; així com els negres, verds i blaus (=sable, sinople i atzur). I de so- bres és sabut que els colors (esmalts i metalls) són fonamentals en la interpre- tació heràldica. D’altra banda, en portar a terme els Les seua festa principal és Sant Do- cap escut i la majoria d’ells estan en prou treballs in situ per a consolidar la co- mènec, que se celebra tradicionalment bones condicions de conservació, a pe- berta, podrà estudiar-se com era primi- el primer diumenge d’agost. A l’ermita sar del seu secular abandó. Són singu- tivament el temple, ja que consta d’una del mateix nom es fa una romeria molt lars, encara que no desconegudes, les estructura complexa, amb fases posteri- animada, la qual dóna pas a les festes talles dels caps de les sabates, d’excel- ors controvertides i construcció poste- d’estiu. Últimament també s’ha revis- lent factura, on es recolzen les jàsseres rior d’una capella annexa. Tot això en colat la festa de Sant Antoni. En la seua que suporten les biguetes i llistons, for- una vessant d’acusada pendent. A ban- gastronomia destaca el pernil, la carn mant caps pseudohumans amb forma de da que l’historiador Alfred Gómez creu salada i fumada, el recapte (olla de ver- felí amagat. La Conselleria té la inten- que el nivell del temple va sofrir impor- dures, patates i porc) i la quallada. ció ferma de restaurar-los. tants intervencions, variant els seus ra- Per què hi ha un conjunt heràldic d’es- sants, una cosa que caldrà també estu- tes característiques en un poble xicotet i diar i analitzar. L’Església i el conjunt apartat dels Ports de Morella?. Segons heràldic l’historiador Alfred Gómez, la resposta en principi vindria donada perquè en la Les ermites L’Església de l’Assumpció conserva, dita Església es va celebrar en el seu dia mal que bé, un dels alfarges mudèjars, En el terme municipal hi ha dues er- una important reunió "d’Estat".En el pri- sense cap exageració, més importants de mites, una dedicada a Santa Àgueda i mer terç del segle XIV van viure la ciu- la Península. L’Església és neoclàssica una altra a Sant Domènec. Santa Àgueda tat de Morella i pobles confrontants una però per damunt de les seues falses vol- presenta dues característiques singulars: sèrie de successos políticoreligiosos tes s’amaga l’alfarge malparat, amb una és un peculiar temple romànic de recon- d’una gran transcendència. Morella era esplèndida decoració heràldica. Si avui questa i es troba enclavat en una lloma el punt de confluència dels tres regnes, i podem comptar quasi mig centenar de de fortes ressonàncies esotèriques. La per tant, punt clau de reunió. L’any 1410 blasons, de principis del s. XV, en un Conselleria ha promés des de fa temps moria Martín l’Humà i la zona es va pre- primer moment n’hi hauria més de dos una inversió per a reparar la seua sos- sentar com l’escenari de les pugnes po- centenars. lítiques pel tron. En la Geografia de la Província de El 1411 les batalles entre els partida- Castelló, obra de D. Carlos Sarthou Car- ris de Ferran, recolzat per Benedicte reres publicada en 1918, referint-se al XIII, a la capital dels Ports i els partida- temple diu: "L’Església parroquial, de- ris del comte d’Urgell, a les poblacions dicada a l’Asunción, res de particular de l’entorn de la fortalesa van ser cons- ofereix: és una nau amb regulars altars tants. La zona es va convertir en l’eix de fusta tallada i algunes pintures que de la crisi política, donant-se cita tots no són roïnes". En data desconeguda (tal els alts càrrecs polítics i religiosos. Con- vegada en el s. XVIII), quan es va mo- flicte que es va dirimir a l’any següent a dernitzar el seu aspecte i es va construir Casp. la Capella de la Comunió, seguint les directrius de Trento es va reparar la de- El 1414, de nou Morella va ser seu teriorada sostrada i se'n degueren per- d’una important reunió. L’acord per a dre dos terços. El que s’ha conservat, acabar amb el Cisma d’Occident. En les dos o tres cruixies d’uns dels faldons, conversacions es van asseure el rei mostren aquesta esplèndida col·lecció Ferran, Benet XIII -El Papa Luna- i Sant heràldica. Una de les seues particulari- Vicent Ferrer. Durant tres mesos es van tats és que pràcticament no es repeteix succeir l’anada i vinguda d’alts perso- trada i en els últims anys s’ha recuperat la romeria que es realitzava antany. Pel que fa a Sant Domènec, es diu que va ser construïda o va instar que s’edificara Sant Vicent Ferrer, en el segon decenni del segle XV. No obstant això, la docu- mentació fa ja referència a Sant Domè- nec de Vallibona l’any 1289. Es mostra com un superb conjunt monàstic. Tam- bé s’han realitzat inversions, que han permés la seua restauració parcial.

