Immigració Masculina a Montblanc (1734-1770)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
2019 podall 8 653 Immigració masculina a Montblanc (1734-1770) Estudi del creixement de la població activa de Montblanc a través dels immigrants, entre els anys 1734-1770, s’analitza la seva procedència, majoritàriament de les comarques M tarragonines (67,5%), on destaca la mateixa Conca de Barberà (55%) i la seva estructura U S professional, que principalment es repartia entre el sector primari (44%) i el secundari E (36,6%), essent el menor el terciari (12%). R Estudio del crecimiento de la población activa de Montblanc a través de los inmigrantes, N E entre los años 1734-1770, se analiza su procedencia, mayoritariamente de las comarcas M tarraconenses (67,5%), donde destaca la misma Conca de Barberà (55%) y su estructura U profesional, que básicamente se repartía entre el sector primario (44%) y el secundario S (36,6%), siendo el menor el terciario (12%). E R T A study of the growth of the active population of Montblanc through immigrants between C 1734-1770. The study analyzes their origin, mainly from the region of Tarragona (67.5%), A where the same Conca de Barberà (55%) stands out. The professional structure its also R analyzed, and the study shows that was mainly distributed between the primary sector T S (44%) and secondary (36.6%), being the lowest the tertiary (12%). B A Paraules clau: migracions, Montblanc, Catalunya, segle XVIII. Palabras clave: migraciones, Montblanc, Cataluña, siglo XVIII. Keywords: migrations, Montblanc, Catalonia, 18th century. Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·laborador habitual de revistes de centres d’estudis de la Conca de Barberà, el Camp de Tarragona, l’Urgell i les Terres de Girona. S’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani. Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 8 (2019) p. 653-693 654 podall 8 2019 Immigració masculina a Montblanc (1734-1770) Josep M. Grau Pujol *[email protected] Introducció L’objectiu del treball és continuar la recerca sobre el moviment migratori a Montblanc, publicada el 2004 1 , en aquella ocasió en base als llibres de baptismes del segon quart del segle XVIII de la parròquia de Santa Maria, analitzàvem el contingent de forasters que arribaren a la vila ducal, cal recordar que els registres històrics de matrimonis, més exhaustius en informació de la procedència geogràfica dels cònjuges, es varen destruir durant la darrera Guerra Civil. El cens de 1716 assigna a Montblanc la xifra de 1.115 habitants i al conjunt de la Conca 7.643, la qual cosa significa que aleshores el pes de la capital era del 14% en relació a la comarca, el cens de Floridablanca de 1787 atorga a la Conca una demografia de 19.383 persones, de les quals la seva capital en representava un 16%, entremig el cadastre de 1731 de Montblanc compta a 405 veïns o caps de casa i un total de 256 habitatges. 2 L’evolució del nombre de baptismes a Montblanc és un altre indicador del creixement poblacional, així entre 1736-1740 la mitjana de naixements anuals a la vila era de 73,4 i posteriorment, entre 1766-1770, la xifra es duplicarà, amb una mitjana anual de 141,8 nadons. 3 L’economia de la Conca també experimenta transformacions, especialment en el canvi de conreus, l’anàlisi estacional de les concepcions ho palesa, per una banda entre 1734-58 la majoria de concepcions tenen lloc en temps de la sega, però més endavant, entre 1784-1808, són a la tardor i en conseqüència els infantaments en aquest darrer període, es produeixen entre gener-febrer, en una temporada de menor feina agrícola, a fi que durant la verema la dona pugui col·laborar en la recol·lecció. 4 Una descripció de Jaume Caresmar del segle XVIII reproduïda per Enric Tello comenta que la Conca era deficitària en cereals, “ pero la abundancia de vino suple para la compra de todos los demás frutos y géneros que necesitan ”. 5 Efectivament la Conca de Barberà en aquesta centúria incrementà el conreu de la vinya i la producció de vi, part del qual es destil·laria per convertir-se en aiguardent, una prova de la importància d’aquest comerç el tenim en la comptabilitat de la companyia reusenca de Francesc Sunyer, que entre els anys 1776-77 va adquirir 1.227 càrregues de refinat per un valor de 25.784 lliures, volum que representava una quarta part del total (21,1%), esdevenint la tercera comarca proveïdora, darrera el Baix i l’Alt Camp. 6 Segons el cadastre de 1731 analitzat per l’arxiver Josep M. Porta, la base de l’economia de Montblanc era agrària, amb un 66% dels declarants en aquesta ocupació, en segon lloc trobem el sector secundari (23%), aquí entre els oficis amb més gruix, hi ha els relacionats amb el calçat (espardenyers i sabaters), el tèxtil (teixidors, sastres i calceters), el metall (ferrers i serrallers), la fusta (fusters i boters), els moliners de farina i la construcció, finalment hi ha el sector terciari (11%), que inclou representants del comerç, Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 8 (2019) p. 653-693 2019 podall 8 655 la sanitat, l’esenyament i el dret. La funció de tots aquests artesans i professionals, era