Temps De Pandèmia
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Núm. 60 - primavera/estiu 2020 La revista de Bordils, Celrà, Flaçà i Sant Joan de Mollet TEMPS DE PANDÈMIA Reportatge Reportatge Abans de la Llera MOLLET, TERRA DE MÚSICS L’ARRIBADA DELS LA CENTRAL I EL CANAL DE COBLA JAPONESOS A CELRÀ VINYALS DE FLAÇÀ Bordils Celrà EDITORIAL CUIDEM-NOS 60 PRIMAVERA / ESTIU 2020 4-9 REPORTATGE L’arribada dels japonesos a Celrà MERCÈ AMICH VIDAL La proximitat o, en aquest cas, el retorn a la proximitat (la casa, la companyia, l’hort, la intimitat…) és el camí cap a la presència i cap al sentit […] 10-14 AIGUABARREIG “Què ens pot salvar?”, es preguntava Heidegger. No tan sols un déu; Safareigs de la Llera (I) JORDI BARRERA I ARTEMI ROSSELL no tan sols la creació artística; no tan sols l’oratòria política; també la proximitat. 15-17 ABANS DE LA LLERA Josep M. Esquirol, La resistència íntima: assaig d’una filosofia de proximitat La central i el canal Vinyals de Flaçà MIQUEL TERRADEZ 18-21 RODAMON D’un dia per l’altre, un virus ens va obligar a confinar-nos a casa, va capgirar les nostres vides, ens va fer la- Benín, una experiència vital PITU PUJOL mentar tantes morts, va esfondrar les nostres certeses i va deixar al descobert el rostre d’una societat plena de 22-23 CASES SINGULARS nafres i, al mateix temps, solidària. Hem tornat a valorar aquella proximitat de la qual parla Josep M. Esquirol. Hem agraït com mai xerrar amb la gent del poble, hem vestit les mascaretes cosides per les nostres veïnes, La masia catalana: del món agrícola al turisme rural ÍRIA MASÓ hem tornat a enamorar-nos d’aquest tros de terra, hem aplaudit les persones que s’han deixat la pell perquè 24-25 ABANS DE LA LLERA tot tirés endavant: dones de fer feines, personal sanitari, botigueres i dependentes, farmacèutiques, brigades Qui canta, els seus mals espanta! ANNA PRESAS municipals… I ens hem ensopit cada cop que repicaven les campanades a mort. A partir d’ara, toca cuidar-nos una mica més entre veïns i veïnes, fer xarxa poble a poble. I cuidar-se també significa defensar una educació i 26-29 ABANS DE LA LLERA un sistema sanitari públics, denunciar la xacra del masclisme, frenar una extrema dreta creixent, no oblidar-nos El primer sindicat remença neix a Celrà M. MERCÈ HOMS I BRUGAROLAS de les preses i els presos polítics, i vetllar perquè el decret de l’estat d’alarma en nom del bé comú no s’utilitzi per treure’ns més drets. 30-31 AQUÍ I ARA Per què hem sortit al balcó? ÈLIA BORRÀS La Llera és una manifestació d’aquesta proximitat i d’aquest cuidar-se. Hem fet mans i mànigues perquè pogués sortir el número 60 de la revista. El primer reportatge, signat per la Mercè Amich, està dedicat a l’arribada dels 32-33 RADIOGRAFIES japonesos al Polígon Industrial de Celrà amb l’obertura de la Panasonic. En Jordi Barrera i l’Artemi Rossell ens Temps de pandèmia MARTÍ NAVARRO traslladen a aquella època en què no existien electrodomèstics i s’anava a rentar la roba als safretjos. Dins la secció “Cases singulars”, entrem a Cal Rei Vinyes de la mà de l’Íria Masó, i en Miquel Terradez ens acompanya a la 34-46 REPORTATGE central elèctrica Vinyals de Flaçà, obra de Rafael Masó. Per la seva banda, en Pitu Pujol ens descobreix les creus Mollet, terra de músics de cobla de terme de Flaçà i, a la secció “Rodamon”, ens porta a viatjar fins a Benín. La Mar Masfarré ens obre la porta a un Alfons Miàs, viure per la música i de la música MIQUEL PARRAMON món que tenim a prop i que tant desconeixem: el CREI La Ginesta, el centre d’acollida de menors de Juià. Des- Lluís Coll, el tible de Mollet DAVID GUIXERAS taquen dos articles històrics. L’Artemi fa memòria de la col·lectivització de la Fàbrica Pagans durant la Guerra Anna Costal i Fornells, una vida lligada a la música popular OLEGUER CEBRIÀ Civil. La historiadora M. Mercè Homs, que per primer cop col·labora amb La Llera, s’endinsa en el primer sindicat Oriol Oller, sentit i sensibilitat ÒSCAR HERRANZ de la pagesia reeixit de la història d’Europa: el dels remences que va començar, precisament, als nostres pobles l’octubre de 1448. I tot això fent parada a Mollet, un poble farcit de músics de cobla. La colla de col·laboradors 47-49 AQUÍ I ARA molletencs -l’Oleguer Cebrià, en David Guixeras, l’Òscar Herranz i en Miquel Parramon- entrevisten en Lluís Majoria d’edat MAR MASFARRÉ Coll, l’Oriol Oller, l’Anna Costal i l’Alfons Miàs. Seguint el fil musical, l’Anna Presas recupera cançons populars al costat de la Carmeta de Flaçà. La més rabiosa actualitat