El retaule Recentment, es van recuperar i van restaurar uns fragments de retaule gò- tic, anònim i desconjuntat, excepció feta de la taula central que va ser arrancada en el seu dia per a construir en el dit es- pai una fornícula per a una imatge d’em- balum. Es tracta del retaule de Sant Domènec, construït en el seu dia per a l’ermita dedicada al sant i que posteri- població, habilitada per a construir el La romeria orment va ser traslladat a l’església par- campanar. És una de les escasses restes El divendres posterior al dia de l’As- roquial. d’arquitectura mudèjar que encara es sumpció, al sis del matí es congreguen conserven. El retaule de Sant Domènec de Valli- els vallibonencs per començar la ruta. bona, realitzat en fusta, amb forma de Les restes de la Torre del Molí, que El pelegrinatge es fa a través de bells pastera amb diversos nivells pictòrics es es troben a pocs quilòmetres del poble paratges, com el cingle de Sant Jaume i componia originàriament de dos cossos al costat del riu Cervol, són els vestigis les Roques del Masmut, grans monòlits laterals de dos pisos i un central on, en d’una torre que sembla que ja existia a rogencs. A la Font del Mas Roig és tra- el seu temps, apareixia representat el l’època en què va ser poblada la vila i dició parar per fer un descans. Des del sant titular. Sobre aquest, es mostra una està situada en l’anomenat Molí de la pelegrinatge de 1956 està permesa la taula amb una escena de Crist nimbat Torre. Finalment, la masia de les Torre- participació també de les dones. entre Sant Domènec i Santa Caterina -o tes és una construcció medieval amb Sant Bernardí. torre per a la defensa. A l’arribada dels pelegrins, els pena- rogencs els rebien amb les seues cases En la banda esquerra apareixen repre- obertes de bat a bat. Després de l’inter- sentades, dalt, les escenes del Trànsit i canvi d’estendards i vares de comanda- en la part inferior la menja servida pels Pena-roja de Tastavins ment, a l’església parroquial es repre- àngels al sant. En la part superior dreta, Conta la llegenda que en el segle XIV senta "Pena-roja i Vallibona, pobles ger- l’escena d’una visió del sant davant d’un una pesta va deixar Vallibona sense xi- mans", obra teatral creada per Desideri tríptic de Sant Miquel, Sant Pere i Santa ques. El capellà, Mossén Pinyol, va pro- Lombarte i readaptada pel sacerdot Maria, i avall, la resurrecció d’un Bis- posar als set xics fadrins, que amb uns Francesc Vives i amb la qual es recorda be. El retaule posseïa una predela amb pocs vells eren els únics supervivents, com va sorgir la relació entre els dos representació de diversos sants entre els mamprendre el camí de la Tinença de pobles. No falta la visita a l’ermita de la quals apareixen Sant Pere i Sant Pau i al Benifassà a la recerca de parella amb qui Mare de Déu de la Font. Els vallibonencs centre es mostraven les imatges de la repoblar Vallibona. El mateix panorama pernocten aquella nit a les cases dels seus Verge i de Sant Joan, mutilades en el seu desolador van trobar a "germans" pena-rogencs, fins a l’ende- dia per obrir la fornícula. i a Coratxa fins que van arribar defallits mà quan mamprenen el camí de torna- a l’ermita de la Mare de Déu de la Font Les escenes superiors queden rema- da, per una ruta distinta. tades per arcs de tipus conopial. Es un de Pena-roja, on els va donar acolliment retaule que s’emmarca perfectament el seu ermità. En l’última romeria, el 1.998, hi va haver una extraordinària participació, dins de l’anomenada Escuela del Maes- Quan van donar a conéixer les seues superant amb escreix la d’anys anteri- trazgo (1/3 del s. XV). pretensions i després de resar a la Ver- ors, sobretot van ser molts més els qui ge, el capellà de Pena-roja, mossén van fer el trajecte a peu. Bruny, els va posar en contacte imme- Fortificacions diatament amb una dona major, la tia A la façana del temple parroquial Vallibona va comptar amb muralles, Petronila, a qui la pesta li havia deixat vallibonenc, un gran retaule ceràmic re- d’origen musulmà, de les