DOCSLIB.ORG

Immigració Masculina a Montblanc (1734-1770)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Immigració Masculina a Montblanc (1734-1770) 2019 podall 8 653 Immigració masculina a Montblanc (1734-1770) Estudi del creixement de la població activa de Montblanc a través dels immigrants, entre els anys 1734-1770, s’analitza la seva procedència, majoritàriament de les comarques M tarragonines (67,5%), on destaca la mateixa Conca de Barberà (55%) i la seva estructura U S professional, que principalment es repartia entre el sector primari (44%) i el secundari E (36,6%), essent el menor el terciari (12%). R Estudio del crecimiento de la población activa de Montblanc a través de los inmigrantes, N E entre los años 1734-1770, se analiza su procedencia, mayoritariamente de las comarcas M tarraconenses (67,5%), donde destaca la misma Conca de Barberà (55%) y su estructura U profesional, que básicamente se repartía entre el sector primario (44%) y el secundario S (36,6%), siendo el menor el terciario (12%). E R T A study of the growth of the active population of Montblanc through immigrants between C 1734-1770. The study analyzes their origin, mainly from the region of Tarragona (67.5%), A where the same Conca de Barberà (55%) stands out. The professional structure its also R analyzed, and the study shows that was mainly distributed between the primary sector T S (44%) and secondary (36.6%), being the lowest the tertiary (12%). B A Paraules clau: migracions, Montblanc, Catalunya, segle XVIII. Palabras clave: migraciones, Montblanc, Cataluña, siglo XVIII. Keywords: migrations, Montblanc, Catalonia, 18th century. Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·laborador habitual de revistes de centres d’estudis de la Conca de Barberà, el Camp de Tarragona, l’Urgell i les Terres de Girona. S’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani. Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 8 (2019) p. 653-693 654 podall 8 2019 Immigració masculina a Montblanc (1734-1770) Josep M. Grau Pujol *[email protected] Introducció L’objectiu del treball és continuar la recerca sobre el moviment migratori a Montblanc, publicada el 2004 1 , en aquella ocasió en base als llibres de baptismes del segon quart del segle XVIII de la parròquia de Santa Maria, analitzàvem el contingent de forasters que arribaren a la vila ducal, cal recordar que els registres històrics de matrimonis, més exhaustius en informació de la procedència geogràfica dels cònjuges, es varen destruir durant la darrera Guerra Civil. El cens de 1716 assigna a Montblanc la xifra de 1.115 habitants i al conjunt de la Conca 7.643, la qual cosa significa que aleshores el pes de la capital era del 14% en relació a la comarca, el cens de Floridablanca de 1787 atorga a la Conca una demografia de 19.383 persones, de les quals la seva capital en representava un 16%, entremig el cadastre de 1731 de Montblanc compta a 405 veïns o caps de casa i un total de 256 habitatges. 2 L’evolució del nombre de baptismes a Montblanc és un altre indicador del creixement poblacional, així entre 1736-1740 la mitjana de naixements anuals a la vila era de 73,4 i posteriorment, entre 1766-1770, la xifra es duplicarà, amb una mitjana anual de 141,8 nadons. 3 L’economia de la Conca també experimenta transformacions, especialment en el canvi de conreus, l’anàlisi estacional de les concepcions ho palesa, per una banda entre 1734-58 la majoria de concepcions tenen lloc en temps de la sega, però més endavant, entre 1784-1808, són a la tardor i en conseqüència els infantaments en aquest darrer període, es produeixen entre gener-febrer, en una temporada de menor feina agrícola, a fi que durant la verema la dona pugui col·laborar en la recol·lecció. 4 Una descripció de Jaume Caresmar del segle XVIII reproduïda per Enric Tello comenta que la Conca era deficitària en cereals, “ pero la abundancia de vino suple para la compra de todos los demás frutos y géneros que necesitan ”. 