la de proveïr productes i serveis bàsics als habitants de la vila i comarques properes, sigui en vestit, calçat, manteniment i construcció, tant d’habitatges com de la protoindústria, eines per la pagesia i animals de tir, carruatges, transformació de productes alimentaris (farina, oli, vi i aiguardent), il·luminació (cera), a més de l’atenció per la salut de les persones i animals, l’educació o gestionar aspectes jurídics (notaris i advocats). Distribució professional dels contribuents del cadastre de Montblanc (1731) Sector Primari (215) -Pagès: 205 -Mosso: 6 -Pastor: 4 Sector Secundari (75) Espart -Corder: 2 -Espardenyer: 13 Fusta -Boter: 3 -Fuster: 4 Metall -Calderer: 1 -Claveter: 1 -Ferrer: 6 -Pedrenyaler: 1 -Serraller: 2 Molineria -Moliner de farina: 7 Pell -Baster: 1 -Blanquer: 3 -Sabater: 9 Construcció -Mestre de cases: 3 Tèxtil -Calceter: 2 -Passamaner: 1 -Sastre: 5 -Teixidor: 10 Cereria -Candeler de cera: 1 Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 8 (2019) p. 653-693 656 podall 8 2019 Sector Terciari (36) Comerç -Adroguer: 2 -Carnicer: 2 -Marxant: 1 -Negociant: 5 Sanitat -Apotecari: 2 -Cirurgià: 5 -Hospitaler: 1 -Manescal: 1 -Metge: 1 Ensenyament -Mestre de minyons: 1 Lleis -Doctor en dret: 2 -Notari: 5 -Oficial de la Inquisició: 1 Noblesa -Ciutadà Honrat de Barcelona: 3 -Donzell: 1 Altres -Ermità: 2 -Missatger: 1 Total: 326 Observació: En la relació hem exclòs els propietaris forasters, els eclesiàstics, les vídues i els hereus. Font: Josep M. Porta Balanyà, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII, Barcelona, 1986. L’existència de menestrals a Montblanc va permetre la fundació de confraries que agrupaven a diferents activitats, auxiliaven als seus membres, celebraven festes patronals i mantenien altars propis. 7 Per a copsar l’evolució dels artesans i professionals a la capital de la Conca després del document fiscal de 1731, hem realitzat un buidatge de les ocupacions no agrícoles que apareixen en els llibres de baptismes entre 1734- 1770 (apèndix 1), el grup més nombrós és el format pels teixidors de lli, és de suposar que a banda del mercat local, proveïen de vestit també al comarcal, precisament aquests treballadors abundaven en altres pobles del Camp de Tarragona, com per exemple Constantí, es tractaria de tallers en el mateix domicili, una feina que es combinaria amb l’agricultura. 8 Segueixen els espardenyers, algun d’ells amb la doble denominació de corder, els blanquers, sabaters, ferrers, serrallers, moliners, mestres de cases, sastres, candelers de cera i clavaters, a l’altre extrem amb un sol individu, hi ha oficis més singulars, amb menys demanda, però més especialitzats, parlem d’un rellotger, un calderer, un empedrador, un teuler, un calceter, un calçoner, un cinter, un paraire, un pintor de llençols i un sombrerer. A la vila el sector terciari es nodria en el comerç, els serveis sanitaris (apotecari, cirurgià, doctor en medicina i llevadora), jurídics (advocat, Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 8 (2019) p. 653-693 2019 podall 8 657 notari, escrivent), per acabar cal referir-se als laics vinculats amb l’església (ermità, campaner i oficial de la inquisició). A causa de les mancances del fons municipal de Montblanc, hi ha poca documentació del segle XVIII, a més en els repartiments del cadastre per menor no hi consta la dedicació dels propietaris, tot i això hem cregut adient incorporar en un apèndix (número 2) una relació de propietaris de 1778, per obtenir així un cens dels que tenien casa, tot i que en ocasions hi ha homonímies de pares i fills. Origen geogràfic dels immigrants a Montblanc La vila ducal en el mil set-cents, mantenia unes estretes relacions humanes i econòmiques amb les localitats de la seva comarca natural i altres de properes, tant de les Muntanyes de Prades, com de les Garrigues, en un estudi sobre escripturació notarial, constatàrem que les més intenses eren amb municipis de la mateixa Conca, especialment els més propers, com per exemple la Guàrdia dels Prats, Vilaverd, Blancafort i l’Espluga de Francolí, tots ells limítrofs, en una segona corona destaquen Vimbodí, Solivella, Barberà, la Riba i Pira i en una tercera Rojals, Sarral, Cabra del Camp i Prenafeta. 9 Els registres de baptimes de la parròquia de Santa Maria de Montblanc no sempre són exaustius en relació a les dades dels pares dels infants, sobretot obvien sovint la naturalesa dels mateixos, a més del seu ofici, llavors la metodologia que hem seguit és el buidatge de totes les partides entre els anys 1734- 1770, circumstància que ens ha possibilitat completar les fitxes de famílies forasteres que s’instal·laren a viure i treballar a la vila ducal, evidentment no tota la immigració era definitiva, n’hi ha de temporal, caldria fer un ampli seguiment de tots els naixements de cada parella per destriar la tipologia de la migració, però el fet d’escollir Montblanc com a residència, és l’objecte del nostre estudi, creiem que les dades que aportem són indicatives per a obtenir una visió global, a més de trencar la imatge d’una societat estàtica, quan en realitat era dinàmica, on els moviments migratoris eren habituals.