quals avui no- al càrrec set nétes òrfenes. Va passar molt corda l’agermanament d’aquests dos més en queden restes. Destaquen espe- poc temps i els set joves contreien ma- pobles. Aquest ancestral pelegrinatge va cialment alguns dels seus portals-fossos trimoni amb les set nétes de la tia Petro- arribar a caure en desús, però en les úl- amb l’estructura urbana més antiga. La nila. Des d'aquell moment, els vallibo- times dècades s’ha vist revitalitzat da- torre, que actualment forma part de l’es- nencs van fer la promesa d'anar a visitar vant de l’entusiasme dels qui no volen glésia parroquial, era una de les tres tor- la Mare de la Font cada set anys, pele- perdre les moltes tradicions de les nos- res de defensa amb què comptava la grinant en romeria des de Vallibona. tres comarques. tasca i no s’acabava fins a la vesprada quan ja es ventava per separar el gra de la palla. Copeta d’aiguardent i trago d’ai- gua freda quan es feia un descans i a l’hora de menjar, frito amb ous i una bona bota de vi (el frito és llom fregit i conservat amb oli, un dels menjars més tradicionals de Vallibona). Començava la tasca del batre tirant les garbes (els feixos de palla), s’escam- pava per l’era i llavors es preparaven els matxos, als quals se’ls cordava el trill, peça plana de fusta amb pedrenyeres, pedres afilades per matxucar la palla. Tot seguit, a pegar voltes, amb el llaurador damunt del trill per conduir el matxo i per fer pes. Mentre, es cantaven les can- çons típiques del poble, com també es va fer en la demostració. Pena-roja de Tastavins, xicotet poble sables de la festa a Vallibona, els qui a Després de la batuda, calia ventar el de menys de sis-cents habitants del Baix més a més van donar desdejuni i esmor- gra amb les forques per acabar-lo de se- Aragó, és la millor mostra que la gene- zar per a tots els pelegrins, en un altre parar de la palla. rositat i l’agraïment segueixen sent vir- extraordinari exemple de generositat. Es - Avui hem fet lloca, -es deia els dies tuts humanes, com ben patent va quedar va comptar amb ajuda de cavalls i vehi- que no bufava el vent i es quedava l’era- en l’última pelegirnació. Els pena-ro- cles tot terreny, que van assistir als pocs da sense triar. gencs van omplir d’atencions fa dos anys que no van aguantar la marxa. A Pena- Quan tot estava triat, es carregava als al més d’un miler de persones que van Roja van arribar també centenars de per- matxos i cap a casa; el blat, per a fer la arribar, algunes de les quals ni tan sols sones en turismes i autobusos. Allí van farina i el pa; la palla, que es portava eren vallibonencs ni descendents d’esta estar presents els alcaldes de Morella i amb aixàvigues (xarxa semblant a la de població. L’emoció es reflectia en molts i regidors de l’Ajuntament de pesca) com a aliment dels animals i el dels rostres dels vallibonencs, no sols Vinaròs. pallús, per eixugar els purins i fer fem; per tan afalagats com se sentien, sinó tot s’aprofitava, com ens contaven també en recordar que si estaven allí era Jaume i Vicent. perquè fa sis-cents anys Vallibona va po- Faenes perdudes der continuar sent un poble amb vida A Vallibona es batia en molts llocs gràcies a aquells set jóvens que van tro- La batuda diferents; hi havia quatre o cinc eres, bar nóvia‘. Jaume Meseguer Jovaní i Vicent Alle- com la del Prigó o la del Barranc i tots els masos batien ja que el blat era un Durant l’estada a Pena-Roja, a ningú puz Llopis, dos vallibonencs amb mol- dels elements de subsistència. Les do- no se li va sentir una sola crítica sobre tes hores d’experiència a batre, deien que nes eren autèntiques especialistes a se- el acolliment dispensat. La millor mos- “el qui no bat al juliol, no bat quan vol” parar amb sedassos el segó de la farina i tra va estar en el sopar multitudinari, a en recordar-nos que el blat se segava a fer després del pa. base de fesols, arròs i abadejo per con- finals de juny i principis de juliol, dedi- servar la tradició. Cinquanta pena-ro- cant-se al batre els dos mesos centrals Quan s’acabava l’època del batre, es gencs de variades edats van servir a més de l’estiu. De bon matí començava la feia una gran festada amb paella, carn de vuit-cents visitants, en un pavelló po- lisportiu ple. Els visques pel bon tracte rebut no van cessar en tot el sopar que, a més a més, va tenir la sorpresa d’una apagada