5 Efectivament la Conca de Barberà en aquesta centúria incrementà el conreu de la vinya i la producció de vi, part del qual es destil·laria per convertir-se en aiguardent, una prova de la importància d’aquest comerç el tenim en la comptabilitat de la companyia reusenca de Francesc Sunyer, que entre els anys 1776-77 va adquirir 1.227 càrregues de refinat per un valor de 25.784 lliures, volum que representava una quarta part del total (21,1%), esdevenint la tercera comarca proveïdora, darrera el Baix i l’Alt Camp. 6 Segons el cadastre de 1731 analitzat per l’arxiver Josep M. Porta, la base de l’economia de Montblanc era agrària, amb un 66% dels declarants en aquesta ocupació, en segon lloc trobem el sector secundari (23%), aquí entre els oficis amb més gruix, hi ha els relacionats amb el calçat (espardenyers i sabaters), el tèxtil (teixidors, sastres i calceters), el metall (ferrers i serrallers), la fusta (fusters i boters), els moliners de farina i la construcció, finalment hi ha el sector terciari (11%), que inclou representants del comerç, Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 8 (2019) p. 653-693 2019 podall 8 655 la sanitat, l’esenyament i el dret. La funció de tots aquests artesans i professionals, era la de proveïr productes i serveis bàsics als habitants de la vila i comarques properes, sigui en vestit, calçat, manteniment i construcció, tant d’habitatges com de la protoindústria, eines per la pagesia i animals de tir, carruatges, transformació de productes alimentaris (farina, oli, vi i aiguardent), il·luminació (cera), a més de l’atenció per la salut de les persones i animals, l’educació o gestionar aspectes jurídics (notaris i advocats). Distribució professional dels contribuents del cadastre de Montblanc (1731) Sector Primari (215) -Pagès: 205 -Mosso: 6 -Pastor: 4 Sector Secundari (75) Espart -Corder: 2 -Espardenyer: 13 Fusta -Boter: 3 -Fuster: 4 Metall -Calderer: 1 -Claveter: 1 -Ferrer: 6 -Pedrenyaler: 1 -Serraller: 2 Molineria -Moliner de farina: 7 Pell -Baster: 1 -Blanquer: 3 -Sabater: 9 Construcció -Mestre de cases: 3 Tèxtil -Calceter: 2 -Passamaner: 1 -Sastre: 5 -Teixidor: 10 Cereria -Candeler de cera: 1 Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 8 (2019) p. 653-693 656 podall 8 2019 Sector Terciari (36) Comerç -Adroguer: 2 -Carnicer: 2 -Marxant: 1 -Negociant: 5 Sanitat -Apotecari: 2 -Cirurgià: 5 -Hospitaler: 1 -Manescal: 1 -Metge: 1 Ensenyament -Mestre de minyons: 1 Lleis -Doctor en dret: 2 -Notari: 5 -Oficial de la Inquisició: 1 Noblesa -Ciutadà Honrat de Barcelona: 3 -Donzell: 1 Altres -Ermità: 2 -Missatger: 1 Total: 326 Observació: En la relació hem exclòs els propietaris forasters, els eclesiàstics, les vídues i els hereus. Font: Josep M. Porta Balanyà, La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVIII, Barcelona, 1986. L’existència de menestrals a Montblanc va permetre la fundació de confraries que agrupaven a diferents activitats, auxiliaven als seus membres, celebraven festes patronals i mantenien altars propis. 7 Per a copsar l’evolució dels artesans i professionals a la capital de la Conca després del document fiscal de 1731, hem realitzat un buidatge de les ocupacions no agrícoles que apareixen en els llibres de baptismes entre 1734- 1770 (apèndix 1), el grup més nombrós és el format pels teixidors de lli, és de suposar que a banda del mercat local, proveïen de vestit també al comarcal, precisament aquests treballadors abundaven en altres pobles del Camp de Tarragona, com per exemple Constantí, es tractaria de tallers en el mateix domicili, una feina que es combinaria amb l’agricultura. 8 Segueixen els espardenyers, algun d’ells amb la doble denominació de corder, els blanquers, sabaters, ferrers, serrallers, moliners, mestres de cases, sastres, candelers de cera i clavaters, a l’altre extrem amb un sol individu, hi ha oficis més singulars, amb menys demanda, però més especialitzats, parlem d’un rellotger, un calderer, un empedrador, un teuler, un calceter, un calçoner, un cinter, un paraire, un pintor de llençols i un sombrerer. A la vila el sector terciari es nodria en el comerç, els serveis sanitaris (apotecari, cirurgià, doctor en medicina i llevadora), jurídics (advocat, Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 8 (2019) p. 653-693 2019 podall 8 657 notari, escrivent), per acabar cal referir-se als laics vinculats amb l’església (ermità, campaner i oficial de la inquisició). A causa de les mancances del fons municipal de Montblanc, hi ha poca documentació del segle XVIII, a més en els repartiments del cadastre per menor no hi consta la dedicació dels propietaris, tot i això hem cregut adient incorporar en un apèndix (número 2) una relació de propietaris de 1778, per obtenir així un cens dels que tenien casa, tot i que en ocasions hi ha homonímies de pares i fills. Origen geogràfic dels immigrants a Montblanc La vila ducal en el mil set-cents, mantenia unes estretes relacions humanes i econòmiques amb les localitats de la seva comarca natural i altres de properes, tant de les Muntanyes de Prades, com de les Garrigues, en un estudi sobre escripturació notarial, constatàrem que les més intenses eren amb municipis de la mateixa Conca, especialment els més propers, com per exemple la Guàrdia dels Prats, Vilaverd, Blancafort i l’Espluga de Francolí, tots ells limítrofs, en una segona corona destaquen Vimbodí, Solivella, Barberà, la Riba i Pira i en una tercera Rojals, Sarral, Cabra del Camp i Prenafeta. 9 Els registres de baptimes de la parròquia de Santa Maria de Montblanc no sempre són exaustius en relació a les dades dels pares dels infants, sobretot obvien sovint la naturalesa dels mateixos, a més del seu ofici, llavors la metodologia que hem seguit és el buidatge de totes les partides entre els anys 1734- 1770, circumstància que ens ha possibilitat completar les fitxes de famílies forasteres que s’instal·laren a viure i treballar a la vila ducal, evidentment no tota la immigració era definitiva, n’hi ha de temporal, caldria fer un ampli seguiment de tots els naixements de cada parella per destriar la tipologia de la migració, però el fet d’escollir Montblanc com a residència, és l’objecte del nostre estudi, creiem que les dades que aportem són indicatives per a obtenir una visió global, a més de trencar la imatge d’una societat estàtica, quan en realitat era dinàmica, on els moviments migratoris eren habituals.
Load more

Recommended publications
  • Combinació De Model Pap En Els Municipis Més
    NOU SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA A LA CONCA DE BARBERÀ SISTEMA MIXT DE: PORTA A PORTA AMB CUBELL IDENTIFICATIU CONTENIDORS INTEL·LIGENTS NECESSITAT DE CANVI DE MODEL - La recollida de residus de la comarca s’efectuava de manera anònima mitjançant contenidors de les 5 fraccions a la via pública. - Atesos els resultats de recollida selectiva registrats quedava palès que feia anys que es patia un estancament, a més d’inputs externs que ens duen a plantejar el canvi: - 2019 – 51,52% de R.S - Objectius directives europees – - Augment progressiu del cànon - Proves pilots iniciades durant el 2018 amb molt bons resultats: PROVA PILOT PORTA A PORTA AL NUCLI HISTÒRIC DE MONTBLANC PROVA PILOT TANCAMENT DE CONTENIDORS AMB TARJETA A ROCAFORT DE QUERALT u Resultats òptims: 80% de recollida selectiva u Resultats òptims: 75%-80% de recollida selectiva u Servei eficaç en característiques urbanístiques especials: casc u Sistema òptim en municipis petits pel grau de sensibilització antic, teixit comercial… u Reducció de les àrees d’aportació u Millora de l’espai públic reduint el soroll i les males olors i eliminació dels voluminosos a fora de les àrees de residus i u No canvi d’hàbits escampats pel municipi u Impropis orgànica 5-7% u Impropis orgànica del 2-3% IMPLANTACIÓ 2020 NOU SERVEI RECOLLIDA u 2020 repte d’aplicar el nou servei de recollida de residus u HABITANTS: 20.103 u MUNICIPIS PAP: 7 (ESPLUGA DE FRANCOLÍ, VILAVERD, VIMBODÍ I POBLET, STA COLOMA DE QUERALT, MONTBLANC, BARBERÀ DE LA CONCA, SARRAL) u MUNICIPIS AMB CONTENIDORS TANCATS: 15 (MÉS 42 NUCLIS DISSEMINATS) u HABITATGES AMB SISTEMA PAP: 8.172 u HABITATGES AMB CONTENIDORS TANCATS: 3.224 CAMPANYA D’IMPLANTACIÓ DEL NOU SERVEI u Inicialment, s’havia de realitzar durant els mesos de maig i juny, però degut a la declaració de l’estat d’alarma per emergència sanitària es va posposar fins a la nova data.