mana parlar del coronavirus. El fotògraf Martí Navarro 50-52 ABANS DE LA LLERA ha retratat el dia a dia del confinament, mentre que l’Èlia Borràs reflexiona sobre la vida als balcons i sobre com La Fàbrica de Celrà durant la Guerra Civil ARTEMI ROSSELL ens hem adonat “que ens sentim part d’un lloc i no de res”. La madremanyenca Marta Puig ens ha preparat la il·lustració titulada Fetus del sistema: “Tot i la incertesa i la complexitat de la situació, hem seguit treballant per 53-55 ABANS DE L A LLERA alimentar el sistema xupòpter en què vivim”, explica. Les creus de terme de Flaçà PITU PUJOL A les darreres pàgines, el poeta Francesc Prat desgrana records familiars tot fent camí des dels Àngels fins a la 56-61 PENSAMENTS portalada de l’església de Sant Martí Vell. Unes paraules de l’enyorat JMa Uyà tanquen la revista. La primavera Al caliu de la tardor FRANCESC PRAT passada va escriure un discurs per a l’alumnat que s’acomiadava de l’Institut. Aquest curs, molts nois i noies no Aprendre a ser persona JMa UYÀ han pogut dir un adeu com calia a una etapa important de la seva vida. Avui, aquest discurs resulta ben oportú. 62 LA IL·LUSTRACIÓ Mar Camps Mora i Lia Pou Brugué Fetus del sistema MARTA PUIG Fotografies: Ajuntament de Girona. Sant Joan de Mollet CRDI. Autor: Valentí Fargnoli. 2 Flaçà REPORTATGE LA PANASONIC (I) «L’any 1975 Durant els anys seixanta moltes s’inaugurava la l’espai d’Injecció per fabricar les empreses multinacionals amb seu peces de plàstic que es necessita- a l’estranger van arribar a l’Estat primera nau al ven per continuar centralitzant la L’arribada dels buscant oportunitats de negoci. polígon industrial producció i reduir transports, així Eren atretes principalment pels de Celrà. L’arribada com també el de Serretes (fusta). baixos salaris i la productivitat del sobtada dels El procés de construcció de l’es- treball en alça. N’és exemple Sony, japonesos va canviar tructura definitiva finalitza amb que va obrir una fàbrica d’electrò- la coberta del passadís entre As- japonesos a Celrà el transcurs de la seva nica de consum amb dos-cents piradores i Injecció l’any 1989. treballadors al Vallès Occidental. història». El creixement exponencial de Potser aquesta és la lectura que va les vendes de les plantes de Cel- fer el grup japonès Matsushita Elec- rà coincideix amb el moment tric España (MAES), que, a més de històric en què es popularitza comprar la marca Philips, era la co- l’electrodomèstica de consum, i mercialitzadora de la marca Natio- el seu augment es produeix de nal i també de Panasonic. L’any 1975 «L’expansió de la la mà de l’expansió de la fàbri- va decidir formalitzar l’aposta per la fàbrica es produeix de ca. Els beneficis del grup MAES producció a l’Estat espanyol inau- la mà de l’augment eren milionaris, però no només gurant la seva primera nau al po- de la popularitat de els seus. Durant els anys setanta lígon industrial de Celrà. En aquell es produeix el boom tecnològic moment, el polígon ja acollia una l’electrodomèstica de de les grans corporacions ja- empresa relacionada amb les noves consum». poneses, que progressivament tecnologies del moment (Futura entren a les llars de les famí- Internacional SA), però l’arribada lies: Samsung, Philips, Sony…, i sobtada dels japonesos va canviar MAES n’és l’empresa més bene- el transcurs de la seva història. ficiada. A tall d’exemple, l’any 1984 s’exportaven 250.000 unitats de caixes acústiques l’any, xifra que augmenta a 400.000 l’any 1988, amb la mo- ELS INICIS DE LA dernització de la planta per poder-hi tractar la PANASONIC fusta internament. Exterior de la Panasonic, l’any 1990. Procedència: Ajuntament de Girona. CRDI. (Fons Diari de Girona - Pere Duran) Feia pocs mesos que el grup MAES havia adquirit 66.000 m2 a Celrà quan finalment l’any 1975 van iniciar les obres de la primera nau, la d’Aspirado- L’any 2005, una vintena de treballadors ultimaven les gestions per fer efectiu el res. Quatre anys més tard, el 1979, construïen la planta que acolliria Àudio i Vídeo i augmentaven tancament definitiu de la Panasonic de Celrà, una de les empreses més rellevants els treballadors totals de l’empresa al municipi, de la història del seu polígon industrial. Quinze anys després, revivim què va que al novembre del 1991 ja eren 717. Ambdues naus funcionaven amb una lògica semblant: un suposar el seu establiment per als municipis de la llera del Ter i el llarg i convuls treball intensiu en cadena de producció per a l’as- procés de deslocalització de la seva producció.