elèctrica. Va haver-n'hi per a tots, fins i tot per a aquells que no s’ha- vien inscrit prèviament. Els moments més emocionants, no obstant això, van ser quan després de caminar quasi trenta quilòmetres a peu des de Vallibona, durant prop de nou hores, es va produir la trobada al parat- ge conegut com Pont Xafat. Tota Pena- roja estava allí, llàgrimes als ulls d’al- guns mentre s’intercanviaven el Crist i el guió de la Verge i es feien la salutació oficial els dos alcaldes. Unes tres-centes cinquanta persones van fer els vint-i-nou quilòmetres a peu, totes amb el gaiato facilitat pels respon- torrada, pastes i pollastres dels d’abans, Espedregar consistia a traure les pe- En aquell moment, molts veïns de de casa, com deia Meseguer. dres que molestaven abans de la recolli- Vallibona, com també passava en la Cap als anys cinquanta, va haver-hi da per tal que no es barregessen amb les majoria dels pobles del voltant, vivien fortíssimes pluges que s’endugueren la olives. La temporada d’entaular era a als masos, eren masovers que treballa- major part dels horts del poble i també l’octubre, després d’haver llaurat. La fi- ven la terra, criaven els seus animals i es produí la famosa gelada, això va ser nalitat d’aquesta acció era deixar la ter- tot allò que no tenien i necessitaven ho determinant per a perdre’s el conreu del ra plana per facilitar la recollida del fruit. compraven amb els excedent dels seu blat, com ens recordaven amb tristor tots Per a aquesta feina s’utilitzava la taula treball ho; podria considerar-se com una dos vallibonencs. La feina del batre va d’empostar que era una taula de fusta economia d’autosuficiència. començar llavors a perdre’s i quedà des- enganxada al matxo mitjançat els recu- Tota la lluita entre el Maquis i la prés totalment eliminada amb l’aparició lants. El masiver es plantava damunt de Guardia Civil, molt sovint els era aliena de les màquines batedores. Cap a mit- la fusta, cosa que li permetia dirigir l’ani- a però es trobaven enmig del foc, en zona jans de la dècada dels seixanta encara hi mal. Si l'home era prim, s’ajudava d’un de guerra; en un primer moment les re- havia algun vallibonenc que triava el blat altre home o d’unes pedres. lacions entre els masovers i els maquis d’aquesta manera. eren fluides i de respecte; tenim testi- monis en què els maquis pagaven "molt Els Maquis bé" als masovers perquè anessen a com- Plegar olives Vallibona també va viure intensament prar al poble tots els queviures que ne- Segons contaven Tere Izquierdo i Pili el fenomen dels maquis. Els maquis eren cessitaven per a subsistir; hi havia una Ibáñez, en la primavera es repartien persones que en un principi, en acabar relació de respecte i intercanvi. adobs orgànics -fem de matxo o d’ove- la Guerra Civil Espanyola, varen anar a Tal com van avançar els anys de la lla- per tot el tros. Després venia el llau- seguir lluitant contra el feixisme a la postguerra, la repressió i la lluita contra rat, feina que consistia a preparar la ter- resistència francesa i que, a les acaba- els maquis es va fent més intensa; els ra abans i després de la collita. Les ei- lles de la II Guerra Mundial, van conti- masovers que col·laboren amb el maquis nes que s’utilitzaven a l’hora de llaurar nuar la lluita de guerrilles contra Franco, son sistemàticament detinguts i tancats eren la xaruga o xeruga i la pollegana, esperant un ajut de les potències aliades a la presó com a enlace con Bandoleros; la més primitiva de les quals era aques- per poder enderrocar el règim. alguns d’aquest masovers, abans de ser ta darrera. La diferència bàsica entre A Vallibona estaven enquadrats dins detingut s’ajunten amb les partides ma- aquests dos estris és que la xaruga col- l’anomenada AGLA (Agrupación Guer- quis per no ser tancats o morts; d’aquí gava la pedra i la pollagana la feia surar, rillera del Levante y Aragón), que tenia la gran quantitat de pagesos que se’n van és a dir, produïa un llaurat més superfi- diverses partides que es movien per la amb els guerrillers, no per la seva ideo- cial. zona de Morella, el Baix Aragó, la Ti- logia sinó per por a ser detinguts per la Calia també esllemenar, aquesta ac- nença i Els Ports de Tortosa-Beseit, se- Guàrdia Civil, segons seguia contant ció permetia netejar els arbres de les ra- gons relata Marc March. March. mes seques o velles. Els hòmens que es El