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
    [Show full text]
  • Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting
    Ager Tarraconensis 1 Aspectes històrics i marc natural Historical aspects and natural setting Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors) Three chapters in English 16 Institut d’Estudis Catalans Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona, 2010 Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16) Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT). – Text en català, alguns capítols també en anglès ISBN 9788493773434 (o.c.) I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 16 1. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 904(467.14) Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finança- ment d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i terri- tori» i del projecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis». © d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.net © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari © de la traducció a l’anglès, Paul Turner (capítols 2 i 5.4.3.) i Encarna Raga Almúdever (capítol 4) © de la foto de la coberta, Arxiu MNAT / M.
    [Show full text]
  • Emigració De La Conca De Barberà a La Ciutat De Valls En El Marc De La Primera Guerra Carlina
    Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech 11 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech C/ Doctor Fleming 16, 2n 43470 La Selva del Camp Paraules clau: migracions, Valls, segle XIX, Conca de Barberà, Primera Guerra Car­ lina, padró d’habitants. Resum Estudi del flux migratori de la Conca de Barberà vers Valls en la primera meitat del segle XIX; a través del padró d’habitants vallenc del 1844 es compten 154 emigrants, més de la meitat dones. Les professions dels que s’instal·len al Camp de Tarragona es concentren principalment en el sector terciari (comerç, servei domèstic i transport) i, en segon lloc, en el secundari (artesans). S’aporten diferents censos de població de la Conca extrets del Butlletí Oficial de la Província, a més de múltiples referències als carlins. Estudio del movimiento migratorio de la comarca interior de la Conca de Barberà hacia Valls en la primera mitad del siglo XIX; a través del padrón municipal de habitantes vallense del 1844 se contabilizan 154 emigrantes, más de la mitad mujeres. Las ocupa- ciones de los que se instalan en el Camp de Tarragona se concentran principalmente en el sector terciario (comercio, servicio doméstico y transporte) y en el sector secundario (ar- tesanos). Se presentan diversos censos de población de la Conca publicados en el boletín oficial de la provincia de Tarragona, además de muchas referencias sobre los carlistas.
    [Show full text]
  • Horaris Vàlids Desde 12/09/18
    Tel. 902.29.29.00 www.igualadina.com Restabliment horaris 01/07/2020. Es restableixen els horaris habituals excepte l'expedició de Tarragona - Igualada en ambdós sentits de Dissabtes i festius de Juliol i Agost a causa de la crisi sanitària fins nou avís. Horaris vàlids desde 12/09/18 Líneas: Tarragona - Lleida DS i Festius Reus - Montblanc Excepte Dissabtes i De l`1 juliol Tarragona - Igualada De Dilluns a Divendres Feiners Festius tot l Dissabtes Dv Sant , Diumenges al 31 d ´any tot l´any 25/12, del 1 / 06 al Reus - Andorra ´agost 01/01 15/09 (3) (7) (6) (3) (5) (3) (7) (3) (5) (3) (3) (3) (6) (3) (5) Reus (EE.AA) 06:00 07:00 14:10 07:00 Tarragona 06:00 07:35 10:15 11:30 12:30 15:50 18:00 07:30 07:30 07:35 15:50 Port Aventura 7:46 (2) 07:46 Salou Pl. Europa 07:48 07:48 Salou P. Jaume I 07:50 07:50 Els Garidells 12:45 07:50 Vallmoll 12:50 7:55 La Selva del Camp 06:10 14:20 Alcover 06:20 14:30 Valls 06:25 08:25 10:40 11:50 12:55 16:15 18:25 07:45 08:00 08:25 16:15 La Riba 06:30 14:40 Vilaverd 06:35 14:45 Fontscaldes 08:30 08:30 L´Illa (cruïlla) 08:38 08:38 Montblanc 06:40 06:45 08:45 10:55 12:10 13:10 14:55 18:40 18:40 08:10 08:25 08:45 La Guàrdia del Prat 18:42 08:50 Blancafort 08:30 09:00 Solivella 09:05 09:05 Emb.Belltall 09:07 09:07 Emb.