modus operandi dels maquis era Per altra banda, la Guàrdia Civil for- dedicaven a aquesta feina s’anomena- la realització d'accions de vegades tes- çava a concentrar les persones que vivi- ven esllemenadors. En aquesta tasca timonials, de vegades més greus, amb en a les masades, a anar a residir al po- s’emprava el sorrac. l’intent d’aconseguir propaganda i man- ble o vendre les seves terres i emigrar a També es treien els bordissets de les tenir la il·lusió de les persones que no d’altres poblacions més tranquil·les. rames. Aquesta acció permetia deslliu- estaven d'acord amb aquell règim im- rar l’arbre dels brots que naixien al seu plantat per la força. Aquestes accions Els masovers que es quedaven esta- voltant o a la mateixa soca. També és anaven des de l’atracament de bancs i ven entre dos focs; tenien molts proble- coneguda l’expressió traure pollissos. de trens correus, fins al segrestament de mes, ja que sovint coneixien persones Una altra feina era netejar els arbres dels persones (generalment relacionades amb dins de les partides maquis, com la fa- rebrots que surten fora de lloc. el règim) per demanar un rescat. mosa "Pastora", però tenien por d’aju- dar-los ja que si se arribava a oïdes de la Guàrdia Civil, podien ser detinguts per col·laboradors; això va generar molta por i desconfiança a tothom. Els va trencar l'estil de vida. No es permetia anar a treballar abans de sortir el sol i s’havia de tornar al poble abans que es pongués, cosa que va suposar un progressiu abandonament dels masos i el despoblament de les muntanyes. Aquesta concentració al pobles tem- poralment va ser absorbida però en tant que el fenomen maquis s’anava allargant (cal pensar que va anar des de 1942 fins 1954) s’havien de buscar altres soluci- ons i moltes masades varen ser malve- nudes i els masovers i persones que hi treballaven, varen haver d’emigrar a al- tres pobles a buscar faena. Socialment va haver un trencament de Entre els actuals integrants, es troba l’estructura social d’aquest poble; les la major part dels que formen la xaran- persones que marxaven, sovint eren per- ga local “Soroll”, nascuda quasi al ma- sones joves i les de més gran edat es teix temps que les festes d’agost, cele- quedaven al poble. bració moderna impulsada per aquells Econòmicament, podem dir que el convençuts que Vallibona durant l’estiu model de vida autosuficient de les ma- havia d’oferir algun al·licient més als sies dels Ports va desaparèixer sistemà- seus visitants, a part de la bellesa dels ticament. D’aquí la gran quantitat de seus paratges i altres atractius naturals. masos que hi han al terme de Vallibona Els membres de “La ronda” només ne- i que actualment estant deshabitats i gai- cessiten assajar durant una bon estona rebé en runes, com conclou Marc March abans de la seua única actuació anual. en el treball que va publicar en el llibret Els dies de festes d’agost són quasi els de festes i es recull en la web www.valli- únics moments de l’any en què coinci- bona.net. deixen tots en la població, ja que en la seua major part resideixen en altres municipis, encara que siguen nadius de La Rondalla Vallibona. tant el ban repetides vegades, després de Una de les tradicions que Vallibona, , fer sonar la seua peculiar trompeteta per ha aconseguit recuperar és la seua ron- a avisar que hi ha alguna cosa important dalla que, sota el nom de la Ronda està El pregoner que dir. integrada per una vintena de persones, Vallibona ha recuperat la figura del que es reuneixen només una vegada a pregoner per a portar a terme la infor- l'any per a efectuar una única actuació. mació municipal, després de fer servir Amics de Vallibona Des de fa una desena d’anys, el final altaveus durant vint anys. Fa uns anys a La inauguració del museu etnològic de les festes majors vallibonenques té Vallibona van substituir la labor del pre- es va fer coincidir aquest estiu amb l’ho- com a protagonista aquest grup de per- goner per uns altaveus que des de l’edi- menatge realitzat als llocs més típics de sones de les més variades edats (abun- fici de l’ajuntament feien saber als ha- Vallibona, l’altra gran iniciativa per a den els jubilats però també hi ha algun bitants d’aquest municipi les novetats aquest 2000 d'Amics de Vallibona, as- jove). Amb les seues guitarres, llaüts, municipals. No obstant això, coses de sociació que en dos