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • Fidelitat, Malgrat Tot
    2015 podall 259 Fidelitat, malgrat tot M Reflexions sobre els canvis que ha sofert la societat i l’església catòlica a Catalunya en les U darreres dècades i la necessitat de l’espiritualitat en el creixement personal, basat en la S E pregària, la creença en Déu i la pràctica dels valors universals del cristianisme. R N E Reflexiones sobre los cambios que ha experimentado la sociedad y la iglesia católica en Catalunya durante las últimas décadas y la necessidad de la espiritualidad en el crecimiento M U personal, basado en la oración, la creencia en Dios y la práctica de los valores universales S del cristianismo. E R T C Reflections on the changes undergone by society and the Catholic church in Catalonia A in recent decades and the need for spirituality, personal growth, based on prayer, belief R T in God and practice universal values of Christianity. S B A Pere Dalmau Vidal. Nat a Vinyols i els Arcs el 1948, estudià al Seminari de Tarragona, per continuar la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia a Barcelona. Ordenat prevere el 1975 a Vila-seca, on exercí de vicari durant deu anys, ha estat consiliari català de la JARC. Rector successivament de les parròquies de Masllorenç, Salomó Bonastre, Masarbonès, Can Ferré, L’Espluga de Francolí, Senan, Vimbodí, Constantí, Vilallonga del Camp i darrerament de Sant Joan Baptista de Reus. També s’ha implicat com a membre del Sindicat d’Unió de Pagesos (en temps de capellà obrer). Responsable del Seminari de Pastoral Rural al Centre d’Estudis Pastorals Consiliari de diferents esplais cristians.
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • DOCUMENTS SOBRE LA GUERRA CIVIL a LA SELVA DEL CAMP (1936-1938) Josep M
    DOCUMENTS SOBRE LA GUERRA CIVIL A LA SELVA DEL CAMP (1936-1938) Josep M. Grau i Pujol En la recuperació del l’autogovern de Catalunya en el primer terç del segle XX hi ha dues institucions cabdals: la primera, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), amb el lideratge d’Enric Prat de la Riba; la segona, la Generalitat de Catalunya (1931-1939) en el marc de la II República i amb la presidència de Francesc Macià (1931-1933) i Lluís Companys (1933-1940). Tot i els efectes negatius de la Guerra Civil i els enfrontaments ideològics interns, fou un període de canvis que encara avui desperten l’atenció dels historiadors i ciutadania. Voldríem contribuir en el coneixement del nostre passat amb la publicació de cinc cartes conservades a l’Arxiu Municipal de la Selva del Camp (sèrie de correspondència) datades entre 1936 i 1938. Són de temàtica molt diversa, des de la sanitat fins a l’esbarjo, passant per les comunicacions i defensa militar. La primera és una petició que fa l’entitat la Defensa Agrària per a utilitzar el local municipalitzat de l’Ateneu a fi de projectar-hi cinema (1936). La segona és relativa a la necessitat de traslladar de lloc el cementiri per ser massa pròxim al nucli urbà (1937). La tercera és l’autorització per ocupar el convent de Sant Rafael i transformar-lo en hospital comarcal per trasllat del de Reus (1937). La quarta missiva és la demanda d’obrir una carretera entre la Selva i Almoster (1938). I, en la darrera, es sol·licita ocupar l’ermita de Paret Delgada per a oferir allotjament als treballadors del Camp d’aviació de Vilallonga del Camp (1938).
    [Show full text]
  • Documento De Síntesis 2 Estudio De Impacto Ambiental 3 Anejos 4 Planos Documento De Síntesis
    Volumen Contenido 1 DOCUMENTO DE SÍNTESIS 2 ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL 3 ANEJOS 4 PLANOS DOCUMENTO DE SÍNTESIS PROYECTO NUEVO GASODUCTO TIVISSA - ARBÓS C.A. de Cataluña VOL 1 Madrid, Diciembre de 2008 Contenido pág MEMORIA 1. INTRODUCCION .................................................................................................................................................1 1.1. OBJETO Y JUSTIFICACIÓN DEL PROYECTO ............................................................................................... 1 1.2. ANTECEDENTES. OBJETO DEL DOCUMENTO ............................................................................................ 1 2. ESTUDIO DE ALTERNATIVAS........................................................................................................................... 2 2.1. CONDICIONANTES DEL PROYECTO............................................................................................................. 2 2.2. DESCRIPCIÓN DE LAS ALTERNATIVAS........................................................................................................ 3 2.3. EVALUACIÓN DE ALTERNATIVAS ................................................................................................................. 6 2.4. TRAZADO FINAL..............................................................................................................................................6 3. DESCRIPCION DEL PROYECTO ..................................................................................................................... 29 3.1.
    [Show full text]