anys d’existència ja bandúrries, acordions, trompetes, baix, la tècnica, els altaveus es van avariar i ha organitzat diverses activitats per re- bombardins i clarinets, es passegen per l’ajuntament va pensar que no estaria cuperar els costums del poble. tota la població interpretant fins quasi malament tornar als vells temps i recu- Es va realitzar un cercavila per la po- cinc desenes de cobles diferents, un bon perar la figura del pregoner, que havia blació, amb dames, autoritats i xaranga, nombre d’elles dedicades a la Mare de desaparegut feia temps. procedint a descobrir una placa en cada Déu del Pilar. Davant de la casa de cada Com al consistori ja no hi ha agutzil lloc donant lectura a un text al·lusiu al una de les dames de festes, la Ronda es l’alcalde va pensar en algú popular en- mateix i cantant cançons, Cada lloc es- deté, dedica una cobla a cada dama i a tre tots els veïns i amb ganes de comu- tava especialment guarnit. Es va comen- continuació reposa forces amb dolços i nicar les notícies. Aqueix algú era José çar amb l'escenificació d’una entrada productes típics de la terra per a conti- María Meseguer Ulldemolins, que des triomfal a la vila a través de del Portal. nuar després el recorregut, seguida d’una de fa més de dos anys recorre els empi- El sentinella de la vila va obrir una por- multitud. nats i estrets carrers de Vallibona reci- ta especialment instal·lada en aquest lloc, donant pas a un recorregut per tot Vallibona. Després de passar pel museu, es va acudir al Pelleric, era el lloc de càstic públic per a qui feia una malifeta; allí hi havia un ninot nugat a un arbre. Es va seguir per la Llotgeta, on es posava preu al carbó; el Planet, centre geogràfic del poble, on s’instal·là un pal amb indica- cions de llocs del poble i el Perxi de l’Es- glésia, punt de trobada de moltes reuni- ons on destacava un Crist construït amb troncs. Es va acabar als afores del po- ble, concretament a l' hospital, on s’aco- llia els forasters que no tenien casa. Cada lloc típic queda ara per a la his- tòria amb una artística placa col·locada, que va ser descoberta per una dama de festes. Es va acudir en comitiva a ca- dascun dels llocs, amb la xaranga El So- roll i en cada un es va llegir un text, com ja es fera l’any passat quan es va muntar l’exposició d’oficis antics. Cadascun rat amb tots els luxes. En l’acte inaugu- La resta dels ninots ha passat a formar dels racons típics va ser adornat amb una ral, en plenes festes majors, un grup de part del museu etnològic vallibonenc. banderola amb l’escut del poble, així dones va cantar les cançons que havien Per altra banda, l'associació Amics de com amb altres elements que recorda- aprés en eixa mateixa sala quan eren Vallibona va crear l’any passat una pà- ven el passat. alumnes. gina a Internet, la qual ara ha passat a Amics de Vallibona ha impulsat en L’estiu passat, va tenir una molt bona comptar amb domini propi, http:// col·laboració amb l’Ajuntament, el pri- acollida l’exhibició dels oficis antics que www.vallibona.net, amb la qual cosa mer museu del municipi, que està dedi- es va fer pels carrers. Molts dels ninots aquesta població és una de les més me- cat als antics oficis. En l’espai que ocu- construïts en aquella ocasió van ser des- nudes, si no la que més, de la província pava l'escola de les xiques, s’han instal·- tinats al museu de Pena-roja de Tasta- de Castelló que té una pàgina a la xarxa. lat prop de trenta ninots en diferents es- vins, població turolenca agermanada La web està sent bastant visitada i es cenes, que recorden algunes de les ocu- amb Vallibona des de fa sis-cents anys. renova amb freqüència. pacions més habituals quan Vallibona superava el miler d'habitants. Així, es pot contemplar un ferrer, un grup de dones elaborant toquetes, altres fent botifarres en la matança del porc, un llaurador tirant d’un cavall fet amb troncs, bugaderes, teixidores... També hi ha una mestra amb un taula de professor molt antiga, donant classe a dos alumnes (en record de l’antiga fun- ció d’esta sala, recentment restaurada i ara cedida per l’Ajuntament). Els veïns de Vallibona han començat a aportar alguns antics utensilis per a completar els fons d’aquest museu et- nològic on també s’exposaren pintures sobre la població creades per Ernest Querol. El museu fou molt visitat du- rant aquest estiu, després de ser inaugu-